www.associaciohabitats.cat

23 LA REVISTA D’ASSOCIACIÓ HÀBITATSTardor ‘11

346891012

EDITORIAL

Assumint reptes

NOTÍCIES

Novetats i adopcions

RACÓ TÈCNIC

Flora invasora al medi fluvial

FLORA

Viola d’aigua

FAUNA

Rossinyol bord

EDUCACIÓ AMBIENTAL

El mostreig de macroinvertebrats

GRUPS

La nostra gent

Han col·laborat en aquest número: Alfred Bellès, Andrea Munita, Andreu Salvat, Associació Martinet, BIR Tenes,Carme Pujol, David Claret, Estela Anglada, Manel Isnard, Rocío del Río, Roger Gili, Toni Llobet i voluntaris i voluntàries d’Associació Hàbitats.

Amb el suport de:

Dipòsit legal:B-18098-2002

14161820

OPINIÓ

Lluís Bosch i Plana i la Riera d’Amer

RUTES

Els camins secrets de l’aigua al pla de Barcelona

TERRITORI

El Besòs

ENTREVISTA

Marta Subirà

Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors.Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

Amb la col·laboració de:

3ES

PIA

DIM

ON

IS |

ED

ITO

RIA

L

Encarem la recta final de l’any 2011 amb la constatació que ha estatun any dur per a la conservació del patrimoni natural a casa nostra.Han aparegut importants incerteses a les entitats que, com la nostra,treballem sense afany de lucre per conservar i millorar la natura i labiodiversitat.

Al llarg dels darrers mesos s’han esvaït les incerteses i algunes de lespors s’han convertit en realitat. La crisi econòmica que tant està com-plicant la vida a les entitats, també ha influït contundentment a lesinversions destinades des de les administracions a la conservació imillora de l’entorn natural.

Així, per exemple, podem constatar que la Directiva Marc de l’Aiguano s’aplicarà a casa nostra amb els terminis previstos. Esperem que,malgrat s’hagi de retardar, no s’aparqui el bon estat de salut dels riusi rieres ni la necessària implicació social.

Altres projectes, com la Llei de Biodiversitat, sembla que romanen atu-rats. Si bé és cert que els recursos econòmics són ara mateix molt limi-tats, volem aprofitar aquesta humil tribuna de l’editorial per instar ales diferents administracions que intervenen a Catalunya a que nosituïn el medi ambient al final de la llista de les prioritats polítiques.

A més, no tot són els diners. Tot i ser conscients de la manca de recur-sos, cal que no es perdi la voluntat política de treballar per a la con-servació de l’entorn, tot escoltant i implicant el teixit associatiu.

Per part nostra, al llarg d’aquest mesos hem obert dues línies de tre-ball noves: Hàbitats Educació i Hàbitats Empreses. Ens adrecem alsector educatiu oferint tallers i activitats amb un projecte pedagògicde fons i ens adrecem al sector privat per tal de treballar plegats persumar en la cura de l’entorn natural.

Per acabar, continuem treballant amb l’orgull de tenir milers de volun-taris i voluntàries, així com els més de 150 socis i sòcies que fan pos-sible que Associació Hàbitats celebri el seu quinzè aniversari l’anyvinent, mantenint intacte el coratge, la il·lusió i l’empenta.

ASSUMINTREPTES

ASTÚRIES S’INCORPORAA LA XARXA PROJECTE RIUS

A TRAVÉS D’ASDENUT

Associació Hàbitats ha signat un convenide col·laboració amb Asociación deDefensa y Estudio de la Nutria y suHábitat (ASDENUT), per tal d’aplicar l’es-tratègia i la metodologia del Projecte Riusa Astúries. Aquesta iniciativa consolida eldesenvolupament del Projecte Rius a lapenínsula Ibèrica. L’iniciativa d’Astúrieses suma al Projecte Rius de Galícia,Cantàbria, la Demarcació Hidrogràficadel Xúquer, Madrid, el Bierzo-Laciana iPortugal.

En aquest moments ASDENUT està adap-tant els diferents materials d’inspecció ales característiques dels espais fluvialsasturians, alhora que planteja un progra-ma de dinamització del voluntariat per talque el projecte es desenvolupi ambgaranties.

NOUS REPTES AL PROJECTE D’ADOPCIÓ DE LA CENTRAL DEL FAI

Associació Hàbitats porta dos anys de-senvolupant un projecte d’adopció a laCentral de Riells del Fai, treballant estre-tament amb el propietari de la finca ambl’objectiu de recuperar el patrimoni natu-ral i cultural present i vinculat a la finca,que té la particularitat d’acollir les anti-gues instal·lacions d’aprofitament hidràu-lic del riu Tenes a la vall de Riells. Aquest2011 s’ha iniciat el condicionament del’espai i l’edifici.

Les actuacions realitzes han permès cons-tatar la riquesa paisatgística i l’elevadadiversitat ecològica present a la vall deRiells, a través de les visites de camp, lesinspeccions de riu i treballs de neteja por-tats a terme amb la col·laboració de lapoblació local.

La finca i l’entorn del Tenes, però, pateixconstants agressions tant pel que fa a lesedificacions, mobiliari i rètols com pelque fa a l’espai fluvial, especialment alsgorgs de Riells, que estan inclosos a l’EINdels Cingles de Bertí i a la Xarxa Natura2000.

ASSOCIACIÓ HÀBITATS ES CONSOLIDA DINS DEL TERCER

SECTOR DE CATALUNYA

Associació Hàbitats participa en diferentsxarxes i entitats de segon nivell dins deltercer sector ambiental de Catalunya, aixícom en d’altres espais de coordinacióamb les administracions públiques.Durant aquest 2011 s’ha integrat al’Obrador del Tercer Sector Ambiental,una entitat constituïda al mes de maig pertal de promoure l’associacionismeambiental, la consolidació de les entitatsambientals i el seu reconeixement perpart de la societat i de les administracionspúbliques.

D’altra banda, el Departament de Territorii Sostenibilitat de la Generalitat de Cata-lunya ha desenvolupat un Pla de Suport alTercer Sector Ambiental de Catalunya.Associació Hàbitats ha col·laborat en laseva redacció amb el conjunt de les enti-tats ambientals i ha sigut convidada a lescomissions de control del procés partici-patiu de redacció.

L’Entitat també participa en les comissionsorganitzatives del II Congrés Europeu deVoluntariat, que tindrà lloc a la ciutat deBarcelona del 9 a l’11 de novembre.D’aquesta manera, Associació Hàbitatstreballa per tal que el voluntariat ambien-tal sigui plenament reconegut a nivellsocial.

Tanmanteix, Associació Hàbitats segueixformant part de la Xarxa de Custòdia delTerritori, de la Xarxa de VoluntariatAmbiental, del Consell Català deComunicació Científica, de l’Agenda 21Barcelona i de la Xarxa per una NovaCultura de l’Aigua.

4ES

PIA

DIM

ON

IS |

NO

TÍCI

ES

Gràcies a l’ajuda de molts dels voluntarisde Bigues i Riells, l’associació s’ha pogutassabentar de les accions incíviques pro-duïdes. Amb el suport de l’Ajuntament deBigues i Riells s’està treballant per comu-nicar els fets a les administracions, a lesque es demana que apliquin les mesuresque contempla el PEIN dels Cingles, enrelació a la protecció de la flora i faunasingular i protegida i a la prevenció d’in-cendis.

Aquesta central va ser construïda perEnergía Eléctrica de Cataluña (EEC),segurament durant el primer quart delsegle XX, i va estar operativa fins a prin-cipis dels anys seixanta.

EL VOLUNTARIS D’AIGUAFREDACOL·LABOREN EN TASQUES DE

PREVENCIÓ D’INCENDIS

L’Associació Martinet, que porta a termel’adopció d’Aiguafreda amb el suportd’Associació Hàbitats, i l’empresa Aprèn,han col·laborat amb l’Associació deDefensa Forestal (ADF) osonenca per tald’identificar correctament i marcar elshelòfits, arbustos i arbres de ribera a res-pectar en els treballs de neteja de la fran-ja de protecció contra incendis que tra-vessa la riera de Martinet al seu pas pelterme de Seva.

Aquest any 2011, aquesta entitat forestalha realitzat una neteja selectiva de lafranja fluvial, en la qual s’han fet compa-tibles els criteris establerts per a la pre-venció d’incendis amb els criteris decorrecta gestió i respecte de la vegetacióautòctona de ribera.

L’any 2009 l’ADF d’Osona va realitzaruna neteja totalment indiscriminada de lafranja de ribera de la riera de Martinet,

5ES

PIA

DIM

ON

IS |

NO

TÍCI

ES

malgrat que al espai fluvial ja s’havia fetuna neteja selectiva per part de l’empre-sa Aprèn en el marc del projecte de cus-tòdia fluvial que Associació Hàbitats iAssociació Martinet desenvolupen en lazona i del projecte de rehabilitació deltram baix de la riera promogut pelConsorci per a la Defensa de la Concadel Besòs. Els fets es van comunicar al’Ajuntament de Seva i d’Aiguafreda, aixícom a les administracions hidràuliques, ales quals es va demanar que apliquessinles mesures necessàries per recuperar iprotegir la franja gairebé denudada, aixícom també que proporcionessin formacióespecífica i pràctica als ADF sobre comcal actuar als espais fluvials i quinesespècies cal respectar.

Enguany, l’ADF d’Osona ha fet una feinaforça acurada i ha respectat tots elsexemplars de vegetació de ribera autòc-tons presents a la franja.

Associació Hàbitats agraeix l’ajuda isuport de l’Associació Martinet i d’Aprèni felicita a l’ADF d’Osona per la bonafeina feta. Esperem que els propers anysla riera continuï millorant amb la col·labo-ració de tots i totes.

Associació Hàbitats convoca la cinquena edició del concursde fotografia Esquitxos. Amb motiu de l’Any Internacionaldels Boscos, la present edició té com a títol “Riberes plenesde vida”. Les fotografies poden reflectir la flora pròpia d'a-quests ecosistemes, la fauna que hi viu, els usos i impacteshumans o les activitats que en elles es desenvolupen.

El concurs és reconegut per la Federació Catalana de Fotografia per tald’obtenir les distincions d’Artista i Mestre. Com a novetat d’aquest ediciós’atorgarà un premi mitjançant votació popular per Internet d’entre unconjunt de fotografies pre-seleccionades pel jurat d’admissió. A més,entre les persones que emetin un vot es realitzarà un sorteig de productesd’Associació Hàbitats.

El procés d’inscripció es realitza al web www.projecterius.org/esquitxos,on es poden consultar les bases complertes del concurs. El període derecepció de fotografies va del 24 de juny al 14 d’octubre de 2011. Elperíode de votació pel premi del públic serà del 18 d’octubre al 2 denovembre.

L’acte de lliurament dels premis tindrà lloc al Centre Cívic Pati Llimona deBarcelona el 3 de novembre a les 19:30 hores. Aquest dia s’iniciarà unaexposició de les fotografies guanyadores i finalistes al mateix centre cívic,fins el 25 de novembre.

1r premi: una nit d'hotel a la Vall del Tenes per a dues persones, ambesmorzar inclòs, un trípode valorat en 200 euros i un lot de CD naturalis-tes, revistes i gastronomia de la terra.2n premi: uns binoculars valorats en 90 euros i un lot de CD naturalis-tes, llibres i gastronomia de la terra.3r premi: una targeta de memòria i un lot de CD llibres i gastronomiade la terra.9 accèssits: les fotografies seleccionades dins les finalistes i que forma-ran part de l'exposició, seran gratificades amb descomptes durant 1 anyen serveis i material fotogràfics.1 premi del públic: dues entrades per un circuit multiaventura a lanatura i un lot de CD naturalistes i de gastronomia de la terra.

6ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ T

ÈCN

IC

Per què la gestió de les invasions biològiques ha deser una de les prioritats en la conservació i milloradels espais fluvials?La proliferació d’espècies exòtiques invasores és una de les alte-racions més greus que pateixen els hàbitats naturals del plane-ta i, segons la Unió Internacional per a la Conservació de laNatura (IUCN), és la segona causa d’extinció d’espècies, des-prés de la destrucció dels mateixos hàbitats naturals. Els rius iecosistemes aquàtics són especialment sensibles a aquest feno-men a causa de l’abundància de recursos que els caracteritzeni les pertorbacions que, tant de forma natural com d’origenhumà, els afecten. Tot plegat es veu agreujat pel fet que, a dife-rència d’altres impactes (contaminació de l’aigua, detracció decabals, etc.), quan no es prenen mesures a temps, esdevé unaalteració irreversible.

La Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoninatural i de la biodiversitat, defineix espècie exòtica invasoracom la que s'introdueix o s'estableix en un ecosistema o hàbitatnatural o seminatural i que és un agent de canvi i amenaça pera la diversitat biològica nativa, ja sigui pel seu comportamentinvasor o pel risc de contaminació genètica. De fet, a més de lainvasió a càrrec d’espècies foranes, un aspecte d’aquesta pro-blemàtica desconegut per molta gent és la contaminació genèti-ca associada a les plantacions d’híbrids i varietats de jardine-ria, molt sovint efectuades amb la millor de les intencions. Ensón exemples els àlbers columnars o els salzes hibridats ambdesmai.

Per tot això, el coneixement del comportament invasor i elsimpactes associats a cada una de les espècies de flora exòticaés imprescindible per poder prioritzar les mesures de gestiód’un tram de riu concret.

Espècies de flora invasora més comunes als ecosiste-mes fluvials de CatalunyaLa canya (Arundo donax), introduïda a causa del seu ús agríco-la intensiu des de fa segles, és probablement l’espècie més este-sa a les riberes dels cursos d’aigua. No obstant, la jardineria haestat la via d’entrada més habitual de les espècies llenyosesinvasores.

Segons el fulletó Jardineria i medi ambient a la zona fluvial, con-sultable al web de la Generalitat de Catalunya, les espèciesamb un major impacte i que caldria evitar completament en jar-dineria són el negundo (Acer negundo), l’ailant (Ailanthus altis-sima), la budlèia (Buddleja davidii) i la robínia o acàcia(Robinia pseudoacacia), si bé, també cal tenir en compte la lud-vigia (Ludvigia grandiflora), la troana (Ligustrum japonicum) i lavinya verge (Parthenocissus quinquefolia).

La llista d’espècies invasores és, però, molt més àmplia i creixany rere any a mesura que la globalització en la que ens tro-bem immersos facilita la seva propagació arreu del planeta. AInternet es poden trobar moltes referències en aquest sentit.

Cal tenir en compte, però, que una espècie que té un compor-tament invasor en una regió pot resultar inofensiva en una altre.Per això, és molt important obtenir informació de localitats pro-peres i/o de zones ambientalment similars a la del nostre casd’estudi.

Tècniques de control de les espècies exòtiquesEls mètodes de control es poden dividir en físics i en químics.Entre els primers hi hauria les tales, l’extracció de rizomes iarrels i l’anellat, mentre que els productes químics es poden apli-car per via foliar, sobre la soca després de tallar aquesta, direc-tament sobre l’escorça en el cas d’exemplars joves o mitjançantinjeccions als vasos conductors, mètode recomanable per aexemplars adults. Actualment existeix una extensa bibliografiadisponible, en gran part, a Internet. Cal conèixer les caracterís-tiques de cada espècie i dels exemplars sobre els que es volactuar amb l’objectiu que l’actuació resulti eficient a mig termi-ni. És important tenir en compte que la majoria d’espècies exò-tiques invasores són rebrotadores, per la qual cosa, només si espot incidir sobre el sistema radicular, hi ha possibilitats d’èxit.Sigui com sigui, és imprescindible efectuar un manteniment, sipot ser per un mínim de dos anys, el qual ha de considerar tantel control de la rebrotada com la germinació de llavors o altrespropàguls existents al sòl.

Flora invasora al medi fluvial: coneixement i estratègies de gestió

Vinya verge

Canya americana

7ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ T

ÈCN

IC

En altres casos, la millor opció és afavorir la presència d’espè-cies competidores. En aquest sentit la bardissa pot tenir unpaper molt important, sovint menystingut. L’obsessió per “nete-jar” les lleres dels rius, cosa que sovint comporta la seva estas-sada total, ha afavorit, en molts casos, la propagació d’espè-cies exòtiques invasores.

Molts dels protocols d’actuació (aplicació d’herbicides, conduc-ció de maquinària, ús d’eines forestals, etc.) requereixen de laintervenció de personal tècnic especialitzat, per la qual cosa res-ten fora de l’àmbit d’actuació del voluntariat. No obstant, lestasques de suport i manteniment de la zona que aquest pot des-envolupar poden tenir una importància molt elevada en el resul-tat final de la intervenció.

Altres qüestions a considerar:– La prevenció és la millor eina en la lluita per evitar la proli-

feració d’espècies exòtiques invasores als espais fluvials.– Cal ser molt curós per minimitzar el risc vers el medi natural

de determinades actuacions, com ara l’aplicació d’herbici-des, la desforestació de trams extensos, etc.

– En els projectes de restauració cal ser molt estricte en el fet de garantir la idoneïtat genètica i ecològica dels exemplars.

– Les actuacions de control d’espècies exòtiques invasores també poden oferir oportunitats per millorar la biodiversitat, com ara la creació de refugis o indrets de reproducció per a la fauna aprofitant la fusta morta o el reforç de poblacions d’espècies de flora poc abundants.

Què es pot fer des d’un grup local de voluntaris?En l’àmbit del control de les espècies exòtiques invasores sovintés inútil, o fins tot contraproduent, actuar sense disposar d’unaestratègia d’intervenció, la qual, a més, ha de permetre optimit-zar els resultats obtinguts. Per això, els passos a seguir són:– Elaboració d’un inventari previ de la flora del curs fluvial, que

inclogui el cens de les espècies exòtiques a la zona d’interven-ció i trams adjacents.

– Avaluació de la presència actual i el potencial invasor de cada espècie exòtica detectada.

– Avaluació dels recursos tècnics i humans disponibles per actuar sobre el medi natural. Establir en quins casos el grup de voluntaris pot assolir els treballs i quan ha de treballar de forma complementària amb equips professionals.

– Disseny d’una estratègia d’actuació a partir de la informació anterior, prioritzant la intervenció sobre les espècies que:

1. Sigui factible eradicar.2. Difícilment tornaran a colonitzar l’espai a partir de nu-clis propers un cop eradicades.3. Es trobin en un estadi incipient de colonització del medi fluvial, de manera que els costos d’intervenció siguin baixos.4. Els rodals existents al tram d’intervenció puguin actuar com a nuclis inicials de colonització del curs d’aigua.

– També és molt important prendre mesures de seguiment i con-trol quan, després d’alguna pertorbació, sigui un aiguatexcepcional o la construcció d’una infraestructura, resta unagran superfície de sòl nu. És en els dos primers anys desprésd’un fenomen d’aquestes característiques, abans la vegetacióautòctona no ha pogut recolonitzar el terreny, quan tenen llocbona part dels processos de bioinvasió.

– En darrer terme, si bé potser és l’acció més important, cal identificar els agents socials responsables de la gestió de lavegetació a l’entorn del riu (veïns amb jardí, jardiners profes-sionals, vivers, brigades municipals, propietaris forestals, etc.)i dissenyar un pla de comunicació amb l’objectiu d’evitar tantla plantació de d’espècies o varietats de jardineria, comtambé l’acumulació de restes de jardineria, susceptibles decolonitzar el medi fluvial. Aquest pla pot comprendre l’edicióde material, la realització d’entrevistes, la cerca d’alternativesper a les espècies ornamentals de major risc (com és el cas dela vinya verge), entre d’altres. Només si es capgira la tendèn-cia dels darrers anys, en els que l’arribada d’espècies exòti-ques ha anat en augment, té sentit actuar. Per això és impres-cindible el compromís de la societat.

ANDREU SALVAT SALADRIGASLlicenciat en Biologia. Aprèn, Serveis Ambientals, SL.

Bibliografia

FONT, J. & OLIVER, X. (2008) Informe sobre les plantes invasores més perilloses a les comar-ques gironines i propostes de línies estratègiques a prioritzar per a la minimització del seuimpacte. Delegació de la Garrotxa de la ICHN i Universitat de Girona. Inèdit (consultable aInternet).

SANZ, M.; DANA, E. & SOBRINO, E. (2004) Atlas de las plantas alóctonas invasoras enEspanya. Dirección General para la Biodiversidad, MMA (consultable a Internet).

Problemàtica de l’ús de plantes introduïdes invasores. Manual de bones pràctiques en jardine-ria. Ajuntament de Palafrugell (consultable a Internet).

Projecte DAISIE, promogut per la Comisió Europea. http://www.europe-aliens.org/

Lonicera Japonica

On la podem trobar ? La viola d’aigua la podem trobar en degotalls, fonts i aiguamollsentre els 800 i els 2300 metres d’alçada, als estatges montà isubalpí de tots els Pirineus i en alguns llocs del Montseny.

Quins usos té?Segons el botànic Font i Quer, la viola d’aigua de flor gran s’hautilitzat per lluitar contra la tos convulsiva, per ajudar a cicatrit-zar les ferides (d’aquí el nom d’herba dels talls), com per exem-ple, les esquerdes als mugrons.

Per què una planta es fa carnívora?Sempre que descobrim que una planta és carnívora ens sorpre-nem, i en realitat hi ha raons que empenyen a les plantes a evo-lucionar en aquesta direcció.

La majoria de plantes cobreixen les seves necessitats denutrients absorbint tot allò que necessiten per les seves arrels.Ara bé, quan l’aigua deixa totalment amarat el lloc on creix laplanta i aquesta aigua és molt neta i pobra en nutrients, espe-cialment nitrogen, en algunes espècies apareix la capacitat peratrapar i digerir petits insectes que aportaran el nitrogen que laplanta no troba amb les seves arrels.

La situació de falta de nitrogen està provocada per les aigüesmolt netes i també per la presència de bacteris desnitrificadorsal sòl, que donada la falta d’oxigen deguda a la total saturació

del terra per l’aigua, consumeixen el nitrat por-tador de oxigen i desnitrifiquen el substrat fent

més rar el nitrogen i afavorint encara mésles plantes carnívores. De fet, la majoria deles plantes carnívores de casa nostra estroben en aquesta situació en fonts, mulla-dius i molleres, ja siguin les violes d’aigua

de les que hem parlat en aquest article o ladròsera. Un cas especial és la raríssima utri-

culària que prescindeix de les arrels i que viudins aigües molt pobres en nitrogen on captura insectes de

forma activa.

ALFRED BELLÈS I MITJANSNaturalista i soci d’Associació Hàbitats

Dibuix: Toni Llobet

8ES

PIA

DIM

ON

IS |

FLO

RA

VIOLAD’AIGUA

La família de les lentibulariàcies és una família deplantes carnívores que comprèn unes 180 espècies.A casa nostra està representada per dos gèneres:Pinguicola i Utricularia. Es tracta de plantes pròpiesde llocs humits o inundats, sovint pobres en nitrogenque complementen el seu accés als nutrients digerintinsectes atrapats en petites bosses anomenades utri-cles, en el cas del gènere Utricularia, o bé enganxatsa la superfície viscosa de les fulles, com en el cas deles Pingüícoles o violes d’aigua, que són les espèciesa les que es refereix aquest article.

La viola d’aigua es distingeix per les seves fulles en roseta basalenganxades al terra i amb el marge caragolat. Aquestes fullespresenten una cara superior impregnada d’una substància vis-cosa o mucilagosa (d’on ve el nom de Piguicola del llatí pin-guis, “greixós”). És en aquesta superfície de les fulles de tactegreixos on els petits insectes queden enganxats i són digerits. Ala primavera, d’aquesta roseta basal emergeixen tiges acaba-des en unes flors que de lluny s’assemblen a les violetes i quesón les responsables del nom de viola d’aigua. Per distingir-les,ens fixarem en els pètals. En el cas de les violes d’aigua estantots soldats formant una corol·la de dos llavis que es perllongaen un llarg esperó, mentre que en les violetes autèntiques la florestà formada per pètals independents no soldats en una únicapeça. D’altra banda, les violetes autèntiques no acostumen aviure en mulladius excepte la Viola palustris, mentre que la violad’aigua sempre té els peus en remull.

Amb quines espècies la podem confondre?Si ens fixem en la corol·la de dos llavis, només la podemconfondre amb altres espècies de viola d’aigua del mateixgènere Pinguicola. Si trobem una flor blanca tacada degroc es tracta de Pinguicola alpina. En canvi, si es tractade flors violetes o blaves estem davant de Piguicola vulga-ris, espècie a la que dediquem aquest article, o bé de laviola d’aigua de flor gran Piguicola grandiflora i, que comdiu el seu nom, té la flor d’una mida una mica més gran. Perdistingir-les ens fixarem en els lòbuls del llavi inferior de laflor: si són prims i no se superposen es tracta de P. vulgaris isi són amples i sí se superposen es tracta de P. grandiflora.Menció especial mereix la viola d’aigua dels Ports, endemis-me dels Ports de Tortosa designat amb el nom de Pinguicoladertosensis, és a dir, viola d’aigua de Tortosa que viu nomési exclusivament en els dego-talls dels Ports de Tortosa iBeseit.

Quan la veurem amb flor?La seva florida s’esglaona des maig fins a juliol.

VIOLA D’AIGUA

Família: LentibulariàciesNom científic: Pingicula vulgaris

Nom en castellà: grasillaAltres noms en català: tiranya, herba de talls

9ES

PIA

DIM

ON

IS |

FA

UN

ALa família dels sílvids correspon a ocells més aviatpetits amb una alimentació bàsicament insectívora,tot i que a l’hivern les espècies que es quedena casa nostra poden complementar laseva dieta amb fruits. Alguns repre-sentants de la família són granscantadors. Acostumen a niar encanyissars o vegetació arbustiva imés rarament en arbres i són difí-cils de veure degut als colors delseu plomatge, sovint críptic. Elspolls romanen al niu i la femella acos-tuma a pondre uns 3 o 6 ous un cop l’any.

Com el podem distingir?Com ja hem dit, els plomatges més aviat de camuflatge d’aques-ta família d’ocells fan que el rossinyol bord sigui una mica difí-cil d’observar. El que gairebé sempre el delata es el seu cantexplosiu amb un “cuit-cuit, cuiti-cuiti, cuiti-cuiti” inconfusible isonor que omple de vida les ribes dels nostres rius, tambépodem escoltar el seu reclam “tet -tet- tet”. Per tal de copsar ireconèixer el cant del rossinyol bord podeu consultar qualsevolguia sonora d’ocells i ràpidament reconeixereu un cant tanpeculiar com fàcil de recordar. Pel que fa al seu aspecte, difícild’observar, ja que s’amaga sempre entre la vegetació, el rossi-nyol bord presenta un plomatge amb un color marró vermellósamb tonalitats més clares i grises a la gola, pit i parts inferiors.Molt fàcil de veure, és una mena de cella de color gris quedecora la seva mirada i una gola mes aviat blanquinosa. Lapunta de la cua i de les seves ales és arrodonida i sovint el veu-rem amb la cua una mica enlairada.

On viu?És tracta d’una espècie molt lligada a cursos d’aigua amb unavegetació arbustiva densa on s’amaga i troba refugi en qualse-vol moment de l’any. També el trobem en zones de regadiu jasiguin fruiters i conreus herbacis i en canyissars i bogars. Enmenor abundància també el podem trobar en fondaladesseques sense cursos permanents d’aigua, però això sí, ambabundant bardissa i canyar que li fa d’amagatall. Comú arreude Catalunya, només falta al Pirineu i Prepirineu atès que gene-ralment mai supera els 1300 metres d’alçada. La major partdels seus efectius es troben per sota dels 600 metres d’alçada.Cal dir que el rossinyol bord és un ocell sedentari i que, per tant,el podem veure tot l’any.

Què menja?Es tracta d’una espècie insectívora que complementa la sevadieta amb fruits i baies, ja que durant l’hivern i la tardor elsinsectes són escassos.

Net o brut, un fals dilemaSovint sentim a dir que tot està brut ideixat pensant que la natura és un jardí oun conreu, i la tossuda realitat ens diu que ocells com el rossin-yol bord necessiten de la detestada bardissa per amagar-se,criar i alimentar-se. Si ho deixéssim tot net com una patena,ocells comuns com el rossinyol bord desapareixerien, tot i queprobablement serien substituïts per altres ocells igualment inte-ressants. Per tant, és un error voler que tot estigui net, ja quemolts ocells i altres animals perdrien el seu hàbitat que no ésaltre que la vegetació arbustiva, els canyissars i les bardisses.Quina seria la posició d’un estudiós de la natura davant del falsdilema de net o brut? Doncs que cal mantenir espais oberts perdonar habitat a certes espècies i cal també conservar espais tan-cats i embardissats per donar refugi a d’altres espècies igual-ment interessants. En altres paraules: incrementar la heteroge-neïtat i no deixar-ho tot homogeni com una gespa com algunspretenen. No hem de deixar que els nostres prejudicis estèticspassin per damunt de les necessitats ecològiques de moltesespècies. La tendència actual és que molts espais es tanquin devegetació per abandonament de la pastura i d’altres usos tradi-cionals. Cal mantenir aquests usos i potenciar els espais obertsfaunísticament molt interessants. En cap cas és convenient nete-jar-ho tot a tort i dret ja que els espais intransitables plens debardissa són també l’amagatall de teixons, rossinyols bords imoltes altres espècies igualment interessants.

A voltes s’esgrimeix el perill d’incendi i en base a aquest esprescriu la neteja total i absoluta. He treballat als bombers moltsestius apagant focs i, si tinc quelcom clar, és que els tallafocssón útils, però fer de tota la natura un immens tallafoc sense capbardissa ni arbust és, a més d’ineficaç, un camí directe cap al’erosió del sòl i la desaparició de nombroses espècies des depapallones fins al cantaire rossinyol bord al que hem dedicataquest article.

ALFRED BELLÈS I MITJANSNaturalista i soci d’Associació Hàbitats

Dibuix: Toni Llobet

ROSSINYOL BORDOrdre passeriformes

Família: sílvidsNom científic: Cettia cetti

Nom en castellà: ruiseñor bastardo

ROSSINYOL BORD

10

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

DU

CACI

Ó A

MBI

ENTA

L

Quan fem la inspecció de rius, el mostreig de macroinvertebrats és potser l’activitatmés entretinguda i divertida, però alhora, la més complexa. Per això us volem donaralgunes pistes que us serviran a l’hora d’identificar correctament les famílies demacroinvertebrats. També aprofitem per explicar-vos algunes curiositats sobre aques-tes fascinants ‘cuques’.

D’on ve el seu nom?Els macroinvertebrats formen un grup molt hetero-geni d’invertebrats aquàtics (bentònics, que vol dirque habiten en el fons del riu, sobre el substrat).Són visibles a ull nu i fàcilment identificables ambajuda d’una lupa. Tots els macroinvertebrats pas-sen, com a mínim, l’etapa inicial del seu cicle al’aigua.

Els insectes engloben la major part de macroinver-tebrats aquàtics, però cal aclarir que només enl’estadi d’ou o larva. Quan fan la metamorfosi iesdevenen adults la majoria són terrestres i vola-dors. Com a exemple tenim les efímeres, quereben el seu nom pel fet que l’insecte en estatadult, que és volador, només viu el temps necessa-ri per reproduir-se, que a vegades no arriba ni a24 hores. Les nimfes, per contra, poden sobreviu-re mesos a l’aigua. En el cas de les senyoretes ocavallets del diable, les nimfes, d’aparença mésforta i normalment més gran que les efímeres, espoden distingir fàcilment per unes ‘plomes’ quetenen a l’extrem del cos, que en realitat són bràn-quies.

Per què s’estudien?La presència dels macroinvertebrats depèn delgrau de tolerància que tinguin davant les pertorba-cions en els ecosistemes fluvials. Aquests inverte-brats s’utilitzen de manera habitual en el actualsíndexs de qualitat de l’estat ecològic de cursosd’aigua i zones humides perquè són fàcilmentidentificables, abundants, d’àmplia distribució i,també, perquè les tècniques de mostreig són bara-tes i senzilles.

Altres indicadors que es fan servir en l’avaluacióde l’estat dels ecosistemes fluvials estan basats enel mostreig dels peixos, aus, amfibis i certs mamí-fers, com els quiròpters.

On viuen els macroinvertebrats als cursosd’aigua? On els hem de buscar?Per fer el mostreig es recullen els macroinvertebratsde cada ambient. A les zones d’aigües lentes, elstrobem entre la fullaraca, el detritus (restes animals

i vegetals i de substrats) i els llims. També els bus-quem entre la vegetació aquàtica.

A les zones d’aigües ràpides, caldrà buscar entreles sorres i graves, sota els còdols i en els blocs oroques. A les vores, arrecerats entre la vegetació,a les fulles i sobre les tiges i arrels.

Alguns factors físics i químics com la temperatura ila quantitat d’oxigen de l’aigua, ens poden ajudaren la cerca i identificació d’alguns macroinverte-brats.

Algunes famílies tenen requeriments molt exigents,com ara les perles (plecòpters) que necessitenaigües fredes i molt oxigenades. Per això nomésles trobarem en les capçaleres dels rius, amagadesentre els còdols cercant preses. En general, els ple-còpters, els trobarem sempre en aigües corrents imolt rarament en aigües lentes o estancades.

El cranc de riu amèrica, en canvi, és termòfil, pertant, seria molt estrany trobar-lo en aigües fredes.El que sí tolera bé les baixes temperatures és elcranc senyal, que quan és adult, presenta unesmarques blanques molt vistoses a les pinces, quesón grans, fortes i llises.

Els escorpins d’aigua els trobarem a les zones pocprofundes de les vores del riu, amagats dins elfang, on passen molt desapercebuts pel seu colori on poden respirar l’aire amb el seu sifó. Aquestsifó sovint el confonem amb el fibló del veritableescorpí, el terrestre.

Què mengen els macroinvertebrats?Alguns macroinvertebrats són ‘carnívors’ i d’altres‘vegetarians’. Els diferents mecanismes d’alimenta-ció són els següents: trituradors, recol·lectors, filtra-dors, brostejadors, depredadors. També podemparlar de paràsits.

Trituradors: larves d’alguns insectes, com les típu-les (dípters) i alguns plecòpters. Són herbívors idetritívors i fragmenten la matèria orgànica donantlloc a partícules més fines que seran transportades

El mostreig demacroinvertebrats

11

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

DU

CACI

Ó A

MBI

ENTA

L

pel corrent o s’acumularan en el fons del riu endeterminants punts.

Filtradors: els hidropsíquids (tricòpters) i simúlids(dípters) s’alimenten captant partícules fines dedetritus, amb la seva flora microbiana associada.

Recol·lectors: els èlmids (coleòpters) i els quironò-mids (dípters) també es nodreixen de matèria orgà-nica particulada fina, però amb una estratègiamés activa que els filtradors.

Brostejadors: heptagènids (efímeres), psefènids(coleòpters), glomossomàtids (tricòpters), helicopsi-quíds (tricòpters), thaumalèids (dípters). Aquestgrup ‘vegetarià’ s’alimenta dels productors prima-ris i organismes associats que s’incrusten enroques i altres substrats del riu. Podem dir que sónles homòlogues de les ovelles que pasturen alsprats.

Depredadors: odonats (o libèl·lules), siàlids (díp-ters) i grirínids (coleòpters). Entre els depredadors,n’hi ha que engoleixen les preses, com els odo-nats, amb ajuda de la seva màscara retràctil, id’altres que xuclen els teixits animals com els sià-lids (dípters). Quan agafem depredadors, cal vigi-lar a l’hora de posar-los a la safata amb la restade macroinvertebrats, ja que per exemple, si tenimlarves de libèl·lula, en deixar-les a la safata podencaçar i menjar-se altres macroinvertebrats que for-min part de la seva dieta.

Per últim, podem parlar dels macroinvertebratsparàsits, com és el cas dels estadis inicials del ciclevital de la nàiade.

Com podem distingir dos macroinverte-brats d’aparença molt semblant?A les primeres inspeccions que fem, sovint tenimforces dubtes sobre si estem identificant correcta-ment els macroinvertebrats que hem recollit i quetenim a les safates.

Tot seguit us donem algunes pistes i trucs per iden-tificar correctament algunes de les famílies demacroinvertebrats més habituals als nostres rius.

Plecòpters i efemeròpters (insectes): les larves deplecòpters les podem distingir de les dels efeme-ròpters (efímeres) perquè les primeres sempretenen dues ‘cues’ i les segones poden tenir-ne dueso tres. Una altra diferència és que les larves tenenbrànquies abdominals o dorsals visibles i, encanvi, els plecòpters, tot i que en poden tenir, nose solen veure a simple vista i mai en tenen a l’ab-dòmen.

Físids, limnèids i hidròbids (mol·luscs): entre aques-tes cargolines d’aigua, si ens fixem en les seves con-quilles, veurem que la dels físids gira cap a la esque-rra (és levogira) i els limnèids i hidròbids a la dreta

(dextrogira). En cas de dubte, podem distingir hidrò-bids i limnèids en comptar el nombre de girs de laconquilla i mirant la forma i mida de l’obertura. Elslimnèids tenen l’obertura i el primer gir molt amplesi a continuació 3 o 4 voltes més petites, i els hidrò-bids, en canvi, tenen un forma més allargada, ambuna obertura més petita i 4 o 5 girs.

Els hidròbids que trobarem als rius seguramentseran d’una sola espècie, Potamopyrgus antipoda-rum, conegut com cargol del fang i originari deNova Zelanda. A Europa ha colonitzat amplieszones i es considera invasora.

Cucs plans (triclàdids) i sangoneres (hirudinis): enles planàries o cucs plans, podrem distingir el capde la ‘cua’ per la seva forma. L’extrem posteriorsempre és lleugerament apuntat, en canvi, el cappresenta un parell de tentacles (que semblen unespetites banyes), o forma de llança en el cas delsdugèsids. A més, al cap sempre tindran, com amínim, dos ulls al cap visibles a ull nu. En les san-goneres, tot i tenir ulls, no s’aprecien a simplevista, ni tampoc és gens fàcil distingir quin extremdel cos correspon al cap. D’altra banda, totes lessangoneres presenten dues ventoses, una anteriori una altra posterior.

Qui macroinvertebrat és el més gran delscursos d’aigua de Catalunya?Un crustaci, el cranc de riu, i un mol·lusc, la nàiade.Fins als anys setanta es trobava cranc de riu ibè-ric, una espècie autòctona. Des d’aleshores hanestat introduïdes altres espècies de cranc que hanprovocat greus impactes sobre la diversitat delsecosistemes fluvials i que estan fent davallar demanera alarmant les poblacions de cranc de riuibèric. Són el cranc roig americà i el cranc senyal.Els adults de cranc senyal poden arribar a longi-tuds d’entre 14 i 18 cm. També existeix una altraespècie comercialitzable, la llagosta australianad’aigua dolça o cranc de riu de pinces vermelles,que en cas que alguns individus siguin alliberats,pot suposar una nova i greu amenaça per a la recu-peració i supervivència del cranc de riu ibèric i peral manteniment de la biodiversitat pròpia dels rius.

La nàiade auriculada és un mol·lusc bivalve quepot atènyer fins a 16 cm de longitud. Abans viviaa tots els grans rius de la península Ibèrica, peròactualment gairebé només es troba a la part baixai mitja de l’Ebre. Per això està catalogada en perilld’extinció per la Unió Europea.

Altres curiositatsEls tricòpters adults s’utilitzaven com a esquer en lapesca amb mosca. Actualment, s’utilitzen esquerssintètics que imiten les formes d’aquests insectes ala fase adulta.

ANDREA MUNITA L’HUISSIERBiòloga

Astacidae

Baetidae

Nepidae

Perlidae

Physidae

Unionidae

Bibliografia:

TACHET, H.; BOURNAUD, M &RICHOUX, PH. (1980).Introduction à l’étude des macroin-vertébrés des eaux douces.Université Lyon, AssociationFrançaise de Limnologie.

TACHET, H. (2000). Invertébrésd’eau douce. CNRS Éditions.

Consorci per a la Defensa de laConca del Besòs (2011). La Faunaaquàtica de la Conca del Besòs.Macroinvertebrats I iMacroinvertebrats II.

14

ESPI

AD

IMO

NIS

| O

PIN

IÓ

Lluís Bosch i Planai la Riera d’Amer

En Lluís va ser un dels socis fundadors del GrupExcursionista Amerenc Esquelles l’any 69. Al llibreGrup esquelles. Apunt històric 1969-2009 editaten motiu del 40 aniversari del Grup, l’autor, JosepPuigdemont i Oliveres, li dedica les paraulessegüents: “A tots els col·lectius que es formen pertreballar per un fi comú, malgrat la disposició detots els membres a sumar esforços, sempre n’hi haalgun que, sense proposar-s’ho, es va erigint enuna mena de capdavanter; sigui pel seu carisma,o la seva condició innata de líder, tots els altress’hi recolzen i se senten còmodes amb el dinamis-me encomanadís. En aquest petit grup de setjoves, nois i noies, també en Lluís, amb 21 anyscomplerts, va destacar ben aviat com a motor delGrup; en Lluís Bosch i Plana era un noi responsa-ble, assenyat, amb el do de passar desapercebuti sabia comunicar interès pels ideals del grup. Elsaltres abundaven també en les virtuts d’en Lluís ipotser el complementaven en alguna de les sevesmancances, però el que sí que és cert és que, totfent pinya, en Lluís era el pal de paller del Grup”.Fou com a representants del grup excursionistaque, a l’any 1999, vam conèixer el Projecte Rius iens en férem voluntaris. Des del començament enLluís s’hi va il·lusionar; si bé de petit anava a pes-car amb el seu pare a la riera, també hi va apren-dre a nedar, aquesta il·lusió havia desaparegutdel seu imaginari fins que, de la mà de la Núria ila Sílvia, primer, i més tard de l’Olga il’Andrea,”les nenes del Projecte Rius” com les ano-menava amb molt d’afecte, va descobrir la impor-tància dels espais fluvials, especialment la del riuBrugent, la riera d’Amer, com li agradava anome-nar-la.

Inquiet com era, no en tenia prou amb fer les ins-peccions temporals de primavera i tardor i ens vaengrescar a fer més, molt més, a favor d’aquestnostre oblidat i desprotegit espai natural.

Convençut que per estimar quelcom primer s’hade conèixer, va impulsar caminades que amb eltítol de “coneguem els nostres rius” volien aproparla gent del poble a la riera amb l’objectiu final de

consolidar un camí senyalitzat, amb passeres i pla-fons explicatius que resseguís la Riera d’Amer.

Aquestes sortides anaven acompanyades de tríp-tics, que ell mateix dissenyava i redactava, ambinformació sobre l’itinerari i els seus punts d’inte-rès. Se’n van fer fins a 5, des de l’any 2003 finsal 2007.

Per si amb les caminades no n’hi havia prou perdonar a conèixer la riera, va promoure exposi-cions fotogràfiques, campanyes de neteja, planta-des d’arbres per repoblar el bosc de ribera, sorti-des sobre el terreny amb l’escola, l’esplai i el casalper engrescar els infants a conèixer el patrimoninatural i, periòdicament, redactava articles sobrela riera i el Projecte Rius en el butlletí del grupEsquelles. Els altres, val a dir que pocs, ens deixà-vem encomanar pel seu dinamisme i ens fèiem nos-tres els seus projectes, tal com havia passat moltsanys abans.

Poc a poc es va anar gestant la idea d’Adopció dela riera que s’havia de formalitzar a la tardor del2006 entre Associació Hàbitats - Projecte Rius, elgrup Esquelles, l’esplai la Teranyina i l’Ajuntamentd’Amer. A darrera hora, per motius que no venenal cas, aquest fet no va ser possible, però ell no vadefallir en el seu intent. A l’ordinador de casa hiha una carpeta amb el títol “escrits d’en Lluís”, idins, estroncats per la fatalitat, projectes com uninventari dels torrents d’Amer, tres rutes de les fontsdel nostre poble i, sobretot, la creació d’una asso-ciació per vetllar per la riera d’Amer amb la qualfos possible formalitzar l’adopció. En els seus esta-tuts hi resa com a objectius de l’associació:

– La preservació i promoció dels valors naturals,ecològics, paisatgístics i patrimonials del termemunicipal d’Amer i molt especialment del RiuBrugent.

– La promoció de campanyes i activitats que posinde relleu aquests valors mitjançant la difusió, l’edu-cació i l’acció ambiental.

Se’m fa difícil escriure sobre en Lluís, la persona amb qui vaig conviure 30 anys i ambqui vaig construir una família, sabent que si ho faig és perquè ja no hi és. Junts vamforjar projectes i vam compartir preocupacions, il·lusions i alegries. He gosat manlle-var paraules d’altres persones que el coneixien i que també, per diverses raons, hanescrit sobre en Lluís, paraules que ens aproximaran al seu tarannà.

15

ESPI

AD

IMO

NIS

| O

PIN

IÓ15

rutes del Grup Esquelles “Per camins i corriols”.Malauradament ell no ens va poder acompanyar,físicament, però estic molt convençuda que d’algu-na manera era amb nosaltres.

Els que l’estimàvem i encara l’estimem, per damuntl’enyorança i la tristesa de no tenir-lo, sentim laseva companyia i el seu alè cada vegada quecaminem al costat de la riera.

CARME PUJOLGrup Excursionista Amerenc Esquelles

– Treballar per gaudir d’una qualitat de vida basa-da en el valor d’un entorn natural i equilibrat.

Hi treballava durant l’abril de 2008, sis mesos abansque ens deixés de forma imprevisible i sobtada.

L’ any 2007, coincidint amb els 10è aniversari delProjecte Rius i com a voluntaris del mateix, se’ns vaconvidar a explicar contes, tots relacionats ambl’aigua, a Viladrau durant la festa cultural de l’ai-gua. A l’any següent, en Lluís hi va explicar unconte que ell havia escrit i que li van publicar enel llibret del Llegendaigua. Al 2009 els organitza-dors, li van voler dedicar el Llengendaigua:

“Dedicat a en Lluís Bosch del Grup ExcursionistaAmerenc Esquelles i entusiasta del Projecte Rius.Un amic que estimava els rius, un amic que ens vadeixar la seva petjada, un amic que es va enamo-rar de Viladrau i de la Festa Cultural de l’aigua, unamic que ens va explicar “Perquè riu el riu”, unamic que mai oblidarem”.

Era la tardor del 2008 quan les seves cendres, elseu esperit, van lliscar amb llibertat i placidesaseguint el curs de les aigües d’aquella riera quetant estimava.

El 13 de març del 2010 vam poder fer possible undels seus somnis: inaugurar un camí al costat de lariera d’Amer “el Voramera” editat en el llibre de

16

ESPI

AD

IMO

NIS

| R

UTE

S

La xarxa hidrogràfica del pla té el límit septentrio-nal en el riu Besòs. El curs actual del Besòs té l’ori-gen en una sèrie de desviacions cap a SantaColoma i Sant Adrià dutes a terme a l’edat mitja-na. El Besòs va proveir d’aigua Barcelona ja enèpoca dels romans, els quals van construir dosaqüeductes, un des de Collserola i l’altre des delBesòs. D’aquest últim es poden observar algunesarcades al carrer Duran i Bas, a Ciutat Vella. Però,sens dubte, l’obra hidràulica més destacable desd’un punt de vista històric al pla és el Rec Comtal.El traçat actual de la sèquia s’atribueix al comteMir (954-966) que va construir el canal a partirdel traçat de l’antiga canalització romana.

El Rec Comtal va propiciar el desenvolupamentindustrial i agrícola de Barcelona fins al segleXVIII, així com de les viles de Sant Andreu dePalomar, Sant Martí de Provençals i l’Horta delPortal Nou. Al segle XIII hi havia onze molins fari-ners i dos de drapers al llarg del recorregut. Albarri de Vallbona podem veure l’únic tram que enresta a l’aire lliure. El canal discorre pel carrerOristà al peu del turó de la Bateria i, una mica mésendavant, passa per la part posterior d’unes casesdel carrer de la Torre Vella. Les aigües del canalencara són utilitzades per un conjunt d’horts ques’estenen al costat del Rec, els conreus de LaPonderosa.

Durant el segle XVIII es va ampliar el cabal del RecComtal atesa la demanda creixent de la ciutat.Entre d’altres actuacions, l’any 1778 s’inaugura lamina de Montcada per tal d’obtenir l’aigua direc-tament d’un aqüífer del Besòs. Però la demanda éscada cop major i és necessari millorar el controlhigiènic de l’aigua, especialment després de l’epi-dèmia de febre groga de 1821. L’any 1826 esconstrueix un segon canal del Besòs, conegut coml’Aqüeducte Baix de Montcada, i a finals de segle

es decideix portar aigua des d’altres indrets, raó perla qual es canalitza per aquesta zona nord del pla.El primer canal alternatiu a les captacions delBesòs és conegut com l’Aqüeducte del Baix Vallès.Es va inaugurar l’any 1881 i portava l’aigua delriu Ripoll des de Barberà del Vallès. Abandonemels conreus de Vallbona i enfilem cap a CiutatMeridiana i Torre Baró per tal de visitar algunsdels aqüeductes d’aquest canal, construïts per sal-var el desnivell de diferents rieres de Collserola. ACiutat Meridiana hi ha dos aqüeductes, un alcarrer de les Agudes (travessant el torrent de FontMagués) i un altre al qual s’accedeix per unesescales mecàniques des de l’avinguda dels Rasosde Peguera (al torrent de Bosc Llarg). Al barri deTorre Baró en trobem tres, que es poden veure desde l’avinguda d’Escolapi Càncer (a la riera deTorre Vella), al carrer Llerona al costat del parcApol·lo (a la riera del Pou) i des del carrer dePalau-Solità al creuament amb el carrer deMartorelles (riera de la Mare de Déu).

La resta d’aqüeductes visibles d’aquesta època estroben lluny d’aquesta zona, tot i que dins de l’ac-tual districte de Nou Barris. Al barri de la

El pla de Barcelona té l’origen en els sediments transportats durant milers d’anys pelriu Llobregat i, principalment, pel riu Besòs, però també per tot un conjunt de torrentsi rieres que neixen a la serra de Collserola. Durant els últims 2000 anys la línia de lacosta i la xarxa hidrogràfica del pla s’han vist modificades substancialment. De l’èpo-ca dels romans ençà hem d’imaginar com la costa de Barcelona s’ha desplaçat des dela falda del mont Tàber fins on és ara, s’han canalitzat i desviat les seves rieres, s’handessecat un conjunt d’aiguamolls propers al mar i s’ha explotat l’aqüífer del pla mit-jançant pous i mines. Els camins de l’aigua a la ciutat semblen avui en dia invisiblessota el subsòl, però si ens hi fixem bé, encara hi trobem molts elements que n’indiquenla seva presència. Passejant pel districte de Nou Barris podem visitar diferents tipusd’obres hidràuliques relacionades amb el transport i l’explotació dels recursos hídrics.

Bibliografia

MARTÍN, J. M. (2007). Aigua isocietat a Barcelona entre les duesexposicions (1888-1929). Tesisdoctoral. Universitat Autònoma deBarcelona.

Barcelona. 1:10 000 / Pla de laCiutat (1935) Ajuntament deBarcelona. Editor digital: InstitutCartogràfic de Catalunya (sepia).

Rec Comtal a Vallbona

Aqüeducte de la Riera del Pou

Aqüeducte del torrent deFont Magués

ELS CAMINS SECRETSDE L’AIGUA AL PLA DEBARCELONA

Casa de l’Aigua de Trinitat Nova

Aqüeducte de la riera de la Mare de Déu

Fes-te’n socii aprofita els avantatges que t’ofereix Associació Hàbitats

en els cursos de formació i capacitacióanomenats “Cursos de promoció”

organitzats de la FEEC, en beneficidels socis d’Associació Hàbitats.

10%descompte

Regal d’unasamarreta

per a les comandes fetes enaquest portal. Heu d’identificar-vos com a socis/es del projecte

a l’apartat comentaris.

Matrícula preferentals cursos generals de

català als socis de l’entitat.

a tots els productes.Cal que us poseu en contacte ambEloïsa a “Alosa, sons de la natura”.

Tel. 934 241 965

10%descompte

a tots els productes i serveis, o béla possibilitat de fer una donaciópel 18% del valor de la compra

directament a Associació Hábitats.

12%descompte directe

10%descompte

en material òptic, calçat i complements a tots els socis

DEDUCCIÓ FISCAL PER A LES QUOTES DELS SOCIS D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS

La deducció suposa la rebaixa del 15% de la quantitat donada en la quota íntegra de la declaració de la renda i és compatible amb altres deduccions de caràcter estatal.

40%descompte

en l’entrada a la Torre de l’Amo deViladomiu Nou i a l’Església de Cal Pons

per als socis d’Associació Hàbitats.

Guineueta podem veure un altre tram del’Aqüeducte del Baix Vallès, integrat dins delmodern Parc Central del Nou Barris com a pontd’un dels seus llacs. Aquest últim tram sovint esconfon amb el segon canal alternatiu al Besòs,l’Aqüeducte de Dosrius, ja que en aquesta zonadiscorrien molt a prop l’un de l’altre. D’es de aquípodem aprofitar per visitar l’única part visible queresta d’aquest segon canal, al carrer dels PirineusEspanyols. Els aqüeductes d’aquest canal, inaugu-rat l’any 1882, portaven aigües de la Rierad’Argentona, al Maresme, i superaven importantsrieres del pla, com la de Sant Andreu i la d’Horta.

Tornant a la nostra ruta original, encara quedauna nova fita cronològica per visitar relacionadaamb les canalitzacions de l’aigua al pla. A princi-pis del segle XX s’aborda la construcció d’un noucanal, l’Aqüeducte Alt de Montcada, que va pro-piciar la construcció de les cases de l’aigua deTrinitat Nova i Trinitat Vella (avui en dia separadesper l’avinguda Meridiana però conectades per untúnel subterrani). Si descendim pel carrer Palau-Solità cap al barri de Trinitat Nova arribem fins elcarrer Garbí, on trobem la seva Casa de l’Aigua.Aquesta edificació modernista, obra de PereFalqués i Urpí, es va construir l’any 1916 per talde rebre l’aigua dels pous de Montcada, bombar-la fins al nou canal de distribució, emmagatzemar-la i potabilitzar-la. L’estació va estar en funciona-ment fins l’any 1989 i la reivindicació dels veïns iveïnes ha impulsat la rehabilitació de l’estació i lacreació d’un hort urbà aquest any 2011.

ROCÍO DEL RÍO LORENZOEducadora Social

18

ESPI

AD

IMO

NIS

| T

ERRI

TORI

GeneralitatsEl clima mediterrani de tota la zona determina unscabals, en general, minsos i variables. A aquestrègim hi hem de sumar el cabal que prové de lesdepuradores que s’han construït a tota la conca ique fan que en molts trams, sobre tot en els bai-xos, els cabals siguin permanents

El risc d’avingudes és alt, les pluges principalmentde la tardor, els forts pendents de les capçaleres ila gran urbanització de tota la conca poden pro-vocar que el cabal es multipliqui per mil i enpoques hores tot el llit quedi inundat i desbordat.

La biodiversitat de la conca del Besòs resulta sor-prenent si es té en compte la forta alteració quepateixen alguns dels seus ecosistemes fluvials. Desdel naixement fins a la desembocadura, els rius dela conca acullen nombroses espècies vegetals ianimals que varien segons les condicions ecològi-ques del tram.

La qualitat de les aigües superficialsDesprés d’anys en els que les aigües superficialsvaren sofrir una disminució de la seva qualitat pelcontinu augment de la població i de la industrialit-zació que va provocar la degradació dels ecosis-temes fluvials, la posada en marxa del pla desanejament els anys 90 va fer revertir aquesta ten-dència. En una primera fase, els tractaments forenfísics i químics, per posteriorment transformar-se entractaments biològics fent un salt endavant en laqualitat de les aigües superficials. Actualment, elfuncionament dels processos de nitrificació/desni-trificació en, pràcticament, totes les depuradoresestà aconseguint que aquesta millor qualitat del’aigua sigui una bona base per a que la faunaaquàtica del Besòs es recuperi.

Actualment és possible trobar diferents espècies demacroinvertebrats, amfibis, rèptils, peixos i mamí-fers al llarg de tota la conca del Besòs. També cal

observar que la qualitat de les aigües circulants vavariant al llarg del seu recorregut.

En els trams alts, com el torrent de l’Avencó, lariera Martinet, el curs alt del riu Tenes, el curs dela riera de Caldes i d’altres, en que la pressióantròpica és baixa, l’aigua circula amb una quali-tat molt bona i s’hi poden trobar macroinvertebratscom les perles, cuques de capsa o inclús el crancde riu ibèric.

Si anem seguint els cursos fluvials, a la plana valle-sana, les aigües superficials es comencen a ressen-tir de la pressió del seu entorn. És aquí on els sis-temes de sanejament tenen una màxima importàn-cia i són cabdals pel manteniment de la qualitat deles aigües superficials. En aquests trams del riu laqualitat de l’aigua és “depuradora depenent”, jaque el volum d’aigües naturals és molt estacional imolt minso. Per aquest motiu la qualitat de l’aiguade sortida de les estacions depuradores d’aigüesresiduals (EDAR) ha de ser molt bona i amb unnivell de nutrients baix, fet que obliga a filar moltprim en tots els aspectes del sanejament.

Ja en el tram final del Besòs la qualitat de l’aiguacirculant baixa, principalment degut a la existènciade compostos nitrogenats que les EDAR no elimi-nen. Tot i així, la recuperació d’aquest tram de riués força notable trobant-se set espècies de peixosdiferents, entre elles l’anguila (Anguilla anguilla).

La qualitat de l’entorn fluvialLa conca del Besòs ha sofert, com altres conquescatalanes, la pressió urbanística i industrial, queha anat en detriment de la qualitat de l’entorn flu-vial. Si bé les capçaleres han sofert en menorgrau, aquesta pressió en la plana vallesana haestat major, fet que ha comportat un progressiuencaixonament dels rius, que arriba al seu màximen el tram final del riu Besòs que circula entremurs.

EL RIU BESÒSLa conca del riu Besòs ocupa una extensió de 1.039 km2. La configuració dels límitsdels vessants de rius i rieres de la conca s’assembla a un gran rombe que pessiga qua-tre comarques: Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelonès. El riu pren elnom de Besòs des de la confluència del Mogent i del Congost a l’alçada de Montmelói Montornès del Vallès. La resta de rius que conformen la conca, Tenes, Riera de Caldesi Ripoll, neixen a la serralada prelitoral i desguassen al marge dret del Besòs. Lesaigües arriben a la Mediterrània després de travessar la plana vallesana i el Barcelo-nès, sortejant algunes de les zones més densament poblades de Catalunya.

19

ESPI

AD

IMO

NIS

| T

ERRI

TORI

L’ocupació de les planes d’inundació, des delsanys 60 fins ara, ha fet disminuir la qualitat de l’es-pai fluvial; les planes d’inundació amb els seusboscos de ribera, les platges de còdols, graves isorres típics dels rius mediterranis han estat envaïtsper urbanitzacions i polígons que han consideratla plana al·luvial com una zona de recursos, tantd’espai com d’aigua. La pèrdua d’espai per partdels rius ha estat molt important: amplades de riude més de 300 m als anys 60 ara tenen pocmés de 80 m i circulen entre murs de conten-ció essent la desconnexió entre la planaal·luvial i el riu, en alguns punts, total.

La conservació i la recuperació del’entorn fluvial és una tasca especial-ment complexa en una àrea tan fortament urbanit-zada com la conca del Besòs, però esdevé impres-cindible en el propòsit de recuperació global delsrius. S’han dut a terme feines de restauració del’entorn fluvial en molts trams de rius, com al riuMogent en el seu tram final, al riu Congost a LaGarriga i Granollers, la recuperació d’un meandredel riu Tenes a Lliçà d’Amunt, l’entorn fluvial de lariera de Caldes i el seu camí fluvial a Palau-Solitài Plegamans. Encara que són taques en el conjuntde la conca, no deixen de ser actuacions queestan fent canviar la percepció de la poblacióenvers el seu riu. La societat està tornant a fer seuel riu i és força habitual trobar-se trams de caminsfluvials plens de gent fent exercici, observant lafauna o senzillament passejant.

Les infraestructures a la conca del BesòsLa conca del riu Besòs suporta una gran quantitatd’infraestructures, sobre tot en el seu tram final, jaque l’estret entre Collserola i la serralada litoral aMontcada i Reixac és el punt de sortida per a totesles infraestructures que des de Barcelona van capel nord: les dues vies de tren, l’autopista, la carre-tera C-17 i, darrerament, s’hi ha afegit la líniad’alta velocitat Barcelona - frontera francesa. Dinsel procés de construcció d’aquesta infraestructuraha d’incloure’s la restauració de les seves afec-

cions a la conca, principalment en el propi riuBesòs, que en el seu marge dret ha quedat col·lap-sat per les infraestructures. La part central ha d’a-collir la vegetació i la fauna associada al riu prò-pia de l’espai fluvial, mentre que es reserva elmarge esquerre per al gaudi de les persones.

El futur de la conca del BesòsLa qualitat de les aigües de sortida de les EDAR hade seguir millorant, principalment en l’eliminaciódels nutrients per tal d’aconseguir una bona quali-tat de les aigües superficials, per tal d’afavorir larecuperació fluvial.

Difícilment es podrà revertir l’urbanisme consoli-dat, però sí que es podran mantenir i millorar elsespais fluvials que es troben tant a la capçaleradels rius com entre els espais urbanitzats de laresta de la conca. Cal pensar que poc a poc espodran eliminar les espècies invasores i retornar laqualitat de l’espai fluvial que mai hauria d’haverestat alterada.

El nivell d’infraestructures que suporta la conca delBesòs és molt elevat i cal pensar que no ha de créi-xer més. Tot i així, hi ha propostes, com l’autoviadel marge esquerre del riu Besòs, el desdoblamentde la via de tren Barcelona-Vic-Puigcerdà, entred’altres, que posen en perill la connectivitat del riuamb el seu entorn. Caldrà compatibilitzar aques-tes infraestructures amb el medi fluvial.

MANEL ISNARD I BLANCHARResponsable de Medi Fluvial del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs

20

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

NTR

EVIS

TA

Quines són les prioritats del nou Departament deTerritori i Sostenibilitat?El Departament de Territori i Sostenibilitat és un departamentmolt gran, que agrupa moltes competències, les que tenia elDepartament de Política Territorial i Obres Públiques més granpart de les que tenia el Departament de Medi Ambient iHabitatge. En aquest moments el Departament s'estructura en3 secretaries, la de Medi Ambient i Sostenibilitat, la deTerritori i Mobilitat i la d'Habitatge. El fet que hi hagi un únicconseller que agrupi totes les secretaries, dóna coherència icobertura única a totes aquestes àrees, principalment a dosdepartaments que tradicionalment havien estat una micaenfrontats, Política Territorial i Medi Ambient. El conseller LluísRecoder ve d'una trajectòria política molt vinculada a temesde medi ambient. Com a diputat a Madrid va participar a lescomissions de Medi Ambient i l’any 1992 va formar part del’Associació de Congressistes pel Medi Ambient a la Cimerade Rio de Janeiro. Des d’aleshores tota la seva trajectòria haestat molt vinculada a aquest àmbit i durant gairebé dotzeanys com alcalde de Sant Cugat també ha posat de manifestuna sensibilitat en aquesta matèria que, a l’hora d’establir elfuncionament d’aquesta nova conselleria, s'ha tingut molt encompte. Per tant, un dels objectius del Departament és establirla sostenibilitat com a criteri transversal dins el mateix departa-ment. Quan es fan polítiques de transport públic o quan es fanpolítiques d'infraestructures o polítiques d’ordenació del territo-ri, la vessant de sostenibilitat o la vessant ambiental estaràmolt present en la presa de decisions, precisament pel tarannàdel propi conseller.

La desaparició del Departament de Medi Ambient ila distribució de les seves funcions en dos departa-ment nous pot subordinar els temes mediambientalsa altres àrees?Abans hi havia tres direccions generals i una d’elles, la deMedi Natural, s’ha incorporat al Departament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. És unDepartament que ja gestiona altres recursos naturals, comserien els temes de pesca i d’agricultura, i ara també gestionaels espais naturals, boscos i biodiversitat. La part de planifica-ció d’espais naturals s’ha quedat al Departament Territori iSostenibilitat.

Estem buscant les maneres de coordinar-nos amb aquellsàmbits on hi ha convergència o hi ha una necessària interac-ció, de la mateixa manera que es produeix amb altres depar-taments del govern com, per exemple, en l’àmbit de les

Escoles Verdes, que es desenvolupa des de fa molts anys con-juntament amb el Departament d’Ensenyament. Hi haurà moltstemes que s’hauran de treballar amb la Direcció General deMedi Natural i Biodiversitat, com ara el seguiment del canalSegarra-Garrigues, però s’està tenint cura dels mecanismes decoordinació i estem segurs que anirà bé.

De fet, el nom de Medi Ambient no s’ha perdut. Podríem dirque Sostenibilitat és una manera moderna de parlar de MediAmbient, alhora que la Secretaria de Medi Ambient segueixexistint. Hem canviat el nom de Medi Ambient pel deSosteniblitat per donar-li una visió més àmplia, tanmateixnosaltres ens sentim hereus del departament de Medi Ambienti, de fet, enguany se celebren 20 any de la creació delDepartament i pensem commemorar-ho.

Una de les primeres mesures de l’actual Govern dela Generalitat ha estat l’impuls i aprovació d’unconjunt de Lleis Òmnibus que modifiquen molteslleis lligades a temes ambientals. Com s’ha viscut iquina resposta dóna el Departament a la polèmicagenerada?En primer lloc, crec que hem de fer una mica d’autocrítica decom s’ha comunicat aquest tema. Segurament no ho vam ferprou bé en alguns aspectes i en alguns ja està corregit. Entemes comunicatius, hauria estat interessant que els diferentsdepartaments del Govern haguessin explicat quines eren lespropostes incorporades en aquestes Lleis Òmnibus per poder-les justificar abans. Segurament ens haguéssim estalviat moltescrítiques que s’han basat més en el què sembla què en el queés. Però això és responsabilitat nostra, no ho hem fet prou béi, per tant, hem hagut d’anar explicant cadascuna de les mesu-res a posteriori, a reacció, i llavors, quan l’opinió pública jas’ha format una idea és molt més difícil analitzar quin és elcontingut real de la llei. Per tant, aquí hi ha una crítica internaimportant.

La segona crítica que jo també faig i que s’ha corregit és queel període d’informació pública per presentar al·legacions a laproposta de llei original era massa curt. Després ja es va allar-gar i es va passar a 20 dies. Una llei que modifica 80 lleisamb la complexitat que suposa haver de mirar cadascuna deles lleis originals per veure què s’està modificant exactament,no pot revisar-se en només una setmana.

Òbviament, si el Govern fa aquesta proposta és perquè consi-dera que és positiva, però això no justifica que no s’hagin

Marta Subirà tenia molt clar que volia treballar deforma activa en política i, amb el decurs dels anys,va descobrir que l’apassionaven els temes mediam-bientals. Està especialment satisfeta de la feina queva dur a terme des de 2007 com a Tinenta d’alcal-de de Medi Ambient i Mobilitat de Sant Cugat delVallès, ciutat on ha viscut des que tenia 4 anys i de

la que s’hi sent part. Està convençuda de la necessitat d’aplicar criteris de sostenibilitat en tots els àmbits,també en la vida quotidiana, practicar el consum responsable i adoptar hàbits de vida respectuosos ambel medi. Li agrada gaudir de la muntanya i dels espais naturals i convida a tothom a conèixer Collserola,especialment el sector de la Torre Negra a Sant Cugat del Vallès.

d’explicar els continguts i que es doni prou temps pel períoded’exposició pública, dos elements que justifiquen determinadesveus d’alarma.

Crec que després, quan s’analitza el contingut de la llei ambcalma, el nivell d’alarma ha de baixar pràcticament fins aextingir-se. Els continguts de les Lleis Òmnibus en cap caspoden anar en contra de cap directiva europea, al contrari.Per exemple, el que s’ha fet respecte a la PACA, la Llei dePrevenció i Control Ambiental, o la Llei d’Avaluació Ambientalha sigut retornar a l’esperit de les directives europees i, pertant, en cap cas contravenir-les. Enteníem que en la sèrie d’e-lements que no estaven en les directives europees ni, fins i tot,a la llei bàsica espanyola i que, per tant, la seva modificaciós’ajustava a la demanda del president de simplificar procedi-ments i fer-los més àgils.

En tot cas, els serveis jurídics de cada departament s’han revi-sat les modificacions que s’incorporaven i se suposa que totels què s’ha incorporat és correcte. Després hi ha hagut algunstemes, com per exemple un que hem proposat nosaltres, lamodificació dels límits del Parc de Creus que, segurament peruna manca d’informació prèvia, s’han interpretat pitjor del quesón. En aquest cas només es tractava de corregir un errormaterial que es va produir durant la tramitació de la Llei delCap de Creus l’any 1998, que presentava una diferènciaentre els límits dibuixats en els plànols que van utilitzar-se a la

21

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

NTR

EVIS

TA

tramitació i la redacció de la llei on els límits no coincidien.Una peça del sòl urbà que en els plànols quedava fora delslímits, en el redactat de la llei semblava que quedava dins.Això és una cosa que si s’explica s’entén perfectament, però sil’únic que es llegeix és que s’ha tret del parc una peça quefins ara estava incorporada, sembla que estiguem desprotegintuna zona, quan, de fet, no és ben bé això. Per tant, jo crecque en realitzar una lectura i una anàlisi més detallada delscontinguts de les lleis es veu que hi ha moltes mesures que sónraonables i d’altres que, potser, no tothom hi està d’acord,però que òbviament el Govern té la capacitat de modificar-lessi ho considera convenient.

A nosaltres també ens ha passat que ens vam sorprendre ambalgunes notícies, com el tema de l’accés motoritzat als parcsnaturals, que no és una qüestió nostra, sinó del Departamentd’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.Però com el que havia sortit sobre les nostres propostes haviaestat tan mal explicat, ens vam informar sobre aquesta modifi-cació. La llei prohibia l’accés a camins de menys de 4 metresd’amplada i la creació d’un inventari de caminis per part delsconsells comarcals, que no s’ha fet mai. Com que hi hacamins que comencen amb 4 metres i després es fan mésestrets, la decisió de sancionar qui transitava els camins depe-nia molt de l’agent rural. Per tant, hi havia una queixa perpart dels motoristes que deien que no existia un criteri clar. Elque s’ha dit ara és que s’elimina de moment la restricció dels4 metres i el Departament farà aquest inventari de camins perestablir per quins es pot passar i per quins no. En definitiva, lallei no canvia tant però una manca de comunicació prèvia potcausar una certa alarma, encara que, posteriorment, en analit-zar-la, no n’hi hagi per tant.

El govern, la darrera cosa que volés fer lleis que no estiguin d’acordamb la normativa europea i acceptales modificacions que siguin neces-sàries en cada situació.

22

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

NTR

EVIS

TA

Finalment la Llei Omnibus proposada originalmentes va tramitar en diferents lleisAixò també té una explicació molt senzilla. Tramitar una llei,una modificació, porta un any i escaig. Si es vol modificar enun moment determinat 80 lleis, es col·lapsaria tota l’activitatparlamentària. Presidència va demanar fer una única llei on espoguessin incorporar petits ajustos de lleis ja existents per talde tramitar una sola llei i no 80. Cada departament havia d’a-nalitzar quines coses es podien millorar o agilitzar de les nor-matives ja existents. Si no es coneix tota aquesta justificacióprèvia, la sensació que es pot transmetre des de fora és queamb aquesta llei s’han volgut colar tota una sèrie de coses.Després es veu que no és així , però en definitiva, el procedi-ment ha estat mal explicat.

El Departament de Territori i Sostenibilitatquines propostes va incloure a les LleisÒmnibus?Dins la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitattrobem l’Agència Catalana de l’Aigua, l’AgenciaCatalana de Residus, la Direcció General deQualitat Ambiental i la Direcció General dePolítiques Ambientals i, d’aquesta última, jo ensóc la directora general. La nostra direcció ha fetla modificació del Parc del Cap de Creus i altresmodificacions en matèria d’avaluació ambiental per tal de sim-plificar tràmits. Aquestes últimes han estat molt ben rebudesperquè això sí que ho havíem pactat i treballat abans amb elCol·legi d’Ambientòlegs i amb alguna associació de consultorsambientals i tothom hi estava d’acord. Per aquest motiu aques-tes modificacions no han sortit enlloc, doncs ja havíem fet unafeina prèvia de comunicació. Realment el tema del Parc deCap de Creus ha estat una errada nostra perquè ho vam con-siderar un tema tan menor de correcció d’errates que no vampreveure que podia tenir un impacte tan gran en els mitjans decomunicació. També se n’aprèn d’aquestes coses, per les pro-peres vegades no considerar cap tema menor.

En els pressupostos de 2011 una de les partidesmés ajustades és la Territori i Sostenibilitat. Lamanca de recursos pot dificultar tot allò que es volfer?La manca de recursos és general a tots els departaments de laGeneralitat, però sí que és veritat que el nostre és un dels quemés s’ha ajustat. Nosaltres confiem en que els pròxims anysaixò es pugui modificar una mica a l’alça. Aquest 2011 no elpodem considerar representatiu del que serà tota la legislatu-ra. És un pressupost que s’aprova a mitjans d’any i no tindràvalidesa més que 6 mesos. El que hem fet fins ara és ajustar-nos a les directrius que ens han determinat però ja estem tre-ballant pel pressupost de 2012, ja que és on intentarem posarde manifest les nostres necessitats com a departament i tot elquè volem fer.

En aquests moments estem estudiant tots els nostres procedi-ments interns i mirant de trobar solucions imaginatives, comcol·laboracions externes, ja sigui d’empreses o amb altresadministracions, per tal que on no arriba una hi arribi unaaltra, i així poder complir els nostres objectius.

La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat no és excessiva-ment inversora. Així com Territori té partides molt grans d’in-

versió en obra pública, la nostra no és una secretaria quegeneri gaire despesa en termes de diners. És una secretariaque fa molta feina però no necessàriament vinculada a ungran pressupost. Per tant, tota aquella feina que puguem fertant a nivell intern com de cara a la ciutadania amb progra-mes de sensibilització, creiem que tindrem capacitat per realit-zar-la i continuar els projectes ja començats.

En aquests moments de retallades, el Departamentde Territori i Sostenibilitat ha instat al voluntariat ial tercer sector ambiental a agafar les regnes de lafeina que hi ha per fer i a treballar plegats encaramés que fins ara. Que se n’espera de les entitats?

De cara al futur, el sector ha de tenir entitats formades, ambgent qualificada i motivada. A més el tercer sector ambientalha de ser cada vegada més reconegut socialment. En aquestsentit Associació Hàbitats n’és un bon exemple: ha estat reco-neguda amb el Premi Medi Ambient, i d’altres premis, amb elcreixement que heu tingut de voluntariat... Però encara hi had’altres entitats que han de fer aquest camí que vosaltres teniuuna mica més avançat. D’altra banda, creiem que les entitatshan de tenir més capacitat d’incidir en les polítiques del país,fent sentir la seva veu. En aquest aspecte hi ha una part deresponsabilitat important del Govern per posar mitjans perquèaixò es pugui fer. També considerem que el tercer sectorambiental ha de mirar de trobar finançament diversificat, nodependre només de les administracions perquè cada vegadaels recursos públics seran més reduïts. S’haurà de treballarmés en xarxa, compartint coneixement entre unes entitats i lesaltres. Les entitats, per la serva banda, han de ser més trans-parents, que puguin donar compte de tot el que fan i la ciuta-dania ho pugui conèixer amb més claredat. Per últim, han detreballar amb altres sector, no només amb l’àmbit ambiental,sinó que s’estableixin vincles amb el tercer sector social. I, endefinitiva, que el sector continuï amb la seva feina, que ésimportantísima, tant a nivell de voluntariat, de conscienciacióde la ciutadania sobre els temes ambientals, d’actuació sobreel terreny...

El Departament ha posat moltes esperances en eltercer sector ambiental, però la situació econòmicaés molt complicada per a moltes entitats i hi ha elperill que algunes desapareguin. Quines poden serles claus perquè tots ens enfortim i tirem endavant?Tots plegats ens trobem en un període d’incertesa. De la matei-xa manera que les entitats viuen amb l’angoixa de no saber sidisposaran de prous ingressos, nosaltres, sobretot pel que faen relació amb les caixes d’estalvi, tampoc sabem quin serà elfutur. Per això parlava abans de diversificar les fonts de finan-çament. S’ha de fer tot el procés de consolidació del volunta-

Nosaltres de les entitats n’esperem molt.Hem impulsat el Pla de Suport del Tercer Sector Ambiental on convidem a totes les entitats a participar-hi per definir conjuntament quins són els reptes de futurque tenim.

23

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

NTR

EVIS

TA

riat, que les entitats enforteixin aquesta base social que és laseva raó de ser i és la que els permet sobreviure. Nosaltres,com a departament, a través del Pla de Suport estem mirantde trobar vies conjuntes d’enfortiment per evitar que ningúamb una situació econòmica delicada es veig molt minvat odesaparegui. Nosaltres farem tot el que faci falta, buscarmecanismes externs, lligams amb altres entitats, fomentar els lli-gams d’entitats amb empreses en referència al voluntariat cor-poratiu, on es poden aconseguir nous voluntaris. També hi harelacions que es poden establir amb universitats o centres deformació per tal de formar els propis membres de les entitats,col·laboracions que no passen per una ajuda econòmica direc-ta sinó per una capacitació. Haurem de ser molt imaginatius,haurem de posar-hi molt d’esforç personal i professional desdel Departament i des de les pròpies entitats per trobar viesque ens permetin passar aquest període que no sabem quantdurarà, però que és probable que suposi un canvi en la mane-ra de funcionar. Ara, aquelles entitats que tenen una tradició,una vinculació amb el territori i una base social no haurien depatir.

També està el paper de les entitats de segon nivell que donenservei a les altres entitats, poden agrupar recursos i poden sermés eficients a l’hora d’oferir determinats serveis. En aquestsmoments hi ha el debat de crear una entitat de tercer nivell. Ésuna decisió que ha de prendre el propi sector, però que desdel Departament encoratgem i veiem positivament. Crec queaquesta plataforma pot ser bona per dues coses: perquè elsector estigui més cohesionat i perquè serveixi per interactuaramb l’administració, cercar noves vies de diàlegs, fent que lesentitats tinguin més incidència i que nosaltres tinguem un inter-locutor més clar.

Haurem de procurar que totes les veus siguin representades ique totes les fites que es volen aconseguir continuïn tenint quiles representi.

Associació Hàbitats celebra el proper anyel 15è aniversari de l’entitat. Què li diriaals associats i al voluntariat de l’entitat?Felicitar-los per formar part d’una entitat que ésun model a l’estat espanyol i a nivell europeu,una entitat que compta amb un voluntariat quan-titativament nombrós però també qualitativamentmolt important i, per tant, encoratjar-los aseguir-hi participant. També felicitar-vos per lafeina que heu fet perquè ha posat en valor unapart del territori, el rius, rierols i torrents, que faanys no estaven prou valoritzats. Tota la feinaque s’ha fet de recuperació dels espais fluvialsha retornat a la ciutadania uns espais d’una granvàlua a nivell de biodiversitat, de lleure, degaudi familiar, social, etc.

Què li podem dir a aquells voluntaris que portenany vinculats a una feina de control del seu riu i decop es troben amb un impacte negatiu davant elque no poden fer res?Jo crec que les administracions, des del govern del país pas-sant per les diputacions, el consells comarcals i fins els ajunta-ments, hem de treballar en un nou model de governança i derelació amb les entitats per tal d’evitar que passin aquestescoses. No pot ser que quan has tingut un grup de ciutadansvinculats a un projecte, on s’han destinat molts recursos i esfor-ços personals, per una manca de diàleg o comunicació es pro-dueixi una acció que vagi en contra de tota aquesta feina ques’ha fet. Cal tenir en compte a les persones que han estat tre-ballant sobre el territori. És tracta d’un aspecte que el nostreDepartament ha de treballar, molt especialment en un àrea tancrítica com les actuacions sobre el territori. Hem de tenir curade la relació amb la ciutadania, de que les coses que fems’expliquin bé, que les entitats que fan al·legacions se sentinescoltades i no tractar les seves propostes com un paper quearriba a un departament i que es despatxa pràcticament sensemirar-lo. Quan es denegui un al·legació, a més de tenir unabase jurídica o un motiu polític, s’ha d’establir algun tipus dediàleg amb les persones i entitats que s’han pres la molèstiade treballar el tema.

Hem de cuidar molt la feina que fan els voluntaris, una feinaque els governs no podríem fer mai si la haguéssim de pagaramb diners. S’han de cuidar moltíssim, no només pel valor dela feina, sinó perquè el treball sobre el terreny genera cons-ciència ambiental, sensibilització. La gent, quan coneix i treba-lla sobre un territori, se l’estima molt més i en té més cura,translladant-se a nivell familiar, d’amics, de generació en gene-ració. Al final tenim un país que és molt més cívic i molt méseducat en el sentit ampli de la paraula i aquests són uns valorsque no podem perdre.El que està clar és que estem en un

moment de canvi, i el canvi, devegades, pot ser una mica dramàtic,però no té perquè ser negatiu.

Catalunya, terra de rius15 anys de Projecte Rius · 1997-2012