Etnologia i cultura de l’especisme.

El pobre Morrut, un cavall vell, un animal que era com de la família, que havia arrossegat pels camins el pobre aixovar i els xiquets a les peregrinacions de la misèria, s’anava afeblint a poc a poc a l’estable nou, el millor allotjament durant la seua llarga vida de treball.

Es portà com una persona honrada a la pitjor època, quan, acabada d’establir la família a la barraca, havia de llaurar la terra maleïda, petrificada per 10 anys d’abandonament; quan havia de fer continus viatges a València a la recerca d’enderrocs i fustes velles; quan la pastura no era molta i el treball aclaparador. I ara que, front el finestró de la quadra s’estenia un gran camp d’herba fresca, dreta i arrogant, tota per a ell; ara que tenia la taula posada, amb aquell verd i sucós mantell que feia olor a glòria; ara que engreixava, s’arrodonien les seues anques punxegudes i el seu dors nuós, moria de sobte, sense saber de què, tal vegada en ús del seu perfecte dret al descans,

després que la família aixecara el cap.

La Barraca1. Vicente Blasco Ibañez, 1898.

El museu etnològic d’Almàssera mostra la vida i la cultura a través dels seus objectes. El treball, la casa, la cuina, la roba… És una visita molt interessant per a una mirada com la meua, envoltada d’especisme d’abans i d’especisme de hui. Envoltada, també, d’explotació animal.

La seua ubicació és, precisament, a l’antic escorxador municipal. És una construcció del segle XIX que, com a molts altres llocs, es va fer per a treure dels pobles la sang, l’olor, les vísceres i el risc de malalties de les matances a les cases. El poble era molt xicotet i tenia prou amb aquest edifici del camí de la Mar, amb l’entrada a un corral central i descobert mirant al sud, i dues xicotetes naus a esquerra i dreta pensades per a fer les matances. Mai funcionà perquè, quan l’acabaren, ja havien entrat en vigor noves normes d’higiene i salubritat humana que el feren inservible.

És convertí en una nau envoltada d’horta que s’anava deteriorant i que, de vegades, cridava l’atenció per a idees que mai es feien realitat, com la Casa de la Joventut. Es gastà com a dipòsit, traster i magatzem i, fins i tot, fou la presó dels bous al carrer entre linxament i linxament. Finalment, el 1999 el remodelaren i el convertiren en aquest bon museu, que ha fet el seu catàleg amb el que la gent guardava a les

andanes, els corrals, les cases velles i els calaixos dels records, i que donaren desinteressadament.

He començat la visita per la cuina, on la imatge de les dones és omnipresent. Dues picadores de carn per a fer embotit i, molt a prop, unes rajoles amb dones que fan botifarres. A l’altra banda, una dona que talla el coll d’un porquet, altra que el cuina al foc i altra que prepara sardines mentre el gat fuig amb una a la boca. A Gangs of

1 Blasco Ibañez, Vicente, La barraca, Madrid, Alianza editorial, 2007. ISBN 9788420657844.

Figura de cartró pedra.

Cuina del Museu etnològic d’Almàssera.

New York2, el polític populista, mentider i corrupte deia que sempre pots pagar la meitat dels pobres perquè mate l’altra meitat mentre, a fora, els blancs pobres linxaven els negres pobres. A la societat heteropatriarcal, les dones fan molt de treball brut per l’especisme.

Picadora de carn.

2 Gangs of New York, EUA, 2002, 166m. Dir: Martin Scorsese. Amb Daniel Day-Lewis, Leonardo DiCaprio i Cameron Díaz, entra d’altres.

Rajoles.

A l’altra banda estan les eines de treball del camp. La guia deia a un grup escolar que es tractava d’una agricultura de subsistència. La gent treballava molt dur per a viure del que donava una terra que no era seua, per la qual havien de pagar arrendaments, cànons i delmes. Pagaven amb una part important de les collites, i es veien abocades a anar al mercat per a vendre altra part molt gran i obtindre diners per a fer més pagaments. Havien de passar amb el que quedava, i molt sovint no era suficient per a tota la gent de la casa. L’últim en menjar era el cavall i, en mig de les penúries, el que quedava per a ell era molt poc.

Allí estan els símbols de l’esclavitud que recorden tant els que es feien servir amb humans i que ens mostrà l’impressionat exposició De l’esclavitud humana a l’alliberament animal3. Els ramals, les corretges i els

grans collerons, les arades i els carros. I la figura d’aquests oncles Tom de quatre

3 Animalisme CAT, 05/03/2013, De l’esclavatge humà a l’alliberament animal. http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/03/de-lesclavatge-huma-lalliberament-animal.html

Colleró.

potes, com el Boxer de La revolta dels animals4 o el Morrut de La barraca, al costat de les dels humans i humanes.

El museu ens parla del que representava la carn: el somni de Pantagruel en forma de xoriços i botifarres pintats a les parets, i que només es va convertir una realitat permanent amb l’arribada de la indústria de les granges intensives i la matança en cadena. Si la gent pobre tastava la carn era en forma de cansalada i d’embotits que podien guardar si arribaven a criar i matar un porc, si arribaven a tindre sobres amb les que engreixar un. Alguna sardina, alguna gallina i, sobre tot, animals que caçaven als barrancs i marjals com ànecs, coloms, conills i fins i tot rates.

De l’esclavatge humà a l’alliberament animal. Instruments utilitzats contra les persones esclaves.

Instruments de l’esclavatge dels cavalls.

El passat troba continuïtat amb el present fora del museu. A tocar dels espais amb cultius, trobem un xicotet zoo amb una sèrie de gàbies, la majoria obertes i buides. Al centre hi ha una gàbia amb un xicotet estany i plena d’ànecs de diverses espècies, a prop d’altre rodona amb coloms i al davant d’un ample espai amb gallines. Els animals tornen a ser objectes amb un ús: que els xiquets i xiquetes els vegen, sovint per primera vegada en sa vida, i sàpiguen el que és estar a prop seu.

La cultura de l’especisme és ancestral. La seua normalització s’adaptat als temps des de la domesticació del primer animal, i les persones adultes sempre l’ha reproduït a través de l’educació dels xiquets i xiquetes. El somni de la gent animalista és que cada vegada més persones aprenguen a veure tot el que ensenya el museu per a que, un dia, l’especisme s’acabe en la història que mostra els objectes antics, sense que quede cap rastre d’ell a fora.

4 Orwell, George, La revolta dels animals, Barcelona, Destino, 1999. ISBN 9788423323425.

Tancat de les gallines.

Els coloms.

Els ànecs.