sessió3. gestió econòmicofinancera · l’estructura financera de l’empresa es realitza a...
TRANSCRIPT
Sessió 3. Gestió
econòmico financera
This obra by Assertis, S.L. is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License
Aquest projecte està subvencionat pel SOC i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a Projectes Innovadors i Experimentals, reg ulat per l’Ordre EMO/312/2012, de 8 d’octubre
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
2
CONCEPTES BÀSICS
L’estructura financera de l’empresa es realitza a través dels estats financers bàsics.
Els estats financers es divideixen principalment en:
1. Balanç de situació2. Compte de resultats3. Quadre d´origen i aplicació de fons4. Altres informes econòmic-financers que l’ empresa estableix o
defineix (quadre de comandament)
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
3
CONCEPTES BÀSICS• Amb el Pla General de Comptabilitat i el Pla de Comptabilitat de
PIMES i criteris específics per a microempreses de 2007 pararem dels següents comptes anuals:
PGC 1990 NPGC 2007 NPGC de PIMES
-Balanç normal
-Balanç abreujat
-Balanç normal
-Balanç abreujat
-Balanç (semplant al Blanç abeujat del NPGC 2007)
-Compte de P i G normal
-Compte de PiG abreujada
-Compte de P i G normal
-Compte de PiG abreujada
-Compte de PiG (semblant al model abreujat del NPGC 2007)
-Estar de Canvis en el Patrimoni Net (ECPN) normal-ECPN abreujat
-Estat de Canvis en el Patrimoni Net (Semblat a l’ECPN abreujat)
-Estat de Fluxos d’efectiu (EFE)
-Memòria normal
-Memòria abreujada
-Memòria normal
-Memòria abreujada
-Memòria (semblant al model abreujat del NPGC 2007)
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
4
CONCEPTES BÀSICS
Una pràctica molt positiva consisteix en “intentar” realitzar unes previsions a futur del compte de resultats, tresoreria, etc. per poder desprès comparar les previsions amb la realitat per analitzar les desviacions i sobre tot per poder prendre les decisions corregint les desviacions.
Un concepte molt important a tenir en compte és que tots aquest estats financers es basen en origen en la comptabilitat.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
5
QUÈ ÉS LA COMPTABILITAT?
•• REFLEXIREFLEXIÓÓ??
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
6
TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ COMPTABLE
• EL·LABORACIÓ
– IDENTIFICACIÓ
– VALORACIÓ
– REGISTRE
– SÍNTESI
• COMUNICACIÓ
• VERIFICACIÓ
• ANÀLISI
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
7
DEFINICIÓ DE COMPTABILITAT:La comptabilitat és una metodologia que ens permet gràcies a una sistemàtica creada, plasmar els moviments econòmics que han succeït en un sistema del qual podem treure informació.
La comptabilitat actúa com un radar. Vigila tots els moviments i documents que es produeixen per determinar quins poden afectar o afecten a l’empresa de forma directa i concreta.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
8
• Socis• Administradors/gestors• Hisenda Pública• Tercers
USUARIS DE LA COMPTABILITAT
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
9
EL PATRIMONI DE L’EMPRESA
•El patrimoni està format per:
�Béns: edificis, mobles, ordinadors,...
�Drets:deutes d’un client,...
�Obligacions: Deutes amb bancs...
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
10
CLASSIFICACIÓ DE LES SEGÜENTS PARTIDES EN BÉNS, DRETS I
OBLIGACIONS
• Saldo d’un client.
• Saldo d’uns proveïdors.
• Un immoble.
• Un vehicle adquirit en
leasing.
• El capital social aportat pels socis.
• La hipoteca bancària.• El préstec per
l'adquisició vehicle empresa.
• El deute ajornat a Hisenda.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
11
VALOR PATRIMONIAL
• DEFINICIÓ DEL VALOR PATRIMONIAL:
– El NPGC 2007 inclou específicament el concepte
– A) PATRIMONI NET
– A-1) Fons propis
– A-3) Subvencions, donacions i llegats rebuts
– - Tot i que el concepte de patrimoni net dins el balanç de situació
propossat pel NPGC 2007 pugui semblar una gran novetat respecte al
de 1990, el fet és que hi ha una Resolució del l’ICAC de 20 de desembre
de 1996 va pasar dels “criteris per a determinar el concepte de
patrimoni comptable (ara patrimoni net) a efectes dels supòsits de
reducció de capital i dissolució de societats...”
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
12
VALOR PATRIMONIAL
• El seu càlcul era:
• Amb signe positiu:
– a) ELS FONS PROPIS:
– El capital subscrit
– +Reserves
– +Romanent
– -Resultats negatius d’exercicis anteriors
– +Aportacions de socis per compensació de pèrdues
– + Pèrdues i Guanys
- Dividend a compte entregat a l’exercici
- Accions pròpies per a la reducció de capital
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
13
VALOR PATRIMONIAL
• b) Les subvencions de capital, diferències positives en moneda estrangera y donacions rebudes (...), més els ingressos fiscals a distribuir el varis exercicis.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
14
CALCULAR EL VALOR PATRIMONIAL
• Saldo caixa: 25.000 euros• Saldo Banc: 12.790 euros• Prèstec bancari: 135.000• Capital social: 52.124• Saldo amb clients: 25.000• Saldo amb acreedors: 124.666• Solar i nau construida: 234.000• Inventari de la societat: 15.000
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
15
EQUACIÓ FONAMENTAL DEL PATRIMONI
• ACTIU: conjunt de béns i drets que són de l’empresa.
• PASSIU: les obligacions que té l’empresa.
• FONS PROPIS: Són les aportacions inicials i posteriors fetes
pels socis, juntament amb els beneficis que no s’han de
retirar de l’empresa. Està inclòs dins el PATRIMONI NET (
fons propis+subvencions )
ACTIU = PASSIU
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
16
ELS ESTATS FINANCERS. EL BALANÇ
• El balanç de situació és un estat comptable que reflecteix la situació patrimonial d’una empresa, és a dir, quin és el seu grau de riquesa.
• Aquesta situació es composa de:– béns– drets– deures– capital
• Els béns i els drets són l’actiu.
• Els deures (deutes) i capital són el passiu i el patrimoni net
QUE TÉ UNA EMPRESA EN UN INSTANT
DETERMINAT
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
17
BALANÇ DE LA SITUACIÓ
ACTIU PASSIU
Béns (el que té l’empresa)
Drets
(el que deuen a l’empresa)
Capital (les aportacions dels socis)
Deutes
(el que deu l’empresa)
•El balanç sempre està a una data determinada i s’expressa en
unitats monetàries.
•El total de l’actiu ha de ser igual al total del passiu.
•La informació instantània del balanç de situació és estàtica.
ACTIU PATRIMONI NET I PASSU
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
18
EL BALANÇ DE SITUACIÓ: L’ACTIU
• Recull l’ús que s’ha donat als recursos financers disponibles, tant propis com aliens. La seva anàlisi mostra la naturalesa i permanència a l’empresa dels recursos utilitzats.
• S’estableixen, en relació amb aquests criteris les següents categories o grups.
• Actiu No Corrent:
– Immobilitzacions Intangibles: /Patents, marques, – I. Materials : Terrenys/Edificis/Maquinària...– I. Immobiliàries– Inversions financeres a LL/T– Actius per impostos diferits
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
19
EL BALANÇ DE SITUACIÓ: L’ACTIU
• Actiu Corrent (PIMES):
– Existències
– Deutors comercials i altres comptes a cobrar
– Inversions en empreses del grup i associades a C/T
– Periodificacions
– Efectiu i altres actius líquids equivalents
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
20
EL BALANÇ DE SITUACIÓ:EL PATRIMONI NET I PASSIU
• Recull l’origen dels recursos financers disposats. Es distingeix en la seva anàlisi la seva exigibilitat.
• En base a aquest criteri podem distingir entre.– Fons propis (amb el NPGC 2007 inclosos dins el
Patrimoni Net)• Els aportats pels accionistes o socis, les reserves i
els resultats dels exercicis.– Fons aliens:
• Els aportats per tercers a l’empresa: (proveïdors, bancs, creditors) i que han de ser retornats a la data de venciment:
» Exigible a llarg termini» Exigible a curt termini
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
21
ESTRUCTURA DEL BALANÇ: Comparativa PGC 1990 vs NPGC 2007
ACTIU (PGC 1990) ACTIU (NPGC 2007)
A) ACCIONISTES (SOCIS) PER DESEMB. NO EXIGITS A) ACTIU NO CO RRENT
B) IMMOBILITZAT I. Immobilitzat intangible
I. Despeses d’establiment II. Immobilitzat material
II. Immobilitzacions Immaterials III. Inversions Immobiliàries
III. Immobilitzacions materials IV. Inversions financeres en empreses grup y associades a LL/T
IV. Immobilitzacions financeres V. Inversions financeres a LL/T
V. Accions pròpies VI. Actius per impostos diferits
VI. Deutors per operacions de tràfic a LL/T B) ACTIU CORRENT
C) DESPESES A DISTRIBUIR EN VARIS EXERCICIS I. Actius no corrents mantinguts per la venda (NO EN PIMES)
D) ACTIU CIRCULANT II. Existències
I. Accionistes per desemborsaments exigits III. Deutors comercials i altres comptes a cobrar
II. Existències IV. Inversions en empreses grup i associades a C/T
III. Deutors V. Inversions financeres a C/T
IV. Inversions financeres temporals VI. Periodificacions
V. Accions pròpies a C/T VII. Efectiu i altres actius líquids equivalents
VI. Tresoreria
VII. Ajustaments per periodificació
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
22
ESTRUCTURA DEL BALANÇ: Comparativa PGC 1990 vs NPGC 2007
PASSIU (PGC 1990) PATRIMONI NET I PASSIU (NPGC 2007)
A) FONS PROPIS A) PATRIMONI NET
B) INGRESSOS A DISTRIBUIR EN VARIS EXERCICIS A-1) Fons Propis
C) PROVISIONS PER A RISCOS I DESPESES A-2) Ajustaments per canvi de valor
D) CREDITORS A LL/T A-3) Subvencions, donacions i llegats rebuts
E) CREDITORS A C/T B) PASSIU NO CORRENT
F) PROVISSIONS PER A RISCOS I DESPESES A C/T C) PASSIU CORRENT
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
23
EL COMPTE COMPTABLE
•L’Instrument que s’utilitza per a anar anotant les diferents
variacions que sofreix cada partida del balanç, degut a les
diferents operacions que realitza l’empresa és el compte.
•Per a saber la situació en què el compte es troba en cada
moment, a la quantitat inicial se li sumen les quantitats que
posteriorment han fet augmentar aquest compte i se li resten
les que hagi fet disminuir; la quantitat final obtinguda se li
anomena saldo.
•Per a realitzar un nou balanç, es treuen els saldos de tots els
comptes i es constitueix el balanç.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
24
EL COMPTE COMPTABLE
• Forma d’anotar un compte.
Dèbit COMPTE Haver
La columna de l’esquerra s’anomena dèbit.La columna de la dreta s’anomena haver.
Els augments s’anoten en els comptes d’Actiu: el dèbit.
Les disminucions s’anoten en l’haver
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
25
EL COMPTE COMPTABLE
• En els comptes de Passiu:– Els augments s’anomenen en l’haver.– Les disminucions s’anoten en el dèbit.
• Anotar una quantitat en el dèbit s’anomena carregar.• Anotar una quantitat en l’haver s’anomena abonar.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
26
EL COMPTE D’EXPLOTACIÓ
• El compte de resultats d’explotació recull el resultat de les operacions relacionades amb l’activitat de l’empresa i permet saber quina és la renda que genera en l’exercici de la seva activitat.
– Resultat=Ingressos - Despeses
• Per a què el compte de resultats sigui operatiu cal periodificar els ingressos i les despeses; això significa, imputar-los al període en quèes consumeixen o s’han realitzat.
• El compte d’explotació s’estructura de la següent manera.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
27
ELS RATIS
• La ràtio és el resultat entre magnituds que tenen una certa relació i per això es comparen.
• El rati en sí mateix, no ens diu res, per això, s’ha de comparar amb:
– Ratis de la mateixa empresa per veure evolució.– Ratis de tipus sectorial– Ratis ideals.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
28
ANÀLISI DE BALANÇ
ANÀLISI DE BALANÇEn acabar l'exercici comptable d'una empresa, s'obté el seu resultat mitjançant el balanç i el compte de pèrdues i guanys.
Per portar a terme una bona gestió i direcció de l'empresa no n'hi ha prou amb arribar a obtenir uns resultats; és necessari saber per què els hem obtingut i com els podríem millorar, què hem de continuar fent en la nostra empresa i què és el que hem de canviar.
Totes aquestes reflexions ens porten a analitzar l'actuacióde l'empresa i els seus resultats. Aquest estudi s'anomena anàlisi patrimonial o de balanç, i anàlisi econòmica o de pèrdues i guanys.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
29
ANÀLISI DE BALANÇ
Amb l'anàlisi podem descobrir problemes en la nostra
empresa que, detectats a temps, es poden corregir i així
garantir la seva viabilitat. En canvi, si no els preveiem pot
ser que en el futur ens hi trobem immersos sense adonar-
nos-en i no els puguem superar; això comportaria la mort de
l'empresa.
També pot ser que els problemes i el sector en què ens
movem sigui precari i realment no existeixi viabilitat per la
nostra empresa, però en tot cas, si a través de l'anàlisi ho
preveiem amb antelació, tindrem temps per reorientar la
vida de l'empresa o de l'empresari cap a uns altres
objectius, i en podrem canviar suaument la direcció, cosa
que d'altra manera no ens seria possible.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
30
ANÀLISI DE BALANÇ
Els principals problemes que podem descobrir en l'anàlisi de balanç acostumen a ser:
a) Estructura financera insuficient.
b) Falta de liquiditat.
c) Rendibilitat insuficient.
a) L'estructura financera insuficient es produeix quan l'empresa té un capital insuficient i per poder treballar ha d'operar amb finançament aliè, és a dir, amb préstecs. Això comporta deutes excessius que a conseqüència dels interessos financers fan minvar els beneficis de l'empresa.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
31
ANÀLISI DE BALANÇ
b) La falta de liquiditat es produeix quan l'empresa ha de fer front a obligacions a curt termini superiors als drets i béns de què disposa a curt termini. Això pot fer que l'empresa no pugui fer efectius els pagaments imminents a què s'ha compromès, cosa que comporta una pèrdua de credibilitat o confiança per part dels creditors.
c) La rendibilitat insuficient és causada per unes vendes reduïdes a preus baixos, unes despeses excessives o un marge comercial insuficient. Si aquesta situació no es resol, l'empresa pot arribar a tenir pèrdues.
L'anàlisi de balanç pot ser estàtica i dinàmica.
Anàlisi patrimonial estàtica és fer un diagnòstic de l'empresa a través d'un balanç.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
32
ANÀLISI DE BALANÇ
Anàlisi patrimonial dinàmica és analitzar un balançcomparant-lo amb altres balanços de diferents exercicis per adonar-nos de l'evolució de l'empresa.
L'anàlisi dinàmica és molt més enriquidora i ens dona més informació.
Les diferents etapes de l'anàlisi de balanç són:
• Agrupació de blocs patrimonials
• Càlcul de percentatges
• Representació gràfica
• Càlcul de "ràtios”
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
33
ANÀLISI DE BALANÇG
ES
TIÓ
EC
ON
ÒM
ICO
FIN
AN
CE
RA
34
ANÀLISI DE BALANÇ•La representació gràfica del balanç no ens dóna més informacióque els percentatges, però ens la mostra de manera més clara i ens simplifica la comprensió. Mitjançant la representació gràfica obtenim el FONS DE MANIOBRA, que és la diferència entre l'actiu circulant i el passiu exigible a curt termini.•El fons de maniobra és molt important en l'empresa ja que ens permet maniobrar i poder disposar d'una quantitat de diners que en algunes ocasions pot afavorir els beneficis de l'empresa (per exemple, podem comprar partides importants de gènere a preus reduïts) i ens dóna una certa seguretat perquè garanteix el pagament dels nostres creditors malgrat ens falli algun dret (per exemple, encara que un client no ens pagui al dia convingut, si tenim fons de maniobra podem pagar als nostres proveïdors).•El fons de maniobra ha de ser positiu, si no l'empresa no podrà fer front als deutes a curt termini.Si el fons de maniobra és negatiu, l'empresa corre perill d'arribar a la suspensió de pagaments.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
35
ANÀLISI DE BALANÇG
ES
TIÓ
EC
ON
ÒM
ICO
FIN
AN
CE
RA
36
ANÀLISI DE BALANÇ
EXEMPLE D’ANÀLISI DE BALANÇ
En la següent representació gràfica veurem l'evolució de l'empresa: malgrat que continua estant descapitalitzada perquè el no exigible no arriba al 50% del passiu, la seva estructura financera ha millorat ja que ha passat del 30% del 1r any al 45% del 2n any. També podem comprovar que el pes del deute ha baixat pel fet que encara que sigui superior al 50% ha millorat força a causa que ha baixat del 70% del 1r any al 55% del 2n any. Per tant, hi ha hagut una bona gestió a l'empresa.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
37
ANÀLISI DE BALANÇG
ES
TIÓ
EC
ON
ÒM
ICO
FIN
AN
CE
RA
38
ANÀLISI DE BALANÇ4rt. El càlcul de ràtiosUna ràtio és el coeficient entre dos valors que per nosaltres tenen un significat. Si la ràtio es multiplica per 100, obtindrem el percentatge.Hi ha infinitat de ràtios i totes ens donen informació, però les més pràctiques en l'empresa són:
Ràtio d'endeutamentRàtio de liquiditatRàtio de tresoreriaRàtio de disponibilitat.Ràtio de termini de cobramentRàtio de termini de pagamentRàtio de despeses financeres
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
39
ANÀLISI DE BALANÇ
A les ràtios se'ls assigna un valor ideal. Aquest valor en la pràctica pot variar segons el tipus d'empresa, la seva activitat o la seva conjuntura econòmica.La seva fórmula també pot variar lleugerament segons els autors dels diferents tractats d'economia.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
40
ANÀLISI DE BALANÇ
RÀTIO D'ENDEUTAMENT
Aquesta ràtio es calcula dividint l'exigible total (deutes) pel passiu total.
Exigible total (pc+pnc)Ràtio d'endeutament =
Passiu total
El valor d'aquesta ràtio ha entre 0,4 i 0,6 per ser una empresa equilibrada. Si supera el 0,60 l'empresa té excés de deutes. Si és inferior al 0,40 l'empresa te un excés de capitalització.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
41
ANÀLISI DE BALANÇ
RÀTIO DE LIQUIDITAT
Aquesta ràtio es calcula dividint l'actiu circulant per l'exigible a curt termini.
Actiu corrent
Ràtio de liquiditat =
Passiu corrent
El valor ideal d'aquesta ràtio acostuma a ser entre 1,7 i 1,9, de manera que l'actiu circulant sigui bastant superior a l'exigible a curt termini.
Seguint amb la mateixa empresa, el total de l'actiu circulant és de 330.000 euros i l'exigible a curt termini és de 230.000.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
42
ANÀLISI DE BALANÇ
RÀTIO TRESORERIA
Aquesta ràtio es calcula dividint el realitzable més el disponible ) pel exigible a curt termini.
Realitzable+disponibleRàtio de tresoreria =
Passiu corrent
El valor d'aquesta ràtio ha de ser 1 aproximadament per no tenir problemes de liquidessa. Si és menys de 1 pot fer suspensió de pagaments. Si una empresa té el ràtio de liquidessa igual a 2 i el ratio de tresoreria és 0,3 indica que pot fer suspensió de pagaments per un excés d’existències.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
43
ANÀLISI DE BALANÇ
RÀTIO DE DISPONIBILITAT
Aquesta ràtio es calcula dividint el disponible per l’exigible a curt termini.
DisponibleRàtio de disponibilitat =
Passiu corrent
És difícil valorar el valor òptim del mateix. Comentar que si és baix pot representar problemes per atendre els pagaments i si és alt pot existir causes ocioses i per tant una pèrdua de rendibilitat.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
44
RÀTIOS ECONÒMIQUES
CÀLCUL DE LES RÀTIOS ECONÒMIQUES
Moltes empreses, encara que no obtinguin els beneficis desitjats no poden canviar o tancar l'activitat a causa majoritàriament de la càrrega social que suporten, ja que en cas d'haver d'indemnitzar el personal per tancament de l'empresa, no podrien fer front a aquestes despeses.
Però aquesta no és una raó per tancar el ulls i no ser coneixedor del rendiment i la rendibilitat de l'empresa.
Pot ser que en un moment donat l'empresari es trobi en disponibilitat de fer noves inversions a l'empresa i ha de ser conscient de si li és o no prou rendible econòmicament com per ampliar l'empresa o bé destinar aquells diners a altres activitats o invertir-los en altres sectors.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
45
RÀTIOS ECONÒMIQUES
El rendiment de l'actiu (ROA) d'una empresa consisteix a
analitzar el benefici obtingut en relació a la inversió
realitzada (estigui o no pagada).
Benefici abans d'impostos i interessosRendiment =
Total de l'actiu
Com més alta sigui aquesta ràtio més rendiment tindràl'empresa.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
46
RÀTIOS ECONÒMIQUES
La rendibilitat del capital ( ROE) és la relació entre el benefici net obtingut i els recursos propis de l'empresa. Com més alta sigui aquesta ràtio, més rendibilitat tindràl'empresa.
Benefici netRendibilitat =
Fons propis
Donat que un dels objectius primordials de l'empresa és obtenir beneficis, la rendibilitat del capital ens permet avaluar la gestió d'aquesta i comparar el benefici net amb les aportacions dels propietaris. El resultat d'aquesta ràtio també el podem comparar amb rendibilitats d'altres sectors, per veure si ens convé reinvertir en l'empresa o és millor fer-ho en altres sectors.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
47
RÀTIOS ECONÒMIQUES
Exemple:
Calculem el rendiment i la rendibilitat de l'empresa que estem comptabilitzant, la qual ens facilita les dades següents:
1r any 2n any
Benefici abans d'interessos i impostos 1.000 1.100
Benefici net 325 572
Total de l'actiu 5.500 5.600
Fons propis 2.000 2.200
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
48
RÀTIOS ECONÒMIQUES
Any 1r Any 2n
B A I I 1.000 1.100Rendiment = = 0'18 = 0'19
actiu 5.500 5.600
Aquesta ràtio com més alta sigui millor. En aquesta anàlisi dinàmica comprovem que el rendiment de l'actiu de l'empresa evoluciona positivament.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
49
RÀTIOS ECONÒMIQUES
Any 1r Any 2n
Benefici net 325 572Rendibilitat = = 0'16 = 0’26
Fons propis 2.000 2.200
La ràtio anterior indica que la rendibilitat de l'empresa ha millorat d'un any a l'altre. Si la multipliquem per cent el convertirem en percentatges. Dels fons propis invertits en l'empresa n'hem obtingut un benefici net del 16% el primer any i del 26% el segon.
Aquesta rendibilitat és força acceptable si la comparem amb la rendibilitat de les inversions financeres a llarg termini.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
INDICADORS FINANCERS
20) Evolució de les vendes
21) Marge brut de l’activitat
22) Rendibilitat neta
23) Rendiment
24) Costos d’estructura
25) Repercussió costos d'estructura
26) Punt d’equilibri
27) Fons de Maniobra necessari
28) Autonomia financera
INDICADORS de “PERSONES”
1) Clima laboral
2) Retenció empleats
3) Propostes de millora
4) Absentisme
5) Comunicació
6) Formació rebuda
INDICADORS de PROCESSOS
7) Productivitat per empleat
8) Reclamacions de clients
9) Retards
10) Qualitat de la informació
11) Nous productes / serveis
12) No conformitats
INDICADORS de MERCAT
13) Altes de clients
14) Baixes de clients
15) Satisfacció dels clients
16) Morositat
17) Pes per sector de clients
18) Rendibilitat per sector de client
19) Concentració de clients<
EL QUADRE DE COMANDAMENT
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
Aindicador font objectiu període n
persones1 clima laboral enquestes 1 / 10 102 retenció empleats baixas / total plantilla 03 propostes de millora inventari máx.4 absentisme baixes / total dies 05 comunicació reunions previstes / realitzades 06 formació
processos7 productivitat per empleat facturació / núm. d' empleats máx.8 reclamacions de clients reclamaciones / total comandes 09 retards retards / total lliraments 010 qualitat de la informació compliment del calendari i fiabilitat si / no11 nous productes / serveis facturació nous productes - serveis / total facturació máx. ?12 no conformitats no conformitats / total comandes 0 mercat
13 altes de clients núm. altes / total clients máx. ?14 baixes de clients núm. baixes / total clients mín.15 satisfacció de clients enquestes 1 / 10 1016 morositat impagats / total facturació 017 pes per sector de clients total sector de client / total facturació ! ?18 rendibilitat per sector de client marge net sector / total facturació sector máx. ?19 concentracio de clients (facturació principal client / total facturació) x 100 máx. ?
finances20 evolució de les vendes Ventas N/Ventas N-1 >121 marge brut de l'activitat (vendes menys costos directes) x 100 / vendes máx. ?22 rendibilitat neta (ingressos menys total costos) x 100 / vendes máx. ?23 rendiment (rendibilitat neta / total actius) x 100 máx. ?24 costos d'estructura costos d'estructura (fixes) / facturació mín.25 repercussió costos d'estructura costos d'estructura (fixes) x 100 / costos directes mín.26 punt d'equilibri costos fixes / 1 - % costos variables mín.27 diferencia fons de maniobra nec. i real FM real = actiu corrent menys passiu corrent (1) 028 autonomia financera (fons propis / total passiu) x 100 >40% ?
EL QUADRE DE COMANDAMENTG
ES
TIÓ
EC
ON
ÒM
ICO
FIN
AN
CE
RA
1) Definició de la Visió, Valors i Missió de l’empresa.
2) Definició de l’estratègia general i operativa:
� persones� processos� mercat � finances
3) Definició dels Indicadors Clau.
4) Establiments de causes i efectes entre indicadors
5) Disseny del Quadre de Comandament Integral
EL QUADRE DE COMANDAMENT
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
53
ANALISI I SELECCIÓD´INVERSIONS
CONCEPTE D´INVERSIÓ:
Una inversió és una col·locació d´un o varis capitals financers en data i forma predeterminada en un projecte del qual s´espera un retorn futur.
TIPUS DE METODES D´INVERSIONS:
1. Tasa de rendiment comptable
2. Cash-flow sobre inversions.
3. Payback
4. Valor actual net ( VAN)
5. Tasa interna de rendibilitat ( TIR)
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
54
ANALISI I SELECCIÓD´INVERSIONS
1. TASA DE RENDIMENT COMPTABLE
Aquest mètode calcula el benefici que s´aconsegueix amb una
inversió en un projecte en concret
R= Benefici
Inversió
Inconvenients:
1.Utilitza el benefici i no el cash-flow
2.No actualitza
Exemple: Inversió en un pis, per després obtenir un rendiment en el
lloguer.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
55
ANALISI I SELECCIÓD´INVERSIONS
2. CASH FLOW SOBRE LA INVERSIÓ.
Es basa en el mètode anterior però substitueix el benefici pel cash-
flow (molt més ajustat a la realitat).
R= Cash flow ( benefici+ amortització)
Inversió
Inconvenients:
1.No actualitza ( es igual que el projecte duri 13 anys que 16 anys), no
contempla la diferència dels diners en els anys.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
56
ANALISI I SELECCIÓD´INVERSIONS
3. PAYBACK
Es el número de períodes necessaris per recuperar l´inversió. És un
mètode molt fàcil de calcular i intuïtiu.
Payback= Inversió
Cash-flow
Inconvenients:
1.No actualitza ( es igual que el projecte duri 13 anys que 16 anys), no
contempla la diferencia dels diners en els anys.
2.No té en compte els cash-flow a partir de quant ja es recuperat la
inversió.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
57
ANALISI I SELECCIÓD´INVERSIONS
4. EL VALOR ACTUAL NET ( VAN)
S´anomena “ el mètode”, ja que és el que s'acosta més a la realitat.
Consisteix en actualitzar tots els cash-flow que genera el projecta al
moment 0.
VAN= -I + CF1 + CF2 + CF3…. +CFN
(1+i)^1 (1+i)^2 (1+i)^3 (1+i)^n
Acceptarem tots els projectes que tinguin VAN superior a zero
I serà la tasa mínima per actualitzar el cash-flow i serà el cost de capital
dels recursos que em permeten financiar el projecte ajustats també
al risc.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
58
ANALISI I SELECCIÓD´INVERSIONS
5. Taxa interna de rendibilitat
Es calcula el tipus d'interès que fa que el van sigui igual a 0.
0= -I + CF1 + CF2+…… CFn
(1+t)^1 (`1+t)^2 (1+t)^n
Essent t la taxa TIR.
Inconvenients: Al ser la solució una equació de segon grau, pot tenir tantes
solucions com canvis de signe i potser que no hi hagi cap solució real.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
59
ANALISI I SELECCIÓD´INVERSIONS
Suposem un exemple en que un banc ha concedeix un préstec a un
client a 3 anys de 6.000 euros pel que cobrarà cada any un 6% d’
interès i en l’últim any el client tornarà el principal del préstec i
els interessos de l’ últim any. La inversió que fa el banc és la
següent:
-6000 / 360/ 360/ 6360
La tir d’ aquesta inversió serà
-6.000+ 360 + 360 +6360 = 0
(1+r) (1+r)^2 (1+r)^3
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
60
CONTROL PRESSUPOSTARIConcepte i objectius el control pressupostari:
1. La comptabilitat general té com a objectiu l'obtenció de la informació comptable dels fets històrics (balanç de situació i compte de resultats principalment).
2. La confecció dels pressupostos té l'objectiu de obtenir els balanços de situació i la compte de resultats d'exercicis futurs.
3. Les estimacions sobre el futur suposen un elevat grau d'incertesa, per això els pressupostos es confeccionen per quantificar el que es creu que succeirà en el futur.
4. L’empresa pot prendre decisions a temps per intentar incidir sobre el futur i afavorir-ho. A més, amb els pressupostos es pot controlar l'evolució de l'empresa al comparar les previsions amb la realitat.
5. A partir de les desviacions aconseguides es prenen les decisions més oportunes per tal d'aconseguir una millora
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
61
CONTROL PRESSUPOSTARI
Procés d’el.laboració del pressupost.Abans de confeccionar el pressupost s´ha de:1. Conèixer prèviament quins són els objectius de l´empresa ( creixement...)2. Saber amb quins mitjans es disposa ( personal, maquinària...)3. Tenir la informació històrica.4. Comunicar a tots els departaments de l'empresa en la col·laboració per confeccionar el pressupost.LA COMPTE D'EXPLOTACIÓComençar el procés d'elaboració del pressupost:VENDES:1. Primer de tot s’ha de començar per establir les vendes distribuïdes per productes.2 Es el responsable de vendes qui ha de determinar la distribució, primer per unitats i aplicar-li posteriorment el preu de venda establert.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
62
CONTROL PRESSUPOSTARI3. És important fer conèixer al responsable de la rellevància d´aquesta predicció.
4 El responsable de vendes, és la persona que te més informaciósobre les ventes antigues, sobre els nous projectes que hi ha i com està l´evolució del mercat i com es preveu que aquest es comporti. Molts cops, es recolza aquesta informació en estudis de mercat sobre clientela, analitzar els competidors.....
PRODUCCIÓ
1 Aquest s’ha de basar en les previsions de vendes.
2 S’ha d’establir quin serà el cost de produir les unitats que es preveu vendre i estudiar si l´empresa té la capacitat productiva per fer-ho a l´igual que la política d´estocs a seguir per part de l´empresa, per tal de poder subministrar als clients sense tenir cap rotura d´estocs.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
63
CONTROL PRESSUPOSTARI3 El responsable de producció ja te normalment els famosos escandalls, en
els quals es determina el cost de fabricació del producte. Aquest escandalls han de ser revisats any rere any per realitzar les modificacions oportunes i així poder adequar de forma més concreta i precisa el cost real als escandalls del diferents productes
4 . Un bona pràctica consisteix a finals d´any en aconseguir que els nostres proveïdors ens donin un preu per tot l´any o temporada, així la variació en els costos serà mínima i també s´aconseguirà disminuir les variacions en el cost de fabricació dels productes. Amb aquest sistema també s´aconsegueix passar una planificació de compres als nostre proveïdors amb les avantatges que suposen.
5. Determinar les necessitats de mà d´obra amb quantitat i qualitat
6 Determinar quines altres despeses de producció seran necessàries ( energia, materials auxiliars....).
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
64
CONTROL PRESSUPOSTARIESTRUCTURA:
1. En un principi aquest pressupost es confecciona independentment de les vendes.
2. Les despeses d´estructura són fixes per a un cert interval de la xifra de vendes. Quan sobrepassen aquest interval, les despeses d´estructura haurien de créixer. Per exemple, si una empresa dobla les seves vendes, possiblement necessitarà més personal al departament de comptabilitat o un ordinador amb més capacitat.
ALTRES DESPESES
En una empresa hi ha més despeses a part de les que s´han comentat anteriorment. Poden existir despeses de comercialització ( que seràn variables), despeses e ingressos extraordinaris i d´any anteriors.....
L´IMPOST DE SOCIETATS:
Amb la compte de resultats provisionals s´obté el benefici abans de pagar els impostos per la diferència entre el pressupost de vendes i el de despeses. Per a obtenir el benefici net provisional s´ha de deduir l´impost de societats previst.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
65
CONTROL PRESSUPOSTARI
La confecció del pressupost sol iniciar-se uns mesos abans de que comenci l’exercici econòmic. La seva elaboració sol perllongar-se dos o tres mesos fins que són definitivament aprovats per la direcció de l’empresa. Normalment, un mes abans de l’inici de l’exercici econòmic ja s’han aprovat. D’aquesta manera, pocs dies després de finalitzar el primer mes de l’exercici, ja es poden comparar les dades previstes amb les reals.
MESURES CORRECTIVES I DE CONTROL
Per tal que el control pressupostari tingui sentit no s’han d’analitzar només les desviacions, també cal prendre ràpides mesures correctives i controlar desprès l’efectivitat d’aquestes.
La mecànica que sol seguir-se un cop s’ha identificat les desviacions importants és:
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
66
CONTROL PRESSUPOSTARI
1. Reunió dels directius implicats per a decidir les mesures correctives que s’han de prendre.
2. Determinar la data en que es controlarà l’efectivitat de les mesures correctives.
3. A la data fixada es controlarà l’efectivitat de les mesures preses. Si els resultats no són positius cal prendre d’altres.
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
67
CONTROL PRESSUPOSTARIEL PRESSUPOST DE CAIXA.
Un altre document important per confeccionar és el pressupost de caixa, en el qual es determinen quan es pagaran i cobraran les despeses i els ingressos respectivament. Caldrà conèixer les condicions de pagament de clients i de l´empresa al proveïdors i altres despeses.
També s’ha d’incloure pagament o cobraments que no vinguin ni de despeses ni d'ingressos, com les ampliacions de capital, el pagament de préstecs, pagament d´inversions.....
Un format senzill pot ser el següent:
1 2 3....................TOTAL
Saldo disponible
+Cobrament previstos
-Pagaments previstos
Saldo final disponible
GE
ST
IÓE
CO
NÒ
MIC
O F
INA
NC
ER
A
68
Com negociar amb el banc?
• Es detalla la relació de conceptes genèrics:
• TAE
• Euribor
• Redondeig
• Diferencial
• Cirbe, Registres Mercantil, RAI.
• Comissions.
• Avals
• Normes i quaderns.
• Interès fix o variable