festes de nadal · festes de nadal. coses nostres hivern 2003-04 pàg. 2 ... immoble de sisteró....

Festes de Nadal

Coses Nostres Hivern 2003-04 pàg. 2

Salutació

Benvolguts/es veïns/es,

M’adreço per primera vegada atots vosaltres en la meva condiciód’alcalde dels Plans de Sió, càrrecque ocupo des del dia 24 d’octubre,en formalitzar-se el protocol exigit,donat el traspàs de qui l’ostentàdurant 24 anys, el nostre mala-guanyat Francesc Buireu i Rovira.

Amb el seu record i consells sem-pre presents, inicio aquesta trajec-tòria al capdavant del Consistoridels Plans de Sió. És il·lusionant iengrescador servir a la nostra comu-nitat, ja ho he estat fent des de famolt de temps, en diferents facetesi activitats. Ara, encaro aquesta ambun gran sentit de responsabilitat iamb l’esperança de complir amb lesexpectatives dipositades en la mevapersona.

dels nuclis generadors de treball iamb unes bones comunicacions queens poden atansar amb rapidesa alsllocs més remots.

Des de l’Ajuntament pretenemcooperar en l’assoliment de lessinergies positives, perquè generinel motor impulsor d’aquesta trans-formació que hom desitja i que nopodem deixar escapar. Per això,conscients de les nostres limitacionspressupostàries, volem aprofitar almàxim els recursos de què disposem,continuar en l’atenció dels serveisbàsics, l’atenció social i alhora do-nar suport institucional a lesiniciatives que sorgeixen d’arreu delmunicipi.

Estem ja en el segle XXI i dissor-tadament encara tenim dèficitsimportants per satisfer, la portadad’aigua a la zona sud-est del municipin’és un exemple, també els accessosen mal estat i altres obres d’infra-estructura requeriran tot el nostreesforç i atenció. D’altra banda tambéhem d’adaptar-nos a les novestecnologies (banda ampla...), queens han de permetre pujar al tren dela modernitat i de la competitivitat.

Cal ser ambiciosos a l’hora demarcar-nos les fites. En el capítold’obres necessàries, hem sol·licitatsubvencions al POUSC per un importsuperior al milió tres-cents mil euros,o en la restauració d’espais naturalsdegradats al FEDER per un importde dos-cents vint-i-set mil euros.Confiem que el nou govern de laGeneralitat de Catalunya ens ajudicom ho havia fet l’anterior permillorar el nostre municipi.

Penso que és l’hora de les idees,de donar una embranzida importantals nostres pobles, cercar recursos

endògens i forans per satisfer lesnecessitats bàsiques i les que espuguin esdevenir. Cal fer una apos-ta pel futur, potenciar els valors delsnostres joves, dels nostres empre-nedors, de les associacions de casanostra, i en això trobareu en mi elsuport necessari.

A poc a poc i sense pressa hem defer camí per aconseguir un Plans deSió pròsper, modern i sostenible.Aquest camí l’hem de fer plegats,dins d’un clima òptim de convivèn-cia, , tolerància i participació. Confioen la vostra comprensió i en la vostracol·laboració, com sempre l’herebuda.

Als inicis de l’any 2004, us desitjo elmillor per a tots i cadascun devosaltres, de les vostres famílies i delsnostres pobles, desigs que han deperdurar al llarg de l’any i sempre.

Cordialment,

Adrià Marquilles i BernausAlcalde del l’Ajuntamentdels Plans de Sió

Penso que és l’hora deles idees, de donar unaembranzida importantals nostres pobles,cercar recursosendògens i forans persatisfer les necessitatsbàsiques i les que espuguin esdevenir.

Els Plans de Sió estan subjectes aun procés de transformació, malgratque a vegades el dia a dia no ens hofaci pensar. Petites i mitjanesindústries, tallers amb tecnologiapunta, nous habitatges, nousvinguts, són la punta de l’icebergd’aquest procés en què tindrà molta dir la transformació total en regadiudel nostre terme municipal, unasituació geogràfica privilegiada prop

Coses Nostres Hivern 2003-04pàg. 3

Editorial

COSES NOSTRES

Butlletí informatiu trimestral

Edita:

Ajuntament dels Plans de Sió

Redacció:

Comissió de Cultura

Amb el suport de:

Generalitat de CatalunyaDepartament de CulturaServeis Territorials de Lleida

Consell Comarcalde la Segarra

El contingut dels articles signatsnomés reflecteix el parer de l’autor.

Correcció lingüística:

Servei Comarcal de Catalàde la Segarra

Disseny: Joan Trilla

Redacció:

Jordi Caus, Mireia Caus, MontseCirera, Rosa Mª Gabernet, Sara Ga-bernet, Julian González, CristinaGonzález, Magda Gou, Albert Mar-quilles, Joan Martí, Josep Mora,Josep M. Pinós, Anna Rialp, JoanTrilla, Jordi Vila, Assumpció Vilaseca,Mestres i alumnes de l’escola de lesPallargues.

A/e: [email protected]

Fax: 973 52 00 30

Imprimeix:

Impremta-Òfset Barnola. Guissona.

Dipòsit legal: Ll-404-1982

CAIXA CATALUNYA

I N S T I T U T

D’ESTUDIS

ILERDENCSFundació Pública de la Diputació de Lleida

Sumari

Salutació ............................................. 2Editorial .............................................. 3L’Ajuntament comunica ......................... 4Notícies d’aquí ..................................... 6Una conversa sense pressa amb .............. 10Experiències inoblidables ....................... 11Concurs de dibuix ................................. 12Clàssics ................................................ 14Jornada Literària ................................. 15

La joventut opina ................................. 18L’atenció (un escrit pedagògic) .............. 19Les festes de Nadal i Reis ...................... 20Concurs de Pintura «Els Plans de Sió» ..... 21Trobada d’artistes «Art, per a què?» ...... 22Plou i fa sol ......................................... 23La nostra cuina .................................... 23A la recerca de la imatge ....................... 23

Com voleu Coses Nostres?La redacció

Per a què ens serveix la història?A qui interessa Pedrolo?

E l passat estiu es va realitzar una convocatòria per, part de l’Ajuntament,per fer un estat de la qüestió cultural del municipi. En l’apartat en què

es va parlar de Coses Nostres ens va sorprendre com es va qüestionar diversosapartats de la revista; això ens ha fet reflexionar que potser no sabem arribarals lectors. Les dues preguntes que hem encetat l’escrit són un exemple delque el públic digué (la 2a per parlar de la jornada literària) i és clar, davantde posar en dubte els treballs que es fan de manera desinteressada sobre elMunicipi i de qüestionar-se si el “Manolito” (com encara coneixen a Pedroloalguns de la seva generació) no interessa parlar d’ell, ens veiem en l’obligaciómoral de conèixer el parer dels lectors.

Per això us volem demanar que contesteu l’enquesta que s’adjunta a CosesNostres per comprovar si cal canviar l’orientació de la revista, a la vegada quees proposa des de l’Ajuntament reduir el pressupost de la mateixa.

Si repasseu la revista núm. 222, de l’estiu de 2002, es feia una crida atothom a participar-hi, a fer-nos arribar notícies. Es deia qui eren elsrepresentants de cada poble. Aquesta és la nostra estructura, basada en elvoluntarisme, cercant la màxima i variada participació. La feina de coordinacióés feixuga per recollir el material escrit, amb la recerca de l’article que noarriba o de la foto que encara no han portat.

Per tant, demanem als lectors que ens facin arribar l’enquesta per podervalorar l’opinió de la gent. Si no rebem les enquestes, entenem que el CN quefem no interessa i l’Ajuntament haurà de cercar un nou equip de redacció.Per això hem fet un compte simple, almenys hem de rebre el 50% delsvotants, 237. També ens agradaria que la contestin els joves de menys de 18anys, ens interessa la seva visió i la seva col·laboració.

Si contesteu l’enquesta serà un suport d’ànim per a nosaltres. El resultatde l’enquesta serà feta, per garantir l’objectivitat, per membres de CN, del’Ajuntament i una professora universitària d’estadística.

Per tot l’exposat esperem la vostra opinió, per saber com voleu el futur deCoses Nostres

L’enquesta es pot trametre via correu a l’Ajuntament o als alcaldes de cadapoble.


Un moment de l’acte de nomenament de fill il·lustre i predilecte a Francesc Buireu,en presència de la seva família.

L’Ajuntament comunica

17 de setembre. En presènciadels Honorables Consellers deGovernació i Relacions Institucionals id’Agricultura, es reuneix el Consistorien caràcter extraordinari i urgent,aprovant per unanimitat l’únic puntde l’ordre del dia: el nomenamentd’en Francesc Buireu i Rovira com a fillil·lustre i predilecte del municipi delsPlans de Sió.

3 d’octubre. Sessió Plenàriaordinària de la Corporació Municipal.

Ordre del dia:Agraïment de l’Alcalde en funcions

als veïns, regidors, delegats de Governi personal de l’Ajuntament laparticipació en les honres fúnebresque tingueren lloc el passat 18 desetembre, en honor del nostre Alcal-de Sr. Francesc Buireu, demananttambé un minut de silenci.

Aprovació Pressupost del 2003,és aprovat el pressupost amb unimport d’ingressos i despeses de540.834 euros.

Llicències d’obres, són aprovadesles següents:

– Antoni Farré, construcció dequatre habitatges adossats al c/Afores de la localitat de Conca-bella.

– Pavimentació a Montcortès ambun pressupost de 36.305,09euros.

– Pavimentació baixada de calBoixadera de Mont-roig amb unpressupost de 26.225 euros.

– Pavimentació accés sud a lesPallargues, amb un pressupostde 13.394,84 euros.

Aprovació del conveni de permu-ta béns municipals amb solar depropietat de la Sra. Dolors Bernaus dela localitat de Mont-roig.

Aprovació de la proposta d’ins-tal·lació d’una placa al cementiri deSisteró i Pelagalls en record i home-natge a totes les víctimes de la guerracivil 1936-39.

Són aprovades les següentsmemòries valorades:

– Arranjament cementiri de Con-cabella.

– Casa de la vila d’Aranyó.– Església de l’Assumpció d’Aranyó.– Casa de la vila.– Teulada i casa del metge de les

Pallargues.

Coneixement de l’escrit de l’Ajun-tament de Granyanella pel que fareferència al projecte de construcciód’una depuradora al terme de Tor-dera.

Aprovació del plec de condicionsd’alienació de venda per subhastaimmoble de Sisteró.

Aprovació festes locals 2004.

Acord per a la delegació a laDiputació de Lleida de les facultatsque l’Ajuntament té atribuïdes enmatèria de gestió tributària irecaptació de l’import de vehicles detracció mecànica.

Aprovació de modificació orde-nances IBI, IAE, i ITVM, així com apli-cació de la nova ordenança d’impost

sobre construccions, obres i instal·la-cions.

Estudi de la portada d’aigua a leslocalitats de l’Aranyó, Muller, el Canósi Montcortès.

17 d’octubre. Comissió de Govern.Concessió de llicències d’obres:– Josep Maria Hortet, de Sisteró.– Endesa, Distribució Elèctrica.– Josep Boncompte, de les Pa-

llargues.– Josep Maria Huguet, per una

conducció d’aigua.– Pere Porta, d’Hostafrancs.– Ramon Carulla, de Concabella.– Josep Bargués, d’Hostafrancs.– Joan Carles Vilaró, d’Hostafrancs.

Sol·licitud subvencions petitesajudes per les següents obres:

1) Arranjament del pis de l’Ajun-tament.

2) Reparació teulada casa delmetge.

3) Col·lector del Canós. 4) Ampliació del paviment de la

plaça de Mont-roig. 5) Reparació vials de les Pallar-

gues.

Extracte dels acords més importants de les Comissions de Governi dels Plenaris de l’Ajuntament


6) Condicionament de la sala delcastell de Concabella.

7) Arranjament de la font deConcabella.

8) Canvi enllumenat del local so-cial d’Hostafrancs.

9) Barana via pública de lesPallargues.

10) Modificació de la tanca de lapista de Sisteró.

11) Arrebossada de la paret delfrontó del Canós.

12) Obra d’evacuació d’aigües delnou local social de Pelagalls.

13) Mobiliari urbà per a Ratera.14) Arrebossada de parets interiors

local social de Montcortès.

20 d’octubre. Elecció dels membresde la mesa electoral per les eleccionsal Parlament de la Generalitat deCatalunya, mitjançant sorteig.

24 d’octubre. Ple extraordinari del’Ajuntament.

El Sr. Alcalde en funcions sol·licita,dels portaveus dels grups d’EsquerraRepublicana de Catalunya i Indepen-dents de la Segarra si presenten can-didatura, manifestant que renuncienrespectivament a presentar la mateixa.

El Sr. Adrià Marquilles i Bernaus,com portaveu del grup de Conver-gència i Unió, fa constar que presentala seva candidatura a Alcalde en nomdel seu grup.

Igualment manifesta si els Srs.Regidors desitgen portar a termel’elecció en vot secret o a mà alçada,contestant que ho faran a mà alçada.

Posada a votació la propostad’elecció d’Alcalde amb un sol can-didat, el Sr. Adrià Marquilles i Ber-naus, en nom del grup de Conver-gència i Unió i dóna el següent resultat:

Vots a favor: quatre dels Srs. Re-gidors del grup de CiU.

Abstencions: tres, dos dels Srs.Regidors del grup d’ERC i un del grupd’INSS.

Queda elegit doncs, Alcalde delsPlans de Sió, el Sr. Adrià Marquilles iBernaus, el qual tot seguit procedeixa prometre el càrrec i pren possessiódel mateix.

En aquest punt, en primer lloc el Sr.Alcalde adreça unes paraules en re-cord del seu antecessor, Sr. FrancescBuireu i Rovira. Tanmateix, fa constarla voluntat de continuar en al tasca demillorar les localitats del municipi, laqualitat de vida dels seus habitants,així com incentivar les activitatsculturals i socials que ja s’estan portanta terme, sol·licitant la col·laboracióde tots els regidors, agraint el seusuport, entenent, així mateix, l’abs-tenció com un vot de confiança en latasca que portarà a terme.

21 de novembre. Comissió deGovern.

Concessió de llicències d’obres:– Martí Fontanellas, de Pelagalls.– Miquel Cucurull, de Concabella.– Josep Maria Huguet, d’Ossó de

Sió.– Josep Piqué, de les Pallargues.– Adrià Marquilles, de Sisteró.– Endesa

– Empresa Pisingas S.L., Concabella.

Adquisició material informàtic pertal de modernitzar la secretaria del’ajuntament, d’acord amb els serveistècnics del Consell Comarcal.

Instal·lació d’una pàgina webpròpia de l’ajuntament, amb dominipropi per donar a conèixer els recur-sos, activitats i altres serveis delmunicipi d’una forma pràctica iatractiva.

Informes d’Alcaldia

– Es proposa el trasllat de l’arxiumunicipal a l’arxiu comarcal,donades les dificultats deconservació i les deficiènciesambientals del recinte on estàubicat actualment.

– S’informa que s’han presentatactuacions al programa FEDERde la Unió Europea de tipus mediambiental en diferents indretsdel municipi, per un import de227.000 euros.

– Constitució de la comissió localde la Concentració Parcel·lària,que haurà de resoldre les al·le-gacions i reclamacions que espresentin en l’àmbit de les sevescompetències.

– Es valora molt positivament labona acollida que ha tingut lainiciativa municipal de portar aterme, d’una forma generalit-zada i coordinada, la neteja delscementiris municipals.

– S’informa que s’està inventariantel fons pictòric municipal, a fi detenir degudament catalogat elmateix i que amb les millors obreses portarà a terme una exposicióitinerant, organitzada conjunta-ment amb el Consell Comarcalde la Segarra.

– Es posa en consideració lapossibilitat d’establir el dia delmunicipi, que haurà de servirper agermanar els veïns delspobles dels Plans de Sió, recor-dar efemèrides i esdevenimentspersonals importants, així comel reconeixement d’activitatsefectuades dins l’àmbit munici-pal.

Presa de possessió del regidor delgrup CiU, Sr. Isidre Gomà Gabernet.

Elecció d’AlcaldeEn aquest punt el Sr. Secretari ma-

nifesta que, de conformitat amb l’es-tablert a la llei del Règim electoral, esfa necessari nova elecció d’alcalde isón candidats els Srs. Regidors quevaren encapçalar les diferents llistesque es presentaren a les darrereseleccions.

Isidre Gomà i Gabernet, nouregidor de l’Ajuntament.


PASQUAL MARAGALL, NOUPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Les eleccions del 17 de novembreal Parlament de Catalunya van do-nar la sorpresa en guanyar, per lacoalició d’esquerres, un governtripartit, compost per PSC, ERC iICV. Aquest fet ha donat com aresultat que CiU, que fins ara haviaestat al govern, ara estarà al’oposició.

Fa 23 anys de les primeres elec-cions democràtiques en què fouelegit Jordi Pujol, en aquestes ja noes presentava. La majoria de mitjansde comunicació autonòmics iestatals han dedicat espais perhomenatjar la seva dedicació.

Els resultats del municipi són elssegüents: De 518 electors han votat388, al voltant d’un 75%. Hi havia,sorprenentment, 14 candidatures il’ordre de vots és:

CiU 214, ERC 106, PSC 27, PP 25,ICV 10, i la resta no obté repre-sentació parlamentària.

LA CONCENTRACIÓ MÉS A PROP

L’empresa encarregada de realit-zar la concentració, ha anat convo-cant tots els propietaris per com-provar si totes les finques afectadesestan correctes de característiques idimensions. A la vegada, s’ha de-manat les zones que cada propietariprefereix que tingui la terra concen-trada.

LA SEMBRA

La saó d’aquest any, deguda a lespluges sovintejants, ha complicat lasembra. Alguns van haver de sem-brar amb el terreny tou i han deixatla superfície bastant xapullada.També una “cuba” de purí va que-da clavada als afores de les Pallarguesi per poder-ne sortir van haver debuidar-la vora del camí.

LLEIDA ÉS LA PROVÍNCIA ONES MENJA MILLOR

Segons una enquesta realitzadapel Departament de Sanitat, somels catalans que consumim méscereals, fruita, verdura i hortalisses.També som els primers en consumd’embotit, ous i peix. El baix consumde rebosteria, respecte altres indrets,és considerat positiu. La província estroba al capdavant del consum delsaliments considerats de la dietamediterrània, com l’oli d’oliva, fruita,enciam, hortalisses i peix.

AAP I LES FIRES

L’Associació d’Amics de l’arqui-tectura Popular ha organitzar unesjornades al Segrià sobre aquestesconstruccions rurals tradicionals, ambconferències, una taula rodona moltconcorreguda i una visita a la comar-ca. També han participat aquest anya la fira del torró a Agramunt, en lasala de Plens de l’Ajuntament ambuna recull d’imatges del terme i a la

fira d’artistes i treballs artesans deTàrrega, amb l’objectiu d’anar cons-cienciant que són unes construccionsamb valors culturals, arquitectònics,etnogràfics. Actualment s’està fentl’inventari del terme de les Pallargues.

EL CAMP D’ATERRATGECADA DIA MÉS A PROP

El Municipi dels Plans de Sió potfer un canvi radical si es confirma elprojecte d’ubicar un aeroport. El dia28 de desembre, va haver una reu-nió per desencallar el tema del campd’aviació a les terres de Lleida. Lasituació a Alcarràs fou desestimadapel nou govern tripartit per motiusmediambientals i ja s’ha encarregatun estudi d‘impacte ambiental en lazona de l’antic camp d’aviació de laguerra civil, prop dels QuatreCamins. Ja s’està pensant en con-vertir els dos castells propers, el deMontcortès i el de l’Aranyó en hotelsde l’aeroport.

LES MAJORALES BIMENSUALSA LES PALLARGUES

A partir d’octubre es va fer un nouordre per l’organització de lesmajorales –cada vegada més éscol·laboració familiar–. Van co-mençar Roser de cal Mora i Teresinade cal Canet; han continuat la Do-minica de cal Vilaseca i la Carme decal Serra, que han fet l’ornamentacióde l’església pels dies de Nadal.

FESTA ESCOLA DELES PALLARGUES

Els dies de Nadal es comencenamb la festa de fi de trimestre del’alumnat de l’escola de primària.Les mestres van preparar una obrade teatre titulada Sopa de pedra ones va poder veure els futurs actorsque ens van fer passar una bonaestona. Després va haver una can-tada de nadales dels diferents cur-sos. I per acabar i per començar apreparar-nos per aquestes festes, jaes van poder tastar els torrons ialtres dolços, invitant a tot el públicassistent.Els integrants de la junta de classificació de terres.

Notícies d’aquí


NOTÍCIES D’HOSTAFRANCS

El dia 26 de desembre, dia de SantEsteve, a Hostafrancs, a les vuit delvespre, la sala del cafè es va omplirde gent per celebrar el ja tradicionalBingo benèfic. Amb les taules plenesde begudes refrescants, cava itorrons, tots els presents estavenmolt atents escoltant com escantaven els números de Bingo, pera la vegada cantar les Línies i Bingoscorresponents. En total se’n van fersis. Unes llenties ens servien pertapar els números, ja que els cartronshavien de ser reutilitzats. Les Línies,es pagaven amb ous, torrons i neulesi els Bingos amb diverses mer-caderies. Més ous, fruita, llonga-nisses, més torrons, cava, estalvisper la taula, plats,... i, per l’últim, unpernil! En total es van arreplegar861 euros que, juntament amb els880 euros de l’any passat, serviranper començar les obres de restau-ració de l’ermita de Sant Bartomeuque hi ha al cementiri.

El dissabte dia 3 de gener, a les 6de la tarda, va venir el patge Fumeraa la sala del cafè, acompanyat delseu ajudant per a recollir les cartesque els nens enviaven a Ses Majestats

els Reis Mags. En aquest acte tambéhi va ser present la Dúnia, unacontadora de contes, que va expli-car el conte «Abi Yoyo» on tots elsmenuts i no tan menuts van escoltaramb molta atenció. Tot això es vaacabar amb coca i xocolata per atothom. Aquest acte va ser orga-nitzat per l’Associació de Donesd’Hostafrancs.

Per últim, el dia 5 de gener, elsReis Mags van aparèixer perHostafrancs, després de deixar regalsal Canós i a Concabella. Cal desta-car que tot i que van fer esperar unamica els nens del poble, van ser moltgenerosos concloent d’aquestamanera els actes de les festesnadalenques.

El pessebre d’enguany instal·lat als carrers d’Hostafrancs.

Els nens i els Reis a Hostafrancs.


L’ASSOCIACIÓ DE DONESD’HOSTAFRANCS

El dilluns 4 d’agost, a les 7 de latarda, vam organitzar una xerradasobre el reciclatge amb la Sra. Núria,tècnic de Medi Ambient del Con-sorci de la Segarra. El tema va ser“No llencis l’oli a l’aigüera”. Tot untema prou interessant per les mes-tresses de casa, ja que és una acciómolt repetida i equivocada a lavegada. El resultat d´aquesta xerradava ser la demanda, per part de lesassociades, d’un contenidor per l’olicuit. Una empresa de Tàrrega ensel va portar i el té a la nostra dispo-sició el Sr. Ramon Sans “El Ferrerd’Hostafrancs”.

Tenim pendent la visita al’Abocador de Cervera, cap a laprimavera farem aquesta sortida,amb totes les persones del municipique estiguin interessades. També laSra. Núria ens va facilitar un númerode telèfon, 902 077 088, al qualpodem trucar per tal que vinguin arecollir tot el rebuig que no podemllençar al contenidor verd. Per aca-bar, donar les gràcies a la Sra. Maite,coordinadora del Consell Comarcalde la Segarra, per la bona atenciórebuda.

La Sra. Núria, tècnic de Medi Ambient del Consorci de la Segarra, efectuant la seva xerrada sobre el tema«No llencis l’oli a l’aigüera».

La psicòloga Sílvia Aguilera va propocionar un seguit d’exercicis, amens idivertits, per tal d’estimular la memòria

Vàrem dur a terme, els dissabtes11, 18 i 25 d’octubre, el taller“Reforcem la Memòria”, amb elsuport de la Generalitat de Cata-lunya, el departament de Benestar iFamília de Tàrrega, amb la psicòlogaSra. Sílvia Aguilera. Ella ens propor-ciona un seguit d’exercicis i activitatsper tal d’estimular la memòria quesempre va bé i, al mateix temps, sónamens i divertits.

DEFUNCIÓ

El passat dia 16 de novembreva morir, a Barcelona, a l’edatde 54 anys, Maria del CarmeOcaña Garcia; més conegudapels veïns dels Plans de Siócom «la Mari Golanor», la qualva participar i alegrar moltesde les nostres Festes Majorsamb el seu grup d’animació«Abracadabra».

La Mª del Carme Ocaña en una de lesseves actuacions als nostres pobles.


JAUME ESPUNYES TORNA AEXPOSAR A LES PALLARGUES

Des que va fer la primera exposicióen aquesta sala, no ha parat detreballar. En l’exposició hi havia fi-gures de guix que han estat pintadesminuciosament, també amb unatècnica semblant hi havia obres perdecorar parets, i l’obra de més relleuera la restauració de les imatges delbetlem de l’església, que amb laseva traça ha fet que aquestesescultures tornin a tenir actualitat.

Hostafrancs: 1r aniversariC.V.

Emocionats deienquina pensada més gran,un a un quan arribarenels ho anaven explicant.Els vàrem dir per fer una fotoi tots s’aixecaren a l’instant;després, altre cop a la taulaa fer el «Sisillo» ben trempats.Quan ja són prop de les vuitel rellotge van mirant,primer l’un, després l’altre,cap a casa van tornant.I ara només us vull dirque això sigui per molts anys.

Jocs i festes per a tots,al casal dels jubilats,Hostafrancs us hi esperaa passar un «rato» llarg.El 26 de novembreuna sorpresa en van trobar,en arribar tots els avisno sabien on mirar.Què passa avui aquíque està tot engalanat,caramels damunt la taulai una espelma per bufar,un petit detall tenieni un cartell per poder aclarar.

Dia en què es va inaugurar l’exposició.

Un detall de l’exposició.

DEFUNCIÓ

El passat dia 15 de gener vamorir a Agramunt, a l’edat de82 anys, Lluís Pons i Serra.

La mort d’en Lluís ens haagafat amb aquest númeropràcticament enllestit. En elproper intentarem explicar abastament la vinculació ambel nostre municipi i més concre-tament amb Coses Nostres.

Aquí tan sols volem deixarconstància del seu traspàs idonar el condol als seusfamiliars.

REV

ISTA

SIÓ


Miquel Tomàs Puig

Una conversa sense pressa amb

– Seria un reconeixement d’untreball dur durant molts anys.

– Quin creus que ha estat elmillor invent de la història?

– N’hi ha molts. Això és molt re-latiu, l’electricitat n’és un d’ells.L’automoció. N’hi ha tants...

– Espanya és un Estat que no hacuidat massa la investigació i s’haoblidat dels seus inventors. Molts,per a poder desenvolupar lesseves idees, han tingut que emi-grar cap a l’estranger. Ja Larra, enel segle XIX, va ironitzar amb lafrase “Que inventen ellos”. Comcreus que s’hauria d’enfocar totaixò?

– És clar, primer a les escoles. L’Estathauria d’ajudar més a les escoles i ales Universitats. Després, donar ajudesmés directes i sense burocràcia.

– D’on et ve aquesta vocaciód’inventor?

– Això és una cosa espontània.Junt amb el meu germà que va apa-gar un apaga burilles. Em vaig ani-mar i aquí estic.

– Quins invents has patentat oes poden atribuir a la teva perso-na?

– L’elevador sense motor, l’eleva-dor autoregulable, la taula de repo-sició i el marca-esprai que, com he ditabans, és un invent compartit.

– Descriu-nos breument un delsteus invents.

– L’elevador autoregulable és unsistema per treballs de poca alçadacompost d’un mecanisme molt sim-plificat en comparació als elevadorsdel seu segment, abaratint els costosde producció i de venda al públic.

– Quins projectes tens entremans?

– Acabar de desenvolupar els pro-ductes existents i preparar la xarxa dedistribució mitjançant el sistema devenda tradicional (viatjant) i a travésd’Internet.

– Es pot viure d’aquests invents?Creus que algun dia podràs viuredels teus invents?

– Sí, de fet hi estic vivint. L’únicamanera de viure d’un invent éscomercialitzant-lo.

– Per donar-te a conèixervas participar en una Fira. LaFira d’inventors de Vilanova ila Geltrú. Explica’ns aquestaexperiència.

– Sí, es tracta de Galàctica, deVilanova i la Geltrú. Es fa a finalsd’estiu. Dura quatre dies. Hi vanhaver 160 expositors. Va ser unaexperiència molt positiva donatque ajuden al coneixement i a lacomercialització del producte. Etfaciliten el contacte amb empre-ses i amb un cost de participacióa la Fira, molt baix. A la fira del’any 2001 em vaig endur quatrepremis i entre ells la patent del’any que el concedeix l’OficinaEspanyola de Patents i Marques.

Per uns moments fem com sitornéssim a l’escola.

– Què et sembla si comencéssimamb un test?

– Sí

– Què va inventar Graham Bell?– El telèfon, no?

– I Gutemberg?– La impremta.

– Marconi?– Com se’n diu d’això... Sí, la ràdio.

– Narcís Monturiol?– El submarí.

– Els germans Lumière?– El cinema.

– El doctor Fleming?– La penicil·lina.

– Madame Curie?– La radioactivitat.

– Alfred Nobel?– La dinamita.

– Thomas Alba Edisson?– La bombeta elèctrica i mil

més.

– I, per últim, Miquel TomàsPuig?

– L’elevador autoregulable, lataula regulable en altura, l’espraimarca regates, compartit ambuna altra persona.

– Molt bé!, has tret un 10.Miquel, t’agradaria que en elfutur a les escoles o institutsel teu nom figurés entre unllistat d’inventors cèlebres?

– Sí, és clar; però això és unacosa que s’ha de treballar amb eltemps i s’ha de reconèixer.

– Què creus que suposariaaquest fet?

E l Miquel va néixer i viu a Concabella.Dins del municipi és una persona sin-

gular. Ell fa coses que als Plans de Sióningú més no fa. Inventar!


– Concabella és un bon lloc perportar a terme els teus projec-tes?

– Sí, és un lloc tranquil, ben comu-nicat i amb costos d’establiment benbarats.

– Com veus el municipi dels Plansde Sió?

– El veig un municipi actiu.

– Utilitzes Internet?– Sí, sobretot el correu electrònic.

– Tens una pàgina web, oi?

– Sí, ja està activada. Tothom quevulgui la pot consultar. És www.http.mitopu.com

– Per acabar, unes preguntessobre el teu perfil humà. Què fasen el teu temps lliure?

– Desenvolupar productes nous.

– T’agrada la música?– Sí, bastant.

– Un disc.– Joan Manuel Serrat m’encanta.

– Un llibre.

– Manual del Inventor, de Pep To-rres. És fantàstic.

– Una pel·lícula.– Shin-Shan.

– T’agrada viatjar?– Sí, però no tinc temps. M’agra-

daria molt fer-ho.

– Un lloc.– Pals, a Girona.

– Un plat.– Una fideuà.

– Moltes gràcies, Miquel.

Experiències inoblidables

Tot va començar el dia que ensvam decidir acollir un/a nen/a

sahrauí durant les colònies d’estiu. Apartir d’aquí, la primavera del 2003,vam començar a interessar-nos delquè s’havia de fer per poder ser unafamília acollidora (omplir unadocumentació, anar a l’Ajuntamentperquè financés el viatge del o lasahrauí,...).

El dia 3 de juliol, a les 8 de la tarda,ens esperàvem a Cervera totes lesfamílies que havíem decidit passarl’estiu amb algun/a nen/a sahrauí.Quan arribà l’autocar, van començara distribuir els nens que tocava a laSegarra. Baixà de l’autobús una nenade 9 anys ben adormida; ens diuenque es diu Sel·lembouha i que passaràl’estiu a Cal Cardoní de Torà.

L’estiu va ser curt, encara que hemde reconèixer que els primers diesse’ns van fer una mica llargs, donatque era la primera vegada que lanena sortia dels campaments i nomésparlava “hassania”, un dialecte del’àrab. Passats els primers quinze diesd’adaptació nostra i seva, l’estiu vaser com un somni. De sobte ens vamtrobar al dia 2 de setembre, dia enquè la Sel·lembouha tornava al seupaís (bé, no és el seu país), volem diron viu, als camps de refugiats Sahrauísprop de Tindouf (Algèria).

En aquests campaments hi viuen, o

més ben dit, hi malviuen uns 200.000refugiats des de fa uns 30 anys,distribuïts en quatre campaments o“Wilaies”: El Aaiún, Auserd, Smara iDajla. A cada Wilaia hi ha cinc o sisdahires i aquestes es divideixen enquatre barris. La Sel·lembouha és dela Wilaia d’Smara i dins d’aquesta ésde la dahira “Hauza” i del barri 3.

Al desembre vam voler visitar iconèixer la família de la Sel·lembouha.En aquest viatge vam viure de prop ladura vida que hi ha a la HamadaArgeliana, lloc on viuen els refugiatssahrauís. Aquesta zona és desèrtica,on no creix absolutament res i lestemperatures a l’estiu són molt altes(arriben als 50° C).

No va ser un viatge turístic, perquèla seva vida és molt diferent a lanostra realitat: viuen en haimes,tendes de campanya; no tenen llum,només la que poden fer amb unabateria de cotxe connectada a unaplaca solar; escassetat d’aigua, no hiha aigua corrent, només tenen undipòsit d’uns 100 litres que un camiócisterna passa a omplir-lo un cop persetmana; dificultats de mobilitat en-tre els campaments, no hi ha serveisd’autobusos, ni carreteres...

En aquests campaments hi hamoltes carències, però disposend’uns serveis mínims (escola, centresanitari, ajuntament) fruit de l’ajuthumanitari i sota el govern a l’exili dela RASD (República Àrab SahrauíDemocràtica).

No anàvem a trobar els serveisd’un hotel, però ens vam topar ambun poble pobre, però molt hospitalarii generós , el qual ens va oferir tot allòque tenien i més.

Els gairebé cinc dies que vam viureals campaments van ser tota unafesta de benvinguda i tota la famíliai veïns de la Sel·lembouha van estaramb nosaltres i per a nosaltres.

Aquesta gent viu amb l’esperançade tornar algun dia al Sàhara Occi-dental, al seu país lliure de l’opressiódel Marroc. Des d’aquí els donaremtot el suport que els puguem oferir.

Antoni Pinós i Mercè Mas


Un moment de l’acte.

Els assistents al lliurament de premis.

Concurs de dibuix

Els Plans de Sióvist pels joves

Amb unes setmanes de retard –havia estat convocat per l’11 desetembre–, es va fer el lliurament dels premis als concursants

del premi «Els Plans de Sió vist pels joves».

La participació d’enguany va ser força nombrosa, i a continuaciópubliquem algunes imatges de l’acte d’aquest lliurament, ques’efectuà el dia 26 d’octubre de 2003, amb la presència d’autoritatsmunicipals i locals i membres de l’AMPA de les Pallargues.

Val a dir que els premiats s’endugueren una estatueta, obra del’escultor de Puigverd Ramon Guixé.

Dolors Brescó, tinent d’alcalde de l’Ajuntament, entregant el premia un guanyador.

1r premi d’1 a 5 anysLeonardo Calvo AlbaLes Pallargues 2n premi d’1 a 5 anys

Ada Carrillo LagunaMont-roig


1r premi de 6 a 7 anysMariona Seró Vilaseca - Les Pallargues

2n premi de 6 a 7 anysPau Rovira Tudó - Les Pallargues

1r premi de 8 a 10 anysRoger Bosch CausSisteró

2n premi de 8 a 10 anysArnau Hernàndez Vilaró - Hostafrancs

1r premid’11 a 13 anys

AdrianaAlba EscanillaLes Pallargues

2n premid’11 a 13 anysAida BoncompteEspunyesLes Pallargues


Clàssics

Josep M. Pinós i Vall

Pere Calders o de cròniques subtilsmés o menys ocultes

La personaDiuen les històries de la literatura cata-

lana, de la guerra civil, de l’exili i també lapàgina web de la Gran Enciclopèdia Ca-talana () que Pere Calders va néixer aBarcelona el 1912 i hi va morir el 1994.Escriptor, periodista i dibuixant. Estudià al’Escola Superior de Belles Arts. Es donàa conèixer a “L’Esquella de la Torratxa”(1936), revista que dirigí durant la darreraèpoca amb el seu cunyat Avel·lí Artís iGener. El 1936 publicà un primer recullde contes, El primer Arlequí, i la novel·laLa glòria del doctor Larén. El 1938 foufinalista del premi Crexells amb la novel·laGaeli i l’home déu i escriví la crònica deguerra Unitats de xoc. Arran de la guerracivil s’exilià a França, i després, a Mèxic,on residí fins el 1963. Hi fundà, ambJosep Carner i Agustí Bartra, la revista“Lletres”, redactà “Fascicles literaris” icol·laborà en “La Revista de Catalunya”,“La Nostra Revista” i “Pont Blau”. El1954 guanyà el premi Víctor Català ambel recull de contes Cròniques de la veritatoculta (1955), considerada la seva obramés significativa, la qual, juntament ambGent de l’alta vall, 1957, Demà a les tresde la matinada, 1959 i Aquí descansaNevares, 1967, constituí el volum Tots elscontes (1968). Posteriorment publicàInvasió subtil i altres contes (1978), Tots’aprofita (1983), De teves a meves(1984), Un estrany al jardí (1985) i L’honora la deriva (1992) i les novel·les L’ombrade l’atzavara (1964) i Ronda naval sota laboira (1966), i un recull de les sevescol·laboracions en revistes i publicacions.L’any 1979 el muntatge teatral Antavianadel grup Dagoll Dagom, sobre peces dela seva narrativa, aconseguí un èxitextraordinari de crítica i públic i desvetllàun nou interès per la seva obra, queassoleix, amb la combinació de la fantasiai de l’humor, un extraordinari to líric.Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el1986 i Premi Nacional de Periodisme el1993.

El mitePere Calders pot ser d’aquells escriptors

que recomanes als lectors juvenils i/oadolescents i si no hi entren, com potpassar amb aquells lectors més acos-

tumats a la literatura klee-nex, ja no els tornes a recu-perar més. Calders no és delectura fàcil tot i que a miem va arribar al batxillerat ide seguida em va enganxar.Vaig començar llegint Triapersonal, editada per“Llibres a mà”, una iniciati-va conjunta d’Edicions Des-tino i Edicions 62. Tan granva ser l’impacte rebut queja no he parat de llegir-lo irellegir-lo. En aquell viatgememorable que els mem-bres de “Tirant al blanc”vàrem fer a Barcelona permirar de lligar algunsarticles, teníem la intencióde visitar-lo; malaura-dament no va ser possible i només vàrempoder parlar amb en Tísner i en XavierBenguerel, tot i que el company defatigues en Magí Jovell, aleshoresestudiant d’Història a la Universitat deBarcelona, ens va oferir el seu pis –unautèntic pis d’estudiants, més proper alpis de la sèrie Els joves- per fer-hi estadaels dies que volguéssim. Ens vàrem que-dar amb les ganes. L’altra dada clau apropòsit de Calders s’esdevingué a finalsdel 2000 arran de la presentació al CCCBde l’exposició “Els miralls de la ficció”.Els que hi anàrem capírem que l’exposiciópretenia potenciar la imatge d’un Caldersmés complex i incisiu del que els tòpicshan divulgat, a través de dos recorregutsque s’anaven entrellaçant: d’una banda,l’explicació documentada de la sevatrajectòria personal i literària en les sevesdiferents etapes i els seus múltiplesaspectes i, de l’altra, la presentació delseu món literari amb la recreació de vuitescenaris diferents: la casa, el jardí, elteatre, el rellotge, les mans, els invents,els crims i els naufragis. I és que l’universliterari de Calders és un univers ric,complex i profundament imaginatiu, queens retorna, com un mirall, una imatgepertorbadora de la realitat humana. Lamirada irònica i tendra alhora, queCalders projecta sobre aquesta realitat,no pot amagar la reflexió incisiva a quèens convida sobre les contradiccions, les

paradoxes i els absurds queenvolten allò que se’ns volpresentar com a veritatsabsolutes, principis inalte-rables o grans seguretats.

L’obraComenceu pels contes

breus, continueu per la res-ta de contes i acabeu ambles novel·les. No us enpenedireu. Vet aquí unpetit tast de la primeraopció.

Confessió: La meva es-timada em va dir que un pitsí, però que l’altre no,perquè el tenia emparaulat.Geniüt i egoista, vaigperdre l’únic que quedavadisponible.

Venim de la pols: Van excavar davantde casa seva. No volien dir-li si feien unapiscina o la base d’una glorieta. “Estracta d’una sorpresa”, responien a cadapregunta d’ell. I ho fou, perquè quan vancompletar les mides li donaren allò quese’n diu cristiana sepultura.

Discreció: Van convidar-lo a pensar idigué que no volia donar molèsties, queja pensaria a casa.

Els bons costums: El cavall, desorien-tat per una malapta estirada de la brida,va fer un bot i el cavaller caigué en malaposició. El genet es va trencar una camai el cavall, convençut que complia undeure pietós, va rematar-lo amb unaforta guitza a la nuca.

Ars poètica: Li va sortir una rimapreciosa, d’aquelles que poden salvar unpoema. Però havia nascut vídua, aban-donada de parella que la justifiqués, i esva quedar sola a final de ratlla, sense quecap llei mètrica acudís al seu socors. Si nos’hi troba remei, coses així ens amarga-ran la vida.

Meteorologia aplicada: Fa temps,van pagar-me amb un taló sense fonsd’un Banc de Boira. Gràcies a no haver-lo pogut cobrar, he gaudit sempre declarianes.

NOTA: el proper CLÀSSIC serà el poe-ta dels tres noms.


Una de les accions de la 4a.

Jornada Literària

Tal i com ja acostuma a ser habi-tual per aquestes dates, va tenir

lloc el passat 15 de novembre i alLocal Social d’Hostafrancs, la 4aJornada Literària, en aquest cas sotael lema de Temps d’escola. Ambl’assistència de quasi tots els literatsi d’un nombrosíssim públic que ensva acompanyar al llarg de tot el dia–des de les 10 del matí fins a les 9 delvespre els més agosarats– es vananar succeint els diversos apartatsprevistos.

SESSIÓ DE PRESENTACIÓI BENVINGUDA

Aquesta Sessió es va estrenar ambla Dolors Brescó, Tinent d’Alcaldede l’Ajuntament dels Plans de Sió iAlcaldessa Pedània d’Hostafrancs iva anar seguida de la intervenciód’en Josep M. Pinós i Vall, Coordi-nador d’aquesta 4a Jornada. Labenvinguda institucional i lajustificació de continguts són lesmillors maneres de començar unanova Jornada.

SESSIÓ LITERÀRIA

En absència d’en Tonet Anguera,

4a Jornada Literària als Plans de Sióde Temps d’EscolaHOSTAFRANCS, 15-11-2003

Josep M. PinósElena Melo

Pep Moreno va llegir els seuspoemes, sempre escaients i idonisper a l’ocasió. Seguiren els poemesde la Teresa Bertran, sempreentranyables; l’acció d’en Joan Bor-da, sempre a punt amb els seuspoemes minimal-repetitius; el textfuturista i extremadament realistad’en Manel Canals; els textos de laMercè Castillón, senyorejats per lalectura d’en Pep Moreno; el conte

històric i nostàlgic d’en RamonCatafau; les extraordinàries històriesdels protagonistes de Ciutadans del’Octavi Egea; els sempre suggeridorspoemes de la Carme Estadella,alguns també llegits per Pep More-no; la profunditat si no estilística síètica dels poemes d’un vell amicretrobat, en Gimondy; la calidesa idolcesa dels poemes de la GlòriaJudal; la variació i sentimentalismedels textos de la M. Dolors Orobitg;la magnanimitat i saviesa dels

poemes d’en Jordi Pàmias; la fres-cor i candidesa dels poemes de laConxita Rabassa; les publicacionsmés recents d’en Josep MariaRexach; la rebel·lió i intransigènciadels textos d’en Josep Solans i lasenzillesa de les poesies de la M.Claustre Tomàs.

LECTURA COMEDIOGRÀFICA

Després d’un esmorzar copiós imerescut –fora d’horari, ja–, elFloriacus Grup Teatre, a quatre veus

Sessió de presentació i benvinguda.

En Josep Mora i en Julián González ens varen ajudar a obrir l’exposició «Fuga de nivells» de QUARTdeDOS.


González ens féu avinents els recordsdel col·legi religiós; l’Elena Melorecordà la innocència passada iperduda; en Josep Pinós ens acostàels plantejaments conservadors ireligiosos d’un mestre en època re-publicana; en Mateu Solé ens oferíun parell d’anècdotes, sempreiròniques, sempre punyents de laseva època infantil i, finalment, enJordi Vila féu un repàs a la sevaetapa escolar al compàs final de lesnotes dels Pantalons curts i genollspelats del grup Els Pets.

TAULA RODONA

A continuació reunírem sis mestresque han passat per les escoles de lesPallargues i d’Hostafrancs: DolorsPiqué, Rosa Majoral i Eulàlia Viñesper un costat i Trini Camarasa, JosepDoménech i Maria Majoral per l’altre,respectivament. Era el momentd’evocar les històries d’escola ambles experiències d’aquests profes-sionals que han desenvolupat laseva tasca en el nostre municipi:quants anys hi treballaren, com estrobaren l’escola, quins canvisapreciaren i propiciaren, perspec-tives de futur, etc., tot conduït peren Jordi Vila que vehiculà la TaulaRodona.

(Glòria Judal, Mercè Castillón, PepMoreno i Manel Canals i amb l’AlbaCanals tenint cura del so), ensobsequià amb la lectura drama-titzada d’un conte d’en ManelCanals, La gallina d’en Palou; a lagenialitat del conte cal afegir-hi elsaber fer dels lectors de l’esmentatgrup.

posar-se al dia i acomodar-se alsnous reptes que es van plantejant;per l’altre costat, en Josep M. Prim,escriptor de gèneres diversos queestà enllestint un llibre sobre lesseqüeles actuals de l’ensenyamentde l’època franquista a les terres deponent a partir de l’entrevista aunes quantes desenes de perso-nalitats ponentines: ens parlà enconcret d’en Francesc Pané id’Eduard Montiu. Fou precisamentaquest últim, l’Eduard Montiu,advocat, autodidacte i participantde les Trobades d’Artistes, qui glossàla vida i obra d’en Ramon Turull,l’intel·lectual cerverí recentmenttraspassat.

FRAGMENTS DETEMPS D’ESCOLA

Seguint amb el lema de la 4a, aprimera hora de la tarda i desprésd’un dinar lloat per tots els comensalsli tocà el torn al recordatori d’aquellsfets viscuts en primera persona al’entorn de l’escola. En Josep Comarecordà una petita malifeta infantilmolt ben solucionada; la RosaFabregat recordà els anys autoritarisdel franquisme; en Felip Gallart esrecreà també en la poca cultura del’ensenyament franquista; en Julián

LA LLIÇÓ

Com ja va sent habitual de lesdarreres jornades, tractem en aquestapartat el lema de la 4a Jornadasota la mirada d’aquells profes-sionals que teoritzen sobre el tema;per un costat la Dolors Millán, pro-fessora de didàctica a la Universitatde Barcelona i emparentada fami-liarment amb el nostre municipi,que ens instruí sobre el món del’ensenyament i la necessitat de

Fragment de «Fuga de nivells».

La Q art a.

Un públic expectant durant tota la Sessió Literària.


PRESENTACIÓ

Enguany tornàrem a lligar Jorna-da i Trobada d’Artistes gràcies a lapresentació del llibre Art, per a què?que recull les ponències de la 5aTrobada de novembre de 2002, acàrrec del seu coordinador, en JosepMora.

ACTUACIÓ MUSICAL

Com sempre, aquest cop tambévam apostar per una actuació musi-cal a l’hora de donar per acabada laJornada. Vam tenir la sort de podercomptar amb en Josep Antoni Chic,excel·lent guitarrista i més amic. Elprofessor de Conservatori deMontsó ens oferí un recital variat,viu i esplèndid que va deixar moltbon gust de boca a tots els assistents.

I ara toca continuar treballant perpoder tenir enllestit el llibre i serpresentat a la 6a Trobada d’Artistes.

AGRAÏMENTS

És indubtable que sense ponentsi literats aquesta activitat no tindriaraó de ser, per tant el primer agraï-ment ha de ser per a ells. Al mateixnivell cal posar-hi també la DolorsBrescó, la seva ajuda, el seu suportincondicional i les seves dotsd’organització feren la nostra feinamolt més fàcil. Sens dubte, però, elsagraïments més merescuts han deser per a QARTdeDOS: ells orga-nitzaren l’exposició Fuga de nivells iestigueren en tot moment al nostrecostat: ells són, de fet, l’ànima de laJornada.

A tots i a totes, moltes gràcies.

La Dolors Millán ens il·lustrà sobre didàctica iensenyament.

En Jordi Vila fou un dels lectors dels«Fragments de Temps d’escola».

L’alcalde dels Plans de Sió, l’Adrià Marquilles, i en Josep Doménech, en representació del departamentd’Ensenyament, s’encarregaren de cloure la 4a.

El virtuós Josep Antoni Chic en un moment dela seva excel·lent interpretació.

CLOENDA

Tot seguit, diversos representantsde l’Ajuntament dels Plans de Sió idel departament d’Ensenyamentvaren cloure la Jornada remarcantel gran interès que aquest esde-veniment havia despertat a Hosta-francs i animant els organitzadors ano defallir i a treballar per seguiroferint noves Jornades.

A la cloenda es destacàel gran interès queaquest esdevenimenthavia despertat aHostafrancs i s’animà elsorganitzadors atreballar per seguiroferint noves Jornades


La joventut opina

Val més tard que mai (II)Albert Marquilles

Tot va començar amb la informacióque se’m va publicar, en el núm.

224 de CN, sobre l’existència de dadesinscrites en el nostre registre civil dedesapareguts de la Guerra Civil; a partird’aquí i donat el ressò mediàtic queposteriorment va tenir aquesta infor-mació, que va suposar que apareguéstant a la premsa, ràdio, com televisió, icom que ja s’ha dit i escrit força sobreaquesta qüestió, l’únic que voldria aquíés plasmar unes breus reflexions entornal fet de la recuperació de la memòriahistòrica.

En primer lloc, abans de res, crec quehe de fer un agraïment a la CorporacióMunicipal dels Plans de Sió, per haverdonat compliment a la sol·licitud quevaig efectuar el passat 30 de juny, enquè instava a la col·locació d’una placaque deixés constància de la identitat deles 15 persones que es trobavenenterrades en una fossa comuna delcementiri de Sisteró-Pelagalls.

Aquesta sol·licitud sempre he entèsque, a part d’ésser un acte de simpledignitat humana, perquè tota persona,per la pròpia condició de persona, tédret a rebre una sepultura digna; a més,procedia per llei. I és que després de laresolució adoptada unànimement en elsi del Congrés de Diputats el 20 denovembre de 2002, en què es fa unreconeixement als desapareguts de laguerra civil, es diu literalment que és undeure de la nostra societat democràticaprocedir al reconeixement moral de totsels homes i dones que van ésser víctimesde la guerra civil espanyola, i s’insta aque qualsevol iniciativa que es dugui aterme en tal sentit, sobretot en l’àmbitlocal, ha de rebre el suport de lesinstitucions.

Igualment, vincula també en el mateixsentit, la declaració sobre la proteccióde totes les persones contra lesdesaparicions forçoses, adoptada perl’Assemblea General de l’ONU, en laresolució 47/133 de 18 de desembre de1992, ratificada per l’Estat Espanyol, ique insta a adoptar polítiques actives dereconeixement als desaparegutsforçosos, condició que tenen tots aquestsdesapareguts d’aquí segons la mateixa

ONU, en tractar-se d’un conflicte civil.A l’hora de fer una proposta sobre la

forma de les inscripcions que hauriend’anar a la placa, vaig consultar amb mésd’un historiador –entenc que ells són lespersones més autoritzades en la matèria–i vam arribar a la conclusió que el mésidoni seria una inscripció totalmentasèptica i objectiva, que sense faltar a laveritat, es limités a deixar constància d’unsfets empíricament constatables, però queen cap cas haurien de servir per generarcap mena de susceptibilitat.

Crec que això s’ha aconseguit a bas-tament, del contrari no tindria explicacióel que escrivia per exemple Joan Naboaen un article en el “Segarra Actualitat”del passat mes de desembre, en el qualcuriosament tot i fer una contundentdefensa al “monumento a los caídos”cerverí, acabava dient: enhorabona al’Ajuntament dels Plans de Sió, que,sàviament, no tan sols ha resolt el pro-blema sinó que ha superat l’obstacle.

El dia 1 de novembre es va fer lainauguració d’aquesta placa; fou unacte de memòria senzill, però moltemotiu, ja que hi acudiren diversosfamiliars d’aquells que hi estan enterrats,i que fins aquell moment desconeixienel seu parador.

De tot el que ha anat succeint desprésde la publicació de les dades, el que mésm’ha commogut, ha estat el gran nú-mero de trucades i e-mails que he rebutde familiars d’aquelles persones i d’altresinteressats en aquest tema; i on homdescobreix històries humanes realmentincreïbles, dignes de films com el delrecent èxit “Soldados de Salamina” quefins i tot ha esdevingut candidat alsòscars. Una d’aquestes històries quem’explicaren va motivar, inclús, unaentrevista a la vídua nonagenària d’undels desapareguts d’aquesta fossa,procedent de Terrassa, publicada al diari9 nou del Vallès el 5/04/03, i on a part dememorables vivències, explica que finsaquell moment mai no havia sabut on estrobava el seu marit, ni tan sols sabia sihavia mort. Altres em comentaren,també, que s’havien creat el mite queels seus familiars desapareguts havienviatjat a Rússia, i... en fi, tot un llarg

etcètera que aquí em seria impossibled’enumerar.

El que crec que és evident, però, és elque en paraules de Miquel Roca esmanifestava a La Vanguardia del 22/07/03, i és que entre totes les generacionspassades s’ha fet un esforç tan importantper superar el passat que s’ha arribat al’absurd de voler-lo ignorar. Això és unabarbaritat. Un país que no cultiva la sevamemòria històrica té moltes possibilitatsde repetir els mateixos errors del seupassat.

A part de tot l’esmentat, però, tambépenso que tal i com exposava un ma-nifest publicat al diari El País l’11/06/03subscrit per diversos professors de laUniversitat Rovira i Virgili de Tarragona,sobre aquest tema, cal tenir en compteque tot i les múltiples facetes que espoden derivar de l’anàlisi d’un conflictebèl·lic, hi ha també l’enfocament científici tècnic de la qüestió; el llegat patrimo-nial d’una guerra és únic i no se n’had’excloure una part significativa.

Igualment, és vàlid i acceptat a totEuropa, la inqüestionabilitat de les res-tes del passat bèl·lic recent com a partintegrant i fonamental del patrimoni; enefecte, ningú no dubta més enllà delsPirineus, que camps de batalla, fosses,refugis i artefactes són patrimoni comúque ha d’ésser tractat científicamentcom a tal.

Per altra banda, aquest rigor científic,exigeix no diferenciar entre el mostrablei el no mostrable, sota qualsevol fal·làcia.Ningú no està autoritzat per erigir-se ensensor de l’acceptable o no acceptabledel passat. No es pot excloure de lainvestigació, ni de l’anàlisi, ni de la divul-gació, allò que algú, erigint-se en jutge,considera desagradable d’aquest passat.

En els seus inicis, parlant sobre totaaquesta qüestió amb una periodista, emva comentar que només aconseguintajudar als familiars d’un dels desapa-reguts em podia considerar molt satisfet;a la pràctica han estat molts més, per laqual cosa no cal que digui com emsento.

I quant al fet de la col·locació de laplaca, crec que d’alguna forma, suposatambé el punt final (almenys per aquestes


persones) a una trista història que es vainiciar fa 65 anys, i que mai no hauriahagut de succeir. Tal i com digué unantic general soviètic, els pobles perdenla dignitat quan entren en combat, isolament la recuperen quan enterrenl’últim soldat.

Finalment, tan sols em resta agrairmolt sincerament, l’acte de generositatextraordinari que durant 65 anysininterrompudament han efectuat unasèrie de mans anònimes, portant flors aaquestes persones, sense ni tan solspreguntar-se qui eren, ni d’on proce-dien; solament els era suficient saberque el que els unia era la condició huma-na; gràcies a tots ells, perquè amb aquestdetall han salvat part de la memòria. Familiars dels desapareguts el dia 1 de novembre, junt amb l’autor del treball de recerca.

Ara, durant les vacances de Nadal, elsnostres fills porten a casa l’avaluació

del primer trimestre i nosaltres, els seuspares, insistim en què han d'estudiar i noens adonem que no són les hores queestan davant dels llibres el que comptasinó l’atenció que hi posen. Una de lescoses bàsiques per obtenir bons resultatsés l’atenció.

No som conscients de la importànciade l’atenció. Gràcies a ella, en un mateixfet es difereix des de l'excel·lència fins alfracàs més rotund, tant en els joves comen els adults; no hi ha edat per a laimportància de l’atenció.

El valor més alt intel·lectualment i finsi tot un dels valors morals és el de poderparar atenció. Destaquem que l’atencióés voluntària; és la voluntat en laintel·ligència. La falta d’atenció tédiferents particularitats.

Existeix la manca d’atenció oindiferència. Llavors, només hi haimpressions fortes i sobtades a lesapetències animals que provoquen unareacció qualsevol. Aquest tipus de man-ca d’atenció també es troba en ladesesperació, i en un cert grau en totaaflicció. El propi objecte, les causes delpesar, acaben per deixar d'interessar.Res no interessa.

La manca d’atenció mòbil, al contrari,està plena de vida i de moviment. Aquí

no es precisa impressions fortes sinó queels mínims incidents es capten al vol. Elspeus assenyalen la impaciència per anara buscar un espectacle nou, les manstoquen, agafen i deixen tots els objectes.

Una tercera forma de manca d’atencióés correlativa de l’atenció. La distracciódel savi, del pensador, és un exempleexagerat. En aquest cas la ment no estroba ni dispersa ni atreta per cap fortaimpressió; tot al contrari, és ella la queli proporciona força a una impressiódèbil. El triomf de la ment consisteix enconferir interès a allò que de cap manerainteressa.

Però diguem una altra cosa. L’atencióque anomenem travada arriba a paralitzarla ment (com ho fa sempre la sorpresa,l’ensurt). És molt cert que aquest estat éspropici per a la fixació dels records, acausa de l'interès apassionat que provo-ca l’espera. Però no es pot concloure queel record sigui exacte i fidel. Les mentsque posseïen aquesta mena de curiositatconserven sobretot el record de l'estatafectiu o de cop afectiu; però general-ment, el record de la cosa és com-pletament inexacte.

Tot art d'instruir sota aquest prismaconsisteix en portar al jove de l'atenciótravada a l'atenció lliure. Sobretot hemd'eliminar la por a no captar, la por a noentendre i, per últim, tot tipus d’emo-

cions. Per exemple, en el càlcul mentalestà clar que la por a equivocar-se empenya l'error; la precipitació també. Tothomes decanta pel jove que redueix lavelocitat, i per tant poques vegadess'equivoca, davant del jove que, per anarmolt ràpid, s'equivoca sovint. De maneraque l'estat de contracció muscular, senyalde l’atenció, també assenyala el desigd'agradar, de l’ambició i, fins i tot, labona voluntat, en última instància, s'hade reduir i, si es pot, dissoldre. En alumnesmolt bons i atents, sovint es poden apre-ciar senyals d'indiferència, sempre unacerta tranquil·litat, sense inquietud; i ésaquesta flexibilitat la que, a l'igual que enels exercicis del cos, permet l’autènticavelocitat. (No premis les dents). Existeixun excés d’atenció (sempre unit al’ambició i a la timidesa) i que destrueix lapròpia atenció.

El regulador de l’atenció és la conduc-ta. El seu efecte és només gimnàstic,però això no és poc. És precís que el jovemanipuli i faci, almenys que parli (lectu-ra). Aquests moviments alliberenl'organisme i, al temps que desplacenl’atenció, la manté en els mateixos límits.Llegir està bé, perquè és una conducta;és millor escriure i tornar a llegir.

Així, per acabar podríem concloureamb ganes de ser una mica radicals quetot fet pedagògic és atenció.

L’atenció (un escrit pedagògic)Joan Martí Jovell


Les festes de Nadal i Reis

El Pare Noel a Sisteró.Teatre de l’escola de les Pallargues.

Actuació musicala l’església dePelagalls.

SS.MM. els Reis d’Orientamb la mainada aConcabella.

Actuació musical al’església de Concabella,a càrrec d’un quartet del’escola de cambra deCervera.


E l diumenge 21 es van fer públics elsresultats del 14è concurs de pintura,

aquest any dedicat a la memòria deFrancesc Buireu, encara que només haviaun quadre titulat Homenatge, la resta noho van tenir en compte, possiblementperquè no eren de la comarca.

1r Premi: Antoni Subirana, LesPallargues cap al tard, amb una vistanord oest amb Mont-roig al fons.

2n Premi: Diego Reyes, Pelagalls, unavisió des de Sisteró.

1r premi, modalitat lliure: Joan Espatx,Repós, amb una pintura hiperrealistad’objectes del món del pintor.

2n premi, modalitat lliure: Mercè Hu-medas, Ser o no ser. Un doble autoretraten el taller, hi ha una pintura dins d’unaaltra pintura.

Acte de lliurament de premis,a l’Ajuntament: D’esquerra adreta: Antoni Boleda,membre del jurat; BlancaCuñé, representant delConsell Comarcal; AdriàMarquilles, alcalde dels Plansde Sió, i Ramona Rovira.

«Homenatge», deRamon Guixé. L’autorva plasmar en aquestaobra el seu homenatgeparticular a F. Buireu.

Segon premi«Modalitat lliure».

Primer premi«ModalitatEls Plans de Sió».

Resultat Concurs de Pintura

14è Concurs de Pintura “Els Plans de Sió”«Homenatge a Francesc Buireu»


E l llibre es va presentar aHostafrancs durant la Jornada

Literària i és un recull de la 5aTrobada d’artistes. El títol del llibreplanteja una pregunta delicada. Hiha raons avui per estar en el món del’art, quan és un treball tan pocrendible en una societat mate-rialista?

L’artista ha de tenir uns mínimsper viure i la cultura és deficitàriades del punt de vista comercial.Xesco Grau resumia molt bé el quehavia d’ésser l’art: Per a mi l’art... ésfer una cosa que sigui nova i que tiriendavant. Perquè això es produeixi,la persona ha d’investigar tot eldia i innovar, això implica tempstotal... un artista no acaba maiels estudis, ha de continuaraprenent... El treball d’artista ésuna forma de vida molt bèstia, lamés apassionant, la fas, evolu-ciones i comuniques.

El llibre consta de tres parts,més la trobada en imatges i lesconclusions.

La 1a és sobre la unitat de lesarts, amb un article de MontseGarcia sobre la mort de l’art i undebat amb la referència delmodernisme on constructors,ceramistes, ferrers, forjadors,pintors, s’aplegaven per treballaren equip. Per què no es dónaavui i per què la qualitat arqui-tectònica d’avui, amb les novestecnologies, en general, dónaun resultat tan discret, són puntsque planteja la transcripció.

Art i revolta és la 2a part,planteja quins han de ser elsobjectius de l’art, amb exemples decom la societat civil pot fer pressiósobre el món polític per salvar unpatrimoni abandonat. El fet que a lamesa hi hagués pintors, escultors i,a la vagada, gent del teatre i latelevisió, va fer que hi hagués puntspolèmics, com per exemple de com

Trobada d’artistes

Art, per a què?

arribar al públic. Pep Oriol diu:L’estudiós investiga i el públic miraO.T. El públic se l’ha d’anar a estirardel sofà. Per ara no tenen lanecessitat del que fem nosaltres.

També hi ha un espai perl’autocrítica, per ser massa indivi-dualista. Els de més edat deien queabans els artistes feien més pinya,encara que fan obres de denúnciade temes actuals.

La pintura d’en Lluís Trepat abraçauna bona part de la 3a part. Es va feruna exposició de la família –la mullerNúria, la filla Marta i el fill Manuel–.Uns articles de Josep Garganté i

Ramon M. Puig parlen de la pinturai el mateix Trepat publica dos escrits,un sobre una conferència que vapronunciar i que qualsevol interessaten la història de l’art ha de llegir. Elsegon escrit parla de Tàrrega i delnaixement de l’escola d’art amb uncontext social ben elaborat.

Una altra artista targarina, Olga L.Pijoan, fou presentada per PilarParcerisas com una de les pioneresde l’art conceptual a Catalunya.

Aquest bloc acaba en una taularodona sobre els 12 anys de pintura

als Plans de Sió.Després hi ha una explicació

pràctica de com es fa la talla defusta, de l’acció hivernacle queha estat exportada en unapoblació italiana en una exposiciófixa. També l’altre acte pràcticfou l’execució d’un mural en labase d’una carrossa, que fouaixecada com un gran muralmòbil.

I s’acaba amb els punts con-sensuats de les conclusions, japublicades en CN-224 ara faun any.

Cal dir que la publicació foudedicada a Francesc Buireu, coma impulsor d’aquestes activitatsculturals en les quals volia cercarles eines adients per aconseguirintegrar les creacions dels artistesen la nostra vida i entornquotidians.

Per primera vegada, el llibre éseditat per una editorial privada,Ed. Pagès, i la continuïtat

d’aquesta col·lecció –ja en tenimcinc!– depèn de les seves vendes,per tant ens agradaria que elcompréssiu o el regaléssiu. És unllibre fet amb molt d’amor, queconté molta informació i mostramolta passió que ben segur transmetsi el llegiu. Feu-nos costat.

Josep Mora

Portada del llibre de la 5a Trobada d’Artistes.

És un llibre fet ambmolt d’amor, que contémolta informació imostra molta passióque ben segurtransmet si el llegiu.


La nostra cuina

Dadesmeteorològiquesdel Canós

OCTUBRE ’03Màxima del mes: 26.5°, el dia 2Mínima del mes: 0°, el dia 25Oscil·lació extrema mensual: 26.5°Precipitació total del mes: 100.8 mm.

NOVEMBRE ’03Màxima del mes: 18°, el dia 5Mínima del mes: 1°, el dia 18Oscil·lació extrema mensual: 17°Precipitació total del mes: 40.5 mm.

DESEMBRE ’03Màxima del mes: 14.2°, el dia 6Mínima del mes: –3°, el dia 23Oscil·lació extrema mensual: 17.2°Precipitació total del mes: 28.4 mm.

L’observadora: Angelina Foix

La imatge anterior pertany a l’esglésiade PELAGALLS.

Han estat molts els encertants, malgratque la imatge era força difícil. Al sorteigque es va fer, va resultar guanyador RogerBosch, de Sisteró, que s’emportà el premicorresponent. Aquesta vegada no va serni un «Chupa-chups», ni un mòbilMovistar, ni una entrada pel Camp Nou...Sorpresa, sorpresa...

Si coneixes aquest racó del nostremunicipi, ho pots comunicar a l’ajun-tament o a Cristina Gonzàlez de lesPallargues (973 52 01 83), abans del 15 demarç.

Sota aquest balcó, diuen que algunsdies donen regals de franc, però tan solsals hostes. Us recordem que, entre tots elsencertants, se sortejarà un premi.

per Cristina GonzálezA la recerca de la imatge

Plou i fa sol

Mousse de formatge ambpernil dolç

per Ramona Esteve

Llista d’ingredients:125 gr. de formatge cremós (tipus crema Cadí), 200 gr. de

nata líquida, 3 fulles de gelatina, 2 cdes. de llet, 200 gr. de natasemi-muntada, sal i pebre de Caiena, 4 rodanxes de pinyanatural, 100 gr. de pernil dolç en un tros, pernil dolç tallat fi, pad’àngel.

Preparació:Posar la nata líquida en un cassó, donar-li un bull, afegir-hi

el formatge ratllat o a trossos i remenar fins que quedi fos.Abocar a un bol, addicionar-hi la gelatina fosa amb la llet,mesclar i refredar la crema envoltada amb gel.

Mentrestant, untar un cercle de 20 centímetres amb oli,empolsimar-lo amb sucre llustre i tapissar la base amb làminesmolt fines de pa anglès.

Tallar a dauets tres talls de pinya natural i els 100 grams depernil dolç.

Quan la crema tingui el punt de quallat, afegir-hi la natasemi-muntada, els dauets de pernil dolç i els de pinya, abocaren el motlle, allisar i cobrir la superfície amb làmines de pernildolç. Passar-ho a la nevera fins que estigui ben quallat.

Presentació:Per servir, caramel·litzar el pernil i decorar amb trossets de

pinya i el pernil dolç.

festes de nadal · festes de nadal. coses nostres hivern 2003-04 pàg. 2 ... immoble de sisteró....

Documents