exit educatiu finlandes

Debats deducaci | 7

Amb la collaboraci deUna iniciativa de

Claus de lxit del sistemaeducatiu fi nlands

Reijo Laukkanen

www.uoc.edu

Universitat Obertade Catalunya

Edici: Fundaci Jaume Bofi llProvena, 324. 08037 BarcelonaTel. 93 458 87 00Fax 93 458 87 08fbofi ll@fbofi ll.orgwww.fbofi ll.org

Juliol 2005

Disseny grfi c: Amador Garrell

Impressi: Alta Fulla TallerDipsit Legal: B. 39.241-2006ISBN: 84-85557-64-6

ndex

Introducci ................................................................... 5

1. Reaccions sobre el PISA ............................................ 7

2. El debat poltic a Finlndia ........................................ 9

3. Poltica educativa fi nlandesa .................................. 11Una mateixa educaci per a tots .......................................... 11Descentralitzaci de la presa de decisions .......................... 12Recursos per als qui ms els necessiten .............................. 14Alta qualitat i suport a necessitats especials ....................... 15Professorat qualifi cat .......................................................... 16Avaluaci de leducaci ........................................................... 17Lequilibri entre la centralitzaci i la descentralitzaci ........ 18

4. Aspectes importants sobre les poltiques ............... 19

5. Observacions a tall de conclusi ............................. 21

Bibliografi a ..................................................................... 23

Nota sobre lautor ........................................................ 26

5Claus de lxit del sistema educatiu fi nlands

Introducci

Els informes PISA1 de lOCDE han suscitat un gran debat a tot el mn. El ttol de lltim informe, Aprendre per al mn del dem (OCDE 2004a), ve molt al cas perqu descriu clarament la fi losofi a subjacent a les polti-ques educatives: intentem construir el nostre futur amb el talent dels nostres fi lls. Els nens fi nlandesos que sincorporin a leducaci primria lany 2006 entraran en la vida laboral, com molt aviat, cap a lany 2018 o 2023, en funci de si acaben els estudis deducaci secundria superior o deducaci superior. Val a dir que suposa una llarga trajectria educativa per als nostres fi lls.

Com que les opcions educatives actualment disponibles tenen conse-qncies tan importants, s imprescindible que les solucions bsiques dels sistemes educatius derivin de decisions estratgiques ben fona-mentades i sotmeses a un seguiment. A Finlndia, lobjectiu primordial ha estat augmentar lequitat i la qualitat de leducaci. De totes maneres, les estratgies a llarg termini no resulten sufi cients, ja que les demandes de la societat canvien constantment. Per aix, a ms dels nostres plans estratgics a llarg termini, tamb hem destar preparats per prendre deci-sions operatives a curt termini per garantir que els nostres sistemes edu-catius responguin a les necessitats canviants de les nostres societats.

Un altre concepte important que voldria destacar s el de leducaci per a tots. Encara que quan ens referim a leducaci per a tots podem alludir a leducaci en la seva faceta daprenentatge permanent, jo em limitar a parlar sobre leducaci bsica. Daltra banda, quan parlo de leducaci bsica, em refereixo a leducaci primria i a leducaci secun-

1. Programme for International Student Assessment, Programa per a lAvaluaci Internacional dels i de les Estudiants.

6 Debats dEducaci / 7

dria inferior. Leducaci bsica ha de garantir una educaci dalt nivell per a tots, ja que aix s com sassegura una base slida per a posteriors estudis.


1. Reaccions sobre el PISA

El sistema educatiu fi nlands ha estat objecte de molts comentaris posi-tius des de tot el mn per trobar-se al cap de la classifi caci dels informes PISA ms recents. Els nens fi nlandesos de 15 anys han obtingut els millors resultats en destreses matemtiques, coneixements cientfi cs i lectura literria.2 Daltra banda, des que es va publicar el primer informe PISA, en el Consell Nacional dEducaci de Finlndia shan ats centenars de grups visitants. A The Economist (2006) saconsellava als lders de la UE que oblidessin les seves mltiples rees prioritries i plans dacci. En comp-tes daix els governs europeus haurien de tornar a lescola. A Finlndia. El sistema educatiu fi nlands ha estat objecte de centenars darticles, i fi ns i tot llibres, publicats ms enll de les seves fronteres. Fa poc sha publicat a Eslovnia un llibre titulat Zakaj Finci Letito dlje? [Per qu els fi nlandesos volen ms lluny?] (Gaber et al. 2006). Tot aquest inters pel sistema educatiu fi nlands indica una gran confi ana en linforme PISA.

A linforme PISA, ms que comprovar si els joves dominen un pla des-tudis concret, savalua la seva capacitat dutilitzar els seus coneixements i destreses per enfrontar-se als reptes de la vida. Els estudiants han den-tendre conceptes clau, dominar certs processos i aplicar coneixements i destreses a diferents situacions de la vida real.

Les proves realitzades han estat preparades de manera consensuada per grups dexperts internacionals, plantejament que tamb ha estat qes-tionat. Raivola (2006) cita algunes crtiques que, per exemple, indiquen que

2. Aix no signifi ca que el sistema educatiu fi nlands sigui perfecte. Un problema molt important, per exemple, s lalta taxa dabandonament de la formaci professi-onal secundria superior. Molts municipis tamb pateixen problemes fi nancers que limiten les seves possibilitats doferir educaci compensatria. El rendiment general dels nens s inferior al de les nenes, etc.


com que el PISA no s part duna anlisi comparada dels plans destudis, el plantejament de la IEA (Associaci internacional per a lavaluaci del rendiment educatiu) s pedaggic i curricular, i el del PISA poltic. Els resul-tats del PISA shan pres seriosament a tot el mn i sn molts els pasos que intenten desenvolupar els seus plans destudis per encaixar millor en els marcs del PISA. Una possible conseqncia daix ltim s la confi guraci gradual dun pla destudis mundial, afi rma Raivola.

El mn est en estat de xoc amb el PISA, com es pot comprovar als pasos de parla alemanya i a Dinamarca. Encara que aquest ltim pas gasta ms en educaci que la major part dels pasos de lOCDE, el primer informe PISA (OCDE 2001) va indicar que a Dinamarca els resultats van ser baixos tenint en compte la despesa tan important que fan. Aquest pas va demanar a lOCDE (2004b) que realitzs una anlisi especial de leducaci bsica a Dinamarca en la qual jo vaig participar. El govern dans es va prendre molt seriosament les nostres recomanacions encaminades, entre altres objectius, a un augment de la qualitat de leducaci i a la creaci duna cultura de lavaluaci, i avui es proposa realitzar canvis de gran envergadura.


2. El debat poltic a Finlndia

Abans de desenvolupar en major detall el ttol daquesta ponncia, magra-daria comentar uns aspectes generals sobre el debat poltic de leducaci a Finlndia.

Un problema greu al qual ens enfrontem s lenvelliment accelerat de la poblaci fi nlandesa, que planteja un doble repte per al nostre sistema educatiu. En primer lloc, limpacte dels canvis demogrfi cs t unes dimen-sions tan grans que la presncia a les escoles dels diferents grups dedat disminueix de manera molt rpida (OCDE 2004c: 50). En els anys futurs, les matriculacions en educaci obligatria disminuiran amb major rapidesa a Finlndia que, per exemple, al Jap; i els canvis ms importants i imme diats senregistraran en les matriculacions en educaci secundria superior.

Avui dia, Finlndia assisteix a un intens debat poltic sobre el tanca-ment descoles a la capital i les grans ciutats dels voltants. Tot i que es tracta dun fenomen que ja observem des de fa molt de temps a les zones rurals, ara sn els poltics de les zones urbanes els qui han de trobar la forma doferir bons serveis socials davant un descens cada cop ms gran dels ingressos fi scals. Els fi nlandesos estan acostumats a tenir les esco-les prop de casa, i el Govern tamb vol reforar aquest principi. Tanmateix, per assolir-ho ha dajustar la xarxa descoles a les realitats demogrfi -ques, una tasca gens fcil.

Un altre impacte de lenvelliment de la poblaci consisteix en el fet que, en el futur prxim, en el sector educatiu hi haur una major demanda de m dobra qualifi cada, de la mateixa manera que ocorrer en altres sectors pblics i en el sector privat. Encara que avui dia a Finlndia no su-posa cap problema contractar joves de gran talent per impartir programes de formaci del professorat, el futur pot presentar ms duna sorpresa en aquest sentit.


Un problema poltic molt candent avui a Finlndia s la quantitat de municipis que componen el pas. Es tracta dun pas de 5,2 milions dhabi-tants que compta amb 431 municipis, molts dels quals estan poc poblats i tenen problemes per prestar serveis socials de qualitat. El Govern actual intenta trobar la forma dagrupar els municipis en unitats de dimensions ms grans, per no s fcil.

Un altre tema tamb de plena actualitat s leducaci superior. Finlndia t 20 universitats i 26 instituts politcnics superiors. Una de les causes per les quals existeixen tantes institucions deducaci superior s lestreta relaci entre la poltica educativa i la poltica regional, ja que es considera que leducaci afavoreix lactivitat econmica local. De totes maneres, avui sassisteix tamb a un debat sobre laparici voluntria dinstitucions deducaci superior o una collaboraci ms estreta entre elles. Els sectors ms crtics afi rmen que el pas no en necessita tantes.


3. Poltica educativa fi nlandesa3

Una mateixa educaci per a tots

El Govern fi nlands advoca fermament per les destreses, els coneixe-ments i la creativitat. Avui dia, tots els partits poltics coincideixen que la soluci passa per una educaci bsica del ms alt nivell i igual per a tots. Magradaria, per tant, resumir molt breument levoluci de la igualtat doportunitats, mostrant-los quin s el nostre plantejament sobre aix i revelant-los, alhora, que tamb hem viscut poques turbulentes en el nostre esfor per assolir el nivell que gaudim avui.

Leducaci bsica fi nlandesa sha decantat, lgicament, cap al model comprensiu, que garanteix la igualtat doportunitats educatives per a tots amb independncia del sexe, la condici social, ltnia i altres condicions, tal com es defi neix en la constituci. Lobjectiu s lequitat. El 1968 es va decidir substituir el sistema descoles paralleles per una educaci bsica nacional de nou anys de durada, que permetria plasmar en la realitat la ideologia de leducaci comprensiva.

Quan el Govern va presentar el seu projecte de llei al Parlament el 1968, un dels arguments a favor duna educaci comuna per a tots de nou anys de durada va ser que als onze o dotze anys dedat era massa aviat per avaluar les capacitats dels alumnes. Es parlava de la prdua de la reserva de recur-sos humans que tant necessitaria Finlndia per modernitzar la indstria. En aquesta poca, Finlndia era un pas pobre. A ms, els responsables de la presa de decisions tamb senfrontaven al fet que cada vegada es creaven ms instituts deducaci secundria selectius (grammar schools) privats, ja que els estatals i municipals no podien acollir tants alumnes com volien els

3. Kivinen (1988), Simola (1995), Laukkanen (1998), Vlijrvi (2003).

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado


pares. Alhora, cada vegada se sentien ms veus que demanaven una educa-ci igual per a tots: nens i nenes, rics i pobres, amb difi cultats per aprendre i rpids en laprenentatge.

El nou sistema deducaci bsica es va implantar per etapes entre 1972 i 1977, comenant pel nord i acabant pel sud del pas. Desprs de tan sols quatre o cinc anys va ser el fi del sistema deducaci parallela que classifi -cava els estudiants entre els que tenien talent i els que no tenien talent als centres deducaci primria. Daltra banda, els nics responsables de leducaci bsica eren els municipis. Noms unes poques escoles per a nens amb discapacitats greus i escoles de formaci universitria estaven sota control estatal.

Les escoles van seguir minuciosament el pla destudis aprovat a nivell nacional, i en leducaci secundria inferior es va introduir lagrupaci per capacitats per a lensenyament de matemtiques i idiomes. Els grups amb menys capacitats no tenien, per general, gaires probabilitats daccedir a leducaci general superior. Aix mateix, el sistema dinspecci escolar estatal era lencarregat dinspeccionar lensenyament escolar. Totes les escoles havien de presentar els seus plans escolars anuals molt detallats per a la seva aprovaci per part de la Inspecci.

Descentralitzaci de la presa de decisions

El 1985 es va abolir el sistema dagrupaci per capacitats en leducaci secundria inferior perqu tots els alumnes tinguessin les mateixes pos-sibilitats de prosseguir els seus estudis. Aix mateix, es van assignar ms recursos a les escoles deducaci secundria inferior per reduir al mxim les dimensions dels grups docents duna mateixa edat. Als municipis tamb sels van donar cada vegada ms oportunitats de decidir com organitzar la manera dadministrar leducaci. A ms, a les escoles sels va donar la llibertat dagrupar amb fl exibilitat els alumnes i ms llibertat a lhora dutilitzar els recursos. Es van eliminar de la legislaci totes les normes sobre la mida dels grups docents, conseqncia lgica del marc de recursos total disponible.

El 1994, deu anys ms tard, es va introduir un canvi important amb la fi nalitat de reduir el protagonisme de lAdministraci central en la presa

DavidResaltado

DavidResaltado


de decisions sobre els continguts i objectius docents (National Board of Education [Consell Nacional dEducaci] 1994). El Consell Nacional dEducaci4 noms va apuntar uns objectius i continguts molt amplis per a lensenyament de les diferents assignatures. Els municipis i, en ltima instncia, les escoles van crear els seus propis plans destudis partint del pla destudis nacional. Dins daquests plans es podien prendre en consideraci les necessitats locals i es podien aprofi tar caracterstiques especials de lescola.

A principis de la dcada dels noranta es va deixar daplicar el sistema de preinspecci nacional de llibres de text i el sistema dinspeccions es-colars estatals. Ja no calien.

Es va instaurar lavaluaci sistemtica, a nivell nacional, dels resultats de laprenentatge. Els primers informes, publicats el 1995, sutilitzen per avaluar el desenvolupament. El sistema deducaci fi nlands no incorpora proves externes en qu es jugui tot a una carta, ni exmens fi nals fora de les escoles deducaci bsica.

A Finlndia, els directors de les escoles collaboren de forma oberta amb el professorat, el seu sindicat i les seves associacions. Aquesta transparncia ha estat molt til per preparar els canvis dels plans destu-dis nacionals (a partir de la dcada dels noranta), dels quals les escoles han rebut versions preliminars perqu aportin els seus comentaris. Al seu torn, aquesta collaboraci oberta amb les escoles ha dotat de major rea-lisme les directrius nacionals i ha augmentat la sensaci general dapro-piaci dels canvis necessaris.

Finlndia ha creat un sistema educatiu amb una srie de caractersti-ques uniformes: educaci gratuta, menjars a lescola gratuts i educaci especial partint del principi dinclusi. Finlndia s coneguda, aix mateix, per les mnimes diferncies de rendiment entre les escoles, que cal atri-buir a la defi nici de zones dadmissi i a labsncia de llistes de millors alumnes i, per tant, a la distribuci uniforme de bons professors entre les escoles.

4. El Consell Nacional dEducaci de Finlndia s una agncia educativa de lAd-ministraci central que depn del Ministeri dEducaci fi nlands. Es diu aix des de 1995.

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado


En els anys durant els quals es va implementar el nou sistema edu-catiu, molts detractors van afi rmar que, en comparaci amb les normes per les quals es regien els instituts deducaci secundria selectius (grammar schools), les normes del Govern provocarien un descens de la qualitat. Aquestes veus crtiques es van sentir de manera especialment destacada entre la dcada dels setanta i mitjans dels vuitanta, quan el Govern intentava buscar la forma dabolir lagrupaci per capacitats en lensenyament didiomes estrangers i matemtiques, que va desaparixer el 1985. Aquest canvi es va produir perqu les opcions de cursos de nivell secundari provocaven diferncies signifi catives de rendiment entre els alumnes, diferncies que determinaven en certa manera laccs a estudis deducaci secundria superior. El Govern volia posar totes les opcions a disposici de tots fi ns a leducaci superior.

Grcies a la descentralitzaci, les escoles fi nlandeses tenen molta au-tonomia respecte a lorganitzaci de la docncia, la gesti de personal, la planifi caci i les estructures, i per decidir ls dels recursos, la qual cosa no succeeix en molts pasos.

Es va tardar molt a dirigir el tren que avui coneixem com educaci bsica cap al dest correcte. De totes maneres, em complau dir que avui tota la naci dna un vist-i-plau rotund a lestructura actual de leducaci bsica a Finlndia.

Recursos per als qui ms els necessiten

Quan es va abolir lagrupaci per capacitats a mitjans dels vuitanta (1985), el Govern va veure que no era possible recollir els fruits del canvi si no augmentaven els recursos econmics per a leducaci secundria inferior. Si ens fi xem en les despeses anuals per estudiant en les institucions edu-catives fi nlandeses, veurem que la situaci s nica quant a la repartici entre els diferents nivells educatius de la despesa total en educaci (tots els nivells deducaci inclosos). Es tracta duna situaci diferent de la de la majoria dels pasos. Les mitjanes de la despesa en educaci preesco-lar, primria, secundria inferior, secundria superior i educaci superior als pasos de lOCDE indiquen que les despeses augmenten de manera constant dun nivell a laltre. A Finlndia, la despesa augmenta fi ns al fi -

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado


nal de leducaci bsica (primria i secundria inferior), disminueix quan sarriba a leducaci secundria superior i torna a augmentar en arribar a leducaci superior.5 Finlndia ha volgut mobilitzar els seus recursos en leducaci secundria inferior, perqu s la que ms problemes t.

Taula 1: Despesa anual en institucions educatives per estudiantlany 2002, en dlars dels EUA6

Pasos Educaciprimria

Educacisecundria

inferior

Educacisecundria

superior

Educacisuperior

Finlndia 5.087 8.197 6.455 7.332

EUA 8.049 8.669 9.607 18.574

Mitjana de lOCDE 5.313 6.089 7.121 7.299

Font: OCDE 2005: 172.

Alhora (1985), es va canviar la legislaci i es van incloure ms normes sobre les dimensions mnimes o mximes dels grups docents. Amb el can-vi, les escoles van passar a tenir total llibertat per decidir com formaven els grups docents. El requisit previ era adoptar un fi nanament estatal basat en frmules per a leducaci bsica, en lloc del criteri de costos reals utilitzat fi ns avui.

Alta qualitat i suport a necessitats especials

Els canvis del pla destudis (abolici de lagrupaci per capacitats) realit-zats a mitjans dels vuitanta es van traduir en un augment de la qualitat de leducaci. Tots els estudiants deducaci bsica van comenar a tenir els mateixos objectius en totes les assignatures. Per descomptat, el Govern fi nlands va ser realista. La realitat s que lxit de cada persona a lhora dassolir aquests objectius s variable. No obstant aix, amb un suport addicional als estudiants menys afavorits, podem incrementar de manera considerable el rendiment de tot el grup dedat.

5. Els perfi ls de la despesa sn similars a Finlndia, Islndia, Itlia i els Pasos Baixos (vegeu OCDE 2005).

6. Les despeses en educaci superior no inclouen els costos dI+D.

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado


Finlndia ofereix molta educaci compensatria a les escoles.7 Ledu-caci compensatria es va ampliar a principis dels setanta. Les autori-tats fi nlandeses han considerat que s important que els alumnes amb difi cultats daprenentatge rebin un suport addicional especial. Si ens fi xem en lanlisi de lOCDE (2004a) on es comparen 12 pasos, veurem que gaireb el 20% dels alumnes fi nlandesos amb difi cultats daprenen-tatge reben suport addicional. La mitjana del percentatge en aquesta comparaci internacional s noms daproximadament el 6%. Aquesta diferncia no refl ecteix que els fi nlandesos tinguin ms problemes i ms difi cultats daprenentatge que els estudiants daltres pasos, sin que refl ecteix la forma fi nlandesa dentendre la igualtat doportunitats. s una forma democrtica de compensar les diferncies en el context social dels estudiants i una forma dincrementar els resultats educatius totals dun pas.

Leducaci compensatria est dirigida, en la major part dels casos, a alumnes amb difi cultats daprenentatge molt normals (de lectura, es-criptura i parla, per exemple). Les necessitats en aquests tres mbits les satisfan professors universitaris especialitzats. La seva ajuda se centra en els dos primers anys de leducaci primria. s important que aquestes difi cultats bsiques es tractin tan bon punt comena leducaci bsica, ja que aquestes destreses de comunicaci sn essencials per a qualsevol creixement personal posterior. En un estudi fi nlands es va demostrar que lobjectiu de leducaci compensatria a partir del tercer any s ocupar-se daltres difi cultats daprenentatge, principalment en matemtiques i idiomes estrangers. Aquest suport es proporciona durant la totalitat de leducaci bsica als qui ho necessiten.

Professorat qualifi cat

Val la pena esmentar que, a Finlndia, la carrera de magisteri s una opci molt popular entre els qui acaben leducaci secundria superior, tal com va confi rmar una enquesta realitzada pel peridic ms gran de Finlndia (Liiten 2004).

7. Vegeu la literatura a Laukkanen (1997).

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado


En la cultura fi nlandesa es considera que el magisteri s una de les professions ms importants de la societat, per la qual cosa sinverteixen molts recursos en la seva educaci. El professorat fi nlands gaudeix dun grau important dautonomia per organitzar el seu treball, dins dels lmits del pla destudis nacional.

Per poder treballar amb un grup docent heterogeni, el professor ha de ser un expert en pedagogia. Tots els professors deducaci bsica fi nlandesos han de fer un mster acadmic en educaci o en una o dues assignatures de magisteri. El professorat jove fi nlands coneix b no no-ms els diferents mtodes densenyament, sin tamb la investigaci en educaci.

Avaluaci de leducaci8

Un sistema descentralitzat que socupa realment del poder de presa de decisions dels municipis, les escoles i el professorat necessita mitjans nous per assegurar la qualitat de leducaci. Una vegada delegats a nivell local els poders de decisi, lavaluaci passa a ser una eina important per gestionar la garantia de qualitat de leducaci. Per aquest motiu, durant diversos anys, el Consell Nacional dEducaci de Finlndia ha desenvolu-pat lavaluaci de leducaci a Finlndia.

Des de fi nals de la dcada dels noranta, el Consell Nacional dEducaci de Finlndia ve realitzant avaluacions nacionals dels resultats de lapre-nentatge, principalment en el 9 curs de leducaci bsica i en la formaci professional secundria. A leducaci bsica shan fet avaluacions amb regularitat en matemtiques, llengua materna i literatura i, de tant en tant, tamb en altres assignatures. En les avaluacions nacionals sobt informaci sobre la qualitat i els resultats de laprenentatge i la formaci en relaci amb els objectius estipulats en els plans destudi nacionals. Les avaluacions es fan amb mostres representatives i, per tant, no cobreixen la totalitat del grup dedat. Aix es deu al fet que els resultats sutilitzen per al desenvolupament de leducaci, no per obtenir un rnquing de les escoles. Fa poc tamb shan comenat a fer avaluacions al fi nal del segon

8. Novetats de la poltica davaluaci a Finlndia, vegeu Laukkanen (1998).

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado


curs, per exemple. La seva fi nalitat s potenciar ls de lavaluaci a efec-tes formatius.

Aquestes avaluacions augmenten el nivell dinformaci sobre ledu-caci, a efectes del desenvolupament de leducaci tant a nivell nacional com local. Si b grcies a elles les autoritats saben quina s la nostra situaci, ens seguim enfrontant a un repte important: assegurar-nos que les avaluacions exerceixin un impacte real sobre les prctiques escolars quotidianes. De totes maneres, a totes les escoles que componen les mostres sels dna un feedback individualitzat.

Lequilibri entre la centralitzaci i la descentralitzaci

Desprs de la implementaci del pla destudis nacional marc de 1994, la intervenci central en el sistema educatiu potser va ser la ms lleugera de tot el mn. Conv recordar que el pla destudis nacional de 1994 noms tenia unes 110 pgines (National Board of Education [Consell Nacional dEduca-ci] 1994). Aix era tot el que lAdministraci central havia de dir sobre les assignatures de la totalitat de leducaci bsica de nou anys de durada.

En el canvi ms recent del pla destudis nacional que es troba en fase dimplementaci als municipis com a molt tard a principis del curs 2006-2007, es donen directrius ms detallades (Finnish National Board of Education [Consell Nacional dEducaci Finlands], 2004). El document nacional consta dunes 320 pgines. Un gran canvi en comparaci amb lanterior s que no noms shan estipulat objectius educatius per a la totalitat de leducaci de nou anys sin, per exemple, per al 2n curs, el 6 curs i el 9 curs. La selecci dels valors de tall (notes) dels objectius en les diferents assignatures varia. En aquestes noves directrius tamb sinclouen criteris per determinar quan sha adquirit un bon nivell de co-neixements.

Podria dir-se que Finlndia ha fet un pas endarrere cap a la centralitza-ci (Kuiper i Akker 2006).

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado


4. Aspectes importants sobre les poltiques

Un problema molt bsic en lmbit poltic s determinar qui en surt be-nefi ciat. En la poltica educativa, tamb resulta essencial saber amb cla-redat qu volem dir amb lexpressi educaci dalt nivell per a tots. En leducaci bsica cal destacar dues tradicions. La primera s la tradici de leducaci parallela, segons la qual es divideix als estudiants, durant leducaci bsica, en escoles o itineraris diferents segons el seu rendi-ment anterior. Aquesta opci condueix a una diversitat de competncies. Laltra tradici s el que jo anomeno model deducaci comprensiva, segons el qual tots els estudiants tenen els mateixos objectius i possibi-litats. La implementaci daquesta poltica permet augmentar la qualitat del rendiment educatiu de tot el grup dedat. En matria deducaci, els governs volen lxit per a tots, per quan opten per una de les dues tradicions tamb decideixen quin s el tipus dxit (benefi ci) i qui el rep. Finlndia ha adoptat el model comprensiu.

En matria deducaci, els pasos sn hereus de diferents tradicions, valors, institucions i sistemes que depenen de les pressions socioecon-miques que pateixen. Com a conseqncia, les seves decisions estratgi-ques tamb difereixen. Dit aix, i sabent que les realitats poltiques deter-minen el que es pot fer en un pas, magradaria formular alguns enunciats normatius. Desprs duna anlisi rigorosa de lexperincia fi nlandesa, els problemes ms importants als quals crec que senfronten tots els siste-mes educatius sn els segents:

1) Per canviar en profunditat leducaci es necessiten objectius estra-tgics, temps i pacincia. Lexemple de Finlndia mostra que, desprs de lesfor tan important que va suposar lestabliment dobjectius a fi nals de la dcada dels seixanta, els governs han anat implementant, un darrere

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado


laltre, canvis incrementals en leducaci bsica per arribar a complir els objectius originals de 1968. A mi em sembla que no s una cosa molt freqent. En molts pasos, quan es produeix un canvi de govern, canvia radicalment la poltica educativa, que pot ser totalment oposada a les anteriors.

2) Lapoderament de la professi docent dna bons resultats. Els professors professionals haurien de disposar despai per a la innovaci, perqu han de buscar noves formes de millorar laprenentatge. No sha de veure els professors com a tcnics amb una feina que consisteix a implementar plans destudis dictats amb un rigor inapellable, sin com a professionals que saben com millorar laprenentatge per a tots. Tot aix planteja un gran repte per a la formaci inicial del professorat a tot el mn i necessita, sens dubte, canvis en els programes de formaci. Es considera que els professors sn la cosa ms important, perqu els sistemes edu-catius funcionen grcies a ells. Aix, quan es preveu realitzar canvis, les seves opinions shan de prendre com a consells.

3) Resulta essencial una escala de valors que fomenti leducaci. Si volem lxit per a tots, hem dentendre que sense un suport addicional, els estudiants que tarden ms a aprendre baixen del tren al qual hi ha pujats els altres. Aquest suport sha de prestar a tots els alumnes tan bon punt sorgeixin les seves difi cultats daprenentatge. Lescala de valors de les es-coles s important per fomentar un sentiment de seguretat. LAdministra-ci central fi nlandesa ha reaccionat davant daquest problema en el nou pla destudis nacional destacant que les escoles han de tenir cura de la seguretat fsica i psicolgica dels estudiants ja que, si no estan relaxats, no aprenen b. Existeixen dades de neuroinvestigaci que ho confi rmen.

4) Aplicar uns nivells alts per a tots anima els alumnes i els permet donar el milor de si mateixos. Si un professor aplica nivells baixos, tin-dr un rendiment baix, i viceversa. Per aix deixem de banda el procs dagrupaci per capacitats (divisi en grups daptituds homognies) a les nostres escoles.

5) La poltica educativa i les prctiques educatives mai sn perfectes. Per aix leducaci sha de seguir desenvolupant i resulta essencial plan-tejar nous reptes per a tots els implicats.

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado


5. Observacions a tall de conclusi

El 1968, Finlndia es van fi xar uns objectius de desenvolupament a llarg termini, el principal dels quals era desenvolupar leducaci bsica perqu compls els criteris del sistema deducaci comprensiva.

Com que en un principi leducaci bsica no reunia les caractersti-ques pertinents, es van implementar diversos canvis al llarg dels anys. Els ms importants van ser: 1) labolici de lagrupaci per capacitats, 2) una assignaci important de recursos educatius assequibles per a leducaci secundria inferior i 3) descentralitzaci dels poders de presa de decisions. 4) Des del principi daquest procs de renovaci, tota la formaci del professorat es va elevar a nivell de mster. 5) Es va prestar el degut suport als estudiants menys afavorits. 6) Es va convidar tots els implicats a expressar les seves opinions. Si b aquesta s lestratgia que es va seguir a Finlndia, nexisteixen moltes altres a tot el mn que sutilitzen per portar a la prctica la ideologia de lequitat. Totes elles prenen com a punt de partida les seves prpies realitats socials, econ-miques i poltiques.

Les comparacions internacionals sn importants, ja que cada pas les pot utilitzar com a miralls en els quals veure refl ectits els seus propis resultats i poltiques. Tenint en compte que no s aconsellable importar les poltiques daltres pasos sense adaptar-les, tots els pasos poden comparar els seus propis resultats amb els dels altres, i aprendre tamb de les bones prctiques dels altres.

El somni de lequitat s el fruit de la gran revoluci francesa. La ideo-logia de lequitat que tota la societat fi nlandesa, en general, desitja posar en prctica (i no noms en el sector educatiu) destaca la importncia de la cohesi social. Sentir que som els qui som tamb grcies als altres s molt important per al progrs de la democrcia. A linforme PISA es va es-

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado

DavidResaltado


mentar breument el problema de la fragmentaci de les relacions socials dels estudiants. Hem de lluitar contra tots aquests smptomes amb totes les nostres forces.


Bibliografi a

Finnish National Board of Education [Consell Nacional dEducaci de Finlndia] (2004). National Core Currculum for Basic Education [Pla destudis nacional per a leducaci bsica]. Hlsinki: Consell Nacional dEducaci de Finlndia.

Gaber, S. et al. (2006). Zakaj Finci letijo dlje? [Per qu els fi nlandesos volen ms lluny?] Ljubljana: Educa.

Kivinen, O. (1988). Koulutuksen jrjestelmkehitys. Peruskoulutus ha val-tiollinen kouludoktriini Suomessa 1800-ha 1900-luvuilla. [La sistema-titzaci de leducaci. Leducaci bsica i la doctrina escolar estatal a Finlndia en els segles xix i xx.] Annales Universitatis Turkuensis Sarja C ssa 67.

Kuiper, W. i Akker van Donin, J. (2006). Currculum Policy and Practices in European Comparative Perspective: Finding a Balance between Cen-tral Structure and Local Autonomy [Poltica i prctiques curriculars en una perspectiva comparativa europea: la recerca dun equilibri entre lestructura central i lautonomia local]. Ponncia presentada a la Se-gona Conferncia Mundial sobre Estudis Curriculars, 21-24 de maig de 2006, Tampere, Finlndia.

Laukkanen, R. (1997). Evaluation of Special Education as an Example of Evaluation Culture Development in a Decentralised Education System [Avaluaci de leducaci especial com a exemple del des-envolupament de la cultura de lavaluaci en un sistema educatiu descentralitzat]. A European Journal of Special Needs Education 12 (1), 1-11.

Laukkanen, R. (1998). Opetustoimen keskushallinnon evaluaatioajattelun kehitys Suomessa 1970-luvulta 1990-luvulle. [Desenvolupament de conceptes avaluatius en lAdministraci educativa central a Finlndia


entre la dcada dels setanta i els noranta.] Universitat de Jyvskyl. Koulutuksen tutkimuslaitos. Tutkimuksia 5.

Liiten, M. (2004). Opettajan ammatti nousi abiturienttien ykkssuosikiksi. Helsingin Sanomat 11.2.2004.

National Board of Education [Consell Nacional dEducaci] (1994). Fra-mework Currculum for the Comprehensive School, 1994. [Pla destudis marc per a lescola comprensiva, 1994.] Hlsinki: Consell Nacional dEducaci de Finlndia.

OECD (2001. Knowledge and Skills for Life. First Results from the OECD Program for International Student Assessment (PISA). [Coneixements i destreses per a la vida. Primers resultats del Programa per a lAvalua-ci Internacional dAlumnes (PISA) de lOCDE.] Pars: OCDE.

OECD (2004a). Learning for Tomorrows World. First Results from PISA 2003. [Aprendre per al mn del dem. Primers resultats de PISA 2003.] Pars: OCDE.

OECD (2004b). Denmark. Lessons from PISA 2000. Reviews of National Policies for Education [Dinamarca. Llions de PISA 2000. Anlisi de les poltiques educatives nacionals.] Pars: OCDE.

OECD (2004c). Education at a Glance. OECD Indicators 2004. [Repassada a lensenyament: indicadors de lOCDE - Edici 2004.] Pars: OCDE.

OECD (2005). Education at a Glance. OECD Indicators 2005. [Repas-sada a lensenyament: indicadors de lOCDE - Edici 2005.] Pars: OCDE.

Raivola, R. (2006). How Far Can We Learn Anything Practical from the Study of Foreign System of Education? Finland and the PISA Model [Fins a quin punt podem aprendre llions prctiques grcies a lestudi de sistemes educatius estrangers? Finlndia i el model PISA.] A Com-parative and International Education Review, 6 (abril), 11-23.

Simola, H. (1995). Paljon vartijat. Suomalainen kansanopettaja valtiolli-sessa kouludiskurssissa 1860-luvulta 1990-luvulle. [Els guardians de labundncia. Els professors fi nlandesos en el discurs estatal sobre leducaci des de 1860 fi ns a la dcada dels noranta]. Helsingin ylio-piston opettajankoulutuslaitos. Tutkimuksia 137.

The Economist (2006). Some Remedial Lessons are Needed for European Leaders. Back to school [Els lders europeus necessiten classes de


recuperaci. De tornada al collegi.] De ledici impresa de The Econo-mist del 23 de mar. http://www.economist.com/displaystory.cfm?story_id=E1_VGVVTSN

Vlijrvi, J. (2003). The System and How Does it Work some Curricular and Pedagogical Charasteristics of the Finnish Comprehensive School [El sistema i el seu funcionament: algunes caracterstiques curriculars i pedaggiques de lescola comprensiva fi nlandesa.] A Educational Journal (Universitat xinesa de Hong Kong) Vol. 31, nm. 2, 2003 i Vol. 32, nm. 1, 2004, 31-55.


Nota sobre lautor

Reijo Laukkanen s conseller dEducaci del Consell Nacional dEducaci de Finlndia al Gabinet del director general i professor de poltica educa-tiva internacional a la Universitat de Tampere (Finlndia).

Ha estat conseller a la Delegaci Permanent de Finlndia per lOCDE entre els anys 1997 i 2001, i inspector i planifi cador del Consell Nacional dEducaci General, a lOfi cina de Recerca i Desenvolupament entre els anys 1974 i 1991. Prviament havia estat mestre descola primria entre els anys 1968 i 1974.

La seva activitat de recerca sha desenvolupat al voltant de les polti-ques deducaci i avaluaci.

Debats dEducaci

1. Els pilars de leducaci del futur. Juan Carlos Tedesco. Maig 2005, 22 p.2. Leducaci del futur i els valors. Javier Elzo. Maig 2005, 55 p.3. Per qu lescola no s una empresa? Christian Laval. Maig 2005, 30 p.4. Educaci: dret o mercat? Joan Coscubiela. Maig 2005, 18 p.5. s illimitat el rendiment educatiu? La importncia davaluar leducaci

amb una perspectiva internacional. Andreas Schleicher. Juliol 2006, 27 p.6. La prctica solidria com a pedagogia de la ciutadania activa. Mara

Nieves Tapia. Juliol 2006, 56 p.7. Claus de lxit del sistema educatiu fi nlands. Reijo Laukkanen. Juliol

2006, 26 p.

exit educatiu finlandes

Documents