EDUCACIÓ ASSISTIDA AMB ANIMALS A L’EDAT INFANTIL

Alumna: Sandra Montilla Diaz

Tutora: Núria Alonso

Postgrau Instructor d’Unitats Canines de Treball

14 de gener del 2014

ÍNDEX

1. Introducció p.5

2. Fonaments teòrics p.7

2.1. El desenvolupament del nen/a: teòrics de l’evolutiva p.8

2.1.1. Sigmund Freud p.8

2.1.2. Jean Piaget p.9

2.1.3. Erik Erikson p.12

2.1.4. Henri Wallon p.15

2.1.5. Lev Vygotzky p.17

2.1.6. Aspectes de la psicomotricitat a tenir en compte p.19

2.2. La població infantil: Què els agrada als nens/es? p.20

3. Avantatges de treballar amb animals p.21

3.1. Estudis p.21

3.2. La selecció del gos p.26

4. Activitats p.30

4.1. Extraescolars p.31

4.1.1. Colors p.31

4.1.2. Expressió oral i comprensió p.36

4.1.3. Llenguatge matemàtic p.39

4.1.4. Motricitat p.41

4.1.5. Llenguatge escrit p.45

4.2. Espectacles, festes i esdeveniments p.46

4.3. Conscienciació a la població p.49

4.3.1. Quines cures i necessitats té un animal de companyia? p.49

4.3.2. Adopta, no compris p.52

5. Programa de treball p.53

5.1. Ensinistrament de base p.53

5.2. Cronograma de l’ensinistrament de base p.57

5.3. Ensinistrament específic p.65

5.4. Cronograma de l’ensinistrament específic p.67

5.5. Fitxa de seguiment p.75

6. Registre d’observacions p.76

7. Màrqueting p.84

7.1. Bases teòriques p.84

7.2. Pla d’empresa p.85

7.3. Àmbits d’aplicació p.87

7.4. Pla d’organització i pla jurídic fiscal p.88

7.5. Pla econòmic financer p.89

7.6. Publicitat p.92

8. Conclusions p.99

8.1. Objectius aconseguits / no aconseguits p.99

8.2. Observacions p.102

8.3. Millores p.104

8.4. Conclusions finals p.105

9. Agraïments p.106

10. Bibliografia i Webgrafia p.106

11. Annexos p.110

5

1.INTRODUCCIÓ

Quan em van dir que al final d’aquest postgrau havia de fer un projecte, la veritat és

que no tenia ni idea de quin tema podria escollir. Des de que vaig començar fa un any

i mig sempre he tingut clar que el meu camí eren les teràpies assistides amb gossos, ja

que era una població extensa, amb la que havia tingut el plaer de treballar feia poc i

relativament nova. Sóc psicòloga de professió i sempre m’ha motivat poder ajudar als

altres. Molta gent diu que has d’estar preparat per treballar amb gent discapacitada, i

jo sempre contesto que els beneficis són més grans que els sacrificis, ja que és una

feina “injusta” pel que has de veure però molt gratificant pel que t’aporta. Treballar

amb un grup de discapacitats em va fer pensar. Em va motivar a millorar com a persona

i a deixar de costat els meus problemes personals, que davant del que vivia, formaven

part d’un segon pla.

El mateix passa quan dius que et dediques al sector de l’educació. Durant 5 anys de la

meva vida he tingut el plaer de poder treballar en una escola bressol, amb nens/es de

0 a 3 anys. La gent sempre diu “quina paciència que teniu” o “ja teniu el cel guanyat”,

però el que no saben ells és que el favor me’l fan els petits a mi. Cada abraçada, cada

petó, cada somriure és un regal que prové d’una persona sincera, des del cor. I això,

en els temps que corren, és difícil de trobar avui en dia, tret de que provingui d’un bon

amic o d’un familiar molt proper.

I qui més et proporciona amor sense esperar res més a canvi? Qui et ve a rebre a la

porta movent la cua i amb gran alegria cada cop que has tingut un dia esgotador? Qui

et dona amor incondicional? Un gos. Sempre m’ha sorprès la capacitat de recuperació

d’un gos. Malgrat poden haver estat maltractats, lligats tota la seva vida o abandonats,

sé que quan li dones amor a un gos, ell s’oblida de tot i et correspon de la mateixa

manera. Aquesta capacitat de recuperació em meravella i és per això que molts cops

dic “com més conec a les persones, més estimo al meu gos”. Per tot el que m’aporta a

la meva vida.

És per aquest motiu que vaig decidir fer el projecte ajuntant els dos últims conceptes:

nens/es en edat infantil (de 0 a 6 anys) i gossos. Sí és cert que les teràpies assistides

amb animals abasten tot tipus d’animals domèstics, sobretot gossos, gats i conills. Però

6

per aquest projecte em vaig decantar només a utilitzar un gos, ja que no disposava de

cap més animal per poder dur a terme el projecte. A més a més, la selecció del gos,

com més endavant s’explicarà, va estar enfocada a trobar un gos de teràpia assistida,

ja que seria el perfil més adequat per treballar amb la població que volia.

Partim de la base que els nens/es de 0 a 6 anys no presenten cap problema cognitiu ni

motriu. Les activitats que es descriuran en aquest treball estan enfocades a la millora

del desenvolupament del nen/a i a que es pugui dur a terme gràcies a la motivació de

l’infant cap els animals, en aquest cas un gos. S’ha demostrat, com més endavant

comentaré, que un gos capta més l’atenció dels infants, pel vincle afectiu que es crea,

perquè un gos no jutja i perquè es converteix en còmplice del nen/a amb qui està fent

l’activitat.

La finalitat d’aquest treball consistirà en crear una sèrie d’activitats aplicables a escoles

bressol i de preescolar, per a millorar tan la motricitat fina com la gruixuda,

desenvolupar un correcte llenguatge verbal i matemàtic i sobretot que els petits passin

una bona estona. Aquestes activitats es poden adaptar, com veurem, a festes infantils

i esdeveniments especials com a moment de distensió i divertiment, sense que siguin

activitats continuades. A més a més, voldria aprofitar la realització d’aquestes activitats

per conscienciar als nens/es (i col·lateralment als pares) de què significa tenir un

animal domèstic, quines cures necessiten i que no són joguines. També fomentaré

l’adopció de gossos i gats envers la compra.

Per tant tenim diversos objectius a aconseguir a través d’aquest projecte:

1. Fomentar un correcte desenvolupament a nivell motriu i psicològic dels infants

de 0 a 6 anys, treballant les habilitats espai-temporals.

2. Treballar i desenvolupar una correcte motricitat fina i gruixuda, adaptant les

diferents activitats a realitzar.

3. Practicar les habilitats del llenguatge parlat i escrit i les habilitats

matemàtiques, portant a terme activitats com cançons, contes, exercicis de

càlcul, etc.

4. Promoure la conscienciació de les tasques i les obligacions que comporta tenir

un animal de companyia: cures, manteniment, necessitats...

7

5. Convidar a l’adopció en lloc de la compra d’animals.

La realització d’aquest projecte ha estat realitzat amb la finalitat de promoure les

activitats assistides amb animals dins les escoles i a nivell infantil. Sóc conscient de les

traves que em trobaré pel camí, sobretot a l’hora de convèncer als directors de les

escoles i sobretot als pares de que aquestes activitats poden millorar i motivar a l’infant

a realitzar tasques que potser amb un adult o un mestre no aconseguirien. És per això

que el gos es converteix en un membre important i bàsic dins d’aquests exercicis, es

converteix en un “coeducador”.

Totes les activitats explicades al llarg del treball, han estat pensades i realitzades

adaptant-les a les edats dels infants i amb la intenció de treballar diferents aspectes

importants depenent de l’etapa evolutiva en la que es troben els nens/es. D’aquesta

manera es dona importància a les necessitats que tinguin lloc en cada moment

evolutiu.

A més a més, l’entrenament del gos a estat dut a terme basant-me en les activitats i

pensant en quins exercicis podrien motivar més als infants.

Per finalitzar proposo un pla de marketing per poder-lo presentar a les escoles i a nivell

particular en les festes i esdeveniments importants. Necessito un estudi de la població

a la que va dirigida, plantejaré quines necessitats cobreixo i sobretot una imatge

corporativa atractiva per poder vendre el meu producte. La intenció final és poder

treballar amb els infants a través del gos i poder-me dedicar a que més m’agrada que

és ajuntar animals i nens/es.

2. FONAMENTS TEÒRICS

Per poder realitzar un bon projecte i adaptar les nostres activitats a les necessitats dels

infants, hem de fer una revisió a les teories que ens parlen del desenvolupament dels

nens/es. Hem de saber quines necessitats tenen els petits i poder detectar possibles

problemes per poder-los treballar. Son molts els teòrics que han dedicat la seva vida a

estudiar les etapes per les quals passen les persones en el seu creixement i hem de

tenir present que el desenvolupament que tenen és tan psicològic com motriu. En

aquest apartat també parlarem de quines coses els agrada als infants. D’aquesta

8

manera les activitats que realitzem seran motivadores i per tant, tindrem un major èxit

a l’hora de presentar-les.

2.1. El desenvolupament del nen/a: Teòrics de l’evolutiva.

2.1.1. Sigmund Freud

Per parlar de les teories del desenvolupament, hem de començar a parlar pel pare del

psicoanàlisi, Sigmund Freud1, que va ser un metge neuròleg austríac, d’origen jueu,

pare del psicoanàlisi i una de les majors figures intel·lectuals del segle XX. Segons

Freud, cada persona hereta una sèrie de conflictes infantils juntament amb formes

d’enfrontar-se a elles. Si aquestes són bones experiències, serem persones amb

capacitats per superar conflictes. Però si són experiències traumàtiques, no ho

aconseguirem. L’autor introdueix tres conceptes hipotètics en els infants:

• L’Allò: és l’inconscient. El que busca és el plaer i satisfer-lo al moment.

• El Jo: és la part racional i es va generant a partir de la interacció amb la realitat.

És qui satisfà a l’allò però d’una manera racional.

• El Superjò: és qui busca la perfecció, l’autocrítica i assimila valors morals dels

pares.

Tenint presents aquests tres conceptes, Freud determina diferents etapes en el

desenvolupament dels nens/es:

• El nen/a passa de l’Allò al Jo (dels 0 als 6 anys):

- Etapa oral: és l’etapa de la lactància, on tot el plaer està centrat en la

boca.

- Etapa anal: de la lactància als 3 anys. El plaer es centra en el control del

esfínters i és on el nen/a comença a tenir autonomia.

- Etapa fàl·lica: comprèn els 3-4 anys. El centre del plaer està en el fal·lus.

els nens experimenten orgull per tenir-lo i les nenes l’envegen. En

aquesta etapa apareix el Superjò.

• Etapa de latència: va dels 6 als 12 anys i els impulsos sexuals s’adormen.

1 República Txeca, 6 de maig de 1856- Regne Unit, 23 de setembre de 1939

9

• Etapa genital: és a l’adolescència. hi ha el despertar de la maduresa sexual. Si

la passem sense dificultats, serem adults sans, però si es passa amb dificultats,

serem uns adults reprimits.

Malgrat que Freud va ser el pioner, per aquest projecte només tindrem present que

els infants han de superar les seves pors i conflictes i la nostra feina serà acompanyar-

los en aquest camí com a educadors. És clar que els nens/es han de superar etapes per

poder-se enfrontar a les coses i poder tenir un desenvolupament adequat.

2.1.2. Jean Piaget

Un altre autor d’estudis sobre el desenvolupament dels nens/es va ser Jean Piaget2 ,

un epistemòleg, psicòleg i biòleg suïs, creador de l’epistemologia genètica i famós per

les seves aportacions a l’estudi de la infància i per les seves teories del

desenvolupament cognitiu i de la intel·ligència. Són aquestes últimes teories les que

ens interessa revisar. Piaget va estudiar als seus fills per poder desenvolupar les seves

teories, extrapolant els resultats a la població infantil en general.

El desenvolupament cognitiu el divideix en estadis o períodes que depenen de l’edat

de l’infant i descriu en cada un d’ells quines eines utilitza el nen/a per a dur a terme el

seu desenvolupament i d’aquesta manera poder passar d’un estadi a un altre. Piaget

els divideix en 4 grans estadis, subdividits alhora en altres subestadis. Són els següents:

• Període sensoriomotor ( dels 0 als 2 anys aproximadament): En aquest estadi,

el nen/a utilitza els seus sentits (que estan en ple desenvolupament) i les

habilitats motrius per conèixer allò que l’envolta, confiant en els seus reflexes

inicialment i després en la combinació de les seves capacitats sensorials i

motrius. Apareixen els primers coneixements i es prepara per posteriorment

poder pensar en imatges i conceptes. Els nens/es construeixen la seva

comprensió del món a través de la coordinació de les seves experiències

sensorials (com per exemple la visió i la oïda) amb les accions físiques i motrius.

Comencen a posar en funcionament certes funcions cognitives com la memòria

i el pensament. Utilitzen la imitació per ampliar el seu repertori conductual. En

aquest període la intel·ligència sensoriomotriu pot dividir-se en 6 estadis més.

2 Neuchâtel, 9 d’agost de 1896- Ginebra, 16 de setembre de 1980.

10

Per Piaget és més important la consecució dels diferents estadis, que a quina

edat es porten a terme.

- Ús dels reflexes: aquesta etapa es desenvolupa des del naixement i es tracta

de l’activitat principal del primer mes de vida. Es caracteritza per l’exercici

d’actes reflexes que fan cas a tendències instintives destinades a la

satisfacció de les necessitats elementals (nutrició) relacionades amb

determinats reflexes (succió).

- Reaccions circulars primàries (des del mes 1 fins els 4,5 mesos

aproximadament): Es caracteritza per la reiteració voluntària d’una activitat

reflexa que li ha proporcionat plaer a l’infant. És en aquest moment quan

l’ésser humà desenvolupa “reaccions circulars primàries” és a dir, que

repeteix reaccions causals que en un principi van ser plaents. Per exemple,

succionar el propi dit com a substitutiu del mugró. S’anomena primària

perquè estan centrades en el propi cos.

- Reaccions circulars secundàries (des dels 4,5 mesos fins els 8-9 mesos):

Apareix la capacitat per coordinar moviments de les extremitats amb els

moviments del glòbuls oculars i per tant, pot realitzar una pressió dirigida

dels objectes. Això implica que el seu comportament es pot orientar cap a

l’ambient extern, buscant aprendre o moure objectes de manera dirigida,

observant els resultats de les seves accions. Pot repetir un esquema per

reproduir un determinat so i obtenir la gratificació que això li provoca.

Sobre aquestes bases s’instal·len els primer hàbits motors i s’estructuren

percepcions millor organitzades.

- Coordinació d’esquemes secundaris (dels 8-9 mesos fins els 11-12 mesos):

En aquest subestadi es coordinen els esquemes sensoriomotrius secundaris

amb l’objecte de la seva generalització i s’apliquen a noves situacions.

- Reaccions circulars terciàries (dels 13 mesos als 17 mesos): Consisteix en el

procés descrit anteriorment, però amb variacions. S’utilitzen nous medis

per aconseguir un objecte que ja és conegut per l’infant. Per exemple,

agafar un objecte i utilitzar-lo per arribar a tocar altres superfícies. És en

11

aquest coment quan el nen/a comença a prendre noció de la permanència

dels objectes. Abans d’això, si l’objecte no estava en el camp visual de

l’infant, aquell no existia per ell.

- Aparició del pensament simbòlic (a partir dels 18 mesos): el nen/a està

capacitat per predir els efectes simples de les accions que fa i ja pot realitzar

una rudimentària descripció d’algunes accions diferides o objectes “no

presents” però que ha percebut. Està també capacitat per efectuar

seqüències d’accions amb propòsits definits com per exemple utilitzar un

objecte per obrir una porta, fer servir un pal per apropar-se un objecte, etc.

A més a més comencen els primers jocs simbòlics, és a dir, els que proposen

una situació imaginada com per exemple “fer com si...” o “jugar a que...”.

• Estadi preoperatori (dels 2 als 7 anys): Aquest és el segon estadi i es caracteritza

per la interiorització de les reaccions de l’etapa anterior, portant a terme les

accions mentals que encara no es poden categoritzar com operacions per la

seva vaguetat, inadequació o falta de reversibilitat. Són processos característics

d’aquesta etapa: el joc simbòlic, la centració3, la intuïció, l’animisme4,

l’egocentrisme, la juxtaposició5 i la falta de reversibilitat.

• Estadi de les operacions concretes (dels 7 als 11 anys): parlem en aquest estadi

de les operacions lògiques utilitzades per a la resolució de problemes. El nen/a

és capaç d’utilitzar els símbols d’una manera lògica i amb la capacitat de

conservar, arriba a generalitzacions encertades. L’infant conserva quantitats

numèriques, és a dir, que compren que la quantitat es manté igual encara que

variï la seva forma. És a dir, un litre d’aigua és el mateix encara que estiguin

col·locats ens recipients diferents. Cap als 8 anys, el nen/a desenvolupa la

capacitat de conservar els materials, és a dir, que si agafa una bola de plastilina

i fa boletes petites amb ella, sap que si les junta tornarà a tenir la bola gran.

Anomenem a aquesta habilitat cognitiva reversibilitat.

3 Tendència a configurar el camp perceptiu entorn d’un punt on es fixa la màxima atenció. 4 Doctrina que atribueix a tots els éssers o als objectes una ànima anàloga a la humana. 5 Unió de dues oracions sense explicitar la relació de dependència que existeix entre elles amb cap partícula de subordinació o de coordinació.

12

• Estadi de les operacions formals (dels 12 anys cap endavant) : El subjecte que

encara es troba en l’estadi de les operacions concretes, té dificultats per aplicar

els seus coneixements, adquirits en situacions concretes, a situacions

abstractes, ja que no té la capacitat de considerar a nivell de pensament dues

variables alhora. És per això que un subjecte a partir dels 12 anys estaria

potencialment capacitat per les funcions cognitives realment abstractes ja que

en el seu cervell estarien afermades totes les nocions de conservació, hi hauria

la capacitat per resoldre problemes fent servir diferents variables, hi hauria

reversibilitat del pensament i es podria d’aquesta manera accedir al raonament

hipotètic deductiu.

Malgrat que a nosaltres realment els dos estadis que més ens interessen són el període

sensoriomotor i l’estadi preoperatori per qüestions d’edats, crec interessant fer

menció a la resta d’estadis, per tenir una visió global de tot el desenvolupament humà.

És treball d’aquest projecte treballar sobretot la juxtaposició en l’àmbit de l’expressió

oral i de comprensió i la centració en l’àmbit del llenguatge matemàtic.

2.1.3. Erik Erikson

Piaget va tenir molts seguidors i altres teòrics també van parlar més endavant sobre el

desenvolupament dels infants. És el cas d’ Erik Erikson6, psicoanalista estatunidenc

d’origen alemany que va destacar per les seves contribucions a la psicologia del

desenvolupament. Erikson, malgrat ser deixeble de Piaget, va discrepar d’ell en dos

aspectes:

- Que les persones son éssers actius que busquen adaptar-se al seu ambient, més que passius esclaus d’impulsos.

- I li va donar més importància que Freud a les influències culturals.

Va desenvolupar la Teoria Psicosocial i la va dividir en 8 estadis del cicle vital o estadis

psicosocials:

• Confiança bàsica vs desconfiança ( dels 0 als 18 mesos): és la sensació física de

confiança. El nadó rep el calor del cos de la mare i les seves cures. Es

6 Alemanya, 15 de juny de 1902- Estats Units, 12 de maig de 1994.

13

desenvolupa el vincle que serà la base de les seves futures relacions amb altres

persones. També és receptiu als estímuls ambientals, és per tant sensible i

vulnerable a les experiències de frustració. Aquestes són les més primerenques

i proveeixen acceptació, seguretat i satisfacció emocional i estan en la base del

nostre desenvolupament d’individualitat. Depèn llavors del sentiment de

confiança que tinguin els pares en sí mateixos i en els altres, que ho reflectiran

en els seus fills.

• Autonomia vs vergonya i dubte ( dels 18 mesos als 3 anys): Aquesta etapa està

lligada al desenvolupament muscular i de control de les eliminacions del cos.

Aquest desenvolupament és lent i progressiu i no sempre és consistent i

estable. Per això l’infant passa per moments de vergonya i dubte. El nen/a

comença a controlar la creixent sensació d’afirmació de la pròpia voluntat d’un

jo naixent i es confirma molts cops oposant-se als altres. Comença a

experimentar la seva pròpia voluntat autònoma experimentant forces

impulsives que s’estableixen en diferents formes en la conducta del petit, des

de la tossuderia fins a la cooperació. L’actitud dels pares i el seu propi sentiment

d’autonomia son fonamentals en el desenvolupament de l’autonomia del

nen/a. Aquest estableix la seva primera emancipació de forma tal que en

posteriors etapes repetirà aquesta emancipació de moltes maneres.

• Iniciativa vs. Culpa (dels 3 anys fins els 5). La tercera etapa de la iniciativa es

dona en l’edat del joc. El nen/a desenvolupa activitat, imaginació i és més

enèrgic i lògic. Aprèn a moure’s més lliurement i violentament i el seu

coneixement del llenguatge es perfecciona. Entén millor i fa preguntes

constantment. Tot això li permet expandir la seva imaginació i adquirir un

sentiment d’iniciativa que constitueix la base realista d’un sentit d’ambició i de

propòsit. Es dona una crisi que resol amb un increment de la sensació de ser ell

mateix. És més actiu i està provis de cert excedent d’energia i descobreix el que

pot fer juntament amb el que és capaç de fer:

- La intrusió en l’espai mitjançant la locomoció vigorosa

- La intrusió en coses desconegudes mitjançant una gran curiositat

- La intrusió en el camp perceptiu dels altres

14

- Fantasies sexuals. El nen/a posseeix una genialitat rudimentària i te

molts cops sentiments de culpa i temors socials cap això.

• Laboriositat vs. Inferioritat (dels 5 anys fins els 13 anys): És l’etapa en la que el

nen/a comença la seva instrucció preescolar i escolar. Està ansiós per fer coses

juntament amb altres nens/es i ja no obliga a la resta de companys ni provoca

les seves restriccions. Se sent insatisfet i descontent amb la sensació de no ser

capaç de fer coses i el sentiment d’inferioritat el fa sentir-se inferior

psicològicament, ja sigui per la situació econòmica-social, per la seva condició

“racial” o degut a una deficient estimulació escolar. És aquesta qui ha de vetllar

per establir el sentiment de laboriositat en el nen/a.

• Recerca d’identitat vs difusió d’ identitat (dels 13 anys fins els 21 anys):

S’experimenta la recerca de la identitat i apareix una crisi que reviurà els

conflictes en cadascuna de les etapes anteriors. Els pares es veuen afrontant

situacions noves que seran un repte per ells. Són característiques d’identitat

dels adolescents:

- La perspectiva temporal: orientació en el temps i en l’espai

- La seguretat en sí mateixos

- L’experimentació amb el rol, donant èmfasi a l’acció

- L’interès pel contacte amb el medi ambient i una estratègia de

l’aprenentatge vital.

- Polarització sexual: desenvolupament del propi interès sexual.

- Lideratge i adhesió: integració al grup de “parells”

- Compromís ideològic: orientació valorativa i participació en l’ambient.

• Intimitat vs aïllament (dels 21 anys fins els 40 anys): la intimitat suposa la

possibilitat d’estar prop dels altres ja que es té un sentiment de saber qui ets.

No tens por a “perdre’t” a tu mateix. La promiscuïtat, segons Erikson es dona

quan la persona no te respecte per la seva intimitat.

• Generativitat vs estancament (dels 40 anys fins els 60 anys): aquest període

està dedicat a la cria dels nens/es. La tasca fonamental és aconseguir l’equilibri

apropiat entre la productivitat i l’estancament. La productivitat és una extensió

de l’amor cap al futur que té a veure amb una preocupació sobre la següent

15

generació. Ensenyar, l’escriptura, la inventiva, les ciències i les arts, l’activisme

social...tot això complementa la tasca de productivitat. L’estancament per una

altra banda és l’”auto-absorció”. Les persones arriben a ser tan productives que

no tenen temps per elles mateixes i tampoc poden col·laborar en la societat.

Això provoca la “crisis de la mitjana edat”.

• Integritat vs desesperació (dels 60 anys fins la mort): l’última etapa. La tasca

principal és aconseguir una integritat amb un mínim d’esperança. Primer hi ha

un distanciament social, ja que hi ha un sentiment d’inutilitat biològica deguda

a que el cos ja no respon com abans. Juntament amb les malalties apareixen les

preocupacions relatives a la mort, ja que tothom al voltant mor.

Com podem comprovar, Erikson és molt més explícit i ampli en les seves etapes.

Malgrat que és interessant tenir-les totes presents, les que a nosaltres més ens

interessen són les 3 primeres. Reforçarem l’autoestima en el nen/a de la segona etapa

i aprofitarem que en la tercera té curiositat pel que l’envolta, preguntant

constantment. Erikson defèn l’efecte perdurable que produeixen les experiències de

la infància. Aquestes experiències exerceixen una influencia fonamental en el nen/a i

plasmen i orienten la seva conducta futura. per tant és de vital importància treballar

aquestes etapes infantils per un correcte desenvolupament i donar solucions als

possibles problemes que podem trobar-nos pel camí.

3.1.4. Henri Wallon

Henri Wallon7 és un altre del teòrics que va parlar del desenvolupament dels nens/es i

malgrat que segueix la mateixa dinàmica que la resta dels seus companys, ell destaca

altres aspectes. Té un concepte unitari de l’individu i defèn que en el desenvolupament

humà es produeix una transició des del biològic o natural fins al social o cultural.

Aquesta transició es produeix gràcies a la presència d’un segon. S’ha de tenir en

compte dues coses: primer que tan els factor socials com els biològics poden ser

considerats innats o adquirits ja que uns es construeixen gràcies a la presència d’altres.

Segon, que les diferències biològiques poden acabar convertint-se en socials. El

desenvolupament biològic gràcies a les instruccions genètiques, fa possible que es creï

7 França 1879- França 1962

16

la funció, però aquesta funció sense un medi sobre quin actuar quedaria atrofiada.

Wallon també descriu diferents estadis com ho fa Piaget, però pel primer, un estadi es

un conjunt de característiques específiques que s’estableixen a partir de les relacions

que el subjecte manté amb el medi, en un moment donat del desenvolupament. En

conseqüència, per a la definició de cada estadi s’hauria de tenir en compte tant la

funció dominant que està present en el mateix (activitat dominant), com l’orientació

de l’activitat que desenvolupa el subjecte (cap a sí mateix o cap a fora) d’aquesta

manera, la transició d’un estadi a un altre es produeix pel canvi de funció dominant.

Per tant, tenim que Wallon divideix els estadis del desenvolupament en 5:

• D’impulsivitat motriu i emocional (dels 0 a l’1 any) : l’emoció permet construir

una simbiosi afectiva amb l’entorn. La orientació és cap dins, ja que va dirigida

a la construcció de l’individu

• Sensori-motriu i projectiu (dels 2 anys als 3 anys): l’activitat sensori-moriu

presenta dos objectius bàsics: el primer és la manipulació dels objectes i el

segon la imitació. La orientació va cap a l’exterior ja que va cap a les relacions

amb els altres i els objectes.

• Del personalisme (dels 2 anys als principis dels 5 anys): hi ha una presa de

consciència i afirmació de la personalitat en la construcció del Jo:

- Dels 2 als 3 anys: oposicionisme: és un intent d’afirmació, insistència en

la propietat dels objectes

- Dels 3 als 4 anys: habilitats expressives i motores. Es busca l’acceptació

i admiració dels altres. És un període narcisista.

- Principis dels 5 anys: representació de rols. Imitació.

En tots 3 subestadis, el nen/a dirigeix la orientació cap a dins, ja que

necessita l’afirmació dels altres.

• Del pensament categorial (dels 6 anys als 9 anys): aquesta etapa destaca per la

conquesta i el coneixement del mon exterior.:

- Dels 6 als 9 anys: hi ha un pensament sincrètic: global i imprecís, barreja

de l’objectiu amb el subjectiu.

17

- A partir dels 9 anys: pensament categorial: comença a agrupar

categories per la seva utilitat, característiques o altres atributs.

La orientació és cap a l’exterior ja que hi ha un especial interès pels

objectes.

• De la pubertat i l’adolescència (a partir del 12 anys): hi ha una contradicció

entre les coses conegudes i les que es desitgen conèixer. Conflictes i

ambivalències afectives i desequilibris. La orientació és cap a l’interior ja que va

dirigida a l’afirmació del Jo.

De Wallon treballarem sobretot l’estadi del personalisme, ja que potenciarem les

habilitats motores i expressives i reafirmarem l’autoestima a través del gos, ja que ell

acceptarà al nen/a tal i com és i això li provocarà a l’infant un benestar que l’ajudarà a

desenvolupar-se en l’autoafirmació pròpia.

2.1.5. Lev Vygotzky

Dins de la psicologia social, hem de destacar el treball realitzat per Lev Vygotzky8,

psicòleg rus d’origen jueu, un dels més destacats teòrics de la psicologia del

desenvolupament, fundador de la psicologia històrico-cultural i precursor de la

neuropsicologia soviètica. L’autor té com a idea principal que el desenvolupament dels

humans únicament es pot explicar en termes d’interacció social. El desenvolupament

consisteix en la interiorització d’instruments culturals (per exemple el llenguatge) que

inicialment no ens pertany, sinó que pertany al grup humà en el que naixem, el qual

ens transmet els productes culturals a través de la interacció social. Dins dels seus

conceptes teòrics trobem:

• Els processos psicològics elementals (PPE) i els superiors (PPS): Els PPE són

comuns a l’home i a altres animals i serien per exemple la memòria i l’atenció.

En canvi els PPS, que només són humans, es desenvolupen en els nens/es a

partir de la incorporació de la cultura. Des d’aquest punt de vista, les

interaccions socials i les formes de mediació semiòtica9 son la unitat d’anàlisi

8Bielorússia, 17 de novembre de 1896- Moscou, 11 de juny de 1934 9 Llenguatge, diverses formes de comptar, tècniques mnemotècniques, sistemes simbòlics d’àlgebra, etc. Incorporar signes i símbols a la nostra ment per donar-li un significat.

18

qual s’expliquen els processos de subjectivació individual10. Conseqüentment,

diverses experiències culturals poden produir diversos processos de

desenvolupament. Els PPS es divideixen en:

- Rudimentaris: que es desenvolupen simplement pel fet que participen

en la cultura, sobretot a través de la llengua oral

- Avançats: necessiten de la instrucció, cosa que suposa un marc

institucional particular: l’escola. La llengua escrita i els conceptes

científics en son exemples.

• La zona de desenvolupament pròxim (ZDP) i la bastida: La primera es refereix a

l’espai o diferències entre les habilitats que ja té el nen/a i el que pot arribar a

aprendre a través del recolzament que li pot donar un adult o algú competent

(per exemple un mestre).

- Nivell de desenvolupament real: és un primer nivell, on el treball consisteix

en resoldre tasques o problemes sense cap ajuda. Aquets és el que

usualment s’avalua en les escoles.

- Nivell de desenvolupament potencial: és el nivell de competència que un

nen/a pot arribar a aconseguir quan és guiat i recolzat per una altra

persona.

La diferència entre aquests dos nivells és la ZDP. La bastida en canvi és la idea de que un adult significatiu intervingui entre la tasca i el nen/a.

• Pensament i llenguatge: Vygotzky reconeix la interrelació entre el

desenvolupament del llenguatge oral i el desenvolupament dels conceptes

mentals. Ell diu que pensament i paraula estan totalment lligats i que no és

correcte prendre’ls com a dos elements per separat. Hi ha un determinat

moment (cap als 2 anys) que pensament i llenguatge es creuen per formar una

nova forma de comportament: El pensament verbal i el llenguatge racional.

Com podem comprovar, Vigotzky donava gran importància a la guia adulta que pot

tenir un nen/a pel seu correcte desenvolupament. Aquest guia, en el nostre cas és

10 Procés per qual ens convertim en subjectes, és a dir, la construcció de la nostra subjectivitat, entès com que el que fem i el que creiem que som és el que ens fa sentir com el que som.

19

l’educador. Per tant és importantíssim que aconseguim captar l’atenció de l’infant per

poder dur a terme totes les activitats que proposem, i aquesta atenció la captarem a

través del gos.

2.1.6. Aspectes de la psicomotricitat a tenir en compte

Per acabar amb aquest apartat i tenir una noció global sobre la psicomotricitat: les

seves avantatges i les seves implicacions psicològiques sobre el moviment i l’activitat

corporal. A través de les seves accions el nen/a entra en contacte amb persones i

objectes amb els que es relaciona de manera constructiva.

El desenvolupament psicomotor parteix dels moviments incontrolats, no coordinats,

que procedeixen en mode de sacsejades i que afecten als braços i les cames del nadó.

Després passarà a un control dels moviments voluntari. Per aconseguir aquest pas

necessita un component extern (l’acció) però també un component intern (la

representació del cos i les seves possibilitats).

Del pas de les limitacions de les primeres setmanes als èxits que es donen en el segon

semestre del segon any, es realitza ajustant-se a dues lleis fonamentals:

• Llei cefalo-caudal del desenvolupament: es controlen abans les parts del cos

que estan més pròximes al cap, passant posteriorment el control cap a baix.

• Llei pròxim-distal del desenvolupament: es controlen abans les parts que estan

més properes de l’eix corporal11 que aquelles que estiguin més allunyades. El

control dels canells i els dits s’aconsegueix en l’etapa preescolar.

A més a més, a l’hora de realitzar les nostres activitats tindrem també en compte dos

conceptes claus que impliquen desenvolupaments complementaris:

• Psicomotricitat gruixuda: relacionada amb la coordinació de grans grups

musculars implicats en els mecanisme de locomoció, l’equilibri i el control

postural global.

• Psicomotricitat fina: relacionada amb el control de moviments fins com els dits.

11 Línia imaginària que divideix al cos de dalt a baix en dues meitats simètriques.

20

Per tant, amb aquests aspectes molt presents, dissenyarem activitats on es treballin

els dos tipus de motricitat i on es desenvolupin de forma natural els moviments

adequats per cada edat.

2.2 La població infantil: què els agrada als nens/es?

Dins de la meva experiència com a mestre d’educació infantil durant 4 anys de la meva

vida i bàsicament observant als nens/es que he tingut al meu voltant podríem dir que

a la població infantil li agrada fer coses que impliquin moure’s com per exemple, córrer,

saltar, perseguir i tot allò que els facin estar actius. Sempre sentim dir que els nens/es

tenen molta energia i crec que està basada en la capacitat innata que tenen

d’investigar tot allò que els envolta. Des de que són nadons i encara no caminen, els

petits sempre busquen observar, ja sigui des del bressol, en braços de qui els subjecta

o fins hi tot estirats al terra. Més endavant, quan gategen o comencen a caminar,

aquesta capacitat d’investigació va “in crescendo”. És per això que hem de posar al seu

abast tot el que pugui motivar-los a experimentar coses noves.

Una altra activitat que els agrada molt és escoltar contes. I com els repetim millor, ja

que quan se’l saben, poden predir el que passarà i dir-ho ells mateixos. Però hem de

tenir en compte que la seva capacitat de concentració no supera els 3-5 minuts. Per

tant, hem d’intentar posar veus diferents per captar la seva atenció, fer preguntes i

fer-los partícips del conte.

Fer música o escoltar un cop rere l’altre la mateixa cançó. Fent aquest tipus d’activitat

podem muntar una coreografia, ja que la imitació també és un aspecte important per

ells. Els agrada cantar i inventar-se cançons. Amb això reforcem els aspectes tan

motrius com del llenguatge.

També els agraden els jocs en equip. Jocs de competència entre ells activa l’atenció i

promou el treball de cooperació quan es fan dos grups, un contra l’altre.

Pintar, modelar i dibuixar els encanta. Amb aquestes activitats promovem la

psicomotricitat fina i la imaginació. Podrem aprofitar aquest aspecte per centrar la seva

atenció en el full i els llapis i treballar les formes, els colors i l’espai.

21

Però una cosa que he vist que els agrada a la majoria dels nens/es són els animals. Uns

se’ls miren de lluny perquè no tenen la suficient confiança com per tocar-los, però el

que està clar és que els provoca una reacció. Els nens/es que tenen relació habitual

amb animals (ja sigui perquè tenen un animal a casa o perquè sovint poden tenir accés

a ells) volen tocar-los, jugar i tenir cura d’ells. Qualsevol tipus d’animal domèstic els

provoca alegria i ganes d’estar amb ells. I això és amb el ens basarem per fer les nostres

activitats: compaginar les coses que els agraden amb un animal, un gos, el Zuko.

En aquest projecte pretenem preparar activitats compaginades que motivin als infants

a aprendre jugant, de la manera més fàcil i efectiva per ells. I tenim molt guanyat ja

que el nostres ajudant és un animal i només per aquest fet, ja és motivador el gos no

els jutjarà i farà tot el que els nens/es li demanin. I nosaltres promourem

l’aprenentatge actiu.

3. AVANTATGES DE TREBALLAR AMB GOSSOS

En aquest apartat parlarem dels diferents estudis que s’han realitzat explicant i

demostrant l’eficàcia que tenen les teràpies assistides amb gossos. Malgrat que el

projecte que presento està pensat per nens/es que no presenten cap discapacitat, és

innegable que la presència d’un animal millora la qualitat de vida dels qui l’envolten.

És per això que també hi ha articles que parlen de les avantatges que tenen pels

nens/es tenir animals de companyia. qualsevol animal provoca en la persona un estat

de seguretat i benestar que en moltes ocasions no és possible aconseguir-ho amb

teràpia convencional. Crec que la introducció d’activitats en les escoles on hi participi

un gos, milloraria la qualitat de l’ensenyament, ja que motivaria als alumnes a realitzar-

les d’una manera diferent de la que estan acostumats.

3.1. Estudis

Les relacions entre homes i animals als llarg de la història han estat diverses. S’han

utilitzat per treballar, per protegir la llar, com a guies de persones discapacitades

(gossos pigall) o simplement com a font d’afecte pels seus amos. Com sabem, aquestes

relacions són molt antigues, però no ho son tant el seu estudi. Inicialment, les

publicacions sobre aquestes relacions estaven basades en les malalties que podien

22

transmetre els animals amb aquesta convivència, la zoonosi12. Però posteriorment s’ha

demostrat que la zoonosi es pot preveure i que si es porten a terme les precaucions

adequades, aquests riscos es poden disminuir a uns nivells mínims i per tant, segurs.

Per tant, un cop tinguem aquest factor controlat, portant a terme un programa de

manteniment del gos, podrem aprofitar-nos de les avantatges que comporta la seva

presència.

Per poder entendre millor la relació que hi ha entre els homes i els animals haurem de

parlar primer sobre la Biofília. Aquest terme va ser definit per Erich Fromm13,

psicoanalista, psicòleg social i filòsof humanista. Per ell la biofília és la passió per tota

cosa vivent. És una passió i no un producte lògic, per tant no està en el “Jo”, sinó que

forma part de la personalitat. Més endavant, A.H. Katcher parla de la hipòtesi de la

biofília, on explica que el reconeixement de que la tendència a interessar-nos per altres

éssers vius ha constituït un valor de supervivència per a l’evolució humana al llarg dels

milions d’anys del nostre progrés. Els éssers humans sempre hem viscut en dues

societats: els grup social humà i la companyia d’animals que se suposa que

comparteixen atributs humans. Aquesta hipòtesi implica que les coses naturals poden

atraure la nostra atenció dirigida a l’exterior i fer que ens relaxem. Per tant, les

relacions d’homes i animals és una qüestió innata de l’ésser humà.

El primer en parlar del gos com a coterapeuta va ser el psiquiatra infantil Boris

Levinson, qui amb el seu treball “El gos com a coterapeuta” del 1962, ens explica com

durant una sessió de teràpia amb un nen autista, va veure com el seu gos, Jingles, va

cridar l’atenció del pacient fins a provocar-li el desig d’interactuar. Després d’aquesta

experiència va introduir al gos en els tractaments de pacients introvertits. Amb aquesta

publicació, va obrir el camp de les teràpies assistides, malgrat que en la seva

presentació en la convenció anual de metges d’ Estats Units no va tenir gaire èxit i va

ser víctima de diversos comentaris per part dels seus col·legues de professió. A partir

d’aquest moment, van sorgint diferents institucions que s’interessen per les TAA i

comencen a aplicar aquests programes amb els seus pacients. Però malgrat que les

TAA són de vital importància, el que ens interessa remarcar en aquest projecte són les

12 Malaltia animal, especialment la que pot ésser transmesa als humans. 13 Alemanya, 23 de març de 1900- Suïssa, 18 de març de 1980.

23

avantatges que l’animal de per sí aporta a un infant i entendre com podem aplicar-lo

en l’ensenyament.

Janet Ruckert, en el seu llibre “Terapia a cuatro patas”14 ens explica que “ en el

transcurs de les meves investigacions i entrevistes, he comprovat que entre els animals

i els nens/es es forma un vincle especial que contribueix a un aprenentatge saludable.

Des del moment en el que el nen o la nena es troba amb l’animal, aquest li servirà de

mestre, amic i terapeuta”. En infants amb problemes de comportament, segons

Katcher i Wilkins en els seus estudis del 2003, el fet de realitzar una activitat

encaminada a la cura, l’alimentació, el raspallat o la preparació del llit d’un gos,

augmenta l’autoestima, enforteix la socialització i desenvolupa empatia. Els autors

expliquen que les competències aconseguides a través del domini de la por, els

aprenentatges dels comportaments necessaris per cuidar als animals i l’increment de

l’habilitat per experimentar una interacció social gratificant amb els animals, amb el

personal i amb altres nens/es, fa que augmenti l’autoestima i la probabilitat que el

nen/a desitgi aprendre en altres contextos. Per tant, podem comprovar que els animals

de companyia exerceixen un paper molt important en el desenvolupament dels

infants, reforçant la seva autoestima i provocant un sentiment de responsabilitat.

Un estudi realitzat per Katcher y Beck15 entre 120 amos d’animals de companyia, va

desvelar que el 98% parlava a la seva mascota com si fos una persona i el 81% creia

que a més a més, els seus animals corresponien als seus sentiments. Com podem

veure, estar amb un animal provoca que tots aquells infants que tinguin dificultats

d’expressió puguin fer un esforç per comunicar-se amb l’animal, treballant d’aquesta

manera tot el que estigui relacionat amb el llenguatge.

S’ha demostrat també que els animals de companyia realitzen la funció de facilitadors

socials. Propicien el contacte amb altres persones, entre nens/es en l’àmbit escolar i

també entre adults. La consistència d’aquest efecte com a facilitadors socials, ha estat

contrastada per J. McNicholas i G.Collis, en el seu estudi publicat al “British Journal of

14 Ruckert, J (1994). Teràpia a quatre potes. 2ª edició. Fundació Affinity 4 Katcher AH. Y Beck A. (ed) (1993). Los animales de compañía en nuestra vida. Nuevas perspectivas.

Barcelona: Fundación Purina

24

Psychology”16. Veiem doncs que el gos pot ser una eina de comunicació entre

persones, en el nostre cas entre infants, ja que és el mediador. Si tenim algun nen/a

que tingui problemes de socialització, podem plantejar-li exercicis on hagi de

col·laborar amb un altre company amb l’ajuda del gos, per facilitar així que es

comuniqui de forma natural.

Segons els diferents estudis que s’han dut a terme, les avantatges de tenir un animal

de companyia són moltes. Andrew T.B. Edney17, ens explica que tenir contacte amb

animals:

• Estimula el desenvolupament psicomotor i del llenguatge

• Hi ha una millor comunicació no verbal i més nivell d’autoestima, popularitat i

competència social.

• Hi ha menys por i més sentiments positius en nens/es que han crescut envoltats

d’animals.

• Paper educacional: els animals ajuden als infants a desenvolupar jocs fantàstics

i a guardar confidències

• Aprenen gràcies als animals sobre la vida, reproducció, naixement, malalties,

accidents, mort i altres esdeveniments que els nens/es viuen per primera

vegada.

• La suavitat i la textura d’alguns animals ofereixen beneficis als infants tals com

la seguretat ,que és un element de transició.

• Els nens/es que demostren crueltat amb els animals, ens donen senyals de que

ells també són víctimes de maltractaments i faran altres activitats violentes

d’adults si no s’actua.

Un estudi18 dut a terme per Bergroth, Remes, Pekkanen, Kauppila, Büchele i Keski-

Nisula, de l’Hospital Universitari de Kuopio a Finlandia, i publicat a la revista

16 June McNicholas, B.Sc., Ph.D., Glyn M. Collis, B.Sc, Ph.D(2004). The Role of Pets in the Social Networks of Children, Adolescents and Elderly People .Department of Psychology, University of Warwick 6Andrew TB, Edney BA. Companion animals and human health: an overview. Journal of the Royal Society of Medicine. 1995; 88:704-708 18 Eija Bergroth, MD, Sami Remes, MD, PhD,,Juha Pekkanen, MD, PhD,b,c Timo Kauppila, MSc,b Gisela

Büchele, PhD,d and Leea Keski-Nisula, MD, PhDb,. Respiratory Tract Illnesses During the First Year of Life: Effect of Dog and Cat Contacts. 2012

25

“Pediatrics”, va demostrar que tenir animals de companyia (en aquest cas gossos i/o

gats) millorava la respiració dels infants en el seu primer any de vida. Amb els seu

estudi van demostrar la teoria que els nens/es que havien estat sotmesos a

tractaments respiratoris, milloraven el seu estat de salut amb el contacte dels animals

i que els feia més resistents a les infeccions respiratòries durant la seva infantesa.

La fundació Affinity 19, a través dels seus congressos internacionals, també ha destacat

les avantatges que suposa tenir un animal de companyia i és una de les fundacions que

més promocionen les TAA. Les seves investigacions ens serveixen com a base per poder

realitzar les activitats que panteixem en aquest projecte, ja que ens anomenen totes

les avantatges que suposa dur a terme aquests tipus d’activitats i els valors que els

infats aconsegueixen a través d’aquestes teràpies:

• Empatia: la majoria de les persones s’identifiquen amb els animals, en especial

els nens/es. És més fàcil ensenyar a un infant a tenir empatia cap a un gos, ja

que li és més fàcil saber quins sentiments té l’animal a través del seu llenguatge

corporal.

• Relacions: la presència d’animals en les activitats pot obrir el camí a una

primerenca resistència a dur-les a terme. És molt probable que els nens/es

projectin els seus sentiments i experiències cap a l’animal i d’aquesta manera

fomentarem que es relacionin amb el que els envolta.

• Acceptació: els animals tenen una manera particular d’acceptar a les persones

sense classificar-les ni etiquetar-les. És total. Això reforçarà l’autoestima del

nen/a ja que el gos no el jutjarà mai i es sentirà estimat, fet que despertarà

sentiments fins hi tot en nens/es que tenen dificultat per expressar-los.

• Entreteniment: quan hi ha un animal, aquest provoca un entreteniment per les

persones, fins hi tot per aquelles que no els hi agraden, ja que poden veure els

seus moviments, les seves reaccions, etc.

• Més socialització: quan hi ha la presència d’un animal, les persones es mostren

més alegres i socials cap als altres a tots els nivells: entre companys, entre

companys i educadors i entre companys, educadors i familiars. En estudis

realitzats s’ha comprovat com els infants fan més fluides les relacions amb els

19 http://www.terapiaconanimales.com/pop-programa.html

26

mestres quan hi ha un animal. Això ens beneficiarà en captar l’atenció dels

nens/es que poden presentar més problemes a l’hora de realitzar una activitat.

• Estimulació mental: aquesta estimulació apareix perquè s’afavoreix la

comunicació amb els altres, incrementant l’alegria i el joc.

• Contacte físic: els nens/es que no tenen un nivell de contacte físic adequat, no

desenvolupen relacions amb altres persones i sovint fracassen en el seu

creixement psicològic. Però s’ha comprovat que el contacte amb els animals sí

els hi agrada, per tant, utilitzarem aquesta via per començar a treballar aquest

problema.

• Sentit de responsabilitat: ja que els animals desenvolupen la capacitat per tenir

cura d’algú. També provoquen els sentiments de competència i seguretat,

necessaris per aconseguir un correcte equilibri emocional de l’equilibri.

• Beneficis fisiològics: moltes persones se senten relaxades quan hi ha animals.

En general, podem extrapolar que els beneficis que aporten els animals cap als nens/es

són molts. Un petit resum de tots serien:

• Incrementar el vocabulari i la memòria

• Fomentar l’ús de nous termes

• Millorar el coneixement de conceptes com talla, color, forma, etc.

• Millorar el càlcul

• Estimular la responsabilitat

• Desenvolupar els hàbits d’higiene

Utilitzarem totes aquestes avantatges en el disseny del nostre projecte, fomentant que

en cada activitat es treballin tants conceptes com siguin possibles.

3.2 La selecció del gos

Escollir un gos per poder fer el projecte va ser molt fàcil. Bé, potser hauria de dir que

en el fons vaig tenir molta sort…o ja vaig anar a fer la selecció amb un as sota la màniga.

Una cosa que tenia clara era que si amb aquest projecte volia promoure l’adopció i

explicar les avantatges que suposa recuperar un gos d’una protectora, havia de donar

exemple. Sempre he pensat que la selecció s’havia de basar en un gos adult,

27

ja que el seu caràcter ja està format. A més era una qüestió pràctica: no tenia temps

d’agafar un cadell i esperar a que tingués un any per poder començar amb

l’entrenament, per molt predisposat genèticament que estigui l’animal a tenir un

caràcter dòcil i tranquil que era bàsicament el que buscava.

En realitat no buscava un tipus especial de gos, i tampoc necessitava que fos de raça.

Però sí sabia que la decisió s’hauria de prendre en un curt període de temps, així que

em vaig basar en els criteris de selecció que utilitzen els especialistes en TAA. Perquè

vaig escollir aquesta disciplina? Doncs perquè vaig pensar que era la que més

s’assemblava al que jo volia desenvolupar en aquest projecte: activitats diverses, un

públic especial, un entrenament específic del gos molt semblant al que es fa en

teràpies...a més a més, per treballar amb nens/es, encara que no tinguin cap problema

d’aprenentatge com es pot donar en el cas de les TAA, el públic és el mateix, per tant

el gos ha de tenir les mateixes característiques: un gos amb temperament tranquil, que

li agradin les carícies, que sigui tolerant i manipulable, fins hi tot de manera brusca i

amb un nivell de frustració alt, ja que d’aquesta manera treballarà amb més ganes i no

es cansarà fàcilment. A més a més ha de ser un os previsible, sense pors als sorolls ni a

la foscor i que sigui fàcilment adaptable a nous entorns.

També es sabut que malgrat que poc a poc es van introduint tota mena de races per

fer teràpies (ja que compleixen les característiques abans esmentades), hi ha dues

races que són les més utilitzades: Golden Retriever i Labrador Retriever. Aquestes dues

races són, socialment parlant, dues de les races més acceptades per la gent. Un dels

factors que més a influenciat a tenir aquest pensament ha estat que són les races

d’assistència per excel·lència. La població relaciona aquestes dues races amb gossos

tranquils, tendres, molt intel·ligents i “bons” com popularment es diu. A més a més,

gràcies a un anunci publicitari que fa molts anys que apareix a la televisió, també s’han

conegut les dues races (la gent els confon contínuament). Segons la Real Acadèmia

Canina d’Espanya, el Golden i el Labrador són el 4rt i el 5è gos respectivament més

inscrit en el L.O.E. i el R.R.C., des del 2007 fins el 2011 (veure annex 1 inscripcions), per

tant podem comprovar que són unes races que tenen molta popularitat entre la gent.

28

És per aquests motius que havia d’escollir un gos que fos d’una d’aquestes dues races.

Una part de la meva feina és convèncer als pares dels nens/es de que el gos no és

perillós i que ha estat escollit per la seva docilitat. Presentar a un gos “socialment

acceptat” ja et dona mig camí fet. Per tant ja tenim dos factors que vaig tenir en

compte a l’hora d’escollir al meu company de feina: que fos rescatat d’un refugi i que

fos un Golden o un Labrador, o si més no, que tingués característiques d’aquestes races

(físiques).

El primer pas va ser posar-me en contacte amb SOS Golden, una protectora de

Tarragona especialitzada en acollir a gossos abandonats de raça Golden, Labrador i

mestissos d’aquests. Les noies d’allà em van fer una entrevista personal per valorar si

donava el perfil d’adoptant i jo també els vaig explicar el meu cas particular.

Necessitava un gos dòcil, de temperament tranquil, que li agradés ser acariciat i que

fos tolerant. Em van comentar que anés a la seva protectora i que amb la seva ajuda

podríem escollir el gos que s’adaptés al perfil que buscava. Totes les treballadores de

la protectores son educadores canines en positiu, per tant entre tots la feina de

selecció es feia molt més fàcil.

Em van ensenyar tres gossos: els tres barreges de labradors, de color negre i amb una

edat d’entre 1,5 a 2,5 anys. Malgrat que dins del sector de teràpies es recomana que

un gos no sigui negre, jo volia desmitificar el fet que els gossos negres no siguin aptes.

Aquest creença fa que els gossos foscos siguin menys adoptats que els de color clar

(síndrome del gos negre) perquè culturalment s’ha relacionat l’agressivitat amb ells (el

gos del dolent de la pel·lícula, el gos que sempre mossega al protagonista...). També el

color fosc fa que les faccions dels gossos siguin més difícils de veure i per tant de llegir-

los. Moltes protectores són conscients d’aquest fet i tenen especial cura a l’hora de fer

les fotografies (molts adoptants fan una selecció prèvia per internet a través de les

webs de les protectores). Volia aprofitar també això per incloure-ho dins de les meves

activitats, per demostrar que un gos fosc pot ser igual de bo que un de color clar (tant

a nivell d’animal domèstic com a gos de teràpia).

El primer va ser descartat directament perquè era barreja amb gos potencialment

perillós i vaig pensar que això em podria comportar problemes a l’hora de presentar el

29

projecte als pares, malgrat que fos el gos més dòcil del món. La decisió estava entre els

altres dos. Finalment l’escollit va ser el Zuko, amb la condició que poguéssim ser casa

d’acollida per comprovar que s’ajustava al que pensàvem sobre que fos un gos

apropiat.

Un cop a casa vam deixar durant una setmana que s’adaptés a nosaltres i que poc a

poc em prengués com a referent. Quan va començar a agafar confiança, li vaig passar

l’Etothest (veure annex 2 Ethotest). Aquest test consisteix en una sèrie d’ítems

dissenyat per Lucidi, Bernabó, Panunzi, Dalla Villa y col.laboradors l’any 2005, amb la

finalitat de seleccionar gossos que tinguessin les qualitats necessàries per intervenir

en programes de teràpia i/o activitats assistides (aquest últim seria el nostre cas). Els

resultats van ser que el Zuko donava el perfil com a gos per a realitzar activitats

assistides.

Abans però de prendre la decisió definitiva vaig provar de carregar-li el clicker i

començar a fer un parell d’exercicis bàsics com seure i tombar-se. Vaig comprovar que

ràpidament va veure que després del clicker hi hauria recompensa i també que estava

molt motivat pel menjar, per tant podria aprofitar la seva ració diària de menjar per

poder entrenar-lo. Captava ràpid el que se li demanava, però també es distreia amb

facilitat si hi havia sorolls o si passava la gata pel seu costat. Malgrat això vaig decidir

seguir observant altres coses que em fessin pensar que definitivament era el candidat

perfecte.

Quan anàvem a passejar, observava la seva reacció davant dels nens/es, passant per

davant d’un parc infantil. Volia veure les seves reaccions davant de crits, plors,

corredisses, etc., etc. i només va ser reactiu als nens/es que passaven en bicicleta pel

seu davant a una distància inferior a 2,5 metres. A la resta que passaven a més

distància, els ignorava. Quan un nen/a s’acostava per poder-lo acariciar, movia la cua i

abaixava el cap, en senyal de calma. En general podia confirmar que era un gos que

provoca simpatia en els nens/es com en els adults, sobretot en els que ja tenen un

animal domèstic a casa.

30

Passat un mes que teníem el Zuko amb nosaltres la protectora ens va preguntar si

l’adoptàvem i la resposta va ser que sí, ja que era un gos perfecte com a animal de

companyia i per a poder ser un gran coterapeuta.

Per tant teníem un gos classificat com a barreja de Labrador Retriever, color negre, 25

kgs., de 2,5 anys, provinent d’Andalusia, i abandonat 5 mesos abans que nosaltres

l’anéssim a buscar. Poc sabia del seu passat ni de les seves experiències prèvies, però

sí vaig comprovar que s’ajustava perfectament com a gos de teràpies i/o activitats

assistides i que seria qui m’acompanyaria en la realització d’aquest projecte.

4. ACTIVITATS

A continuació es descriuran una sèrie d’activitats pensades pel correcte

desenvolupament de l’infant d’1 a 6 anys. Les activitats han estat dividides en 3 blocs:

• Extraescolars: que serien les activitats que es durien a terme fora de l’horari

lectiu de l’escola amb la finalitat de potenciar tot el que s’ha après durant el

dia. És important portar una correcte coordinació amb els mestres per tal de

treballar els mateixos conceptes. Aquestes activitats s’adaptaran a les

necessitats que el mestre cregui que s’han de potenciar segons la tipologia dels

alumnes.

• Espectacles, festes i esdeveniments: aquestes activitats estan pensades amb

una finalitat lúdica. Però no per això deixen de ser educatives. Estan encarades

a moments puntuals (festes d’aniversari, final de curs, Nadal...)i s’ofereix un

servei més extens que no només a les escoles, és a dir, que estan pensades per

arribar a un públic més gran.

• Conscienciació a la població: aquest tipus d’activitat s’inclou dins dels altres,

però es fa una menció especial per la importància que té. En els dos tipus

anteriors, inclouran una menció a les cures, necessitats i obligacions que

comporta tenir una animal de companyia. Amb el gos com a referent es farà

extensible a la resta d’animals: gats, hàmsters, conills, ocells, etc.

31

Cada activitat la dividirem segons l’edat dels infants en el cas de les primeres i segons

la demanda en el cas de les segones (malgrat que també ens haurem d’adaptar a l’edat

dels nens/es que hi hagi).

A continuació es farà una proposta d’activitat, s’anomenaran els factors treballats, es

justificaran fent referència a les diferents etapes del desenvolupament ja comentats

en l’apartat de fonaments teòrics20 i s’explicaran els diferents materials que

necessitem per dur-los a terme:

4.1 Extraescolars

La durada d’aquestes activitats no serà superior a una hora, ja que a partir d’aquest

moment, la concentració dels infants comença a disminuir. El treball del Zuko no

superarà els 30 minuts, treballant 10 i descansant una altres 10. En els descansos del

gos, es proposaran exercicis relacionats amb l’activitat, per no perdre el ritme.

També es poden combinar més d’una activitat, depenent de la durada d’aquestes, però

s’intentarà que estiguin relacionades entre sí.

4.1.1 Colors

Per poder aprendre els diferents tipus de colors, proposo a continuació una sèrie

d’exercicis on el nen/a treballarà aquest concepte amb l’ajuda del gos. Aquest actuarà

d’intermediari entre l’alumne i el/la mestre/a.

NOM ACTIVITAT Cèrcols de colors al terra

DESCRIPCIÓ Posarem al terra 4 cèrcols de diferents colors: groc, blau, verd i

vermell. D’un en un li direm al nen/a que guiï al gos cap al cèrcol

del color que l’educador/a li digui, el faci entrar dins i li demani

que segui. Quan el gos ho hagi fet, el nen/a li tirarà un premi al

terra.

Més endavant, pujarem la dificultat de l’exercici i farem una

sèrie de colors, començant per dos i afegint cada cop un color

nou a la sèrie, per exemple “blau-groc”, “vermell-verd-groc”,

20 Apartat 2.1 del projecte

32

“blau-verd-blau-groc”, etc. l’infant haurà de guiar al gos en cada

color i només demanar-li que segui en l’últim color de la sèrie.

Si l’infant s’equivoca en l’ordre, deixa el torn a un altre

company. Premiarem al gos quan hagi fet tota la sèrie.

Si la sèrie és molt llarga, és recomanable que l’educador l’apunti

en un paper i quan l’alumne/a l’hagi acabat, la pugui ensenyar

per verificar que és correcte.

ASPECTES

TREBALLATS

- El concepte de color

- Diferents colors

- Memòria

- Llenguatge verbal (donant les ordres al gos)

EDAT De 2 a 6 anys. La dificultat augmentarà a raó de l’edat: amb 2

anys treballarem un color cada cop, amb 3 de dos a tres colors i

així anirem posant un color nou a la cadena com més edat

tinguin els alumnes

MATERIAL - 4 cèrcols de color: 1 blau, 1 groc, 1 verd, 1 vermell

- Premis/pinso

- Aigua

- Paper i bolígraf

NOM ACTIVITAT Passem pel cèrcol de color

DESCRIPCIÓ Utilitzarem cèrcols de diferents colors: blau, verd, taronja,

vermell, groc... D’un en un demanarem als alumnes que triïn un

cèrcol, diguin quin color és i que si l’encerten, facin passar al gos

per dintre. L’educador/a també pot demanar que agafin un

color determinat, depenent de les necessitats de l’alumne.

Quan el gos hagi passat per dins, serà el nen/a qui li llenci un

premi al terra.

Més endavant, anirem incrementant el nombre d’alumnes que

aixequin el cèrcol. Cada alumne haurà d’agafar el color que se li

demani i es posaran en fila, a una certa distància per a que el

33

gos pugui passar còmodament. Com en l’exercici anterior, es

pot demanar que facin una sèrie de colors i que es posin en

l’ordre nomenat. Cada alumne premiarà al gos un cop hagi

passat pel cèrcol.

ASPECTES

TREBALLATS

- El concepte de color

- Diferències dels colors

- Memòria

- Llenguatge verbal (donant l’ordre “passa” al gos)

- Motricitat gruixuda

EDAT De 2 a 6 anys. En aquest exercici la cadena de cèrcols pot ser tan

llarga com alumnes hi hagi fent la classe, ja que cada un aguanta

un cèrcol. Sí tindrem en compte la varietat dels colors, ja que a

menor edat, els colors hauran de ser més bàsics, introduint

colors nous a mesura que els alumnes tinguin més edat.

MATERIAL - Cèrcols de colors

- Premis/pinso

- Aigua

NOM ACTIVITAT Targetes de colors

DESCRIPCIÓ El gos portarà una motxilla al llom amb diferents departaments

on posarem una targeta amb una figura pintada d’un color

(veure annex 3 targetes). Amb els nens/es de peu en rotllana,

guiarem al gos (tàrget de mà) fins situar-lo davant d’un nen/a.

Li demanarem a aquest que agafi una targeta de la motxilla i ens

digui quin color és el de la figura.

Amb alumnes més grans farem dos equips. Un membre de cada

equip traurà una targeta i en mig minut tots els membres del

seu equip han de dir objectes que tinguin aquest color com a

característica. Per exemple: el color vermell: “poma, maduixa,

tomàquet, rosa...etc.”. En una pissarra apuntarem

34

quantes paraules correctes ha dit cada grup. Guanya el grup que

hagi dit més objectes.

ASPECTES

TREBALLATS

- Concepte de color

- Diferències dels colors

- Memòria

- Llenguatge verbal

EDAT De 2 a 6 anys. Per poder fer el concurs d’objectes, l’edat mínima

dels nens/es haurà de ser de 3 anys. La varietat de colors s’anirà

introduint a mesura que l’edat vagi en augment.

MATERIAL - Motxilla pel gos

- Targetes amb formes i colors

- Premis/pinso

- Aigua

- Una pissarra i guixos/bolígrafs per escriure

NOM ACTIVITAT Endrecem els colors

DESCRIPCIÓ En una capsa tindrem pilotes de diferents colors. A l’altre

costat de l’habitació posarem tantes capses com colors

diferents de pilotes hi hagi, amb una targeta identificativa del

color al davant (podem utilitzar les targetes de l’exercici

anterior). Li demanarem al Zuko que agafi una pilota de la

primera capsa (ordre “agafa”). Un nen/a la mirarà i un cop

hagi vist el color li demanarem que el digui i que guiï al gos

(amb el nostre ajut, farem tàrget al gos) a la capsa situada a

l’altre costat que correspongui el color que ha escollit i li

demani al gos que la tiri dins (ordre “deixa”). El nen/a

premiarà al gos tirant-li pinso al terra.

ASPECTES

TREBALLATS

- Concepte de color

- Diferències dels colors

- Llenguatge verbal

- Selecció, ordenació i classificació per semblances

35

EDAT De 2 a 6 anys. Necessitem que els alumnes siguin caminants

per poder-se desplaçar còmodament d’un costat a l’altre

MATERIAL - Una capsa gran i diverses de més petites

- Pilotes de diferents colors

- Pinso/premis

- Aigua

- Targetes de formes i colors

NOM ACTIVITAT Fem parelles de colors

DESCRIPCIÓ El gos portarà una motxilla amb butxaques. Dins de cada

butxaca hi haurà una targeta amb una forma i un color. Els

nens/es estaran situats de peu en rotllana. El gos passarà per

davant de cada nen/a i es pararà per que aquest pugui agafar

una targeta (el guiem nosaltres amb tàrget i el premiem cada

cop que es pari davant d’un infant). Damunt d’una taula

trobarem les mateixes targetes que hi ha dins de la motxilla.

Quan cada alumne/a tingui una targeta, d’un en un, li

demanarem que digui quin color és i si l’encerta, haurà d’anar

a la taula a buscar la seva parella

ASPECTES

TREBALLATS

- Concepte de color

- Diferències dels colors

- Llenguatge verbal

- Classificació per semblances

EDAT De 2 a 6 anys. Necessitem que els alumnes siguin caminants

per poder-se desplaçar còmodament d’un costat a l’altre

MATERIAL - Targetes amb formes i colors

- Motxilla pel gos

- Pinso/premis

- Aigua

- Taula o moble per poder col·locar les targetes cara

amunt

36

4.1.2. Expressió oral i comprensió

És un dels factors més importants que s’han de treballar. Tot just comencen en aquesta

etapa a pronunciar les seves primeres paraules i és molt important poder fer una

detecció primerenca en el cas que hi hagi qualsevol problema de pronuncia.

L’expressió oral va lligada a la comprensió, ja que si no tenim la segona, és possible que

hi hagi problemes en adquirir la primera. És per això que a continuació proposo una

sèrie d’exercicis on el gos adquireix un paper de reforç, ja que els nen/a sap que no

serà jutjat pel gos i en el moment que vegi que el gos entén el que li està dient (per

exemple els exercicis que l’infant li dona ordres verbals al gos), provoca un reforçament

de l’autoestima molt important

NOM ACTIVITAT Fem titelles

DESCRIPCIÓ Explicarem un conte amb l’ajuda de titelles. El protagonista

serà un gos que passejant trobarà diferents tipus d’animals i

els anirà preguntant si són gossos com ell. Els animals li diran

que no, quina espècie animal son i li explicaran les diferències

que tenen amb ell. Finalment es trobarà al Zuko i els nens/es

han de dir si el protagonista pertany a la família dels cànids

com el Zuko.

Quan ens anem trobant amb els diferents animals, els

preguntarem als nens/es si creuen que són igual que el gos.

D’aquesta manera, treballarem que els infants puguin veure

les diferències entre animals, quines espècies hi ha i en els

més menuts que comencin a saber els noms dels animals i els

diguin.

ASPECTES

TREBALLATS

- Diferent vs igual

- Expressió oral

- Comunicació verbal

- Ampliació del vocabulari

- Comprensió oral

37

EDAT De 0 a 6 anys. Necessitem que els infants comencin a parlar,

ja que ens interessa que puguin com a mínim dir “si” o “no”

quan se’ls pregunti si són animals iguals al protagonista. Però

també és una activitat adequada als infants més petits per a

que comencin a conèixer els conceptes treballats, tals com les

diferències i els noms dels animals que surtin en el conte.

MATERIAL - Titelles amb forma de diferents animals (veure annex

4 titelles)

- Un teatre de titelles, encara que no és imprescindible

- Guió del conte (com a guia, ja que la interacció amb

els infants pot produir improvisació)(veure annex 5

conte)

NOM ACTIVITAT Les parts del cos

DESCRIPCIÓ Començant pel cap passem per la cara (ulls, nas, orelles i

boca), braços, mans, panxa, cames, i peus, del cos humà.

Després agafant al Zuko com a model, diem les parts del seu

cos: comencem pel cap (orelles, ulls, trufa i morro) potes,

panxa i cua. Expliquem les diferències i semblances físiques

que hi ha entre el nostre cos i el d’un gos, fent comparacions:

“nosaltres tenim nas i el Zuko té una trufa”. A mesura que

anem incrementant l’edat dels infants, anirem afegint més

parts del cos, amb la finalitat d’ampliar el vocabulari.

ASPECTES

TREBALLATS

- Comprensió oral

- Conscienciació del cos, relació espacial

- Treballar el concepte “diferent-igual”

EDAT D’1 a 6 anys.

MATERIAL - El nostre cos. També podem utilitzar un dibuix gran

(de dimensions com un nen/a de 2 anys) per anar

assenyalant les parts del cos.

38

NOM ACTIVITAT Som ensinistradors

DESCRIPCIÓ En aquesta activitat, convertirem als infants en petits

ensinistradors. Amb l’ajuda d’unes targetes (veure annex 3

targetes) on surt un dibuis d’un gos en una determinada

posició, el nen/a haurà de donar l’ordre verbal i fer el senyal

que se li indiqui per a que el gos li faci cas. Per ajudar-nos,

tenim l’ordre escrita en petit.

Un cop hagi donat l’ordre i el gos l’hagi realitzat, el nen/a li

podrà tirar un premi al terra com a resultat d’una correcta

execució. Els premis els portarà en una bossa especial, que se

li explicarà que és la que fan servir els ensinistradors

professionals (d’aquesta manera posem al nen/a més en

situació). És molt important dir-li a l’infant que NO li doni el

premi directament a la boca. D’aquesta manera evitem que

es pugui espantar si el gos li agafa el premi massa ràpid.

Per saber els signes que utilitzarem i les paraules, tenim una

graella explicativa (veure annex 6 ordres) a mode de guia pel

mestre.

Un cop tretes totes les targetes, podem relacionar les ordres

verbals amb les físiques i veure si recorden quines eren. Per

ex.: “aixecar la mà- “seu”)

ASPECTES

TREBALLATS

- Autoestima de l’infant (ja que a l’executar el gos les

ordres, pel nen/a és una satisfacció haver-ho fet bé)

- Expressió oral

- Memòria

EDAT D’1 a 3 anys farem l’activitat sense treballar les lletres i a

partir dels 3 anys fins als 6, començarem a diferenciar-les

MATERIAL - targetes amb les ordres

- premis: pinso

- bossa per dur els premis

39

4.1.3. Llenguatge matemàtic

Una àrea que hem de tenir present també en aquestes edats és la que treballa el

llenguatge matemàtic. Malgrat que la matemàtica pura no comença a ensenyar-se fins

a primer de EGB, podem anar treballant conceptes tals com els nombres, aprendre a

contar fins a un nombre limitat, les formes geomètriques i les relacions espacials,

concepte força confús en els infants.

NOM ACTIVITAT Aprenem a contar

DESCRIPCIÓ Farem que el Zuko bordi en cada nombre, a la senyal. Cada cop

que bordi, direm un nombre successiu en veu alta. Primer ho

farem en grup i després d’un en un. Anirem pujant el número

de nombres en funció de l’edat: començarem fins a cinc,

després a 10 i així successivament.

En la primera part de l’activitat ho farem en veu alta. Després

amb l’ajuda d’una pissarra, anirem apuntant els nombres cada

cop que els gos bordi. D’aquest manera relacionarem

l’expressió escrita del nombre amb la verbal.

ASPECTES

TREBALLATS

- Llenguatge matemàtic

- Expressió oral

- Expressió escrita

EDAT D’1 a 6 anys. A mesura que anem incrementant l’edat, anirem

pujant la quantitat de nombres treballats

MATERIAL - Una pissarra o paper i llapis

NOM ACTIVITAT Aprenem els nombres

DESCRIPCIÓ Amb unes targetes on hi hagi escrit un nombre (veure annex 3

targetes), farem que el nen/a tregui una a l’atzar i digui quin

nombre és el que hi ha a la targeta. Quan hagi dit el nombre, li

dirà al gos “Zuko, conte fins a...” i el nombre que hagi dit.

Nosaltres, a la senyal, farem que el gos bordi tantes vegades

com el nen/a hagi dit. Li demanarem al nen/a que conti amb el

40

gos, per a assegurar-nos que “el gos no s’equivoca”.

Com en l’exercici anterior, anirem incrementant els nombres a

mesura que els infants tinguin més edat. En el cas que els

nens/es no sàpiguen quin nombre els hi ha tocat, els ajudarem

entre tots, donant-li pistes, però sense revelar-li directament

quin nombre és.

La targeta pot sortir de la motxilla especial que porta el Zuko al

llom, fent que el nen/a interactuï més amb el gos. Si sabem que

és un infant que no li agraden gaire els gossos, podem demanar

l’ajuda d’un company o donar-li nosaltres directament la

targeta.

ASPECTES

TREBALLATS

- Llenguatge matemàtic

- Expressió oral

- Expressió escrita

- Autoestima (quan veuen que el gos ha fet una ordre que

li han demanat)

- Companyonia (si el nen/a no sap quin nombre li ha tocat

i l’ajudem a esbrinar-ho)

EDAT D’1 a 6 anys. En les edats més petites, si el nen/a encara no

parla, podem fer que digui el nombre amb els dits de la mà.

MATERIAL - Targetes amb els nombres

- Motxilla pel Zuko

NOM ACTIVITAT Aprenem les formes

DESCRIPCIÓ Per fer aquesta activitat utilitzarem les mateixes targetes que

hem utilitzat en l’activitat de “targetes de colors”, ja que

aquestes tenen formes geomètriques diferents (cèrcol, triangle,

quadrat...). Anirem introduint més formes a mesura que

avancem en edat. Al principi en grup, un nen/a agafarà una

targeta de la motxilla del gos i tots hauran de dir quina forma

és. Més endavant es farà de forma individual.

41

En nens/es a partir de 4 anys, farem dos grups. Cada grup haurà

de saber quina forma té la targeta que ha tret un membre de

l’equip contrari i s’anirà puntuant. El grup que encerti més,

haurà guanyat.

ASPECTES

TREBALLATS

- Pas previ a l’aprenentatge de la geometria

- Raonament espacial

- Expressió oral

- Treball en grup

EDAT De 2 a 6 anys

MATERIAL - Targetes amb formes

- Motxilla pel Zuko

4.1.4. Motricitat

La motricitat és un dels aspectes que s’han de treballar més d’hora. Tant la fina com la

gruixuda és important tenir-les en compte, ja que és en aquestes edats quan podrem

detectar anomalies i quan podrem posar-hi, si més no, estimulació per tal de corregir-

ho, ja hem parlat anteriorment de les avantatges que té treballar la psicomotricitat i

tot el que està relacionat amb ella. Ara veurem com podrem aplicar els exercicis i quins

beneficis obtindrem.

NOM ACTIVITAT Sessió de psicomotricitat amb mòduls

DESCRIPCIÓ En una sala dedicada exclusivament a fer psicomotricitat

disposarem una sèrie de mòduls, fent un circuit. Els mòduls han

de ser de diferents formes i han de presentar un repte per

l’infant, ja que d’aquesta manera s’automotivarà. El paper del

gos aquí és el de fer de “guia”. És a dir, fent tàrget de mà, el

farem passar pels mòduls, ensenyant-los als nens/es el

recorregut que han de fer. Després ells hauran de fer-lo i quan

ja hagi passat tota la classe, d’un en un, seran ells qui guiïn al

gos a través del circuit, però haurà de ser alhora que ells també

el fan.

42

Un cop ho hagin fet, deixarem que els infants s’expressin

lliurement amb els mòduls, mentre el gos descansa.

Els últims 10 minuts de les sessions, es fa relaxació. Estirarem al

gos al terra i en cada sessió de psicomotricitat, seran dos

nens/es qui puguin posar el cap sobre el llom del gos, per sentir

la seva respiració i relaxar-se alhora.

ASPECTES

TREBALLATS

- Motricitat gruixuda

- Reforçament de l’autoestima

- Relacions espacials

- Exercici físic

- Aprendre a relaxar-se

EDAT A partir dels 3 anys fins els 6. Abans no considero que es pugui

fer una sessió de psicomotricitat ordenada, ja que tot just

comencen a treballar aquest concepte i és recomanable que en

les primeres sessions els nens/es tinguin llibertat de moviment

MATERIAL - Mòduls de goma-espuma de diferents mides i formes

- Es pot complementar la sessió amb pilotes, cèrcols,

mocadors, etc...

NOM ACTIVITAT Posem guapo al Zuko

DESCRIPCIÓ Tal i com diu el nom de l’activitat, en aquest cas demanarem als

nens/es que es converteixin en perruquers canins. Amb l’ajuda

d’un raspall per gossos, hauran de raspallar-lo començant pel

cap, passant per tot el llom fins la cua. Els petits que no puguin

fer el moviment sencer de cop, hauran de desplaçar-se

caminant, però sempre donant prioritat al moviment del braç.

La intenció és que el braç faci un moviment en paral·lel al gos.

Aprofitarem aquesta activitat per dir-los que el raspallat diari és

una de les tasques més importants que hem de dur a terme si

tenim un gos a casa. D’aquesta manera també treballarem

43

les responsabilitats que comporta tenir un animal de companyia

ASPECTES

TREBALLATS

- Motricitat gruixuda

- Conscienciació de les responsabilitats que comporta un

animal

EDAT De l’1 als 6 anys. Per dur a terme aquesta activitat necessitem

que com a mínim l’infant s’aguanti de peu

MATERIAL - Raspall per a gossos

NOM ACTIVITAT Fem una coreografia

DESCRIPCIÓ Amb aquesta activitat volem fer una petita coreografia molt

senzilla on bàsicament els moviment que realitzi el gos sigui per

luring, ja que d’aquesta manera no caldrà que el gos aprengui

tot un seguit de senyals ni haurem de fer un encadenat. A més

a més, podem treballar en grups de 2 o 4 nens/es i podem fer

que cada coreografia sigui diferent. En infants més petits es farà

de manera individual

Per poder-la dur a terme, només haurem de definir quin tipus

d’exercicis volem que el gos realitzi que puguin ser executables

només utilitzant luring. Deixarem lloc a la improvisació i anirem

apuntant en un paper els moviments que els nens/es vagin

pensant. La música serà una cançó curta que també triaran els

petits amb l’ajuda del mestre/a, depenent de si hi ha un interès

especial en treballar alguna temàtica en concret.

ASPECTES

TREBALLATS

- Motricitat gruixuda

- Ritme

- Memòria

- Treball en equip, ja que la coreografia dependrà de com

a mínim dues persones i aquestes han d’estar

coordinades entre sí.

EDAT De 2 a 4 anys, l’exercici es durà a terme de manera individual

44

De 5 a 6 anys, es farà en grups de 2 a 4 nens/es

MATERIAL - Premis: pinso

- Paper per apuntar la coreografia que farà cada nen/a o

grup

NOM ACTIVITAT Fem exercici amb el Zuko

DESCRIPCIÓ Dintre de les activitats que farem per treballar la

psicomotricitat, afegim aquesta on el Zuko tindrà un paper

absolutament passiu, però els nens/es adquiriran un paper molt

actiu. Realitzarem dues classes d’exercicis.

En el primer, el gos estarà de peu, quiet i els nens/es hauran de

passar per sota d’ell arrossegant-se pel terra com si fossin serps.

Un a un aniran passant per sota i serà el punt de partida a un

posterior circuit que els nens/es hauran de realitzar. En aquest

circuit trobaran capses per passar per sobre, mòduls de

psicomotricitat amb graons, un petit tobogan pel que s’hauran

de tirar...el circuit el construirem amb els recursos que tinguem

a l’abast, ja que l’objectiu principal és fer exercici físic.

En el segon, el gos estarà al final del recorregut, estirat al terra

i els nens/es hauran de passar per sobre d’ell. Se’ls pot oferir

ajuda externa per fer-ho, però l’esforç gran l’hauran de fer els

infants aixecant bé les cames por poder passar sense

problemes.

ASPECTES

TREBALLATS

- Motricitat gruixuda

- Exercici físic

- Seguir un ordre i tenir una bona organització, ja que

hauran de respectar torns a l’hora de fer el circuit

EDAT De 3 a 6 anys. Considero que edats menors comportaria una

falta de sincronia a l’hora de fer tot el circuit de forma ordenada.

MATERIAL - Tot el material que tinguem al nostre abast a l’escola.

45

Qualsevol objecte serveix per posar-lo al circuit si

superar-lo comporta l’execució d’un moviment físic per

part de l’infant.

NOM ACTIVITAT Imitem al Zuko

DESCRIPCIÓ El Zuko serà l’exemple a imitar pels nens/es. El gos es posarà

davant i la resta de nens darrera seu fent una fila en paral·lel i

en ordre, vigilant que tots puguin veure quins moviments fa.

Depenent de l’exercici hi haurà moments que utilitzarem una

senyal per comunicar-nos amb el gos (seu, terra...)i de vegades

simplement podrem utilitzar luring (fer una volta sobre sí

mateix, fer la “croqueta”, saltar, anar d’un costat a l’altre...)

ASPECTES

TREBALLATS

- Motricitat gruixuda

- Imitació

- Exercici físic

- Extrapolació de moviments (gos vs nen/a)

EDAT De 2 a 6 anys.

MATERIAL - Premis: pinso

4.1.5. Llenguatge escrit

Malgrat que en les edats dels infants als que ens dirigim encara no es treballa la

lectoescriptura, però si podem començar a introduir el concepte de les vocals amb

nens/es de 4 a 5 anys i les consonants amb infants de fins a 6.

NOM ACTIVITAT Quina lletra és?

DESCRIPCIÓ Per realitzar aquesta activitat utilitzarem unes targetes amb

vocals i altres amb consonants. Necessitarem la motxilla del

Zuko, on posarem les targetes i un a un, els nens/es aniran

agafant una targeta quan el gos es posi davant d’ells. Hauran de

dir quina lletra hi ha a la targeta

ASPECTES

TREBALLATS

- Iniciació al llenguatge escrit

- Memòria

46

- Treball del pensament abstracte

EDAT De 4 a 6 anys.

MATERIAL - Targetes amb les lletres

- Motxilla del gos

4.2 Espectacles, festes i esdeveniments

En aquest apartat descriurem les activitats en funció del que el client ens demani. Amb

aquesta informació podrem dissenyar activitats segons les habilitats ja apreses del gos

o li podrem ensenyar de noves, depenent del temps que se’ns doni. A continuació

presentarem algunes activitats:

NOM

ACTIVITAT

Festa de la Castanyada

DESCRIPCIÓ El primer que farem serà explicar el conte de “La Castanyera” .

Un cop acabat, els explicarem que en aquesta ocasió la

castanyera ha enviat al seu ajudant particular, el Zuko, a qui li

haurem posat un mocador al cap (com la castanyera). Omplirem

un cistell ple de castanyes i serà el Zuko l’encarregat de portar-

lo a la boca, agafant-lo per la nansa. Deixarem que els nens/es

s’apropin d’un en un i agafin les castanyes per poder-les menjar.

Després ballarem tots junts la dansa de “la Castanyera”. Pel

conte i la cançó utilitzarem la llengua catalana.

ASPECTES

TREBALLATS

Treballem tant l’expressió oral com la comprensió a través del

conte i intentarem en la mesura del possible que els nens/es

interactuïn i participin en l’explicació, fent preguntes, ajudant a

explicar el conte, contestant a les nostres preguntes mentre

l’expliquem... La interacció amb el Zuko és lúdica i per que els

nens/es no que hagin tingut oportunitat de tocar un gos ho

puguin fer.

EDAT Dels 1 als 6 anys

MATERIAL Un mocador pel Zuko, un cistell, castanyes, el conte de “La

Castanyera” i la cançó de “La Castanyera”

47

Nom de l’activitat Festa de Nadal

DESCRIPCIÓ Farem cagar el tió. Dues setmanes abans, anirem a buscar el tió

al bosc o farem que “piqui” a la porta de l’escola. Els explicarem

als nens/es que li han de posar menjar cada dia per que el tió

s’engreixi i després pugui cagar torrons, regals, menjar, etc. Un

cop anem a fer-lo cagar, li cantarem la cançó21 en petits grups i

el picarem amb un bastó. Després aixecarem la manta que porti

per sobre el Tió i veurem que ha cagat regals. La funció del Zuko

serà repartir els regals als nens/es.

ASPECTES

TREBALLATS

Treballem l’expressió oral i la comprensió, així com el ritme. Un

factor que també es treballa en petita mesura és la

psicomotricitat pel fet de picar al Tió amb un bastó o pal. Amb

el treball previ d’alimentar al Tió, estem treballant la constància

i perseverança, ja que es converteix en un treball diari fins el

moment de fer-lo cagar.

EDAT Dels 1 als 6 anys

MATERIAL Tió de fusta, manta, pals de fusta o similar, regals.

Nom de

l’activitat

Festa de Sant Jordi

DESCRIPCIÓ Explicarem el conte de “La llegenda de St. Jordi”. El Zuko, un cop

acabat el conte, els donarà a cada nen/a una rosa feta de paper,

cartró, fusta, plastilina...

ASPECTES

TREBALLATS

Expressió oral i comprensió. Treballem la imaginació i el fet que

puguin relacionar-se amb qui està explicant el conte, ja que el

narrador pot fer preguntes als nens/es que estiguin escoltant.

EDAT Dels 1 als 6 anys

MATERIAL Flors fetes amb diferents materials, el conte de “La llegenda de

St. Jordi”

21 “Caga Tió, Tió de Nadal, avellanes i torrons. No caguis arengades, que són massa salades. Caga torrons, que són més bons”

48

Nom de l’activitat Festa de final de curs

DESCRIPCIÓ Farem una petita coreografia amb el Zuko. Demanarem

prèviament a l’escola quina cançó volen que treballem i

improvisarem amb la tècnica del luring. Podem barrejar

exercicis que el gos ja sàpiga fer sota una ordre(seure, terra...).

també demanarem a l’escola si han pensat en donar algun regal

als nens/es de final de curs. Si és així, farem que sigui el Zuko qui

els reparteixi amb l’ajuda de la motxilla. Posarem als nens/es en

fila i farem que d’un en un agafin el seu regal, posant el gos

davant d’ells.

Quan haguem acabat deixarem que els nens/es puguin acariciar,

al gos, passejar-lo, donar-li premis, però d’un en un i en ordre.

ASPECTES

TREBALLATS

Bàsicament aquest exercici és lúdic. El que es busca és que els

nens/es s’ho passin bé i puguin tenir la oportunitat de tocar un

gos i passejar-lo si encara no ho han fet mai o no tenen la

possibilitat de fer-ho sovint.

EDAT Dels 1 als 6 anys

MATERIAL - Motxilla

- Premis

- Regals fets per l’escola

- Cançó per la coreografia

Nom de l’activitat Festa d’aniversari

DESCRIPCIÓ Farem una petita coreografia amb el Zuko, posant la cançó “anys

i anys per molts anys”. Amb la tècnica del luring, guiarem al gos

perquè passi entre les nostres cames, perquè faci una volta

sobre sí mateix, etc. Podem improvisar sobre la marxa.

Quan acabi la cançó, farem que el nen/a de l’aniversari pugui

repetir la coreografia amb el Zuko. Després serà l’hora d’obrir

els regals. Demanarem als assistents a la festa que es col·loquin

en fila amb el seu regal i l’infant anirà passant d’un en un amb el

49

Zuko com a ajudant. Ell portarà la motxilla i el petit/a podrà

col·locar els regals dins sempre que sigui possible.

Quan hagi acabat tots els nens/es de la festa podran tocar al gos,

passejar-lo, donar-li premis, però d’un en un i en ordre.

ASPECTES

TREBALLATS

- Psicomotricitat

- Sentit del ritme

- Ordres verbals

EDAT Dels 1 als 6 anys

MATERIAL - Motxilla pel Zuko

- Cançó d’aniversari

- Premis

- Bossa per posar els premis

4.3 Conscienciació a la població

4.3.1. Quines cures i necessitats té un animal de companyia?

Dins d’aquest apartat, com ja he comentat anteriorment, una de les explicacions que

donarem als nens/es i als adults en el segon cas d’activitats, seran totes les cures que

comporta tenir un gos a casa. Aquestes activitats estan pensades pels nens/es a partir

de 2 anys, ja que és en aquesta edat quan més interaccionen i aprofitarem que ja

comencen a parlar. Fer-ho amb infants més petits, seria més complicat ja que costaria

molt més que mantinguessin l'atenció durant l’explicació.

Portarem tot el material necessari : raspall, menjar(pinso, paté i galetes),bols de

menjar i beure, kong, aigua, bosses per excrements, corda, collar i sabó. Ho posarem

tot a la vista dels nens/es i anirem demanant al gos amb l’ordre “agafa” que vagi

agafant amb la boca els diferents materials i que me’l porti. La dinàmica sempre és la

mateixa per cada objecte. Primer preguntem als nens/es si saben què és i perquè

serveix. Si saben la resposta deixarem que ho expliquin ells (per treballar la llengua

oral) i se’ls rectificarà en el cas que fos necessari. Si no parlessin, se’ls hi explicaria poc

a poc i entonant exageradament per captar més la seva atenció:

• Raspall: explicarem que el raspall serveix per mantenir al gos net. També que

el raspallat ha de ser al contrari de la direcció del pel al principi i després cap al

50

final al revés. Raspallar al nostre gos cada dos dies ens servirà per treure-li la

pols que pot acumular i fer que el pèl brilli. Un cop els hi hagi fet la demostració,

demanaré un voluntari que vulgui raspallar al gos (treballen psicomotricitat

gruixuda).

• Menjar: hi ha tres tipus:

- Pinso, que explicarem que és el menjar principal del gos. Que se li ha de donar

d’un a dos cops al dia i que hem de vigilar amb les racions, ja que cada gos té

una quantitat diferent de menjar. Podem explicar que hi ha diferents tipus de

pinso: per cadells, per gossos sènior, lights...i també demanarem al gos que

porti un bol. Avisarem que hi ha gossos que els agrada menjar tranquils i que si

no coneixem al gos, sota cap concepte ens aproparem mentre mengi.

D’aquesta manera prevenim possibles atacs de gossos possessius amb el seu

menjar.

-Paté: juntament amb la llauna de paté demanarem al gos que també porti el

kong i els explicaré que serveix per posar menjar a dins (posant l’exemple del

paté) i que li podem donar al gos quan marxem de casa i el deixem sol, perquè

així s’entretingui, ja que treure el menjar del kong el distraurà durant una bona

estona i estimularà la seva creativitat, pensant en maneres de treure’l de dins.

-Galetes i capricis: utilitzarem les galetes per introduir als petits en el món de

l’ensinistrament. Els explicarem que quan un gos fa alguna cosa que volem,

l’hem de premiar amb un menjar que sigui especial. A aquest menjar

l’anomenem “premi” i li podem donar directament amb la mà o llençar-lo al

terra. Li demanarem al nen/a que li doni una ordre (un “seu” per exemple) i

que quan el gos ho faci li doni el premi. Podem anar variant l’ordre segons el

que ens convingui.

• Aigua: aquest és un element molt important pel gos. S’ha de mantenir hidratat

i farem un símil amb els mateixos nens/es. Els explicarem la importància de

donar-los aigua sobretot a l’estiu que és quan fa més calor i que sempre ha de

tenir el bol ple. Els direm que si sortim a fer una excursió amb el gos, on estarem

una bona estona caminant, és molt aconsellable que portin aigua per a poder-

li donar.

51

• Bosses per excrements, corda i collar: aquests tres elements són bàsics per

quan sortim a passejar amb el nostre gos. El collar li posarem al coll i

demanarem un voluntari per que ho faci. Després explicarem que la corda és

necessària i obligatòria, per diversos motius: poder controlar al gos, que no

s’escapi i per evitar perills que ens puguem trobar a l’hora de passejar: creuar-

nos amb altres gossos, persones, nens/es petits, etc. El mateix voluntari que ha

posat el collar, podrà passejar-lo per la sala. Li explicarem la manera correcta

d’agafar la corda: el més curt possible i sense tirar al gos, mantenint-lo al nostre

costat. Aprofitarem aquesta activitat per explicar la funció de les bosses

d’excrements: quan traiem al gos a passejar, una de les raons de perquè ho fem

és per a que puguin fer les seves necessitats. Però hem d’aclarir que els gossos

no poden recollir els seus excrements i que aquesta funció l’hem de fer

nosaltres. Per això serveix les bosses. El motiu principal és que hem de mantenir

els carrers nets, ja que no és agradable trepitjar un excrement. Penso que si ja

de ben petits se’ls explica, aconseguirem que els infants siguin curosos en

aquest aspecte i puguin donar exemple a la gent que no ho fa. Per simular

aquesta acció, posarem un excrement de mentida al terra i els explicarem com

recollir-la sense que ens taquem. Després ho llencem a una brossa i...llestos!.

• Sabó: moltes persones porten als seus gossos a un perruqueria canina. De la

mateixa manera que nosaltres ens dutxem per estar “guapos” els gossos també

ho fan, però no tant sovint com les persones. Existeix la opció de dutxar-los a

casa i els explicarem que en botigues especialitzades podem trobar diferents

tipus de sabons, depenent del pelatge de l’animal. Farem una simulació de com

s’ha de rentar un gos i explicarem que és molt important l’esbandit , ja que si

queden restes de sabó, l’animal podria tenir picors. Simularem que netegem

les orelles, les potes, el tronc i la cua, fent moviments en cercles i estrenyent

amb les puntes dels dits. Un cop net, assecarem el cabell primer amb una

tovallola i després amb un assecador. Aquest tipus d’higiene la podrem realitzar

com a molt un cop al mes, i explicarem que amb el raspallat del cabell els gossos

es mantenen nets i per tat no cal dutxar-los tan sovint com ho fem nosaltres.

Farem la broma que això no serveixi d’excusa per no banyar-se.

52

Un cop haguem acabat amb la presentació de tots els materials, passarem a explicar la

importància de la figura del veterinari. Explicarem que el veterinari és un gran amic

que ens ajudarà a mantenir al nostre gos sà. Ell li posarà les vacunes que necessita per

que no es posi malalt, li farà les revisions i haurem d’anar sempre que veiem que el gos

està malalt. Els nens/es han de tenir al veterinari com a un referent i aquell a qui

demanar consell. Farem el símil amb el pediatre, preguntant-los: “quan vosaltres esteu

malalts a qui aneu a veure? Doncs els animals van al veterinari”.

4.3.2. Adopta, no compris

L’abandonament és un fet que, malauradament es dona a diari. Segons la F.A.P.A.M.22,

cada 3 minuts s’abandona a una animal de companyia a Espanya, més de 300.000 a

l’any. A més a més, la crisi econòmica ha provocat que mantenir a un animal de

companyia sigui inviable per moltes famílies. És per això que les gosseres i protectores

estan desbordades i que es fa urgent una crida a l’adopció. Des d’aquest projecte

m’agradaria animar tan a nens/es com a adults a que si volen gaudir de la companyia

d’un animal, optin per l’adopció. Els explicaria que els animals adoptats, tenen un xip

d'identificació on estan totes les seves dades i que és el millor mètode per recuperar a

un animal que s’ha perdut. A més a més, entreguen a l’animal desparasitat, amb les

vacunes al dia i esterilitzat. Sabem que els cadells són molt macos i simpàtics, però

hem de fomentar l’adopció d’animals adults i sèniors, explicant que els cadells tard o

d’hora es faran grans i que adoptar a un gos adult aporta l’avantatge de que el seu

caràcter ja està format i és molt més fàcil que s’adapti a la nostra família, ja que hi ha

un animal especial per cada família especial.

Per explicar aquest apartat, m’ajudaria del conte “Bienvenido a casa Max” ( veure

annex 7 Max ), creat per la Fundació Affinity23, on s’explica com una família adopta a

un gos, totes les cures que necessita i què fan quan arriben èpoques de vacances. A

través del conte motivaria als nens/es que volguessin tenir un animal de companyia a

demanar als pares que ho fessin a través d’una protectora. També els animaria a donar

22 Federación de Asociaciones de Protección Animal de Madrid 23 Fundació creada al 1987 per l’empresa Affinity Petcare, empresa líder en el mercat español en la venda d’aliment per gossos y gats. Aquesta entitat és sense ànim de lucre

53

un cop d’ull a la pàgina web de la Fundació24 i a si estan interessats posar-los en

contacte amb diverses protectores amb les que tinc relació: SOSGolden, ARBRA i

l’Associació Protectora d’Animals de Granollers25. Aquestes entitats els aconsellaran

en quina és la millor opció segons el tipus de família que siguin, el lloc on viuen, les

condicions personals, etc.

5. PROGRAMA DE TREBALL

Per poder dur a terme un correcte ensinistrament del Zuko, haurem de dissenyar un

programa de treball. Aquest consisteix en explicar detalladament com ensenyarem

cada exercici que volem aconseguir, quines ordres verbals i físiques donarem i com

estaran distribuïts els entrenaments en temps (horaris i dies d’entrenament). En les

descripcions dels exercicis especificarem quines tècniques d’ensinistrament

utilitzarem i quins són els passos a seguir per aconseguir que l’exercici que li estem

demanant sigui el més precís i consolidat possible. El programa de treball el dividirem

en:

• Ensinistrament de base

• Cronograma de l’ensinistrament de base

• Ensinistrament específic

• Cronograma de l’ensinistrament específic

El material que necessitarem per poder dur a terme els entrenaments serà:

- Premis (quantitat diària de menjar que li pertoca al gos) - Clicker - Bossa per a posar els premis - Corretja i collar - Aigua - Joguines: pilotes i cordes

5.1 Ensinistrament de base

Dins de l’ensinistrament caní hi ha una sèrie d’exercicis que denominem “base”,

perquè són els que molts cops utilitzem com a punt de sortida per aconseguir un altre

24 http://www.fundacion-affinity.org 25 http://www.sosgolden.org , http://adopcionsresponsables.org i http://www.protectoragranollers.org

54

exercici. Són els moviments més simples i que en la majoria d’ocasions el gos els fa de

forma natural. El que pretenem és que sota una ordre verbal, la faci quan nosaltres li

indiquem. Hi ha diversos exercicis de base, però nosaltres, pel tipus d’activitats que

farem, només necessitem tres: seu, terra i quiet. A continuació descriurem de forma

detallada com s’han d’ensenyar i quines eines utilitzarem per fer-ho. Per poder

començar a fer els exercicis, el gos ha de tenir carregat el clicker26. També hem de tenir

present que no començarem cap ensinistrament fins que el gos prèviament no hagi fet

les seves necessitats:

• Càrrega del clicker : per poder començar l’entrenament base, necessitarem

prèviament haver carregat el clicker. El clicker és una eina que produeix un so

curt i precís quan premem una petita pestanya que té. Aquest so l’haurem

d’associar a un premi cada cop que es produeixi. D’aquesta manera, quan el

gos senti el soroll, sabrà que després apareixerà un premi. El clicker ens dona

precisió i immediatesa, ja que quan el gos realitza el moviment just que estem

buscant, li indiquem que és allò el que volem i que tindrà un premi per haver-

ho fet bé. Es tracta d’una simple associació soroll-premi. Per poder carregar el

clicker, ho farem de dues maneres:

- Primer tirarem un grapat de premis al terra i cada cop que el gos agafi

un, clicarem.

- Després de diferents assajos, li donarem els premis d’un en un de la

nostra mà. La seqüència serà click-premi.

Sabrem que el clicker està carregat quan al fer-lo sonar, el gos dirigeix la seva

mirada buscant el premi. Quan entrenem, sempre que es faci sonar el clicker

ha d’haver-hi premi, ja que sinó aquesta associació es perdria. A més a més, el

clicker pot ser una eina molt valuosa, però si no es fa servir correctament pot

portar a equívocs en el gos. Per tant, hem d’estar molt segurs del moment en

que el fem sonar, clicant el moment més precís de l’exercici.

26 Carregar el clicker significa que el gos ha d’haver associat prèviament el soroll del clicker a un premi. D’aquesta manera quan el senti li estarem indicant que aquell precís moviment és el que li estem demanant.

55

• Seu : serà l’ordre amb la que iniciarem l’ensinistrament i de la que partim per

ensenyar altres ordres més endavant. Ens ajudarà en el control del gos i a

mantindré l’atenció en el guia27. Per aconseguir aquest moviment utilitzarem

la tècnica del luring28.Ens posarem davant del gos (de peu o asseguts si és

necessari) amb un tros de premi/menjar a la mà dreta. Captarem la seva

atenció amb el menjar i pujarem la mà, a prop de la seva trufa, fent que ens

segueixi aixecant el cap. Seguirem pujant la mà fins que el gos s’assegui de

forma natural (quan aixequi el cap, se li aniran caient els quarts del darrere).

Clicarem i premiarem donant-li el tros de menjar. Després de diverses

repeticions, podem incorporar l’ordre verbal “seu” i l’ordre física d’aixecar la

mà doblegant el colze. Recompensarem sempre que l’animal faci la conducta.

Poc a poc canviarem el programa de recompensa a intermitent29, però sempre

i quan l’animal ja faci de manera correcta l’exercici cada vegada que se li

demana. Realitzarem entrenaments de 10 minuts de duració, descansant 5

minuts, durant 30 minuts, dos cops al dia. Al principi ho farem en un entorn

controlat i tranquil i quan el percentatge dels exercicis siguin executats

correctament en un 80% de les vegades, poc a poc introduirem distractors per

aconseguir afermar la conducta.

• Terra : De la mateixa manera que el “seu” aquest és un exercici bàsic per

guanyar control sobre el gos. Començarem l’exercici des de la posició de sentat.

Utilitzarem també la tècnica del luring. Amb el premi a la mà dreta, aproparem

el menjar a la seva trufa i anirem baixant la mà fins arribar al terra, allunyant-la

lleugerament, davant del gos. L’animal seguint el menjar, acabarà tombant-se

de manera natural. Després de diverses repeticions, incorporarem l’ordre

verbal “terra” i l’ordre física d’estendre el braç cap avall, enganxat al cos, i el

recompensarem sempre que l’animal faci la conducta, per anar canviant el

programa de reforçament a intermitent, de nou, sempre que l’animal faci la

conducta sempre que se li demana. Com en l’exercici anterior, primer

27 Guia: persona que controla i dirigeix els moviments d’un gos. Té cura d’aquest i li proporciona benestar. 28 Tècnica que utilitza el menjar posat a la mà per guiar al gos a través de seguir amb l’olfacte la olor. 29 No premiar sempre que el gos faci el comportament. Per exemple premiar 1 cop de cada 3 que ho faci bé.

56

realitzarem l’entrenament en un entorn controlat i poc a poc anirem

incorporant distractors. Els entrenament seran de 10 minuts, descansant 5,

durant 30 minuts, dos cops al dia.

• Quiet : aquesta és l’ordre principal de control i ens serà de molta utilitat en un

gos de treball. Això significa que ha de quedar molt ben consolidada. Li donarà

seguretat al gos quan no estiguem amb ell. Partint de l’ordre “seu”, farem una

senyal amb el palmell de la mà oberta (ordre física) i direm l’ordre verbal

“quiet”. Passats uns segons (primer 3 segons, després 4, etc.) mantenint

aquesta posició, premiarem al gos. En el cas que el gos s’aixequés, començarem

de tornada a l’ordre inicial i repetirem l’exercici. Al principi el gos haurà d’estar

en aquesta posició al nostre costat, però poc a poc nosaltres ens anirem

movent pels voltants, sense allunyar-nos gaire. Per tant, treballarem els criteris

de temps (allargant-lo) i distància primer per separat i després alhora. Cada cop

que el gos mantingui la posició el premiarem, però si s’aixeca, començarem des

del principi sense premiar-lo. És molt important no reganyar-lo i tenir paciència.

Si veiem que el gos no consolida l’ordre, haurem de baixar els criteris previs i

acomodar-los al que ens demani el gos, incrementant més lentament la

dificultat. Premiarem a l’animal quan es quedi quiet fins que tornem cap a ell.

Començarem amb reforç continu per anar passant a un reforçament

intermitent poc a poc.

• Target de mà (toca) : el target de mà ens servirà per poder guiar al gos cap a la

direcció que nosaltres vulguem i en algunes ocasions per indicar-li alguna

ubicació que volem que toqui amb la trufa. Començarem apropant el palmell

de la mà dreta al gos, a l’alçada del morro. Aquesta serà la nostra senyal física.

Esperem que, per simple curiositat, el gos ens toqui el palmell amb la seva trufa

i cliquem. Repetim l’exercici diverses vegades, fins que ho tingui assolit. El

següent pas serà moure´ns cap endavant amb el palmell davant del nas. Quan

el gos ens segueixi, tornem a clicar. Per aquest exercici introduirem l’ordre

“toca”, ja que ens servirà més endavant per indicar-li quan volem que toqui un

objecte, guiant-lo amb la mà.

57

5.2 Cronograma de l’ensinistrament de base

El cronograma de l’ensinistrament de base està pensat per que duri quatre setmanes.

Treballarem de dilluns a divendres, fent descans el cap de setmana. Les sessions seran

de 30 minuts, treballant 10 minuts i descansant 5 minuts entremig. Farem dues

sessions diàries. L’explicació detallada de la realització dels exercicis està en l’apartat

anterior, de manera que en el cronograma només s’explicaran els passos bàsics a

seguir. Per a qualsevol dubte, s’haurà de consultar l’apartat anterior de l’exercici que

correspongui. Malgrat que l’entrenament el duré jo mateixa a terme, està pensat per

a que qualsevol persona que sigui ensinistradora el pugui realitzar, en el cas que fos

necessari. És important que tinguem present que sempre mirem el benestar de

l’animal. Si per qualsevol motiu veiem que l’animal no està concentrat, que no fa cas o

que presta més atenció a qualsevol altre cosa que a nosaltres, deixarem l’entrenament

immediatament i el continuarem més endavant o si es donés el cas, al dia següent.

També hem de tenir present que abans de començar amb l’entrenament, el gos ha

d’haver fet les seves necessitats.

El material que necessitem per dur a terme l’ensinistrament és: premis, bossa de

premis, corretja i collar i clicker.

SETMANA 1

DIA HORA INSTRUCTOR EXERCICI EXPLICACIÓ

Dilluns 9:30-

10:00

Sandra Càrrega

del clicker

Donarem reforçament de

menjar immediatament després

de fer sonar el clicker (com a

molt un segon) i fem diverses

repeticions. per comprovar que

s’ha assolit, farem sonar el

clicker i mirarem si el gos

reacciona buscant el menjar.

Dilluns 18:00-

18:30

Sandra Recordator

i del clicker

(2 minuts)

Comprovarem que el clicker està

carregat i començarem amb el

“seu” amb luring i clicker tal i

58

+ inici al

“seu”

com es descriu en l’apartat

d’exercicis. Premiarem sempre

Clicker + premi

Dimarts 9:30-

10:00

Sandra “seu” Repetirem el comportament del

“seu” fins que es realitzi en un

50-70% dels cops. Premiarem

sempre. Clicker + premi

Dimarts 18:00-

18:30

Sandra “seu” Repetirem el comportament del

“seu” fins que es realitzi el 100%

de les vegades. Introduirem

l’ordre “seu” abans de que el gos

faci l’acció i també l’ordre física.

Premiarem sempre.

Clicker + premi

Dimecres 9:30-

10:00

Sandra “seu” Repetirem l’ordre “seu” verbal i

física, premiant de forma

aleatòria. (una de cada tres

vegades que ho faci bé)

Clicker + premi

Dimecres 18:00-

18:30

Sandra “seu” Repetirem el comportament

“seu” en un ambient diferent,

premiant sempre. El

comportament amb distractors

el practicarem cada cop que

estigui en un ambient diferent

que no sigui el d’entrenament

habitual.

Clicker + premi

Dijous 9:30-

10:00

Sandra “seu”

(retirada

del clicker)

Començarem a retirar el clicker.

A l’ordre de “seu” ja no clicarem,

però seguirem premiant sempre,

59

en el seu entorn habitual

d’entrenament. Premi

Dijous 18:00-

18:30

Sandra “seu”

(retirada

del clicker)

En un ambient diferent a

l’habitual, farem el “seu” sense

clicker però premiant sempre.

Premi

Divendres 9:30-

10:00

Sandra “seu”

(retirada

del clicker)

Afermarem el comportament del

“seu” en l’ambient habitual i

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

Divendres 18:00-

18:30

Sandra “seu”

(retirada

del clicker)

Afermarem el “seu” en un

ambient diferent a l’habitual,

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

SETMANA 2

DIA HORA INSTRUCTOR EXERCICI EXPLICACIÓ

Dilluns 9:30-

10:00

Sandra “seu” (2

minuts) +

“terra”

Recordarem durant els dos

primers minuts el “seu” amb

reforçament intermitent. Passat

aquest temps introduirem

l’exercici “terra” tal i com es

descriu en l’apartat anterior.

Farem servir clicker per reforçar

i es premiarà cada cop.

Clicker+ premi.

Dilluns 18:00-

18:30

Sandra “terra” Repetirem el comportament del

“terra” fins que es realitzi en un

50-70% dels cops. Premiarem

60

sempre.

Clicker + premi

Dimarts 9:30-

10:00

Sandra “terra” Repetirem el comportament del

“terra” fins que es realitzi el

100% de les vegades.

Introduirem l’ordre “terra”

abans de que el gos faci l’acció i

també l’ordre física. Premiarem

sempre. Clicker + premi

Dimarts 18:00-

18:30

Sandra “terra” Repetirem l’ordre “terra” verbal

i física, premiant de forma

aleatòria. (una de cada tres

vegades que ho faci bé)

Clicker + premi

Dimecres 9:30-

10:00

Sandra “terra” Repetirem el comportament

“terra” en un ambient diferent,

premiant sempre. El

comportament amb distractors

el practicarem cada cop que

estigui en un ambient diferent

que no sigui el d’entrenament

habitual. Clicker + premi

Dimecres 18:00-

18:30

Sandra “terra”

(retirada

del clicker)

Començarem a retirar el clicker.

A l’ordre de “terra” ja no

clicarem, però seguirem

premiant sempre, en el seu

entorn habitual d’entrenament.

Premi

Dijous 9:30-

10:00

Sandra “terra”

(retirada

del clicker)

En un ambient diferent a

l’habitual, farem el “terra” sense

clicker però premiant sempre.

61

Premi

Dijous 18:00-

18:30

Sandra “terra”

(retirada

del clicker)

Afermarem el comportament del

“terra” en l’ambient habitual i

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

Divendres 9:30-

10:00

Sandra “terra”

(retirada

del clicker)

Afermarem el “terra” en un

ambient diferent a l’habitual,

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

Divendres 18:00-

18:30

Sandra “terra” (2

minuts) +

“quiet”

Recordarem durant els dos

primers minuts el “terra” amb

reforçament intermitent. Passat

aquest temps introduirem

l’exercici “quiet” tal i com es

descriu en l’apartat anterior.

Farem servir clicker per reforçar

i es premiarà cada cop.

Clicker+ premi.

SETMANA 3

DIA HORA INSTRUCTOR EXERCICI EXPLICACIÓ

Dilluns 9:30-

10:00

Sandra “quiet” Repetirem el comportament del

“quiet” fins que es realitzi en un

50-70% dels cops. Premiarem

sempre.

Clicker + premi

Dilluns 18:00-

18:30

Sandra “quiet” Repetirem el comportament del

“quiet” fins que es realitzi el

100% de les vegades.

Introduirem l’ordre “quiet” abans

62

de que el gos faci l’acció i també

l’ordre física. Premiarem

sempre. Clicker + premi

Dimarts 9:30-

10:00

Sandra “quiet” Repetirem l’ordre “quiet” verbal

i física, premiant de forma

aleatòria. (una de cada tres

vegades que ho faci bé)

Clicker + premi

Dimarts 18:00-

18:30

Sandra “quiet” Repetirem el comportament

“quiet” en un ambient diferent,

premiant sempre. El

comportament amb distractors

el practicarem cada cop que

estigui en un ambient diferent

que no sigui el d’entrenament

habitual. Clicker + premi

Dimecres 9:30-

10:00

Sandra “quiet”

(retirada

del clicker)

Començarem a retirar el clicker.

A l’ordre de “quiet” ja no

clicarem, però seguirem

premiant sempre, en el seu

entorn habitual d’entrenament.

Premi

Dimecres 18:00-

18:30

Sandra “quiet”

(retirada

del clicker)

En un ambient diferent a

l’habitual, farem el “quiet” sense

clicker però premiant sempre.

Premi

Dijous 9:30-

10:00

Sandra “quiet”

(retirada

del clicker)

Afermarem el comportament del

“quiet” en l’ambient habitual i

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

63

Dijous 18:00-

18:30

Sandra “quiet”

(retirada

del clicker)

Afermarem el “quiet” en un

ambient diferent a l’habitual,

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

Divendres 9:30-

10:00

Sandra “quiet” (2

minuts) +

“toca”

Recordarem durant els dos

primers minuts el “quiet” amb

reforçament intermitent. Passat

aquest temps introduirem

l’exercici “toca” tal i com es

descriu en l’apartat anterior.

Farem servir clicker per reforçar

i es premiarà cada cop.

Clicker+ premi.

Divendres 18:00-

18:30

Sandra “toca” Repetirem el comportament del

“toca” fins que es realitzi en un

50-70% dels cops. Premiarem

sempre. Clicker + premi

SETMANA 4

DIA HORA INSTRUCTOR EXERCICI EXPLICACIÓ

Dilluns 9:30-

10:00

Sandra “toca” Repetirem el comportament del

“toca” fins que es realitzi el 100%

de les vegades. Introduirem

l’ordre “toca” abans de que el

gos faci l’acció i també l’ordre

física. Premiarem sempre.

Clicker + premi

Dilluns 18:00-

18:30

Sandra “toca” Repetirem l’ordre “toca” verbal i

física, premiant de forma

aleatòria. (una de cada tres

64

vegades que ho faci bé)

Clicker + premi

Dimarts 9:30-

10:00

Sandra “toca” Repetirem el comportament

“toca” en un ambient diferent,

premiant sempre. El

comportament amb distractors

el practicarem cada cop que

estigui en un ambient diferent

que no sigui el d’entrenament

habitual. Clicker + premi

Dimarts 18:00-

18:30

Sandra “toca”

(retirada

del clicker)

Començarem a retirar el clicker.

A l’ordre de “toca” ja no

clicarem, però seguirem

premiant sempre, en el seu

entorn habitual d’entrenament.

Premi

Dimecres 9:30-

10:00

Sandra “toca”

(retirada

del clicker)

En un ambient diferent a

l’habitual, farem el “toca” sense

clicker però premiant sempre.

Premi

Dimecres 18:00-

18:30

Sandra “toca”

(retirada

del clicker)

Afermarem el comportament del

“toca” en l’ambient habitual i

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

Dijous 9:30-

10:00

Sandra “toca”

(retirada

del clicker)

Afermarem el “toca” en un

ambient diferent a l’habitual,

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

65

Dijous 18:00-

18:30

Sandra Repàs de

tots els

exercicis

Anirem repassant els 4 exercicis,

sense seguir un ordre concret i

premiant de forma aleatòria, per

afermar els comportaments, en

l’ambient habitual

d’entrenament.

Divendres 9:30-

10:00

Sandra Repàs de

tots els

exercicis

Anirem repassant els 4 exercicis,

sense seguir un ordre concret i

premiant de forma aleatòria, per

afermar els comportaments, en

un ambient diferent a l’ habitual

d’entrenament.

Divendres 18:00-

18:30

Sandra Repàs de

tots els

exercicis

Anirem repassant els 4 exercicis,

sense seguir un ordre concret i

premiant de forma aleatòria, per

afermar els comportaments, en

un ambient diferent a l’ habitual

d’entrenament.

5.3 Ensinistrament específic

L’ensinistrament específic és aquell que durem a terme per ensenyar-li al gos exercicis

més concrets, adaptats a les nostres necessitats en funció de les activitats que

realitzem amb els nens/es. Els exercicis que realitzarem seran: Passa, agafa i deixa i

borda (sense ordre verbal, només física). A continuació descriurem de forma detallada

com s’han d’ensenyar i quines eines utilitzarem per fer-ho. Per poder començar a fer

els exercicis, el gos ha de tenir carregat el clicker. També hem de tenir present que no

començarem cap ensinistrament fins que el gos prèviament no hagi fet les seves

necessitats:

• Passa : Per realitzar aquest exercici utilitzarem la tècnica del luring, ja que és la

més efectiva i còmoda per fer-ho. Utilitzarem aquesta ordre, sobretot en

l’activitat on els nens/es han d’agafar un cèrcol del color que hagin escollit i li

66

demanin al gos que passi per dins. Per entrenar-lo agafarem un premi amb la

mà dreta i el posarem a l’alçada de la seva trufa. Amb la mà esquerra

aguantarem el cèrcol i posarem la mà dreta a l’altre extrem del cèrcol,

convidant al gos a que el travessi per aconseguir el premi. Un cop el gos estigui

a l’altre extrem del cèrcol, havent passat tot el cos, cliquem i el premiem. Ens

podem trobar en que al gos li costi travessar el cèrcol de cop. Si fos el cas,

clicarem i premiarem qualsevol aproximació que el gos faci al cèrcol, per petita

que sigui. L’ordre verbal que introduirem serà “passa” i la física serà la pròpia

del luring: senyalar el cèrcol i passar la mà a través d’ell. Quan el gos hagi assolit

el moviment, li tirarem el premi a l’altre extrem del cèrcol per guanyar rapidesa

en l’exercici.

• Agafa i deixa : li ensenyarem a agafar un objecte amb la boca i poc a poc anirem

introduint el concepte de deixar-lo anar. Amb un premi a la mà, i una joguina

del gos a l’altre el convidarem a agafar l’objecte i a mantenir-lo dins la boca,

cada cop que ho faci cliquem i donem premi. Després anem pujant el criteri

gradualment, premiant només els temps de major durada, fins que el gos sàpiga

aguantar un objecte a la boca. A continuació li deixarem l’objecte al terra,

convidant al gos a agafar-lo, introduint l’ordre verbal “agafa” i assenyalant amb

el dit l’objecte com a ordre física. Cada cop que el gos agafi l’objecte, cliquem i

premiem. Per a que deixi anar l’objecte, li posarem el palmell de la mà obert a

sota del morro. Quan ens deixi l’objecte, clicarem i premiarem. Quan ho hagi

repetit diverses vegades, introduïm l’ordre “deixa” abans de que faci el

moviment. Tenim per tant que aquest exercici consta de dues parts i com a tals

les entrenarem primer per separat, ajuntant-les en una fase final de

l’entrenament, tal i com es veurà en el cronograma.

• Bordar : aquest exercici ens ajudarà en l’activitat de contar i d’aprendre els

nombres. Hi ha gossos que els costa bordar, i aquest és el cas del Zuko. Però

per aconseguir-ho, li ensenyarem el pot del menjar i ens posarem d’esquena a

ell. Cada gos té la seva manera de reclamar i quan el Zuko veu que no se li posa

el menjar, acaba bordant. Per tant, utilitzarem aquest mètode per provocar-lo.

Amb el clicker a una mà i el premi a l’altre estarem molt atents al primer lladruc.

Clicarem i li donarem premi. En aquest exercici no introduirem ordre verbal,

67

sinó física. Obrirem i tancarem la mà cada cop que faci un lladruc. Per tant,

primer repetirem l’exercici amb el clicker diverses vegades fins finalment

introduir la senyal física. Hem d’aconseguir que només faci un lladruc en cada

moviment de la mà.

5.4 Cronograma de l’ensinistrament específic

El cronograma de l’ensinistrament específic està pensat per que duri quatre setmanes.

Treballarem de dilluns a divendres, fent descans el cap de setmana. Les sessions seran

de 30 minuts, treballant 10 minuts i descansant 5 minuts entremig. Farem dues

sessions diàries. L’explicació detallada de la realització dels exercicis està en l’apartat

anterior, de manera que en el cronograma només s’explicaran els passos bàsics a

seguir. Per a qualsevol dubte, s’haurà de consultar l’apartat anterior de l’exercici que

correspongui. Malgrat que l’entrenament el duré jo mateixa a terme, està pensat per

a que qualsevol persona que sigui ensinistradora el pugui realitzar, en el cas que fos

necessari. És important que tinguem present que sempre mirem el benestar de

l’animal. Si per qualsevol motiu veiem que l’animal no està concentrat, que no fa cas o

que presta més atenció a qualsevol altre cosa que a nosaltres, deixarem l’entrenament

immediatament i el continuarem més endavant o si es donés el cas, al dia següent.

També hem de tenir present que abans de començar amb l’entrenament, el gos ha

d’haver fet les seves necessitats. El material que necessitarem serà: premis, bossa de

premis, clicker, joguines i corretja i collar.

SETMANA 1

DIA HORA INSTRUCTOR EXERCICI EXPLICACIÓ

Dilluns 9:30-

10:00

Sandra “passa” començarem amb el “passa”

amb luring i clicker tal i com es

descriu en l’apartat d’exercicis.

Premiarem sempre. Clicker +

premi

Dilluns 18:00-

18:30

Sandra “passa” Repetirem el comportament del

“passa” fins que es realitzi en un

50-70% dels cops.

68

Premiarem sempre.

Clicker + premi

Dimarts 9:30-

10:00

Sandra “passa” Repetirem el comportament del

“passa” fins que es realitzi el

100% de les vegades.

Introduirem l’ordre “passa”

abans de que el gos faci l’acció i

també l’ordre física. Premiarem

sempre. Clicker + premi

Dimarts 18:00-

18:30

Sandra “passa” Repetirem l’ordre “passa” verbal

i física, premiant de forma

aleatòria. (una de cada tres

vegades que ho faci bé)

Clicker + premi

Dimecres 9:30-

10:00

Sandra “passa” Repetirem el comportament

“passa” en un ambient diferent,

premiant sempre. El

comportament amb distractors

el practicarem cada cop que

estigui en un ambient diferent

que no sigui el d’entrenament

habitual. Clicker + premi

Dimecres 18:00-

18:30

Sandra “passa”

(retirada

del

clicker)

Començarem a retirar el clicker.

A l’ordre de “passa” ja no

clicarem, però seguirem

premiant sempre, en el seu

entorn habitual d’entrenament.

Premi

Dijous 9:30-

10:00

Sandra “passa”

(retirada

En un ambient diferent a

l’habitual, farem el “passa”sense

clicker però premiant sempre.

69

del

clicker)

Premi

Dijous 18:00-

18:30

Sandra “passa”

(retirada

del

clicker)

Afermarem el comportament del

“passa” en l’ambient habitual i

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

Divendres 9:30-

10:00

Sandra “passa”

(retirada

del

clicker)

Afermarem el “passa” en un

ambient diferent a l’habitual,

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

Divendres 18:00-

18:30

Sandra “passa”

(2

minuts) +

introduc

ció al

“agafa”

Recordarem durant els dos

primers minuts el “passa” amb

reforçament intermitent. Passat

aquest temps introduirem

l’exercici “agafa” tal i com es

descriu en l’apartat anterior.

Farem servir clicker per reforçar

i es premiarà cada cop.

Clicker+ premi.

SETMANA 2

DIA HORA INSTRUCTOR EXERCICI EXPLICACIÓ

Dilluns 9:30-

10:00

Sandra “agafa” Repetirem el comportament de

l’“agafa” fins que es realitzi en un

50-70% dels cops. Premiarem

sempre. Clicker + premi

Dilluns 18:00-

18:30

Sandra “agafa” Repetirem el comportament de

l’“agafa” fins que es realitzi el

100% de les vegades. Introduirem

l’ordre “agafa” abans de que el

70

gos faci l’acció i també l’ordre

física. Premiarem sempre.

Clicker + premi

Dimarts 9:30-

10:00

Sandra “agafa” Repetirem l’ordre “agafa” verbal

i física, premiant de forma

aleatòria. (una de cada tres

vegades que ho faci bé)

Clicker + premi

Dimarts 18:00-

18:30

Sandra “agafa” Repetirem el comportament

“agafa” en un ambient diferent,

premiant sempre. El

comportament amb distractors

el practicarem cada cop que

estigui en un ambient diferent

que no sigui el d’entrenament

habitual.Clicker + premi

Dimecres 9:30-

10:00

Sandra “agafa”

(retirada

del

clicker)

Començarem a retirar el clicker.

A l’ordre d’ “agafa” ja no

clicarem, però seguirem

premiant sempre, en el seu

entorn habitual d’entrenament.

Premi

Dimecres 18:00-

18:30

Sandra “agafa”

(retirada

del

clicker)

En un ambient diferent a

l’habitual, farem l’”agafa” sense

clicker però premiant sempre.

Premi

Dijous 9:30-

10:00

Sandra “agafa”

(retirada

del

clicker)

Afermarem el comportament de

l’“agafa” en l’ambient habitual i

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

71

Dijous 18:00-

18:30

Sandra “agafa”

(retirada

del

clicker)

Afermarem l’ “agafa” en un

ambient diferent a l’habitual,

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

Divendres 9:30-

10:00

Sandra “agafa”

(2

minuts) +

introduc

ció del

“deixa”

Recordarem durant els dos

primers minuts l’ “agafa” amb

reforçament intermitent. Passat

aquest temps introduirem

l’exercici “deixa” tal i com es

descriu en l’apartat anterior.

Farem servir clicker per reforçar

i es premiarà cada cop.

Clicker+ premi.

Divendres 18:00-

18:30

Sandra “deixa” Repetirem el comportament del

“deixa” fins que es realitzi en un

50-70% dels cops. Premiarem

sempre.

Clicker + premi

SETMANA 3

DIA HORA INSTRUCTOR EXERCICI EXPLICACIÓ

Dilluns 9:30-

10:00

Sandra “deixa” Repetirem el comportament del

“deixa” fins que es realitzi el

100% de les vegades.

Introduirem l’ordre “deixa”

abans de que el gos faci l’acció i

també l’ordre física. Premiarem

sempre. Clicker + premi

Dilluns 18:00-

18:30

Sandra “deixa” Repetirem l’ordre “deixa” verbal

i física, premiant de forma

72

aleatòria. (una de cada tres

vegades que ho faci bé)

Clicker + premi

Dimarts 9:30-

10:00

Sandra “deixa” Repetirem el comportament

“deixa” en un ambient diferent,

premiant sempre. El

comportament amb distractors

el practicarem cada cop que

estigui en un ambient diferent

que no sigui el d’entrenament

habitual. Clicker + premi

Dimarts 18:00-

18:30

Sandra “deixa”

(retirada

del

clicker)

Començarem a retirar el clicker.

A l’ordre de “deixa” ja no

clicarem, però seguirem

premiant sempre, en el seu

entorn habitual d’entrenament.

Premi

Dimecres 9:30-

10:00

Sandra “deixa”

(retirada

del

clicker)

En un ambient diferent a

l’habitual, farem el “deixa” sense

clicker però premiant sempre.

Premi

Dimecres 18:00-

18:30

Sandra “deixa”

(retirada

del

clicker)

Afermarem el comportament del

“deixa” en l’ambient habitual i

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

Dijous 9:30-

10:00

Sandra “deixa”

(retirada

del

clicker)

Afermarem el “deixa” en un

ambient diferent a l’habitual,

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

73

Dijous 18:00-

18:30

Sandra “deixa”

(2

minuts) i

ajuntare

m els dos

exercicis

Recordarem durant els dos

primers minuts el “deixa” amb

reforçament intermitent. Passat

aquest temps practicarem els

dos exercicis alhora, demanant

primer que l’agafi i després que

deixi l’objecte.

Premiarem de forma aleatòria

Divendres 9:30-

10:00

Sandra Practiqu

em els

dos

exercicis

alhora

Practicarem els dos exercicis

alhora, demanant primer que

l’agafi i després que deixi

l’objecte.

Premiarem de forma aleatòria

Divendres 18:00-

18:30

Sandra Practiqu

em els

dos

exercicis

alhora

Practicarem els dos exercicis

alhora, demanant primer que

l’agafi i després que deixi

l’objecte.

Premiarem de forma aleatòria

SETMANA 4

DIA HORA INSTRUCTOR EXERCICI EXPLICACIÓ

Dilluns 9:30-

10:00

Sandra “bordar” començarem amb el “bordar”

amb clicker tal i com es descriu

en l’apartat d’exercicis.

Premiarem sempre

Clicker + premi

Dilluns 18:00-

18:30

Sandra “bordar” Repetirem el comportament del

“bordar” fins que es realitzi en

un 50-70% dels cops. Premiarem

sempre. Clicker + premi

74

Dimarts 9:30-

10:00

Sandra “bordar” Repetirem el comportament del

“bordar” fins que es realitzi el

100% de les vegades.

Introduirem l’ordre física del

“borda” abans de que el gos faci

l’acció. Premiarem sempre.

Clicker + premi

Dimarts 18:00-

18:30

Sandra “bordar” Repetirem l’ordre “bordar”

física, premiant de forma

aleatòria. (una de cada tres

vegades que ho faci bé)

Clicker + premi

Dimecres 9:30-

10:00

Sandra “bordar” Repetirem el comportament

“bordar” en un ambient diferent,

premiant sempre. El

comportament amb distractors

el practicarem cada cop que

estigui en un ambient diferent

que no sigui el d’entrenament

habitual.

Clicker + premi

Dimecres 18:00-

18:30

Sandra “bordar”

(retirada

del

clicker)

Començarem a retirar el clicker.

A l’ordre física de “bordar” ja no

clicarem, però seguirem

premiant sempre, en el seu

entorn habitual d’entrenament.

Premi

Dijous 9:30-

10:00

Sandra “bordar”

(retirada

del

clicker)

En un ambient diferent a

l’habitual, farem el “bordar”

sense clicker però premiant

75

sempre.

Premi

Dijous 18:00-

18:30

Sandra “bordar”

(retirada

del

clicker)

Afermarem el comportament del

“bordar” en l’ambient habitual i

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

Divendres 9:30-

10:00

Sandra “bordar”

(retirada

del

clicker)

Afermarem el “bordar” en un

ambient diferent a l’habitual,

premiant de forma aleatòria

sense clicker (un de cada tres)

Premi

Divendres 18:00-

18:30

Sandra Repàs de

tots els

exercicis

Repassarem tots els exercicis

que hem fet com a entrenament

específic, sense seguir un ordre

determinat i premiant

aleatòriament. A partir d’aquest

moment, s’aniran reforçant tots

els exercicis que s’hagin après

fins el moment, bàsics i

específics

5.5 Fitxa de seguiment

A l’hora de realitzar els entrenaments és aconsellable que es faci una fitxa de

seguiment. Aquesta ens servirà per anotar tot el que passi a l’hora d’ensenyar un

exercici. Anotarem quines dificultats ens hem trobat o si l’exercici s’ha realitzat en

menys temps del que esperàvem. D’aquesta manera podrem modificar el cronograma

si fos necessari. També anotarem com es podria millorar l’execució en el cas que la

manera prèviament pensada no funcionés. És una eina molt útil a l’hora d’entrenar a

més d’un gos, ja que d’aquesta manera es porta un registre de cadascú, en quin nivell

estan i si s’ha de reforçar un aspecte o un altre de l’entrenament.

76

En el nostre cas, només registrarem l’activitat del Zuko. Les dades les explicarem més

endavant en l’apartat de “conclusions” dins d’aquest projecte, de la mateixa manera

que explicarem l’execució del cronograma, però en el següent aparat del projecte, el

6, detallarem les observacions anotades en aquesta fitxa.

6. REGISTRE D’OBSERVACIONS

A continuació parlarem del registre que vaig fer en els entrenaments que vam realitzar

el Zuko i jo. Però abans m’agradaria comentar les condicions que van modificar el que

prèviament havia plantejat en l’apartat anterior, el programa de treball. Quan vaig

plantejar-me el programa de treball, no estava treballant. Comptava amb que podria

realitzar els entrenaments dos cops al dia, un al mati i l’altre per la tarda. Però

justament abans de començar a fer-lo em va sortir una feina a jornada completa, per

tant, els entrenaments es van reduir a un diari. Els dies que vaig poder, els vaig

recuperar, però tampoc podia fer més de dos entrenaments diaris, perquè veia que si

forçava un tercer, el gos estava cansat i costava més que es concentrés. Per tant, alguns

caps de setmana sí vaig recuperar temps. Un cop vaig començar, vaig veure que

Dia Hora Evaluador Gos Lloc Exercici Qualitat

execució

Valoració/Observacions

M R B

MB E

M R B

MB E

M R B

MB E

M R B

MB E

M R B

MB E

M R B

MB E

77

hi havia exercicis que el gos captava més ràpid i per tant, podia avançar més ràpid, però

hi havia d’altres que tenien més dificultat. Sempre que vaig veure que no avançàvem,

retrocedia a l’últim pas que havia estat efectiu.

A més a més, hem de tenir present que el Zuko és un gos que havia estat en una

protectora, i per tant, tenia un nivell elevat d’estrès. Aquest factor va influir en que

l’entrenament comencés gairebé un mes més tard del que tenia pensat fer-ho.

A tot això hem de sumar que hi havia dies que no podíem entrenar per motius

personals i que la pressió d’endarrerir-me en l’entrenament feia que en algunes

ocasions estigués nerviosa i haguéssim de deixar l’entrenament per la propera sessió.

A l’apartat 8 (conclusions) comentaré les dificultats que vaig tenir, com podria

solucionar-les i quin plantejament proposo per seguir entrenant i tenir èxit, ja que per

qüestions de dates d’entrega del projecte, els registres estan escrits fins el dia 10 de

gener del 2014.

S’ha de tenir present que és la primera vegada que ensinistro un gos de manera

continuada. Gràcies a aquest registre he anotat les errades que he comès i en un futur

entrenament intentaré no repetir.

78

Dia Hora Avaluador Gos Lloc Exercici Qualitat Execució

Valoració/Observacions

21/10/2013 18:00- 18:30

Sandra Zuko casa Càrrega clicker

M R B MB E

Gira el cap buscant premi

22/10/2013 18:00- 18:30

Sandra Zuko casa Recordatori clicker+

Inici “seu”

M R B MB E

Recorda el clicker. Es posa molt nerviós quan veu els premis, però capta molt ràpid l’exercici perquè ja el feia

abans de l’entrenament. No ha calgut fer luring.

23/10/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko casa “seu” M R B MB E

Fa l’exercici només veient els premis. Introdueixo ordre verbal i física. Ho fa el 100% de les vegades

24/10/2013 20:30-21:00

Sandra Zuko casa “seu” M R B MB E

Premio de forma aleatòria, però si està 3 cops seguits sense premi, no fa l’exercici o proba altres moviments.

Tiro enrere un pas i premio un cop sí, un cop no.

25/10/2013 20:30-21:00

Sandra Zuko carrer “seu” M R B MB E

Aprofito el passeig de la tarda per fer el “seu”. El fa només el 50% de les vegades. S’haurà de seguir reforçant cada

cop que sortim.

28/10/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko casa “seu” M R B MB E

Retiro clicker. Fa l’exercici el 100% de les vegades, premiant cada cop

29/10/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko carrer “seu” M R B MB E

Retiro clicker. Segueix fent l’exercici només la meitat de vegades. Seguiré reforçant cada cop que sortim

30/10/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko casa “seu”+ Inici “terra”

M R B MB E

Fa el “seu” el 100% dels cops, però se l’ha de premiar cop a molt tard al tercer cop, sinó es distreu. Faig captura del

“terra” ja que el fa de manera natural i no cal luring

4/11/2013 19:00-19:30

Sandra Zuko casa “terra” M R B MB E

Al principi fa el seu quan veu els premis, però després pensa i acaba estirant-se. Ho fa el 70% dels cops

5/11/2013 19:00-19:30

Sandra Zuko casa “terra” M R B MB E

Introdueixo ordre verbal i física del “terra”. La vaig combinant amb el “seu” però les acaba barrejant. Parem

entrenament.

6/11/2013 19:00-19:30

Sandra Zuko casa “terra” +”seu”

M R B MB E

Faig “seu”, espero a que ho faci i encadeno amb “terra”. Si es segueix aquest ordre ho fa bé el 100% dels cops

79

Dia Hora Avaluador Gos Lloc Exercici Qualitat Execució

Valoració/Observacions

8/11/2013 19:00-19:30

Sandra Zuko carrer “terra” M R B MB E

Realitza l’exercici menys del 50%. S’ha de reforçar més, perquè es distreu molt si hi ha altres gossos.

11/11/2013 19:00-19:30

Sandra Zuko carrer “terra”+ “seu”

M R B MB E

El seu el fa gairebé sempre, però el terra li costa més. S’ha de seguir insistint cada cop que surti a passejar

13/11/2013 19:00-19:30

Sandra Zuko casa “terra” M R B MB E

Premio aleatòriament. Se li ha de donar un cop sí un cop no perquè sinó es distreu.

14/11/2013 20:30-21:00

Sandra Zuko carrer “terra” +“seu”

M R B MB E

El “terra” li segueix costant molt. Només el fa si no té distractors forts com un altre gos. El “seu” el fa el 100% de les

vegades.

15/11/2013 19:00-19:30

Sandra Zuko casa “terra” M R B MB E

Tret clicker i premio un cop sí, un cop no. Ho fa el 100% de les vegades.

18/11/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko carrer “terra” M R B MB E

Impossible pujar la eficàcia al carrer. Es distreu molt olorant i amb estímuls olfactius. Seguiré practicant cada cop que sortim, paral·lelament a anar avançant amb altres exercicis en entorn

controlat (casa)

19/11/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko casa “terra”+ Inici

“quiet” M R B MB E

Fa el terra a la senyal el 100% de les vegades. Començo a introduir el “quiet”. Es segueix posant molt nerviós quan veu

els premis i s’aixeca a la mínima que faig un pas. Decideixo premiar tan sols que estigui quiet al meu costat, sense

moure’m, tres segons com a molt

21/11/2013 20:30-21:30

Sandra Zuko casa “quiet” M R B MB E

Hem tingut un accident passejant. Un gos l’ha volgut atacar. Està molt nerviós i no podem entrenar.

22/11/2013 19:00-19:30

Sandra Zuko casa “quiet” M R B MB E

Reprenem el “quiet”, i puc donar un pas sense que es mogui, però no aconsegueixo allunyar-me gaire. S’haurà de treballar

molt poc a poc.

25/11/2013 19:00-19:30

Sandra Zuko casa “quiet” M R B MB E

Aconsegueixo que es quedi quiet anant a l’altre costat de l’habitació

80

Dia Hora Avaluador

Gos Lloc Exercici Qualitat Valoració/Observacions

26/11/2013 19:00-19:30

Sandra Zuko carrer “quiet” M R B MB E

Fa l’exercici si no em desplaço del seu costat. Si em moc, em segueix. Practiquem el “seu” i el “terra” també. El primer el fa sempre, el segon el 50% dels cops. Practicaré el “quiet” cada cop que creuem una vorera.

28/11/2013 20:30-21:00

Sandra Zuko casa “quiet” M R B MB E

Trec el clicker i està quiet si no em té a la vista, aguantant com a molt 5 segons. Continuarem treballant sense clicker, però premiant sempre.

2/12/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko casa “quiet” M R B MB E

Premio aleatòriament. Se li ha de donar un cop sí un cop no perquè sinó es distreu.

3/12/2013 20:30-21:00

Sandra Zuko carrer “quiet ”+”seu” +”terra”

M R B MB E

El “quiet” li segueix costant molt. Només el fa si no té distractors forts com un altre gos. El “seu” el fa el 100% de les vegades i el “terra” el

50%.

6/12/2013 10:00-10:30

Sandra Zuko casa “quiet “+”seu” +“terra”

M R B MB E

Tret clicker i premio un cop sí, un cop no. Ho fa el 100% de les vegades tot. El quiet aconseguim que estigui més de 5 segons (s’acaba seient

esperant)

6/12/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko carrer “quiet” M R B MB E

És molt difícil que es concentri al carrer. Faig el “quiet” amb corretja però no la puc deixar anar perquè surt corrents cap a una altra direcció.

Aquest exercici s’haurà de remarcar sempre, però costarà que es consolidi en un espai obert.

8/12/2013 10:00-10:30

Sandra Zuko casa “terra”+ Inici

“quiet” M R B MB E

Fa el terra a la senyal el 100% de les vegades. Començo a introduir el “quiet”. Es segueix posant molt nerviós quan veu els premis i s’aixeca a la mínima que faig un pas. Decideixo premiar tan sols que estigui quiet

al meu costat, sense moure’m, tres segons com a molt

8/12/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko casa Inici al “toca”

M R B MB E

No sé si és perquè la mà em fa olor a menjar, però cada cop que li presento la mà al davant la toca. 100% de les vegades.

9/12/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko casa “toca” M R B MB E

Introdueixo ordre verbal, perquè la física he necessitat fer-la en el pas anterior. Si em moc em segueix, encara que no toqui sempre la mà,

però el nas el té molt a prop.

12/12/2013 19:00-19:30

Sandra Zuko casa “toca” M R B MB E

Poso la mà a diferents alçades i sempre la toca. Premio un cop sí un cop no.

81

Dia Hora Avaluador Gos Lloc Exercici Qualitat Execució

Valoració/Observacions

16/12/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko carrer “toca” M R B MB E

Em toca la mà sempre que li poso al davant, però no em segueix si em desplaço.

17/12/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko casa “toca” M R B MB E

Trec el clicker i segueix tocant la mà i seguint-me, però he de premiar un cop sí, un cop no, perquè sinó es distreu

18/12/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko casa “toca” + Inici

“passa”

M R B MB E

Recordem el “toca” i ho fa el 100% de les vegades premiant un cop sí un cop no. Fem el passa amb luring i ho fa el 100% de les

vegades

20/12/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko casa “passa” M R B MB E

Introduïm senyal verbal, perquè el propi luring ja fa de senyal física. Ho fa sempre. Premiem un cop sí, un cop no.

21/12/2013 10:00-10:30

Sandra Zuko carrer “passa” M R B MB E

Es segueix distraient massa al carrer. Costa molt que centri l’atenció, encara que els premis siguin més bons que l’habitual.

21/12/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko casa “passa”+ inici

“agafa”

M R B MB E

Fa el “passa” perfectament en un ambient sense distraccions. Agafa l’objecte però li costa mantenir-lo a la boca, perquè quan

veu el premi el deixa anar molt ràpid

22/12/2013 10:00-10:30

Sandra Zuko casa “agafa” M R B MB E

Intento amagar els premis perquè no els vegi i aconsegueixo que aguanti una mica més la pilota, però la deixa anar quan clico.

Potser hauria de deixar el clicker? Provar-ho a la següent sessió.

23/12/2013 10:00-10:30

Sandra Zuko casa “agafa” M R B MB E

Provem l’exercici sense clicker. Sembla que la manté més temps, però sap que està entrenant i es posa molt nerviós. Intento

caminar, però la deixa anar.

23/12/2013 18:00-18:30

Sandra Zuko carrer “agafa” M R B MB E

Mentre passegem intento fer el “agafa” per provar si camina amb la pilota a la boca, però la deixa anar quan vol olorar. No

aconsegueixo que mantingui la pilota a la boca. Introduir el “deixa” i anar avançant a la següent sessió

27/12/2013 10:00-10:30

Sandra Zuko casa “agafa” i

“deixa”

M R B MB E

Deixo la pilota al terra i a la senyal “agafa”, la pren amb la boca i ràpidament poso la mà sota i dic “deixa” perquè ho vagi

entenent. Sembla que funciona. Premio sempre, però sense clicker, només menjar

82

Dia Hora Avaluador

Gos Lloc Exercici Qualitat Execució

Valoració/Observacions

28/12/2013 10:00-10:30

Sandra

Zuko casa “agafa” i “deixa”

M R B MB E

Deixo la pilota al terra, l’agafa i faig un pas enrere. Aconseguim en un 50% dels cops que l’aguanti. El “deixa” el fa sempre perquè li ensenyo

el menjar. Em deixa la pilota a la mà.

28/12/2013 18:00-18:30

Sandra

Zuko casa “agafa” i “deixa”

M R B MB E

Intento fer que, donant-li la pilota amb la mà i dient “agafa”, d’esquena al gos em segueixi, però deixa la pilota al terra i es posa

davant meu perquè li doni el premi. Crec que el millor serà començar de nou, perquè estic confonent al gos. Decideixo no seguir amb

l’entrenament perquè m’estic posant nerviosa i el gos també ho està.

29/12/2013 10:00-10:30

Sandra

Zuko casa Recordatori de tots els exercicis

M R B MB E

Donat que la jornada anterior no va resultar bé decideixo fer tots els exercicis que ja hem après: “seu”, “terra”, “quiet”, “toca” i “passa”.

Els fa tots correctament, inclús sense seguir el mateix ordre. Premiem aleatòriament, però com a molt 3 cops sense premi.

29/12/2013 18:00-18:30

Sandra

Zuko Casa/ carrer

Recordatori de tots els exercicis

M R B MB E

Prefereixo reforçar tot el que ja ha après i no pressionar-lo amb el “agafa” i el “deixa”. Repetim tot a casa i quan sortim a passejar per la

nit ho torno a fer, encara que l’èxit és més baix.

30/12/2013 10:00-10:30

Sandra

Zuko casa “agafa” M R B MB E

Amb la pilota a la mà, li ensenyo i li dic “agafa”. Espero sense moure’m i la manté, però el temps és molt curt. Clico i la deixa anar.

30/12/2013 18:00-18:30

Sandra

Zuko casa “agafa” M R B MB E

Pugem la durada de mantenir la pilota sense moure’m. Ho aconseguim, però al donar un pas la deixa anar. Retrocedim un pas i segueixo sense moure’m. Plantejar canviar l’activitat dels nens/es i

que no s’hagi de moure el nen/a?

31/12/2013 10:00-10:30

Sandra

Zuko casa “agafa” i “deixa”

M R B MB E

Deixo la pilota al terra. L’agafa a l’ordre i poso la mà a sota de la seva boca. La deixa anar sense problema. Premi sempre

2/1/2014 18:00-18:30

Sandra

Zuko casa “agafa” i “deixa”

M R B MB E

Deixo la pilota al terra i l’agafa. Amb l’ordre “deixa” respon bé. Premio un cop sí, un cop no.

3/1/2014 18:00-18:30

Sandra

Zuko carrer “agafa” i “deixa”

M R B MB E

Aconseguim caminar una mica amb la pilota a la boca. Però li he de donar jo a la mà, del terra no l’agafa. La deixa anar a l’ordre.

4/1/2014 18:00-18:30

Sandra

Zuko casa inici “borda” M R B MB E

Clico sempre que borda, sense tenir en compte si ho fa un cop o cinc. Vull que entengui que li estic demanat bordar.

83

Dia Hora Avaluador Gos Lloc Exercici Qualitat Execució

Valoració/Observacions

7/1/2014 18:00-18:30

Sandra Zuko casa “borda” M R B MB E

Clico quan fa el primer lladruc, però es posa nerviós i de vegades m’equivoco al clicar. Aquest exercici costarà fer-lo d’un en un. Potser

hauria de plantejar-me fer-lo a una sola senyal que vagi bordant i quan s’acabi la senyal, que deixi de fer-ho.

8/1/2014 21:00-21:30

Sandra Zuko casa “borda” M R B MB E

No aconsegueixo que només bordi una vegada. Em poso nerviosa perquè me n’adono que no tinc més temps per entrenar. Decideixo

deixar-ho.

9/1/2014 18:00-18:30

Sandra Zuko casa Repàs de tot M R B MB E

Decideixo fer un repàs de tots els exercicis. Els executa correctament.

Malgrat que la fitxa d’entrenament acaba aquí, seguiré entrenant el “borda” d’altres maneres per poder-ho aconseguir. No m’ha donat temps

de fer més entrenaments abans de presentar el projecte.

84

7. MÀRQUETING

7.1 Bases teòriques

El primer que hem de tenir present quan volem dur a terme un negoci és fer un pla

d’empresa. En què consisteix? El Pla d’empresa és una eina feta per nosaltres mateixos

que ens ajudarà a endreçar idees, a planificar el nou negoci per prevenir problemes i

preparar alternatives, ens donarà una visió global del projecte i ens guiarà en la seva

creació i també és un instrument d’autoavaluació. Externament, ens ajuda a defensar

el nostre projecte davant d’altres per poder aconseguir finançament, atraure al

personal, establir acords, etc.

El pla d’empresa, ens ajudarà a reduir riscos de fracàs ja que ens determinarà quins

obstacles hem de superar, analitzant costos i rendibilitats. Quan el presentem hem de

ser clars i tenir una bona estructura i la informació que donem ha de ser de qualitat,

sent breus i donant facilitats a l’hora de llegir-lo.

Els aspectes que hem de tenir presents a l’hora de fer un bon pla de màrqueting son

els següents:

• Hem de presentar a l’emprenedor (nosaltres) i explicar les motivacions que ens

han portat a construir aquest projecte. Explicarem qui som, la nostra

experiència professional i els nostres punts forts i dèbils.

• Hem de fer un anàlisi de l’entorn: definirem quines necessitats cobreix el nostre

producte, les característiques més importants, quins són els nostres clients

potencials i farem un anàlisi de mercat on estudiarem quins són els nostres

clients potencials i quina és la nostra competència.

• També farem un pla d’organització on especificarem quines tasques es

realitzaran a l’empresa, quin personal necessitem, quin tipus de contracte

tindrà aquest personal i quins formació. Juntament amb aquest, farem un pla

jurídic, on abastarem tots els aspectes jurídics que tingui l’empresa: llistat de

tràmits que hem de fer per constituir l’empresa, quin tipus de contracte farem

als treballadors, quines obligacions fiscals tenim i si cal registrar-nos com a

patents.

85

• Un altre aspecte a tenir en compte és fer un pla econòmic financer, on

recollirem tots els aspectes econòmics: inversió inicial, pla de finançament,

previsió de tresoreria i balanç de situació. Haurem de tenir present l’anàlisi del

punt d’equilibri, que serà el volum mínim de ventes que haurem de fer per tenir

benefici 0.

• I per últim la publicitat: quins medis utilitzarem per que la gent ens conegui i

de quina forma ho farem perquè sigui el més rentable possible.

7.2 Pla d’empresa

Em dic Sandra Montilla, tinc 34 anys i sóc Psicòloga i Tècnica en Educació Infantil i tinc

un postgrau d’Instructora Canina. Ell és el Zuko i junts formem “Actigós” (combinació

de “activitats” i “gos”) . Lla meva principal motivació per presentar el meu projecte és

que sempre m’ha agradat treballar amb nens a l’etapa infantil. Quan van tancar dues

aules a l’Escola Bressol on treballava, vaig haver de deixar la feina, ja que havia estat

de les últimes en arribar. En aquell moment vaig decidir que em posaria a estudiar i

que volia buscar una cosa que pogués conjuntar els infants amb els animals. I va sorgir

l’oportunitat de fer el postgrau. Com a educadora tinc 5 anys d’experiència i com a

psicòloga he estat durant més de 8 anys fent reeducacions i reforç escolar.

Em considero una persona dinàmica, que m’agrada innovar i sobretot constant.

M’agrada treballar amb nens/es i com més conec al meu gos, també més m’agraden

els animals. Per això volia poder conjuntar les dues coses que més m’agraden i poder

viure d’això. Treballar en les teves passions ha estat sempre un objectiu en la meva

vida. I ara tinc l’oportunitat.

Quan vaig acabar el postgrau, la meva principal motivació era poder apropar als infants

la possibilitat d’aprendre de manera natural i que la manera de fer-ho fos des del punt

de vista de la diversió. Vaig pensar que els gossos eren l’eina perfecta perquè ells no

jutgen. I això els infants ho saben. Saben que el gos no els dirà si està bé o malament

el que han fet, i aquesta eina és primordial per poder aconseguir motivació. Motivació

per aprendre jugant. I tot això a través del gos, ja que aquest es converteix en còmplice.

Davant del gos ja no hi ha ningú. I que ell els faci cas, que els ajudin a resoldre enigmes,

que siguin companys d’activitats...això no té preu. I fer feliços als

86

infants és la motivació principal d’aquest projecte. Sense la seva inspiració no podria

haver-lo dut a terme i sense l’ajuda del Zuko encara menys. Perquè ell és qui cada dia

em demostra la seva lleialtat

Tot seguit, farem un anàlisi del nostre entorn i de quines necessitats estem cobrint

amb el nostre producte, confirmant que les característiques del nostre producte,

cobreixen necessitats bàsiques com són l’educació i l’aprenentatge:

No és difícil trobar a les escoles nens/es que malgrat la seva curta edat, presenten

algun que altre problema del desenvolupament: retard en la parla, falta de relacions

amb els companys, dificultats d’aprenentatge, problemes psicomotrius. És clar que una

detecció primerenca és vital per poder alleugerir el problema, fins hi tot en alguns

casos resoldre’l. Nosaltres podem ajudar, tant als infants que puguin presentar

problema, com als que tenen un correcte desenvolupament psíquic i físic, a que es

motivin, aprenguin amb més rapidesa i per a ells sigui d’una forma natural, com un joc.

Són molts els estudis que corroboren les avantatges que té fer teràpia amb animals

amb persones amb discapacitat, tan física com psíquica. Per tant, si per a ells és

beneficiós, per què no ho ha de ser per la resta de persones? Si a les persones

discapacitades el motiva a fer exercicis, a intentar parlar, a fer coses que normalment

amb els fisioterapeutes no fan...quin és l’element que estem introduint i que provoca

aquest canvi?: el gos. Com es comenta en l’estudi “La influencia de las mascotas en la

vida humana”30, el nen/a crea un vincle afectiu amb l’animal, augmentant l’autoestima

i creant un sentiment de responsabilitat. El gos dona un sentiment d’afectivitat

incondicional i s’ha demostrat que ajuda a un millor desenvolupament de la persona.

Per tant, tenim davant nostre una eina diferent a la resta. Una eina motivadora, que

provoca curiositat i ganes de participar en el nen/a. El gos es converteix en un

coeducador i fa que molts petits s’esforcin per aconseguir l’exercici proposat. És

habitual veure com alguns alumnes no fan cas del que els demana l’educador, cosa

30 “La influencia de las mascotas en la vida humana”. Leonardo F Gómez G1, MV, Esp Clin; Camilo G Atehortua H1, est de MV; Sonia C Orozco P1*, MV, Esp Clin.1Grupo de Investigación CENTAURO, Escuela de Medicina Veterinaria, Facultad de Ciencias Agrarias, Universidad de Antioquia. AA 1226, Medellín, Colombia.

87

que endarrereix qualsevol objectiu a aconseguir. Però sí fan cas al gos, perquè tenen

la sensació que són ells qui “manen” en l’activitat.

7.3 Àmbits d’aplicació

El nostre camp d’aplicació és ampli:

• Extraescolars dins d’un programa educatiu en llars d’infants i centres de

primària

• Activitats dins del currículum de les escoles

• Espectacle en festes i dates senyalades

• Activitats de centres de temps de lleure i esplais

• Ludoteques i biblioteques

• Centres d’oci

• Fires especialitzades en animals

En els dos primers àmbits, requerirem de l’ajuda de l’educador/a de l’aula. D’aquesta

manera ens podrà assessorar sobre quins àmbits s’han de treballar més. També ens

podrà indicar quin alumne/a té més dificultats i en quins aspectes i d’aquesta manera

treballar sobre tot això.

Els quatre següents estan enfocats més a la diversió, però sempre amb l’aprenentatge

com a teló de fons. Fer una coreografia o explicar-los un conte on el gos està present

sempre, proporciona divertiment però alhora també treballem aspectes com la

psicomotricitat o l’expressió oral.

Per finalitzar, la idea de poder participar en fires especialitzades en animals, està

enfocada a promoure les adopcions i explicar als futurs adoptants quines cures

necessita un gos. D’aquesta manera conscienciem a la població i aconseguim

adopcions responsable, evitant en el major grau possible els abandonaments

posteriors. Podem oferir-nos com a educadors canins per fer una adaptació correcta

de l’animal en la seva nova llar.

Per posar en marxa aquest projecte, he contemplat la zona del Vallès Oriental, ja que

és la més propera al meu domicili, però és clar que la zona es pot anar ampliant per

88

tota Catalunya de forma puntual si fos necessari, ja que la nostra publicitat estarà

basada sobretot en Internet i en el “boca a boca”.

Dins del Vallès Oriental trobem 43 pobles31, dels quals haurem de fer un llistat de totes

les escoles, ludoteques, biblioteques, centres d’oci, etc., que tinguin (veure annex 8

“escoles” com exemple). Visitarem cada centre amb el nostre projecte i explicarem

totes les avantatges que comporta dur a terme aquests tipus d’activitats. També els

explicarem quins preus tenim, oferint en el cas de les activitats que no siguin de lleure,

un període de proba de 15 dies. Si els educadors i/o els directors del centre creuen que

no és una activitat que els pugui interessar, només els cobrarem les despeses de

desplaçament.

A més a més els presentarem a tots els nostres clients un calendari veterinari

juntament amb la cartilla, on s’explicaran totes les cures que portem a terme per a que

el gos estigui sa i controlat per un metge especialista, ja que aquest informe està firmat

per un col·legiat veterinari (veure annex 9 veterinari).

7.4 Pla d’organització i pla jurídic fiscal

En aquest apartat explicarem quina serà la nostra estructura organitzativa i quina és la

nostra planificació de recursos humans. Ja que no constituirem el nostre projecte com

una empresa, la meva intenció és fer-me autònoma i contractar una assegurança pel

Zuko, per cobrir qualsevol entrebanc que ens pugui sorgir en alguna activitat. Per tant

l’estructura organitzativa compte amb dos individus: el Zuko i jo. Les meves funcions

seran les de psicòloga, portant les valoracions de les activitats, avaluacions dels infants

i introduint modificacions si fossin necessàries en el cas que no hi hagués una evolució

del nens/es a l’hora de fer les activitats. El Zuko és un intermediari per aconseguir els

31 Aiguafreda, l’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Campins, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Castellcir, Castellterçol, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, Les Franqueses del Vallès, La Garriga, Granera, Granollers (capital), Gualba, La Llagosta, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Montseny, Parets del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Martorelles, Santa Maria de Palautordera, Tagamanent, Vallgorguina, Vallromanes, Vilalba Sasserra, Vilanova del Vallès.

89

nostres objectius de cara a l’aprenentatge, en aquest cas serà un coeducador. És el

medi a través del qual intentem motivar als petits i forma part activa de tot el procés.

La nostra jornada laboral queda limitada al Zuko, ja que no podem forçar moltes hores

seguides d’activitats. Per aquest motiu, dins d’aquestes ja s’ha contemplat un descans

per ell, de com a mínim 5 minuts cada 15 de treball. Les activitats estan pensades per

que durin una hora i els espectacles variaran en funció de les demandes, però mai

estarem més de dues hores treballant. Sempre es respectaran els descansos del gos i

el seu benestar.

El nostre pla jurídic consisteix en tenir presents les nostres obligacions fiscals. Com a

autònoma, he de comprovar si l’epígraf que defineix la meva activitat entra dins de

l’empresarial o la professional. Aquestes són les que requereixen una titulació, que

seria el meu cas. Per tant, no hauré de presentar pagaments a compte de l’IRPF. Tan

sols liquidaré l’IVA. L’activitat professional suposa l’aplicació d’una retenció en les

factures que fem pels nostres serveis, que actualment és del 15%.

A més a més, com a autònoma, hauré de portar obligatòriament uns llibres-registre de

factures, emeses i rebudes, endreçades per dates i agrupades per trimestres. Aquestes

factures s’han de conservar durant 5 anys.

Els bens d’inversió, entesos com aquells útils, mobles o immobles destinats a

l’explotació del nostre negoci per un temps superior a un any, també quedaran

anotades en un llibre-registre. Aquest registre s’ha de conservar durant tota la vida

activa del nostre negoci.

7.5 Pla econòmic financer

Per poder dur a terme aquest projecte, hem de tenir present totes les despeses inicials

que suposa muntar-lo. Per plantejar-ho dividirem les despeses en tres grups: les

meves, les del Zuko i les de material.

90

SANDRA

CONCEPTE INVERSIÓ DATES TOTAL

ACUMULAT

Autònoms(tarifa plana de 50

euros)32

Màxim 256,72

€ mensual 256,72 €

Desplaçaments (benzina +

peatges) 150 € mensual 406,72 €

ZUKO

CONCEPTE INVERSIÓ DATES TOTAL

ACUMULAT

Veterinari 150 € Trimestral 150€

Perruqueria 30 € Mensual 180 €

Menjar 60 € Mensual 240 €

Assegurança33 119,93 € Anual 359,93 €

Material (corretges, arnés,

joguines...) 100 € Inicial 929,93 €

32 La tarifa plana per autònoms consisteix en el pagament mensual de 50 euros a la Seguretat Social, en

lloc dels més de 256 que constitueix la quota mensual mínima. Aquesta llei va entrar en vigor el 28 de setembre del 2013 amb la publicació al BOE de la “Llei 14/2013” de 27 de setembre, de recolzament als emprenedors i la seva internacionalització. Les quotes queden repartides de la següent manera:

- Primers 6 mesos: 52,30 euros

- Mesos 7 al 12: 128,79 euros

- Mesos 13 al 18: 179,66 euros

- A partir del mes 18: 256,72 euros 33 Aseguradora Mapfre, amb franquicia de 60.000 € en concepte d’assegurança de responsabilitat civil

91

MATERIAL

CONCEPTE INVERSIÓ DATES TOTAL

ACUMULAT

Fotocòpies 20 € Mensual 20 €

200 targetes 50 € Anual 70 €

500 fullets DinA4 160 € Anual 230 €

Manualitats (goma eva, cartolines,

paper...) 50 € Inicial 280 €

Per tant, si tenim en compte el màxim de despeses a l’inici del projecte, tindrem:

• 406,72 € + 929,93 € + 280 € = 1616,65 €

Però si no tenim en compte la despesa inicial, aquesta varia entre 996,65€ anuals fins

a 516,72€ com a mínim mensuals. Hem de tenir presents que els autònoms, durant els

primers 6 mesos surten a 52,30 €, però els tenim presents amb el seu preu més elevat

per poder calcular sense riscos les despeses i no fer curt a l’hora de presentar un

pressupost. Si fem una quantitat mitja de despeses mensuals, surt a 756,69 € , per

poder quedar-nos a 0 en el nostre negoci i no haver de posar de la nostra butxaca.

Per tant, quin hauria de ser el nostre sou? si calculem que en una escola podem

treballar 4 hores diàries als matins més una per la tarda, tenim un total de 5 hores

diàries. Al mes serien:

5 hores X 5 dies = 25 hores setmanals X 4 setmanes = 100 hores. Agafarem la despesa

mitjana mensual per calcular el preu mínim que hem de cobrar, per tant: 656,69 € /

100 hores = 7,57 € l’hora. Però necessitem tenir un marge per poder-nos adjudicar un

sou. Aquest marge hauria de ser de com a mínim el 150% més del mínim, donant com

a resultat 7,57 € + 150 % = 18,93 € és a dir, 20 € l’hora. Suposem que cada dia anirem

a treballar a un centre diferent, per tant el nostre sou estaria dividit en cinc escoles i

d’aquesta manera no suposaria una gran despesa per elles. A cada escola, hauríem de

cobrar-li 20 € X 5 hores = 100 € diaris X 4 setmanes = 400 € bruts + 15% d’IVA = 460 €

92

nets. També hem de tenir present que potser hi ha dies en que o jo o el Zuko no podem

treballar per qüestions de salut i per vacances. Això s’hauria de reflectir en un 15% més

en el preu final. Per tant, el resultat definitiu seria: 460 € + 15% = 529 € nets, és a dir

530 €.

En total, el nostre sou net quedaria en: 530 € X 5 escoles = 2650 € nets. No tenim en

compte totes les activitats que podem fer com a espectacles, les quals cobraríem a 100

€ nets l’hora per ser en hores festives. I tampoc he reflectit els extres de treballar en

biblioteques o centres d’oci. Aquestes feines “extres” ajudarien a amortitzar despeses,

ja que les guardaríem com a fons per tenir back up per quan fos necessari. Finalment,

si calculem les despeses i li restem el sou net, ens quedarien uns beneficis de:2650 € -

656,69 € = 1993,31 € de sou final.

Crec que una despesa per una escola de 530 € mensuals, no suposa un problema,

sobretot quan estem parlant d’una millora en l’alumnat i la proposta d’un

ensenyament diferent al convencional.

7.6 Publicitat

La nostra publicitat estarà basada, sobretot en l’àmbit d’espectacles, en internet.

Tindrem una pàgina web on explicarem que som “Actigos”, les diferents classes

d’espectacles infantils que oferim (festes d’aniversari, festes tradicionals, ocasions

especials...), qui som (fotos del Zuko i meves) i el meu currículum.

Per crear la pàgina web consultarem a un empresa de màrqueting a internet. Aquesta

empresa ens explicarà que per disposar de presència Online és imprescindible disposar

d’un espai web on oferir la informació corporativa de la mateixa manera com detallar

els serveis que oferim. En aquest espai serà necessari un domini i un hosting per allotjar

els nostres continguts. Aquest espai web estarà recolzat per la presència en les

principals xarxes socials vinculades totes entre elles i com a nucli estarà el nostre

website. L’estratègia de màrqueting online es basa en diversos punts claus:

93

1. Anàlisi del projecte (continguts): abans de realitzar una pàgina web, hem

d’obtenir la informació sobre les combinacions de paraules clau que realitzen

els usuaris per a buscar els nostres serveis. Aquest anàlisi ens guiarà sobre els

continguts que hem d’incorporar a la nostra pàgina web.

2. Planificació del projecte (desenvolupament web): optem per

desenvolupament de la nostra pàgina web amb Wordpress, perquè és de codi

obert i gratuït. Wordpress és una plataforma de creació de pàgines web que

disposa d’un sistema de gestió de continguts, que ens permetrà crear de forma

fàcil tots els continguts i organitzar-los en les diferents seccions:

- Pàgina principal

- Qui som (presentació del nostre perfil professional i del Zuko)

- Activitats/serveis: activitats en escoles, espectacles, ludoteques,

biblioteques, esplais, centres culturals, etc.

- Radi d’acció

- Contacte

94

- Beneficis: com educar amb animals, beneficis de les activitats amb

nens/es, detecció de problemes en el desenvolupament, treball de

l’autoestima, etc..

- Blog corporatiu

3. Presència en buscadors (posicionament en buscadors): explicarem primer les

zones que es denominen SEO (posicionament natural) i SEM (publicitat en

cercadors). El posicionament en buscadors (SEO) és el procés de millorar la

visibilitat d’un lloc web en els resultats orgànics dels diferents cercadors. Les

visites obtingudes a través d’aquesta zona no tenen cap despesa i estan

relacionats amb el contingut de la pàgina web, malgrat que a mitjà-llarg

termini, la previsió és aparèixer en les primeres posicions per a les principals

paraules clau.

Per potenciar el SEO integrarem un blog corporatiu. Una secció de blog en el

website ens permetrà aportar valor als usuaris gràcies a la difusió i publicació

de continguts frescos. L’objectiu principal d’un blog corporatiu és aportar

contingut continguts de valor, sobretot tècnics, que ens permetin formar al

nostre públic objectiu, poder difondre treballs realitzats per aconseguir

notorietat de marca, potenciar el posicionament en cercadors (SEO) per a

multitut de combinacions no disponibles en les seccions corporatives i ens

permet mantenir una activitat constant en els perfils socials de la marca

(Facebook, Twitter, Linkedin, Google+, etc.).

La publicitat en buscadors (SEM) és una forma de promocionar-se i tenir

visibilitat a buscadors augmentant la visibilitat en els resultats. Malgrat que a

diferència del SEO aquest sistema és de pagament, ens permet obtenir

visibilitat a molt curt termini (24 h.) i d’aquesta manera poder captar possibles

usuaris interessats en els nostres serveis. El SEM ens permet Geolocalitzar les

campanyes per a que aquells usuaris que realitzin recerques relacionades amb

els nostres serveis i que siguin d’una zona determinada (Vallès Oriental) els

aparegui el nostre anunci, que enllaçarà amb la nostra pàgina web.

95

4. Presència en xarxes socials (posicionament social i posicionament local):

Disposar de presència i activitat en les xarxes socials ens permet augmentar la

notorietat de la marca entre els públics objectius, creant vincles de relació

directes, personalitzats i continus amb els clients i potencials consumidors i

fidelitzant als clients aportant serveis, promocions, informació i diàleg

constant. Per aconseguir aquesta notorietat, disposarem de presència online

en les següents xarxes socials per a la promoció dels nostres serveis o

presentació de la nostra empresa:

- Google+ i Google Places: presentació del nostre perfil tant personal com

de l’empresa. Aquesta xarxa social ens permetrà tenir posicionament

local per recerques a Google. Els continguts que anem publicant a la

nostra secció de Beneficis, es publicaran al nostre perfil.

- Linkedin: presentació del nostre perfil professional i creació d’una

pàgina d’empresa detalant els nostres serveis. Realitzarem una recerca

de perfils en aquesta xarxa social que enllaci amb els nostres perfils de

96

client (mestres, bibliotecaris, etc.) i els enviarem una invitació per

presentar-los els nostres serveis. Els continguts que anem publicant en

la nostra secció de Beneficis, es publicaran en el nostre perfil.

- Youtube: crearem un perfil d’empresa en aquesta xarxa social, on

publicarem els vídeos de presentació d’ “Actidog”, de la mateixa

manera com actuacions realitzades per que els usuaris puguin

comprovar la nostra forma de treballar i els beneficis que poden obtenir

amb els nostres serveis.

- Facebook: crearem una pàgina d’empresa per la seva difusió en aquesta

xarxa social i farem accions promocionals. De la mateixa manera,

publicarem les nostres properes actuacions. Els usuaris podran fer-se

fan de la nostra pàgina, aconseguint viralitat i difusió de la nostra marca.

Els beneficis que publiquem en la nostra secció de Beneficis, és

publicarà en el nostre perfil.

- Flickr: crearem un perfil d’empresa en aquesta red social, on publicarem

les fotografies de les nostres actuacions i activitats.

- Difusió de continguts:

- Alta de notes de premsa en medis online: realitzarem la presentació

dels nostres serveis i enviarem una nota de premsa a medis online.

L’objectiu d’aquesta acció consisteix principalment en potenciar la

marca. Els diferents websites de la publicació de notes de premsa ens

permeten la difusió en altres canals generalistes, de la mateixa manera

com la seva difusió en medis socials com Twitter o Facebook.

- Difusió en medis especialitzats afins: per exemple blos o fòrums

relacionats amb mascotes i educatius, realcionats amb escoles (escoles

bressol i educació infantil). De la mateixa manera que en el punt

anterior, l’objectiu d’aquesta acció consisteix principalment en

potenciar la marca. Els diferents websites de publicació especialitzats

permeten la difusió en un canal directe, de la mateixa manera com la

seva difusió en medis socials com Twitter o Facebook.

- Estratègia de E-mail Marketing: per començar amb aquesta estratègia

és necessari disposar d’una base de dades de qualitat. Per això ens

97

basarem en les visites personals que realitzarem en les diferents

escoles, biblioteques, esplais, etc., on captarem les dades que ens

serveixin per a omplir els nostres contactes. Actualment el potencial del

e-mailing és elevat sempre que la base de dades sigui que qualitat.

Desenvolupar una estratègia i planificació en el enviaments és

primordial per mantenir el contacte continuat, sempre sense excessos.

Un exemple de planificació podria ser:

- Gener: treballem els colors amb el Zuko

- Febrer: fem titelles i contes amb el Zuko

- Març: treballem les parts del cos amb el Zuko

- Abril: som ensinistradors

- Maig: aprenem a contar amb el Zuko

- Juny: quina forma té?

- Setembre: comencem l’escola amb el Zuko

- Octubre: fem psicomotricitat amb el Zuko

- Novembre: posem guapo al Zuko

- Desembre: fem exercici amb el Zuko

La planificació i comunicació dels comunicats s’ha d’adaptar al sector i

servei que es vulgui promocionar.

5. Mesura i seguiment: amb l’objectiu de millorar el rendiment de la pàgina web

i la captació de clients a través dels diferents canals, es realitzarà una mesura

i seguiment de les visites obtingudes, amb l’objectiu d’incorporar millors

continguts en aquelles pàgines més visitades.

98

Tot aquest projecte publicitari té unes despeses, que a continuació es detallen:

- Contractació del domini propi per a disposar d’identitat online, per exemple

Actigos.cat (disponible). Cost: 9,95 €/any (font: dondominio.com)

- Contractació d’allotjament per a la pàgina web bàsica. Cost: 25 €/any (font:

dondominio.com)

- Creació de website amb CMS Wordpress (Content Management System o

Sistema de Gestión de contenidos) i integració de plantilla web. Cost: 0 €

(descàrrega gratuïta des de wordpress.org).

- Presència en xarxes socials. Cost 0 €

- Campanya de promoció a buscadors (SEM) a Google. Cost: 90 € / mes

Actualment internet és una de les fonts que major publicitat ens podrà donar,ja que la

majoria de la població disposa d’ell. És una via fàcil i ràpida i paga la pena incloure dins

de les nostres despeses la creació d’una pàgina web. També hem de tenir present que

99

la millor publicitat que podem tenir és el “boca a boca” i hem d’aconseguir tenir clients

satisfets perquè ells són qui millor publicitat ens faran. A més a més, en cada espectacle

que oferim, donarem als assistents un obsequi (bossa de caramels) amb una targeta

del nostre negoci (veure annex 10 publicitat).

També prepararem cartells per penjar-los en els taulers d’anuncis dels pobles propers

i repartirem publicitat per les bústies (veure annex 10 publicitat). Sabem que

actualment internet és la via més ràpida d’arribar a qualsevol casa, però hem de tenir

presents que encara hi ha gent que no té internet a casa i que potser hi ha gent que

està preparant una festa infantil però no ha pensat en contractar el tipus d’espectacle

que nosaltres proposem. Per tant, no podem descartar cap possibilitat de

promocionar-nos.

A les escoles aniré jo personalment a explicar el nostre producte i serà a partir de

concretar una entrevista personal amb els director/a de l’escola. El tracte serà molt

més directe, per tant podrem explicar totes les avantatges que suposa fer aquests tipus

d’activitats.

8. CONCLUSIONS

Com a part final d’aquest projecte, passaré a analitzar cadascun dels objectius que hem

vaig proposar aconseguir a l’inici, quines dificultats m’he trobat pel camí i quines són

les millores que es podrien aplicar per tenir-les presents en futurs ensinistraments o

simplement com a ampliació del que ja es proposa en aquest treball. Han estat mesos

de recerca, d’entrenament, de cerca d’idees i sobretot d’autoaprenentatge. Perquè

encara que treballi a diari tant amb gossos com amb infants, cada dia aprens coses

noves. L’ideal serà en un futur poder-ho ajuntar.

8.1 Objectius aconseguits/ no aconseguits

El primer objectiu que hem vaig plantejar va ser fer una sèrie d’activitats on es treballés

la psicomotricitat, per poder dur a terme un correcte desenvolupament motriu.

Aquesta assignatura es treballa de forma regular a les escoles i s’ha demostrat que és

vital dur-la a terme a edats primerenques, per poder detectar qualsevol problema a

temps. Crec que les activitats que he proposat contemplen de forma

100

satisfactòria aquest objectiu. Durant els meus anys com educadora, he pogut

comprovar que els nens/es gaudeixen molt d’aquesta activitat, ja que és un moment

on son lliures de moviments, no han de seguir un ordre estricte i donen completa

llibertat a la seva imaginació. A més a més, els materials poden ser diversos. Si a tot

això afegim la possibilitat de guiar a un gos pel circuit, compartir moments amb ell o

fins hi tot seguir-lo, crec que l’activitat adquireix més valor motivacional.

Per treballar la motricitat fina i gruixuda he proposat diverses activitats on els infants

han de raspallar al gos, li han de donar premis, el fan passar per uns cèrcols...totes

aquestes activitats, a més de treballar altres aspectes, també provoquen un moviment

del cos. El nen/a haurà d’estirar el braç si vol raspallar al gos de dalt a baix, ha de fer la

pinça amb els dits per poder subjectar el premi, si més no, haurà de mantenir la mà

tancada i obrir-la quan li tiri el premi el terra o haurà de pujar o baixar els braços per a

que el gos passi pel cèrcol, per exemple. Aquí estem treballant totes dues motricitats i

de manera que els nens/es gaudeixen de l’activitat ja que hem afegit el factor

motivador que és el gos.

Les activitats per treballar el llenguatge parlat i escrit estan pensades tant per a infants

que puguin tenir qualsevol problema a la parla (logopèdics, per exemple) com per

aquells que tenen qualsevol tipus de problema amb l’expressió (dislèxia, per exemple).

A més a més simplement animem a aquells infants que sense tenir cap problema

concret, són tímids i els costa relacionar-se amb els altres. Com ja hem vist en els

estudis que s’han realitzat sobre les TAA, un gos és el company perfecte perquè no

jutja. I com també s’ha comprovat, ajuden a molts infants que tenen problemes de

relacions socials a tenir un vincle amb l’animal. Per tant, si introduïm el gos a les

activitats que realitza diàriament, és molt probable que aquest factor detonant

provoqui una reacció en el nen/a i comenci a canviar la seva actitud.

Si duem a terme les activitats que promouen la conscienciació de les tasques i les

obligacions que comporta un animal, estic segura que reduiríem el nombre

d’abandonaments d’animals. Molts cop les persones es deixen portar pels sentiments

de tendresa que pot provocar un cadell, però no es parem a pensar que també

comporta una feina. Penso que si parlem del tema amb els infants, podran adquirir el

101

sentiment de responsabilitat i això els farà millorar en tot el seu desenvolupament

futur, de cara a adquirir reptes i adquirir compromisos més endavant. El fet de poder

tractar amb un gos durant les activitats i poc a poc anar-los explicant les cures que

tenen, també farà que els hi expliquin als pares. Per exemple, poden dir que “avui

m’han explicat que quan el Zuko es fa caca al carrer, l’hem d’agafar amb una bossa” o

“Mama, tu saps que els gossos necessitem vacunes com nosaltres per que no es posi

malalt?”. Penso que d’aquesta manera, a través dels seus fills, els pares també

prendrien consciència de les feines que comporta tenir un animal de companyia.

Malgrat que poc a poc les protectores i refugis de tot el país es fan ressò de la seva

tasca, és cert que la majoria de persones pensen que millor comprar un gos quan és

cadell, per la falsa llegenda urbana de que “te’l fas teu i l’eduques millor”. Qualsevol

gos, de qualsevol edat “te’l pots fer teu”. Tan sols cal que s’adapti al teu perfil tant de

persona com de família. Un gos es pot educar, amb més o menys temps. El “problema”

de les protectores és que estan saturats de gossos ja adults, perquè els cadells són els

primers en ser adoptats. El meu plantejament és canviar la idea de les persones,

explicant-los que un gos adult ja té el seu caràcter format, que ja saps la mida que té

(molts abandonaments es donen perquè el gos que havien agafat de cadells, s’ha fet

“massa gran”), que la majoria ja tenen interioritzat el control d’esfínters i que se li pot

donar una segona oportunitat de ser feliç a un gos que en el seu moment va ser

rebutjat pels qui ell creia que eren la seva família. Per sort, tenim la gran avantatge que

ens proporciona internet: la difusió. I podem informar tant als pares com als fills de

qualsevol protectora que tinguin al voltant. Actualment la tasca informativa de les

protectores és excel·lent i s’ocupen de fer entrevistes als futurs adoptants, tenir la

certesa de que estan triant la millor família i donar tota mena de consells per que

l’adaptació es realitzi amb un èxit total. La meva feina seria animar a qui s’estigui

plantejant adquirir un gos, que ho faci a través d’una protectora. també, si realitzem

les activitats a les escoles, els pares podran comprovar les avantatges que suposa tenir

un animal de companyia a casa, per tant, de manera indirecta ja estem promovent

aquesta acció.

102

Com a resum puc dir que totes les activitats que he plantejat s’adapten als objectius

previs que vaig plantejar al principi d’aquest projecte, ja que engloben tots els aspectes

que s’han de treballar, tant a nivell físic com psicològic en edats de 0 a 6 anys.

8.2 Observacions

En aquest apartat m’agradaria comentar les dificultats que m’he trobat al llarg

d’aquest treball, per en l’apartat següent poder proposar millores en futurs projectes.

Una de les principals dificultats ha estat l’entrenament del Zuko. És cert que la recerca

del gos adequat va ser costosa en un principi ja que buscava un gos amb certes

característiques especials per poder treballar amb nens/es. Durant un any vaig ser casa

d’acollida, però cap dels gossos que vaig tenir donava el perfil que buscava: massa

nerviós, poc socialitzat amb persones o altres gossos, problemes d’ansietat per

separació, etc. La realitat és que tots aquests aspectes es poden treballar, però

necessitava un gos que el seu caràcter ja fos dòcil i manejable. Que no s’espantés

fàcilment i que es deixes manipular sense problema. Per això utilitzava l’ethotest.

Finalment vaig trobar al Zuko i en poc temps em vaig adonar que reunia totes aquestes

característiques.

Era el primer gos que ensinistrava d’una manera constant i vaig cometre molts errors

com a instructora. Un dels primers errors va ser que davant del menjar el Zuko

s’excitava molt i que fàcilment va relacionar la bossa dels premis amb menjar. Aquest

fet va provocar que sobretot al principi no es pogués concentrar de la millor manera

per poder aprendre els moviments perquè estava més pendent del menjar que del que

jo li demanava. Un cop solucionat el problema (amagant el menjar a la butxaca), vaig

voler avançar massa ràpid i premiar-lo quan ja feia l’exercici correctament un cada tres

o quatre cops. Vaig adonar-me que perdia l’interès quan ell s’esforçava més i no rebia

premi per tant vaig optar per premiar-lo un cop sí, un cop no i d’aquesta manera

podíem seguir un bon ritme de treball.

El factor exterior, a hores d’ara encara és un aspecte complicat. El Zuko és un gos que

té el sentit de l’olfacte molt desenvolupat i quan està al carrer prioritza poder olorar a

fer qualsevol altre cosa. Això em va suposar un problema ja que quan volia dur a terme

103

els exercicis que havíem estat entrenant a casa, no feia cas per estar més motivat en

buscar entre l’herba.

Tots aquests aspectes que jo no vaig tenir presents a l’hora de confeccionar el

programa de treball, van fer que en dur-lo a terme, em suposes un retràs en

l’adquisició dels exercicis. Per tant, la conclusió principal que trec d’aquesta feina és

que un programa de treball és una eina orientativa, on s’explica la manera de dur a

terme un exercici, però que ha de ser revisada i modificada constantment, adaptant-

se al gos, ja que cada un és un món i no es pot fer un únic model que serveixi per tots.

El temps plantejat va augmentar considerablement, fet que va provocar que no pogués

acabar l’entrenament a temps i que algunes activitats que vaig plantejar inicialment a

hores d’ara no es puguin realitzar34 .

Una altra dificultat que vaig trobar va ser a l’hora de la recerca de treballs científics on

es demostri que les TAA són avantatjoses en tots els aspectes. I no per falta de proves,

sinó que la majoria dels estudis que s’han realitzat estan en anglès i que en el nostre

país gairebé no s’ha treballat aquest aspecte. Espanya és un país novell en les TAA,

comparat amb la resta d’Europa. Malgrat això, hi ha un parell d’institucions que

promouen aquests tipus d’estudis: Purina i La Fundació Affinity. Cada any organitzen

conferències on experts en el tema parlen dels seus treballs. Gràcies a aquestes dues

fundacions, el treball de les teràpies amb animals està començant a ser reconeguda a

Espanya. Gràcies a les seves conferències he pogut trobar treballs on es parla dels

efectes beneficiosos que tenen tant les teràpies con l’educació assistida amb gossos,

que era el que més m’interessava. Com a conclusió extrec que hauríem de fomentar

més els estudis en aquest camp, ja que podríem acollir a molta més població i fer

difusió de totes les avantatges que tenen aquests tipus d’activitats.

Poder fer l’apartat de màrqueting em va fer adonar que és una feina que no està ben

remunerada, ja que mantenir un gos en les condicions adequades que requereixen

aquests tipus d’activitats, sobretot amb nens/es ( de la mateixa manera amb persones

discapacitades o gent gran) comporten moltes despeses. Més de les que té un gos que

sigui només animal domèstic. I tal i com està la situació actual al nostre país, has

34 Activitat de contar nombres. No he pogut aconseguir que bordi un sol cop a cada senyal.

104

d’ajustar preus, perquè la competència és molt forta i les empreses revisen cada euro

de més que els hi demanis, per molt bé que facis la teva feina. Per tant crec que la clau

està en exposar la idea amb il·lusió i entusiasme, amb convenciment del que estàs

presentant i tenint total confiança en que realitzes una bona feina. D’aquesta manera

podràs vendre el teu producte de la millor forma.

A continuació proposaré una sèrie de millores aplicables a tots aquests entrebancs que

m’he anat trobant durant el treball.

8.3 Millores

Crec que la única millora que puc fer respecte l’ensinistrament per a que realment sigui

efectiva és no rendir-me. Ser constant i observadora i anar modificant poc a poc les

coses que no donen bons resultats. Només amb l’adquisició d’experiència podré

millorar el meu rendiment com instructora, en futurs entrenament amb més gossos.

Respecte al Zuko, hauré de seguir amagant el menjar i més endavant ensenyar-li el

“don’t touch”35 per poder tenir el menjar davant seu i que no es posi nerviós per

aconseguir-lo. Per millorar els exercicis quan estem en un espai obert, una opció seria

baixar el nivell de distracció i anar pujant-lo més lentament. Per exemple: primer sortir

al balcó a fer els exercicis, després al portal, passar a un carrer asfaltat i així

progressivament. L’entrenament seria molt més lent, però possiblement també seria

més ferm.

També realitzaria filmacions dels ensinistraments, perquè em veuria a mi mateixa fent

els exercicis: quina és la meva expressió corporal, si realitzo exactament la mateixa

senyal sempre, si sóc precisa a l’hora d’utilitzar el clicker...i també podria veure amb

més precisió les senyals que el gos em fa mi.

Respecte a la difusió de les teràpies i les activitats assistides per animals, l’únic que puc

fer per part meva és promoure més aquest tipus d’activitats portant a terme el

projecte en sí que he elaborat. Si ho fes podria dur un registre de les observacions en

cada sessió que fes i podria realitzar jo mateixa un estudi. Anar a conferències sobre el

35 Ensenyar al gos que no ha de tocar el que jo li digui

105

tema i estar ben informada de totes les possibilitats que tenen aquests tipus de teràpia

en serviria per fer difusió en totes les escoles que pogués treballar.

Per intentar obtenir més benefici de la meva feina, hauria de trobar un veterinari on

fessin preus especials a professionals que treballen amb gossos. També hi ha la

possibilitat de contractar una assegurança sanitària pel gos, on pagues una quantitat

fixe a l’any i tens tota una sèrie de tractaments coberts, que en el meu cas serien de

freqüència elevada. I com ja he comentat abans, saber vendre el millor possible el teu

producte per poder aconseguir més feina. La proximitat al meu lloc de residència

també és important, ja que les despeses de desplaçament es minimitzarien.

8.4 Conclusions finals

Un cop arribat a aquest punt, només em cal fer una petita reflexió del que aquest

projecte ha suposat per mi. Sóc molt conscient que la cultura del nostre país és molt

pobre respecte als animals i que encara hem d’aprendre molt de països com Anglaterra

o França on els gossos es mouen lliurement per tot arreu: poden pujar al metro i

l’autobús, poden entrar a totes les botigues, poden anar als restaurants, etc. . A més a

més, aquesta cultura diferent fa que els animals estiguin en millor consideració que

aquí. Penso que encara ens queda molt per recórrer i que bàsicament es tracta d’una

feina de difusió i de canvi de mentalitat. Crec que poc a poc ho aconseguirem, encara

que el ritme sigui lent, vull creure que serà ferm. De moment hem aconseguit que es

facin teràpies amb gossos en hospitals i que la gent que envolta a persones

discapacitades, hagin vist un canvi important en un pacient que realitzi TAA. El camp

de l’educació malauradament és molt novell encara i sé que costarà introduir-lo. Però

també sé que quan els pares vegin les avantatges que tenen, s’animaran i començaran

a canviar el seu pensament.

Penso que hem de treballar en equip i que tots els professionals ens hem de recolzar

els uns als altres. Només d’aquesta manera aconseguirem ajuntar idees i millorar tot

el que ja hem aconseguit.

106

9. AGRAÏMENTS

Són moltes les persones que durant aquests mesos m’han anat preguntant sobre

aquest projecte i animant a seguir a endavant, però vull agrair sobretot la comprensió,

l’ajuda i la paciència al Sergio Murillo, la meva parella. Sense ell, molts cops hagués

tirat la tovallola i no hagués pogut seguir endavant. Per l’ajuda que m’ha donat, posant

facilitats en tot moment perquè pogués realitzar el treball i perquè no em preocupés

en excés. Per haver-me animat a fer aquest Postgrau i per recolzar-me sempre en les

meves decisions.

Gràcies al Juan Paterna, per haver-me ajudat a crear un negoci en el que pugui treballar

a partir d’una idea que era una il·lusió. Per haver-me explicat com potenciar-ho i

sobretot com donar-me a conèixer.

A la Núria Alonso, per haver-me revisat el projecte, donant-me moltes idees i

aconsellant-me en tot moment. I gràcies per les facilitats que he tingut al llarg

d’aquests mesos. Ha estat un plaer poder rebre els teus consells.

I a SOS Golden per haver-me trobat una estrella meravellosa que ja forma part de la

nostra família i amb qui estic segura ens queden moltes coses per viure junts: el Zuko.

Gràcies pels vostres consells, per donar-me la oportunitat de triar el millor gos per fer

teràpies. Aquest és el principi de la seva nova vida, que de ben segur serà meravellosa

ajudant a la gent.

10. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

• Pryor, K. (2010) No lo mates...enséñale: el arte de enseñar y adiestrar. KNS

Ediciones.

• VILLALOBOS PUENTE, Ana María, Lo que los animales nos enseñan, 2009,

http://www.aetana.es/index.php/Terapia-Perros/Articulos-Terapia-

Perros/[Consulta: 14 de novembre de 2013 a les 13:13]

• GUTIÉRREZ, Germán, GRANADOS, Diana R., PIAR, Natalia, Interacciones

humano-animal: características e implicacions para el benestar de los

humanos, Bogotá, Colombia, Revista Colombiana de psicobiología, 2007,

107

http://www.revistas.unal.edu.co/index.php/psicologia/article/viewFile/1013/

1469 [Consulta: 14 de novembre de 2013 a les 13:46]

• GÓMEZ, Leonardo F., ATEHORTUA, Camilo G., OROZCO, Sonia C.,La influencia

de las mascotes en la vida humana, Colombia, Revista Colomiana de ciències

pecuarias, 2007, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3238619

[Consulta: 14 de novembre de 2013 a les 13:47

• BERGROT,Elijah, REMES, Sami, PEKKANEN, Juha, KAUPPILA,Timo,

BÜCHELE,Gisela, KESKI-NISULA, Leea. Respiratory Tract Illnesses During the

First Year of Life: Effect of Dog and Cat contact, Peadiatrics, 2012,

http://pediatrics.aappublications.org/content/130/2/211.full.pdf+html?sid=3

9beea85-c5ea-4dc6-b271-860a1789185a [Consulta: 16 de novembre de 2013

a les 19:10]

• ADOPTASTUR, Terapia assistida con animales, 2011,

http://www.adoptastur.org/info/terapia-con-animales/ [Consulta: 16 de

novembre de 2013 a les 20:10]

• FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Zooterapia, 2013,

http://es.wikipedia.org/wiki/Zooterapia [Consulta: 16 de novembre de 2013 a

les 20:15]

• FUNDACIÓN AFFINITY, Revista Amigos, Animales de compañía, Fuente de

salud, 2007, http://www.fundacion-

affinity.org/sites/default/files/publicacionesyvideos/revistaamigos/pdf/AMIG

OS33.pdf [Consulta: 16 de novembre de 2013 a les 20:25]

• GARAY, Edurne, Terapia assistida con animales de compañía, Revista

Zooterapia, http://www.colvema.org/PDF/1219terapia.pdf [Consulta: 16 de

novembre de 2013 a les 20:27]

• SIGNES LLOPIS, Miguel Ángel, Terapia asistida con animales y ninos con

transtornos de déficit de atención e hiperactividad, 2009,

http://www.dogtoranimal.es/fotos_e_n_a/A52/TAA%20y%20Ni%C3%B1os%2

0con%20TDAH.pdf [Consulta: 16 de novembre de 2013 a les 20:30]

108

• EDUCAN, Inscripciones en el LOE en 2011, Revista digital www.doogweb.es,

2012, http://www.doogweb.es/2012/06/09/perros-de-moda-en-espana/

[Consulta: 18 de novembre de 2013 a les 14:15]

• REVISTA DIGITAL GUAU.COM, El síndrome del perro negro,

http://guau.com/El%20sindrome%20del%20perro%20negro.htm [Consulta:

20 de novembre de 2013 a les 14:23]

• FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Psicologia evolutiva, 2013,

http://es.wikipedia.org/wiki/Psicolog%C3%ADa_evolutiva [Consulta: 21 de

novembre de 2013 a les 13:38]

• FAPAM, ¿Te abandonaría él por un veraneo?,

http://www.fapam.org/index.php?option=com_content&view=article&id=28:

te-abandonaria-el-por-un-verano [Consulta: 24 de novembre de 2013 a les

20:02]

• FUNDACIÓN AFFINITY, Bienvenido a casa Max, Dins de “ material educatiu”,

http://www.fundacion-

affinity.org/publicacionesyvideos/materialeseducativos/bienvenidoacasamax/

[Consulta: 24 de novembre de 2013 a les 20:16]

• PYMES Y AUTÓNOMOS, Hazte Autónomo paso a paso, 2012,

http://www.pymesyautonomos.com/fiscalidad-y-contabilidad/hacerte-

autonomo-paso-a-paso-las-obligaciones-fiscales [Consulta: 28 de desembre

de 2013 a les 13:30]

• INFOAUTÓNOMOS, Cuota de autónomos 2014, ¿cuánto se paga?, 2013,

http://www.infoautonomos.com/informacion-al-dia/seguridad-social/cuota-

de-autonomos-cuanto-se-paga/ [Consulta 28 de desembre de 2013 a les

14:05]

• SEGUROS.ES, Comparador de seguros, 2013,

http://www.seguros.es/comparativa_mascotas.html [Consulta: 28 de

desembre de 20013 a les 19:02]

• FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Jean Piaget, 2013,

http://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Piaget [Consulta: 31 de desembre de 2013

a les 11:28]

109

• FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Henry Wallon, 2013,

http://es.wikipedia.org/wiki/Henri_Wallon_(psic%C3%B3logo) [Consulta: 31

de desembre de 2013 a les 12:16]

• FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Erik Erikson, 2013,

http://es.wikipedia.org/wiki/Erik_Erikson [Consulta: 31 de desembre de 2013

a les 13:04]

• FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Sigmund Freud, 2013,

http://es.wikipedia.org/wiki/Sigmund_Freud [Consulta: 4 de Gener de 2014 a

les 10:01]

• FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Lev Vygotski, 2013,

http://es.wikipedia.org/wiki/Lev_Vygotski [Consulta: 4 de Gener de 2014 a les

13:40]

ANNEXOS

ANNEX 1

Inscripcions

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑADeclarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13www.rsce.es

1

COMPARATIVO DE INSCRIPCIONES EN L.O.E. Y R.R.C.

Estándar 2007 2008 2009 2010 2011 TOTALDiferencia2010/2011

F.C.I. Total Total Total Total TotalAcumuladoúltimos 5

añosunidades %

Affenpinscher 186 1 1 2 2 4 10 2 100,00%

Airedale Terrier 7 88 106 84 94 61 433 -33 -35,11%

Akita Americano 344 55 73 92 93 173 486 80 86,02%

Akita Inu 255 53 54 85 100 148 440 48 48,00%

Alano Español n/r F.C.I. 123 174 122 99 83 601 -16 -16,16%

Alaskan Malamute 243 179 213 236 200 236 1.064 36 18,00%

American Foxhound 303 0 0 0 1 0 1 -1 -100,00%

American Staffordshire Terrier 286 898 1.134 1.476 1.251 1.263 6.022 12 0,96%

Antiguo Perro de Pastor Inglés 16 207 269 199 149 105 929 -44 -29,53%

Ariegeois 20 15 15 15 6 7 58 1 16,67%

Australian Cattledog 287 9 12 15 9 30 75 21 233,33%

Australian Terrier 8 1 2 0 1 1 5 0 0,00%

Azawakh 307 2 3 5 0 1 11 1 >100,00%

Basenji 43 24 22 16 7 19 88 12 171,43%

Basset Artesien Normand 34 2 2 3 0 2 9 2 >100,00%

Basset Azul de Gascuña 35 23 21 7 5 3 59 -2 -40,00%

Basset Fauve de Bretagne 36 217 233 198 199 152 999 -47 -23,62%

Basset Hound 163 338 325 286 223 177 1.349 -46 -20,63%

Beagle 161 1.162 1.269 1.441 1.074 1.083 6.029 9 0,84%

Beagle Harrier 290 0 0 1 0 21 22 21 >100,00%

Bearded Collie 271 41 37 22 39 3 142 -36 -92,31%

Bedlington Terrier 9 8 4 2 5 0 19 -5 -100,00%

Bichón Boloñés 196 6 10 17 0 4 37 4 >100,00%

Bichón Frisé 215 148 130 139 157 133 707 -24 -15,29%

Bichón Habanero 250 24 28 43 69 59 223 -10 -14,49%

Bichón Maltés 65 2.478 2.386 2.551 2.420 2.609 12.444 189 7,81%

Border Collie 297 344 419 515 651 776 2.705 125 19,20%

Border Terrier 10 4 0 14 0 0 18 0 0,00%

Borzoi 193 22 8 9 11 23 73 12 109,09%

Boston Terrier 140 56 36 71 94 103 360 9 9,57%

Bouvier Bernois 45 172 185 171 189 203 920 14 7,41%

Bouvier d'Appenzell 46 0 0 0 0 7 7 7 >100,00%

Bouvier de Flandes 191 81 117 86 69 74 427 5 7,25%

Bouvier de l'Entlebuch 47 0 0 0 2 5 7 3 150,00%

Bouvier des Ardennes 171 0 0 1 0 0 1 0 0,00%

Boxer 144 2.604 2.555 2.387 2.049 2.014 11.609 -35 -1,71%

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑADeclarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13www.rsce.es

2

Braco Alemán 19 1.077 1.059 1.239 1.121 1.204 5.700 83 7,40%

Braco de Weimar 99 301 373 363 358 479 1.874 121 33,80%

Braco Francés, Tipo PirineosPequeño

134 17 8 18 1 33 77 32 3200,00%

Braco Húngaro de Pelo Corto 57 86 103 82 80 56 407 -24 -30,00%

Braco Húngaro de Pelo Duro 239 5 0 0 0 0 5 0 0,00%

Braque d'Auvergne 180 0 1 0 0 1 2 1 >100,00%

Briquet Griffon Vendeen 19 6 22 23 15 20 86 5 33,33%

Bull Terrier 11 909 1.003 1.092 1.132 1.098 5.234 -34 -3,00%

Bulldog Francés 101 2.906 3.600 4.619 4.042 3.364 18.531 -678 -16,77%

Bulldog Inglés 149 2.781 2.744 2.491 2.092 1.868 11.976 -224 -10,71%

Bullmastiff 157 238 300 342 323 270 1.473 -53 -16,41%

Cairn Terrier 4 80 106 78 46 64 374 18 39,13%

Canaan Dog 173 0 1 2 0 1 4 1 >100,00%

Cane Corso 343 75 116 74 147 100 512 -47 -31,97%

Caniche 172 931 1.072 1.169 860 963 4.995 103 11,98%

Cao da Serra da Estrela 173 2 2 3 3 0 10 -3 -100,00%

Cao da Serra de Aires 93 0 1 3 0 0 4 0 0,00%

Cao de Castro Laboreiro 170 0 5 0 0 0 5 0 0,00%

Carlino 253 560 689 687 652 530 3.118 -122 -18,71%

Cavalier King Charles Spaniel 136 50 37 58 78 36 259 -42 -53,85%

Cesky Terrier 246 4 1 1 3 2 11 -1 -33,33%

Chesapeake Bay Retriever 263 0 6 0 8 0 14 -8 -100,00%

Chien de Sant-Hubert (Bloodhound) 84 29 24 30 15 11 109 -4 -26,67%

Chihuahua 218 2.774 3.310 3.849 3.610 3.966 17.509 356 9,86%

Chinese Crested Dog 288 100 164 213 214 257 948 43 20,09%

Chow Chow 205 243 219 202 150 185 999 35 23,33%

Cimarron Uruguayo 353 0 0 0 0 1 1 1 >100,00%

Clumber Spaniel 109 0 7 6 16 5 34 -11 -68,75%

Cocker Spaniel Americano 167 236 225 146 105 111 823 6 5,71%

Cocker Spaniel Inglés 5 1.814 1.470 1.085 784 550 5.703 -234 -29,85%

Cotón de Tulear 283 91 97 121 152 164 625 12 7,89%

Curly-Coated Retriever 110 1 0 0 0 1 2 1 >100,00%

Dálmata 153 315 226 255 199 108 1.103 -91 -45,73%

Dandie Dinmont Terrier 168 0 2 1 0 2 5 2 >100,00%

Deerhound 164 11 1 0 4 0 16 -4 -100,00%

Deutsch Drahthaar 98 410 514 635 506 504 2.569 -2 -0,40%

Deutsch Langhaar 117 32 13 13 4 1 63 -3 -75,00%

Dobermann 143 642 774 807 884 819 3.926 -65 -7,35%

Dogo Alemán 235 774 949 987 859 963 4.532 104 12,11%

Dogo Argentino 292 207 234 289 302 252 1.284 -50 -16,56%

Dogo Canario 346 406 465 611 517 434 2.433 -83 -16,05%

Dogo de Burdeos 116 243 251 263 264 252 1.273 -12 -4,55%

Dogo del Tibet 230 4 18 18 24 12 76 -12 -50,00%

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑADeclarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13www.rsce.es

3

Dogo Mallorquín (Ca de Bou) 249 47 58 27 69 36 237 -33 -47,83%

English Springer Spaniel 125 174 211 172 172 209 938 37 21,51%

Epagneul Bleu de Picardie 106 0 1 0 0 0 1 0 0,00%

Epagneul Bretón 95 1.978 1.928 1.917 1.721 1.694 9.238 -27 -1,57%

Epagneul Japonés 206 3 6 2 5 1 17 -4 -80,00%

Epagneul Nain Continental 77 15 21 31 40 37 144 -3 -7,50%

Eurasier 291 11 1 7 24 9 52 -15 -62,50%

Field Spaniel 123 0 0 0 0 1 1 1 >100,00%

Fila Brasileiro 225 174 207 132 160 90 763 -70 -43,75%

Flat-Coated Retriever 125 12 17 11 11 8 59 -3 -27,27%

Fox Terrier de Pelo Duro 169 261 235 206 215 139 1.056 -76 -35,35%

Fox Terrier de Pelo Liso 12 77 61 51 44 47 280 3 6,82%

Galgo Afgano 228 64 81 76 63 113 397 50 79,37%

Galgo Español 285 74 52 51 65 30 272 -35 -53,85%

Gascon Saintongeois 21 9 8 12 9 4 42 -5 -55,56%

Golden Retriever 111 4.051 4.172 3.857 3.148 2.934 18.162 -214 -6,80%

Gran Bouvier Suizo 58 1 2 3 0 0 6 0 0,00%

Gran Münsterländer 118 0 0 1 0 0 1 0 0,00%

Gran Sabueso Anglo-Francés Blancoy Negro

323 0 2 0 0 0 2 0 0,00%

Gran Sabueso Azul de Gascuña 22 0 2 5 1 0 8 -1 -100,00%

Grand Basset Griffon Vendeen 33 8 0 6 6 6 26 0 0,00%

Grand Griffon Vendeen 282 10 52 45 7 22 136 15 214,29%

Greyhound 158 0 1 0 0 0 1 0 0,00%

Griffón Azul de Gascuña 32 154 167 205 119 103 748 -16 -13,45%

Griffón Belga 81 2 1 1 0 2 6 2 >100,00%

Griffon d'Arrêt à Poil Dur Korthals 107 58 57 88 69 38 310 -31 -44,93%

Griffon de Bruselas 80 13 30 45 34 56 178 22 64,71%

Griffon Fauve de Bretagne 66 73 83 40 52 38 286 -14 -26,92%

Griffon Nivernais 17 19 13 7 11 9 59 -2 -18,18%

Gronlandshund 274 2 13 0 0 0 15 0 0,00%

Hovawart 190 0 2 4 1 3 10 2 200,00%

Irish Soft-Coated Wheaten Terrier 40 7 18 7 7 2 41 -5 -71,43%

Irish Terrier 139 1 5 8 6 2 22 -4 -66,67%

Irish Wolfhound 160 21 35 47 24 28 155 4 16,67%

Jack Russell Terrier 345 179 294 323 414 544 1.754 130 31,40%

Kelpie 293 0 0 2 3 16 21 13 433,33%

Kerry Blue Terrier 3 42 38 36 44 35 195 -9 -20,45%

King Charles Spaniel 128 1 10 19 0 4 34 4 >100,00%

Kleiner Münsterländer Vorstehhund 102 1 0 0 0 2 3 2 >100,00%

Komondor 53 2 0 0 1 0 3 -1 -100,00%

Kuvasz 54 0 0 0 0 1 1 1 >100,00%

Labrador Retriever 122 4.078 3.915 3.564 3.245 3.125 17.927 -120 -3,70%

Laïka de Siberia Oriental 305 4 2 2 0 0 8 0 0,00%

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑADeclarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13www.rsce.es

4

Lakeland Terrier 70 25 22 18 11 17 93 6 54,55%

Landseer 226 3 1 0 0 0 4 0 0,00%

Leonberger 145 16 18 16 42 17 109 -25 -59,52%

Lhasa Apso 227 212 212 158 101 99 782 -2 -1,98%

Majorero n/r F.C.I. 25 42 19 14 31 131 17 121,43%

Maneto n/r F.C.I. 83 152 118 87 92 532 5 5,75%

Mastiff 264 16 13 11 19 9 68 -10 -52,63%

Mastín del Pirineo 92 118 146 221 146 132 763 -14 -9,59%

Mastín Español 91 919 986 1.069 996 1.204 5.174 208 20,88%

Mastín Napolitano 197 159 122 126 117 80 604 -37 -31,62%

Nihon Supittsu 262 7 7 7 2 3 26 1 50,00%

Norfolk Terrier 272 6 5 13 11 5 40 -6 -54,55%

Norwich Terrier 72 4 9 15 10 10 48 0 0,00%

Nova Scotia Duck Tolling Retriever 312 4 15 1 5 1 26 -4 -80,00%

Pachón Navarro n/r F.C.I. 79 91 82 66 61 379 -5 -7,58%

Parson Russell Terrier 339 65 66 60 78 45 314 -33 -42,31%

Pekinés 207 24 13 6 15 17 75 2 13,33%

Pequeño Lebrel Italiano 200 61 57 114 76 104 412 28 36,84%

Pequeño Perro Ruso 352 0 2 2 1 4 9 3 300,00%

Pequeño Sabueso Azul de Gascuña 31 12 20 44 15 2 93 -13 -86,67%

Perdiguero de Burgos 90 67 63 90 81 79 380 -2 -2,47%

Perdiguero Portugués 187 5 5 3 0 0 13 0 0,00%

Perro de Agua Español 336 1.060 947 1.253 1.189 1.337 5.786 148 12,45%

Perro de Agua Irlandés 124 1 1 1 0 0 3 0 0,00%

Perro de Agua Portugués 37 1 0 0 3 0 4 -3 -100,00%

Perro de Montaña de los Pirineos 137 121 122 105 94 138 580 44 46,81%

Perro de Osos de Carelia 48 37 42 36 19 21 155 2 10,53%

Perro de Pastor Alemán 166 11.169 11.310 10.702 9.433 8.169 50.783 -1.264 -13,40%

Perro de Pastor Australiano 342 36 43 27 47 44 197 -3 -6,38%

Perro de Pastor Belga 15 728 741 798 731 816 3.814 85 11,63%

Perro de Pastor Bergamasco 194 8 0 0 0 0 8 0 0,00%

Perro de Pastor Blanco Suizo 347 57 98 167 159 266 747 107 67,30%

Perro de Pastor Catalán (Gos d'AturaCatalá)

87 355 263 339 242 293 1.492 51 21,07%

Perro de Pastor de Anatolia 331 0 0 1 0 2 3 2 >100,00%

Perro de Pastor de Asia Central 335 2 0 1 1 4 0 0,00%

Perro de Pastor de Beauce 44 71 80 81 81 62 375 -19 -23,46%

Perro de Pastor de Brie 113 130 183 154 135 135 737 0 0,00%

Perro de Pastor de Rusia Meridional 326 0 0 0 1 0 1 -1 -100,00%

Perro de Pastor del Cáucaso 328 85 94 90 146 62 477 -84 -57,53%

Perro de Pastor Escocés (RoughCollie)

156 98 135 256 160 237 886 77 48,13%

Perro de Pastor Garafiano n/r F.C.I. 26 92 74 63 25 280 -38 -60,32%

Perro de Pastor Holandes 223 25 22 19 22 14 102 -8 -36,36%

Perro de Pastor Mallorquín (Ca de 321 37 51 44 38 34 204 -4 -10,53%

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑADeclarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13www.rsce.es

5

Bestiar)

Perro de Pastor Maremmano-Abruzzese

201 1 0 0 1 2 4 1 100,00%

Perro de Pastor Polaco de lasLlanuras

251 0 0 2 0 0 2 0 0,00%

Perro de Pastor Polalaco de Podhale 252 0 0 4 5 0 9 -5 -100,00%

Perro de Pastor Rumano de losCarpatos

350 0 1 0 0 0 1 0 0,00%

Perro de Pastor Rumano de Mioritza 349 0 0 0 1 0 1 -1 -100,00%

Perro de Pastor Vasco (EuskalArtzain Txakurra)

n/r F.C.I. 71 32 72 63 36 274 -27 -42,86%

Perro Lobo Checoslovaco 332 8 18 40 60 81 207 21 35,00%

Perro Lobo de Sarloos 311 9 0 0 5 1 15 -4 -80,00%

Perro Pastor Bosnia-Herzegovina yCroacia

355 0 0 0 1 0 1 -1 -100,00%

Perro Pastor de los Pirineos de PeloLargo

141 3 7 5 5 8 28 3 60,00%

Perro sin Pelo del Perú 310 10 12 19 18 35 94 17 94,44%

Perro sin Pelo Mexicano 234 3 4 2 5 6 20 1 20,00%

Perro Tejonero Alpino 254 0 0 0 0 2 2 2 >100,00%

Petit Basset Griffon Vendeen 67 165 157 179 154 170 825 16 10,39%

Petit Brabançon 82 1 0 0 2 0 3 -2 -100,00%

Petit Chien Lion 233 0 0 3 3 0 6 -3 -100,00%

Pinscher 184 47 14 5 27 9 102 -18 -66,67%

Pinscher Austriaco de Pelo Corto 64 0 0 1 0 0 1 0 0,00%

Podenco Andaluz n/r F.C.I. 302 350 312 240 179 1.383 -61 -25,42%

Podenco Canario 329 92 101 107 105 109 514 4 3,81%

Podenco de los Faraones 248 0 0 1 1 4 6 3 300,00%

Podenco Ibicenco (Ca Eivisseno) 89 82 55 146 142 271 696 129 90,85%

Podenco Portugués 94 90 116 96 86 74 462 -12 -13,95%

Pointer 1 1.349 1.363 1.491 1.121 1.301 6.625 180 16,06%

Poitevin 24 0 0 5 0 0 5 0 0,00%

Porcelaine 30 4 13 7 50 14 88 -36 -72,00%

Puli 55 5 5 18 9 3 40 -6 -66,67%

Ratonero Valenciano (Gos RaterValencia)

n/r F.C.I. 70 83 123 138 127 541 -11 -7,97%

Ratonero-Bodeguero Andaluz n/r F.C.I. 218 177 92 119 125 731 6 5,04%

Rhodesian Ridgeback 146 73 83 54 67 26 303 -41 -61,19%

Rottweiler 147 1.284 1.474 1.774 1.426 1.171 7.129 -255 -17,88%

Sabuesa Anglo-Frances de TamañoMediano

325 0 0 0 0 1 1 1 >100,00%

Sabueso de Bosnia de Pelo Duro 155 0 0 0 1 0 1 -1 -100,00%

Sabueso de Sangre de Baviera 217 22 7 37 41 56 163 15 36,59%

Sabueso de Sangre de Hanover 213 0 1 0 1 0 2 -1 -100,00%

Sabueso de Transilvania 241 0 0 1 0 0 1 0 0,00%

Sabueso Eslovaco 244 0 0 0 2 0 2 -2 -100,00%

Sabueso Español 204 196 228 157 131 120 832 -11 -8,40%

Saluki 269 21 6 7 20 5 59 -15 -75,00%

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑADeclarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13www.rsce.es

6

Samoyedo 212 107 129 124 92 109 561 17 18,48%

San Bernardo 61 523 418 443 428 469 2.281 41 9,58%

Sarplaninac 41 0 0 0 0 1 1 1 >100,00%

Schapendoes 313 0 0 1 0 0 1 0 0,00%

Schipperke 83 7 5 5 8 0 25 -8 -100,00%

Schnauzer Gigante 181 432 335 373 286 231 1.657 -55 -19,23%

Schnauzer Mediano 182 162 136 123 97 87 605 -10 -10,31%

Schnauzer Miniatura 183 3.195 3.060 2.816 2.393 2.121 13.585 -272 -11,37%

Schweizerische Laufhunde 59 14 12 10 6 1 43 -5 -83,33%

Scottish Terrier 73 116 128 124 109 113 590 4 3,67%

Sealyham Terrier 74 0 0 9 0 2 11 2 >100,00%

Setter Gordon 6 128 171 82 137 48 566 -89 -64,96%

Setter Inglés 2 3.341 3.496 3.636 3.873 3.449 17.795 -424 -10,95%

Setter Irlandés Rojo 120 160 117 155 147 151 730 4 2,72%

Setter Irlandés Rojo y Blanco 330 0 0 0 1 0 1 -1 -100,00%

Shar Pei 309 1.220 1.275 1.198 1.034 783 5.510 -251 -24,27%

Shetland Sheepdog 88 13 14 18 15 46 106 31 206,67%

Shiba Inu 257 46 68 89 129 150 482 21 16,28%

Shih Tzu 208 1.219 1.240 1.092 914 765 5.230 -149 -16,30%

Siberian Husky 270 261 223 301 181 323 1.289 142 78,45%

Silky Terrier 236 0 0 2 5 2 9 -3 -60,00%

Skye Terrier 75 1 0 1 0 6 8 6 >100,00%

Sloughi 188 1 0 0 1 0 2 -1 -100,00%

Smalandsstövare 129 0 0 0 0 1 1 1 >100,00%

Smooth Collie 296 0 0 0 1 0 1 -1 -100,00%

Spinone Italiano 165 0 1 0 0 0 1 0 0,00%

Spitz Alemán 97 951 1.108 1.124 986 919 5.088 -67 -6,80%

Spitz de los Visigodos 14 0 0 1 0 0 1 0 0,00%

Spitz de Norbotten 276 10 7 3 11 7 38 -4 -36,36%

Staffordshire Bull Terrier 76 581 770 957 918 1.105 4.331 187 20,37%

Sussex Spaniel 127 0 0 1 2 0 3 -2 -100,00%

Teckel 148 1.449 1.658 1.559 1.545 1.644 7.855 99 6,41%

Terranova 50 124 122 208 160 148 762 -12 -7,50%

Terrier Alemán de Caza 103 244 216 135 228 251 1.074 23 10,09%

Terrier Brasileño 341 1 0 2 0 0 3 0 0,00%

Terrier Japonés 259 0 0 2 0 0 2 0 0,00%

Terrier Negro Ruso 327 13 11 31 20 26 101 6 30,00%

Thai Ridgeback Dog 338 0 0 0 2 1 3 -1 -50,00%

Tibetan Spaniel 231 0 0 2 1 0 3 -1 -100,00%

Tibetan Terrier 209 12 14 20 10 19 75 9 90,00%

Tosa Inu 260 8 8 12 6 7 41 1 16,67%

Toy Terrier 13 0 2 2 5 1 10 -4 -80,00%

Volpìno Italiano 197 6 4 2 4 2 18 -2 -50,00%

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑADeclarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13www.rsce.es

7

Welsh Corgi Pembroke 39 9 5 15 0 2 31 2 >100,00%

Welsh Springer Spaniel 126 0 0 0 0 9 9 9 >100,00%

Welsh Terrier 78 20 21 15 12 19 87 7 58,33%

West Highland White Terrier 85 2.363 2.143 1.869 1.353 1.408 9.136 55 4,07%

Whippet 162 78 80 137 77 114 486 37 48,05%

Yorkshire Terrier 86 14.438 14.084 13.162 9.889 7.771 59.344 -2.118 -21,42%

Zwergpinscher 185 445 603 619 660 684 3.011 24 3,64%

TOTALES 91.150 94.140 94.776 82.881 78.256 441.203 -4.625 -5,58%

ANNEX 2

Ethotest

Master Universitario en APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

Universidad de Sevilla (España)

Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra

página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

SELECCIÓN CANINA (2): ETHOTEST

DESCRIPCIÓN DEL INSTRUMENTO

El Ethotest es una herramienta de evaluación diseñada para seleccionar perros

que reúnan las cualidades necesarias para intervenir en programas de terapia y/o

actividades asistidas (TAA/AAA).

En su desarrollo, los autores (Lucidi, Bernabó, Panunzi, Dalla Villa y col., 2005)

centraron la atención sobre los perros de centros de acogida. De este modo, su

herramienta es aplicable a perros mestizos de procedencia desconocida.

El instrumento consta de tres partes (A, B, C), que se administran de manera

sucesiva, formando un protocolo o algoritmo jerárquico de decisión. El nivel de rigidez

de los criterios es mayor en la primera fase (agresividad y temperamento dominante),

media en la segunda (iniciativa, sociabilidad y temor) y menor en la tercera

(adiestrabilidad). Para los autores, la superación de los tres segmentos garantiza unas

cualidades mínimas deseables para los perros de trabajo.

En total, el instrumento consta de 36 elementos a evaluar. La aplicación del

instrumento completo puede sobrepasar una hora, y hace falta contar con una cierta

cantidad de recursos humanos y físicos:

Un área de evaluación vallada. En caso de no disponerse de un recinto de

estas características, la evaluación puede realizarse de un modo muy similar

usando una correa larga para limitar los movimientos del perro.

Una escalera.

Una habitación desconocida por el perro.

Correa corta de paseo.

Un cronómetro.

Un instructor o evaluador, que sea conocido por el perro.

Master Universitario en APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

Universidad de Sevilla (España)

Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra

página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

Varias personas desconocidas para el perro.

Un perro desconocido por el animal evaluado.

Galletas (u otro alimento) para dar las órdenes de ¡Sienta! y ¡Tumba!

Un objeto que pueda producir ruido al caer (por ejemplo, una bandeja

metálica) para evaluar la respuesta de temor o miedo.

Una pelota de tenis, para evaluar la conducta de juego.

CORRECCIÓN DEL INSTRUMENTO

Como se comentó previamente, la superación de la primera etapa es requisito

para aplicar los elementos de la segunda, y la superación de este conjunto sirve como

llave hacia el tercer y último escalón. En caso de no superar cualquiera de las tres

fases, se considera que el perro no es apto, no siendo necesario evaluar las situaciones

restantes.

Los autores establecieron tres puntos de corte para estas etapas:

En el apartado A, se solicita la máxima puntuación (4). Dado que las

variables evaluadas son la agresividad y temperamento dominante, los

autores consideran que cualquier respuesta negativa hace del animal no

apto para su inclusión en contextos de intervención.

En el apartado B (iniciativa, sociabilidad y temor), se solicita un mínimo

de 11 puntos (sobre un máximo de 27). A fin de evitar los perfiles

irregulares, los autores imponen una desviación típica máxima (una

medida de dispersión de uso frecuente) de 1 punto.

En el apartado C (adiestrabilidad), los autores proponen un punto de

corte de 21 puntos sobre un máximo de 50 para clasificar como apto al

animal. Nuevamente, imponen una dispersión máxima de 1,25

Master Universitario en APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

Universidad de Sevilla (España)

Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra

página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

desviaciones típicas de las puntuaciones sobre la media, a fin de

seleccionar perros con un comportamiento consistente.

Estos puntos de corte fueron establecidos a criterio de los autores, siguiendo

un criterio racional, en lugar de empírico o estadístico. El mínimo de los tres bloques

coincidió con obtener al menos un 1 en cada una de las preguntas (4 en A, 11 en B, 21

en C).

DATOS DE LA TRADUCCIÓN

Hasta el momento (septiembre de 2011), no ha sido posible localizar ninguna

traducción del instrumento al español. Por esta razón, se ha acometido la traducción (y

adaptación) del Ethotest, a fin de facilitar su aplicación tanto con fines profesionales

como de investigación.

El instrumento incluye una breve descripción de las situaciones de evaluación.

Para resolver cualquier duda al respecto, se recomienda consultar el texto original.

No se adjunta la hoja de datos descriptivos del evaluador y el perro evaluado.

Al llevar a cabo la administración, puede ser de interés dejar por escrito el nombre y

sexo del evaluador, y el nombre, sexo, edad (aproximada), características físicas (talla,

peso, etc.) del perro, tiempo de estancia en el refugio, etc.

El uso de este material es libre, siempre que se reconozca la fuente y, en caso

de utilizarse en medios digitales, que se incluya un enlace a nuestra página web,

www.tapsevilla.es. Por supuesto, esto no elimina la necesidad de citar la referencia

original.

REFERENCIA ORIGINAL Lucidi, P., Bernabó, N., Panunzi, M., Dalla Villa, P. y Mattioli, M. (2005). Ethotest: A new

model to identify (shelter) dogs’ skills as service animals or adoptable pets. Applied Animal Behaviour Science, 95, 103-122.

Master Universitario en APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

Universidad de Sevilla (España)

Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es

Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

PARTE A. AGRESIVIDAD Y TEMPERAMENTO DOMINANTE

TEST COMPONENTE SITUACIÓN DESCRIPCIÓN DE LA CONDUCTA PTS OBSERVACIÓN

(MARCAR CON X)

El perro ataca al perro desconocido, o gruñe sin acercarse 0 a) Entre perros Un perro desconocido se acerca

al recinto durante 5 minutos El perro no muestra un comportamiento agresivo 1

El perro gruñe y/o ladra 0

El perro ignora al instructor 0

A1.

AG

RESI

VID

AD

b) Hacia personas El instructor entra en el recinto

(observar 1 minuto)

El perro se tumba y/o permite que las personas se acerquen

a él

1

El perro huye, se inquieta y/o salta sobre el instructor 0 a) Manipulación El instructor se acerca al perro

en actitud amigable y lo toca en

distintas partes del cuerpo

(tronco, patas, orejas, dientes,

etc.) (observar 1 minuto)

El perro se tumba y/o lame las manos del instructor,

moviendo la cola

1

El perro muerde o se resiste, intentando escapar 0

A2.

TEM

PERA

MEN

TO

b) Manipulación

brusca

El instructor domina al perro

reteniéndolo con sus brazos

sobre el lomo y empujándolo

hacia el suelo, o manipulándolo

bruscamente (observar 1

minuto)

El perro se queda quieto, permitiendo la manipulación (con

independencia de que sea con miedo o con aceptación)

1

PUNTO DE CORTE = 4. Si el perro alcanza esta puntuación, pasar a evaluar la PARTE B; si no, detener la evaluación

Master Universitario en APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

Universidad de Sevilla (España)

Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es

Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

PARTE B. INICIATIVA, SOCIABILIDAD Y TEMOR

TEST COMPONENTE SITUACIÓN DESCRIPCIÓN DE LA CONDUCTA PTS OBSERVACIÓN

(MARCAR CON X)

El perro no se acerca al instructor -1

El perro salta repetidamente sobre la valla o permanece de

pie sobre sus patas traseras y apoyado en la valla

0

El perro salta sobre la valla una sola vez (no permanece de

pie)

1

a) Aproximación de

humanos al

entorno del perro

El instructor se acerca al recinto

y permanece cerca de la valla

durante 5 minutos

El perro se acerca a la valla sin saltar ninguna vez 2

El perro intenta salir más de una vez 0

El perro intenta salir una sola vez 1

B1. I

NIC

IATI

VA

b) Intentos de salir

del recinto con la

puerta abierta

Después de haber permanecido

5 minutos dentro del recinto

(ítem anterior), el instructor

abre la puerta de salida El perro no intenta salir 2

El perro huye -1

El perro no se acerca al instructor 0

El perro corre hacia el instructor 1

El perro se tumba o se acerca al instructor 2

a) Comport. del

perro cuando

personas

conocidas entran

en su entorno

El instructor entra en el recinto

y se aproxima al perro sin

llamarlo (observar 1 minuto)

El perro se acerca al instructor, mueve la cola y lame las

manos del instructor

3

El perro huye -1

El perro no se acerca al instructor 0

El perro corre hacia el instructor 1

El perro se tumba o se acerca al instructor 2

B2.

SOCI

ABIL

IDA

D/

DES

CON

FIAN

ZA

b) Continúa del

anterior

Tras aproximarse en silencio

(ítem anterior), el instructor

llama al perro (observar 1

minuto)

El perro se acerca al instructor, mueve la cola y lame las

manos del instructor

3

Master Universitario en APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

Universidad de Sevilla (España)

Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es

Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

El perro no se acerca -1

El perro salta más de una vez 0

El perro salta una vez 1

c) Tendencia a

saltar sobre

personas

El instructor se acerca al perro

directamente y lo invita a

acercarse con los brazos

abiertos (observar 1 minuto) El perro se acerca, pero no salta sobre el instructor 2

El perro gruñe 0

El perro trata protegerse, escondiéndose tras el instructor 1

d) Comport. del

perro al coincidir

con otros perros

Mientras el instructor está en el

área de evaluación, se acerca

otro perro a la valla del recinto

(observar 1 minuto) El perro permite al otro perro acercase 2

El perro huye -1

El perro no se acerca 0

El perro corre hacia la persona desconocida 1

El perro se tumba o se acerca vacilante a la persona

desconocida

2

e) Conducta del

perro cuando

personas

desconocidas

entran en el

recinto

Una persona desconocida entra

en el recinto y se acerca al perro

sin llamarlo (observar 1 minuto)

El perro se acerca al instructor, mueve la cola y lame las

manos de la persona desconocida

3

El perro huye -1

El perro no se acerca 0

El perro corre hacia la persona desconocida 1

El perro se tumba o se acerca vacilante a la persona

desconocida

2

f) Continúa del

anterior

Una persona desconocida entra

en el recinto y se acerca al perro

llamándolo (observar 1 minuto)

El perro se acerca al instructor, mueve la cola y lame las

manos de la persona desconocida

3

El perro no se acerca al desconocido -1

El perro salta sobre el desconocido más de una vez 0

El perro salta una vez sobre el desconocido 1

B2.

SOCI

ABIL

IDA

D/

DES

CON

FIAN

ZA (S

igue

)

g) Tendencia del

perro a saltar

sobre personas

desconocidas

La persona desconocida se

acerca al perro directamente y

lo invita a acercarse con los

brazos abiertos (observar 1 min) El perro se acerca al desconocido, pero sin saltar encima 2

Master Universitario en APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

Universidad de Sevilla (España)

Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es

Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

El perro gruñe 0

El perro trata de protegerse escondiéndose tras la persona

desconocida

1

B2. S

OC/

DES

C

(sig

ue)

h) Comport. del

perro al coincidir

con otros perros

(II)

Mientras la persona

desconocida permanece en el

área de evaluación, se acerca

otro perro a la valla del recinto

(observar 1 minuto) El perro permite acercarse al otro perro 2

El perro gruñe y/o ladra -1

El perro huye asustado 0

El perro tiembla o se estremece, pero no huye 1

El perro se pone en alerta, sin huir 2

B3. T

EMO

R

a) Introducción de

un estímulo fuerte

El instructor deja caer al suelo

un objeto que provoque un

sonido fuerte (sin que el perro

lo vea). Esta acción se realiza

una sola vez El perro mira a la fuente del estímulo, permaneciendo

tranquilo

3

PUNTO DE CORTE = 11 (Se permite una desviación típica de un punto en los registros).

Si el perro alcanza esta puntuación, pasar a evaluar la PARTE C; si no, detener la evaluación

Master Universitario en APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

Universidad de Sevilla (España)

Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es

Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

PARTE C. ADIESTRABILIDAD

TEST COMPONENTE SITUACIÓN DESCRIPCIÓN DE LA CONDUCTA PTS OBSERVACIÓN

(MARCAR CON X)

El perro no entra en los primeros 20 segundos 0

El perro entra, tardando entre 10 y 20 segundos 1

a) Pasar por una

puerta sin correa

El instructor abre la puerta a

una habitación desconocida

para el perro. El perro va libre

(sin hostigamiento) El perro entra en menos de 10 segundos 2

El perro sólo entra si se tira de la correa -1

El perro entra por delante del instructor 0

El perro entra a la vez que el instructor 1

El perro entra, siguiendo al instructor 2

b) Pasar por una

puerta con correa

Tras abrir la puerta a una

habitación desconocida para el

perro, el instructor entra. El

perro va libre (sin

hostigamiento) El perro entra sólo después de recibir una orden del

instructor

3

El perro olisquea durante todo el trayecto 0

El perro olisquea antes y después de realizar la entrada, pero

no durante el trayecto

1

C1. E

NTR

AR

EN U

NA

HAB

ITAC

IÓN

DES

CON

OCI

DA

c) Signos de

inseguridad

mientras se entra a

una habitación

desconocida

Ocurrencia y frecuencia de la

conducta de olisqueo (a evaluar

durante las dos situaciones

anteriores) El perro no olisquea en ningún momento 2

El perro sólo sube si se tira de él -1

El perro sube y tira del instructor 0

El perro sube sin tirar del instructor 1

El perro sigue al instructor 2

a) Subir las

escaleras junto al

instructor

El instructor sube las escaleras.

El perro va libre (sin

hostigamiento)

El perro sube a la vez que (en paralelo a) el instructor 3

El perro olisquea cada escalón 0

El perro olisquea antes y después de subir la escalera 1

C2. S

UBI

R ES

CALE

RAS

b) Signos de

inseguridad

mientras sube la

escalera

Ocurrencia y frecuencia con la

que el perro olisquea la escalera

El perro sube sin olisquear en ningún momento 2

Master Universitario en APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

Universidad de Sevilla (España)

Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es

Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

El perro no camina con la correa -1

El perro tira con frecuencia de la correa 0

El perro tira en alguna ocasión de la correa 1

a) Caminar junto al

instructor

El instructor camina con el perro

mientras lleva la correa (1

minuto)

El perro camina sin tirar de la correa 2

El perro no sigue al instructor -1

El perro sigue al instructor después de varias órdenes 0

El perro sigue al instructor después de una sola orden 1

b) Cambios de

dirección

El instructor realiza cambios de

dirección de 180º (media

vuelta). En esta prueba, el perro

debe tener libertad de

movimientos (correa larga; 1

minuto)

El perro realiza los giros a la par que el instructor 2

El perro se dirige hacia el otro perro 0

El perro tira de la correa, pero camina tras darle la orden 1

C3. P

ASE

AR C

ON

CO

RREA

c) Atención

mientras se pasea

con el instructor

Mientras el perro y el instructor

pasean, otro perro entra en el

área de evaluación (1 minuto) El perro obedece y sigue al instructor 2

El perro no se sienta 0

El perro se sienta, tras más de dos órdenes 1

El perro se sienta, tras dos órdenes 2

a) Comprensión de

la orden

El instructor dice ¡Sienta! hasta

cinco veces, mientras se ofrece

una galleta a la altura de la

cabeza para facilitar la acción El perro se sienta después de la primera orden 3

El perro no ejecuta la orden 0

10 segundos o más 1

Entre 5 y 10 segundos 2

b) Rapidez de la

ejecución

Una vez se da la orden, tiempo

necesario para llevarla a cabo

Menos de 5 segundos 3

El perro no ejecutó la orden (no ha llegado a sentarse) 0

Menos de 5 segundos 1

Más de 5 segundos 2

C4. ¡

SIEN

TA! (

Eval

uar c

on C

6)

c) Aceptación de la

orden

Tiempo que el perro permanece

sentado después de la orden

El perro se levanta sólo tras una nueva orden 3

Master Universitario en APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

Universidad de Sevilla (España)

Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es

Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

El perro no se tumba 0

El perro se tumba, tras más de dos órdenes 1

El perro se tumba, tras dos órdenes 2

a) Comprensión de

la orden

El instructor dice ¡Tumba! hasta

cinco veces, mientras se ofrece

una galleta por debajo de la

cabeza para facilitar la acción El perro se tumba después de la primera orden 3

El perro no ejecuta la orden 0

10 segundos o más 1

Entre 5 y 10 segundos 2

b) Rapidez de la

ejecución

Una vez se da la orden, tiempo

necesario para llevarla a cabo

Menos de 5 segundos 3

El perro no ejecutó la orden (no ha llegado a tumbarse) 0

Menos de 5 segundos 1

Más de 5 segundos 2

C5. ¡

TUM

BA! (

Eval

uar

con

C6)

c) Aceptación de la

orden

Tiempo que el perro permanece

tumbado después de la orden

El perro se levanta sólo tras una nueva orden 3

El perro se levanta sin que se le ordene -1

El perro tarda 10 segundos o más en obedecer 0

El perro obedece entre 10 y 5 segundos después de la orden 1

a) Comprensión de

la orden

El instructor dice ¡Arriba!

mientras el perro permanece

sentado

El perro obedece en menos de 5 segundos 2

El perro se levanta sin que se le ordene -1

El perro tarda 10 segundos o más en obedecer 0

El perro obedece entre 10 y 5 segundos después de la orden 1

C6. L

EVAN

TARS

E (A

RRIB

A)

b) Comprensión de

la orden (II)

El instructor dice ¡Arriba!

mientras el perro permanece

tumbado

El perro obedece en menos de 5 segundos 2

El perro no juega -1

El perro juega bien con el instructor, bien con la pelota (pero

no con los dos)

0

El perro juega con la pelota y el instructor, pero de manera

discontinua

1

C7. J

UEG

O

a) Conducta del

perro cuando ve a

una persona

jugando con una

pelota de tenis

El instructor, sentado, lanza una

pelota de de tenis contra una

pared y juega solo. Se observa la

conducta del perro durante un

minuto

El perro juega con la pelota y el instructor durante todo el

tiempo de observación

2

Master Universitario en APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

Universidad de Sevilla (España)

Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es

Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

El perro no muestra interés -1

El perro juega tras varios intentos 0

El perro juega en el primer lanzamiento, menos de un minuto 1

C7. J

UEG

O (S

igue

) b) Interés del perro

en el juego

El instructor lanza la pelota de

tenis invitando al perro a jugar

una vez. Se observa la conducta

del perro durante un minuto (si

hay que repetir la acción, dar un

minuto entre lanzamientos)

El perro juega en el primer lanzamiento, más de un minuto 2

El perro salta más de dos veces sobre el instructor -1

El perro salta dos veces sobre el instructor 0

El perro salta una vez sobre el instructor 1

C8. S

ALT

AR D

URA

NTE

EL JU

EGO

a) Saltar sobre

personas

Frecuencia de salto durante el

juego entre humano y perro, sin

que se ordene el salto

El perro no ejecuta ningún salto sobre el instructor 2

El perro no se acerca a ninguna persona -1

El perro se acerca a las personas sólo una vez, o sólo si se le

llama

1

a) Acercarse a

gente desconocida

El perro está libre en una

habitación con gente

desconocida sentada en sillones.

Estas personas no llamarán al

perro durante los primeros 10

minutos. Tras este tiempo, una

de estas personas llamará al

perro una sola vez

El perro se acerca a las personas más de una vez 2

El perro salta sobre las personas desconocidas más de una

vez

-1

El perro salta sobre las personas desconocidas una vez 1

C9. S

OCI

ALIZ

ACIÓ

N

b) Saltar sobre la

gente

Se evalúa junto con la situación

anterior

El perro no salta en ninguna ocasión 2

PUNTO DE CORTE = 21 (Se permite una desviación típica de 1,25 puntos en los registros)

ANNEX 3

Targetes

A

B C D

E F G

H I J

K L LL

M N Ñ

O P Q

R S T

V W X

Y Z 1

2 3 4

5 6 7

8 9 10

11 12 13

14 15 16

17 18 19

20

seu

terra

quiet

ANNEX 4

Titelles

ANNEX 5

Conte

GUIÓ DEL CONTE DE LES TITELLES

Hi havia una vegada un gos que es deia “Puppy” (preguntar als nens/es si saben què

vol dir “puppy” en anglès i si diuen que no, dir-los que significa “cadell”). En Puppy era

un gos molt aventurer i un matí va decidir sortir a explorar què hi havia pels voltants

de casa seva.Caminant, caminant es va endinsar en una granja, on va veure que hi

havia moltes classes d’animals i va sentir curiositat per saber com es deien.

P- “hola! Em dic Puppy! I tu? Com et dius?”

V- “Hola Puppy, jo em dic Vaca.”

P- “Hola Vaca! Tu ets un gos com jo?” (preguntar als nens/es si creuen que la vaca és

igual que el gos)

V- “No Puppy, jo sóc una vaca. Tinc taques negres i blanques al cos, tinc banyes i dono

llet”

P- “vaja...gràcies senyora Vaca! Vaig a veure si trobo a un gos com jo”

I en Puppy va seguir la seva marxa en busca d’un gos. De cop i volta es va trobar un

nou animal...

P- “Hola! Em dic Puppy! I tu, com et dius?”

Po- “Hola Puppy, jo em dic Porc”

P- “Hola Porc! Tu ets un gos com jo?” (preguntar als nens/es si creuen que el porc és

igual que el gos)

Po- “No Puppy, jo sóc un porc. Sóc de color rosa i visc en una cort de porcs. Tinc una

cua cargolada i un morro aplastat”

P- “vaja...gràcies senyor Porc! Vaig a veure si trobo un gos com jo”

Seguint amb la seva recerca, en Puppy es va trobar un altre animal...

P- “Hola! Em dic Puppy! I tu, com et dius?”

A- “Hola Puppy, jo em dic Ànec”

P- “Hola Ànec! Tu ets un gos com jo?” (preguntar als nens/es si creuen que el porc és

igual que el gos)

A- “No Puppy, jo sóc un ànec. Sóc de color blanc i tinc un bec de color taronja.

M’agrada molt nedar i les meves potes tenen membranes per poder-ho fer millor”

P- “vaja...gràcies senyor Ànec! Vaig a veure si trobo un gos com jo”

En Puppy va seguir caminant i de cop i volta es va trobar un altre animal...

P- “Hola! Em dic Puppy! I tu, com et dius?”

Po- “Hola Puppy, jo em dic Pollet”

P- “Hola Pollet! Tu ets un gos com jo?” (preguntar als nens/es si creuen que el pollet és

igual que el gos)

A- “No Puppy, jo sóc un pollet. Sóc de color groc i tinc un bec punxegut. Menjo grans i

cucs i quan sigui gran seré un gall molt maco”

P- “vaja...gràcies Pollet! Vaig a veure si trobo un gos com jo”

En Puppy, una mica desanimat perquè no trobava cap gos com ell, es va creuar amb un

altre animal dins la granja...

P- “Hola! Em dic Puppy! I tu, com et dius?”

G- “Hola Puppy, jo em dic Gata”

P- “Hola Gata! Tu ets un gos com jo?” (preguntar als nens/es si creuen que la gata és

igual que el gos)

G- “No Puppy, jo sóc una gata. Tinc bigotis i unes ungles afilades. M’agrada enfilar-me

als arbres i perseguir ratolins”

P- “vaja...gràcies senyora Gata! Vaig a veure si trobo un gos com jo”

De cop i volta, en Puppy va sentir uns lladrucs (fer que el gos bordi). Es va girar i va

veure...(motivar als nens/es perquè diguin què és el Zuko)

P- “Hola! Em dic Puppy! I tu, com et dius?”

Z- “Hola Puppy, jo em dic Zuko”

P- “Hola Gata! Tu ets un gos com jo?” (preguntar als nens/es si creuen que el Zuko és

igual que el gos)

Z- “Sí Puppy, sóc un gos. Tinc una trufa amb la que m’encanta olorar coses, una cua

que remeno quan estic content i quatre potes que em sevreixen per saltar i córrer

quan estic jugant”

P- “que bé!!! Per fi he trobat un gos com jo!!!! Vols jugar amb mi?”

Z- “sí, clar, anem a jugar tots dos plegats!”

I d’aquesta manera en Puppy va trobar un amic amb qui jugar. I vet aquí un gos

(senyalar al Zuko) i vet aquí un gat (aixecar titella de la gata) aquest conte s’ha acabat.

Quan s’hagi acabat el conte, aprofitar per parlar dels diferents animals que han

aparegut, quines diferències tenen entre ells, quines funcions poden fer dins d’una

granja, si han vist algun cop algun dels animals que apareixien a la història, etc., etc.

Aquesta activitat és recomanable fer-la si s’està preparant una excursió a alguna

granja, per que així els nens/s ja sabran identificar els diferents animals que es poden

trobar.

ANNEX 6

Ordres

ORDRES I SENYALS

ORDRE SENYAL

SEU

TERRA

QUIET

TOCA

PASSA

AGAFA

DEIXA

BORDA

ANNEX 7

Max

ANNEX 8

Escoles

ESCOLES BRESSOL CARDEDEU

• Escola Bressol Can Serra:

- Pl. de Ramon Macip, núm. 1

Cardedeu · 08440

a/e: ebcanserra@cardedeu.cat

Telèfon: 93 846 22 53

• Escola Bressol Els Daus:

- Pl. Marcel·lí Bosch i Massuet, núm. 1

Cardedeu · 08440

a/e: ebm.elsdaus@peretarres.org

Telèfon: 93 844 41 95

Fax: 93 871 28 71

ESCOLES DE PRIMÀRIA CARDEDEU

• Escola Ramon Macip - Dolors Graners:

- C/ Ramon Llull, núm. 7

Cardedeu · 08440

a/e: ceipgranes@xtec.cat

Telèfon: 93 846 17 52

Fax: 93 871 24 52

• Escola Germans Corbella:

- C/ Acàcies, núm. 25

Cardedeu · 08440

a/e: a8039690@xtec.cat

Telèfon: 93 846 12 72

Fax: 93 871 34 30

• Escola el Mil.lenari:

- C/ Mare de Déu del Pilar, núm. 8

Cardedeu · 08440

a/e: a8045598@xtec.cat

Telèfon: 93 871 16 67

Fax: 93 871 15 01

• Escola Les Aigües:

- C/ Manel Raspall, 95

Cardedeu · 08440

a/e: a8053455@xtec.cat

Telèfon: 93 871 18 96

• Escola Can Manent:

- C/Arquitecte Gaudí, 25 - 08440 Cardedeu

Telèfon 93 871 37 57 - Telèfon provisional 93 732 71 23

BIBLIOTEQUES CARDEDEU

• Biblioteca Marc de Vilalba:

- C/ Dr. Klein, núm. 101

Cardedeu · 08440

a/e: b.cardedeu.mv@diba.cat

Telèfon: 93 871 14 17

Fax: 93 871 14 17

LUDOTEQUES CARDEDEU

• Bugui Bugui:

- C/ Lluis Vives, 4 · Tel.: 93 845 52 01

• Nins:

- C/ Matagalls, 29 · Tel.: 667 92 45 68

• Petits Artistes:

- C/ Donants de Sang, 24 · Tel.: 93 841 88 95

ESPLAIS CARDEDEU

• Esplai Bruixes i Bruixots dels Escorrelots

- C/ Llinars s/n ( La Fusteria)

Cardedeu · 08440

a/e: esplai@bruixesibruixots.org

Telèfon: 637 14 37 93

ANNEX 9

Veterinari

CALENDARI VETERINARI:

VACUNES:

NOM DATA

Ràbia Juny 2014

Moquillo, hepatitis, Parvovirosis Juny 2014

Tos gosseres Març 2014

Leishmania Febrer 2014 1ª dosis Maig 2014 2ª dosis Agost 2014 3ª dosis

DESPARASITACIÓ:

NOM DATA

Pipeta Advantix Mensual

Collar Scalibor Cada 6 mesos

Pastilla interna Cada 3 mesos

HIGIENE:

NOM DATA

Bany Mensual (una setmana després de la pipeta)

Higiene dental (ossos amb fluor) Setmanal

ANNEX 10

Publicitat

MODELS TARGETES

MODEL BÚSTIES

ENSINISTRADORA CANINA EN POSITIU

Sandra Montilla Diaz

Telèfon: 607.333.502

E-mail: sandramontilladiaz@hotmail.com

FESTES I

ESDEVENIMENTS

FESTES I ESDEVENIMENTS

Sandra Montilla Diaz

ENSINISTRADORA CANINA EN

POSITIU

Servei a domicili

Telèfon: 607.333.502

E-mail:

sandramontilladiaz@hotmail.com

Sandra Montilla Diaz

EDUCADORA CANINA

Telèfon: 607.333.502

E-mail:sandramontilladiaz@hotmail.com

M

OD

EL C

AR

TELL

Sandra M

ontilla

Dia

z

ED

UC

AD

ORA C

AN

INA

Te

lèfo

n:

60

7.3

33

.50

2

E-m

ail

:sa

nd

ram

on

till

ad

iaz@

ho

tma

il.c

om

Sandra Montilla Diaz

Telèfon: 607.333.502

E-mail:

sandramontilladiaz@hotmail.com

Sandra Montilla Diaz

Telèfon: 607.333.502

E-mail:

sandramontilladiaz@hotmail.com

Sandra Montilla Diaz

Telèfon: 607.333.502

E-mail:

sandramontilladiaz@hotmail.com

Sandra Montilla Diaz

Telèfon: 607.333.502

E-mail:

sandramontilladiaz@hotmail.com

Sandra Montilla Diaz

Telèfon: 607.333.502

E-mail:

sandramontilladiaz@hotmail.com

Sandra Montilla Diaz

Telèfon: 607.333.502

E-mail:

sandramontilladiaz@hotmail.com

Sandra Montilla Diaz

Telèfon: 607.333.502

E-mail:

sandramontilladiaz@hotmail.com

Sandra Montilla Diaz

Telèfon: 607.333.502

E-mail:

sandramontilladiaz@hotmail.com

Sandra Montilla Diaz

Telèfon: 607.333.502

E-mail:

sandramontilladiaz@hotmail.com