f 11» r ile caniSant Llorenç des Cardassar * Abril de 1997 * núm. 237

*ftallonai 2 (90)

L'AuditoriumFlor de Card

El Gabinet de Mitjans de Comunicació de la Presidència del Go-vern Balear ens va trametre un fax on s'assenyalava que en el Conseil deGovern de dia 11 d'abril s'havia d'aprovar el projecte de Centre Culturalde Cala Millor. En aquest centre, que els polítics solen donar el nomd'Auditorium, s'hi realitzaran activitats culturals, musicals i socials du-rant tot l'any i també ha d'estar destinat a captar turisme en temporadamitja i baixa. Els costs previst de la inversió són de 346.118.331 ptes., deles quals el Govern Balear en posarà 207.670.999 (62.301.300 durantl'any 97 i 145.369.699 durant el 98); la resta, 138.447.332 ptes. serà fi-nançat per l'Ajuntament de Sant Llorenç i l'Associació Hotelera de CalaMillor. Fins aquí la nota oficial.

La primera cosa que ens ve al cap és que podria ésser molt interes-sant disposar d'un local actiu i atractiu a la zona costanera, un focusd'activitats que no disposen els altres municipis de la comarca i que po-dria marcar una diferència de qualitat per als nostres visitants. De fet, ladistància de Palma, on l'oferta és molt major, fa que ens hàgim d'espavi-lar si volem turistes de cap a cap d'any, i l'esport i la cultura podrienajudar molt bé en la tasca.

Però també tenim preguntes que no sabem respondre: Quines acti-vitats organitzaran que donin peu a què un alemany o un anglès decidei-xin venir a Cala Millor en temporada baixa precisament per veure-les?Qui gestionarà l'Auditorium, un equip amb solvència contrastada i expe-riència en aquests afers o el delegat de turisme? Quants milions haurà depagar l'Ajuntament de Sant Llorenç per a la seva construcció? Hi col·labo-rarà el de Son Servera? Hi haurà contribucions especials per als veïnats?Si l'Auditòriu de Palma té un dèficit anual de proporcions considerables,qui es farà càrrec de les perssumibles quebres del nostre? Quin pressu-post de manteniment tendra? Quant personal nou haurem de contractar?

Potser se'ns acusi de porucs, però nosaltres som del parer que unaaltra vegada hem començat la casa per la teulada. Fins ara pràcticamentles úniques activitats lúdiques que s'han organitzat de cara al turisme hanestat les de "Un hivern a Mallorca" i les "Setmanes del turista"; no tenim,per tant, gaire experiència en aquest camp. Per això creim que haguésestat millor muntar primer un programa d'actes que servís d'experiènciapilot i dur-les a terme en els salons dels hotels, i si veien que la cosa teniafutur parlar després de construir uns locals més adequats. Però envestirla idea amb unes despeses inicials de 350 milions -més els extres- i uncaramull més cada any per al seu manteniment, ho consideram un riscmassa elevat per la part que toca a l'Ajuntament de Sant Llorenç.

Revista d'informació general de Sant Llorençdes Cardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon: 569509Abril de 1997Número 237Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

PortadaEls quatre clotetsBatec

Guillem CaldenteyGuillem PontDiversasFrancesca Su reda L'hospital de Manacor 6Nicolau/SimonetJosep Cortès

Maria CaldenteyUnió MallorquinaJaume Galmés

Ramon RossellóDamià PonsIgnasi UmbertGuillem LlullXesc UmbertMaria Galmés

Miquel MuletBel Nicolau

Demografia 8Son Pereto 9Un intent frustrat 9Tal dia com avui 10La carretera de... 24Un temps, un Poble 10Comitè local 10Lira d'Or 11Sonets 12L'Amiga 14Notes històriques 15M. López Crespí 16Sembla com si... 18Festes de Son Garrió 19El temps 20Sí lleu... 22ComptabilitatMissioners 23Distribució

*f EIS quatre doteis 3 (91)

Guillem Pont 3.- RETALLS

1.- UNA ALTRA DE CAMINS!

Últimament em sent obsessionat pels camins. Potserho hauria de considerar patològic, però... Em preocupa fortel què i el com de Mallorca, del terme municipal llorencí, al'any 2092 Em dol internament comparar aquella terra (pai-satge, llengua, costums, ésser...) que vam rebre dels nostresavantpassats i la que, presumiblement, transmetrem als nostresnéts. Ja solament em resta l'esperança de preservar els monu-ments i els camins. I encara en tene dubtes!

Tornant als camins. Hi ha una primera distinció bàsicai fonamental: camins públics i camins privats. Solament sóncamins públics aquells que són propietat de la comunitat, del'Ajuntament. Aquells que no tenen propietari registra!, i/oque consten als plànols cadastrals. En altres ocasions sónlimitats drets de pas o terrenys particulars en forma de camí.Amb tot i amb això els pagesos distingeixen tres tipus de ca-mins, segons la seva amplada:

-camins d'establició, aquells que es dissenyaren enestablir-se les possessions llorencines. La majoria en el primerterç de segle. Tenen una amplada de 21 palms.

-camins de carro, normalment són solament drets depas i tenen 16 palms d'amplada.

-camins de ferradura, per als quals solament es podiapassar a peu o amb una bístia enganxada a l'arada, el mantide la qual descansava sobre lespatla del pareller. Tenen unaamplada de 6 palms.

M'han contat que camí és l'espai -situat entre les midesassenyalades- que va des de la terra al cel. És norma de bonescostums avisar al propietari de la terra d'on pugui néixer lavegetació que envaeix un camí abans d'actuar per comptepropi. En moltes escriptures hi consta l'obligatorietat -nosempre respectada- que té tot propietari de conservar i cuidarel troç de camí que pega a la seva finca. Una altra cosa aconsiderar és que no hi ha finca sense camí (o pas).

2,- LA CARRETERA VELLA DE MANACOR

Des que anava a Manacor en bicicleta -i de llavorsencaja he perdut molts dels cabells que portava- em deman:Fins quan? Fins quan tendrem fetge per aguantar l'accidentsetmanal -generalment petit però constant- que es produeix al'encreuament de la carretera vella de Manacor? Manacorins,serverins, artanencs, gabellins, llorencins... i més d'un estran-ger hi ha deixat part de la sang, o si no, del jornal.

No hi ha dret, no hi ha dret però... anys i anys quepassen sense solucions. No deu ésser políticament convenientreivindicar la solució d'aquestes petites coses.

Adesiara, no sempre, quan llegesc alguna notíciacuriosa a la premsa, retall el trocet de periòdic i el pos en undeterminat indret. Moltes vegades passa que, després de covar-ies una temporadeta, acaben a la paperera. Altres vegades,poques, en faig un recull per temes, que guard... i resta perduten algun indret dels prestatges. Aquesta vegada em serveixenper fer-ne un clotet. No calen comentaris. Els titulars parlensols:

Balears. 26.11.96: «LOIT confirma que mil milionsde persones en el món no tenen feina»... «suposa el 30% de laforça de treball total del planeta...»

D. de Mallorca. 14.09.1996: «El alcalde de SantLlorenç solicita una rotonda y semáforos a Matas»

Ultima Hora. 12.12.96: «Mas de medio millón de niñosson utilizados para trabajar en España. UNICEF pide unesfuerzo global para acabar con la explotación infantil».

Diari i dia imprecís: «Sant Llorenç. Multa de dosmillones por una obra ilegal... Ute Haschke... La afectada,que no ha sido localizada, no ha recurrido...»

Ultima Hora. 22.04.97: «...al ser funcionario siemprehe acudido a la sanidad privada...»

Balears: 08.04.97: «El Consell tramita 325 sol·licitudsper edificar al sòl rùstie... El segueix el terme de Sant Llorenç,amb 40 expedients, municipi de forta implantació nacionalistai de territori petit...»

4.- EL PLOM

Certament estam sotmesos a la força del desconeixe-ment. De la mateixa manera que estam condicionats perl'ensenyament informal ho estam per totes aquelles coses queens afecten sense saber-ho i que, sembla ésser que són moltes.I és que, malgrat les vanitats i les pretensions, no deixamd'ésser minúscules partícules immerses en un immens universi en un moment imprecís d'aquella altra immensa magnitudque resulta ésser el temps.

L'altra dia, de pagès, uns científics arribaren a la conclu-sió, potser encertada, que un dels motius de l'inici de ladecadència romana fou el plom. Ingerir petites quantitats deplom -recordi's que fins fa poc totes les canyeries de l'aiguacorrent de les cases eren de plom- afecta negativament al'estómac, al fetge, al ossos... i fins i tot al cervell. I nosaltres,sense saber-ho!

Us podeu imaginar el que passarà quan un dia s'arribina descobrir els efectes nocius, ara encara poc coneguts, delplàstic? O dels nombroses productes químics que ingerimdiàriament de forma incontrolada i inconscient? El contingutabstracte del mot demà potser desconcertant (es miri com esmiri)

¿f juatec 4(92)

L'OBRA DE LA SEU

L'Institut d'Estudis Balearios, co-incidint amb la festa del llibre (23 d'a-bril), ha publicat «L'obra de la Seu. Elprocés de construcció de la Catedralde Mallorca en el tres-cents», de JoanDomenge i Mesquida.

Aquest estudi sobre la construccióde la Seu es dugué a terme per mitjà delsllibres de comptabilitat de les obres, dela gerència i. l'administració financerade la fàbrica, del proveïment dels mate-rials i de la realització de les obres.

Pertany a l'estudi de la seva tesidoctoral, que va llegir el setembre de1993 a la Universitat de Barcelona (Florde Card, Agost-Setembre 1993, n°197).

Amb aquesta publicació es posaa l'abast de la gent un estudi de l'edifica-ció de la catedral de Mallorca, que totstendrem oportunitat de poder consultarper conèixer més de prop l'edifici mésemblemàtic de Mallorca.

A DOBLE ESPAI

L'endemà de Sant Jordi, la com-panyia Gom Teatre, va estrenar «A dobleespai», un espectacle amb música, ver-sos, paraules, escenes... sobre poemesde Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930)i de Damià Huguet (Campos, 1946), ique tots dos ens deixaren l'estiu passat.

El Teatre Principal de Palma foul'escenari escollit per l'esdeveniment,però les persones que no hi poguerenacudir tendrán l'oportunitat d'assaborirels versos dels autors amb les paraules iels gestos de Jaume i Joan Comila, a Ma-nacor i també a Campos.

L'assessorament escènic ha estatde Rafel Duran, i la coordinació musicalde Tomeu Matamales.

S'ALFABIA

Dijous Sant (avui que es dia defesta), s'innagurà el nou bar del carrerMajor anomenat S'alfabia. El local, queté un cert gust, molt ben aconse aconse-

guit, a cafè de fotografia en blanc i negre,estò on abans era "sa botigueta" de lesgermanes Llull. Cal dir que el bar tambéel duen aquestes simpàtiques senyoretes.

Des d'aquí, els components delBatec els voem donar molt de coratgeper tirar endavant i que no passin penaque ja hi anirem a demanar un tassód'aigua i un «palillo».

EXPOSICIONS

Una feinada! Aquesta era l'ex-pressió que més se sentia dia 19 d'abrilquan es varen inagurar les exposicionsdels cursos d'adults; i és veritat, perquèfeina n'hi ha molta i molt ben feta.

Per ventura el més cridava l'a-tenció com a novetat eren les confec-cions de macramé i l'excel·lent muntatgede diapositives. Així i tot, però, no des-lluïren de cap manera les fotografies, elsbrodats de punt mallorquí, així com ladecoració i la ceràmica, sense oblidarles pàtines damunt guix i la conservacióde mobles.

Enhorabona i que l'any que ve elsalumnes ens tornin sorprende amb feinatan ben feta.

SETMANA SANTA

Setmana de novetat, a nivell par-roquial, jaqué les celebracions d'aquestsdies foren, si més no, un poc diferents,llevat de la processó del Divendres Sant,que hi havia un moment que pareixia quela Verònica i la Dolorosa deixarien elcarro propi i pujarien al de la Creu, detan estretes que anaven.

Els altres dies hi hagué novetats,començant pel Diumenge del Ram.L'acte va començar a les 19.30 i elsDotze sermons estaren integrats dins laprimera part de l'Eucaristia, amb laparticipació de les confraries de la Ve-rònica, la Dolorosa i el Sant Crist, quanhabitualment només hi assistia aquestadarrera. També va sortir la imatge de laVerònica, que feia alguns anys que no latreien.

Els actes del Dijous, Divendres, iDissabte, llevat de les processons trans-corregueren com cada any, també ambla poca gent de sempre. Però una vegadaarribat el Diumenge de Ressurrecciótomen les novetats: dematinet ens tocaaixecar-nos per anar a veure la Mare deDéu pegar els tres boteis i els centurionsmés de quatre, i les sorpreses venguerende dues en dues, ja que la Mare de Déula varen haver restaurada, mudada i, so-bretot, li havien llevat aquells cargolinsqueja eren tota una ama; havien deixatla imatge que parixia que havia tornatjove. L'altra vengué donada per part delá banda de Música, que s'adonaren quela Balanguera ja està declarada ofi-cialment Himne de les Balears i la to-caren en lloc de la Marxa Reial (a lesnostres orelles han arribat notícies queels joves integrants de la banda tenguerenmolt a veure en el canvi).

Després de l'ofici tothom a bere-nar de freixura, i l'endemà tots els quitengueren passegera no els tocava ferfeina ompliren el senalló de panades irobiols i li pegaren cap aquí o cap allà.

FESTA DEL LLIBRE

Per seguir la tradició Sant Llorençva fer una ressenya el 23 d'abril, festadel llibre. Es volia donar ressò a la figurade Mn. Salvador Galmés, cosa que creimque és una excusa beneita, ja que capacte va anar vinculat amb aquest llo-rencí. Es van realitzar diversos actes aSon Garrió i Sant Llorenç.

A Son Carrió el divendres 18 hihavia el jove escriptor Hector Hernán-dez, que va preparar "Literatura juvenilper passar-ho bé". El dilluns 21 la bi-bliotecària va explicar el conté "L'osset";el dissabte hi va haver un taller de te-resetes, en Joan Petit "Patufet".

A Sant Llorenç els actes forenmés escassos, la bibliotecària va narrarun conte als nins el dimecres 23. La set-mana del llibre va acabar amb la pre-sentació del llibre de Gabriel Galmés "Elrei de la Selva"; (aquest escriptor ma-

«fnatec S (93)

nacorí és col·laborador habitual del7setmanari, a la secció Teologia i Geo-metria). L'acte va tenir lloc a la sala deSa Nostra.

Com és habitual també hi va ha-ver venda de llibres, que aquest any vapassar molt desapercebuda perquè es vafer a la plaça de l'Ajuntament i amb unhorari molt reduït.

Des d'aquí voldríem fer saber alregidor de cultura i als seus col·labora-dors que a la zona costanera també espodrien fer actes cultural, que no fanfesta del llibre a Sa Coma, S'Illot, CalaMillor...? També que la venda de llibreses podria fer a la biblioteca, a part de laplaça, així molta gent, aprofitant la visitaa l'exposició dels cursos del Centre d'A-dults, també visitaria la biblioteca, cosatan necessària al nostre poble.

També es podria fer qualque con-cert, que ara està molt de moda fer con-certs per Sant Jordi. L'any que ve sortiràmés bé!

OBRES A LA CARRETERA DESON CARRIÓ

Durant els darrers mesos s'handuit a terme una sèrie d'obres a la carre-tera de Son Garrió: segons a on s'ha ei-xamplada, s'ha esfaltada tota, i s'ha ar-

reglat la paret que hi ha abans del pontque va cap a Son Garrió; també s'ha fetuna tasca de drenatge i han posat nousrètols direccionais. Al creuer de S'Illots'ha fet una rotonda.

Tota una sèrie d'obres que erenben necessàries, sobretot de cara als tu-ristes.

NOTA ACLARATORIA:SA VERGA

A qualque persona d'aquest col-lectiu se li han fet amenaces per un malentès que hi va haver a la passada revis-ta. Nosaltres volíem fer entendre que elsjoves que van a Sa Verga han de pensarque vivim en un poble, i per tant ens hemde comportar d'una manera civilitzada,és a dir fora tirar tassons, fora «pixar»al carrer (hi ha llocs per anar a orinar),etc. Sempre es pot fer bauxa fora haverde fer brutors.

El poble també ha de pensar quea Sa Verga hi va tot un grup de jovesque quan són al pub no estan damunt lacarretera, ni fan altres brutors a altresindrets de la vila.

També hem de mencionar que elscambrers no tenen la culpa de què algunsllorencins siguin uns incivilitzats, massafan ells quan qualcú obri una finestra o

fa una grosseria.

CONCERT DE PRIMAVERA

Amb un grapat de peces a les queno ens té avesats, el director Sapiña(música de bandes sonores) donà en-guany al concert de primavera un airerenovador. Com sempre, amb molt depúblic, es presentaren els nins i nines queamb molt d'esforç, poc a poc podrantocar primer a la banda juvenil i desprésa la d'adults.

ANTONI RIERA MELIS

¿ÇESTVDI5^

BARCELONA

El dia 24 d'abril n'Antoni RieraMelis va llegir el discurs de recepció al'Institut d'Estudis Catalans, en un so-lemne acte celebrat a la Sala Prat de laRiba de l'Institut.

El discurs versà sobre Senyors,monjos i pagesos: alimentació i iden-titat social als segles XII i XIII, un temaque n'Antoni té ben rovegat i del qual ésun dels gran especialistes de l'estat Es-panyol.

El Sr. Manuel Mundó, presidentde la Secció Històrico-Arqueològica, vatenir la gentilesa de convidar diversosmembres de Flor de Card a l'acte, peròel correu va arribar quan ja s'havia duita terme. De totes maneres, encara queno físicament, n'Antoni sap que li fèiemcostat en un acte tan assenyalat i per alqual h donam la nostra més cordial enho-rabona.

J.Domenge, M.Febrer, F.Fullana,N.Jaume F.Ramon i D.Sánchez

«fL hospital ae manacor 6 (94)

Coincidint amb la de l'aeroport,la major obra pública i privada de Ma-llorca de tots els temps, durant el mesd'abril es va fer la inauguració oficialde l'hospital de Manacor, donant aixi peracabada una vella reivindicació de la co-marca del Llevant. Vegem una petita cro-nologia dels fets que han possibilitat laseva apertura.

El 31 d'octubre de 1987 els ciuta-dans de la comarca de Llevant es traslla-den a Palma per a manifestar-se en favorde la construcció d'un hospital a Mana-cor. Dia 16 de novembre arriba la notí-cia al batle de Manacor, des del governcentral de Madrid, de la confirmació ques'hi construirà l'hospital.

L'ajuntament de Manacor iniciaun procés d'expropiació de finques peraconseguir els vin-i-cinc mil metres qua-drats que es requereixen per a la cons-trucció de l'edifici. Aquests terrenys sóncedits a INSALUD per l'ajuntament deManacor dia 27 de febrer de 1989. Lainversió inicial prevista és de tres milmilions de pessetes.

L'empresa Dragados i construc-ciones, concessionària de les obres, iniciaels primers moviments de terra durantel mes de desembre de 1991. Acte seguit,s'inicien les obres, que acaben el mesd'octubre de 1995. Manquen, encara,per construir les vies d'accés al centrehospitalari. Comença així mateix, l'e-quipament de l'hospital.

Passat l'estiu de 1996 comença afuncionar el servei de radiologia. Lapremsa, però, ja havia publicat mesosabans fotografies de l'equipament tec-nològic, que té un cost total de 670 mi-lions de pessetes.

Mancava, aleshores, la contrac-tació del personal i donar inici a l'activi-tat normal de l'hospital. D'aquesta ma-nera, s'inicia un experiment per a la ges-tió de l'hospital que suscita simpaties pe-rò també una gran quantitat "d'antipati-es". L'invent consisteix en la creació d'u-na fundació que s'encarregarà de la ges-tió de l'hospital. D'aquesta manera, IN-SALUD aporta les instal·lacions i una

"quota" fixa i deixa en mans de la Fun-dació la gestió de la institució.

Es realitzaren les proves de selec-ció de personal, a les quals es presentaren4.500 sol·licituds. L'hospital comença afuncionar amb una plantilla de 320 tre-balladors. Quant a la contractació desta-ca la quantitat de gent de fora de Mallor-ca contractada. Malauradament no somprou hàbils per a crear treball per alsciutadans de les nostres illes. La políticade personal fa que no existeixi funcio-nariat amb plaça definitiva, sinó profes-sionals contractats.

Dia 22 i 23 de març se celebrenles "Jornades de portes obertes", i unescinc mil persones visiten les instal-lacions. Dia 1 d'abril de 1997 s'obrenles consultes externes; dia 15 es posa enfuncionament el servei d'urgències;paulatinament es comencen a posar enfuncionament tots els altres serveis

L'hospital té una capacitat de 185llits, a més de serveis d'urgències, con-sultes externes, rehabilitació, diàlisi, hos-pital de dia i UCI. Aquests 185 llits hand'abastar una població de 108.000 habi-

tants, corresponents a la comarca de Lle-vant, Sineu i Muro.

Amb aquest hospital inclòs, lesilles Balears continuaran tenint un per-centatge de llits hospitalaris per habitantmolt inferior al que tenen la mitjana dela resta de comunitats autònomes de l'es-tat espanyol. Això, sense considerar quea Balears hi ha un percentatge elevat depoblació de pas, que no té certificat deresidència i que, per tant, no surt a lesestadístiques i tampoc no està inclòs enel nostre índex de llits hospitalaris percàpita, quan realment els ocupa.

L'hospital de Manacor ha d'aten-dre exclusivament els assegurats a IN-SALUD encara que, segons rumors,s'està negociant l'atenció als pacientsd'assegurances privades. Aquí potserens hauríem de plantejar una sèrie d'in-terrogants: és correcte que la inversió pú-blica es trobi a disposició dels assegu-rats a companyies privades? Hi hauràdiferències entre els serveis que es doninals dos dipus d'assegurats? I prioritats al'hora de tenir llit o hora de consulta?

En fi, la realitat és que ja tenim

*f Diversos 7 (95)

un hospital aprop, amb tot el que aixòsuposa de facilitat d'atenció en cas d'ac-cident, infart... on moltes vegades la pos-sibilitat de perdre o salvar la vida depèndel temps que es torbin a atendre el ma-lalt; i també la comoditat dels acom-

panyants, que els permet atendre si-multàniament els qui estan ingressats iles seves feines particulars.

Esperem que prest estigui enllestitde tot -a l'hora de redactar aquestes l'iniesencara no havien acabat les obres a les

plantes superiors- i que els interrogantsque plantejàvem es resolguin a favor delsusuaris de la sanitat pública.

Francesca Sureda

artblouARTE5AMIA EM METALL5

Caritat, 1 • Tel. i Fax 55 15 52

07500 MANACOR

En Felip Forteza, Blau, col.la-borador de la revista, vol fer saber alsseus clients que el dia 17 de maig inau-gurarà les noves instal·lacions à!Ar t

Blau, al carrer de la Caritat, 1 de Ma-nacor, ben al costat del local on les teniafins ara.

Allà hi continuarà fent feines no-

ves i restauracions d'objectes antics detota casta, a més de disposar d'un noulocal d'exposició i venda d'estris,utensilis i obres de metall.

'E

ILWdRKIÓ&mEJ.ITI

Demografía i societat 8 (M)

NAIXEMENTS* Dia 17 de març va néixer a Son

Carrió na Maria dels Àngels López Gar-cía, filla de n'Angel i na María. Enhora-bona i que la vegem casada.

* El dia 30 va néixer una novallorencina: na Monica Blaya Nadal, fillad'en Juan Antonio i na Maria. Salut!

* Dia 3 d'a-bril va comparèi-xer per devers SaComa en PedroPérez Pascual, filld'en Pedro i naMaría Elena. En-horabona i que se-gueixi fent tan bo-na cara.

DEFUNCIONSDia 18 d'a-

bril, després d'unamalaltia que la vamantenir immobi-litzada els darrersquinze anys, vamorir n'AntòniaRoig Matamalas, al'edat de 92 anys.Era la mare de n'Ig-nasi Umbert, col·laborador de Flor deCard i ex-batle de Sant Llorenç. Des-cansi en pau.

NOCES D'OR* El dia 29 d'abril va fer 50 anys

que feren l'esclafit aquests dos jovencellsde la fotografia. Es tracta de na Sebas-tiana Santandreu Jover i en Joan AdroverMiquel, el popular massatgista del Car-dassar.

Tots els qui en un moment o altrehan vist alleugerides les seves cames oreblanits els cops, els desitgen que enpuguin complir altres tants i que tots hopuguem veure!

Bel Nicolau i Aina Simonet

NOTAPer omplir aquest raconet que ens

queda buit, volem recordar que en a-questa secció hi tenen cabuda tots elsesdeveniments socials i demogràfics ques'estrevenguin en el poble o a llorencinsque viuen a fora. Aquests darrers, comque no consten en els registres, moltesvegades ens passen per alt, per aixòagrairíem als parents o coneguts que ensels fessin saber. També ens agradaria queens facilitassin fotografies, per tal comels lectors els identifiquen millor.

Viatges ulframilloragència de viatges del grup ft. títol 999

Carrer del Sol. ISCala millor (mallorca)

Tel: 585720

Son Peretó/Associació de Jubilats 9 (97)

Com és sabut, per mor de la dei-xadesa de l'Ajuntament de Manacor al'hora de cercar solucions alternatives,la Comissió Insular d'Urbanisme delCIM va donar llum verda a la ubicacióde l'Estació de Transferències de la co-marca de Llevant a Son Pereto.

Per mirar de pressionar les ins-titucions, les associacions hoteleres deCala Millor i Cala Rajada han presentatuna instància en la qual s'oposen a l'es-mentada ubicació. Reproduïm la de CalaRajada, signada per Ignasi Esteve, a laqual els de Flor de Card ens adherim in-condicionalment, com ja ho férem l'anypassat quan es va remoure el tema:

"En relació a l'acord pres per laComissió Insular d'Urbanisme en data1er d'abril de 1997, en el qual s'autorit-zava la ubicació de l'Estació de Trans-ferència de Residus Urbans de Manacori comarca en el polígon 6, parcella 58de Manacor, Juan Ignacio Esteve Pla,

com a President i en representació deT'Associació Hotelera de Cala Rajada"

MANIFESTA

1er.- Que considera totalment in-adequat que l'esmentada Estació estiguiubicada al mateix costat de la carreterade Palma a Cala Rajada, per on passendiàriament una gran quantitat de turistes.

2on.- Que la nostra Associacióesta fent considerables esforços promo-cionals de la Zona per tal d'oferir un en-torn de qualitat, i que l'impacte ambien-tal i ecològic d'aquesta Estació no afavo-rirà gens la nostra tasca.

3er- Que la finca que recolliràl'Estació es troba dins la zona d'Afeccióde la carretera, i el punt 4, article 7,capítol I del Reglament General de Cir-culació assenyala el següent: "Quedanprohibidos, en concreto, los vertederosde basuras y residuos dentro de la zona

de Afección de las carreteras, en todocaso, y fuera de la misma cuando existapeligro de que el humo producido porla incineración de las basuras o in-cendios ocasionales puedan alcanzar lacarretera ".

Per tot això

SOL.LICITA

Que l'Estació de Transferènciesde Manacor i comarca estigui situadaen un indret on no perjudiqui els interes-sos de la nostra Associació i del públicen general, i que a tal fi es modifiqui elPla Director de Residus Sòlids".

No sé si aclarirem res, però mansaplegades és ben segur que no. I quanhagin començat les obres no s'aturaran.

Josep Cortès

Un intent frustrat

Seguint les passes que donaren aAlaró i altres pobles a començamentsdels anys 90, l'Associació de Jubilats deSant Llorenç, de la mà de la seva presi-denta, na Catalina Tomassa, va fer di-verses gestions encaminades a muntarun local d'acolliment per a les personesque viuen totes soles i que no tenen mit-jans suficients -físics o econòmics- pervaler-se per elles mateixes. La idea eraque això fos la primera passa per a unafutura residència de jubilats.

En vista que, segons Miquel Cla-dera, representant a Manacor del CIM,en aquests tipus de locals només hi tenencabuda les persones que es poden mane-

jar totes soles i no era aquesta la intencióde na Tomassa, la primera opció que esplantejaren fou que una al.Iota llogàs lacasa d'en Biel Sialo, ran de ca ses Mon-ges i que funcionas com si ella les acollísa caseva de forma particular. L'Ajunta-ment hi col·laboraria aportant un assis-tent social i un objector de consciència,a més de pagar el lloguer de la casa.Dificultats de darrera hora motivades perla responsabilitat subsidiària del propie-tari del local en cas que hi hagués proble-mes o denúncies, feren deixar de bandaaquesta opció.

Amb l'assessorament jurídic d'unconegut advocat es plantejà una altra so-lució: que el llogater fos la pròpia As-sociació de Jubilats i que contractas elsserveis de persones competents percuidar-se'n (ja en tenien dues de cercadesque en aquests moments estan acabantels cursos pertinents). Els usuaris apor-tarien un 80% de la pensió de jubilació

o malaltia, i en els casos que fos possible,un poc més; l'Ajuntament es faria càrrecde la resta de despeses fins a nivellar-les amb els ingressos.

Arribats en aquest punt, però, se-gons paraules de na Tomassa, l'Ajunta-ment, representat pel batic i na JeròniaMesquida, es va retirar del projecte i vadonar el joc per escampat. Els seus argu-ments, sempre segons les mateixes fonts,eren que ho havien de deixar reposarmomentàniament i que més envant, enun futur a mig termini, ja parlarien d'unapossible residència.

D'aquesta manera queda aturat debell nou un projecte del qual se'n parlades dels temps en què Bartomeu Brunetera el President de l'Associació de Jubi-lats, sense que a hores d'ara puguem as-segurar quan es durà a terme ni tan solssi s'hi arribarà a dur mai.

J.C.

*fin versos 10 (98)

Tal dia com avui

ARA FA 90 ANYS* Que es va beneir l'església de

Son Garrió.

ARA FA 80 ANYS* Que la Junta Local de Primera

Ensenyança acordà crear una escola na-cional a Son Garrió.

ARA FA 65 ANYS* Que es creà l'associació Centre

Popular, amb seu la carrer de la Reina.* Que Miquel Santandreu Ra-

moncll ocupà la plaça d'apotecari.

ARA FA 35 ANYS* Que el futbolista Pere Calden-

tey, Comare, inaugurà l'hotel PEYMAR,a S'Illot, el primer del terme de SantLlorenç.

Josep Cortès

Un temps, un Poble i un obrir-se al món

Volem fer, volem ser!

Al començament d'un nou mil-leni, avui, volem sorgir, volem créixer iper això necessitam tota la vostra ajuda.

-Volem reunir un grup de gent,com més gran millor, amb moltes ganesde participar i organitzar activitats detipus lúdic i cultural.

-Volem compartir el temps d'oci.

En aquesta nova era que està apunt de començar no podem permetreque un poble no es manifesti a través dela seva gent i a través de les activitatsque aquesta organitzi. Hem d'obrir-nosal món. Com? Manifestant-nos ambpersonalitat pròpia, participant i creant.

Necessitam ser un poble,necessitam ser nosaltres mateixos i

necessitam manifestar-nos per no serabsorbits per la gran massa.

(Si algú està interessat en formarpart de la creació d'un grup que lluitiper aconseguir la nostra realitat i queSant Llorenç tengui personalitat pròpiaes pot posar en contacte amb nosaltres através de Ca S'Escaleta).

Maria Caldentey

Unió Mallorquina

»Una vegada haver-se celebrat el

VII Congrès d'Unió Mallorquina i d'a-cord amb els seus estatuts, que preveuenla renovació de tots els comitès locals,el passat dia 17 va tenir lloc la renovacióde l'òrgan gestor del partit a Sant Llo-renç.

El nou Comitè local d'Unió Ma-llorquina està format pels següents mem-bres. President, Bartomeu Domenge; Se-cretari, Ignasi Umbert; Vocals, BàrbaraGenovard, Alfred F. Arnau, Miquel Jau-me, Eduard Perales i Andreu Salas.

Una de les principals tasques,entre d'altres, d'aquest nou Comitè seràla preparació de les properes eleccionsmunicipals.

Suplement literari

J^jàva a(&pPortada i textos originals de

Jaume Galmés

n {99)

Abril 1997Coordina: J.G.

,/\ „.s

De la sèrie F/7/5 de la Nit: "Insomne amb sol i dona-pit"

«fsuplement literari 12 {100)

TENDRESA EN TENDRESA(so net)

Vessa tendresa Tendresa en tendresaAmor en amor amor espargeixSi dels teus llavis trenques la peresaUn esbart de «T'estimos» en sorgeix

Del teu cos me n'excita la bellesaDe l'esperit l'esperit m'atordeixPerò el que més de tot l'embriaguesaEm fa. sentir en tu és el panteix

De quan les ànimes nostres i els corsFosos en un sol Cos fan ressonarVibrants i harmònics els dolços acords

Que ens fan ser aquella Música mateixaQue surt del pit de Déu quan deixa anarFatigat un alè i el llavi bleixa

Si Amor no he dit em mori ara mateixI qui que sigui que ho negui menteix

Sonets amorosos

CARTA DES DE L'EXILI

Temps difícils, amiga, quasi adversosaquests que ara de viure ens toquen; sentaixò no obstant, però, l'amor que en versosserens et porto aquí com nodriment.

Te'ls he trenat ben lluny d'afanys perversos,tal nimfa enamorada i pacientque, mentre espera aquells braços tan tersos,garlandes tix amb flors d'enyorament.

Escalfa-t'hi talment com amb un foc:el que de tu em flameja al pensamentbé la llenya del teu, si vols, encéntambé, guardant-te així del fred un poc.

No en diguis mai, del nostre fruit, despulles,sinó que han de tomar créixer les fulles.

Dia dels Morts

Primeres fredors de novembre

Sonets metafísics

iPer què l'amor humà, Senyor,heu fet absorbent i mudableque en el vostre món admirableno m'escalfa el foc d'altre amor?

Prou que sotjo el cel insondableamb els seus astres de cremori de l'ocell la tremolormiro amb mirada insaciable,

però la que vull ja no em vol,la llum dels meus ulls se m'apagai sols en resta l'ombra vaga,

o pitjor encara: sóc un solque sobre res no resplendeix,trist mirall que no et reflecteix.

IILa remorosa nit m'envoltai les penes em dilueix;a defora un gall poca-sol taes riu del meu dolor que creix,

i penso: si la pena absoltafos d'aquest meu pit, se segueixque la vida tota resoltatindria ja d'avui mateix;

aleshores, sense dolorseria per mi tot amoro viuria sense incertesa;

d'on o bé seria un estelo un home sense parai.lei:sense goig i sense tristesa.

Suplement literari 13 (101)

ni

Dins de la meva soledatagraciada, un viure canto:no sols el del cor emboiratque em batega i, si no, m'espanto,

sinó el de tot home encantatde seguir al món habitant: hoconfesso: tot meravellatde ser amb ésser aquí trasplanto.

Tant aquell que del cel divagacom aquell altre que s'aferraal que li diuen els sentits,

o el que la passió apaivaga,o qui es lliura a plers infinits:jo celebro l'Home a la Terra.

IV

Ésser una estrella amb cinc sentits0 un ésser vivent de cinc puntes,traslladar-se a móns infinits,revifar les coses difuntes;

convertir els monts en munts petits,poder afirmar «Són» d'uns presumptes,1 que ei sol cregués els teus critsde «Torna, oh astre que tramuntes.»;

ésser savi en la jovenesa,i gaudir del cos estimatja travessada la vellesa,

traure harmonia d'un mal so:per a aconseguir tot això,només el Somni et fou donat.

Enllà d'aquest tan limitatvaig veure un món que mai no acaba,un lloc on tot enamoratgaudia del que delejava,

on la fèrria realitatcedia al mall que la forjavaamb tanta de facilitatcom aquí la sorra a qui cava.

I em vaig dir: si jo visc aquíi és allà tot quant vull tenir,com m'ho puc manegar, aleshores?

Vés saltant d'ací d'allà, ja queno a bord d'una vella carraca,ans en coet vénen les hores.

VII

Allò que de dir febrejavai m'ha manat que l'escrivís,de sonet en sonet saltavatalment un peix esmunyedís.

Quan en la ment se m'instai.lavahe cregut veure'l tan precís...però en escriure s'embullavafins gairebé restar indecís.

Oh Cel, com de trista i d'etèriaés del poeta la matèriaen què recolza l'existir:

tot el que sent, admira i pensano troba cap més recompensaque encara ha d'acabar de dir!

VI

He vist la faç d'il.luminaid'aquell que dels àngels tornava,i amb poca carn que l'encarnavaaquest secret m'ha revelat:

«Creu-me: no siguis malauraten refusar el que Déu donava:cull el somni de la flor blavamentre fas camí, avisat,

i no curis de malaurança.Si de seguida no la trobes,no et facis el desesperat:

continua amb perseverançacercant aquest or cobejato, un poc abans de morir, el robes.»

VIII

Benvingudes Joia i Tristesaa l'esfera de l'existir:l'una ens dóna l'embriaguesai l'altra illumina el camí.

Sabem que s'acaba el patirquan una joia ens fa escomesa,i que comença la tristesaquan el gaudi arriba a la fi.

Jo estic content que totes duesvingueu sempre al grat del destíperquè sé que una l'altra explica,

i que una a l'altra significauna rosa amb les seves pues,i que per sempre sigui aixi.

S0\"•1

•so1*§

•8—-.<~s

R-¥1s

*fsuplement literari 14 (102)

L'Amiga

S'obri una porta i entra dins l'estança, lliscant, unadona incorpòria. De bellesa resplendent, sembla ignorartothom que hi ha dins la sala, igual que tots els de dins la salal'ignoren perquè no la veuen, tots sinó jo, que de seguida lillanç esguards com dards de fit a fit, però no se li claven. Ellacamina, i el seu cos és fet d'un raig lluminós ple de pampa-lloles, igual que les què veim en els ulls d'una dona mortalenfebrida pel desig, just que aquestes, aquí, li omplen tot elcos i a més li'l conformen. No em mira, no sé com se diu; justsé que és aquí per mi. Ara mateix entra dins un quadre quevaig pintar fa temps, un quadre on vaig plasmar una parellad'éssers de foc amb un fènix volatejant mentre es fonen en unbes. L'Amiga -anomèn així l'estranya presència- els dessepara,i el fènix, que era de foc, també, és ara de fum i fuig perreduir a cendres els qui feien rotlada amb mi a la camilla.L'Amiga -em dic- és perversa: perverteix l'ordre. Qued, idò,tot sol dins el menjador, tot sol amb Ella, que ara ve cap a mientreobrint els llavis i, quan m'aixec per correspondre-li elbes, anant-li a l'encontre davant per davant, ella m'és darrerai jo, anant-la a besar, m'he avançat unes passes i em trobdavant el mirall que, a més de reflectir la meva cara bo-cabadada, reflecteix també unes pampalloles que se m'hi hanempeltat després del xoc inexistent, de manera quejo, a partird'aquell moment, he adquirit una mica de la seva naturalesa:humanís i pampalloleig a la vegada. Recuperat de la sorpresa,em gir i me la trob darrera; em tom a girar cap al mirall i veigcom un camí de pampalloles surt de les seves abans de doblar-se en el mirall; i em ve una temptació: travessar aquest camíllumínic, però romanç paralitzat. Ara, els pampallolejants lla-vis entreoberts se m'acosten una altra vegada, vénen cap alsmeus -ara també pampallo-lejants- i ens fonem en unbes. Jo acluc els ulls, peròno només perquè sempreque bes ho faig així, sinótambé per evitar l'ence-gament que desprèn la sevamirada. La bes, dic, i en elbesar-la sent els plaers del'ànima en els llavis, totesles hores de plaer quem'han donat la música, lapoesia, la pintura, l'escul-tura, la dansa, les tene aracontingudes en l'instant .dela besada a la punta de lallengua, que pega copets a

la seva com un batall a les parets de la campana, i els sonsargentins que feim vénen uns querubins a recollir-los entassetes d'or per fer-ne després caixetes de música. Les mevesmans, que no sé per què les tenia darrera, intenten ara recórrerl'esquena de l'Amiga, però el que en realitat recorren és elmeu pit: no puc tocar-li la resta del cos, tan sols la boca, peròcom que el meu amor per Ella és infinitament més gran que elque he sentit per qualsevol, ni que se sumassin tots els meusincomptables enamoraments, aconseguesc, amb la llengua,arribar-li al cor, que el té de carn, com jo, permetent-me unconeixement ple i exacte de la ciència de l'amor: textura, sabor,olor. Entretant veig com unes diminutes ales cotonades, lesdel querubí més endarrerit, estan a punt de perdre's de vistaen el cel blau que es veu a través de la finestra entre el muntantde dalt i la llimonera del corral; i és que la música som aranosaltres dos, Ella i jo. Un pic desbesats, podria demanar-liallò de per què el sofriment i la mort i coses per l'estil, peròno ho faig: ara tene el coneixement ple i exacte de la ciènciade l'amor i -em dic- no sigui cosa que se'm vessi p'enterracom una essència irrecuperable si comet tal imprudència; amés, tampoc no li faig cap altra pregunta perquè som feliç; nitampoc li don cap altra conversa perquè sé que Ella ho sapabsolutament tot de mi, coneix fil per randa cada raconet delmeu ésser; ni li oferesc tampoc cap copa perquè ja té la delsmeus llavis; ni li regal cap diamant perquè la més ínfima deles seves pampalloles fereix l'ull més que cap joia terrena; nili deman si s'estarà molt de temps aquí perquè està clar queaquestes coses no solen durar gaire; ni d'on ve perquè potserno vol que vagi a molestar-la o perquè potser és casada. No lideman res de res, per tant, per tot això i perquè gràcies a Ella

tene un coneixement ple i exacte de la ciènciade l'amor, ni tampoc què pensa de mi perquèja sé que sap que me'n desfaig amb el meumón meravellós dins aquest. Em besa de nou,em besa i no promet ni vull promeses. Em besai prou. I prou, ja que tampoc no hi afegescallò de si somii o estic despert: en part perquèesta molt vist i en part perquè a un patidord'una gran desgràcia també se l'hi podria de-manar. Dorm o somii de despert? Qui ho sap,i qui ho sap millor que no m'ho digui. Quiveiés Déu perdria el coneixement, fins i tot elple i exacte de la ciència de l'amor si, com jo,tengués la sort de tenir-lo. Ella em besa i embesa i em besa fins a perdre la saliva, l'alè,tot. Em besa i em besa. I sempre, jo, amb elsulls clucs.

*f"Historia : . . ; • . ; • . . . , . / . . . . . . . . ; . , - m 15 (103)

Notes històriques sobre la nova vila de Sant Llorenç

Ramon Rosselló

Amb motiu de les Corts de Cadis,l'any 1812, i altres èpoques constitucionalsposteriors, alguns llogarets sufraganis deviles majors intentaren separar-se i algunsho aconseguiren, però hagueren de passarper diverses separacions, unions i altravegada separació fins a arribar a la definiti-va. Aquestes breus notes són un resum d'al-guns dels documents referents a aquest te-ma i a Sant Llorenç. Diuen així:

1814.- "Expediente formado a con-sequência de las representaciones dirigidasal Real Acuerdo por los Ayuntamientosde las villas de Manacor i San Lorenzo delCardasar sobre división de termino y otrospuntos". En realitat són dos lligalls. En elsegon, el vicari de Sant Llorenç FrancescFloriana diu que actualment el poble estàformat per 1.010 ànimes. En un altre escrit,el rector de Manacor diu que el poble deSant Llorenç està format per 334 ànimesde veïnatge i 325 en el 65 cases de camp.Continua dient que els pastors i joves llogatssol ésser per un any i essent casats han demantenir les seves famílies que resideixena altres pobles com són Artà, Son Servera imolts de Manacor, llocs on paguen les con-tribucions i càrregues. Acompanya el docu-ment una relació nominal de tots els capsde familia i nombre de persones que habitena cada casa. Per exemple, a la Cova hi vi-vien 6 persones, a Son Poca Palla 4, a Mon-seriu 5, a Sa Marineta 10, etc. (ARM Au-diència 826 n°8).

1814.- Expedient en què GabrielGalmés i altres individus que componienl'Ajuntament de Sant Llorenç, es queixendel de Manacor perquè aquest no vol pagarels comptes del que pagaren en el tempsque fou Constitucional. (ARM Audièncian° 89).

1816.- Expedient en què AntoniSard de Sant Llorenç demana que Pere

Francesc Sard i Galmés intervengui en elrepartiment de contribucions que es facina Manacor. Es diu que com a sufragani deManacor s'havia acostumat a que Sant Llo-renç tingués un regidor representant a l'A-juntament de Manacor. (ARM Audiència831n°5)

1816.- Antoni Sard i altres de SantLlorenç sol·liciten que els sia concedit elprivilegi de ser vila. (ARM Audiència 833n° 93. A l'actualitat aquest document s'haperdut).

1818, 19 desembre.- El tinent debâtie de Sant Llorenç demana sia nomenatun oficial saig. (ARM Audiència 839 n°122)

Empatronamiento o relación de losvezinos y almas que se encuentran en eldía en este Pueblo de San Lorenzo Des-cartdesa y su término.

Vezinos Almas

I ° Casa de Martín Marsal 22° Casa de Andrés Pasqual 33° Casa de Bartolomé Sureda 54° Casa de Juan Nadal 55° Casa de Juana Maria Sureda 36° Casa de Jayme Femenia 27° Casa de Juan Gelebert 28" Casa de Antonio Juan Farregut 69° Casa de Antonio Alamayn 5¡O Casa de Pedro Font Coix 7II Casa de Pedro José Riera 612 Casa de Margarita Nabot 113 Casa de Gabriel Puigròs 514 Casa de Juan Domenge 415 Casa deBartolomé Pasqual 516 Casa de Bartolomé Fahrer 517 Casa de Tomàs Ribot 518 Casa de Sebastián Planici 519 Casa de Juan Riera 420 Casa de Honofre Riera 321 Casa de Bernardo Galmés 222 Casa de Lorenzo Gamundí 423 Casa de Sebastián Amer 424 Casa de Lorenzo Riera 425 Casa de Juan Sancho 226 Casa de Bartolomé Pasqual 2

27 Casa de Mateu Gelabert Pusa 428 Casa de Mateo Gelabert Cota 329 Casa de Lorenzo Riera 430 Casa de Pedro Soler 231 Casa de Juan Sureda 332 Casa de Pedro Font 433 Casa de Bartolomé Umbert 534 Casa de Miguel Galmés 335 Casa de Bartolomé Gelebert 536 Casa de Francisco Gelebert 337 Casa de Mateo Brunet 438 Casa de Jayme Brunet 439 Casa de Jayme Umbert 340 Casa de Melchor Riera 541 Casa 'de Juan Llull 742 Casa de Maria Soler 343 Casa de Mateo Riera 444 Casa de Maria Anna Pasqual 445 Casa de Gerónimo Salas 446 Casa de Antonio Ballaster 347 Casa de Bartolomé Basa48 Casa de Bartolomé Llinàs 349 Casa de Bartolomé Vaquer 450 Casa de Guillermo Cànoves 251 Casa de Pedro Antonio Riera 552 Casa de Juana MariaAlsemora 553 Casa de Guillermo Riera 354 Casa de Bernardi Fabrer 355 Casa de Pedro Oliver 456 Casa deJayme Mas 357 Casa de Antonio Estelrich 258 Casa de Estevan Perera 459 Casa de Pedro Riera Peret 560 Casa de Antonio Morey 261 Casa de Bernardo Rosselló 562 Casa de Antonio Riera 463 Casa de Antonio Vaquer 364 Casa de Juan Planici 365 Casa de Guillermo Vaquer 466 Casa de Brtolomé Soler 667 Casa de Jayme Corrió 368 Casa de Juan Brunet 369 Casa de Melchor Riera 470 Casa de Pedro Juan Hull 471 Casa de Lorenzo Bauza 672 Casa de Jayme Brunet 473 Casa de Pedro Juan Vaquer 674 Casa de Andrés Pasqual 275 Casa de Miguel Sancho 376 Casa de Mateu Salas 4

(Continuarà)

«f IHÜ Llibres 'ixmmm m • ':• UH Ü : i Ü i : : 16 (104)

La poesia de M.López Crespi

DAMIÀ PONS I PONS, ConsellerPresident de la Comissió de Cultura iPatrimoni Històric del Consell Insularde Mallorca

Crec que és saludable llegir els llibresde poemes de la mateixa manera quea l'estiu tastam l'aigua de la mar

Les meves paraules d'avui neixende la lectura feta sense xarxa de Puntfinal, l'obra que recentment ha publicatl'Editorial Moll a la més històrica de lescol·leccions de poesia que mai han existita Mallorca. Dic que és una lectura sensexarxa perquè l'he afrontada sense comp-tar amb la referència de cap altre lectorni tampoc amb cap mena d'explicacionsinterpretatives que la interrogació delmateix Miquel López haurien pogut po-sar al meu abast. Crec que és saludablellegir els llibres de poemes de la mateixamanera que a l'estiu tastam l'aigua dela mar: amb una capficada. La sensaciódel primer cop, sec i dur; l'enrampadaemotiva que pot produir-nos l'electricitatd'un vers; la intuido poc perfilada quecreu endevinar un determinat sentit enel si d'una imatge que pertany al mónde les ombres més fosques. La poesiaha de ser comunicació, és clar que sí,però sobretot ha de ser un gest d'escarnia la comunicació banahtzada, a la comu-nicació feta amb retalls de tòpics i d'ob-vietats.

Á Punt final hi ha el món vital iideològic de l'autor

Dels llibres d'en Miquel López jon'he llegits, al llarg dels anys, una bonapartida. Però de les seves narracions, elsseus poemaris, els seus textos teatrals iels seus assaigs sempre subjectius aramateix en tene una idea global que no ésgaire precisa. La feblesa de la memòriai la inexistència de tot tipus de consulta

prèvia a la possible bibliografia quehagués pogut trobar m'alliberen dequalsevol mena de condicionament. Hellegit Punt final des de la llibertat de lapròpia subjectivitat. És evident que d'a-questa manera es fa molt més difícil evi-tar el perill de l'error. Però els lectors depoesia mai no han de témer equivocar-se, més aviat l'amenaça que han de vèn-cer és la de conformar-se amb la como-ditat d'acceptar les lectures que uns al-tres els puguin donar cuinades.

És indubtable que a Punt final hiha el món vital i ideològic de l'autor.S'ha dit moltes vegades, i jo perso-nalment pens que l'opinió és encertada,que els escriptors sempre estan escrivint,poc més o manco, el mateix llibre. Elsdiferents títols no serien altra cosa mésque variacions d'una única veu, les arrelsde la qual, tanmateix, s'alimentariend'una subjectivitat i d'una experiènciade vida i cultura comunes. Ara bé, laqüestió no és aclarir tan sols què hi haen el llibre, també ens hem de demanarcom hi és allò que l'autor hi ha posat.

El lector de la poesia contemporàniafréquenteraient té la necessitatd'arriscar-se a recompondre la lògicacomunicatica del poema

Els vint-i-set poemes que formenPunt final han estat escrits amb un patróestilístic semblant: versos lliures ques'encadenen els uns als altres mitjançantel recurs de la justaposició, un recursque és omnipresent de manera absoluta.Les línies gràfiques dels versos es cor-responen quasi mil.limètricament alsperíodes sintàctics. Cada vers és en bonamesura una frase dotada de sentit au-tònom i complet. Ara bé, com són aques-tes frases-vers? No hi trobareu unscontinguts explícitament transparents nitampoc una comunicació feta amb elllenguatge logicoperiodístic que acos-tuma a ser el propi d'aquella literaturaque neix de la ideologia i la militància.Punt final és un extens catàleg d'imat-ges, cadascuna de les quals ha de serafrontada pel lector amb tot el risc quesempre representa escodrinyar el mónsense senyalitzacions ni guies iniciàti-ques. De bon principi, cada poema ésen gran part una caixa plena d'obscu-ritats. Tan sols si ens hi ficam dedins, sin'escoltam els sons i en tocam els vo-lums, podrem reconstruir el sentit pro-fund que s'hi amaga. El lector de la poe-sia contemporània freqüentment té la ne-cessitat d'arriscar-se a recompondre lalògica comunicativa del poema, talmentcom ha de fer l'infant que si vol veureamb certesa la imatge ha d'ajustar lespeces del trencaclosques. I què hi podemtrobar, a Punt final, si ajuntam les peces?Personalment hi he acabat trobant unabona part d'aquelles idees-força, sempreenèrgiques i sinceres, que una vegada iuna altra es manifesten a l'obra d'en Mi-quel López Crespí. En aquesta ocasió,però, expressades amb la veu sempreambivalent d'unes imatges que s'afanyen

*fLiiores 17 (105)

a produir suggerències molt més que noa divulgar certeses.

Mallorca: la terra que expulsa els fillsque més apassionadament havien llui-tat per fer-la lliure i justa

A Punt final s'hi expressa eldesencís davant un temps històric recentque no ha estat talment com el poetal'hauria desitjat. L'època en què sem-blava que totes les utopies podrien serpossibles sobreviu en les vivències del'autor, com una mena de mite, comaquell paradís perdut al qual una vegadai una altra ens fa retornar la nostàlgia.El poeta, davant la constatació del fracàsdels seus somnis i projectes, reaccionade manera diferent. D'una banda, recorra la invectiva contra tots aquells ques'han fabricat un bon caminal amb l'es-tora de les seves renúncies; d'altra, elpoeta decideix allunyar-se, cap al sud,talment com ho va fer en el segle XIVaquell franciscà renegat que abjurà del'illa de Mallorca i es convertí en adeptede l'Islam. En definitiva, la terra que

expulsa els fills que més apassionada-ment havien lluitat per fer-la lliure i justa.

Altre volta tot torna a ser novamentpossible

En coherència amb aquest con-tingut, el llibre és ple d'imatges que re-meten al naufragi de les utopies del poetai de tota la gent que com ell varen creureque seria possible una altra realitat. Nitan sols la vivència de les meravelles queprodueix el plaer de l'amor eròtic li per-meten alliberar-se dels mals glops quequotidianament regala la realitat. I tam-poc no ho permet la recuperació a travésdel record dels temps de la infantesa,perquè aquesta no va ser ni molt mancoun jardí paradisíac, ans al contrari, lainfantesa del poeta va anar lligada a l'ex-periència de la guerra i a les conseqüèn-cies que se'n derivaren, que foren espe-cialment cruels en el si de la seva famíliai en el solar de la seva terra. L'adolescentrebel troba en les víctimes de la guerracivil i en els revolucionaris que assalta-ren la Bastilla els referents positius d'una

història en la qual els humiliats i elspoderosos han mantingut permanent-ment l'abraçada del conflicte.

Tanmateix, però, el poeta no ésvençut per un pessimisme històric der-rotista. Encara és capaç d'imaginar l'a-parició d'una nova gent que altra voltaserà capaç d'escalar «les més altes mun-tanyes».

Altra volta tot torna a ser nova-ment possible.

I també serà possible quecadascun de vosaltres trobi en aquestexcel.lent llibre de López Crespí un boncaramull de missatges i sentits que lameva lectura apressada no haurà sabutdescobrir.

Nota: Aquests són els darrers poemarisde l'autor que comenta el ConsellerPresident de la Comissió de Cultura delCIM: El cicle dels insectes (Edit. Moll);Punt final (Edit. Moll); L 'obscura ànsiadel cor (UIB) i Planisferi de mars idistàncies (Editorial Columna).

ÍSTIL»imflTG€S^

SAHT UOREMÇ

k

IGNASIC/. Major. 47 • W. 838351

PU. San Ingnacio n* 3Tel. 567165 • SON SERVERA

J

«f-upinio vy^ ^£u . . . . ü 1? (106)

Sembla com si tot el país s'hagués tornat boig

Si un agafa el costum de seguiruna mica els programes informatius deles nostres televisions -uns més que elsaltres- té la sensació que en aquest paísnostre ens hem tornat bojos tots. No hiha dia en què el telediarís de les diferentscadenes, ja sien blanques o vermelles,no ens conti, això sí, per capítols, uneshistòries de jutges i fiscals on es rentenels pedaços bruts, uns fiscals i uns jutgesconvertits en estels de la televisió, on to-tes les seves actuacions són seguides perles cameres de televisió i convertides enimatges de portada. Uns senyors quesempre havien estat uns personatges se-riosos i que de la prudència n'havien fetun acte de fe.

Ara veig que la cosa judicial vaper altres camins, alguns jutges pareixque utilitzen el seu càrrec no tan solsper lluir-se personalment, sinó tambécom una eina política per emprar a l'horade dur a terme les seves ambicions per-sonals o les seves pròpies rancúnies. I elque hauria d'ésser un model de prudèn-cia es converteix en notícia de primerapagina, conduint tot això a la condemnapopular -al menys a certs mitjans de co-municació- abans d'ésser jutjada lapersona que es veu implicada en qualse-vol de les trames que a diari els interessosoposats escampen pel carrer a través delsmitjans de comunicació que controlen,en un afany immens per controlar la co-municació, tant l'escrita com l'àudio vi-sual, per així tomar a reconvertir-nos enels bojos de la caixa beneita.

Si giram pàgina, no hi ha diaque les revistes del cor, que abans nomésens parlaven de la realesa, ja fossin

princeses casadores o dels balls de lesdebutants, ara veim que els nous ricss'han convertit en els principals actorsde la comèdia diària; si un es casa ambfitlana, si l'altre se separa de zutana, siaquella està embarassada del seu nouamic-abans li dèiem el querido-, que sina mengano ha venut l'exclusiva de l'o-peració per llevar-li un bony que li haviasortit al pompis -vulgarment en el cul-si la model tal s'ha aplegat amb fit lanoque té molts de doblers, si el comte tales tira l'amiga de qual, etc. etc. En unaparaula, les -i els- models, que quasisempre havien estat persones anònimes,ara son súper estrelles convertides ensex-símbols predispostes a ajuntar-seamb qualsevol, sempre i quan aquesttingui molts de diners, no fa res si ésvell, lleig, panxarrut i que no alci -encaraque sempre diuen que estan molt enamo-rades-. Això sí, una vegada li han netejatuna mica la butxaca l'enamorament lesespassa. En una paraula, és l'intercanvide colles duit a terme per la via del talo-nari.

I aquest és el panorama que avuiompl les revistes de més tirada del nostrepaís i els programes de més audiència.Obris qualsevol cadena de televisió i jasia al migdia o al vespre sempre hi trobesla mateixa gent, les mateixes models, elsmateixos personatges que ens conten laseva vida com si fos la més interessantdel món, i jo crec que ens serveix de pocsaber si la model tal ha cobrat cinc odeu milions per despullar-se -encara quedesprés es faci la pura dient que s'hanintroduït dins la seva intimitat-, o si nafulana te un nou xixirbei.

Per això crec que cal fer una re-flexió sobre el perquè del gran seguimentque tenen aquests personatges, creats peruns mitjans de comunicació que tant solspretenen fer més diners, encara que siasobre la banalització de la vida, mos-trant la imatge decadent d'unes personesque no fa massa temps ben fàcilmenthaguessin estan anomenades putetes. Iés que la diferència és tan sols del preuque cobren unes i el que cobren les altres,unes ho fan a cambres miserables i lesaltres ho fan dins xalets o suits de luxe,unes van en iot i Rolls Royce i les altreshan de fer el carrer. En molt pocs anysem passat d'admirar a banquers i homesd'enriquiment ràpid a admirar models ial.lotes que han fet del seu cos una armaper fer-se riques en poc temps a costade milionaris de cabells grisos. I és queaquest país nostre és així, som capaçosd'estar una hora davant la caixa beneitaescoltat les bajanades d'aquests perso-natges que l'únic mèrit dels quals és teniruna bona perxa, i apagar-la quan hi haun documental que ens pot ensenyarmoltes coses de la vida.

Però, què n'hem de fer, totscarregats de culpa? Vendre les cases ianar a lloguer o dormir davall l'ametler,perquè aquest país nostre sembla que noté remei.

Ignasi Umbert

*fbestes de »ou CainO ' • - : - . . ; • : . : , . : ; , • ; , : ; : :.::-;:/

;x.;>:::-::v;- ,,;,,:. .J 19 (107)

DISSABTE, 309.30 Baby-bàsquet

Son Carrió/Sant Llorenç10.00 Bàsquet benjamí

Son Carrió/Sant Llorenç10.00 Torneig de tennis11.00 Bàsquet infantil femení

Son Garrió/Perlas Manacor12.00 Futbolet

Son Carrió/Es Liceu «

DIUMENGE, 406.30 Pesca de roquer10.00 Futbolet infantil

-Son Carrió/Son Servera-Son Carrió/Pla de na Tesa

10.00 Torneig de tennis11.30 Bàsquet

-Júniors cadets-Antics jugadors

12.15 Voleibol12.30 Pesada del peix

DIMARTS, 621.00 Passacarrers

Banda de Sant Llorenç21.30 Pregó

Gabriel Galmés22.00 Exposicions

-Punt Mallorquí-Pintura-Tómbola-Pere Pujol

DIMECRES: Diada Infantil10.30 Concentració al polisportiu11.00 Jocs21.30 Música

DIJOUS, 811.30 Missa12.30 Visita a les exposicions13.30 Refresc per als jubilats18.00 Futbol: fadrins/casats21.00 Concert dels més joves

Escola de música

DIVENDRES, 921.30 Torrada popular22.30 Verbena

-Cocktail

-Rodamóns

DISSABTE, 10Joves

11.00 Concentració i berenar12.00 Carreres de carretilles12.30 Carreres de sacs13.00 Pal ensabonat14.00 Dinar16.00 Patinatge per al poble17.00 Futbolet femení

fadrines/casadesGeneral

11.00 Sonada de xeremies15.00 Tir al colomí15.30 Cursa d'automodelisme23.00 Concert

-No diguis dois-Ja t'ho diré

DIUMENGE, 1110.00 Globus sorpresa12.00 Mostra de balls mallorquins15.00 Passacarrers17.30 Festival de Bandes de Música21.00 TeatreDurant el matí: V Fira ramadera

-Races autòctones-Agricultura ecològica-Cans raters-Ca de bestiar-Aus de presa-Cabres i ovelles-Cavalls-Bonsais

Guillem Llull GomilaDe legat de l'Ajuntament a Son Carrió

• • •'••••'•-.>";-'

í ïW^OTo^pSon C amof)Bì, t* A / /II DE MAÎG DE UH

*t:' i m VA temps uè març ZV {ivo)

CA'N XESC ESTACIÓ PLUVIOMÈTRICA B 480 S. LLORENÇ DESCARDASSARMARÇ 97

f flAfl

1035 ^ ""N.

1030 ^ — ^+^^.* ' \_1025

1020

1015

1010 " b o n t e m p s1005 -1000

P

/Vressiò,mb.|

gota ¿~frede / \ _ ^^

b o n t e m p stempsglutos

1 2 3 - 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

30 j

25 ..r- x-v

15

4A

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1

- 100 T

yu - ^^^ , i K^ —

TA

60 ***"*xw50 -"- N /\v""V

\ / \40 \ / \

30 \ / ^\v \on V\

10

^^-— -^X \^/ \^/

La temperatura max. i min.

¿\7-12 13 14

N^_ ^» ü ~^****"^-

^ -— ^\ ^-^ /-~^ X-\\^^ \^r ^"- -/ -«^

15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

^__

^X *"" ^^^^ "\x

~j La humitad max. i min

/^/

~/

/ \

^ s\ \ \ /\/^X 2_ \ / v \r*J \/ ^-^ \l ^

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

I IDADES DEL 97

SERÈNÚVOLCOBERT

La pluja GELADESBOIRADES

S. Llorenç 4,1 TEMPEST.S.Fontpella 20 CALABRUIXS.Planes 12 TEMP.MÀX-S.Roca 1 TEMP. MIN.S. Vives 8 TEMfj. MITJAInfern 12 MAX . MITJAS.Surede 5 MIN. MITJAEs Recreo 7 PLUJAS.Costas 3,5 PLUJA ACUM.

r

21733300

26,52,313216,1

450,7

I IDADES DEL 96

SERÈNÚVOLCOBERTGELADESBOIRADESTEMPEST.CALABRUIXTEMP.MÀ)fTEMP. MIN.TEMfj. MITJAMAX . MITJAMIN. MITJAPLUJAPLUJ ACUM.

98

148122

210

13161145

136

«f £1 temps d'abril 21 (109) 1

CA'N XESC ESTACIÓ PLUVIOMETRICA B 480 S. LLORENÇ DESCARDASSARABRIL 97

600

500

400

300

200

100 ITTttrfMlt:I

El vent, kms. recorreguts en 24 hores i direcció del ventdia 1 es la 1a columna de l'esquerra.

rnftniiitnm briSE SE SE SE

1 I1-1!

SE

IftÏÏIT ibSE SE SE W

DADES PEL 97

SERÈNÚVOLCOBERTGELADESBOIRAOESTEMPEST.CALABRUIXTEM, MAXTEMP. MINTEMP. MITJAPLUJAPLUJA AÇU

DADES DEL 96

18572O1O25214,52676,6

SERÈNÚVOLCOBERTGELADESBOIRADESTEMPEST.CALABRUIXTEM, MAXTEMP. MINTEMP. MITJAPLUJAPLU JA AÇU

La plujaS. LlorençS. Font pel laS.PlanesS RocaS.VivesInfernS. SuredeS.FerrersS.Costas

8715214O2521466202

262935213033283328

La humitat relativa d'el aireenH f 1 t- H (-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 3(

970

La pressió atmosfèrica mbH 1 (-—I 1 1 1 h—-»—I 1 1—+- H 1 h -+-H 1 (-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 3(

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Dos mesos, tres plogudes: el 4 de febrer, 10 litres; el 25 de març passà una gota fredaper Mallorca i deixà caure 90 litres a Palma i 4 a Sant Llorenç; entre el 17 i el 20 d'abril unaborraqueta aportà 26 litres, i això és tot fins al dia d'avui, 30 d'abril. L'esquema de daltmostra una representació gràfica on la corba és la marxa de la pressió atmosfèrica, que enbona part és la responsable dels fets.

La temperatura s'ha mantingut molt constant en aquests mesos, sobretot la màxima.En el capítol del vent el fet més important va ser la llevantada que durà quatre dies

seguits, i que tragué algues a les costes del Llevant. La velocitat màxima assolida a SantLlorenç fou de 62 km/h, i el recorregut màxim en 24 hores fa ser de 540 km.Canviant de tema, aquest mes juntam març i abril per posar-nos més al dia i no haver d'anarsempre amb un mes de retràs.

*fM neu... 22 (110)

MOTS ENCREUATS

I 2 3 7 8 9 K) il 12

Horitzontals: l.-Que se segmentaen trossos en forma d'escama. 2.-Estudi iinterpretació de les imatges i les representa-cions artistiques figurades. La pri mera. 3,-Relatiu o pertanyent a un lloc determinat.Planta metzinosa, arbustiva, que viu com aruderal a les terres de clima calent i de lesllavors de la qual prové l'oli de nei Cin-quanta. 4.-Acció d'anar a un indret. Paredel pare o de la mare. Nota musical. 5.-Símbol le l'oxigen. Metall groc. Proveïtd'una nansa. 6.-Arbre caducifoli, de fullesasimètriques i dentades i fruit alat que esfa sobretot en indrets humits. Símbol delfòsfor. Al rev., acusatiu mase del pronomde tercera persona ell. Nom de lletra. Notamusical. 7.-Plafo on es col·loquen cartellso anuncis. Consonant. 8.-Animar el focremovent els tions perquè cremin millor.Datiu singular del pronom de tercera perso-na ell. Aliment. 9.-Consonant. Que téubiqüitat. Aixafar. 10.-Terminació verbal.Cinquanta. Escapar-se sota la forma de par-tícules subtils. 11.-Qualsevol de les nimfesque, segons els antics, habitaven els boscos.Que ama. 12,-Moixonet. Germana. Mamí-fer rosegador de la família del múrids depelatge fosc i orelles dretes.

Verticals: l.-De color morat clar.Flauta globular, de forma ovoide, amb vuitforats que es tapen amb els dits. 2.-Càrrecd'ecònom. Tallat arran. 3.-Petita quantitat.Corrent natural d'aigua que va a parar almar, a un llac o a un altre riu. Nom de lletra.4.-Que no es pot adoptar. 5.-Treure gruix auna fusta amb un instrument tallant. Elprincipi d'eriçó. Cara del dau marcada ambun punt. 6.-A1 rev, pronom. Dins els dosbuits següents dues consonants. Nom de

lletra. Símbol de l'oxigen. 7. -\fent que bufade mar cap a terra. Massa d'aigua saladaque cobreix una gran part de superfície dela Terra. 8.-Part davantera d'un projectil.Grup d'abelles que emigren plegades d'unbuc en companyia d'una reina per formaruna nova colònia en un altre ind.ret. 9.-RÍ-cí. Moure's passant d'un punt a l'altre enuna direcció determinada. lO.-Cap vegada.Símbol del sofre. Nom de lletra. Ésser fan-tàstic que es representa sota la figura d'unadona dotada d'un poder sobrenatural. 11.-La segona. Molt poc freqüent. Libèl·lula.12.-Moure les ales. Déu egipci.

r» • .-; JE •Solució.

Horitzontals: l.-Lepidiforme. 2.-Iconologia. A. 3. -Local. Ricí. L. 4.-Anada.Avi. Re. 5.-0. Or. Nansat. 6.-Om. P. Le. E.Re. 7.-Cartellera. J. 8.-Atiar. Li. Pa. 9.-R.Ubic. Xafar. 10. -Ir. L Emanar. 11. -Napea.Amador. 12. -Ase. Sor. Rata.Verticals: l.-Lila. Ocarina. 2. -Economat.Ras. 3. -Poca. Riu. Pe. 4.-Inadoptable. 5.-Dolar. Eri. As. 6.-I1. LL. Ce. 0. 7.-Foranell.Mar. 8.-Ogiva. Eixam. 9.-Riciner. Anar.lO.-Mai. S. A. Fada. 11. -E. Rar. Parot. 12.-

Telèfons

Ajuntament

Policia municipalPolicia nacionalGuàrdia CivilCasa de CulturaUnitat SanitàriaP.A.C. Ston ServeraAmbulatori ManacorSon DuretaEscolaBombersUrgènciesJutgeClavegueramS.M.O.E.Ca ses MongesFuneràriaGESA (oficines)GESA (avaries)GruaHisendaTeatre de ManacorParròquiaOficina AturTelèfon de l'esoeranca

Aletejar. Ra.

BROU DE LLETRES

B A E D E D B A P O R CO F D K H G C T S M N EF L O B A T U A L F A I

G C L L A B M I C E R H

T O Ç N J I D M C F S PW F A G O T M E X A I QV A I I B O G R B R Z RB C N J O A T E T A L S

C A A L E K N X M T I NM R A H V Y S J A I E YL A L L A N O S O C T OK M E N A R B D I C M LR S T B C D Z T G H O PL M B T O A T G I E R U

Apa, a cercar dins aquest brou de lletresels noms de deu instruments musicals.

Solució:B3BJBUI i ojuBq '3oqo 'BJBJID 'BMIBIJ

'IJBUOS 'piquito 'Eiuiaiax 'JOÍBJ 'BUIBOJOQ

S* Vò

^S^y

X

2^

^$.&

c^* ^x\ /""M

N^>

56 90 0356 92 0056941155 00 4456 70 2056 90 8356 95 9756 71 6855 42 0228910056 94 8355 00 80

06156 90 4681 03 5956 95 4956 90 8352 60 535541 1184 33 3355 03 445535 1155 45 4956902155208146 11 12

¿¿Íófau

de\AA2

noce¿.

i

oojecfebff

de

tceaad

\^_^X^)ec¿ó^ <£$oayua/, 8

*- ïja/ní ~£j¿w&nc

^^'

*f ^ ^¿l iglaiMiÍOO i s^ 23 (111)

Missioner: artesà de concòrdia i pau

Què són els missioners? Agitadorssocials, endormissadors de pobles, líders re-volucionaris, espiritualistes que proclamenresignació, què són? I, com a conseqüència,què fan? Ja que no poden, al mateix temps,actuar de revolucionaris i predicadors deresignació, alliberadors i creadors de depen-dència... Què són i, per tant, què fan?

Serà bo demanar-ho als mestres enaquests sabers. I Mallorca, ja en el segleXIII, oferí a la Humanitat un dels millorsmestres: Ramon Llull. Seglar mallorquí quedes de la seva conversió s'entregà amb ra-dicalitat a propagar la fe cristiana. Els mu-sulmans eren en aquella època els infidelsa convertir. Com? Aquí trobam, amb la mà-xima claredat què és un missioner.

Era l'any 1292, mestre Ramonescriu al Papa Honorius IV i li envia l'obraque acabava d'enllestir: «Tractatus de modoconvertendi infideles». Vet aquí el seupensament: «No val més triomfar dels in-fidels en la discussió, convencent-los grà-cies als atributs divins i raons necessàries,en lloc de fer-los la guerra, occint-los dellurs terres? Convertim-los i deixem-los elsbéns que posseeixen, siguem ARTESANSDE CONCORDIA I PAU».

Artesà, «aquell que construeix oelabora -ha escrit Móns. Teodor Ubeda-qualque cosa amb les seves pròpies mans,posant-hi tota la saviesa del seu esperit idel seu poble, tota l'atenció i l'esment, peçaa peça, amb estimació pel que fa i per allòque construeix, disfrutant de fer el que fa,amb goig i alegria que després es reflecteixen aquella obra ben feta i plena de bellesa ide vida. I endemés que treballa en la humi-

litat i el silenci, sense espectacularitat, ambeines i instruments senzills i pobres, con-centrat amb la seva obra, sense presses, benconfiat en la inspiració i l'amor que posaen el seu treball. Sabent que mai podràaspirar a una gran producció massiva, peròsegur que el que fa serà perfecte i bell, tindràvida, perdurarà en el temps i donarà felicitata la mateixa obra i a tots els qui la pugincomtemplar en el futur».

Magnifica descripció de la tasca delsmissioners. Tasca silenciosa, ja que noméssón notícia quan els mitjans de comunicacióels troben a l'ull de la tempesta que els inte-ressos econòmics o estratègics han desen-cadenat als pobles on els missioners ser-veixen. Ja hi eren abans i continuaran, mésque mai, quan escampi el temporal i haginde refer tanta destrossa material i espiritual,de desenvolupament material i humà.

Una tasca per crear concòrdia. Peraixò ensenyen, amb l'exemple sobretot, itambé amb les seves paraules i realitzantprojectes de desenvolupament integral, benpensats i estructurats, a deixar-se guiar perla justícia que suposa respectar els drets delsaltres i complir els propis deures. Ensenyena viure, en la pràctica, la fraternitat queesdevé, per a les persones i per als pobles,autèntica i profunda felicitat. Amb la con-còrdia, la pau. Sempre fruit de la justícia;encara més, fruit de l'amor, per ésser paude veres i duradora.

No han mancat, ni manquen, clixésque volen explicar de manera ben distintaquè és un missioner. Ja Ramon Llull tinguéels qui se'n reien de la seva bonhomonia, ide l'escola de llengües (aprendre l'àrab per

poder dialogar, sobretot de la seva entregagenerosa fins a vessar la sang. A Bartoloméde las Casas li enflocaren tota la «leyendanegra» amb la que «l'Imperio» volia de-fensar-se de la mala consciència que h crea-va la vida i l'obra dels missioners. Moltespecialment volia doblegar-la perquèsorgia de l'Evangeli, la forta i clarividentresistència a la dominació.

Més tard les grans potències n'a-prengueren, i en lloc d'atacar els missionersintentaren domesticar-los. I a vegades, aredols, ho aconseguiren. La «protecció»dels colonitzadors, fou, quasi sempre, "elabrazo del oso".

Avui els missioners troben difi-cultats (una mitjana de dos assassinats,màrtirs, per mes) perquè la seva presència,i la seva predicació mitjançant el testimonii la paraula, estorba el repartiment del mónen dues parts: un nord ric i dominant i unsud pobre i explotat. Però els missionersmallorquins, preveres, religiosos/es,seglars, no amollen. Hi són. Amb el goig ila il.lusió que treuen de la fe i de la forçaque dóna l'amistat amb Jesús.

Els qui continuam a la roqueta tam-bé els podem ajudar. La simpatia i l'admira-ció la tenim a flor de pell. Podem demanarper ells a Déu que enforteix i entusiasme. Idonar-los ànim, sobretot allà on el correupot dur les nostres cartes. I participar enprojectes de desenvolupament. Molt espe-cialment essent nosaltres també aquí, dinsaquesta societat nostra que estimam i volemmillorar, artesans de concòrdia i pau.

Miquel Mulet Coll

CAMPSAamb tota la gamma de carburants del mercat

targetes de crèdit i de Solred

Cra. de Palma a Aria, km B5Sant Llorenç des Cardassar

*fLa carretera oe »on serverà 24 (112)

La carretera de Son Servera faestona que pateix problemes de circu-lació. El fet d'ésser més dreta que la d'Ar-tà fa que els conductors no mirin tan prima l'hora de respectar els senyals de trànsiti passin a una velocitat molt superior ala permesa, a vegades fins i tot el doble,i que no respectin ni les amenaces de rà-dar de les entrades del poble.

Els aparcaments esporàdics da-vant garatges, botigues o restaurantstampoc no ajuden gaire a la fluïdesa deltrànsit, així com l'encreuament amb lacarretera de Son Carrió, que connectaamb la de Son Servera en una petita cos-teta que dificulta la visibilitat i queja haprovocat algun accident.

El darrer obstacle que hi han po-sat, per si no bastaven els esmentats, ésaquest gran cartell publicitari de la pa-rada de l'autobús. Els conductors quepretenen accedir a la carretera des delscarrers Ordines o Caritat han de treuretot el morro del vehicle per veure si vequalcú de la banda de Son Servera, ambel perill que suposa per uns i altres, a-greujat per la velocitat que dèiem abans.Si per mala sort hi hagués un accident,de qui seria la culpa? Dels qui circulenper la carretera, que no s'esperen queningú els barri el pas? Dels qui treuen elmorro del cotxe, que si no ho fan així nosaben si ve ningú? De l'empresa anun-ciadora? Dels responsables de la paradad'autobús? De l'Ajuntament, que ha au-toritzat l'indret? Del responsable muni-cipal de circulació? Possiblement ningúno la vulgui tenir, a la culpa, però ara,abans que hàgim de llamentar algunadesgràcia, encara serien a temps d'evitarel perill.

I el més collonut de tot és queaquesta parada gairebé no s'utilitza. Lagent que va cap a Palma sol esperar ma-joritàriament a la carretera d'Artà, sobre-tot devora ca'n Gostí, i la que ho fa a lacarretera de Son Servera espera l'auto-bús al cap-de-cantó de ca'n Pedro de SaCentral; si aquí s'hi sol veure molt pocagent, per tant, és potser perquè la paradaestà donada de baixa.

Sigui així com sigui la veritat ésque la carretera de Son Servera és peri-llosa i cal cercar-li solucions, bé vetlantperquè no s'hi aparqui, bé llevant nosesvisuals, bé instal·lant d'una vegada elsditxosos semàfors que fa anys que ensprometen i que no sabem quan arribaran.Uns semàfors que haurien de funcionarmillor que els de Son Carrió, que la gentse'ls bota maldament estiguin en vermell,

ja que ni passa ningú per l'altre carrer nihi ha cap guàrdia que vigili el correctefuncionament del trànsit. I cal fer-hoaviat, no sigui cosa que per deixadesadels qui se'n tocarien cuidar algú hi perdila bossa o la vida. O ambdues coses. Mi-rau els diaris.

Text Josep CortèsFotografía: Xisca Santandreu