FILOSOFIA, CIÈNCIA I ALTRES FORMES DE SABER

TEMA 1

Tipus de saber (pàgs.16-17)

• Ordinari• Científic• Tècnic• Filosòfic• Artístic• Religiós o mitològic

3. El saber filosòfic (pàgs. 23-30)

3.1 Origen històric de la filosofia• Significat etimològic de la paraula: amor a la saviesa.• El pas del mite al logos• L’admiració i el dubte

3.2 La naturalesa de la filosofia: recerca de la veritat i la felicitat.

3.3 Els mètodes filosòfics.• Empíricoracional (Aristòtil): comença amb

l’experiència dels sentits i culmina amb l’enteniment.• Empirista (Locke i Hume): es basa només en

l’experiència sensorial.• Racionalista (Descartes): es basa només en la raó.• Transcendental (Kant): basa en la sensibilitat i

l’enteniment humà la possibilitat del coneixement.• Analíticolingüístic (Wittgenstein): analitza el llenguatge

per aclarir els problemes filosòfics.• Hermenèutic (Dilthey, Gadamer, Habermas): la

filosofia no ha d’explicar les coses sinó que les ha de comprendre.

3.4 Els sabers filosòfics• Filosofia teòrica i Filosofia pràctica

3.5 Per què filosofar?

• Per evitar la manipulació, cal ésser crítics. Així evitam els dogmatismes. La filosofia combat l’estupidesa humana.

• Per intentar establir els objectius, les metes, els fins de l’ésser humà.

• Per establir una visió global de les coses o arribar a una dimensió universal.

Característiques de la filosofia

• És racional, reflexiona i argumenta sempre.• És crítica, no s’accepta res sense haver-ho

analitzat racionalment o comparat amb els resultats de les ciències.

• És sistemàtica, intenta establir un sistema complet que doni sentit a l’explicació racional.

• És integradora de sabers, es basa en les ciències i proporciona elements per tractar de viure bé.

2. El saber científic (pàgs. 18-23)

• 2.1 Evolució del terme “ciència”– En grec es deia “episteme”.– S’oposa a “doxa”: opinió.– Pels grecs només hi ha ciència del que és

estable, necessari i universal.– La ciència moderna apareix al Renaixement

amb Galileu: la revolució científica.• Experimenta• Empra les matemàtiques

2.2 És ciència la filosofia?

• En sentit estricte, NO:– La filosofia no experimenta– No empra les matemàtiques

• Tenen en comú:– Són racionals– Són sistemàtiques– Cerquen la veritat

2.3 Tipus de ciències

2.4 Els mètodes científics

• Ciències formals: deductiu• Ciències naturals:

– Inductiu– Hipotèticodeductiu

• Ciències socials– Hermenèutica

Mètode deductiu• Usat per les ciències formals.• Raonament que permet derivar d'una o diverses premisses una conclusió

lògica i necessària. • Un sistema axiomàtic consta de:

– Axiomes (principis indemostrables però evidents): “el tot és major que la part”– Regles de transformació (regles que permeten la deducció): “la suma, la divisió”– Teoremes (enunciats demostrables deduïts dels axiomes o d’altres teoremes

demostrats): “teorema de Pitàgores”.• Va d'allò més general a allò més particular. Passar d’un enunciat universal

(“Tots...”) a un enunciat particular (“Alguns/Aquest/Un...”):– Enunciat general: "Tots els planetes tenen òrbites el·líptiques"– Deducció: "Júpiter té una òrbita el·líptica"

– Premissa: "Tota sal de sodi, exposada a la flama d'un encenedor Bunsen, fa prendre a la flama un color groc"

– Premissa: "Aquest tros de mineral és una sal de sodi"– Deducció: "Aquest tros de mineral, quan se li apliqui la flama de l'encenedor Bunsen, farà

prendre a la flama un color groc"

• Criteri de verificació: coherència i absència de contradicció.

Mètode inductiu• Suposadament usat per les ciències de la natura• Consisteix en: a partir de l'observació d'un nombre

concret de fets particulars, formular una llei general.• Dos tipus: Inducció completa (es poden controlar tots

els elements a estudiar) i inducció incompleta (no es poden comprovar tots els elements, només alguns).– Exemples

• Problemes que comporta el mètode inductiu:– No hi ha cap observació pura, tota observació pressuposa una

teoria.– Lògicament és incorrecte. No es pot passar d'un cas particular

a una llei general.• Exemple de Bertrand Russell: l'indiot de Nadal.

Mètode hipoteticodeductiu1. Punt de partida: es detecta un problema mitjançant l’observació i/o

l’experimentació2. S’elaboren una o vàries hipòtesis explicatives sobre problema

observat. Cal imaginació als científics.3. La hipòtesi es formula matemàticament i es dedueixen

conseqüències contrastables amb l’experiència. És el moment deductiu.

4. Contrastació de les conseqüències mitjançant l’experimentació.1. Verificació: els fets deduïts de la hipòtesi concorden amb els fets

observats.2. Falsació: els fets no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.

5. Si la hipòtesi es confirma en diversos experiments s’accepta com a llei, conservant el caràcter provisional.

EXEMPLE: El cas Semmelweis

Nivells del mètode• Enunciats protocolaris: expressen fets del

món comprovables empíricament. Exemple: “les pilotes suspeses a l’espai cauen”.

• Lleis: enunciat universal que expressa la relació constant, regular i invariable, d’alguns fenòmens. Exemple: “totes les masses de l’univers s’atreuen recíprocament amb una força que és directament proporcional al seu producte i inversament proporcional al quadrat de les seves distàncies”.

• Teories: conjunt d’enunciats universal dels quals poden deduir-se totes les lleis d’una ciència. Exemple: la teoria de la relativitat.

Mètode de les ciències socials• Si les ciències naturals busquen sobretot una

explicació dels fenòmens que estudien, és a dir, establir una relació entre els fets, les ciències socials busquen sobretot una comprensió. Comprendre el sentit de les accions humanes, els motius, les intencions.

• Les ciències socials no poden experimentar, no poden establir lleis sobre la humanitat, no poden fer prediccions fiables.

• Dues tradicions: empíricoanalític i hermenèutic.• Exemple: “per què algunes religions prohibeixen

menjar carn de porc?”