www.projecterius.catwww.associaciohabitats.cat

Entrevista a

ROGER LLOBETQUÍMIC, AGRÒNOM, SOCI FUNDADOR DEL CEPA

“la propera sequera s’està apropant i ens trobarem, si no hi ha les suficients inversions en

15 o 20 anys, davant d’un problema greu”

20 LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ HÀBITATSPrimavera ‘10

Han col·laborat en aquest número: Alfred Bellès, Andrea Munita, Carles Gili, Daniel Vilasís, David Campos, David Tapias, FerranAguilar, Gabriel Borràs, Hèctor Hernàndez, Josep Escolà, Laia Cerqueda, Lucía Moreno, Manolo Tomàs, Marc Ordeix, Maria JosepPérez, Ricard Martín, Roger Gili, Sílvia Alcántara, Sílvia Gili, Toni Llobet.I els grups de voluntaris: AAVV Les Arenes, Ajuntament de Montcada i Reixach, Associació de Dones de Cornudella de Montsant,CEIP Enric Casassas, CEIP Joan Gras de Sant Llorenç Savall, CEIP Segimon Comas, Escola de Capacitació Agrària d’Amposta,Esteban Molina Bonilla, Francesc Asperó, Grup d’Acció de Santa Perpètua de Mogoda, IES Vinyes Verdes, Voluntaris Forestals delTarragonès.

3456810

Amb la col·laboració de: Membres de:

Dipòsit legal:B-18098-2002

1112141618202224

EDITORIAL

El vostre premi

NOTÍCIES

Notícies i activitats

ADOPCIONS

Les adopcions de riu: un projecte,una il·lusió compartida

RACÓ TÈCNIC

Tricòpters al riu Ripoll

RACÓ TÈCNIC

Quiròpters com a bioindicadors

FLORA

Escrofulària aquàtica

I FAUNA

Martinet blanc

OPINIÓ

Anton Montsant

FEM DISSABTE

Imatges del Feim dissabte!

FOTOGRAFIA

Tres punts claus per a millorar les nostres imatges de paisatge

SINERGIES

El Bierzo

RUTES

Les rutes del Ter: 200 quilòmetresseguint el curs del riu

TERRITORI

La Noguera Palleresa

ENTREVISTA

Roger Lloret

Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors.Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

3ES

PIA

DIM

ON

IS |

ED

ITO

RIA

L

L’any 2009 es va tancar amb una bona notí-cia per a l’Associació Hàbitats. L’entitat vaser guardonada en l’àmbit Nacional dels XVIIPremis Voluntariat. Aquest guardó, a més deser un reconeixement a la feina feta des del’any 1997 a través del Projecte Rius, suposauna important injecció d’energia per tal decontinuar amb el model de participació ciuta-dana i conservació dels espais fluvials quedes de fa més d’una dècada impulsem des del’Associació Hàbitats – Projecte Rius.

Malgrat que el dia del lliurament dels Premisvaig ser jo qui va recollir el guardó en nomde l’entitat, cert és que...

Per això aquest premi a la trajectòria és elvostre premi.

És en aquest sentit, que enguany iniciem unpla de participació per a la dinamització iimplicació del voluntariat amb l’AssociacióHàbitats. Gràcies a l’ajuda del Departament

de Relacions Institucionals i Participació, alllarg del 2010 la recerca d’espais per a lareflexió sobre l’entitat esdevindrà un delseixos de l’activitat de la nostra entitat.

Aprofitarem cada punt de trobada per copsarles inquietuds que els voluntaris i voluntàriesteniu sobre l’Associació Hàbitats. Estem con-vençuts que podem esdevenir una entitat dereferència en gestió i treball amb voluntariatambiental vers la millora dels ecosistemesnaturals. Podem avançar més, però depèn dela vostra implicació.

L’any 2010, any de la Biodiversitat, estemconvençuts que la millor manera de continuartreballant des de la participació, l’educació ila implicació és a partir de la tasca que rea-litzem des de l’Associació Hàbitats.

Paga la pena implicar-se per conservar lariquesa de les formes vivent que tenim a lanatura, preservar el tresor de la biodiversitat.El tresor de l’Associació Hàbitats sou elsvoluntaris i voluntàries, ànima i vida d’aquestprojecte que no s’atura i que vol anar mésenllà. Som-hi, doncs!

DAVID TAPIAS I BAQUÉPresident de l’Associació Hàbitats

El vostre premi

...la feina feta fins a dia d’avui, també els èxits,són el resultat del treball que heu realitzat totsel voluntaris i voluntàries que, d’una o altramanera, heu participat al Projecte Rius al llargde tots aquests anys.

4ES

PIA

DIM

ON

IS |

NO

TÍCI

ES

EL PROJECTE RIUS DE CANTÀBRIAVISITA CATALUNYA PER CONÈIXER

ELS PROJECTES D’ADOPCIÓ FLUVIAL

El passat 24 de febrer diversos membresdel Centro de Investigación de MedioAmbiente de Cantàbria van reunir-se ambmebres de l’Associació Hàbitats – ProjecteRius per tal de conèixer de primera màcom es duen a terme el projectes de cus-tòdia fluvial a casa nostra.

El responsables del Projecte Rius aCantàbria es van mostrar interessats enles experiències pràctiques en l’adopcióde rius, així com els procedimentsemprats per a dur a terme aquesta einade conservació i participació. La visita va realitzar-se al municipi deBigues i Riells. En primer lloc des del’Associació Hàbitats es va exposar elprojecte de restauració de la Central delFai, antiga hidroelèctrica, el propietari dela qual té un acord de custòdia ambl’Associació Hàbitats. Finalment, es vavisitar el Passeig del Tenes a Bigues, onels càntabres varen poder copsar les ini-ciatives que s’estan duent a terme en recu-peració de camins i millora de les riberes.

El CIMA desenvolupa el Projecte Rius aCantàbria després d’un acord ambl’Associació Hàbitats i ara es planteja elpas a les adopcions de riu.

L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS CONSTATA DEFICIÈNCIES EN EL BOSC DE RIBERA

L’informe Anual 2009 sobre l’estat delsrius i rieres va constatar el lent procés derecuperació del bosc de ribera en els nos-tres espais fluvials.L’Assoccia Hàbitats va valorar positiva-ment que l’any 2009 s’haguessin rebutmés dades que al llarg de 2008.Aquestes dades, a més, suposen unamillora en la qualitat de les aigües. Calrecordar que l’Informe Anual de 2008mostrava els resultats de la sequera quepatírem els darrers anys i que, segons elsresultats dels nostres voluntaris, semblasuperat.És important remarcar, però, que cam-panyes com les viscudes l’any 2008, onla sequera condiciona els resultats, nosón rares. Els períodes de rigor hídric sóncíclics i això és un axioma que no caloblidar. És més, cal integrar-lo a la nostravisió dels rius i a la gestió que en fem.Amb tot, l’Informe Anual sobre l’estat delsrius i les rieres a Catalunya 2009 confir-ma que la qualitat de les aigües, en fun-ció de l’índex biòtic de macroinverte-brats, ha augmentat. Amb tot, des de l’Associació Hàbitatss’assenyala que no n’hi ha prou ambmostrejar els paràmetres fisicoquímics iels macroinvertebrats: l’anàlisi de l’estatdel bosc de ribera ha de ser una peça

L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS GUANYA EL GUARDÓNACIONAL DEL PREMI VOLUNTARIAT 2009

L’Associació Hàbitats va ser guardonada en l’àmbit Nacionaldels XVII Premis Voluntariat i Eliseu Colomer, que va celebrar-se a Barcelona el passat 9 de desembre. Els premis, lliuratspel Conseller de Governació i Administracions Públiques,Jordi Ausàs, pretenen reconèixer la feina duta a terme per lesentitats que treballen, mitjançant el voluntariat, per transfor-mar la societat.

Va recollir el guardó en nom de l’Associació Hàbitats el pre-sident, David Tapias, qui va agrair al Jurat dels Premis la con-fiança en el Projecte Rius que, des de l’any 1997, treballaper fer de la ciutadania una peça clau en la conservació delsespais fluvials a Catalunya. A més, Tapias, va aprofitar la tri-buna per reivindicar la tasca del voluntariat ambiental i vadedicar paraules d’agraïment als milers de voluntaris i volun-tàries que al llarg d’aquests anys han donat sentit al ProjecteRius.

L’Associació Hàbitats vol felicitar totes les entitats que varenser guardonades i també a totes aquelles que continuen tre-ballant per una societat més justa i lliure des de l’associacio-nisme i el voluntariat.Des de l’Associació volem mostrar la nostra satisfacció peraquest reconeixement que ens fa continuar treballant ambforces renovades i volem compartir amb tots els voluntaris del’entitat aquest premi. Gràcies a tots vosaltres continuem unintrius i persones.

clau per la determinació de l’estat de l’e-cosistema fluvial.En aquest sentit, l’estat del bosc de riberad’una part destacable dels espais fluvialscatalans continua sent la gran assignatu-ra pendent. Mirant amb la perspectivadels anys aquest indicador, assolir el seubon estat és un dels grans reptes a afron-tar. El bon o mal estat dels boscos de ribe-ra ens modula l’estat ecològic general del’ecosistema fluvial.Valorant els resultats de l’Informe, es cons-tata que més de la meitat dels trams de riuinspeccionats tenen un bosc de riberaamb un estat de qualitat moderat odolent. Cal puntualitzar, però, que lamajor part de trams marcats com adolents es situen als trams baixos dels riusi allà on la pressió urbanística és moltforta.L’entitat ha conclòs la presentació apuntantque al llarg dels dotze anys de trajectòriadel Projecte Rius, s’han anat observant tími-des millores al riu. Aquestes, però, fan mésreferència a la qualitat química que no pasa les biològiques. Si bé és cert que lafauna macroinvertebrada sembla haver-sebeneficiat dels canvis en la qualitat quími-ca, però l’anàlisi dels boscos de ribera noavança al mateix ritme.

5ES

PIA

DIM

ON

IS |

AD

OPC

ION

S...a Dosrius (Maresme) es materialitzavaper fi el somni de la Plataforma el Rourei moltes famílies de recuperar la dignitatde la riera de Dosrius. Amb la plantadapopular del 26 de novembre, en quèvaren participar les escoles i el SES, esconsolidava un nou espai verd en unmunicipi ben amenaçat per l’expansióindustrial i la cultura de formigonaraquests tipus d’espais fluvials tan medite-rranis.

Mentrestant, més al Nord, a Amer (LaSelva), al peu de l’ermita de Sta. Brígida,el Grup Excursionista i de jovent Esquellestreballava de valent per enllestir la rutafluvial “Voramera”, que ressegueix unbon tram del riu Brugent al seu pas peraquesta localitat gironina, on pren elnom de riera d’Amer. Amb el lema “un riu que viu”, va aconse-guir vincular pescadors, escoles, esplais icaçadors en la revalorització de la rierad’Amer, amb una campanya de difusiócontinua i accions de millora de sendersi riberes.

Prop dels Cingles de Bertí, a l’entorn delcorredor blau que conforma el Tenes alseu pas per Bigues i Riells (VallèsOriental), s’enllestia la passera i es nete-javen de vegetació invasora alguns punts

LES ADOPCIONS DE RIU:UN PROJECTE, UNA IL·LUSIÓ COMPARTIDA

de l’itinerari fluvial “Passeig del Tenes”.Famílies del BIR Tenes, amb la col·labora-ció del GOT Tenes, muntaven i col·loca-ven caixes niu per a passeriformes alsarbres de ribera del passeig i consensua-ven amb propietaris de les finques prope-res i l’Ajuntament la senyalització i el tríp-tic divulgatius d’aquesta ruta fluvial.

Aigües amunt, entre gorgs i baumes, sotal’atenta mirada del monestir de St Miquelde Fai el propietari de la finca on se situaun antiga central hidroelèctrica revisava idebatia la proposta de rehabilitació deles instal·lacions i les accions per tal defrenar la degradació de l’espai fluvial al’estiu.I els voluntaris del Projecte Rius, finalitza-ven la campanya 2009 de control del visóamericà, que ha proliferat molt a les con-ques catalanes, esdevenint una espècieinvasora, problemàtica per a la conserva-ció de la fauna autòctona dels nostres rius.

A les portes del Montseny, l’AssociacióMartinet repassava el recorregut i contin-guts de l’itinerari didàctic per la riera deMartinet, revisava els estudis de fauna icol·laborava en la preparació i difusió deles jornades de presentació del projected’aquesta riera, amb el suport del’Ajuntament d’Aiguafreda (Vallès Orien-

tal) i el propietari dels terrenys adjacentsa la riera.Finalitzaven també, la temporada deneteges del tram baix, on es concentrenla majoria dels impactes antròpics querep la riera, mentre botànics i expertsredactaven el primer catàleg de flora dela vall de Martinet i establien les mesuresprioritàries de gestió de l’espai. Els estu-dis serviran de base per a la guia denatura.

Al Baix Llobregat, l’Associació Naturalis-ta d’Abrera (ANDA) guiava als escolarsd’Abrera pel torrent Gran, donant-los aconèixer aquest amagat i sorprenentespai fluvial, on un mosaic de paisatgesrelaten la història agrícola de la comar-ca. Porten ja 5 anys treballant per a recu-perar el torrent i garantir un cabal mínim,ara amb el suport de l’Ajuntament.I a la comarca del Bages, el Grup Ecolo-gista d’Avinyó, aprofitaven per netejarl’entorn del “camí del riu” on la riera delRelat s’uneix a la riera Gavarresa, espaien adopció on aquesta entitat fa el segui-ment de l’estat ecològic i recupera lazona de ribera. També treballen intensa-ment en la recuperació dels camins detranshumància. Aquests exemples demostren que l’adop-ció de rius és possible, és a dir, que lacol·laboració i esforç entre col·lectiuslocals, voluntaris i entitats de custòdia,amb el suport dels consistoris locals ialtres administracions fan de la participa-ció ciutadana una eina real i molt eficaçen la correcta gestió i preservació delnostre territori.

ANDREA MUNITA L’HUISSIERResponsable d’Adopcions

A finals de 2009...

6ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ T

ÈCN

IC Molt fàcil! O potser massa fàcil, perquè hihavia alguna cosa que no quadrava.Els tricòpters amb estoig que apareixen a lafitxa són famílies que exigeixen bona qualitatde l’aigua (color blau o verd). En canvi, lesdades de la qualitat química i biològica queobteníem no eren massa bones i indicavenque al nostre tram, el Ripoll tenia símptomesd’estar malalt o greu.Si us hi fixeu, hi ha una família de tricòpter(de color indicador de qualitat “groc”) que ésdiu hydropsychidae, que és més resistent a lacontaminació de l’aigua (tot i que a l’aiguamassa contaminada, com per exemple al traminferior del Ripoll, no s’hi pot trobar).Així doncs, el que hem trobat són tricópterssense estoig?Per respondre bé aquesta pregunta, hauríeud’agafar la fitxa d’identificació dels macroin-vertebrats del Projecte Rius.Les 4 famílies “amb estoig” (Brachycentridae,Limnephilidae, Leptoceridae i Sericostomatidae)construeixen l’estoig des de la primera faselarvària i a mesura que creixen, el vanengrandint. Els veurem desplaçar-se amb elsseus estoigs, ja que els hi serveix de protec-ció.

En canvi, les 4 famílies que apareixen a lafitxa “sense estoig” (Hydropsychidae,Philopotamidae, Polycentropidae iRyacophilidae) només construeixen l’estoig ala fase de pupa per protegir-se durant latransformació (durant la qual la larva estàimmobilitzada). Les tres primeres fan unaconstrucció durant la fase larvària quepodem anomenar “caseta”, que facilita latasca d’alimentar-se.

Ens centrem una mica més a la famíliaHydropsychidaeLa família Hydropsychidae és un grup impor-tant de la fauna filtradora que es desenvolu-pa en zones d’aigua corrent. La seva estratè-gia és capturar i filtrar partícules de matèriaorgànica en suspensió.Per això, la larva Hydropsychidae construeixuna xarxa entre dues pedres de tal maneraque pugui alimentar-se del que queda engan-xat a la xarxa (algues, macroinvertebratspetits, etc). Així no li cal sortir a caçar, nomésha d’esperar que el dinar arribi tot sol. Quinamandrosa més espavilada! Al costat d’aques-ta xarxa, la larva espera dins d’una caseta(fabricada amb matèries fines, enganxades

Tricòpters al riu RipollEls grups que inspeccionem el riu Ripoll al seu tram mig, a l’alçada de Castellar del Vallès, hemobert un debat científic que pot interessar-vos. Sense massa pretensions, hem investigat unamica el món dels macroinvertebrats. A la darrera campanya vam localitzar, als trams queinspeccionem, uns macroinvertebrats que portaven un estoig de pedres petites. Mirant la fitxaidentificativa, no hi havia dubte: només podien ser els “Tricòpters”.

pupa.2a fase:La pupa continua la seva transformació,adaptant-se per poder sortir de l’estoig (de-senvolupa unes mandíbules per tallar l’estoig)i nedar fins la superfície. Un cop a l’aire lliure, acaba de desplegar lesales i s’en va a viure els seus pocs dies quetindrà a l’aire lliure.Aquesta família de tricòpter té una vidaterrestre molt curta (només alguns dies). L’adult surt de l’aigua ja madur: es reprodueixi pon els ous durant els dies immediats des-prés de l’emergència.

A mode de conclusions... Vigileu quan identifiqueu les larves de tricòp-ter! Trobar una construcció de pedres no sig-nifica que tinguem un tricòpter del grup “ambestoig” (més sensible a la contaminació).Tingueu en compte els comentaris d’aquestarticle i relacioneu sempre els macroinverte-brats que cauen dins la xarxa amb la qualitatquímica del riu. Si trobeu només l’estoig de pupa, fixat a lapedra, us costarà molt de dir de quina famí-lia és. Així que heu d’intentar recollir la larvasola dins la vostra xarxa de mostreig.Així doncs, la larva que trobada al Ripoll erad’una família dels hydropsychidae, i lapodem trobar:– Sola, dins la nostre xarxa.– I, observant una pedra:– esperant fer un mos dins la seva caseta amb xarxa – ...o bé tancada al seu estoig de pedretes per transformar-se en adult.

Castellar SOStenible7

ESPI

AD

IMO

NIS

| R

ACÓ

TÈC

NIC

amb seda) fixada al substrat i que la prote-geix dels depredadors.L’alimentació de la larva varia en funció delseu estadi: els joves mengen essencialmentalgues i els adults altres invertebrats.

Pels més observadors...Si mireu amb més detall, observareu que lamalla de la xarxa és més gran als individusde la família dels Hydropsychidae situatsaigües amunt del riu i que es fa més petita alsindividus que aneu trobant aigües avall.Perquè passa això? Doncs perquè les partícu-les aigües amunt són més gruixudes i el cabalés més fort (en aquest cas, una malla massafina trencaria ràpidament la xarxa). En canvi,aigües avall les partícules són més fines: aixíla larva fabrica una xarxa de malla més finaper atrapar el seu menjar.

Detall del seu cicle de vida:Quan l’individu està preparat per la vidaadulta, comença la seva transformació endues fases. 1a fase:Tot comença quan la larva es fabrica unestoig amb diferents elements lligats ambseda per protegir-se durant la transformacióque el portarà a la fase adulta. Dins el seuestoig, la larva s’immobilitza i fa la seva pri-mera transformació: es transforma en una

Hydropshychidae

Dibuix: Toni Llobet

Xarxa de captura d'un Hydropsychidae.Autora: Marina Muntada

Navega pel webd’Associació Hàbitats

i Projecte Rius.

Enxarxa’t al territori!www.associaciohabitats.cat

www.projecterius.cat

8ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ T

ÈCN

IC

El QuiroRius és un projecte que se suma ad’altres projectes que estudien la qualitat delsambients riparis mitjançant animals bioindi-cadors, en aquest cas els ratpenats aquàtics.Aquest projecte va començar al 2007 enforma de prova i des del 2008 s’està duent aterme per voluntariat en 31 localitats de 10de les principals conques fluvials catalanes.

En aquest seguiment els animals bioindica-dors són els ratpenats d’aigua, dels quals aCatalunya en tenim dos representants, el rat-penat de peus grans (Myotis capaccinii) i elpròpiament dit ratpenat d’aigua (M. dauben-tonii). Aquestes espècies són més abundantsen rius amb aigües netes i ambients de vege-tació de ribera ben conservats. Per la qualcosa, la seva abundància ens indicarà si unambient ripari està ben conservat i amb bonaqualitat d’aigua (més activitat de ratpenatsd’aigua) o mal conservat, ja sigui per proble-mes amb la vegetació de ribera i/o per mala

qualitat de l’aigua, (poca onul·la presència d’aquests rat-penats).

El protocol que s’utilitza ésuna adaptació del seguimentanglès “Waterway Survey”que es va iniciar a mitjans

dels anys 90 pel “BatConservation Trust”.A Catalunya s’hanconsiderat les condi-cions pròpies dels

nostres rius, en generalamb accessos a la

llera més restringits,i s’ha dissenyat un

protocol senzill quees pugui dur a termepel públic en general

sense descuidar, però, el seu rigor científic.Els voluntaris faran 2 jornades de seguiment,una dintre de la primera quinzena d’agost il’altre en la segona, en el riu escollit. Enaquest, hauran de triar un tram d’1 Km dellarg en el que es busquen 4 punts, el mésequidistants possibles i amb curs d’aigualaminar (aigües tranquil·les) sense caients, enels que es realitzaran estacions de 10 minutsfent el recompte dels quiròpters. Per tal depoder-les realitzar, el voluntariat nomésrequereix d’una llanterna i un detector hetero-dí, que transforma els ultrasons que emetenels ratpenats a sons audibles per l’oïda huma-na i ens permet sentir-ne aquells que emetena la freqüència que nosaltres tenim “sintonit-zada”.

El recompte de quiròpters es fa principalmentde forma visual, amb el suport del detector, jaque aquests ratpenats d’aigua tenen la carac-terística de que volen sempre a uns centíme-tres per sobre de l’aigua o tocant-la. Tot i queel seguiment és senzill, es requereix de l’assis-tència a una de les jornades de capacitacióque s’organitzen cada any abans del períodede mostreig en diversos punts de Catalunya obé de realitzar algun cens de prova amb unobservador experimentat.

El QuiroRius és un projecte que se suma a d’altres projectes que estudien la qualitat delsambients riparis mitjançant animals bioindicadors, en aquest cas els ratpenats aquàtics.Aquest projecte va començar al 2007 en forma de prova i des del 2008 s’està duent a termeper voluntariat en 31 localitats de 10 de les principals conques fluvials catalanes.

QUIRÒPTERS COM

Myotis daubentonii (ratpenat d’aigua).

Detector d’ultrasons de tipus heterodí.

El seguiment que porten a terme els voluntarisno permet diferenciar quina o quines de les 2espècies es troben en el tram de riu estudiat,per la qual cosa, cada 3 anys aproximada-ment, s’han de realitzar unes sessions de cap-tures per part d’experts, a les que podenassistir tots els voluntaris del projecte que hiestiguin interessats.

Els objectius d’aquest seguiment a curt i llargtermini són, entre d’altres, tenir dades queens permetin detectar els canvis que es podenproduir en les poblacions de ratpenats aquà-tics i avaluar quins factors han provocataquests canvis. S’espera en un futur properpoder vincular les dades amb altres grupsfaunístics i/o amb anàlisis de composició quí-mica dels rius estudiats.

Fins el 2009, els seguiments realitzats mos-tren una clara selecció per trams de rius forçapreservats davant l’absència total de ratpe-nats d’aigua de rius molt contaminats, comserien el trams propers a zones industrials ociutats (les dades però encara no han estatanalitzades com per treure conclusions mésespecífiques).

El QuiroRius és un projecte creat i impulsatpel Museu de Ciències Naturals deGranollers i per Galanthus Associació, i totala informació referent al projecte es pot con-sultar en el web www.ratpenats.org. Durant

Totes les notícies, esdeveniments i reportatgesal canal d’Associació Hàbitats a

www.youtube.com/associaciohabitats

viu la naturaamb tots els sentits

A BIOINDICADORSaquest 2010 s’iniciarà també la possibilitatd’entregar les dades dels seguiments a travésd’un aplicatiu dins d’aquesta mateixa pàgi-na.

RUTH G. RÀFOLSMuseu de Ciències Naturals de GranollersXAVIER PUIGGalanthus AssociacióCARLES FLAQUERMuseu de Ciències Naturals de Granollers

9ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ T

ECN

IC

Als països catalans són corrents els gèneres Verbascum,Antirrhinum, Linaria, Veronica i Digitalis, tots ells dotatsd’unes flors d’una singular bellesa. El gènereScrophularia tampoc es queda curt en bellesa però deu laseva fama a les virtuts medicinals que s’hi van atribuir.Cal esmentar que darrerament la família de les escrofula-riàcies ha quedat força reduïda en el que podríem ano-menar una reclassificació botànica, en aquest article hemconsiderat la família en sentit ampli tal i com la trobem ala Flora dels Països Catalans d’Oriol de Bolòs i en JosepVigo.

L’escrofulària té una tija molt robusta, de fins a un metred’alçada, quadrada i buida per dins. Les vores d’aques-tes tiges quadrangulars són una mica alades isobresurten una mica més del compte.Les seves fulles inferiors presenten 1-2 parellsde segments o folis tractant-se, per tant, defulles compostes.La flors són roges, molt vives, amb una midade 7-9 mil·límetres amb els estams inclosos.

Amb qui la podem confondre?Amb altres espècies d’escrofulàriescom S. peregrina i S. Nodosa,espècies molt properes i semblants.Per distingir-les ràpidament podemfer servir la fulla: en el cas del’Scrophularia auriculata sempre seran fullescompostes amb folíols a la base de la fulla i amb unsegment o fulleta terminal de més d’un centímetre d’am-plada.

És a dir, que sempre que veiem unaescrofulària mirarem la seva fulla i siel foliol terminal té una forma ovala-da o lanceolada i, sobretot, si supera elcentímetre d’ample, segurament somdavant l’Scrophularia auriculata.Dins l’espècie que tractem hi ha dos subespècies:l’auriculata, molt rara i la pseudoauriculata, més abun-dant i fàcil de trobar.

Quan la veurem en flor?Les seves flors d’un vermell viu es podem veure floridesdes del mes de maig fins ben bé el mes de setembre. Mésconcretament, les fotografies d’aquest article han estatfetes al mes de juny a un tram del riu Anoia a tocar delLlobregat.

On la podem trobar?A tota mena de jonqueres i prats molls, amb una distribu-ció més aviat mediterrània ja que no es troba cap elsPirineus ni a les terres interiors. Creix des del nivell delmar fins els 1.425 metres.

Quins usos té?L’espècie a la què dediquem aquest article. el setge bord,

és una planta purgant i vomitiva i mai s’ha d’usar coma remei casolà. En canvi, el setge (Scrophularia nodo-sa) sí que s’utilitza com a medecina natural.

Tradicionalment s’utilitzava per guarir les escròfules,que són unes lesions cutànies tuberculoses de localit-zació ganglionar. En un llenguatge més planer diríem

que es tracta d’una mena de lesions de la pell on elsganglis s’inflamen produïnt petits tubercles. Antigament

aquesta mena de patologieseren molt freqüents, fet que justifi-

ca que una planta rebi el nom d’es-crofulària pel sol fet d’atribuir-hi la

capacitat de guarir les escròfules.

La planta s’aplicava amb cataplasmes de fulla xafa-da per curar els ganglis inflamats i en decuit per trac-

tar les morenes. Aquest decuit és del totdesaconsellable, ja que les saponines que

la planta conté la fan tòxica per viainterna. Actualment, de totes aquestes

aplicacions poc en queda però, tot iaixò, en Font i Quer parla de propietats

curatives per la pell, especialment pels ècze-mes.

ALFRED BELLÈS I MITJANSNaturalista i voluntari del Projecte Rius

10

ESPI

AD

IMO

NIS

| F

LORA

ESCROFULÀRIAAQUÀTICALa família de les escrofulariàcies arriba a aplegar fins a 3.000 espècies, la majoria d’indretstemperats. Aquestes espècies s’agrupen en més de 200 gèneres, la majoria d’ells herbacisamb fulles oposades o esparses, malgrat que hi ha algun gènere arbustiu i algun gènerearbori com la Paulownia que engalana els nostres carrers.

ESCROFULÀRIA AQUÀTICAFamília: escrofulariàcies.Nom científic: Scrophularia auriculata.Nom en castellà: escrofularia. Altres noms en català: setge bord,herba blanca, herba de les escròfules,sabonera, setgera.

MARTINETBLANC

Normalment crien en canyissars, arbusts i arbres formant,sovint, colònies mixtes amb diferents espècies de la matei-xa família i, excepcionalment, amb espècies d’altres famí-lies d’ocells. A diferència de les cigonyes i les grues, quevolen amb el coll estirat, els ardeids volen amb el collencongit. Aquesta és una bona manera de distingir-los delluny estant i mitjançant la seva silueta de vol.

Com el podem distingir?Per distingir el martinet blanc hem de fixar-nos en algunsdetalls, primer de tot, pararem atenció al bec assegurant-nos que sigui de color negre ja que, per la mida i l’aspec-te, el martinet es pot confondre amb l’esplugabous(Bubulcus ibis) no tan estilitzat i amb un bec de colorgroc. Per tant, per estar segurs que es tracta d’un marti-net, hem de parar atenció a aquest detall. Una confusiómés difícil la trobem amb el rar agró blanc (Egretta alba),d’un aspecte semblant al martinet blanc. Però en aquestcas la mida de l’ocell ens pot resultar útil ja que l’agróblanc fa 85-102 centímetres d’alt i és molt més gran queel martinet blanc, que té una alçada de 55-65 centíme-tres. Un detall important del martinet blanc són també lescanyes de les potes, fosques i gairebé de color negre, iels peus clars i grogencs que distingeixen el martinetblanc adult de l’agró blanc i l’esplugabous, que presen-ten unes canyes de les potes de color més clar i mai con-trastades amb uns peus clars. Cal, però, anar amb comteamb aquestes característiques, ja que els joves i imma-durs del martinet blanc presenten un bec i unes canyes deles potes de color gris o verd apagat. Un altre detall a res-saltar és el plomall al clatell que presenta el martinetblanc durant el període nupcial.

On viu?El martinet blanc viu i s’alimenta en un ampli ventall dezones humides: deltes, costes, llacunes litorals, rius ambaigües manses, llacs, embassaments, arrossars i salines.Té una clara preferència per espais oberts amb una vege-tació poc desenvolupada, essent força comú als aigua-molls d’aigua dolça i als arrossars.Cria en colònies de desenes o centenars de parellesbarrejant-se amb altres espècies que també són de cria

colonial, com el martinet de nit, el bernat pescaire, l’agróroig, l’esplugabous, etc. Per criar aprofita els canyissars,com passa al delta de l’Ebre i a l’embasament d’Utxesa,o bé boscos de ribera, com passa a l’aiguabarreig delCinca el Segre i l’Ebre, a la coneguda illa dels martinets(lloc de peregrinatge de nombrosos ornitòlegs).Excepcionalment, a les illes Medes, cria a sobre les olive-res bordes o els ullastres.

Què menja?S’alimenta de petits peixos, serps d’aigua de mida reduï-da, granotes, llangardaixos, cucs, crustacis, a mésd’una gran varietat d’insectes, com ara espiadimo-nis, escarabats i d’altres.

Sobre la necessitat de conservar les zones humides Ocells com el martinet blanc necessitende la presència de zones humides perprosperar. La degradació dels aigua-molls, els rius i els deltes plana comuna amenaça per aquesta bellaau i pot fer disminuir lesseves poblacions. Cal pararatenció especialment alsllocs de cria que precisend’una vegetació inalterada iuna proteccióenvers l’ex-cessiva fre-qüentació humana.A Catalunya i espe-cialment al delta de l’Ebre la regressió del lito-ral i l’excessiva detracció de cabals del riu plan-tegen una certa incertesa sobre el futur d’aquestaau. La situació a la desembocadura del Ter és sem-blant a la del delta de l’Ebre tot i l’esperançadoradesignació de noves zones protegides.

ALFRED BELLÈS I MITJANSNaturalista i voluntari del Projecte RiusFotografia: Salvador Mangado. Dibuix: Toni Llobet.

11

ESPI

AD

IMO

NIS

| F

AU

NA

MARTINET BLANCOrdre: ciconiformes.Família: ardeids.Nom científic: Egretta garzetta.Nom en castellà: garceta común.Altres noms en català: garsotet,pàixera.

La família dels ardeids està formada per ocells de mida mitjana a moltgran amb el coll, les potes i el bec força llargs. El cos és estilitzat i la cuaés curta. Es tracta d’ocells de nidificació colonial a excepció del bitó i elmartinet menut.

12

ESPI

AD

IMO

NIS

| O

PIN

IÓ

ples encoratjadors en què afortunadament hempogut veure el procés invers: l’increment de lapressió legislativa (i sancionadora) sobre l’abo-cament de contaminants i la creixent conscien-ciació sobre el valor del paisatge i el medinatural per part dels ajuntaments han fet que,per exemple, el riu Congost hagi vist tornaraus que no s’hi havien vist en dècades (comara la polla d’aigua, el cabusset, el blauet, oel corb marí). Si bé existeixen aquests exem-ples, cal mantenir i incrementar els esforçosper restablir els notables danys creats en èpo-ques recents per una humanitat de menor cons-ciència però semblant poder destructiu. En par-ticular, tres àrees importants que necessiten l’a-tenció d’associacions com Projecte Rius els pro-pers anys són:

a) La invasió dels plàstics. La majoria de plàs-tics abandonats al medi natural triguen cente-nars d’anys a degradar-se. Tret d’aquell quehaguem cremat (generant dioxines i d’altrestoxines), gairebé tot el plàstic que hem fabricata la història es troba a algun lloc del món:encara en vida útil, o bé en abocadors, o bédispersat incontroladament al medi ambient. Ladegradació d’un envàs o embolcall de plàsticabandonat a la intempèrie comença per larigidització del material i fragmentació en tros-sets diminuts, fins a escala submil.limètrica.Molts tipus d’animals aquàtics, des d’aus pes-cadores fins al plàncton microscòpic, engolei-xen aquestes partícules de plàstic, bé perquèno tenen manera de separar-les de les partícu-les naturals que habitualment mengen, o per-què les confonen amb preses habituals i lesatrapen expressament (com ara les tortuguesque prenen bosses de plàstic per meduses). Enmoltes regions oceàniques costaneres i aigüescontinentals s’ha trobat que més del 80% departícules en suspensió són fragments de plàs-tic, i amb prou feines una cinquena part és elplàncton i les restes orgàniques diverses a quèla natura ha estat acostumada pels segles delssegles. Imagineu-vos un musclo mirant d’ali-mentar-se en aquestes modernes condicions.Molts plàstics abandonats al carrer o als bos-cos acaben formant part d’aquest musclo a tra-vés de les rieres i torrents que esbandeixen el

Parlant amb la gent i llegint els diaris, qualse-vol conclouria que hi ha un consens creixentsobre la magnitut i transcendència de l’anome-nada “crisi” i, en particular, sobre la manca defe en el sistema polític i la gent que l’ha gestio-nat fins ara. Es podria dir que estem davantd’una dicotomia en què o bé acceptem unatotal degradació del planeta social i mediam-bientalment, a través de l’acceptació de la lògi-ca i les institucions que ens han portat alsactuals problemes, o bé deixem d’apuntalaraquest edifici mal dissenyat i ens preparem perfer-ne un de millor quan aquest caigui i en sor-tim d’entre les runes.

Amb aquesta visió, els moviments associatiusbasats en la interacció personal directa i ambels quals no es persegueixi un benefici econò-mic, sinó d’un altre tipus, tindran una granimportància i utilitat per a millorar el coneixe-ment del medi i consciència comunitària, pro-moure la socialització i el lleure educatiu forade l’economia dels diners, i canalitzar i nucle-ar els interessos o preocupacions de la gent.Com d’ altres moviments associatius en elsseus àmbits, per l’experiència acumulada i lanaturalesa dels seus objectius Projecte Rius téun gran potencial per a desenvolupar aquestesfuncions pel que fa a l’entorn fluvial arreu de

Catalunya.

Com a la majoria de paï-sos industrialitzats,Catalunya va arribar a

malmetre de manera majús-cula la majoria dels seus

rius, a través delscompostos químicsinèdits alliberats al’ambient i lasobreexplotacióde recursos flu-vials diversos(aigua, àrids,sòl fèrtil).D’ençà delsanys 90, no obs-tant, hi haalguns exem-

Projecte de noves m

Fes-te’n soci i aprofita els avantatges quet’ofereix Associació Hàbitats

en els cursos de formació i capacitacióanomenats “Cursos de promoció”

organitzats de la FEEC, en beneficidels socis d’Associació Hàbitats.

10%descompte

10%descompte

en material òptic, calçat i complements a tots els socis

Regal d’unasamarreta

per a les comandes fetes enaquest portal. Heu d’identificar-vos com a socis/es del projecte

a l’apartat comentaris.

Matrícula preferentals cursos generals de

català als socis de l’entitat.

a tots els productes.Cal que us poseu en contacte ambEloïsa a “Alosa, sons de la natura”.

Tel. 934 241 965

10%descompte

a tots els productes i serveis, o béla possibilitat de fer una donaciópel 18% del valor de la compra

directament a Associació Hábitats.

12%descompte directe

13

ESPI

AD

IMO

NIS

| O

PIN

IÓ

Rius i la recerca maneres de viure

territori, i Projecte Rius tindrà molta feina deconscienciació i denúncia a fer en aquestterreny. Tenint en compte el creixent ús de plàs-tics a la nostra vida quotidiana, aquest proble-ma té tota la pinta de bomba de rellotgeriaque ens esclatarà a les mans.

b) La invasió d’espècies al.lòctones. En dèca-des recents, la comercialització transcontinen-tal massiva d’animals i plantes per finalitatsindustrials, cinegètiques, i ornamentals o decompanyia ha generat una nova amenaça pera les espècies silvestres autòctones. Aquesttipus de “contaminació” té la particularitat ques’autorreplica, com si l’abocament puntuald’un got de petroli a una platja pogués donarlloc a una marea negra d’escala oceànica.Projecte Rius porta temps difonent els casos delvisó americà, el cranc americà, i la tortuga deFlorida, que ja comencen a ser fàcils de trobara qualsevol punt on es dugui a terme una acti-vitat educativa. Malauradament, el nombred’espècies al.lòcotones descobertes als nostresrius augmenta any rera any.

c) Custòdia del territori i aglutinació d’interes-sos afins. Fóra bo que Projecte Rius trobés elsmecanismes per a mantenir i potenciar el seuactual paper com a punt de nucleació d’activi-tats de cura i comprensió del riu per part deciutadans interessats. Així mateix, l’assessora-ment sobre possibilitats de restauració i ús sos-tenible de torrents i riberes a propietaris de fin-ques, escoles o veïnats que tinguin un boschumit o riera proper també serà un sevei a lasocietat d’allò més útil i necessari.

Així doncs, és segur que la manca de motiva-cions i de feina a fer no serà pas un maldecapper a l’Associació Habitats - Projecte Rius.Esperem que entre tots, ciutadans i administra-cions, sapiguem aprofitar aquesta mena d’ei-nes que les inquietuts de la pròpia gent posa al’abast dels ciutadans.

ANTON MONTSANTLlic. Ciències del MarDr. Biologia MolecularVoluntari Projecte Rius des del 2007

16

ESPI

AD

IMO

NIS

| S

ECCI

Ó

Podem treure molt partit a les nostres imatges de paisatgesamb senzilles manipulacions en l’ordinador, a vegades inclúsquan la fotografia que vàrem fer no expressessin allò quevam voler fotografiar o pateixin de defectes tècnics.En aquest article us volem acostar a tres correccions molt sim-ples que es poden fer a la majoria dels programes de retocfotogràfic, tot i que aquí farem servir un de molt senzill, gra-

Tres punts clau per a millorar les nostres imatges de paisatge

Pas 1En aquesta imatge conflueixen alguns problemes habituals queens trobem en la fotografia de natura:

· La línia d’horitzó no és recta i dona la sensació que anem a caure cap el costat esquerra.

· El subjecte (un peix mort a les roques en primer terme) no és prou destacat.

· La exposició no és correcta.No és difícil corregir aquests problemes, i això és el que faremara pas per pas.Comencem redreçant l’horitzó mitjançant l’eina Redreça. És moltintuïtiva, ja que ens mostra una graella que ens ajuda a compro-var que la línia de l’horitzó sigui recta:Movent a esquerra i dreta el control veurem com la nostra imat-ge es va redreçant. Buscarem el punt on l’horitzó quedi comple-tament recte.

Pas 2Un cop tenim l’horitzó alineat premem el botó aplica per a fixarel resultat: hem corregit un dels problemes de la imatge d’unamanera molt senzilla.Ara mirem de ressaltar el subjecte de la nostra imatge, el peixmort en primer terme. Tindrem en compte que les imatges en for-mat apaïsat donen sensació de calma, transmeten tranquil·litat,mentre que les imatges en vertical transmeten més força. Comque volem transmetre una sensació d’inquietud, retallarem laimatge per a que tingui el format vertical i col·locarem el subjec-te en un punt predominant. Per això farem servir la einaRetallar, que ens proposarà alguns retalls (les miniatures quepodem veure en el panell de l’esquerra) per mantenir les propor-cions, canviar l’orientació. Hem de triar aquella que ens semblimés adient per començar tenint en compte que ho podrem modi-ficar posteriorment.

Pas 3No tingueu por d’experimentar movent el quadre que apareixper fer-lo més gran, més petit, girar-lo o canviar-lo de lloc; elscanvis no s’emmagatzemen en la imatge fins que no els guar-dem i, tot i així el programa farà una còpia de seguretat de laimatge original.

tuït i a l’abast de tothom, el Picasa de Google [s’ha d’inclou-re les adreces de descàrrega del programari, que són:

Windows http://picasa.google.com/intl/ca/Linux http://picasa.google.com/intl/ca/linux/Mac http://picasa.google.com/intl/ca/mac/

Ho farem amb una imatge que no ens va sortir tan bé comhaguérem volgut:

17

ESPI

AD

IMO

NIS

| F

OTO

GRA

FIA

Pas 4Ara hem de fer la última correcció a la imatge, la correcció dela exposició, doncs és una imatge molt fosca on no es veuen béels detalls. Aquesta correcció la hem deixat per al final perquèfins que no es té decidida l’àrea que romandrà a la imatge final,l’ajust pot no ser correcte; penseu en una imatge que tinguésàrees molt il·luminades i àrees fosques, si es fa la correcció dellum primer i desprès la retallem per eliminar la zona il·lumina-da, la imatge resultant seria fosca.Per a realitzar les correccions farem servir les eines d’ajusta-ments:

Pas 5Aquests controls ens permetran pujar la il·luminació global de laimatge i realçar una mica la zona més clara. Si volguérem res-saltar les ombres també ho fem mitjançant aquests controls.Proveu-ho en la vostra imatge fins que el resultat sigui el que mésus satisfà, però aneu amb compte que els colors romanguinnaturals i l’escena global sigui natural.Amb aquests senzills ajustaments hem aconseguit salvar unaimatge que havíem fet malament. Si volguéssim filar prim faríemservir l’efecte de color gradual per enfosquir una mica més el celi compensar així millor les zones més clares i les més fosques:

Pas 6I ja tenim la nostra imatge corregida!Per desar els canvis podem fer-ho des de la vista de biblioteca,prement el botó desa al disc, que ens demanarà confirmació icrearà una còpia de seguretat en el nostre disc dur.

Com heu vist és molt senzill corregir una imatge sense la neces-sitat de fer servir programari complex o professional de fotogra-fia.

Recordeu, en una bona fotografia de paisatge hem de vigilar:· La línia d’horitzó, que ha de ser recta per a no crear una

sensació de desequilibri.· La col·locació del subjecte i la tria de format apaïsat o vertical.· L’equilibri de la il·luminació.

Pas 7No tingueu por en experimentar amb la resta de controls, peròrecordeu que en la fotografia de natura sempre es valorarà laaparença natural de la imatge, és a dir, que heu d’evitar que elscanvis que feu a la imatge facin que els colors siguin irreals.

A l’espai web de l’AFES hem publicat el mateix article. Us con-videm a fer servir l’espai per fer-nos arribar les vostres consultes:http://afes.cat/portal/?p=1575

FRANCESC J. GARCIA I VICTORIA GRACIAAFES: Asociación Fotográfica Enfoque Selectivo

Imatges: Francesc J. Garcia

18

ESPI

AD

IMO

NIS

| S

INER

GIE

S El Proyecto Ríos El Bierzo - Laciana s’emmarca dins d’a-quest segon tipus d’actuacions. Depèn del Departamentode Comunicación y Participación Social, que comptaamb dinamitzar ala població del territori amb l’objectiud’aconseguir una població activa, vinculada a l’activitatdel futur Museo Nacional de la Energía.Entre las múltiples activitats que desenvolupa aquestdepartament, el Proyecto Ríos El Bierzo - Laciana cobreixles necessitats de totes les persones que volen vetllar pelbenestar dels rius.

El germà petit d’una gran familiaL’Associació Hábitats, que inicià la metodologia delProjecte Rius fa ja 12 anys, s’alça com abanderat o pare,d’una gran família repartida per molts punts de laPenínsula Ibèrica, com Galícia, Cantabria, Madrid,València o Portugal. Ara també es fa un pas més enllà,amb el sorgiment de grups interessats en iniciar aquestprograma a Mèxic o Centroeuropa.

D’aquesta manera, i encara fent els primers passos, elProyecto Ríos El Bierzo-Laciana ja pertany a la XarxaProjecte Rius, que a finals de l’any 2009 va posar en fun-cionament la seva plana web: http://www.proyectorios.org/ i va editar un fulletó infor-matiu en diverses llengües (castellà, català, gallec, portu-guès, basc i anglès).

La Xarxa Projecte Rius neix amb la idea de desenvolupari aprofitar les característiques i singularitats de cadascundels territoris en els que ja es treballa aquesta metodolo-gia de coneixement i revalorització dels ecosistemes flu-vials. Un futur de cooperació, relació i activitats en comúobert a tots els seus membres.

EL BIERZOLa Fundación Ciudad de la Energía és una fundació públi-ca d’àmbit estatal. La seva seu és a Ponferrada (Lleó), lacapital de El Bierzo, territori relacionat amb l’obtenció decarbó i la producció d’energia elèctrica.

L’activitat de la Fundació s’extén per tota la comarca ambestreta col·laboració amb universitats, centres d’investi-gació, empreses, ajuntaments, consell comarcal, etc.Les seves accions tenen per objectiu:· Promoure la investigació i el desenvolupament tecnolò-gic en matèria energètica, mitjançant la creació i la ges-tió d’un Centro de Tecnologías Avanzadas en el uso sos-tenible del carbón.· Potenciar els estudis ambientals relacionats amb l’ener-gia i el desenvolupament, així com desenvolupar i aplicartècniques de recuperació mediambiental dels espaisdegradats per l’activitat minera.· Establir mecanismes per la formació d’investigadors itècnics en matèria energètica.Crear i gestionar el Museo Nacional de la Energía.· Recuperar i integrar el patrimoni industrial.· Desenvolupar la Comarca de El Bierzo pel que fa aaspectes socials i econòmics.

La Fundación Ciudad de la Energía realitza accions rela-cionades amb el foment de les tecnologies renovables, lamillora del medi ambient de la zona, així com projectesque utilitzen el coneixement i la cultura com a trampolinsde transformació econòmica i social.

19

ESPI

AD

IMO

NIS

| R

IUS

DE

CULT

URA

Per la proximitat geogràfica i les semblances fisiogràfi-ques que existeixen entre Galícia y El Bierzo, l’assesoriai suport tècnic del Proyecto Ríos El Bierzo-Laciana és acàrrec del Proxecto Ríos Galícia en aquesta primeraetapa.

El Bierzo-Laciana: primers passosTenint en compte que El Bierzo i Laciana compten ambmés de 3000 km de rius, aquest projecte, amb activitatsde voluntariat i educació ambiental, ofereix l’oportunitatde descubrir-los i revaloritzar-los.En aquest sentit de participació o coneixement dels eco-sistemes fluvials, el Proyecto Ríos El Bierzo-Lacianacomença a gestar-se fa més d’un any, quan diversos tèc-nics de la Fundación Ciudad de la Energía inicien unasèrie de vistes tant al Projecto Rius de Catalunya (cuna del’activitat), com al de Galícia (per proximitat i semblan-ça), per conèixer de prop la metodologia i el programad’acció del Projecte Rius.Al setembre de 2009 es signa el conveni ambl’Associació Hàbitats per mitjà del qual s’aplicarà i des-envoluparà l’esmentada metodologia en les comarquesde El Bierzo i Laciana.A partir d’aleshores, i amb premisses com voluntariat,participació, coneixement o educació ambiental, comen-ça el Proyecto Ríos El Bierzo-Laciana.

Com qualsevol activitat que inicia la seva activitat, els pri-mers passos no estan absents de dificultat, però a dia d’a-vui la lectura és positiva y ja poden considerar-se algunsresultats:· Quant a participació (sens dubte el més important d’a-questa activitat).Comptem amb vora 10 grups de voluntaris inscrits i mésde 40 persones interessades en desenvolupar la metodo-logia del Projecto Rius a El Bierzo-Laciana. En pròximes dates, totes les persones inscrites de maneraindividual seran convidades a organitzar-se en grups de2-4 persones per poder aplicar la metodologia amb unamajor eficiència.· Quant a materials i documentació.Tant el Manual d’inspecció de rius com les fitxes d’identi-ficació d’espècies, ja han estat revisats per professors dela Universidad de León en el Campus de Ponferrada, pelProxecto Ríos Galicia i pel Grupo Especialista enInvasiones Biológicas (GEIB).

Actualment es troba en fase de disseny, moment en el quehem d’agrair la cessió de dibuixos i imatges de totes elsProjecte Rius (Catalunya, Galícia, València), Així com aAula de Medio Ambiente de Caja Burgos, al CENEAM,a l’IES Europa de Ponferrada i a la Universidad de León.· Quant a difusió i comunicació.Procurem ésser una pluja constant, fugint de ruixats pun-tuals d’informació.El Proyecto Ríos El Bierzo - Laciana es va presentar enroda de premsa el 3 de desembre de 2009, amb la pre-sència de José Ángel Azuara, Director General de laFundación Ciudad de la Energía i de FranciscoFernández Liñares, President de la ConfederaciónHidrográfica Miño-Sil (CHMS). S’han distribuit fulletons icartells informatius de l’activitat, que també s’ha presen-tat a ràdio, jornades de voluntariat, escoles, col·lectiusinteressats, etc.El Proyecto Ríos El Bierzo-Laciana compta a més amb elseu propi blog:http://proyectorioselbierzo-laciana.blogspot.com/http://www.ciuden.es/Esperem que quan es realitzin les primeres activitats (cur-sos i sortides formatives), l’efecte “boca-orella” repercutei-xi directament en l’augment del nombre de voluntaris.

Quant a la Xarxa Projecto Rius:El Projecto Ríos El Bierzo-Laciana ha estat present a totesles trobades de la Xarxa Projecte Rius organitzades desde setembre de 2009, i procura participar en el desenvo-lupament de les seves activitats en la mesura de les possi-bilitats i limitacions.Juntament amb la resta de representants de la XarxaProjecte Rius, també va ser-hi present a les Jornadas deVoluntariado para la Conservación de la Biodiversidad,realizadas des del CENEAM l’octubre de 2009.

¡¡Acció!!El passat dissabte 27 de març, va constituir el veritabletret de sortida del Proyecto Ríos El Bierzo-Laciana, amb l’i-nici del primer curs de formació.És el moment de posar en funcionament la següent etapade la metodologia, que pot resumir-se en:1.- Contacte entre el voluntari i la coordinació delProyecto Ríos El Bierzo-Laciana.2.- Reunió per donar a conèixer el Projecte.3.- Signatura de l’ Acord de Col·laboració.4.- Formació5.- Lliurament de materials.6.- Inspecció (primavera i tardor).7.- Difusió de les dades recollides en el Informe Anual delEstado de los Ríos El Bierzo-Laciana.

L’avaluació de tot el procés i, per suposat, l’avenç cap aaltres actuacions com l’adopció de trams de riu, formenpart de la metodologia de l’activitat que ara s’inicia enaquest territori.

20

ESPI

AD

IMO

NIS

| R

UTE

S

PIRINEUSÉs un territori entre l’alta muntanya i el pre-pirineu, on destaquen les espectaculars vistesd’alguns dels cims més emblemàtics com elPuigmal, el Taga, Bastiments o el Costabona.També podem apreciar un gran patrimoni his-tòric vinculat als usos de l’aigua, com anti-gues colònies tèxtils, i un ric patrimoni històrici cultural, com són els monestirs de Sant Joande les Abadesses i Santa Maria de Ripoll.

MEANDRES D’OSONAEn aquest tram, on el riu Ter serpenteja permúltiples meandres i canvia de direccióespectacularment del nord-sud cap a l’est,destaquen les colònies industrials, com les deBorgonyà i Vila-seca. És un territori propi dela muntanya mitjana configurat per un impor-tant sector de la serralada transversal, repre-sentada per la serra de Milany i l’altiplà delCollsacabra, i per la plana de Vic. En aquesttram hi ha la ciutat de Manlleu, on es podentrobar nombrosos testimonis de l’aprofitamentdel riu en un ric patrimoni cultural, com és elMuseu Industrial del Ter amb la seva turbinaFontaine, i la resclosa de la teula i el seucanal industrial.

EMBASSAMENTS DE SAU I SUSQUEDAA cavall entre les comarques d’Osona i laSelva, destaca un gran complex destinat al’abastament d’aigua i a l’aprofitament hidro-elèctric. L’escenari dels pantans de Sau iSusqueda i de les Guilleries i el Montseny elconformen petits nuclis urbans.

PLANA URBANA DE SALT I GIRONAEn aquest tram destaquen les plantacionsd’arbres de ribera a l’entorn del Ter, les cone-gudes deveses, i les hortes. A l’entorn deGirona es localitzen poblacions molt vincula-des als usos de l’aigua, amb un ampli patri-moni industrial, com Bescanó, Anglès, Amero la Cellera de Ter.

PLANA DEL BAIX TERHi trobem la plana agrícola on destaca elpaisatge en mosaic dels camps conreats. Lapresència de les Illes Medes i els aiguamollsdel Baix Empordà ha creat entorns naturalsde gran qualitat.

LA RUTA DEL TER200 QUILÒMETRES SEGLa Ruta del Ter és una ruta cicloturística i senderista que enllaça dos pols d’atracció turística,els Pirineus i la Costa Brava, mitjançant un itinerari de més de 200 quilòmetres que ressegueixel curs del riu Ter. La Ruta comença a Ulldeter, al municipi de Setcases i finalitza a la Gola delTer, a la població de Torroella de Montgrí-L’Estartit, travessant cinc comarques, el Ripollès,Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. És un itinerari que convida a recórrer el riu ambels cincs sentits fent ús dels camins històrics i ja existents, així com a descobrir tots els atributsque incorpora un territori ric en patrimoni històric i cultura, fauna, flora i paisatge.El paisatge fluvial del Ter és molt ric i divers i, hi podem distingir cinc paisatges diferents, elsPirineus, els meandres d’Osona, els embassaments de Sau i Susqueda, la plana urbana de Salti Girona, i la plana del Baix Ter.

21

ESPI

AD

IMO

NIS

| R

UTE

S

GUINT EL CURS DEL RIU

La ruta senderista transcórrer per 40 munici-pis i té una durada d’entre 8 i 12 dies. Alllarg de 225 quilòmetres trobem una grantipologia de camins, GR, PR, vies verdes, pis-tes forestals, camins històrics i, en pocs quilò-metres, carreteres asfaltades. El riu l’hauremde travessar 25 vegades.La ruta cicloturística discórrer per 39 munici-pis i té una durada d’entre 5 i 7 dies. El reco-rregut, de 204 quilòmetres, passa per vies decomunicació amb una baixa intensitat detrànsit i aptes per circular en bicicleta, comsón pistes forestals, vies verdes, camins rals icarreteres secundàries. El riu Ter l’haurem detravessar 22 vegades.La informació detallada de la ruta, amb elstracks, mapes, i informació genèrica sobreequipaments i serveis es pot trobar a la pàgi-na web www.rutadelter.cat, així com possi-bles incidències o trams inoperatius que hipuguin haver. Una eina també molt útil és laguia de la Ruta del Ter, editada per l’EditorialAlpina, on hi ha la descripció detallada decada una de les rutes. I és que a l’hora de

descobrir tot aquest territori, s’han posat adisposició del visitant i el turista quatre rutestemàtiques vinculades a aspectes relacionatsamb l’ecosistema fluvial. Trobem la ruta delpatrimoni cultural fluvial amb els ponts, res-closes, colònies industrials, molins o canals;la ruta del patrimoni natural amb nombrososespais protegits com les capçaleres del Ter idel Freser, les Guilleries, serra Cavallera i elsAiguamolls del Ter, entre altres; la ruta de lesinundacions històriques amb les empremtesde l’aigua del 1940, les obres hidràuliquesde defensa o la dinàmica fluvial i els espais

inundables; i per últim, la ruta literària quepermet conèixer el curs del Ter a través de laliteratura que ha generat el riu al llarg delssegles, dedicant una atenció especial als tex-tos dels segles XIX i XX, com aquest fragmentde “Girona de pedra” escrit per SantiagoRusiñol el 1912 “El Ter és un riu ben català.No és un riu gandul, és un riu que treballa,que es guanya el pa”.

CONSORCI ALBA-TER

22

ESPI

AD

IMO

NIS

| T

ERRI

TORI

LA NOGUERAPALLARESA

Al curs baix de la Noguera Pallaresa hi ha untram de riu d’uns 12 quilòmetres de longitudcomprès entre la presa de Sant Antoni i l’em-bassament de Terradets. Està situat al centrede la Conca de Tremp, al sud de la comarcadel Pallars Jussà, en ple Prepirineu occidentalcatalà. Es tracta d’un tram de riu de muntan-ya humida calcària amb una amplada del’espai fluvial entre 300 i 600 metres, ambextensos boscos de ribera. Acull una comple-xa comunitat faunística, amb una importantpoblació de llúdriga, de peixos amenaçatscom la rabosa i el llopet de riu, o d’ocellsaquàtics. El bon estat de conservació d’a-quest espai fluvial ha fet que formi part delPla d’Espais d’Interès Natural i de la XarxaNatura 2000.

Una densa xarxa de barrancs laterals a laNoguera Pallaresa travessen el territori d’esta oest. Connecten l’eix de la NogueraPallaresa amb les serres de l’entorn de laConca de Tremp: Montsec, Comiols, Carreu,Boumort, Nerets, Lleràs, Montllobar, etc. Aixòels converteix en corredors biològics de graninterès, elements clau en la dinàmica delsespais naturals d’aquest sector de Prepirineu.

El principal problema d’aquest tram de riu ésla falta de cabal. Durant dècades ha baixatgairebé sec, nodrint-se només de les modes-tes aportacions dels barrancs laterals. Des defa només 11 anys, des de la presa de SantAntoni es deixa anar un cabal de manteni-ment variable de 0,8-2 m3/s. Tot i que hasuposat una important millora respecte lasituació anterior, és totalment insuficient pergarantir el bon estat ecològic de l’ecosistema.Al Pla sectorial de cabals de manteniment de

les conques catalanes de l’Ebre proposat perl’Agència Catalana de l’Aigua a laConfederación Hidrográfica del Ebro, elcabal ambiental d’aquest tram de riu seria de9 m3/s.

Al llarg d’aquest tram de riu hi ha una sèriede petites zones humides associades a laplana d’inundació: els Arenys, les Salades,els Plans i les Cadolles. Abans de la fortaregulació de cabals imposada per les infras-tructures hidroelèctriques, presentaven unagran diversitat de morfologies fluvials: unallera principal i diferents lleres secundàries,tolles, ràpids i raspers, un traçat sinuós ambmeandres actius i d’altres abandonats, zonesentollades de forma permanent i altres deforma temporal, codolars, barres de graves isorra, etc. Actualment tota aquesta heteroge-neïtat s’ha perdut, i la llera del riu s’ha artifi-cialitzat a causa de les canalitzacions i dra-gats del riu. Això ha agreujat el problema dela manca de cabal, i ha provocat una baixa-da generalitzada de la cota del nivell freàtic,fent que algunes zones de la plana d’inunda-ció presentin un estat ecològic molt per sotadel seu òptim. També ha provocat la rarefac-ció de formacions vegetals típiques d’aques-tes planes al·luvials com les jonqueres o elstamarigars.

L’Estació Biològica del Pallars Jussà és unaassociació sense ànim de lucre formada perpersones físiques i jurídiques (administracionslocals, entitats naturalistes, de lleure formatiu,societats de pescadors, etc) que neix l’any2008 per promoure i desenvolupar projectesde recerca, divulgació i gestió d’espais natu-rals del Pirineu occidental català, posant

La Noguera Pallaresa és un riu pirinenc d’uns 155 quilòmetres de longitud. Neix al Pla de Beret (Val d’Aran), des d’ones dirigeix cap al sud travessant els dos Pallars, vertebrant el territori i sent l’eix històric de les comunicacions d’aques-tes dues comarques. Entra a la comarca de la Noguera travessant la serra del Montsec, i arriba fins la serra delMontroig, on desguassa al Segre aigües avall de la presa de Camarasa. Tot i la forta regulació de cabals degut a unintens aprofitament hidroelèctric, encara manté un règim de caracter nivo-pluvial, amb cabals màxims els mesos demaig i juny degut al desglaç, i cabals mínims a finals d’estiu i d’hivern.

23

ESPI

AD

IMO

NIS

| T

ERRI

TORIespecial atenció a la xarxa d’espais fluvials i

zones humides. Actualment treballem en unprograma de custòdia fluvial al curs baix dela conca de la Noguera Pallaresa, amb elsuport econòmic del Departament de MediAmbient i Habitatge i el suport tècnic del’Agència Catalana de l’Aigua i la Xarxa deCustòdia del Territori. L’objectiu del programaés la millora de l’estat ecològic d’aquest tramde riu i la seva conservació a llarg termini. Lasignatura d’acords de custòdia amb propieta-ris públics i privats de finques dins d’aquestespai fluvial permet que puguin dur-s’hi aterme actuacions tan variades com: millorade l’estructura i composició de la vegetacióde ribera i aquàtica, eliminació d’espèciesinvasores, millora de l’hàbitat de la fauna,organització de programes d’educacióambiental, creació o millora d’infrastructuresd’ordenació de l’ús públic, etc.

El Centre Ambiental de Tremp és un projecteque neix arrel del programa de custòdia flu-vial, i es centra a l’entorn del riu NogueraPallaresa al voltant d’aquesta ciutat pallare-

sa. L’impulsen l’Ajuntament de Tremp, l’EMDde Vilamitjana, el Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat deCatalunya i l’Estació Biològica del PallarsJussà, per tal de millorar l’estat ecològic d’a-quest escosistema fluvial; i fomentar la divul-gació i el lleure veïnal. Es tractarà d’un con-junt de serveis, equipaments i actuacions rela-cionats amb el medi ambient: projectes derestauració fluvial; un centre d’informació,interpretació i educació ambiental; itinerarisde descoberta del medi natural; un centre decria, recerca i divulgació del cranc de riu ibè-ric; una estació d’anellament d’ocells;l’Escola de Pesca de Tremp, etc. L’apariciód’aquests projectes al voltant dels espais flu-vials pallaresos és un senyal de l’interès de lasocietat per la conservació dels nostres rius, ide la voluntat que recuperin el paper verte-brador del territori que havien tingut durantsegles.

JORDI CASTILLÓ CARRETEROTècnic de l’Estació Biològica del Pallars Jussà

24

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

NTR

EVIS

TA

Quins consideres que són els gransproblemes del Llobregat i elCardener?

Aquesta es una bona qüestió i difícil deresumir, doncs els problemes dels rius cata-lans situats a les conques internes deCatalunya, on el riu Cardener afluent del riuLlobregat en son un exemple, apleguen unseguit d’escenaris recurrents, en la històriade la industrialització de Catalunya, comdel tèxtil, paper, química i farmacèutica, ali-mentació, automoció, tractaments de superfí-cie, metall, i un llarg etc. Aquest escenari vaprovocar que a la conca del riu Llobregat ala dècada dels 60’ i posteriors anys, s’hi tro-bessin quasi tots els elements de la TaulaPeriòdica, excepte aigua de qualitat accep-table. Mès endavant amb la Democràcia, iel desplegament del Pla de Sanejament delsanys 80’ i actuacions posteriors, s’ha notatuna millora evident, de les aigües superfi-cials, tot i que amb el pas del temps, hi haestacions depuradores d’aigües residuals(EDAR) que per la seva edat, seguramentno passarien una ITV exigent, en quanalguns estàndards de qualitat, sobretot en elseu dimensionament, manteniment i explota-ció.

Caldria acabar remodelacions i millora-les,sobretot en tractaments de tipus terciari perevitar l’abocament de compostos ambNitrogen i Fòsfor, que potencien l’eutrofitza-ció els rius. També com rerefons de tot ple-gat, hi ha un gran problema de salinitat enaquestes conques i un complicat escenaridels cabals de manteniment, on les minicen-trals hidroelèctriques hi afecten directament.També, la problemàtica de la qualitat defi-cient de la Riera de Rubí, que segueix estantdesviada del riu al Canal de la Infanta, desdel 1968-69. La recuperació del bosc deRibera amb els aiguamolls associats i elsimpactes de la urbanització intensiva i exten-siva de les darreres dècades, entre d’altresconsideracions.

Com valores la problemàtica de lasalinització a la conca del Llobregat?

Aquest escenari sistèmic rau, a partir de lesexplotacions de la mineria de la potassasituades des dels anys 30’ del segle passat,a la comarca del Bages - Cardona i Súria alCardener, Balsareny i Sallent al Llobregat -on històricament s’han externalitzat elsdanys ambientals, en favor d’internalitzar elbenefici econòmic. Aquesta contaminació haafectat no sols les aigües superficials del riuCardener i el riu Llobregat, sinó també elsaqüífers existents inclòs els de la Vall Baixa,a la comarca del Baix Llobregat,

Per fer-nos-en una idea i a tall d’exemple, aCornellà de Llobregat als inicis del segle XX,abans de les explotacions de la potassa, estrobaven a les aigües del Llobregat i del seuaqüífer, uns 80 mg/l de ió clorur i, a partirde consolidar-se les explotacions (anys 30’),es va superar el límit sanitari dels 250 mg/lper l’època. Val a dir que a dia d’avui, ellímit segueix en aquests 250 mg/l, i és fruïtde la percepció organolèptica de la salinitata les aigües potables, és a dir, que ja escomença a notar al gust de l’aigua i no éstant sols un tema de gust, ja que en mesuraque s’incrementen les concentracions i perprincipi de precaució, cal evitar potencialsproblemes a persones amb malalties renalsi/o cardiovasculars.

És cert que la Directiva Marc de l’Aiguaactual, és quelcom relativament recent, peròcal dir que hi havia altres Normatives ques’incomplien, o be se’n demanaven exemp-cions. A més, l’aigua prepotable, tractadaamb clor, amb presència de certs compostossalins i matèria orgànica elevada, sobretot,per insuficient sistema de sanejament públic,o que aquest sigui incomplet, generaTrihalometans (THM’s), el límit dels quals,ara mateix, s’estableix en un màxim de100μg/l. Si es substitueix la cloració perozonització, llavors “grosso modo” es gene-

25

ESPI

AD

IMO

NIS

|

ENTR

EVIS

TA

ren bromats.....tot plegat i altres característi-ques organolèptiques que caracteritzen lesaigües potables amb origen d’aquestes con-ques salinitzades, explica que en una partimportant de la Regió Metropolitana deBarcelona (RMB), hi hagi un consum rècordd’aigua envasada. Els consumidors tenenassumit com una fatalitat que les aigües sondesagradables, i tot i les inversions en millo-res amb nous tractaments de dessalació irefinatge, costarà canviar certs hàbits.

En aquest sentit, s’han fet actuacionsde remediació ?

A finals dels anys 80’ es va acabar el pri-mer col·lector de salmorres, que fins ara,amb mès de 350 petades i afectacionsdiverses, s’ha desdoblat recentment, sobretotper recollir el rebuig de desalobració a lesplantes de tractament. A més, tot i l’existèn-cia d’un “Pla de Restauració dels RunamsSalins” (PRRS), de complexa i lenta aplica-ció, la salinitat present en aquests dos rius,segueix preocupant, sobretot a baix cabalcirculant, escenari freqüent, donada la cícli-ca meteorologia hídrica de la mediterràniaoccidental, que aporta un registre climàticd’estius i hiverns secs. Abans del col·lector,anys 60, 70 i 80, tant al Cardener com alLlobregat, no estàvem a nivells de 250mg/l, sinó que ens situàvem a nivells de800, 900 i 1.000... i s’havia arribat a supe-rar puntualment els 2.500 mg/l !. La salini-tat de les aigües no es podia tractar ambuna depuradora convencional, sense siste-mes d’afinatge que pel seu elevat cost i tec-nologies oneroses eren inabastables i/o pocrendibles econòmicament, fins fa pocs anys.

Per complir doncs la Directiva Marc del’Aigua, en quan l’aigua potable, s’ha tingutd’emprar diner públic, amb l’aplicació a lesprincipals plantes de tractament (ETAP’s),d’osmosi inversa i/o electrodiàlisi reversible,així com he dit abans, el millorament de lesinfraestructures del col·lector de salmorres,

captació de lixiviats en runams salins, etc.Això genera unes despeses que, en docu-ment de març de 2009, aportat perl’Agència Catalana de l’Aigua, amb motiude la presentació del documental “La Sal dela Mort” al cine Kursaal de Manresa, esxifra en uns 277 m €.

L’escenari concessional, de la mineria de lapotassa actual (Súria i Sallent) en aquestdarrers anys, està en mans de l’empresaisraeliana Iberpotash, que va prendre elrelleu d’anteriors empreses explotadores, enocasions, de dubtosa rendibilitat estructural.Els abocaments diaris de residus sòlidssalins en aquests runams, es podrien xifraren mès de 5.000 tones/dia. El PRRS, persegellar-impermeabiltzar-los, s’està allargantmès del compte, i coincidint amb la crisieconòmica, s’ha presentat conflicte laboralestratègic, tot i que amb el boom dels cere-als, Iberpotash, filial de Dead Sea Works,del grup Israel Chemicals Limited (ICL), pel2007, va incrementar les vendes en un 27%i la tona de potassa va passar de 100$ el2004 a 500$ el 2008 (veure Expansión del19-08-2008)El que no s’explica gaire - sobretot a lazona del gran consum d’aigua, que es a laRMB – és, que els residus que generen lesexplotacions mineres no estan classificatscom a residus, sinó com a “subproductes”...iteòricament reaprofitables a mercat. Lescompetències en mineria no estan transferi-des al 100% a la Generalitat de Catalunya iper tant aquestes activitats, son fugisseres deles competències bàsiques de l’AgènciaCatalana de Residus (ACR).

La Directiva Marc de l’Aigua fixal’horitzó de 2015 per garantir unbon estat de les aigües. Veus factibleaquest horitzó al Llobregat i alCardener?

Jo diria que el model teòric que l’ACA haelaborat amb el document base anomenat

Els residus que generen les explotacions no estan classificats com a residus, sinó com a “subproductes”

26

ESPI

AD

IMO

NIS

|

ENTR

EVIS

TA

“Impress” de caracterització de les massesd’aigua, seguit del programa de participa-ció social de tots plegats, i que ara estàexposat a informació púbica , fa pales queCatalunya es la punta de llança a nivelleuropeu en l’aplicació de la Directiva Marcde l’Aigua i és un exemple a seguir peraltres països, inclòs Espanya. Ara però,se’ns ha colat la crisi econòmica i això com-plica el seu desplegament. L’ACA abans del’Euro tenia un dèficit de 900 m Pta, i araestà amb un dèficit d’uns 1.350 m € , ha feti està fent, obres de depuradores, projectes,manteniments, estudis....i tot al final no espodrà fer en el calendari que caldria. Elsbancs estableixen una pressió econòmicamolt important, en el cas de finançar lesAdministracions, i aquestes han de pagarinteressos que moltes vegades es mengen lespossibilitats de fer projectes pel país.

Tot i així, la Directiva Marc del’Aigua és una bona eina?

La Directiva Marc de l’Aigua és un pasendavant molt important, tot i que, en lameva modesta opinió, arriba una mica tard.Ara els impediments, tal i com he dit, sóneconòmics. Les empreses se’n van on lalegislació és més laxa i no cal anar moltlluny, han estat empreses catalanes les ques’han deslocalitzat des de fa uns anys, aaltres països on les exigències mediambien-tals son mínimes i la ma d’obra mès barata.Països de l’Europa industrial es van traslla-dar a Catalunya en altres temps, pel mateixmotiu. A les conques internes s’està fent

bona feina. El punt clau ha de ser establirun equilibri entre els recursos i la demanda,millorar la qualitat de l’aigua i els cabals demanteniment dels nostres rius. La DMA noreflecteix gaire la climatologia de cada país.Els rius mediterranis tenen particularitats quepoden afectar i afecten als cabals de mante-niment. A més, com ja apuntava, hi ha con-cessions a minicentrals que són per massaanys i això provoca que alguns rius, segonsescenaris estacionals quedin secs.

Parlant de l’Ebre, el Delta pateix, cal cabalsde manteniment estructurals, per garantir laseva riquesa ecològica i econòmica. És untema urgent aquest, ja que el Delta de l’Ebrei també el del Llobregat estan en severarecessió, com tot riu on s’estableixen embas-saments, i que a més, al trencar l’equilibrihídric costaner provoca intrusió salina preo-cupant.

Tot plegat ple de controvèrsies i com-plexitats oi?

Per citar-ne una, doncs freqüentment els pro-blemes son de tipus estructural. La darrerasequera que vam tenir ho era, i l’embolicque es va generar, va fer aparèixer la por iels nervis d’alguns a les restriccions. Si hihagués hagut restriccions, els abonats i/oclients, com a consumidors, podrien haverimpugnat pagar alguns aspectes del rebutde l’aigua. Altre problema serien les compli-cacions de tipus tècnic – sanitari, que apa-reixerien per mantenir algunes xarxes enbon estat. Cal saber que la propera sequeraja s’està apropant i ens trobarem si no hi hales suficients inversions en 15 o 20 anys,davant d’un problema greu, en tot el territoride Catalunya, donats els continus incrementsde població, focalitzats, sobretot, a la RMB

A vegades amb algunes modificacions, esresol el problema, però no l’eliminem del tot,com per exemple el tema del clor. La proble-màtica de toxicitat ambiental global, es unaqüestió de gran complexitat i difícil solució anivell sanitari. Per a protegir a la població ial Medi Ambient, existeixen límits i controlsper a compostos unitaris, però no gairesestudis i menys limitacions de concentracionsper les sinèrgies on coincideixen diferentsgrups de compostos, escenari que generanegoci, sobretot per a les indústries química- farmacèutica.

27

ESPI

AD

IMO

NIS

|

ENTR

EVIS

TA

Sovint s’acusa els moviments conser-vacionistes d’un excés de localisme.Què n’opines d’aquest fenomen acasa nostra?

Des d’Ecologistes de Catalunya es facilitaminimitzar un excés de localisme i donartransparència, a la percepció equivocadade grupuscle i d’etiquetatge sense vincles. Anivell social, quan es volen fer agressions alterritori hi ha una resposta lògica dels ciuta-dans afectats. Això ha de ser així, i serveixcom de paraigües i suport que faci un frontcomú de la Societat Civil, en front de políti-ques especulatives, que mès aviat o mestard, acaben en crisis, afectacions sobretot,per permissivitats recurrents i manca de lide-ratge polític global.Al mes de maig i a la seu del MuseuMarítim a les Drassanes de Barcelona, espodrà visitar i participar en l’exposició“Aigües, Rius i Pobles”. En el programa esta-blert, on hi està convidat tothom, una de lesactivitats que es realitzarà, estarà situada en

un mapa de riscos mediambientals hídrics.Es realitzaran, conferències, seminaris,tallers i actes itinerants, com una visita guia-da als runams salins.

Ja has comentat què la crisi econò-mica no està ajudant massa a lesqüestions ambientals. Tot i així,aquesta crisi pot suposar algun canvien favor de la protecció del territori?

Totes les crisis tenen elements positius.L’home ha evolucionat a partir de crisis con-tínues de tots els tipus. Amb les crisis la gents’espavila, busca solucions i es reconverteix,

trencant l’estatus-quo i cercant nous refe-rents. Per una banda, tenim prous recursoshumans especialitzats i excel·lents noves tec-nologies, que actualment exportem i el Paísho pateix, que aplicades a casa nostrarepresentarien estalvi i molta menys contami-nació. La reacció a la crisi, ha de portar uncanvi de paradigma, per avaluar què hemfet malament fins ara, i tirar endavant, totintentant no repetir els errors. En tot cas unscerts límits en el creixement, s’han depassatde temps en el nostre País i a moltes zonesdel Planeta. El consumisme expressa’t com aqualitat de vida, ara mateix es un engany,cal assolir la cultura d’un decreixementselectiu.

Què diries als voluntaris i voluntà-ries del Projecte Rius i a la tasca queduen a terme?

Em vaig adonar, que feu un seguiment acu-rat de la qualitat de les aigües dels nostresrius, i a la conca del Llobregat no analitzà-

veu la salinitat, doncs no disposeu de la ins-trumentació adequada, arrel del seu costelevat i el nombre d’aparells que us cal-drien. Així doncs cada mes, amb controlsaleatoris, participo en comprovar la salinitatal Llobregat, a l'alçada de Sant Boi iCornellà, temperatura i el cabal circulantabans i després de l'ETAP de Sant JoanDespí Felicitats pel voluntarisme, la bona feina, iper donar coneixement social, mitjançant elsvostres informes, cursos i publicacions, prin-cipalment, de l'estat de la qualitat ecològicadels nostres rius. Us encoratjo a seguir enda-vant, sóc un dels vostres!

La propera sequera ja s’està apropant i ens trobarem, si no hi ha les suficients inversions en 15 o 20 anys, davant d’un problema greu

jornadessobrecustòdia fluvial

9 i 10 d’abril 2010

Manlleu Museu Industrial del Ter

www.projecterius.org

amb el suport:

grup de treball de custòdia fluvial

i partipació ciutadana

MUSEUINDUSTRIALDEL TERMUSEU DE LA CIÈNCIAI DE LA TECNOLOGIA DE CATALUNYA

Centre d’Estudisdels Rius Mediterranis