projecte d'aplicació professional

Projecte d’aplicació

Guia del curs

Màster en Educació i TIC (e-learning), especialitat de

XP07/M1026/00072

Disseny tecnopedagògic Coordinació: Lourdes Guàrdia

Autors: Manel Aguirre

Mercedes Ahumada

Carme Rovira

Màster en Educació i TIC (e-learning)

Setembre 2010 2

Manel Aguirre Mercedes Ahumada Carme Rovira

Llicenciat en Ciències de l’Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctorand en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya. Professor consultor de la Universitat Oberta de Catalu-nya. Consultor de projectes d’e-learning i gestió del coneixe-ment a l’empresa Contact-e.

Llicenciada en Ciències de l’Educació per la Universitat Blas Cañas de Santiago de Xile. Màster en Ciències de l’educació, especialitat en Avaluació, per la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile. Diploma d’estudis avançats en el doctorat de Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, obtinguda la suficiència investigadora. Consultora externa del De-partament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona. Consultora del màster de Noves tecnologies aplicades a l’educació de la Universitat de Barcelona Virtual. Consultora del màster d’Educació i TIC (e-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya. Investigadora de l’IN3 de la Universitat Oberta de Catalu-nya.

Llicenciada en Ciències de l’Educació, especialitat Peda-gogia, per la Universitat Ra-mon Llull. Màster en Direcció i gestió de recursos humans per la Uni-versitat Ramon Llull. Màster en Aplicacions multi-mèdia per la Universitat Ober-ta de Catalunya. Tutora del curs d’accés a la UOC per a majors de 25 anys a Ensenyament Obert. Consultora del màster d’Educació i TIC (e-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya. Voluntària al Campus for Peace de la UOC.


Setembre 2010 3

Índex 1. Presentació del curs __________________________________________________ 4

2. Projecte d’aplicació en educació i TIC ____________________________________ 5

3. Objectius i competències ______________________________________________ 7

4. Estructura del curs ___________________________________________________ 10

5. Temporització del curs _______________________________________________ 12

6. Funcions i rols docents _______________________________________________ 14

7. Metodologia ________________________________________________________ 15

8. Materials i recursos __________________________________________________ 20

9. Seguiment i guia personalitzada _______________________________________ 22

10. Avaluació _________________________________________________________ 29

11. Annex: Sobre l’estil de la memòria i els seus aspectes for-

mals _________________________________________________________________ 41


Setembre 2010 4

1. Presentació del curs

El curs Projecte d’aplicació és l’activitat pràctica i específica que actuarà

com a eix integrador del màster amb l’objectiu de contextualitzar els

aprenentatges, teòrics i pràctics, que es van adquirint al llarg dels dife-

rents mòduls i cursos del programa i projectar-los en l’entorn professional.

El curs es basa en l’elaboració individual d’un projecte professional que

s’haurà de contextualitzar en una institució educativa o organització es-

pecífica. El participant haurà de posar de manifest les competències pro-

fessionals bàsiques, específiques i transversals pròpies de l’àmbit de

l’educació basada en l’ús de les TIC i de l’especialitat escollida, en aquest

cas Disseny tecnopedagògic.

La culminació del curs i del projecte consisteix en la presentació de la

memòria final i la seva defensa davant d’un tribunal i els companys del

programa. Aquestes activitats han de ser representatives de les compe-

tències adquirides al llarg de tot el màster.

Volem afegir que aquesta guia general no pretén encotillar les possibili-

tats que ens brinda dur a terme una activitat com aquesta, sinó que té per

objectiu presentar unes pautes i un marc de treball comú que ajudin do-

cents i estudiants a plantejar i desenvolupar el projecte amb la major

adequació i eficàcia possibles en els períodes acadèmics establerts.


Setembre 2010 5

2. Projecte d’aplicació d’educació i TIC

En primer lloc és important compartir la visió de què entenem per projec-

te d’aplicació en el context d’aquest programa de màster, per la qual

cosa realitzarem una introducció breu del concepte.

Un projecte és un tot estructurat per un conjunt de tasques relacionades

per un objectiu definit susceptible d’assolir-se en un temps determinat i

amb uns recursos concrets. En el nostre cas, el projecte està vinculat a

l’àmbit de l’educació i la formació basades en l’ús de les tecnologies de la

informació i la comunicació (TIC), i amb un èmfasi especial en l’àmbit de

l’e-learning, és a dir, fonamentat en el conjunt d’activitats d’ensenyament

i aprenentatge a distància caracteritzades per l’ús intensiu d’Internet i

d’altres TIC que tenen com a objectiu generar, distribuir i avaluar el co-

neixement a partir de la interacció entre docents i discents, en el si d’un

centre educatiu o organització.

El concepte d’aplicació l’entenem íntimament vinculat a l’acció en una

institució o organització real, coneguda i accessible a l’estudiant. Si fos

complex complir aquesta condició perquè l’estudiant no tingués la possi-

bilitat d’aplicar el seu projecte en un context real, aquest s’hauria de dirigir

als responsables acadèmics del màster per buscar possibles solucions.

És condició sine qua non per a poder parlar de projecte d’aplicació

l’anàlisi exhaustiva de les necessitats de l’organització o institució

educativa sobre la qual es realitzarà el treball, per la qual cosa és im-

prescindible l’accés a la seva informació específica, tant si són entrevis-

tes per mitjà de dades, enquestes, anàlisis de documentació pròpia,

comparatives, reunions de treball, com altres estratègies o eines.

Una vegada establerta aquesta condició principal, els projectes

d’aplicació hauran de tenir sempre una etapa de documentació i anàlisi

de necessitats que sustentin una àmplia gamma de possibilitats

d’actuació com ara:

• un estudi de viabilitat d’un projecte d’innovació docent,


Setembre 2010 6

• el disseny de metodologies docents amb l’ús de les TIC, • un pla concret de formació de professorat en l’ús de les TIC, • un disseny, implementació i avaluació d’innovacions o millores d’un

curs o procés docent, • un redisseny d’un curs, pla estratègic, activitat d’aprenentatge, etc., • una avaluació de resultats acadèmics, de la qualitat d’un programa,

de les actuacions docents, etc., • o altres actuacions que s’acordin amb el professorat.

En tot projecte d’aplicació es recomana que s’estableixin etapes que fun-

cionin com a fases i subfases del curs: anàlisi de necessitats, disseny

d’accions, desenvolupament d’accions, implementació i avaluació. Aques-

tes fases tenen un pes i abast diferent a mesura que el projecte vagi

avançant cap als objectius proposats, tal com veurem en detall més en-

davant en l’apartat de “Metodologia”.


Setembre 2010 7

3. Objectius i competències

L’objectiu general del curs és dissenyar, desenvolupar, implementar i

avaluar un projecte d’educació basat en l’ús de les TIC a partir d’una

anàlisi exhaustiva de les necessitats d’una institució educativa o organit-

zació que resulti familiar per a l’estudiant i reculli actuacions dins de

l’àmbit de l’educació i les TIC (e-learning).

Aquesta fita implica que s’assoleixin les competències següents:

Competències transversals

Competències interpersonals, és a dir, aquelles orientades

a la relació entre les persones, tant professionals, membres

d’un equip, usuaris com clients.

Col·laboració amb companys i professors al campus virtual amb vista a la consecució dels propis objectius. Compartició de coneixement en comunitat d’aprenentatge. Argumentació de la presa de decisions.

Competències instrumentals, orientades al domini d’eines

de caràcter general de tipus cognoscitiu, metodològiques,

tecnològiques o lingüístiques.

Justificació i identificació dels factors clau per a un projecte d’e-learning en una organització concreta. Justificació, identificació i aplicació de models pedagògics d’acord amb les necessitats organitzacionals. Justificació, identificació i aplicació de models de DI d’acord amb les necessitats organitzacionals. Justificació, identificació i aplicació de criteris de disseny de materials educatius hipermèdia. Domini de les estratègies de comunicació asincròniques ne-cessàries per a coordinar accions orientades al disseny, im-plementació i avaluació de projectes d’e-learning i formació amb suport TIC. Domini d’eines de productivitat basades en TIC. Domini de les estratègies de comunicació basades en TIC. Gestió de la informació vinculada al propi projecte en forma d’e-portfolio. Planificació del propi projecte en el marc de les orientacions i propostes del curs. Resolució dels problemes vinculats a la planificació, implemen-tació i avaluació d’un projecte.

Competències sistèmiques, que estan vinculades a la visió i

a l’actuació sobre sistemes en la seva globalitat.


Setembre 2010 8

Identificació i contextualització dels factors clau dels projectes educatius i de formació de les organitzacions en el marc de la societat de la informació i del coneixement. Utilització d’instruments de diagnòstic i detecció de necessitats a les organitzacions. Anàlisi diagnòstica de les necessitats en matèria de formació i e-learning de les organitzacions i les seves repercussions en la gestió d’accions orientades a la seva satisfacció. Coneixement i identificació de les transformacions que el con-curs de les TIC afavoreix a les organitzacions i les seves impli-cacions en la direcció, gestió, organització, producció i adminis-tració dels processos formatius. Justificació i identificació dels factors clau per a la gestió del canvi a l’organització.


Setembre 2010 9

Competències específiques de l’àmbit de l’educació i les TIC (e-learning) en l’especialitat de Disseny tecnopedagògic

Vegeu la següent taula:

Competències específiques del màster d’Educació i TIC (e-learning), especialitat de Disseny tecnopedagògic

Identificació argumentada dels principals factors que intervenen en la pre-sa de decisions amb relació al desenvolupament de dissenys instruccio-nals o tecnopedagògics.

Coneixement, identificació i aplicació de les diferents eines tecnològiques que es poden emprar per al disseny d’entorns i materials d’aprenentatge, tant en contextos presencials, semipresencials com no presencials.

Justificació, identificació i aplicació dels factors vinculats als usos intensius de TIC que transformen els processos docents, les programacions de con-tinguts i les pràctiques formatives, així com la planificació docent, els pro-cessos d’aprenentatge, el treball col·laboratiu i els processos formatius d’ensenyament i aprenentatge tant en contextos presencials, semipresen-cials com no presencials.

Desenvolupament i justificació de dissenys instruccionals i tecnològics de contextos i entorns educatius virtuals d’ensenyament i aprenentatge.

Conceptualització de materials educativoformatius digitals hipermèdia.

Anàlisi, disseny, desenvolupament, implementació i avaluació de propostes formatives globals que es basen en l’ús de les TIC (e-learning).

Justificació i desenvolupament d’estratègies instruccionals, activitats for-matives i intervencions docents avaluatives d’e-learning.

Coordinació dels processos de disseny instruccional i tecnològic de siste-mes formatius telemàtics, de creació d’entorns educatius virtuals i d’elaboració de materials formatius hipermèdia.

Identificació d’indicadors de qualitat i progrés d’accions educatives i recur-sos educatius amb suport de les TIC.


Setembre 2010 10

4. Estructura del curs

El curs de Projecte d’aplicació és específic de cada especialitat (Direcció,

Disseny tecnopedagògic o Processos docents).

El curs d’aplicació té un valor acadèmic de 12 crèdits ECTS i s’articula

mitjançant un conjunt de fases i subfases que descriurem a continuació i

que han estat dissenyades per a repartir l’esforç al llarg del semestre i per

a facilitar que el professorat consultor pugui realitzar una orientació conti-

nuada:

Fase 1. Proposta i enfocament del projecte

Aquesta primera fase consisteix en la presentació d’una proposta

de projecte i d’un pla general de treball que contingui:

• el títol del projecte;

• contextualització en el si de l’organització escollida;

• justificació de la seva pertinència i valor per a l’organització;

• objectius generals i específics;

• planificació de tasques generals;

• viabilitat de tasques d’implementació, i

• calendari previst per a la seva realització.

Aquesta proposta s’ha d’enviar al fòrum de l’aula i ha de ser con-

sensuada i avalada pel professor del projecte, fet que iniciarà la

guia personalitzada amb els seus comentaris i orientacions.


Setembre 2010 11

Fase 2. Desenvolupament del projecte (amb dues subfases)

Recomanem que el pla de treball acordat amb el professor consul-

tor del projecte contingui un mínim de 3 lliuraments previs (inclosa

la proposta d’enfocament del projecte presentada en la fase 1) a la

memòria final, amb la finalitat que s’avaluï el projecte durant el pro-

cés d’elaboració i no solament al final. Aquests lliuraments es rea-

litzaran a tall d’activitats d’avaluació contínua i és competència del

professor coordinar aquesta dinàmica amb els participants. Cada

lliurament ha de recollir el treball prèviament realitzat i consensuat

pel professor. La distribució recomanada és la següent:

2.1. Anàlisi de necessitats i disseny detallat del projecte. I infor-

me del desenvolupament de les tasques prèvies a la implemen-

tació del projecte.

2.2. Informe d’implementació i informe d’avaluació.

Fase 3. Presentació del projecte

Finalment s’haurà de presentar la memòria per escrit i un resum

en forma de presentació digital.

En aquest sentit, amb una antelació suficient, cal comunicar a

l’estudiant les dates exactes sobre quan i com s’efectuarà la pre-

sentació i defensa del projecte, encara que ja es descriuen en el

calendari que es presenta en aquest document.


Setembre 2010 12

5. Temporització del curs

El curs de Projecte d’aplicació del màster d’Educació i TIC (e-learning),

especialitat de Disseny tecnopedagògic es durà a terme entre el 21 de

setembre de 2010 i el 11 de gener de 2011. Després d’aquesta data,

s’activa el procés de lliurament, defensa i avaluació del projecte, les indi-

cacions de les quals es mostraran, amb prou antelació, al tauler de l’aula.

Cadascuna de les fases de les quals consta el projecte té una càrrega

lectiva d’1, 2, 3 o 4 crèdits. Així doncs, la temporització de les fases que-

da distribuïda de la manera següent:

Fase Valor Nombre mínim de

lliuraments

Dates

1. Proposta i enfoca-ment

2 crèdits 1 21/09/10 a 07/10/10

2.1. ADDIE I: Anàlisi de necessitats i disseny, i primera fase de desen-volupament (ADDIE II)

4 crèdits 1-2 07/10/10 a 14/11/10

2.2. ADDIE III: Imple-mentació i avaluació

3 crèdits 1-2 14/11/10 a 14/12/10

3. Redacció final i pre-sentació

3 crèdits 2 14/12/10 a 11/01/11

Data límit de tramesa de la memòria i la presentació: 11/01/2011 Data límit de resposta a les preguntes de defensa: 25/01/2011


Setembre 2010 13

El document final ha d’incloure els apartats de contingut següents:

• Portada • Índex de continguts • Introducció: presentació i menció de l’estructura organitzativa

de la pròpia memòria • Resum executiu • Contextualització del projecte • Justificació • Anàlisi de les necessitats de l’organització • Aspectes clau del projecte • Objectius • Planificació: disseny del projecte, planificació de tasques • Desenvolupament i implementació del projecte: outputs ob-

tinguts amb les tasques • Avaluació • Conclusions • Cronograma final • Bibliografia citada • Annexos (si escau)

I les característiques següents amb relació al format:

Presentació de la memòria per escrit: Word o RTF

Presentació del projecte: en format PPT o altres formats multimè-

dia estàndard (HTML, XML)

Cal informar oportunament mitjançant el tauler del professor dels canals

que s’hauran d’utilitzar per als lliuraments finals, així com de les seves

característiques específiques.

En l’apartat de metodologia es recullen indicacions generals i específi-

ques amb relació als recursos, a les estratègies i als diferents lliuraments

que cal realitzar al llarg del curs.


Setembre 2010 14

6. Funcions i rols docents

Els projectes s’assignen a una aula segons l’àrea específica escollida

amb la finalitat de compartir recursos específics i realitzar activitats gru-

pals. Cadascuna de les aules està assignada a un professor consultor

del projecte, que al seu torn té un professor responsable del curs vincu-

lat directament a la direcció acadèmica del programa.

El professor del projecte ha d’assumir el rol de motivar i orientar els par-

ticipants en tots els aspectes relatius al desenvolupament del projecte

com ara:

• l’elecció del tema,

• la concreció dels objectius,

• l’enfocament,

• la metodologia de treball,

• l’estructura,

• la resolució de dubtes,

• la presentació de la memòria o treball final.

Totes aquestes funcions de suport han de conformar una guia personalit-

zada per a cadascun dels estudiants, ja que ha de contenir tots els ele-

ments necessaris amb referència a cadascun dels projectes per a la seva

planificació i desenvolupament.

La figura del professor responsable de curs ha d’assumir la coordinació

del curs del projecte d’aplicació des del punt de vista d’expert i com a

enllaç directe a la coordinació i direcció acadèmica del programa, per

atendre tots aquells aspectes acadèmics que es desencadenin a partir de

la posada en marxa del projecte.


Setembre 2010 15

7. Metodologia

Per tal de garantir el desenvolupament correcte del projecte, es recoma-

na treballar a partir de metes clarament identificades i per a això és

necessari realitzar les activitats següents en diferents períodes i avaluar-

les.

• Proposta de projecte i justificació.

• Configuració d’un dossier electrònic en què es reculli tot el procés de posada en marxa, desenvolupament i acabament del projecte.

• Recollida d’informació (mitjançant enquestes, entrevistes, consultes a bases de dades, lectura de documentació i bibli-ografia, etc.), segons l’enfocament i les necessitats del pro-jecte.

• Anàlisi i interpretació de les dades obtingudes.

• Disseny exhaustiu del projecte.

• Desenvolupament i implementació.

• Recollida d’outputs (DAFO, pla de comunicació, disseny del pla de GC, valoració, avaluació...), segons l’enfocament i les necessitats de cada projecte.

• Memòria final i presentació.

Aquestes activitats les ha de concretar el professor consultor del projecte

d’aplicació, després de consensuar amb cada estudiant el tipus de projec-

te i el pla de treball personalitzat corresponent.

De vegades, alguns projectes requereixen salvaguardar la confidencialitat

d’una part de les accions dutes a terme o de certa informació contextual.

Si es dóna aquest cas, cal acordar entre l’alumnat, l’organització i el pro-

fessor del projecte les mesures que s’han de prendre: ocultar o canviar el


Setembre 2010 16

nom de l’organització, compartir una part dels documents a l’aula i reser-

var la versió completa per a l’anàlisi del professorat i tribunal, introduir un

paràgraf d’exigència de confidencialitat en el text dels documents, signa-

tura de compromís de confidencialitat o altres mesures d’aquesta índole.

En qualsevol cas, els diferents lliuraments de cada projecte s’han de

compartir totalment o en part amb la resta de companys a la bústia oberta

Fòrum, per a potenciar, d’aquesta manera, la possibilitat de rebre no so-

lament la retroalimentació o feedback personalitzat del professor, sinó

també els comentaris i aportacions dels companys de curs.

A més d’aquestes accions i activitats es recomana treballar i compartir

amb altres estudiants del grup aspectes que puguin ser d’índole transver-

sal, com ara fonts i recursos bibliogràfics, metodologies i estratègies, re-

flexions sobre el procés, debat d’idees, consulta de dubtes a altres com-

panys, etc.

La metodologia del projecte, com s’ha anat exposant, es basa en una

adaptació del denominat model ADDIE (anàlisi, disseny, desenvolupa-

ment, implementació i avaluació) molt utilitzat en disseny instruccional. La

seva visió sistèmica en fases que es realimenten s’adequa a un projecte

orientat a l’aplicació en entorns professionals, tant si l’objecte del projecte

és el disseny instruccional com si no.

En la taula següent s’ofereixen a títol d’exemple accions dels estudiants

com a responsables del seu projecte per a diversos tipus de projecte i

subfases ADDIE.


Setembre 2010 17

Subfase Tipus de projecte

Anàlisi Disseny Desenvolupament Implementació Avaluació

Estudi de viabilitat d’una innovació

Anàlisi exhaustiva de les necessitats de l’organització i el seu context. Justificació del projecte i de la innova-ció, aspectes culturals que cal considerar.

Planificació del projecte d’estudi: disseny de tas-ques, criteris, models im-plicats i recursos necessa-ris per a portar a terme la innovació. Disseny de la innovació: objectius, temporització de recursos, tasques, criteris, disseny de l’avaluació de la innovació.

Realització de tasques que condueixin a l’informe de viabilitat. Resultats parcials de les tasques.

Informe postdisseny con-trastat. Presentació a l’organització del disseny de la innovació.

Pla d’avaluació. Avaluació del disseny de la innovació: presentació a l’organització, contrast amb criteris externs de qualitat o èxit. Avaluació del projecte fins al moment. Prospectiva: estudi de dife-rents propostes alternatives d’innovació.

Disseny d’un prototip o pilot Anàlisi exhaustiva de les necessitats de l’organització i el seu context. Justificació del projecte i dels objectius a assolir. Anàlisi dels aspectes culturals que cal considerar.

Planificació del projecte de disseny: previsió de tas-ques, criteris, recursos i models del prototip o expe-riència pilot. Objectius a assolir. Disseny del prototip o de l’experiència pilot: objec-tius, temporització de re-cursos, tasques, criteris, disseny de l’avaluació del prototip o de l’experiència pilot.

Realització de tasques que condueixin al prototip o pilot. Resultats parcials de les tasques.

Informe postdisseny con-trastat. Presentació a l’organització del prototip o disseny de l’experiència pilot.

Pla d’avaluació. Avaluació del disseny del pilot o prototip: presentació a l’organització, contrast amb criteris externs de qualitat o èxit. Avaluació del projecte fins al moment. Prospectiva: estudi de variants en el prototip o disseny de l’experiència pilot.


Setembre 2010 18



Disseny, implementació i avaluació d’un prototip o pilot

Anàlisi exhaustiva de les necessitats de l’organització i el seu context. Justificació del projecte i dels objectius a assolir. Anàlisi dels aspectes culturals que cal considerar en el disseny i implementació.

Planificació del projecte: previsió de tasques, crite-ris, recursos i models del prototip o experiència pilot. Objectius a assolir. Disseny del prototip o de l’experiència pilot: objec-tius, temporització de re-cursos, tasques, criteris, disseny de l’avaluació de la innovació. Disseny de la fase d’implementació o verifica-ció del prototip o experièn-cia pilot.

Realització de tasques que condueixin al prototip o pilot i preparin la seva implementació. Resultats parcials de les tasques.

Informe de l’experiència d’implementació d’accions amb el pilot o prototip. Presentació a l’organització d’aquest informe.

Avaluació de la prova pilot o proves amb el prototip. Avaluació del projecte fins el moment. Prospectiva: estudi de variants en el prototip o disseny defini-tiu d’implementació generalit-zada de l’experiència assaja-da.

Disseny d’un pla d’actuació Anàlisi exhaustiva de les necessitats de l’organització i el seu context. Justificació del projecte i dels objectius a assolir. Anàlisi dels aspectes culturals que cal considerar.

Planificació del projecte per a elaborar el pla: previ-sió de tasques, criteris, recursos, comparatives i models. Objectius buscats. Disseny del pla d’actuació.

Realització de les tasques que condueixen al pla. Resultats parcials de les tasques.

Pla d’actuació en la fase d’implementació. Presentació a l’organització o institució educativa.

Avaluació del pla: presentació a l’organització, contrast amb criteris externs de qualitat o èxit. Avaluació del projecte fins al moment. Prospectiva: estudi de possi-bles variants en el pla.


Setembre 2010 19



Disseny, implementació i avaluació d’innovacions o millores

Anàlisi exhaustiva de les necessitats de l’organització i el seu context. Justificació del projecte i dels objectius a assolir. Anàlisi dels aspectes culturals que cal considerar en el disseny i implementació.

Planificació del projecte: tasques, criteris, models que guiaran el projecte. Disseny de la innovació: objectius, temporització de recursos, tasques, criteris, disseny de l’avaluació de la innovació. Disseny de la fase d’implementació o verifica-ció de la innovació.

Realització de les tasques que condueixen al disseny i preparen la implementa-ció. Resultats parcials de les tasques.

Implementació de la inno-vació. Informe final de l’experiència. Presentació a l’organització o institució educativa.

Avaluació de la innovació. Avaluació del projecte fins al moment. Prospectiva: estudi de variants en la innovació o el seu dis-seny definitiu d’implementació generalitzada.

Redisseny de processos vinculats

Anàlisi exhaustiva de les necessitats de l’organització i el seu context. Justificació del projecte, aspectes cultu-rals que cal considerar. Anàlisi de processos actuals i els seus resul-tats.

Planificació de les tasques, criteris, models implicats en el redisseny, així com dels recursos necessaris.

Realització de les tasques que condueixen al redis-seny. Resultats parcials de les tasques.

Informe contrastat posteri-or al redisseny. Presentació a l’organització o institució educativa.

Avaluació del redisseny. Avaluació del projecte fins al moment. Prospectiva: estudi de variants en la proposta final i en la seva implementació a gran escala a l’organització o institució edu-cativa.

Avaluació de resultats d’un projecte en marxa

Anàlisi exhaustiva de les necessitats de l’organització i el seu context. Exposició de l’històric de resultats. Justificació del projecte d’avaluació, aspectes culturals que cal consi-derar.

Disseny de les tasques, criteris, models implicats en l’avaluació, així com dels recursos necessaris.

Realització de les tasques que condueixen a l’avaluació. Resultats par-cials de les tasques.

Informe d’avaluació. Presentació a l’organització o institució educativa.

Avaluació del projecte analit-zat. Avaluació del projecte d’avaluació. Prospectiva.


Setembre 2010 20

8. Materials i recursos

Els estudiants i el professorat, des de l’aula, tenen a la seva dis-

posició aquesta guia general del projecte d’aplicació i, a més,

com a material individualitzat, l’estudiant, amb l’ajuda del profes-

sor, haurà de configurar la guia personalitzada, a partir del lliura-

ment de la proposta del projecte i sobre la base de la retroalimen-

tació que es vagi donant de manera continuada.

Així mateix, l’aula del projecte d’aplicació ha d’estar dotada de

recursos, fonts bibliogràfiques i bases de dades pròpies de

l’àrea d’Educació i TIC (e-learning). A més, cal dotar l’aula de re-

cursos referents a la metodologia i al desenvolupament de pro-

jectes.

A mesura que el curs avanci i es recullin necessitats específiques,

s’ha de dotar l’aula d’altres recursos sol·licitats pels mateixos par-

ticipants.

Així mateix, més endavant, s’hauran de proporcionar més detalls

sobre la presentació de la memòria final del projecte, amb

l’objectiu d’ajudar a estructurar el document amb la màxima clare-

dat.

L’aula disposa d’un disc compartit o disc per a elaborar un e-

portfoli en el qual cada alumne té una carpeta que haurà de ges-

tionar ell mateix i que té diferents funcions. D’una banda, és una

còpia de seguretat del dossier del projecte que cada alumne

desenvoluparà en el seu equip local amb continguts com les ver-

sions validades, els instruments utilitzats (entrevistes, enquestes,

pautes i recollida d’informació...), documents públics de

l’organització analitzats, exemples... D’altra banda, aquest e-

portfoli ha se servir de via per a compartir els avenços propis amb

la resta de companys. Finalment, és un recurs que el professor del


Setembre 2010 21

projecte pot utilitzar per a recuperar alguna versió del projecte que

necessiti consultar. És una activitat paral·lela que considera com-

petències vinculades a la gestió de la informació i el coneixement.

S’espera que cada alumne generi una estructura de carpetes simi-

lar a la següent:

D’aquesta manera, i amb la dinamització del professor consultor i la interacció dels alumnes, s’espera que es constitueixi una comu-nitat de pràctica vertadera que potenciï l’aprenentatge de cadas-cun dels seus membres.


Setembre 2010 22

9. Seguiment i guia personalitzada

El professor del projecte ha de realitzar un seguiment personalit-

zat de cada projecte per mitjà de la resolució de dubtes i suggeri-

ments específics sobre el desenvolupament de cadascuna de les

fases i lliuraments. El conjunt de la retroalimentació del consultor i

el seu procés de negociació amb l’alumne es constitueix en una

guia personalitzada, que consisteix en un conjunt de diverses

interaccions: missatges de resposta a bústia compartida, missat-

ges de resposta a bústia personal, comentaris en els mateixos

documents lliurats, comentaris generals, proposta de materials

complementaris i exemples.

Vegem en una taula resum els diferents lliuraments i les seves

característiques (les fases i subfases s’han d’acordar entre pro-

fessor i alumne a partir de la guia personalitzada, encara que a

grans trets haurà de respondre a les fases presentades en el ca-

lendari acadèmic oficial). La taula següent n’és un exemple:


Setembre 2010 23

Lliurament Contingut Format del document Bústia de tramesa

Via de la guia personalitzada

Fase 1. Proposta i enfocament del projecte

Títol del projecte, contex-tualització del projecte en el si de l’organització escollida, justificació de la seva pertinència i valor per a l’organització, objectius generals i específics, planificació de tasques generals i calendari previst per a la seva realització.

.doc o .rtf amb el nom següent:

nusuari_Fase1_proposta.doc

nusuari_Fase1_proposta.rtf

en què nusuari és el nom d’usuari que l’alumne utilitza per a validar-se a l’entrada de la universitat i que coinci-deix amb la part esquerra de l’arrova del seu correu de la UOC. Per exemple, l’estudiant Julián Platón, amb el correu [email protected], tindria com a nom d’usuari jplaton.

En el cas d’enviar diverses versions s’haurien de marcar de la manera se-güent:

nusuari_Fase1_Proposta_v2.rtf

nusuari_Fase1_Proposta_v3.rtf

Fòrum, carpeta Proposta

Comentari general al fòrum i resposta personalitzada, si s’escau, amb orientacions precises fins que la propos-ta sigui validada.


Setembre 2010 24



Fase 2.1. Anàlisi de necessitats

Contingut del lliurament de la fase 1 més anàlisi de necessitats exhaustiva amb referència a les fonts i instruments utilitzats per a la seva detecció.

Les millores o canvis realitzats sobre apartats d’anteriors fases s’hauran de marcar amb color.


nusuari_Fase2.1_Analisi.doc

nusuari_Fase2.2_Analisi.rtf

o versions successives ben anomena-des.

Fòrum, carpeta ADDIE

Comentari general al fòrum i resposta personalitzada, si s’escau, amb orientacions precises fins que el docu-ment mostri la superació dels objectius competenci-als implicats.

Fase 2.2. Dis-seny detallat del projecte

Contingut del lliurament de la fase 2.1 més disseny detallat del projecte, amb un detall especial de la planificació de les tasques que cal desenvolupar i accions que cal implemen-tar, així com les pautes d’avaluació.



nusuari_Fase2.2_Disseny.doc

nusuari_Fase2.2_ Disseny.rtf





Setembre 2010 25



I informe del desenvolupament de les tasques prèvies a la implementació del projecte

Contingut del lliurament de la fase 2.2 més informe detallat del desenvolupa-ment de les tasques realit-zades abans de la imple-mentació i referències als outputs obtinguts.



nusuari_Fase2.2_Desenvolupament.doc

nusuari_Fase2.2_ Desenvolupament.rtf




Fase 2.3. Informe d’implementació

Contingut del lliurament de la fase 2.2 més informe detallat de la implementa-ció de les accions pròpies d’e-learning, quan n’hi hagi, o similars.



nusuari_Fase2.3_Implement.doc

nusuari_Fase2.3_Implement.rtf





Setembre 2010 26



Fase 2.4. Informe d’avaluació

Contingut del lliurament de la fase 2.3 més informe detallat de l’avaluació de les accions pròpies d’e-learning, quan n’hi hagi, o del mateix projecte.



nusuari_Fase2.4_Avalua.doc

nusuari_Fase2.4_Avalua.rtf




Fase 3.1. Memò-ria

Portada, índex de contin-guts, presentació resum i organització de la memò-ria, contextualització, justificació, anàlisi de necessitats de l’organització, aspectes clau del projecte, objec-tius, planificació, disseny del projecte, planificació de tasques, desenvolupa-ment i implementació del projecte, outputs obtinguts amb les tasques, avalua-ció, conclusions, crono-grama, bibliografia citada. Annexos


nusuari_Fase3.1_Memoria.doc

nusuari_Fase3.1_Memoria.rtf

Bústia defensa


Setembre 2010 27



Fase 3.2. Pre-sentació digital

Resum de la memòria prioritzant els aspectes més visuals i clau del projecte, així com la seva avaluació i conclusió en forma de resum executiu.

.ppt, .html, .xml, vídeo estàndard... amb el nom

nusuari_Fase3.2_Presenta.ppt

nusuari_Fase3.2_Presenta.html etc.

Bústia defensa

Fase 3.3. Autoa-valuació

Document d’autoavaluació de la memòria i procés seguit. Aquest document és a disposició de l’estudiant abans d’acabar la fase 2.

.doc, .rtf

nusuari_Fase3.3_Autoava.doc

nusuari_Fase3.3_Autoava.rtf

Bústia defensa

Fase 3.4. Defen-sa

Document de resposta a les preguntes formulades pel tribunal.

.doc, .rtf

nusuari_Fase3.4_Defensa.doc

nusuari_Fase3.4_Defensa.rtf

Bústia defensa


Setembre 2010 28


Setembre 2010 29

10. Avaluació

Orientacions d’avaluació per als projectes d’aplicació del màster d’Educació i TIC (e-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya

1. Introducció

El màster d’Educació i TIC (e-learning) s’emmarca dins de la Uni-

versitat Oberta de Catalunya (UOC) i la seva intencionalitat és

oferir respostes pertinents a les demandes de la societat actuals

en l’àmbit de l’educació i la formació basada en l’ús de les TIC.

Les bases conceptuals i pràctiques en les quals es fonamenta el

màster s’orienten en el camp de la formació de professionals in-

novadors i proactius que adquireixin i desenvolupin competències

professionals que els habilitin en la generació de noves maneres

de realitzar la seva gestió formativa amb la inclusió de les TIC a

les organitzacions.

El projecte d’aplicació és una activitat acadèmica de caràcter teo-

ricopràctic que permet evidenciar i consolidar les competències

bàsiques, específiques i transversals adquirides i desenvolupades

al llarg de la formació assolida en el màster.

2. El model d’avaluació de la UOC i els projectes d’aplicació

El model pedagògic subjacent a les accions formatives que ofereix

la UOC se circumscriu en un concepte de formació universitària

que busca donar respostes a les demandes de la societat en l’era

de la globalització i del coneixement. Per això, emfatitza l’ús inten-

siu de les TIC amb la finalitat de superar les limitacions de l’espai i

temps. Això proporciona un avantatge efectiu a l’hora de situar-

nos davant de l’avaluació, ja que permet oferir un procés

d’avaluació de caràcter personalitzat. Ara bé, el referent estratègic


Setembre 2010 30

en l’avaluació dels aprenentatges dels estudiants de la UOC és

l’avaluació contínua, que emergeix com un dels elements cen-

trals del model pedagògic promogut per la UOC. Les pràctiques

d’avaluació de la Universitat Oberta de Catalunya estan orientades

des d’un model d’avaluació sostingut en dos eixos bàsics: avalua-

ció contínua i avaluació formativa.

La naturalesa del procés d’avaluació gestionat a la UOC té com a

base la constatació no solament dels progressos en

l’aprenentatge dels estudiants, sinó l’oferiment d’oportunitats reals

de desplegar les seves capacitats i coneixements adquirits per a

donar compte del seu grau de competència davant d’una formació

determinada. Aquest aspecte es veu clarament expressat en els

projectes d’aplicació del màster en què el treball i la consolidació

de certes competències es veuen molt definides. Així és possible

identificar que el component fonamental sobre el qual s’estructura

un projecte d’aquest tipus és la seva practicitat. És a dir, que com

a producte busca identificar i aplicar a la realitat aquells aprenen-

tatges teoricopràctics que s’han anat aconseguint en el procés

formatiu desenvolupat al llarg del màster. En contrapartida, quant

a procés, en el cas dels estudiants, aquesta activitat pràctica els

permet adonar-se al llarg del seu procés formatiu dels graus

d’assoliment de la formació adquirida i del nivell de desenvolupa-

ment de les competències treballades.

Atesa la dimensió personalitzada del projecte d’aplicació,

s’afavoreix el seguiment i la retroalimentació, oportuna i pertinent,

de cadascun dels estudiants per part del professor consultor del

projecte en cadascuna de les etapes que es desenvolupen. Per

tant, la finalitat principal del procés d’avaluació de seguiment és

guiar i facilitar el camí als estudiants perquè portin a bon terme els

objectius i productes derivats de la seva acció pràctica en aquesta

instància formativa/aplicativa, que s’insereix en l’etapa final del

seu procés formatiu dins del màster. Per això, podem indicar que


Setembre 2010 31

el tipus d’avaluació que es privilegia en aquesta fase de producti-

vitat s’erigeix com el suport orientador de l’estudiant perquè el

desenvolupament dels seus projectes d’aplicació sigui una realitat

reeixida.

3. Objectius de l’avaluació: fases previstes Les metes o objectius d’avaluació s’identifiquen amb aquelles

competències professionals més genèriques i altres competències

de tipus transversal (més globals) que podem situar amb caràcter

comú per a tots els estudiants del màster. A aquestes s’hi sumen

aquelles competències més específiques (bàsiques) pròpies de la

formació en TIC que igualment s’han d’evidenciar en el projecte

d’aplicació en les seves respectives fases. És a dir, que els projec-

tes d’aplicació ens permeten confirmar a la pràctica el grau

d’adquisició i consolidació de certes competències professionals

que orienten la formació proporcionada pel màster.

El quadre següent permet evidenciar les fases que perfilen el pro-

jecte d’aplicació del màster:

Fases del projecte d’aplicació

Valor en crèdits

1. Proposta i planificació

2 crèdits

2. Desenvolupament (2 subfases)

7 crèdits

3. Presentació

3 crèdits


Setembre 2010 32

4. Moments per a l’avaluació del projecte d’aplicació

El procés d’avaluació, que és concebut com una instància valora-

tiva integral, es desenvolupa en dos grans moments:

a) El primer moment d’avaluació correspon al professor con-

sultor realitzar-lo en cadascuna de les fases abans descrites i a

partir de la proposta aprovada que enuncia clarament aquelles

competències bàsiques que s’han de treballar en el seu desenvo-

lupament. Permet que l’estudiant optimitzi el seu esforç de manera

progressiva, tan mitjançant la retroalimentació rebuda, com en la

seva pròpia experiència metacognitiva sobre les tasques realitza-

des. Dins d’aquesta primera fase també es preveu la possibilitat

que cada estudiant realitzi un procés d’autoavaluació del seu

projecte i producte amb la finalitat de verificar si els seus aven-

ços s’identifiquen amb els objectius proposats i, per tant, són sus-

ceptibles de ser avaluats en la fase final, una vegada lliurada la

memòria.

b) Un segon moment, que adquireix un caràcter més global i per

tant amb intencionalitat de valoració acumulativa, és aquell

que es desenvolupa des que els estudiants dipositen la seva me-

mòria de projecte en l’apartat de defensa de l’aula de projectes

d’aplicació del màster. En aquest cas, la responsabilitat de realit-

zar el procés valoratiu s’amplia de manera pertinent a una comis-

sió d’avaluació, que davant de les troballes de cada projecte

d’aplicació realitza la seva avaluació i veredicte expressat en una

qualificació qualitativa i quantitativa.


Setembre 2010 33

5. Criteris per a valorar els projectes En la guia d’elaboració dels projectes d’aplicació és possible iden-

tificar tres fases que permeten portar a terme els objectius propo-

sats amb èxit. En cada una d’elles es poden definir els criteris

d’avaluació que s’inclouen en els projectes d’aplicació del màster.

És important destacar que l’enfocament de l’avaluació està centrat

en els productes dels estudiants ja que no s’està avaluant la per-

sona de l’estudiant. En aquest sentit, es valoren tots i cadascun

dels esforços dels estudiants de manera pertinent, i s’atorga cohe-

rència a tot el procés des de la seva concepció inicial fins a la fase

de culminació que arriba amb el dipòsit de la memòria final i el

resum executiu en l’apartat de defensa.

Els criteris, orientatius, que s’inclouen en el procés d’avaluació

dels projectes d’aplicació de la UOC es poden confirmar en la

pauta d’autoavaluació, que s’adjunta al final d’aquest document

intern i que es facilita amb la finalitat de donar una mirada holística

i comprensiva al desenvolupament que ha assolit el projecte fins

aquest punt d’avenç del curs.

6. Defensa del projecte

És una etapa de culminació dins del mòdul de projecte d’aplicació

del màster que comença quan els estudiants conclouen els crèdits

previstos en el curs, en finalitzar l’etapa de desenvolupament del

projecte d’aplicació.

La defensa dels projectes d’aplicació implica la concurrència d’un

conjunt d’agents involucrats en el procés d’avaluació: la coordina-

ció acadèmica, la coordinació docent, el professor responsable, el

professor del projecte, els estudiants i la Comissió d’Avaluació.


Setembre 2010 34

La finalitat de dur a terme aquesta fase reeixidament requereix

una infinitat d’accions que podem observar en el requadre se-

güent, en el qual s’exposen de manera succinta els compromisos

que han d’assumir uns i altres en els diversos moments del pro-

cés.

♦ Descripció de la fase de defensa de projecte i constitu-

ció de la Comissió Avaluadora

a) Defensa de projecte: aquesta etapa del procés d’avaluació del

projecte d’aplicació del màster s’orienta a tancar i valorar els es-

forços desplegats durant el desenvolupament del projecte. Reque-

reix que els estudiants lliurin la seva memòria final del projecte i

una presentació en PowerPoint. Això té la finalitat que ambdós

productes siguin avaluats pels membres de la Comissió

d’Avaluació, que s’ha de constituir especialment per a això.

b) Constitució de la Comissió d’Avaluació: es duu a terme

quan s’han cobert tots els crèdits previstos en el desenvolupament

del curs i comença la fase d’avaluació final que implica el dipòsit

de la memòria final del projecte d’aplicació per part dels estudiants

i la tramesa d’un resum del seu treball (presentació en Power-

Point) en l’espai de defensa del projecte. Aquesta constitució és

convocada pels coordinadors acadèmics i és comunicada als inte-

grants de la Comissió Avaluadora per la coordinació docent.

♦ Habilitació de l’espai de defensa per a alumnes i Comis-

sió d’Avaluació a) Espai de defensa: una vegada conclosa la fase de desenvolu-

pament del projecte, s’inicia l’etapa de presentació del projecte

d’aplicació amb la qual es comença el procés d’avaluació dels

productes assolits pels estudiants en el marc del seu treball per-

sonalitzat. Amb la finalitat que es publiquin aquests esforços i s’hi

faciliti l’accés a la Comissió d’Avaluació, la Direcció Acadèmica del

màster procedeix a l’habilitació de la instància de defensa de pro-

jectes (procediment que es demana oportunament als encarregats


Setembre 2010 35

de la gestió acadèmica). L’espai pròpiament dit s’habilita a l’aula

de formació, i s’ha d’identificar degudament, amb la intenció que

tant els estudiants com els diversos agents que participen en

l’avaluació dels projectes d’aplicació tinguin accés als materials

que s’hi dipositin.

b) Comissió d’Avaluació: és una instància que sorgeix per a do-

nar una credibilitat i objectivitat més grans al procés d’avaluació a

què són sotmesos els productes (no els estudiants) propis

d’aquest curs de projecte d’aplicació. La seva aportació, fonamen-

talment, és de caràcter complementari de tot el procés d’avaluació

continu que ha realitzat el professor del projecte durant les diver-

ses etapes del mòdul. Per tant, els resultats obtinguts per aquesta

Comissió d’Avaluació es constitueixen com el segon referent de

base per a la qualificació final dels estudiants (el primer antece-

dent és l’avaluació de procés que ha assignat el professor del pro-

jecte abans de començar la fase de defensa del projecte

d’aplicació publicada en l’apartat d’avaluació dels estudiants del

curs).

Els integrants de la Comissió Avaluadora són: el professor del

projecte del curs, el professor responsable i els coordinadors aca-

dèmics del màster. (Excepcionalment es demana que un o més

consultors del mateix màster s’integrin en qualitat d’avaluadors

externs, per tal d’agilitar aquesta fase d’avaluació final si el nom-

bre de projectes d’aplicació així ho exigeix).

♦ Evidències del procés d’avaluació final d’accés públic

a) Memòria del projecte i el seu resum executiu: cadascun dels

estudiants que han cursat el mòdul del projecte d’aplicació ha de

desar a l’espai de defensa habilitat a l’aula la memòria elaborada

(informe del projecte d’acord amb les pautes suggerides en la guia

del curs) juntament amb un resum dels aspectes essencials del


Setembre 2010 36

seu treball en format PowerPoint, que no ha de superar les 12

diapositives.

b) Preguntes de la Comissió: atès que els diversos membres de

la Comissió d’Avaluació han procedit a realitzar la valoració dels

esforços dels estudiants, s’ha d’arribar a un consens sobre les

preguntes (un mínim de dues preguntes) que ha d’enviar el pro-

fessor responsable a cadascun dels interessats per mitjà de

l’espai de defensa, amb la intencionalitat d’aclarir, justificar o am-

pliar algun apartat del projecte d’aplicació que la Comissió consi-

deri pertinent. Cal destacar que, si s’escau algun aclariment sobre

les preguntes plantejades perquè els estudiants puguin defensar-

les pertinentment, aquest aclariment l’han de sol·licitar tot seguit

(en un missatge a l’espai de defensa i amb còpia al professorat

responsable) les persones interessades i no poden passar més de

24 hores perquè la Comissió remeti l’aclariment corresponent a

l’estudiant.

c) Respostes dels estudiants: una vegada s’hagin remès les preguntes (i els possibles aclariments en els casos que ho reque-reixin) als estudiants, aquests disposen d’un termini no superior a dos dies per a enviar les seves respostes a la Comissió, que no es poden estendre més enllà de dos folis. Tenen llibertat d’acció per treballar aquestes respostes creativament d’acord amb la focalit-zació i envergadura de la pregunta realitzada. ♦ Valoracions finals de la Comissió i qualificació final del

projecte

La Comissió d’Avaluació es reuneix, una vegada valorada la res-

posta de tots els estudiants, amb la finalitat de procedir a deliberar

l’avaluació final de cadascun d’ells en la fase de defensa del pro-

jecte d’aplicació. S’haurà de tenir en consideració l’avaluació que

ha aconseguit l’estudiant en les valoracions realitzades pel profes-

sor del projecte i que està publica en l’apartat d’avaluació del curs

respectiu.


Setembre 2010 37

La qualificació final del curs de Projecte d’aplicació per a cada

estudiant és l’avaluació resultant de la ponderació acumulativa

d’aquests dos productes (qualificació assignada pel professor del

projecte i qualificació assignada per la Comissió d’Avaluació en la

fase de defensa). Un cop ha acabat el procés avaluatiu, la Coordi-

nació Acadèmica ha de comunicar la qualificació final a la persona

interessada oportunament a la seva bústia personal i n’ha de dei-

xar constància en el seu expedient acadèmic.


Setembre 2010 38

Pauta d’avaluació del projecte d’aplicació de les TIC en

l’educació i la formació de la UOC

Nom de l’alumne/a ........................................................................................................

La pauta autoavaluativa següent es compon de dos grans sectors

que permeten recollir les evidències dels productes assolits en el

desenvolupament del seu projecte d’aplicació. Els aspectes cen-

trals, que fan menció a l’estructura lògica i pertinent que ha

d’assolir tot projecte d’aquesta envergadura. Els aspectes especí-

fics basats en les TIC, que es corresponen amb les competències

professionals bàsiques, s’han de fer evidents en la seva memòria

final del curs d’aplicació.

Aspectes centrals i comuns a tot projecte, així com alguns de

més específics de l’àmbit propi de les TIC

Es relacionen de manera directa amb els elements suggerits i tre-

ballats en la guia general del curs d’aplicació que ha orientat

l’elaboració del projecte.

Portada Índex Introducció Objectius Estructura del projecte Planificació i desenvolupament Planificació de tasques - temportització Desenvolupament del projecte Conclusions i propostes Bibliografia Annexos (només si es considera oportú i/o acompanyen el projecte)


Setembre 2010 39

Per a realitzar l’autoavaluació del seu projecte d’aplicació ha

d’assignar la seva puntuació marcant amb el valor numèric cor-

responent, d’acord amb l’escala proposada.

Molt bé (5) Bé (4) Mitjanament bé (3) Deficient (2) Absència del tret avaluat (1) És important que la resposta s’inclogui en aquell grau de

l’escala que reflecteixi millor la seva autovaloració de

l’aspecte avaluat.

Criteris d’avaluació comuns a tot projecte d’aplicació de màster Absència

del tret ava-luat

Deficient Mitjana-ment bé

Bé Molt bé

La portada s’ha confeccionat de manera correcta: té tots els ele-ments que identifiquen el projecte.

El projecte presenta un índex numerat i coherent amb els diver-sos apartats que el constitueixen.

Hi ha una introducció al projecte que s’ha elaborat correctament.

Els objectius s’han redactat amb claredat i pertinència.

Els objectius generals inclosos són...

Els objectius específics es cor-responen amb els generals.

L’estructura que s’ha elaborat és...


Setembre 2010 40

El projecte conté una planificació que es pot valorar, des de la seva elaboració, com a...

Existeix una coherència interna entre la planificació i el desenvo-lupament.

Hi ha una pertinència adequada entre les tasques planificades i el calendari proposat.

La proposta de dates s’ajusta a l’envergadura de les activitats.

El desenvolupament del projecte s’ha abordat degudament en la memòria final.

La relació entre els objectius i el desenvolupament és...

El desenvolupament del projecte s’ha estructurat...

S’observa una justificació teòrica del projecte (se citen autors ido-nis).

Hi ha alguna referència empírica que sostingui el projecte.

La coherència de les conclusions, amb vista als objectius i el procés està...

Hi ha algunes propostes formula-des...

S’observa una viabilitat adequada de les propostes.

La bibliografia que se cita és...

La coherència entre la bibliografia i el projecte mateix es diria que és...

S’inclouen annexos en el projecte.

Els annexos expliquen part del desenvolupament del projecte.


Setembre 2010 41

Criteris d’avaluació propis de l’àmbit del projecte d’aplicació de les TIC Absència

del tret ava-luat

Deficient Mitjana-ment bé

Bé Molt bé

S’ha realitzat la identificació i justificació pertinent dels factors clau que s’han de considerar en la generació d’un projecte basat en les TIC.

S’han detectat adequadament les necessitats de l’organització per a promoure un projecte basat en les TIC.

S’observa una selecció adequada d’estratègies per a dissenyar i coordinar accions d’implantació de projectes basats en les TIC.

Les decisions preses en les diver-ses etapes del projecte han estat oportunes i pertinents amb vista a facilitar-ne el desenvolupament.

S’inclou una avaluació del procés del projecte en les seves diverses fases.

Es realitza una anàlisi pertinent de les transformacions que produeix la inclusió de les TIC a l’organització.

S’han exposat amb claredat i justi-ficadament els models pedagò-gics que sostenen la proposta.

Hi ha una justificació i aplicació pertinent dels models de disseny instruccional aplicats en la pro-posta formativa.

La presa de decisions ha estat oportuna i eficaç, i ha facilitat la continuïtat i el desenvolupament de la proposta.


Setembre 2010 42

S’han analitzat críticament les implicacions que representa per als diversos agents de la institució la implantació del projecte a l’organització.

S’han valorat l’impacte i les reper-cussions d’un projecte d’aplicació de TIC a l’organització.


Setembre 2010 43

11. Annex: Sobre l’estil de la memòria i els seus aspec-tes formals

La memòria final s’ha d’entendre com un document “professional”

fruit de l’anàlisi profunda de les necessitats de l’organització i no

com un treball acadèmic. Aquesta orientació s’ha de plasmar en

l’estil del document, en què no s’han de fer referències acadèmi-

ques del tipus “seguint les orientacions de la guia i del profes-

sorat...”, sinó il·lustrar el procés seguit justificant la presa de deci-

sions i les conclusions. Es tracta, doncs, de prioritzar un estil

analític, objectiu, reflexiu i formal. Per això, cal utilitzar la tercera

persona impersonal per a la redacció, i evitar el jo i el nosaltres

com a norma general: per exemple “amb aquesta acció es pre-

tén...” en lloc de fer “amb aquesta acció pretenc...”.

Com a norma general, el text s’ha de redactar en català i s’ha de

corregir degudament aprofitant les opcions de correcció dels dic-

cionaris digitals.

Cal tenir cura, especialment, de les citacions bibliogràfiques en

citar textualment, resumir o utilitzar conceptes basats en l’obra

d’un altre autor.

Aquestes citacions han de tenir l’estructura següent:

Pel que fa a la citació en el text d’un llibre de diversos autors o

d’una font electrònica o d’un article de revista:

(Harasim, L. et al. 1996: 112)

(Harasim, L., 1998)

(Castell, M., 2000: 5-24)

Pel que fa a la citació en la bibliografia:

Harasim, L., Hiltz, S. R., Teles, L., i Turoff, M. (1996). Learning

Networks. Cambridge: MIT Press.

ANOTACIONS


Setembre 2010 44

Harasim, Linda (1998). The Internet and Intranets for Education

and Training. A Framework for Action by Latin America and the

Caribbean

http://www.telelearn.ca/g_access/harasim_presentations/IADB9

7/IADB97.html [revisat el maig de 2002]

Castells, Manuel (2000). Materials for an exploratory theory of

the network society. British Journal of Sociology, gener de

2000, vol. 51, núm. 1, p. 5-24.

Vegem pas per pas les característiques dels diferents apar-

tats de la memòria

• Portada

S’espera que contingui els elements essencials que identifi-

quen el projecte: títol descriptiu del seu contingut, autoria, nom

oficial del màster en el qual es realitza, data i localitat

d’elaboració. Com en la resta de la memòria, la portada haurà

de tendir a un estil formal i descriptiu.

• Índex de continguts

Índex numerat dels apartats en els quals s’estructura la memò-

ria amb referència a les pàgines corresponents. Es recomana

la utilització de la funció d’inserció de taula de continguts del

processador de textos per a actualitzar de manera automàtica

els canvis realitzats al llarg del procés de redacció de la memò-

ria.

• Introducció

Apartat de presentació, resum i menció de l’estructura organit-

zativa de la memòria. Sense entrar en els apartats següents,


Setembre 2010 45

s’espera que s’hi indiqui breument com sorgeix el projecte, què

pretén, com s’ha desenvolupat i com s’estructura el document.

• Resum executiu

Consisteix en un conjunt de propostes d’acció dirigit a la direc-

ció de l’organització on s’emmarca el projecte que són conse-

qüència del projecte dut a terme.

• Contextualització

En aquest apartat es tracta de detallar les característiques de

l’organització en la qual se situa el projecte, com per exemple:

nom, localització, missió, objectius per al període actual, estruc-

tura i organització, relació amb altres institucions i empreses,

aspectes culturals, organitzatius i tecnològics, paper de la for-

mació a l’organització.

• Justificació

Aquest apartat s’orienta a argumentar la importància i el valor

estratègic del projecte per a l’organització, així com la seva fo-

namentació psicopedagògica.

• Anàlisi de necessitats de l’organització

L’anàlisi exhaustiva de les necessitats de l’organització és un

apartat clau del projecte. S’hi descriu el procés seguit de detec-

ció de necessitats, així com el seu resultat i les eines utilitza-

des. Cal fer referència a la documentació pròpia de

l’organització analitzada, la realització, si escau, d’entrevistes,

enquestes, reunions o proves que ajudin a explicitar objectius

de millora a curt i mitjà termini, necessitats de formació, de re-

cursos humans, de recursos tecnològics, indicadors


Setembre 2010 46

d’eficiència, clima, cues, desfasaments, incongruències o po-

tencialitats en la cadena de valor de l’organització.

• Aspectes clau del projecte

En arribar a aquest punt de la seqüència de la memòria, es re-

comana destacar els aspectes que es consideren clau per a

l’èxit del projecte a partir de la fase de contextualització i anàlisi

de necessitats.

• Objectius

El projecte pot tenir una missió i visió coherents amb les res-

pectives de l’organització i desplegar-se en tants objectius ge-

nerals com àrees d’acció. Aquests s’hauran d’especificar pro-

gressivament fins a assolir el grau d’operativitat suficient i

facilitar així el seu posterior seguiment i avaluació.

• Planificació: disseny del projecte, planificació de tasques

Tots els projectes hauran de disposar d’un apartat de planifica-

ció que reculli cadascuna de les tasques que cal desenvolupar i

dur a terme. En aquest apartat, doncs, els objectius es concre-

ten en tasques, s’emmarquen en unes determinades fases en

el temps i se’ls assignen recursos humans, materials i funcio-

nals. El cronograma previst és una eina imprescindible que ha

de presidir aquest apartat.

A més d’aquesta planificació global del projecte, en la majoria

de casos, un dels objectius del projecte consisteix en el disseny

o redisseny d’una innovació, activitat formativa, prototip, pilot o

pla, per la qual cosa s’haurà de disposar d’un subapartat de

disseny específic, amb els seus propis objectius, tasques, ca-

lendari i recursos, criteris i pautes d’avaluació, etc.


Setembre 2010 47

• Desenvolupament i implementació del projecte: outputs

obtinguts amb les tasques

Cada tasca s’encamina a la consecució d’uns objectius especí-

fics. L’explicació del desenvolupament dels seus processos i

resultats es recull en aquest apartat a excepció de la informa-

ció, formularis i altres outputs que es consideri convenient in-

corporar de manera íntegra en els annexos. Aquest apartat,

doncs, ha de recollir outputs de tipus molt divers segons el pro-

jecte en funció del desenvolupament de cada tasca: descripció

de seqüències d’accions, models i criteris elaborats, instru-

ments d’observació o avaluació generats, organigrames disse-

nyats, etc.

En el cas de projectes que impliquin implementar tasques

d’ensenyament i aprenentatge, és a dir, implementar accions

formatives, grups pilot, maquetes o prototips, la descripció del

procés i els seus resultats s’han d’expressar en aquest apartat.

• Avaluació

Cada projecte ha de ser avaluat en funció del grau de consecu-

ció dels objectius específics plantejats originàriament.

A més, en el cas de projectes que disposin d’una fase

d’implementació en forma d’activitats d’ensenyament i aprenen-

tatge, s’hi hauran de recollir els resultats obtinguts. En cas con-

trari és possible redactar un pla d’avaluació.

• Conclusions

Si es considera el projecte com una experiència que es duu a

terme en el temps, s’espera que cada autor sigui capaç de ge-

nerar conclusions a partir del desenvolupament de les tasques

dutes a terme i la posada en pràctica de part de les teories es-

tudiades al llarg del màster. En tancar aquest projecte

d’aplicació, no obstant això, es demana que s’elabori una sèrie


Setembre 2010 48

de propostes d’acció per a l’organització a partir de les lliçons

apreses amb l’aplicació del projecte: un resum executiu fona-

mentat en el projecte que es conclou.

• Cronograma final

En aquest apartat es recull el cronograma del projecte que fi-

nalment s’ha dut a terme i s’hi destaquen i comenten breument

les diferències respecte del cronograma final, així com les tas-

ques que superin el límit del curs.

• Bibliografia citada

S’ha d’oferir la referència bibliogràfica de totes les fonts citades

en ordre alfabètic d’autor seguint la forma recomanada en

aquesta guia. És recomanable, també, oferir una bibliografia

d’ampliació per a aportar altres fonts relacionades amb el pro-

jecte però que no han estat citades.

• Annexos (si escau)

Els annexos, degudament integrats en la memòria, han de re-

collir aquells materials que pel seu caràcter prolix, específic o

independent, sigui aconsellable situar per separat del cos de la

memòria, encara que hi hagin estat esmentats degudament.

projecte d'aplicació professional

Documents