espiadimonis primavera 2009

número 18 - primavera’09

www.projecterius.catwww.associaciohabitats.cat

L’ DIM NISESPIA

rius canvi c imàtic

i

2 SUMARI 3 EDITORIAL

'any 2008 fou marcat pel fenomen de peus per conèixer els nostre rius i millorar-ne la sequera, que durant molt mesos va l'estat de salut són el nostre millor actiu i L fer aparèixer el fantasma dels talls l'energia per no defallir.

d'aigua i les restriccions. La sequera de l'any 2008 va preocupar-nos, sobretot, per la por Si la sequera de l'any 2008 va servir per fer que suposava la reaparició del debat prendre compromís a la ciutadania de la transvasista. Va semblar que tot l'esforç de la necessitat de fer un abús seriós i mesurat de societat catalana per anar assumint una nova l'aigua, la situació que estem patint cultura de l'aigua podia veure's frenat pels econòmicament ara, pot també obrir-nos efectes de la sequera. alguns camins interessants.

L'any 2009 neix, en canvi, amb un fantasma Hi ha qui diu que les crisis són oportunitats de ben diferent al que va sacsejar-nos l'any canvi. Des del Projecte Rius estem anterior: la crisi econòmica. Lluny d'explicar convençuts que quan el gran castell de les causes d'aquesta dramàtica situació ni cartells que és el sistema financer s'enfonsa, intentar donar pautes per a la ràpida superació la passió per la terra i la natura agafen més d'aquest desgavell econòmic, des de sentit que mai.l'Associació Hàbitats - Projecte Rius no podem passar per alt aquesta realitat ni els Perquè van ser situacions critiques i impactes en el nostre dia. anòmales les que ens van fer impulsar

l'Associació Hàbitats i el Projecte Rius, ara, la Afrontem aquest futur complicat, bo i sabent nostra motivació ens fa continuar el camí amb que, malgrat que els recursos econòmics de més força que mai.què ens dotem per conservar i millorar el nostre entorn natural disminueixin, no Les campanyes d'inspecció, els projectes pensem fer ni un pas enrere en els projectes i d'adopció, el Fem Dissabte!, el Concurs iniciatives que volem dur a terme per unir, més Esquitxos i la Trobada de Voluntariat, entre que mai, rius i persones. Sabem que no serà d'altres activitats, no quedaran pas fàcil fer front a aquestes dificultats, però aparcades. Ans al contrari, amb responsa-treballarem de valent per tal que no es vegi bilitat i austeritat , tenim projectes i il·lusions afectada la nostra tasca per impulsar noves accions per a la millora

dels nostres rius.Som conscients que la manca de recursos econòmics, que també afectarà l'entitat, es Continuem, doncs, assumint el repte. Els notarà en les relacions amb les admi- milers de voluntaris i voluntàries doneu sentit nistracions o les empreses. Sabem, però, que a aquesta tasca. Vosaltres sou la prova de-si bé els recursos econòmics són escassos, la finitiva que la il·lusió i el compromís ni es força del Projecte Rius rau en la força de les paguen ni es podran pagar mai amb diners. persones.

Gràcies i endavant!Els milers de persones que al llarg d'aquests David Tapiasmés de 10 anys s'han arremangat de mans i President de l’Associació Hàbitats

NI UN PAS ENRERE

www.projecterius.cat

en ’t amb elxarxaProjecte Rius

PROJECTE RIUSc/ Guadiana 30, baixos08014. Barcelona

3 15

4 16

175

186

20 8

22 10

11

12 26 Tomàs Molina

14

Editorial

Notícies i activitats Sinergies -

Opinió - Esquitxos

Fotografia - El racó tècnic -

Rius de cultura - El racó tècnic -

Territori - Fauna -

Rutes - Flora -

Grups Entrevista -

El racó tècnic -

Recull de cultura fluvial

Projecte Rius Bòsnia i Hercegovina

BIR Tenes

Introducció a la fotografia d’invertebratsPot afectar el canvi climàtic als peixos dels nostres rius?

El món de les colònies tèxtilsOcells de ribera a Catalunya

La TorderaCorb marí gros

24 Les faves d’en Medir i el xiuxiueix d’en Vinca Banyeta

Dinàmica fluvial

Rius de paraules -

Dipòsit legal: B- 18098-2002

Han col·laborat en aquest número:

Alfred Bellès, Barcelona Activa, Bombers Voluntaris Juvenils de Castellar del Vallès, CEIP Bonavista, CEIP Joan Gras, Centre d'Interpretació de les Colònies Tèxtils del Llobregat, Consell Comarcal de la Segarra, Daniel Macià, David Campos, David Tapias, Elena Rallo, Escola Sant Esteve, Francesc Asperó, Garzetta, Grup de voluntaris BIR Tenes, Grup d'Hostafrancs, Jordi Prieto, Josep Benito, La Immaculada de Castellar del Vallès, Observatori de la Tordera, Ramon Maria Batlle, Roger Gili, Sílvia Gili, Tomàs Molina i Toni Llobet.

una iniciativa portada a terme per:

Diputació Barcelona

xarxa de municipis

amb la col·laboració de: membres de:

“És ara que la passió per la terra i

la natura agafen més sentit que mai”

Es crea el Grup de Treball de L'Associació Hàbitats crea el L'activitat del SAC queda en Custòdia Fluvial seu canal de vídeos suspens

Adopcions en marxa

Nou impuls a la Xarxa Projecte Rius

El Projecte Boscos de Muntanya inicia una nova etapa

El Projecte de Coincidint amb l'inici de l'any 2009, S e g u i m e n t l'entitat ha creat l'apartat -AH-TV- com un d’Amfibis de espai on poder visualitzar els diferents C a t a l u n y a audiovisuals de l'entitat. (SAC), pro-

jecte que rea-litzàvem conjuntament amb altres entitats (Adianthus, Fundació Emys i el Departament

Des de finals de 2008 s’ha creat el Grup de de Vertebrats de la Universitat de Barcelona) Treball de Custòdia Fluvial de la Xarxa de s'atura momentàniament. Aquest projecte Custòdia del Territori. en el qual l’Associació Hàbitats ha participat

en les darreres dues edicions, enguany s’ha Aquest grup de treball està format per En aquest apartat podeu trobar tant vídeos decidit deixar de realitzar degut a dificultats entitats diverses que duen a terme projecte editats des de l'associació com aparicions econòmiques. Tot i això, els voluntaris que hi de custòdia fluvial i té com objectiu treballar en mitjans de domunicació o reportatges. participaven i que volen continuar parti-els aspectes relacionats amb la custòdia Així, entre els audiovisuals que podem cipant-hi ho podran fer, tot i que amb menys fluvial; treballant en xarxa, promovent a trobar-hi, destaca el vídeo editat l'any 2007 suport que fins ara.nivell institucional la custòdia dels espais en el marc del desè aniversari de fluvials. l'Associació Hàbitats i el Projecte Rius.

www.youtube.com/associaciohabitatsActualment la coordinació del grup es porta des de l’Associació Hàbitats - Projecte Rius i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis.

Un altre projecte que comença amb força aquest 2009 és el projecte Xarxa Projecte Rius.

L'Associació Hàbitats ha decidit deixar Ja són 6 els territoris que participen en el d'impulsar el Projecte Boscos de Muntanya. Projecte Rius en tota la Península Ibèrica. És Aquesta iniciativa provinent de Suïssa i que per això que des de l’entitat es coordinarà la ha mobilitzat a gairebé un centenar de xarxa per promoure l’intercanvi, la coope-volutaris al llarg de les darreres dues ració i la formació. Aquesta iniciativa ha re-edicions a Montenartró (Llavorsí) i a Roní but el suport del Departament de Treball de (Rialp), passarà enguany a realitzar-se des la Generalitat de Catalunya, emmarcant-se d’una nova entitat. dins un projecte innovador format per

diverses entitats de custòdia del territori.

El 2008 va ser un any farcit d’engrescadores propostes d'adopció, que van permetre engegar tres nous projectes.

L'adopció d'Aiguafreda, de l'Associació Martinet, es troba en fase de diagnosi dels trams, que es complementa amb estudis de flora i fauna. Engloba una franja forestal d’una finca privada que també hi participa. Paral·lalment, la difusió del projecte permet donar a conèixer la proposta a la població, per implicar-la en actuacions futures.

El projecte de Dosrius, del grup El Roure, té com objectiu recuperar la riera i aconseguir una integració de la riera en el nucli urbà com a espai natural d’alt valor paisatgístic.

A Bigues i Riells hi participen sectors educa-tius, l’administració local i el voluntariat. S’han planificat accions encaminades a re-cuperar i millorar el Tenes, per fer possible un major aprofitament dels espais verds.

Al marge s’estan iniciant diàlegs per valorar projectes a Riells i Viabrea, Cardedeu o Mollet.

4 NOTÍCIES 5 ESQUITXOS

CONCURS’09ACTIVITATS NOTÍCIES ACTUALITATl concurs Esquitxos de fotografia vol nom i cognoms, el DNI, l'adreça completa, el E Els drets d'autor de les fotografies recollir la denúncia dels efectes nocius telèfon de contacte, e-mail i els títols de les

premiades seguiran essent del fotògraf. de l'acció humana sobre els espais fluvials. obres presentades.Projecte Rius es quedarà pel seu fons les

Lliurament de les obres: premiades i podrà utilitzar-les lliurement per Podran enviar-se o lliurar-se les fotografies a la promoció de Projecte Rius en activitats en mà en un sobre que indiqui “Concurs de

Un/a mateix/a participant podrà lliurar un que no tinguin finalitat comercial. Fotografia ESQUITXOS” a l'adreça següent:màxim de tres obres. Les fotografies s'hauran de presentar en Les obres no guanyadores es poden passar paper fotogràfic muntades sobre cartró a recollir fins al 31 de gener de 2010.ploma de 42 cm x 29,7cm (DIN A3). S'haurà d’adjuntar una còpia en format

La deliberació del jurat serà inapel·lable i Les obres premiades es publicaran a la web digital. podrà declarar els premis deserts. de Projecte RiusLes fotografies presentades han de ser

inèdites.Els/les concursants es responsabilitzaran de

1 de juny de 2009 La participació en aquest concurs significa la inexistència de drets a tercers i de tota l 'acceptació plena i incondicional reclamació per drets d'imatge.

fins el 30 d'octubre de 2009 d'aquestes bases. Al dors de les fotografies es farà constar el

7 de novembre de 2009 www.projecterius.cattítol de l'obra i el DNI del concursant. En un sobre apart, amb el DNI del concursant, els

20 de novembre de 2009 participants inclouran una fitxa amb el seu

Drets sobre les fotografies:

Associació Hàbitats - Projecte Riusc/ Guadiana 30 baixos, 08014. Barcelonade dilluns a divendres de 8 a 15h.

Publicació i difusió de les obres :


Calendari: Acceptació de les bases:Convocatòria:Període de recepció de fotografies:

Deliberació del jurat: + informació:

Lliurament de Premis:

CONCURS ’09ESQUITXOS

AENFOC DIS A AP R

de fotografia

N LO VO

U ACAPT R

UALLÒ Q E

EL R IU

ENFOCA D SPA AI R

TV

Es crea el Grup de Treball de L'Associació Hàbitats crea el L'activitat del SAC queda en Custòdia Fluvial seu canal de vídeos suspens

Adopcions en marxa

Nou impuls a la Xarxa Projecte Rius

El Projecte Boscos de Muntanya inicia una nova etapa

El Projecte de Coincidint amb l'inici de l'any 2009, S e g u i m e n t l'entitat ha creat l'apartat -AH-TV- com un d’Amfibis de espai on poder visualitzar els diferents C a t a l u n y a audiovisuals de l'entitat. (SAC), pro-

jecte que rea-litzàvem conjuntament amb altres entitats (Adianthus, Fundació Emys i el Departament

Des de finals de 2008 s’ha creat el Grup de de Vertebrats de la Universitat de Barcelona) Treball de Custòdia Fluvial de la Xarxa de s'atura momentàniament. Aquest projecte Custòdia del Territori. en el qual l’Associació Hàbitats ha participat

en les darreres dues edicions, enguany s’ha Aquest grup de treball està format per En aquest apartat podeu trobar tant vídeos decidit deixar de realitzar degut a dificultats entitats diverses que duen a terme projecte editats des de l'associació com aparicions econòmiques. Tot i això, els voluntaris que hi de custòdia fluvial i té com objectiu treballar en mitjans de domunicació o reportatges. participaven i que volen continuar parti-els aspectes relacionats amb la custòdia Així, entre els audiovisuals que podem cipant-hi ho podran fer, tot i que amb menys fluvial; treballant en xarxa, promovent a trobar-hi, destaca el vídeo editat l'any 2007 suport que fins ara.nivell institucional la custòdia dels espais en el marc del desè aniversari de fluvials. l'Associació Hàbitats i el Projecte Rius.

www.youtube.com/associaciohabitatsActualment la coordinació del grup es porta des de l’Associació Hàbitats - Projecte Rius i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis.

Un altre projecte que comença amb força aquest 2009 és el projecte Xarxa Projecte Rius.

L'Associació Hàbitats ha decidit deixar Ja són 6 els territoris que participen en el d'impulsar el Projecte Boscos de Muntanya. Projecte Rius en tota la Península Ibèrica. És Aquesta iniciativa provinent de Suïssa i que per això que des de l’entitat es coordinarà la ha mobilitzat a gairebé un centenar de xarxa per promoure l’intercanvi, la coope-volutaris al llarg de les darreres dues ració i la formació. Aquesta iniciativa ha re-edicions a Montenartró (Llavorsí) i a Roní but el suport del Departament de Treball de (Rialp), passarà enguany a realitzar-se des la Generalitat de Catalunya, emmarcant-se d’una nova entitat. dins un projecte innovador format per

diverses entitats de custòdia del territori.

El 2008 va ser un any farcit d’engrescadores propostes d'adopció, que van permetre engegar tres nous projectes.

L'adopció d'Aiguafreda, de l'Associació Martinet, es troba en fase de diagnosi dels trams, que es complementa amb estudis de flora i fauna. Engloba una franja forestal d’una finca privada que també hi participa. Paral·lalment, la difusió del projecte permet donar a conèixer la proposta a la població, per implicar-la en actuacions futures.

El projecte de Dosrius, del grup El Roure, té com objectiu recuperar la riera i aconseguir una integració de la riera en el nucli urbà com a espai natural d’alt valor paisatgístic.

A Bigues i Riells hi participen sectors educa-tius, l’administració local i el voluntariat. S’han planificat accions encaminades a re-cuperar i millorar el Tenes, per fer possible un major aprofitament dels espais verds.

Al marge s’estan iniciant diàlegs per valorar projectes a Riells i Viabrea, Cardedeu o Mollet.

4 NOTÍCIES 5 ESQUITXOS

CONCURS’09ACTIVITATS NOTÍCIES ACTUALITATl concurs Esquitxos de fotografia vol nom i cognoms, el DNI, l'adreça completa, el E Els drets d'autor de les fotografies recollir la denúncia dels efectes nocius telèfon de contacte, e-mail i els títols de les

premiades seguiran essent del fotògraf. de l'acció humana sobre els espais fluvials. obres presentades.Projecte Rius es quedarà pel seu fons les

Lliurament de les obres: premiades i podrà utilitzar-les lliurement per Podran enviar-se o lliurar-se les fotografies a la promoció de Projecte Rius en activitats en mà en un sobre que indiqui “Concurs de

Un/a mateix/a participant podrà lliurar un que no tinguin finalitat comercial. Fotografia ESQUITXOS” a l'adreça següent:màxim de tres obres. Les fotografies s'hauran de presentar en Les obres no guanyadores es poden passar paper fotogràfic muntades sobre cartró a recollir fins al 31 de gener de 2010.ploma de 42 cm x 29,7cm (DIN A3). S'haurà d’adjuntar una còpia en format

La deliberació del jurat serà inapel·lable i Les obres premiades es publicaran a la web digital. podrà declarar els premis deserts. de Projecte RiusLes fotografies presentades han de ser

inèdites.Els/les concursants es responsabilitzaran de

1 de juny de 2009 La participació en aquest concurs significa la inexistència de drets a tercers i de tota l 'acceptació plena i incondicional reclamació per drets d'imatge.

fins el 30 d'octubre de 2009 d'aquestes bases. Al dors de les fotografies es farà constar el

7 de novembre de 2009 www.projecterius.cattítol de l'obra i el DNI del concursant. En un sobre apart, amb el DNI del concursant, els

20 de novembre de 2009 participants inclouran una fitxa amb el seu

Drets sobre les fotografies:

Associació Hàbitats - Projecte Riusc/ Guadiana 30 baixos, 08014. Barcelonade dilluns a divendres de 8 a 15h.

Publicació i difusió de les obres :


Calendari: Acceptació de les bases:Convocatòria:Període de recepció de fotografies:

Deliberació del jurat: + informació:

Lliurament de Premis:

CONCURS ’09ESQUITXOS

AENFOC DISPA AR

de fotografia

N VOLO

U ACAPT R

UALLÒ Q E

EL R IU

E F CAN O DISPARA

TV

6 EL RACÓ TÈCNIC 7 EL RACÓ TÈCNIC

'evidència que el nostre clima està canviant actualment de manera més Lràpida que en períodes passats és a

hores d'ara contundent. A més, existeix un ampli consens científic que relaciona aquests canvis amb les concentracions atmosfèriques dels gasos hivernacles creixents a partir de l'inici de la revolució industrial iniciada durant el segle XIX. L'augment constant i considerable de gasos com el diòxid de carboni, el metà i l'òxid nitrós està produint unes temperatures artificialment elevades modificant el clima a escala global i aviat es notaran els seus durant l'època d'estiatge. El problema del L'augment de la temperatura de l'aigua dels efectes en ecosistemes que, com els d'aigua canvi climàtic és que s'incrementarà rius fruit del canvi climàtic agreujarà tot dolça, són molt sensibles a l'estrès aquesta variabilitat climàtica i es produiran aquest procés. Els peixos dels nostres rius ambiental. episodis climàtics més extrems. Així, la són exoterms i per tant són incapaços de

disminució de precipitacions anirà regular, mitjançant el seu metabolisme, la acompanyada d'episodis de pluges de curta temperatura del cos. Això vol dir que la El canvi climàtic pot afectar als peixos durada però d’intensitat excepcional, que a temperatura del seu cos és idèntica a la de d'aigua dolça a través de diferents factors les nostres conques poden produir l'ambient on viuen i l'única manera que que no tenen perquè operar indepen-avingudes puntuals i molt fortes amb tenen de regular-la és seleccionant dentment els uns dels altres, ja que suficient capacitat de desplaçar els microhàbitats tèrmicament heterogenis per s'estableixen sinergies i interaccions entre individus adults i produir danys seriosos a trobar la temperatura que els hi és favorable tots ells. L'augment de la temperatura de les seves postes i juvenils. Aquestes a cada moment. En un hàbitat fluvial, ja de l'aigua, la disminució de l'oxigen dissolt, avingudes, seguides després de períodes de per si fragmentat degut a l'acció de l'home canvis en el règim hídric com són les sequera prolongats al llarg del temps, (ple de rescloses, salts d'aigua, preses, disminucions de cabals, més llargs períodes poden produir descensos a les poblacions etc...) i agreujat per la manca de d'estiatge, etc... seran els diversos de peixos, reduint la seva abundància i precipitacions que provoca desconnexions mecanismes que afectaran directament als alterant la composició d'espècies. entre diferents trams del riu durant èpoques peixos dels nostres rius i a les seves

d'estiatge, aquesta termoregulació queda comunitats. molt limitada i condicionada al rang de temperatures disponibles a l'ambient. El Els models de prediccions de canvi climàtic cicle vital dels peixos es troba regulat per la indiquen que es produiran notables temperatura del seu cos i aquest increment disminucions en quant a les precipitacions a de temperatures pot afectar seriosament la regió mediterrània, fet que encara certes funcions f is iològiques que agreujarà més el règim hídric dels nostres repercuteixen en un menor creixement, r ius, fortament dependents de la menor activitat natatòria, menys eficiència precipitació anual o inclús de l'estacional. en la cerca i consum d'aliment, menor èxit Això farà que els rierols esdevinguin encara reproductor i, en casos extrems d'augment més de caire temporal i que ens trobem de temperatura de l'aigua, inclús la seva amb trams de rius que presentin cabals mort. De totes maneres, els rangs tèrmics únicament estacionals. Les espècies de Així, aquests canvis previsibles de règim i òptims són específics per cada espècie i peixos autòctones dels nostres rius variabilitat hídrica, actuaran com a hom pot esperar que les diferents espècies mediterranis s'han anat adaptant a la mecanisme de selecció d'espècies més de peixos modifiquin el seu comportament variabilitat del nostre clima, a patir i generalistes, normalment les introduïdes, i per buscar el rang òptim. Així, les espècies sobreviure als cabals baixos que es amb habilitats de recolonitzar els diferents autòctones amb requeriments de baixes produeixen durant l'estiu fent petites hàbitats disponibles en detriment de les temperatures d'aigua, com ara la truita migracions cap a zones amb més cabal o espècies de peixos autòctones. (Salmo trutta), poden veure afectades les pous i gorgues que es mantenen amb aigua

“Ecosistemes com els d'aigua dolça

són molt sensibles a l'estrès

ambiental”

seves poblacions si augmenta la un altre cop ens trobem amb que certes Així, el canvi climàtic sembla que és temperatura en els trams alts dels rius, que espècies de ciprínids asiàtics introduïts, simplement un agent d'estrès addicional és on habita. Altres espècies autòctones com el carpí (Carassius auratus) o la carpa, pels nostres peixos sumat a tota la resta, amb certa capacitat de dispersió dintre el riu, són capaços de viure bé en aigües molt com són la contaminació de les aigües, la com els barbs (Barbus meridionalis, B. pobres en oxigen (per sota de 2-3 mg/l). construcció d'infraestructures reguladores haasi, B. graellsi,...) i les bagres (Squalius de cabals, l'extracció massiva d'aigua per laietanus) són capaces de desenvolupar regs i abastament de la població, la pesca estratègies migratòries que els ajudin a esportiva i la introducció indiscriminada tolerar aquests canvis desplaçant les seves d'espècies al·lòctones. Aquestes, a més, poblacions aigües amunt per buscar influenciades per les condicions ambientals temperatures més favorables. No obstant, favorables que aquest canvi climàtic els hi determinats peixos autòctons amb limitades pot aportar, poden comportar extincions capacitats migratòries presents als nostres d'algunes de les nostres espècies rius, com poden ser la bavosa de riu (Salaria autòctones, així com hibridacions amb les fluviatilis) o l'espinós (Gasterosteus introduïdes i la conseqüent pèrdua de aculeatus), poden veure minvades encara diversitat genètica endèmica original de les més les seves malmeses poblacions. Per nostres poblacions de peixos de rius contra, espècies introduïdes i d'un rang de mediterranis. tolerància molt ampli en quant a la temperatura, com són la carpa (Cyprinus carpio) o el peix sol (Lepomis gibbosus) es Davant d'aquest futur incert que ens depara poden veure molt afavorides per aquest el canvi climàtic i, tenint en compte els canvi climàtic i augmentar la seva previsibles conflictes que sorgiran per abundància als trams mitjans i baixos dels l'aigua degut a l'escalfament global, existeix nostres rius. la temuda possibilitat que la conservació

La magnitud del canvi climàtic global és tan dels nostres ecosistemes aquàtics i tota la L'augment de la temperatura, lligat a la àmplia que la majoria dels seus efectes biodiversitat d'espècies lligada a ells pugui disminució dels cabals generarà, a més, una sobre els peixos d'aigua dolça poden quedar ser la menor de les prioritats i la més fàcil davallada de la concentració d'oxigen dissolt emmascarats o, si més no, atribuïts a altres d'ignorar. en aigua, necessari per la respiració dels influències antropogèniques com són la peixos. Els peixos autòctons, que solen tenir desforestació dels boscos de ribera, la uns requeriments elevats d'aquest sobreexplotació de les lleres dels rius i els paràmetre (per sobre de 5 mg/l), es poden canvis dels usos del sòl. veure afectats per aquest descens. En canvi,

“El canvi climàtic s’afegeix a altres agents d’estrès

adicional com la contaminació, les infraestructures o les espècies al·lòctones ”

Josep Benito GranellDoctorand en Ecologia Aquàtica

dibuxos: Toni Llobet

POT AFECTAR ALS PEIXOS DELS ? EL CANVI CLIMÀTIC NOSTRES RIUS

La població de truita (Salmo trutta) pot veure’s afectada si augmenta la temperatura dels rius

Espècies introduïdes com la carpa (Cyprinus carpio) o el peix sol (Lepomis gibbosus) es poden veure molt afavorides per aquest canvi climàtic i augmentar la seva abundància als trams mitjans i baixos dels nostres rius.

8 EL RACÓ TÈCNIC 9 EL RACÓ TÈCNIC

a vegetació de ribera és un hàbitat podem veure al llarg de tot l'any, és el blauet, diverses zones humides del territori. Són força particular i un dels més ame- que, a més de criar en els talussos dels rius, espècies que s'alimenten al riu, ja sigui de la Lnaçats degut a l'acció humana s'alimenta capturant peixos fent cap- vegetació palustre i fent els nius a la

(canalització, construccions, contaminació, bussades des de la vegetació que utilitza vegetació dels marges dels cursos fluvials etc.) però que està conformada per un eco- tant de perxa per a caçar com per a (com ara l'ànec collverd o la polla d'aigua) o sistema complex que constitueix una zona descansar-hi. bé capturant-ne peixos com és el cas dels d'elevada biodiversitat d'ocells, constituint ardeids (com el bernat pescaire, el martinet un refugi d'extraordinari valor per a la fauna i Un altre ocell estretament lligat a cursos blanc o el més escàs martinet de nit) o les que, a més, actua com a corredor i connec- fluvials, però bàsicament restringit a les gavines (com el gavià argentat de potes tor biològic. A Espanya s'han descrit 105 zones muntanyoses, és la merla d'aigua. grogues o la gavina riallera). Totes elles són espècies (més del 25% de l'avifauna espa- Aquesta espècie es troba en cursos d'aigües espècies residents i, en el cas dels ardeids, nyola) com a ocells amb presència regular fresques, netes i ràpides amb llits rocosos o utilitzen els arbres de ribera per a criar, a en els hàbitats de ribera, de les quals 24 de còdols, on es cabussa per a obtenir-hi els vegades fent colònies mixtes de diferents s'han descrit com les més fortament lligades macroinvertebrats dels quals s'alimenta i fa espècies. Una altra espècie piscícola que a la vegetació de ribera i unes 32 més que el niu en escletxes, forats, arrels d'arbres o, podem trobar al llarg dels cursos fluvials i acaben de constituir el gruix de l'avifauna de fins i tot, darrere de salts d'aigua. embassaments és el corb marí gros, que ribera, tot i que aquetes darreres també s'ha adaptat a la vida fluvial i cada vegada estan presents en altres hàbitats, ja siguin més el trobem terra endins, tot i que a palustres o forestals Catalunya es tracta d'una espècie hivernant.

Entre les espècies que podem trobar-hi algunes són residents i, per tant, les podem trobar durant tot l'any, d'altres són espècies estivals, és a dir, que només podem veure-les durant el període reproductor, mentre que n'hi ha d'altres que només són hiver-nants o que les poblacions presents a la nostra zona es veuen incrementades per individus del nord que passen aquesta època en àrees amb uns hiverns més suaus i finalment hi ha les espècies que només Al llarg dels cursos fluvials catalans també trobarem a l'època de migració. podem trobar dues espècies molt

característiques: la cuereta groga i la cuereta blanca, ambdues espècies residents però poden realitzar migracions parcials i a l'hivern poden veure reforçades les seves poblacions amb individus del centre i nord d'Europa. La cuereta groga la Una altra espècie lligada als cursos fluvials, trobarem més estrictament lligada als des de la costa fins a les estribacions piri-cursos fluvials, mentre que la cuereta nenques, és el corriol petit, un reproductor blanca és una espècie més ubiqüista i la comú (a l'hivern la major part de la població podem trobar en diferents ambients migra a Àfrica) que fa els nius directament a antropitzats, des dels camps de conreu on terra, a les ribes sorrenques de grava o cò-també hi busca aliment o a prop dols. Així mateix, una altra espècie estival d'assentaments humans. que podem trobar a casa nostra, tot i que és

un reproductor escàs i irregular, és la xivi-Al llarg dels cursos fluvials també hi trobem tona, una espècie limícola de mida petita que una sèrie d'espècies (fàcilment detectables i podem observar fàcilment alimentant-se als

A Catalunya, una espècie força conspícua en general ben conegudes) que en depenen, marges fangosos d'aquests cursos fluvials.per la seva tonalitat blava llampant, i que tot i que també es poden trobar en les Entre les espècies més discretes podem

trobar el rascló, una espècie típica de les rapinyaires com el xoriguer o l'aligot, entre zones humides però que també trobem en d'altres) i finalment moltes espècies que uti-els cursos fluvials si hi troba l'hàbitat litzen els cursos fluvials per a les seves mi-adequat (vegetació helofítica densa, gracions com a corredors i connectors bio-especialment canyissar, bogars o lògics (com poden ser moltes espècies de jonqueres), tot i que és una espècie força passeriformes).complicada de veure i pot passar fàcilment desapercebuda. A Catalunya se sol trobar en Observant tota aquesta gran diversitat d'es-zones de poca altitud, però segurament és pècies que utilitzen els cursos fluvials, cal te-degut a la falta d'hàbitat adequat a major nir present que no totes les espècies tenen el altitud ja que a altres llocs d'Europa es pot mateix valor com a indicadores de l'estat de trobar fins a més de 1200m d'altitud. conservació del riu, ja que hi ha espècies poc

exigents (com l'ànec coll-verd, la polla d'ai-lligada als cursos d'aigua amb vegetació gua o les gavines) mentre que d'altres, pels densa (tot i que també es pot trobar en zones seus requeriments ecològics, la seva sola més seques però relativament frescals i amb presència en un indret ens està indicant la vegetació densa), és el rossinyol bord. De bona qualitat de la zona (com el blauet, la manera més localitzada, ja que són espècies merla d'aigua o el corriol petit).més exigents quant a la seva preferència d'hàbitat, també podem trobar en alguns punts de Catalunya (sobretot en zones humides) la boscarla de canyar i el balquer, dues espècies també de colors discrets i que es detecten molt més fàcilment a través del

Un altre ocell molt característic dels boscos seu cant. Aquestes dues espècies, a diferèn-de ribera, tot i que també pot passar força cia del rossinyol bord, que és resident, no-desapercebut, és el teixidor. A casa nostra més les trobarem a l'època de cria, ja que prefereix zones de baixa altitud i està molt després migren cap a l'Àfrica a passar els lligat a ambients aquàtics i de ribera (rius, mesos d'hivern.sèquies, canals, basses o pantans) on necessàriament hi ha d'haver arbres o El repicatalons és una espècie que a arbustos alts (preferentment pollancres, Catalunya cria de manera molt localitzada en àlbers o salzes) on hi fan el niu. zones humides (sobretot canyissars no

inundats amb cobertura basal densa de ve-Clavell, J. 2002. A casa nostra també podem trobar l'oreneta getació), però que també podem observar

de ribera, una espècie estrictament lligada a de manera regular en zones de ribera al llarg . les conques fluvials i que depèn dels de l'hivern, tot i que bàsicament utilitzen els

Lynx Edicions. Barcelona. talussos del riu per a excavar-hi el niu, tot i canyissars com a dormidors i s'alimenta que en aquest cas, es tracta d'un ocell principalment als camps circumdants a l'en-

Estrada, J.; Pedrocchi, V.; Brotons, L. & estival, és a dir, que només trobarem durant torn fluvial.Herrando, S. (Eds.) 2004. el període reproductor.

I finalment, la important biodiversitat que Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Una altra espècie de coloració discreta però alberguen les zones de ribera ve donada Edicions. Barcelonamolt fàcilment detectable pel seu cant, molt també per la presència d'altres espècies que

també l'utilitzen, tot i no ser el seu hàbitat Ibero, C. 1996. prioritari.

Editat per SEO/BirdLife. MadridAixí, podem trobar-hi espècies que aprofiten la zona de ribera per a fer-hi el niu (com

Jordi Prietol'oriol, el xot o l'abellerol), que hi van per a Biòleg i tècnic de SEO-Birdlifealimentar-s'hi (com podrien ser les diferents

espècies d'orenetes), que aprofiten les dibuixos: Toni Llobetzones obertes de les planes d'inundació

natural per a caçar (com pot ser el cas dels

BIBLIOGRAFIA:

Catàleg dels ocells dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià, illes Balears i Catalunya Nord)

Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002.

Ríos de vida: el estado de conservación de las riberas fluviales de España.

OCELLS RIBERA DE A CATALUNYA

Merla d’aigua

Corriol petit

Teixidor

Rossinyol bord

Repicatalons

Oriol

Blauet

10 FAUNA

CORB MARÍ GROS

11 FLORA

a família dels Falacrocoràcids corb marí gros subespècie sinensis ja el correspon als corbs marins, típíques corb marí emplomallat es troba restringit Laus cabussadores d'una mida mitjana als penya-segats del litoral.

o gran que podem trobar tant en aigües dol-ces com en aigües salades. Acostumen a Per distingir la subèspecie sinensis cal tenir els becs llargs amb la punta en forma de esperar a l'època de reproducció (que no ganxo, coll llarg i cos allargat amb plomatges es produeix a les nostres latituds), és més aviat foscos o gairebé negres, com és el aleshores que el cap es torna bastant cas de les dues espècies de corbs marins blanquinós i apareixen dues taques que trobem a casa nostra: el corb marí gros i blanques ambdós costats de l'ocell. Amb

El plomatge del corb marí gros no és tan el corb marí emplomallat. una mica de sort podrem observar aquests impermeable com el d'altres ocells; aquest canvis en el plomatge al mes de març, just fet, que podria semblar un desavantatge, és, abans de la migració.en canvi, molt útil ja que, amb les plomes

El corb marí gros per les seves una mica mullades, el corb marí pesa més i característiques només pot ser confós amb es capbussa amb més facilitat per poder el corb marí emplomallat. Per distingir-los sinensis- capturar el peix de què s'alimenta. Mentre La subespècie de casa nostra -la ens fixarem en el tamany més gran del corb que si les plomes fossin totalment imper-es troba des del centre i sud d'Europa fins al marí gros, que té unes mides molt meables retindrien més aire i el corb marí centre i est d'Àsia. Durant la primavera i respectables: una longitud de 80-100cm i suraria sense poder-se capbussar amb tan-l'estiu viu i es reprodueix en latituds al nord una envergadura, amb les ales obertes, de ta facilitat. Tot i aquest fet les parts més in-d'Europa i quan arriba l'hivern, hiverna al 130-160cm. Són, per tant, molt superiors a teriors del plomatge es mantenen seques i sud ocupant molts rius i embassaments de les del corb marí emplomallat, que mesura impermeabilitzades per poder mantenir el Catalunya. de 65-80cm de longitud i amb les ales cos del corb marí calent.obertes només mesura de 90-105 cm. Però El nombre d'hivernants ha augmentat molt la diferència clau és que el corb marí gros no Desprès de capbussar-se el corb marí té per en els darrers anys i ha passat de 300 a 600 té cap plomall al cap, mentre que el plomall costum estendre les seves ales al sol; exemplars als anys 80 fins a 9000 és present durant l'època de cria en el corb aquest comportament força habitual i fàcil exemplars el 2002. Als nostres rius el marí emplomallat. de veure sembla destinat a eixugar el seu trobarem tant en boscos de ribera com

plomatge i ens mostra una imatge espec-aprofitant per descansar a troncs i petits La confusió entre les dues espècies es més tacular i impactant d'aquest gran ocell amb illots. fàcil en els immadurs, ja que ambdues les ales esteses. espècies presenten, durant la joventut, un

Alfred Bellès i Mitjansventre clar i absència de plomall. Tot i això, el Naturalista i voluntari més segur és que si ens trobem a un riu o un S'alimenta de peix que captura capbussant-

del Projecte Rius embassament, l'espècie hivernant sigui el se en rius i embassaments.

Sobre el curiós costum de romandre aturat amb les ales esteses

Com els podem distingir?

On viu?

Què menja?

VINCAa família de les apocinàcies arriba a feta a la tanca d'un hort molt a prop de aplegar fins a 2000 espècies l'aiguabarreig del Llobregat i l'Anoia. Ldistribuïdes generalment en zones

tropicals i subtropicals, amb poques espè-cies a les zones temperades.

Segons Font i Quer Vinca difformis con-té diversos principis actius, en aquest Als Països Catalans només hi trobem 4 cas alcaloides que en conjunt tenen una espècies d'aquesta família: el baladre

Nerium oleander) acció hipotensora, és a dir, que fan baixar la ( i les tres espècies de és superior als 30 mm i arriba en alguns Vinca major) (Vinca pressió de la sang, a més de tenir una acció vinca: la ciliada ( , la petita casos als 50mm, es tracta de l'espècie a la

minor) Vinca inhibidora de l'adrenalina. Tot i això el ma-i l'espècie que ens ocupa ( que dediquem aquest article.donat el difformis). teix Font i Quer ens adverteix que,

desconeixement que hi ha sobre la com-posició d'aquesta planta i la possible toxi-La vinca té les tiges ajagudes, força llargues i citat dels seus alcaloides la seva utilit-Les seves flors blaves maquíssimes les amb arrels. Les fulles són blanes, ovades i zació en medecina casolana està total-podem veure florides durant tot l'any, tot i amb la base més o menys arrodonida, amb ment desaconsellada, restant el seu ús que la florida més abundant es dóna a partir pecíol i oposades les unes a les altres.restringit de manera exclusiva als facul-de febrer i durant tota la primavera.tatius. Les flors són blaves i surten al final de llargs

peduncles axil·lars de fins a 5 centímetres. Segons altres fonts, com ara el doctor La vinca es troba distribuïda per les zones Aquestes flors tenen un diàmetre que va dels Berdonces, Vinca difformis conté alcaloides costaneres de la mediterrània occidental i 30 al 50mm, amb 5 pètals i un calze de fins a propis de l'espècie com la vincamedina i la creix a les alberedes formant part de la 12mm de llarg.sarpagina i és una espècie molt propera per comunitat vegetal anomenada albereda les seves característiques a l'esmentada litoral amb vinca, una comunitat carac-més amunt vinca petita (Vinca minor), terística dels marges fluvials dels rius medi-

Vinca espècie distribuïda àmpliament per tota terranis. També la trobem en sòls humits, Amb altres espècies del genere . Si la Europa, profusament estudiada i utilitzada als horts, als talussos i també cultivada com volem reconèixer, ens fixarem si té pèls a la en medicina natural i molt més esmentada a ornamental en els jardins.vora de les fulles; si en té es tracta de la vinca en la bibliografia sobre plantes medicinals. ciliada o grossa. Si no hi ha pèls a la vora de

La seva àrea de distribució a Catalunya les fulles tant pot ser la vinca petita o l'herba Alfred Bellès i Mitjansressegueix el litoral i la terra baixa donzella. Per distingir-les ens fixarem en la

Naturalista i voluntari mediterrània sense penetrar massa cap grandària de les flors: si la flor fa menys de del Projecte Rius l'interior més fred. Concretament, la 30 mm de diàmetre es tracta de la vinca

fotografia que il·lustra aquest article ha estat petita, mentre que si el diàmetre de la corol·la

Quins usos té?

Quan la veurem en flor?

On la podem trobar?

Amb qui el podem confondre?

Ordre: Família:

Nom c científi :

en as ellà: Nom c t

pelecaniformes

Falacrocoràcids

Phalacrocorax carbogrande

cormorán

m : Fa ília ApocinàciesV isinca difform

ando aAlc rep u n ,r e ga, herba

nz lla, v l e r ixdo e io a d b u a

c en c Nom i tífi :

N c s elom en a t là: s en a :

Altres nom c talà

NO ET QUEDIS AL MARGE...AS A-T’HISOCI

DESCOMPTES I AVENTATGES PER ALS SOCIS

Alosa, sons de la naturawww.sonidosdelanaturaleza.com

Descompte del 10% en material òptic, roba, calçat i complements.

10% de descomptes en els seus productes.Regal d’una samarreta per a les comandes fetes en aquest portal.

10 FAUNA

CORB MARÍ GROS

11 FLORA

a família dels Falacrocoràcids corb marí gros subespècie sinensis ja el correspon als corbs marins, típíques corb marí emplomallat es troba restringit Laus cabussadores d'una mida mitjana als penya-segats del litoral.

o gran que podem trobar tant en aigües dol-ces com en aigües salades. Acostumen a Per distingir la subèspecie sinensis cal tenir els becs llargs amb la punta en forma de esperar a l'època de reproducció (que no ganxo, coll llarg i cos allargat amb plomatges es produeix a les nostres latituds), és més aviat foscos o gairebé negres, com és el aleshores que el cap es torna bastant cas de les dues espècies de corbs marins blanquinós i apareixen dues taques que trobem a casa nostra: el corb marí gros i blanques ambdós costats de l'ocell. Amb

El plomatge del corb marí gros no és tan el corb marí emplomallat. una mica de sort podrem observar aquests impermeable com el d'altres ocells; aquest canvis en el plomatge al mes de març, just fet, que podria semblar un desavantatge, és, abans de la migració.en canvi, molt útil ja que, amb les plomes

El corb marí gros per les seves una mica mullades, el corb marí pesa més i característiques només pot ser confós amb es capbussa amb més facilitat per poder el corb marí emplomallat. Per distingir-los sinensis- capturar el peix de què s'alimenta. Mentre La subespècie de casa nostra -la ens fixarem en el tamany més gran del corb que si les plomes fossin totalment imper-es troba des del centre i sud d'Europa fins al marí gros, que té unes mides molt meables retindrien més aire i el corb marí centre i est d'Àsia. Durant la primavera i respectables: una longitud de 80-100cm i suraria sense poder-se capbussar amb tan-l'estiu viu i es reprodueix en latituds al nord una envergadura, amb les ales obertes, de ta facilitat. Tot i aquest fet les parts més in-d'Europa i quan arriba l'hivern, hiverna al 130-160cm. Són, per tant, molt superiors a teriors del plomatge es mantenen seques i sud ocupant molts rius i embassaments de les del corb marí emplomallat, que mesura impermeabilitzades per poder mantenir el Catalunya. de 65-80cm de longitud i amb les ales cos del corb marí calent.obertes només mesura de 90-105 cm. Però El nombre d'hivernants ha augmentat molt la diferència clau és que el corb marí gros no Desprès de capbussar-se el corb marí té per en els darrers anys i ha passat de 300 a 600 té cap plomall al cap, mentre que el plomall costum estendre les seves ales al sol; exemplars als anys 80 fins a 9000 és present durant l'època de cria en el corb aquest comportament força habitual i fàcil exemplars el 2002. Als nostres rius el marí emplomallat. de veure sembla destinat a eixugar el seu trobarem tant en boscos de ribera com

plomatge i ens mostra una imatge espec-aprofitant per descansar a troncs i petits La confusió entre les dues espècies es més tacular i impactant d'aquest gran ocell amb illots. fàcil en els immadurs, ja que ambdues les ales esteses. espècies presenten, durant la joventut, un

Alfred Bellès i Mitjansventre clar i absència de plomall. Tot i això, el Naturalista i voluntari més segur és que si ens trobem a un riu o un S'alimenta de peix que captura capbussant-

del Projecte Rius embassament, l'espècie hivernant sigui el se en rius i embassaments.

Sobre el curiós costum de romandre aturat amb les ales esteses

Com els podem distingir?

On viu?

Què menja?

VINCAa família de les apocinàcies arriba a feta a la tanca d'un hort molt a prop de aplegar fins a 2000 espècies l'aiguabarreig del Llobregat i l'Anoia. Ldistribuïdes generalment en zones

tropicals i subtropicals, amb poques espè-cies a les zones temperades.

Segons Font i Quer Vinca difformis con-té diversos principis actius, en aquest Als Països Catalans només hi trobem 4 cas alcaloides que en conjunt tenen una espècies d'aquesta família: el baladre

Nerium oleander) acció hipotensora, és a dir, que fan baixar la ( i les tres espècies de és superior als 30 mm i arriba en alguns Vinca major) (Vinca pressió de la sang, a més de tenir una acció vinca: la ciliada ( , la petita casos als 50mm, es tracta de l'espècie a la

minor) Vinca inhibidora de l'adrenalina. Tot i això el ma-i l'espècie que ens ocupa ( que dediquem aquest article.donat el difformis). teix Font i Quer ens adverteix que,

desconeixement que hi ha sobre la com-posició d'aquesta planta i la possible toxi-La vinca té les tiges ajagudes, força llargues i citat dels seus alcaloides la seva utilit-Les seves flors blaves maquíssimes les amb arrels. Les fulles són blanes, ovades i zació en medecina casolana està total-podem veure florides durant tot l'any, tot i amb la base més o menys arrodonida, amb ment desaconsellada, restant el seu ús que la florida més abundant es dóna a partir pecíol i oposades les unes a les altres.restringit de manera exclusiva als facul-de febrer i durant tota la primavera.tatius. Les flors són blaves i surten al final de llargs

peduncles axil·lars de fins a 5 centímetres. Segons altres fonts, com ara el doctor La vinca es troba distribuïda per les zones Aquestes flors tenen un diàmetre que va dels Berdonces, Vinca difformis conté alcaloides costaneres de la mediterrània occidental i 30 al 50mm, amb 5 pètals i un calze de fins a propis de l'espècie com la vincamedina i la creix a les alberedes formant part de la 12mm de llarg.sarpagina i és una espècie molt propera per comunitat vegetal anomenada albereda les seves característiques a l'esmentada litoral amb vinca, una comunitat carac-més amunt vinca petita (Vinca minor), terística dels marges fluvials dels rius medi-

Vinca espècie distribuïda àmpliament per tota terranis. També la trobem en sòls humits, Amb altres espècies del genere . Si la Europa, profusament estudiada i utilitzada als horts, als talussos i també cultivada com volem reconèixer, ens fixarem si té pèls a la en medicina natural i molt més esmentada a ornamental en els jardins.vora de les fulles; si en té es tracta de la vinca en la bibliografia sobre plantes medicinals. ciliada o grossa. Si no hi ha pèls a la vora de

La seva àrea de distribució a Catalunya les fulles tant pot ser la vinca petita o l'herba Alfred Bellès i Mitjansressegueix el litoral i la terra baixa donzella. Per distingir-les ens fixarem en la

Naturalista i voluntari mediterrània sense penetrar massa cap grandària de les flors: si la flor fa menys de del Projecte Rius l'interior més fred. Concretament, la 30 mm de diàmetre es tracta de la vinca

fotografia que il·lustra aquest article ha estat petita, mentre que si el diàmetre de la corol·la

Quins usos té?

Quan la veurem en flor?

On la podem trobar?

Amb qui el podem confondre?

Ordre: Família:

Nom científic:

en Nom castellà:

pelecaniformes

Falacro oràcidscPhalacrocorax carbo

grandecormorán

m : Fa ília ApocinàciesV isinca difform

ando aAlc rep nrue ga, herba,

nz lla, v l e r ixdo e io a d b u a

c en c Nom i tífi :

N c s elom en a t là: s en :

Altres nom català

NO ET QUEDIS AL MARGE...AS A-T’HISOCI

DESCOMPTES I AVENTATGES PER ALS SOCIS

Alosa, sons de la naturawww.sonidosdelanaturaleza.com

Descompte del 10% en material òptic, roba, calçat i complements.

10% de descomptes en els seus productes.Regal d’una samarreta per a les comandes fetes en aquest portal.

Co s l C a c l e a egarrn el om r a d l S a

12 GRUPS 13 GRUPS

CONEGUEM ELS GRUPS DEL PROJECTE RIUS

Barcelona Activa

Ba c ona ir el Act vaCE B na istaIP o v Escola Sant Esteve

Garzetta

Gr p d’ ostafrancsu Ho s C c l eg rC n ell omar a de la S a ra

Trobada de Voluntariat 0820

Grup d’Hostafrancs

eGarz tta

Si voleu participar a l’apartat de Grupsde l’Espiadimonis, podeu fer arribar

fotografies del vostre grup de voluntaris al correu [email protected]

Bomber olun ris Juvenilss V ta

Castell r del V llesa a

La Immaculada deCastellar del Valles

aCEIP Joan Gr s

Dani Mac a el i ro d tT bada e Volun ariat 2008

cConsell Comar al de la Segarra

12 GRUPS 13 GRUPS

CONEGUEM ELS GRUPS DEL PROJECTE RIUS

Barcelona Activa

Barcelona ActivaC B na taEIP o vis Escola Sant Esteve

Garzetta

s f n sGrup d’Ho ta ra cCo s l C ma cal e la egarran el o r d S

rTrobada de Volunta iat 2008

Grup d’Hostafrancs

ze tGar t a

Si voleu participar a l’apartat de Grupsde l’Espiadimonis, podeu fer arribar

fotografies del vostre grup de voluntaris al correu [email protected]

m o eBo bers V luntaris Juv nils

l eCastel ar del Vall s

La Immaculada deCastellar del Valles

C I a GrasE P Jo n

ani aD el M cia ro a d V lu ta 00T b da e o n riat 2 8

14 EL RACÓ TÈCNIC 15 RIUS DE PARAULES

RECULL CULTURA FLUVIALELS RIUS MEDITERRANIS

INVASIÓ ANTRÒPICA DEL LLIT FLUVIAL

ANÀLISI I DETERMINACIÓ DELS PERÍODES DE RETORN

PREVENCIÓ

RISC D'INUNDACIONS

diversos i complexes, en funció de les carac-terístiques de la conca de drenatge dels

Els rius de Catalunya, com la majoria dels mateixos. El terreny no és capaç d'emma-rius mediterranis, es caracteritzen per tenir gatzemar un gran volum d'aigua precipitada un règim hídric irregular al llarg de l'any que en pocs minuts: a partir d'una situació com ve determinat per la climatologia de cada in- aquesta es genera un increment en la velo-dret. citat del fluxe i una reducció del temps de

retard entre precipitació i escolament.A Catalunya, les pluges torrencials i les inun-dacions són, seguits de les sequeres, els Es consideren zones inundables aquelles Una situació de risc és aquella que pot afec-riscos que causen més danys econòmics i que normalment són seques i que poden tar a la població que viu a prop dels cursos materials, i també tenen un risc sobre les quedar submergides temporalment com a fluvials i a les obres realitzades als rius i als vides humanes. A la regió mediterrània, on el conseqüència de l'aportació inusual i més o seus marges. règim de precipitació és irregular, mostrant menys repentina d'una quantitat d'aigua su-els màxims a la primavera i a la tardor, el perior al que és habitual, delimitades per ni-Són diversos els factors que poden generar període que presenta més risc d'inundació vells teòrics on arribarien les avingudes amb situacions de risc, essent els més sol donar-se a finals de l'estiu, conse- període de retorn de cinc-cents anys.importants els climàtics però fortament qüència de les altes temperatures que afavo- agreujats pels antròpics. Aquests últims no reixen la formació de grans nuvolositats Malauradament, i malgrat ja funcionen els solen generar el risc d'inundació per sí convectives que desencadenen en episodis plans de control de l'edificació i la creació mateixos, però sí que contribueixen a agreu-de pluja torrencial. d'infraestructures en aquestes zones, en-jar-lo.

cara hi ha molts terrenys urbanitzats en Aquests paràmetres tenen un impacte direc- àrees de potencial risc.te sobre la dinàmica dels nostres rius. Llargs períodes de sequera caracteritzen alguns in-drets, essent normal passejar pel Maresme i observar rieres que durant anys han estat

L'observació de la quantitat d'aigua que seques, o constatar a ple mes d'agost que el transporta un canal i la freqüència amb què nivell de les aigües de molts rius catalans és es dóna un determinat cabal permetrà es-molt baix. Ben al contrari, és habitual trobar-tablir els períodes de retorn de tals afora-los cabalosos en època de pluges i/o desgel ments. S'entén que un cabal amb un període a les comarques del nord i altres territoris.de retorn de 10 anys és un cabal que té la probabilitat de produir-se almenys un cop Un tema que ens afecta de ben a prop els cada deu anys. Només si existeixen molts darrers anys és el del canvi climàtic. Amb ell anys de registre es pot calcular la freqüència els fenòmens meteorològics més adversos d'un cabal determinat. Per a determinar pe-s'agreugen, i és difícil no pensar-hi quan pa-ríodes de retorn de 100 i de 500 anys no es tim algun episodi de risc. Tot i així, podem disposa de suficients dades empíriques, per trobar llargs documents i cronologies que la qual cosa s'ha de recórrer a models mate-expliquen els diferents episodis d'inun-màtics. Aquests models, en hidrologia ser-dacions que han patit els nostres rius els úl-veixen per comprendre el funcionament tims segles. L'elevada freqüència d'episodis d'un sistema real i per la possibilitat de co-que es registren ja forma part de l'escenari nèixer el funcionament d'un sistema en si-climàtic que ens és propi.tuacions que no s'han donat encara.

Els efectes que les pluges torrencials tenen a les conques dels rius mediterranis són

A Catalunya es disposa del pla INUNCAT, que diferencia per zones les inundacions.Podreu trobar més informació sobre el risc d'inun-dacions de la vostra àrea geogràfica i les me-sures que cal dur a terme durant un episodi a la web de la Generalitat de Catalunya

Si bé les avingudes són un fenòmen comú a les conques mediterrànies, en un medi natu-ral no tindrien més importància que la sim-ple modificació del paisatge, però els processos d'urbanització que s'intensifi-quen progressivament estan tot sovint a la mercè d'aquests fenòmens.

La progressiva impermeabilització del subs-trat que es produeix com a conseqüència del desenvolupament urbà donarà lloc a un increment en la taxa d'escorrentiu total anual i en el nombre i magnitud dels pics de les crescudes, així com una reducció del temps de retard entre precipitació i esco-lament. Com a resultat, el risc de crescudes i inundacions sol incrementar notablement.

Els diferents organismes locals i estatals de-terminen, mitjançant les sèries de mesures realitzades i les condicions de cada indret,

Elena Ralloels nivells de risc segons la seva freqüència, Geògrafaintensitat i les zones més vulnerables.

ZONES INUNDABLES

DINÀMICA FLUVIAL DE

e ben segur que a alguns de vosaltres "Rius de Paraules" no El tercer i darrer eix, l'hem titulat "els veïns del riu", i la finalitat és us diu res de particular, serà simplement la unió dels mots fer d'aquest eix el gran calaix de sastre del catàleg. Aquest apartat D“riu” i “paraula” en les seves formes plurals; d'altres encabeix des de les activitats tradicionals vinculades als rius

probablement no serà el primer cop que en sentiu a parlar; i fins i tot (embarcacions tradicionals –rais i llaguts, etc.–, professions –bar-hi haurà qui sap perfectament de què va i haurà col·laborat en el quer, calafat, rescloser, etc.–) passant per instruments de pesca i projecte. Perquè “Rius de Paraules” és això, un projecte que s'ha acabant amb un ampli ventall de cultura popular, com ara desenvolupat des de l'entitat entre els mesos de gener i març i que, expressions i refranys, contes, llegendes, cançons i jocs. Per molts un cop llegiu l'Espiadimonis que teniu a les vostres mans, ja s'haurà de vosaltres aquest apartat us despertarà un interès especial, finalitzat. sobretot si en algun moment de la vostra vida heu tingut algun

lligam afectiu amb el riu, ja sigui per motius de professió, per anar-Per a aquells que estigueu poc familiaritzats amb el "Rius de hi a banyar-se o per passejar-hi tot buscant tranquil·litat. Sabem Paraules", us farem cinc cèntims dels objectius, la metodologia de que per a molts de vosaltres el riu és sinònim de vida, de plaer, de treball i els resultats finals que podem presentar dues setmanes repòs, de bons records probablement. És així? I sinó, quins abans de cloure el projecte. sentiments us desperta el riu?

Què inspira el "Rius de Paraules"? Doncs, des d'Associació Hàbitats Per fer possible aquest recull hem realitzat dues feines diferenciades. Primer de tot, hem realitzat un treball bibliogràfic – Projecte Rius es va observar un buit de treballs en què es vinculés per cercar elements lèxics i culturals que fornirien una part el riu i la llengua catalana (d'ara endavant parlarem de “riu” referint-important del manual. Ara bé, aquesta tasca crèiem que no era nos a qualsevol tipus de curs fluvial), i de retruc també amb la suficient, volíem obrir el “Rius de Paraules” a les entitats i a la cultura popular al voltant dels espais fluvials dels Països Catalans. A població en general; de manera que fent ús de les noves partir d'aquest diagnòstic inicial, vam passar a establir els objectius tecnologies, internet concretament, vam elaborar un formulari del projecte. perquè la gent pogués fer-hi aportacions, formulari que ha estat

Els objectius generals (del projecte) han estat la recuperació i disponible a la pàgina web de l'entitat. No podem especificar-vos el recopilació de la riquesa lingüística i cultural vinculada als nombre final de formularis rebuts , però de ben segur que en seran nostres rius, deixant constància de la varietat i diversitat de formes una bona colla. del català tant a Catalunya com a la resta terres de parla catalana. Es tracta, en resum, de recuperar en la mesura del possible la cultura Recapitulant, voleu descobrir mots, expressions, cançons, popular lligada als espais fluvials del nostre país. Com a colofó final llegendes i molt més relacionades amb els rius de casa nostra? Si del projecte, es va decidir que la millor forma d'expressar el fruit de la resposta és que sí, connecteu-vos al web de Projecte Rius la recopilació seria fer-ho en forma de catàleg. Més endavant en (www.projecterius.cat) i aneu consultant com evoluciona el parlarem amb més detall. catàleg Rius de Paraules. Recull de cultura popular catalana al

voltant dels rius de casa nostra, que Associació Hàbitats - Projecte Tres eixos temàtics vertebren el “Rius de paraules”. El primer fa Rius ha elaborat i posarà, properament, a disposició de tothom. referència a la hidromorfologia (els subtrats del fons del riu, la geometreia del canal, etc.) i a les estructures naturals (en són Esperem que gaudiu del catàleg tant o més com nosaltres ho hem exemples barranc, bassal, xumadura, etc.) o construïdes (ampit, fet mentre elaboràvem el projecte. I una última cosa, feu-nos resclosa, catúfol, etc.). arribar vocabulari fluvial propi del parlar de la vostra comarca o

zona d'influència, encara que a hores d'ara el projecte estigui El segon gira al voltant de la vida al riu, que hem entès com els tancat. Volem deixar la porta oberta a una continuació i i ampliació individus de flora i fauna que constitueixen el medi fluvial. Hem del catàleg que posarem al vostre abast. Salut i a reveure!volgut posar un interès especial en la diversitat lèxica dels macroinvertebrats del riu, ja que no coneixem cap recull Francesc Asperódialectològic en aquest sentit. Projecte Rius de Paraules

16 SINERGIES 17 OPINIÓ

BIR * TENESindicadors de l'aigua, de reunions amb l'ajuntament que també s'ha la fauna i la flora i d'altres posat a la feina i amb qui s'ha acordat un aspectes que ens fan conveni, la idea ja està arribant al seu final i mirar el riu des d'una aviat es podrà entrar en la fase d'acció de la

proposta que pretén la millora ambiental i perspectiva ben àmplia i social de l'entorn fluvial del riu Tenes. plural.

Amb la proposta de l'itinerari es vol apropar Pel gener del 2008 ens el riu als ciutadans, sense oblidar els boscos posàvem en contacte amb i camps que l'envolten així com cases de el Projecte Rius i pel maig pagès i granges, fonts i ponts. Es vol que ja érem cinc grups que l'acostament de la gent al riu sigui profitós estàvem inspeccionant per a nens i joves en l'estudi del conei-diferents trams del nostre xement del medi natural i social de la pobla-r iu. La gent estava ció on viuen i per a la gent gran com a lloc de motivada, amb ganes de passeig en un indret ple de bellesa, amb treballar pel riu i tothom alternatives fàcils al seu nivell de mobilitat. veia molt necessari tenir-Es busca, per tant, dignificar el riu Tenes ne un coneixement més com a zona verda, per al gaudi de la població profund. La persona i visitants, donat el seu elevat valor ecològic responsable de grups de i paisatgístic i com a espai natural protegit, PR es va desplaçar fins al emmarcat en l'àmbit de Xarxa Natura 2000 nostre poble i ens va (espai connector) i d'acord amb el què esta-explicar amb detall com bleix el Pla d'Ordenació Urbanística Muni-funcionava la inspecció cipal vigent. El factor clau del projecte serà de riu; en tot moment ens la implicació de la població local i per això es om un grup de voluntariat de Bi- va animar a tirar enda-vant, tot van ser portarà a terme una campanya de difusió i gues i Riells (Vallès Oriental) molt facilitats. Amb molta il·lusió i gran educació ambiental, on s'informarà a la po-jove, que ens vàrem incorporar la motivació ens vàrem agrupar una Sblació sobre la importància de la conserva-primavera del curs passat al Projecte Rius. vuitantena de persones, entre grans i petits; ció dels espais fluvials i s'explicarà la pro-ens organitzàrem per inspeccionar cinc posta d'Adopció del riu Tenes. Així es con-Tot va començar per la iniciativa de l'escola trams diferents que englobaven les templarà un procés de participació total-El Turó del municipi, que tenia com a poblacions de Bigues i Riells. Tots som el ment obert. Aquesta campanya de difusió i projecte d'escola el treballar el coneixement grup BIR Tenes, però cada grup està inscrit educació ambiental s'inicià al nostre muni-del riu amb els alumnes i sensibilitzar la po- amb el nom genèric i el nom del punt que cipi amb la jornada “Fem dissabte”.blació sobre aquest tema. L'escola va orga- inspeccionem.

nitzar una xerrada amb la participació del Sense el Projecte Rius difícilment hauríem Projecte Rius per donar a conèixer qui era Però les nostres ganes de fer no acaben aquí sabut com materialitzar la nostra idea i molt aquesta organització i engrescar la gent i també ens vàrem proposar com a grup, menys de treballar de manera tan eficient en perquè es fes voluntària. La població ja es- juntament amb l'escola, de marcar un

Passejades tan poc temps. itinerari pel riu amb el nom de tava molt motivada i PR de seguida ens van pel Tenes. convèncer perquè ens féssim voluntaris.

Estem tots molt il·lusionats amb aquesta Amb Projecte Rius varem trobar una infra-Vàrem exposar la nostra proposta a idea de custòdia del nostre territori i con-estructura perfecte per poder començar a fer Projecte Rius i de seguida ens van obrir les servació dels nostres espais naturals. Som alguna tasca en relació al nostre riu. portes. Una vegada més ens han donat les molts els que, com més ens endinsem en el pautes per començar una feina així i la coneixement del nostre riu, més el volem El Projecte Rius proposa per conèixer el riu valoració d'experts sobre la viabilitat de les protegir, conservar i dignificar.eines ben senzilles dirigides a persones que nostres idees i propostes. Aquest projecte ja no han de tenir formació sobre aquest tema,

Grup de voluntaris BIR Tenesestà iniciat i després de mig any de treball en però alhora prou rigoroses per obtenir-ne Bigues i Riells la seva concreció, resoldre aspectes legals i unes dades fidedignes ben diverses sobre

PROJECTE RIUS BÒSNIA I HERCEGOVINA

nguany, des de l'Associació Hàbitats- estigui destinat a escolars i en una segona Projecte Rius ampliem fronteres dins fase involucrar a les administracions locals. Eel Mediterrani. Des de fa uns anys, el

Projecte Rius s'està implementant en El Projecte Rius començarà a implementar-d'altres territoris de la Península Ibèrica a se a Bòsnia i Hercegovina en el riu Neretva, a través d'entitats de les diferents regions que través d'aquest grup d'entitats locals que han anant adaptant i fent-se seu el Projecte treballen a través de l'educació ambiental Rius. Així doncs, ja són una realitat els pel desenvolupament de la consciència projectes de Cantàbria, Galícia, el País ciutadana, per la millora medioambiental i el Valencià, la comunitat de Madrid o Portugal. desenvolupament sostenible d’Herce-Enguany la iniciativa continua extenent-se govina. Sobretot són entitats que treballen fins a terres més llunyanes. amb programes a nivell local per tal

d'apoderar i capacitar a la ciutadania en A través d'un conveni de col·laboració amb temes ambientals. el WWWF-MEDPO, dins el programa Across the Waters es realitzarà una prova pilot per Per altra banda, cal remarcar el treball que aplicar el Projecte Rius a Bòsnia i Herce- desenvolupen teixint ponts entre la indús-govina al llarg del 2009. tria, el govern, les organitzacions locals i la

comuntitat científica. Per tant, amb les línies Aquesta col·laboració sorgeix de la relació de treball que tenen, encaixen perfectament entre l'Associació Hàbitats i WWF que, des amb la filosofia i manera de treballar de de fa anys, han participat i col·laborat en l'Associació Hàbitats a través del Projecte terme el Projecte Rius a Bòsnia i activitats diverses, com The Sun School o Rius. Herzegovina. D'aquesta manera i amb el d'altres propostes i activitats que s'han fet suport del Projecte Rius de Catalunya es conjuntament. Fruit d'aquesta relació De cara al juny es preveu una visita per part pretén que vagi agafant forma i es consolidi sorgeix la idea, dins el programa Across the dels membres de Projecte Rius i el WWF a la iniciativa a Bòsnia i Hercegovina.Waters, de realitzar el Projecte Rius a Bòsnia Mostar, una de les ciutats més importants

Sílvia Gilii Hercegovina. El programa Across the de Bòsnia i Hercegovina, per tal de fer una Coordinadora de Waters té com a objectiu principal reforçar formació i conèixer l’àmbit de treball i les

l’Associació Hàbitats - Projecte RiusONG mediambientals i ajudar-les a desen- persones que dinamitzaran i portaran a volupar les seves habilitats i tècniques operacionals, realçant així la seva capacitat d'emprendre reeixidament activitats, pro-jectes i campanyes. El projecte cobreix la regió mediterrània prestant especial atenció als països de la zona sud i oriental del Medi-terrani. Pretén així crear ponts d'educació ambiental per connectar les costes del mediterrani.

El conveni actual entre l'Associació Hàbitats i el WWF emmarca la proposta de treball d'un grup d'ONGs ambientals que, en col·la-boració amb la Universitat, s'encarregarà de traduir i adaptar els materials d'inspecció de Projecte Rius. Posteriorment dinamitzaran els grups locals de voluntaris per tal de vin-cular una mica més la població amb els rius. En una fase inicial, es preveu que el projecte

El riu Neretva, on es començarà a

treballar, és el principal riu

d'Hercegovina i un dels més importants

de Bòsnia i Hercegovina. Amb un

curs de 225 Km travessa la ciutat de

Mostar.

18 FOTOGRAFIA 19 FOTOGRAFIA

INTRODUCCIÓ A LA FOTOGRAFIA D’INVERTEBRATSsovint, utilitzar el flash essent imprescin-dible en les grans aproximacions. Si voleu practicar de manera habitual la macro-fotografia esdevé molt recomanable invertir en un flash específic per macro, essent els de doble capsal els més recomanables –i menys econòmics, val a dir-. També és re-comanable l'ús de difusors així com sis-temes de separació del flash de la càmera, per tal d'aconseguir incidir la llum més eficientment envers l'invertebrat.

Per evitar la duresa de la llum d'estiu, pe-ríode habitual en que duem a terme la nostra afició, s'acostuma a utilitzar parasols, al mercat n'hi han de veritablement pràctics. Tècnicament, una altra solució a tenir en compte és tancar molt la focal per tal de min-var el cabal de llum i compensar-ho amb un toc de flash, tot i l'excés de llum solar exis-tent. No tingueu por a practicar solucions que a priori no semblen les més lògiques. dem, en aquest punt, obtenir una resolució la nostra targeta comença una tasca im-

d'imatge òptima en relació a la major pro- portant: intentar identificar la espècie foto-Donat l'ús intensiu en macrofotografia del funditat de camp possible. grafiada. Apart que la nostra captura foto-flash, recórrer a l'ampliació de senyal mit- gràfica pot ser interessant des d'un punt ta-jançant l'ISO digital no sembla tenir massa L'ús del trípode, que permet reduir l'ús del xonòmic, o bé, aporta solvència en el cas sentit a la pràctica i per tant no és habitual ni flash, en la pràctica no resulta sempre pos- que ho publiquem en la nostra galeria recomanable sobrepassar l'ISO 200. Hau- sible. Sovint l'animal es mou o no permet d'imatges preferida, és important saber què rem de jugar amb la combinació clàssica de aproximacions durant molta estona, per la és el que hem fotografiat per la pròpia i ne-velocitat d'obturació i el diafragma o nom- qual cosa, encara que recomanable no acos- cessària coherència amb el que estem fent, bre f. L'accés a un flash d'alta velocitat re- tuma a ser efectiu fora de les primeres hores aportant el sentit final a la nostra afició que sulta interessant i aconsellable en tant que del matí, quan els insectes romanen inac- sinó només seria prémer un botó i mirar una ens permet superar el valor de velocitat tius. Una bona idea consisteix a utilitzar el pantalla. Decididament, encara que no sigui d'obturació d'1/200 o, amb sort, 1/250 que trípode en situacions en què intuïm que l'in- a nivell d'espècie, el reconeixement de l'in-acostumen a proporcionar les càmeres per vertebrat no aguantarà massa temps com a vertebrat capturat fotogràficament permet defecte, sobretot en situacions en que no es monopeu. un augment del nostre coneixement perso-disposa de trípode. En fotografia d'inver- nal envers l'entorn natural. Actualment, amb tebrats, donada la escassa profunditat de Els automatismes en la fotografia d'inver- la facilitat i immediatesa d'accés a la infor-camp existent, es tendeix a tancar el diafrag- tebrats no són excessivament útils. El mode mació través de la internet, o la creixent pu-ma el màxim possible per obtenir la màxima i l'enfocament manual encara que al principi blicació de guies de camp d'identificació profunditat de camp i, per extensió, la major porten al dubte del principiant, entenem que d'espècies al nostre abast, podem aug-definició en el insecte. És per això que en aviat facilitarà l'enteniment i en conse- mentar el coneixement i entendre els com-altes magnificacions, on la profunditat de qüència, la superació en l'acte fotogràfic portaments i biologia dels insectes que fa camp és summament baixa, serà necessària personal. No useu mai el mode totalment unes hores teníem davant la nostra càmera. una font de llum adequada, donat que hau- automàtic, on no es possible controlar cap Aquest coneixement acumulat és el que, dei-rem de procurar tancar al màxim el diafrag- paràmetre. xant la tècnica a banda, ens permetrà cada ma (amb la conseqüent escassa arribada de cop trobar millors imatges a la nostra llum al sensor). És per això que cal conèixer, soferta targeta.i aquest és un punt important, en quina zona

Ramon M Batlled'alta diafragmentació l'objectiu que estem Un cop la imatge resta en forma de píxel dins Fotògraf aficionatutilitzant es comporta amb solvència i po-

LA IMPORTÀNCIA DE LA IDENTIFICACIÓ DE L'ESPÈCIE FOTOGRAFIADA

REFLEXIONS PRÈVIES

EL SISTEMA, L'ELECCIÓ DE LA MARCA, I ELS OBJECTIUS

LA TÈCNICA I ELS ACCESSORIS.

equivocar-se en els paràmetres a elegir, òptica zoom que cobreixi diferents camps fotografia compulsivament. I després d'una focals, on intueix que es trobarà més cò-

Val a dir que a l'afició per la captura fotogrà- feliç jornada amb centenars de fotografies a mode. A mig termini aquesta elecció no fica d'invertebrats s'hi sol arribar habitual- la targeta, en revisar-les a l'ordinador a l'es- semblarà tan encertada en tant que un ob-ment per dos camins diferents: un interès pera de trobar imatges de concurs interna- jectiu de focal fixa acostuma a ser més llu-previ pels invertebrats des d'un punt de vista cional, hom acostuma a estranyar-se dels minós i donar més qualitat d'imatge. Apos-purament biològic o professional o, sovint, resultats mediocres obtinguts. Potser cal- teu sense por per l'òptica fixa!pel llindar de la pròpia fotografia de natura, drà adonar-se que l'èxit en la consecució essent el vessant ornitològic el més comú d'una imatge destacada no es pot deixar en L'objectiu més recomanable i que resulta del que hom s'acaba interessant en aquesta mans de l'espúria o l'estadística, o en la con- d'ús imprescindible en el món macro és el disciplina. fiança en un equip nou de trinca en mode au- 100 mm o similar distància focal. Propor-

tomàtic que ja ho farà tot; sinó més aviat en ciona uns apropaments amb molt detall i El fotògraf aficionat de natura té l’avantatge l'observació prèvia de la situació, en el co- amb una estimable lluminositat. A més, so-que ja disposa d'un equipament fotogràfic neixement de l'objecte a fotografiar i l'en- len tenir un pes moderat. Més amunt del 100 previ i, si aquest és l'adequat, tan sols haurà torn i, sobretot, en el coneixement de certes mm trobem els anomenats teleobjectius de d'adquirir un bon objectiu macro. Sembla nocions bàsiques que són necessàries en el 150mm ó 180 mm. Són més difícils d'uti-que parteix amb avantatge en relació a aquell moment previ a prémer el botó disparador. litzar i, en tot cas, són recomanables per la biòleg o amant dels insectes que potser, fins Paradoxalment, com més experiència ad- fotografia d'insectes porucs i que habi-ara, ha anat fent amb una càmera compacta quireix el caçador d'imatges, vull pensar que tualment no permetrien apropar-se en ex-o simplement enduent-se el bitxo a casa, per menys cops ha premut el botó de la càmera cés: lepidòpters, odonats, neuròpters... Si el tal de classificar-lo o estudiar-lo. Res més al cap de la jornada! que us agrada és fotografiar papallones una lluny de la realitat: la macrofotografia d'in- bona opció pot residir a un 150 mm f2.8, per vertebrats no té res a veure amb la fotografia exemple. Val a dir que existeixen dupli-d'ocells o altre tipus de fotografia en par- cadors que es poden acoblar entre l'objectiu ticular. Però d'igual manera que succeeix en i la càmera per tal d'augmentar la distància

El sistema fotogràfic que habitualment altres especialitats fotogràfiques, l'asso- focal, potser essent el 1.4x la elecció més s'elegeix per aquest tipus d'activitat és el liment d'uns resultats satisfactoris no serà prudent i encertada.rèflex o SLR, per qualitat d'imatge, porta-possible si no hi ha un coneixement mínim i bilitat i flexibilitat en el nombre i acces-previ de l'objecte a retratar que, en el cas que Si volem assolir magnificacions superiors a sibilitat d'objectius i accessoris.ens ocupa, és l’insecte i el seu entorn natu- 1:1 caldrà entrar en el món dels tubs d'ex-

ral. A qui desconeix avui el món dels inver- tensió com la solució que probablement L'error més habitual en l'elecció de l'equip tebrats o que fins ara no n'ha sentit una proporciona major qualitat d'imatge, car els és triar en primer lloc el cos de la càmera -i atracció especial, se li obre un món a des- objectius més potents per se són realment els milions de píxels que ofereix-, enlloc de cobrir que podríem qualificar d'infinit, tant escassos, destacant el MPE de Canon, com fixar-se en el paquet d'objectius associats a en la seva abundància, varietat i, sobretot, una raresa agradable en el món de la macro-determinada marca. Si és el primer cop que misteri. Però el camí s'estreny des del punt fotografia.... Aquests nivells de magnificació entreu en el món de les càmeres rèflex, un de vista fotogràfic... són els adequats pels qui desitgen acon-cos senzill –que podeu substituir més enda- seguir un nivell de detall molt gran, o bé l'in-vant- amb un objectiu d'alta gamma és, sens L’irrupció de l'era digital en el panorama secte que se'ns creua pel camí o pel qual te-dubte, una elecció més intel·ligent que l'op-fotogràfic ha facilitat l'apropament a la nim predilecció és realment molt petit: des ció inversa de decidir-se per un cos superior fotografia del clàssic naturalista de de dípters, fins a formigues, passant pels i un objectiu de baixa gamma. Paga la pena prismàtics del segle passat, que ara duu isòpters, hemípters, petits neuròpters o, per adquirir des d'un primer moment un bon ob-una càmera digital i no té por en prémer el exemple, les petites aranyes saltadores. jectiu macro. Compte: un objectiu que, tot i botó de l'obturador repetidament: el cost de que s'anomeni macro pel fabricant però que l'aprenentatge és barat, car ja no cal portar-no guardi una relació 1:1 amb l'objecte foto-ho tot a revelar, i podem visionar-ho a casa grafiat així com una distancia mínima d'en-o, inclús al moment, des de la pròpia càmera Excepte en l'ús d'objectius llargs o te-focament adequada, no complirà amb les podem detectar l'error o encert en leobjectius, habitualment l'ús de flash en nostres exigències passats els primers dies i l'exposició. I això és magnífic per macro és obligatori, donat que la proximitat acabarà essent una pèrdua de diners. També l’aprenentatge de l'aficionat que amb una de la càmera a l'invertebrat produeix ombra i és habitual que el principiant elegeixi una càmera plena d'automatismes on és difícil resta llum i detall en el resultat final. Cal, tot

Ae na uncesh j a

18 FOTOGRAFIA 19 FOTOGRAFIA

INTRODUCCIÓ A LA FOTOGRAFIA D’INVERTEBRATSsovint, utilitzar el flash essent imprescin-dible en les grans aproximacions. Si voleu practicar de manera habitual la macro-fotografia esdevé molt recomanable invertir en un flash específic per macro, essent els de doble capsal els més recomanables –i menys econòmics, val a dir-. També és re-comanable l'ús de difusors així com sis-temes de separació del flash de la càmera, per tal d'aconseguir incidir la llum més eficientment envers l'invertebrat.

Per evitar la duresa de la llum d'estiu, pe-ríode habitual en que duem a terme la nostra afició, s'acostuma a utilitzar parasols, al mercat n'hi han de veritablement pràctics. Tècnicament, una altra solució a tenir en compte és tancar molt la focal per tal de min-var el cabal de llum i compensar-ho amb un toc de flash, tot i l'excés de llum solar exis-tent. No tingueu por a practicar solucions que a priori no semblen les més lògiques. dem, en aquest punt, obtenir una resolució la nostra targeta comença una tasca im-

d'imatge òptima en relació a la major pro- portant: intentar identificar la espècie foto-Donat l'ús intensiu en macrofotografia del funditat de camp possible. grafiada. Apart que la nostra captura foto-flash, recórrer a l'ampliació de senyal mit- gràfica pot ser interessant des d'un punt ta-jançant l'ISO digital no sembla tenir massa L'ús del trípode, que permet reduir l'ús del xonòmic, o bé, aporta solvència en el cas sentit a la pràctica i per tant no és habitual ni flash, en la pràctica no resulta sempre pos- que ho publiquem en la nostra galeria recomanable sobrepassar l'ISO 200. Hau- sible. Sovint l'animal es mou o no permet d'imatges preferida, és important saber què rem de jugar amb la combinació clàssica de aproximacions durant molta estona, per la és el que hem fotografiat per la pròpia i ne-velocitat d'obturació i el diafragma o nom- qual cosa, encara que recomanable no acos- cessària coherència amb el que estem fent, bre f. L'accés a un flash d'alta velocitat re- tuma a ser efectiu fora de les primeres hores aportant el sentit final a la nostra afició que sulta interessant i aconsellable en tant que del matí, quan els insectes romanen inac- sinó només seria prémer un botó i mirar una ens permet superar el valor de velocitat tius. Una bona idea consisteix a utilitzar el pantalla. Decididament, encara que no sigui d'obturació d'1/200 o, amb sort, 1/250 que trípode en situacions en què intuïm que l'in- a nivell d'espècie, el reconeixement de l'in-acostumen a proporcionar les càmeres per vertebrat no aguantarà massa temps com a vertebrat capturat fotogràficament permet defecte, sobretot en situacions en que no es monopeu. un augment del nostre coneixement perso-disposa de trípode. En fotografia d'inver- nal envers l'entorn natural. Actualment, amb tebrats, donada la escassa profunditat de Els automatismes en la fotografia d'inver- la facilitat i immediatesa d'accés a la infor-camp existent, es tendeix a tancar el diafrag- tebrats no són excessivament útils. El mode mació través de la internet, o la creixent pu-ma el màxim possible per obtenir la màxima i l'enfocament manual encara que al principi blicació de guies de camp d'identificació profunditat de camp i, per extensió, la major porten al dubte del principiant, entenem que d'espècies al nostre abast, podem aug-definició en el insecte. És per això que en aviat facilitarà l'enteniment i en conse- mentar el coneixement i entendre els com-altes magnificacions, on la profunditat de qüència, la superació en l'acte fotogràfic portaments i biologia dels insectes que fa camp és summament baixa, serà necessària personal. No useu mai el mode totalment unes hores teníem davant la nostra càmera. una font de llum adequada, donat que hau- automàtic, on no es possible controlar cap Aquest coneixement acumulat és el que, dei-rem de procurar tancar al màxim el diafrag- paràmetre. xant la tècnica a banda, ens permetrà cada ma (amb la conseqüent escassa arribada de cop trobar millors imatges a la nostra llum al sensor). És per això que cal conèixer, soferta targeta.i aquest és un punt important, en quina zona

Ramon M Batlled'alta diafragmentació l'objectiu que estem Un cop la imatge resta en forma de píxel dins Fotògraf aficionatutilitzant es comporta amb solvència i po-

LA IMPORTÀNCIA DE LA IDENTIFICACIÓ DE L'ESPÈCIE FOTOGRAFIADA

REFLEXIONS PRÈVIES

EL SISTEMA, L'ELECCIÓ DE LA MARCA, I ELS OBJECTIUS

LA TÈCNICA I ELS ACCESSORIS.

equivocar-se en els paràmetres a elegir, òptica zoom que cobreixi diferents camps fotografia compulsivament. I després d'una focals, on intueix que es trobarà més cò-

Val a dir que a l'afició per la captura fotogrà- feliç jornada amb centenars de fotografies a mode. A mig termini aquesta elecció no fica d'invertebrats s'hi sol arribar habitual- la targeta, en revisar-les a l'ordinador a l'es- semblarà tan encertada en tant que un ob-ment per dos camins diferents: un interès pera de trobar imatges de concurs interna- jectiu de focal fixa acostuma a ser més llu-previ pels invertebrats des d'un punt de vista cional, hom acostuma a estranyar-se dels minós i donar més qualitat d'imatge. Apos-purament biològic o professional o, sovint, resultats mediocres obtinguts. Potser cal- teu sense por per l'òptica fixa!pel llindar de la pròpia fotografia de natura, drà adonar-se que l'èxit en la consecució essent el vessant ornitològic el més comú d'una imatge destacada no es pot deixar en L'objectiu més recomanable i que resulta del que hom s'acaba interessant en aquesta mans de l'espúria o l'estadística, o en la con- d'ús imprescindible en el món macro és el disciplina. fiança en un equip nou de trinca en mode au- 100 mm o similar distància focal. Propor-

tomàtic que ja ho farà tot; sinó més aviat en ciona uns apropaments amb molt detall i El fotògraf aficionat de natura té l’avantatge l'observació prèvia de la situació, en el co- amb una estimable lluminositat. A més, so-que ja disposa d'un equipament fotogràfic neixement de l'objecte a fotografiar i l'en- len tenir un pes moderat. Més amunt del 100 previ i, si aquest és l'adequat, tan sols haurà torn i, sobretot, en el coneixement de certes mm trobem els anomenats teleobjectius de d'adquirir un bon objectiu macro. Sembla nocions bàsiques que són necessàries en el 150mm ó 180 mm. Són més difícils d'uti-que parteix amb avantatge en relació a aquell moment previ a prémer el botó disparador. litzar i, en tot cas, són recomanables per la biòleg o amant dels insectes que potser, fins Paradoxalment, com més experiència ad- fotografia d'insectes porucs i que habi-ara, ha anat fent amb una càmera compacta quireix el caçador d'imatges, vull pensar que tualment no permetrien apropar-se en ex-o simplement enduent-se el bitxo a casa, per menys cops ha premut el botó de la càmera cés: lepidòpters, odonats, neuròpters... Si el tal de classificar-lo o estudiar-lo. Res més al cap de la jornada! que us agrada és fotografiar papallones una lluny de la realitat: la macrofotografia d'in- bona opció pot residir a un 150 mm f2.8, per vertebrats no té res a veure amb la fotografia exemple. Val a dir que existeixen dupli-d'ocells o altre tipus de fotografia en par- cadors que es poden acoblar entre l'objectiu ticular. Però d'igual manera que succeeix en i la càmera per tal d'augmentar la distància

El sistema fotogràfic que habitualment altres especialitats fotogràfiques, l'asso- focal, potser essent el 1.4x la elecció més s'elegeix per aquest tipus d'activitat és el liment d'uns resultats satisfactoris no serà prudent i encertada.rèflex o SLR, per qualitat d'imatge, porta-possible si no hi ha un coneixement mínim i bilitat i flexibilitat en el nombre i acces-previ de l'objecte a retratar que, en el cas que Si volem assolir magnificacions superiors a sibilitat d'objectius i accessoris.ens ocupa, és l’insecte i el seu entorn natu- 1:1 caldrà entrar en el món dels tubs d'ex-

ral. A qui desconeix avui el món dels inver- tensió com la solució que probablement L'error més habitual en l'elecció de l'equip tebrats o que fins ara no n'ha sentit una proporciona major qualitat d'imatge, car els és triar en primer lloc el cos de la càmera -i atracció especial, se li obre un món a des- objectius més potents per se són realment els milions de píxels que ofereix-, enlloc de cobrir que podríem qualificar d'infinit, tant escassos, destacant el MPE de Canon, com fixar-se en el paquet d'objectius associats a en la seva abundància, varietat i, sobretot, una raresa agradable en el món de la macro-determinada marca. Si és el primer cop que misteri. Però el camí s'estreny des del punt fotografia.... Aquests nivells de magnificació entreu en el món de les càmeres rèflex, un de vista fotogràfic... són els adequats pels qui desitgen acon-cos senzill –que podeu substituir més enda- seguir un nivell de detall molt gran, o bé l'in-vant- amb un objectiu d'alta gamma és, sens L’irrupció de l'era digital en el panorama secte que se'ns creua pel camí o pel qual te-dubte, una elecció més intel·ligent que l'op-fotogràfic ha facilitat l'apropament a la nim predilecció és realment molt petit: des ció inversa de decidir-se per un cos superior fotografia del clàssic naturalista de de dípters, fins a formigues, passant pels i un objectiu de baixa gamma. Paga la pena prismàtics del segle passat, que ara duu isòpters, hemípters, petits neuròpters o, per adquirir des d'un primer moment un bon ob-una càmera digital i no té por en prémer el exemple, les petites aranyes saltadores. jectiu macro. Compte: un objectiu que, tot i botó de l'obturador repetidament: el cost de que s'anomeni macro pel fabricant però que l'aprenentatge és barat, car ja no cal portar-no guardi una relació 1:1 amb l'objecte foto-ho tot a revelar, i podem visionar-ho a casa grafiat així com una distancia mínima d'en-o, inclús al moment, des de la pròpia càmera Excepte en l'ús d'objectius llargs o te-focament adequada, no complirà amb les podem detectar l'error o encert en leobjectius, habitualment l'ús de flash en nostres exigències passats els primers dies i l'exposició. I això és magnífic per macro és obligatori, donat que la proximitat acabarà essent una pèrdua de diners. També l’aprenentatge de l'aficionat que amb una de la càmera a l'invertebrat produeix ombra i és habitual que el principiant elegeixi una càmera plena d'automatismes on és difícil resta llum i detall en el resultat final. Cal, tot

A na un eesh j c a

20 RIUS DE CULTURA 21 RIUS DE CULTURA

a més de cent anys, entre Berga i Balsareny, seguint la vall PATRIMONI NATURAL del riu Llobregat, s'hi construïren 18 fàbriques i colònies Ftèxtils on han viscut i treballat milers de persones.

Actualment, els espais – habitatges, fàbriques, esglésies, botigues, escoles, torres dels amos…- d'aquestes colònies conformen un conjunt patrimonial de gran valor que ens permet reviure, recordar o imaginar com era la vida quotidiana a tocar del Llobregat, quan les fàbriques funcionaven al compàs dels telers.

L'eix vertebrador del territori de les colònies tèxtils és el riu Llo-bregat. Des de fa segles, la seva aigua ha estat aprofitada per moure molins i turbines i donar empenta a tallers, fàbriques i colònies industrials. Actualment, l'entorn fluvial del Llobregat reuneix un patrimoni arquitectònic ric i divers que ens permet recordar la tradició industrial d'aquest territori, que és també, un patrimoni natural per gaudir en família, els amics o en solitari.

El Parc Fluvial del Llobregat organitza rutes a peu, en bicicleta o autocar per descobrir els secrets del món de les colònies.

L'ITINERARI DEL RIU A VILADOMIU Centre d'Interpretació de les Colò-VELL nies tèxtils del Llobregat. Passejant

per les seves habitacions, podreu “Mapa de mobilitat lenta del És un recorregut de 3 km pels conèixer, de forma amena i atractiva, Berguedà”voltants de la colònia de Viladomiu com vivien i pensaven, a principis Amb l'objectiu de tenir inventariada i Vell, que ofereix la possibilitat de co- del segle XX, els amos de les colò-senyalitzada tota la xarxa de senders nèixer el món de les colònies tèxtils nies.de la comarca del Berguedà, s'ha del Llobregat a partir d'una mirada

Ruta cultural de l'Ametlla de creat el mapa de mobilitat lenta del singular: passejant pel seu entorn Merola Berguedà amb la col·laboració del natural.

geògraf Xavier Campillo. La millor manera de conèixer la vida Durant l'itinerari, que permet gaudir quotidiana d'una colònia industrial.

Aquest mapa és un nou sistema de de la vegetació de ribera del riu Llo- A l'Ametlla de Merola són els matei-senyalització basat en els criteris bregat, trobareu set panells en els xos veïns els que t'acompanyen a fer centreeuropeus de senyalització de quals s'expliquen qüestions com el un recorregut per la colònia i ex-senders. Aquest sistema té l'objec-funcionament de la resclosa, les pliquen a partir de les seves vivèn-tiu d'enllaçar els camins entre ells, parts bàsiques d'una colònia, els cies com ha evolucionat la vida labo-de manera que el visitant pugui fer-horts... és un itinerari pensat per a ral, cultural i quotidiana dels amet-se les seves pròpies rutes a peu, en tots els públics, especialment per a llans des de finals del segle XIX fins bicicleta o a cavall. Un total de 2.700 persones que vulguin passar una ara. quilòmetres formen part del mapa estona de lleure amb la família.

La colònia Pons: els jardins i de mobilitat lenta del Berguedà. A l'església de Cal Pons hores d'ara, una bona part d'aquests

camins ja estan senyalitzats i seguim Cal Pons conserva un patrimoni treballant per finalitzar-ho. Si voleu gaudir de l'esport, la natura i industrial i monumental de gran

el patrimoni industrial, la Ruta de les valor històric, arquitectònic i urba-Programa de neteja de lleresColònies us està esperant. Un nístic. Descobreix, passejant pels Cada any el Consorci del Parc Fluvial recorregut de 32 km, per fer a peu o jardins, la visita guiada de l'església juntament amb l'ACA (Agència Cata-amb bicicleta, permet veure de prop de Cal Pons, anomenada també “la lana de l'aigua) i els Ajuntaments de les divuit colònies tèxtils diferents i Catedral del Berguedà”, les torres i el les poblacions per on passa el riu, descobrir mil racons encisadors model de vida que es generà en preparen un exhaustiu programa de d'ombres fresques i vegetació de aquests nuclis construïts al voltant neteja de lleres amb l'objectiu de ribera. Des de fa onze anys, cada d'una fàbrica: el paper del capellà, millorar la qualitat del bosc de ribera. tercer diumenge de maig, un miler de les monges i la religió en el funcio-Dins aquest programa s'organitzen persones fan aquest recorregut per nament quotidià de les colònies. les jornades “Apropa't al riu” tal de descobrir els nuclis que van

Museu de la colònia Vidal dirigides a la població local, veure néixer la industrialització de la principalment a les escoles. Durant El Museu mostra com es treballava i Catalunya interior. les jornades es presenten les ac-es vivia en una colònia industrial de cions portades a terme durant l'any. principis de segle XX, amb un recor-

Història, cultura i memòria regut per tota la colònia per visitar Rutes circularsels espais més interessants de la Gràcies a un acord de col·laboració Si voleu descobrir la memòria de les seva activitat industrial , social i cul-entre el Consorci del Parc Fluvial i el colònies, el Parc Fluvial del Llobre- tural. Camp d'aprenentatge de l'Alt gat us ofereix diferents activitats i Berguedà, un grup d'escoles del propostes de turisme cultural. Es pot veure la resclosa , el canal i la territori participen en un projecte on turbina, una màquina de vapor

Torre de l'Amo de Viladomiu Nou el estudiants elaboren propostes de utilitzada com a font d'energia rutes circulars. Les propostes seran Gairebé totes les colònies tenien la complementària i una sala amb mà-estudiades amb l'objectiu de seva torre. Era la residència dels quines de filar i teixir entre les quals convertir-les en futurs recursos amos quan feien estada a la colònia i destaquen els telers de garrot. A la turístics. un símbol del seu poder econòmic i zona dels habitatges es visita un pis

social. La Torre de Viladomiu Nou ha dels treballadors, l'escola i la estat restaurada i museïtzada com a biblioteca.

PROJECTES DEL CONSORCI DEL PARC FLUVIAL

LA RUTA DE LES COLÒNIES

PATRIMONI CULTURAL

PARCDEL EL DE LES

FLUVIALLLOBREGAT

MÓNCOLÒNIES TÈXTILS

CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LES COLÒNIES TÈXTILS DEL LLOBREGAT

Torre de l’Amo de Viladomiu Nou0860 – Gironella93 825 06 89

[email protected] C-16, sortida 86 Gironella Sud, Viladomiu Nou

23 TERRITORI

nitat de bàlec (Genista purgans), landa de vets, una coberta vestigial, resta de perío- El límit del tram mitjà de la Tordera es troba bruguerol (Violo-Callunetum), landa de Gó- des més freds. Al conjunt de la vall hi predo- situat en el punt d’aiguabarreig amb la riera dua (Sarothamnus scoparius) i bruc boal mina la fageda acidòfila (Luzulo-Fagetum i de Santa Coloma. La conca de la riera de (Cisto sarothamnetum catalaunici) i amples Helleboro-Fagetum). Santa Coloma és, en realitat, una subconca extensions de prats de pastura. A la cap- amb una personalitat biogeogràfica diferen-çalera de la font del Vilar hi ha un jove con- Al llarg de la riera de Gualba, el bosc de ri- ciada de la conca de la Tordera, on existeix junt de teixos (Taxus baccata). bera es troba en relatives condicions, fins a un nombre molt elevat de comunitats fores-

quasi arribar a la zona de desguàs amb la tals diferenciades.Tordera, on hi ha un polígon industrial, de gran impacte per a l’estructura d’aquest tram de la llera i la ribera.

Al llarg del curs mitjà alt el bosc de ribera el El tram final és l’expressió d’un paisatge conforma el complex de verneda amb ortiga La riera de Breda s’inicia a la font de la Teula,

Lamio Alnetum aquàtic altament intervingut des de segles morta ( ) , acompanyat de sal- al límit de la vall de Santa Fe. Hi predomina el Salix eleagnos enrere. La plana al·luvial forneix unes planes zedes de gatell ( ), salze blanc bosc de faig, en les seves dues formacions,

Salix alba Salix eleagns fèrtils, que han permès desenvolupar una ( ) i sarga ( ), amb ribe- de manera generalitzada la fageda amb bui-Populus sp. agricultura de temporada molt competitiva. res plantades de pollancre ( ). xol a l’obaga i la fageda amb pèl de bosc als

Actualment hi ha una important agricultura Les aigües de la riba dreta circulen pel do- solells i als turons amb més pendent. Quercetum ili- d’horta al pla de Palafolls i especialment al mini de l’alzinar amb marfull (

cis galloprovinciale aspleniotosum pla de Grau, situat a la banda dreta de la de-), gene-sembocadura, al terme de Malgrat de Mar.ralment barrejat amb bosquets de roure

martinenc (Quercion pubescenti) i pinedes Pinus halepensis La resta de sòl agrícola del propi i de les de pi blanc ( ).

plantes adjacents ha estat ocupat per càm-pings i naus de logística. És un delta que, Al Pont Trencat, la riera de Vallgorguina malgrat les profundes transformacions, té acaba de recollir les aigües de la riera de una notòria importància biològica pel que fa Tapioles i s’aiguabarreja amb la Tordera. A al poblament íctic i per a diverses espècies partir d’aquest punt, els tributaris de la riba d’aus lligades als ambients marjalencs. dreta procedeixen de les valls sempre fores-

tades del massís del Montnegre, on la cober-Actualment destaca la roureda humida de ta forestal dominant són els alzinars, les su- La riera d’Arbúcies és, després de la riera de can Bardalet, és un tipus de bosc que ha so-redes i les formacions mixtes de roure marti- Santa Coloma, el segon afluent més impor-fert grans transformacions a causa de l’im-nenc, pi blanc i alguns conjunts de pi pinyer. tant de la Tordera. En aquesta zona hi ha una pacte humà. A molt poca distància, hi ha A la riba esquerra desguassen aigües de l’alt important activitat forestal: hi abunden les

Castanea sativa l’estany de la Júlia, caracteritzat per un dens Montseny, des del torrent de Ritronyes, que perxades de castanyer ( ), Pseudo tsuga menzeizii herbassar alt d’aiguamoll, format per un desemboca al Rieral, fins al Pertegàs, ja en el les plantacions de ,

PhragmitionPinus nigra canyissar ( ). Es tracta d’una curs mitjà baix. pinassa ( ), així com els conreus Abies nordmaniana, A. vegetació helofítica constituïda per un estrat d’arbres de Nadal (

Phragmites australisPinsapo, etc... de canyís ( ) i boga En aquest curs mitjà baix, seguint la riba es- ). La ribera presenta unes ver-(Typha latifolia). querra, la Tordera rep aigües de la riera de nedes ben gestionades acompanyades de

Gualba, una riera de cabal important que neix comunitats remarcables com la llengua de Observatori de la Torderaa la font de Briançó a l’alta vall de Santa Fe. A cérvol (Phyllitis scolopendrium), una fal-

l’obaga de la vall hi ha l’avetosa de Passa- guera rara al conjunt del massís.

El curs mitjà: corredor Montseny-Montnegre El curs baix:

plana al·luvial i desembocadura

www.observatoririutordera.org

El projecte de l'Observatori de la TorderaEl projecte de l'Observatori de la Tordera realitza el seguiment valors del seu patrimoni per tal de promoure'n l'ús sostenible de la biodiversitat i de la qualitat del medi fluvial de la conca de dels recursos hídrics. la Tordera al curs principal, des de 1996, i a la riera d'Arbúcies, des de l'any 2004. Les recerques de l'Observatori es plantegen com un model

d'experimentació extrapolable a d'altres conques hidro-La tasca principal de l'Observatori és avaluar l'estat de conser- gràfiques. Així s'ha esdevingut, per exemple, en el cas vació dels sistemes fluvials a partir de l'estudi, l'establiment i d'alguns indicadors de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), consolidació de mètodes de seguiment de diferents parà- que s'han testat en algunes línies de recerca del projecte.metres (biològics, hidrològics, fisicoquímics) i difondre els

LA TORDERA

22 TERRITORI

CARACTERITZACIÓ DE LA CONCA DE LA TORDERA

UNITATS DE PAISATGE DIFERENCIADES:

El curs alt: entre muntanyes

inclouen trenta-dues associacions d’Europa des d’antic, on conflueixen el camí pertanyents al cercle de vegetació mediter- ral, la Via Augusta i les actuals infra-rània, seixanta-tres que formen part del cer- estructures viàries i ferroviàries (AP-7, A-2,

La conca de la Tordera es localitza dins la de- cle de vegetació eurosiberiana i cinc que re- C-35, TAV i el ferrocarril convencional). A marcació hidrogràfica de les Conques inter- presenten el cercle boreoalpí. Aquesta di- més altres transformacions a la zona al·lu-nes de Catalunya, a cavall entre les provín- versitat s’explicaria com una conseqüència vial essencialment motivats per l’extracció cies de Barcelona i Girona. El territori de la del gradient altitudinal i de l’orientació. d’àrids i l’augment del sòl industrial han res-

2conca ocupa una extensió total de 898 Km . tringit l’àmbit fluvial a una franja estreta i El curs d’aigua principal que dóna nom a la La importància dels espais naturals pro- molt artificialitzada. conca és el riu Tordera, que neix al massís tegits a la conca de la Tordera és notable-del Montseny (a la font Bona, a la vall de Sant ment significativa, tant en la diversitat de les Marçal), entre el turó de l’Home (1.712 m.) i categories de protecció com en el seu abast Matagalls (1.696 m.), i desemboca al mar territorial; de fet, aproximadament el 30% Mediterrani, entre Malgrat de Mar i Blanes, de la superfície total de la conca es troba ca-després de recórrer uns 61 Km. La conca de talogat dintre d’algun text normatiu de la Tordera se situa a la serralada Prelitoral El curs alt es considera que s’inicia al coll de protecció. Els espais catalogats dins del catalana i en la seva capçalera drena les Sant Marçal, a la citada font Bona, recull les PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) loca-aigües del vessant sud-oriental del Mont- aigües de tot el sistema de carenes de les litzats a la conca són el Massís del Mont-seny i les Guilleries (serralada Prelitoral ca- Agudes-Catiu d’Or; coll Pregon-Matagalls-seny, Serres de Montnegre-el Corredor, Rie-talana) i dels vessants septentrionals dels Collformic i turó del Collformic-puig ra d’Arbúcies, Turons de Maçanet, Riera de massissos del Montnegre i la Selva Marítima Ventós-la Calma-puig Drau-el Sui.Santa Coloma, Roureda de Tordera, Estanys (serralada Litoral catalana). La superfície de de Tordera, Estanys de Sils i Massís de Cadi-la conca ocupa també, en el seu tram mitjà, En la línia de carena de les Agudes fins al retes.part de la depressió Prelitoral catalana i de la Coll Sesbasses per l’obaga, hi ha el nivell depressió de la Selva. culminant del ginebró (Juniperus Històricament la Tordera ha actuat com a

communis ssp. nana) i presenta una mostra motor impulsor de l’activitat socioeconò-La conca de la Tordera la formen un conjunt reduïda d’elements de corologia subalpina mica i element vertebrador del territori, així de subconques de diversa significança; tan- com: la genciana groga (Gentiana lutea), el com dels usos que s’hi desenvolupen, cons-mateix al curs principal hi tributen tres rie- nabiu (Vaccinium myrtillus) i la cirerola tituint l’eix geogràfic de referència a partir res amb una destacada personalitat hidro- (Ribes alpinum). del qual s’estableixen els assentaments hu-lògica: la riera de Gualba, amb la capçalera mans, les infraestructures i les activitats als peus de la carena del turó de l’Home-les La formació forestal més significativa són socioeconòmiques. La població de la conca Agudes; la riera d’Arbúcies, amb una conca les fagedes. A l’obaga predominen les fage-de la Tordera ha estat subjecta a importants llarga encaixonada als cims i ampla i fèrtil a la des amb el·lèbor (Helleborum-Fagetum) i al canvis durant les darreres dècades, com a plana, i la riera de Santa Coloma i l’estany de solell les fagedes amb pèl de bosc (Luzulo-resultat de l’evolució dels sectors produc-Sils, la més extensa, llarga i variada. Fagetum). Una de les comunitats millor tius i, particularment, del creixement dels

conservades és el complex de la verneda nuclis urbans i industrials, així com l’apo-Globalment la conca es caracteritza per una muntana (Alnetum catalaunicum) que va geu del sector turístic costaner i el fenomen gran diversitat de paisatges, amb un predo- resseguint en bosc de galeria el curs aquàtic de segones residències. Fent una lectura per mini generalitzat de cobertes forestals de les i que en alguns trams és substituïda per comarques, entre l’any 1975 i l’any 1998, la més denses del país, una naturalesa forestal l’avellanosa amb polístic (Polysticho-població resident es va incrementar apro-que determina la seva dinàmica hidrològica, Coryletum). En el curs d’aigua hi ha una po-ximadament un 40-50% amb un major el seu quimisme, la seva ecologia i els seus blació destacada de merla d’aigua (Cinclus increment a les àrees de la plana fluvial i de usos. Altrament, presenta un mosaic de co- cinclus), un bon bioindicador de qualitat costa.munitats vegetals, de corologia borealpina, paisatgística.eurosiberiana i mediterrània. Actualment en La Tordera, al seu pas entre les serralades el conjunt del massís del Montseny, segons Cap al Collformic, els cingles de la Bessa del Montseny i del Montnegre, a la depres-Bolòs , s’inclou la totalitat de la vegetació de mostren un ambient rupícola. Al Collformic i sió Prelitoral, esdevé un corredor de co-l’Europa occidental, amb proporcions que fins al Matagalls les cobertes són de comu-municacions de la Penísula amb la resta

t m tjà a or r ram i de l T de a F o: . Ma s cot A r iña h

23 TERRITORI

nitat de bàlec (Genista purgans), landa de vets, una coberta vestigial, resta de perío- El límit del tram mitjà de la Tordera es troba bruguerol (Violo-Callunetum), landa de Gó- des més freds. Al conjunt de la vall hi predo- situat en el punt d’aiguabarreig amb la riera dua (Sarothamnus scoparius) i bruc boal mina la fageda acidòfila (Luzulo-Fagetum i de Santa Coloma. La conca de la riera de (Cisto sarothamnetum catalaunici) i amples Helleboro-Fagetum). Santa Coloma és, en realitat, una subconca extensions de prats de pastura. A la cap- amb una personalitat biogeogràfica diferen-çalera de la font del Vilar hi ha un jove con- Al llarg de la riera de Gualba, el bosc de ri- ciada de la conca de la Tordera, on existeix junt de teixos (Taxus baccata). bera es troba en relatives condicions, fins a un nombre molt elevat de comunitats fores-

quasi arribar a la zona de desguàs amb la tals diferenciades.Tordera, on hi ha un polígon industrial, de gran impacte per a l’estructura d’aquest tram de la llera i la ribera.

Al llarg del curs mitjà alt el bosc de ribera el El tram final és l’expressió d’un paisatge conforma el complex de verneda amb ortiga La riera de Breda s’inicia a la font de la Teula,

Lamio Alnetum aquàtic altament intervingut des de segles morta ( ) , acompanyat de sal- al límit de la vall de Santa Fe. Hi predomina el Salix eleagnos enrere. La plana al·luvial forneix unes planes zedes de gatell ( ), salze blanc bosc de faig, en les seves dues formacions,

Salix alba Salix eleagns fèrtils, que han permès desenvolupar una ( ) i sarga ( ), amb ribe- de manera generalitzada la fageda amb bui-Populus sp. agricultura de temporada molt competitiva. res plantades de pollancre ( ). xol a l’obaga i la fageda amb pèl de bosc als

Actualment hi ha una important agricultura Les aigües de la riba dreta circulen pel do- solells i als turons amb més pendent. Quercetum ili- d’horta al pla de Palafolls i especialment al mini de l’alzinar amb marfull (

cis galloprovinciale aspleniotosum pla de Grau, situat a la banda dreta de la de-), gene-sembocadura, al terme de Malgrat de Mar.ralment barrejat amb bosquets de roure

martinenc (Quercion pubescenti) i pinedes Pinus halepensis La resta de sòl agrícola del propi i de les de pi blanc ( ).

plantes adjacents ha estat ocupat per càm-pings i naus de logística. És un delta que, Al Pont Trencat, la riera de Vallgorguina malgrat les profundes transformacions, té acaba de recollir les aigües de la riera de una notòria importància biològica pel que fa Tapioles i s’aiguabarreja amb la Tordera. A al poblament íctic i per a diverses espècies partir d’aquest punt, els tributaris de la riba d’aus lligades als ambients marjalencs. dreta procedeixen de les valls sempre fores-

tades del massís del Montnegre, on la cober-Actualment destaca la roureda humida de ta forestal dominant són els alzinars, les su- La riera d’Arbúcies és, després de la riera de can Bardalet, és un tipus de bosc que ha so-redes i les formacions mixtes de roure marti- Santa Coloma, el segon afluent més impor-fert grans transformacions a causa de l’im-nenc, pi blanc i alguns conjunts de pi pinyer. tant de la Tordera. En aquesta zona hi ha una pacte humà. A molt poca distància, hi ha A la riba esquerra desguassen aigües de l’alt important activitat forestal: hi abunden les

Castanea sativa l’estany de la Júlia, caracteritzat per un dens Montseny, des del torrent de Ritronyes, que perxades de castanyer ( ), Pseudo tsuga menzeizii herbassar alt d’aiguamoll, format per un desemboca al Rieral, fins al Pertegàs, ja en el les plantacions de ,

PhragmitionPinus nigra canyissar ( ). Es tracta d’una curs mitjà baix. pinassa ( ), així com els conreus Abies nordmaniana, A. vegetació helofítica constituïda per un estrat d’arbres de Nadal (

Phragmites australisPinsapo, etc... de canyís ( ) i boga En aquest curs mitjà baix, seguint la riba es- ). La ribera presenta unes ver-(Typha latifolia). querra, la Tordera rep aigües de la riera de nedes ben gestionades acompanyades de

Gualba, una riera de cabal important que neix comunitats remarcables com la llengua de Observatori de la Torderaa la font de Briançó a l’alta vall de Santa Fe. A cérvol (Phyllitis scolopendrium), una fal-

l’obaga de la vall hi ha l’avetosa de Passa- guera rara al conjunt del massís.

El curs mitjà: corredor Montseny-Montnegre El curs baix:

plana al·luvial i desembocadura

www.observatoririutordera.org

El projecte de l'Observatori de la TorderaEl projecte de l'Observatori de la Tordera realitza el seguiment valors del seu patrimoni per tal de promoure'n l'ús sostenible de la biodiversitat i de la qualitat del medi fluvial de la conca de dels recursos hídrics. la Tordera al curs principal, des de 1996, i a la riera d'Arbúcies, des de l'any 2004. Les recerques de l'Observatori es plantegen com un model

d'experimentació extrapolable a d'altres conques hidro-La tasca principal de l'Observatori és avaluar l'estat de conser- gràfiques. Així s'ha esdevingut, per exemple, en el cas vació dels sistemes fluvials a partir de l'estudi, l'establiment i d'alguns indicadors de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), consolidació de mètodes de seguiment de diferents parà- que s'han testat en algunes línies de recerca del projecte.metres (biològics, hidrològics, fisicoquímics) i difondre els

LA TORDERA

22 TERRITORI

CARACTERITZACIÓ DE LA CONCA DE LA TORDERA

UNITATS DE PAISATGE DIFERENCIADES:

El curs alt: entre muntanyes

inclouen trenta-dues associacions d’Europa des d’antic, on conflueixen el camí pertanyents al cercle de vegetació mediter- ral, la Via Augusta i les actuals infra-rània, seixanta-tres que formen part del cer- estructures viàries i ferroviàries (AP-7, A-2,

La conca de la Tordera es localitza dins la de- cle de vegetació eurosiberiana i cinc que re- C-35, TAV i el ferrocarril convencional). A marcació hidrogràfica de les Conques inter- presenten el cercle boreoalpí. Aquesta di- més altres transformacions a la zona al·lu-nes de Catalunya, a cavall entre les provín- versitat s’explicaria com una conseqüència vial essencialment motivats per l’extracció cies de Barcelona i Girona. El territori de la del gradient altitudinal i de l’orientació. d’àrids i l’augment del sòl industrial han res-

2conca ocupa una extensió total de 898 Km . tringit l’àmbit fluvial a una franja estreta i El curs d’aigua principal que dóna nom a la La importància dels espais naturals pro- molt artificialitzada. conca és el riu Tordera, que neix al massís tegits a la conca de la Tordera és notable-del Montseny (a la font Bona, a la vall de Sant ment significativa, tant en la diversitat de les Marçal), entre el turó de l’Home (1.712 m.) i categories de protecció com en el seu abast Matagalls (1.696 m.), i desemboca al mar territorial; de fet, aproximadament el 30% Mediterrani, entre Malgrat de Mar i Blanes, de la superfície total de la conca es troba ca-després de recórrer uns 61 Km. La conca de talogat dintre d’algun text normatiu de la Tordera se situa a la serralada Prelitoral El curs alt es considera que s’inicia al coll de protecció. Els espais catalogats dins del catalana i en la seva capçalera drena les Sant Marçal, a la citada font Bona, recull les PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) loca-aigües del vessant sud-oriental del Mont- aigües de tot el sistema de carenes de les litzats a la conca són el Massís del Mont-seny i les Guilleries (serralada Prelitoral ca- Agudes-Catiu d’Or; coll Pregon-Matagalls-seny, Serres de Montnegre-el Corredor, Rie-talana) i dels vessants septentrionals dels Collformic i turó del Collformic-puig ra d’Arbúcies, Turons de Maçanet, Riera de massissos del Montnegre i la Selva Marítima Ventós-la Calma-puig Drau-el Sui.Santa Coloma, Roureda de Tordera, Estanys (serralada Litoral catalana). La superfície de de Tordera, Estanys de Sils i Massís de Cadi-la conca ocupa també, en el seu tram mitjà, En la línia de carena de les Agudes fins al retes.part de la depressió Prelitoral catalana i de la Coll Sesbasses per l’obaga, hi ha el nivell depressió de la Selva. culminant del ginebró (Juniperus Històricament la Tordera ha actuat com a

communis ssp. nana) i presenta una mostra motor impulsor de l’activitat socioeconò-La conca de la Tordera la formen un conjunt reduïda d’elements de corologia subalpina mica i element vertebrador del territori, així de subconques de diversa significança; tan- com: la genciana groga (Gentiana lutea), el com dels usos que s’hi desenvolupen, cons-mateix al curs principal hi tributen tres rie- nabiu (Vaccinium myrtillus) i la cirerola tituint l’eix geogràfic de referència a partir res amb una destacada personalitat hidro- (Ribes alpinum). del qual s’estableixen els assentaments hu-lògica: la riera de Gualba, amb la capçalera mans, les infraestructures i les activitats als peus de la carena del turó de l’Home-les La formació forestal més significativa són socioeconòmiques. La població de la conca Agudes; la riera d’Arbúcies, amb una conca les fagedes. A l’obaga predominen les fage-de la Tordera ha estat subjecta a importants llarga encaixonada als cims i ampla i fèrtil a la des amb el·lèbor (Helleborum-Fagetum) i al canvis durant les darreres dècades, com a plana, i la riera de Santa Coloma i l’estany de solell les fagedes amb pèl de bosc (Luzulo-resultat de l’evolució dels sectors produc-Sils, la més extensa, llarga i variada. Fagetum). Una de les comunitats millor tius i, particularment, del creixement dels

conservades és el complex de la verneda nuclis urbans i industrials, així com l’apo-Globalment la conca es caracteritza per una muntana (Alnetum catalaunicum) que va geu del sector turístic costaner i el fenomen gran diversitat de paisatges, amb un predo- resseguint en bosc de galeria el curs aquàtic de segones residències. Fent una lectura per mini generalitzat de cobertes forestals de les i que en alguns trams és substituïda per comarques, entre l’any 1975 i l’any 1998, la més denses del país, una naturalesa forestal l’avellanosa amb polístic (Polysticho-població resident es va incrementar apro-que determina la seva dinàmica hidrològica, Coryletum). En el curs d’aigua hi ha una po-ximadament un 40-50% amb un major el seu quimisme, la seva ecologia i els seus blació destacada de merla d’aigua (Cinclus increment a les àrees de la plana fluvial i de usos. Altrament, presenta un mosaic de co- cinclus), un bon bioindicador de qualitat costa.munitats vegetals, de corologia borealpina, paisatgística.eurosiberiana i mediterrània. Actualment en La Tordera, al seu pas entre les serralades el conjunt del massís del Montseny, segons Cap al Collformic, els cingles de la Bessa del Montseny i del Montnegre, a la depres-Bolòs , s’inclou la totalitat de la vegetació de mostren un ambient rupícola. Al Collformic i sió Prelitoral, esdevé un corredor de co-l’Europa occidental, amb proporcions que fins al Matagalls les cobertes són de comu-municacions de la Penísula amb la resta

tram mitjà de la ordera T F o: A. Marsiñacot h

LES D’EN MEDIRFAVES

24 RUTES 25 RUTES

Sortirem a un camí ampli, transitat per es troba baixant per un petit corriol, ple de alguns –bé, alguns: molts- ciclistes de cap molsa i falgueres, amagat a l’alçada de la de setmana. Mirem a l’esquerra i caminem bústia d’aquesta masia-restaurant.en aquesta direcció, com si anéssim a buscar l’aguait d’incendis que albirem a la llunyania.

Continuarem fins la propera fita, on tirarem cap a Sant Medir. Les ciutats de Barcelona i Badalona quedaran ara als nostres peus, reduïdes a un rusc gris, constrenyit i fume-jant. La imatge desdibuixada de la ciutat que es desperta contrastarà amb els hàbitats que anirem trobant. Aviat, la zona que ens

l punt de partida serà la parada de acull esdevé més tancada, amb un clima Mundet de la L3 de Metro (sortida més humit. Si som curosos podrem desco-E muntanya), des d’on tirarem a mà brir petits tresors amagats, com ara

dreta pel passeig de la Vall d’Hebron, tot Montserratina martorelli, un petit cargol resseguint la zona esportiva i el reguitzell de pelut i endèmic, d’uns cinc mil·límetres i que pinyes rossegades que deixen els esquirols descansa amagat a sota les pedres, als de la zona i que, a mode de les engrunes d’en troncs corcats i humits o a la virosta. Cigronet, ens guiaran enfilant cap a l’es-querra al final de l’illa. Voltem el complex Ens creuarem amb una nova fita, on tirarem Expliquen les velles rondalles i tradicions –o esportiu fins el final d’aquest, on girarem a la en direcció al Turó de Sant Medir. Al proper les noves viquipèdies i googles- que Medir dreta, quedant-nos el velòdrom a un costat i encreuament anirem, de nou, en direcció a fou un pobre pagès que, tot tranquil, anava el Parc del Laberint a l’altre. St. Medir pel camí de la carena. plantant faves quan veié passar el bisbe

Pacià de Barcino, que fugia del setge romà Al primer trencant, el de la residència Aviat arribarem a un nucli amb poques de Teodosi I el Gran. Acte seguit, les faves universitària, pujarem pel camí asfaltat de cases esquitxades. En trobar una forquilla creixeren i granaren de sobte. Al cap d’una l’esquerra i continuarem recte. Trobarem de camins baixem pel de la dreta pel carrer estona arribaren on Medir els perseguidors una fita que ens indica que som al GR6 i, un Enfiladissa i tirem endavant, enllaçant amb romans, que preguntaren al llaurador -xic més enllà, a l’alçada de Can Llupià, l’asfalt el carrer Esparraguet i continuant fins una encara al·lucinat- si feia molt que havia desapareixerà, endinsant-nos ja dins la ruta. nova cruïlla amb una nova fita, que passat el bisbe. Medir, cofoi de la sinceritat

seguirem en direcció a Sant Medir. A la que sempre el caracteritzà, respongué que Seguirem les marques de GR i els següent tirarem en direcció Sant Medir/Can Pacià havia passat tot just quan plantava les quadradets verds amb fletxa blanca que ens Gener. faves. Els romans, gens proclius a l’escarni, menen cap a Can Masó i el Turó de Valldaura. procediren a torturar i occir al pobre Medir. No trigarem a trobar-nos de cares amb un El torrent de Sant Medir no trigarà a creuar- El “simpàtic” miracle tampoc salvà Pacià, terreny reixat, que seguirem fins que el filat se al nostre camí. La nostra ruta, però, que va trobar la mort a Sant Cugat, a mans punxegut desaparegui abruptament. Ací, encara continua a través de les fites que ens dels mateixos botxins del que, des enfilarem cap a la dreta cercant de nou les porten a can Jané (que trobarem a les fites d’aleshores, és el patró de la pagesia. marques GR. I continuarem a través d’un com a can Gener).corriol amb un cert desnivell, que puja a Deixarem la font humida i solitària d’en través d’argelagues i excrements de conill i Can Jané és una construcció que es Medir i retornarem a Can Jané, cercant els garsa fins una torre elèctrica. Seguirem fins remunta al s. XVIII i que s’ha consolidat com emús que descansen avorrits a l’entrada de passar per una segona torre i, més enllà, a parada obligada de molts ciclistes que la masia mirant com passen el temps i els encara trobarem una tercera, on ens circulen per aquesta ruta que uneix la ciutat excursionistes afamats. detindrem momentàniament, per cercar la comtal amb Sant Cugat. fita que ens faci enfilar cap el Turó de Seguirem pel camí elevat que passa paral·lel Valldaura. Abans d’arribar a can Jané, però, podem fer al recinte dels emús i que porta cap a Sant

una visita ràpida a la Font de Sant Medir, que Adjutori i Can Borrell.

I EL D’EN BANYETAXIUXIUEIXSaltarem una cadena que frena als incívics de velocitat forassenyada i ens endinsarem plenament als dominis del torrent de Sant Medir, que ens anirà sorprenent al llarg del camí i que caldrà saltar fins a sis cops. Per tant, tinguem la prudència de defugir els dies posteriors a fortes pluges si no ens volem veure barrats per una pujada de cabal o condemnats a deixar molles les sabates.

Poc després de saltar per darrer cop el torrent de Sant Medir trobarem una fita que porta a un forn ibèric. Si anem bé de temps ens podem apropar a aquesta construcció que data dels temps en què es començava a implantar el calendari julià, predecessor del nostre gregorià.

Aquest magnífic Pinus pinea va resistir tació del contacte amb el caos urbà i retor-La nostra ruta, però, tira endavant, passant l’embat del temps fins que al seu camí s’hi narem a la tranquil·litat d’on veníem. Anirem per una fita que mena a can Ribes/Tibidabo. interposaren els desitjos d’aconseguir pel camí asfaltat que baixa, fent ziga-zaga, La recordarem, perquè la tornada la farem canvis en la qualificació urbanística (ben fins l’antiga Ciudad de los Muchachos. per ací. Ara, però, continuarem pel camí coneguts són els intents de tala furtiva).principal, farcit ja per molts –bé, molts: Les runes, inesperadament abandonades a moltíssims- ciclistes, excursionistes i A la zona assolellada que precedeix el Pi tro- la seva sort, amaguen la història d’un model cavalls santcugatencs. La ruta, doncs, torna barem tot un cementiri de closques calcà- educatiu que es popularitzà a Europa arran a ser força transitada i així romandrà fins a ries, delectació del malacòleg afeccionat, on dels conflictes armats de les guerres mun-Sant Cugat. podrem entretenir-nos una estoneta fent un dials, en deixar milers d’orfes.

ràpid i esbiaixat cens de les espècies de la Aviat trobarem Can Borrell i el Parc Rural zona. Barcelona se sumà a aquest experiment pe-Torre Negra, font de foscos entrellats dagògic, que recreava una ciutat en minia-immobiliaris. A l’horitzó, ens saludarà el Pi Tornem al punt d’inici de la ruta de tornada tura on cadascun dels orfes tenia un paper d’en Xandri (vora 250 anys), que s’alça vint- (fita que mena al Tibidabo) i enfilem per una concret que ajudava a coordinar l’engra-i-tres metres a mode de gratacels vegetal i via costeruda i solitària, on la vegetació es natge social. amb esma de perdurar en el temps, cosa que torna més tancada al llarg del nostre cami-no agrada a tothom. nar cap a la muntanya del parc d’atraccions Reflexionant sobre l’abandó d’aquestes ins-

del dr. Andreu, més conegut per les pastilles tal·lacions i resseguint l’avorrida carretera, homònimes. passarem de llarg la Font de Can Puig i ani-

rem caminant a tocar del Torrent de la Sala-Anirem pujant i pujant fins a trobar-nos el mandra.viaducte de Can Ribes on podrem desviar-nos (camí de la dreta) cap a la Font de la El camí acabarà enllaçant amb la sendera Rabassada i la Font d’en Ribes. inicial, que ens marcarà, definitivament, el

camí de tornada fins les Llars Mundet, on Desfem el camí fins al viaducte. A mesura acceptarem –ara sí- que ens lliurin la ciutat que avancem anirem sentint el xiuxiueig de que, d’ací poc, se’ns mostrarà impúdica i la ciutat que, a mode de satànica provoca- anhelosa, tenyida del blau mòrbid de la ció, sembla que ens recordi –sobretot en vesprada. aquest paratge- allò de “haec ommia vide-

David Campos Such runt tibi dabo se cadens adoraveris me”. En Responsable de grupstrobar la Rabassada rebutjarem la temp-

Sant Cugat

Temps aproximat: 6 hores

Barcelona

Al llarg de l'any 2008 vam patir una forta sequera a Catalunya. Quina lliçó n'hem d'aprendre?

Sovint t'has posicionat a favor de la construcció d'embassaments com una de les solucions als problemes d'abastament d'aigua. No és tornar anys enrere?

Durant el període de sequera, va tornar-se a posar damunt la taula la controvèrsia dels transvassaments. Quina opinió et mereix?

Els polítics han de decidir i els ciutadans han d'implicar-se en les decisions dels polítics. L'oposició no té sentit. Cal cercar solucions. La gestió de l'aigua és una necessitat comu-

Crec que les lliçons a aprendre giren al vol- na.tant de dos elements: La ciutadania i els governants. Ha d'existir una relació entre les persones i la gent que pren les decisions.

La pregunta que deixa aquest episodi de se-quera és si aquests fenòmens es repetiran.

No és en absolut tirar enrere. La neu és un Ens podem preguntar si això és efecte del embassament temporal que guarda l'aigua canvi climàtic. Jo no ho sé, però els experts fins a l'estiu. Tots els estudis diuen que hi diuen que això passarà i anirà a més.haurà menys neu.

Vincular aquesta sequera al canvi climàtic El cabal dels rius anirà naturalment a no és tan senzill. Científicament no es pot menys. Serà més intens a l'hivern i molt fer per atribució directa. Un individu, un fet més sec a l'estiu. O n'assegurem el cabal via aïllat, mai ens pot servir per generalitzar.embassaments o disminuiran.

La certesa que aquests fenòmens es repe-Aposto per embassaments petits i mitjans teixin ens ha de fer alertar. Hi ha veritats que en zones de muntanya. Es podria optar pel no podem obviar. Veritat és la quantitat d'ai-recreixement d'embassaments com es fa en gua que fem servir, que necessitem. Altra Em sembla molt bé que ens barallem i segu-d'altres zones. Cal tenir present que l'eva-cosa és que sigui opinable quanta aigua hau- rament hem de fer-ho, però en algun mo-poració creix i els embassaments perdran ríem de gastar. ment ens hem de posar a cercar acords i cada cop més aigua. Em sembla que per la comencem a decidir.nostra orografia, els embassaments petits Podem deixar sense aigua a les persones? ens aniran molt millor.Crec que no. Fins i tot les persones que Aquest debat s'ha d'abordar d'una manera

aposten per reduir-ne el consum no volen sostinguda. Sóc conscient que el terme Tècnicament es podrien millorar les pèr-renunciar al dret a l'aigua. transvassament no agrada però s'ha trans-dues per evaporació i cadria fer-ho ja que, vassat sempre. L'aigua que jo bec ho està . de vegades, la pèrdua és equivalent al con-És bàsic separar la veritat del que ens sum.agradaria. És evident que canviar l'aigua de lloc genera

dificultats. Personalment aposto per la inter-No és cert que la sequera era per falta de connexió de xarxes. Barcelona beu la meitat pluja: era per falta d'aigua per a la gent. de l'aigua del Ter. L'aigua del Ter surt per les

aixetes barcelonines. Això no està bé, però A Catalunya necessitem més aigua de la que és així. No és possible desmantellar Barce-cau del cel. La sequera és que no surti aigua lona.

Un Pla Hidrològic Nacional és i serà estric-per l'aixeta. És un problema d'usos, no de tament necessari. Les precipitacions cauran climatologia. La interconexió de xarxes entre conques és entre un 40 i un 60%. Caldrà cercar un una bona opció. Les xarxes permeten saber reequilibri de l'aigua a nivell europeu? Qui té La sequera es repetirà i caldrà prendre me- l'ús, la quantitat i el temps. Cadascú sap què dret a l'aigua? Jo crec que la gent té dret a sures i abastar la població. Cal decidir ara entrega i què rep. En el fons és un trans-l'aigua i, per tant, cal gestionar-la.mateix, ja que passaran 20 anys des que es vassament, però dit amb una terminologia

prengui una decisió fins que s'activin les més políticament correcte.infraestructures.

26 ENTREVISTA

Tomàs Molina i BoschMetereòleg de Televisió

de Catalunya “L’ ÉS UN PROBLEMA D’ , NO DE CLIMATOLOGIA”

AIGUAUSOS

Tomàs Molina i Bosch

1963 - Badalona (Barcelonès). Llicenciat en Físiques i Periodista Col·legiat.Pare de tres criatures, en Tomàs es declara amic del llegir, viatjar i treballar.

27 ENTREVISTA

Aquest acord al què et refereixes, deixa entreveure que l'aigua serà un dels grans problemes mundials del segle XXI?

Quin paper té la ciutadania en aquesta relació amb l'aigua?

Hi ha veus que han anat variant la visió sobre l'existència del canvi climàtic. És tot blanc o negre?

Hi ha riscos que la crisi econòmica dei-xi en segon terme la protecció del medi ambient?

Quina opinió et mereix el voluntariat que treballa en el sí del Projecte Rius?Què pot aportar la Nova Cultura de l'Aigua

al debat sobre els usos de l'aigua?

taula en clau de gestió. No cal dir que la Cal reduir el consum d'aigua? Doncs dessalinització és totalment necessària. va... qui comença? Estem disposats a

assumir el que diem i dur-ho a la pràctica?

L'aigua i l'energia són dos temes de segu-retat nacional. L'aigua és la font de riquesa. Jo no tinc solucions màgiques però ens

La ciutadania ha de madurar. El món ha canviat. hem de posar a buscar-ne perquè així és Un exemple és el transvassament del El concepte canvi climàtic no té sentit. Quan possible que en trobem. Estic d'acord Roine. Ara seria inviable. A l'època de Jordi vaig entrar a treballar a TV3, per les finestres tot amb el conservacionisme, però cal bus-Pujol l'aigua no era patrimoni de la huma- era verd. Ja no és així. Ara viu un milió i mig més car solucions que incloguin totes les nitat. Abans les decisions eren diferents. de gent i, és clar, la gent necessita pis on viure. variables. Per gestionar, tots haurem de

renunciar una mica. L'acord és això.

Això és massa simplista. Els científics no podem dir res que no tingui certesa. Quan diem “no” volem dir “no sé, no puc dir-ho”.

El Quart Informe del Panell Intergover-namental del Canvi Climàtic (IPCC) diu que hi haurà coses no podrem demos-trar. Sols estic segur de la mort. No sé si demà farà sol, puc dir que el més segur és que en faci.

Ara, per agafar l'aigua del Roine, caldria que tothom la deixés passar i, els france-

Tot està integrat. Les persones som tan sos, no renunciaran a l'aigua. Malgrat la importants, com a mínim, com el medi Unió Europea som catalans, espanyols, ambient. No suporto el no. El no implica francesos... Qüestions com les del Roine proposar una alternativa. Dir no, no val. no són possibles d'executar, no per la difi-Els adults ho hauríem de tenir clar.cultat tècnica o econòmica sinó, sobretot,

per la política.

Ho trobo més que bé. Catalunya té la peculiaritat que la gent s'associa per fer Mai he sabut ben bé què és la Nova Cultura ciència. Això ens fa específics, millors.de l'Aigua. No som 6 milions, ja en som 7,5. Em veig igual que quan tenia 27 anys però en

Si gastem més que abans i som més gent, tinc 45 . Això m'obliga a madurar. El voluntariat ambiental pot portar seny i és evident que ens caldrà més aigua. Cal ara calen punts de vista realistes. Cal in-abastir d'aigua aquest milió i mig de nous Som molts més al món i n'hem de ser cons-tegrar. Dels rius en surten moltes coses. catalans? Caldrà fer infraestructures? S'ha cients. No sé si això és millor o pitjor però, en tot Quant la gent es banya al riu potser es-d'opinar i decidir amb els números sobre la cas, és el que és i cal assumir-ho.torba els sabaters. Calen equilibris.taula.

Hem d'assumir que ens barallarem per l'aigua. Cal assegurar el servei a les persones. Si els rius s'estan assecant...Mantenir el Tots tendim a dir grans frases però tot allò que Ningú accepta que no surti aigua per cabal ecològic del riu serà natural o artifi- diem ho hem d'aplicar primer al nostre pare i al l'aixeta.cial? Cal posar aquests elements damunt la nostre germà.

“El voluntariat ambiental pot apor-tar seny i ara calen

punts de vistarealistes”

www.youtube.com/associaciohabitats

TVviu la naturaamb tots els sentits

canal associació hàbitats a youtube

espiadimonis primavera 2009

Documents