estudi d'aplicació de les ordenances d'estalvi d'aigua

Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals

per a l’estalvi d’aigua

Grup de Treball de Gestió de Recursos Hídrics Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

___________________________________________________________________________

Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua

Col∙lecció ‐ Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

INSTITUT DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA AMBIENTALS UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Maria Vallès Casas Laia Domènech Pretus David Saurí Pujol

XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT Grup de Treball de Gestió de Recursos Hídrics Secretaria tècnica de la Xarxa

ESTUDI SOBRE L’APLICACIÓ DE LES

ORDENANCES MUNICIPALS PER A

L’ESTALVI D’AIGUA A CATALUNYA

Març de 2011


Aquest ESTUDI SOBRE L’APLICACIÓ DE LES ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA ha estat elaborat a proposta del Grup de Treball de Gestió de Recursos Hídrics de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Redacció: Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals de la UAB Col∙laboració: La Secretaria tècnica de la Xarxa agraeix la participació en diverses etapes de l’estudi als següents municipi: Membres del Grup de Treball de Gestió de Recursos Hídrics participants: Castelldefels, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Navàs, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Torredembarra, Vic Municipis amb Ordenança d’Estalvi participants: L’Ametlla del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Caldes de Malavella, Cambrils, Capellades, el Vendrell, Figaró‐Montmany, Fontanals de Cerdanya, les Franqueses del Vallès, Lliçà d’Amunt, Maçanet de la Selva, Mollet del Vallès, Òdena, Prats i Sansor, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Joan Despí, Sitges i Tona. Comissió Permanent de Recursos Hídrics: Badalona, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, el Masnou, Navàs, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Torredembarra, Vic i Consell Comarcal del Maresme. Coordinació, suport en la redacció, disseny i edició: Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Barcelona, maig del 2011


4

ÍNDEX

Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua .................... 1

ÍNDEX DE TAULES ............................................................................................................................... 7

ÍNDEX DE FIGURES ............................................................................................................................. 8

RESUM DELS PRINCIPALS RESULTATS ................................................................................................. 9

0. PRESENTACIÓ ..............................................................................................................................12

Justificació .................................................................................................................................12

Antecedents...............................................................................................................................12

Objectius de l’estudi ..................................................................................................................13

Estructura de l’informe..............................................................................................................14

Metodologia ..............................................................................................................................14

1. CONTEXT SOCIOECONÒMIC I NORMATIU.....................................................................................16

1.1. LA SITUACIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA ...................................................................................16

Demanda i usos de l’aigua a les dues Catalunyes......................................................................16

Gestió de la demanda urbana d’aigua.......................................................................................17

1.2. MARC NORMATIU......................................................................................................................19

El triple nivell de legislació en matèria d’estalvi d’aigua ...........................................................19

El Decret d’Ecoeficiència ...........................................................................................................20

El Codi Tècnic de l’Edificació......................................................................................................21

Les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua en el context normatiu actual ....................22

2. MUNICIPIS AMB ORDENANÇA PER A L’ESTALVI D’AIGUA..............................................................25

Descripció ..................................................................................................................................25

Consum domèstic ......................................................................................................................26

Característiques urbanístiques ..................................................................................................28

Companyies de subministrament..............................................................................................31

Preu de l’aigua domèstica .........................................................................................................31

Actuacions per estalviar aigua als municipis amb ordenança ...................................................33

3. ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA: DESCRIPCIÓ..............................................38

Motivacions i evolució en la publicació d’ordenances ..............................................................38

Tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua.................................................................................39

Tipus de mesures d’estalvi d’aigua............................................................................................40

Sistemes d’aprofitament dels recursos no potables .................................................................45

Dimensionat dels sistemes d’aprofitament dels recursos no potables.....................................46

Manteniment dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables .....................................48


5

4. ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA: PROCÉS D’APLICACIÓ................................49

4.1. ADAPTACIÓ DE L’ORDENANÇA A LES CARACTERÍSTIQUES DELS MUNICIPIS.............................49

Mesures d’estalvi i models urbans ............................................................................................49

Exemples d’adaptació................................................................................................................50

Revisió d’ordenances.................................................................................................................51

4.2. DIFUSIÓ DE L’ORDENANÇA........................................................................................................51

Informació als ciutadans............................................................................................................51

Informació als agents implicats .................................................................................................53

4.3. CONTROL I SEGUIMENT DE L’APLICACIÓ DE L’ORDENANÇA ....................................................54

Control.......................................................................................................................................54

Seguiment..................................................................................................................................56

Sancions.....................................................................................................................................57

4.4. PRINCIPALS DIFICULTATS...........................................................................................................57

Dificultats tècniques ..................................................................................................................57

Dificultats econòmiques ............................................................................................................57

5. ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA: IMPACTES ................................................60

5.1. GRAU D’APLICACIÓ DE L’ORDENANÇA ......................................................................................60

Llicències afectades per l’ordenança.........................................................................................60

Aplicació de l’ordenança en edificis ja construïts......................................................................61

5.2. IMPACTE DE L’ORDENANÇA EN L’ESTALVI D’AIGUA .................................................................63

Percepció dels tècnics sobre el potencial d’estalvi d’aigua.......................................................63

Estimació teòrica .......................................................................................................................63

6. CONCLUSIONS I LÍNIES DE FUTUR.................................................................................................68

CLAU DICOTÒMICA RESUM DE L’ELABORACIÓ I EL SEGUIMENT DE L’ORDENANÇA PER A L’ESTALVI

D’AIGUA ...........................................................................................................................................71


6

BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................................74

ANNEX I. PUBLICACIÓ AL BOP DE LES ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA ..............75

ANNEX II. QÜESTIONARI DE L’ENQUESTA...........................................................................................78

ANNEX III. QÜESTIONARI DE L’ENTREVISTA........................................................................................83

ANNEX IV. MAPES .................................................................................................................. 89

Mapa 1: Municipis que han aprovat una ordenança per a l’estalvi d’aigua o una normativa similar

(2010)

Mapa 2: Municipis amb ordenança que pertanyen a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la

Sostenibilitat (2010)

Mapa 3: Població dels municipis amb ordenança (2009)

Mapa 4: Consum domèstic per càpita dels municipis amb ordenança (2009)

Mapa 5: Superfície urbanitzada dels municipis amb ordenança

Mapa 6: Densitat urbana dels municipis amb ordenança (2009)

Mapa 7: Companyies de subministrament d’aigua dels municipis amb ordenança (2010)

Mapa 8: Preu domèstic de l’aigua als municipis amb ordenança (2009)

Mapa 9: Any de publicació de les ordenances d’estalvi d’aigua

Mapa 10: Tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua aprovades pels municipis (2010)

Mapa 11: Combinació de mesures de substitució contemplades a les ordenances (2010)


7

ÍNDEX DE TAULES

Taula 1. Característiques de les conques hidrogràfiques catalanes...........................................................16

Taula 2. Comparativa entre diferents reglaments en matèria d’estalvi d’aigua........................................23

Taula 3. Tipologia d'edificis als municipis amb ordenança i a Catalunya...................................................28

Taula 4. Dades urbanístiques i de consum d’aigua en els municipis amb ordenança (2009) ....................35

Taula 5. Classificació de les mesures d'estalvi d'aigua contemplades a les ordenances ...........................41

Taula 6. Mesures d'estalvi d'aigua contemplades a les ordenances..........................................................42

Taula 7. Àmbit d’aplicació dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables a Sant Cugat

del Vallès i a l’Ordenança Tipus..................................................................................................45

Taula 8. Dimensionat dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables a Sant Cugat

del Vallès i a l’Ordenança Tipus...................................................................................................47

Taula 9. Tasques de manteniment de les instal∙lacions de reutilització d’aigües grises segons les

ordenances municipals ...............................................................................................................48

Taula 10. Principals dificultats detectades en l’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua

i propostes suggerides pels tècnics municipals...........................................................................59

Taula 11. Distribució per usos del consum domèstic per càpita en les tres tipologies d’habitatge ..........64

Taula 12. Mesures d’estalvi d’aigua previstes a les ordenances i hipòtesi d’estalvi..................................65

Taula 13. Consum domèstic d’aigua per càpita en les tres tipologies d’habitatge amb

i sense ordenança .......................................................................................................................66

Taula 14. Consum domèstic d’aigua per càpita amb i sense les mesures d’eficiència previstes a les

ordenances en les tres tipologies d’habitatge ............................................................................67


8

ÍNDEX DE FIGURES

Figura 1. Distribució per usos i conques de la demanda d’aigua a Catalunya el 2009 (en hectòmetres

cúbics i percentatge).................................................................................................................17

Figura 2. Evolució del consum domèstic als municipis pertanyents a l’EMA‐AMB entre 1994

i 2009 (en litres per habitant i dia)............................................................................................18

Figura 3. Municipis amb ordenança per a l’estalvi d’aigua que pertanyen a la Xarxa de Ciutats

i Pobles Cap a la Sostenibilitat (2010) .......................................................................................25

Figura 4. Consum domèstic per càpita del 2009 als municipis amb ordenança i variació respecte

el 2006 (en litres per habitant i dia)..........................................................................................27

Figura 5. Classificació dels municipis amb ordenança d’acord amb el consum domèstic i tipus

de model urbà...........................................................................................................................30

Figura 6. Preu domèstic per municipis el 2009 (en euros per metre cúbic i un consum mensual

de 12 metres cúbics) .................................................................................................................32

Figura 7. Actuacions per estalviar aigua realitzades en els últims 5 anys en els municipis

amb ordenança .........................................................................................................................33

Figura 8. Jerarquització de les actuacions per estalviar aigua al municipi segons la importància

que tenen pels tècnics municipals ............................................................................................34

Figura 9. Evolució del nombre d’aprovacions i modificacions d’ordenances per a l’estalvi d’aigua..........38

Figura 10. Tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua aprovades pels municipis (2010)............................40

Figura 11. Recompte de les diferents mesures d’estalvi d’aigua contemplades a

les ordenances (2010)...............................................................................................................43

Figura 12. Jerarquització de les mesures de substitució per municipis dispersos

i municipis compactes...............................................................................................................49

Figura 13. Principals accions de difusió de l’ordenança als ciutadans .......................................................52

Figura 14. Jerarquització de les accions de difusió de l’ordenança als ciutadans segons la importància

que tenen pels tècnics municipals ............................................................................................52

Figura 15. Fitxa per a la inspecció de primera ocupació de Sant Cugat del Vallès.....................................55

Figura 16. Nombre de llicències d’obra afectades per l’ordenança d’estalvi d’aigua

per municipi (2010)...................................................................................................................61

Figura 17. Jerarquització de les mesures de foment de l’ordenança als edificis existents segons els

tècnics municipals .....................................................................................................................62

Figura 18. Consum domèstic d’aigua per càpita en les tres tipologies d’habitatge amb i sense

ordenança i hipòtesi d’estalvi per a cada ús (en percentatge) .................................................66

Figura 19. Reptes i oportunitats que planteja l’ordenança per a l’estalvi d’aigua.....................................70


9

RESUM DELS PRINCIPALS RESULTATS

A finals de gener del 2011, 50 municipis catalans havien aprovat una ordenança per a l’estalvi

d’aigua (veure figura), molts dels quals ho van fer seguint el model d’ordenança de Sant Cugat

del Vallès (aprovada l’octubre de 2002) o bé el de l’Ordenança Tipus de la Xarxa de Ciutats i

Pobles Cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona (publicada el desembre de 2005). En

conjunt, la població dels municipis amb ordenança suma més d’1,2 milions d’habitants i

representa un 16% de la població catalana (2010).

Figura. Municipis que han aprovat ordenances per a l’estalvi d’aigua o normatives similars a Catalunya

Amb l’objectiu de documentar, analitzar i millorar l’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi

d’aigua, aquest estudi ha recollit, mitjançant entrevistes cara a cara i enquestes on‐line,

informació sobre la cinquantena de municipis amb ordenança, així com l’opinió dels tècnics

municipals responsables de la seva aplicació.

El consum domèstic és la fracció més important del volum total d’aigua facturada en els

municipis amb ordenança: representa el 72,5% del total de mitjana. Tot i la tendència general

dels últims anys a reduir la quantitat total d’aigua injectada a la xarxa (un 4% de mitjana a


10

nivell de Catalunya entre el 2003 i el 2007) i també el consum per càpita (un 10% de mitjana

entre el 2006 i el 2009 en els municipis amb ordenança), encara hi ha marge per a l’estalvi i,

per tant, val la pena incidir en aquest sector.

Les ordenances per a l’estalvi d’aigua vigents tenen diferents graus d’exigència. Tots els

municipis, excepte dos, contemplen l’aprofitament de les aigües pluvials, mentre que la

meitat pren en consideració la reutilització de les aigües grises. La instal∙lació de reductors de

cabal a les aixetes i dutxes i de mecanismes estalviadors a les cisternes dels vàters ha

esdevingut una obligació genèrica amb l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació (març

del 2006) i del Decret d’Ecoeficiència (febrer del 2006).

És important que els municipis adaptin les ordenances d’estalvi d’aigua a la seva realitat,

especialment a la tipologia urbanística, ja sigui dispersa o compacta. La captació de les aigües

pluvials presenta un major potencial en municipis amb una tipologia urbanística difusa mentre

que els sistemes de reutilització d’aigües grises són d’especial interès en municipis amb una

tipologia compacta per motius d’economies d’escala.

Els tècnics municipals són conscients que, per tenir èxit, és molt important explicar l’ordenança

a la població en general i, en particular, als responsables de la seva aplicació. El millor exemple

en aquest sentit ha estat el procés de participació que des de l’Ajuntament de Sabadell es va

dur a terme durant un any i mig per discutir amb tots els actors implicats l’esborrany elaborat

des de medi ambient, i que prèviament s’havia consensuat amb urbanisme i parcs i jardins. El

resultat ha estat un text acceptat per tothom.

La majoria de municipis no disposen d’un registre específic de les llicències afectades per

l’ordenança, la qual cosa indica una certa manca de seguiment. En aquest estudi s’han

aconseguit dades de 18 municipis i s’han comptabilitzat 695 llicències que compleixen

l’ordenança, de les quals més de la meitat (363 llicències) han hagut d’incorporar un sistema

de captació d’aigües pluvials.

Una de les principals dificultats, al parer dels tècnics, és el control del funcionament dels

sistemes d’aprofitament de recursos no potables instal∙lats als municipis, degut a la manca de

capacitat d’inspecció dels consistoris.

En aquest sentit, pensen que hauria de ser una entitat externa l’encarregada de verificar el

bon funcionament dels equips. Resulta especialment problemàtic el manteniment dels

sistemes de reutilització d’aigües grises. Per això, els tècnics proposen solucions diverses com

ara allargar el contracte de manteniment a més de 2 anys, implantar el control telemàtic de les

instal∙lacions per tal de detectar les avaries de forma immediata o bé crear un servei de

diagnosi amb l’objectiu d’identificar possibles problemes en el funcionament dels sistemes.


11

Altres problemàtiques expressades pels tècnics municipals són de caire econòmic, com ara la

percepció de l’ordenança com una trava econòmica, per part dels promotors, o la dificultat

que tenen els usuaris per visualitzar l’estalvi d’aigua que representa.

Els tècnics municipals senyalen que és molt difícil estimar l’estalvi d’aigua generat per

l’aplicació de l’ordenança: la meitat pensen que en els propers 10 anys serà d’entre un 5 i un

15%, però alguns tècnics consideren que pot arribar al 30% gràcies a l’aprofitament de les

aigües regenerades procedents d’EDAR i/o de les aigües freàtiques.

L’estudi ha calculat, a nivell teòric, l’estalvi d’aigua que representaria l’aplicació de l’ordenança

en tres models d’habitatges: unifamiliars amb jardí, plurifamiliars amb jardí comunitari i

plurifamiliars sense jardí. En aquests tipus d’habitatges, en els quals el consum domèstic se

situa en 207 litres per persona i dia (lpd), 160 lpd i 126 lpd respectivament, s’han estimat

estalvis de 76, 65 i 48 lpd, respectivament.

El potencial d’estalvi calculat implica que, si l’aplicació de l’ordenança es fes extensiva a tots

els edificis, l’estalvi d’aigua aconseguit a nivell municipal seria significatiu i, d’altra banda, prou

interessant per obrir una nova línia d’investigació en aquest camp.

En conclusió, s’ha demostrat que les normatives legals són un instrument molt valuós per a

fomentar l’estalvi d’aigua. No obstant això, per tal que siguin efectives han de formar part

d’una estratègia global, han d’estar adaptades a la realitat del municipi i han de comptar amb

una dosis elevada de voluntat política i de consens. L’ordenança per a l’estalvi d’aigua és una

realitat a molts municipis catalans i ho hauria de ser en molts d’altres, en un necessari progrés

conjunt cap a la sostenibilitat.


12

0. PRESENTACIÓ

L’octubre de 2002, Sant Cugat del Vallès va aprovar la primera Ordenança per a l’estalvi

d’aigua de Catalunya i de l’Estat espanyol, la qual regula la incorporació de dispositius d’estalvi

i sistemes per a l’aprofitament de recursos no potables a les construccions i els edificis nous

del municipi. El desembre del 2005, el Grup Nova Cultura de l’Aigua (ara Grup de Treball de

Gestió de Recursos Hídrics) de la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat (Diputació de

Barcelona) va elaborar una Ordenança Tipus per a l’estalvi d’aigua (en endavant, Ordenança

Tipus) que servís de model per als municipis que volguessin aprovar ordenances per fomentar

l’estalvi d’aigua.

L’objecte principal d’aquestes ordenances és doble: per una banda, augmentar l’eficiència en

l’ús de l’aigua mitjançant la incorporació de mecanismes d’estalvi i solucions tècniques als

punts de consum; i, per l’altra, promoure l’aprofitament de recursos hídrics alternatius.

Justificació

Han passat més de vuit anys des de l’aprovació de la primera ordenança per a l’estalvi d’aigua,

i en aquest lapse de temps una cinquantena de municipis han aprovat ordenances similars, en

molts casos prenent com a referència l’Ordenança Tipus. D’altra banda, s’han patit dos

episodis de sequera crítics i ha esclatat la crisis immobiliària i econòmica.

El fet que actualment no estiguem immersos en cap episodi de sequera fa que aquest sigui un

bon moment per avaluar l’experiència obtinguda en aquesta primera etapa d’aplicació de les

ordenances i una oportunitat per aportar nous elements per tal de reforçar i facilitar

l’assoliment dels objectius inicials de gestió racional d’aquest bé escàs.

Antecedents

Aquest estudi s’afegeix a d’altres documents ja existents que, des de diferents perspectives,

tenen com a objecte analitzar el procés d’implantació de les ordenances per a l’estalvi d’aigua

a Catalunya:

Estudi sobre la percepció social i el règim de funcionament dels sistemes d’aprofitament

de recursos hídrics no potables a Sant Cugat del Vallès (gener del 2008), elaborat

conjuntament entre l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de

Barcelona (UAB).

Informe sobre el seguiment de la implantació de les ordenances d’estalvi d’aigua (febrer

del 2009), elaborat pel grup de treball Nova Cultura de l’Aigua de la Xarxa de Ciutats i


13

Pobles cap a la Sostenibilitat (Diputació de Barcelona). Des d’aquesta entitat, a la qual

pertanyen la majoria dels municipis amb ordenança per a l’estalvi d’aigua, s’han portat a

terme tasques de difusió i pedagogia i s’ha publicat l’Ordenança Tipus per a l’estalvi

d’aigua, així com la Guia per a l’estalvi d’aigua domèstica.

Seguiment de les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua (setembre de 2009),

elaborat per Susanna Ribera Planas, tècnica de l’Ajuntament de Navàs, en el marc del

postgrau en Govern Local.

Estudi de la percepció social vers els sistemes d’aprofitament de recursos no potables: el

cas del Vendrell (febrer del 2010) realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia

Ambientals.

Objectius de l’estudi

El principal objectiu d’aquest estudi és identificar, documentar i analitzar l’experiència dels

municipis que han aprovat una ordenança per a l’estalvi d’aigua o una normativa similar; i en

segon lloc, elaborar una sèrie de recomanacions per tal de millorar tant el contingut de les

ordenances com la seva aplicació.

Aquest objectiu general es pot desglossar en diversos objectius específics:

Detectar bones pràctiques en l’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua.

Establir criteris per facilitar l’adaptació de l’Ordenança Tipus de la Xarxa a les

particularitats dels municipis.

Revisar i validar fórmules per calcular el dimensionat dels sistemes d’aprofitament de

recursos no potables.

Analitzar la concordança entre les ordenances d’estalvi d’aigua, el Codi Tècnic de

l’Edificació (CTE) i el Decret d’Ecoeficiència.

Avaluar les estratègies de comunicació de l’ordenança als agents implicats: promotors,

arquitectes, instal∙ladors, tècnics municipals, usuaris, etc.

Analitzar les estratègies de control per assegurar el compliment de l’ordenança i el

correcte funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables.

Estimar el potencial d’estalvi d’aigua que provoca l’aplicació de l’ordenança.

Examinar estratègies per promoure l’estalvi d’aigua en el parc d’edificis ja construïts.


14

Estructura de l’informe

L’informe està format per cinc grans apartats. A tall d’introducció, i per a una millor

comprensió de la importància d’aquestes ordenances i del marc on s’enquadra aquesta

iniciativa municipal, en el primer apartat es presenta breument la situació actual de l’aigua a

Catalunya, així com el marc normatiu de referència en matèria d’estalvi d’aigua.

En el segon apartat de l’informe es presenten la cinquantena de municipis catalans que han

aprovat una ordenança per a l’estalvi d’aigua o una normativa similar i es descriuen les seves

característiques urbanístiques, així com les variables principals relacionades amb la gestió local

de l’aigua.

L’anàlisi de la implantació de les ordenances per a l’estalvi d’aigua s’ha estructurat en tres

apartats: descripció, aplicació i impactes. En l’apartat de descripció es presenten els diferents

tipus d’ordenances que han aprovat els municipis i el seu abast, i s’aprofundeix en els

continguts més exclusius d’aquestes normatives a través de la lectura comparada entre els dos

principals models d’ordenança. En l’apartat d’aplicació, es recullen les vicissituds i les

dificultats que han sorgit durant el procés d’implantació de l’ordenança, les quals s’han

identificat a partir de l’anàlisi de l’experiència dels tècnics municipals responsables de la seva

aplicació. Finalment, en l’apartat d’impactes, es quantifica l’estalvi d’aigua potencial que

provoca la implantació de les ordenances en el parc d’edificis construïts de nou.

En l’últim apartat, s’exposen les conclusions principals de l’estudi i les línies de futur que

caldria seguir per millorar la implantació de les ordenances per a l’estalvi d’aigua. Als annexos

es presenten els qüestionaris utilitzats i el conjunt de mapes que se citen al llarg del treball.

Metodologia

Per una banda, s’ha fet una revisió exhaustiva de la cinquantena d’ordenances aprovades a

Catalunya (annex I) així com del Decret d’Ecoeficiència de la Generalitat i dels documents HS4 i

HS5 del Codi Tècnic de l’Edificació; i també s’han recopilat dades estadístiques sobre les

característiques dels municipis amb ordenança. Aquesta informació s’ha recollit en una base

de dades georeferenciada a partir de la qual s’ha elaborat una sèrie de mapes.

Per altra banda, s’han realitzat diverses d’entrevistes personals i d’enquestes on‐line als

tècnics municipals responsables de l’aplicació de l’ordenança, amb l’objectiu de recollir la seva

experiència (annexes II i III):

Les entrevistes presencials s’han realitzat als tècnics d’una mostra de 14 poblacions

representativa del conjunt de municipis. En la mesura que ha estat possible, les

entrevistes s’han portat a terme en aquells municipis amb una major experiència en

aquest tema. Els 14 municipis seleccionats han estat:


15

Municipis amb entrevista presencial

Barberà del Vallès Lliçà d’Amunt Sitges Cambrils Sabadell Tona El Vendrell Sant Adrià del Besòs Torredembarra

Figaró‐Montmany Sant Cugat del Vallès Vic Granollers Sant Joan Despí

En la resta de municipis amb ordenança per a l’estalvi d’aigua (N=36), s’han recollit

dades mitjançant una enquesta on‐line.

S’ha obtingut resposta de 10 municipis:

Municipis amb enquesta on‐line

Begues Les Franqueses del Vallès Prats i Sansor Capellades Maçanet de la Selva Ripollet

Fontanals de Cerdanya Mollet del Vallès L’ Ametlla del Vallès Òdena

En total, entre entrevistes i enquestes, s’ha recopilat informació de 24 municipis (el 48 % dels municipis amb ordenança). El qüestionari de l’enquesta estava format per una vintena de preguntes, majoritàriament de resposta tancada i de tipus quantitatiu. Per altra banda, el qüestionari de l’entrevista estava format per les preguntes de l’enquesta més una sèrie de preguntes addicionals de resposta oberta i qualitativa. Aquesta versió va ser validada amb una prova pilot amb els tècnics dels municipis del Grup de Gestió de Recursos Hídrics de la Xarxa que tenen ordenança d’estalvi d’aigua (Sant Cugat del Vallès, Vic, Granollers i Torredembarra).

En la darrera fase de l’estudi es va celebrar un seminari final de presentació dels resultats

obert a tots els municipis amb ordenança i als membres de la Xarxa per tal de validar els

resultats obtinguts i recollir propostes per millorar el procés d’aplicació de les ordenances

d’estalvi d’aigua. En total, van participar 13 municipis amb ordenança per a l’estalvi d’aigua i 3

municipis sense ordenança:

Municipis amb ordenança Municipis sense ordenança

Caldes de Malavella Castelldefels el Vendrell Navàs Granollers Terrassa

Les Franqueses del Vallès Lliçà d’Amunt

Maçanet de la Selva Òdena Ripollet Sabadell

Sant Cugat del Vallès Sant Joan Despí

Vic


16

1. CONTEXT SOCIOECONÒMIC I NORMATIU

1.1. LA SITUACIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA

La situació hídrica a Catalunya en els darrers anys ha estat marcada per la recurrència de

diversos episodis de sequera, com ara els de 1998‐2002, 2005‐06 i 2007‐08, per mencionar‐ne

els més recents. Gaudim d’un clima mediterrani, amb unes aportacions hídriques irregulars

que generen situacions de sequera. Les sequeres, però, no són únicament l’expressió d’un

situació meteorològica de dèficit de precipitacions, sinó també d’un fenomen social definit pel

desequilibri entre els recursos d’aigua disponibles i les demandes actuals i les previsibles del

futur (Latorre, 2008).

A continuació veurem algunes xifres que il∙lustren el desequilibri territorial en matèria d’aigua i

introduirem les principals estratègies de gestió de la demanda urbana que es poden portar a

terme a nivell local per tal de mantenir la moderació del consum unitari d’aigua durant els

propers anys.

Demanda i usos de l’aigua a les dues Catalunyes

La demanda total d’aigua a Catalunya és de poc més de 3.000 hectòmetres cúbics a l’any,

mentre que la capacitat màxima dels embassaments és de gairebé 4.500 hectòmetre cúbics

(ACA). Ara bé, demanda i reserves es distribueixen de manera desigual a banda i banda de la

divisòria hidrogràfica entre les anomenades Conques Internes de Catalunya i les Conques

Catalanes de l’Ebre (taula 1).

Taula 1. Característiques de les conques hidrogràfiques catalanes

Àmbit Competència Superfície Població Recurs Demanda

(km2) (%) (%) (municipis) (hm3) (%) (hm3/any) (%)

Conques Internes de Catalunya

Agència Catalana de l’Aigua

16.423

(52%)

92%

(634 municipis)

694,45

(15%)

1.219

(39%)

Conques Catalanes de l’Ebre

Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

15.567

(48%)

8%

(312 municipis)

3.788

(85%)

1.937

(61%)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ACA i Anàlisi de la tendència del consum d’aigua a Catalunya i marges d’estalvi (Termes, M. i Guiu, R., 2009)

Les Conques Internes, sobre les quals la Generalitat té plenes competències, reuneixen, en uns

16.400 km2, 634 municipis on viuen uns 6,87 milions d’habitants, el 92 % de la població. Tot i

l’elevada concentració de la població en aquest territori, el seu consum d’aigua representa

menys del 40 % de la demanda de Catalunya, uns 1.200 hm3/any. Els usos urbans són els més

importants i suposen un 42,66 % de la demanda total d’aigua, seguit del reg amb un 31,34 %,

l’ús industrial amb un 23,13 % i, finalment, l’ús ramader amb menys del 3 % (figura 1).


17

Les Conques Catalanes de l’Ebre, sobre les quals té potestat la Confederació Hidrogràfica de

l’Ebre (que depèn del govern central), ocupen 15.570 km2 repartits en 312 municipis, on viu el

8% de la població catalana i on es consumeix el 60 % restant de la demanda total de Catalunya,

gairebé 2.000 hm3/any (taula 1). D’aquesta quantitat, més del 90% es dedica al regadiu, que

produeix al voltant del 65% dels productes agrícoles i ramaders de Catalunya; menys del 3% a

ús urbà; i percentatges lleugerament inferiors a la ramaderia i a la indústria (figura 1).

Figura 1. Distribució per usos i conques de la demanda d’aigua a Catalunya el 2009 (en hm3 i %).

2.197

(69, 61 %)

574

(18,19 %)

71 (2,25 %)

314

(9,95 %)

282

(23,13 %)

35

(2,87 %)520

(42,66 %)

382

(31,34 %)

1.815

(93,70 %)

36

(1,86 %)

54

(2,79 %)32

(1,65 %)

Catalunya Conques Internes de Catalunya

Conques Catalanes de l’Ebre

Font: Elaboració pròpia a partir de Termes i Guiu (2009)

La distribució de la demanda d’aigua per usos assenyala de manera molt clara els àmbits d’actuació de les polítiques d’estalvi a cada conca. A les Conques de l’Ebre el potencial d’estalvi en el sector del regadiu fa que una política d’estalvi en aquest àmbit pugui tenir repercussions importants en el total d’aigua consumida, mentre que a les Conques Internes, els sector urbà és el que consumeix més aigua, i per tant, polítiques d’estalvi en aquest sector poden tenir un impacte important en la reducció global del consum d’aigua.

Gestió de la demanda urbana d’aigua

Als municipis pertanyents a l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

(EMA‐AMB), s’ha passat d’un consum domèstic estimat de 121,44 l/hab∙dia, l’any 1994, a

108,44 l/hab∙dia, el 2009, que és un dels valors més baixos del món occidental (ACA, 2009b). A

la figura 2 es pot veure la reducció continuada del consum des del pic de l’any 2000 (132,79

l/hab∙dia), però sobretot a partir del 2005, moment en què s’han viscut dues sequeres

consecutives (EMA‐AMB, 2010). Fins i tot en alguns municipis de la conurbació de Barcelona

(Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de


18

Gramenet) el consum d’aigua per càpita ha baixat per sota els 100 l/hab∙dia, la quantitat

mínima d’un entorn urbà segons l’Organització Mundial de la Salut (Rayón, 2008).

Figura 2. Evolució del consum domèstic als municipis pertanyents a l’EMA‐AMB entre 1994 i 2009 (en litres per habitant i dia)

Font: Elaboració pròpia a partir de les Dades ambientals metropolitanes 2009 (AMB‐EMA, 2009)

Aquesta tendència en la reducció dels consums unitaris es pot fer extensiva al conjunt de

Catalunya: l’any 2007 el consum total de les xarxes urbanes va ser un 4% inferior al que

s’enregistrava el 2003, malgrat que la població havia augmentat en mig milió d’habitants

durant aquest mateix període (ACA, 2009b).

Aquestes dades reflecteixen un aspecte positiu de la situació hídrica actual de Catalunya: la conscienciació assumida pel conjunt de la societat sobre la importància de l’aigua com un recurs vital i un patrimoni comú a protegir. El repte està ara en mantenir aquesta moderació del consum durant els propers anys.

En aquest sentit, existeix un ampli ventall d’actuacions de gestió de la demanda urbana d’aigua

que es poden du a terme a nivell local (Sanjuán, 2004). Aquestes es poden dividir en tres línies

bàsiques:

Canvi d’hàbits i de comportament de la població: provoca un estalvi d’aigua net o una

reducció del consum d’aigua. Aquest canvi pot ser el resultat de diversos factors:

campanyes de sensibilització, incentius econòmics mitjançant la factura de l’aigua o la

regulació de determinats usos de l’aigua, com per exemple la prohibició d’omplir les

piscines particulars durant la fase d’emergència de l’episodi de sequera del 2008.


19

Eficiència: consisteix en satisfer la demanda d’aigua amb el mínim consum del recurs

gràcies a la utilització de la millor tecnologia disponible (sistemes de doble descàrrega o

descàrrega pressuritzada en els vàters, ús d’airejadors en aixetes i dutxes, ús

d’electrodomèstics de classe A i de programes de baix consum, etc.) i a la millora del

rendiment de les xarxes de distribució.

Substitució de l’aigua potable de xarxa per recursos hídrics d’altres procedències (aigües

de pluja, aigües grises, aigua sobrant de piscines, aigües freàtiques, aigües regenerades i

aigües d’escorrentia) ja sigui de forma particular, comunitària o municipal. Les mesures

de substitució es basen en el principi de diferenciació de la qualitat de l’aigua en funció

dels usos previstos, de tal manera que s’eviti utilitzar aigua d’alta qualitat (amb elevats

costos econòmics i ambientals) per a usos que no requereixen potabilitat. A nivell

domèstic, la major part de l’aigua consumida es destina a aquests tipus d’usos

secundaris (reg del jardí, descàrrega del vàter, rentadora) i només un petit percentatge

s’utilitza com a aigua de boca (Domene et al., 2004).

Les ordenances per a l’estalvi d’aigua inclouen mesures d’eficiència com ara la instal∙lació d’airejadors en aixetes i dutxes o en determinats sistemes de reg; substitució de l’aigua potable per aigües pluvials, aigües grises i aigua sobrant de piscines; i directa o indirectament també incorporen contribucions orientades a modificar els hàbits de la població en relació a l’ús de l’aigua.

1.2. MARC NORMATIU

L’Estat espanyol té una organització territorial descentralitzada que incideix de manera

important en la gestió de l’aigua, atès el protagonisme i les competències que corresponen a

cada nivell de l’administració: municipal, català i estatal (Sanjuán, 2004). En aquest apartat

s’exposen els trets bàsics dels reglaments català i estatal en la matèria, posant èmfasi especial

en la seva interacció amb les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua.

El triple nivell de legislació en matèria d’estalvi d’aigua

La Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, atribueix als

municipis la potestat per dictar ordenances dins l’àmbit de les seves competències, entre les

quals s’inclou la protecció del medi ambient. També es reconeix aquesta potestat en la Llei

Municipal i de Règim local de Catalunya (ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua).

La iniciativa de regular la instal∙lació de mecanismes per a l’estalvi d’aigua i de sistemes per a la

reutilització de recursos hídrics no potables als edificis de nova construcció ha estat

originalment dels municipis, encapçalats per Sant Cugat del Vallès, que va aprovar la primera


20

ordenança per a l’estalvi d’aigua al final del 2002. A partir d’aleshores, una cinquantena de

municipis catalans han aprovat la seva pròpia ordenança o una normativa similar.

Totes aquestes reglamentacions no estaven condicionades per d’altres de rang superior fins

que el 2006 van aparèixer el Decret d’Ecoeficiència a Catalunya i, poc després, el Codi Tècnic

de l’Edificació a l’Estat espanyol. Aquests reglaments constitueixen el nou marc legislatiu del

sector de l’edificació i ambdós incorporen en el seu articulat mesures per a l’estalvi d’aigua i

una regulació sobre les característiques de les instal∙lacions de subministrament i d’evacuació

d’aigua en els edificis de nova construcció i en les reformes d’edificis ja existents.

El Decret d’Ecoeficiència

El febrer del 2006, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret d’Ecoeficiència amb

l’objectiu “d’adoptar criteris d’ecoeficiència en els edificis per tal de continuar el procés de

canvi social iniciat pels municipis en la manera de concebre, dissenyar, construir i utilitzar els

edificis des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental” (Decret d’Ecoeficiència, 2006;

preàmbul).

Amb aquesta declaració de principis, el decret incideix en els tipus d’edificació més habituals a

partir de dos nivells d’exigència: d’una banda, fixa uns paràmetres d’ecoeficiència relatius als

vectors aigua, energia, materials i residus que s’han de complir sistemàticament; i de l’altra,

ofereix una sèrie de solucions constructives i obliga a escollir‐ne un nombre suficient per

obtenir una puntuació global mínima de 10 punts en la construcció de l’edifici.

Les exigències obligatòries que estableix el decret en relació a l’aigua són:

a) la instal∙lació d’una xarxa de sanejament separativa a l’interior de l’edifici per evitar

que les aigües pluvials es mesclin amb les aigües residuals;

b) la limitació del cabal mínim i màxim (9 i 12 l/min respectivament) de les d’aixetes

de lavabos, bidets i aigüeres, així com dels equips de dutxa;

c) la utilització de mecanismes de doble descàrrega o descàrrega parcial a les cisternes

dels vàters;

d) la instal∙lació de mecanismes temporitzadors o detectors de presència a les aixetes

de lavabos i les dutxes dels edificis d’ús docent, sanitari o esportiu.

Si ho comparem amb les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua (taula 2), veiem que els

dispositius d’estalvi en aixetes i inodors també estan contemplats en la majoria d’ordenances.

Pel que fa a la regulació de cabals d’aixetes i dutxes, hi ha una incompatibilitat entre els dos

reglaments ja que el mínim establert pel decret és més gran que el màxim fixat en algunes

ordenances, com ara la de Sant Cugat del Vallès i l’Ordenança Tipus.

El decret també estableix la separació de les aigües pluvials i les aigües residuals a l’interior

dels edificis. En aquest camp totes les ordenances excepte dues (Santa Coloma de Gramenet i


21

Sant Adrià de Besòs) van més enllà i regulen l’obligatorietat d’aprofitar les aigües pluvials; i

més de la meitat, també la reutilització de les aigües grises. El decret contempla aquestes

mesures entre les 18 opcions que donen punts a l’edifici. L’aprofitament d’aigües pluvials té

assignats 5 punts i, el reaprofitament conjunt d’aigües grises i pluvials, 8 punts sobre 10. En

canvi, és sorprenent que la instal∙lació única d’un sistema de reutilització d’aigües grises no

rebi cap puntuació. El ventall d’opcions proposades per sumar els 10 punts és variat i inclou

altres vectors a banda de l’aigua i, per tant, és difícil predir quina serà la implantació dels

sistemes d’aprofitament de recursos no potables en els nous edificis.

El Codi Tècnic de l’Edificació

El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), aprovat el març del 2006, transposa la Directiva Europea

2002/91/CE, d’Eficiència Energètica en l’Edificació, i constitueix un compendi legislatiu d’ampli

abast que regula a nivell estatal tot el que fa referència a la qualitat, la seguretat i

l’habitabilitat dels edificis i les instal∙lacions.

El Document Bàsic d’Higiene, Salut i Protecció del medi ambient conté una secció dedicada al

subministrament d’aigua (HS 4) i una altra dedicada a l’evacuació (HS 5). En la primera secció,

s’estableix l’obligatorietat d’instal∙lar dispositius d’estalvi d’aigua a les aixetes i a les cisternes

dels inodors de les zones dels edificis en què es prevegi la concurrència de públic, i comptadors

individuals tant d’aigua freda com d’aigua calenta. Aquesta darrera mesura no està

contemplada en el Decret d’Ecoeficiència, però sí en l’Ordenança Tipus i en moltes ordenances

municipals, ja que la comptabilitat dels consums és considerat un requisit previ a l’aplicació de

les mesures d’estalvi.

El CTE únicament obliga a instal∙lar sistemes de reutilització de l’aigua en els processos de

condensació d’agents frigorífics que utilitzin aigua apta pel consum humà. No obstant això, es

pot dir que deixa la porta oberta a l’aprofitament de recursos alternatius sempre i quan

compleixin els criteris de senyalització i no es puguin connectar directament a la instal∙lació de

subministrament d’aigua potable.

En aquest apartat també s’estableix el cabal instantani mínim per a cada tipus d’aparell i la

pressió mínima i màxima en els punts de consum. A l’igual de com passava amb el decret, el

cabal mínim fixat al codi tècnic per a les aixetes aïllades, les dutxes i les banyeres (9, 12 i 18

l/min respectivament) és superior al màxim de 8 l/min fixat tant per l’ordenança de Sant Cugat

del Vallès com per l’Ordenança Tipus (taula 2). En aquest punt, tot i que les ordenances no

poden entrar en contradicció amb les normatives de rang superior, caldria veure quin criteri té

més sentit i unificar els reglaments.

En la segona secció del CTE, sobre l’evacuació d’aigües als edificis, s’estableix que a les zones

que disposin d’una xarxa de sanejament doble, una per a aigües residuals i una altra per a

aigües pluvials, els edificis també han de tenir un sistema separatiu; mentre que a les zones

amb clavegueram únic, es pot optar pel sistema doble o pel mixt.


22

Les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua en el context normatiu actual

L’entrada en vigor del Decret d’Ecoeficiència i del Codi Tècnic de l’Edificació ha permès que les

disposicions sobre estalvi d’aigua que aquestes dues normes comparteixen amb les

ordenances municipals (taula 2) hagin estat àmpliament adoptades arreu del territori, sense

diferències entre municipis, i que siguin plenament assumides per tots els actors implicats:

administracions, professionals de la construcció, usuaris i ciutadans en general. Tot i que

aquestes disposicions són més aviat prudents, les mesures que inclouen no fan sinó reforçar la

legislació local preexistent, ratificant el paper capdavanter dels municipis en la promoció de

l’estalvi d’aigua.

Ara bé, la majoria d’ordenances són més ambicioses i estableixen un nivell d’exigència superior

al del decret o el CTE i, per exemple, també regulen l’aprofitament de recursos alternatius (ja

siguin aigües pluvials, aigües grises, aigües sobrants de piscines, aigües subterrànies, aigües

regenerades procedents d’EDAR) o l’estalvi d’aigua en els jardins públics i privats i en les noves

urbanitzacions.

En la mesura que els ajuntaments són els encarregats de vetllar pel compliment de la

normativa estatal i catalana en els municipis, les ordenances per a l’estalvi d’aigua poden ser

una eina útil per garantir‐ne aplicació, definint, entre altres coses, la responsabilitat dels

diferents agents, la documentació necessària a aportar i el procediment sancionador en cas

d’incompliment, tot integrant els tràmits en el circuit de llicències municipal (Diputació de

Barcelona, 2008).

Per la seva major exigència en matèria d’estalvi d’aigua, les ordenances no han perdut el seu sentit, i des d’una perspectiva pràctica, es podria afirmar que actualment són encara més importants que abans de l’aprovació del Decret d’Ecoeficiència i del Codi Tècnic d’Edificació, ja que es tracta d’un instrument efectiu per integrar aquestes normatives en la gestió local i per adaptar‐les a la realitat de cada municipi.


23

Taula 2. Comparativa entre diferents reglaments en matèria d’estalvi d’aigua

Normativa Ordenança de

Sant Cugat del Vallès Ordenança Tipus Decret d’Ecoeficiència Codi Tècnic de l’Edificació

DATA D’APROVACIÓ 31/10/2002 (Modificació 12/04/2008)

12/2005 14/02/2006 17/03/2006

ÀMBIT TERRITORIAL Municipal Municipal Catalunya Estat espanyol

EDIFICACIONS AFECTADES

- Nova construcció - Rehabilitació i/o reforma integral

- Canvi d’ús total o parcial

- Nova construcció - Rehabilitació i/o reforma integral

- Canvi d’ús total o parcial

- Nova construcció - Reconversió d’antiga edificació - Gran rehabilitació (1)

- Nova construcció; - Ampliació, modificació, reforma o rehabilitació;

- Canvi d’ús; - Ampliació, modificació, reforma o rehabilitació quan s’amplia el número o la capacitat d‘aparells receptors de la instal∙lació existent

USOS AFECTATS - Habitatge - Residencial, hoteler - Educatiu - Sanitari - Esportiu - Comercial - Industrial - Recreatiu - Qualsevol altre que comporti l’existència d’instal∙lacions destinades al consum d’aigua

- Habitatges - Hotels - Edificis d’usos diversos - Edificis públics

- Habitatge - Residencial col∙lectiu - Administratiu - Educatiu - Sanitari - Esportiu

- Tots

REGULACIÓ DE LA PRESSIÓ

Pmàx ≤ 2,5 bars (2) Pmàx ≤ 2,5 bars (2) Pmín aixetes = 1 bar Pmín fluxors = 1,5 bars Pmàx = 5 bars (2)

CABALS AIXETES

Qmàx = 8 l/min (a Pmàx) Qmàx = 8 l/min (a Pmàx) Qmín = 9 l/min Qmàx = 12 l/min (a P > 1 bar)

Qmín rentamans = 3 l/min Qmín lavabo i bidet = 6 l/min Qmín aixeta aïllada = 9 l/min (2, 3)


24

Normativa Ordenança de

Sant Cugat del Vallès Ordenança Tipus Decret d’Ecoeficiència Codi Tècnic de l’Edificació

CABALS DUTXES

Qmàx = 10 l/min (a Pmàx) Qmàx = 10 l/min (a Pmàx) Qmín = 9 l/min Qmàx = 12 l/min (a P > 1 bar)

Qmín dutxa o banyera < 1,40 m = 12 l/min; Qmín banyera ≥1.40m = 18l/min (2), (3)

DISPOSITIUS D’ESTALVI EN AIXETES I DUTXES

- D’ús públic: temporitzadors o qualsevol mecanisme de tancament automàtic que limiti la descàrrega a 1 l

- D’ús públic: temporitzadors o qualsevol mecanisme de tancament automàtic que limiti la descàrrega a 0,5 l

- D’ edificis d’ús educatiu, sanitari o esportiu: temporitzadors o detectors de presència

- D’ús públic: airejadors, sensors infrarojos, temporitzadors, aixetes termostàtiques, fluxors o claus de regulació abans punts de consum

INODORS - Limitació de la descàrrega a 6 l; - Doble descàrrega o descàrrega parcial;

- Rètol indicatiu en els inodors d’ús públic

- Limitació de la descàrrega a 6 l; - Doble descàrrega o descàrrega parcial;

- Sistema de descàrrega pressuritzada i rètols indicatius en inodors d’ús públic

- Doble descàrrega o descàrrega parcial

- Tots: Qmín = 6 l/min (2) - D’ús públic: dispositius d’estalvi (no especifica quins)

ALTRES MESURES I SISTEMES D’ESTALVI

- Captadors d’aigües pluvials; - Reutilització d’aigües grises; - Recirculació d’aigua sobrant de la piscina;

- Aprofitament d’aigües subterrànies;

- Sistemes d’estalvi en jardins

- Comptadors individuals; - Captadors d’aigües pluvials; - Reutilització d’aigües grises; - Recirculació d’aigua sobrant de la piscina;

- Sistemes d’estalvi en jardins; - Sistemes d’estalvi en dipòsits de regulació;

- Sistemes d’estalvi en refrigeració i processos de neteja

- Sistema separatiu d’evacuació; - Captadors d’aigües pluvials (opcional);

- Captadors d’aigües pluvials i reutilització d’aigües grises (opcional)

- Sistema separatiu d’evacuació quan es connecta a una xarxa de sanejament doble;

- Comptadors individuals per aigua freda i calenta;

- Claus de pas individuals; - Sistemes de recuperació d’aigua en els processos de condensació d’agents frigorífics que utilitzin aigua apta pel consum humà

(1) Entenent com a tals les que només excloguin l’enderrocament de les façanes o constitueixin una actuació global en tot l’edifici (2) S’ha efectuat conversió d’unitats (3) Per aigua freda; els valors per aigua calenta són lleugerament inferiors Font: Elaboració pròpia


25

2. MUNICIPIS AMB ORDENANÇA PER A L’ESTALVI D’AIGUA

A dia 1 de gener de 2011, 50 municipis catalans compten amb una ordenança per a l’estalvi

d’aigua o amb una normativa local similar. En aquest apartat descriurem les característiques

més rellevants dels municipis en relació a la gestió de l’aigua així com les estratègies que

incorporen les ordenances per fomentar l’estalvi d’aigua a nivell local.

Descripció

De la cinquantena de municipis amb ordenança, 10 pertanyen a l’Entitat del Medi Ambient de

l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMA‐AMB), 29 a la regió metropolitana i un total de 37 (el

74 % dels municipis amb ordenança) a la província de Barcelona. De la resta de municipis, 6

són de les terres de Lleida, 4 de les comarques gironines i 3 del camp de Tarragona. Un total de

37 municipis pertanyen a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat: tots els de la

província de Barcelona excepte Castellcir i, fora de la província, Torredembarra (figura 3).

Figura 3. Municipis amb ordenança per a l’estalvi d’aigua que pertanyen a la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat (2010)

Font: Elaboració pròpia


26

El conjunt de municipis amb ordenança sumen una població de 1.220.156 habitants, que

representa el 16,3 % de la població de Catalunya el 2009 (taula 4). Més de la meitat d’aquesta

població es concentra en 7 ciutats de més de 50.000 habitants: Sabadell, Santa Coloma de

Gramenet, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Granollers i Mollet del Vallès. La

resta es reparteix entre els 31 municipis de mida mitjana (d’entre 5.000 i 50.000 habitants),

entre els quals trobem capitals comarcals com ara Vic, Igualada i el Vendrell; les poblacions

costaneres de Cambrils, Torredembarra, Sitges i Sant Feliu de Guíxols; un reguitzell de nuclis

residencials de la regió metropolitana com per exemple Begues, Vacarisses, Palau‐solità i

Plegamans i Lliçà d’Amunt, entre d’altres; els nuclis industrials de Roda de Ter i Capellades; i

ciutats compactes com Barberà del Vallès i Ripollet. Finalment, un 1,3 % de la població viu en

una dotzena de municipis petits, de menys de 5.000 habitants.

Consum domèstic

El consum domèstic és la fracció més important del volum total d’aigua facturada en els

municipis estudiats, per davant del consum industrial, el municipal o l’agrícola. De mitjana,

l’any 2009 el consum domèstic representava el 72,5 % del total, i en tan sols 8 municipis

(Vallromanes, Gelida, Òdena, Caldes de Malavella, Fontanals de Cerdanya, Igualada,

Capellades i Castellbisbal) era inferior al 50 % (taula 4). Això demostra que val la pena incidir

en aquest sector a través de les ordenances per a l’estalvi d’aigua.

Tot i així, el consum domèstic per càpita dels municipis amb ordenança és molt variable (figura

4 i taula 4): hi ha municipis amb mitjanes de consum properes als 110 l/hab∙dia, com ara Roda

de Ter, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, Òdena, Granollers, Mollet del Vallès i

Sabadell; però també n’hi ha que superen els 200 l/hab∙dia, com s’observa en alguns municipis

del litoral i de la Cerdanya. En general, i com passa en els municipis de l’EMA‐AMB, la

tendència recent és a reduir el consum per càpita. Entre el 2006 i el 2009, el consum domèstic

per persona va disminuir a tots els municipis amb ordenança excepte al Vendrell i Fontanals de

Cerdanya, amb una reducció mitjana del 10 % (figura 4). Val a dir que durant aquest període

van tenir lloc dos episodis de sequera consecutius (2005 i 2007‐08).

En el càlcul del consum domèstic unitari s’utilitza la població censada al municipi i no es té en

compte la població estacional. Això provoca que els resultats siguin sistemàticament més

elevats, especialment en aquells municipis on la població estacional té un pes específic

important. A la figura 4 es pot veure com, si tenim en compte la població estacional (també

anomenada població bàsica), el consum domèstic per càpita obtingut és inferior en tots els

municipis, i especialment, en els municipis costaners i els de la Cerdanya.

Com s’ha assenyalat en diversos estudis (Domene i Saurí, 2003; Parés, 2004; Parés i Domene,

2004; Parés et al, 2004; Domene et al, 2004), la tipologia d’habitatges condiciona de manera

molt important el consum d’aigua domèstic. S’ha demostrat que les cases unifamiliars amb

jardí i piscina presenten consums fins a un 30 % més elevats que altres tipologies d’habitatges.


27

Figura 4. Consum domèstic per càpita del 2009 als municipis amb ordenança i variació respecte el 2006 (en litres per habitant i dia)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència Catalana de l’Aigua


28

Característiques urbanístiques

S’ha indagat quina és la tipologia d’edificis existents en els municipis amb ordenança per a

l’estalvi d’aigua a partir de les dades disponibles a l’IDESCAT de l’any 2001 sobre habitatges i

llars dels municipis catalans. Cal tenir present que aquestes dades són ja una mica antigues i

que el període 2001‐2011 s’ha caracteritzat per un important dinamisme en l’àmbit de la

construcció, les principals característiques del qual no se sabran fins a la publicació de les

dades del cens del 2011.

Els municipis amb ordenança tenen una proporció de segones residències lleugerament

superior a la del conjunt del territori català: 20%, en contraposició al 15,5% (taula 3). Hi

destaquen 5 municipis en els quals la proporció de segones residències supera fins i tot a la

d’habitatges principals, posant així de manifest la importància de la població estacional:

(Vacarisses (57,6 %), el Vendrell (58,3 %), Cambrils (59,1 %), Torredembarra (62,4 %) i Prats i

Sansor (79,9 %)

Pel que fa als habitatges principals, en els municipis amb ordenança hi ha una proporció major

d’aquells que tenen una superfície útil de 90 m2 o més i una menor proporció d’habitatges

amb una superfície inferior, en comparació a la mitjana catalana (taula 3). Concretament, el

56,4% dels habitatges de Catalunya tenen menys de 90 m2 respecte al 42,85% que es dóna en

els municipis de l’estudi. La diferència més destacada és en la proporció d’habitatges amb una

superfície útil major (de 120 m2 o més), que és fins a 10 punts superior a la mitjana catalana

(taula 3).

En general, podem associar els habitatges de major superfície amb cases unifamiliars, aïllades

o adossades, i els habitatges de superfície menor amb pisos de blocs plurifamiliars, de manera

que en els municipis de l’estudi hi predominarien els primers.

Taula 3. Tipologia d'edificis als municipis amb ordenança i a Catalunya Percentatge de segones residències

Municipis amb ordenança 20,30 %

Catalunya 15,54 %

Percentatge d’edificis segons el nombre de plantes

1 planta 2 plantes ≥ 3 plantes

Municipis amb ordenança 39,40 % 38,37 % 22,38 %

Catalunya 35,80 % 37,80 % 26,40 %

Percentatge d’habitatges principals segons la superfície útil

< 59 m2 De 60 a 89 m2 De 90 a 119 m2 De 120 i més m2

Municipis amb ordenança 5,97 % 36,88 % 32,88 % 24,28 %

Catalunya 11,10

% 45,30 % 29,30 % 14,30 %

Font: IDESCAT. Dades del 2001


29

Ala municipis objecte d’estudi, la proporció d’edificis segons el criteri del nombre de plantes és

similar a la del conjunt de Catalunya. No obstant això, hi ha més edificis d’una o dues plantes i

menys edificis de 3 plantes o més (taula 3). En tots els municipis amb ordenança, excepte a Vic,

a Santa Coloma de Gramenet i a Sant Joan Despí, la proporció d’edificis baixos, d’una o dues

plantes, representa més de la meitat del total, de manera que es pot parlar d’una estructura

urbana majoritàriament horitzontal, amb el predomini d’habitatges unifamiliars.

Per contrastar aquesta concepció de l’estructura urbanística dels municipis, se n’ha calculat la

densitat urbana, expressada en habitants per hectàrees de sòl residencial. La dada s’ha

obtingut de la segona edició (2000‐2003) del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC),

elaborat pel Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF), i correspon a la

suma dels sòls classificats com a residencial lax i residencial compacte. Aquesta cartografia

únicament està disponible per als municipis de la regió metropolitana. Per a la resta de

municipis amb ordenança s’ha demanat la informació als ajuntaments, però no se n’ha

obtingut pas en tots els casos.

D’acord amb la densitat urbana calculada (taula 4), i partint d’un llindar de 150 habitants per

hectàrea de sòl residencial, la major part dels municipis estudiats pertanyen a un model urbà

dispers o compacte. Per sobre d’aquest valor, indicador d’una urbanització compacta, trobem

les grans ciutats de l’àrea metropolitana: Barberà del Vallès, Sabadell, Granollers, Mollet del

Vallès, Sant Joan Despí, Ripollet, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet. La resta de

municipis amb ordenança tenen una densitat urbana inferior, i per tant, un desenvolupament

urbanístic més aviat dispers.

Com ja s’ha apuntat anteriorment, hi ha una correlació entre la densitat urbana i el consum

domèstic d’aigua per càpita. La representació conjunta de les dues variables (figura 5) permet

agrupar els municipis amb ordenança en 4 grups: els municipis compactes de la regió

metropolitana, com ara Santa Coloma de Gramenet i Granollers, els quals presenten consums

unitaris que no arriben als 125 l/hab∙dia; els municipis interiors externs a la regió

metropolitana com ara Igualada i Vic, que presenten consums d’entre 110 i 150 l/hab∙dia i

densitats baixes, al voltant dels 50 habitants per hectàrea; els municipis de la regió

metropolitana identificats amb el model dispers, que presenten un ampli rang de densitats,

d’entre 10 i 120 hab/ha, i de consums, d’entre 125 i 225 l/hab∙dia; i, finalment, els municipis

litorals de fora la regió metropolitana i el cas de Vallromanes, tots els quals presenten les

densitats urbanes més baixes, inferiors als 50 hab/ha, i els consums domèstics per càpita més

elevats, superiors als 225 l/hab∙dia.

La majoria de municipis que han aprovat una ordenança per a l’estalvi d’aigua tenen un model d’urbanització més aviat dispers, en el qual hi predominen els habitatges unifamiliars amb jardí i piscina i consums d’aigua elevats. És en aquests casos on existeix un marge més ampli per a l’estalvi d’aigua, especialment en relació als usos exteriors i a les mesures de substitució contemplades a les ordenances.


30

Figura 5. Classificació dels municipis amb ordenança d’acord amb els criteris de consum domèstic i de tipus d’estructura urbana

Municipis amb tipologia compacta de la regió metropolitana Barberà del Vallès, Granollers, Mollet del Vallès, Ripollet, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Sant Joan Despí

Municipis interiors de fora la regió metropolitana Alfés, Almacelles, Capellades, Igualada, Roda de Ter, Tona i Vic

Municipis amb tipologia dispersa de la regió metropolitana Begues, Cardedeu, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Castellcir, Collbató, Figaró‐Montmany, Gelida, l’Ametlla del Vallès, les Franqueses del Vallès, Lliçà d’Amunt, Palau‐solità i Plegamans, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Teià, Tiana, Vacarisses i Vilanova i la Geltrú

Municipis litorals de fora la regió metropolitana, més el cas de Vallromanes Cambrils, El Vendrell, Sant Feliu de Guíxols i Torredembarra; Vallromanes

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) i de l’ACA

Consum domèstic per habitant (l/hab. i dia)


31

Companyies de subministrament

Els Ajuntaments són els responsables del servei de subministrament domiciliari d’aigua.

Aquesta subministrament es pot fer efectiu, bàsicament, a través de dues fórmules de gestió:

o bé directament per part de l’ajuntament o bé en règim de concessió administrativa a una

empresa pública, privada o mixta (Ribera, 2009).

La gran majoria de municipis amb ordenança han optat per la segona opció i han establert

algun tipus de concessió, ja sigui a les grans empreses privades del sector com ara AGBAR,

SOREA, AQUALIA i CASSA (33 municipis), o a petites empreses públiques, privades o mixtes (12

municipis). Només en el cas del municipi de Capellades la gestió recau directament en el propi

ajuntament (taula 5).

S’ha detectat que, en general, no hi ha hagut un contacte específic entre els consistoris i les

companyies de subministrament d’aigua dels municipis en relació a les ordenances per a

l’estalvi d’aigua. De fet, només en 7 dels 24 municipis enquestats, la companyia exerceix o ha

exercit alguna acció: o bé han participat en la redacció del text de l’ordenança i han estat

presents en els processos participatius o bé han col∙laborat en campanyes de divulgació i

sensibilització sobre l’estalvi d’aigua.

En la majoria de municipis amb ordenança, el gestor directe de l’aigua no és el consistori sinó un ens privat. Fora interessant buscar la complicitat i la implicació d’aquest ens en l’aplicació de l’ordenança en aspectes com ara la comptabilització de consums, de cara a un possible seguiment de l’estalvi d’aigua. A més, la companyia té un contacte continuat amb l’usuari a través del rebut de l’aigua, que es pot aprofitar per transmetre missatges de sensibilització.

Preu de l’aigua domèstica

Independentment de la modalitat de gestió escollida per a la prestació del servei, els

ajuntaments són els encarregats de fixar el sistema de preus o tarifes de l’aigua. Els

instruments econòmics també són una eina per incentivar l’estalvi d’aigua si la política de

preus és adequada, tal i com es menciona, per exemple, en l’ordenança de Collbató.

En els municipis amb ordenança, el preu domèstic mitjà per un consum de 12 metres cúbics

mensuals (sense IVA) l’any 2009 era de 1,215 €/m3, un valor lleugerament superior al de la

mitjana de Catalunya, que era de 1,132 €/m3 (figura 6). A la part baixa de la forquilla de preus

trobem el municipi de Figaró‐Montmany, els veïns del qual paguen 0,753 €/m3; en nou

municipis més es paga menys d’1 €/m3. A l’altre extrem, trobem els veïns de l’Ametlla del

Vallès, que paguen 2,071 €/m3, seguits dels de Collbató (1,790 €/m3) i dels que viuen als

municipis que pertanyen a l’EMA‐AMB (1,544 €/m3).


32

Figura 6. Preu domèstic per municipis el 2009 (en €/m3 i un consum mensual de 12 m3)

*No hi ha dades d’Alfés, Calders ni Riu de Cerdanya. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència Catalana de l’Aigua


33

Actuacions per estalviar aigua als municipis amb ordenança

Per tal de conèixer les actuacions d’estalvi d’aigua que han dut a terme els municipis amb

ordenança en els últims 5 anys, es va incloure una pregunta al∙lusiva tant en el qüestionari de

l’enquesta com en l’entrevista. Òbviament, tots els municipis de la mostra havien aprovat o

modificat l’ordenança, ja que aquest era el principal requisit per formar part de l’estudi. Ultra

això, els municipis han adoptat moltes altres mesures de foment de l’estalvi. Les més comuns

han estat la millora de la xarxa d’abastament (83% dels municipis) i les campanyes de

sensibilització (70%); prop del 60% han modificat la tarifa d’aigua i/o han fet algun

aprofitament de les aigües freàtiques per a usos municipals; un 30% ha aplicat exempcions i/o

bonificacions d’impostos municipals, ha promogut la instal∙lació de comptadors i/o ha

desenvolupat un pla de contingència del consum d’aigua en algun sector municipal (figura 7).

Figura 7. Actuacions d’estalvi d’aigua realitzades en els últims 5 anys en els municipis amb ordenança


D’altres actuacions són menys comunes: en 5 municipis s’ha fet algun aprofitament de les

aigües d’escorrentia; en 3, (Granollers, Sabadell, Tona) s’aprofiten les aigües regenerades

procedents d’EDARM; i només en 2 municipis (Sant Cugat del Vallès i Capellades) s’han atorgat

subvencions a tecnologies domèstiques d’estalvi d’aigua (figura 7). A Sabadell s’ha fet una

auditoria d’aigua als equipaments municipals, i a Granollers s’ha instal∙lat un sistema de

telegestió del consum d’aigua dels serveis municipals que controla els rebuts per tal de

detectar els principals punts de consum i les possibles fuites.


34

A la figura 8 es presenta la jerarquització que els tècnics municipals han fet de les actuacions

executades, d’acord amb el grau d’efectivitat esperat. El 30,4% es decanta per la millora de la

xarxa d’abastament, seguida de la modificació del sistema de tarifació (21,7%) i l’aprofitament

de les aigües freàtiques per a usos municipals (17,4%). En segona opció, les actuacions més

valorades pels tècnics són la modificació del sistema de tarifació (21,7%), la millora de la xarxa

d’abastament (17,4%) i a continuació, apareix un triple empat entre l’ordenança, les

campanyes de sensibilització i les exempcions i/o bonificacions d’impostos municipals (13%).

Gairebé el 90% dels tècnics situen l’ordenança entre les cinc primeres actuacions més efectives

per estalviar aigua al municipi, i el 100% la situa entre la primera i la vuitena opció (figura 8).

Figura 8. Jerarquització de les actuacions d’estalvi d’aigua al municipi d’acord amb la importància que li atorguen els tècnics municipals


L’ordenança municipal per a l’estalvi d’aigua és un dels instruments a l’abast dels consistoris per promoure l’ús racional de l’aigua, però no l’únic. Els tècnics opinen que cal aprofitar totes les iniciatives sense excloure’n cap, i en destaquen la millora de la xarxa d’abastament i la tarifació. I creuen també que les campanyes de sensibilització són accions transversals que poden acompanyar qualsevol de les altres actuacions i donen lloc a sinèrgies positives.


35

Taula 4. Dades urbanístiques i de consum d’aigua en els municipis amb ordenança (2009)

Municipi Comarca Òrgan gestor Població Superfície Superfície

residencial vs total

Densitat urbana

Consum d’aigua total

Consum domèstic vs total

Consum d’aigua

per càpita

(habitants) (km2) (%) (hab/ha) (m3) (%) (l/hab∙dia)

Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental SOREA 79.253 48,2 21,51 73,55 7.268.903 68,54 168,00

Teià Maresme SOREA 6.087 6,6 18,48 49,07 474.574 72,81 170,15

Sant Just Desvern Baix Llobregat AGBAR 15.811 7,8 21,05 93,57 1.359.832 61,02 148,79

Barberà del Vallès Vallès Occidental SABEMSA 31.144 8,3 19,76 184,58 2.630.231 52,49 121,19

Figaró‐Montmany Vallès Oriental CONGIAC 1.057 15,0 1,67 41,63 71.798 82,38 158,12

Ripollet Vallès Occidental SOREA 37.088 4,3 29,40 286,83 2.179.952 75,78 122,71

Tona Osona SOREA 7.955 16,5 12,88 36,73 451.884 76,40 124,30

Santa Coloma de Gramenet

Barcelonès AGBAR 119.717 7,0 43,43 385,97 6.908.549 80,51 112,55

Sant Joan Despí Baix Llobregat AGBAR 32.030 6,2 21,21 240,66 2.065.370 67,74 119,24

Vic Osona AIGÜES DE VIC SA. 39.844 30,6 23,10 55,11 3.925.138 53,74 139,74

Calders Bages AIGÜES DE MANRESA 899 33,1 ‐‐ ‐‐ 79.167 83,02 224,51

El Vendrell Baix Penedès AIGÜES DEL TOMOBÍ

SA. 35.821 36,8 35,03 27,10 3.835.927 76,79 229,01

Moià Bages AIGÜES DE MOIÀ 5.710 75,3 ‐‐ ‐‐ 428.149 69,19 148,44

Roda de Ter Osona SOREA 6.015 2,2 51,05 52,20 294.714 81,84 111,05

Sitges Garraf SOREA 27.668 43,8 8,11 76,23 3.496.744 63,05 224,06

Vacarisses Vallès Occidental AIGÜES DE TERRASSA 5.872 40,7 6,80 20,91 708.814 66,25 218,27

Torredembarra Tarragonès SOREA 15.272 8,7 38,37 45,10 1.577.727 85,72 243,79


36

Municipi Comarca Òrgan gestor Població Superfície Superfície


Densitat urbana



Consum d’aigua

per càpita


Bellver de Cerdanya La Cerdanya SOREA 2.231 98,2 ‐‐ ‐‐ 266.784 76,39 251,77

Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà AQUALIA 21.977 16,2 30,20 44,40 2.182.012 83,38 239,54

Cambrils Baix Camp SECOMSA AIGÜES, S.L. 31.709 35,2 34,55 25,46 3.988.158 76,52 291,06

Fontanals de Cerdanya La Cerdanya SOREA 451 28,6 ‐‐ ‐‐ 313.470 31,30 657,39

Riu de Cerdanya La Cerdanya ‐‐ 110 12,3 ‐‐ ‐‐ ‐‐ ‐‐ ‐‐

Castellcir Vallès Oriental SOREA 628 34,2 1,39 13,31 48.251 74,39 172,23

Prats i Sansor La Cerdanya SOREA 237 6,6 15,22 ‐‐ 178.861 76,05 1.131,26

Sant Adrià del Besòs Barcelonès AGBAR 33.761 3,8 26,58 328,94 2.198.698 65,61 114,75

Granollers Vallès Oriental SOREA 60.658 14,9 19,63 205,55 4.711.465 54,40 115,36

Tiana Maresme SOREA 7.590 8,0 12,04 77,93 522.205 79,11 156,43

Ametlla del Vallès Vallès Oriental SOREA 7.949 14,2 20,72 26,50 605.300 87,88 192,59

Les Franqueses del Vallès Vallès Oriental SOREA 17.660 29,1 6,85 85,23 1.426.658 57,04 127,05

Vallromanes Vallès Oriental SOREA 2.283 10,6 11,16 18,65 440.572 43,15 269,12

Lliçà d’Amunt Vallès Oriental SOREA 14.143 22,3 20,56 30,12 993.721 78,54 157,96

Castellar del Vallès Vallès Occidental SOREA 23.002 44,9 6,55 76,96 1.984.313 67,48 149,39

Vilanova i la Geltrú Garraf COMPANYIA D’AIGÜES

MUNICIPAL 65.890 34,0 16,58 115,16 5.031.977 76,88 152,41

Mollet del Vallès Vallès Oriental SOREA 52.484 10,8 20,64 232,89 3.689.380 63,35 115,49


37

Municipi

Comarca Òrgan gestor Població Superfície Superfície


Densitat urbana



Consum d’aigua

per càpita


Igualada Anoia AGBAR 38.918 8,1 87,00 54,16 6.227.681 29,58 124,24

Alfés Segrià AIGÜES DE CATALUNYA

318 31,9 0,62 16,26 22.775 70,42 148,65

Almacelles Segrià AQUALIA 6.506 49,0 2,44 52,73 472.811 67,52 138,93

Gelida Alt Penedès SOREA 6.801 26,7 4,32 57,25 1.045.902 41,14 159,16

Cardedeu Vallès Oriental ‐‐ 14.070 14,9 17,14 54,49 1.212.600 55,34 131,64

Palau‐Solità i Plegamans Vallès Oriental CASSA 16.596 12,1 17,13 77,67 978.319 77,68 129,74

Begues Baix Llobregat AGBAR 6.271 50,4 3,49 34,59 459.029 78,95 172,71

Boadella i les Escaules Alt Empordà ‐‐ 241 10,8 ‐‐ ‐‐ 17.885 80,38 150,91

Sabadell Vallès Occidental CASSA 206.493 37,8 26,41 204,34 12.254.974 72,32 116,34

Òdena Anoia AGBAR 3.334 52,7 ‐‐ ‐‐ 393.841 40,75 111,03

Rubí Vallès Occidental SOREA 72.987 32,3 21,54 103,39 5.676.636 59,57 126,94

Collbató Baix Llobregat SOREA 4.040 18,1 7,97 27,54 370.338 85,59 214,96

Castellbisbal Vallès Occidental AICSA 11.977 31,0 6,93 54,91 5.494.222 12,77 160,44

Caldes de Malavella La Selva ‐‐ 6.710 57,3 ‐‐ ‐‐ 1.027.118 40,55 170,07

TOTAL 1.220.156(16,32 %)

1.296,6(4,04 %)

18,57 91,66 102.934.195

(3,26 %) 65,56 189,49

CATALUNYA 7.475.420 32.114 21,28* 238* 3.156.000.000 18,19 154,40

*Dades referents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de IDESCAT, MCSC (CREAF‐DMAH), ACA i CAMB.


38

3. ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA:

DESCRIPCIÓ

Per la seva condició de pionera, l’ordenança de Sant Cugat del Vallès ha esdevingut el referent

de moltes de les ordenances que s’han redactat posteriorment. L’altre model que han fet

servir molts municipis és l’Ordenança Tipus sobre l’Estalvi d’Aigua (desembre del 2005),

elaborada pel Grup Nova Cultura de l’Aigua de la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la

Sostenibilitat (Diputació de Barcelona).

En aquest apartat de l’estudi veurem els diferents tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua

que han aprovat els municipis catalans i aprofundirem en les característiques i el contingut

d’aquestes normatives a través d’un recorregut pels dos models, de forma paral∙lela i

comparada.

Motivacions i evolució en la publicació d’ordenances

Les raons per aprovar una ordenança per a l’estalvi d’aigua són tan diverses com els mateixos

municipis. No obstant això, els arguments més repetits entre els tècnics municipals són l’estalvi

i l’ús eficient de l’aigua en el municipi, així com la sequera. A la figura 9 es constata l’impacte

que han tingut els episodis de sequera del 2005 i el 2007‐08 en la publicació d’ordenances

d’estalvi d’aigua i el repunt en el nombre d’ordenances aprovades l’any 2010 després d’una

certa davallada l’any anterior (mapa 9).

Figura 9. Evolució del nombre d’aprovacions i modificacions d’ordenances per a l’estalvi d’aigua

Font: Elaboració pròpia a partir de dades obtingudes mitjançant el Cercador d’Informació de Diaris Oficials (CIDO)


39

En alguns municipis, els tècnics apunten que la decisió d’implantar una ordenança és totalment

política. En canvi, en d’altres, l’ordenança sorgeix dels processos participatius previstos en les

agendes 21, i per tant formen part del pla d’acció local.

Al Figaró‐Montmany, l’assecament de la riera de Vallcàrquera, principal font d’abastament

d’aigua del municipi, a causa de la sobrepressió i la recurrència de períodes secs, va generar

una mobilització social molt important per protegir la Riereta. Això va portar l’equip de govern

a emprendre una sèrie d’actuacions per tal de fomentar una gestió més sostenible de l’aigua i

protegir l’ecosistema fluvial. El paquet de mesures aprovades per l’ajuntament, entre les quals

hi havia l’ordenança, va ser guardonat amb el premi “Millor iniciativa local per a l’estalvi d’aigua

2007” que atorga l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

Per a l’Ajuntament d’Almacelles, la bonificació d’un 10% de la subvenció per l’abastament en

alta que concedeix l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va ser un incentiu molt important per

aprovar l’ordenança. En aquest sentit, el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de

Catalunya (PGDCFC), en el capítol 13, article 29, sobre foment de l’estalvi i l’eficiència en els

usos urbans de l’aigua, estableix que l’ACA tindrà en compte, en l’atorgament de subvencions,

l’existència d’ordenances municipals adreçades a l’estalvi d’aigua, sobretot si comporten

l’obligació de disposar d’un sistema de captació d’aigües pluvials i/o de reutilització d’aigües

grises per al reg de la zona verda per als nous habitatges que comptin amb un jardí particular

i/o comunitari amb superfície de zona verda superior als 200 m2 (ACAc, 2010).

La decisió d’implantar una ordenança per a l’estalvi d’aigua no respon a un únic motiu, sinó que és fruit de la confluència de factors locals i conjunturals, i d’una bona dosis de voluntat política.

Tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua

Un total de 38 municipis han aprovat estrictament una ordenança per a l’estalvi d’aigua

seguint els dos models principals, l’ordenança de Sant Cugat del Vallès o l’Ordenança Tipus de

la Xarxa (figura 10).

Alguns municipis (Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sitges, Vacarisses i Tiana) han

incorporat les disposicions sobre l’estalvi d’aigua a ordenances més generals sobre l’edificació

sostenible (figura 10). Es tracta d’un tipus d’eco‐ordenança del sector de la construcció amb

capítols específics sobre energia solar, eficiència energètica, materials de construcció o residus

i recollida selectiva. Malgrat que són més difícils d’elaborar, presenten avantatges pel fet que

tot l’àmbit es tramita i gestiona dins d’un sol cos legal. D’altra banda, la transversalitat

d’aquest tipus de normatives s’escau amb l’estructura del Decret d’Ecoeficiència (2006) de la

Generalitat de Catalunya .


40

Figura 10. Tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua aprovades pels municipis (2010)


La resta de municipis (Sant Just Desvern, Moià, Castellcir i els quatre municipis de la Cerdanya)

promouen l’estalvi d’aigua mitjançant un tipus d’ordenança més específic que incideix

exclusivament en els usos exteriors de l’aigua, regulant aspectes com ara el disseny de jardins i

l’adopció de pràctiques de xerojardineria, la captació d’aigües pluvials per al reg de jardins o el

reaprofitament de l’aigua sobrant de piscines. En el cas dels municipis de la Cerdanya les

ordenances també inclouen la captació d’energia solar tèrmica.

Tipus de mesures d’estalvi d’aigua

Les ordenances inclouen un ampli ventall d’estratègies per promoure l’estalvi i l’ús racional de

l’aigua, les quals es poden classificar com a mesures d’eficiència, mesures de substitució o

altres tipus de mesures (taula 5). A la pràctica, trobem que cada municipi escull les mesures

que més li interessen en funció de les seves característiques, i per això existeix una gran

diversitat de combinacions, tal i com s’observa a la taula 6. La figura 11 mostra el nombre total

de municipis que han implantat cada mesura.

Pel que fa a les mesures d’eficiència, veiem que la majoria d’ordenances incorporen la

reducció del cabal de les aixetes i les dutxes i del volum de la descàrrega de les cisternes dels

vàters. Les ordenances específiques en els usos exteriors de l’aigua no contemplen aquestes

mesures, excepte la de Moià. En qualsevol cas, l’aparició l’any 2006 del Codi Tècnic de

l’Edificació i del Decret d’Ecoeficiència ha comportat l’obligació genèrica d’incorporar les

mesures d’eficiència a tots els edificis nous.


41

Taula 5. Classificació de les mesures d'estalvi d'aigua contemplades a les ordenances

Mesures d’eficiència 1 Reducció del cabal d’aixetes i dutxes 2 Reducció de la descàrrega de les cisternes dels vàters 3 Rendiment de la xarxa d’abastament

Mesures de substitució 4 Captació d’aigües pluvials 5 Reutilització de l’aigua sobrant de la piscina 6 Reutilització d’aigües grises 7 Aprofitament d’aigües subterrànies 8 Aprofitament d’aigües regenerades procedents d’EDAR

Altres mesures 9 Estalvi d’aigua en jardins 10 Comptadors individuals d’aigua 11 Regulació a la baixa de la pressió de l’aigua d’entrada 12 Infraestructures en noves urbanitzacions (doble xarxa d’abastament, doble xarxa

d’evacuació, paviments porosos, evitar la derivació de les aigües pluvials al clavegueram, etc. )

13 Circuit d’aigua calenta sanitària 14 Plans de contingència del consum d’aigua 15 Certificació de dispositius amb el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental


En canvi, el rendiment de la xarxa d’abastament únicament apareix regulat a l’ordenança de

Lliçà d’Amunt, en la qual s’estableix l’obligació de la concessionària d’augmentar el rendiment

un 2 % anualment fins assolir un mínim del 85 %, així com l’obligació d’aturar les fuites a la via

pública en un màxim de 2 hores. A Igualada i a Òdena l’ordenança dictamina que les

companyies subministradores han d’elaborar un pla director de sectorització per tal de reduir

les pèrdues a la xarxa, dotat amb comptadors sectorials amb telecomandament per detectar

les fuites amb la major brevetat possible, i un estudi del rendiment de cada sector, així com un

pla per substituir els subministraments amb aforament per la modalitat de comptador

individual. Rubí també apunta, en el preàmbul de l’ordenança a un rendiment de la xarxa del

85% a través del manteniment i la renovació de les xarxes.

Entre les mesures de substitució, la captació d’aigua de la pluja és la més popular: està present

en totes les ordenances, excepte en les de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs,

ja que aquesta mesura té un major potencial en els habitatges unifamiliars amb jardí i aquesta

és una tipologia poc comuna en aquests dos municipis.


42

Taula 6. Mesures d'estalvi d'aigua contemplades a les ordenances

MUNICIPI MESURES EFICIÈNCIA

MESURES DE SUBSTITUCIÓ

ALTRES MESURES

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Sant Cugat del Vallès

Teià

Sant Just Desvern

Barberà del Vallès

Figaró‐Montmany

Ripollet

Tona

Santa Coloma de Gramenet

Sant Joan Despí

Vic

Calders

El Vendrell

Moià

Ordenança Tipus

Roda de Ter

Sitges

Vacarisses

Torredembarra

Bellver de Cerdanya

Maçanet de la Selva

Sant Feliu de Guíxols

Cambrils

Fontanals de Cerdanya

Riu de Cerdanya

Castellcir

Prats i Sansor

Sant Adrià del Besòs

Granollers

Tiana

Ametlla del Vallès

Les Franqueses del Vallès

Vallromanes

Lliçà d’Amunt

Castellar del Vallès

Vilanova i la Geltrú

Mollet del Vallès

Alfés

Almacelles

Capellades

Igualada

Gelida

Cardedeu

Palau‐solità i Plegamans

Begues

Boadella i les Escaules

Sabadell

Òdena

Rubí

Collbató

Castellbisbal

Caldes de Malavella


43

En segon lloc, la reutilització de l’aigua sobrant de piscines apareix en el 75% de les ordenances

(37), ja que les piscines són un element bastant estès, característic del model de ciutat‐jardí.

L’última ordenança aprovada, la de Caldes de Malavella, inclou una novetat pel que fa a

l’estalvi d’aigua a les piscines: l’obligatorietat que totes les de nova construcció disposin d’una

coberta mecànica que permeti cobrir‐ne la làmina d’aigua, per tal de reduir l’evaporació i,

alhora, preservar la qualitat de l’aigua.

La reutilització de les aigües grises ha estat contemplada per un nombre inferior de municipis

però també significatiu: és obligatòria en 29 municipis (58%) i voluntària en altres tres. Les

necessitats de manteniment i el potencial risc sanitari fan que alguns municipis siguin reticents

a incloure aquesta mesura en la seva ordenança municipal. En canvi, a Castellbisbal es permet

la depuració integral de les aigües grises i les aigües negres quan aquesta possibilitat comporti

uns beneficis superiors a l’opció establerta per l’ordenança.

Figura 11. Recompte de les diferents mesures d’estalvi d’aigua contemplades a les ordenances (2010)


L’aprofitament de les aigües subterrànies apareix en 17 ordenances, però val a dir que aquesta

mesura no es contemplava ni en l’ordenança original de Sant Cugat del Vallès ni en

l’Ordenança Tipus. La primera vegada que apareix és a l’ordenança de Vic, aprovada a finals de

l’any 2005.


44

En general, només es preveu l’aprofitament de les aigües freàtiques en el cas que es

produeixin afloraments naturals durant l’excavació dels soterranis, però en alguns municipis

(Sant Adrià del Besòs, Granollers i Sant Cugat del Vallès, on es va incorporar aquest apartat en

la modificació de l’ordenança del 2008) s’estableix l’obligació d’utilitzar els recursos freàtics del

municipi per al reg de zones verdes públiques i camps esportius municipals, així com per a la

neteja viària.

Segons els tècnics municipals, les aigües subterrànies són un recurs important per reduir l’ús d’aigua potable en el reg i la neteja viària, i van ser claucom a sistema de suport al subministrament d’aigua durant la sequera del 2008. D’altra banda, en els municipis on el nivell freàtic és prou superficial, les captacions particulars són tradicionals, encara que es pensa que no totes estan legalitzades, sobretot les anteriors a la Llei d’Aigües vigent (1985).

L’estalvi d’aigua en jardins va ser introduït per primera vegada a l’Ordenança Tipus i ara ja es

troba contemplat en 38 ordenances que estableixen els criteris de xerojardinera que s’han de

tenir en compte en el disseny de les zones verdes, així com en la utilització dels sistemes de reg

més eficients. La regulació de la pressió de l’aigua també és una mesura tècnica que

contemplen la majoria d’ordenances (42). Fins i tot, algunes ordenances van més enllà i parlen

de modernitzar els sistemes d’abastament amb la sectorització de la xarxa, cosa que ja s’aplica

a Sant Cugat del Vallès.

Un camp més incipient però amb un gran potencial és el de la gestió de l’aigua en noves

urbanitzacions, que està present en una desena d’ordenances, per bé que en diferents graus:

A Sitges, és obligatori que els edificis nous disposin d’una xarxa de clavegueram

separativa, d’acord amb el que ja estableixen el CTE i el Decret d’Ecoeficiència.

A Teià, els nous desenvolupaments hauran de disposar d’una xarxa independent a la de

l’aigua potable, destinada a l’aigua regenerada per a reg i per a altres usos.

Al Figaró‐Montmany, la construcció d’una doble xarxa d’aigua potable i aigua no potable

és una mesura voluntària en els nous plans parcials, la qual podrà ser bonificada. Els

edificis que se situïn en aquestes àrees hauran de disposar obligatòriament d’una xarxa

d’aigua específica per als usos no potables.

Sant Joan Despí, Tiana, Sabadell i Collbató contemplen el major nombre de mesures:

una doble xarxa d’abastament (aigua potable i aigua no potable) i de clavegueram

(aigües residuals i aigües pluvials); la utilització de paviments porosos i la limitació de la

superfície impermeabilitzada; l’aprofitament de les aigües pluvials per a usos de reg o bé

per a la infiltració en el terreny i la recàrrega d’aqüífers o per alimentar lleres naturals

properes. A l’ordenança de Castellbisbal totes aquestes mesures són considerades

recomanacions.


45

A Igualada i a Òdena, és obligatori que les zones d’aparcament a l’aire lliure més grans

de 300 m2 disposin d’un mínim del 20 % de superfícies poroses o sense pavimentar per

permetre la infiltració de l’aigua de la pluja.

La instal∙lació de comptadors d’aigua individuals està prevista en 21 ordenances. Es tracta

d’una mesura molt important i prèvia a l’aplicació de qualsevol altra, ja que sense un registre

del consum és impossible valorar l’eficàcia de la resta de mesures (Coll i Garcia, 2009). En

aquest sentit, en els annexos B i C de l’Ordenança Tipus trobem un llistat de les actuacions que

hauria de dur a terme un municipi abans de la implantació de l’ordenança.

Finalment, una desena d’ordenances estableixen la distància màxima de 15 metres entre els

punts de producció i consum d’aigua calenta sanitària (ACS); 5 ordenances obliguen a certificar

amb el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA) aquells mecanismes d’estalvi

d’aigua que en siguin susceptibles d’obtenir‐lo (quedant exclosos, lògicament, els productes

que encara no disposen de distintiu de qualitat ambiental); i a Castellar del Vallès i a Sabadell,

les ordenances preveuen la realització de plans de contingència per reduir el consum d’aigua

en els sectors més consumidors dels municipis.

Sistemes d’aprofitament dels recursos no potables

La captació d’aigües pluvials, la reutilització d’aigües grises i l’aprofitament de l’aigua sobrant

de piscines són les mesures més innovadores que estableixen les ordenances a nivell

particular. No obstant, aquestes només són obligatòries en determinades casuístiques segons

la superfície i els usos dels edificis. A tall d’exemple, a la taula 7 es descriu l’àmbit d’aplicació

de les mesures de substitució a l’ordenança de Sant Cugat del Vallès i l’Ordenança Tipus.

Taula 7. Àmbit d’aplicació dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables a Sant Cugat del Vallès i a l’Ordenança Tipus

Ordenança Tipus Mesura de substitució

Ordenança de Sant Cugat del Vallès Obligatori Opcional

Captació d’aigües pluvials

Noves construccions amb >300 m2 d’espais no pavimentats susceptibles de ser regats

Edificis d’usos diversos amb >100 m2 de zona verda;

Reutilització d’aigües grises

Habitatges plurifamiliars >8; Altres edificis amb un consum de dutxes i banyeres >400 m3/any

Habitatges unifamiliars amb >150 m2 construïts i >100 m2 de zona verda o piscina >30m2; Habitatges plurifamiliars >8; Hotels; Instal∙lacions de rentat de vehicles;

Aprofitament de l’aigua sobrant de les piscines

Noves piscines amb làmina d’aigua >30 m2

Noves piscines amb làmina d’aigua >30 m2

Habitatges plurifamiliars < 8 i >100 m2 de zona verda o piscina >30 m2;

Habitatges plurifamiliars ≥8 i >300 m2 de zona verda o piscina >30 m2; Habitatges unifamiliars >150 m2 construïts i zona verda o piscina >30 m2;

Hotels >100 m2 de zona verda o piscina >30 m2; Zones verdes ≥400 m2;



46

Pel que fa a la instal∙lació d’un sistema de captació d’aigües pluvials, algunes ordenances, com

la de Sant Cugat del Vallès, es basen en la superfície de la parcel∙la destinada al reg i fixen un

llindar que oscil∙la entre els 50 i els 1.000 m2 a partir del qual el sistema és obligatori; en

d’altres ordenances com la Tipus, també es té en compte l’ús de l’edifici per establir

l’obligatorietat d’instal∙lar un sistema de captació d’aigües pluvials (taula 7).

La reutilització d’aigües grises acostuma a ser obligatòria pels hotels, les indústries de rentat

de cotxes, els edificis plurifamiliars a partir de 8 habitatges, i en general, als edificis que

generin una producció important d’aigües procedents de les dutxes i banyeres (per exemple, a

partir de 400 m3/any); però també apareix com un sistema voluntari en alguns casos (taula 7).

L’àmbit d’aplicació dels sistemes d’aprofitament de l’aigua sobrant de la piscina són les noves

piscines. En algunes ordenances (Vacarisses, Maçanet de la Selva) totes les piscines estan

obligades a instal∙lar aquest sistema però en la majoria d’ordenances l’obligació comença a

partir d’un llindar segons la superfície de la làmina d’aigua (taula 7). En diversos municipis (el

Vendrell, Sant Adrià del Besòs, Granollers, les Franqueses del Vallès, Castellar del Vallès, Palau‐

solità i Plegamans, Igualada) l’obligació es fa extensiva també a les piscines existents i a més a

més, a Palau‐solità i Plegamans està prohibit omplir‐les amb aigua potable.

Dimensionat dels sistemes d’aprofitament dels recursos no potables

El dimensionat dels dipòsits dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables és un punt

clau per tal de garantir que el sistema funcioni correctament i que els sistemes siguin cost‐

eficients. En aquest àmbit hi ha dues tendències diferenciades a les ordenances: unes són més

rígides i presenten fórmules per calcular el volum dels dipòsits, i d’altres són més flexibles i

simplement enumeren els criteris i els valors a tenir en compte en el càlcul. A la taula 8 es

mostren les diferències entre les dues tendències segons l’ordenança de Sant Cugat del Vallès i

l’Ordenança Tipus.

Així, en algunes ordenances com la de Sant Cugat del Vallès, s’estableix que s’ha de tenir en

compte els usos previstos per a l’aigua de pluja i el volum mínim del dipòsit; mentre que a

d’altres ordenances, com l’Ordenança Tipus, es determina el càlcul de la mida del dipòsit amb

fórmules i volums mínims diferents segons el tipus d’edifici. Val a dir que no existeix una

fórmula universal per calcular el volum del dipòsit d’acumulació d’aigua de la pluja, però

sembla recomanable que qualsevol fórmula incorpori, com a mínim, els factors següents: la

pluviometria de la zona, la mida i el material de la superfície de captació i la demanda d’aigua

(reg, ompliment de les cisternes dels vàters, etc).


47

Taula 8. Dimensionat dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables a Sant Cugat del

Vallès i a l’Ordenança Tipus

TIPUS DE DIPÒSIT SANT CUGAT DEL VALLÈS ORDENANÇA TIPUS

Aigües pluvials - Usos previstos. Per exemple, el consum per a reg és de 4 l/m2 i dia;

Vmín = 5 m3 per jardins entre 300 i 1.000 m2;

Vmín = 15 m3 per jardins > 1.000 m2

- Habitatges unifamiliars: V = 1 m3/ 17 m2; Vmín = 20 m3; Vmàx = 60 m3

- Habitatges plurifamiliars: V = C/17 + U∙G + J∙P/25; Vmín = 25 m3

- Hotels: V = C/17 + U∙G + J∙P/25; Vmín = 30 m3

- Altres edificis: Vmín = 10 m3

Aigües grises - Demanda cisternes WC: Hotels: 60 lpd Resta edificis: 48 lpd

- Aigua consumida a les dutxes i banyeres:

Habitatges: 60 ‐ 90 lpd Hotels: 90 ‐120 lpd Complexos esportius: < 60 lpd (30 lpd si només hi ha piscina)

- aigua renovada per la piscina

- espai disponible - superfície de reg o ús previst

Vmín = 1 m3/3 m2 de superfície de la piscina

Aigua sobrant de la piscina

Es permet l’emmagatzematge conjunt amb l’aigua de la pluja sempre que prèviament s’elimini el clor residual.

V = volum (m3) C = Superfície de captació d’aigües pluvials (m2) U = Nombre de persones o usuaris (habitatges plurifamiliars = 5 persones/hab.; hotels = nº llits) G = factor d’aigües grises (amb aigües grises = 0,5; sense aigües grises = 1) J = Superfície enjardinada P = factor precipitació (P = 1 si < 600 mm/any; P = 0,5 entre 600 i 900 mm/any i P = 0,25 si > 900 mm/any) Font: Elaboració pròpia

El dimensionat del sistema d’aigües grises s’ha determinat en totes les ordenances excepte 3

des de la perspectiva de la producció, prenent com a referència el consum d’aigua a les dutxes

i banyeres. No obstant, és preferible dimensionar el sistema a partir de la demanda d’aigua

prevista per evitar que es quedi aigua estancada al dipòsit. Sant Cugat del Vallès, el Vendrell i

Sabadell així ho estableixen, però els valors de referència que proposen per calcular la

demanda d’aigua a la cisterna del vàter són dispars: 48 lpd, 24 lpd i entre 18 i 21 lpd

respectivament.

Pel que fa als sistemes per reutilitzar l’aigua sobrant de la piscina, es tornen a posar de

manifest les dues tendències: l’Ordenança Tipus estableix que la mida del dipòsit ha de seguir

una ràtio d’un metre cúbic per cada 3 metres quadrats de làmina d’aigua de la piscina, mentre

l’ordenança de Sant Cugat del Vallès no estableix cap criteri quantitatiu per calcular la mida del

dipòsit sinó que demana que es tingui en compte el volum d’aigua renovada, l’espai disponible

i els usos previstos.


48

No obstant això, totes les ordenances permeten que l’aigua sobrant de la piscina

s’emmagatzemi conjuntament amb l’aigua de la pluja (si existeix un dipòsit), per reduir el

volum d’emmagatzematge i per augmentar la viabilitat econòmica.

L’enorme disparitat de criteris sobre l’àmbit d’aplicació i el dimensionat dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables és en part el resultat d’un procés d’adaptació de l’ordenança a les característiques dels diferents municipis. No obstant això, seria recomanable que s’establissin uns criteris objectius de cost‐eficiència comuns i vàlids per a tots els municipis.

Manteniment dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables

Les ordenances exigeixen al titular de l’edifici o habitatge la realització de les tasques de

manteniment així com de les reparacions necessàries per tal de garantir el correcte

funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables. En l’apartat del

manteniment, moltes ordenances fan especial èmfasi en el manteniment dels sistemes de

reutilització d’aigües grises tot exigint un manteniment periòdic (taula 9) i també la

presentació d’un contracte de manteniment inicial a càrrec del promotor d’una durada de 2

anys com a mínim.

Taula 9. Tasques de manteniment de les instal∙lacions de reutilització d’aigües grises segons les ordenances municipals

Element de la instal∙lació Operació Freqüència FILTRES Neteja 1 o 2 cops a l’any Reposició Al final de la vida útil

DIPÒSIT Neteja 1 cop a l’any

SISTEMA DE DEPURACIÓ Revisió 2 cops a l’any Font: Elaboració pròpia


49


PROCÉS D’APLICACIÓ

A continuació s’analitza el procés d’aplicació de les ordenances municipals a partir de la

informació recollida mitjançant les enquestes i les entrevistes realitzades als tècnics municipals.

4.1. ADAPTACIÓ DE L’ORDENANÇA A LES CARACTERÍSTIQUES DELS MUNICIPIS

És molt important que els municipis realitzin un procés de reflexió sobre les característiques

del municipi i els recursos hídrics disponibles per tal d’adaptar les ordenances per a l’estalvi

d’aigua a la realitat de cada municipi.

Mesures d’estalvi i models urbans

Tenint en compte la tipologia urbana dels municipis, ja sigui dispersa o compacta (apartat 2,

característiques urbanístiques dels municipis), s’ha realitzat una possible jerarquització de les

principals mesures de substitució més adients per a cada model urbà (figura 12). En els dos

models, s’ha situat en primer lloc la xerojardinera aplicant la regla de les “3 R” (reduir,

reutilitzar i reciclar) segons la qual la reducció preval sobre la resta de mesures. Les zones

verdes tan públiques com privades són uns consumidors d’aigua molt importants.

Figura 12. Jerarquització de les mesures de substitució per municipis dispersos i municipis compactes



50

En el model dispers com a segona opció es prioritza la captació de les aigües pluvials perquè la

superfície de captació per càpita és superior i el consum d'aigua per a usos exteriors és també

superior en aquest model. En tercer lloc s’ha col∙locat l’aprofitament de l’aigua sobrant de la

piscina ja que les piscines són un element molt comú en el model de ciutat‐jardí, i en l’últim

lloc, s’ha situat la reutilització de les aigües grises perquè el cost d’una instal∙lació d’aquestes

característiques en un habitatge unifamiliar és encara força elevat. No obstant això, l’evolució

de la tecnologia i/o la generalització dels sistemes de reutilització d’aigües grises compactes pot

fer que aquests sistemes siguin més viables en un futur no molt llunyà.

En el model urbà compacte, els sistemes de reutilització d’aigües grises són especialment

indicats en edificis d’habitatges plurifamiliars per motius d’economies d’escala, per això s’ha

situat aquesta mesura en segon lloc, seguida pels sistemes de captació d’aigües pluvials.

Aquests últims són especialment interessants si existeix una zona verda comunitària a l’edifici o

bé si es preveu aprofitar l’aigua de la pluja per reomplir les cisternes dels vàters. L’aprofitament

de l’aigua sobrant de la piscina s’ha situat en últim lloc perquè les piscines són poc comunes en

els municipis compactes.

Exemples d’adaptació

En algunes ordenances hi ha disposicions molt particulars com a resultat de l’adaptació de

l’ordenança a les característiques del municipi:

Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet són els únics municipis que no

contemplen la captació d’aigües pluvials ja que són ciutats compactes on no hi

predominen els habitatges unifamiliars amb jardí.

A l’Ametlla del Vallès, on els jardins privats són molt importants, els edificis que no han

d’aprofitar les aigües pluvials perquè tenen una superfície de zona verda inferior a 300

metres quadrats han de realitzar un projecte de jardí de baix consum i signar un acord de

manteniment indefinit. L’ajuntament pot realitzar inspeccions als jardins per comprovar

que es compleix l’acord.

L’ordenança de Lliçà d’Amunt és la única que estableix l’obligació de l’empresa

concessionària de millorar el rendiment de la xarxa un 2 % anualment i de regularitzar

els subministraments amb la instal∙lació de comptadors per combatre el frau. El municipi

té una xarxa d’abastament anormalment extensa (el 35 % del municipi correspon a sòl

urbà, amb 200 km de carrers asfaltats, un ordre de magnitud semblant a Granollers amb

només una quarta part de la seva població) i un elevat nombre de connexions il∙legals a

causa de l’anarquia urbanística dels anys 70.

En els municipis de la Cerdanya, l’ordenança fa especial èmfasi en l’aprofitament de les aigües

pluvials i en el tipus de sistema de reg que cal instal∙lar (per degoteig o aspersió amb

programador automàtic i sensor d’humitat) a causa de l’elevat consum d’aigua que comporta

l’enjardinament de les eres, el qual es limita al 70 % de l’espai lliure de la parcel∙la.


51

Revisió d’ordenances

La modificació duna ordenança es podria considerar com un exemple d’adaptació de

l’ordenança a les característiques del municipi, la qual és sovint motivada per l’experiència

aconseguida durant la primera fase d’aplicació. A partir del 2007, una desena d’ordenances han

estat modificades (figura 4, apartat 2, motivacions i evolució en la publicació d’ordenances). En

la majoria de casos, les revisions tenen per objecte simplificar o modificar l’àmbit d’aplicació

dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables, així com perfeccionar el càlcul del

dimensionat d’aquests sistemes. Per altra banda, també s’han fet modificacions per motius

polítics. A continuació es presenten un parell d’exemples de modificacions:

La modificació de l’ordenança de Sant Cugat del Vallès rebaixa el llindar d’aplicació de

les aigües pluvials de 1.000 a 300 m2 d’espais no pavimentats susceptibles de ser regats

ja que la superfície mitjana de les parcel∙les del municipi és inferior a 1.000 m2. També

rebaixa el llindar per instal∙lar un sistema per reutilitzar l'aigua sobrant de la piscina de

40 m2 de làmina d’aigua a 30 m2. Per últim, l'ordenança incorpora un apartat de

xerojardineria per incidir en el disseny dels jardins privats, que en molts casos són de

tipus atlàntic i per tant, grans consumidors d'aigua.

La modificació de l’ordenança del Vendrell incorpora una sèrie de continguts tècnics

sobre el disseny i dimensionat dels sistemes de captació d’aigües pluvials i de

reutilització d’aigües grises, paràmetres de qualitat de les aigües no potables o

condicions tècniques per a la instal∙lació dels reguladors de pressió, etc. per tal de

facilitar l’aplicació de l’ordenança. També incorpora la possibilitat d’instal∙lar sistemes de

reutilització d’aigües grises compactes a cada cambra de bany i especifica l'àmbit

d'aplicació de les mesures en el cas de reformes, rehabilitacions i ampliacions.

4.2. DIFUSIÓ DE L’ORDENANÇA

Un cop aprovada l’Ordenança, el primer pas és informar de la nova normativa a la població en

general, i específicament, als responsables de la seva aplicació. Segons els tècnics, ambdues

accions són molt importants per tenir èxit en la posterior aplicació.

Informació als ciutadans

A la figura 13 es recullen les principals accions de difusió de l’ordenança a la població que s’han

dut a terme als municipis. Les més comunes són la publicació del text en el butlletí municipal

i/o a la pàgina web (87,5 % dels municipis) i l’aparició de notes informatives en els mitjans de

comunicació locals (66,7 %). Altres accions empreses pels municipis són el repartiment de

dispositius d’estalvi d’aigua (45,8 %), les sessions informatives (33,3 %), l’elaboració d’opuscles i

guies (25 %) i la instal∙lació de punts d’informació (16,7 %).


52

Figura 13. Principals accions de difusió de l’ordenança als ciutadans


Figura 14. Jerarquització de les accions de difusió de l’ordenança als ciutadans segons la importància que tenen pels tècnics municipals



53

Aquestes mateixes accions han estat valorades pels tècnics segons el grau d’efectivitat que

pensen que tindrien en el seu municipi (figura 14). El 39,1 % dels tècnics considera que la

publicació de l'ordenança al butlletí municipal i/o a la web és l’acció més efectiva perquè

aquests dos mitjans són fàcilment accessibles per la majoria de la població; el 34,8 % considera

que l’acció més efectiva són les sessions informatives. En segona i tercera opció, les accions

més ben valorades són la difusió mitjançant els mitjans de comunicació local i el repartiment

de dispositius per estalviar aigua, juntament amb la publicació al butlletí municipal i/o la web.

Els tècnics opinen que és difícil mesurar l’impacte que aquestes accions de difusió poden tenir sobre el ciutadà. Sembla clar que el sector que millor rep el missatge és aquell que ja estava interessat a priori i resulta realment complex arribar al gran públic sense unes campanyes mediàtiques de gran envergadura, com les de la sequera, les quals no corresponen a l’administració local.

Informació als agents implicats

Les ordenances preveuen que el promotor i/o venedor i el propietari (en cas de lloguer), així

com l’instal∙lador autoritzat, informin als usuaris mitjançant instruccions protocolitzades sobre

l’existència, el funcionament i el manteniment dels sistemes i dispositius d’estalvi d’aigua

instal∙lats a l’edifici. En alguns municipis s’obliga a fer constar aquestes instruccions en el llibre

d’ús i manteniment de l’edifici, però aquest sovint no es consulta. Per aquest motiu, els tècnics

assenyalen que els responsables del manteniment són també uns agents molt importants

alhora d’informar als usuaris sobre els requeriments dels sistemes de reutilització de recursos

no potables ja que aquests hi mantenen un contacte directe. De fet, segons els resultats d’una

enquesta realitzada a Sant Cugat del Vallès entre els usuaris de sistemes de reutilització

d’aigües grises (ACA, 2009a), el 58 % dels usuaris opinava que el nivell d’informació rebut havia

estat inadequat o totalment inadequat, i com a mostra d’això, només un 43 % sabia que l’aigua

reutilitzada provenia de la dutxa i la banyera.

Pel que fa a la resta d’agents responsables de l’aplicació de l’ordenança (promotors, col∙legi

d’arquitectes, gremi d’instal∙ladors i empreses de manteniment, altres serveis municipals)

només en 3 municipis s’ha fet una comunicació específica de l’ordenança dirigida a algun d’ells:

A Sabadell es va dur a terme un procés de participació per discutir amb tots els agents

implicats el text de l’ordenança a partir d’un esborrany redactat pels tècnics de medi

ambient i consensuat amb els altres serveis municipals. El procés participatiu es va

allargar un any i mig, però el resultat ha estat un text consensuat i acceptat.

A Granollers es va redactar l’ordenança amb la participació de diferents departaments i

membres de l’empresa concessionària agrupats en la comissió municipal de l’aigua, la

qual també realitza el seguiment de l’ordenança.

Al Vendrell es va enviar una carta a tots els instal∙ladors del municipi informant sobre el

contingut de l’ordenança.


54

4.3. CONTROL I SEGUIMENT DE L’APLICACIÓ DE L’ORDENANÇA

Segons els tècnics municipals, l’ordenança per a l’estalvi d’aigua es compleix com qualsevol

normativa. No obstant això, el control del funcionament dels sistemes instal∙lats al municipi és

possiblement l’aspecte que més preocupa, conscients de l’escassa capacitat de control que

tenen els ajuntaments. És per això que la proposta d’una Entitat de Certificació Autoritzada

(ECA) metropolitana o catalana és molt ben rebuda pels tècnics municipals.

Control

Les ordenances estableixen 3 fases per controlar el compliment de la seva aplicació:

– En la fase de disseny es comprova el compliment de l’ordenança mitjançant la informació

que contenen els plànols que consten en el projecte executiu.

– En la fase d’instal∙lació es realitza la inspecció de primera ocupació i el tècnic municipal

competent comprova in‐situ i de forma visual que els sistemes i dispositius previstos en els

plànols s’han instal∙lat correctament. Per exemple, a Sant Cugat del Vallès algun dels tècnics

municipals de l’àrea de medi ambient acompanya l’arquitecte municipal en les inspeccions

d’edificis subjectes a complir l’ordenança d’estalvi d’aigua i omple una fitxa per fer‐ne el

seguiment (figura 15).

– En la fase de funcionament a través d’inspeccions periòdiques posteriors.

Tots els municipis realitzen el control pertinent en les fases de disseny i d’instal∙lació, però els

resulta molt difícil efectuar el control del funcionament dels dispositius i sistemes instal∙lats a

causa de la manca de recursos dels consistoris. Només el Vendrell i Sant Cugat del Vallès han

realitzat una inspecció posterior a la visita de la primera ocupació:

Al Vendrell, a finals del 2009, el tècnic d’urbanisme va visitar els habitatges que havien

instal∙lat sistemes de captació d’aigües pluvials i de reutilització d’aigües grises en el marc

d’un estudi sobre la percepció dels usuaris vers els sistemes d’aprofitament de recursos

no potables.

A Sant Cugat del Vallès s’ha contractat un inspector d’energia i aigua amb un pla

d’ocupació municipal per aquesta tasca i la valoració preliminar és que aproximadament

el 85 % dels sistemes d'aigües grises funcionen correctament. També es realitza un

control de les incidències que comuniquen els veïns i de les baixes del manteniment.

Sabadell preveu fer les inspeccions a través d’una empresa subcontractada que ja

s’encarrega de fer les inspeccions a les indústries. Aquesta mesura s'aplicarà en un futur

ja que encara no s’ha complert ni un any de l’aprovació de l’ordenança.

Lliçà d’Amunt preveu aprofitar possibles inspeccions vinculades a d’altres tràmits

administratius com ara el retorn de garanties o els canvis de titularitat, per comprovar el

funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables instal∙lats.


55

Figura 15. Fitxa per a la inspecció de primera ocupació de Sant Cugat del Vallès

Font: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès


56

Els tècnics municipals proposen una sèrie d’alternatives per assegurar el bon funcionament

dels aparells i equips instal∙lats als edificis en compliment de l’ordenança:

Garantir la qualitat de les instal∙lacions a través de l’homologació de components i

aparells, l’exigència d’un carnet d’instal∙lador i la realització d’auditories per part

d’entitats d’inspecció i control externes (EIC), tal i com es fa en les instal∙lacions d’aigua

calenta sanitària previstes per l’ordenança solar.

Control telemàtic del funcionament dels sistemes d'aprofitament de recursos no

potables accessible als usuaris i als responsables de manteniment per detectar amb la

major brevetat possibles avaries.

Allargar el contracte de manteniment dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises a més

de 2 anys, i a la seva finalització, crear un protocol de traspàs de la responsabilitat del

contracte de manteniment del promotor a la comunitat de veïns.

Crear un servei de diagnosi amb l’objectiu de detectar els possibles problemes en el

funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables i facilitar a l’usuari

un diagnòstic perquè procedeixi a la reparació pertinent.

D’altra banda, un dels apartats de les ordenances que els tècnics constaten que és més difícil

de controlar és el de la xerojardineria. Encara que en algunes ordenances es preveu fer un

control de les regulacions sobre xerojardineria a través del projecte executiu i la inspecció de

primera ocupació, a la pràctica és molt fàcil esquivar aquest control al∙legant que no es preveu

fer jardí. Només a l’Ametlla del Vallès es fan inspeccions als jardins particulars del municipi per

comprovar el compliment de l’acord de jardí de baix consum que obligatòriament han de seguir

els jardins particulars.

Seguiment

L’absència d’un registre de les llicències afectades per l’ordenança per a l’estalvi d’aigua en tots

els municipis excepte Sant Cugat del Vallès i el Vendrell indica una certa manca de seguiment

per part dels consistoris, els quals no disposen d’una estructura administrativa adequada per a

tal fi. A més a més, la majoria de tècnics consideren que, tot i ser important, el seguiment no és

prioritari i queda fora de l’abast dels ajuntaments en aquests moments.

Un tècnic municipal planteja la possibilitat de realitzar un seguiment estadístic a nivell

de Catalunya sobre l’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua, a través del full per

a l’IDESCAT que s’ha de complimentar en la tramitació de llicències.

A banda d’això, el fet que en la majoria de municipis enquestats, l’aplicació i el seguiment de

l’ordenança sigui responsabilitat compartida entre dos o tres departaments municipals (medi

ambient, urbanisme i obres) en dificulta el seguiment. Per aquest motiu, molts tècnics

destaquen la importància de la coordinació entre els diversos departaments implicats per


57

millorar la gestió de l’aplicació de l’ordenança i reduir el temps d’espera en la tramitació de

llicències.

L’ACA bonifica amb un 10% els municipis amb ordenança per a l’estalvi d’aigua que opten a les

subvencions d'abastament en alta si presenten un informe de seguiment, però val a dir que no

especifica quin ha de ser el contingut de l’informe.

Sancions

En el moment de realització d'aquest estudi, només s’havien interposat dues sancions per

incompliment de l’ordenança d’estalvi d’aigua: una a Sant Cugat del Vallès per manca de

manteniment d’un sistema d’aigües grises i la segona a Tona per incomplir en un 50%

l’aplicació de l’ordenança. Ara bé, el nombre de sancions no es pot considerar indicador del

grau de compliment de l'ordenança ja que en molts consistoris no s'està portant a terme un

control exhaustiu de l'aplicació de l'ordenança.

4.4. PRINCIPALS DIFICULTATS

Els tècnics reconeixen que la falta d’experiència inicial ha comportat certes dificultats i errors

que poden ser corregits amb la modificació de l’ordenança o bé amb el procés d’aprenentatge

social que implica el desplegament pràctic de la normativa.

Dificultats tècniques

La falta d’experiència i de precedents ha comportat que alguns aspectes del dimensionat dels

sistemes d’aprofitament dels recursos no potables que estableixen les ordenances no siguin

del tot exhaustius, com ara el càlcul de la mida dels dipòsits dels sistemes d’aigües grises en

funció de la producció d’aigua grisa en aixetes i dutxes. Els tècnics aposten per flexibilitzar els

mètodes de càlcul i racionalitzar el dimensionat dels dipòsits (taula 10).

Una altra dificultat derivada de la inexperiència dels professionals és la presentació, tal i com

es requereix a les ordenances, de la documentació que cal incloure en el projecte executiu per

justificar el compliment de l’ordenança. En aquest sentit, els tècnics suggereixen que es

podrien proporcionar models estàndard en un annex tècnic de l’ordenança (taula 10).

Dificultats econòmiques

Com ja s’ha vist, una de les principals dificultats segons els tècnics municipals és el control del

funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables instal∙lats al municipi, i


58

especialment dels sistemes d’aigües grises, a causa de la manca de capacitat d’inspecció dels

consistoris. Per això, els tècnics pensen que hauria de ser una entitat externa l’encarregada de

verificar el bon funcionament dels equips (taula 10). La manca de recursos econòmics dels

consistoris també provoca dificultats a l’hora d’aplicar les disposicions de l’ordenança que fan

referència a l’àmbit municipal, i això minva el paper exemplificador de l’administració davant

dels ciutadans.

Les problemàtiques de caire econòmic també les pateixen els responsables de l’aplicació de

l’ordenança: els promotors perceben l’ordenança com una trava econòmica en uns moments

en què el sector es troba immers en una crisi important mentre que els usuaris estan obligats a

fer una inversió que difícilment veuen recompensada a curt termini. Per aquest motiu, els

tècnics municipals proposen la instal∙lació de comptadors d’aigua a la sortida dels dipòsits

d’aigües pluvials i/o aigües grises, per enregistrar la quantitat d’aigua potable estalviada i

visualitzar els beneficis econòmics, i sobretot, ambientals, que representa (taula 10).

D’altra banda, els tècnics municipals destaquen la importància de disposar d’estudis d’anàlisi

del cicle de vida dels equips i aparells per tal de determinar la viabilitat econòmica de les

mesures de substitució contemplades a les ordenances (taula 10).

Altres dificultats

El fet que l’ordenança hagi estat gestada a l’àrea de medi ambient mentre que en la majoria de

municipis la gestió i l’aplicació de l’ordenança sigui responsabilitat de l’àrea d’urbanisme, ha

comportat alguns problemes d’interpretació a causa de la novetat de la normativa, el

desconeixement dels aspectes tècnics per part del personal municipal implicat i la manca

d’implicació per part d’alguns tècnics que no creuen en els beneficis de l’ordenança. Per

aquest motiu, és molt important assumir internament la normativa i establir una coordinació

estreta entre els diferents departaments implicats (taula 10). A més, molts tècnics consideren

que s’ha de simplificar el text de l’ordenança i clarificar certs punts com ara l’àmbit d’aplicació

dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables. Per últim, l’existència actual de tres

normatives superposades que exigeixen la incorporació de dispositius i sistemes d’estalvi

d’aigua als edificis comporta algunes petites contradiccions que obliguen als tècnics a tenir

presents tant les exigències estatals del CTE, com les catalanes del Decret d’Ecoeficiència i les

municipals de l’ordenança. És per això que els tècnics proposen unificar en base a criteris

objectius les disposicions comunes de les tres normatives (taula 10).


59

Taula 10. Principals dificultats detectades en l’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua i propostes suggerides pels tècnics municipals

Dificultats tècniques Propostes

‐ Correcte dimensionat dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables

‐ Flexibilitzar els mètodes de càlcul ‐ Racionalitzar les mides dels dipòsits

‐ Correcta presentació de la documentació requerida en la tramitació de la llicència i l’aplicació de l’ordenança

‐ Proporcionar models de contracte de manteniment, de fitxa d’inspecció, d’inventari de mesures, etc.

‐ Falta de maduresa de la tecnologia i els professionals i mercat reduït d’empreses

Dificultats econòmiques Propostes

‐ Manca de capacitat d’inspecció dels consistoris ‐ Creació d’una entitat de certificació autoritzada a nivell de Catalunya

‐ Manca de visualització dels beneficis econòmics i ambientals de l’aplicació de l’ordenança

‐ Instal∙lar comptadors a la sortida dels dipòsits

d’aigües pluvials i aigües grises per enregistrar

l’aigua potable estalviada

‐ Dissenyar una tarifa de l’aigua per fomentar

l’estalvi

‐ Incertesa respecte la rendibilitat econòmica de les mesures de substitució

‐ Analitzar el cicle de vida, la mida eficient dels

dipòsits, el preu de l’aigua, etc.

Altres dificultats Propostes

‐ Desconeixement de l’ordenança per part dels usuaris i manca d’informació

‐ Realitzar campanyes de difusió de l’ordenança als ciutadans en general i específicament als agents implicats en la seva aplicació

‐ Dubtes a l’hora d’interpretar l’ordenança ‐ Coordinar els diferents departaments municipals implicats en l’aplicació de l’ordenança

‐ Creació d’una comissió tècnica assessora

‐ Solapament de normatives ‐ Unificar criteris Font: Elaboració pròpia


60


IMPACTES

L’aplicació de les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua comporta una reducció

immediata del consum d’aigua en les noves construccions.

5.1. GRAU D’APLICACIÓ DE L’ORDENANÇA

Llicències afectades per l’ordenança

Per tal de quantificar el grau d’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua es pretenia

comptabilitzar el nombre total de llicències afectades per aquesta normativa en tots els

municipis i indagar quin tipus de mesures recollien les llicències. El problema ha estat que

només Sant Cugat del Vallès i el Vendrell disposen d’un registre específic de les llicències

relacionades amb l’ordenança i per tant, la recerca s’ha hagut de fer expedient per expedient

en la majoria de casos.

A partir de la informació obtinguda en 18 municipis, s’han comptabilitzat un total de 695

llicències, la meitat de les quals (363) han hagut d’incorporar un sistema de captació d’aigües

pluvials (figura 16). La quantitat de llicències de cada sistema d’aprofitament dels recursos no

potables depèn del tipus d’obra nova que es construeix en el municipi i de l’àmbit d’aplicació de

l’ordenança.

A la figura 16 es representa el nombre de llicències d’aquests sistemes per municipis i el total

de llicències afectades per l’ordenança quan es disposa d’aquesta dada. A Sant Cugat del Vallès

s’han concedit un terç de les llicències totals (224) repartides de la següent manera: 123 per

sistemes de reutilització d’aigües grises, 56 per sistemes de captació d’aigües pluvials i 45 per

sistemes d’aprofitament de l’aigua sobrant de la piscina. També destaca Maçanet de la Selva en

segon lloc, amb un total de 168 llicències executades, la majoria per sistemes de captació

d’aigües pluvials (150); i Cambrils en tercer lloc amb una setantena de llicències corresponents

a parts iguals a aigües pluvials i piscines. En la resta de municipis el nombre de llicències

afectades per l’ordenança és més petit (no arriba a la trentena), especialment en aquells que

han aprovat l’ordenança a partir de l’any 2007, moment a partir del qual la conjuntura de crisis

immobiliària i econòmica ha provocat una dràstica reducció de la construcció d’obra nova i una

baixada del ritme d’ocupació dels habitatges acabats.


61

Si tenim present que més de la meitat de les ordenances per a l’estalvi d’aigua s’han aprovat a

partir del 2007, el principal obstacle per a la seva implantació ha estat la davallada en el sector

de la construcció ja que l’ordenança afecta als edificis de nova construcció.

Figura 16. Nombre de llicències d’obra afectades per l’ordenança d’estalvi d’aigua per municipi (2010)


Aplicació de l’ordenança en edificis ja construïts

Com a mesures per fomentar l’aplicació voluntària de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua en

edificis ja construïts, a l’enquesta i les entrevistes els tècnics municipals han prioritzat en

primer lloc les deduccions a la factura de l’aigua, seguit de les subvencions a tecnologies

domèstiques per estalviar aigua; en segon lloc l’exempció d’impostos municipals; en tercer lloc

les subvencions; en quart lloc les campanyes de sensibilització ambiental, i per últim,

l’assessorament tècnic (figura 17).


62

A la pràctica, la majoria de municipis no preveuen cap d’aquestes mesures, ni tampoc d’altres,

per promoure l’aplicació de l’ordenança als edificis construïts, a excepció de:

- L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que des de l’aprovació de l’ordenança cada any

obre una línia de subvencions per instal∙lar sistemes d’estalvi d’aigua voluntaris;

- L’ordenança de Cardedeu, la qual preveu que totes les edificacions i activitats existents

que tinguin una zona verda més gran de 600 m2 o bé piscines més grans de 60 m3

presentin un projecte de reducció del consum d'aigua dins dels paràmetres de

l'ordenança en un termini de 6 anys.

Figura 17. Jerarquització de les mesures de foment de l’ordenança als edificis existents segons els tècnics municipals



63

5.2. IMPACTE DE L’ORDENANÇA EN L’ESTALVI D’AIGUA

L’estalvi d’aigua comporta un benefici ambiental incalculable pel territori que justifica la

implantació d’aquestes normatives. A continuació es valora el potencial estalvi d’aigua que pot

provocar l’aplicació de l’ordenança des d’una doble perspectiva: la percepció dels tècnics

municipals i una estimació quantitativa.

Percepció dels tècnics sobre el potencial d’estalvi d’aigua

Els tècnics municipals senyalen que és molt difícil atribuir a l’ordenança un estalvi d’aigua

determinat, ja que és molt complex separar‐la de la resta d’actuacions que es duen a terme al

municipi. A més a més, cal tenir en compte les següents consideracions:

- l‘aparició de les ordenances és massa recent i el grau d’aplicació baix per valorar el seu

impacte en l’estalvi d’aigua;

- en termes absoluts no hi ha estalvi a nivell municipal ja que les ordenances afecten a les

noves construccions, i per tant, a nous consums d’aigua; però en termes relatius

contribueixen a reduir el consum domèstic per càpita ja que augmenten l’eficiència en

l’ús de l’aigua i preveuen l’aprofitament de recursos alternatius durant la llarga vida de

funcionament dels edificis;

- pel que fa als usos municipals, sí que hi ha un estalvi important en termes absoluts

d’aigua potable de xarxa gràcies a la substitució d’aquesta aigua pels recursos hídrics no

potables.

En un exercici prospectiu, la meitat de tècnics enquestats estimen que l’estalvi d’aigua

provocat per l’aplicació de l’ordenança en els propers 10 anys serà entre un 5 i un 15 % del

consum total; i els més optimistes consideren que pot arribar al 30 % gràcies a l’aprofitament

de les aigües regenerades procedents d’EDAR i/o de les aigües freàtiques per a usos

municipals.

Estimació teòrica

Per tal de contrastar la valoració qualitativa dels tècnics, s’ha fet una estimació a nivell teòric de

l’estalvi d’aigua que representa l’aplicació de l’ordenança en tres tipologies d’habitatge

estàndards: unifamiliar amb jardí, plurifamiliar amb jardí comunitari o semi‐intensiu i

plurifamiliar sense jardí o intensiu.

Les dades de consum domèstic d’aigua en aquestes tipologies d’habitatge s’han obtingut de

l’estudi del consum d’aigua als edificis de la Regió Metropolitana de Barcelona (Domene et al.,

2004) i són les que es recullen a la taula 11. El consum domèstic global presenta valors dispars

en les tres tipologies d’habitatges, situant‐se en 206 litres per persona i dia (lpd) en els

unifamiliars o adossats, 160 en els plurifamiliars amb jardí comunitari i 126 en els plurifamiliars


64

intensius. Pel que fa als usos interiors, el consum d’aigua en valors absoluts és molt semblant

en les tres tipologies i només hi ha una diferència remarcable en l’ús d’aigua en el lavabo, que

és 16 lpd més gran en els habitatges plurifamiliars semi‐intensius respecte les altres tipologies .

Així doncs, el diferencial en el consum global prové dels usos exteriors: en els habitatges

unifamiliars el reg del jardí consumeix 75 lpd o el 36 % de l’aigua consumida. Això no es

manifesta tan explícitament en els habitatges plurifamiliars semi‐intensius, on la despesa

d’aigua en relació al jardí només suposa un 6 % del total (9 litres per persona i dia) perquè el

jardí és comunitari.

Taula 11. Distribució per usos del consum domèstic per càpita en les tres tipologies d’habitatge

USOS UNIFAMILIARS O

ADOSSATS AMB JARDÍ PLURIFAMILIARS SEMI‐

INTENSIUS PLURIFAMILIARS

INTENSIUS

(Lpd) (%) (Lpd) (%) (Lpd) (%) Dutxa 43 21 43 27 41 33

Cisterna WC 27 13 30 19 27 21

Lavabo 23 11 39 24 23 18

Rentadora 16 8 16 10 13 11

Cuina 5 2 5 3 5 4

Rentavaixelles 7 4 8 5 7 5

Altres 10 5 10 6 10 8

Jardí 75 36 9 6 0 0

Total 206 100 160 100 126 100 Font: Elaboració pròpia a partir de dades en Estudi del consum d’aigua als edificis de la Regió Metropolitana de Barcelona (Domene et al., 2004)

Per tal de calcular el potencial d’estalvi d’aigua que pot provocar l’aplicació de les ordenances,

s’han identificat els mecanismes i sistemes d’estalvi que preveuen instal∙lar aquestes

normatives per a cada ús de l’àmbit domèstic i s’ha obtingut la hipòtesi d’estalvi d’aigua de

cada un d’ells en la bibliografia que s’especifica al peu de la taula 12.

l percentatge d’estalvi d’aigua derivat de la captació d’aigües pluvials s’ha calculat a partir de

dos habitatges estàndards (unifamiliar i plurifamiliar amb jardí comunitari) del municipi de Sant

Cugat del Vallès.

S’ha agafat com referència la mida del dipòsit més eficient per a cada tipus d’habitatge per

calcular l’estalvi d’aigua que la recollida de les aigües pluvials genera en el reg del jardí

(Domènech i Saurí, 2010).


65

Taula 12. Mesures d’estalvi d’aigua previstes a les ordenances i hipòtesi d’estalvi

HIPÒTESI D’ESTALVI USOS

MESURES D’ESTALVI D’AIGUA SEGONS LES

ORDENANCES (%)

Dutxa Airejador / difusor 301

Reutilització d’aigües grises (hab. plurifamiliars) 1002 Cisterna WC

Doble descàrrega / descàrrega parcial 301

Lavabo Airejador / difusor en aixetes 301

Rentadora ‐‐ ‐‐

Cuina Airejador / difusor en aixetes 301

Rentavaixelles ‐‐ ‐‐

Altres ‐‐ ‐‐

Tanc de 22 m3 (hab. unifamiliars) 623 Jardí Captació aigües

pluvials Tanc de 45 m3 (hab. pl. semi‐intensius) 943 1 Estudi del consum d’aigua als edificis de la Regió Metropolitana de Barcelona (Domene et al., 2004)

2 Informe sobre la promoció d’habitatges plurifamiliars de lloguer Josefina Mascareñas a Sant Cugat del Vallès (Ecoaigua, 2005) 3 A comparative appraisal of the use of rainwater harvesting in single and multi‐family buildings of the MRB (Domènech i Saurí.,

2010) Font: Elaboració pròpia

A continuació s’ha recalculat el consum domèstic d’aigua pels diferents usos en les tres

tipologies d’habitatge aplicant la hipòtesi d’estalvi dels mecanismes o sistemes que són

d’aplicació a cada ús segons les prescripcions de les ordenances municipals per a l’estalvi

d’aigua. El resultat és que, amb l’aplicació de l’ordenança, el consum domèstic en els

habitatges unifamiliars o adossats amb jardí particular passa de 206 litres per persona i dia a

130 lpd; de 160 a 95 lpd en el cas dels habitatges plurifamiliars semi‐intensius; i de 126 a 78

lpd en els habitatges plurifamiliars intensius; i per tant, s’aconsegueix un estalvi de 76, 65 i 48

litres per persona i dia respectivament (taula 13).

En valors absoluts l’estalvi més important correspon als habitatges unifamiliars ja que és on hi

havia més marge per a l’estalvi. No obstant això, els percentatges d’estalvi són molt similars en

les 3 tipologies d’habitatge (taula 13).

Els habitatges plurifamiliars semi‐intensius són els que aconsegueixen un percentatge d’estalvi

superior, d’un 40 %, ja que segons les disposicions de l’ordenança han d’incorporar sistemes

de reutilització d’aigües grises i de captació d’aigües pluvials amb els quals poden cobrir el 100

% de la demanda d’aigua per a la cisterna del vàter i el 94 % de la demanda d’aigua de la zona

verda (figura 18).

En els habitatges unifamiliars intensius el percentatge és lleugerament inferior (38 %) perquè a

banda dels mecanismes d’eficiència només requereixen la instal∙lació de sistemes d’aigües

grises (figura 18). Els habitatges unifamiliars presenten un estalvi del 37 % gràcies a que

l’aprofitament de les aigües pluvials permet reduir la despesa d’aigua al jardí en un 62 %

(figura 18).


66

Taula 13. Consum domèstic d’aigua per càpita en les 3 tipologies d’habitatge amb i sense ordenança

UNIFAMILIARS O

ADOSSATS AMD JARDÍ PLURIFAMILIARS SEMI‐


INTENSIUS USOS Sense

ordenança (lpd)

Amb ordenança

(lpd)

Sense ordenança

(lpd)

Amb ordenança

(lpd)

Sense ordenança

(lpd)

Amb ordenança

(lpd) Dutxa 43 30,10 43 30,10 41 28,70

Cisterna WC 27 18,90 30 30 27 18,90

Lavabo 23 16,10 39 27,30 23 16,10

Rentadora 16 16,00 16 16,00 13 13,00

Cuina 5 3,50 5 3,50 5 3,50

Rentavaixelles 7 7,00 8 8,00 7 7,00

Altres 10 10,00 10 10,00 10 10,00

Jardí 75 28,73 9 0,54 0 0,00

Total 206 130,33 160 95,44 126 78,30

Diferència ‐ 76 (36,89 %)

‐ 65 (40,63 %)

‐ 48 (38,10 %)


Figura 18. Consum domèstic d’aigua per càpita en les 3 tipologies d’habitatge amb i sense ordenança i hipòtesi d’estalvi per a cada ús (en percentatge)


Plurifamiliar Plurifamiliar


67

Els resultats de l’estimació sobre l’estalvi d’aigua corroboren els valors plantejats per

l’ordenança de Castellbisbal en el seu preàmbul respecte el potencial de la reutilització

d’aigües grises, sobre el qual estableix que podria reduir el consum domèstic fins a uns valors

compresos entre 92 i 72 litres per habitant i dia, coincidint amb el consum domèstic estimat de

95 i 78 lpd per als habitatges plurifamiliars semi‐intensius i intensius equipats amb sistemes de

reutilització d’aigües grises. Aquests sistemes, juntament amb la captació d’aigües pluvials per

al reg, són els que permeten obtenir un major estalvi d’aigua.

Pel que fa a les mesures d’eficiència previstes a les ordenances, és a dir, la instal∙lació

d’airejadors o dispositius similars per reduir el cabal d’aixetes i dutxes i de sistemes de doble

descàrrega o descàrrega interrumpible a les cisternes dels vàters, s’ha obtingut un potencial

d’estalvi considerable, al voltant del 15 % en les tres tipologies d’habitatge (taula 14). Aquest

resultat està en consonància amb els resultats que es van obtenir en l’estudi “Catalunya estalvi

aigua” (Forés et al., 2006) els quals donaven un interval d’estalvis significatius pels mecanismes

d’eficiència d’entre el 4 i el 19 % segons els tipus d’instal∙lació i segons el consum inicial de

l’habitatge. Les mesures d’eficiència proposades presenten l’avantatge que són fàcilment

instal∙lables i tenen un cost econòmic baix en comparació amb les mesures de substitució.

D’altra banda, en aquí no s’ha tingut en compte la utilització d’electrodomèstics eficients en

els apartats de rentadora i rentavaixelles ja que no estan contemplats a les ordenances, però al

igual que les altres mesures d’eficiència, poden contribuir a l’estalvi d’aigua domèstic.

Taula 14. Consum domèstic d’aigua per càpita amb i sense les mesures d’eficiència previstes a les ordenances en les tres tipologies d’habitatge

UNIFAMILIARS O

ADOSSATS AMB JARDÍ PLURIFAMILIARS SEMI‐


INTENSIUS

USOS Sense mesures eficiència (lpd)

Amb mesures eficiència (lpd)

Sense mesures eficiència (lpd)


Sense mesures eficiència (lpd)


Dutxa 43 30,10 43 30,10 41 28,70

Cisterna WC 27 18,90 30 30,00 27 27,00

Lavabo 23 16,10 39 27,30 23 16,10

Rentadora 16 16,00 16 16,00 13 13,00

Cuina 5 3,50 5 3,50 5 3,50

Rentavaixelles 7 7,00 8 8,00 7 7,00

Altres 10 10,00 10 10,00 10 10,00

Jardí 75 75,00 9 9,00 0 0,00

Total 206 176,60 160 133,90 126 105,30

Diferència ‐ 29,40 (14,27 %)

‐ 26,10 (16,31 %)

‐ 20,70 (16,43 %)



68

6. CONCLUSIONS I LÍNIES DE FUTUR

A nivell local, els consistoris tenen el repte d’integrar i impulsar polítiques d’aigua globals dins

el seu àmbit competencial. Els tècnics estan d’acord que la millor estratègia per aconseguir

estalviar aigua és la suma de les diferents actuacions de gestió de la demanda acompanyades

de les corresponents campanyes de sensibilització.

En aquest mosaic, els tècnics valoren positivament el paper de l’ordenança per a l’estalvi

d’aigua tot i que també consideren molt importants altres actuacions com la millora de la

xarxa d’abastament o la modificació de la tarifa de l’aigua.

Els resultats obtinguts sobre el potencial d’estalvi d’aigua que genera l’aplicació de les

ordenances demostren que aquestes normatives són un instrument molt valuós per a reduir el

consum d’aigua. No obstant, per tal que siguin realment efectives és molt important que les

ordenances estiguin adaptades a les característiques particulars dels municipis i que formin

part d’una estratègia d’estalvi global, tant a nivell local com a nivell supralocal.

Per això, el més important segons els tècnics és que tots els actors i agents implicats en

l’aplicació de l’ordenança (des dels promotors, instal∙ladors, arquitectes i tècnics municipals,

fins als ciutadans, els polítics i les companyies d’aigua) creguin en l’ordenança per a l’estalvi

d’aigua per tal que aquests assumeixin els seus requeriments i desenvolupin les noves

capacitats que aquesta exigeix. El paper de l’administració com a facilitador d’aquest procés

d’aprenentatge social és clau per a què les ordenances siguin aplicades amb èxit.

A nivell supralocal, l’existència del decret d’Ecoeficiència i del Codi Tècnic de l’Edificació des de

l’any 2006 ha contribuït a reforçar la iniciativa de les ordenances municipals, malgrat que les

exigències d’aquestes dues normatives supralocals en matèria d’estalvi siguin de mínims.

El valor afegit de les ordenances respecte aquestes normatives consisteix especialment en la

incorporació de mesures d’estalvi basades en la substitució de l’aigua potable de xarxa per

aigua d’altres procedències (aigües de pluja, aigües grises, aigües subterrànies, aigües

regenerades, etc.), així com la seva transversalitat, ja que fomenten l’estalvi d’aigua en altres

àmbits a banda del sector de l’edificació, com ara la jardineria o la planificació urbanística. Per

la seva major exigència en matèria d’estalvi d’aigua, les ordenances no han perdut el seu

sentit, i des d’una perspectiva pràctica, es podria afirmar que ara són encara més importants

que abans de l’aprovació del Decret d’Ecoeficiència i del Codi Tècnic, ja que es tracta d’un

instrument efectiu per integrar aquestes normatives en la gestió local i adaptar‐les a la realitat

de cada municipi.


69

La implantació de l’ordenança d’estalvi d’aigua depèn directament del ritme de construcció de

vivendes noves. A causa del context de crisi econòmica, el ritme de construcció de noves

edificacions és actualment bastant baix, la qual cosa fa que el nombre de llicències que han

estat afectades per una ordenança d’estalvi d’aigua no sigui tan elevat com hauria estat fa uns

anys, abans que esclatés la bombolla immobiliària.

Per això, seria molt interessant fer extensiva l’aplicació de l’ordenança als edificis existents ja

que aquests representen el principal gruix d’edificis dels municipis. S’obre una línia

d’investigació a explorar en aquest camp per estudiar les estratègies més adequades per

fomentar la incorporació de les diferents mesures d’estalvi d’aigua previstes a les ordenances al

parc d’edificis construïts.

Pel que fa a l’aplicació de l’ordenança, els tècnics asseguren que aquesta es compleix; però

reconeixen que no tenen la capacitat necessària per portar a terme un control sobre el

funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables instal∙lats. Aquest aspecte

preocupa especialment els tècnics municipals, els quals plantegen que la possible solució passi

per un control extern realitzat per una entitat autoritzada de certificació.

Els tècnics també consideren important investigar més a fons la viabilitat econòmica de les

mesures d’estalvi d’aigua, així com el consum energètic al llarg de tot el cicle de vida dels

sistemes d’aprofitament de recursos no potables. En aquest sentit, podria ser interessant

integrar l’estalvi d’aigua dins el vector energia perquè actualment i en el marc del canvi climàtic

aquest és un tema prioritari en les agendes municipals.

D’altra banda, els tècnics també consideren important flexibilitzar els usos previstos per a les

aigües provinents d’un sistema d’aprofitament de recursos no potables així com les mides dels

dipòsits d’aquests sistemes. En aquesta línia, caldria estudiar la viabilitat d’implantació de

noves tecnologies com els sistemes de reutilització d’aigües grises compactes, els sistemes de

depuració per ozó o els dipòsits d’aigües pluvials flexibles.

També caldria estudiar totes les possibles combinacions de recursos no potables i els seus usos

com per exemple, l’ús d’aigües pluvials per omplir la cisterna del vàter o la rentadora, o l’ús de

les aigües grises per al reg del jardí.


70

Figura 19. Reptes i oportunitats que planteja l’ordenança per a l’estalvi d’aigua


A partir de l’experiència acumulada des de que es va aprovar la primera ordenança per a

l’estalvi d’aigua i a partir dels resultats d’aquest estudi, la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la

Sostenibilitat preveu treballar en una revisió i actualització de l’Ordenança Tipus per a l’estalvi

d’aigua de manera que aquesta incorpori informació addicional de tipus tècnic així com eines

per facilitar l’adaptació de l’ordenança a la realitat de cada municipi, igual que ja es va fer en la

revisió de l’ordenança solar de la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat (2009).

Així mateix, es podria fer un estudi comparatiu entre les dues ordenances, la d’estalvi d’aigua i

la solar, per indagar sobre els paral∙lelismes d’aquestes dues normatives.

L’ordenança per a l’estalvi d’aigua és ja una realitat a una cinquantena de municipis catalans,

però ho hauria de ser en molts d’altres, en un necessari progrés conjunt cap a la sostenibilitat.


71

CLAU DICOTÒMICA RESUM DE L’ELABORACIÓ I EL SEGUIMENT DE L’ORDENANÇA PER A L’ESTALVI D’AIGUA

Anar al

punt 1 El seu municipi disposa d’una ordenança per a l’estalvi d’aigua? Sí 6 No 2

2 Prèviament a l’aprovació de l’ordenança, és molt important realitzar les tasques següents:

Mesurar el consum d’aigua mitjançant comptadors de forma generalitzada

Dissenyar una tarifa de l’aigua orientada a l’estalvi

Sensibilitzar als ciutadans sobre la importància de fer un ús racional de l’aigua i de preservar el medi ambient

3

3 Què s’hauria de tenir en compte per redactar l’ordenança per a l’estalvi d’aigua?

‐ Els models d’ordenança disponibles; ‐ Les característiques urbanístiques del municipi i dels nous

creixements descrites al planejament municipal per escollir les mesures d’estalvi més adients. Per exemple, en els municipis amb una tipologia dispersa es prioritzaria la captació d’aigua de la pluja mentre que en els municipis amb una tipologia compacte es prioritzaria la reutilització d’aigües grises;

‐ Les característiques constructives dels edificis per fixar els llindars d’aplicació dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables. Per exemple, el Pla General del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC) estableix en 200 m2 de zona verda el valor de referència per instal∙lar un sistema d’aprofitament d’aigües pluvials i/o aigües grises;

‐ El consum d’aigua en els diferents usos del municipi per establir les mesures d’estalvi d’aigua més adients per a cada ús. Per exemple, a l’ordenança de Sabadell es consideren els següents usos:

Usos residencial, terciari, equipaments comunitaris i piscines

Usos industrials, hoteler i similars

Usos agraris

Parcs, jardins i zones verdes

Nous desenvolupaments urbans

Fonts artificials i instal∙lacions ornamentals ‐ La quantitat i la qualitat dels recursos hídrics locals; ‐ La visió de la resta de departaments municipals, especialment el

d’urbanisme, per consensuar el text de l’ordenança; ‐ La participació dels ciutadans i de la resta d’agents implicats;

4


72

4 Quins són els canals de comunicació utilitzats per informar de l’ordenança als ciutadans?

‐ Publicació al butlletí municipal i/o pàgina web de l’Ajuntament ‐ Notícies i notes als mitjans de comunicació locals ‐ Sessions informatives i taules rodones ‐ Elaboració i repartiment d’opuscles i guies ‐ Distribució d’airejadors o altres dispositius d’estalvi d’aigua ‐ Punts d’informació específics i itinerants

5

5 De quines maneres es pot comunicar el contingut de l’ordenança als responsables de la seva aplicació?

‐ Carta informativa dirigida als arquitectes, promotors i el gremi d’instal∙ladors

‐ Tallers d’informació específics per als diferents agents implicats ‐ Comissió de l’aigua amb representants de tots els col∙lectius implicats

6 S’està aplicant l’ordenança per a l’estalvi d’aigua en el seu municipi?

Sí 10 No 7 7 Per què no s’aplica? No hi ha llicències afectades 8 No s’aplica per qüestions de dinàmica interna dels ajuntaments 9

8 Caldria revisar l’àmbit d’aplicació de l’ordenança i els llindars fixats per a la instal∙lació de sistemes d’aprofitament de recursos no potables tenint en compte les característiques de les noves construccions i les disposicions del planejament urbanístic municipal. Per exemple, la modificació de l’ordenança de Sant Cugat del Vallès redueix el llindar per la instal∙lació d’un sistema de captació d’aigües pluvials de 1000 m2 a 300 m2 de zona verda.

3

9 Caldria conscienciar als diferents departaments i als polítics sobre la importància de l’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua.

3

10 Hi ha un seguiment de les llicències afectades per l’ordenança? Sí 12 No 11

11 Caldria crear un registre administratiu de les llicències afectades per l’ordenança que sigui compartit entre els diferents departament implicats.

12


73

12 Hi ha un seguiment del funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables instal∙lats al municipi en compliment de l’ordenança?

Sí 14 No 13

13 Caldria exercir algun tipus de supervisió del funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables instal∙lats al municipi, ja sigui amb visites periòdiques, plans d’ocupació municipals, empreses subcontractades, convenis amb universitats i/o centres de recerca, etc.

14

14 Hi ha un seguiment del consum d’aigua dels edificis afectats per l’ordenança?

Sí 16 No 15

15 Es podria fer un seguiment del consum d’aigua: en les noves urbanitzacions mitjançant comptadors d’aigua sectorials i/o en els edificis que hagin instal∙lat sistemes per a l’aprofitament de recursos no potables mitjançant comptadors d’aigua a la sortida dels dipòsits d’acumulació d’aigües pluvials, aigües grises, aigua sobrant de la piscina.

16

16 Es pot millorar l’ordenança per a l’estalvi d’aigua? Sí 17 No 18

17 Caldria revisar el text de l’ordenança i fer les modificacions oportunes a partir de l’experiència acumulada. La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat preveu treballar en la

revisió de l’Ordenança Tipus per a l’estalvi d’aigua en aspectes de contingut i de fórmules de càlcul en col∙laboració amb altres institucions (ACA, AQUAEspaña, etc.)

3

18 Es podria fomentar l’aplicació voluntària de l’ordenança als edificis ja construïts del municipi mitjançant:

Subvencions per a tecnologies domèstiques que fomentin l’estalvi d’aigua o per a la substitució d’aparells i electrodomèstics

Exempcions i/o bonificacions d’impostos municipals

Deduccions al rebut de l’aigua

Servei d’assessorament tècnic


74

BIBLIOGRAFIA

ACA (2009a) Estudi sobre la percepció social i el règim de funcionament dels sistemes

d’aprofitament de recursos no potables a Sant Cugat del Vallès. Generalitat de Catalunya,

Departament de Medi Ambient; Ajuntament de Sant Cugat del Vallès; Institut de Ciència i

Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona.

ACA (2009b) La política de l’aigua: fets destacables del 2009 a Catalunya. Barcelona:

Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.

ACA (2009c) Dades municipals de volums facturats i càrrega contaminant.

ACA (2010) Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.

Codi Tècnic de l’Edificació (2006). Document Bàsic HS 4 Subministrament d’aigua. Document

Bàsic HS 5 Evacuació d’aigües. Govern d’Espanya, Ministeri de Foment.

Coll, E. & Garcia, M. (2009) Eines per una gestió local eficient de l’aigua: l’Ordenança municipal

sobre estalvi d’aigua i la Guia per a l’estalvi d’aigua domèstica. II Congrés UPC sostenible

2015.

Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF) Mapa de Cobertes del Sòl de

Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.

Decret d’Ecoeficiència (2006) Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la

Presidència. DOGC 4.574 de 16‐02‐2006.

Diputació de Barcelona (2008) El Codi tècnic de l’edificació: una visió pluridisciplinar.

Col∙lecció_Documents de Treball. Sèrie_Medi Ambient, 3.

Domene, E. et al. (2004) Estudi dels consums d’aigua als edificis de la Regió Metropolitana de

Barcelona: situació actual i possibilitats d’estalvi. Fundació Abertis, Universitat Autònoma

de Barcelona, Departament de Medi Ambient i Habitatge and Fundació Agbar. Disponible a:

Domene, E. & Saurí, D. (2003) Modelos urbanos y consumo de agua: el riego de los jardines

privados en la región metropolitana de Barcelona. Investigaciones Geográficas, 32, pp. 5‐

17. Instituto Universitario de Geografía. Universidad de Alicante.

Domene, E & Saurí, D. (2006) Urbanisation and Water Consumption: influencing factors in the

Metropolitan Region of Barcelona. Urban Studies, vol. 43(9), pp. 1605‐1623.

Domene, E., Saurí, D., Martí, X., Molina, J., Garriga, N. & Huelin, S. (2004) Tipologías de

vivienda y consumo de agua en la región metropolitana de Barcelona. Actas del IV Congreso

Ibérico de Gestión y Planificación del Agua (Tortosa)

Domènech, L. & Saurí, D. (2010) A comparative appraisal of the use of rainwater harvesting in

single and multi‐family buildings of the Metropolitan Area of Barcelona: social experience,


75

drinking water saving and economic costs. Journal of Cleaner Production, vol. 19 (6‐7), pp.

598‐608.

Domènech, L. & Saurí, D. (2010) Socio‐technical transitions in water scarcity contexts: Public

acceptance of greywater reuse technologies in the Metropolitan Area of Barcelona.

Resources, Conservation and Recycling, vol. 55, pp. 53‐62.

ECOAIGUA (2005) Informe habitatges plurifamiliars de lloguer Josefina Mascareñas a Sant

Cugat del Vallès.

Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2010) Dades ambientals

metropolitanes 2009.

Forés, E., Seubas, J., Torné, O. (2006) Catalunya estalvia aigua, in: Documents de recerca, 11.

Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).

IDESCAT. El municipi en xifres.

Latorre, X. (2008) Pacte nacional per l’aigua, ja! Associació Catalans d’amics de l’aigua.

Pares, M., Domene, E. & Saurí, D. (2004) Gestión del agua en la jardinería pública y privada de

la Región Metropolitana de Barcelona. Boletín de la A.G.E., nº 37, pp. 223‐237.

Rayón, F. (2008) Gestió de la demanda. Ponència del Congrés Nacional de Medi Ambient

(CONAMA 9): Cimera del desenvolupament sostenible.

Ribera, S. (2009) Seguiment de les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua. Postgrau en

govern local (7a edició).

Sanjuán, M. (2004) Gestió local de l’aigua. Gestió local en medi ambient nº3. Fundació Pi i

Sunyer.

Termes, M. & Guiu, R. (2009) Anàlisi de la tendència del consum d’aigua a Catalunya i marges

d’estalvi. Monogràfic. Universitat de Barcelona i CETaqua.

Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat(2005) Ordenança municipal per a l’estalvi

d’aigua.


76

ANNEX I. PUBLICACIÓ AL BOP DE LES ORDENANCES

MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA

MUNICIPI DATA

D’APROVACIÓ DETALLS PUBLICACIÓ AL BOP

Sant Cugat del Vallès 16/09/2002 BOPB 31‐10‐02 Núm. 261, Annex II / Pàg. 117

Teià 22/01/2004 BOPB 5‐5‐2004 Núm. 108 / Pàg. 71

Sant Just Desvern 12/05/2004 BOPB 26‐10‐04 Núm. 257 / Pàg. 62

Barberà del Vallès 26/01/2005 BOPB 12‐2‐05 Núm. 37 / Pàg. 108

Figaró‐Montmany 12/11/2004 BOPB 9‐3‐05 Núm. 58, Annex I / Pàg. 114

Ripollet 28/04/2005 BOPB 18‐5‐05 Núm. 118 / Pàg. 47

Tona 01/06/2005 BOPB 14‐6‐05 Núm. 141 / Pàg. 68

Santa Coloma de Gramenet 28/02/2005 BOPB 25‐6‐05 Núm. 151 / Pàg. 20

Sant Joan Despí 30/06/2005 BOPB 11‐8‐05 Núm. 191 / Pàg. 68

Vic 30/05/2005 BOPB 7‐11‐05 Núm. 266 / Pàg. 53

Calders 03/09/2005 BOPB 14‐11‐05 Núm. 272 / Pàg. 21

El Vendrell 15/11/2005 BOPT 15‐14‐05 Núm. 262 / Pàg.41

Moià 10/11/2005 BOPB 23‐12‐05 Núm. 306, Annex II / Pàg. 42

Roda de Ter 20/12/2005 BOPB 25‐4‐06 Núm. 98 / Pàg. 47

Sitges 08/05/2006 BOPB 24‐5‐06 Núm. 123 / Pàg. 81

Vacarisses 25/05/2006 BOPB 7‐6‐06 Núm. 135 / Pàg. 91

Torredembarra 11/05/2006 BOPT 21‐7‐06 Núm. 168 / Pàg. 25

Bellver de Cerdanya 20/07/2006 BOPLL 26‐10‐06 Núm. 146 / Pàg. 20

Maçanet de la Selva 02/08/2006 BOPG 8‐11‐06 Núm. 213 / Pàg. 79

Sant Feliu de Guíxols 26/10/2006 BOPG 14‐12‐2006 Núm. 237 / Pàg. 72

Cambrils 27/06/2006 BOPT 28‐12‐06 Núm. 295 / Pàg. 12

Fontanals de Cerdanya 11/12/2006 BOPG 28‐12‐06 Núm. 245 / Pàg. 49

Riu de Cerdanya 21/10/2006 BOPLL 2‐1‐07 Núm. 1 / Pàg. 27

Castellcir 15/01/2007 BOPB 23‐1‐07 Núm. 20 / Pàg. 27

Prats i Sansor 11/07/2006 BOPLL 17‐3‐07 Núm. 38 / Pàg. 47

Sant Adrià del Besòs 17/04/2007 BOPB 14‐7‐07 Núm. 168 / Pàg. A1‐104

Granollers 03/11/2006 BOPB 8‐8‐07 Núm. 189 / Pàg. 21


77

Tiana 10/04/2007 BOPB 8‐11‐07 Núm. 268 / Pàg. 35

Ametlla del Vallès 02/04/2008 BOPB 12‐4‐08 Núm. 89 / Pàg. 42

Les Franqueses del Vallès 25/03/2008 BOPB 10‐6‐08 Núm. 139 / Pàg. 42

Vallromanes 03/04/2008 BOPB 28‐6‐08 Núm. 155 / Pàg. 99

Lliçà d’Amunt 27/03/2008 BOPB 5‐7‐08 Núm. 161 / Pàg. 69

Castellar del Vallès 29/04/2008 BOPB 9‐7‐08 Núm. 164 / Pàg. 35

Vilanova i la Geltrú 05/05/2008 BOPB 29‐7‐08 Núm. 181 / Pàg. 54

Mollet del Vallès 30/06/2008 BOPB 2‐10‐08 Núm. 237 / Pàg. 40

Alfés 23/07/2008 BOPLL 18‐10‐08 Núm. 146 / Pàg. 30

Almacelles 23/07/2008 BOPLL 11‐11‐08 Núm. 158 / Pàg. 26

Capellades 06/12/2008 BOPB 6‐12‐08 Núm. 293, Annex I / Pàg. 79

Igualada 16/02/2009 BOPB 27‐12‐08 Núm. 49 / Pàg. 47

Gelida 11/11/2008 BOPB 22‐1‐09 Núm. 19 / Pàg. 62

Cardedeu 28/05/2009 BOPB 11‐6‐09 Núm. 139 / Pàg. 38

Palau‐Solità i Plegamans 26/03/2009 BOPB 10‐6‐09 Núm. 138 / Pàg. 53

Begues 11/09/2008 BOPB 11‐9‐08 Núm. 219 / Pàg. 22

Boadella i les Escaules 13/10/2009 BOPG 20‐11‐09 Núm. 223 / Pàg. 73

Sabadell 02/0272010 BOPB 24‐3‐10 Núm. 71 / Pàg. 117

Òdena 19/01/2010 BOPB 13‐4‐10 Núm. 88 / Pàg. 60

Rubí 25703/2010 BOPB 1‐7‐10

Collbató 21/12/2009 BOPB 7‐7‐10

Castellbisbal 26/07/2010 BOPB 26‐10‐10

Caldes de Malavella 25/10/2010 BOPG 9‐11‐10 Núm. 214 / pàg. 65

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Cercador d’Informació de Diaris Oficials (CIDO)


78

ANNEX II. QÜESTIONARI DE L’ENQUESTA

Versió on‐line: http://icta.uab.es/q_estalviaigua/index.php

ENQUESTA SOBRE L’APLICACIÓ DE LES ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA DE CATALUNYA

Càrrec:

Municipi:

Comarca:

FITXA TÈCNICA I DADES DEL MUNICIPI 1. El servei municipal d’abastament d’aigua és una concessió?

Sí Pública

Privada

1.1. De quin tipus?

Mixta

1.2. Nom de l’empresa/es concessionària/es

1.3. Any d’inici de la concessió

1.4. Any de finalització de la concessió

No

2. L’òrgan gestor de l’abastament d’aigua exerceix o ha exercit algun rol en l’aplicació

i disseny de l’ordenança?

Sí En què ha consistit?

No

3. Quin va ser el consum d’aigua per usos municipals de l’any 2009 (o de l’últim any

amb disponibilitat de dades)?

Consum municipal Any

m3/any

4. Aproximadament, com es reparteix el consum d’aigua municipal entre els

següents usos?

Edificis i equipaments municipals

Reg de parc i jardins municipals

Fonts i usos ornamentals

Neteja viària

Altres usos:

TOTAL 100 %


79

5. Prioritzi les següents actuacions per estalviar aigua segons el grau d’efectivitat que creu que tindrien en el seu municipi, on l’1 indica la més efectiva i l’11 la menys efectiva:

Ordenança per a l’estalvi d’aigua

Campanyes de conscienciació ambiental per fomentar l’estalvi d’aigua entre els ciutadans

Subvencions a noves tecnologies domèstiques que fomentin l’estalvi d’aigua


Modificació del sistema de tarifació (estructura i/o preus)

Millora de la xarxa d’abastament

Substitució d’aforaments per comptadors

Aprofitament d’aigües freàtiques per a usos municipals

Aprofitament d’aigua d’escorrentia superficial per a usos municipals

Aprofitament d’aigües regenerades (d’una EDAR)

Plans de contingència del consum d’aigua en algun sector del municipi

6. Quines de les anteriors actuacions per estalviar aigua s’han dut a terme al seu

municipi en els últims 5 anys?

Aprovació o revisió de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua




Modificació del sistema de tarifació (estructura i/o preus)






Plans de contingència del consum d’aigua en algun sector del municipi (indústria, serveis municipals, etc.)

Altres:

7. Prioritzi les següents mesures per fomentar l’aplicació de l’ordenança i l’estalvi

d’aigua als edificis construïts segons el grau d’efectivitat que creu que tindrien en el seu municipi, on l’1 indica la més efectiva i el 5 la menys efectiva:



Deduccions a la factura de l’aigua

Campanyes de conscienciació ambiental per a estalviar aigua

Servei de suport i assessorament tècnic per instal∙lar sistemes d’estalvi d’aigua i d’aprofitament de recursos no potables

Altres idees:


80

8. Per quins motius es va aprovar l’ordenança per a l’estalvi d’aigua al seu municipi?

1

2

3

9. Quina/es regidories municipals són les responsables de l’aplicació i el seguiment

de l’ordenança d’estalvi d’aigua?

Medi Ambient

Urbanisme

Obres

Altres:

10. Quin tipus de comunicació/explicació de l’ordenança es va fer als ciutadans?

Publicació al butlletí municipal i/o pàgina web

Notes informatives als mitjans locals (premsa, ràdio i/o televisió)

Sessions informatives i/o taules rodones

Repartiment de díptics i/o tríptics i/o de guies

Repartiment d’airejadors i/o altres dispositius d’estalvi d’aigua

Punts d’informació itinerants

Altres:

Cap

11. Prioritzi les anteriors actuacions per explicar l’ordenança als ciutadans segons el

grau d’efectivitat que creu que tindrien en el seu municipi, on l’1 indica la més efectiva i el 6 la menys efectiva:







12. S’ha fet alguna comunicació/explicació de l’ordenança dirigida específicament a

promotors o instal∙ladors?


No


81

13. Es fa algun tipus de seguiment de l’aplicació de l’ordenança al municipi?

Sí 13.1. En què consisteix?

Registre de llicències

Informe de seguiment (requisit per obtenir bonificacions en les subvencions d’abastament en alta atorgades per l’ACA)

Inspecció de primera ocupació

Altres:

13.2.Quins recursos humans i/o econòmics s’hi dediquen?

No

14. Si us plau, ompli les graelles amb el nombre de llicències d’obres afectades per

l’ordenança d’estalvi d’aigua: 14.1. En total, quants edificis i habitatges del municipi s’han vist afectats per

l’ordenança d’estalvi d’aigua des de la seva aprovació?

Edificis i equipaments públics afectats

Unifamiliars Edificis residencials afectats:

Plurifamiliars Nº habitatges

Edificis afectats amb altres usos (hotels, indústries, oficines, etc.)

14.2. Concretament, quants edificis i habitatges del municipi han instal∙lat algun

sistema d’aprofitament de recursos no potables?

TIPUS DE SISTEMA

TIPUS D’EDIFICI Aigües pluvials

Aigües grises

Aigua sobrant de piscina

Aigües freàtiques

Edificis i equipaments públics

Unifamiliars

Plurifamiliars

Edificis residencials

Nº habitatges pluri.

Edificis amb altres usos (hotels, indústries, oficines, etc.)

15. Es supervisa el funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no

potables després d’atorgar la llicència de la primera ocupació?

Sí Com?

No es supervisa


82

16. Es supervisa l’adopció de pràctiques de xerojardineria als jardins privats del

municipi?

Sí Com?

No es supervisa

17. S’ha posat alguna sanció per incompliment de l’ordenança d’estalvi d’aigua?

Sí Per quin motiu?

No

18. S’ha fet algun estudi o disposeu de dades quantitatives d’estalvi d’aigua arran de la implantació de l’ordenança?


No

19. D’aquí 10 anys, quina reducció del consum d’aigua per càpita (en percentatge)

creu que haurà provocat l’aplicació de l’ordenança al seu municipi?

%

20. Quines millores introduiria a l’ordenança d’estalvi d’aigua del seu municipi?

1

2

COMENTARIS, OBSERVACIONS, SUGGERIMENTS,...


83

ANNEX III. QÜESTIONARI DE L’ENTREVISTA

ESTUDI SOBRE L’APLICACIÓ DE LES ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA DE CATALUNYA

Càrrec:

Municipi:

Comarca:

Data de l’entrevista:

FITXA TÈCNICA I DADES DEL MUNICIPI 1. El servei municipal d’abastament d’aigua és una concessió?

Sí Pública

Privada

1.1. De quin tipus?

Mixta

1.2. Nom de l’empresa/es concessionària/es

1.3. Any d’inici de la concessió

1.4. Any de finalització de la concessió

No

2. L’òrgan gestor de l’abastament d’aigua exerceix algun rol en l’aplicació de

l’ordenança?

Sí En què consisteix?

No

3. Quin va ser el consum d’aigua per usos municipals de l’any 2009 (o de l’últim any

amb disponibilitat de dades)?

Consum municipal Any

m3/any

4. Aproximadament, com es reparteix el consum d’aigua municipal entre els següents

usos?

Edificis i equipaments municipals

Reg de parc i jardins municipals

Fonts i usos ornamentals

Neteja viària

Altres usos:

TOTAL 100 %


84

5. Ompli les graelles amb el nombre de llicències d’obres afectades per l’ordenança d’estalvi d’aigua:

5.1. En total, quants edificis i habitatges del municipi s’han vist afectats per

l’ordenança d’estalvi d’aigua des de la seva aprovació?

Edificis i equipaments públics afectats

Unifamiliars Edificis residencials afectats:

Plurifamiliars Nº habitatges

Edificis afectats amb altres usos (hotels, indústries, oficines, etc.)

5.2. Concretament, quants edificis i habitatges del municipi han instal∙lat algun

sistema d’aprofitament de recursos no potables?

TIPUS DE SISTEMA

TIPUS D’EDIFICI Aigües pluvials

Aigües grises

Aigua sobrant de piscina

Aigües freàtiques

Edificis i equipaments públics

Unifamiliars

Plurifamiliars

Edificis residencials

Nº habitatges pluri.

Edificis amb altres usos (hotels, indústries, oficines, etc.)

6. Prioritzi les següents actuacions per estalviar aigua segons el grau d’efectivitat que

creu que tindrien en el seu municipi, on l’1 indica la més efectiva i l’11 la menys efectiva:

Ordenança d’estalvi aigua




Modificació del sistema de tarifació








85

APLICACIÓ DE LES ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA

21. Quines de les següents actuacions per estalviar aigua s’han dut a terme al seu municipi en els últims 5 anys?

Aprovació o revisió de l’ordenança d’estalvi d’aigua




Modificació del sistema de tarifació







Altres:

22. Prioritzi les següents mesures per fomentar l’aplicació de l’ordenança i l’estalvi

d’aigua als edificis construïts segons el grau d’efectivitat que creu que tindrien en el seu municipi, on l’1 indica la més efectiva i el 5 la menys efectiva:



Deduccions a la factura de l’aigua

Campanyes de conscienciació ambiental per a estalviar aigua

Servei de suport i assessorament tècnic per instal∙lar sistemes d’estalvi d’aigua i d’aprofitament de recursos no potables

Altres idees:

23. Per quins motius es va aprovar l’ordenança municipal d’estalvi d’aigua?

1

2

24. Quins criteris va tenir o tindria en compte per adequar l’ordenança d’estalvi

d’aigua a les característiques del seu municipi?

1

2

3


86

25. Quina/es regidories municipals són les responsables de l’aplicació i el seguiment de l’ordenança d’estalvi d’aigua? Quines tasques realitzen? Regidoria Principals tasques

Medi Ambient

Urbanisme

Obres

Altres

26. Quin tipus de comunicació/explicació de l’ordenança es va fer als ciutadans?







Altres:

Cap

27. Prioritzi les anteriors actuacions per explicar l’ordenança als ciutadans segons el

grau d’efectivitat que creu que tindrien en el seu municipi, on l’1 indica la més efectiva i el 6 la menys efectiva:







28. S’ha fet alguna comunicació/explicació de l’ordenança dirigida específicament a

promotors o instal∙ladors?


No

29. Com es podria millorar la comunicació de l’ordenança als promotors i

instal∙ladors?


87

30. Es fa algun tipus de seguiment de l’aplicació de l’ordenança al municipi?

Sí 13.1. En què consisteix?

Registre de llicències

Informe de seguiment (requisit per obtenir bonificacions en les subvencions d’abastament en alta atorgades per l’ACA)

Inspecció de primera ocupació

Altres:

13.2.Quins recursos humans i/o econòmics s’hi dediquen?

No

31. Com es podria millorar el seguiment de l’aplicació de l’ordenança al municipi?

32. Quines han estat les principals dificultats de tipus tècnic i administratiu que us heu

trobat en la tramitació de llicències d’obres relacionades amb l’ordenança?

33. Quines han estat les principals dificultats de tipus tècnic que us heu trobat en les

inspeccions o visites d’obres afectades per l’ordenança?

34. Quines han estat les principals dificultats de tipus tècnic que us heu trobat en el

funcionament i manteniment dels sistemes d’estalvi d’aigua previstos per l’ordenança?

35. Es supervisa el funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no

potables instal∙lats al municipi després d’atorgar la llicència de la primera ocupació?

Sí Com?

No es supervisa

36. Com es podria millorar el control del funcionament dels sistemes d’aprofitament

de recursos no potables instal∙lats al municipi?


88

37. Es supervisa l’adopció de pràctiques de xerojardineria als jardins privats del municipi?

Sí Com?

No es supervisa

38. S’ha posat alguna sanció per incompliment de l’ordenança d’estalvi d’aigua?

Sí Per quin motiu?

No

39. Han detectat algun problema d’incompatibilitat entre l’ordenança, el Codi Tècnic

de l’Edificació i el Decret d’Ecoeficiència?

Sí Quin/s?

No

40. S’ha fet algun estudi o disposeu de dades quantitatives d’estalvi d’aigua arran de

la implantació de l’ordenança?


No

41. D’aquí 10 anys, quina reducció del consum d’aigua (en percentatge) creu que

haurà provocat l’aplicació de l’ordenança al seu municipi?

42. Quines millores introduiria a l’ordenança d’estalvi d’aigua del seu municipi?

1

2

3

43. Ens podria suggerir algun edifici del municipi de caràcter públic o privat on s’hagi

instal∙lat algun sistema per aprofitar els recursos hídrics no potables i on es podria fer un seguiment per mesurar l’estalvi d’aigua?

COMENTARIS, OBSERVACIONS, SUGGERIMENTS,...


89

ANNEX IV. MAPES

Mapa 1: Municipis que han aprovat una ordenança per a l’estalvi d’aigua o una normativa

similar (2010)

Mapa 2: Municipis amb ordenança que pertanyen a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la

Sostenibilitat (2010)

Mapa 3: Població dels municipis amb ordenança (2009)

Mapa 4: Consum domèstic per càpita dels municipis amb ordenança (2009)

Mapa 5: Superfície urbanitzada dels municipis amb ordenança

Mapa 6: Densitat urbana dels municipis amb ordenança (2009)

Mapa 7: Companyies de subministrament d’aigua dels municipis amb ordenança (2010)

Mapa 8: Preu domèstic de l’aigua als municipis amb ordenança (2009)

Mapa 9: Any de publicació de les ordenances d’estalvi d’aigua

Mapa 10: Tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua aprovades pels municipis (2010)

Mapa 11: Combinació de mesures de substitució contemplades a les ordenances (2010)


90


91


92


93


94


95


96


97


98


99


100