faré una entremaliadura cada diumenge » > » » any 1
TRANSCRIPT
« • « « Faré una entremaliadura cada diumenge » > » » ANY 1 " • BARCELONA, 11 SETEMBRE 1904 « NOM. 37
REDACCIÓ Y ADMINlSTRArlÚ Rambla de las F l o r s , n
- — B A R C E L O N A - -
P R E U S DE SUSCRIPCIÓ Catalunya, un any. . . . 3 ptas.
Ideïn, un semestre. . i id Ex t rangcr , un any. . . . 5 id .
Los lills <Jel alcalde del poble obscquian d P.x P A U rti^ab cafí y xampany"
En Patufet
C O L A B
i Mare! Di f í c i l es expl icar lo sig
nificat de la paraula MARE; el la es qui'ns ensenya a donar los pr imers passos, a en-rahonar, a oferir a Deu las nostras oracions; es lo nostre tresor de ternuras que'ns cuyda en las nostras malai-tías; es com una l lur del jardí del nostre cor, com rosa de finíssimas olors, es modesta violeta que'ns ensenya las v i r tu ts que de vém seguir. L " nom de MARE lo doném
també a la Ve rge perquè va ésser escullida pera MARE del nostre Redemptor. A l a -bém donchs a la nostra los que, per a legr ia , podí-m est imar ia encara, ja que ella ha sigut lo nostre consol y gu ia , y demaném ab fervor a Deu que l i concedeixi molts anys de vida ab ver-dadera salut, y aixís junts ab la nostra marc poguém viure ditxosos fins que arr ib i lo moment d'entregar a Deu lo nostre ú l t im sospir.
MERCÈ FARRIOL>
En Patufet
U n conse l l PATUFET, amiguei meu, no estiguis pas més n fora, perque a ia ab los mals que hi ha pols agafd alguna cosa. Si'm volguessis creure a mi no faria mós tabola. cap a casa l'alia gent y bona nit y bona hora.
JOSEPII AGUILAR (13 anys)
A tú E n P a t u f e t Avans de que tú a ribis
jo te vull felicitar, perquè, vaja tú ets un noy quc't laràs sempre estimar.
Vas venir À Barcelona, tothom de tú'n va parlar, y ara que has anal al poble tothom per tu sempre està.
T ú vas ser rey de la festa que's va ter al envelat, y tan bon punt te van veure d'aolausos no'n van faltar.
l lasta r i lustrc Hector d'aquell reduhit poblet aixis qu'a n'a tú't va veure va dir:—íQué tal, PATUFET?
A l sentir quc't nomenavan, encar que fossis peiit, contestavas desseguida: —«En qué jo los puch servir?
L o Rector aixrt al sentirse va dir ben impresionat: — Molt be. PATUFET, ja veig que sabs lorsa urbanitat.
Aixis m'agrada noy maco quc't sípias espavilar, mentres a tot hora't buscan per poderte retratar.
—çEs vritai lo que t'he dit..? si no ho cs perdó'l demano, encare que no hi cau be sent dels dos tú lo més nano.
JAUME SEGAI^S (13 anys)
Jo ' t convido SI es que vols passar l'estiu te convido, amich Ileal, al poble de L a Bisbal, queaqui tota cuca hi viu. Te presentaré als amichs, que sempre 'm parlan de tú ; no'l despreciari ningú, tant los pobres com los r ichs. T e daré bons al imenis, bona carn. bon pí y bon ví; ;apa. cuy la . digas si! no fassis pas cumpliments. Soch ampurdanés y ho dích ab franquesa: al arr ibar no fas més que demanar pc'n
JOSEPH COLL Y PERICH (13 anys)
M'ho vols d i r? Amich PATUFET, lú que ets bon noyet, ^me voldrias dir qué'n fora mil lor que ara fes molt fret ó que'n fes calor?
JOSEPII M." CASAS (9 anys)
A E n Patu fe t PATUFKT, JO moll l 'esiimo
y un regalo le vull fer, perque vegis que m'agradas y ets mon amich verdader.
V ara tu'm podrias dir
3u i es lo que t vull regalar, inire de dos ó tres dias
tú be prou que ho trobaràs. A r a adeu, xich PATUFET,
espero contestació, y'm despedeixo de l ú -ab toia satisfacció.
LI.UISET GODO Y PLA (I I anys)
E n Patufet
L'n model d'aqucsi estiu
U n a fontada ^Hi voleu ven r. minyons,
à beure a la Rabassada? larém una costellada, y un arròs ab bons capons.
A b las catüas dc flors sentats lots a la campinya, apurant such dc la vinya alegrarem nostres cors.
Y ab joya com cnlilall dc bon humor y de lesta, ab un ramcl de j-inc^ta baixarém tots cap avall.
REGINA GHAO (14 anys
Puritanisme Aque l l any sí que n'havia
de ser de l luh ida la festa del noble; hi havia ü l i c i à la Iglcsia, sardanas ft la l ' lassa, fochs art i f ic ials al camp d'en Col l , bal l de nit al embalat, y fins v indrían Els Parrots de la Hisbal.
Pero encara més; havían fet fer à Barcelona una imatge de la Mare dc Deu dc Agost , que, com ja deveu saber, està ajeguda. A lguns días avans de la festa ar r ibà la imatge y també un dependent de la casa de Barcelona pera entregar la.
A l punt de mit jdía s'aplegà tot l 'A juntament en corporació y se'n anà à la Iglcsia pera veure la imatge, y à fí de que l'apreciessin més bé, lo dependent los hi ensenyà dreta, pero los regidors digueren al véurela en aquesta posició, que no era la qu'el ls vol ían.
L o senyor Rector y ' l dependent miraren de conyén-cels; tot fou en và, no hi va havermésremey per aquella gent que ferne un'a l t ra.
En Patufet
A l cap dc quatre días va tornar !o dcnendent ab una altra Marc ae Deu d'Agost quc'ls agradà molt.
L a imatge era la mateixa dc la pr imera vegad:i, sols ^uc'l dependent va tenir bon cuydado d'ensenyaria aje-guda tal com los regidors volían.
X l R I B E C H S
L o r o s s i n y o l Rossinyol , bon rossinyol ,
rossinyolei dc montanya. vina aquí ab lon company.V à alcgrarlo ab las caniadas.
Quan recordo que de nin ia canturia 'm consolava, y ab aquell cant dols y viu molts matins m o n plor calmavas.
No puch menys jo que exclamar: ;qiiina di ixa jo'n tenia! no puch menys jo que exclamar: ique felissos aquells dias!
Quan ja n'era mitj mati me posavan ab tú al ombra, baix ton arbre jò escoltant las caniur ias tan hermosas.
Cada lardc y per costum ÜUC de tú j o ' m recordava, i esperava que vinguesses al demu'nt de la teulada.
Quan l'herm^s sol ja's ponia lú'm venias à avisar, lo meu són acompanyavas desde un arbre ao to'n cantar.
Passava la nit d ' u n somni somniantnc ross inyols , y ;l cada moment te veya donar per m a casa u n vol.
p u a n lo matí clarejava tú'm venias a avisar , y ab lo teu inspirat cdntich promptc'm teyas deixondar.
Rossinyol , bon rossinyol , rossinyolet dc montanya. vina aquí ab ton companyó à alcgrarlo ab tas canutdas.
J M E H C A m ' ( • 3 anys)
i Ven iu ! Veniu, germans meus. veniu v cantiín} la pàtria estimada, la |oya del cel . t.antcm sas bellesas, sas glorias camém: sas ahas monianyas, sos r ius n a l l c r s . ' La pairia estimada ab jova alabém; sas altas monianyas, > las valls y conreus. I.a pàtria cs )a vida ahont iot hi creix, ma pàtria estimada n'es joya del cel.
JOAN RAIUMON
Btcàutiu —j Khom sc i rova situada la lluna!-— E n lo pou dc casa.
En Patufet
l'àvia 5'en FreÒerich No' t bur l is jamay de n in
gú n i de las cosas que no comprenguis.
A i x ó m'ho digué un jorn ma benvolguda àvia (e. p. d.) y à seguit m'esplicà aquesta peti ta historia que t rasme-to ta l com la va ig sentir.
E ran las festas de Carnava l , y dos jovenets de 18 y 20 anys respectivament determinaren disfressarse lo diumenge de ditas festas tenint que trobarse abil lats ab lo trajo que cadascú cregués més convenient a las deu del matí à una cerveseria molt coneguda- Pro avans de passar endavant t inch de fer conèixer las opinions oposadas que abdós tenían; lo mes jove era sencil lot y espantadís y ' s deixava portar pel que sabia manejar-lo , y l 'a l t re, ó sia ' l de 20 anys, tot lo cont rar i ; era un x ich orgul lós y al que podia arreplegar no'l deixava sinó després de fer lo passar per a l là hont el l vo l ia .
Sapigut aixó torném al fil de la nostra histor ia.
L o dissapte a la nit no comparegué'l Freder ich, ó sia' I d e 18 anys, tant aviat com los demés dias.
Portava sota'l bras un far-sel l molt voluminós y que
deixà sobre la taula y donant la setmanada a la seva àvia; després de reserverse 10 seu, y fent mi t ja r ia l l e ta , 11 digué:
— A v i a , ;a que no encerta de que'm disfresso?
L a bona àvia després de rumià un xiquet digué:
—No'n t rovo cap que me agradi , perquè lo disfressar-se es escarni à Deu,
—No, àvia: L o meu t ra jo se diferencia dels al tres, es., de bisbe.
—lOh! y vols d i r que faràs las mateixas bonàs obras que far ia un bisbe de debò?
—Pro àvia.. . —No, no; creume Frede
r i ch ; no vulguis apurà la paciència, que Deu un dia ó al t re ' t castigaria-.. ; fasab lo cap que no?... com vulguis, pro recórdat de lo que t 'ha di t la teva àvia.
' *** A las sis del matí del dia
següent ja estava en Freder i ch l levat yrentantse. Deu-r ían ser cosa de las set y mi t ja quan t rucaren a la porta. È n Freder ich que tot just estava esmorsant, amaga' l plat y tot lo demés dint re l 'armar i y dihent a l 'àvia que ja podia obr i r , s'amagà d int re ' l seu quarto tot refun-
lunyant; mes s'alegrà al saber que en l loch d'una visita com el l creya que seria, era sencil lament una tarje-ta de son amich en la que l i deya se vestís depressa pu ig vindria desseguit a bnscar-lo. A b un salt s'acabà do vestir sens recordarse del csmorsar y volgué veurers a l m i r a l l . [Que n'era de diferent ab aquell t ra jo tant plé de brodats d'or y aguantant ab la mà dreta lo bàcul que semblava talment de debò quant solsament era de cartró! y ' l t ra jo tant ben ajustat que no semblava sinó que l i haguessin fet exprés... quina patxoca que faria... y després de pensar y rumiar de qu'es vest i r ia ' l seu amich donà la ú l t ima mà a la loilelle com el l deya, anà a posarse l 'úl t ima pessa d'aquell bonich t ra jo ; mes a l posàrsela l i semblà veurer al mi ra l l y darrera seu una figura tota ro ja, que tot seguit reconegué per un dimoni, ab dos grans orel las y dessobre'l cap dugas banyas que fent un parel l d'espirals acabavan en punta; una cara entre negre y roja abuna fesomia tant l let ja com lo pecat, que s'en enreya hipòcritament... los cabells se l i posaren de punta, la mitra l i caygué de las mans, la
cara groga com la cera y' ls u l ls fixos ab aquella figura que semblava que l'hagués hipnotisat y que seguia fent la mi t ja r ia l le ta. L n a suhor freda l i banyà tot lo cos y flaquejantli las camas caigué als brassos del dimoni que no era a l t re que' l seu amich.
Soch jo, — digué aquest, trayentse la careta—no t'espantis.
Pro ' l Frcder ich restava mút y ert com una estàtua. L lavors veyent que no responia s'el carregà als brassos y cridant à l 'àvia que hi correnué tota esverada lo colocà al seu l l i t .
Be prou feren, amich y àvia lo que estava al alcans de las sevas imaginacions. Esforsos vans. E n Erede-r ich rentava fret y ab los ul ls oberts y fixos sempre com clavats à una sombra invis ible.
A l ú l t im , després de fer la bona àvia tot lo que bonament podia, digué al amich que anés a cercar un met je.
L a pobra àvia no sabia que ferse y tot somicant deya entre dents: ;Pobre fill meu! ;Deu l'ha castigat!
Una hora després estava en Freder ich vol tat de va-rias personas que s'havían ofert pera vel l lar lo-
En Patufet
—Papa, ara ninKÚ deu tenir seny. - ? P e r qu i? -Perque diuhcn que qui no l (
fret no té seny
L o metje receptà un l í -qu i t que retornà al malal t pero no bo y sà com tres ho-ras avans sino groch, la vista extraviada, fondos los ulls y aixaniplats de tal manera'ls forats del nas, que fcya feredat...
L lavors lo metje digué: — A i x ó no serà res; un petit susto que l i ha tret la forsa de las sanchs, pro d'aquí quatre dias ja podrà sort ir a fora.
Quan se'n anà l'acompanyà hasta la porta l 'amich y l i digué dugas paraulas a cau d'aurel la. No sé lo que l i digué que llensà un xis-clet que fou ofegat pel mo-cadé que ràpidament s'havia apropat a la boca al mateix temps que la veu del metje repetia baixant la escala: — No serà res... no serà res...
E n efecte, al cap de tres dias a las once de la nit després de confessarse y pen-dre'lssantssagratnents, pu'g e l l mateix los demanà, deixava aquest mon pera anar-sen a un al t re de mi l lor .
E n aquel l mateix moment a r r i và l 'amich que's llensà als peus del l l i t plorant y dihent: —iPerdó! jPerdó!.. .
A b prous apuros feren 1' amich y l 'àvia lo que pogueren pera enterrar lo decent-ment y al tornar del ,ce-mentir digué l'amich a la àvia que vol ia' anés a sa casa que la cuidar ian molt be, pro el la s'hi negà dihent que j a q u é a n'aquell piset hi havia mort tota la íami-l ia just era qu'el la hi volgués també mor i r .
U i
En Patufel
M i t j any després passava un enterro a l que hi anava tot endolat l 'amich del d i funt Freder ich aixugantse de tant en tant una que altra l làgr ima que l i brol lava dels ul ls
;Sabeu qui era' l mort? Era l 'àvia de'n Freder ich.
AGUSTÍ G IL
T i n c h un aixerit amich, que cs moll graciós y discrei moll trempat y tan bonich que li diuhen PATUFET. Sos escrits son moll graciosos y a escriure be'ns exercitan, y, per tant, los nens y nenas de tot cor te t'elicitan.
RICART HCRREHA Y RAMOS (I I anys)
iJezúz, quina beztia!
—jVol fer lo favor de posarse be? — c E n c i r a més be del qu'estich?
Impossibles Per un Asirólech.—Contar
las estrcl las que veu un quan lo t rep i t jan.
Per un IJauner. — Soldar un canó de perdiu.
Per un Aereonàuta.—Aixc-carse ab una bomba d' incendis.
Per un Carreter.—Guiar un cavallet de pintor.
En Patufet
Per un Músich.—Tocar de cap al sostre.
Per un Dentista. — A r r c n -car una dent d'cngranatxe.
JKSUSEÏ SKRRAT
Declaració al meu slmpàtich Patufet»
Amich PAIUPBT: Encara que & una nena no es prudent declararsc, )o ho faig arc , puig l inch permís dc ma mare y vaig i ferho al moment
No't creguis que't digui alló '-Que sense tú no puch viure!» «Que'm moriré!» ah! nó, nò, son romansos lotaixó, cs ridícul y í"a r iure.
L o que't diré. PATUFET, sense lerhi esforsos grans, que m'ets simpàtich. baylet. que'l diumenge ets mon juguct y que'l tinch sempre entre mans. V es que ab tú veig una cosa aue ab los teus germans no hi es, llegenda amena y sabrosa tant en lo vers com la prosa, y en los gravats encar niés.
Renyit ab aquest sistema, qu'es odiós per tots cantons, d 'escr iureart ic les que'l tema no resol may cap problema, sí no excita las passions.
T ú al revés, ab'tots fas colla, pensant en casa y res més; ni política qu'embrolla. plat ben fondo, plena l'olla, y r iures de lo demés.
Perxó més que a tos germans te contemplo 10 ab vivesa, y passo dulsos instants com hi passan los aymants al costat de sa promesa. Ab aixó ia ho sabs. baylet, no sé si ho hc fet ab gràcia, per sí ó per nó ja esta fel, sigas sempre bon xiquei, y cs teva
DOLORS DE GKACIA (I5 anys)
La font V ingué 1' a l t re dia mon
amich Joanet a convidarme per'anar a una font; com que a mi m'agrada tant disfrutar de las delicias del camp, va-re ig demanar permís a mos aymats pares, y un cop obt ingut , nos l l igarem be las espardenyas y marxarem. L o sol feya poch que havia sort i t , 1' ore ig refrescava nostras caras y l 'a legr ia posava en moviment a tots nostres membres.
Caminarem mit j 'hora y ar r ibarem al punt que'ns di-r i g iam; asseguts al devant de la font contemplarem l'espectacle: lo soroll de l 'aygua ciue cau, las verdosas catifas del blat que va creixent, las flors de distints colors qu'en-galanan als florits arbres, las pcrlas de tots colors que penjan d'ací y d'al là forma-das per las gotas d'aygua que descomponen la l l um del sol, las flayres que'ls roma-ninsy farigolasdespedeixen, lo passar y traspassar de las orenctasque ja han tornat de l lunyans paissos... creumc, estimat PATUFET, està en un paratge aquesta font que no té igual . Després d'aquesta contemplació desferem los mocadorets, t raguérem l'cs-morsar que nostres parcs
En Pa t u f el
ens prepararen, y ab la gana que havíam agafat DO deixarem ni un roscgonet; vàrem beure de l 'aygua de la font, y tots satisfets del hostatge marxarem, encara que ab recansa, cap a Manresa a notif icar als nostres apreciats pares las bonàs impre-sions de nostra sortida.
No puch menys, apreciat PATUFET, de recomanarte las cxcel-lencias de las visi-tas à las fonts, pera que, co-neixentlas, las aymis, ay-mantlas, las pract iquis, y aixís, pugasdisfrutard'el las.
FRANCISCO PONTÍ
Epígramas Un xícoi molí poca solia, y burro de més a més. sens conéixel quasi gola, and a casa un amich meu, y li prcguni i moll lieso: —Quin ofici l'as. Andreu?— coniesianili aquell ab burla: —Jo faig d'a ayta clatells.
R. TAHRÉ Y SAMSÓ
. * . A Barcelona va anar un company meu dc carre' , y'l seu oncle'l va portar després de sop i al café. Y quan l'oncle li digué: —Qué voldr is beure. Mateu?— lo xicot li respongué: —Voldr ia veure 'l L iceu .
P . FEUIL
Par lam dc deutes ahir me deya l'amich Vancel ls: — J o no pago comptes vells. —íY' ls nous?—Los deixo envell ir .
RicAKDET V .
Com li agrada iani lo vi al senyor l'erc Koqué, digué un dia a sa mullé, dona que té moll bon fi: —Quan jo mc mori . Assumpció, ja sabs, donchs, lo qué has de fer; d'enierrarme en lo celler que'l padrí té a Rosselló.
ENRICII DOMÈNECH (16 anys)
La guerra rus-japonesa Sempre 'm diu. Qu in japonès que n'hi ha dc tú! lo meu avi . Y . . . sabeu per qué m'ho diu? perquè té enveia que'l guanyi . L'altre dia quan m'ho deya vaig contesiarl i empipat: —Av i , que vol fer de rus, yarmarém un joch d'escaixs? aixís sabrém aui s'endú dels pobles beligerants la vicioria que pretenen los russos enrutismats. Ja veurd quina sumania se li espera al i obre rus! —Cassus belli—mt c o n i e s l i lo meu avi rient de gust. Planto'l joch, poso las pessas, s u r i lo r u s . . . vaig al atach ab un exèrcit dc peons, compacte y escalonat. Després ab dama y delfíns ajudat dels dos cavalls, ;que n'hi donch de fil al rus! . . . tot preparantli un parany. ,Ay pobre rús del meu avi! ab torras, peons y rey, reyna, delfíns y cavalls prompte '1 tiro dc clatell.
En Patufcl
' —Manclei. jo si tingués 5 cèntims praria almondt. y tú?
—Jo'm compraria uns clàstichs
Y ' l rús va capitular ab armas v municions sens honra ni cap soldat perque li tes los honors. Profecia veritable del fel que va sucechir. que n'he Ict una ressenya pel meu PATUPBT amich.
LI.UISET SAi)L'hNÍ(i4 anys) V ich , Agosi 1904.
Acudits —Digu i papà, ;es ver i tat
que'I cocodril· lo després de haver menjat, plora?
—Sí, f i l l meu, quan lo mosso del restaurant l i presenta'l compte.
—Pésim una l l i u ra de aquets pastelets.... ;Quant valen?
—Tres pessetas. — Y d'aquells al tres. —Lo mateix, tres pe
ssetas. —Donchs p é s i m e n
una l l iu ra d'aquestos y deixo los primers. Passi ho be.
- Dispensi; no ha pagat los pastels.
—jNo diu que costan lo mateix que' Is p r i -
)m- mers? Donchs si tant valen los uns com los altres, ab los pr imers
que l i deixo pago'ls segons que m'emporto, y en paus.
FRANCESCH BALENYÀ ( i ; anys)
Lo meílor entreteniment F u g i m n c dc la calor varoig marxar cap a lora: y. cn clcclc. vaig irovar més Iresca quo a ttarcclona. Corro , jugo, salio y brinco: corro pcramunl y per'avall; menjo rahims per las vinyas, dols xa r . l - lo y mnch dt ga l l . Mes si moll corro'm canso y soch jo gran pera jugar, no puoh sortir que'l sol pica y a casa m'haig dc quedar, r inch d'entretenirme a casa, mes com aixó no ho se fer, per matar l'estona penso, llegeix; mes <que llegiré? Com son mesos de repòs no vull pas estudiar,
En Patufet *3
y busco irobar qui cnscnvi sens haver de rumiar.
Y com son cosas que son dilícils, jamay me canso de preguntar. F i n s que irobamne un amiguet: Llegeix - va dirme -EN PATÜFK r, Y , en efecte, dè lot hi ha. escrits dc broma y fins de plonl . Hi han . inicies dant lostrucc.d sens que tingueu de dar llíssó. Y EN PATUFET vos ensenyarà los jochs bonichs bons per jugd. Hi trobareu concclls, rondallas y fins també endevinalles. A b aixó, cregueu, fassi calor ó I re l . compréune sempre EN PATUFET.
— Y be, que plourí ó no, PATUFET?
—Me sembla que si s'aguanta com ara. . . no'ns m u i l a r í m pas.
Al Montseny ERNEST BATLLE (14 anys) M meva amitfa Hortènsia Vigas j
Pro Pàtr ia Jo no negaré ma pàtria,
PATUFET, vaja ahont vaja, y quan «^d'hont est?» me preguntin Dc la terra catalana, respondré, qu'ayma' I trcvall y obra minas d'or y plata.
Sió DOHIA, (I5 anys.)
Hi han al Montseny boscos l'ron-; dosos
que al bell hivern son plens de neu. Scmblan los morts qu<:. atsant sos
i osos, sota d'inmensos Itensols blancosos. trenquin sas tombas, à un crit de
1 Meu. AI cim dc tot de la carena
s'alsa la creu dc Matagalls. iQué's magestuosa en nit serena, quan miij l'enrotlla la l luna plena, voltada d'ombras y xaragallsí
Saltironant per la nevada, un rossinyol vo!a à la creu; y en mit) la nit. Ireda y callada, s o u majestuosa la retïlada del au hermosa. lloant d Deu.
GLÒRIA BULBENA Y REIG. {12 anys. )
' 4 En Patufet
Curiositats Llum dins de l'aygua
S'agafa una copa plena de a y g u a y s ' h i t i ra un xiquet de cantora del tamany d'una atmet l la.
Quan est igui à l 'aygua se encén y farà l lum.
Com qu'es cosa en que no s'hi pot pondre mal , y es un experiment curiós, per aixó vos ho recomana lo vostre amich y company
JOSEPH JULI (10 anys)
— E n Joan Vi las.—Na Julià Bernal . — E n Pau V i l a . — E n Mateu Vidal. — E n Píu. E n Ernest B a t l l e . - E n Miquel M ró.—En Joan Badia .—En J . Bal dc i ló.—En Joseph Batista. — E n Joseph M." Casas.
Carbassas: E n Eusseb i R o c a . — E n Joan Nol la .—En A. Cardona.
j»
E n Joseph Jové, no puch creure que vostè sigui l'aulor del vers L a Escola — E n L l u i s Claraval l . procur i sapiauer qui es que m'envia trcvalls ab la seva firma.—í/n llegidor, va ser errada d' imprcmpia.— E n Jordi S e r r a , passi per aquesta Hedacció de 7 y mitja a 8 mitja de la n i í , pera parlar del Calendari.— E n Manel AÍcgret y L Iconci , lo mateix li d ich. — E n Joan Baldr ich, cumpliré l ' encar rech .—En Antón G r a u , en la secció corresponent ho trobarà.— E n Joseph Jul i , mercès pel/oc/i curiós, preparin d"altres.— E n Narcis Co l l , procuri que'ls versos consonin.
Quedan més carlas per contestar.
Medallas: E n Emmanuel Alegret. - E n Alfons. — E n Eduard Vi laseca.
C,.5aSHSHSHSa5H5BSasa5H5H5E5HHH5a5H5H5H..,3 Sf íUTÓmATAS N a h b ó N te teci^ L 'ALCALDE TORERO ni acabant l'espectacle ab una corr ida de toros, ab bonich decorat |n dc Moragas y A larma p Los dijous SESSIONS DOBLES INFANTILS a las 6 y 7 de la tarde Üj
L·'H5HSHSE52SHSB5H5H5H5H5H5H5H5H5H5H5H5·[a
En Patufet i 5
Camiseria y Corbateria J t DK J *
Jautnc S a n s Boquería, 32
• • E s p e c i a l i t a t e n l a s c a m i s a s à m i d a • •
Als nens y nenas que comprin en la Casa, se'ls obsequiarà ab una arlistica postal
Agustí Costa Qrande Cirurg ià Dent is ta
C A S P , 3 4 , 1 . ^ , 2 . » (Dennl dtls PP. JemiUs) Ül
Los mellors, més moderns y economichs relratos
s'obtenen en la acreditada
FOTOGRAFIA H I S P À N I A » Pei.j«, so, r ú . Directori Josepii I t a n i i H
TKEVAL1.S P K B A ' L S A F I C I O N A T S
OBRADOR DE PLATERÍA
M . y A . ARAGONÈS Objectes pera certàmens v * j t
j t Obras d art de tota mena Especialitat en las rel·liglosas noníji i icii del Bisbe, :Í n
n ^ í l fiuliat 7 ^ Pla» Massatge per tícnichs cspccialislas Major,15, | O K J uuiMa Í ,O riflíi Gracia y Monljuich del Carme, 5(Banys de Solé)
Imp. I,A RE.NAIXKNSA, Xucld, 13, baixos. — Barcelona
i 6 En Patufet
S F» O R T S
Diferents mineras pera poguer pendre mal