Externalització de l’experimentació amb animals.

A Mèxic s’ha donat un pas més cap a l’abolició de l’experimentació amb animals. S’ha modificat la llei del Districte Federal, que ja prohibia la vivisecció al nivells educatius primari i secundari, per a que l’abolició d’aquesta pràctica siga completa1. Vull explicar el que és la vivisecció, altra vegada, amb paraules de la indústria d’explotació animal.

A Bétera (El Camp del Túria) hi ha una empresa que es diu Institut Valencià de Microbiologia (IVAMI)2. És presenta com un laboratori de referència privat, fundat en 1995 i que té entre els seus objectius la satisfacció de les necessitats de la persona o empresa client per a resoldre qualsevol problema microbiològic que es puga plantejar. Subratllen que disposen d’animals d’experimentació per a les proves microbiològiques que els requereixen, com a laboratori d’experimentació animal que són, registrat a la Conselleria d’agricultura, pesca i alimentació de la Comunitat Valenciana amb el nº CV-46-073.

L’oferta de l’IVAMI està perfectament explicada. La prova d’irritació ocular aguda (Draize per a mucoses),ajustada a les “estrictes” normes de la protecció animal dels EUA i la Unió Europea4, té com a víctimes conills albins. Amb les seues paraules5: aquesta prova utilitza l’aplicació de la substància en dosis única a un dels dos ulls d’un animal, per a mantindre l’altre com a control. El grau d’irritació o corrosió s’avalua i quantifica a intervals concrets. La duració de la prova ha de permetre l’avaluació completa de la reversibilitat o irreversibilitat dels efectes. Ha de ser almenys de 72 hores sense excedir els 21 dies. No s’han d’avaluar substàncies àcides o alcalines fortes, ni substàncies que hagen donat irritació cutània intensa.

Els cobais albins pateixen la prova de sensibilització cutània GPMT (Guinea Pig Maximization Test)6: el principi d’aquesta prova es basa en que, després d’una exposició inicial a una substància de prova, i després d’un període no inferior a una setmana, els animals són sotmesos a una exposició desencadenant i es compara la reacció, si apareix, amb la reacció de l’exposició inductora inicial. Els animals de prova són exposats inicialment a la substància de prova mitjançant una aplicació intradèrmica i/o epidèrmica (exposició inductora). Després d’un període de 10 a 14 dies (període d’inducció), durant el qual es pot desennuvolar una resposta sensibilitzant, els animals són exposats a una dosi desencadenant. L’extensió i grau de la reacció cutània després de l’exposició desencadenant es compara amb la trobada en animals controls que són exposats a un placebo durant la inducció i després reben la dosi desencadenant de la substància

1 AnimaNaturalis, 15/10/2013, Reflexiones entorno a prohibición de experimentación animal en instituciones educativas del DF, http://www.animanaturalis.org/n/43574/reflexiones_entorno_a_prohibicion_de_experimentacion_animal_en_instituciones_educativas_del_df 2 ivami@gmail.com 3 IVAMI, informació general. http://www.ivami.com/informacion_general.php?lang=es. Consulta, hui (16/12/2013). Dispose de còpia en pdf feta el 05/12/2013. 4 Segons es detalla als textos, normes de l’US EPA OPPT (Environmental Protection Agency, Office of Pollution Prevention and Toxics dels EUA) i Regulació del Consell Europeu nº 440/2008 de 30 de maig de 2008. 5 http://www.ivami.com/noticia_indiv.php?id_noticia=1790&opc=5&id=24&lang=es. Consulta, hui (16/12/2013). Dispose de còpia en pdf feta el 05/12/2013. 6 http://www.ivami.com/noticia_indiv.php?id_noticia=1792&opc=5&id=24&lang=es. Consulta, hui (16/12/2013). Dispose de còpia en pdf feta el 05/12/2013.

Conills albins, preparats per a patir un test de Draize.

Cobai sotmès inoculació per a

una prova.

de prova.

També pateixen Prova de toxicitat oral aguda7.Explicat, torne a insistir, per l’IVAMI: per a avaluar les característiques d’una substància tòxica, la determinació de la toxicitat oral aguda és generalment el pas inicial. Proporciona informació sobre els perills per a la salut que podrien ocórrer després de l’exposició per via oral. Les dades d’un estudi agut poden servir de base per a classificar la substància y el seu etiquetat corresponent. L’avaluació de la toxicitat aguda ha d’incloure la relació, si existeix alguna, entre l’exposició dels animals a la substància provada i l’aparició i gravetat de totes les alteracions, incloses les anomalies de conducta i clíniques, la reversibilitat de les anomalies observades, lesions macroscòpiques, canvis de pes, efecte sobre mortalitat i qualsevol altre efecte tòxic.

No especifiquen l’espècie dels individus que pateixen la prova d’irritació cutània aguda (Draize per a pell)8, acreditada per ENAC9.El principi d’aquesta prova es basa en l’aplicació d’una dosi única a la pell de diversos animals d’experimentació, cadascun dels quals serveix com el seu propi control (excepte quan es sospita una irritació/corrosió intensa). El grau d’irritació es llegeix i determina a intervals especificats i es descriu completament el tipus de lesió generada. La duració de l’estudi ha de ser suficient per a permetre una avaluació completa de la reversibilitat o irreversibilitat dels efectes observats, malgrat que no necessita superar els 14 dies. No és necessari provar substàncies fortament àcides o alcalines (pH2 o menys, o pH11,5 o superior) ja que es prediu la seua capacitat corrosiva. Tampoc és necessari provar substàncies molt tòxiques (LD50 menor de 200 mg/kg) o que hagen demostrat que no produeixen irritació cutània al límit de la dosi de prova de 2.000 mg/kg de peso corporal.

Després d’aquestes proves, maten tots els animals que les han patit i han sobreviscut. Quan la dissecció dels cadàvers no forma part del “producte”, el que passa és que, senzillament, no volen per a res un cobai o un conill amb els ulls destrossats, amb la pell plena de laceracions causades pels tòxics o, directament, en carn viva. Els necessiten “nous”, amb la seua pell coberta de pel blanc totalment neta i sense cap historial previ.

Els textos citen la prova LD50 (Lethal Dose median 50%). Aquesta prova de toxicitat, que no està explicada en cap apartat de la pàgina de l’IVAMI, és un test creat al 1927 com a indicador de la toxicitat d’una substància. S’expressa en massa de substància per massa del subjecte que ha patit el test (habitualment, mg/kg). Es tracta d’establir la quantitat d’un tòxic que mata exactament la meitat d’un determinat nombre d’animals, normalment 20 (entre 10 i 100 rates, ratolins, cobais…).

Primer, sotmeten els animals a una determinada quantitat del tòxic per via oral, per injecció intravenosa o subcutània o per inhalació, i esperen a veure quants moren per a tindre una primera referència. Si dels 20 moren 6, fa falta més tòxic. Si moren 16, fa falta menys. Maten tots els que han sobreviscut i els llancen al fem, i comencen de nou amb altre grup d’animals. Repeteixen la prova una i altra vegada, com qui mou el dial d’una ràdio amunt i avall, fins que encerten la quantitat exacta de morts: 10 de 20 (o 5 de 10, o 50 de 100).

No serveix per a dir quina quantitat de tòxic mata un de cada dos animals humans, només serveix per a dir que aquest tòxic ho és més que l’altre dins d’una escala homologada, que aquell tòxic ho és per un determinat barem, sense que es puga establir si eixa escala o eixes comparacions són vàlides per a animals humans amb el mateix rang que per a rates, ratolins o cobais, immunes a verins

7 http://www.ivami.com/noticia_indiv.php?id_noticia=1791&opc=5&id=24&lang=es. Consulta, hui (16/12/2013). Dispose de còpia en pdf feta el 05/12/2013. 8 http://www.ivami.com/noticia_indiv.php?id_noticia=1789&opc=5&id=24&lang=es. Consulta, hui (16/12/2013). Dispose de còpia en pdf feta el 05/12/2013. 9 Entitat Nacional de Acreditació, http://www.enac.es/

Efectes d'un test Draize per a pell.

mortals pels humans10i que moren a causa de substàncies que no generen cap efecte nociu a l’espècie humana.

En definitiva, no serveix per a altra cosa que per a fer una classificació amb aspecte científic. No serveix per a res. L’única consolació és que poden servir com a referència per a declarar definitivament inútils determinats experiments amb animals, com el de la irritació cutània que provocaria un tòxic amb un LD50 menor a 200mg/kg.

Aquest a empresa ens mostra que les de productes de neteja personal i per a la llar, de cosmètics o de colònies poden viure sense laboratoris i “sense experimentar amb animals”, ja que poden encarregar el treball brut a laboratoris externs. També ens diu clarament els experiments amb animals són tràmits de legalització i etiquetat i que, realment, serveixen per a crear un negoci específic de l’experimentació amb animals (cria, compra–venda dels animals i vivisecció o dissecció).

En el camí i la lluita cap a l’abolició, nosaltres volem productes sense ús i explotació animal, i no volem que s’hagen sotmès a aquestes proves. El mateix IVAMI ofereix tests amb cultiu de teixit humà i altres alternatives, i volem saber si les empreses fan servir animals, per voluntat pròpia o acollides a determinades legislacions, ja siga a laboratoris propis o a través de serveis externalitats com aquest.

10 Per exemple, un conill pot menjar el famós bolet Amanita phalloides fins a ingerir la quantitat de verí que mataria tota una família humana, i no patiria cap intoxicació. La tuberculina s’arribà a utilitzar en vacunes contra la tuberculosi perquè curava els cobais, fins que es descobrí que infectava els humans. Per contra, la penicil·lina, que significà una de les principals troballes de la medicina, és mortal per a aquests animals.

Rata Wizard, varietat albina de la raça de rata

marró, criada per a experimentació.

Institut Valencià de Microbiologia (IVAMI). Masia El Romeral, carretera de Bétera a Sant Antoni de Benaixeve, Km. 0,3 - 46117 Bétera (València). Tel +34.961691702; Fax +34.961691637; Email:ivami@gmail.com

Informació general. http://www.ivami.com/informacion_general.php?lang=es

L’Institut Valencià de Microbiologia és un laboratori de referència privat, on participen professionals especialistes a determinades àrees. Començàles seues activitats el 1995, amb proves microbiològiques com a centre de referència per a hospitals públics i privats, estudis de vigilància epidemiològica de salut pública i estudis de vigilància de resistències als antimicrobians pera companyies farmacèutiques. Entre els nostres objectius estroba la satisfacció de les necessitats dela persona o empresaclient per a resoldre qualsevol problema microbiològic que es puga plantejar. Para a això, disposem d’un equip adequat de persones, amb la dotació instrumental requerida, laboratoris de nivell 3 de bioseguretat, cabina de seguretat biològica de classe III, i experiència a las àrees menys habituals del diagnòstic microbiològic, inclosesla virologia en cultius cel·lulars, la microbiologia molecular i la seqüenciació d’àcids nucleics. Disposem d’animals d’experimentació per a les proves microbiològiques que els requereixen. Com a exemple d’algunes proves especials, es realitza la detecció i tipificació de Clostridiumbotulinum i Clostridiumtetani, la detecció de virus ràbic por inoculació intracerebral, proves de neutralització pera detectar anticossos antitoxina diftèrica en cobais, proves de neutralitzaciód’anticossos antipoliovirus tipus 1, 2 i 3, prova de neutralització d’anticossos antivirus de xarampió, anticossos antivirus ràbic per neutralització i inhibició de focus fluorescents, etc. Per a poder satisfer les necessitats de diagnòstic microbiològic, el centre atén totes les necessitats plantejades per la clientela i desenvolupa tot l’esforç necessari per a fer-ho. El centro està registrat al Registre de centres i serveis sanitaris de la Comunitat Valenciana amb el nº 2212.Així mateix, està registrat com a: Laboratori de salut pública de la Comunitat Valenciana amb el nº LA-009. Laboratori de control de productes cosmètics por l’Agència espanyola de medicaments i productes sanitaris amb el nº 9811 LC. Laboratori de sanitat animal per la Conselleria d’agricultura, pesca i alimentació de la Comunitat Valenciana amb el nº CV/0005. Laboratori d’experimentació animal per la Conselleria d’agricultura, pesca i alimentació de la Comunitat Valenciana amb el nº CV-46-07.

Proves especials.http://www.ivami.com/pruebas_especiales_microbiologia.php?lang=es

La infraestructura, dotació instrumental i personal del’IVAMI permeten realitzar proves especials no habituals de microbiologia, segons les necessitats de cada diagnòstic.

En són exemple les següents proves especials:

Virus Influenza (grip) estacionals i Influenza A H1N1 (nou virus): proves de detecció genòmica per RT-PCR Real Time, detecció d’anticossos tipus específics per inhibició d’hemaglutinació (provaacreditada per ENAC) i neutralització, aïllament en cultiu, detecció de mutacions de resistència, ...

Musclo zebra (Dreissenapolymorpha): detecció genòmica per PCR de larves de musclo zebra en mostres de filtrat d’aigua i confirmació per seqüenciació.

Botulisme: cultiu, detecció y tipificat de toxina de Clostridiumbotulinum.

Ràbia: diagnòstic d’infecció por virus ràbic en animals mossegadors (prova acreditada per ENAC); detecció d’anticossos front a virus ràbic en mostres de sèrum o plasma humans o d’animals (prova de neutralització en ratolí y prova ràpida d’inhibició de focus fluorescents).

Poliovirus: neutralització per a detecció d’anticossos neutralitzants front a poliovirus tipus 1, 2 i 3, en preparats d’immunoglobulines (prova acreditada per ENAC) o en mostres de pacients.

Xarampió: neutralització per a detecció d’anticossos neutralitzants front a virus de xarampió en preparats d’immunoglobulines (prova acreditada per ENAC) o en mostres de pacients.

Diftèria: neutralització per adetecció d’anticossos neutralitzants front a toxina diftèrica en preparats d’immunoglobulines (prova acreditada per ENAC) o en mostres de pacients.

Identificació d’espècies: identificació de bacteris (també microbacteris) y fongs mitjançant seqüenciació d’ADN (proves acreditades per ENAC) i de virus.

Tipificació epidemiològica molecular: tipificació comparativa de bacteris (també microbacteris), virus i fongs.

Mutacions de resistències: seqüenciació d’àcids nucleics per a detecció de mutacions víriques (VIH, Hepatitis B, citomegalovirus, etc.) o bacterianes (Mycobacterium i altres bacteris).

Diagnòstic molecular: proves d’amplificació d’àcids nucleics (PCR: PolymeraseChainReaction) per a diagnòstic d’infeccions víriques, bacterianes, fúngiques o per protozous.

Anticossos funcionals: prova d’opsonofagocitosi per a anticossos front a 13 serotipusd’Streptococcuspneumoniae, i prova d’anticossos bactericides front aHaemophilusinfluenzae b iNeisseriameningitidis.

Proves de sensibilització, irritació i toxicitat: proves amb antisèptics, cosmètics y altres substàncies, seguint les normes EPA (OPPTS) i directives europees amb animals d’experimentació.

Activitat biocida d’antisèptics i desinfectants: proves d’activitat bactericida, micobactericida, esporicida, fungicida i virucida seguint les normes europees (23 proves acreditades por ENAC).

Prova d’irritació cutània aguda (Draize per a pell). Acute Dermal Irritation, UNE-EN-ISO 10993-10: 2011; EPA OPPTS 870.2500: 1998 i Regulaciódel Consell Europeu [EC] nº 440/2008 de 30 de maig de 2008, apartat B4. Prova acreditada per ENAC.

http://www.ivami.com/noticia_indiv.php?id_noticia=1789&opc=5&id=24&lang=es

El principi d’aquesta prova es basa en l’aplicació d’una dosi única a la pell de diversos animals d’experimentació, cadascun dels quals serveix com el seu propi control (excepte quan es sospita una irritació/corrosió intensa). El grau d’irritació esllegeix i determina a intervals especificats i es descriu completament el tipus de lesió generada. La duració de l’estudi ha de ser suficient per a permetre una avaluació completa de la reversibilitat o irreversibilitat dels efectes observats, malgrat que no necessita superar els 14 dies. No és necessari provar substàncies fortament àcides o alcalines (pH2 o menys, o pH11,5 o superior) ja que es prediu la seua capacitat corrosiva. Tampoc és necessari provar substàncies molt tòxiques (LD50 menor de 200 mg/kg) o que hagen demostrat que no produeixen irritació cutània al límit de la dosi de prova de 2.000 mg/kg de peso corporal.

Prova d’irritació ocular aguda (Draize per a mucoses).Acute Eye Irritation.UNE-EN-ISO 10993-10:2011; EPA OPPTS 870.2400: 1998 i Regulació del Consell Europeu [EC] nº 440/2008 de 30 de maig de 2008.

http://www.ivami.com/noticia_indiv.php?id_noticia=1790&opc=5&id=24&lang=es

Aquesta prova utilitza l’aplicació de la substància en dosis única a un dels dos ulls d’un animal, per a mantindre l’altre com a control. El grau d’irritació o corrosió s’avalua i quantifica a intervals concrets. La duració de la prova ha de permetre l’avaluació completa de la reversibilitat o irreversibilitat dels efectes. Ha de ser almenys de 72 hores sense excedir els 21 dies.No s’han d’avaluar substàncies àcides o alcalines fortes, ni substàncies que hagen donat irritació cutània intensa. Al nostre laboratori es realitza utilitzant conills albins.

Prova de toxicitat oral aguda. EPA OPPTS 870.1100:1998 i Regulació del Consell Europeu [EU] nº 440/2008 de 30 de maig de 2008.

http://www.ivami.com/noticia_indiv.php?id_noticia=1791&opc=5&id=24&lang=es

Per a avaluar les característiques d’una substància tòxica, la determinació de la toxicitat oral aguda és generalment el pas inicial. Proporciona informació sobre els perills per a la salut que podrien ocórrer després de l’exposició per via oral. Les dades d’un estudi agut poden servir de base pera classificar la substància y el seu etiquetat corresponent. L’avaluació de la toxicitat aguda ha d’incloure la relació, si existeix alguna, entre l’exposició dels animals a la substància provada i l’aparició i gravetat de totes les alteracions, incloses les anomalies de conducta i clíniques, la

reversibilitat de les anomalies observades, lesions macroscòpiques, canvis de pes, efecte sobre mortalitat i qualsevol altre efecte tòxic. Al nostre laboratori es realitza utilitzant cobais albins.

Prova de sensibilització cutània GPMT (Guinea pig maximization testde Magnusson i Kingman). UNE-EN-ISO 10993-10:2011; EPA OPPTS 870.2600:1998 i Regulació del Consell Europeu [EC] nº 440/2008 de 30 de maig de 2008.

http://www.ivami.com/noticia_indiv.php?id_noticia=1792&opc=5&id=24&lang=es

El principi d’aquesta prova es basa en que, després d’una exposició inicial a una substància de prova, i després d’un període no inferior a una setmana, els animals són sotmesos a una exposició desencadenant i es compara la reacció, si apareix, amb la reacció de l’exposició inductora inicial. Els animals de prova són exposats inicialment a la substància de prova mitjançantuna aplicació intradèrmica i/o epidèrmica (exposició inductora). Després d’un període de 10 a 14 dies (període d’inducció), durant el qual es pot desennuvolar una resposta sensibilitzant, els animals són exposats a una dosi desencadenant. L’extensió i grau de la reacció cutània després de l’exposició desencadenant es compara amb la trobada en animals controls que són exposats a un placebo durant la inducció i després reben la dosi desencadenant de la substància de prova. Als nostres laboratoris, aquesta prova es realitza con cobais albins.

Quantificació d’anticossos antirràbics en animals vacunats.

http://www.ivami.com/pdf/3501-1.pdf

Laboratori autoritzat per la Unió Europea per a les proves serològiques de control de l’eficàcia de les vacunes antirràbiques.

Li comuniquem que hem rebut autorització de la Unió Europea pera realitzar les proves de quantificació d’anticossos antirràbics en animals vacunats. Amb això, som el únic laboratori privat autoritzat pera realitzar aquestes proves a Espanya, i juntament amb el laboratori de sanitat animal de Santa Fe (Granada), depenent del Ministeri de medi ambiente, rural imarí, els únics centres autoritzats a Espanya.

Com sabrà, pera poder realitzar aquestes proves i emetre resultats amb validesa pera traslladar animals de companyia a alguns països de la Unió Europea, és necessari haver superat les proves de capacitació necessàries pera ser autoritzats per la Unió Europea. El nostre centre superà aquestes proves i ha estat inclòs entre els laboratoris autoritzats per a fer-les:

http://ec.europa.eu/food/animal/approved_establishments/laboratories_en.htm

(Relació de laboratoris autoritzats pera realitzar les proves serològiques de control de l’eficàcia de les vacunes antirràbiques. Decisió 2000/258/CE i Decisió 2010/436/UE, del Consell de 9 d’agost de 2010).

El Reglament (CE) nº 998/2003 de 26 de maig de 2003, sobre els requisits de salutaplicables al desplaçament no comercial d’animals de companyia, que modifica la Directiva del Consell 92/65/CEE, i aprova les normes zoosanitàries aplicables als desplaçaments d’animals de companyia sense ànim comercial, fixa els requisits pel seu desplaçament entre estats membres, i pels procedents de països tercers. La Decisió de la Comissió Europea de 2 de febrer de 2005 (Diari Oficial de la Unió Europea de 4 de febrer de 2005), estableix el períodedesprés del qual es considera vàlida la vacunació antiràbica.

Els resultats de les proves de quantificació d’anticossos antirràbics, per a considerar l’animal protegit, han de mostrar un títol d’anticossos protectors d’almenys 0,5 unitats internacionals (UI).

Pels enviaments de proves a l’IVAMI, en ser un centre de titularitat privada, la mateixa persona veterinària clínica pot sol·licitar i rebre directamentels resultats.

Pera l’enviament de les mostres de sang completa o de sèrum separat al nostre centre, potconsultar la informació a la nostra web, ontrobarà les instruccions i el formulariamb les dades que han d’acompanyar la mostra. També pottrucar al telèfon 96169 1702, o enviar un e-mail a ivami@ivami.com.