escola i conservatori de grau mitjà de la diputació de...

l’orioe s c o l a i c o n s e r v a t o r i d e g r a u m i t j à d e l a d i p u t a c i ó d e t a r r a g o n a a t o r t o s

núm

. 24

any

VI

gene

r 20

04

0 42 0 0 4 , l ’ a n y d e l c o n s e r v a t o r i

2 0

2 l’oriol

ImpressióLitocolor Lineart, S.L.

Dipòsit LegalT-439-2001

Tirada 350 exemplars

L’EQUIP DE L’ORIOL

Articles i seccions

PEREGRÍ PORTOLÉSDirecció, coordinació i realització

SÀNDAL CAMPÀSDisseny, maquetació, coordinació i realització

MONTSERRAT INGLAAssessora lingüística

Rosanna Garcia Elisa Huguet Clara Llop David Matheu Joan Vidal

l’oriol

JOAN AREGIO NAVARROPresident de la Diputació de Tarragona

SALUTACIÓ ALS LECTORS DE LA REVISTA L'ORIOL

Permeteu-me que, en primer lloc, us expressi la meva satisfacció per poder-me dirigir a tota la comu-

nitat educativa de l'Escola i Conservatori de Música de Tortosa des de la vostra Revista, aquesta és la

primera salutació que us faig d'ençà que vaig ser elegit president de la Diputació.

La informació és bàsica per articular un projecte sòlid - del tipus que sigui - , per a fer-lo arribar a les

persones i perquè tothom pugui enriquir-ho amb la seva participació crítica. Sense aquesta comuni-

cació no solament fracassaria qualsevol iniciativa humana sinó que, a més, fracassaríem com a

col·lectiu.

Per això és fàcil veure, com en el cas de la revista L'Oriol, que quan s'ha encetat una empresa, segui-

dament mirem de donar-li projecció a través d'un mitjà de comunicació. El món de la pedagogia n'és

ple d'aquests exemples: escoles, instituts i associacions editen el seu propi butlletí perquè serveixi de

vincle entre els alumnes, pares i professors i públic; però no solament un vincle afectiu, sinó que reflec-

teixi també el treball i l'evolució dels mètodes, de la formació i dels projectes. L'Oriol és la revista de

l'Escola i Conservatori de Música de Tortosa i en aquest sentit compleix tots els bons propòsits pels

quals fou fundada l'any 1999, essent avui un punt de referència musical i cultural de les Terres de

l'Ebre.

Fer una revista d'aquestes característiques és més que difícil, no solament per les qüestions tècni-

ques, sinó també per la constància, pels canvis de professors i d'alumnes i per moltes altres coses.

Per això quan, com en aquest cas, veiem que la revista perdura i es manté, és quan cal valorar millor

l'esforç i agrair les hores de dedicació que tots plegats li dediquen.

Desitjo que el claustre de professors, els alumnes, els pares i familiars i tots els que estimen la músi-

ca, trobin en aquesta revista un punt d'encontre, de relació i d'afecte que vagi més enllà del purament

tècnic o professional, de manera que sapiguem construir una societat de persones sanes, obertes i

amb un interès especial per tot allò que és cultura i sensibilitat.

4 l’oriol

Escola i Conservatori de Música de la Diputació deTarragona a TORTOSA

En conveni amb el Departament d’Ensenyament

Carrer de la Rosa 6, palau Oriol43500 TORTOSATel. 977 44 41 24Fax 977 44 00 18

a/e: [email protected]

[email protected]@hotmail.com

Salutació del president 3

Sumari 4

L’editorial 5

Santa Cecília 2004 6

Activitat al Bau 9

Activitats diverses 10

Informació acadèmica 11

Alumnes i activitats 12

L’enquesta 18

Actualitat 19

Racó dels sentits 20

Racó dels menuts 21

El conte 22

Passatemps 24

Coneguem a ... 25

Música i internet 27

El banc 28

SUMARI

L’ORIO

L SEC

CIONS

L’ORI

OL IN

FORM

ACIÓ

l’oriol

l’editorial

En aquest primer número de l'any 2004 tornem a les seccions habituals queconeixeu però amb un renovat equip de redacció. Donem la benvinguda alsnous membres de l'Oriol i els agraïm, com també als que continuen, la sevacol·laboració i implicació.

Us haureu adonat d'un petit canvi en el disseny de la portada per tal d'ade-quar-lo a la nova denominació del centre que apareix sota el nom de l'Oriol:ESCOLA I CONSERVATORI DE GRAU MITJÀ.

Aquest serà sens dubte l'any de la consolidació del Conservatori i haurem desaber estar a l'alçada d'aquesta nova situació assumint el paper que enscorrespon dins del mapa musical de les nostres comarques.

Agraïm la carta del president de la Diputació, Joan Aregio, que tan amable-ment ens ha fet arribar i que ens encoratja més, si fos possible, a seguir ambla nostra dedicació al centre i, per de l'Oriol, fer sabedors de la vida de la nos-tra comunitat educativa, que té ganes d'explicar-se i donar-se a conèixer, atots els que ens llegeixen.

Us desitjo a tots un bon any, un bon curs, i ja sabeu que aquí teniu un lloc detrobada on sereu sempre benvinguts.

Gràcies,

Peregrí Portolés ChulviDirector

Festivitat de Santa CecíliaEl concert de professors acte centralde la festivitat de Santa Cecília

6 l’oriol

l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Asanta cecília 2004

Com cada any, hem tornat acelebrar la nostra patrona,Sta. Cecília. L'hem honorat

amb un concert a càrrec dels profes-sors, que es va celebrar el divendresdia 21 del passat novembre, a les 7

de la vesprada. Durant tota la tardava haver-hi la jornada de portesobertes, (segon any que la vivim). Amesura que avançava la tarda vananar apareixent familiars dels nostresalumnes, a visitar el centre. La majo-ria ja coneixien les instal·lacions,però encara no havien vist les millo-res que s'han fet des de l'estiu (s'hanpintat les escales, el saló d'actes,s'ha canviat la porta de l'entrada,...).

De passada, van poder xerrar unaestona amb els professors, i seguida-ment van anar ocupant els seientsque encara quedaven lliures abansde començar el concert. La presenta-ció va anar a càrrec del nostre direc-tor, Pelegrí Portolés,

Comptàvem amb la presència d'ungran nombre d'alumnes i de familiars,així com també del diputat JoanJosep Malràs i el regidor IsmaelRoldan. Va ser amb la col·laboraciód'ells dos, que el director va fer lliura-ment dels diplomes als tres alumnesque van treure les tres millors notes enla prova d'accés a 1r de Nivell Mitjà:

Anna Isabel Lázaro Simó, Eloy RosetAltadill i Brian Garcia De Yebra.

L'actuació va ser curteta, però gusto-sa. Hi havia música de molts estilsdiferents, i les agrupacions van sermolt variades. Us presentem el pro-grama per als que no vau poderassistir-hi:

L'Albert Curto, l'Isaac Micó, la NeusTorres i el Joan Iniesta, que vanpoder assistir-hi, ens han fet saberque els va agradar tant el concertcom l'aperitiu que es va oferir des-prés, que diuen estava boníssim.

L'Ivan Launes va ser un dels nostresintèrprets:

Vaig disfrutar molt tocant. Ara, sobre-tot em vaig posar molt content quanvaig veure que eren els meus alum-nes qui em portaven les flors d'agraï-ment. Des d'aquí els dono les grà-cies!

La Rosanna Garcia (professora dellenguatge musical), també ens ha fet

arribar la seva opinió:

Jo ja havia assistit en altres Concertsde Sta. Cecília, i trobo que és unadiada que en el Centre pren un caliumolt especial, on els alumnes podenescoltar els seus professors, sentaquests qui pugen a l´escenari, igualcom faran ells durant la resta delcurs.

Des del claustre fem arribar el nostreagraïment, tant als professors quevan participar en el concert, els enca-rregats de la gravació i de les foto-grafies, així com a totes les autoritatsi pares i alumnes presents en l’acte.

Va ser un plaer poder trobar tempsper assajar i poder oferir-vos unamica d'allò que tant ens agrada anosaltres: manifestar-nos a través dela música.

l’oriol

C I Ó 0 3 - 0 4DUO EN SOL M K.423 W.A.MozartAllegro

Ivan Launes, violíDavid Matheu, viola

DIE LOTOSBLUME (flor de lotus) R.SchumannText de HeineAN DIE MUSIK (oda a la música) F.SchubertText de V.SchoberGRETCHEN AM SPINNRADE (Margarida a la roda de filar) F.SchubertText de Goethe

Maite Pérez, sopranoElisa Huguet, piano

SALUT D'AMOR E.Elgar(arranjament de S.Campàs i P.Portolés)ENTRE DOS P.Portolés

Sàndal Campàs, guitarraPeregrí Portolés, guitarra

INTERMEZZO Z.Kodaly

Ivan Launes, violíDavid Matheu, violaLaura Folch, violoncel

DIVERTIMENTO S.Brotons

Joan Marc Subirats, trompetaElisa Huguet, piano

8 l’oriol

l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Asanta cecília 2004

Santa Cecília al J.BauEls alumnes de música electrònica delcentre realitzen un concert en motiu deSanta CecíliaCom es habitual en els darrers anys,l’IES Joaquim Bau s’afegeix a la cele-bració de Santa Cecília amb una audi-ció d’alumnes del nostre centre.En aquesta ocasió l’audició va anar acàrrec dels alumnes de dj i dels delgrup de música electrònica.

L’acte es va fer al menjador de l’Institutel matí del dia 22 de novembre i vaanar adreçat als alumnes de 3r d’ESOque van assitir amb la incertesa de nosaber ben bé quin tipus d’activitat veu-rien.

Havien pogut sentir des del patí i desde les mateixes aules les proves de soque s’havien fet minuts abans però allòque els arribava a ells no era l’estil demúsica que estan habituats a escoltar

quan assisteixen a una audició delconservatori.

L’espectació era gran tenint en comp-te, a més, que alguns dels alumnes

que participaven eren companys declasse de l’Institut.

La veritat és que l’audició va cobrir enescreix les espectatives. Els assistentses van mostrar molt implicats i partici-patius. Allò que escoltaven està dinsdel tipus de música que forma part dela seva discografia, ja sigui a la ràdio, acasa o a la discoteca.

No hi ha dubte que els va impactar a lavegada que sorpendre que al conser-vatori es pugués fer aquest estil tan“modern”.

Els alumnes que varen participar, tantdel grup de música electrònica com dedj estaven molt ilusionats, ja que era laprimera vegada que feien una audiciópública (i a més per a alguns era al seuinstitut) a la vegada que nerviosos, perla poca pràctica de molts d’ells ambaquests tipus d’aparells.

Al final tots van quedar molt contents iamb el regust que es va fer curt, però

tranquils, el director de l’Institut,Manolo Pla, ens va proposar tornar afer una audició semblant durant aquestcurs 2003-04, si és possible dins la elsactes de celebració del 75è aniversari.

Per suposat estarem encantats queens inviten a participar-hi i poder mos-trar una de les àrees del centre queestà tenint més bona acollida entre elsalumnes.

Mentres arriba la nova actuació podeuveure les fotos d’alguns dels que varenparticipar en aquesta celebració.

l’oriol

escola i conservatori de música de tortos

Concert de professors al BauEls professors del centre toquen a undels actes de celebració de l’aniversari

C I Ó 0 3 - 0 4activitat al Bau

El dies 9 i 10 del passat octubre, l'IESBAU va celebrar el seu 75è aniversa-ri. Aquesta institució ha caminat del1928 al 2003.

75 anys són molts, són tota una vida,els alumnes que han estudiat allí hohan fet en temps de República, deguerra, de dictadura, de transició i deplena democràcia.

Caldria recordar als joves que fins fauns quants anys la majoria d’alumnesde la comarca venia a estudiar al'Institut de Tortosa i si no, s'examina-ven com lliures. Això vol dir que ungran nombre dels qui ha fet el batxi-llerat sigui en el pla que sigui ha pas-

sat per l'Institut, dit així de senzill per-què L'IES de l'Ebre era l'Escola delTreball. Fins als anys 90 qui volia unofici anava a l'Escola del Treball i quivolia tindre estudis, anava a l'Institut.

Fets aquests aclariments ens centra-rem en la celebració. Aquesta s'hadividit en tres parts, la primera va sera l'octubre, la segona serà al generde 2004 i la tercera coincidirà, comno, amb Sant Jordi.

Durant els dies 9 i 10 d'octubrel'Institut va viure a ritme frenètic unagran quantitat d'actes, alguns d'ellsmolt emotius.Entre aquests actes en va haver un

el divendres 10 d'octubre al matí queva ser un concert a càrrec d'exalum-nes i que a la vegada són professorsdel Conservatori. Els exalumnes -pro-fessors van ser Jordi Bonilla, DavidMatheu i Clara Llop, que a la vegadavan tocar amb Raül Benavides,Manel Hierro i Rubén Domingo quevan col·laborar molt gustosament. Elrepertori va ser variat i de l'agrat delpúblic.

Quina seria la sorpresa del grup quanarriben al saló d'actes i es trobenamb un piano Bösendorfen de grancua a dalt de l'escenari. Com és pos-sible aquesta meravella d'instru-ment? Ah, amics ...l'explicació eraque al vespre s'esperava l'actuacióde Carles Santos, pianista molt cone-gut que va oferir al nombrós públicuna de les seves particulars composi-cions, tocada en el més pur estil

Santos. No es pot fer cap comentari,s'ha de sentir i sobretot s'ha de veure.

Un cop acabat el concert, a sopar !!!Ens esperava un multitudinari sopar-ball a l'envelat del Racó de Mig Camí.

Ara sols ens queda esperar la sego-na part de la celebració on tambéprendrà part el Conservatori amb unconcert d'alumnes ( encara que noestà al programa ). Com sempre hofarem molt gustosament.

Moltes felicitats i fins aviat.

10 l’oriol

l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Aactivitats diverses

Trobada de cordaReus organitzarà la trobada de cordaSeguint la línia engegada fa algunsanys pels centres d'ensenyamentsmusicals de la Diputació deTarragona, enguany es tornen a cele-brar la Trobada de Corda i l'Stage dela Jove Orquestra, aquesta vegadasota l'organització del Conservatoride Reus.

Les activitats presenten algunesvariacions respecte d'altres anys, jaque en aquesta ocasió la Trobadaestarà composta pels alumnes de

Nivell Avançat i els de primer i segoncurs de Grau Mitjà, dividits en dosorquestres diferents: l'Orquestra de laTrobada i l'Orquestra Aleví, respecti-vament. Es preveu celebrar aquestencontre la setmana prèvia a laPasqua, entre els dies 4 i 7 d'abril,ambdós inclosos, en un lloc encara adeterminar.

L'Stage de la Jove Orquestra es rea-litzarà els darrers dies de juny, i esta-rà adreçat als alumnes de segon i ter-

cer cicle de Grau Mitjà, tot i quepodran accedir-hi igualment aquellsalumnes de primer cicle que demos-tren posseir el nivell adequat mitjan-çant una audició del repertori que eltreballi.

Més endavant us informarem de lesdates, horaris i altres detalls d'a-quests encontres, que tant ens aju-den a tots a enfocar el treball de cadadia amb una dosi afegida d'energia id'il·lusió.

MusicoteràpiaActivitat amb el Verge de la CintaDurant aquest curs el centre col·labo-ra amb el col·legi Verge de la Cintaamb unes classes de musicoteràpiacom a suport en les activitats queaquest centre programa per als seusalumnes. Com molts sabeu aquestcol·legi tracta alumnes amb disminu-ció i els que hi participen en l’activitat

són els afectats en més alt grau.Aquesta és una activitat en la que elcentre participarà per tercer any con-secutiu.

El professor de trompeta Joan MarcSubirats és el responsable de prepa-rar, organitzar i fer les classes, i amés compta amb el suport de la pro-fessora de llenguatge Rosalia Cugat.

Aquestes sessions es realitzen alsaló d’actes del Conservatori ambuna periodicitat mensual aproximada-ment i val a dir que per als alumnesque hi participen, el dia que han devenir a la sessió és un dia especial,un dia en el que surten del seu centre(ja tota una aventura) i participen enuna activitat a la que posen especial

interès i en la que s’impliquen d’unaforma extraordinària.

No hi ha dubte que per als professorsque hi participen és una experiènciaúnica, que a més a més d’ajudar adesenvolupar la tasca com a docent,enriqueix molt personalment.

l’oriol

C I Ó 0 3 - 0 4informació acadèmica

Durant aquest curs cadascun delsprofessors disposarà d'una setmanade suspensió (alteració) de les clas-ses habituals per organitzar activitatsrelacionades amb el tema d'aquest

any de la UDI "Música de Cambra",associades a la seva assignatura.Això vol dir que durant aquests dies ales classes es treballarà monogràfi-cament aquest tema. A continuació

us detallem quins dies treballarà eltema cada professor:

Per a més informació sobre la UDIparleu amb el vostre professor tutor.

Unitat didàctica interdisciplinarEls professors disposaran d’una setmanad’alteració de les classes per a activitats

Aymí, Rossend 19, 20,23 ,24 i 25 de febrerBonilla, Jordi 18 de febrer, 5 de marçCampàs, Sàndal 13 al 16 d'abrilChiva, J. Carlos 10 de marçCugat, Rosalia 22 al 26 de marçDomingo, Ruben 17 de febrer, 5 de marçFolch, Laura 27 de novembre, 28 de novembreForner, J. Ricardo 16, 17, 18, 19 de febrerGarcia, Jesse 24 i 26 de marçGarcia, Rosanna 22 al 26 de marçGarrido, Raül 30 de marçGonzález, Carme 24, 25 de marçHuguet, Elisa 19, 20,23 ,24 i 25 de febrerLaunes, Ivan 18 de desembre, 4 de febrer, 1 i 16 de marçLerma, Noelia 3 de febrerLlop, Clara 23, 25 i 26 de marçMatheu, David 5 de febrer, 16, 27, 31 de marçOmanya, Albert No canviaPerelló, Ruben No canviaPérez, Maite 22 al 26 de marçPortolés, Peregrí 13 al 16 d'abrilRoig, Andreu 18 de febrer, 4 de marçSubirats, J. Marc 3 i 4 de marçTorrent, Albert 18 de febrer, 4 i 5 de marçVidal, Joan 23, 24 i 26 de març

UD

I 2

00

4

12 l’oriol

l’oriol

els nostres alumnes

alumnes de sensibilització

alumnes d’iniciació

alumnes d’iniciació

alumnes de 1r d’aprenentatge bàsic

l’oriol

les nostres activitats

audició de la banda al carrer

audicions al pati de cant coral

audicions al pati de cant coral

audició de la banda al carrer

14 l’oriol

l’oriol


taller de composició de jordi masó

visita del president de la diputació

visita del president de la diputació

taller de composició de jordi masó

l’oriol


intercanvi amb l’escola de música de flix




16 l’oriol

l’oriol


festa de nadal a diputació




l’oriol


els nostres alumnes

alumnes de 4t d’aprenentatge avançat

alumnes de 2n d’aprenentatge bàsic

alumnes de 2n d’aprenentatge avançat

alumnes de 3r d’aprenentatge avançat

18 l’oriol

l’oriol

l’enquesta

Grup de treball: Projecte d’innovació educativa

Resultats de l’enquesta realitzada als paresdels alumnes respecte al projecte intranet.La mostra recollida suposa un 40% del total de famíliesdel centre.

Creiem que suposa un percentatge alt respecte alshàbits de participació que observem de les famílies enels centres educatius, però creiem que no és el sufi-cientment alta respecte a l'ideal de participació quenosaltres tenim.

Un 80% de famílies tenen connexió a internet de lesquals un 70% es connecten amb freqüència. S'evidenciaque de la unitat familiar l'ordre d'utilització de la xarxa ésen aquest ordre ( de més a menys) pares-fills-mares.

Els principals avantatges que troben al projecte d'in-tranet són: facilitats per a la gestió de la matrícula,rebre informació permanentment, accés als informesi notes, comunicació, agilitat, ajut, rapidesa, certesaen les gestions i evitar desplaçaments innecesaris,que són certament l'objectiu de la creació de la intra-net.

Els principals inconvenients que veuen fan referència ala pèrdua del tracte personal i el poc hàbit d'accés peraquest mitjà. Cal fer una campanya informativa queinformi que aquest servei no restarà en absolut el tracte

personal, que trobem essencial entre els membres de lacomunitat.Respecte a la informació a la que troben més interesantpoder accedir tenim que:

- activitats 69%- horaris 64%- informes - notes 50%- l'Oriol 45%- tauló d'anuncis 67%

El baix percentatge de famílies que volen accedir a infor-mes i notes pot ser conseqüència de la por a perdre elcontacte personal amb els tutors i la pèrdua d'intimitat(que evindentment no serà així ja que l'accés serà res-tringit i cada alumne sol podrà accedir als seus infor-mes-notes).

Com a altres coses que podrien implementar el portalciten jocs, activitats culturals, activitats d'altres centres,normativa, enllaços i concertar visites.Quant als serveis més sol·licitats són:

- matriculació 61%- comunicació directa amb el tutor 59%- comunicació directa amb l'equip directiu 32%

Com ja sabeu, el nostre centre va iniciar, el curs 1998-1999, un pla d'adaptació tecnològica. Des d'aleshoresens hem anat adaptant a les noves tecnologies i incorporant, a la vegada, mitjans informàtics i assignatu-res, que es troben dins la nostra estructura acadèmica, relacionades directament amb el tema en qüestió.

L'objectiu prioritari per aquest curs és la creació de la intranet per a la gestió del centre. La creació d'aquesta xarxaha de possibilitar l'accés, de tota la comunitat educativa, a la informació originada al centre i, permetre, la utilitza-ció de diferents serveis.

A continuació us mostrem els resultats de l’enquesta realitzada a les famílies.

l’oriol


actualitatper Clara Llop

El músic neix, no es fa. Es diu que el talent musi-cal s'hereta i que si, no es té, no és possibletriomfar com instrumentista. No existeix evidèn-

cia d'aquesta tesi. Segons Sloboda, la majoria de lapoblació posseeix la capacitat necessària per inter-pretar adequadament la música, i els diferents resul-tats es deuen a diferents nivells de pràctica, oportuni-tat, motivació, etc. En altres paraules, els músics esfan, no neixen. I la pregunta és: quin és el camí perarribar a ser músic?

Què distingeix a un expert d'un novici? La tècnica il'expressivitat. La tècnica facilita l'execució i l'expressi-vitat són efectes que ajuden a comprendre la música.Les diferències de capacitat expressiva poden ser fruitd'un talent innat o de la pràctica.

Aquesta secció solament vol apropar-nos a algun tema d'actualitat o a un tema transversal en els nostres ensen-yaments. És el cas d'aquest petit article extret de Música y educación que, a la vegada l'ha extret de l'article Whatmakes a musician? de J.SLOBODA, publicat ja fa deu anys, el qual ens demostra que és un tema que ens qües-tionem.

Quins factors fan el músic: el geni o l’estudi?

EL MITE DEL TALENT

1. Els factors culturals, no els biològics, són lacausa del virtuosisme musical a la societat.

2. El triomf en la música no sempre és d'origenfamiliar. Es poden aconseguir resultats en xiquetssense antecedents familiars.

3. La majoria dels grans artistes no van ser nensprodigi, van haver de practicar durant molts anys.

4. No hi ha exemples de millora en l'estudi musicalsense anys de preparació.

5. La bona oïda s'ha considerat un talent musical,quan de fet és una característica de 2/3 de lapoblació.

6. Les dots musicals són comuns a la majoria de lapoblació.

COM ES DESENVOLUPA LA CAPACITATMUSICAL?

1. Hàbits infantils. Les experiències infantils tenenuna influència important en el desenvolupament dela capacitat musical.

2. Nivells alts d'estudi. Els millors violinistes hanpracticat 10.000 hores quan arriben als 21 anys, eldoble de temps que els seus companys.

3. Influència dels professors. Els xiquets qualifi-quen els seus mestres segons la simpatia, gràcia,companyonia i estimació que els demostren, encontrast amb els que els han humiliat i desalentata classe.

4. Ocasions de resposta emocional a la música.Els intèrprets experimentats asseguren que la sevaexecució expressiva és fruit de la seva capacitatper "sentir" la música.

Llavors, no intervé l'herència?

No es nega la importància de l'herència, però elshumans compartim el 99% del material genètic i lacapacitat musical és característica de la nostra espè-cie. Es desconeix quin és el material genètic queinfluència en tals dots i en les diferències que esmanifesten entre individus mitjançant el pensamentmusical. D'altra banda, existeixen nombrosos testi-monis científics que ens parlen de la influència de lapràctica en la capacitat musical.

20 l’oriol

l’oriol

racó dels sentitsper David Matheu

Els Planetes de Gustav HolstLondon Symphony Orquestra. Dir. Eugen Jochum. Deutsche Gramophon

Holst (1874-1934) és un autor conegut fonamentalment per l'obra "Els Planetes", tot ila gran quantitat de partitures interessants que ens deixà. "Els Planetes" es divideix enset moviments, cadascun dedicat a un planeta del Sistema Solar, a excepció la Terrai Plutó, que en el moment de la composició encara no havia estat descobert. Molt hàbil,Holst va il·lustrant musicalment el caràcter de cada planeta, afegint-li a cada movimentun breu subtítol - com ara "Mart, el Portador de la Guerra", o "Urà, el Mag" - val a dirque influït pels trets d'aquests déus en la mitologia grega. A destacar el magnífic himnede "Júpiter, el Portador de la Joia". La partitura és descriptiva, colorista, plena dedetalls que es reflecteixen en la instrumentació, la rítmica, etc. Un retaule musical deltot recomanable.

Simfonies Concertants (per a oboè, clarinet, trompa i fagot, i per a violí i viola) de W. A. Mozart. London Chamber Orquestra. Virgin Classics

Ens trobem davant d'un gènere no gaire usual, la simfonia concertant, de la qualMozart ens deixà un parell de magnífics exemples, un centrat en els instruments devent i un altre en la corda. En elles els solistes tenen igual protagonisme, compartitalhora amb l'orquestra, cosa que li confereix a les obres una sonoritat ben particular,plena de matisos i riquesa. Els moviments lents centrals d'ambdues composicionsestan plens d'un lirisme elegant i expressiu que quasi permeten entreveure el períoderomàntic, i s'emmarquen entre primers temps majestuosos i "finales" espurnejats de

vivacitat i rauxa característicament mozartianes. Aquí vénen a mida les paraules del mateix Mozart - en una cartaa son pare - referint-se a una altra obra pròpia: "Agradarà tant als profans com als entesos".

Una música constant de Vikram SethEd. Anagrama

Aquesta novel·la ens ofereix una visió de l'intèrpret contemporani a través de la vidaquotidiana d'un violinista, membre de quartet. El seu dia a dia flueix entre assajos,concerts i dubtes fins que el retrobament amb una antiga companya, pianista, el sotra-ga fins la medul·la, tot això amb el meravellós quintet "Die Forelle" de Schubert coma fons. L'aiguabarreig entre els vells records de felicitat perduda i la sòlida rutina decada dia amaneixen el drama, molt ben escrit i versemblant, tot i la certa idealització(i alguna vegada el contrari) de la pràctica professional del músic. La Música se'ns pre-senta com una força que ara uneix i ara distancia, ara una comunicació, ara una frac-tura, com un llenguatge que és una contradicció en ell mateix.

LLIBRES

CD’S

Sense pensar-s'ho dues vegades tots vandecidir obsequiar-nos amb els seus dibui-xos on han volgut reflectir el que és laclasse de música per a ells. Els dibuixosels van realitzar a la seva classe deSensibilització amb la professoraRosalia.

Des de la revis-ta els volemagrair la sevae s p e c i a lcol laboració enaquest número idesitjar-los a l'i-gual que a totsun feliç curs.

Gràcies!

Comença un nou curs i hem volgut fer participar del nostre núme-ro als més petits de la casa: l'Anna Cinta, la Sofia, la IreneMilagros, l'Óscar, la Núria, la Gemma i l'Oriol.

l’oriol 2


racó dels menutsper Rosanna Garcia

22 l’oriol

l’oriol

el conteper Elisa Huguet

Quina nit!

Ja us han explicat la història de la Marta?

Si tothom en parla! Va succeir un divendres de novembre, unes set-manes després de la castanyada.

La Marta sortia de classe de piano, el divendres a les nou de lavesprada. Resulta que abans de sortir del Conservatori va decidiranar al lavabo. De passada es va tornar a pentinar, perquè ésmolt presumida, i havent-se tornat a fer la cua, es carrega la mot-xilla a l'espatlla i surt al passadís… I quina sorpresa?!!! Tot erafosc! Encara que normalment el Conservatori tanca a les deu de lanit (ella ja ho sabia), aquell dia hi havia un concert d'alumnes enun Institut i fins i tot el conserge havia tancat abans per assis-tir-hi. Què podia fer? Va obrir els llums i va començar a pen-sar…a la fi, va decidir que ja tenia la solució. Aniria a consergeria,allà on tenim la fotocopiadora, que sabia que hi havia un telèfon,i trucaria els seus pares perquè la vinguessin a buscar.

Quan ja estava decidida a trucar, va sentir una musiqueta que sor-tia del pis de dalt, del saló d'actes. Va pensar…Qui pot estar tocanta aquestes hores? Va pujar imaginant que podria ser un professorque s'havia quedat estudiant i la podria ajudar. A mida que avan-çava per les escales la música era més clara. Es sentien saxos, unvioloncel, flautes, també un xilofon…i un piano!

l’oriol 2


Encuriosida, obre la porta, i ,,, Quin ensurt! Els faristols estavencelebrant una festa! Havien baixat dels pisos de dalt i s'havienreunit tots al saló. No s'ho podia creure?! Els uns ballaven, n'hihavia un que tocava el xilofon, un estava assegut al piano, hihavia una rotllana que saltava i ballava al mig de la sala, i finsi tot n'hi havia un que cantava. I quina veu més dolça…

Quan els faristols la van veure, van parar de tocar tot d'una. Esvan quedar tots en silenci. Mai cap nen els havia vist abans…

quan arribava el cap de setmanasempre es reunien i feien música.Com que durant la setmana esta-ven sempre a la mateixa aula,aprenien tot allò que els professorsensenyaven als alumnes, i el capde setmana podien mostrar a laresta d'amics faristols allò quehavien après … La Marta, moltespantada, es va posar a plorar.Va explicar que s'havia quedat

tancada, i que anava a trucar quan va sentir música ,i… Un delsfaristols, el de l'aula 3, li va dir que no passava res. Podia ferdos coses: o posar-se a ballar amb ells i afegir-se a la festa, o tru-car els seus pares perquè la vinguessin a buscar.

La Marta s'ho va rumiar i a la fi va decidir quedar-se. Ja tru-caria després ,,,A més, aquella música era tan maca i els faristolstocaven tan bé…

24 l’oriol

l’oriol

passatempsper Rosanna Garcia i Elisa Huguet

ENDEVINALLES MUSICALS

MOTS ENCREUATS

Segons com, semblo un pernil.El meu company té més d'un fil.

En bones mans puc ser divíi en d'altres un mal veí.

Per tocar-me com els déus,necessites mans i peus.

Si qui la porta, un mal cop dóna,no passa res, perquè no sona.

T

C

OX

T

Els instruments de la banda.

l’oriol 2


En aquest passatemps hi ha ocult un missatge del pianista Albert Nieto, que és molt aconsellable de seguir.

Atenció! Per poder llegir-lo correctament hem de fer-ho de manera vertical i extraient les paraules sobrants, quesón:

les 7 notes musicals: ___, ___ , ___ , ___ , ___ , ___ , ___ .el nom del carrer i de la ciutat on es troba el nostre centre.

I a més, el nom dels següents signes o dibuixos:

T'atreveixes?!

EL MISSATGE OCULT

LE

SE

RR

AD

ES

CO

MM

IES

ES

EN

LA

PR

BE

MO

LL

IME

RA

LE

CT

RE

UR

AD

IFIC

ILM

CA

LD

ER

OE

NT

PO

DR

AN

SE

RE

LIT

OR

TO

SA

MIN

AD

ES

ME

SS

OL

TA

RD

SIE

SV

OL

RE

AS

ILIT

ZA

RG

RA

PA

US

AN

SP

RO

GR

ES

SD

OO

SS

HA

DE

PR

SO

ST

ING

UT

ES

TA

RL

AM

AX

IMA

AT

FA

EN

CIO

EN

LL

EG

BE

CA

IR

EIR

TO

TT

RO

SA

MB

IMP

EC

AB

LE

PR

ES

ICIO

DE

LA

RO

SA

ME

LO

DIC

AH

AR

MO

NL

AIC

AIR

IFA

RIS

TO

LT

MIC

A

26 l’oriol

l’oriol

coneguem a ...per Clara Llop

PLAT PREFERIT: A l'hivern, unes sopes de frígola o carn d'olla; a l'estiu un empedrat o gaspat-xo. O el que vingui, escolti!

AFECCIÓ: La lectura, els esports de muntanya, cuinar, i, és clar, la Música.

UN LLIBRE: Què difícil! Potser el "Doctor Faustus" de Thomas Mann, o algun de Hermann Hesse.En poesia, Carles Riba, o els poetes grecs arcaics. De fet, cada moment té el seu llibre, o al revés.

UN COMPOSITOR: Que difícil, també! Cada autor té quelcom a dir,o bé una manera, un estil, d’expressar-ho que li dóna un valor pecu-liar, específic, per la qual cosa seria complicat respondre la preguntadel tot. De totes maneres, pel voltant del meu equip de música sem-pre hi ha alguna cosa de Mozart, Bach, Brahms, Bruckner...

UNA PEL·LÍCULA: Conec ben poc el cinema, però m'agradenpel·lícules com "Derzu Uzala" d'Akira Kurosawa, o bé les de WoodyAllen. Del cinema mut me n'encanten un bon grapat: "Metròpoli", "Elcuirassat Potemkin", "El gabinet del doctor Caligari", etc.

LLOC DE TREBALL: Treballo actualment a l'Escola i Conservatoride Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa.

PER QUÈ LA MÚSICA? Perquè, la Música és un idioma, una mitjàde transmissió d'informació, i això fa que estudiar-la reverteixi en pro-fit d'un mateix: expressió de les pròpies opinions, intercanvi ambaltres persones, formació del criteri, adequació entre les formes i elscontinguts, anàlisi de l'expressió, etcètera.

LLOC DE VACANCES: Aquesta ja és més fàcil, de pregunta: per-dut per algun racó dels Pirineus, o visitant alguna ciutat històrica d'in-terès.

VOLS AFEGIR ALGUNA COSA? A les i els joves músics i músi-ques que munten i baixen estes escales els diria que molt poc és bas-tant, una mica és molt, i molt ho és tot!

David Matheu i Haskell-Bell

Lloc i data de naixement: Tortosa, 13 de març del 1978Lloc de residència: Tortosa

Aquesta vegada us recomanem una pàgina que ofereix reculls de temes relacionats amb la música i l'humor. Moltssón basats en fets reals...

Aquí teniu una pinzellada del que podeu trobar-hi:

MANUAL DEL MÚSIC D'ORQUESTRA IBANDA SIMFÒNICA (són trossos solts, el

podeu baixar sencer en format pdf)

LES 10 REGLES D'OR DE LA MÚSICADE CAMBRA (que no hauries de complir)

l’oriol 2


música i internetper Joan Vidal

http://www.kovacich.com.ar/

CAPÍTOL I (Assaigs)- Al preparar el faristol, el músic s'assegurarà que lamúsica caigui a terra.- Abans de les entrades importants, mirar cap a l'altrecostat, netejar cordes, raspar canyes, repassar pistons,copiar arcs, etc.

CAPÍTOL II (Concerts)- Amb el públic ja en silenci i just abans que eldirector baixi la batuta, acomodar-se sorollosa-ment a la cadira o bé ajustar la posició i/o alturadel faristol en forma igualment sorollosa. O miraramb cara de confusió els faristols veïns, tractantde confirmar l'obra que se interpretarà a continua-ció.

CAPÍTOL III (El director)- Mal director: treballa els passatges, exigeixnotes, ritme i afinació i pitjor encara, pretén quel'orquestra faci silenci durant les seves indica-cions, i com si això fora poc, també que les toqui.

CAPÍTOL IV (matisos)- Sota cap concepte els instrumentistes delsmetalls tocaran piano o pianíssim. Els matisos ireguladors són completament subjectius i depe-nen del context. El més segur llavors serà igno-rar-los completament.

1) Tocar tots la mateixa obra.

2) Afina l'instrument abans de tocar, així podràs desafi-nar tota la tarda amb la consciència tranquil·la.

3) Si tots van malament menys tu, segueix als que vanmalament.

4) Intenta aconseguir el màxim de NPS (notes persegon), així guanyaràs la consideració dels incompe-tents.

5) Les indicacions de matisos, fraseig, etc., no han deser observades, solament es posen per adornar la parti-tura.

6) Si un passatge és difícil, toca poc a poc, si és fàcilaccelera. Tot s'arreglarà al final.

7) En cas de dubte no siguis el primer en entrar ni l'últimen acabar.

8) Quant tots hagin acabat de tocar, no has de tocar lesnotes que queden.

9) Una nota correcta tocada fora de tempo és una notaequivocada, i viceversa.

10) Quan et perdis tocant, passa tres fulles avant, queper allí segur passaran.

Hola amics, abans que res BON ANY!

Tenia ganes de contar-vos una cosa que me té intrigat: alguna cosa estranya està passanten esta casa.Sento coses estranyes, instruments que no havia sentit mai, electrònics o elèctrics (no séni com se diuen), cançons (coses paregudes) que parlen d'alumnes, de professors, decoses de la vida...

Fins ara jo me pensava que en el nostre centre ("nostre"..., m'agrada!) només s'ensenya-va música "clàssica", al menys és el que més sento jo. Però fa un temps que escoltocoses noves, músiques que abans no havia sentit mai per aquí.

No és que no me paregue bé no, al contrari, trobo una idea genial fer confluir en un mateixcentre estes músiques, estos estils tan diferents i donar cabuda a diverses realitats musi-cals que passegen pels carrers dels nostres pobles: tradició i modernitat.

Però el que més m'agrada és que són els mateixos alumnes els que participen dels dife-rents estils. Tots tenen com a base la formació clàssica i després cadascú opta per dedi-car una part del seu temps a l'estil que més li atrau. És més, he sentit dir que hi ha alum-nes que avui se mouen entre ordinadors i cables, i demà se posen l'armilla i "au", cap ala rondalla!

Ah, per cert, en estos seguidors del Canalero, Joseret i altres, encara no els he vist, no séni qui són (i no sé què esperen a fer-me una cançoneta!).Als electrònics ja els he vist passar carregats d'aparells i cables, quiilòmetres de cables(que, la veritat sigue dita, no sé que fan amb tants de cables!).

Bé, espero amb il·lusió el dia que pugue vore l'actuació d'estos alumnes que amb lesseues inquietuds contribueixen a enriquir l'ambient musical de la nostra Escola iConservatori.

I per acabar he de fer una confessió, no ho volia dir però no me’n puc estar de contar-ho.L'altra tarda se'm va seure una dona i amb un somriure a la cara va dir: "així que este ésel famós banc"...Me coneixen! :-)Me sento satisfet només per estar aquí entre vosaltres i que me deixeu contar-vos lesmeues cabòries; si a sobre me teniu present... molt agraït.

Fins aviat

[email protected]

escola i conservatori de grau mitjà de la diputació de...

Documents