etapa ii núm 32 desembre 2007 revistas sirga argo/sirgas/sirga_32.pdf · restauració de la...

Etap

a II

núm

32

des

embr

e 2

007

Todas las personas o entidades interesadas en la obtención de un articulo en castellano, de lospublicados en esta revista en catalàn, pueden dirigirse a la Secretaria de l’Associación queseran atendidos.

FOTO PORTADA: Jonc Xinès dedicat al tràfic de mercaderies pel litoral asiàtic.Maqueta construida per el modelista Pau Ribé.

ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

RESUMEN RESUM

3

4

5

7

9

10

11

12

13

15

17

18

19

Editorial

La voz del Museo

El faro de Vilanova y la GeltrúHistória del faro

La Tall Ships Races, Mediterranea 2007Parada de naves tradicionales

Incendio del Cutty SarkRelato del incendio

Felicitación navideña

Navegantes del siglo XXINavegación espacial europea

Cooperación con el MuseoRestauración de la maqueta SanSilvestre

Barcelona World RaceRegata vuelta al mundo a dostripulantes

Salón Náutico en miniaturaExposición de modelismo

Atrapados en el hieloExpedición a la Antártida

Noticiario y Obito

Biografía Amerigo Vespucci

3

4

5

7

9

10

11

12

13

15

17

18

19

Editorial

La veu del Museo

El far de Vilanova y la GeltrúHistória del far

La Tall Ships Races, Mediterranea 2007Parada de vaixells tradicionals

Incendi del Cutty SarkRelat del incendi

Felicitació nadalenca

Navegants del siglo XXINavegació espacial europea

Cooperación amb el MuseuRestauració de la maqueta santSilvestre

Barcelona World RaceRegata volta al mon a dostripulants

Saló Nàutic en miniaturaExposició de modelisme

Atrapats al gelExpedició a l’Antàrtida

Noticiari i Obit

Biografia Amerigo Vespucci

Comencem aquest editorial amb el desig que tothomtingui una bona tardor després de les vacancesestiuenques, per resistir amb forta empenta l’arribada delfred i els ullals esmolats per als propers àpats de les festesnadalenques.

Quins fets importants ens portarà l’any 2008 ?. Segonses comenta a la nostra Associació , per a aquest any noues prepara (si és possible), un esdeveniment per al mónmodelista que vol ésser l’admiració de tothom, propis iestranys. És una gran exposició, que volen que estigui alnivell de la de Saint Maló, com la que organitzen els nostresamics del museu de la Marina de París. Si s’aconsegueixportar-la a terme amb èxit, com diuen els francesos i traduïtal català, Capell!

Però compte, aquest projecte és molt important perquèha d’anar acompanyat d’un èxit, que no té res a veure ambl’acte que es va fer al centre comercial de L’Illa. En aquestcas es va comptar amb el suport de l’esmentat centre, laparticipació de tots els socis i amb una bona organització,tot això va fer que es portés a terme una magnífica ireeixida exposició del modelisme naval a la nostra ciutat,que va admirar a tothom. Però una exposició internacio-nal, a la que sembla, que s’hi té assegurada la participacióde grans models de drassanes, i la tria de les millors pe-ces de l’Estat espanyol, que haurà d’ésser molt selecte,portarà molts desenganys per no dir altres qualificatiusals modelistes nadius. Una cosa és celebrar-la a França iuna altra molt diferent és fer-ho a casa

És d’esperar la cooperació del Museu Marítim enaquesta gran mostra, amb la cessió d’un espai on puguilluir la grandiositat, l’antigor i la història de l’edifici. Del’organització, no hem tenim cap dubte de la qualitat, del’ajut si és necessari dels socis, tampoc. El que pot fertrontollar l’èxit de l’esdeveniment són les ajudeseconòmiques que són necessàries per dur a bon port unacte com aquest.

Des d’aquesta revista, amb la seva feina divulgadorai els seu desig que tot sigui un èxit hi poden contar.

Consell de redacció:Pau Ribé i QuimasòWashington García

Disseny i maquetisme:Equip revista SIRGA

Edita: Associació d’AmicsMuseu Marítim de BarcelonaAv. de les Drassanes, s/n08001 [email protected]

Impressió: Mabel Copyc / Parlament, 51

Depósit legal: B 43.531-07

La revista SIRGA no es fa res-ponsable de les opinions iarticles signats a les sevespàgines

EDITORIAL


3

LES DRASSANES REIALS, UN MONUMENT SALVAT DE PERILLAvui dia qualsevol proposta d’enderrocament de les Drassanes Reials seria rebuda amb gran escàndol

i protestes generalitzades, però aquest conjunt arquitectònic va estar a punt de ser eliminat, a finals delsanys vint del segle XX. Quan Barcelona va «permutar» algunes antigues casernes per tal de recuperarespais ocupats fins aquell moment pels militars, el municipi es va trobar amb una tresor a les mans:edificis d’un gran valor arquitectònic ubicats en solars d’un gran valor econòmic. Hi havia idees més omenys clares sobre el que s’havia de fer amb aquells espais, però en un cas concret la qüestió va serforça complicada: les antigues Drassanes, ocupades per l’exèrcit des del segle XVIII.

Es tractava de recuperar per a la ciutat aquells espais, traslladant les instal·lacions militars a edificisnous als afores de la vila o en espais menys cèntrics. Per supervisar aquesta operació es va crear l’any1927 la Junta Mixta de Urbanización y Acuartelamiento. En el cas del Parc d’Artilleria, el conjunt de lesDrassanes (la caserna i les naus antigues) es canviava per uns nous equipaments a Sant Andreu, al’actual passeig de Torras i Bages, que van ser enderrocades no fa gaire.

En una Barcelona en la qual constantment es perdia part del patrimoni artístic i arquitectònic, el tocd’atenció del militar Joaquin Gay l’any 1926 i desprès la campanya endegada pel llibre de CarrerasCandi Les Draçanes barcelonines, sos inventari i restauració (1928) i per una exposició feta pel CentreExcursionista de Barcelona van posar a una banda de la trinxera als partidaris de la preservació de lesDrassanes Reials, i hi ho va fer en el moment precís. Recordem que l’any 1927 s’havia constituït la JuntaMixta de Urbanización y Acuartelamiento.

A l’altra banda de la trinxera hi havia gent que tenia altres plans. Per un costat hi havia els qui optavenper la destrucció absoluta del monument per tal de permetre esponjar el barri i possibilitar la realitzaciód’antics plans urbanístics. En aquest sentit, quedava encara pendent l’aplicació del Pla Baixeres, unareforma urbanística aplaçada que projectava obrir un carrer que pel cor del Raval entre la Universitat y elMoll de Barcelona. Més directament relacionat amb les Drassanes, la Comandància d’Enginyers del’Exèrcit va presentar el 1926 un projecte d’urbanització de l’espai ocupat per les antigues naus, que defet contemplava la seva substitució per un conjunt de gratacels. Els solars que deixaria la casernaenderrocada va despertar l’interès dels constructors, ja que resultava ser un territori molt atractiu per al’especulació. Es parlava, per exemple, de fer-hi un conjunt modern d’habitatges i un Grup Escolar persis-cents nens.

Entre els partidaris de la preservació hi havia també discrepàncies. Les propostes anaven des de lacreació d’un museu, fins a la reconversió d’una part del conjunt en piscina municipal, aprofitant l’estructurade pilars i arcades; el resultat s’hauria semblat molt a una casa de banys turca, quelcom realmentespectacular.

Va guanyar la preservació, tot i que de forma parcial. El 9 de febrer de 1935 la Junta Mixta es va fercàrrec de les antigues instal·lacions, encara no buides del tot. Una part, un conjunt de planta poligonaladossat des del segle XVIII a les Drassanes medievals, a la part que tocava a les Rambles, va serenderrocat sense pietat. Les obres d’enderroc van començar definitivament el maig del 1935 y en pocsmesos no hi va quedar pràcticament res. En aquell espai hi ha ara la Delegació de Defensa i el SectorNaval. La resta, la part fonamental que encara conservem, va salvar-se de la piqueta i va ser destinat aalbergar un museu marítim. Els nostres antecessors van prendre possessió oficialment el 27 d’octubre1936. Gairebé al dia següent van començar les obres de restauració, que com sabem estem intentantacabar un dia d’aquests.

Tot això és un recordatori ràpid de com el conjunt que ara volem conèixer a fons es va salvar pelspèls, i també un recordatori del desencontre entre les Drassanes i la ciutat en els darrers dos segles,almenys, que explica el perquè sabem tan poc de la seva història i per què és tan necessari impulsarprojectes de recerca al voltant del conjunt, projectes que comentarem en un proper número de Sirga.

La veu del museuASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

4

Desprès del lapse de la revista Sirga nú-mero 31, tornem a iniciar novament la sèried’articles referents als fars més importantsque hi ha al llarg del litoral català. Avuiprocurarem ocupar-nos del far de Vilanova(Vilanova i la Geltrú), també conegut comEl far dels tres llampecs.

Aquest mot, li ve donat perquè el seu fa-nal emet tres llampades cada vuit segons,

cas únic en tot l’Estat espanyol, ja que a lanostra costa oscil·len entre una llampadacada sis segons i dues cada quinze. Elmotiu d’aquest interval es deu a la carta ma-rina de Vilanova, que l’any 1890 uns tècnicsanglesos van confeccionar, més tard laDirecció General de Marina, a partir delsresultats de l’esmentada carta va decidirque el far de Vilanova adoptés aquesta es-pecial intensitat, que, al llarg de més de centanys ho ha deixat mai d’emetre els seusllampecs, excepte durant el dos períodes de

les dues Guerres Mundials i la Gerra CivilEspanyola.

Al mateix lloc on hi ha l’actual far, l’any1866 s’hi va construir l’anomenada Farolade Vilanova , de molt menys alçada inaturalment en ser més baixa tenia un abastlumínic més reduït, unes quinze milles. Lesembarcacions, principalment les dedicadesal tràfic de carbó, que sortien del moll de

sant Antoni del port de Barcelona (mésconegut com el del carbó), i que navegavenper l’imaginari canal que formen la part cen-tral del litoral català i les illes Balears, a mésde quinze milles de la costa, el tenien forade la seva visibilitat.

A final del segle XIX, a causa del’augment de l’ús del transport marítim, queera fonamental per a l’expansió comercialde Catalunya a la resta d’Espanya i del món,

Far Vilanova


5

es va decidir construir-ne un de nousituat al centre de la distancia costanera en-tre Barcelona i Tarragona, situat com l’antica 41 graus, 12 minuts, 58 segons latitudnord i a 1 grau, 44 minuts i 9 segons delongitud del meridià de Greenwich. Aquestnou far, es projectà perquè el seu fanalestigués situat a una altura de 27 metresamb unes llampades de llum blanca queassolien les 31 milles i mitja, o sigui quedes de quasi 53 quilometres de la costa jaes veuen les llampegades del fanal. Laseva construcció s’inicià l’any 1903 i esva inaugurar, el dia 1 de maig de l’any 1905

Aquest nou far està situat entre elpasseig de sant Cristòfor al nord i el camídel Molí de Mar, antic camí de Sirga al suda Vilanova i la Geltrú, enmig d’una superfíciede més de 4000 metres quadrats. El far ésuna construcció troncocònica de planta cir-cular i 21 metres d’alçada, construït totamb correus de pedra de Mata. Coronaaquest edifici una balconada també circu-lar amb un diàmetre lleugerament més granque la base del bastiment. En aquestcoronament s’assenta una torreta cilíndri-ca amb una cúpula semiesfèrica ons’ubiquen el focus reflector i els aparellsmecànics de l’òptica. S’accedeix a aquesthabitacle per una escala de cargol de pedraque està il·luminada per unes petitesfinestres. L’habitatge del faroner estàconstruït mitjançant un cos d’unió que co-munica amb l’edifici del far, la base del qualocupa prop de 20 metres quadrats quejuntament amb les altres edificacionsauxiliars, sumen un total de 400 metresquadrats d’edificació construïda.

Conten els antics pescadors vilanovins,

que aquest far ha estat el punt de referènciaque ha servit per salvar moltes vides, durantels anys de la seva existència, alspescadors que treballaven per aquestindret. Tots els vilatans el coneixen ambl’antic nom de: La Farola de Vilanova. Tot iser un símbol per a la població, aquestesinstal·lacions i els seus jardins, semprehavien estat tancats a la població.

Una vegada introduïdes les novestecnologies electròniques i la informàticaal servei dels fars, ja no es va necessitar elpersonal humà, ja que els fars estan

tots centralitzats a diferents centres decomandament, això, i el fet que quasi totesles embarcacions estan dotades de radarque els indiquen en tot moment la distànciaa què es troben situades amb referència ala costa, ha fet que molts d’aquests fars alllarg del nostre litoral i, evidentment, al’espanyol, restin en desús, clausurats i enperill d’extinció, acabant pràcticament ambel sacrificat ofici de faroner.

Gràcies, a les gestions i a les conver-ses que en el seu moment varen tenir elsrepresentants de l’Ajuntament de Vilanovaamb els de l’Autoritat Portuària de laprovíncia, al final s’aconseguí recobrar elfar i els seus terrenys per a l’ús públic, i esva transformar la planta baixa del far ambel Museu de la Marina de Vilanova. L’espaiés ideal, encara que una mica minso per alfons museistic que conté. Una ampliaciód’aquesta instal·lació permetria lapresentació d’aquest fons al públic iestimularia futurs dipòsits i donacions. Deterreny ni hi ha.


6

Del dia 12 al 15 de juliol, se celebrà aBarcelona aquesta regata de grans velers,organitzada per la Sail Training. Per pri-mera vegada l’esmentada regata s’hatraslladat al sud d’Europa, ja que sempres’havia dut a terme al nord d’aquestcontinent i amb grans velers de la

categoria A. Aquesta vegada, però, tambéhi han participat les categories B i C, fetque ha permès al públic assistent (propde 500.000 persones) durant els dies 13i14 gaudir de la visió d’aquesta esplèndidaparada naval i la lliure visita a les 31embarcacions assistents, de les de les 36esperades.

La Tall Ships Races, Mediterranea 2007


7

Va ésser molt gratificant i nostàlgic po-der contemplar a tot el llarg dels molls de:Barcelona, Drassanes, Bosch i Alsina(conegut com el Moll de la Fusta) i el mollsd’Espanya 15 A i 15 B, totalment ocupatsper una munió de vaixells, que anaven delmés gran, la fragata escola italiana Amerigo

Vespucci amb quasi 87 m d’eslora, al méspetit el Sloop Sarie Marais of Plymouth dela Marina Reial Anglesa amb a prop de 12m. d’ eslora que, als que ja som una micagrans per no dir molt, ens retornava a la nostrainfantesa quan aquests molls eren un eixamd’aquest tipus d’embarcacions, va ser comun miratge.

Tots els vaixells es van poder visitar,sense cap trava per part de les dotacionsicomandaments de cadascun dels vaixells.Els visitants quedaven admirats de la pul-critud, i del ben conservats que les sevestripulacions mantenen aquestes antiguesembarcacions. S’ha d’esmentar que elpailebot Santa Eulàlia que feia d’amfitriórepresentant la ciutat de Barcelona, nodesmereixia gens ni gota al costat delsvaixells assistents a l’esdeveniment. Lanostra ciutat tenia un altre representat moltantic en aquesta cursa, la goleta de velatxode dos pals construïda l’any 1874 adquiri-da pel Consorci El Far, que també és pro-motor del pas d’aquesta regata per Bar-celona, restaurada per aquesta entitat, queamb els seus 23 m d’eslora feia moltapatxoca dintre dels de la categoria B. Ungran treball de restauració el que s’ha fetamb aquesta embarcació atès l’estat enquè va arribar a Barcelona.

Si Barcelona es va obrir al mar gràciesal Jocs Olímpics de l’any 1992, aquest anycom diu el senyor Andor Serra, director ge-neral consorci El Far: ..serà definitiu pera la bona salut de la ciutat, el nostre porti el mar, ja que tindran lloc dosesdeveniments nàutics importants:aquest mes de juliol la Regata de GransVelers, i el mes de novembre d’enguany:La Barcelona World Race, una novamodalitat de regata que farà la volta almón amb dostripulants perembarcació i senseescales, amb

sortida i arribada a Barcelona. Novamenttornem a ésser una ciutat marinera.

Durant l’estada del vaixells participantsa la Tall Ships Mediterranea 2007 al portde Barcelona, es van celebrar diversosactes festius culturals i de protocol, totsdintre de l’àmbit portuari i en els quals nova faltar la traca final, però, no de foc sinód’un estol blanc, amb la parada de velesduta a terme pel conjunt d’embarcacionsfora ja de les aigües del nostre port, eracom si s’acomiadessin de la ciutat a lavegada que feien rumb cap a la seva novaetapa, Toulon, per recalar finalment aGènova, era com un eixam de colomsblancs portadors de la Pau. El vaixell San-ta Eulàlia, també amb tot el seu drapdesplegat escoltà aquesta munió de velesfins a aigües lliures.

Les persones que ho van desitjar varenpoder veure, sense cap cost, aquestsvaixells des d’una òptica nova, veure lesnaus des de l’aigua endins, ho sigui per lapart contrària de com es veuen sempre,arran de moll i, aprofitant l’ocasió, rebien elbateig de navegació amb vela llatina, a bordde les quatre embarcacions que van dur aterme aquest espectacle: el Far de Cabre-ra, el Far de Formentera, en sant Isidre i elSan Rafael . Per acabar, van ser quatrejornades que a tots ens van deixar el tastsalabrós de l’aigua de mar als llavis i la flaire

de la brea ense m b o l c a l l àmeravellosament.


8

El dia 2 de maig, el veler símbol de lanavegació de la marina mercant anglesai considerat, en el seu temps, el més veloç,el CUTTY SARK, a primera hora del matíde l’esmentat dia es veié envoltat deflames que li causaren greus danys senseque de moment es coneguin les causesdel sinistre. Aquest vaixell, que era una deles principals atraccions turístiques de laciutat anglesa de Londres, com el navilide l’almirall Nelson el H.M.S VICTORY ala de Portsmouth, ha quedat molt malmèsa causa d’aquest incendi, Es pensa quel’incendi podria haver estat intencionat,almenys és la hipòtesi en què es basa lapolicia, la qual, per mitjà de les cameresde seguretat està examinant les imatgesgravades per poder esbrinar entre totesles persones que s’hi veuen, si hi ha algunsospitós.

Fins després de diverses hores defeina els bombers no aconseguirenextingir el foc. Sortosament no hi va havercap ferit ni accidentat, i es van salvar un50% del fustam del vaixell, ja que l’havienretirat per restaurar-lo. Però sí quel’estructura de ferro del vaixell, quilla, roda,codast, quadernes i baus, sembla queestà d’alguna manera afectada. Elstècnics estan valorant poder recuperar-la. Per als no introduïts en la coneixençad’aquest vaixell, els podrà estranyar queun vaixell de fusta tingui l’estructura de fe-rro, però, l’any de la seva construcció

1869, ja començava el temps dels vaixellsde vapor i la introducció de l’acer a lesembarcacions.

Hem de recordar que aquest vaixell vaser construït, amb l’aposta per fer la ruta delte amb el mínim de temps possible, ja queimportava molt que les primeres fullesd’aquesta planta arribessin ben promptedel sud de la Xina a Anglaterra, ja que perals anglesos prendre aquesta infusió mésque un costum, és un ritual.

Aquest vaixell, va batre diversos recordsde velocitat i se’l considerà el més ràpid delmón de la seva classe, en aconseguir fer360 milles nàutiques en 24 hores, semprea vela, encara que no va durar gaire el seuús per al transport del te. Com s’esmentaabans, el nou invent de la navegació de va-por i l’escurçament de la ruta del te en obriren aquell període el canal de Suez, elsvaixells de vela van quedar poc a poc enun ordre inferior i van desaparèixer lamajoria. tot i que en van quedar molt pocscom a record històric, uns transformats envaixells escola i d’altres com a atracció tu-rística com és el cas del Cutty Sark, el qualamb l’atracció del seu nom i fama ha servitper donar nom a una coneguda begudaalcohòlica amb molt d’èxit. El fabricant del’esmentat licor patrocina una de les mésfamoses curses de velers la Cutty Sark TallShips’ Race.

L’INCENDI DEL CUTTY SARK

Estat actual del Cutty Sark desprès de l’incendi


9


L’EQUIP DE REDACCIÓ DE LA REVISTA SIRGASIRGASIRGASIRGASIRGA DESITJA ALSSEUS LECTORS UN VENTURÓS 2008¡2008¡2008¡2008¡2008¡

10


Del dia 14 de setembre fins el 7d’octubre, es celebrà a la Sala del marquèsde Comillas del Museu Marítim de Barce-lona i emmarcat dintre de La SetmanaAeronàutica i de l’Espai BarcelonaSabadell, per iniciativa de l’Ajuntament deBarcelona una mostra amb el títol queencapçala aquesta crònica i que fa unrecorregut evolutiu desdel començament fins al’actualitat de lanavegació pel mésproper de l’espai delnostre sistema solar.

L’exposició girava al’entorn dels coetseuropeus Ariane, l’inicid’aquest programa espa-cial té els seus principisl’any 1972, aquest pro-grama l’inicià França,més tard passa a liderar-lo l’Agència Espacial Eu-ropea incorporant-s’hidesprés Espanya.Actualment aquestaagència és líder al mónen el llançament de coetsportadors de satèl·lits,des de la seva base deKurú (Guaiana France-sa). Entre els seusllançaments, hi ha satèl·lits amb diferentsmissions dintre dels programes: Mars ex-prés amb la missió d’analitzar la superfície,l’atmosfera i els subsòl del planeta Mart, unaltre programa el NANOSAT 1 i 2 quedesenvolupen un sistema que permetràestablir comunicacions amb estacionscientífiques remotes, com la base AntàrtidaEspanyola i controlar els instruments adistància. I molts altres satèl·lits entre ellsels que ens afecten directament alsciutadans del nostre planeta, com els depredicció meteorològica, observaciómediambiental, navegació o teleco-municacions.

Amb aquest breu resum, del que és la

Agència Espacial Europea tothom podràimaginar-se de que anava l’exposició. Perels que no hi assistiren, que per cert, esvan perdre un espectacle magnífic,imagineu-vos dintre de la grandiositat del’esmentada sala i al llarg d’una paret late-ral, un fons del nostre sistema planetari, isuspesos a l’aire els satèl·lits reproduïts a

escala: Mars ex-prés, SMOS iNANOSAT 2 i aterra una altrereproducció a unaescala bastantgran del coetAriane, així com lacòfia o puntad’aquest, almateix volum quel’autèntic, on siallotjant elssatèl·lits quearribat el momentsón col·locats a laseva òrbita aldesprendre’s laesmentada còfia,que cau a l’Oceà.

Un capítol apart es mereix lareproducció de laSala Júpiter on es

troba el centre de control de la base espa-cial de Kurú. En aquest espai els visitantde l’exposició i davant del seu seient hi te-nia un ordinador que reflectia el vídeo quepassaven en una gran pantalla, amb tots eldetalls del llançament de un coet, donava laimpressió que el visitant és un delsprotagonistes.

A la part exterior de reproducció del’esmentada sala, hi havia una sèrie deauriculars que explicaven com succeïa elllançament, reflectit en una petita pantallaque el visitant tenia a davant. Va ésser unaexposició molt instructiva amb un muntatgemolt entenedor.

11


COOPERACIÓ AMB EL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONAPau Ribé i Quimasó

Conforme diuen elsestatuts de la nostra Associació,un dels objectius d’aquestaentitat és estar sempredisposats a ajudar al museu.Aquesta vegada s’ha portat aterme aquest ideari amb larestauració de la maqueta de unex vot, el bergantí goleta santSilvestre, propietat del museuMaricel de la població costane-ra de Sitges.

Aquest museu encarregàal seu homòleg, el Marítim deBarcelona la seva restauració,però degut a que eldepartament encarregatd’aquesta tasca està moltatapeït de feina, demanà si podien dur acap aquesta restauració els modelistes delsAmics del Museu, cosa que aquestsacceptaren tractant-se de cooperar ambl’entitat que ens dona acollida.

L’esmentat bergantí goleta arribà molt

malmès a les mans del Sr. Raül, que vaésser el modelista que s’havia ofert per dura terme la restauració, amb algun que altrevoluntari per ajudar-lo, però, la paciència iel bon fer del compromesos en aquesttreball aconseguiren dur-lo a bon fi. Primer

es va tenir de desmuntar-lo totpeça per peça per netejar-lo afons i tot seguit iniciar una bonadesinfecció, ja que estavabastant banyarriquerat,procedint a continuació a pin-tar-lo tapant primer elsdefectes i cops que tenia.Arribat aquest punt començàla restauració en si,reconstruint les peces de lacoberta trencades o fent-lesnoves quant no hi havia altreremei, especialment les bigo-tes dels obencs, i es canvià total’eixàrcia tant la fixa con la demaniobra, construint de nou elsbossells i quadernals igualscom els que no es podienaprofitar.

12


maniobra, construint de nou elsbossells i quadernals iguals com els queno es podien aprofitar.

Per fi arribà l’etapa final de larestauració, vestir-lo de veles noves, ja queles restes de les que portava en el seu ori-gen estaven completament menjades perles arnes. Aquest va ésser un veritabletreball de paciència, es va tenir que muntardamunt de paper un a un tots els petitsfragments que quedaven de les antiguesveles i dibuixar-les, per obtenir d’aquestamanera la forma i mesura aproximada deles velles, després d’aparellades i lligades

les maniobres d’aquestes, quedà l’ex votcom el primer dia que el seu autor acabàl’oferiment.

En aquesta restauració si esmerçaren300 hores de treball de l’esmentat Raül, apart les dels voluntaris del seu equip i esuna prova de que els nostres modelistesestan capacitats per dur a bona fi, feinestan feixugues i compromeses com és larestauració de models, construïts en altresèpoques, per altres artesans i moltmalmeses per el temps. Felicitats per enRaül i el seu equip.

BARCELONA WORLD RACE

Pau Ribé i Quimasó

Com molt be diu el programa oficial dela regata: Una nova aventura comença aBarcelona, i no ni ha per menys, 25,000milles nàutiques solcant mars i oceans delnostre planeta d’una sola tirada, sense avi-tuallar-se ni rebre assistència tret d’un casde màxima necessitat, penso que no ésuna aventura, si no una proesa sols a l’abastde molt poques persones. Aquest, és unnou tipus de regata molt competitiva ambequips de dues persones, les reaccionshumanes dels quals seran diferents dequant es fa en solitari, el fet de tenir una altrepersona al teu costat donarà a l’hora dependre decisions, un respir sobre la tensióde trobar-te sol, també al portar a terme unatasca compartida, permetrà una navegaciómés tècnica i això servirà per poder treureel màxim de profit d’aquests magníficsvaixells, com són el Open 60 i aconseguirtal vegada records de velocitat.

La regata consta de 8 metes volantsamb una arribada final a Barcelona, cadameta volant te premis que no influiran en elresultat per guanyar la cursa. Els vaixellparticipants són el DELTA DORE ambtripulació francesa, el EDUCACION SIN

FRONTERAS amb tripulació mixta hispa-na / francesa, el ESTRELLA DAMM ambtripulació mixta hispana / USA, el BOSSamb tripulants anglesos i australians, elMUTUA MADRILEÑA amb tripulacióespanyola, el PAPREC / VIRBAC ambtripulació mixta francesa / irlandesa, el PRBamb tripulació francesa, el TEMENOS II tri-pulada per una parella franca / suïssa i elVEOLIA amb tripulació francesa, total 9vaixells i 18 tripulants, com es pot veure pre-dominen els tripulants de nacionalitat fran-cesa, però totes les dotacions comparteixenun sentiment comú, l’ànim per al menys aca-bar la regata, que tal con hem dit ja és unaproesa.

Els dies precedents a l’inici de la rega-ta, l’espai portuari de Barcelona va ser ungarbuix de festes públiques i socials, al llargi ample del port de Barcelona, moltinteressant la gran carpa muntada enfrontde l’estació de les Golondrines, on es potveure tot l’avituallament que és necessariper els membres de la tripulació, durant elsmesos que dura la que més que una rega-ta, és una cursa farcida de dificultats de totamena, i que la seva superació només està

13


a l’abast de navegants moltexperimentats. Les esmentades dificultats,queden reflectides en el reportatge gràfic iexplicatiu que hi ha exposat en tot elperímetre interior de la carpa, extret del diaride bord d’un navegant que va portat a termeaquests gesta.

La perfecteorganització del’esdeveniment i laimportància nàutica de lacapital del principat deCatalunya, el dia 8d’octubre es va confirmardes de Paris, que lasegona edició de laWORLD RACE tindrà llocde nou a Barcelona el 31de desembre de l’any2010, esperem i desitgemque sigui un altre èxit peraquesta ciutat.

Per acabar, dosvaixells molt coneguts perels barcelonins per ésserassidus visitants, delnostre port feiencompanyia a la flotaregatista, la goletaTOPAGA i el bergantíCALA MILLOR,l’emblema mariner deBarcelona el SANTAEULÀLIA restava com unagavina solitària, enmig delestol de vaixells, barquesi barquetes queacompanyaven als valentsnavegants, uns, fins a lalínia de sortida i d’altres,fins que quasi es perdiade vista les viles i ciutatscostaneres del litoralbarceloní.

Estranyarà el paràgraf:el SANTA EULÀLIA

restava com una gavina solitària... i no niha per menys, perquè l’autor d’aquest articleera l’únic visitant del vaixell, que recolzat ala tapa de regala de la banda d’estribordd’aquest, com en una llotja del teatre Liceuva saludar i desitjar molta sort als tripulantsdels vaixells de la BARCELONA WORLDRACE.

14


EL SALO NÀUTIC EN MINIATURA

AL CAP DE VUIT ANYS D’ABSÈNCIA, EL MODELISME NAVAL TORNA A ESTARPRESENT AL SALÓ NÀUTIC INTERNACIONAL DE BARCELONA 2007.

Degut al mal somni, que va ser lacelebració l’any 1.999 del campionat deEuropa de Modelisme Naval, organitzat perpersones completament alienes a la nostraAssociació i al Museu Marítim, la direccióde la Fira va decidir, a conseqüència delsdissortats fets que es produïren durantaquells dies, el rebuig a la presenciad’aquest tipus de modelisme, que haviaestat present des de la dècada dels anys70 en nombroses ocasions i amb força èxitde públic.

La temptativa de recuperar aquest espaiprivilegiat, per la difusió d’aquestaespecialitat naval, que la nostra Associacióva realitzar l’any 2.000 va ésser totalmentinfructuosa.

L’any passat, vàrem iniciar uns primerscontactes amb la Direcció del Saló, que,finalment i amb el suport del Museu Marítim,es va traduir amb el retorn del modelisme aaquest Saló, no tant sols dels modelsestàtics sinó també dels navegables; cal dir

que la presencia de alguns dels nostresmodelistes dins del estand de la Generalitatde Catalunya en aquell any, de la mà de laFundació del Museu, així com la credibilitati seriositat de la nostra Associació hanestat, segurament, els factors determinantsper la recuperació de la confiança que ensha dispensat la Fira.

El mes de setembre i com a cloenda deles converses mantingudes des de la pri-mavera, el nostre president signava amb eldirector del Saló Nàutic un acord, mitjançantel qual es pactaven les aportacions i com-promisos de cada part, per tal de portar abon termini la presència del modelisme dinsdel Saló. S’organitzà aquesta exposició, aportanttots els models necessaris per a les vitrinesdisponibles, així com els models navega-bles de RC, ja que també es tenia a l’abastun plànol d’aigua de 10 x 15 metres, per afer exhibicions amb aquest tipus de vaixells.

El transport, recepció, custòdia,col·locació i recollida dels models, així com

15


presència personal d’atenció al públic idemostracions en el plànol d’aigua de na-vegables va estar atesa per nombrosossocis amb un grau de dedicacióextraordinari.

L’exposició de models estàtics estava si-tuada en la passarel·la que comunica elspavellons de Fira 1 i 2, a l’àrea nº6, exhibint46 rèpliques d’embarcacions de diferentsèpoques mostrant l’evolució de lanavegació. Hi participaren models realitzatsper alguns del nostres Mestres deModelisme Naval, així com maquetesconstruïdes per modelistes novells.

Cal destacar la molt bona acollida, perpart de les associacions amigues:Associació de Modelistes de Sant Andreui Club Nàutic de Lloret de Mar, que hiparticiparen amb models estàticsexcel·lents, també respecte als vaixellsd’exhibició navegables per ràdio - control,ens han acompanyat la Agrupació ArtísticaModelistes Aeronavals de Sabadell i l’Associació de Modelistes de sant Andreu, els primers amb una exhibició desubmergibles sensacional i els segons ambmodels propulsats a vela i motor no menys

interessants.També, la nostra Associació va estar

present dins de l’estand de la Generalitatde Catalunya situat al entrar al pavelló nº1,amb una mostra de modelisme en viu, acàrrec d’un entusiasta equip de socis, i vamestar representats amb un bon nivell peraltres voluntaris de l Associació, al estandque com a representació institucional teniael Museu Marítim de Barcelona dins delpavelló 2.

Finalment dir-vos que aquesta exposicióva estar ben difosa per el gabinet depremsa de la Fira i recollida en tots el diariscom una de las novetats d’aquesta ediciódel Saló Nàutic, fen menció que l’Associaciód’Amics del Museu Marítim de Barcelonaera l’organitzadora de la mostra demodelisme.

Com de costum, això no hagués estatpossible sense el interès dels nostresmodelistes i de l’ajut d’una vintena de socisvoluntaris, que han fet possiblel’organització.

Moltes gràcies a tots!

16


Atrapats al gel Josep Puig i Esteban

Duran els dies compresos, entre el 26 denovembre i el 24 de febrer de l’any vinent,es pot visitar a la Sala Capmany del MuseuMarítim de Barcelona, i organitzada per laFundació Caixa de Catalunya, unamagnifica exposició dedicada a lallegendària expedició a l’Antàrtida deErnest Shackleton, que va començar al’agost de l’any 1914 i acabà al setembrede l’any 1916.

Aquesta expedició polar, consideradauna de les més apassionants encara queno va poder assolir l’objectiu que pretenia,que era nogensmenys que la travessa apeu del continent Antàrtic. I que per tantencara que es podria dir que va fracassar,se la pot considerar un exemple per a laposteritat, una mostra de fins on, l’esperithumà pot arribar en la lluita contra elselements i adversitats de la natura, i ambel valor afegit, que en acabar aquest viatgeple de penúries tots els 27 homes que lacomençaren, tornaren a casa sans iestalvis.

Vagi doncs per endavant, la meva humilrecomanació de portar a cap aquesta visi-ta, de la qual en voldria remarcar quatre deles seves principals virtuts:

En primer lloc, el seu valor humà= Desd’aquesta perspectiva, cal senyalar-la com

una proesa de la història humana, enl’assoliment de la coneixença i exploraciódel planeta que ens toca viure, i que tots elshomes que la formaven van fer bo amb elseus esforços, el nom del vaixell que els vaportar fins al límit de acabar esclafat en migdel gel: Endurance (fermesa).

Segon, valor documental= A l’èpocade aquesta travessa, l’any 1914, no hihavia naturalment, el mitjans tècnics ambfotografia d’avui dia, per perpetuar lesimatges dels fets de l’expedició i del seuequip humà.

Per això, s’ha de reconèixer que lesfotografies obtingudes pel fotògraf de laexpedició Frank Hurley, sobrepassen,tan tècnica com artísticament a les quees podien fer en aquell temps, tinguenen compte les circumstancies.

17


publicat en la premsa britànica perShackleton, per reclutar la tripulació: Es busquen homes per un viatge perillós.Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perillconstant. No s’assegura el retorn amb vida.Honor i reconeixement en cas d’èxit.

Actualment, quant ens queixem que lesgeneracions actuals, valoren sobretot lapaga màxima, amb el mínim d’esforç i elmenysteniment de la glòria que no siguiesportiva o televisiva, aquest anunci donaque pensar.

NOTICIARI

Com cada any, al acostar-se les festesnadalenques es convoca el concurs dedibuixos per noies i nois d’entre 4 i 12 anys,el dibuix guanyador és l’escollit per elabo-rar la felicitació de Nadal que reben elsnostres socis i simpatitzants, la d’aquestany ja és la tercera edició i cada vegadaamb més èxit de participants. Aprofitant lafesta de Nadal que organitza l’AssociacióAmics del Museu Marítim de Barcelona, esporta a cap com inici de l’acte el repartimentde premis, a tot aquest estol de nenes inens que hi participen.

La festa te lloc dintre de les instal·lacionsdel Museu, el dia 18 de desembre a les19’30 h, al acabar el repartiment de premis,tots el assistents a l’acte petits i grans, estanconvidats a un aperitiu per desitjar-nosmútuament unes bones festes nadalenquesi una entrada a l’any que s’apropa amb forçamarxa.

Esperem ser-hi tots, amb l’alegria deretrobar-nos una vegada més.

>>>>>>>>>>>>O<<<<<<<<<<<<

OBIT

El dia 19 d’octubre, va expirar a la seva llarde Mallorca en Xavier Pastor Quijada, ungran entès i iniciador en el modelisme na-val de molts de nosaltres.

Rebin la seva família i amics, el més sentitcondol de tots els membres i directius de

l’Associació d’Amics del Museu Marítim deBarcelona, així con el del equip de redaccióde la revista SIRGA.

Descansi en pau l’amic Xavier, semprel’acompanyarà la nostra enyorança.

>>>>>>>>>>>>O<<<<<<<<<<<<

18


El nombre de vaixells escola a vela de grans dimensions, és cada vegada més reduït alnostre món, per això, el velers dedicats a aquesta tasca podem estimar-los com una relíquia ino una veritable escola de marins. El fet de que les marines dels Estat Units i la Gran Bretanya,no en tenen cap d’aquesta mena, demostra que no els fa cap falta, donat que avui dia ser maríes una professió molt diferent de la d’abans. Aquest tipus de navegació ja no és més que unacosa de romàntics, que en la vela esportiva satisfan plenament aquesta il·lusió.

Tot i així, la marina militar italiana manté en servei aquest curiós vaixell, més per tradicióque per convenciment. El seu nom, recorda a un geògraf florentí protegit per Llorens de Medici,que gràcies a les seves habilitats manuals transformà el nom del que s’havia de conèixer ambtota propietat com Colòmbia amb Amèrica, donat que els seus preuats mapes del Nou Móneren més coneguts com de Amerigo i aquí va néixer l’error, entrellat al que hi contribuiria l’alemanyMartín Waldseemüller al imprimir-los amb aquest nom.

Els italians per la seva part, que feia poc més de mig segle que existien com a nació inecessitaven amb urgència herois, honoraren el personatge posant-li el seu nom a un delsvaixells bessons encarregats per l’Itàlia feixista i destinat com a vaixell escola entre 1929 i1931. L’altre bessó, com era lògic, rebé el nom de Cristoforo Colombo, però aquesta és unaaltre historia.

En quan a l’arquitectura, el seu disseny recorda a un navili de línia del segle XIX, però comque el temps passa inexorablement va ésser necessari una dràstica posada al dia, amb tot elque concerneix a l’aparell de fragata, amb la doble gàbia que el distingeix. Pden desmuntar-seles vergues de goneta i fixar-les afegides a les eixàrcies. Recollint els punys de les veles cap elcentre d’aquestes, fet que l’hi dona un aspecte característic quan es troba a port, igual que alsmitjans de salvament que hi ha sobre la coberta, però mantenint una insòlita mànega perquè eldissenyador l’enginyer naval coronel Francesco N. Rotundi, tenia l’encàrrec de procurar unraonable estatge per una dotació propera a les 500 persones, sense que el vaixell tinguésunes proporcions massa exagerades.

Sota coberta en canvi predominen estris i mobiliari propis del segle XX, contant amb dosmotors dièsel-elèctrics per a la propulsió, i lògicament equipat amb l’electrònica adient. Durantels 56 anys que ha navegat a sofert quatre grans modernitzacions, miraculosament tan ell conel seu germà sortiren indemnes de la Segona Guerra Mundial, però mentre l’Amerigo Vespuccisegueix lluint el pavelló tricolor de la Itàlia democràtica, l’altre per el Tractat de Pau signat aParis, les potencies aliades vencedores de la Segona Guerra Mundial, lliuraren aquest a lamarina soviètica l’any 1949 com compensació de guerra per les destrosses que va causar aRússia l’exercit expedicionari italià.

Al llarg de tots aquest anys, l’Amerigo Vespucci ha visitat Barcelona una munió de vegades,cridant sempre l’atenció per el seu impressionant aspecte, però no deixa de ser curiós que laseva classificació oficial dins la marina militar italiana sigui la de: nave a vela con motor.

Amb total arbora 23 veles, que sumen una superfície vèlica propera a els 2.800 metresquadrats i l’altura màxima del pal major es de 51 metres per damunt la línia de flotació.

CARACTERÍSTIQUES.Drassana: Regio Cantiere di Castellammare di Stabia. Buc i pals d’acer. Desplaçament:

4.146 tones a.p.c. Dimensions: 82,4 (amb bauprès 100) x15.5x7 metres. Propulsió dos grupsdièsel dinamo Fiat B308 ESS/Marelli, potència 2.000 cv. 1 hèlix. Velocitat màxima: prop de 10nusos. Autonomia 5.500 milles a 6.5 nusos a motor. Electrònica dos radars de navegació: tipusMM/SPN748. Dotació aproximada: 250 persones, d’elles 14 oficials, i uns 150 alumnes.

Amerigo VespucciAlbert Campanera i Rovira

19

etapa ii núm 32 desembre 2007 revistas sirga argo/sirgas/sirga_32.pdf · restauració de la...

Documents