estudi socioeconòmic de la comarca del berguedà 2004 · gironella, montclar, montmajor, olvan,...

¨ Estudi socioeconòmic de la comarca del Berguedà 2004Desembre del 2004

© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Elaboració de contingutsAutors:Santi Ponce Vivet i Hermínia Andreu Aparicio, amb la col·laboració dels becarisEster Martínez Casadesús i Albert Pol Miró PérezSART, Facultat d’Empresa i Comunicació, Universitat de Vic

Supervisió i coordinació:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Supervisió lingüística:LinguaCom, SL

Direcció editorial:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Disseny gràfic:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Autoedició i fotocomposició:Anglofort, SA

Impressió:Ingoprint, SA

Dipòsit legal: B-51954-2004

La Cambra no comparteix necessàriament les opinions signades pels autors.

Imprès en paper ecològic de 115 g/m2

2

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

Des de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona volem agrairla col·laboració de:

Empreses i institucions

Ajuntament de Berga; Alsina Graells; Associació d’Agroturisme del Berguedà;Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà; Associació d’Empresarisdel Berguedà; Berguedà d’Iniciatives, SL; Consorci del Parc Fluvial; CooperativaRamaders de Muntanya del Berguedà; Cidem; Consell Regulador del Camí dels BonsHomes; Consorci de Formació i d’Iniciatives de Cercs-Berguedà; Consell Comarcal delBerguedà; Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Departament deTreball de la Generalitat de Catalunya; Gremi d’Hosteleria del Berguedà; Museu de lesMines de Cercs; Observatori del Mercat de Treball del Berguedà; Pacte per l’Ocupació delBerguedà; Planafil, SL; Planxisteria Berguedana, SL; Promolleure; Serradora Boix, SA;Servei d’Estudis de Caixa Catalunya; Servei Territorial de Ports i Transports deBarcelona i Tunel del Cadí.

Persones

Josep M. Boix; Dolors Bové; Lourdes Bover; Marta Burgos; Alícia Casart; CarmeCasas; Manel Escobet; Imma Espelt; Josep Font; Martí Font; Rafael Madariaga; RicardMarí; Enric Montañà; Montse Rodríguez; Ramon Roig; Maria Segarra; Maria VictoriaSilberstein; Jordi Simón i Juan Luis Zalbidea.

Agraïments ¨

3

AGRAÏMENTS

¨ Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

¨ Fonts i bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

¨ 1. Definició i delimitació del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

¨ 2. Situació i evolució socioeconòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152.1. Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152.2. Activitat i renda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232.3. Ocupació i mercat laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

El canvi de model del mercat de treball al Berguedà . . . . . . . . . . 382.4. Indicadors socials i de qualitat de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

¨ 3. L’activitat econòmica al territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 493.1. Estructura econòmica: trets principals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 493.2. Agricultura i ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Serradora Boix, SL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 563.3. Indústria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

El Berguedà industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62Planafil, SA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65Planchisteria Bergadana, SL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

3.4. Construcció i habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 683.5. Serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

Un exemple de projecte turístic: el Camí dels Bons Homes . . . . . 80El futur del desenvolupament turístic del Berguedà . . . . . . . . . . . 82

¨ 4. Factors determinants de la localització de l’activitat . . . . . . . . . . . . 874.1. Especialització i diversitat del teixit productiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

Cap al repoblament productiu i sotenible: la localització de la deslocalització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

4.2. Disponibilitat de sòl industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 954.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1014.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà . . . . . . . . . . . . 1114.5. Entitats de promoció econòmica territorial més representatives . . . . 116

¨ 5. Estudi monogràfic: El sector serveis al Berguedà: un futur tangible 125

¨ 6. Síntesi i principals conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

Índex ¨

5

ÍNDEX

¨ L’Estudi socioeconòmic de la comarca del Berguedà 2004 s’emmarca dins lacol·lecció d’estudis econòmics comarcals que la Cambra de Comerç de Barcelona vainiciar l’any 2003 amb l’estudi dedicat a Osona. Aquesta col·lecció neix amb el propòsitde satisfer una demanda d’informació cada vegada més exigent per part de les nostresempreses sobre l’àmbit territorial més proper en el qual desenvolupen la seva activitateconòmica.

L’objectiu de l’Estudi socioeconòmic de la comarca del Berguedà 2004 és copsar larealitat econòmica i social de la comarca per donar-la a conèixer a la societat, al mónempresarial i als responsables polítics, de manera que faciliti la presa de decisions enbenefici del progrés econòmic de la comarca i del país en conjunt. A més, pretén serun instrument de diàleg, de reflexió i de debat entre els agents econòmics i socialssobre el futur del Berguedà. Per això, hem volgut comptar amb la col·laboració dediverses institucions de promoció econòmica de la comarca, amb l’experiència reald’alguns empresaris, i amb l’opinió de tècnics experts i coneixedors de la realitateconòmica de la comarca, que ens han donat la seva visió personal sobre el futur delBerguedà. A tots i totes, moltes gràcies.

En definitiva, amb aquest Estudi ens hem proposat explicar el passat, situar el present,projectar escenaris de futur i recomanar camins de millora per a l’economia delBerguedà.

Els vostres suggeriments i les vostres aportacions enriquiran aquest Estudi i faran lesedicions futures encara més interessants.

Miquel Valls i MasedaPresident de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Presentació ¨

7

PRESENTACIÓ

Fonts ¨

n Virt-guedà-NFO. Societat del Coneixement i Ocupació al Berguedà. Informe final(Març 2001). Berga: Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà.

n Gestió i Iniciatives Rurals. Nous jaciments d’ocupació en el sector primari a lacomarca del Berguedà. Berga: Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà.

n Consell Comarcal del Berguedà (febrer 2004). Anàlisi DAFO. Document per al’elaboració de la diagnosi estratègica territorial de la comarca del Berguedà. Berga:Consell Comarcal del Berguedà.

n Servei d’Acció Comarcal (març 2002). Pla comarcal de muntanya 2001-2005.Diagnosi socioeconòmica. Programa d’actuacions i marc financer. Berguedà.Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Programa de Política Generalde Muntanya.

n Consell Econòmic i Social del Berguedà (1995). Pla estratègic del Berguedà.Diagnosi socioeconòmica de la comarca del Berguedà. Objectiu central, líniesestratègiques i escenaris de futur. Propostes d’accions. Informe de priorització i plad’acció. Berguedà: Consell Econòmic i Social del Berguedà.

n Pacte territorial de desenvolupament de promoció econòmica i ocupació delBerguedà (juliol 2000). Projecte de desenvolupament (2001-2003). Berguedà.

n Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà. Memòria d’activitats (2003).Cercs: Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà.

n Pacte territorial de desenvolupament de promoció econòmica i ocupació delBerguedà (2000). Pacte territorial pel desenvolupament i l’ocupació del Berguedà.Berguedà.

n Dossier Econòmic (2004). Informe empresarial de Catalunya 2004. Barcelona: GrupDossier.

Bibliografia ¨

n Anuario de Fomento de la Producción (2003).

n Miquel Barceló (2003). Catalunya, un país industrial. Barcelona: Pòrtic, p.93-95.

n Cambra de Comerç de Barcelona; Diputació de Barcelona (2004). Informe territorialde la província de Barcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona;Diputacióde Barcelona.

n Caixa Catalunya (2004). Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2004. Estimaciódel PIB comarcal 2003. Barcelona: Caixa Catalunya.

n Josep Camprubí (2000), 100 empresaris a la Catalunya central. Regio’7, Sèrie «Gentd’Empresa» Manresa.

Fonts i bibliografia ¨

9

FONTS I BIBLIOGRAFIA

n Consell de Cambres de Catalunya (2001). Memòria econòmica de Catalunya.Barcelona: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

n C.Miralles; Josep Santandreu; Francesc Solà; Antoni Soy; Yolanda Ursa (maig 1990).El Berguedà. Una Comarca d’industrialització antiga. Barcelona: Caixa Catalunya.

n Josep M. Gasol; Antoni Pladevall; Antoni Bach. Gran geografia comarcal deCatalunya. El Bages. El Berguedà i el Solsonès. Barcelona: Fundació EnciclopèdiaCatalana.

n Servei d’Acció Comarcal (març 2002). Pla comarcal de muntanya 2001-2005.Diagnosi socioeconòmica. Programa d’actuacions i marc financer. Berguedà.Departament de Política territorial i Obres Públiques. Programa de Política Generalde Muntanya.

n Joan Miquel Piqué Abadal (coord.) (2002). La inversió de l’Administració Central a laprovíncia de Barcelona en el període 1995-2000. Barcelona: Institut d’EstudisRegionals i Metropolitans de Barcelona.

¨ Webs

n www.agroturisme_bergueda.comn www.berguedaturisme.comn www.berguedainiciatives.comn www.cambrabcn.esn www.caixacatalunya.esn www.camidelsbonshomes.comn www.cfi.comn www.ccoo.esn www.diba.esn www.gencat.netn www.gremihosteleriabergueda.comn www.idescat.esn www.incasol.esn www.ine.esn www.lacaixa.esn www.ramadersbergueda.comn www.xtec.es

10



La comarca del Berguedà històricament s’inscriu dins del nucli fundacional deCatalunya, a la Marca Hispànica de l’època carolíngia, d’on va sortir el potencial humàque durant l’època de Guifré el Pilós va repoblar la resta del territori. L’any 1936, en ladarrera divisió territorial de Catalunya, va esdevenir una de les 41 comarques actuals.Des del punt de vista paisatgístic comprèn dues unitats ben diferenciades, que laparteixen de nord a sud, i Berga n’és el límit.

L’Alt Berguedà (704,5 km2) està arrecerat als primers contraforts dels Prepirineus iocupa poc més de la meitat del territori. Comprèn els municipis de Bagà, Berga,Borredà, Capolat, Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs,Fígols, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, la Nou de Berguedà, la Pobla deLillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada.L’altitud mitjana dels municipis esmentats és de 1.017 m, atès el caràcter muntanyenc

1. Definició i delimitació del territori ¨

11

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ

DEL TERRITORI

Mapa 1.1. El Berguedà. Mapa de Catalunya comarcal ¨Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

de l’Alt Berguedà. Contrasta amb el Baix Berguedà (480,39 km2), situat a l’extremseptentrional de la Depressió Central Catalana, amb un territori més suau que la meitatnord, encara que està força erosionat pel curs dels rius i dels torrents que el travessen.Aquesta subcomarca està formada pels municipis d’Avià, Casserres, l’Espunyola,Gironella, Montclar, Montmajor, Olvan, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlèsi Viver i Serrateix, i l’altitud mitjana és de 661 m.

El Berguedà limita al nord, de forma natural, amb l’Alt Urgell, la Baixa Cerdanya i elRipollès; per contra, els límits amb el Solsonès per ponent, amb el Bages per migdia iamb Osona per llevant, són més convencionals, de forma que els seus límits es fonen enun mateix paisatge. Són divisions parroquials i jurisdiccionals heretades de l’edat mitjana,

12



¨ Mapa 1.2. El Berguedà. Mapa municipalFont: Institut Cartogràfic de Catalunya

1. Avià

2. Bagà

3. Berga

4. Borredà

5. Capolat

6. Casserres

7. Castell de l’Areny

8. Castellar de n’Hug

9. Castellar del Riu

10. Cercs

11. Fígols

12. Gironella

13. Gisclareny

14. Gósol

15. Guardiola de Berguedà

16. La Nou de Berguedà

17. La Pobla de Lillet

18. La Quar

19. L’Espunyola

20. Montclar

21. Montmajor

22. Olvan

23. Puig-reig

24. Sagàs

25. Saldes

26. Sant Jaume deFrontanyà

27. Sant Julià de Cerdanyola

28. Santa Maria de Merlès

29. Vallcebre

30. Vilada

31. Viver i Serrateix

Solsonès

Bages

Alt Urgell

Cerdanya

Ripollès

Osona

8

15

213

25

11

14 2717

29

7

1021

9

15

20

3

30

18

22

24

28

23

31

21

21

612

5

191

1626

4

com, per exemple, el cas de la serra de Busa, una part del municipi de Montmajor peròdins de la comarca del Solsonès. La comarca del Berguedà s’inscriu dins de la provínciade Barcelona, amb l’excepció de Gósol, que és un municipi de Lleida.

El Llobregat vertebra la comarca. Neix a Castellar de n’Hug i rep, en el curs alt, lesaigües de l’Arija, a l’alçada de la Pobla de Lillet, i del Bastereny a Guardiola deBerguedà, entre d’altres. A partir d’aquí el Llobregat discorre en direcció sud i passa perCercs (on hi ha el pantà de la Baells, amb una capacitat de 115 hm3), Berga, Gironella iPuig-reig, les poblacions que apleguen els dos terços dels habitants del Berguedà.

La ciutat de Berga és la capital històrica i econòmica de la comarca. Solament amb unaextensió de 22,56 km2, s’hi concentra gairebé la meitat de la població comarcal (40 %)i una bona part dels seus serveis. La resta es reparteix entre els altres 30 municipis delBerguedà.

Des del punt de vista orogràfic, l’Alt Berguedà concentra els punts més elevats de lacomarca. Comabona, de 2.547 m, al límit amb la Cerdanya, és el més destacat,juntament amb el Pedraforca, de 2.497 m, una muntanya singular per la seva forma queha esdevingut signe d’identitat. A més a mes, destaquen les serres del Cadí i delMoixeró, reconegudes com a parc natural; les del Verd, a l’oest; d’Ensija, a Rasos dePeguera; de Catllaràs, a l’est, i les de Queralt i de Picancel, que marquen els límits ambel Baix Berguedà, on hi ha la cota mínima de 350 m d’altitud. Com a conseqüència del’erosió, a l’Alt Berguedà els pendents superen el 35 %, mentre que al Baix Berguedàvan del 5 % al 20 %.

Aquestes diferències orogràfiques provoquen, també, variacions en el clima. Aixídoncs, de nord a sud n’hi ha de tres tipus: el subalpí, el mediterrani de muntanya altai el mediterrani de muntanya mitjana. Els dos primers corresponen a l’Alt Berguedà,mentre que el darrer es dóna més al Baix Berguedà. A l’Alt Berguedà les temperaturessón relativament més baixes. Per exemple, a l’observatori meteorològic de Gisclareny,l’any 2002 es va registrar una temperatura mensual mitjana de 9,1 ºC, unes mínimesdiàries de 5,2 ºC i unes màximes de 13,8 ºC, mentre que al de la Quar la mitjanamensual va ser d’11,7 ºC, les mínimes diàries, de 7,1 ºC i les màximes, de 18,1 ºC. AGuardiola de Berguedà va gelar 91 dies, mentre que a la Quar, solament 25. Aixímateix, les precipitacions més abundants es donen a l’Alt Berguedà; per exemple, a laQuar, durant l’any 2002 es van registrar 897 l concentrats en 126 dies, en canvi, al’observatori de Gisclareny es van registrar 1.153 l en 166 dies. En els dos casos, però,la pluja és més abundant a l’estiu que a l’hivern.

Els subclimes esmentats condicionen la tipologia i la distribució de la vegetació. Entermes generals, es tracta de sòls calcaris poblats d’una extensa massa forestal.Destaquen tres parts ben diferenciades. La primera és l’estatge subalpí, que correspona la part alta de l’Alt Berguedà, caracteritzat principalment pel pi negre (pinus mugo),que forma grans pinedes per tota la zona que contrasten amb el ginebró (juniperuscommunis), present a les clarianes. La segona part és l’estatge muntà on, englobat perla part baixa de l’Alt Berguedà, hi predomina sobretot el pi roig (pinus sylvestris),considerat l’arbre més abundant de la comarca; a la part baixa d’aquest estatge tambées pot trobar boix (Buxus sempervirens) i faig (fagus sylvatica). Finalment, al BaixBerguedà la vegetació és formada bàsicament per pinassa (pinus nigra), alzinars decarrasca (quercetum rotundifoliae) i boscos de roure de fulla petita (quercus cerrioides),que conviuen amb els conreus, bàsicament de cereals, i les pastures §

13

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ

DEL TERRITORI

2.1. PoblacióEvolució demogràfica: trets principals ¨

Segons el padró continu publicat al web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any2003 la comarca del Berguedà tenia 38.955 habitants, distribuïts en 31 municipis. Lestres quartes parts d’aquests municipis tenien menys de 1.000 habitants, 6 no arribavenal centenar de veïns, i 7 n’acollien entre 1.000 i 5.000. A Berga hi havia empadronats15.437 habitants.

Al llarg de la primera meitat del segle XX la població del Berguedà va créixer de formacontinuada. A l’any 1960 hi havia gairebé 48.000 habitants. A partir d’aquesta dècada,i fins al final del segle, hi ha hagut una regressió constant, que contrasta amb elcreixement lent però continuat del conjunt de la població catalana. L’any 2000 s’haviareduït a 38.051 habitants. La disminució de les taxes de natalitat i, sobretot, l’emigraciórural cap a les àrees industrials de les comarques veïnes en serien l’explicació. Entre el1996 i el 2001, la població del Berguedà havia disminuït l’1,6 %, mentre que Catalunyahavia crescut el 2,8 %. El tombant del mil·lenni ha significat també el canvi de tendènciai l’inici d’un cicle de creixement moderat. Després de molts anys d’estancamentdemogràfic, sembla que assistim a la recuperació, bo i considerant que avui elBerguedà té aproximadament la població que ja havia tingut al final del 1920. Entrel’any 2000 i el 2003 va augmentar el 2,4 %.

El motor que ha impulsat l’expansió demogràfica catalana entre el 1996 i el 2001 haestat la natalitat i la immigració estrangera, en contrast amb altres períodes històrics en

2. Situació i evolució socioeconòmica ¨

15

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

1988 311 430 –119 –190 –52 –242 2 0 0 1 1 4 –238 –3571989 299 422 –123 –43 –34 –77 4 5 0 6 0 15 –62 –1851990 296 458 –162 –79 –2 –81 0 2 0 0 0 2 –79 –2411992 281 498 –217 40 –9 31 3 0 0 3 1 7 38 –1791993 290 492 –202 17 –65 –48 4 4 0 0 0 8 –40 –2421994 308 439 –131 98 –48 50 4 0 2 2 0 8 58 –731995 249 450 –201 –42 –51 –93 7 1 6 3 0 17 –76 –2771997 250 491 –241 –30 –25 –55 9 0 1 4 0 14 –41 –2821998 235 471 –236 –34 –27 –61 28 0 42 7 0 77 16 –2201999 263 512 –249 4 7 11 16 2 29 20 3 70 81 –1682000 258 474 –216 –25 –51 –76 10 38 92 84 4 228 152 –642001 257 463 –206 168 –5 163 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.2002 277 515 –238 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Quadre 2.1.1. Fluxos de població. Període 1988-2002. Berguedà.Nombre de persones ¨

s.d.: sense dades

Font: IDESCAT

Naix

emen

ts

Defu

ncio

ns

Sald

o na

tura

l

Rest

a de

Cat

alun

ya

Rest

a d’

Espa

nya

Sald

o m

igra

c. in

t.

Rest

a de

la U

E

Rest

a d’

Euro

pa

Àfric

a

Amèr

ica

Àsia

Tota

l im

mm

igr.e

st.

Sald

o m

igra

cion

s

Sald

o to

tal

Moviment natural Moviment migratori

Migracions internes Immigracions estrangeres

què dominava la immigració procedent d’altres regions peninsulars. De fet, el 90,8 % delcreixement de la població catalana durant aquest període, equivalent a 229.788 persones,s’explica pels fluxos migratoris, en contrast amb el 9,2 % restant, atribuïble a uncreixement natural de 23.282 habitants (resultat de la diferència entre 326.591 naixementsi 303.309 defuncions). Aquest tret característic s’observa en tots els àmbits del territoricatalà, i amb més intensitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, a les comarques gironinesi al Camp de Tarragona, on el saldo migratori és sistemàticament i significativamentsuperior al creixement natural.

A la comarca del Berguedà, el creixement natural de la població ha estat negatiu, ambuna mitjana anual de -196 habitants entre els anys 1988 i 2002. Tal com s’aprecia alquadre 2.1.1., l’any 2000 el saldo migratori intern registrat entre el Berguedà i la restade Catalunya i d’Espanya va ser negatiu (van marxar del Berguedà 76 persones, més deles que van entrar), mentre que el saldo migratori extern va ser positiu en 228 persones,el 77 % de les quals procedien de l’Àfrica i d’Amèrica, el 21 %, d’Europa, i el 2 %, del’Àsia. Amb tot, el creixement de la població berguedana va caure aquest any en64 persones, perquè l’entrada neta d’immigrants no va ser suficient per compensar lacaiguda de la població natural (naixements menys defuncions).

Cal esmentar, també, que segons la Secretaria per a la Immigració del Departament deBenestar i Família i amb dades de l’any 2003, el 5,4 % de les persones que viuen alBerguedà són de procedència estrangera, mentre que en el conjunt de Catalunya és del10 %. El Berguedà, juntament amb el Ripollès (4,1 %), el Priorat (5 %), l’Anoia (5,5 %) iel Pallars Jussà (5,8 %), són les comarques catalanes amb menys estrangers residents.

La participació de la població berguedana en el conjunt de Catalunya és pocsignificativa, i els darrers decennis s’ha anat reduint de forma progressiva. L’any 2003,la població del Berguedà representava el 0,58 % del conjunt d’habitants de Catalunya,mentre que al 1981 en representava el 0,7 %. A més, el conjunt de la població catalanacreix més intensament que no el Berguedà. Com s’observa al quadre 2.1.2., latendència de la població catalana les dues darreres dècades ha esta positiva i creixent,

16



¨ Quadre 2.1.2. Població. Període 1981-2003. Nombre de persones

Font: IDESCAT, padrons municipals d’habitants del 1986, 1996 i 2003, i censos de població del 1981, 1991 i 2001

Berguedà Catalunya Berguedà/Cat. %

1981 41.630 5.956.414 0,701986 40.677 5.978.638 0,681991 38.965 6.059.494 0,641996 38.606 6.090.040 0,632001 38.087 6.361.365 0,602003 38.955 6.704.146 0,58

Creix. 1986/1981 –2,3 0,4Creix. 1991/1986 –4,2 1,4Creix. 1996/1991 –0,9 0,5Creix. 2001/1996 –1,3 4,5Creix. 2003/2001 2,3 5,4

especialment l’any 2003 respecte del 2002, amb un increment del 3,04 %. Per contra,el Berguedà, després d’un llarg període d’estancament, va començar a créixer a partirde l’any 2001 i d’aleshores ençà la tendència és positiva, encara que el ritme éssignificativament menor que no pas el del conjunt del Principat. Entre el 1981 i el 2003el creixement anual acumulat de Catalunya va ser del 0,6 %, mentre que el delBerguedà se situava en el -0,29 %. L’any 2003 va créixer el 0,94 % respecte de l’anyanterior, de manera que es confirma l’inici d’aquest creixement.

El Berguedà és una de les poques comarques que respecte al 1996 han perdutpoblació, juntament amb el Pallars Jussà, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Ripollès i elBarcelonès, aquesta darrera per motius diferents relatius a la saturació del territori i alspreus de l’habitatge. El comportament demogràfic de les comarques de muntanya delsPirineus i dels Prepirineus el darrer quinquenni es pot distribuir en tres grups detendència. El Berguedà i el Ripollès han patit els efectes de la desindustrialització i lacrisi del sector miner, mentre que el Pallars Jussà és una comarca de base agrícolatradicional i escassament competitiva. Aquests tres casos formen el grup decomarques demogràficament estancades. Un segon grup intermedi és format per lescomarques de l’Alt Urgell, el Solsonès i la Garrotxa, amb creixements moderats queoscil·len entre el 4,4 % i el 5,5 %. Finalment, hi ha el grup de comarques notablementdinàmiques amb creixements compresos entre el 8,4 % del Pallars Sobirà i el 19,7 %de la Cerdanya, on també s’inclouen els casos de la Vall d’Aran i l’Alt Empordà. Eldesenvolupament del sector terciari, especialment del turisme, són els motors quejustifiquen aquest augment demogràfic.

Des de la dècada de 1980-1989 s’ha iniciat un procés de reequilibri territorial de lapoblació catalana que es caracteritza per una pèrdua de pes relatiu del nucli central del’entorn de Barcelona i del Barcelonès, mentre que els augments màxims de poblacióes localitzen a les zones de l’àmbit metropolità. En nivells absoluts, destaquen elsaugments demogràfics de les comarques centrals, de les comarques gironines i delCamp de Tarragona. Durant el període 1996-2001, les comarques centrals mantenenel pes relatiu respecte del conjunt de Catalunya, mentre que el territori metropolità deBarcelona, les comarques gironines i el Camp de Tarragona en guanyen. En conjunt, leszones de màxima expansió demogràfica de la població catalana es concentren al llargd’un corredor litoral i prelitoral que s’estén des de l’Alt Empordà al nord, fins al BaixCamp al sud, en penetracions cap a l’Anoia i Osona. L’excepció dins d’aquest corredorés la comarca del Barcelonès.

La població del Berguedà ocupa per ordre creixent la posició 21 en el conjunt de les41 comarques catalanes, una situació mitjana. Amb tot, quant a superfície territorial, és

17


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.3. Densitat de població. Any 2003 ¨

Font: IDESCAT


Població 38.955 6.704.146 0,58Superfície (km2) 1.183 31.895 3,71Densitat de població (h./km2) 33 210 15,7

una de les comarques menys poblades. Representa el 0,58 % del conjunt de la poblaciói el 3,71 % de la superfície territorial, que dóna una densitat de 32,94 h./km2, quan lamitjana catalana és de 210,19 h./km2 i de 142,1 h./km2 si exceptuem els municipis dela comarca del Barcelonès, una àrea que té una densitat de 15.321 h./km2.

¨ Evolució demogràfica per municipis

En línies generals, el creixement de la població catalana en el període 1996-2003 s’halocalitzat fonamentalment en els àmbits municipals de dimensió mitjana i gran (més de1.000 h.), una tendència que ja s’apreciava en el quinquenni anterior. El Berguedà,però, en termes generals contrasta amb la tendència esmentada, ja que la major part

18



¨ Quadre 2.1.4. Població per municipis. Berguedà. Nombre de persones

1981 1986 1991 1996 2001 2002 2003 1981-2003diferència

Avià 1.827 1.803 1.788 1.810 1.892 1.921 1.935 108Bagà 2.130 2.154 2.129 2.114 2.091 2.133 2.119 –11Berga 13.547 13.766 13.905 14.207 14.509 14.995 15.437 1.890Borredà 488 445 446 471 482 497 498 10Capolat 145 107 59 69 60 54 70 –75Casserres 1.793 1.783 1.672 1.612 1.595 1.562 1.547 –246Castell de l’Areny 49 34 41 52 48 61 66 17Castellar de n’Hug 157 176 162 172 186 192 197 40Castellar del Riu 108 54 63 91 120 124 138 30Cercs 1.901 1.827 1.665 1.496 1.439 1.414 1.376 –525Espunyola, l’ 311 300 270 283 260 275 270 –41Fígols 58 38 33 53 49 52 50 –8Gironella 5.600 5.360 5.009 5.037 4.875 4.899 4.908 –692Gisclareny 21 27 32 30 25 30 30 9Gósol 204 187 201 210 228 235 225 21Guardiola de Berguedà 1.393 1.312 1.254 1.014 968 964 937 –456Montclar 270 258 255 128 120 118 121 –149Montmajor 739 690 494 499 459 465 457 –282Nou de Berguedà, la 148 139 140 155 160 161 155 7Olvan 1.215 1.100 983 950 891 874 896 –319Pobla de Lillet, la 2.003 1.915 1.772 1.566 1.393 1.320 1.359 –644Puig-reig 5.361 5.084 4.746 4.578 4.275 4.269 4.225 –1.136Quar, la 43 39 43 56 76 78 70 27Sagàs 272 255 194 162 156 155 146 –126Saldes 310 339 328 348 311 325 325 15Sant Jaume de Frontanyà 20 23 28 30 26 25 27 7Sant Julià de Cerdanyola1 – – – 217 228 241 240 –Santa Maria de Merlès 305 264 200 183 163 156 154 –151Vallcebre 375 357 308 274 269 266 270 –105Vilada 602 603 546 548 537 538 515 –87Viver i Serrateix 235 238 209 191 196 194 192 –43Berguedà 41.630 40.677 38.975 38.606 38.087 38.593 38.955 –2.675% s/Catalunya 0,70 0,68 0,64 0,63 0,60 0,59 0,58Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.361.365 6.506.440 6.704.146 747.732

1 El 12/07/1993 es va segregar del terme municipal de Guardiola de Berguedà.

Font: IDESCAT

dels municipis mitjans, de tradició industrial, com Gironella i Puig-reig, perden habitantsi tan sols en guanyen Berga, la capital, i la meitat dels municipis de menys de 500 h.ubicats majoritàriament a la part nord-est de la comarca, una àrea de notablecreixement turístic, com són els casos dels municipis de Castellar de n’Hug, Castell del’Areny, Castellar del Riu i Borredà, alguns amb tradició turística. Les prestacionseconòmiques, socials i de serveis de Berga han atret un gran nombre d’habitantsprocedents de la resta de la comarca. Però en molts casos es tracta de residentstemporals que a l’hivern deixen la casa originària per traslladar-se a la capital.

Com s’observa al quadre 2.1.4., els municipis que entre els anys 1996 i 2003 han assolitun creixement més intens, superior al 10 %, són Castellar del Riu, amb un creixementexcepcional del 51,7 %, Castell de l’Areny, la Quar, Castellar de n’Hug i Sant Julià deCerdanyola, tots amb una població inferior a 250 h., que representen el 16 % delsmunicipis de la comarca i l’1,8 % del total de la població del Berguedà l’any 2003.

En el mateix període, Berga, Gósol, Borredà i Avià van assolir un creixement moderatcomprès entre el 5 % i el 9 %. Aquesta darrera ha crescut per la proximitat amb lacapital i els avantatges comparatius que ofereix el preu del sòl, entre d’altres. Gairebéuna quarta part dels municipis de la comarca, 7 dels 31, s’han estancatdemogràficament: Vallcebre, Gisclareny, la Nou de Berguedà, Bagà, Viver i Serrateix iCapolat.

El 52 % dels municipis de la comarca han perdut població en els darrers vuit anysd’anàlisi, que representen el 44,4 % de la població total de l’any 2003. Es tracta d’unaproporció que evidencia la pèrdua de capital i d’activitat d’una gran part del Berguedà.

19


SOCIOECONÒMICA

Mapa 2.1.1. Creixement de la població. Període 1981-2003.Taxa de creixement anual acumulatiu, en percentatge ¨

Font: IDESCAT i elaboració pròpia

Superior a l’1

Del 0 % a l’1 %

Del –1 % al 0 %

Inferior al –1 %

Els municipis que pateixen una regressió entre el 2 % i el 10 % són majoritaris: Sagàs,Montmajor, Cercs, Puig-reig, Guardiola de Berguedà, Saldes, Vilada, Olvan, Fígols,Montclar, l’Espunyola, Casserres i Gironella. Entre les causes principals de la crisidemogràfica de les poblacions esmentades cal considerar la fallida dels sectors tèxtil iminer i l’estancament agrícola. Les tres poblacions amb una pèrdua d’efectiusdemogràfics més importants, compresa entre el -10 i el -16 %, són Santa Maria deMerlès, la Pobla de Lillet i Sant Jaume de Frontanyà.

En una perspectiva històrica i en termes absoluts, els municipis que més hanincrementat la població en els darrers 22 anys (en el període 1981-2003) han estatBerga (1.890 h.), Avià (108 h.) i Castellar de n’Hug (40 h.). Per contra, els municipis quemés població han perdut des del 1981 són Puig-reig (1.136 h.), Gironella (692 h.), laPobla de Lillet (644 h.), Cercs (525 h.), Guardiola de Berguedà (456 h.) i Olvan (319 h.).Però si considerem l’evolució de la població des de l’any 1975 i fins al 2003, elsmunicipis que perden més habitants són Puig-reig (1.530 h., el 26,6 %), Cercs (1.086 h.,el 44,1%), Gironella (759 h., el 13,4 %), la Pobla de Lillet (675 h., el 33,19 %) i Olvan(615 h., el 40,7 %). En canvi, Berga ha incrementat la població de 3.094 h. (25,07 %).

¨ Estructura de la població per sexe i edats

El moviment natural de la població i l’estructura demogràfica per edats del Berguedàrevela el comportament propi d’una societat poc dinàmica i força envellida, ambl’agreujant que es tracta d’una tendència iniciada a la dècada de 1970-1979 que haseguit pràcticament inalterada fins avui. Per contra, el comportament mitjà de lapoblació catalana és menys acusat i des de mitjan dècada de 1990-1999 ha tingut llocun redreçament progressiu de les variables demogràfiques.

Com assenyala el 2.1.5., l’any 2002 la taxa de creixement vegetatiu al Berguedà va serdel -6,16 ‰, mentre que a Catalunya va ser positiva (1,7 ‰). L’any 1996, la taxade creixement del Berguedà era lleugerament superior (-5,85 ‰) i la de Catalunya, del0,19 ‰. Aquest mateix any, les taxes de natalitat i de mortalitat berguedanes eren del5,98 ‰ i de l’11,83 ‰, respectivament, mentre que aquest mateix indicador per alconjunt de Catalunya era del 8,94 ‰ per a la natalitat i del 8,75 ‰ per a la mortalitat.El 2002, la taxa de natalitat havia crescut lleugerament respecte del 1996, ja quese situava en el 7,18 ‰, 3,35 punts per sota de la taxa del conjunt de Catalunya

20



¨ Quadre 2.1.5. Taxes de natalitat, mortalitat i creixement vegetatiu.En tant per mil

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT

Berguedà Catalunya

1996 2002 1996 2002

Taxa de natalitat 5,98 7,18 8,94 10,53Taxa de mortalitat 11,83 13,34 8,75 8,83Creixement vegetatiu –5,85 –6,16 0,19 1,70

(10,53 ‰). La taxa de mortalitat, però, també s’havia incrementat fins al 13,34 ‰, quanla de Catalunya solament ho havia fet 0,08 punts (8,83 ‰); unes variables genspropícies per al creixement natural.

Segons la informació facilitada en els darrers dos censos de població, el nombred’habitants joves respecte al total del Berguedà ha disminuït considerablement, i tambéha disminuït la població potencialment activa, encara que menys que el conjunt deCatalunya, i, per contra, s’ha incrementat notablement la població senil. L’any 1996, elshabitants de menys de 14 anys representaven el 12,6 % de la població, i el 2003, l’11,2 %;els adults compresos entre 15 i 64 anys es van mantenir en el 63,7 %, i la poblaciógran de més de 65 anys va augmentar del 24,1 % al 25,2 %, aproximadament unaquarta part de la població total. L’índex d’envelliment, que relaciona el total de poblaciómés gran de 64 anys amb la de menys de 15 anys, té un valor de 225,5 el 2003, mentreque la mitjana de Catalunya és de 124,5, el 55,5 % del valor del Berguedà. Aixòsignifica que al Berguedà per cada 9 persones més grans de 64 anys només n’hi ha 4menors de 15, quan a Catalunya la proporció és de 5 a 4. Com s’aprecia en els altresindicadors del quadre 2.1.6., la població berguedana presenta un índex d’infantesabaix, fet que comporta un índex elevat de dependència senil i poc recanvi de lapoblació en edat productiva.

La piràmide següent sobre l’estructura de la població berguedana per edats és, segonsel que s’ha esmentat, la pròpia d’un país desenvolupat, on la base s’estreny de maneranotable i per contra, el cap, on es concentra la població senil, té una participació méselevada sobre el conjunt dels grups d’edat. Una realitat creixent que sens dubte té unsefectes determinants sobre el mercat de treball i sobre la despesa social.

L’estructura de la població berguedana per sexes segons trams d’edat de cinc anyssegueix les mateixes pautes que a Catalunya. Això és, fins als aproximadament 50 anysen tots els trams hi ha una proporció lleugerament més gran d’homes que no pasde dones. Per contra, a partir de l’edat esmentada, i de forma progressiva, el nombre dedones respecte al d’homes és cada vegada superior, de manera que el nombre

21


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.6. Indicadors d’estructura d’edats. Any 2003 ¨

Berguedà Catalunya

Índex d’envelliment1 220 124Índex d’infantesa2 11 14Índex de dependència juvenil3 18 20Índex de dependència senil4 39 25Índex de recanvi de la població d’edats actives5 88 87Relació de nens per dones en edat fèrtil6 16 20

1 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys2 Habitants de 0 a 14 anys i més per 100 habitants del total de població3 Habitants de menys de 15 anys per 100 habitants de 15 a 64 anys 4 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de 15 a 64 anys5 Habitants de 60 a 64 anys i més per 100 habitants de 15 a 19 anys6 Habitants de 0 a 4 anys per 100 dones de 15 a 49 anys

Font: IDESCAT, estimacions de població postcensals per a Catalunya i elaboració pròpia

d’homes menors de 50 anys representa el 52,2 % (el 51,4 % per al conjunt català)del total de població d’aquest tram. Destaca el gran nombre de dones vídues majorsde 75 anys (dos terços del total de dones d’aquest grup d’edat) respecte al mateix tramd’homes, fet que ens confirma per al Berguedà una esperança de vida masculinaclarament inferior a la de les dones. Per exemple, en el tram de més de 85 anys, l’any2003 hi havia 382 homes per 790 dones. Sobre el total de la població, la participacióde les dones més grans de 85 anys era del 4 %, mentre que la d’homes era del 2 %, ia Catalunya la proporció del mateix grup d’edat era del 2,6 % i de l’1,1 %,respectivament.

Síntesi

La comarca del Berguedà té un territori poc poblat que es deriva del retardhistòric del seu creixement demogràfic. Després de dècades continuades depèrdua d’efectius humans, s’ha iniciat un procés de recuperació lent i moltdesigual. De fet, encara es mantenen indicadors negatius, com ara elcreixement natural, que es compensen, només en part, amb la immigracióestrangera.

En una perspectiva històrica, el Berguedà ha deixat de ser una reserva d’efectiushumans per convertir-se en terra d’acollida per al turisme residencial i per a laimmigració estrangera que cerca treball. Cal tenir present que el Berguedà ésuna de les comarques catalanes amb menys densitat de població.

La població del Berguedà està distribuïda en el territori de forma desigual, ambuna clara tendència a la polarització. El relleu trencat al Baix Berguedà imuntanyenc a l’Alt Berguedà, juntament amb l’extensa superfície forestal, creengrans àrees escassament poblades. Les tres quartes parts dels pobles delBerguedà tenen menys de 1.000 habitants. Per contra, el gruix de la població es concentra a Berga i també a Gironella i Puig-reig, encara que menys. El

22



¨ Gràfic 2.1.1. Piràmide de la població per sexe i edat. Berguedà. Any 2003Font: IDESCAT

012345

>8480-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4

0 1 2 3 4 5

Edat

% Homes % Dones

6789 6 7 8 9

dinamisme demogràfic dels municipis del Berguedà també és desigual. De fet,la meitat de les poblacions de la comarca segueixen immerses en la crisidemogràfica.

Un altre element que destaca en la demografia del Berguedà és l’envellimentcontinuat. Es consolida una estructura demogràfica poc dinàmica marcada perla crisi de les poblacions principals del Berguedà, en part afectades peltancament d’empreses dedicades a la indústria tèxtil, la mineria del carbó ila producció d’àrids; el creixement de petites poblacions reorientades cap alsector turístic i on s’han construït segones residències i, finalment, la concentracióde la població a la capital, centre d’atracció de la resta de la comarca queconcentra una bona part dels serveis educatius, sanitaris, comercials iadministratius. Per tant, es consolida una certa macrocefàlia comarcal,amplificada per la pèrdua de pes específic de les poblacions mitjanes.

2.2. Activitat i renda

Evolució de l’activitat ¨

Durant el període 1998-2003, la comarca del Berguedà va registrar un taxa decreixement del PIB de l’1,2 % interanual, segons les estimacions comarcals de CaixaCatalunya1 recollides al gràfic 2.2.1., un creixement d’1,7 punts inferior de mitjana anualrespecte del creixement de Catalunya (2,9 %). Els creixements negatius dels anys 1998i 2003 pesen en el conjunt del període i esmorteeixen el creixement intens dels anys1999, 2000 i 2002. La tendència negativa del PIB del Berguedà a curt termini éscontrària a l’evolució del conjunt de Catalunya, on l’any 2003 la taxa real de variacióinteranual era de l’1,69 %. L’alentiment general del creixement de l’any 2003 respectede l’any anterior s’ha deixat notar de forma més intensa al Berguedà que al conjunt deCatalunya, amb un retrocés de l’1,71 %. En canvi, des de l’any 1999 fins al 2002 elcreixement del PIB al Berguedà va ser més intens que el del conjunt del Principat. Lesdades recents del PIB estimades per Caixa Catalunya2 per a l’any 2003 trenquenbruscament la tendència esmentada. Com a conseqüència, l’any 1997 el Berguedàtenia una participació del 0,51 % en el PIB català, una proporció que ha disminuït finsal 0,44 % l’any 2003.

L’estructura sectorial del PIB de l’any 2003 tendeix a convergir cap al model català,però al Berguedà encara es mantenen comportaments propis d’una economiacaracteritzada per un pes específic del sector primari (5,3 %) molt superior al deCatalunya (1,6 %), i per una indústria de llarga tradició, on els nous subsectorsindustrials de la comarca han permès de mantenir la importància del sector. Poc mésd’un terç de la riquesa generada al Berguedà l’any 2003 (34,1 %) recau sobre el sectorindustrial, tres punts per sobre del pes d’aquest sector en el conjunt del PIB català(vegeu el quadre 2.2.1.). El pes del sector de la construcció expressa el potencial decreixement de la construcció a la comarca, amb resultats evidents per a l’any 2003(vegeu l’apartat 3.4); representa el 12,8 % del PIB del Berguedà, mentre que a

23


SOCIOECONÒMICA

1 La sèrie de creixement total del PIB estimada per Caixa Catalunya no coincideix amb les dades oficials publicades perl’IDESCAT, perquè la primera és el resultat de la suma dels VAB sectorials (per tant, no inclou impostos), mentre que lasegona és la que s’ajusta a la definició estricta de PIB (inclou impostos).

2 Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa Catalunya, 2004.

Catalunya es redueix al 7,8 %. La comarca aporta el 0,7 % del PIB de la construccióde Catalunya. Finalment, es fa palès el potencial de desenvolupament del sector terciarique aporta el gruix del PIB del Berguedà (47,8 %), un valor que encara és lluny del59,4 % de participació dels serveis en la generació de riquesa de Catalunya. El sectorserveis del Berguedà representa el 0,4 % del conjunt català.

¨ Producció i renda per habitant

Com s’observa al gràfic 2.2.2., el PIB/càpita de la comarca del Berguedà l’any 2003 vaser de 10.704,7 €, el 75,4 % de la mitjana catalana (14.197,8 €). En el quinquenni queva de 1998 al 2002, el PIB/càpita del Berguedà va créixer més intensament que enel conjunt de Catalunya. Però la caiguda del PIB l’any 2003 va trencar les expectativesde creixement generades. Juntament amb les comarques de la Ribera d’Ebre (–3,07 % detaxa real de variació entre l’any 2002 i el 2003), el Priorat (–2,11 %), les Garrigues(–1,18 %), el Garraf (–1,18 %), la Segarra (–0,96 %) i el Ripollès (–0,5 %), el Berguedàse suma a la llista d’excepcions al creixement generalitzat de les comarques catalanesdurant el 2003.

24



Berguedà Catalunya Berguedà/Cat. Berguedà Catalunya

MEUR % Pes sector / total

Primari 22 1.533 1,5 5,3 1,6Indústria 142 29.726 0,5 34,1 31,2Construcció 53 7.396 0,7 12,8 7,8Serveis 200 56.530 0,4 47,8 59,4Total 417 95.184 0,4 100,0 100,0

¨ Quadre 2.2.1. PIB sectorial i pes de cada sector. Any 2003

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa Catalunya

¨ Gràfic 2.2.1. Creixement del PIB. Taxa de de variació interanual, en percentatgeFont: Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa de Catalunya

Berguedà Catalunya

6

4

2

0

-2

-4

-6

-8

-101998 1999 2000 2001 2002

Taxa

de

varia

ció

inte

ranu

al e

n %

2003

-7,82

3,923,76 2,59

2,191,71

2,90

5,274,35

2,80

4,32

-1,69

Ara bé, s’ha de tenir en compte que quan la unitat territorial és reduïda, com és el casde la comarca, les transferències interterritorials i els desplaçaments diaris delshabitants poden tenir un pes decisiu que desvirtua parcialment els càlculs delPIB/càpita com a indicador del nivell econòmic d’un territori. Així, si es fa la comparacióentre Catalunya i el Berguedà en termes de renda familiar bruta disponible (RFBD) i node PIB/càpita, els resultats indiquen una posició millor del Berguedà respecte de lamitjana catalana (vegeu el quadre 2.2.3.).

En primer lloc, s’observa que entre el 1986 i el 1993 l’índex d’RFBD/càpita es vamantenir pràcticament constant –poc més de quatre punts per sota de la mitjana deCatalunya, segons dades de l’Idescat. Des de l’any 1994, i com a mínim fins al 1996,lamentablement el darrer any amb dades disponibles, la renda per càpita ha tendit aaugmentar fins a situar-se al 98,65 % de la mitjana catalana. Per tant, quan el criteri per

25


SOCIOECONÒMICA

Gràfic 2.2.2. PIB per càpita. Berguedà. Índex Catalunya = 100 ¨Font: Elaboració pròpia a partir de la Caixa Catalunya i de l’IDESCAT

70,2

72,1

73,3

74,2

76,4

75,4

78

77

76

75

74

73

72

71

70

691998 1999 2000 2001 2002 2003

70,2

72,1

73,3

74,2

76,4

75,4

Índe

x

Quadre 2.2.2. Evolució del PIB. Euros constants del 1995 ¨


PIB PIB/càpita

Berguedà Catalunya Bergu./Cat. Berguedà Catalunya BerguedàMEUR % €/h. Índex Cat.=100

1998 361 82.604 0,4 9.437,4 13.436,8 70,21999 380 85.844 0,4 9.971,4 13.826,1 72,12000 397 89.075 0,4 10.433,4 14.224,7 73,32001 407 91.571 0,4 10.686,1 14.394,9 74,22002 424 93.580 0,5 10.986,4 14.382,7 76,42003 417 95.184 0,4 10.704,7 14.197,8 75,4

mesurar el nivell de riquesa relativa de la població resident en un territori determinatés el PIB/càpita, el Berguedà se situa en un nivell més baix de la mitjana catalanaque quan es mesura en termes d’RFBD/càpita. Aquesta diferència s’explicafonamentalment pel fet que una part important de la renda de les famílies residents alterritori del Berguedà no és produïda a la comarca, tal com posa de manifest l’elevadamobilitat laboral característica del territori. Com es pot veure al quadre 2.2.4., unpercentatge important de la població potencialment activa de la comarca (8,34 %), ons’enregistra l’RFBD, treballa en una comarca veïna o forma part de l’eix del Llobregat,que és on s’enregistra la seva aportació al PIB. Per exemple, l’any 1996 –darrera dada

26



¨ Quadre 2.2.3. Renda familiar bruta disponible (RFBD)

Font: IDESCAT

RFBD RFBD/h.

Berguedà Catalunya Berguedà Catalunya BerguedàMEUR Euros Índex Cat.=100

1986 154 23.535 3.787 3.931 96,31987 169 26.312 4.194 4.382 95,71988 184 29.252 4.617 4.859 95,01989 202 32.004 5.113 5.302 96,41990 234 37.831 5.957 6.253 95,31991 257 42.080 6.588 6.931 95,11992 272 44.775 6.975 7.352 94,91993 292 47.929 7.535 7.863 95,81994 305 49.393 7.895 8.101 97,51995 330 53.442 8.586 8.763 98,01996 358 57.287 9.280 9.407 98,7

¨ Quadre 2.2.4. Mobilitat obligada per desplaçaments de residència-treballentre comarques. Any 1996. En percentatge de població

Font: IDESCAT

Entren al Berguedà Surten del Berguedà

Alt Urgell 7 9Bages 436 760Baix Llobregat 19 62Barcelonès 85 501Cerdanya 10 70Osona 61 278Ripollès 9 36Solsonès 36 90Vallès Occidental 25 90Altres 141 174Total desplaçaments entre comarques 829 2.070

disponible– sortien per motius de treball 2.070 residents del Berguedà i n’entravennomés 829 d’altres comarques –que representa el 40 % dels que surten. El Bages ésla comarca principal de mobilitat obligada per desplaçaments entre residència i treballa causa de la importància econòmica i de la facilitat d’accés. Representa més de lesdues terceres parts dels desplaçaments a fora del Berguedà i més de la meitat dels que hi entren. El segon lloc en nombre de desplaçaments diaris per motius de feinal’ocupa el Barcelonès, amb 501 persones que surten del Berguedà cap a la comarcaesmentada i 85 que hi entren. En tercera posició trobem Osona, que rep 278 berguedansi que mobilitza 61 osonencs, principalment procedents del Lluçanès, que es dirigeixenal Berguedà per motius de treball. En menor grau, segueixen les comarques delSolsonès, el Vallès Occidental, la Cerdanya, el Baix Llobregat, el Ripollès i l’Alt Urgell.

La major part dels desplaçaments per motius de treball dels residents als municipis delBerguedà s’efectuen cap a altres municipis de la mateixa comarca (10.802 desplaçamentsdiaris), el 30,5 % dels quals tenen com a destí Berga. S’estableix, doncs, una teranyinade relacions entre les diferents poblacions del Berguedà no solament per motius detreball sinó també per accedir a serveis, i a infraestructures d’oci i de lleure, entred’altres, que, segons la diagnosi socioeconòmica del març del 2002 del Pla comarcalde muntanya 2001-2005, permet de parlar per a la comarca de quatre sistemesurbans: el de Berga, format per 14 municipis, el de Gironella (amb Olvan), el de Bagà(amb Gisclareny), i el de Castellar de n’Hug (amb la Pobla de Lillet). Viver i Serrateixs’integra en el sistema urbà de Navàs, al Bages, i Santa Maria de Merlès, en el de Pratsde Lluçanès, a Osona.

27


SOCIOECONÒMICA

¨ Quadre 2.2.5. Evolució de la RFBD als municipis de més de 1.000 h.Indicador de nivell econòmic d’1 a 10

Nota: Els barems dels estrats de nivells de renda de l’any 2001 difereixen lleugerament dels barems de l’any anterior,fonamentalment perquè s’han adaptat a la variació de la renda d’un any a l’altre.Per a més informació, mireu la nota metodològica de l’Anuario Económico de España 2003 i 2004

4: RFBD/h. entre 8.225 i 8.800 € (2001) i entre 9.000 i 9.700 € (2002)5: RFBD/h. entre 8.800 i 9.700 € (2001) i entre 9.700 i 10.800 € (2002).6: RFBD/h. entre 9.700 i 10.650 € (2001) i entre 10.800 i 11.500 € (2002)7: RFBD/h. entre 10.650 i 11.500 € (2001) i entre 11.500 i 12.300 € (2002)

*La mitjana de la comarca del Berguedà és una mitjana aritmètica, no ponderada.

Font: Anuario Económico de España de “la Caixa”

Variació1997 1998 1999 2000 2001 2002 1997-2002

Avià 6 6 6 7 5 5 6Bagà 6 6 6 6 4 6 6Berga 7 7 7 7 5 6 6Casserres 6 5 6 6 4 5 6Cercs 6 5 6 6 4 5 6Gironella 7 6 6 6 4 6 6Guardiola de Berguedà 6 6 6 – – – –Pobla de Lillet, la 6 6 5 6 4 5 5Puig-reig 6 6 6 7 5 6 5

Berguedà* 6,2 5,9 6 6,4 4,4 5,5 6

Un altre indicador disponible per estudiar la convergència en renda per càpitaterritorial és el que s’inclou a l’Anuario Económico de España, editat pel Serveid’Estudis de la Caixa (quadre 2.2.5.). En aquest Anuario s’estima un índex de nivelleconòmic per a tots els municipis de més de 1.000 habitants, que va de l’1 al 10. El quadre 2.2.5. presenta les estimacions d’aquest indicador per als 9 municipis de la comarca del Berguedà que tenien més de 1.000 habitants entre els anys 1997i 2002.

Segons aquestes dades, s’observa que l’any 2002 les poblacions registrades delBerguedà tenien uns nivells de RFBD/càpita compresos entre 10.800 i 11.500 €. Laseva evolució ha variat lleugerament al llarg dels anys d’estudi. L’any 1998 presentavauna disminució del nivell de renda, especialment pronunciada als municipis deCasserres i Cercs, vinculat a la caiguda del PIB esmentada a l’apartat anterior, que esva recuperar de manera progressiva els anys 1999 i 2000. Aquest darrer any, Avià iPuig-reig van passar del nivell 6 al 7. L’any 2002, el darrer disponible, la renda degairebé tots els municipis ressenyats va incrementar la puntuació, amb l’excepciód’Avià, que es va mantenir en els mateixos nivells. La mitjana de la renda va créixer alBerguedà del 4,4 l’any 2001 al 5,5 el 2002, 2,5 punts per sota de la mitjana de lespoblacions catalanes de més de 1.000 habitants.

Si a cada un dels índexs de nivell econòmic que oscil·len entre 1 i 10 s’assigna un nivellde renda equivalent al punt mitjà de l’interval a què fa referència, es comprova que l’any2002 la renda per càpita del Berguedà és un 15,4 % inferior a la del conjunt deCatalunya (10.700 € davant dels 12.650 € del Principat). També es posa de manifestque entre els anys 1997 i 2001, l’RFBD/càpita dels municipis del Berguedà de més de1.000 habitants era d’11.150 €, la mateixa renda que els municipis de Catalunya demés de 1.000 habitants.

Síntesi

La tendència negativa del PIB del Berguedà l’any 2003 (-1,69 %) és contrària al’evolució del conjunt de Catalunya i trenca el creixement continuat del període1999-2002. L’estructura sectorial del PIB del Berguedà per a l’any 2003respecte dels anys anteriors tendeix a convergir cap al model català, peròencara manifesta un retard històric, sobretot per la sobredimensió del’agricultura i la ramaderia i per la distància del pes específic dels serveisrespecte del conjunt català.

En el quinquenni que va de 1998 a 2002, el PIB/càpita del Berguedà s’ha anat aproximant al del conjunt de Catalunya, en créixer de forma més intensaa la comarca. Si bé aquesta tendència es va trencar l’any 2003, en què es vareduir unes dècimes el nivell de PIB/càpita fins al 75,4 % de la mitjanacatalana.

Una de les característiques de la dinàmica del territori és la gran mobilitat entreels veïns de les diverses poblacions del Berguedà. Les relacions encreuadesentre Berga i la resta de municipis confirma la cohesió de la comarca i l’elevatnivell d’interrelació per motius laborals, d’estudi, sanitaris i de serveisadministratius, comercials, d’oci, culturals i esportius.

28



2.3. Ocupació i mercat laboral

Estructura i evolució de l’ocupació ¨

En el darrer quinquenni l’increment de l’activitat econòmica de la comarca del Berguedàs’ha traduït en un augment considerable de l’ocupació. Segons el gràfic 2.3.1, durant elperíode 2000-2003 el nombre d’afiliats a la comarca va créixer el 6,7 % acumulat(l’1,7 % anual), una taxa inferior a l’assolida pel conjunt de Catalunya. La proporciód’afiliats al règim general de la Seguretat Social del Berguedà respecte de Catalunya s’hamantingut pràcticament inalterada al llarg del període d’estudi (0,3 %). En termesabsoluts, el Berguedà ha guanyat 514 afiliats en quatre anys.

El quadre 2.3.1. mostra el pes específic i l’evolució per grans subsectors econòmicsper als anys 1991 i 2003 dels afiliats al règim general de la Seguretat Social. El nombres’ha incrementat de 6.624 afiliats el 1991, a 8.187 afiliats el 2003. També ha crescut elpercentatge de la població del Berguedà que forma part d’aquesta categoria laboral(17,4 % i 21 %, entre ambdós anys), però encara és lluny de les proporcions deCatalunya, on l’any 2003 el 35,7 % de la població treballadora catalana estava afiliadaal règim general de la Seguretat Social. Al Berguedà, el sector de l’agricultura ha perdut193 afiliats i pes específic en la distribució sectorial. L’any 1991, el sector primari teniael 4,3 % dels afiliats, mentre que el 2003 s’havia reduït a l’1,1 %.

També ha disminuït el nombre de treballadors ubicats a la indústria –574 berguedansafiliats al règim general de la Seguretat Social entre el 1991 i el 2003. El pes específicdel sector en el conjunt d’afiliats s’ha reduït gairebé 12 punts. Destaca la pèrduade 1.141 treballadors del tèxtil. Per contra, han augmentat fins a gairebé doblar-seels treballadors dedicats a la construcció. La seva participació en el conjunt delssectors de la comarca ha assolit el 17,3 % l’any 2003, molt per sobre del conjunt deCatalunya, on la construcció tenia una participació del 9,1 %. Tant en termes absoluts

29


SOCIOECONÒMICA

Gràfic 2.3.1. Afiliats al règim general de la Seguretat Social. Berguedà ¨Font: Registre d’afiliats de la Seguretat Social, Departament de Treball i Indústria

de la Generalitat de Catalunya

7.673

7.917

8.032

8.187

8.300

8.200

8.100

8.000

7.900

7.800

7.700

7.600

7.500

7.4002000 2001 2002 2003

Nom

bre

(4.109 treballadors) com relatius (54,8 % dels treballadors), el sector dels serveis creixi es consolida com el col·lectiu més important de treballadors. La seva participació,però, encara està per sota del conjunt d’afiliats catalans (66,9 %).

Entre els anys 1991 i 2003 va créixer notablement el nombre de treballadors de laindústria afiliats a la Seguretat Social enquadrats en els subsectors de l’alimentació ibegudes, minerals no metàl·lics, maquinària i equipaments mecànics i les indústries defabricació de manufactures diverses, entre les quals hi ha la fabricació de mobles ireciclatge i altres activitats empresarials. Dins del sector serveis destaca el creixement

30



¨ Quadre 2.3.1. Treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Socialper sectors. Dades del quart trimestre de cada any

* Els afiliats al subsector de «Fabricació de mobles» estan inclosos l’any 1991 en el sector de «Fusta i Suro» i l’any 2003 en el sector de «Fabricació de manufactures diverses».

Nota: El creixement interanual 1991-2003 s’ha calculat com la variació entre aquests dos anys dividit pel nombre d’anys del període.

Font: Registre d’afiliats de la Seguretat Social, Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Creixement interanual %Berguedà Catalunya Berguedà Catalunya Berguedà/Cat. %

Pes Pes 1991 2003 sector 1991 2003 sector 1991-2003 1991 2003

Agricultura, silvicultura i pesca 286 93 1,1 6.085 9.682 0,4 –5,6 4,9 4,7 1,0

Indústria 3.139 2.565 31,3 642.604 565.392 23,6 –1,5 –1,0 0,5 0,5Act. extractives, energia i aigua 235 119 1,5 20.566 15.305 0,6 –4,1 –2,1 1,1 0,8Alimentació, begudes i tabac 160 369 4,5 63.825 64.302 2,7 10,9 0,1 0,3 0,6Tèxtil, confecció, cuir i calçat 2.092 951 11,6 119.978 73.090 3,1 –4,5 –3,3 1,7 1,3Fusta i suro* 178 233 2,8 29.649 13.331 0,6 2,6 –4,6 0,6 1,7Paper, edició i arts gràfiques 47 63 0,8 50.713 51.747 2,2 2,8 0,2 0,1 0,1Química 29 14 0,2 65.033 56.893 2,4 –4,3 –1,0 0,0 0,0Cautxú i plàstic 10 6 0,1 26.812 29.174 1,2 –3,3 0,7 0,0 0,0Minerals no metàl·lics 53 132 1,6 26.628 22.687 0,9 12,4 –1,2 0,2 0,6Metal·lúrgia i productes metàl·lics 228 184 2,2 104.446 80.551 3,4 –1,6 –1,9 0,2 0,2Maquinària i equipaments mecànics 33 276 3,4 30.473 37.315 1,6 61,4 1,9 0,1 0,7Equipaments elèctric, electrònic i òptic 73 26 0,3 52.267 45.221 1,9 –5,4 –1,1 0,1 0,1Fabricació material de transport 0 150 1,8 45.236 52.841 2,2 – 1,4 0,0 0,3Fabricació manufactures diverses* 1 42 0,5 6.978 22.935 1,0 341,7 19,1 0,0 0,2

Construcció 860 1.420 17,3 163.878 216.642 9,0 5,4 2,7 0,5 0,7

Serveis 2.254 4.109 50,2 989.096 1.603.178 66,9 6,9 5,2 0,2 0,3

Comerç i reparació 856 1.044 12,8 324.016 446.940 18,7 1,8 3,2 0,3 0,2Hoteleria 189 431 5,3 64.432 118.364 4,9 10,7 7,0 0,3 0,4Transports i comunicacions 315 241 2,9 83.434 121.027 5,1 –2,0 3,8 0,4 0,2Intermediació financera 23 30 0,4 79.962 72.180 3,0 2,5 –0,8 0,0 0,0Educació 240 303 3,7 59.394 96.253 4,0 2,2 5,2 0,4 0,3Sanitat 212 697 8,5 60.591 149.089 6,2 19,1 12,2 0,3 0,5Administracions públiques 31 371 4,5 71.498 145.153 6,1 91,4 8,6 0,0 0,3Altres serveis 388 992 12,1 245.769 454.172 19,0 13,0 7,1 0,2 0,2No classificats 85 0 0,0 3.257 930 0,0 –8,3 –6,0 2,6 0,0

Total 6.624 8.187 100,0 1.804.920 2.395.824 100,0 2,0 2,7 0,4 0,3Total població 38.109 38.955 6.147.610 6.704.146% s/població 17,4 21,0 29,4 35,7

dels subsectors del comerç, hoteleria, Administració pública i altres serveis, i, finalment,la sanitat. És important destacar que l’empresa que genera més ocupació a la comarcapertany al subsector d’activitats sanitàries, en concret l’Hospital Comarcal SantBernabé, de Berga, amb 247 treballadors i una facturació anual de 9,85 MEUR.

Dins de la indústria destaca el nombre de treballadors afiliats del Berguedàcorresponents al subsector del tèxtil (11,6 %), i dins dels serveis, els sectors delcomerç i reparació (12,8 %) i l’epígraf d’altres serveis, on s’inclouen altres activitats

31


SOCIOECONÒMICA

1991 2003

Agricultura, silvicultura i pesca 1.281 281

Indústria 133 133Act. extractives, energia i aigua 311 228Alimentació, begudes i tabac 68 168Tèxtil, confecció, cuir i calçat 475 381Fusta i suro* 164 511Paper, edició i arts gràfiques 25 36Química 12 7Cautxú i plàstic 10 6Minerals no metàl·lics 54 170Metal·lúrgia i productes metàl·lics 59 67Maquinària i equipaments mecànics 30 216Equipaments elèctric, electrònic i òptic 38 17Fabricació material de transport 0 83Fabricació manufactures diverses* 4 54

Construcció 143 192

Serveis 62 75

Comerç i reparació 72 68Hoteleria 79 106Transports i comunicacions 102 58Intermediació financera 78 12Educació 110 92Sanitat 95 136Administracions públiques 11 74Altres serveis 43 63No classificats 711 0

Total 100 100

Quadre 2.3.2. Índex d’especialització productiva del Berguedà ¨

* Els afiliats al subsector de «Fabricació de mobles» estan inclosos l’any 1991 en el sector de «Fusta i Suro» i l’any 2003 en el sector de «Fabricació de manufactures diverses».

Nota: L’índex d’especialitzacio es calcula:

on Lij són els assalariats en el sector i al Berguedà,Lj són els assalariats totals al Berguedà,Li són els assalariats en el sector i a Catalunya,L són els afiliats a la Seguretat Social al conjunt de Catalunya

Font: Registre d’afiliats de la Seguretat Social, Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Lij / LjIEij = ——— · 100

Li / L

empresarials (12,1 %), que concentren gairebé una quarta part de tots els treballadorsafiliats i la meitat dels treballadors del sector serveis.

Atenent a la distribució dels treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Socialdels diversos subsectors del Berguedà i la seva relació amb el comportament català,es dedueix el nivell d’especialització dels treballadors de la comarca. Si l’índexd’especialització productiva està per sobre de 100 significa que la comarca està mésespecialitzada que el conjunt de Catalunya en el sector, atès que el pes del sector éssuperior a la comarca que al conjunt de Catalunya. En cas contrari, si l’índex és inferiora 100, indica que a la comarca el sector té un pes menor en l’estructura productiva queal conjunt de Catalunya.

Com s’observa a el quadre 2.3.2., el sector de l’agricultura i silvicultura, que l’any 1991era una de les especialitzacions de la comarca (índex 1.280,7), l’any 2003 s’ha reduïtdràsticament fins a assolir l’índex de 281,1, una especialització menor però que encaraestà per sobre de la mitjana catalana, ja que és el subsector amb la principalespecialització de la comarca. Dins del sector industrial, els sectors d’especialitzaciódestacats l’any 2003 eren la fusta i el suro, el tèxtil i les indústries extractives, energiai aigua, maquinària i equipaments mecànics i la indústria dels minerals no metàl·lics. Laindústria tèxtil i les extractives han reduït el nivell d’especialització respecte de l’any1991. Per contra, manifesten uns baixos nivells d’especialització les indústries de laquímica, el cautxú i el plàstic. L’índex d’especialització de la construcció gairebéduplica la mitjana catalana. Dins dels serveis, no es percep un grau d’especialitzaciódels treballadors berguedans tret d’una especialització superior respecte de Catalunyaen els subsectors de la sanitat (136,8) i l’hoteleria (106,6), que es preveu que seran elssectors que més creixeran els propers anys.

¨ Distribució i evolució de l’atur

L’atur registrat ha evolucionat cíclicament al llarg dels dos darrers decennis (vegeu elgràfic 2.3.1.). En primer lloc, a la dècada de 1980-1989 la taxa d’atur va evolucionardel 5 % l’any 1979 al 16 % l’any 1987. Paral·lelament també va créixer l’atur registrat

32



¨ Gràfic 2.3.2. Atur registrat. Dades del mes de març de cada any Font: IDESCAT

25

20

15

10

5

0

-5

-10

-15

-20

-25

84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02

Berguedà Catalunya

Taxa

de

varia

ció

inte

ranu

al e

n %

entre 1983 i 1989, amb un increment de 480 persones. En segon lloc, a la dècadade 1990-1999 va disminuir progressivament l’atur registrat, que va passar de 2.092 persones aturades l’any 1990 a 758 persones l’any 2000 (63,8 %), un nivellmínim històric, segons les dades del web de l’Idescat. Les taxes d’atur es van reduir del12 % l’any 1993 al 4,8 % l’any 2000.

Finalment, coincidint amb una evolució econòmica menys expansiva al tombant delsegle, va començar una fase de creixement del nombre d’aturats. Les dades d’aturregistrades a les oficines de l’INEM assenyalen que a la comarca del Berguedà hi havia1.192 persones aturades registrades l’any 2003, amb una taxa del 7 % (el 0,59 %del total català), lleugerament per sobre del 0,58 % que representa la població delBerguedà en el total de Catalunya.

La taxa d’atur del Berguedà des de l’any 2002 se situava mig punt per sobre de la taxacatalana. Les sèries històriques d’evolució de l’atur, però, ens informen que habitualmentels valors del Berguedà se situaven per sota de la mitjana catalana tret del període1991-1993 on, coincidint amb un període de recessió generalitzada, s’invertia la tendència.

Pel que fa a la distribució de l’atur per sexes, gairebé dues terceres parts és atur masculí(quadre 2.3.2.). Tot i que en valors absoluts l’atur femení és més elevat que el masculí,aquest darrer ha crescut a un ritme molt superior els últims anys (l’atur femení ha crescut

33


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.3. Atur registrat per sexe, per nivell de formació i per sectord’activitat econòmica. Dades del mes de desembre de cada any. Nombre

de persones ¨

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Berguedà Catalunya

1999 2000 2001 2002 2003 1999 2000 2001 2002 2003

Aturats 698 809 997 1.209 1.252 174.175 166.994 186.841 203.532 206.705

Per sexeHomes 181 224 319 427 458 72.233 67.930 79.136 87.551 89.838Dones 517 585 678 794 794 101.942 99.064 107.705 115.981 116.867

Per nivells de formacióEstudis primaris 20 18 20 16 19 3.667 3.576 4.123 4.916 4.870Certificat escolar 426 504 660 792 869 73.807 68.186 74.783 80.054 82.038EGB / batx. Elem. / Graduat escolar 103 129 52 85 181 52.826 52.940 61.802 67.976 70.156BUP / batx. Superior / COU 37 48 169 191 53 17.028 17.151 19.281 16.503 21.718FP 74 62 49 62 78 15.889 14.688 15.563 21.649 15.773Titulat de grau mitjà 16 23 26 32 25 4.826 4.621 4.873 5.079 4.946Titulat de grau superior 22 25 21 30 25 6.011 5.730 6.297 7.225 7.083

Per sector d’activitat econòmicaAgricultura 8 10 8 8 11 1.378 1.154 1.205 1.333 1.454Indústria 322 326 478 549 575 50.889 46.578 50.749 52.643 51.021Construcció 47 49 71 90 108 13.375 13.162 15.949 17.581 18.674Serveis 291 391 406 526 525 93.950 93.662 105.559 116.752 119.680Sense ocupació anterior 30 33 34 36 33 14.583 12.438 13.379 15.223 15.879

el 53,6 %, i el masculí, el 153 %). Val a dir que el pes de l’atur femení al Berguedà superala mitjana de Catalunya en 6,9 punts. El fet que l’atur femení superi significativament l’aturmasculí és una pauta habitual, però en el cas del Berguedà, com en altres comarques delTer i el Llobregat, s’afegeix la importància del sector tèxtil, una activitat en regressió i ambuna marcada presència femenina. Aquest tret diferencial ajuda a explicar l’absència d’unprocés de convergència entre les taxes d’atur femenina i masculina els darrers anys alBerguedà, a diferència de Catalunya en conjunt. Per grups d’edat, destaquen les donesaturades majors de 40 anys, que representen el 62 % de les dones registrades.

Els darrers tres anys l’atur registrat ha crescut de manera progressiva. Ha passat de758 aturats l’any 2000 a 1.192 aturats registrats el 2003, un 57,3 % d’increment, quecontrasta amb el creixement més atenuat de l’atur per al conjunt català, que en elmateix període s’ha incrementat el 18,2 %.

34



¨ Quadre 2.3.4. Atur registrat per municipis. Dades del mes de març de cada any. Nombre de persones

(-) Fins a l’any 1993 aquest municipi estava integrat a Guardiola de Berguedà

Font: IDESCAT

Taxa d’atur1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2003

Avià 90 64 77 58 48 39 35 33 35 50 70 7,4Bagà 107 112 94 75 54 28 26 27 28 46 68 7,4Berga 715 669 609 479 465 378 354 336 370 411 489 7,3Borredà 20 25 25 16 15 13 7 10 7 15 17 7,1Capolat 3 3 2 2 2 1 1 0 1 0 0 0,0Casserres 64 59 65 62 47 42 40 35 40 49 51 7,6Castell de l’Areny 0 1 1 0 1 1 1 1 0 0 0 0,0Castellar de n’Hug 7 6 6 4 4 0 2 0 0 9 1 1,2Castellar del Riu 0 0 0 1 0 0 1 0 1 1 2 4,0Cercs 65 70 49 33 35 21 17 22 37 23 33 5,9Espunyola, l’ 7 10 6 7 3 7 3 0 0 7 3 2,7Fígols 15 15 9 7 4 1 1 1 2 1 1 4,3Gironella 292 293 211 174 159 137 118 109 121 155 166 7,6Gisclareny 2 5 0 1 1 1 1 1 1 0 0 0,0Guardiola de Berguedà 55 44 32 36 28 25 17 16 17 28 32 8,6Gósol 3 3 1 1 3 2 2 1 0 1 3 2,4Montclar 5 7 3 1 1 0 0 0 0 3 3 6,4Montmajor 6 9 10 7 5 8 5 2 4 3 5 2,4Nou de Berguedà, la 1 2 3 3 4 2 2 1 1 2 2 2,7Olvan 37 42 32 24 31 24 24 18 17 24 27 7,0Pobla de Lillet, la 97 88 66 52 44 40 35 34 32 40 41 7,0Puig-reig 215 179 165 144 129 93 94 88 92 125 144 7,8Quar, la 1 3 2 3 2 1 2 2 3 0 1 2,8Sagàs 5 5 2 2 1 2 1 0 1 3 4 5,6Saldes 11 10 10 7 8 5 6 4 7 4 6 4,3Sant Jaume de Frontanyà 2 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,0Sant Julià de Cerdanyola – 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,0Santa Maria de Merlès 6 6 5 4 5 1 4 1 2 3 3 4,0Vallcebre 17 13 8 4 7 6 5 4 2 2 6 6,3Vilada 39 38 20 15 12 10 6 12 13 14 14 7,7Viver i Serrateix 6 2 4 2 0 0 0 0 0 0 0 0,0

Berguedà 1.893 1.785 1.517 1.224 1.118 888 810 758 834 1.019 1.192 7,0

Pel que fa a la composició de l’atur per nivell d’estudis, el gruix dels aturats al Berguedà(aproximadament el 70 %) el constitueixen persones amb un nivell educatiu equivalental certificat o graduat escolar (EGB), per sobre del 40 % que representen aquestscol·lectius en la composició de l’atur a Catalunya en conjunt.

Per sectors d’activitat econòmica, l’atur es concentra en els sectors industrial i deserveis, que sumen el 87,9 % de l’atur total de la comarca. Els darrers dos anys, l’aturregistrat d’aquests sectors s’ha mantingut pràcticament inalterat, mentre que l’aturen el sector de la construcció ha crescut el 20 % el mateix període. Si es comparala composició de l’atur del Berguedà amb la del conjunt de Catalunya, s’aprecia laimportància de l’atur industrial, que representa gairebé la meitat dels aturats, quan aCatalunya només en representa una quarta part. Per contra, l’atur de Catalunya esconcentra en el sector serveis, 16 punts per sobre de la participació d’aquest sector enl’atur de la comarca. Aquests valors reflecteixen la distribució desigual de la poblacióactiva per sectors al Berguedà respecte de Catalunya.

Desagregat per municipis, les poblacions que l’any 2003 presentaven un taxa d’atur méselevada –més del 6,4 %, la taxa d’atur de Catalunya– eren, en ordre decreixent, Guardiolade Berguedà (8,6 %), Puig-reig (7,8 %), Vilada (7,7 %), Gironella (7,6 %), Casserres(7,6 %), Avià (7,4 %), Bagà (7,4 %), Berga (7,3 %), Borredà (7,1 %), Olvan (7 %) i la Poblade Lillet (7 %). Aquests municipis representen el 35,5 % dels municipis de la comarcai el 93,9 % del nombre d’aturats, el 41 % dels quals a Berga (vegeu el mapa 2.3.1.).

35


SOCIOECONÒMICA

Mapa 2.3.1. Taxa d’atur per municipis. Any 2003. Dades del mes de març ¨

Nota: La taxa d’atur s’ha obtingut com el quocient entre l’atur registrat de l’any2003 i la població activa de l’any 2001.

Font: IDESCAT

Municipis amb taxasuperior al 7%

Municipis amb taxainferior al 7%

Tal com s’observa a el quadre 2.3.4., l’atur registrat tendeix a créixer a partir del 2001a les poblacions principals sobretot a causa de l’alentiment del ritme de creixementeconòmic.

L’any 2002 al Berguedà es van formalitzar 14.663 contractes, amb un incrementespectacular del 42 % respecte de la contractació de l’any 2001, mentre que aCatalunya, al contrari, decreixia el 3 % (vegeu el quadre 2.3.5.). És especialmentsignificativa la contractació temporal, el 88,3 % del total, dos punts per sobre de lacontractació temporal catalana, fet que evidencia l’eventualitat i la precarització dela nova ocupació. Els contractes indefinits també van augmentar aquest darrer any(26 %), però solament representen l’11,7 % de la contractació de l’any 2002.

¨ Expedients de regulació d’ocupació

Després de la crisi del començament dels anys noranta, i en consonància amb l’evoluciódel conjunt de Catalunya, el nombre d’expedients de regulació d’ocupació autoritzats alBerguedà s’ha reduït a partir del 1994 i fins al 2003, com s’observa al quadre 2.3.6.

El nombre més alt de treballadors afectats per expedients de regulació es va registrarl’any 1991 (827), mentre que l’any 1993 es van autoritzar 28 expedients, el nombre méselevat de tota la sèrie històrica. A partir d’aquest any, coincidint amb la recuperacióeconòmica del moment, el nombre d’expedients de regulació i el nombre detreballadors afectats es va anar reduint notablement. L’any 1994 se’n van registrar 13(234 treballadors afectats). D’aleshores ençà, l’evolució ha estat erràtica fins a l’any2003, en què es van registrar 4 expedients (35 treballadors).

El nombre de treballadors afectats per regulació d’ocupació per cada expedientautoritzat el 2003 ha estat més elevat al conjunt de Catalunya que al Berguedà. Mentre

36



¨ Quadre 2.3.5. Nombre i tipus de contractes

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Indefinits Temporals Total Indefinits Temporals

Nombre de contractes %

Berguedà1998 994 7.332 8.326 11,9 88,11999 1.235 8.113 9.348 13,2 86,82000 1.230 9.320 10.550 11,7 88,32001 1.360 8.964 10.324 13,2 86,82002 1.714 12.949 14.663 11,7 88,3

Catalunya1998 231.378 1.727.683 1.959.061 11,8 88,21999 300.107 1.915.141 2.215.248 13,5 86,52000 284.709 1.957.274 2.241.983 12,7 87,32001 301.808 1.892.222 2.194.030 13,8 86,22002 290.507 1.838.366 2.128.873 13,6 86,4

que al Berguedà cada expedient afectava de mitjana 9 treballadors, a Catalunya erade 23. D’altra banda, els expedients autoritzats al Berguedà són el 0,66 % del total, iel nombre de treballadors afectats, el 0,25 % del total de Catalunya.

Síntesi

En el darrer quinquenni l’increment de l’activitat econòmica de la comarca delBerguedà s’ha traduït en un augment considerable de l’ocupació, especialmentals sectors de la construcció i dels serveis. Entre els subsectors més dinàmicsdestaquen, dins de la indústria, l’alimentació, la fusta, els minerals no metàl·lics,la maquinària i equipaments mecànics, la fabricació i el material de transporti la fabricació de manufactures diverses. Per contra, perden efectius elssectorsindustrials tradicionals, com el tèxtil i les indústries extractives, energia i aigua.Dins del subsector dels serveis, creix el nombre de treballadors a gairebé tots elssubsectors. Destaquen els del comerç, l’hoteleria, la sanitat, les administracionspúbliques i altres serveis.

Trencant la tendència anterior, la taxa d’atur del Berguedà se situa mig punt persobre de la catalana (7 % el 2003). L’atur es concentra en els sectors industriali de serveis, que sumen el 87,9 % de l’atur total de la comarca. En síntesi, elperfil característic de la persona aturada a la comarca del Berguedà és el d’unadona de més de 40 anys, amb un nivell educatiu equivalent al certificat escolari que anteriorment ha estat ocupada en el sector industrial tèxtil. Quant a lacontractació, s’observa un creixement intens del nombre de contractats,principalment en el sector serveis i també en algun subsector industrial. La majorpart dels nous contractes són temporals, fet que comporta l’eventualitat i laprecarització de la nova ocupació.

37


SOCIOECONÒMICA

Berguedà Catalunya

Expedients Treballadors Expedients Treballadorsautoritzats afectats autoritzats afectats

1991 22 827 1.983 41.9441992 18 476 2.258 50.9601993 28 479 5.102 131.2801994 13 234 2.960 33.4431995 8 213 1.007 31.8581996 4 166 818 17.0771997 2 67 702 29.4991998 9 113 523 13.6071999 7 113 500 7.8012000 3 68 542 8.3542001 5 219 654 18.7172002 7 308 720 15.3942003 4 35 606 13.885

Quadre 2.3.6. Expedients de regulació d’ocupació autoritzats ¨

Font: Observatori del Mercat de Treball, Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

El canvi de model del mercat de treball al Berguedà

L’evolució dels darrers anys del mercat de treball de la comarca del Berguedà respona un model de zona en procés de desindustrialització causat per la desaparició gairebétotal de les que van ser les activitats principals durant el segle XX: el tèxtil i la mineriadel carbó.

Malgrat que es tracta d’una comarca de muntanya, el Berguedà va tenir en aquestesdues activitats una important font de riquesa durant més d’un segle, fet que vacomportar un únic model industrial caracteritzat per la localització d’activitatseconòmiques basades en la riquesa natural: d’una banda, l’existència de capes delignits al subsòl de l’Alt Berguedà i, de l’altra, l’aprofitament de la força motriu del riuLlobregat en uns moments de gran demanda d’aquesta energia per moure lesmaquinàries de les indústries fabrils. Però el carbó va deixar de ser estratègic des delpunt de vista energètic a la segona meitat del segle XX, mentre que les dificultats i elscostos de l’explotació anaven en augment. Mentrestant, les indústries tèxtils,principalment de filatura i teixits de cotó, patien una successió, encara no acabada, decrisis conjunturals provocades en part per la progressiva obertura mundial als nousmercats. Així, tèxtil i mineria, que havien estat dues activitats econòmiquescaracterístiques de la comarca i que havien ocupat milers de treballadors, agonitzavenfins a desaparèixer, gairebé.

Si a la dècada del 1960-1969 la mineria ocupava 3.500 treballadors i el tèxtil uns 12.000, actualment entre els dos sectors sobrepassen lleugerament el milerd’ocupats.

Aquest procés de desindustrialització, culminat amb el canvi de segle, ha comportatno només la pèrdua de nombrosos llocs de treball sinó també una important regressiódemogràfica, que en tres dècades pot xifrar-se al voltant del 20 %. Aquest procés, ja prou greu per si mateix, cal analitzar-lo tenint en compte un entorn amb unimportant creixement de població (Catalunya) que fa que el greuge sigui encara mésgran.

Aquest despoblament de la comarca del Berguedà ha fet que si bé les xifres d’atur nohagin estat escandaloses (perquè la població sense feina simplement ha emigrat), síque ha condicionat d’alguna manera les capacitats del territori per refer-se’n.L’ocupació elevada que havia tingut el tèxtil ha deixat una població laboral moltespecialitzada i poc qualificada. Aquesta tradició industrial, que havia tingut una grancapacitat de generar ocupació durant més d’un segle, ha comportat també una mancade cultura emprenedora que fins ara havia frenat el procés de diversificació productiva.D’altra banda, les persones més qualificades han buscat alternatives en llocs amb mésoportunitats.

Demogràficament, la comarca del Berguedà és una comarca envellida, amb una quartapart de la població major de 65 anys (una proporció que gairebé duplica la mitjanacatalana), i amb una bossa d’atur força considerable, formada bàsicament per dones(dos terços del total) majors de 45 anys i amb nivells formatius i qualificacionsprofessionals baixos.

38



Canvi de tendència

Des del punt de vista de la regressió demogràfica, a partir del 2001 el procés de pèrduade població s’ha invertit i el nombre d’habitants ha començat a créixer. Tot i així, elcreixement vegetatiu continua sent negatiu (es moren el doble de persones de les queneixen) i l’augment de població és degut principalment a la immigració, un fenomenexperimentat també en altres indrets de Catalunya i que ha crescut considerablementels darrers anys.

Cal analitzar de manera detinguda el fenomen dels nous fluxos de població iespecialment l’impacte que comportarà en el mercat de treball, on indubtablementplanteja canvis i reptes de forma immediata.

També és important ressaltar l’important creixement de l’ocupació els darrers anys.Poc espectacularment, però constantment, s’està creant ocupació en nous sectorsd’activitat i la quantitat d’assalariats assoleix un creixement sostingut, si bé aquestcreixement no és tan remarcable pel que fa al nombre d’empreses. De totes maneres,a cop d’ull s’aprecia un teixit empresarial que es va enfortint i va creant ocupació,d’una qualitat inicial discutida, però amb la perspectiva d’una consolidacióprogressiva.

Qui genera ocupació?

La resposta més clara a aquesta pregunta és simple: la construcció. Les activitatsrelacionades amb els negocis immobiliaris, especialment la construcció, s’ha convertiten el primer subsector de la comarca quant a nombre de treballadors. L’activitatconstructiva està encara en plena etapa d’expansió a la comarca del Berguedà,caracteritzada per dos fenòmens bàsics: el creixement espectacular dels habitatgesprincipals a la capital de la comarca, Berga, on es trasllada progressivament unaimportant proporció d’habitants de la resta de la comarca, i un fort impuls a l’activitatimmobiliària de segones residències, pràcticament a tota la comarca, però potser mésaccentuat al nord i al centre.

Des del punt de vista de l’ocupació, també han assolit un creixement notable lesactivitats assistencials –no només mèdiques–, algunes activitats terciàries (el turismemenys del que pot semblar) i l’expansió prudent del sector industrial no tèxtil, quetambé ha anat generant ocupació.

Respecte a l’activitat assistencial, cal no oblidar els reptes que planteja una societatcada vegada més envellida i la demanda de serveis que això comporta, tenint clartambé que aquesta població no genera només demanda assistencial i sanitària, sinóque també es tracta d’un mercat que consumeix i amb una certa tendència cap alconsum de productes d’oci si aquests són adequats a les seves necessitats; esconstata, a més a més, un cert impacte també en el mercat immobiliari de determinatssegments de població que preparen la jubilació en un indret diferent d’on han viscut itreballat invertint durant la seva vida activa en una segona residència que, un cop arribila jubilació, serà la seva llar principal.

39


SOCIOECONÒMICA

Reptes de futur, reptes de present

Aquest model de creixement basat en el creixement urbanístic, que té avantatges iinconvenients, sembla que és el model cap al qual avança espontàniament la comarca,bé sigui de forma planificada o no, i que a més va acompanyat d’una pressió irresistibledel mercat immobiliari pròxim: una tendència a la saturació a la comarca veïna de laCerdanya, uns preus del sòl encara suportables al Berguedà (i molt assequibles encomparació amb altres llocs més densos), un marc paisatgístic competitiu i unaproximitat equilibrada als grans mercats de la conurbació de Barcelona i rodalies. Si amés hi afegim les millores substancials de les comunicacions amb Barcelona (el 2003ha arribat l’autovia al Berguedà i per al 2005 es preveu que ho faci a Berga capital),conjuntament amb altres expectatives específiques (accés al domini esquiable de laMolina sense passar pel túnel del Cadí, des del coll de Pal, a Bagà), obre noves i clarespossibilitats de desenvolupament més enllà dels dubtosos beneficis del model decreixement urbanístic considerat un model poc sostenible i que en altres llocs ja dónasímptomes d’esgotament. A això cal afegir-hi els crits d’alarma successius que algunsexperts s’encarreguen de donar de tant en tant sobre la pretesa bombolla immobiliàriai les alarmes sobre una possible futura caiguda de preus.

És clar, doncs, que aquest entorn d’oportunitats de creixement que, malgrat tot,condiciona, té també aspectes que, definits i planificats adequadament, podencomportar nous reptes quant a la creació d’ocupació a la comarca i l’emergència denoves activitats; en definitiva, un augment de la riquesa de la comarca i la millora de laqualitat de vida de la gent que hi viu i que hi treballa.

Dolors Bové

Tècnic territorial - Pacte per l’ocupació del Berguedà

2.4. Indicadors socials i de qualitat de vida

En aquest apartat s’analitza un conjunt d’indicadors que, més enllà de les dadesd’activitat, de renda i d’ocupació, i considerats en conjunt, contribueixen adeterminar la qualitat de vida de la població resident al territori: ensenyament, culturai esport, sanitat i serveis socials, habitatge, seguretat pública i parc de vehicles.L’anàlisi d’aquests indicadors permet de concloure que, en termes generals, lapoblació del Berguedà gaudeix d’un nivell de qualitat de vida força satisfactori enrelació amb la mitjana de Catalunya. Bona part dels indicadors reflectits al quadre2.4.4. presenten un índex superior a la mitjana de Catalunya. És significatiu, perexemple, que els únics dèficits importants detectats, en termes relatius, són la baixadotació de la plantilla orgànica de les policies locals, la inexistència de centresresidencials per a persones amb disminució i la menor oferta relativa d’habitatges enconstrucció. Pel que fa a les infraestructures turístiques, segons dades de l’Informeterritorial de la província de Barcelona del 2004, la comarca té un índex de 27,6 placeshoteleres/1.000 h. superior a l’indicador de la província de Barcelona però inferior alde Catalunya (36,9 places).

La informació sobre qualitat de vida en l’edició de l’any 2000 de l’Enquesta de la RegióMetropolitana de Barcelona (ERM), elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i

40



Metropolitans de Barcelona, reforça la conclusió anterior. El quadre 2.4.1. fa referènciaal Bages i al Berguedà de forma conjunta, per tant, considerant que es tracta de duescomarques amb característiques pròpies, cal ponderar la representativitat de la mostraper al Berguedà. Així, els residents al Berguedà i al Bages fan una valoració elevada delnivell de qualitat de vida al seu municipi de residència (7), en el rang superior de lesvaloracions dels residents a les altres comarques de la província de Barcelona (un 6,7de la valoració mitjana per al conjunt de la província). El 97 % de la població informantopina que al seu municipi hi ha una qualitat de vida elevada, un 37 % dels qualsconsidera que és molt elevada.

D’altra banda, segons la mateixa enquesta, el 84,6 % dels entrevistats residents alBerguedà opinen que es viu millor al seu municipi que a la ciutat de Barcelona.

Ensenyament no universitari ¨

Al curs 2001-2002 al Berguedà hi havia 41 centres d’ensenyament reglat nouniversitari, el mateix nombre que els sis cursos anteriors, i un menys que el curs 1994-1995. Aquesta evolució mostra l’estancament de la població escolaritzada elsdarrers anys.

Cal considerar que 33 centres són públics (80,5 %), mentre que els de titularitat privadamajoritàriament pertanyen a l’Església catòlica. A Catalunya les escoles públiquestenen una participació menor (61,7 %), gairebé 20 punts per sota del Berguedà.

D’altra banda, el nombre d’alumnes que estudien en centres públics és superior al delscentres privats. Dels 4.830 estudiants que hi havia al curs 2001-2002, 3.557 erenalumnes de centres públics, el 73,7 %, notablement per sobre del 58 % del conjunt deCatalunya.

41


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.4.1 Valoració que fan les persones enquestades sobre el nivell devida existent al municipi de residència. Any 2000. En percentatge ¨

1 La valoració mitjana s’ha obtingut a partir d’una escala de l’1 al 9: qualitat de vida molt elevada (8, 9), elevada (6, 7),baixa (3, 4), molt baixa (1, 2) i NS/NC, i s’han desestimat els qui han contestat 5.

Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Berguedà + Bages Regió Província demetropolitana Barcelonade Barcelona

Qualitat de vida molt elevada 37,0 29,9 39Qualitat de vida elevada 59,9 61,1 60,7Qualitat de vida baixa 2,2 5,5 5,2Qualitat de vida molt baixa 0,3 1,2 1,1NS/NC 0,6 2,3 2,1Enquestats 319 4.925 5.399

Valoració mitjana1 7 6,6 6,7

Si analitzem l’evolució del nombre d’alumnes des de l’any 1991, es pot observar queaugmenta lleugerament fins al 1998 (el 6,2 %, l’1,1 % cada any) i, a partir d’aquest,comença a decréixer fins al 2001 (últim any amb dades disponibles) amb el 4,2 %(l’1,4 % anual). La distinció d’alumnes per tipus d’ensenyament mostra que els alumnesque reben algun ensenyament obligatori (primària o ESO) són el 76,4 % dels alumnes(el 77,3 % en el conjunt de Catalunya). Els alumnes d’educació infantil representen el23,6 % del total, els de primària, el 35,2 %, i els de secundària, el 41,3 %. De tots els

42



1995 1996 1997 1998 1999 2000 2002Només infantil 8 8 8 8 8 8 8Infantil i primària 22 21 21 21 21 21 21Només secundària 5 4 4 4 4 4 4Infantil, primària i secundària 0 0 0 0 0 0 0Només educació especial s.d. 0 0 0 0 0 0Total públic 35 33 33 33 33 33 33

Només infantil 1 1 1 1 1 1 1Infantil i primària 4 4 4 4 4 4 4Només secundària 2 2 2 2 2 2 2Infantil, primària i secundària 0 0 0 0 0 0 0Només educació especial s.d. 1 1 1 1 1 1Total privat 7 8 8 8 8 8 8

Total centres 42 41 41 41 41 41 41

¨ Quadre 2.4.2. Centres, per tipus d’ensenyament i titularitat. Berguedà

s.d.: sense dades

Font: IDESCAT

¨ Quadre 2.4.3. Alumnes, per tipus d’ensenyament i per sectors. Berguedà

1 ESO, batxillerat, CFGM i CFGS

Font: IDESCAT

Sector públic Sector privatPrivat

Educació Educació Educació Educació Educació Educació + públicinfantil primària secundària1 Total infantil primària secundària1 Total Total

1991 643 2.251 0 2.894 490 1.361 0 1.851 4.7451992 708 2.196 135 3.039 453 1.221 0 1.674 4.7131993 759 2.112 255 3.126 419 1.033 0 1.452 4.5781994 769 2.007 441 3.217 412 941 0 1.353 4.5701995 756 1.875 835 3.466 377 869 119 1.365 4.8311996 755 1.587 1.269 3.611 384 705 263 1.352 4.9631997 774 1.329 1.689 3.792 334 566 311 1.211 5.0031998 780 1.270 1.751 3.801 292 529 419 1.240 5.0411999 749 1.226 1.681 3.656 299 506 433 1.238 4.8942000 755 1.218 1.615 3.588 335 478 443 1.256 4.8442001 775 1.235 1.547 3.557 364 463 446 1.273 4.830

alumnes que acaben l’ESO i continuen estudiant, el 81,5 % fan batxillerat, mentre quetan sols el 18,5 % segueix estudis de cicles formatius, que substitueix l’antiga formacióprofessional –un 20,8 % per sota de la mitjana catalana.

Equipaments culturals i esportius ¨

L’any 2000 al Berguedà hi havia 7 biblioteques, 3 de les quals es troben a Berga i lesaltres, a Bagà, Cercs, Guardiola de Berguedà i Puig-reig, totes públiques locals excepteuna de Berga, de la qual és titular la Generalitat. Això representa un percentatge de 0,18 biblioteques/1.000 h., un índex de quatre dècimes per sobre de la mitjana de Catalunya.Altres infraestructures culturals són: 2 arxius (a Bagà i a Berga), 7 museus o col·leccions(3 a Berga, 1 a Castellar de n’Hug, 1 a Cercs, 1 a Gósol i 1 a Puig-reig), 2 sales de cinema(a Berga) i 2 teatres o auditoris (a Berga). En comparació amb el conjunt de Catalunya elBerguedà té una millor dotació de biblioteques, arxius, museus i col·leccions, i teatres iauditoris, en detriment de les sales de cinema. Cal considerar, però, l’atracció quegeneren els equipaments culturals i la programació d’activitats de la ciutat de Manresa.

Dintre del camp esportiu, el Berguedà té 320 equipaments esportius i de lleure: pistespoliesportives a l’aire lliure (46), pistes de tennis (21), pistes de futbol (15), espaispoliesportius en pavellons (8), espais esportius en sales (29), piscines a l’aire lliure (38)i cobertes (9), i frontons (6). En tots els tipus d’equipaments esportius, amb l’excepcióde les pistes d’atletisme, que no n’hi ha, el Berguedà té una dotació per habitantconsiderablement superior a la mitjana de Catalunya.

Sanitat i serveis socials ¨

L’any 2002 hi havia al Berguedà 20 farmàcies, el mateix nombre des de l’any 1996,que representa un índex de 0,52 farmàcies/1.000 h., xifra lleugerament superior a lamitjana de Catalunya (vegeu el quadre 2.4.4.). D’altra banda, a la comarca hi ha3 centres hospitalaris amb 237 llits, que representa un índex de 6,17 llits/1.000 h., unpercentatge superior al de Catalunya (4,82 llits/1.000 h.). L’oferta de serveis sanitaris alBerguedà ha crescut en termes absoluts respecte de l’any 1996, quan tan sols hi havia2 centres amb 189 llits, però en termes relatius pràcticament no ha variat a causa delcreixement de la població entre ambdós anys (4,9 llits/1.000 h.).

L’any 2003 hi havia al Berguedà 672 places de residències per a la gent gran, 173 mésque a l’any 1999. Aquest augment correspon principalment a places en centresd’iniciativa pública (125), privada (30) i social (18). El nombre de places/1.000 h. enresidències per a la gent gran és de 17,3, molt superior al 6,6 de Catalunya. El nombrede centres de dia per a la gent gran era de 6, amb 135 places. Com en el cas de placesen residències, en calcular l’índex del nombre de places/1.000 h. en centres de dia, elBerguedà està més ben dotat (3,5) que la mitjana de Catalunya (1,4).

El Berguedà no disposa de cap centre residencial per a persones amb disminució, peròté dues llars residencials per a persones amb disminució d’iniciativa social, queofereixen 12 places en total, amb una proporció de places/1.000 h. similar a la deCatalunya. Així mateix, la comarca també disposa de 2 centres ocupacionals per apersones amb disminució d’iniciativa social amb 120 places, amb una mitjana per1.000 h. que duplica la mitjana catalana.

43


SOCIOECONÒMICA

¨ Habitatge

L’any 2003 es va iniciar la construcció de 379 habitatges a la comarca del Berguedà,22 habitatges més que l’any anterior i 73 més respecte de l’any 2001. El creixement delnombre d’habitatges iniciats al Berguedà respecte de l’any 2002 va ser del 6,2 %, unvalor notablement inferior al comportament del conjunt de Catalunya (19 %). Caldestacar que el nombre d’habitatges iniciats al Berguedà l’any 2000 va ser un 18,3 %superior als iniciats l’any 2003. De totes maneres, s’aprecia un alentiment en elcreixement del sector.

D’altra banda, l’any 2003 van finalitzar la construcció de 376 habitatges a la comarca,90 més que l’any anterior, i un 88 % més que l’any 2000 (19,4 % a Catalunya). Elcreixement d’habitatges acabats del Berguedà (31,5 % d’increment del 2003 respectede l’any anterior) és més intens que no pas a Catalunya (5 %), una proporció queinforma de l’estancament de l’acabament d’obra. Així, s’observa un comportamentcontrari del nombre d’habitatges iniciats respecte dels acabats.

Segons la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge, l’any 2003 el preu del metrequadrat d’habitatge nou construït a Berga va ser de 1.148 €, un increment del 19 %respecte de l’any anterior i un punt menys que l’increment mitjà del conjunt de Catalunya. El preu del metre quadrat construït al Berguedà és gairebé una tercerapart inferior al de la mitjana catalana, i representa el 68,46 % del preu mitjà del conjunt. També es troba força per sota del preu mitjà de la veïna Manresa (1.520 €/m2).

¨ Seguretat

L’any 2002 hi havia al Berguedà 19 policies locals, 3 menys que l’any 1993, quesignifica una relació de 0,49 policies locals/1.000 h. (vegeu el quadre 2.4.4.), un índexconsiderablement inferior al d’1,4 policies locals/1.000 h. del conjunt de Catalunya.Ateses les dimensions de bona part de les poblacions del Berguedà, la majoria de pobles petits no disposa de policia local, tasca que, en part, duen a terme elsmossos d’esquadra. Per aquest motiu el seu nombre és relativament superior al deCatalunya: els 63 mossos concentrats al Berguedà l’any 2002 representen una proporciód’1,64 policies/1.000 h. (1,14 policies al conjunt de Catalunya).

¨ Parc de vehicles

El parc de vehicles al Berguedà era de 27.165 unitats l’any 2001 (vegeu el quadre2.4.4.), 753 més que l’any anterior. L’índex de motorització/1.000 h. l’any 2001 va serde 707, davant dels 649 del conjunt de Catalunya. Des de l’any 1998, el parc devehicles ha crescut el 9,28 %, 1,22 punts per sota del creixement a Catalunya. Segonsla tipologia del vehicle, s’observa que l’índex de motorització més alt es dóna en lacategoria de turismes (456 turismes/1.000 h.), seguit dels camions i de les furgonetes(175) i de les motocicletes (52). L’índex de motorització és més baix a la comarca queal conjunt de Catalunya per a turismes i motocicletes, mentre que per a la resta és méselevat. Destaca l’elevat índex de motorització de camions i furgonetes, i d’autobusos(20) i tractors (4) respecte dels índexs respectius del conjunt català (104, 14 i 3 vehicles) §

44



45


SOCIOECONÒMICA

Nombre % Per 1.000 h.

Any Berguedà Catalunya Bergu./Cat. Berguedà Catalunya

Equipaments culturalsBiblioteques 2000 7 865 0,8 0,18 0,14Arxius 2001 2 225 0,9 0,05 0,04Museus i col·leccions 2002 7 379 1,8 0,18 0,06Sales de cinema 2001 2 667 0,3 0,05 0,10Teatres i auditoris 2001 2 131 1,5 0,05 0,02

Equipaments esportius i de lleurePistes poliesportives a l’aire lliure (>400 m2) 2002 46 3.837 1,2 1,20 0,59Pistes de tennis (>400 m2) 2002 21 3.418 0,6 0,55 0,53Frontons (>200 m2) 2002 6 483 1,2 0,16 0,07Pistes de futbol, rugbi, hoquei, etc. (>4.000 m2) 2002 15 1.173 1,3 0,39 0,18Poliesportius en pavellons (>400 m2) 2002 8 651 1,2 0,21 0,10Espais esportius en sales (>50 m2) 2002 29 3.963 0,7 0,75 0,61Piscines a l’aire lliure (>50 m2) 2002 38 3.286 1,2 0,99 0,51Piscines cobertes (>50 m2) 2002 9 386 2,3 0,23 0,06Pistes d’atletisme (200, 300 i 400 m) 2002 0 104 0,0 0,00 0,02Altres pistes convencionals (esquaix, petanca, etc.) 2002 39 5.121 0,8 1,01 0,79Altres pistes singulars (esquí, camps de golf, etc.) 2002 33 1.888 1,7 0,86 0,29Altres espais petits (pistes petites, esplanades, etc.) 2002 76 6.655 1,1 1,98 1,03

Equipaments sanitarisOficines de farmàcia 2002 20 2.915 0,7 0,52 0,45Centres hospitalaris 2002 3 208 1,4 0,08 0,03Llits hospitalaris 2002 237 31.265 0,8 6,17 4,82

Equipaments de serveis socialsPlaces de residències per a gent gran, segons naturalesa jurídicaIniciativa pública 2003 221 7.366 3,0 5,67 1,10Iniciativa social 2003 321 12.173 2,6 8,24 1,82Iniciativa mercantil 2003 130 24.609 0,5 3,34 3,67Total 2003 672 44.148 1,5 17,25 6,59Centres de dia per a gent granEntitat privada d’iniciativa mercantil 2003 0 346 0,0 0,00 0,05Entitat privada d’iniciativa social 2003 4 97 4,1 0,10 0,01Entitat pública 2003 2 139 1,4 0,05 0,02Total 2003 6 582 1,0 0,15 0,09Nombre de places en centres de dia per a gent granEntitat privada d’iniciativa mercantil 2003 0 4.587 0,0 0,00 0,68Entitat privada d’iniciativa social 2003 85 1.975 4,3 2,18 0,29Entitat pública 2003 50 2.945 1,7 1,28 0,44Total 2003 135 9.507 1,4 3,47 1,42Centres residencials per a persones amb disminucióEntitat privada d’iniciativa mercantil 2003 0 5 0,0 0,00 0,001Entitat privada d’iniciativa social 2003 0 50 0,0 0,00 0,01Entitat pública 2003 0 19 0,0 0,00 0,003Total 2003 0 74 0,0 0,00 0,01Nombre de places en residències per a persones amb disminucióEntitat privada d’iniciativa mercantil 2003 0 480 0,0 0,00 0,07Entitat privada d’iniciativa social 2003 0 1.802 0,0 0,00 0,27Entitat pública 2003 0 847 0,0 0,00 0,13Total 2003 0 3.129 0,0 0,00 0,47

Quadre 2.4.4. Indicadors socials i de qualitat de vida ¨

46



¨ Quadre 2.4.4. Indicadors socials i de qualitat de vida (Continuació)

1 Projectes visats pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Catalunya.

2 En el cas del Berguedà es considera el preu de l’habitatge a la ciutat de Berga, i en el cas de Catalunya no s’inclou la ciutat de Barcelona.

Font: IDESCAT per a les dades de 2000, 2001 i 2002

Nombre % Per 1.000 h.

Any Berguedà Catalunya Bergu./Cat. Berguedà Catalunya

Llars residencials per a persones amb disminucióEntitat privada d’iniciativa mercantil 2003 0 0 0,0 0,00 0,00Entitat privada d’iniciativa social 2003 2 183 1,1 0,05 0,03Entitat pública 2003 0 9 0,0 0,00 0,001Total 2003 2 192 1,0 0,05 0,03Nombre de places en llars residencials per a persones amb disminucióEntitat privada d’iniciativa mercantil 2003 0 0 0,0 0,00 0,00Entitat privada d’iniciativa social 2003 12 2.366 0,5 0,31 0,35Entitat pública 2003 0 175 0,0 0,00 0,03Total 2003 12 2.541 0,5 0,31 0,38Centres ocupacionals per a persones amb disminucióEntitat privada d’iniciativa social 2003 2 225 0,9 0,05 0,03Entitat pública 2003 0 23 0,0 0,00 0,00Total 2003 2 248 0,8 0,05 0,04Nombre de places en centres ocupacionals per a persones amb disminucióEntitat privada d’iniciativa social 2003 120 8.947 1,3 3,08 1,33Entitat pública 2003 0 857 0,0 0,00 0,13Total 2003 120 9.804 1,2 3,08 1,46

HabitatgeHabitatges iniciats1 2003 379 88.649 0,4 9,73 13,22Habitatges acabats1 2003 376 68.798 0,5 9,65 10,26Preu m2 d’habitatge nou construït (en €)2 2003 1.148 1.677 68,5

Seguretat públicaPlantilla orgànica de les policies locals 2002 19 9.113 0,2 0,49 1,40Plantilla orgànica dels Mossos d’Esquadra 2002 63 7.374 0,9 1,64 1,14

Parc de vehiclesTurismes 2001 17.521 2.935.388 0,6 455,86 461,76Motocicletes 2001 2.010 417.754 0,5 52,30 65,72Camions i furgonetes 2001 6.710 661.094 1,0 174,57 104,00Tractors industrials 2001 163 21.893 0,7 4,24 3,44Autobusos i altres 2001 761 85.948 0,9 19,79 13,52Total 2001 27.165 4.122.077 0,7 706,76 649,00

Entitats financeresCaixes 2000 37 4.653 0,8 0,97 0,74Bancs 2000 12 2.647 0,5 0,32 0,42Total 2000 49 7.300 0,7 1,29 1,17

Síntesi

En termes generals, la població del Berguedà gaudeix d’un nivell de qualitat devida força satisfactori en relació amb la mitjana de Catalunya. Bona part delsindicadors reflectits a l’informe presenten un índex superior a la mitjana deCatalunya pel que fa a equipaments i serveis educatius, culturals i esportius,sanitaris i de serveis socials.

47


SOCIOECONÒMICA

3.1. Estructura econòmica: trets principals

L’activitat productiva a la comarca del Berguedà de manera resumida es caracteritzaper cinc trets principals:

n Un sector primari amb un pes elevat dins de l’estructura productiva de lacomarca, que pràcticament no ha perdut pes en l’estructura productiva en ladarrera dècada.

n Un teixit industrial relativament important però en retrocés, seguint la tendènciageneral de Catalunya, i molt diversificat.

n Un sector de la construcció amb un pes elevat comparat amb el del conjunt deCatalunya i en fort creixement.

n Un sector serveis preeminent en l’estructura productiva i en expansió queencara té un gran potencial de creixement.

n Una distribució de l’activitat econòmica sobre el territori extremamentconcentrada a la capital, Berga.

La població treballadora afiliada al règim general de la Seguretat Social i l’estructura delPIB al Berguedà l’any 2003, reflecteixen la importància del sector industrial, encara queels serveis i la construcció estan agafant el relleu. D’altra banda, s’observa una evoluciólenta en la redistribució dels sectors econòmics al Berguedà en línia amb l’evolució delPrincipat.

S’observa al quadre 3.1.1. que en els darrers 12 anys, la participació en el PIBdels diferents sectors econòmics del Berguedà ha variat d’acord amb la tendènciageneral.

3. L’activitat econòmica al territori ¨

49

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Quadre 3.1.1. Estructura sectorial del PIB. Pes sobre el total del PIB, en percentatge ¨

Font: IDESCAT (1991 i 1996) i Caixa Catalunya (2004)

Diferència1991 1996 2003 1991-2003

BerguedàPrimari 5,8 5,8 5,3 –0,4Indústria 41,6 37,2 34,1 –7,6Construcció 10,6 10,6 12,8 2,2Serveis 42,0 46,3 47,8 5,8Total 100,0 100,0 100,0 –

CatalunyaPrimari 2,2 2,0 1,6 –0,6Indústria 34,1 31,0 31,2 –2,9Construcció 8,2 6,8 7,8 –0,4Serveis 55,5 60,2 59,4 3,9Total 100,0 100,0 100,0 –

El més destacable és la caiguda de 7,6 punts del pes de la indústria en l’economiaberguedana, quan al conjunt de Catalunya només ha retrocedit 2,9 punts. Cal esmentartambé que la participació del sector serveis en l’estructura sectorial del PIB en elperíode 1991-2003 ha augmentat 5,9 punts envers els 3,9 punts de la mitjana deCatalunya, però encara es troba per sota de la importància que aquest sector té enl’estructura productiva catalana. Aquesta és una tendència pròpia de païsosdesenvolupats, per tant, aquest sector té encara un gran potencial de creixement alBerguedà.

L’any 2003, el 50,2 % dels afiliats estaven ocupats als serveis, mentre que laindústria ocupava el 31,3 % dels afiliats, el sector de la construcció, el 17,3 %, i elsector primari, l’1,1 % (vegeu el quadre 2.3.1.). En comparació amb el conjunt deCatalunya, el Berguedà té una proporció més gran d’afiliats en els sectors de laconstrucció, industrial i en el sector agrícola i ramader; en canvi, el sector serveisrepresenta poc més de la meitat dels afiliats davant del 66,9 % del conjunt deCatalunya.

Quan s’analitza l’evolució del creixement sectorial del PIB dels diferents sectors elsdarrers cinc anys (vegeu el quadre 3.1.2.), destaca el comportament de la construcció,que en el període 1998-2003 va créixer el 5,9 %, per sobre de la mitjana del Principat(5,2 %). Tot i que sembla que aquest creixement sectorial ha tendit a estabilitzar-se apartir de l’any 2001, el Berguedà ha superat amb escreix l’increment de la construcciócatalana entre els anys 2001 i 2003.

50



¨ Quadre 3.1.2. Creixement sectorial del PIB. Taxa de variació interanualreal mitjana, en percentatge


Berguedà Catalunya

Primari1998-2000 –0,5 –0,92001-2003 –1,3 –1,01998-2003 –0,9 –0,9

Construcció1998-2000 6,1 6,52001-2003 5,6 4,01998-2003 5,9 5,2

Indústria1998-2000 –2,9 4,22001-2003 –0,4 1,11998-2003 –1,6 2,7

Serveis1998-2000 3,1 3,02001-2003 2,9 2,71998-2003 3,0 2,8

El sector serveis es caracteritza per una evolució molt positiva els darrers anys (el 3 %de creixement mitjà anual durant el període 1998-2003), lleugerament per sobre delcreixement del conjunt català (2,8 %).

Pel que fa a la producció agrícola, ramadera i l’explotació forestal –enquadrats en elsector primari–, registren una lleugera contracció al Berguedà durant el període1998-2003 (-0,9 %), idèntica a la del conjunt de Catalunya. Val a dir, però, que elsdarrers anys el sector primari a la comarca està fent un gran esforç innovador ensistemes de producció i comercialització, entre d’altres, seguint les tendènciesgenerals del mercat, que cada cop demana més productes de millor qualitat i mésecològics.

El sector industrial ha mostrat durant el període 1998-2003 un retrocés sectorial (-1,6 %), mentre que al conjunt de Catalunya ha crescut el 2,7 %. Aquest és el sectorque registra la pitjor evolució de la comarca, tot i que cal diferenciar períodes en què ladavallada ha estat més forta que en d’altres:

n del 1998 al 2000, que va decréixer el 2,9 %, davant del creixement del 4,2 %del Principat

n del 2001 al 2003, que va decréixer el 0,4 %, i va reduir la distància que laseparava del creixement del Principat (1,1 %).

L’únic municipi de més de 5.000 habitants del Berguedà és la capital comarcal, Berga,que representa el 38,2 % de la població total i es caracteritza per la següent distribuciósectorial del valor afegit brut (VAB), segons les últimes dades disponiblescorresponents a l’any 1996:

n En primer lloc, té una especialització de serveis bastant superior a la del conjuntde la comarca, i fins i tot a la de la mitjana de Catalunya.

n En segon lloc, es caracteritza pel fet de tenir un pes del sector de l’agriculturamolt inferior al del conjunt de la comarca, i un pes del sector industrial tambémenys destacat.

51


AL TERRITORI

Quadre 3.1.3. Distribució del VAB a preus de mercat per sectors. En percentatge sobre el total ¨

Font: IDESCAT

Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Berga 1996 1,4 21,9 11,8 64,9 100,01991 1,8 17,8 14,1 66,4 100,0

Berguedà 1996 5,8 37,2 10,6 46,3 100,01991 5,8 41,6 10,6 42,0 100,0

Catalunya 1996 2,0 31,0 6,8 60,2 100,01991 2,2 34,1 8,3 55,5 100,0

Per tant, es pot concloure que els municipis que tenen menys habitants escaracteritzen per una especialització agrària i industrial superior a la de la capital decomarca i per una especialització de serveis inferior a aquesta. L’anàlisi del VABsectorial entre l’any 1991 i 1996 confirma l’increment del pes específic del sectorindustrial a Berga durant aquest període, contràriament al que succeïa a la resta de lacomarca i a Catalunya. Berga també destaca per l’elevada concentració d’empresesdel sector serveis i de la construcció.

Segons les estimacions de Caixa Catalunya, l’any 2003 la comarca del Berguedà vagenerar 417 MEUR constants del 1995, 7 MEUR menys que l’any anterior, que representauna caiguda de l’1,69 % del VAB, davant d’un creixement del 4,3 % el 2002. En el marcd’un procés de desacceleració del creixement al conjunt de Catalunya, que va arrencarl’any 1999 i que l’any 2003 va assolir un creixement mitjà de l’1,71 %, la comarca delBerguedà és una de les set comarques que registra un comportament negatiu.

La causa principal de la caiguda del VAB l’any 2003 va ser el comportament negatiu delsector industrial, que té un pes específic notable en el conjunt i que ha patit unacaiguda del 9,8 %, un comportament antagònic al de l’any 2002 (6,6 %). La indústriadel Berguedà l’any 2003 va registrar el pitjor comportament de totes les comarquescatalanes. Els subsectors responsables de la desacceleració de la indústria, amb uncomportament molt negatiu, van ser la producció d’energia (-18,3 %), una activitat querepresenta el 40,2 % del sector, i la indústria tèxtil (-11,8 %), que aporta el 19 % delsector. Per contra, el creixement del subsector de l’alimentació, amb una quota del10,3 % dins del sector, no ha aconseguit atenuar la caiguda industrial.

52



¨ Quadre 3.1.4. Distribució comarcal de l’ocupació per dimensió d’empresa.Pes dels afiliats sobre el total de Catalunya a cada tram de dimensiód’empresa. En percentatge


Berguedà Barcelonès

Gran empresa (+ de 500 treb.)Pes comarcal 1996 0,00 69,60Pes comarcal 2003 0,00 65,80Canvi 1996-2003 0,00 –3,90

Empresa mitjana (de 51 a 500 treb.)Pes comarcal 1996 0,30 41,50Pes comarcal 2003 0,30 40,50Canvi 1996-2003 0,00 –1,00

Empresa petita (d’11 a 50 treb.)Pes comarcal 1996 0,40 37,10Pes comarcal 2003 0,40 33,90Canvi 1996-2003 0,00 –3,20

Empresa molt petitaPes comarcal 1991 0,60 37,60Pes comarcal 2003 0,60 34,10Canvi 1991-2003 0,00 –3,50

Han contribuït als números vermells el comportament també negatiu del sector primari(-3,4 %). Dins del sector, la ramaderia, amb un pes específic superior a la meitat delsector l’any 2003, solament va créixer un moderat 0,9 %, quan l’any anterior haviacrescut el 7,2 %. Per la seva banda, el subsector forestal, el 30,5 % del conjunt del’activitat primària, l’any 2003 va patir una contracció del 3,6 %.

Els dos sectors en recessió esmentats van neutralitzar el comportament positiu delsector de la construcció (5,4 %) i dels serveis (3,2%), que van créixer 1,92 puntsi 1 punt, respectivament, per sobre de la mitjana catalana. Dins del serveis, elssubsectors de les assistències primàries (AP), la sanitat i l’educació, amb una aportacióaproximada d’un terç al conjunt del sector, van créixer el 3,4 %. Molt més moderatva ser el creixement dels subsectors de les immobiliàries i dels serveis a les empreses(0,1 %) aquest mateix any.

Si bé és veritat que l’any 2003 el nombre d’afiliats al Berguedà va créixer lleugeramentper sobre del conjunt català (el 2,7 % respecte del 2,2 %), en la distribució del’ocupació al Berguedà per dimensió d’empresa, mesurada en relació amb el conjuntde Catalunya, no hi ha hagut cap canvi entre el 1991 i el 2003. En primer lloc, segueixsense haver-hi un sector de grans empreses (> 500 treballadors); en segon lloc, tampocno han enregistrat cap variació els percentatges d’ocupats en empreses mitjanes (de51 a 500 treballadors), petites (d’11 a 50 treballadors) i molt petites. La sevaparticipació l’any 2003 en el conjunt d’afiliats segueix sent la mateixa, segons que esdesprèn del quadre 3.1.4.

Síntesi

L’activitat productiva a la comarca del Berguedà de manera resumida escaracteritza per cinc trets principals:

n un sector primari amb un pes elevat dins de l’estructura productiva dela comarca, que pràcticament no ha perdut pes en l’estructuraproductiva en la darrera dècada,

n un teixit industrial relativament important però en retrocés, seguint latendència general de Catalunya, i molt diversificat,

n un sector de la construcció amb un pes elevat comparat amb el delconjunt de Catalunya i en fort creixement,

n un sector serveis preeminent en l’estructura productiva i en expansióque encara té un gran potencial de creixement,

n una distribució de l’activitat econòmica sobre el territori extremamentconcentrada a la capital, Berga.

El futur de l’activitat econòmica al Berguedà requereix una potenciació delsector serveis, sobretot de proximitat, per evitar el marcat despoblament i lainversió de la piràmide poblacional que pateixen tots els pobles excepte Berga,que, com a capital, concentra els serveis requerits i atrau persones de totes lesedats, tant jubilats com estudiants i persones en actiu.

53


AL TERRITORI

Cal destacar, en particular, el ràpid creixement del sector turístic que s’estàdesenvolupant els darrers anys, sobretot pel que fa referència a petitesempreses de serveis complementaris i de turisme rural. Hi ha hagut unaaposta per part de l’Administració de fer quelcom en l’activació d’aquestsubsector, tot i que no s’ha definit suficientment, ni s’han homogeneïtzat lesactuacions entre entitats municipals, supramunicipals, agents i empreses delsector.

Respecte de l’activitat agropecuària, val a dir que al Berguedà, a banda de lesexplotacions destinades a mercats convencionals, s’està desenvolupant untipus de granges que ofereixen productes ecològics de qualitat en engreix debestiar i agricultura bàsica.

D’altra banda, la indústria extractiva al Berguedà requereix una transformacióimportant, associada amb la capacitat d’assolir preus competitius ensubsectors determinats, com l’extracció minera, amb problemes greus decompetitivitat derivats dels costos d’extracció i potencial de reserves de lesmines.

Finalment, pel que fa al sector tèxtil, d’una gran importància històrica en eldesenvolupament industrial de la comarca, la crisi que pateix podria continuar iconduir a més reestructuracions durant els propers anys –sobretot en lesbranques d’activitat que produïen béns poc diferenciats, amb poc continguttecnològic o de disseny i escàs valor afegit. Els darrers anys, aquest sector hapatit reduccions importants de personal; no obstant això, les empreses delsector han evolucionat cap a productes especialitzats i de recuperació, i hanobert nous mercats a l’exterior.

3.2. Agricultura i ramaderia

L’any 2003 l’activitat agrària i ramadera de la comarca del Berguedà ocupava93 persones, l’1,1 % dels treballadors afiliats al règim general de la SeguretatSocial (SS). La importància d’aquest sector dins l’economia berguedana ésclarament superior a la que té en el conjunt de Catalunya, on ocupava nomésel 0,4 % dels treballadors afiliats a la Seguretat Social. En termes de PIB, el sectorprimari representava al Berguedà el 5,3 % del total el 2003, més del triple del pesque tenia en el conjunt del territori català (1,6 %). Des de l’any 1998 al 2003 elcreixement del sector ha estat negatiu (-0,9 %), idèntic al comportament de lamitjana catalana. La taxa real de variació interanual de l’any 2003 ha contribuït albalanç negatiu del període amb una caiguda del -3,4 %. De fet, totes les comarquescatalanes, tret del Pla d’Urgell, el Segrià i l’Alt Penedès, registren una contracció delsector.

El sector primari de la comarca es caracteritza, tal com s’aprecia al quadre 3.2.1., pelpredomini del conreu de cereals de secà, la cria i l’engreix de porcs i de vedells (encaraque menor), la producció de llet i, finalment, l’explotació de la fusta de pi dels extensosboscos del Berguedà (96.597 ha de sòl forestal, el 81,15 % de la superfície del

54



Berguedà1), fet que ha generat el desplegament d’una important indústria. És el cas dela Serradora Boix. El sector de la fusta l’any 2003 aportava el 30,5 % del PIB al conjuntdel sector primari.

55


AL TERRITORI

Quadre 3.2.1. Estructura del PIB al sector primari per productes. Any 2003. En percentatge ¨


Berguedà Catalunya

Total sector primari 100,0 100,0

Agricultura i ramaderia 66,0 90,7

Cereals 5,7 7,1

Lleguminoses 0,3 0,3

Tubercles per a consum humà 0,3 0,2

Cultius industrials herbacis 1,3 0,4

Farratges 0,0 1,6

Hortalisses 3,3 11,2

Fruita fresca (no cítrics) 0,0 17,9

Fruita seca 0,0 2,9

Cítrics 0,4 1,9

Vi i subproductes 0,0 10,2

Oli d’oliva i subproductes 0,0 2,3

Flors i plantes ornamentals 0,0 5,0

Llavors i planters 1,0 1,7

Altres productes agrícoles 0,1 0,3

Boví 8,1 6,6

Oví i cabrum 0,8 0,4

Porcí 35,5 15,7

Aviram 0,2 1,0

Altres animals 0,1 0,2

Llet 8,4 3,3

Ous 0,0 0,3

Altres productes ramaders 0,2 0,2

Fusta 30,5 4,2

Pesca marítima i continental 3,5 5,1

1 Font: elaboració SACUH a partir del Mapa d’usos del sòl de Catalunya 1:250.000, ICC, 1992. Servei d’AccióComarcal (març 2002). Pla comarcal de muntanya 2001-2005. Diagnosi socioeconòmica. Programa d’actuacions imarc financer. Berguedà. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Programa de Política General deMuntanya, p. 9.

Serradora Boix, SL

Serradora Boix és una empresa d’origen familiar dedicada a treballar la fusta de pi delsboscos de Catalunya des de fa més de 30 anys. Inicialment era una petita serradoraubicada dins la mateixa població de Puig-reig, fins que es va traslladar als afores l’any1973, i es va convertir en una de les serradores més competitives de Catalunya.Actualment, l’empresa té diferents centres de producció. L’any 1997 es va inaugurar elcentre de Saltet a Puig-reig, una de les serradores més modernes de l’Estat,concebuda per transformar fusta de petit diàmetre, que era la que menys aprofitamenttenia fins aleshores i a la qual calia donar sortida per rendibilitzar més i millor els boscoscatalans. L’any 1992, Serradora Boix va adquirir la majoria d’accions de l’empresaEmbalatges Faura, ubicada a les Borges Blanques (les Garrigues) i dedicada a lafabricació de palets i palots, aquests últims destinats a emmagatzemar fruita encambres de fred. Més tard, l’any 1998, es va associar amb la multinacional Tafisa-Soane, dedicada a la fabricació de taulers d’aglomerat.

L’objectiu empresarial de Serradora Boix és l’aprofitament integral del tipus de fusta entronc que es disposa a la zona, orientat cap a usos en embalatge. En la mateixaempresa s’integra una gran part de les activitats pròpies de la cadena forestal: escomença pels treballs forestals i la tala dels arbres (Forestal Boix). Es continua el procésamb la fabricació de palets i altres tipus d’embalatges de fusta i tauler aglomerat. Ladistribució territorial estratègica i el volum de producció li permeten de ser l’abastadorprincipal del mercat català d’embalatge de fusta. Segons l’Informe Empresarial deCatalunya 2004, Serradora Boix és, per volum de facturació, la segona empresa mésimportant del Berguedà (19.843 MEUR) i ocupa el lloc 1.825 en el rànquing de les3.000 empreses més importants de Catalunya.

Sostenibilitat: El bosc i, en concret, la producció fustera, són per a l’empresa el puntde partida forçós. Per això pretén una gestió forestal sostenible, que asseguri lapermanència dels ecosistemes forestals i la producció contínua de fusta (consideradael recurs natural renovable per excel·lència). «Fusta avui, bosc per sempre» és ellema que pot resumir aquesta desitjable relació entre societat i entorn. La fusta entronc que es consumeix és tota de coníferes (concretament de pins), que provégeneralment d’àrees geogràfiques properes a les instal·lacions. Les formesd’adquisició del tronc són diverses: comprar quan els arbres encara no s’han tallat(en aquest cas Serradora Boix pot assumir la realització de totes les tasquesd’explotació necessàries) o comprar a terceres empreses especialitzades enl’explotació forestal. Entre un extrem i l’altre hi ha totes les formes intermèdies. Enresulta, finalment, tot un ampli ventall de possibilitats i permet de garantir unsubministrament suficient i continuat. Així el tronc arriba a les nostres instal·lacionsamb la qualitat necessària.

Transformació i capacitat de producció: Un cop arriba el tronc procedent del bosc, el primer procés de transformació que l’afectarà serà el que es dónaen les línies de serrar. Primerament el tronc és emmagatzemat temporalment en amplis patis. Es disposa d’una capacitat d’estocatge que supera les 50.000 tde fusta en tronc. D’aquesta manera s’absorbeixen les fluctuacions en elsubministrament d’aquesta primera matèria i s’evita que pugui afectar els processosposteriors de serrat. En total, el consum de troncs és de 1.000 t diàries, el principal

56



consumidor dels quals és Catalunya, un dels més importants de tot l’Estat. Aquestaprerrogativa dóna un avantatge important a l’hora de poder escollir el millor productedisponible.

Capacitat: Serradora Boix és una empresa líder en el sector de la serra. Es produeixenanualment 110.000 m2 de fusta serrada, amb una plantilla de 130 treballadors.Distribuïdes en tres centres de treball, les quatre línies de producció de fusta serradadisposen de la tecnologia més moderna per processar tronc de petita i mitjanadimensió. Els processos de serrada estan totalment optimitzats i controlats perordinador.

L’empresa coneix bé les necessitats que té avui la indústria i la seva política empresariales fonamenta precisament en aquesta gran capacitat de producció com a elementessencial per garantir un servei continuat i sense problemes de subministrament. Els110.000 m2 de fusta serrada anualment permeten d’assegurar que es compleixin elscompromisos per importants que siguin.

Distribuïdes en dos centres de treball, Serradora Boix disposa de set líniesautomàtiques per a la fabricació de palets. Amb una producció anual de dos milions depalets i una plantilla de 50 persones, ha esdevingut el principal productor català.

Des del punt de vista de la direcció de l’empresa, una de les principals mancances queté el Berguedà és la comunicació amb el Solsonès (Solsona) i el Ripollès (Ripoll). Aixòcomporta que territoris molt propers tinguin una interacció econòmica deficient i que esperdin oportunitats en tots els camps (comercial, de serveis, agrari, etc.). El sectorforestal (a què pertany Serradora Boix) és tan o més afectat per aquest fet quequalsevol altre perquè ambdues comarques veïnes són molt importants com apossibles proveïdores de fusta, i la comunicació deficient està encarint la nostraprimera matèria.

Josep M. Boix

Director industrial

La ramaderia aporta gairebé la meitat del PIB al sector primari per productes (44,7 %). Destaca la participació del porcí, una producció que aporta una tercera part del conjunt del sector (35,5 %), més del doble que la seva participació per alconjunt català. El segueix la producció bovina (el 8,1 % del PIB del sector l’any 2003)i el seu derivat, la llet (8,4 %). Dins de les activitats ramaderes, el porcí representavael 51,5 % de la cabanya i el 39,3 % de les explotacions ramaderes el 2002. Els53.810 caps de bestiar porcí representen el 3,87 % del total de Catalunya. ElBerguedà ocupa la desena posició en el rànquing de la cabanya de porcs de lescomarques catalanes. Segons el cens de bestiar porcí elaborat a partir de l’enquestade desembre del 2002 pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, al Berguedàhi havia 53.810 garrins, 132.466 porcs, 317 mascles reproductors i 22.762 trugesreproductores.

Els darrers anys, les explotacions i el nombre de caps de bestiar porcí han disminuïtnotablement al Berguedà, seguint la tendència del conjunt de Catalunya com a

57


AL TERRITORI

conseqüència de l’epidèmia de pesta porcina clàssica apareguda al desembre de l’any 2001. El sacrifici obligatori de part de la cabanya va obligar a tancar moltes explotacions de caràcter familiar, fet que ha afavorit de manera indirecta la tendència a la concentració del sector en grans grups empresarials. L’any 1982 hi havia 701 explotacions de bestiar porcí al Berguedà; el 1989, 513, i l’any2002, 360. A més, destaca un cert punt de saturació en la producció porcina a lacomarca des de l’any 1988 (vegeu el quadre 3.2.2.), que estan aprofitant comarquesveïnes, en especial el Bages, i altres comunitats, com l’Aragó, per incrementar el censporcí. La dècada de 1980-1989 i part de la següent es van caracteritzar per uncreixement continuat de la cabanya porcina. L’any 1989 hi havia 108.569 capscensats, nombre que s’havia reduït a la meitat en el cens del 2002 (53.810 caps debestiar porcí).

58



¨ Quadre 3.2.2. Nombre d’explotacions ramaderes per espècies

Font: IDESCAT a partir de les dades del cens agrari per al 1982 i el 1986, i Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pescade la Generalitat de Catalunya per al 2002

Nombre d’expotacions per espècies

1982 1989 2002 Dif. 1982-2002

Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %

BerguedàTotal 1.345 100,0 1.215 100,0 917 100,0 –428 –31,8Boví 447 33,2 401 33,0 331 36,1 –116 –26,0Oví i cabrum 197 14,6 301 24,8 226 24,6 29 14,7Porcí 701 52,1 513 42,2 360 39,3 –341 –48,6

CatalunyaTotal 41.459 100,0 31.159 100,0 22.608 100,0 –18.851 –45,5Boví 13.727 33,1 10.018 32,2 7.784 34,4 –5.943 –43,3Oví i cabrum 6.755 16,3 6.999 22,5 5.011 22,2 –1.744 –25,8Porcí 20.977 50,6 14.142 45,4 9.813 43,4 –11.164 –53,2

Nombre de caps per espècie

1982 1989 2002 Dif. 1982-2002

Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %

BerguedàTotal 99.782 100,0 149.458 100,0 104.520 100,0 4.738 4,7Boví 9.598 9,6 16.706 11,2 21.587 20,7 11.989 124,9Oví 10.212 10,2 21.260 14,2 25.872 24,8 15.660 153,3Cabrum 973 1,0 2.923 2,0 3.251 3,1 2.278 234,1Porcí 78.999 79,2 108.569 72,6 53.810 51,5 –25.189 –31,9

CatalunyaTotal 3.672.502 100,0 5.435.159 100,0 3.206.541 100,0 –465.961 –12,7Boví 388.942 10,6 577.498 10,6 692.300 21,6 303.358 78,0Oví 645.370 17,6 965.672 17,8 1.043.820 32,6 398.450 61,7Cabrum 33.167 0,9 64.357 1,2 78.245 2,4 45.078 135,9Porcí 2.605.023 70,9 3.827.632 70,4 1.392.176 43,4 –1.212.847 –46,6

La segona activitat ramadera en importància al Berguedà és l’explotació del bestiarboví, amb 21.587 caps i 331 explotacions el 2002, tant per a la producció de llet comper a la de carn, que representa el 3,1 % de la producció catalana i el 4,3 % de lesexplotacions de boví del Principat. Segons el cens de boví elaborat a partir del’enquesta de desembre del 2002 pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, alBerguedà hi havia 212 mascles reproductors, 7.475 animals de més de 24 mesos,1.628 animals entre 12 i 24 mesos i 12.272 animals de menys de 12 mesos. ElBerguedà ocupa l’onzena posició en el rànquing de la cabanya de bovins de lescomarques catalanes. Un sector que al llarg de les dues darreres dècades haexperimentat un procés de concentració de la producció i alhora un increment delnombre de caps. Com s’observa al quadre 3.2.2., les 447 explotacions existents l’any1982 es van reduir a 401 el 1989 i a 331 el 2002. La política agrària comunitària i lapolítica de quotes lleteres han derivat en el tancament de les petites explotacions,mentre que les més grans han incrementat la cabanya. L’any 1982 es registraven 9.598 caps de bestiar boví, 16.706 caps el 1989 i 21.587 caps el 2002.

Si bé és cert que al llarg de les dues darreres dècades s’ha incrementat el nombre decaps de bestiar boví destinats al consum de carn, cal precisar que, tal com es desprèndel quadre 3.2.3., ha disminuït el nombre de vaques de llet. S’observa una claratendència a la reducció de la producció lletera al Berguedà, que ha passat de produir19.092 t de llet l’any 1996 (el 3,2 % de la producció total catalana) a 14.448 t el 2002(el 2,1 % de la producció catalana). Aquest darrer any, la comarca ocupava el quinzèlloc en la producció lletera de Catalunya.

El paisatge de muntanya del Berguedà amb les seves extenses àrees de bosc i depastura és propici per a la presència d’una notable cabanya de bestiar oví i cabrum.Les terres destinades a pastura permanent l’any 2002 representaven el 63,2 % de lasuperfície agrària utilitzada (SAU). Aquest mateix any, les explotacions d’aquesta menarepresentaven la quarta part de les explotacions ramaderes del Berguedà, les qualsadministraven 25.872 caps de bestiar oví i 3.251 de cabrum. Entre els anys 1982 i1989 la cabanya es va més que doblar, i del 1989 al 2002 es va incrementar el 20,4 %.

Per la seva banda, l’agricultura s’està adaptant al predomini de la ramaderia i s’estàconvertint en auxiliar. Aquest fet s’ha traduït en una nova orientació dels conreus, ja que

59


AL TERRITORI

Font: IDESCAT a partir de les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca fins al 2001, i Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a l’any 2002

Berguedà Catalunya Bergu. /Cat. %

1996 19.092 592.395 3,21997 18.634 617.121 3,01998 18.294 639.875 2,91999 21.661 694.160 3,12000 17.167 641.542 2,72001 18.277 636.917 2,92002 14.448 673.417 2,1

Quadre 3.2.3. Producció de llet. En tones ¨

bona part de les terres que abans es destinaven al conreu de cereals panificables araes dedica a farratges per al bestiar, especialment a la part meridional de la comarca. AlBerguedà nord la superfície conreada ha tendit a disminuir en benefici de les terresdestinades a pastures permanents. Segons dades del cens agrari del 1999, al conjuntde la comarca hi havia 100.297 ha de superfície agrària. D’aquesta superfície, el20,1 % eren explotacions agràries (el 53 % per a conreus i l’altre 47 % per a pasturespermanents), el 60,7 %, forestal, i la resta, el 19,2 %, eren terres d’erm, matoll i altres.Si comparem les terres de SAU de l’any 1999 amb les dels censos de 1982 i 1989,s’observa que la superfície total conreada ha disminuït progressivament en benefici deles pastures permanents, fet que en confirma el paper com a auxiliar de l’activitatprimària principal, la ramaderia. Com s’observa al quadre 3.2.4., l’any 1982 les terresllaurades representaven el 77,7 % de les terres de SAU, per contra, 16 anys més tards’havien reduït al 36,8 %, una evolució inversa a la de les pastures permanents, queentre 1982 i 1999 s’han multiplicat per 5,6.

Al llarg dels anys, les explotacions agràries han tendit a concentrar-se i a augmentar lasuperfície mitjana, un procés que ha anat acompanyat de la mecanització del sector idel reagrupament de les masoveries, que s’exploten des de la casa pairal directament,al mateix temps que creix el nombre de cases de pagès deshabitades o reconvertidesper al turisme rural. Aquesta tendència es va iniciar a la dècada de 1960-1969 com aconseqüència de diversos factors, entre els quals cal considerar la motorització i lamecanització de les feines del camp i l’atracció de les àrees industrials que es trobavenen ple desenvolupament. L’èxode d’un gran nombre de famílies pageses d’arrendatarisi petits propietaris, especialment a la zona nord de la comarca, va prendre unes dimensionsnotables. Segons xifres dels censos agraris, l’any 1962 hi havia 5.487 explotacions; el1972, 2.667, i el 1982, 2.017. A la dècada de 1980-1989 el procés de concentraciós’ha de valorar dins del procés de reforma de la política agrària comunitària (PAC), que precisament té com a objectius el redimensionament i la modernització de lesexplotacions agràries.

60



¨ Quadre 3.2.4. Superfície agrària per tipus

Nota: Les terres llaurades + les pastures permanents és la mateixa superfície que les terres de secà + les terres de regadiu. Per tant, els percentatges respectius fan referència a la mateixa base del total de SAU.

Font: IDESCAT

Berguedà Catalunya

1982 1989 1999 1982 1989 1999

ha % ha % ha % ha % ha % ha %

Sup. agrària utilitzada (SAU) 16.061 15,5 21.881 20,1 31.805 31,7 1.089.547 42,5 1.106.914 44,8 1.156.828 50,2Terres llaurades (conreus) 12.475 77,7 11.579 52,9 11.703 36,8 936.728 86,0 837.000 75,6 817.031 70,6Pastures permanents 3.586 22,3 10.302 47,1 20.102 63,2 152.819 14,0 269.914 24,4 339.797 29,4

Secà 15.962 99,4 21.648 98,9 31.545 99,2 870.838 79,9 884.932 79,9 919.410 79,5Regadiu 101 0,6 231 1,1 260 0,8 218.697 20,1 221.981 20,1 237.418 20,5

Superfície forestal 67.809 65,5 65.989 60,7 57.700 57,5 952.101 37,1 981.364 39,7 838.663 36,4

Altres terres 19.675 19,0 20.828 19,2 10.792 10,8 521.421 20,3 383.303 15,5 308.488 13,4

Total 103.545 100,0 108.698 100,0 100.297 100,0 2.563.069 100,0 2.471.581 100,0 2.303.979 100,0

Síntesi

L’any 2003, el PIB del sector primari manifesta un comportament negatiu quetrenca amb el període de creixement dels anys anteriors. Es tracta d’unsectorque al Berguedà té una contribució tres vegades superior respecte dela participació del sector en el conjunt del PIB català. Destaca l’aportacióde la ramaderia porcina i de l’explotació forestal. Per la seva banda, bona partdels conreus s’han reorientat cap a la producció de farratges.

Les explotacions agrícoles i ramaderes han seguit un procés de selecció i deconcentració que ha dibuixat un paisatge polaritzat, on poques explotacionscontrolen la majoria de la producció.

3.3. Indústria

El sector econòmic més important a la comarca del Berguedà, durant la segona meitatdel segle XII primer terç del segle XX, va ser la indústria, tot i que els darrers anys ha anatperdent pes a causa de la crisi de les indústries tèxtil i extractiva, i de la progressiórelativa dels sectors terciari i de la construcció.

Al Berguedà el sector secundari representava el 34,1 % del PIB l’any 2003, per sobre del31,2 % que representa en la totalitat de l’economia catalana. En nombre de treballadorsafiliats a la Seguretat Social, l’any 2003, la indústria ocupava 2.565 persones, el 31,3 %del total del Berguedà, davant del 23,6 % que aquest sector representa a Catalunya, fetque ens mostra el paper rellevant de la indústria al Berguedà.

En relació amb les comarques veïnes de la província de Barcelona, l’any 2001 el Bagesi Osona tenien més establiments industrials, al voltant dels 2000, que el Berguedà, onnomés n’hi havia 438 (vegeu el quadre 3.3.1.).

61


AL TERRITORI

Quadre 3.3.1. Establiments d’empreses industrials per branques d’activitat(IAE). Any 2001 ¨

* NCAA: No classificades en altres apartats

Font: IDESCAT

Berguedà Bages Osona Ripollès

Energia i aigua 44 95 60 40Química i metall 26 104 94 17Transform. metalls 98 728 652 94Productes alimentaris 56 158 249 42Tèxtil i confecció 108 440 338 40Edició i mobles 92 340 475 68Indústries NCAA* 14 102 115 16Total 438 1.967 1.983 317

Respecte de la comarca gironina del Ripollès, que limita de manera natural per l’estamb el Berguedà, presenta característiques socioeconòmiques molt similars, ja quegeogràficament estan situades a les capçaleres dels rius on durant el segle XIX i primerterç del XX va aparèixer tota la indústria tèxtil, sector guia que va destacar sobre elsaltres durant la primera revolució industrial a través d’una estratègia d’organització defàbriques de riu, model que es va allargar fins a la dècada de 1970-1979, quan vaentrar en una crisi irreversible. Arran d’aquesta crisi, les dues comarques han patit elmateix procés de desindustrialització i despoblament, contràriament als casos delBages i Osona, que, gràcies a la seva proximitat amb Barcelona i la seva àreametropolitana i a la millora de les comunicacions nord-sud i est-oest, han pogut sortirde manera molt més positiva de la crisi del tèxtil, diversificant-se i especialitzant-se enaltres subsectors més productius.

En termes de distribució territorial, es pot definir una àrea preferent de localitzacióindustrial a la comarca formada per les poblacions d’Avià, Berga, Gironella, Olvan iPuig-reig, situades al Baix Berguedà, definida per l’eix del riu Llobregat, principal via decomunicació de la comarca.

El Berguedà industrial

Retrospectivament, al Berguedà destaca un sector industrial que ha passat d’estarmolt focalitzat sectorialment a caracteritzar-se per una diversificació emergentd’activitat en el territori, un fenomen que s’ha produït per l’evolució natural i competitivadels mateixos sectors d’activitat econòmica.

El lideratge industrial fins aleshores, tèxtil i miner, va donar pas a un període de transicióen el territori, on el model industrial estava canviant substancialment. El Berguedà vatransformar la seva indústria en altres territoris lluny del riu i de les mines i va començara planificar-se el sòl industrial –el polígon industrial de Berga és el més important. Desde l’Ajuntament s’ideen polítiques de captació d’empreses foranes i es potencial’activitat autònoma, a través de diferents ens de promoció econòmica. La formació iles subvencions han estat dos elements que han distingit el Berguedà en la seva milloracompetitiva com a zona en reequilibri industrial, al mateix temps que s’ha potenciat lacreació d’empreses i la diversificació de la indústria.

Al final del 2004, el Berguedà té un teixit industrial diversificat i en fase de consolidació.Un exemple d’aquesta realitat és que el sòl industrial s’ha exhaurit, motiu pel qual jas’estan estudiant noves ubicacions de polígons industrials i nous models de gestió iubicació del teixit industrial. En concret, estic parlant del polígon industrial comarcalque aprofita l’ampliació de l’eix viari C-16. Aquesta ampliació de sòl industrial comportanous reptes i nous plantejaments d’activitats al territori; no estic parlant de gransindústries de manufactura, sinó de diferents activitats industrials que creïn un teixitauxiliar al mateix territori, per establir una política de costos més reduïda i avantatjosa.

El Berguedà és un territori industrial però també és molt important pel seu potencial denatura, per la seva situació geogràfica. De tota manera, no oblidem que el Berguedà éslluny de les comunicacions vitals del país i la seva indústria necessita bons accessos aports i aeroports i als eixos verticals, principals connectors d’Europa.

62



La natura sempre ha estat el motor desencadenant de l’economia berguedana, el riu vaportar el tèxtil i el carbó, però avui aquesta natura ha obert noves fonts d’ingressos quedefineixen la nostra economia, com és el cas del sector turístic. La sostenibilitat i laconvivència entre aquests dos sectors fa que tinguem cura a l’hora d’ubicar iseleccionar la nostra indústria, per aprofitar al màxim els recursos naturals que ensofereix el territori. Exemples d’aquesta compatibilitat d’activitat la tenim en el projectedel Parc Fluvial del Berguedà, que garanteix l’aprofitament de les antigues colòniestèxtils amb nous centres d’activitat industrial i turística.

La diversificació de la indústria berguedana ha comportat nous sectors d’activitateconòmica, alhora que ha generat i format nous perfils professionals, els quals handonat pas a la creació d’una nova societat berguedana, amb noves inquietuds,tendències i hàbits. Tot això ha comportat obrir pas a un Berguedà del segle XXI que téla necessitat de noves infraestructures viàries i tecnològiques, de formació, depolítiques d’ocupació adequades a les demandes empresarials i de plantejar-se unfutur immediat on la indústria sigui un motor del territori, bàsicament una indústriaconsolidada i amb valor afegit que consumeixi i reinverteixi al Berguedà.

Tota economia multisectorial, com és la del Berguedà, garanteix un equilibri econòmici un enriquiment intersectorial. Cal, doncs, esmentar que la diversificació és la clau pergarantir aquesta estabilitat. Dins d’aquesta podem parlar de sectors com el metall, laconstrucció, els serveis i el turisme, que són actualment els puntals de la indústriaberguedana i que aglutinen prop d’un miler d’empreses, de les quals la petita empresaés la que defineix el territori.

Montse Rodríguez

Responsable de l’Associació d’Empresaris del Berguedà

El PIB del sector industrial al Berguedà l’any 2003 es caracteritza per una concentracióelevada en els dos subsectors més tradicionals: l’energia, aigua i extractives, i el tèxtil.Entre els dos concentren gairebé el 60 % de la producció industrial a la comarca,mentre que al conjunt de Catalunya només representa el 19 % del PIB industrial.

Tal com s’acaba d’esmentar, el subsector industrial més important quant al PIB i ambmés tradició a la comarca, agrupa les activitats de l’energia, aigua i extracció. L’any2003, aquest sector concentrava el 40,2 % de la producció industrial. Tot i ser el sectorde més pes a la indústria, la taxa de variació del creixement registrat l’any 2003 ésnegatiu (–18,3 %), davant de l’increment del 0,8 % registrat pel mateix sector en elconjunt de Catalunya. A més, és el primer sector en decreixement al Berguedà. Unexemple de gran empresa del sector és Carbones Pedraforca SA (entorn als 10 MEURde facturació), establerta a Berga, la setena empresa en importància de facturació delBerguedà.2

El tèxtil és el segon subsector industrial de més pes a la comarca, amb el 19 % del PIBindustrial l’any 2003. Aquest sector ha registrat un creixement negatiu el 2003 (–11,8 %),gairebé com al conjunt de Catalunya (-10,9 %). Aquesta evolució negativa és deguda

63


AL TERRITORI

2 Les referències a empreses més destacades del sector i les seves dades de facturació i treballadors s’han obtingutd’Espanya 30.000, anuari de Fomento de la Producción (2003).

al fenomen de la deslocalització, fet que provoca incertesa sobre el futur d’aquestsector i de la mateixa comarca, ja que, juntament amb les extractives, han estatindústries històricament lligades al territori.

L’activitat del subsector tèxtil al Berguedà està molt dispersa per tot el territori; aixítrobem 29 municipis de 31 on l’activitat tèxtil és la més important, segons dades del’Informe Territorial de la Província de Barcelona 2004.

Podem esmentar algunes empreses destacades del sector en la branca del cotó, pernombre de treballadors (empreses al voltant d’un centenar de treballadors):Manufacturas e Industrias Textiles Tgrupadas, de Castellar de n’Hug (135 treballadors)i Fibras e Hilados Esteva, SA, d’Avià (75 treballadors). Les empreses del sector alBerguedà amb vendes superiors a 1 MEUR són: Teixits Gonfaus SA (2,17 MEUR), aBerga, i Fligir SA (1,98 MEUR), a Gironella.

La crisi profunda que pateix el sector tèxtil de la comarca s’ha traduït en el tancamento la reducció de plantilles de molts establiments (quasi el 16 % el darrer any), algunsmolt significatius en termes d’ocupació per a determinats municipis, on empreses delsector donen feina a gairebé tota la població.

La causa més directa d’aquesta crisi és la competència de les importacions de baixpreu procedents de països no europeus, i la baixa competitivitat per mancad’inversions i per l’estancament del sector. El procés de reestructuració continuat delsector tèxtil ha fet que algunes de les empreses de la comarca que s’han mantinguten el mercat, s’hagin anat adaptant de manera progressiva a les noves condicionsque marca la competència mundial, i se cerquin nous factors competitius, com el

64



¨ Quadre 3.3.2. Estructura i creixement del PIB al sector industrial. Any 2003


Berguedà Catalunya

Estructura Creixement Estructura Creixement% sobre Taxa de variació % sobre Taxa de variació

el total interanual, % el total interanual, %

Indústria 100,0 –9,8 100,0 0,5

Energia, aigua i extractives 40,2 –18,3 11,4 0,8Aliments, begudes i tabac 10,3 2,1 11,3 1,6Tèxtil, cuir i calçat 19,0 –11,8 7,4 –10,9Fusta i suro 3,6 4,2 1,7 4,2Paper i arts gràfiques 2,8 0,2 8,7 1,1Química 4,2 –0,2 15,4 6,8Cautxú i plàstic 2,0 14,2 5,6 4,2Altres minerals no metàl·lics 3,5 11,8 5,5 11,2Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3,7 2,9 7,6 1,9Maquinària i equipament mecànic 2,7 –5,8 5,3 –7,0Equipament elèctric, electrònic i òptic 4,2 –1,8 7,5 –2,6Material de transport 2,8 –6,7 9,2 –5,2Indústries manufactureres diverses 1,0 5,2 3,3 4,9

desenvolupament de nous productes i fibres, l’aplicació de les tecnologies de lainformació, una integració més gran en la distribució o la implantació de tècniquesd’adaptació ràpida als canvis en la demanda. No obstant això, el subsector de lafilatura de cotó segueix sent un dels més afectats per la competència internacional,atès que el preu de la primera matèria i les fluctuacions dels tipus de canvi tenen unsefectes directes molt importants que, sumats a l’escàs valor afegit d’aquest producte,ha provocat la seva deslocalització cap a països del Tercer Món motivats per unareducció dels costos laborals.

Planafil, SA

PLANAFIL, SA va ser creada l’any 1985 i es va establir a Avià, en una antiga colòniatèxtil. L’inici de l’activitat es va desenvolupar mitjançant un règim de subcontractació dePLANAFIL, SA com a serveis de filats utilitzant maquinària de segona mà. L’any 1992,el propietari actual, Martí Font Plana i la seva família van decidir independitzar-se. Vancomprar totes les accions de l’empresa i es van convertir en una empresa familiar.

A partir d’aquell moment, es va crear una cartera de nous productes i, amb lacol·laboració de professionals amb experiència, va tenir lloc una progressióespectacular, fins a aconseguir el reconeixement actual com una de les empreses mésacreditades en el mercat internacional.

Durant aquesta fase de desenvolupament, van augmentar les vendes de manera moltconsiderable, com a resultat de l’esforç i les inversions en innovació. Encara que l’any1991 va patir un incendi que va destruir tota la fàbrica, la família Font ha estat capaçde tornar a engegar l’activitat a la població de Casserres, una aposta de futur per al seunegoci.

L’empresa es dedica bàsicament a la filatura de cap obert (open end spinning) des deNm 30 fins a Nm 10, en blanc, cru i, especialment, en colors bàsics i colors específicssegons la demanda dels clients. La primera matèria per fabricar qualsevol dels fils provéde matèria de cotó reciclat, juntament amb un mínim percentatge de fibra per donar-lifilabilitat. Aquesta matèria reciclada prové de deixalles d’altres empreses, retalls deconfecció i roba que es dóna a Càrites i que no pot ser aprofitada, sempre que la sevacomposició sigui majoritàriament de cotó.

Aquesta matèria és el 80 % de la composició del producte de PLANAFIL, SA, i calreforçar-lo, per poder-ne garantir la filabilitat, amb un percentatge de fibres sintètiques,polièster o acrílic. El percentatge d’aquestes fibres oscil·la entre el 5 % i el 50 %,segons la demanda del client o la utilització posterior.

Aquest tipus de producte (fil) permet que es fabriquin molts articles més amb finalitatsdiferents, com poden ser: corda per embolicar pastissos, mitjons, jerseis, tovalloles,vellut, draps de cuina, etc. Cada vegada sorgeixen més aplicacions d’aquest productegràcies a les millores dels acabats, cosa que permeten les noves tecnologies.

PLANAFIL, SA exporta el 90 % de les vendes, i els seus mercats principals, classificatsper països, són Portugal, Gran Bretanya, Polònia, Rússia i Hongria. Fins fa poc tempsel mercat portuguès acollia el major volum de vendes, però després de fer una valoració

65


AL TERRITORI

i de veure les perspectives de futur que es presentaven, l’any 2001 es va iniciar unprojecte d’expansió cap a països de l’Est, com ara Rússia, ja que si es volia donarsolidesa econòmica a l’empresa s’havia de potenciar aquest mercat.

La competència està pràcticament centrada en filadors espanyols, la gran majoriacatalans i valencians, però actualment estan entrant en aquest mercat competidorsturcs. Per aquest motiu PLANAFIL, SA no creu que la seva participació estigui persobre del 5 % de la producció espanyola.

Per aconseguir clients i obrir nous mercats, es disposa d’un comercial que viatja deforma força continuada, perquè es considera que s’asseguren les vendes i es garanteixla continuïtat de l’empresa. La seva tasca se centra a fidelitzar els clients i ferprospeccions de mercat en fires, mostres de gènere de punt, etc. En alguns països,com Portugal i Hongria, hi ha representants propis del país.

Cada any s’intenta renovar maquinària, comprant-ne de nova o modernitzant la que esté; d’aquesta manera es pot millorar la qualitat del producte. A l’hora de fer aquestscanvis, també es té en compte l’estalvi energètic, de manera que es contribueix almàxim al respecte pel medi ambient. Disposar de maquinària bastant automàticapermet que els operaris no hagin de ser especialistes, i només amb dos tècnics éssuficient per poder funcionar correctament.

Per contribuir al desenvolupament de la comarca, s’ha potenciat una política decontractació basada a prioritzar la contractació de persones de la comarca,principalment del poble de Casserres, que és on està ubicada l’empresa.

Pel que fa a la comunicació i al transport, cal dir que l’empresa està establerta en unazona on malauradament els accessos no són gaire bons i el transport utilitzat,normalment tràilers, es veu una mica dificultat per aquest motiu. Ara s’està intentantque això canviï i que es pugui disposar d’unes carreteres mínimament respectables, jano tan sols per a PLANAFIL, SA, sinó per a totes les empreses de la zona que es trobenamb les mateixes dificultats.

Josep Font

Gerent i propietari

El 2003, el subsector d’alimentació i begudes en conjunt representava el 10,3 % delPIB, lleugerament per sota del que suposa al conjunt de Catalunya (11,3 %). Aquestsubsector es dedica, fonamentalment, als aliments, i es concentra sobretot a Avià,Berga, Olvan i Sant Julià de Cerdanyola.

El potencial de creixement del sector alimentari dependrà d’una major relació de lesempreses alimentàries amb les produccions ramaderes i agrícoles de la comarca. Defet, l’any 2003 el subsector va créixer més intensament al Berguedà (2,1 %) que alconjunt català (1,6 %).

Les empreses del sector de l’alimentació amb vendes superiors a 1 MEUR són, perordre decreixent: Catalana de Pinsos, SA (15,45 MEUR, tercera empresa de la comarcaen importància de facturació), a Olvan-Gironella; Palau i Fills, SA (7,94 MEUR, sisena

66



empresa de la comarca en facturació), a Avià; UPB España, SA (4,56 MEUR), a Viver iSerrateix, i Bergafruits, SA (1,51 MEUR), a Berga.

A continuació i a molta distància de les tres branques anteriors, cal esmentar el sectorde l’equipament elèctric, electrònic i òptic, que representa el 4,2 % del PIB industrial dela comarca i que es localitza principalment a Puig-reig, Berga, Guardiola de Berguedài Olvan. L’any 2003, la taxa de variació interanual va ser negativa (-1,8 %), una caigudamenor que la del conjunt català (-2,6 %). Tot i ser el quart subsector representatiu delPIB industrial del Berguedà, no hi ha cap empresa amb una facturació superior a 1 MEUR anual. Alguns exemples en serien: Amp, a Berga; Aplitelc, SL, a Puig-reig;Elèctrica Cadí, SL, a Berga; Tecniber, SA, a Berga, etc.

L’any 2003, el subsector químic representava també el 4,2 % del PIB industrial de lacomarca. El seu creixement ha estat negatiu, amb unes taxes de variació interanualsdel -0,2 %, que contrasta amb el dinamisme que aquest subsector experimentava alconjunt de Catalunya (6,8 %). L’empresa més representativa d’aquest subsector, ambmés d’1 MEUR de facturació, és Soquiber-Laboratoris Cosp, SA (2,17 MEUR).

Finalment els subsectors de la metal·lúrgia i productes metàl·lics, de la fusta i suro, id’altres minerals no metàl·lics, que representen el 3,7 %, el 3,6 % i el 3,5 % del PIBindustrial, respectivament, l’any 2003, assolien creixements respecte de l’any anterior,encara que d’intensitat diversa, com s’observa al quadre 3.3.2. Les taxes de variacióinteranual dels minerals no metàl·lics va créixer l’11,8 %, semblant a la tendènciacatalana; la fusta, el 4,2 %, igual que en el conjunt català; finalment la metal·lúrgia i elsproductes metàl·lics assolien un creixement més moderat del 2,9 %, un punt per sobredel creixement mitjà del subsector a Catalunya.

Algunes empreses destacades d’aquests subsectors segons el nombre de treballadorssón: Planchisteria la Bergadana SL, a Gironella (més de 160 treballadors i unafacturació de 11,82 MEUR, primera empresa de la comarca en facturació); Bermac SA,a Berga (més de 60 treballadors); Buscall SL, a Berga i Puig-reig (més de 50 treballadors),i Construccions Metàl·liques Solé SL, a Puig-reig (uns 30 treballadors).

Planchistería Bergadana, SL

Planchisteria Bergadana és una societat personalista i familiar constituïda l’any 1979,els antecedents de la qual provenen d’un negoci anterior del soci principal, EnriqueMontañà Tristany, vinculat al sector de carrosseries i xapisteria. Amb una presència enel mercat de més de 35 anys, ha sabut definir un producte que combina tecnologia,servei i disseny. Cal destacar el compromís social adquirit, atesa l’especialització cap ala producció de vehicles d’utilitat pública pels serveis que ofereix.

Ubicada en els seus orígens a la ciutat de Berga, es va traslladar a l’actualemplaçament de Gironella, al polígon industrial Bonavista, on disposa de dues nausindustrials totalment equipades que incorporen els últims avenços tecnològics delsector, a fi de garantir la màxima durabilitat i qualitat en el procés de fabricació delsseus productes. També disposa de sòl industrial suficient per ampliar les instal·lacionssegons el comportament del mercat.

67


AL TERRITORI

A Gironella, la localitat on està establerta l’empresa, hi ha un nus de comunicacióimportant per al comerç amb França, i d’allí a la resta d’Europa. La proximitat amb laciutat de Barcelona permet de tenir un accés fàcil a la via marítima amb les grans rutesdel transport per a la distribució dels seus productes, cap a l’Àsia, Amèrica i l’Àfrica.

L’empresa va iniciar l’activitat com a taller de reparació de planxa. Posteriorment eltreball de planxa va derivar cap a la carrosseria de vehicles, per transformar-losen cotxes fúnebres, en un primer moment, i en ambulàncies després. El trasllat del’empresa a les instal·lacions de Gironella va permetre de diversificar el producte, de formaque avui es produeixen, a més dels vehicles citats, vehicles adaptats per traslladarminusvàlids, vehicles descapotables, limusines, etc.

Els diversos models es realitzen sobre una àmplia gamma de vehicles de les marquesmés importants del món, com ara Citroën, Fiat, Ford, Mercedes-Benz, Nissan, Opel,Peugeot, Renault, Volvo, etc.

Segons l’Informe Empresarial de Catalunya 2004, Planchisteria Bergadana ocupa elprimer lloc en el rànquing d’empreses de la comarca i el 1.746 de les 3.000 empresesmés importants de Catalunya.

Enric Montañà

Gerent i propietari

Síntesi

La indústria va ser el sector econòmic més dinàmic a la comarca durant lasegona meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX. Els darrers anys, a causade la crisi de les indústries tèxtil i extractiva i de la progressió relativa del sectorserveis i de la construcció, el sector industrial ha anat perdent pes relatiu, tot iser encara molt important en l’estructura productiva de la comarca.

La desaparició de les grans indústries extractives i tèxtils ha fomentat ladiversificació de l’estructura empresarial de la comarca, i s’està generant unfenomen interessant d’aparició de microempreses. Això permet de donar mésflexibilitat al mercat de treball amb més serveis i personal menys especialitzat,per adaptar-se a la demanda creixent de polivalència en serveis externssubcontractats.

3.4. Construcció i habitatge

El sector de la construcció ha esdevingut un dels sectors més dinàmics de l’economiaberguedana. Des de l’any 1996, i de manera continuada, la seva participació en lageneració de riquesa no ha parat de créixer, després d’una època de cert estancament(vegeu el quadre 3.1.1.). Si l’any 1996 aportava el 10,6 % del PIB comarcal, l’any 2003ja representava el 12,8 %, molt superior al que aporta el sector al conjunt de Catalunya

68



(7,8 %). Després de la crisi del tèxtil i de la mineria del carbó, la construcció s’estàconvertint en nou motor de l’economia berguedana, juntament amb el turisme, elsserveis i un sector industrial renovat. Segons l’Associació de Promotors Constructors iConstructors d’Edificis de Barcelona i Província, el primer semestre de l’any 2004respecte del mateix període de l’any anterior la comarca del Berguedà ha registrat unincrement de la construcció d’habitatges iniciats del 182 %, seguit de la comarca delBages, amb el 33,7 %. Per la seva banda, la nova construcció residencial acabada hacrescut el 156 %, el major creixement de tot Catalunya, seguida del Maresme, amb unincrement solament del 27,6 %.

En termes d’ocupació, la participació del sector confirma el pes específic de laconstrucció i la intensitat del seu creixement. S’evidencia el dinamisme que haexperimentat aquest sector en una comarca que encara té un gran potencial decreixement. L’any 2003, el nombre d’assalariats en la construcció representava el17,3 % dels afiliats a la Seguretat Social del Berguedà, gairebé el doble del 9 % delconjunt de Catalunya (vegeu el quadre 2.3.1.). Entre 1991 i 2003 el pes del sectora la comarca en termes d’assalariats s’ha incrementat el 5,4 % de mitjana interanual,un ritme que doblava la intensitat del creixement del sector a Catalunya (2,7 %). Noobstant això, el Berguedà solament aporta mig punt al conjunt dels assalariats dedicatsa la construcció de Catalunya, una participació que s’ha incrementat dues dècimesrespecte de l’any 1991.

La tipologia empresarial del sector de la construcció es caracteritza pel predomini deles pimes, amb un notable caràcter familiar. No obstant això, la dimensió i l’estructuraempresarial són molt diverses. Es dibuixa una certa polarització: una majoria de petitesempreses que a vegades es redueixen a treballadors autònoms fins a una minoria quees reparteix un segment del mercat. Segons l’anuari de Fomento de la Producción(2003), en el sector de la construcció destaquen quatre empreses amb vendessuperiors a 1 MEUR: Pasquina, SA (9,14 MEUR), Cint, SA (2,81 MEUR), i Bergadanade Transports i Excavacions, SA (1,99 MEUR), totes tres a Berga.

69


AL TERRITORI

Quadre 3.4.1. Superfícies totals a edificar. Any 2003. En percentatgedel total de m2 ¨

1 La suma dels percentatges de superfície no residencial de Catalunya no és 100 perquè hi ha altres tipologies que nos’han inclòs en la taula perquè no existeixen per a Berguedà i Berga.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Arquitectura i Habitatge

Total Locals Establiments Hoteleria Total nocomercials i residencialmagatzems

Berguedà 84,4 58,2 31,0 10,8 15,6 100,0Berga 84,9 13,7 86,4 0,0 15,1 100,0Catalunya1 65,7 71,0 8,2 5,9 34,3 100,0

Superfícied’habitatges ensòl residencial

Superfície no residencialTotal

superfície

L’any 2003, les superfícies totals per edificar al Berguedà majoritàriament es vandestinar a sòl residencial per a la construcció d’habitatges (84,4 %), una proporciósuperior a la del conjunt de Catalunya (65,7 %). Una tercera part es concentra a la ciutatde Berga (vegeu el quadre 3.4.1.). La resta de superfícies totals per edificar, 10.571 m2,es destinen a sòl no residencial: 6.152 m2 destinats a locals, 3.280 m2 destinats aestabliments comercials i magatzems –el 88,14 % d’aquesta superfície d’obra novacorrespon a Berga–, i 1.139 m2 dedicats a l’hoteleria, tots a fora de la capital. ElBerguedà aporta el 0,52 % de l’obra nova de Catalunya realitzada l’any 2003 destinadaa sòl residencial i solament el 0,18 % del sòl no residencial del conjunt de Catalunya.

Els efectes de la recessió econòmica del 1992 a la comarca del Berguedà van tenir unaincidència especial sobre el sector de la construcció. Segons el quadre 3.4.2. sobrel’evolució dels habitatges iniciats i acabats, malgrat la pèrdua de pes específic delBerguedà respecte de Catalunya entre els anys 1993 (0,71 % de Catalunya) i 2000(0,35 % de Catalunya), es constata una recuperació lenta del sector. Des de l’any 2001,s’observa una intensificació de la construcció. La recuperació de quota fins al 0,55 %registrada l’any 2003 i les projeccions que per al primer semestre de l’any 2004 apuntal’Associació de Promotors Constructors i Constructors d’Edificis de Barcelona iProvíncia, permeten de constatar el dinamisme del conjunt de les comarques catalanesi la importància del sector en el conjunt de l’economia berguedana. L’any 2003 es vainiciar la construcció de 379 habitatges i se’n van acabar 376. L’any 2002 es vanfinalitzar 7,41 habitatges/1.000 h. (9,92 a Catalunya), una proporció que l’any 2003 hacrescut fins al 9,65 % (10,2 a Catalunya) (vegeu quadre 3.4.2.).

Dels 1.118 milers d’euros destinats a subvencions oficials l’any 2002 per a l’habitatge,el 33,7 % es va destinar a l’adquisició d’habitatge (0,52 % de Catalunya), percentatgeque comprèn subvencions a la compra d’habitatge de protecció oficial i de segona mà.El gruix dels ajuts (78,1 %) es va destinar a la rehabilitació d’habitatges (el 0,35 % deltotal de Catalunya), on s’inclouen ajuts per a patologies estructurals i per a habitatgesen situació de risc –habitatges que es deterioren amb el pas del temps o que no es van

70



¨ Quadre 3.4.2. Habitatges iniciats i acabats

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció Generald’Arquitectura i Habitatge

Habitatges iniciats Habitatges acabats

Berguedà Catalunya Berguedà Catalunya Bergu./Cat. %

1993 250 35.967 238 33.679 0,711994 199 42.442 225 32.814 0,691995 209 43.196 162 36.547 0,441996 202 46.344 155 39.812 0,391997 275 51.301 199 40.490 0,491998 340 71.776 215 47.449 0,451999 303 78.268 282 49.875 0,572000 464 78.519 200 57.638 0,352001 306 67.794 380 65.556 0,582002 357 74.498 286 65.538 0,442003 379 88.649 376 68.798 0,55

dissenyar per cobrir les necessitats dels usuaris. Aquesta tipologia d’habitatges ésabundant al Berguedà, si es té en compte que el 24 % dels 9.225 edificis acabatsd’habitatges familiars censats fins al 1990 es van construir abans de l’any 1900. A més,segons l’Idescat, a la comarca del Berguedà l’any 1991 encara hi havia 90 habitatgessense vàter; 788, sense bany o dutxa fixos; 234, sense cuina, i 2.912, sense telèfonfix; l’any 2001, 513 habitatges no tenien calefacció. Segons el cens d’habitatges del’INE corresponent a l’any 2001, al Berguedà més d’una quarta part dels edificisd’habitatges (26,7 %) no disposa de cap plaça de garatge. Una part indeterminada, peròsuposadament considerable dels habitatges amb els dèficits esmentats, correspon asegones residències. Cal tenir present que, al Berguedà, el 13,8 % dels habitatges esdestinava a residències secundàries, i 3.844 habitatges (18,27 %) estaven buits.

La ciutat de Berga concentra el gruix de la construcció, el 45,5 % dels habitatgesacabats (171) de la comarca l’any 2003. Però al llarg de quatre anys la importància dela capital ha minvat en benefici d’altres municipis. L’any 2000 Berga concentrava el51,7 % dels habitatges iniciats i el 71,5 % dels acabats respecte del conjunt de lacomarca. Cada vegada més, el sector de la construcció concentra part de les sevesinversions a les poblacions de Bagà (66 habitatges acabats), Puig-reig (45), Avià (25),Cercs (14) i Gironella (13). S’observa un procés de redistribució territorial urbanísticaque té com a eixos, d’una banda, el procés d’integració dels municipis veïns de Bergadins d’una malla de relacions i, de l’altra, la construcció de segones residències enmunicipis amb un elevat valor paisatgístic.

El preu de l’habitatge nou, mesurat en metres quadrats construïts, s’ha incrementat el86,7% a la ciutat de Berga en el període 1996-2003. Aquest increment ha estat el mésbaix de les ciutats de l’entorn disponibles, molt per sota dels increments de Barcelona(142,4 %), Manresa (125,5 %), Igualada (127,7 %) i Vic (118 %).

A més d’un creixement comparativament lent, Berga té el nivell de preus més baixde les poblacions seleccionades. Al quadre 4.3.3. s’observa que l’any 2003 entreel preu de Berga (1.148 euros/m2 construïts) i els de les poblacions de Manresa(1.520 euros/m2 construïts), Igualada (1.542 euros/m2 construïts) i Vic (1.552 euros/m2

71


AL TERRITORI

Quadre 3.4.3. Preu de l’habitatge nou. €/m2 construït ¨

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General d’Arquitectura i Habitatge, i Tecnigrama

€/m2 construït Taxa de variació interanual

Berga Manresa Vic Igualada Barcelona Berga Manresa Vic Igualada Barcelona

1996 615 674 712 677 1.4341997 646 795 727 690 1.457 4,8 15,2 2,1 1,9 1,61998 761 833 827 714 1.569 15,1 4,6 12,1 3,4 7,11999 775 915 941 837 1.913 1,8 9,0 12,1 14,7 18,02000 887 970 1.016 931 2.165 12,6 5,7 7,4 10,1 11,62001 937 1.095 1.090 1.042 2.500 5,3 11,4 6,8 10,7 13,42002 965 1.211 1.090 1.107 2.931 2,9 9,6 0,0 5,9 14,72003 1.148 1.520 1.552 1.542 3.476 15,9 20,3 29,8 28,2 15,7

1996-2003 – – – – – 86,7 125,5 118,0 127,8 142,4

construïts), hi havia una diferència mínima del 32 % i màxima del 35 % del preu del’habitatge. Òbviament, els preus de Barcelona se situen molt per sobre dels esmentats(3.476 euros/m2 construïts).

L’any 2002, al Berguedà no es va acabar cap habitatge de protecció oficial3 i, enels darrers sis anys, solament s’han construït 85 dels 2.093 habitatges acabats entre elsanys 1996 i 2002. En el conjunt de Catalunya, en canvi, el 10,8 % dels habitatgesacabats corresponien a habitatges de protecció oficial.

Els habitatges acabats al Berguedà tenen una tipologia diferent a la dels acabats en elconjunt de Catalunya (vegeu el quadre 3.4.4.). Així, l’any 2002, el 36 % dels habitatgesacabats a la comarca eren unifamiliars, mentre que al conjunt de Catalunya era del23,4 %. Entre els habitatges unifamiliars al Berguedà predominen els habitatges adossats,amb el 28 % del total d’habitatges, mentre que al conjunt de Catalunya representenel 15,7 % dels habitatges acabats. La proporció a Berga d’habitatges unifamiliarsaïllats és lleugerament superior (8 %) a la del conjunt de Catalunya (7,7 %). Per contra,a la comarca del Berguedà els habitatges plurifamiliars en bloc representen el 64 %,davant del 76,6 % del conjunt de Catalunya.

72



¨ Quadre 3.4.4. Tipologia dels habitatges acabats. Any 2002. En percentatge

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

Berguedà Catalunya

Unifamiliars 36,0 23,4Aïllats 8,0 7,7Adossats 28,0 15,7

Plurifamiliars en bloc 64,0 76,6

Total 100,0 100,0

3 Qualificacions definitives. Inclouen tots els habitatges qualificats, destinats a la venda o a lloguer.

¨ Quadre 3.4.5. Habitatges acabats segons superfície. Any 2002. En percentatge


Berguedà Catalunya

Fins a 50 m2 3,5 1,4De 51 a 75 m2 0,3 7,8De 76 a 100 m2 25,9 24,4De 101 a 125 m2 12,6 29,3De 126 a 150 m2 11,2 15,3De més de 150 m2 46,5 21,7

Total 100,0 100,0

Una altra característica que diferencia els habitatges acabats al Berguedà respecte delconjunt de Catalunya és la dimensió. Així, amb la informació referida a l’any 2002 recollidaal quadre 3.4.5., destaca la importància dels habitatges amb una superfície superior als150 m2 (46,5 %), seguits dels que tenen entre 46 i 100 m2 (25,9 %). La proporciód’habitatges acabats el 2002 del Berguedà és superior a la del conjunt de Catalunya.Per contra, la proporció d’habitatges acabats amb una superfície compresa entre els101 i 150 m2 de Catalunya (44,64 %) dobla la proporció del Berguedà (23,77 %).Finalment, els habitatges acabats al Berguedà (29,72 %) amb una superfície inferiorals 100 m? tenen un pes específic semblant al que mostra el quadre 3.4.5. per aCatalunya (33,67 %).

Una altra característica dels edificis d’habitatges del Berguedà és el predomini del’habitatge unifamiliar i dels edificis d’habitatges d’una planta. Segons el censd’habitatges de l’any 2001 publicat per l’INE, el 59,7 % dels edificis del Berguedà tenenun sol habitatge familiar, i el 23 % del total d’edificis amb diversos habitatges familiarsté una planta. Són indicadors que dibuixen un creixement urbanístic basat enl’horitzontalitat.

Síntesi

El sector de la construcció al Berguedà destaca pel seu dinamisme. La sevaevolució positiva l’han convertit en un dels motors de l’economia de la comarca.L’any 2003, el PIB de la construcció va tenir un creixement interanual del 5,4 %.Dins de l’edificació residencial destaca el fort increment dels habitatges acabats(el 31,5 % el 2003). Amb tot, s’observen signes de desacceleració del sector.L’afiliació del sector va augmentar el 3 %, molt per sota de l’espectacularcreixement de 12,7 % de l’any 2002. D’altra banda, la ciutat de Berga, queconcentra gairebé la meitat de la construcció de la comarca, els darrers anysestà perdent pes específic en benefici d’altres poblacions.

Cal destacar que l’any 2002, al Berguedà no es va acabar cap habitatge deprotecció oficial i, en els darrers sis anys, solament s’han construït 85 dels 2.093habitatges acabats entre els anys 1996 i 2002. En el conjunt de Catalunya, encanvi, el 10,8 % dels habitatges acabats corresponien a habitatges de proteccióoficial.

El perfil de l’habitatge nou del Berguedà és el d’una casa unifamiliar (en part destinat a segona residència), de dimensions raonables i preu relativamentbaix.

3.5. Serveis

Els serveis han guanyat pes dins de l’economia del Berguedà els darrers anys tant entermes d’ocupació com en termes del PIB, a l’igual que ha succeït al conjunt deCatalunya. L’any 1991 aquest sector representava el 42 % del PIB del Berguedà i 12 anys després, l’any 2003, s’ha incrementat fins al 47,8 % (quadre 3.1.1.), fet queconfirma la tendència ascendent dels serveis, malgrat que encara es troba per sota dela importància que aquest sector té a l’estructura productiva catalana.

73


AL TERRITORI

El conjunt del sector ha mostrat una evolució positiva durant el període 1998-2003,amb una taxa de creixement del PIB del 3 %, dues dècimes per sobre del creixementcatalà. L’any 2003, els serveis al Berguedà van registrar una taxa de variació interanualdel 3,2 %, mentre que a Catalunya van créixer el 2,3 %.

Com s’observa al quadre 3.5.1., dins de la branca dels serveis destaquen elsubsector de l’Administració pública, activitats sanitàries i educació pública, ambel 29,3 % del PIB del sector serveis, que l’any 2003 ha assolit un creixement del3,4 %, i el del comerç i reparació, amb el 27,6 %, amb un increment del 4,6 %. Ésimportant de destacarque l’empresa que genera més ocupació a la comarca pertanyal subsector d’activitats sanitàries, en concret l’Hospital Comarcal Sant Bernabé deBerga, amb 247 treballadors i una facturació anual de 9,85 MEUR, la desenaempresa de la comarca en facturació.

A continuació se situen el sector de l’hoteleria (el 15,4 % del PIB del sector terciari i el5 % de creixement el 2003), i l’immobiliari i de serveis a les empreses (14,1 % del sectori el 0,1 % de creixement). En canvi, s’observa un descens relatiu de les activitats detransports i comunicacions i d’intermediació financera, que només representen el 5,1 %i el 2,1 % del PIB terciari, respectivament.

El quadre 3.5.2. mostra una distribució del nombre d’empreses classificades segonsempreses de serveis al detall i no detall al Berguedà, on s’observa una fortaconcentració en hoteleria (361 empreses) i serveis personals (438 empreses), partidesque representen més del 55 % del total d’empreses de serveis no detall. D’altra banda,els productes alimentaris (276 empreses) i roba i calçat (124 empreses) representen el52 % de les empreses al detall.

El sector comercial del Berguedà supera la mitjana de Catalunya tant en termes desuperfície de venda com en nombre d’establiments detallistes per habitant. La capitalde la comarca concentra una gran part de l’activitat comercial de la comarca, gràcies

74



¨ Quadre 3.5.1. Estructura i creixement del PIB al sector serveis. Any 2003


Berguedà Catalunya

Estructura Creixement Estructura Creixement% sobre Taxa de variació % sobre Taxa de variació

el total interanual, % el total interanual, %

Serveis 100,0 3,2 100,0 2,3

Comerç i reparació 27,6 4,6 20,5 5,2Hoteleria 15,4 5,0 12,1 3,2Transports i comunicacions 5,2 –0,2 12,8 –1,9Intermediació financera 2,1 –0,8 2,4 –1,7Immobiliàries i serveis a empreses 14,1 0,1 24,3 1,4AP, sanitat i educació pública i privada 29,3 3,4 21,0 3,1Altres activitats socials i serveis 6,4 3,8 6,9 2,7

a la gran tradició en aquest terreny i a la condició de mercat principal en la seva zonad’influència, així com a l’estructura de comunicacions radial i a la ja esmentadaconcentració dels serveis a la capital de la comarca. Es pot dir que més del 40 % delvolum de negoci es mou amb compradors de fora de la ciutat, ja que a Berga esconcentra gairebé el 80 % de l’oferta total comercial de la comarca. Malgrat això, lainfluència de Manresa com a centre comercial proper ha afectat i afectarà directamentel sector comercial de Berga.

Un factor que ha incidit negativament sobre l’evolució del sector els darrers anys és lamillora de la xarxa de comunicacions de l’eix del Llobregat en direcció a Andorra,Manresa i fins i tot a Barcelona. Una millora de la xarxa viària no sempre aportaaspectes positius en el desenvolupament de l’economia, com és el cas del comerç. Ala majoria de pobles que voregen l’eix Transversal la millora de les comunicacions hacomportat el desplaçament de la despesa del petit comerç cap a grans pols d’atracciócomercial, com Manresa, Vic i Girona, entre d’altres.

El Berguedà s’ha establert com a comarca de pas dels visitants procedents deBarcelona i la seva àrea metropolitana que van a la Cerdanya i no ha desenvolupat unaestructura i oferta prou atractives per aconseguir desviar una part d’aquests fluxos deconsumidors potencials. També el fet que el Berguedà estigui envoltat d’altres territoris,com Osona i el Bages, amb un sector comercial comparativament més dinàmic, haevitat un impuls més gran del comerç a la comarca.

75


AL TERRITORI

Quadre 3.5.2. Empreses de serveis no detall / detall per branques d’activitat.Any 2001 ¨

* NCAA: No classificats en altres apartats

Font: IDESCAT

Berguedà % s/Berguedà Catalunya Bergu./Catalunya

%

NO DETALL

Comerç a l’engròs 130 9,1 35.651 0,4

Hoteleria 361 25,4 45.074 0,8

Transports i comunicacions 233 16,4 48.639 0,5

Intermediació financera 58 4,1 10.441 0,6

Serveis a empreses 70 4,9 26.739 0,3

Serveis personals 438 30,8 62.900 0,7

Immobiliàries i altres 131 9,2 25.211 0,5

Total 1.421 100,0 254.655 0,6

DETALL

Productes alimentaris 276 35,9 36.862 0,7

Roba i calçat 124 16,1 23.564 0,5

Articles per a la llar 94 12,2 15.865 0,6

Llibres i diaris 23 3,0 4.316 0,5

Productes químics 60 7,8 9.216 0,7

Material de transport 20 2,6 4.083 0,5

Comerç NCAA* 171 22,3 22.747 0,8

Total 768 100,0 116.653 0,7

¨ Turisme

Cal fer un esment especial del sector turístic. Es tracta encara d’un sector amb poc pesrelatiu dins del conjunt de l’economia berguedana, però que ha assolit un creixementimportant els darrers anys i presenta unes bones perspectives de futur, en particular encamps com el turisme rural i cultural. En diferents àmbits s’observa una esperança defutur en aquest subsector per part dels agents públics i privats, i es presenta com lapunta de llança en l’aposta de futur del Berguedà.

La comarca gaudeix d’un gran nombre d’atractius turístics, tant per la geografiaprivilegiada com per la història i el patrimoni arquitectònic, que només s’han explotatparcialment. Per tant, la comarca disposa d’un gran potencial encara pendent dedesenvolupar. La proximitat amb Barcelona i l’aparició de noves formes de turisme,com el turisme rural, productes d’interès especial, l’agroturisme i els esportsd’aventura, permeten d’esperar un creixement important del turisme a la comarca.

Durant els darrers anys hi ha hagut una transformació de la infraestructura turísticad’allotjament: càmpings, hotels, agroturisme, turisme rural, etc. Les cases de pagès hanregistrat un fort augment els darrers anys, seguit pels restaurants i els càmpings, mentreque el nombre d’hotels ha disminuït. L’any 2002, el Berguedà tenia 45 establimentshotelers (l’1,7 % del total de Catalunya), amb 1.065 places; 15 càmpings (4 %); 115 restaurants (0,8 %) i 57 residències-cases de pagès (6 %), amb 543 places (quadre 3.5.3.).

Fent referència al nombre de places hoteleres, s’observa un decreixement del 10 % elsdarrers sis anys, no només de places sinó també del nombre d’establiments, que vanpassar de 50 l’any 1996 a 45 l’any 2002. En canvi, el nombre de restaurants ha

76



¨ Quadre 3.5.3. Establiments turístics, per tipus. Nombre i places

s.d.: sense dades

Font: IDESCAT

Establiments hotelers Càmpings Restaurants Cases de pagès

Establiments Places Establiments Places Nombre Nombre Places

Berguedà1996 50 1.182 12 3.269 91 s.d. s.d.1997 50 1.167 14 3.619 91 s.d. s.d.1998 s.d. s.d. s.d. s.d. 95 30 2461999 s.d. s.d. s.d. s.d. 101 33 2782000 46 1.111 15 4.335 112 38 3352002 45 1.065 15 3.882 115 57 543

Catalunya1996 2.820 230.529 362 256.264 13.001 433 4.0351997 2.776 230.275 366 256.091 13.176 464 4.3301998 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.1999 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.2000 2.557 231.938 370 256.767 13.986 645 5.5582002 2.600 239.872 368 247.423 15.020 951 7.774

crescut, des de l’any 1996, el 26,4 %, molt més del que ho ha fet al conjunt deCatalunya, bàsicament perquè les tendències de la demanda són gaudir de lagastronomia local com a motivació de les excursions d’un dia i estades curtes (shortbreak).

En el cas de càmpings ha variat significativament el nombre d’establiments els darrerssis anys, en augmentar l’oferta el 25 % (de 12 a 15) i el nombre de places el 18,7 %(quadre 3.5.5.), contràriament a la tendència general de Catalunya, on s’observa unadisminució del nombre de places (3,4 %). Aquest creixement és degut a un incrementdel nombre de bungalous, en un afany d’augmentar el nivell de qualitat i el servei del’oferta dels càmpings.

77


AL TERRITORI

Quadre 3.5.4. Establiments hotelers per tipus i categoria. Per municipis.Any 2002. Nombre i places ¨

Hotels

1 estrella 2 estrelles 3 estrelles 4 estrelles 5 estrelles Total

Nombre Places Nombre Places Nombre Places Nombre Places Nombre Places Establ. places

Avià s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Bagà 2 66 1 15 0 0 0 0 0 0 3 81

Berga 3 56 4 173 0 0 0 0 0 0 7 229

Borredà 1 17 0 0 0 0 0 0 0 0 1 17

Capolat 1 12 0 0 0 0 0 0 0 0 1 12

Casserres 1 28 0 0 0 0 0 0 0 0 1 28

Castell de l’Areny s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Castellar de n’Hug 4 79 3 70 0 0 0 0 0 0 7 149

Castellar del Riu s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Cercs 1 19 0 0 0 0 0 0 0 0 1 19

Espunyola, l’ 1 10 1 7 0 0 0 0 0 0 2 17

Fígols s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Gironella 3 39 0 0 0 0 0 0 0 0 3 39

Gisclareny s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Guardiola de Berguedà 1 41 0 0 0 0 0 0 0 0 1 41

Gósol 0 0 2 66 0 0 0 0 0 0 2 66

Montclar s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Montmajor s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Nou de Berguedà, la 2 38 0 0 0 0 0 0 0 0 2 38

Olvan s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Pobla de Lillet, la 2 65 1 34 0 0 0 0 0 0 3 99

Puigs.d.reig 0 0 1 17 0 0 0 0 0 0 1 17

Quar, la s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Sagàs 0 0 1 22 0 0 0 0 0 0 1 22

Saldes 3 27 1 42 0 0 0 0 0 0 4 69

Sant Jaume de Frontanyà 1 8 0 0 0 0 0 0 0 0 1 8

Sant Julià de Cerdanyola 0 0 1 45 0 0 0 0 0 0 1 45

Santa Maria de Merlès 1 7 0 0 0 0 0 0 0 0 1 7

Vallcebre s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Vilada 1 18 1 44 0 0 0 0 0 0 2 62

Viver i Serrateix s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Berguedà 28 530 17 535 0 0 0 0 0 0 45 1.065

Catalunya 1.039 36.449 911 48.811 470 107.992 167 41.326 13 5.294 2.600 239.872

s.d.: sense dades

Font: IDESCAT

Respecte de l’any 1996, ha augmentat el nombre de cases de pagès o cases rurals deforma espectacular quant a nombre d’establiments, en sis anys s’ha passat de nohaver-n’hi cap a 57 establiments (quadre 3.5.6.). Val a dir, però, que aquest tipusd’oferta no permet de tenir una capacitat superior a 15 persones i que, per tant, estemparlant de només 543 places l’any 2002.

Val a dir que la categoria de la infraestructura turística d’allotjament és majoritàriamentmitjana i mitjana-baixa, atès que els establiments hotelers d’una i dues estrelles i mésdel 50 % de l’oferta de càmpings és de segona i tercera categoria (vegeu els quadres3.5.2. i 3.5.3.).

78



¨ Quadre 3.5.5. Càmpings per categories. Per municipis. Any 2002.Nombre i places

Luxe Primera Segona Tercera Masies Privats Total

Avià s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Bagà 0 0 0 0 1 200 0 0 0 0 0 0 1 200

Berga 0 0 1 500 0 0 0 0 0 0 0 0 1 500

Borredà 0 0 0 0 0 0 0 0 1 50 0 0 1 50

Capolat s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Casserres s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Castell de l’Areny s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Castellar de n’Hug s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Castellar del Riu 0 0 0 0 1 400 1 438 0 0 0 0 2 838

Cercs s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Espunyola, l’ s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Fígols s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Gironella 0 0 0 0 1 338 0 0 0 0 0 0 1 338

Gisclareny s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Guardiola de Berguedà 0 0 0 0 0 0 0 0 1 125 0 0 1 125

Gósol 0 0 0 0 1 263 0 0 0 0 0 0 1 263

Montclar s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Montmajor s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Nou de Berguedà, la s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Olvan s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Pobla de Lillet, la 0 0 0 0 1 343 0 0 0 0 0 0 1 343

Puigs.d.reig s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Quar, la s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Sagàs s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Saldes 0 0 1 350 0 0 2 240 0 0 1 305 4 895

Sant Jaume de Frontanyà s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Sant Julià de Cerdanyola s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Santa Maria de Merlès 0 0 0 0 0 0 1 235 0 0 0 0 1 235

Vallcebre s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Vilada s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Viver i Serrateix 0 0 0 0 0 0 0 0 1 95 0 0 1 95

Berguedà 0 0 2 850 5 1.544 4 913 3 270 1 305 15 3.882

Catalunya 3 7.048 64 103.139 187 105.941 97 26.657 10 913 7 3.741 368 247.423

s.d.: sense dades

Font: IDESCAT

Nom

bre

Nom

bre

Nom

bre

Nom

bre

Nom

bre

Nom

bre

Esta

blim

ents

Plac

es

Plac

es

Plac

es

Plac

es

Plac

es

Plac

es

Plac

es

La segona residència al Berguedà ha augmentat considerablement en el període1981-2001 en més de 1.250 habitatges, tot i haver augmentat el nombre totald’habitatges en gairebé 2.350 unitats (quadre 3.5.7.). Menys del 50 % d’aquestshabitatges es destinen a primera residència, per tant, l’ocupació té una fortaestacionalitat, amb les conseqüències que això provoca en les partides destinades almanteniment de serveis bàsics dels municipis.

Tot i això, aquest fenomen de la segona residència facilita la preservació del patrimoni,en el sentit que una gran part d’aquests habitatges d’ús secundari són la recuperaciód’habitatges de les antigues colònies al voltant de l’eix del Llobregat, com són lesmasoveries, pel seu baix cost d’adquisició §

79


AL TERRITORI

Quadre 3.5.6. Residènciess de cases de pagès. Per municipis. Any 2002.Nombre i places ¨

s.d.: sense dades

Font: IDESCAT

Allotjament rural Masies Cases Totalindependent de poble allotjaments

Nombre Places Nombre Places Nombre Places Nombre Places

Avià 1 8 0 0 0 0 1 8Bagà s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.Berga 1 8 0 0 0 0 1 8Borredà 0 0 2 30 0 0 2 30Capolat 1 4 0 0 0 0 1 4Casserres 10 114 1 14 0 0 11 128Castell de l’Areny 1 7 1 15 1 12 3 34Castellar de n’Hug s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.Castellar del Riu s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.Cercs 2 20 0 0 0 0 2 20Espunyola, l’ 0 0 1 12 0 0 1 12Fígols 0 0 1 14 0 0 1 14Gironella 1 15 0 0 0 0 1 15Gisclareny s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.Guardiola de Berguedà s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.Gósol 2 8 0 0 0 0 2 8Montclar 2 17 0 0 0 0 2 17Montmajor s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.Nou de Berguedà, la s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.Olvan 5 29 0 0 0 0 5 29Pobla de Lillet, la s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.Puigs.d.reig s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.Quar, la 0 0 0 0 1 5 1 5Sagàs 12 112 0 0 0 0 12 112Saldes 0 0 1 15 0 0 1 15Sant Jaume de Frontanyà 0 0 1 9 0 0 1 9Sant Julià de Cerdanyola s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.Santa Maria de Merlès 3 26 0 0 0 0 3 26Vallcebre s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.Vilada 4 26 1 15 0 0 5 41Viver i Serrateix 1 8 0 0 0 0 1 8

Berguedà 46 402 9 124 2 17 57 543

Catalunya 653 4.391 138 1.667 160 1.716 951 7.774

Un exemple de projecte turístic: el Camí dels Bons Homes

El projecte de creació del Camí dels Bons Homes es va iniciar el 1995 com un projectede col·laboració entre dos organismes de desenvolupament socioeconòmic existents aambdós costats de la frontera, el Consorci de Promoció i Iniciatives Cercs-Berguedà(CFI) i Ariège Expansion a l’Ariège.

El departament francès de l’Ariège i la comarca del Berguedà, per la situaciósocioeconòmica similar (tancament d’indústries, recessió econòmica, envelliment de lapoblació, etc.), ja havien treballat de manera conjunta en diferents projectes dedesenvolupament, molts d’aquests dins d’iniciatives comunitàries finançades per fonsestructurals europeus.

Així, a partir de les dades que va aportar un estudi històric en relació amb la migraciódels càtars i després de fer un test de mercat, el CFI i Ariège Expansion van creure quela creació d’una ruta temàtica podia ser un projecte d’interès turístic que ajudés aldesenvolupament socioeconòmic de la comarca.

La proposta de creació del Camí dels Bons Homes es va formular amb l’objectiud’estimular el desenvolupament turístic a les zones de muntanya que travessava elcamí, dinamitzant la creació d’empreses, promocionant el territori i els seus productesa partir del recurs turístic generat i desenvolupant una activitat econòmica quepermetés de fixar la població en el territori, incrementés el nombre de serveis existentsa les zones del Camí i allargués la temporada d’obertura.

El procés de coordinació entre les administracions franceses i catalanes va duraraproximadament tres anys fins que es van solucionar les dificultats tècniques inormatives que comportava implantar una senyalització homogènia en dos estatsdiferents.

Paral·lelament es van establir contactes amb els empresaris turístics de la zona, se’ls va informar de les característiques i dels objectius del projecte i se’ls va invitara participar-hi activament, pensant ja en la futura creació d’un organisme queassociés els ens públics i les empreses privades i que es responsabilitzés de portar

80



¨ Quadre 3.5.7. Habitatges per tipus

Font: IDESCAT

Secundaris Total habitatgesSecundaris/total

Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya % Berguedà, %

1981 1.667 332.160 0,50 18.707 2.452.869 0,76 8,911991 2.716 467.922 0,58 19.541 2.721.383 0,72 13,902001 2.920 514.943 0,57 21.056 3.315.936 0,63 13,87

a terme la fase final del desenvolupament del projecte (comercialització, producció iexplotació).

Després de les reunions amb organismes públics i empresaris turístics de lescomarques catalanes afectades pel Camí, el febrer del 1998 es va constituir el ConsellRegulador del Camí dels Bons Homes com un organisme autònom dels consellscomarcals i amb uns estatuts i uns òrgans de govern propis. El Consell Regulador esva crear amb la voluntat d’integrar a Catalunya els organismes públics i els privats i ambl’objectiu genèric de dinamitzar el Camí dels Bons Homes. Després de gairebé quatreanys de funcionament el CR-CBH ha anat incorporant nous membres i al juny del 2004és format per la Diputació de Barcelona, la Diputació de Lleida, el Parc Natural delCadí-Moixeró, els consells comarcals del Berguedà, de la Cerdanya, de l’Alt Urgell* i delSolsonès* i 67 empreses del sector turístic (47 de catalanes i 20 de franceses).

Valoració global del projecte

La demanda d’informació per fer el Camí ens permet de detectar que la majoria de gentel vol fer a peu (76 %), seguits dels que el volen fer en BTT (18 %) i dels que el volenfer a cavall (6 %). Una altra dada que indica l’èxit de la ruta és la venda de les topoguiesdel camí. Se’n van editar 3.500 en català el juny del 1998, i al maig del 2001 s’havienexhaurit. El novembre del 2003 s’ha fet la segona edició, amb 4.000 exemplars més(amb l’ampliació de la ruta, la millora de la descripció, l’ampliació d’informació turística,etc.). En francès es van editar 3.500 guies al juny del 1998, i al setembre de l’any 2002ja es va fer la primera reedició de 3.500 guies més.

Quant a la procedència dels visitants que fan el Camí, a partir de les dades obtingudesen els establiments membres del CR-CBH, s’observa que és majoritàriament catalanai francesa, tot i que estan augmentant molt els visitants holandesos, belgues i anglesos(mercats on s’han fet més accions de promoció).

El nivell de coneixement del territori pel qual passa el CBH s’ha incrementatnotablement i sovint, amb l’excusa del camí, s’han descobert pobles, establiments,paisatges, gastronomia, etc., que donen nous motius per visitar-lo.

La creació del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes com a organismeencarregat de la gestió del Camí (manteniment, promoció, assegurament de la qualitaten els serveis, etc.), ha servit perquè es relacionessin empreses de diferents territoris,fins i tot de diferents països, que han après les unes de les altres i han vist maneres detreballar diferents. En aquest sentit, a més, es pot dir que el nivell de qualitat de lesempreses adherides al CR-CBH s’ha incrementat notablement gràcies al pla de qualitatengegat pel CR-CBH.

El Camí dels Bons Homes ha servit també com a projecte demostració de com la creacióde nous productes turístics pot generar la demanda i estimular el creixement d’activitatscomplementàries. La generació de negoci vinculat directament al Camí, especialment alsmesos de primavera i tardor, han ajudat empreses de serveis del territori a millorar el nivelld’ingressos i a incrementar el període d’obertura (cosa que fa que es fixi la població, esmillorin les instal·lacions, es creïn noves petites empreses, etc.).

81


AL TERRITORI

Globalment, doncs, s’ha de valorar el projecte del CBH com una iniciativa positiva queha complert els objectius inicials i que promou un turisme de baix impacte i coherentamb la realitat dels territoris que travessa.

Imma Espelt

Gerent del Consorci del Camí dels Bons Homes

* Nota: Els consells comarcals de l’Alt Urgell i del Solsonès s’han incorporat al CR-CBH perquè hi ha una variant del camí enaquestes comarques, per la seva vinculació amb els càtars.

El futur del desenvolupament turístic del Berguedà

El Berguedà és una comarca on, històricament, les activitats principals havien estat elsector industrial, el tèxtil i la mineria. Però amb la crisi recent dels dos darrers sectors,la tendència ha estat reconvertir-se cap al sector serveis, més concretament, el turístic,per posicionar-se com a comarca de turisme interior.

En aquests darrers anys, a la comarca s’han dut a terme nombrosos estudis i moltsesforços en el camp turístic, que s’han materialitzat en la creació de dos consorcis: elConsorci de l’Alt Berguedà i el Consorci del Parc Fluvial. Atès que no és una comarcauniforme, els atractius i les necessitats de desenvolupament són diferents depenent dela zona.

També cal ressaltar la creació de nous productes turístics, com el Camí del BonsHomes, la Ruta Minera, etc. Per tant, la realitat actual planteja la necessitat decoordinar l’oferta existent i consolidar-la.

Des de fa força temps la comarca del Berguedà ha estat buscant un pla director pertreballar amb l’objectiu de promocionar i potenciar les iniciatives del sector turístic a lacomarca sota una marca paraigua de «Berguedà, un espai únic».

En el Congrés de Turisme de Catalunya de l’any 2001, ja es reafirmava el caràcter delturisme com una activitat econòmica i social transversal, que necessita la coordinacióde totes les institucions i la col·laboració amb el sector privat. Aquest és el paper quela Cambra de Comerç de Barcelona ha de dur a terme: donar suport a les iniciativesempresarials, i facilitar la comunicació i la coordinació entre les diferents institucions ientitats, tant públiques com privades.

La situació actual resumida del sector turístic del Berguedà queda reflectida en elquadre següent.

Una gran part de les debilitats que en aquest moment té la comarca són solucionablesamb el disseny d’un pla de màrqueting turístic, on s’estableixi com i de quina maneras’han de reestructurar els productes i l’oferta complementària, per sortir al mercat ipoder combatre les amenaces d’altres destinacions turístiques competidores, tantinternes com externes.

82



Per tant, malgrat les debilitats i les amenaces actuals, el Berguedà té oportunitats decompetir en el mercat, en un nivell mitjà, en turisme familiar, i tenir accés a nousmercats, revalorant i rendibilitzant els recursos existents. Una altra qüestió importantque cal tenir en compte són les noves tendències dels consumidors a considerar lasostenibilitat i la qualitat com a valors diferenciadors importants en l’elecció de ladestinació turística.

Segons aquesta situació actual, pensant en el futur de la comarca del Berguedà, s’hade treballar en el desenvolupament d’un turisme sostenible i, per tant, s’hauria detreballar per assolir aquests quatre objectius:

n Conciliar les necessitats i els desitjos de la comunitat que serveix de destinacióper elevar els estàndards i la qualitat de vida (criteri social de sostenibilitat).

n Satisfer les demandes dels turistes i de la indústria turística i continuar atraient-los per aconseguir el primer objectiu (criteri econòmic).

n Protegir els recursos naturals que són la base del turisme, en harmonia amb elscomponents naturals, construïts i culturals (criteri ecològic) per assolir els dosobjectius anteriors.

n El turisme sostenible ha de protegir la identitat cultural de la comunitat dedestinació assegurant una relació positiva entre la comunitat local i els turistes.

El concepte de turisme sostenible ve d’un concepte més ampli, que és el dedesenvolupament sostenible; un factor essencial per a la gestió sostenible dels espaisturístics és la implantació de l’Agenda 21.

83


AL TERRITORI

Debilitats

n Situació i envelliment del parc hotelern Manca de programes d’implantació i

control de qualitatn Degradació mediambientaln Desestructuració geogràfica i per tipus

d’ofertan Especulació urbanístican Canvis d’hàbits del turistan Inexistència de paquets de productesn Necessitat de reestructuració de l’oferta

complementària

Amenaces

n Altres destinacions turístiques de Catalunyai/o d’Europa amb les mateixes condicionsde relació qualitat-preu

n Pèrdua de quota de mercat respecte aaltres destins

n Augment del nivell d’exigència dels turistes

Oportunitats

n Cal tenir accés als mercats europeus mésllunyans com França, Països Baixos,Alemanya, etc.

n Tendència a l’augment del turisme d’interior

Fortaleses

n Augment de productes turístics: p. ex.,la Ruta Minera, el Camí dels Bons Homes

n Grans quantitats de recursosn Possibilitat de donar una finalitat turística

als recursos existentsn Aprofitar les sinergies que proporcionen

la proximitat de Barcelona i les milloresrealitzades en la facilitat d’accés

Segons la definició d’Helena Ullastres, el turisme sostenible hauria de complir lescaracterístiques següents:

n Planificat: ha de tenir en compte les condicions actuals (diagnòstic) i lesperspectives futures per definir una estratègia de sostenibilitat, tenint encompte el context humà, físic, social, econòmic i ambiental

n Integrat: l’oferta turística ha de ser el resultat natural de tots els recursosturístics locals (ecològics, culturals, monumentals, artístics, gastronòmics,folklòrics, etc.)

n Obert: sent local, ha de ser obert al context i als espais territorials pròxims

n Dimensionat: en temps i espai, és a dir, ha d’intentar trencar l’estacionalitat entemps i limitació de territoris

n Participatiu: participació de tots els agents que intervenen en el procés turístic(governs, empreses, població local)

n Durador: orientat a un creixement a llarg termini

n Viable: econòmicament, social i ambiental.

Un altre concepte que cal tenir en compte és la capacitat de càrrega; encara que no ésun concepte nou, la seva aplicació i l’ús no és fàcil, atès que cal fer estudis de capacitatde càrrega específics per a cada cas, ja que no hi ha una tipologia única quant aturisme ni entorn natural.

Una de les definicions del concepte més clara és la següent: «La capacitat de càrregaturística es refereix al nivell màxim d’ús de visitants i d’infraestructura corresponent queuna àrea pot suportar, sense que provoqui efectes en detriment dels recursos idisminueixi el grau de satisfacció del visitant o es produeixi un impacte advers sobre lasocietat, l’economia o la cultura d’àrea o destinació.»

Encara que sigui particularment difícil i no hi hagi models específics per determinar lacapacitat de càrrega, és important i totalment rellevant tenir en compte aquestconcepte en el pla de màrqueting turístic de la zona, per determinar, analitzar, estudiari classificar totes les característiques inherents a l’espai d’estudi. És un aspectefonamental perquè el turisme no es converteixi en un factor desestabilitzador en l’àmbitambiental, social, cultural i econòmic del Berguedà.

Per tant, s’ha de poder determinar, amb la màxima certesa possible, els fluxos devisitants als destins turístics de qualsevol índole, fent èmfasi en les àrees del espaisprotegits i zones naturals, per la fragilitat ambiental i la gran diversitat que presenten.

En aquest context, el Projecte de desenvolupament turístic del Berguedà de la Cambrade Comerç de Barcelona dintre del Pla d’actuació de turisme del 2004, té els objectiussegüents:

n Valorar les potencialitats turístiques de la comarca

n Marcar el camí que cal seguir en el desenvolupament territorial a mitjà i llargtermini del sector turístic del Berguedà i en la promoció de la zona

n Establir les accions que cal dur a terme a curt termini.

84



Tot això es materialitzarà, d’una banda, amb un diagnòstic actualitzat de la comarca idels seus recursos existents i el desenvolupament d’un pla de màrqueting turístic, fontfonamental per establir un pla director que determini els objectius a curt, mitjà i llargtermini per al desenvolupament del territori; i, de l’altra, amb la signatura d’un convenide col·laboració entre la Cambra de Comerç de Barcelona, el teixit empresarial i altresinstitucions.

Quant a política turística, es vol presentar al mercat els valors de la destinació turísticadel Berguedà, tenint en compte els esforços d’ajustar les necessitats i les expectativesdels clients; per això, cal una eina pròpia de comunicació al mercat, a través d’un plaespecífic de màrqueting. A més, atesos els darrers canvis i l’alt percentatge de novaconstrucció en segona residència, la comarca s’hauria de posicionar turísticament.

Alhora, cal que aquest pla de màrqueting turístic tingui el suport dels diferents agentsturístics de la zona i sigui liderat per les institucions i les entitats implicades (ConsellComarcal del Berguedà, Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà,Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Consorci de Turisme del’Alt Berguedà, Consorci de Turisme del Parc Fluvial i Consorci de Turisme de la RutaMinera).

El pla de màrqueting ha d’aportar un esforç de promoció de la destinació turística i hade ser:

n Un factor de posicionament del Berguedà davant de la demanda turística

n Un element de demostració de l’esforç cap a la qualitat de l’oferta turística

n Un punt de referència promocional per accedir a nous mercats.

Per als empresaris, el pla de màrqueting ha de representar:

n Una eina per millorar el grau d’ocupació i els resultats econòmics

n Un factor de cohesió interna per al reconeixement de l’esforç dut a terme perles organitzacions

n Una eina de cooperació entre empreses per millorar la competitivitat del grup

n Un mecanisme per aconseguir suports institucionals i privats.

Comerç, Turisme i Serveis

Cambra Oficial de Comerç,

Indústria i Navegació de Barcelona

85


AL TERRITORI

Síntesi

Els serveis han guanyat pes dins de l’economia del Berguedà els darrers anystant en termes d’ocupació com en termes del PIB, a l’igual que ha succeït alconjunt de Catalunya, bàsicament a causa de l’aposta per sectors específicscom el turisme i les microempreses de serveis.

El sector comercial del Berguedà supera la mitjana de Catalunya tant en termesde superfície de venda com en nombre d’establiments detallistes per habitant.Tot i això, s’ha establert com a comarca de pas dels visitants barcelonins i del’àmbit metropolità de Barcelona que van a la Cerdanya, i no ha desenvolupatuna estructura i una oferta prou atractives per aconseguir desviar una partd’aquests fluxos de potencials consumidors.

Cal fer un esment especial del sector turístic, que és encara un sector amb pocpes relatiu dins del conjunt de l’economia berguedana, però que ha assolit uncreixement important els darrers anys i presenta unes bones perspectives defutur, en particular en camps com el turisme rural i cultural.

86



4.1. Especialització i diversitat del teixit productiu

Els epígrafs anteriors han posat de manifest els canvis que han afectat l’estructuraproductiva de la comarca del Berguedà durant els darrers anys. Els factors que podenexplicar aquests canvis són de caire molt divers i, en general, tenen a veure amb lacapacitat de la comarca d’atraure noves activitats econòmiques o d’ampliar itransformar les existents.

La tercera part de l’estudi selecciona i valora cinc factors que han contribuït adeterminar les pautes de localització de l’activitat i l’ocupació a la comarca durant elsúltims anys, i que condicionen les perspectives de futur:

n l’especialització i la diversificació del teixit productiu

n la disponibilitat de sòl industrial

n la dotació d’infraestructures

n la disponibilitat de mà d’obra qualificada i de capital humà

n la xarxa institucional de promoció econòmica i suport empresarial.

El primer factor que es tracta són els avantatges competitius associats amb elsprocessos d’especialització i diversificació de les activitats productives en un territori. Engeneral, es considera que els teixits empresarials ubicats en un determinat territoripoden obtenir avantatges de localització per la via de l’especialització o, alternativament,de la diversificació d’activitats. L’especialització, per exemple, afavoreix les economiesd’escala i les sinergies entre empreses localitzades en un mateix territori, així com ladifusió dels avenços tècnics i la creació de clústers industrials.

Segons l’Informe territorial de la província de Barcelona, elaborat per la Diputació deBarcelona i la Cambra de Comerç, l’estructura productiva del Berguedà està forçadiversificada, ja que els serveis generen gairebé la meitat de la riquesa i alhora ocupengairebé la mateixa proporció del total d’ocupats a la comarca, mentre que la resta estàrepartida en una indústria, que incloent-hi l’energia, representa un terç de la producció,i un sector de la construcció i de l’agricultura que tenen més pes al Berguedà que aCatalunya.

Segons l’estudi de la Universitat Pompeu Fabra per a l’any 2001 (vegeu el quadre 4.4.1.),la indústria (el 33,6 % de VAB i el 27,2 % d’ocupats) i els serveis de la comarca (el 51,8 %de VAB i el 49,8 % d’ocupats), a l’igual del conjunt de Catalunya, eren més productiusque la mitjana, ja que el seu pes sobre el total en termes de VAB era superior alque tenen en termes d’ocupació. Val a dir, però, que tots els sectors econòmics, ambl’excepció de la construcció, tenien un nivell de productivitat inferior al de la mitjanacatalana.

Una altra tècnica utilitzada en l’anàlisi econòmica regional és l’anàlisi shift-share, quepermet de caracteritzar els sectors productius de les àrees econòmiques segons si elseu creixement és més o menys elevat que el del conjunt del territori. Així, un sectord’una comarca es considera més competitiu si el seu creixement és superior al delmateix sector en el conjunt de la unitat territorial superior: la província o el país enconjunt. Amb aquesta tècnica es pretén contrastar si l’especialització productivaterritorial condiciona la competitivitat.

4. Factors determinants de la localització de l’activitat ¨

87

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Dels resultats de l’anàlisi shift-share efectuada en el document de treball de l’Institutd’Estudis Territorials de la Generalitat de Catalunya d’octubre del 2003, es desprèn quedels quatre grans sectors d’activitat que s’analitzen en el període 1996-2002 (primari,indústria, construcció i serveis), el Berguedà no es mostra més competitiu que lamitjana de Catalunya en pràcticament cap sector.

Finalment, cal observar que l’especialització en indústries tradicionals o madures, comel tèxtil, pot continuar sent un factor de competitivitat sempre que vagi acompanyadade l’adopció de nous mètodes de producció que impulsin el canvi tècnic i organitzatiuen aquests sectors, orientant-los cap a una producció de més valor afegit, i per tant,més intensiva en qualitat, disseny i tecnologia. Així, encara que aquests sectors perdinpes relatiu en termes d’ocupació, no estan condemnats necessàriament a perdre pesen termes de producció, sempre que els augments de productivitat avancin en paral·lelamb la reducció i la requalificació de les plantilles.

Quan s’analitzen les característiques del teixit productiu de la comarca cal ressaltar, enprimer lloc, l’elevat nombre d’empreses en termes relatius. En concret, hi ha registrades1.081 empreses amb assalariats, que representen gairebé el 0,6 % del totald’empreses catalanes (vegeu el quadre 4.1.2.). D’aquestes, entorn de 50 són agrícoles;al voltant de 240 són industrials i gairebé el mateix número són de la construcció, i 730són del sector serveis.1 Es tracta d’un teixit empresarial amb una forta presència delsector industrial, però també amb un pes important dels serveis, entorn del 60 %.

Berga ha anat guanyant importància dins del teixit industrial de la comarca, en lamesura que ha tendit a concentrar les infraestructures necessàries per atraure aquestaactivitat: adaptació d’espais com a polígons industrials, millora de carreteres icomunicacions, accés a noves tecnologies, etc. La capital de la comarca també s’ha

88



¨ Quadre 4.1.1. VAB, ocupació i productivitat. Any 2001

SIFMI: Serveis d’intermediació financera mesurats indirectament

Font: INE, Institut d’Estudis Territorials de la Generalitat de Catalunya i Universitat Pompeu Fabra (octubre 2003)

Berguedà Catalunya

% % Productivitat % % ProductivitatVAB ocupats €/ocupat VAB ocupats €/ocupat

Agricultura, ramaderia i pesca 5,6 7,0 28.572 1,8 2,4 29.066Energia 5,2 1,3 136.969 3,0 0,6 197.425Indústria 28,4 25,8 38.988 26,1 22,4 44.639Indústria 33,6 27,2 43.832 29,1 22,9 48.463Construcció 13,0 16,0 28.645 7,4 9,8 28.645Comerç i reparació 10,8 17,1 22.325 11,4 19,5 22.325Resta de serveis 41,1 32,8 44.364 54,5 45,4 45.936Serveis 51,8 49,8 36.814 65,9 64,9 38.836SIFMI –4,1 – –4,1 – – –Total 100,0 100,0 35.383 100,0 100,0 38.245

1 La suma d’empreses per sectors no coincideix (és superior) amb el total d’empreses perquè potser n’hi ha algunaquetingui més d’un IAE i, per tant, consten en més d’un sector econòmic. Així, la xifra de total d’empreses és la correcta ino la suma d’empreses per sectors.

anat especialitzant com a centre de prestació de serveis comarcals, i aplega serveisadministratius, sanitaris i docents, entre d’altres. En particular, Berga aplega 444 empresesal seu territori —el 41,1 % del total de la comarca—, més del 80 % de les quals són deserveis, mentre que les industrials i agrícoles tenen un pes bastant inferior al de lamitjana comarcal.

En serveis, Berga destaca per sobre de la resta de municipis, amb 360 empreses,seguit de Puig-reig, amb 63 empreses. En aquests dos municipis, entorn de la meitatde les empreses de serveis pertanyen al subsector del comerç i l’hoteleria.

La indústria comarcal està concentrada bàsicament a les localitats situades al voltantde l’eix del Llobregat, en concret, a la meitat sud de la comarca, tal com ja s’haesmentat en altres parts d’aquest estudi. A Berga es concentren el 28 % de les

89



Quadre 4.1.2. Nombre d’empreses per sectors econòmics als municipis de més 1.000 h. Any 2003 ¨

1 Entitats jurídiques, no inclou entitats físiques o autònoms

Nota: La suma d’empreses per sectors no coincideix (és superior) amb el total d’empreses perquè potser n’hi ha que tinguin més d’un IAE i, per tant, consten en més d’un sector econòmic. Així, la xifra de total d’empreses és la correcta i no lasuma d’empreses per sectors.

Font: Camerdata

Guardiola Pobla de TotalAvià Bagà Berga Casserres Cercs Gironella de Bergu. Lillet, la Puig-reig Bergu.

Ramaderia 9 0 8 4 0 3 0 0 7 49

Indústria 29 5 68 12 8 28 6 6 40 245Extracció i producció

d’energia i aigua 1 0 0 1 0 2 2 0 2 11Minerals, matèries pri.,

ind. ceràmica, química i farmacèutica 0 0 9 0 2 2 1 0 2 21

Metal·lúrgia, construcció de maquinària, electrotècnia, mitjans de transport i de precisió 7 0 14 1 5 6 1 0 8 45

Agroalimentari, tèxtil, calçat, fusta, paper, plàstic i altres ind. manufactureres 21 5 45 10 1 18 2 6 28 168

Construcció 17 28 28 11 8 23 2 6 33 242

Serveis 46 19 360 16 17 63 22 16 69 730Comerç, hoteleria i reparació 23 8 177 13 6 35 12 8 37 385Logística, transport

i comunicacions 6 1 27 2 1 6 2 1 6 60Finances, assegurances,

promoció immobiliària, lloguers i serveis d’empreses 12 8 86 0 5 11 4 5 14 157

Educació, sanitat, cultura i esport 5 2 70 1 5 11 4 2 12 128

Total empreses 82 46 444 37 28 103 26 22 133 1.081

empreses industrials de la comarca; a Puig-reig, el 16,3 %; a Avià l’11,8 %, i a Gironella,l’11,4 %. Aquestes quatre poblacions concentren quasi el 67 % de la indústria delBerguedà.

De 371 empreses agrícoles i ramaderes que hi ha al Berguedà, només el 8,4 % estàestablert a les poblacions de més de 1.000 habitants, fet que confirma que aquestsector està més desenvolupat en municipis petits.

En el sector de la construcció destaca fortament Puig-reig per sobre de les altrespoblacions, amb 33 empreses de construcció, seguit de Berga i Bagà, amb 28cadascuna, i Gironella, amb 23 empreses; per tant només quatre municipis representenmés del 20 % de les empreses constructores de la comarca.

Un segon tret característic del teixit productiu del Berguedà és la relativa alta densitatempresarial. Catalunya en conjunt és la segona comunitat de l’Estat en termes dedensitat empresarial (amb 2,96 empreses/100 h. el 2003), i supera àmpliament lamitjana espanyola. La densitat empresarial de la comarca s’aproxima molt a la dela mitjana catalana, amb2,85 empreses/100 h. (vegeu el quadre 4.1.3.)

Un tercer tret important és l’obertura exterior. Cal destacar que amb dades de l’any2003, el 23,9 % de les empreses de la comarca del Berguedà tenien relacionscomercials amb l’exterior (importació i exportació), un percentatge molt superior al16,8 % de Catalunya (vegeu el quadre 4.1.4.).

Finalment, també cal destacar que la comarca del Berguedà té 10 empreses ambestabliments productius a l’estranger: quatre amb seu a Berga, tres a Avià, una aGironella, una a la Pobla de Lillet i una altra a Puig-reig. Els establiments que algunesd’aquestes empreses tenen a l’estranger estan a Europa (França, Portugal, Alemanya iItàlia), l’Àsia i l’Amèrica del Nord.

90



¨ Quadre 4.1.3. Densitat empresarial. Any 2003

Font: Camerdata

Empreses Població Empreses/100 h.

Berguedà 1.081 37.995 2,85Catalunya 192.543 6.506.440 2,96

¨ Quadre 4.1.4. Empreses amb relacions comercials exteriors. Any 2003

Font: Camerdata

Berguedà Catalunya

Empreses que exporten i importen 258 32.408Total empreses 1.081 192.543% empreses exp./imp. 23,9 16,8

La majoria d’aquestes empreses amb establiments a l’exterior són de sectors moltdiversos, fet que defineix la capacitat de desenvolupament del sentit comercial d’aquestesempreses. Del sector del tèxtil hi ha Tèxtil SA, Fibrashiladas Esteve, SA i Avià Punt, SA;del sector metal·lúrgic, Planchistería Bergadana, SL; de mobiliari, fusta i suro, SerraderiaBoix, SL, i del sector de productes químics i pintura, Sistachs, SA i Soquíver, SA.

91



Quadre 4.1.5. Multinacionals industrials catalanes al Berguedà. Any 2003 ¨

Font: Anuari Acicsa

Ciutat Empresa Activitat

Avià Avià Punt, SA Tèxtil i confeccióAvià Bermaq, SA Maquinària i material elèctricAvià Fibras Hiladas Esteve, SA Tèxtil i confeccióBerga Aviapunt, SA Tèxtil i confeccióBerga Cárniques Valldan, SA AlimentacióBerga Sistach, SA Productes químics i pinturaBerga Soquiver Laboratorios Group, SA Productes químics i pinturaGironella Planchistería Bergadana, SL Automoció, recanvis i tallerPobla de Lillet, la Agustin Barral, SA Paper, cartó i papereriaPuig-reig Serradora Boix, SL Mobiliari, fusta i suro

Quadre 4.1.6. Rànquing de les primeres 15 empreses del Berguedà segons la facturació. Any 2003 ¨

(*) A (Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura); C (Indústries extractives); D, DM, DD i DB (Indústria manufacturera); E (Producció i distribució d’energia, gas i aigua); F (Construcció); G (Comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors i articles personals); H (Hoteleria); I (Transport, emmagatzematge i comunicacions); N (Activitats sanitàries,veterinàries i serveis socials) i P (Activitats de les llars)

1 Numero de classificació en el rànquing de les 3.000 empreses catalanes més importants per facturació classificades enl’Informe empresarial de Catalunya 2004

Font: Informe empresarial de Catalunya 2004

Núm. Facturacióclassificació1 Empresa Sector (*) MEUR Treballadors

1746 Planchistería Bergadana, SL DM 20.645 1661825 Serradora Boix, SL DD 19.843 1052283 Catalana de Piensos, SA A 16.015 31– Pasquina, SA II0 12.015 58– Josep Planas, SL GG117 11.815 1– Palau i Fills, SA D 11.000 50– Carbones Pedraforca, SA C 9.670 92– Hidrodata, SA E 9.511 22– Comercial Peralba, SA GG111 8.551 6– Hospital de Sant Bernabé N 8.414 181– Hilaturas Socram, SL DB 8.130 2– Hoteles Berga, SA HH1 7.954 65– Construccions i Promocions Queralt, SL F 7.345 50– Manufacturas e Ind. Textiles Agrupadas, SA DB 7.314 160– Montajes Rus, SL P 7.111 300

Al quadre 4.1.6. veiem les 15 primeres empreses del Berguedà quant a facturació, tresde les primeres són dins del rànquing de les 3.000 empreses catalanes més importantsper facturació classificades en l’Informe Empresarial de Catalunya 2004.

Destaquen cinc empreses en el subsector de les indústries manufactureres i dosempreses en comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors iarticles personals; la resta d’empreses es dediquen a: agricultura, ramaderia, caça isilvicultura, indústries extractives, producció i distribució d’energia, gas i aigua,construcció, hoteleria, transport, emmagatzematge i comunicacions, activitatssanitàries, activitats veterinàries, serveis socials i activitats de les llars, que noméstenen una empresa representada.

Síntesi

L’estructura productiva del Berguedà està força diversificada, ja que els serveisrepresenten gairebé la meitat de la riquesa generada i ocupen una proporciósemblant de treballadors, mentre que la resta està repartida en una indústriaque, incloent-hi l’energia, representa un terç de la producció, i un sector de laconstrucció i de l’agricultura que tenen més pes al Berguedà que a Catalunya.Els trets més destacables del teixit productiu de la comarca són:

n l’elevat nombre d’empreses

n la relativament alta densitat empresarial

n la important obertura exterior.

Cap al repoblament productiu i sostenible: la localització de la deslocalització

Si en el procés d’industrialització de Catalunya del segle XIX, la comarca del Berguedàva tenir un paper rellevant, aquesta comarca ha perdut completament el protagonismeen aquest àmbit. De ser bressol d’influents industrials i polítics, de ser l’escenari on esdesenvolupava i creixia la indústria catalana, on es construïen fàbriques i ferrocarrils, hapassat a ser gairebé per anar a la segones residències de la Cerdanya, a esquiar alsPirineus o un lloc de pas per anar a buscar bolets a la tardor, llevat de les novesactivitats emergents relacionades amb el turisme, l’oci i els serveis.

Els principals recursos que van fer que el Berguedà, fa més de 100 anys, fos el rovellde l’ou de l’activitat econòmica, ara no representen cap avantatge competitiu. El carbóés prou barat per no guanyar diners amb l’extracció en mines i ja gairebé no es fa servir;i la indústria tèxtil o basada en la mà d’obra s’està traslladant cap a altres països ambmenys costos laborals.

Quin és, doncs, el paper de la comarca del Berguedà a la Catalunya del segle XXI?

Si fa 100 anys les comunicacions terrestres (ferrocarril primer, carreteres i autopistesdesprés) tenien un paper clau en el desenvolupament d’un territori, sembla clar que les

92



comunicacions virtuals (relacionades amb les tecnologies de la informació i lacomunicació —TIC—) són, a hores d’ara, un factor que progressivament va guanyantprotagonisme en les infraestructures necessàries per a la competitivitat.

Així doncs, què té el Berguedà? Territori més que suficient, un paisatge i un entorncuidat fins ara i agradable, un lloc per desenvolupar-se econòmicament i socialment deforma sostenible, unes bones comunicacions per carretera amb Barcelona i ambEuropa a través dels Pirineus, que milloraran encara més en un futur immediat i,almenys, també apareix en el mapa de les xarxes de comunicacions relacionades ambles TIC, encara que això sempre és millorable. L’ADSL i la banda ampla, unes einesimprescindibles actualment, arriben ja des de fa temps a les principals poblacions de lacomarca.

Així doncs, sembla que es donen unes certes condicions de qualitat de vida que, fins itot des d’aquesta perspectiva, milloren substancialment les condicions que tenenmilions de persones a Barcelona a causa de la massificació.

Un model de desenvolupament social i econòmic basat en la posada en relleud’aquests atractius residencials que té el Berguedà, per a primera residència, i amb lapossibilitat actual i real de disposar d’infraestructures tecnològiques per aldesenvolupament de determinades activitats econòmiques, podria comportar unasegona revolució industrial al Berguedà. El model de futur del Berguedà no ha decomportar necessàriament una explosió demogràfica desmesurada, sinó que ha devincular un creixement sostenible de la població a un creixement de l’ocupació enactivitats econòmiques en equilibri.

Assistim a un entorn en què les empreses han de basar cada vegada més la sevaproducció en activitats amb valor afegit. Moltes d’aquestes activitats tenen uncomponent creatiu i tecnològic, i cada vegada menys estan basades en els costos dela mà d’obra. Això fa que hi hagi un conjunt d’activitats relacionades amb la tecnologiai la creativitat, capaces de generar ocupació i riquesa, que no exploten necessàriamentun recurs localitzat al territori, és a dir, es tracta d’activitats econòmiques sensenecessitats específiques de localització en la seva producció. És el cas de les activitatsfixades en l’operació del districte Barcelona@22, que, al marge de consideracionsd’altra naturalesa, des del punt de vista d’estratègia per al disseny i la creació d’undistricte d’activitats de valor tecnològic, ha estat tot un èxit.

Doncs bé, si en tot el conjunt d’activitats empresarials amb aquests componentstecnològics i de creativitat, és a dir, amb alt valor afegit, es detecten les que estanintegrades per empresaris i treballadors amb determinades sensibilitats quant a lloc deresidència i qualitat de vida, es podrien trobar algunes empreses que prefeririendesenvolupar la seva activitat productiva en un entorn més agradable i amb millorscondicions de qualitat de vida per a les persones que hi treballen, mantenint, si és elcas, la necessària activitat comercial físicament on estan els mercats. Això vol dir que,als menors costos econòmics de sòl i d’espai construït, tant per a l’empresa com pera les residències dels seus treballadors, s’hi afegeix el valor de l’atractiu residencial.

Per a un determinat nombre d’habitants que viuen a Barcelona i a les rodalies, resultariamolt atractiu traslladar el seu lloc de treball cap a una zona on encara no s’ha especulat

93



immobiliàriament i, per tant, els preus són més justos, i on, a més a més, es viu milloren molts aspectes. No parlem de teletreball, sinó del trasllat d’una activitat econòmica,dels seus empresaris i dels seus treballadors, a un lloc on viurien millor. També caldriaafegir-hi les activitats impulsades o participades per persones amb orígens al Berguedào en llocs similars, que han emigrat a altres llocs amb més oportunitats i quesegurament estarien també disposades a tornar sota condicions determinades.

El model de desenvolupament sostenible orientat a les activitats de turisme i ocicompatibilitzat amb el model d’activitat industrial existent que es discuteix ara alBerguedà, es podria complementar amb un model de desenvolupament de novesactivitats econòmiques i de creixement de la població lligat al creixement de l’ocupacióbasat en aquestes activitats de components creatius i tecnològics. Una mena deBarcelona@22 en petit, molt més petit, però suficient perquè el Berguedà recuperi elseu paper en l’economia de Catalunya.

És possible aquest canvi de model del Berguedà en l’encaix de Catalunya?

En l’entorn immediat, el Berguedà està massa prop i alhora massa lluny de Barcelona,i la seva zona d’influència, amb més de quatre milions de persones, és un mercatemissor a tenir en compte. A una escala més àmplia, el Berguedà queda situat entreBarcelona i Rotterdam, dos dels ports més importants d’Europa. Per anar, per terra, deBarcelona a París, o de Barcelona a Rotterdam, o de Barcelona al nord d’Europa, calpassar pel Berguedà, és la via natural. Sembla clar que la situació geogràfica de lacomarca del Berguedà pot esdevenir estratègica en determinades àrees.

Catalunya és un país amb alguns desequilibris demogràfics. La major part de lapoblació viu atapeïda a Barcelona i rodalies o bé a la franja costanera, que és on esconcentren la major part d’habitants, de serveis i d’equipaments. Hi ha, d’altrabanda, un rerepaís amb una densitat de població de característiques rurals, quepodríem situar al nord de la franja divisòria que podria significar l’eix Transversal.Aquesta descompensació comporta també conseqüències de desequilibri: la majorpart del territori pateix despoblament i la manca d’infraestructures de tot tipus,perquè no hi ha població que les justifiqui, mentre que en un petit espai de territori esconcentra la majoria de la població, que també pateix les conseqüències de tantamassificació: problemes de subministraments (aigua potable, energia elèctrica,depuradores, residus, etc.), d’habitatge (especulació, preus impossibles), de mobilitat(embussos, saturació de carreteres i transport públic, etc.) i de qualitat de vida engeneral.

Resulta evident, doncs, la necessitat d’una estratègia de reequilibri en el marc deCatalunya per repartir millor la població al territori i reordenar les infraestructures i elsequipaments, la qual cosa comportaria també un repartiment de les oportunitats millori més just. No només és una estratègia, és també una necessitat.

I també és evident, a la comarca del Berguedà, la necessitat d’una estratègiaorientada a recuperar el protagonisme en l’economia de Catalunya, a fomentar novesactivitats, seguir creixent en PIB, en ocupació i en població sense comprometre els

94



recursos ni la perdurabilitat del model a llarg termini, és a dir, des de la perspectiva dela sostenibilitat.

És clar, doncs, que aquest model de desenvolupament del Berguedà encaixa en lesnecessitats de reequilibri de Catalunya i que es comencen ja a donar les condicions perfer-lo possible. Cal creure en un model i apostar-hi, i actuar de forma proactiva des delmateix territori, des del mateix Berguedà, abans que, una vegada més, es perdi tambéaquest tren carregat d’oportunitats.

Jordi Simon

Tècnic de l’Observatori del Mercat de Treball del Berguedà

4.2. Disponibilitat de sòl industrial

La dotació de sòl per a usos productius és un factor determinant de la capacitat decreixement d’una àrea geogràfica. Més superfície de sòl disponible va associada ambmés possibilitats d’atracció d’activitats productives i d’usos residencials a uns costosrelativament menors, en comparació amb altres àrees més congestionades. En aquestsentit, les dificultats creixents de l’àrea metropolitana de Barcelona per oferir novasuperfície on ubicar nous projectes de naus industrials representen una oportunitat pera les comarques limítrofes. L’encariment relatiu del sòl a la zona metropolitana tendeixa expulsar d’aquest territori les activitats que requereixen un ús més intensiu d’aquestinput, com les industrials i, dins d’aquestes, les més tradicionals. Al mateix temps,l’edificació de nous polígons industrials ha augmentat notablement en comarquesproperes a la corona metropolitana de Barcelona, però no és el cas del Berguedà, onla inversió en aquest tipus d’infraestructures és baixa i, sumada als problemes de lesxarxes viàries, la manca de transports ferroviaris i la distància amb la capital del país,tampoc no n’afavoreix el desenvolupament.

Les competències en ordenació urbanística corresponen als ajuntaments i, enconseqüència, aquests han estat els impulsors principals, conjuntament amb l’InstitutCatalà del Sòl (INCASOL), de polígons industrials situats al seu territori, amb elsobjectius de descongestionar els nuclis urbans, atreure nous projectes empresarials iarrelar la població al municipi, amb els corresponents efectes beneficiosos des del puntde vista de les hisendes locals. No obstant això, la planificació de l’oferta de sòlindustrial amb una perspectiva exclusivament municipal no necessàriament té encompte altres factors estratègics d’escala supramunicipal, i per tant pot generarineficiències i desaprofitar possibles sinergies entre localitats d’una mateixa comarca.

Inventari dels polígons industrials ¨

Hi ha un ampli consens en la idea que cal avançar cap a una millor coordinació del’oferta de sòl industrial a escala supramunicipal. En primer lloc, cal inventariar elspolígons industrials existents. En aquesta línia, el Consell Comarcal del Berguedà hafacilitat la informació sobre 33 polígons industrials, repartits en 13 dels 31 municipis dela comarca. També s’ha elaborat un mapa de localització d’aquests polígons amb l’ajutde plànols municipals.

95



96



Quadre 4.2.1. Identificació dels polígons industrials del Berguedà ¨

Extensió Nombre Promotor i Assoc. Municipi total empreses serveis Tipus empreses empres

Berga 505.020 75 INCASOL Cotxeres, tallers mecànics, Sí

(Valldan) Disponible: 100 % magatzems distribuïdors,

55.000 dels serveis tèxtil, elaboració maquinària,

bàsics pinsos, construcció

Avià (la Plana) Entre 10 i 15 Tèxtil, 1 empr. elèctrica, tallers

Avià (camí 12.500 Menys de 5 Ajuntament Tèxtil i 1 taller No

Santa Maria) Manquen

serveis bàsics

Avià (Molí del 48.100 Menys de 5 Ajuntament Elaboració de maquinària No

Castell) Disponible: Manquen i elaboració de pinsos

800 serveis bàsics

Cercs (CFI) 55.260 Menys de 5 CFI Manyà, línies i instal·lacions No

Disponible: elèctriques, i formació

29.026 ocupacional

Cercs 15.000 1 Manquen Tèxtil No

(Sant Jordi) Disponible: 0 serveis bàsics

Puig-reig 89.300 Menys de 5 Colònia Prat Pastisseria, tèxtil No

(Can Prat) Disponible: Manquen

18.900 serveis bàsics

Puig-reig Sense dades Menys de 5 Colònia Prat Tèxtil No

(Colònia Prat) Disponible: 0 100 %

serveis bàsics

Puig-reig 75.833 Menys de 5 Ajuntament Instal·ladors, distribuïdors, No

(La Sala) Disponible: 0 100 % serralleria i envernissament

serveis bàsics

Puig-reig 40.095 Menys de 5 Incasol Deixalleria, distribuïdors No

(Can Vidal) Disponible: Manquen tots gas, petroli

17.957 els serveis bàsics

Puig-reig Sense dades Menys de 5 Particular? Tèxtil i reparació No

(Colònia Pons) Manquen

serveis bàsics

Puig-reig 4.162 Entre 10 i 15 Ind. Puig-reig Tèxtil, instal·ladors i professionals No

(Can Marçal) Disponible: 0 Manquen serveis (electricistes, pintors)

Puig Reig 4.406 Menys de 5 Colònia Vidal Magatzems i distribuïdors i tèxtils No

(Colònia Vidal) Disponible: 0 Manquen serveis

Puig-reig 5.000 EISA No

(Colònia Disponible: Manquen voreres

Ametlla PR) 5.000

Olvan 55.827 Menys de 10 INLLOP Tractament de fusta, No

(Cal Llop) Disponible: Manquen tots magatzems i tèxtil

36.288 els serveis

Olvan (Colònia 28.913 Menys de 5 Tractament de la fusta i pinsos No

L’Ametlla Disponible:

de Monegal) 13.794

Olvan 38.902 1 Manquen tots Jardineria No

(Colònia Disponible els serveis

Cal Rosal) 19.840

97



Extensió Nombre Promotor i Assoc.

Municipi total empreses serveis Tipus empreses empres

Casserres 34.000 1 100 % Tèxtil No

(Colònia Ametlla) Disponible: 0 serveis bàsics

Casserres 44.300 1 Ajuntament Tèxtil No

(Zona sud) Disponible: 0 50 % serveis bàsics

Casserres 14.700 1 Ajuntament Avícola No

(3 Creus) Disponible: 0 Manquen alguns

serveis bàsics

Vilada 1.241 0 No

(Fàbrica de d’Alt) Disponible: Manquen alguns


Vilada 1.232 0 Ajuntament No

(Cal Meià ) Disponible: Manquen alguns


Vilada 15.746 Pendent No

(El Prat) Disponible: de construir

9.140

Guardiola de 16.000 Ajuntament No

Bergu. (El Collet Disponible: Manquen tots

(esquerre)) 5.000 els serveis

Guardiola 19.223 2 Ajuntament Bombers No

de Berguedà Disponible: Manquen tots Taller de grues

(El Collet (dret)) 8.540 els serveis

Guardiola de 10.000 Ajuntament No

Berguedà Disponible: Pendent de

(Cal Marceló) 6.000 construir

Pobla de Lillet 13.000 Ajuntament No

(Vinya del Disponible: Pendent de construir

Sastre) 8.000

Gironella 15.500 Menys de 5 Immobiliària Fados Tèxtil No

(Colònia Disponible: 0 100 % Transport i logística

Viladomiu Vell) serveis bàsics

Gironella 7.800 1 Tèxtil No

(Colònia Disponible: 0 100 %

Viladomiu Nou) serveis bàsics

Gironella 51.895 Entre 10 i 15 INCASOL Alimentació, tèxtil, construcció, No

(Cal Ginyola) Disponible: 100 % fusteria, transports, artesania


Gironella 42.760 Menys de 5 Planchistería Planxisteria No

(Cal Rafalet) Disponible: Berguedana 100 %


Gironella 32.112 Menys de 10 Manquen alguns Mecànic, transport i logística No

(Camp dels Disponible: serveis bàsics

Pals) 19.556

Bagà (P. I. Gibella) 5 empreses No

Font: Consell Comarcal del Berguedà

¨ Quadre 4.2.1. Identificació dels polígons industrials del Berguedà (continuació)

En general, els polígons de la comarca del Berguedà es caracteritzen pel fet de teniruna dimensió mitjana molt reduïda, amb un nombre d’empreses inferior a cinc en lamajoria del casos (81,8 %) i una elevada dispersió territorial. Tanmateix, s’observa unacerta tendència a la concentració als municipis més importants, Avià, Berga, Puig-reig,Casserres, Olvan i Gironella, seguint les principals vies de comunicació (vegeu el quadre 4.2.1.). La distribució dels polígons està relacionada amb la C-16, ja que elsprincipals polígons industrials ressegueixen l’eix del Llobregat.

En 14 d’aquests polígons es concentren 129 empreses. Aquests polígons estan distribuïtsentre Avià i Puig-reig, amb tres polígons cada municipi; Gironella, amb dos polígons, iBagà, Berga, Casserres, Guardiola de Berguedà, Cercs i Olvan, amb un polígon a cadaun. D’aquests polígons el més important quant a nombre d’empreses és el de Berga,amb 75 empreses, seguit del polígon la Plana d’Avià, amb 10-15 empreses. Ara bé,aquestes xifres amaguen una dispersió important, amb molts polígons ocupats peruna única empresa i, a l’altre extrem, un polígon amb 75 empreses. Cal tenir en compteque aquesta atomització dificulta la possibilitat que el transport col·lectiu arribi alspolígons industrials. Lògicament seria recomanable la localització i el disseny delspolígons industrials d’acord amb un patró de planejament territorial i urbanístic que evitiels efectes negatius d’aquesta atomització, en termes d’eficiència econòmica imediambiental.

Molts d’aquests polígons són només un projecte i no estan executades les obresd’accessos ni els serveis bàsics i, per tant, no hi ha encara cap empresa instal·lada, obé s’han requalificat sòls antigament rurals per instal·lar-hi una sola empresa, fet queactualment és molt complicat de justificar davant la nova llei d’urbanisme sobrerequalificacions i usos del sòl rural de l’any 2002.

¨ Política de sòl industrial de l’Institut Català del Sòl

L’Institut Català del Sòl (INCASOL) és l’organisme autònom del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb competència en lacreació de sòl urbanitzat per a ús residencial, industrial i de serveis. Les actuacions esdesenvolupen, principalment, amb recursos propis, tot i que també s’utilitzen altressistemes d’execució que permeten de compartir els costos de la urbanització, com arajuntes de compensació, consorcis, sistemes de cooperació i sectors d’urbanitzacióprioritària.

El quadre 4.2.2. presenta l’import en euros de les operacions d’adquisició,d’urbanització i de venda de sòl industrial efectuades per l’INCASOL a la comarca del Berguedà i al conjunt de Catalunya, durant el període 1992-2002. En aquests 10 anys, l’import de les adquisicions de sòl industrial de l’INCASOL al Berguedàrepresenten el 0,37 % del total de Catalunya, amb una inversió de 647.410 €; lesobres d’urbanització, el 0,36 %, amb un import acumulat de 790.849 €, i el sòlindustrial venut, l’1,33 %, amb un valor de 6.054.534 € i el 2,91 % de superfície(198.375 m2).

Cal valorar aquestes xifres tenint en compte que l’extensió de la comarca del Berguedàrepresenta el 3,7 % del total català, i la superfície de sòl urbanitzable, el 0,7 %, ambdades de l’any 2002. D’altra banda, la superfície del sòl no urbanitzable a la comarcadel Berguedà representa el 3,9 % del conjunt de Catalunya. El romanent de terreny

98



industrial per vendre a l’INCASOL era a l’entorn de 40.000 m2 disponibles al finaldel 2002.

La classificació del sòl al Berguedà presenta una comarca verge, sense gairesactuacions urbanístiques, ja que més del 98 % és sòl no urbanitzable, quan a Catalunyaés el 94,7 %, i la previsió al Berguedà és d’un increment del 0,3 % de sòl programat,mentre que al Principat és de l’1,1 % (vegeu el quadre 4.2.3.). Val a dir que trobemconstruccions industrials en sòl rústic i que, per tant, no es reflecteixen en aquestesdades.

99



Quadre 4.2.2. Sòl industrial ¨

Font: INCASOL

Adquisició (€) Urbanització (€) Venda (€) Venda (m2)

Bergu./ Bergu./ Bergu./ Bergu./Cat. Cat. Cat. Cat.

Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya %

1992 188.748 24.533.014 0,8 235.579 31.011.203 0,8 0 23.109.030 0,0 0 256.751 0,0

1993 261.915 14.113.159 1,9 85.290 28.674.275 0,3 0 3.963.254 0,0 0 60.777 0,0

1994 571 8.245.934 0,0 16.089 21.436.233 0,1 42.672 19.628.394 0,2 1.314 277.841 0,5

1995 60 10.720.565 0,0 6.797 15.607.671 0,0 649.045 13.571.803 4,8 12.897 204.510 6,3

1996 23.870 5.340.049 0,4 169.723 20.717.431 0,8 240.668 32.782.818 0,7 7.965 488.345 1,6

1997 60.846 11.957.388 0,5 40.689 23.113.699 0,2 547.494 62.848.372 0,9 18.560 669.920 2,8

1998 20.753 12.225.085 0,2 11.299 14.727.736 0,1 465.850 48.562.487 1,0 17.834 849.264 2,1

1999 20.915 12.578.997 0,2 32.851 20.968.657 0,2 643.401 75.911.579 0,8 21.899 1.018.597 2,1

2000 19.677 11.503.053 0,2 52.528 12.239.726 0,4 788.023 71.545.851 1,1 25.832 990.450 2,6

2001 31.921 31.434.846 0,1 69.061 14.105.926 0,5 1.996.466 68.355.550 2,9 69.114 1.205.599 5,7

2002 18.134 33.661.948 0,1 70.943 18.999.788 0,4 680.915 36.651.586 1,9 22.960 797.513 2,9

Acum. 647.410 176.314.038 0,4 790.850 221.602.345 0,4 6.054.534 456.930.724 1,3 198.375 6.819.567 2,9

1992-2002

Quadre 4.2.3. Classificació del sòl. Any 2002. En hectàrees ¨

Font: INCASOL


Superfície total 118.246 3.189.430 3,7

Sòl urbà 1.006 110.899 0,9

Sòl urbanitzable 359 58.942 0,6

Programat 327 35.816 0,9

No programat 32 9.988 0,3

Sól no urbanitzable 116.881 3.019.589 3,9

Al Berguedà només hi ha dues actuacions programades que faran augmentar l’ofertade sòl industrial disponible, l’una a Berga ciutat, el polígon industrial de la Valldan, il’altra a Bagà, el del Torrent de Gibelles, segons dades de l’INCASOL, ja que la restad’actuacions previstes ja tenen exhaurit el terreny disponible (vegeu el quadre 4.2.4.).

Es fa palesa una manca de sòl industrial programat i, sobretot, que estigui dotat delsserveis bàsics necessaris. D’aquesta manera, juntament amb actuacions deformació i especialització de la mà d’obra, l’oferta de sòl industrial és un factor clauper atraure empreses que puguin generar la necessitat d’estructurar serveis imicroempreses de proveïment, per establir un xarxa empresarial consistent quepermeti de desenvolupar un teixit industrial de valor afegit i no basat només enproducció bàsica.

¨ Altres projectes destacats

Al municipi de Bagà hi ha el projecte de coll de Pal, basat en l’enllaç que s’ha de ferentre l’estació d’esquí de coll de Pal i la Molina i la construcció del carrerCircumval·lació, obres que es faran per fer tota l’entrada a la població nova evitantpassar pel carrer Principal (raval).

Al municipi d’Avià acaben d’adjudicar el projecte de reforma del polígon industrial dela Plana, que preveu l’acabament de la urbanització d’aquest polígon i la millorade serveis i la pavimentació de la part ja urbanitzada. El pressupost del projecte és de1.082,4 MEUR.

Síntesi

Al Berguedà hi ha 33 polígons industrials, repartits en 13 dels 31 municipis de lacomarca, tot i que molts només són projectes. Els que ja funcionen escaracteritzen pel fet de tenir una dimensió mitjana molt reduïda, amb un nombred’empreses inferior a cinc en la majoria dels casos (82 %) i una dispersióterritorial elevada. També s’observa una tendència a la concentració d’aquestspolígons resseguint la C-16, en concret als municipis d’Avià, Berga, Puig-reig,Casserres, Olvan i Gironella. De l’estudi de l’oferta de sòl industrial disponible ala comarca es conclou que manca sòl industrial programat i, sobretot, queestigui dotat dels serveis bàsics necessaris.

100



¨ Quadre 4.2.4. Actuacions programades de sòl industrial

Font: INCASOL

Nom de l’actuació Municipi Tipus Estat de l’actuació

El Torrent de Gibelles Bagà Industrial En vendaPol. de la Valldan Berga Industrial En vendaCal Vidal Puig-reig Industrial ExhauritCal Guimola Gironella Industrial Exhaurit

4.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures

La dotació d’infraestructures de transport i comunicacions —carreteres, ports,aeroports, xarxes de telecomunicacions— és un dels principals factors determinants enles decisions de localització d’activitats productives en el territori. Un bon nivelld’infraestructures eleva les expectatives de rendibilitat de les inversions projectadespels agents privats, i té un impacte molt significatiu sobre el desenvolupamenteconòmic i social d’una àrea. La major part de la dotació d’infraestructures d’unterritori és resultat, d’una banda, dels fluxos d’inversió pública que tenen com adestinació aquest territori i, de l’altra, de l’acumulació d’inversió pública, una vegadadescomptada la depreciació sobrevinguda dels actius acumulats, que genera un estocnet de capital públic localitzat al territori i mesurable en termes per càpita. En principi,cal esperar una correlació elevada entre el nivell assolit per l’estoc de capital públic perhabitant en un territori determinat i els nivells de productivitat i renda per càpita de lapoblació establerta al territori.

Esforç inversor de l’Administració central ¨

El quadre 4.3.1. mostra el detall dels projectes d’inversió directa finançats per l’Estat iexecutats per l’Administració central que es poden assignar a municipis de la comarcadel Berguedà, durant els exercicis 2001-2002, amb l’import i el concepte de despesa.2

L’import total d’aquests projectes d’inversió durant el període considerat va ser de6.461 milers d’euros, que representa l’1,4 % de tots els projectes regionalitzables perprovíncies fets a la província de Barcelona (475.652 milers d’euros), en el mateixperíode. En termes per càpita, aquestes xifres representen 115 €/h. a la comarca delBerguedà, que es comparen favorablement amb una mitjana de 82 €/h. per al conjuntde la província de Barcelona.3

Segons l’estudi esmentat a peu de pàgina (Piqué, 2002), durant el mateix període1997-2000 l’Administració central va transferir a la Generalitat de Catalunya 721.215 milersd’euros, 66.110 dels quals, gairebé el 10 % del total, són directament assignables a laprovíncia de Barcelona. Aquestes inversions corresponen, majoritàriament, a operacionsurbanístiques de rehabilitació urbana i subvencions a l’habitatge.

101



2 Aquestes dades provenen de La inversió de l’Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000,Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, coordinació i continguts de Joan Miquel Piqué Abadal, gener2002, p. 53-59.

3 Font: IDESCAT. Càlculs segons dades de població de l’any 2001.

Quadre 4.3.1. Projectes d’inversió de l’Administració central al Berguedà.Període 2001-2002. Milers d’euros ¨

Font: La inversió de l’Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000, Institut d’EstudisRegionals i Metropolitans de Barcelona

Concepte Berguedà Catalunya Bergu./Cat. %

2001 Carreteres 4.366 180.094 2,42002 Carreteres 2.095 294.958 0,7

Total 6.461 475.052 1,4

Finalment, cal fer referència a la inversió efectuada per l’Administració central viaAdministració local, que representa una quantia molt menor. En concret, durant elperíode 1997-2000 els ajuntaments de la província de Barcelona van rebreaproximadament el 3 % de la inversió executada per la Generalitat i poc més del 4 %de la inversió executada directament per l’Administració central. En general,l’Administració central finança una part poc important de la inversió dels municipis, querepresenta el 0,15 % del pressupost total dels ajuntaments.

Aquests fluxos cal situar-los i valorar-los en el context de la inversió efectuada perl’Administració central a Catalunya i a la província de Barcelona, en particular. Val a dirque Barcelona, amb 811 MEUR, va ser la quarta província receptora d’inversió durantel període 1995-2000, darrere de Madrid (6.694 MEUR), Múrcia i Astúries. Però quanaquest flux d’inversió es mesura per habitant, la província de Barcelona resulta ser laquarta per la cua, amb aproximadament 168 €/h. En comparació, les altres provínciescatalanes es van situar significativament per sobre de Barcelona en termes de recursosper habitant al llarg del període considerat. Tal com s’afirma a l’estudi esmentat, «lesdades mostren que un habitant de la província de Barcelona va rebre, al llarg delperíode 1995-2000, el mateix que un habitant mitjà de l’Estat espanyol rep en unany» (p. 34).

¨ Esforç inversor de la Generalitat de Catalunya

El quadre 4.3.2. recull les inversions reals fetes a la comarca del Berguedà des de laGeneralitat de Catalunya, amb els totals i la mitjana per càpita, del període 1994-2001.Les inversions totals a la comarca del Berguedà durant aquest període sumen 64,62 MEUR, fet que representa el 0,86 % del total d’aquestes inversions al Principat(7.545,95 MEUR). En termes per càpita, la comarca del Berguedà ha rebut durantaquest període un volum d’inversions de la Generalitat de Catalunya equivalent a 1.670 €/h.,lleugerament superior als 1.609,2 €/h. del conjunt del país, que gairebé és un 4 % mésd’inversió.

102



¨ Quadre 4.3.2. Inversions de la Generalitat de Catalunya. Departaments,Ens Autònoms i Empreses públiques. En milers d’euros


Inversió total (milers d’€) Inversió per habitant (€)

Berguedà Catalunya Bergu./Cat. % Berguedà Catalunya

1994 12.062 1.042.462 1,16 310 1921995 13.198 1.023.049 1,29 339 1901996 5.704 855.439 0,67 148 1581997 3.931 917.830 0,43 102 1711998 5.448 795.519 0,68 141 1601999 7.182 843.061 0,85 186 2342000 10.351 966.516 1,07 268 2292001 6.740 1.102.077 0,61 177 275Total 1994-2001 64.615 7.545.953 0,86 1.670 1.609

El quadre 4.3.3. relaciona les actuacions del Consell Comarcal4 dutes a terme a lacomarca del Berguedà durant l’any 2002.

El gràfic 4.3.1. reflecteix l’evolució de la inversió real per càpita de la Generalitat alBerguedà en relació amb la mitjana catalana durant cada un dels anys del períodeconsiderat. Es pot observar una gran inversió duta a terme els anys 1994 i 1995,probablement deguda als focs (es van cremar gairebé 19.500 ha), i un creixementsostingut d’aquesta inversió, però en menys quantitat, des de l’any 1997 al 2000, ambuna disminució l’any 2001.

103



Quadre 4.3.3. Actuacions del Consell Comarcal. Any 2002 ¨

Consell Comarcal BerguedàActuació Servei de cooperació i assistència als ajuntaments petitsSubvenció 40.000 €

Consell Comarcal BerguedàActuació Rehabilitació del castell de Berga (1a fase)Subvenció 24.000 €

Consell Comarcal BerguedàActuació Adequació i pavimentació d’un pàrquing a l’Hospital de Sant BernabéSubvenció 36.000 €

Consell Comarcal BerguedàActuació Estudi de factibilitat de la via verda del ferrocarril econòmic Manresa-BergaSubvenció 30.000 €

Gràfic 4.3.1. Inversions reals per habitant de la Generalitat de Catalunyaal Berguedà. En euros ¨

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitatde Catalunya

400

350

300

250

200

150

100

50

0

€/h

.

1998 1999 2000 20011997199619951994

4 Dades de la Generalitat de Catalunya (SIAL).

Més específicament, el quadre 4.3.7. recull les inversions del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques (DPTOP) a la xarxa de carreteres de la Generalitat deCatalunya, durant el període 1991-2001. Cal dir que, amb data 31 de desembre de2002, a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya a la comarca del Berguedàes comptabilitzaven 8,815 km d’autopista de peatge i 172,893 km de viesconvencionals de calçada única, que sumen un total de 181,708 km de carreteres irepresenten el 3,2 % de la xarxa de carreteres de tot Catalunya, percentatge inferior al3,7 % que representa la superfície de la comarca en relació amb el conjunt deCatalunya. Val a dir que el Berguedà és una comarca amb un volum bastant elevatde vehicles, amb 727 unitats/1.000 h. l’any 2003, quan a la província de Barcelonaés de 604/1.000 h., i la mitjana de Catalunya, de 681 vehicles.

Les inversions del DPTOP en carreteres a la comarca del Berguedà de 1991 a 2001 sónde 35 MEUR, que representa l’1,4 % dels 2.423 MEUR de la despesa comarcal peraquest concepte al conjunt de Catalunya, un percentatge considerablement superior alque representa la població (0,6 %). Per tant, la inversió de la Generalitat de Catalunyaen la xarxa de carreteres a la comarca del Berguedà, durant el període de 10 anys dereferència, ha estat de 900 €/h., significativament superior a la mitjana del conjuntde Catalunya (361 €/h.).

¨ Situació i desenvolupament de les infraestructures de transport

Les comunicacions de la comarca del Berguedà, tant internes com amb d’altrescomarques, es desenvolupen gairebé totalment mitjançant la xarxa de carreteres, jasigui fent ús del vehicle privat o del transport col·lectiu.

104



¨ Quadre 4.3.4. Inversions a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya. Valors liquidats, en milers d’€


Berguedà Catalunya % Bergu./Cat.

1991 8.445 217.328 3,9

1992 4.021 242.809 1,7

1993 2.370 231.484 1,0

1994 5.250 326.021 1,6

1995 2.886 300.590 1,0

1996 1.904 191.813 1,0

1997 889 173.060 0,5

1998 920 84.578 1,1

1999 2.879 143.907 2,0

2000 3.161 128.648 2,5

2001 2.343 124.923 1,9

Total 1991-2001 35.069 2.165.161 1,6

Descripció de la xarxa viària ¨

La xarxa bàsica de carreteres de la comarca està integrada per les carreteres C-16 i C-26. La carretera C-16 o eix del Llobregat constitueix la via d’accés més important alBerguedà. Travessa la comarca de nord a sud connectant amb Manresa, Barcelona iPuigcerdà. Aquesta carretera està actualment desdoblada fins a Navàs. Els propersanys es preveu que s’acabi desdoblant tot l’eix: el tram Navàs-Berga està pendentd’execució (amb el subtram Puig-reig - Gironella actualment en procés d’informaciópública), i es preveu l’entrada en servei per a l’any 2007. El tram Berga - túnel del Cadí,que es troba actualment en estudi, té una data aproximada d’entrada en servei per al’any 2009.

Al quadre 4.3.5. es mostren les IMD (nombre de vehicles que travessen en un dia mitjàanual una secció de carretera) en diferents punts d’aquest eix, per a l’any 2003. Un copaquesta via estigui totalment desdoblada i es consolidi el caràcter d’itinerari europeu(E-09), les intensitats de trànsit s’incrementaran de manera notable.

L’altra via integrant de la xarxa bàsica del Berguedà, la carretera C-26, travessa lacomarca d’oest a est connectant Berga amb altres capitals de comarca, com Solsona,Ripoll i Olot.

Aquesta estructura radial de la xarxa bàsica respecte de la capital de la comarca es repeteix en alguns itineraris de la xarxa comarcal, com per exemple el que, per laBV-4241, enllaça Berga amb el Solsonès (Sant Llorenç de Morunys, LV-4241) i l’Alt Urgell(coll de Nargó, L-401), o el que connecta Cardona amb Berga mitjançant la carreteraB-420 i el seu enllaç amb la C-26 per Montmajor.

Tanmateix, hi ha altres eixos de la xarxa comarcal que no segueixen aquest esquemaradial, com és el cas de l’itinerari que des de Tuixén (Alt Urgell) connecta Gósol,Guardiola de Berguedà, la Pobla de Lillet i Gombrèn (Ripollès), per les carreteresC-563, B-400 i B-402. Val la pena esmentar també la carretera BV-4031, que connectala Pobla de Lillet amb Castellar de n’Hug, així com l’itinerari Gironella-Prats delLluçanès per la C-154, amb continuació fins a Olost (BV-4405) i Vic.

Si bé el futur desdoblament de la resta del traçat de la C-16 consolidarà l’eix delLlobregat com a eix vertebrador mar-muntanya (que comunica les comarques del’interior amb la costa catalana) i com a via europea (comunicació de Barcelona iCatalunya amb la costa atlàntica del continent), aquesta actuació no repercutirà en la

105



Quadre 4.3.5. Intensitat mitjana diària (IMD) de vehicles ¨

Municipi IMD Nombre de carrils

Sallent 28.043 4Gironella 14.085 2Ametlla de Casserres, l’ 18.444 2Cercs 11.476 2Guardiola de Berguedà 8.484 2Bagà 6.270 2

cohesió interna de la comarca del Berguedà, així com en determinades relacionsintercomarcals. Per això és imprescindible la millora de la xarxa comarcal, ambl’establiment de les condicions mínimes de connectivitat i accessibilitat que actualmentno es compleixen.

¨ El futur sistema de peatge a l’ombra

L’eix del Llobregat o C-16 és de peatge ordinari (amb barreres) des de Barcelona finsa Sant Fruitós (prop de Manresa), en concessió a Autema. El nou eix desdoblat entreSant Fruitós del Bages i Berga serà la primera carretera catalana que es finançaràpel sistema de peatge a l’ombra. L’empresa encarregada de la construcció del tramPuig-reig - Berga té la concessió de tota l’autovia (uns 50 quilòmetres) durant 33 anys(fins al 2036) i s’encarregarà de fer-ne la conservació. Tant la construcció del tramPuig-reig-Berga com la conservació del tram Sant Fruitós-Berga es finançaranmitjançant una aportació fixa a càrrec de la Generalitat (uns 135.000 € mensuals) i unaaportació variable que consistirà en el cobrament d’un cànon per cada vehicle quehi circuli. Els usuaris no pagaran res perquè no es tracta d’un peatge directe sinóindirecte, del qual es farà càrrec el pressupost de la Generalitat.

El cànon, segons el plec de condicions del concurs, serà de 0,045 € per vehicle,quilòmetre i any en el cas dels vehicles lleugers, i de 0,063 € per als vehicles pesants(els que tinguin més de 6 m de llarg).

¨ Transport col·lectiu per carretera

La companyia que ofereix la major part dels serveis és SA Alsina Graells de AutoTransportes. També operen a la comarca altres empreses, com Planas Vila i TransportsMir, SA.

Els serveis oferts al Berguedà es poden diferenciar en dos grups: d’una banda, leslínies associades a l’eix de la C-16, que comuniquen Berga i altres municipis situats alllarg d’aquesta carretera amb Barcelona i Manresa; de l’altra, les línies que serveixenuna mobilitat més lligada a carreteres comarcals i sovint de tipus escolar,majoritàriament intracomarcal, encara que en alguns casos arriben a municipis d’altrescomarques (per exemple, el Solsonès). El primer grup de línies representa uns 30 serveisdiaris,5 i el segon, uns 20 serveis diaris. En la majoria de les línies, Berga és punt depas o d’origen/destinació.

De les relacions intercomarcals, les que tenen un nombre de serveis més elevat són lesque enllacen Berga amb Barcelona i Manresa. Val la pena assenyalar que l’oferta detransport públic per carretera existent entre Berga i Manresa és molt superior al’existent entre Berga i altres capitals comarcals de l’àmbit territorial de les comarquescentrals. El Pla de transports de viatgers de Catalunya planteja com a fita per a l’horitzó2005 l’assegurament d’un servei exprés per sentit i dia entre Berga i Solsona, queactualment tenen una connexió molt deficitària.

Quant a les relacions intracomarcals, s’ha de tenir molt en compte que el 60 % de lapoblació del Berguedà està repartida en municipis petits i dispersos, amb una geografia

106



5 Es considera el nombre de serveis en un dia feiner d’hivern, i la suma dels serveis d’anada i tornada.

especialment intricada a l’Alt Berguedà. Aquesta població genera una demanda demobilitat cap a la capital de la comarca que ha de ser atesa de manera eficient.

El transport públic per carretera compleix actualment un paper molt important enaquest sentit, però cal complementar l’actual esquema d’oferta amb la introducció deserveis a la demanda, per tal d’incrementar els serveis en zones específiques d’unamanera flexible, amb itineraris variables i cobrament individualitzat, tal com estableix elPla de transports de viatgers de la Generalitat.

D’altra banda, la Generalitat preveu l’acabament del Pla d’estacions d’autobusosdurant el període 2002-2005, amb la realització de les obres de les estacionsd’autobusos de Navàs i Berga.

Al quadre 4.3.6. hi figura el nombre anual de viatgers de les tres línies de què disposaAlsina Graells. Durant el període 2002-2003, s’aprecia un augment d’aquestpercentatge d’utilització del servei, sobretot a Puig-reig i Gironella, molt possiblementper l’impacte de la transformació econòmica, que passa de representar al voltant del10,6 % a l’11,6 % d’usuaris del transport públic d’autobús a Puig-reig, i de l’11,8 % al’11,9 % a Gironella.

107



Mapa 4.3.1. Mapa de carreteres del Berguedà ¨

El quadre 4.3.7. presenta el nombre anual de viatgers a les línies d’Alsina Graells dela comarca del Berguedà fins a Barcelona, en el període 2002-2003, i el percentatgeque representa l’últim sobre el primer.

Es tracta d’unes línies poc utilitzades per a trànsit de viatgers. S’observa una pèrduade pes lenta i gradual de la línia de Llívia-Barcelona, que ha passat d’11.993 passatgersl’any 2001, als 11.620 passatgers l’any 2002.

108



¨ Quadre 4.3.7. Nombre de viatgers del Berguedà cap a Barcelona

Font: Alsina Graells

GuardiolaPuig-reig % Gironella % Berga % de Bergu. % Bagà % Total

Línia Barcelona-Berga2002 2.990 14,1 3.060 14,4 15.220 71,6 0 0,0 0 0,0 21.2702003 3.087 14,5 3.123 14,6 15.131 70,9 0 0,0 0 0,0 21.341Línia Barcelona-Llívia2002 1.343 11,2 1.428 11,9 7.248 60,4 836 7,0 1.138 9,5 11.9932003 1.226 10,6 1.255 10,8 7.145 61,5 822 7,1 1.172 10,1 11.620Línia Barcelona-Andorra2002 0 0,0 0 0,0 2.374 70,6 428 12,7 561 16,7 3.3632003 0 0,0 0 0,0 2.512 73,9 393 11,6 496 14,6 3.401Total2002 4.333 11,8 4.488 12,3 24.842 67,8 1.264 3,5 1.699 4,6 36.6262003 4.313 11,9 4.378 12,0 24.788 68,2 1.215 3,3 1.668 4,6 36.362

¨ Quadre 4.3.6. Nombre de viatgers de Barcelona cap a destinacions del Berguedà

Font: Alsina Graells

GuardiolaPuig-reig % Gironella % Berga % de Bergu. % Bagà % Total

Línia Barcelona-Berga2002 3.045 12,3 3.329 13,5 18.316 74,2 0 0,0 0 0,0 24.6902003 3.310 13,5 3.186 13,0 17.954 73,4 0 0,0 0 0,0 24.450Línia Barcelona-Llívia2002 1.242 11,4 1.377 12,6 6.764 62,0 852 7,8 677 6,2 10.9122003 1.272 11,3 1.515 13,4 7.063 62,6 673 6,0 753 6,7 11.276Línia Barcelona-Andorra2002 0 0,0 0 0,0 2.727 63,8 590 13,8 955 22,4 4.2722003 0 0,0 0 0,0 2.431 63,3 574 14,9 837 21,8 3.842Total2002 4.287 10,8 4.706 11,8 27.807 69,7 1.442 3,6 1.632 4,1 39.8742003 4.582 11,6 4.701 11,9 27.448 69,4 1.247 3,2 1.590 4,0 39.568

¨ Infraestructures de telecomunicacions

Les tecnologies de la informació i de les telecomunicacions cada vegada tindran unpaper més rellevant com a catalitzadors del desenvolupament econòmic territorial.

És difícil predir quins sectors són els que més creixeran gràcies al desenvolupament deles tecnologies de la informació i la comunicació; però el que sí que és evident és queaquestes tecnologies exerciran un impuls important sobre el sistema econòmic engeneral. La intensitat i la durada d’aquest impuls estaran determinades per lespolítiques públiques que s’adoptin els propers anys, principalment les inversions eninfraestructures de telecomunicacions i en els serveis que hi estan relacionats, i tambéen infraestructures d’educació i formació.

A la comarca del Berguedà, segons un estudi elaborat l’any 2001 pel Centre deFormació d’Iniciatives de Cercs («Virt-guedà_NFO: Societat del Coneixement iOcupació al Berguedà»), s’identifiquen nous filons d’ocupació molt interessants enaquest àmbit, extrapolant fins i tot exemples internacionals, però també reflecteix lesmancances d’infraestructures i de formació que la comarca té com a punts febles perdesenvolupar un projecte de teletreball i/o teleformació.

Infraestructures mediambientals ¨

Aigües

Dels 31 municipis de la comarca del Berguedà, només tres tenen estacionsdepuradores d’aigües residuals (EDAR) amb un tractament biològic, però aquestesofereixen el servei al 60,1 % de la població de la comarca:

n Depuradora de Gironella (polígon de Cal Guinyola)

n Depuradora de Berga, que tracta les aigües de Berga, de la Valldan i delpolígon industrial La Valldan

n Depuradora de Guardiola, que tracta les aigües de Bagà i de Guardiola deBerguedà, d’on torna a sortir l’aigua cap al Llobregat.

Residus

Segons el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a la comarcadel Berguedà hi ha les deixalleries següents:

n Alt Berguedà: zona del Collet (Guardiola de Berguedà)

n Berguedà Central: polígon industrial La Valldan (Berga), la que més residusrecapta

n Baix Berguedà: polígon. industrial Cal Vidal (Puig-reig)

n Deixalleria mòbil del Consell Comarcal

n Dipòsit controlat de Berga (Carre de Pont de Pedret)

n Planta de triatge de Berga (polígon industrial La Valldan) / Containers delBerguedà SL (propietaris)

109



Quant a residus industrials, hi ha dues empreses:

n Containers del Berguedà, SL, ubicada a Avià i a Berga: és una empresa quetracta residus urbans i industrials no orgànics. Aquests residus es compacten ies preparen per comercialitzar-los com a primeres matèries. Cal esmentar laimportant tasca d’inserció laboral de persones discapacitades que du a terme

n Marginet Badia Drapaires, amb seu a Avià, que tracta reciclatge de paper icartró, plàstics, tèxtils, vidre i metalls o compostos metàl·lics.

A més, cal esmentar el dipòsit controlat de runes i altres residus de la construcció aCercs, de Gestió de Runes de Muntanya SL.

Al quadre 4.3.8. s’observa la distribució de residus totals per municipis de la comarca delBerguedà, i al quadre 4.3.9. s’inclou el total de contenidors a la comarca del Berguedà.

110



¨ Quadre 4.3.9. Contenidors en servei de recollida selectiva. Any 2003. Nombre

Font: Agència de Residus de Catalunya

Berguedà Catalunya Bergu./Cat. %

Vidre 283 20.592 1,4Hab./cont. vidre 138 326 42,3Paper i cartró 251 20.812 1,2Hab./cont. paper i cartró 155 322 48,1Envasos lleugers 214 20.422 1,0Hab./cont. envasos lleugers 182 328 55,5

¨ Quadre 4.3.8. Producció de residus municipals totals. Any 2003. En tones

Font: Agència de Residus de Catalunya

Berguedà Catalunya Bergu./Cat. %

Matèria orgànica – 150.335 –Vidre 791 178.313 0,44Paper i cartró 996 271.048 0,37Envasos lleugers 492 58.063 0,85Residus voluminosos 174 109.049 0,16Poda i jardineria 18 44.042 0,04Piles 4 502 0,80Medicaments 5 334 1,45Tèxtil – 3.253 –Altres residus de deixalleries 581 124.287 0,47Rebuig + fracció resta (*) 18.480 3.049.914 0,61Generació (total) 21.541 3.989.141 0,54

Població Padró 2003 38.955 6.704.146 0,58

Kg/h./dia 1,52 1,63 93,25Rec.sel. s/total % 14 23 60,37

Segons dades relacionades a la revista Clac del Berguedà, l’any 2002 es van recollir encontenidors de carrer 763,33 t de cartró i paper, 577,4 t de vidre i 338,71 t d’envasos.Aquestes xifres representen un augment respecte del 2001 de més de 202.785 kg depaper i cartró i de 112.940 kg d’envasos, i una disminució de 30.000 kg de vidre.

Per conèixer la consciència mediambiental dels habitants de la comarca del Berguedàenvers la resta de Catalunya, s’analitzen dues variables rellevants: el tant per cent dematerials recuperats i seleccionats envers el total de residus i els quilos de deixalles quefa un habitant per dia. El tant per cent de materials recuperats i seleccionats alBerguedà és del 14,21 %, davant del 23,54 % de la mitjana de Catalunya. El Berguedàocupa el lloc 21 en el rànquing de comarques que més reciclen, després del Bages(15,39 %) i de la Conca de Barberà (15,54 %), i el 22 com a comarca de Catalunya quemenys residus genera per habitant i dia: un habitant del Berguedà genera 1,52 kg dedeixalles al dia, inferior als 1,63 kg de la mitjana de Catalunya.

Síntesi

En termes per càpita, la comarca del Berguedà ha rebut durant aquest períodeun volum d’inversions de la Generalitat de Catalunya equivalent a 1.670 €/h.,lleugerament superior als 1.609,2 €/h. del conjunt del país. Si parlemespecíficament de la inversió en la xarxa de carreteres, durant el període 1991-2001aquesta ha estat de 900 €/h., significativament superior a la mitjana del conjuntde Catalunya (361 €/h.).

Malgrat això, actualment es detecta una manca d’infraestructures viàries il’actualització de les existents que condiciona l’evolució de la comarca, fet queaccentua més la polarització esmentada de la capital i el desenvolupamentindustrial de la vessant sud davant d’un desenvolupament a l’alça del turisme ala zona nord. Tot i que el Berguedà continua sent una comarca de pas relegadaper l’alt grau d’atracció turística de la Cerdanya i la potència industrial icomercial del Bages, l’aprofitament de la seva capacitat de desenvolupar-seexigeix, sobretot, una millora de la gestió dels serveis públics de transport i delsaccessos transversals de la comarca.

Fent referència a les TIC, és difícil predir quins sectors són els que més creixerangràcies al desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació;però el que sí que és evident és que aquestes tecnologies exerciran un impulsimportant sobre el sistema econòmic en general.

4.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà

La dotació i el nivell de qualificació de la mà d’obra són alguns dels factors delocalització principals de les activitats econòmiques, especialment de les que tenen unvalor afegit més elevat per ocupat. Precisament aquestes activitats intensives enconeixement són les que estan assolint uns increments relatius de l’ocupació méselevats. La qualificació de la mà d’obra sovint es relaciona amb la presència de centressuperiors d’ensenyament o universitats. En aquest sentit, al Berguedà no hi ha capoferta formativa d’aquest tipus, i això provoca que les persones interessades a formar-

111



se hagin de desplaçar-se fins a Manresa, Lleida, Vic o Barcelona, segons els estudisque vulguin desenvolupar. Aquest fet potencia la migració d’aquests col·lectius ambestudis cap a altres indrets on poden desenvolupar la seva tasca, en molts casos ambsous més elevats comparativament que els que poden aconseguir a la comarca, peròsacrificant a canvi l’entorn i la qualitat de vida, amb el despoblament consegüent depersonal actiu generador de valor afegit per al Berguedà.

¨ Estructura de la població per nivells d’instrucció

El gràfic 4.4.1. i el quadre 4.4.1. mostren els percentatges de la població a la comarcadel Berguedà per nivells d’instrucció, a partir del cens de població de l’any 2001.

112



¨ Quadre 4.4.1. Nivell d’instrucció de la població. Any 2001

Font: INE

Berguedà Catalunya

Nombre % Nombre % Bergu./Cat. %

Analfabets 566 1,6 129.990 2,3 0,44Primària incompleta 3.526 10,1 656.663 11,5 0,54EGB 1a etapa 11.403 32,8 1.500.961 26,2 0,76EGB 2a etapa 10.142 29,1 1.463.540 25,6 0,69FP 1r grau 1.686 4,8 309.298 5,4 0,55PF 2n grau 1.878 5,4 300.821 5,3 0,62BUP i COU 2.568 7,4 630.034 11,0 0,41Títol mitjà 1.737 5,0 351.677 6,1 0,49Títol superior 1.302 3,7 381.436 6,7 0,34Total 34.808 100,0 5.724.420 100,0 0,61

¨ Gràfic 4.4.1. Població per nivells d’instrucció. Any 2001. En percentatgerespecte del totalFont: IDESCAT

35

30

25

20

15

10

5

0Analfabets

%

Berguedà Catalunya

Primàriaincompleta

EGB 1ªetapa

EGB 2ºetapa

FP1º grau

FP2º grau

BUPi COU

Títolmitjà

Títolsuperior

Complementàriament, el gràfic 4.4.2 mostra la proporció que representa cada un delssegments de població per nivell d’instrucció al Berguedà, respecte del conjunt deCatalunya.

Per poder interpretar adequadament aquests gràfics cal tenir en compte que el pesde la població de la comarca sobre el total català va ser aproximadament del 0,6 %l’any de referència, el 2001; per tant, una proporció diferent del 0,6 % implica unadotació diferent de nivells formatius a la comarca, en relació amb el conjunt deCatalunya. Així, els gràfics mostren una presencia propera a la mitjana del conjuntde Catalunya de la població amb formació professional de primer (4,8 %) i segonnivell (5,4 %), fet que és proporcional al pes relatiu més elevat del sector industriala la comarca, i lleugerament superior en el cas de les persones amb estudisprimaris de segona etapa (29 %). Alhora, s’observa una proporció relativa méselevada al Berguedà de persones amb estudis primaris de primera etapa (33 %) encomparació amb la mitjana de Catalunya (26 %). Tanmateix, el Berguedà presentauna proporció menor de persones amb estudis de segon grau (batxillerat superior iFP de segon grau) i amb títols d’ensenyament superior (diplomatura, llicenciatura i doctorat).

La formació ocupacional ¨

El quadre 4.4.2 mostra els cursos, els alumnes, les hores impartides i l’import de lessubvencions rebudes de la Generalitat de Catalunya en concepte de formacióprofessional ocupacional en el període 1997-2000, a la comarca del Berguedà, encomparació amb el conjunt de Catalunya. L’any 2000 el percentatge de cursosimpartits (0,43 %) i d’alumnes matriculats (0,40 %) en relació amb el conjunt català,quedava clarament per sota de la proporció que representa la població de la comarcaen relació amb Catalunya (0,6 %). En termes d’hores impartides (0,58 %) i desubvencions rebudes per càpita (0,53 %), el Berguedà retalla distàncies respecte de lamitjana de Catalunya.

113



Gràfic 4.4.2. Població per nivells d’instrucció. Any 2001. Berguedà/Catalunya,en percentatge ¨

Font: IDESCAT

0,4

0,5

0,8

0,7

0,5

0,6

0,4

0,5

0,3

0,8

0,7

0,6

0,5

0,4

0,3

0,2

0,1

0Analfabets

%

Primàriaincompleta

EGB 1ªetapa

EGB 2ºetapa

FP 1ºgrau

FP 2ºgrau

BUPi COU

Títolmitjà

Títolsuperior

El quadre 4.4.3. mostra els cursos oferts i els alumnes inscrits l’any 2000 segons elscol·lectius a què van dirigits els cursos, en comparació amb el conjunt de Catalunya.La majoria dels cursos impartits al Berguedà, el 76,57 %, són dirigits a diferentscol·lectius d’aturats, i la resta, el 23,5 %, van adreçats a col·lectius d’ocupats enempreses de la zona. Destaca que el 67 % dels usuaris d’aquest tipus de formació sónmenors de 25 anys aturats i aturats de llarga duració, seguit del 20 % que representael col·lectiu de persones treballadores en pimes. En general, la inscripció als cursos pera ocupats respecte del conjunt català se situa per sota del pes demogràfic de lacomarca a Catalunya, i a la inversa en el cas dels cursos per a aturats. Les dadesd’alumnes inscrits ofereixen uns resultats similars.

El quadre 4.4.4. mostra els centres col·laboradors de la Generalitat en l’oferta decursos de formació professional ocupacional, segons el tipus d’entitat, al Berguedà i aCatalunya.

114



¨ Quadre 4.4.2. Formació ocupacional. Cursos, alumnes, hores i subvenció

Font: Anuari Estadístic, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Cursos Alumnes Hores Subvenció

Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya %

1997 57 11.032 0,52 733 152.933 0,48 13.099 2.377.596 0,55 143.792.886 23.585.755.463 0,611998 45 9.461 0,48 534 138.346 0,39 12.005 2.058.114 0,58 145.637.068 20.124.133.189 0,721999 51 11.109 0,46 664 158.573 0,42 10.848 2.212.982 0,49 125.846.996 22.492.417.007 0,562000 39 8.966 0,43 506 127.655 0,40 10.866 1.883.972 0,58 100.987.408 18.930.027.478 0,53

¨ Quadre 4.4.3. Formació professional ocupacional. Cursos i alumnes segonsel col·lectiu a qui van dirigits. Any 2000


Cursos Alumnes

Berguedà % Catalunya % Berguedà % Catalunya %

Aturats menors de 25 anys 11 32,4 1.068 19,1 125 29,0 14.633 18,4Dones aturades menors de 25 anys 0 0,0 81 1,4 0 0,0 1.265 1,6Aturats de llarga durada menors de 25 anys 12 35,3 1.513 27,1 151 35,0 21.486 27,0Dones aturades de llarga durada menors de 25 anys 1 2,9 314 5,6 15 3,5 4.536 5,7Aturats majors de 25 anys 0 0,0 22 0,4 0 0,0 354 0,4Dones aturades majors de 25 anys 0 0,0 4 0,1 0 0,0 44 0,1Ocupats en pimes 7 20,6 1.681 30,1 105 24,4 24.943 31,4Dones ocupades en pimes 1 2,9 291 5,2 15 3,5 4.116 5,2Aturats amb dificultats especials 0 0,0 540 9,7 0 0,0 6.930 8,7Beneficiaris del Programa de garantia social 2 5,9 77 1,4 20 4,6 1.130 1,4

Total 34 100,0 5.591 100,0 431 100,0 79.437 100,0

L’objectiu d’aquest tipus de formació anomenada ocupacional és preparar totes lespersones que, trobant-se en situació d’atur, volen millorar el perfil professional, peraconseguir disminuir la distància que els separa de l’ocupació. El Centre de Formació iIniciatives de Cercs (CFI) és un exemple d’entitat que proporciona aquests serveis deformació que faciliten la incorporació al mercat de treball i la millora del perfil professional.

Aquests tipus d’accions s’emmarquen en pactes territorials per a l’ocupació i lapromoció econòmica de la Generalitat de Catalunya i de les diputacions.

El gràfic 4.4.3 presenta la proporció que representen aquestes entitats sobre el total decentres de formació al Berguedà i al conjunt de Catalunya.

115



Quadre 4.4.4. Formació professional ocupacional. Centres col·laboradors segons el tipus d’entitat. Any 2000 ¨

Berguedà Catalunya Bergu./Cat.

Centres % Centres % %

Ajuntaments 0 0,0 80 5,1 0,0Altres entitats públiques 2 18,2 113 7,3 1,8Centres de formació 4 36,4 750 48,1 0,5Consells comarcals 0 0,0 1 0,1 0,0Cooperatives i SAL 0 0,0 61 3,9 0,0Empreses per als seus treballadors 0 0,0 18 1,2 0,0Entitats sense ànim de lucre 3 27,3 358 23,0 0,8Organitzacions empresarials 0 0,0 117 7,5 0,0Organitzacions sindicals 2 18,2 60 3,9 3,3

Total 11 100,0 1.558 100,0 0,7

Font: Anuari estadístic, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

0,5

0,4

0,3

0,2

0,1

0

Ajunta

men

ts

%

Berguedà Catalunya

Altres

ent

itats

púb

lique

s

Centre

s de

form

ació

Conse

lls

com

arca

lsCoo

pera

tives

i

SALEm

pres

es p

er a

ls

seus

treb

allad

ors

Entit

ats s

ense

ànim

de

lucre

Organ

itzac

ions

empr

esar

ials

Organ

itzac

ions

sindi

cals

Gràfic 4.4.3. Centres col·laboradors segons el tipus d’entitat. Any 2000. Enpercentatge del total de centres ¨


Síntesi

La qualificació de la mà d’obra sovint es relaciona amb la presència de centressuperiors d’ensenyament o universitats. En aquest sentit, al Berguedà no hi ha cap oferta formativa d’aquest tipus, i això provoca que les personesinteressades a formar-se s’hagin de desplaçar fins a Manresa, Lleida, Girona, Vico Barcelona, segons els estudis que vulguin desenvolupar. Aquest fet potenciala migració d’aquests col·lectius amb estudis cap a altres indrets on podendesenvolupar la seva tasca amb sous més elevats dels que es poden aconseguira la comarca del Berguedà, però sacrificant a canvi l’entorn i la qualitat de vida,amb el despoblament consegüent de personal actiu generador de valor afegit.

Hi ha una oferta de formació ocupacional on la majoria dels cursos impartits alBerguedà van adreçats a diferents col·lectius d’aturats, i la resta, a col·lectiusd’ocupats en empreses de la zona. Destaquem que el 67 % dels usuarisd’aquest tipus de formació són menors de 25 anys aturats i aturats de llargadurada, seguit del 20 % que representa el col·lectiu de persones treballadoresen pimes. En general, la inscripció als cursos per a ocupats respecte del conjuntcatalà se situa per sota del pes demogràfic de la comarca a Catalunya, i a lainversa en el cas dels cursos per a aturats. Les entitats que imparteixen aquestscursos són principalment entitats públiques (no ajuntaments), centres deformació, entitats sense ànim de lucre i organitzacions sindicals.

4.5. Entitats de promoció econòmica territorial mésrepresentatives

Amb l’objectiu de fomentar el creixement del teixit empresarial, basant-se en lamicroempresa, format del 98 % de les empreses catalanes, la comarca ha fomentatl’aparició de diferents entitats de promoció econòmica, que analitzen i identifiquen elsnous filons d’ocupació, a la vegada que donen serveis de formació i generaciód’autoocupació, com ara Berguedà Iniciatives, SL, a Berga, el Consorci de Formació iIniciatives de Cercs i la Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Berguedà.D’altra banda, han sorgit un conjunt d’associacions de promoció turística, entre les qualsdestaquem: l’Associació d’Agroturisme del Berguedà, l’Associació d’Empreses iActivitats Turístiques del Berguedà, el Camí dels Bons Homes i el Museu de les Mines deCercs. Altres entitats importants a la comarca són la Cooperativa Ramaders de Muntanyadel Berguedà, el Consorci del Parc Fluvial i el Gremi d’Hostaleria del Berguedà.

¨ Berguedà Iniciatives, SL

La societat actual va ser constituïda al gener del 1998, atesa la voluntat del ConsellComarcal del Berguedà de transformar l’anterior societat de capital públic a capital mixttot modificant els Estatuts de la societat, mantenint les finalitats i naturalesa nolucrativa, i es va aprovar una ampliació de capital de la societat, la qual a posteriori esva incrementar en el decurs de la Iniciativa Comunitària Leader II. Recentment hi hahagut una ampliació de capital de la societat mitjançant l’emissió de novesparticipacions.

116



El Consell d’Administració és format per 12 membres, escollits de forma paritària: 6 sónrepresentants de l’Administració pública i 6 ho són de les entitats privades delBerguedà.

Cal fer explícit, que per mitjà de l’ampliació de capital, s’ha integrat dicotòmicamenttant el conjunt de municipalitats (en concret 17) que restaven per incorporar a l’ens,com un conjunt d’actors privats (sector terciari, empreses privades, etc.), alguns ambimplantació a l’Alt Berguedà —àrea on no es va implantar la iniciativa Leader II.

Una realitat aglutinadora dels principals agents, ja que cadascú tindrà un cert rol en elmarc del programa, per generar sinergies positives per a la comarca, entre d’altres, entermes d’ocupació, socials, econòmics i culturals.

Sens cap mena de dubte, doncs, podem afirmar que Berguedà Iniciatives, SL és l’ensque engloba la representativitat, la pluralitat i la concertació territorial i corporativa méssignificatives de la comarca del Berguedà.

Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà ¨

El Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (CFI) és un ens públic local que vaser creat l’any 1989 com a instrument tècnic dinamitzador i catalitzador de les activitatsde desenvolupament local iniciades al Berguedà a partir del procés de reconversió de lamina de lignit propietat de Carbons de Berga, SA, situada al municipi de Cercs.

El CFI és format per tres entitats: la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelonai l’Ajuntament de Cercs. L’activitat portada a terme pel CFI ha evolucionat durantaquests anys seguint un procés de creixement pel que fa als objectius, en principicentrats en la requalificació dels antics miners, i ha estès l’àmbit d’actuació a tots elstreballadors de la comarca. També s’han descentralitzat les activitats, i ha portat laformació i l’assessorament per a la creació d’empreses a tot el territori del Berguedà.

El Consorci té com a finalitat principal millorar la situació socioeconòmica de lacomarca del Berguedà en els aspectes relacionats amb l’activitat empresarial i amb elmón laboral. Per això, són objectius del CFI:

n la millora de les qualificacions dels treballadors de la comarca

n la inserció laboral dels aturats

n la millora de l’horitzó professional dels treballadors en actiu

n la creació d’ocupació estable mitjançant la promoció de noves iniciativesempresarials i el suport a les empreses ja existents

n la millora qualitativa en la gestió de les empreses.

La Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Berguedà ¨

La Cambra de Comerç de Barcelona, a través de les seves delegacions, s’apropa a lesempreses del territori i els ofereix el conjunt de serveis i actuacions de la corporació. La

117



Cambra té delegació al Berguedà des de l’any 1987, centralitzada a Berga, per satisferles necessitats de les empreses de la comarca.

La Delegació de la Cambra al Berguedà és un punt de referència per a la difusiód’informació econòmica per a les empreses a l’àmbit comarcal. Disposa de diferentsbases de dades empresarials actualitzades, informació sobre ajuts i creació d’empreses.

Les actuacions més destacades de la Delegació al Berguedà són les següents:

n La presència de la Delegació permet de recollir i transmetre les inquietudseconòmiques del col·lectiu empresarial del Berguedà als òrgans de govern dela corporació i a les administracions públiques competents quan es consideranecessari. En aquest sentit, la Delegació ha mantingut contactes periòdics ambles administracions públiques competents sobre infraestructures amb l’objectiud’aconseguir una millora de la xarxa de transports.

n La Delegació organitza cursos de formació empresarial, especialment dissenyatsper satisfer les necessitats formatives de les empreses de la demarcació. Esdesenvolupen mitjançant diversos programes d’estructura modular i oberta demanera que sigui una proposta flexible.

n Facilita l’actuació de les empreses als mercats internacionals. A la Delegació espoden tramitar els documents necessaris per exportar (certificats d’origen,legalització de documents). També es facilita informació sobre comerçinternacional i els mercats exteriors. Des de la Delegació s’ha dut a terme unanotable tasca de sensibilització vers les empreses difonent les actuacions de laCambra per afavorir la internacionalització de les empreses berguedanes(missions, fires i partenariats).

n Periòdicament s’organitzen jornades i seminaris de tipus tècnic per analitzar elstemes que més interessen a les empreses de la comarca, com el medi ambient,el comerç exterior i interior, el turisme o aspectes fiscals.

n L’any 2001 es va posar en funcionament el Punt de l’Oficina de GestióUnificada (OGU) a la Delegació al Berguedà, que permet de resoldre de maneraimmediata tot un seguit de tràmits relatius a la indústria i al comerç.

n Des del començament, la Delegació manté una estreta política de col·laboracióamb el conjunt d’entitats de promoció econòmica presents a la comarca. Enaquest sentit, la Delegació és present a diverses entitats comarcals. Igualmentcol·labora en les iniciatives que puguin afavorir el creixement sostenible delBerguedà.

¨ L’Associació d’Agroturisme del Berguedà

L’Associació d’Agroturisme del Berguedà neix l’any 1993 promoguda per dones depagès amb una gran inquietud per donar a conèixer els valors de la vida del camp, lesexplotacions agrícoles i ramaderes i la riquesa del patrimoni de les cases pairals on viuen.

Aquesta Associació agrupa l’oferta actual de turisme rural de la comarca i ofereixactivitats amb descompte per als seus clients, com ara visites guiades a centres depatrimoni cultural, museus i serveis diversos.

118



Els seus allotjaments es classifiquen, segons la normativa de la Generalitat deCatalunya, tal com es detalla a continuació:

n Casa rural independent: acostuma a ser una masoveria al costat de la casapairal o enmig de la finca agrícola. Es tracta de cases totalment restauradesque respecten l’estil rústic típic de la zona però condicionades, equipades ambtotes les comoditats de la vida moderna i que es lloguen senceres.

n Masia amb habitacions: es tracta de la masia principal on viuen els propietaris,una part de la qual s’ha condicionat per acollir-hi els clients, i també se’lsofereix servei de menjador.

n Casa de poble: són cases integrades al mig del poble, arreglades i equipadesper llogar-les senceres.

Associació d’Empreses i Activitats Turístiquesdel Berguedà ¨

L’Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà es va constituir l’any2000 amb l’objectiu de promocionar i potenciar les iniciatives del sector turístic de lacomarca, perquè aquest es desenvolupi d’una manera constructiva i ferma.

Actualment l’Associació aplega 50 socis directes i, aproximadament, 1.500 d’indirectes,entre els quals hi ha tot tipus d’empreses amb interessos molt variats en el mónturístic.

L’objectiu principal és vetllar pel desenvolupament del sector en cohesió, pel beneficigeneral de la comarca i en particular per cada soci, mitjançant la consecució delsobjectius bàsics següents:

n Promoure l’activitat turística a la comarca del Berguedà col·laborant amb elsdiferents ens públics i privats implicats

n Vetllar pels recursos turístics del territori, naturals i culturals, per tal de garantir-ne la protecció

n Afavorir la millora de la qualitat de l’oferta turística

n Ajudar a la formació professional de les persones que treballen en el sector

n Afavorir la relació entre totes les empreses i entitats implicades en el sectorturístic a la comarca.

El resum de serveis que ofereix és:

n Informació i assessorament en temes relacionats amb el turisme en general i enespecial de la comarca

n Informació interna a través d’un butlletí en paper i/o Internet

n Promoció exterior individualitzada i conjunta dels associats al web de BerguedàTurisme

119



n Promoció individualitzada i conjunta dels associats en diferents mitjansinformatius

n Bases de dades d’empreses turístiques de la comarca a disposició dels socis

n Borsa de treball especialitzada en el sector

n Coordinació de la formació a partir de les necessitats reals del sector

n Actuació com a pont de contacte entre les empreses i l’Administració en temesd’interès turístic

n Assistència a fires de turisme amb promoció dels socis.

¨ Consell Regulador del Camí dels Bons Homes

Des del segle X fins al segle XIV es va expandir per tota la zona d’Occitània (sud de laFrança actual), una creença religiosa herètica, anomenada catarisme.

Els càtars, també anomenats bons homes o perfectes, eren homes i dones de moralrígida, que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l’Antic Testament i querepudiaven l’Església catòlica i el sistema feudal dels nobles del moment. Per tot això,els bons homes i les bones dones van ser considerats heretges per l’Església catòlica,la qual, amb l’ajut del rei de França i de la noblesa francesa, en va iniciar la persecuciói l’extermini. Hi ha qui diu que darrere la persecució càtara hi havia una maniobrapolítica i econòmica per part de la monarquia francesa i de l’Església de Roma peracabar amb el poder dels rics nobles occitans (com els comtes de Tolosa,compromesos amb el catarisme, la fortuna dels quals podia comparar-se amb la delrei de França).

Fossin quins fossin els motius, el fet és que la croada i la inquisició van perseguirintensament el catarisme, fins que al cap de tres segles de vida clandestina, elsseguidors càtars gairebé van desaparèixer d’Occitània. Un dels últims punts deresistència càtara fou el castell de Montsegur, que va partir una gran derrota l’any 1244, en la qual centenars de persones van preferir morir cremades abans quelliurar-se als vencedors. Després de la desfeta de Montsegur i durant la resta delssegles XIII i XIV, els càtars que van quedar van emprendre una migració cap a terrescatalanes tot travessant els Pirineus per anar a refugiar-se a casa de nobles catalansque els van acollir. Alguns dels punts coneguts que van rebre un flux important debons homes per establir-s’hi van ser les terres dels senyors de Bretós (Berga), delsPinós (Bagà i Gósol), de la família Castellbò (Castellbò) o dels senyors de Josa (Josadel Cadí).

Partint d’aquest context històric va sorgir el Camí dels Bons Homes, que rememora lesrutes de migració dels càtars o bons homes fugitius. Així doncs, el Camí dels BonsHomes s’inclou en un itinerari entre el castell de Montsegur (Ariège, França) i el Santuaride Queralt (Berga, Berguedà) que creua pobles amb una vinculació històrica amb elcatarisme, tot travessant el departament francès de l’Arieja i les comarques catalanesde la Cerdanya i el Berguedà.

Cap a les comarques de l’Alt Urgell i el Solsonès també hi ha una variant del Camí delsBons Homes que arriba fins a Solsona.

120



El Consell Regulador del Camí dels Bons Homes (CR-CBH) és un organisme autònomdesvinculat dels consells comarcals del Berguedà i la Cerdanya amb uns estatuts iòrgans de govern propis. El Consell Regulador es va crear el 1998 amb la voluntatd’integrar a Catalunya els organismes públics i els privats amb l’objectiu genèric dedinamitzar el Camí dels Bons Homes.

Els objectius principals que es va marcar el CR-CBH són:

n Desenvolupar el territori pel qual passa la ruta sota una visió socioeconòmica

n Protegir la marca CBH i la qualitat dels serveis, les activitats i els productes ques’hi ofereixin

n Mantenir el bon estat del CBH a la banda catalana

n Coordinar tots els agents interessats en la promoció del CBH.

El Museu de les Mines de Cercs ¨

El Museu de les Mines de Cercs, situat a la colònia minera de Sant Corneli, es consideraun centre d’interpretació dedicat a la mineria del carbó del Berguedà. La colònia, situadaa 920 m d’altitud, es va fundar al final del segle XIX per allotjar-hi la població quetreballava a les mines de carbó, tot fent servir el model de colònia industrial ja arrelat aCatalunya i, molt especialment, al peu del Llobregat al seu pas pel Berguedà. Avui és undels nuclis miners més ben conservats de Catalunya i de tot l’Estat espanyol.

El Museu consta de quatre espais oberts al públic en aquesta primera fase: les salesd’exposició permanent, ubicades a l’edifici que inicialment va ser convent de mongesi, a partir del 1931, Hogar del Minero, on es mostra com era la vida al peu de la mina iles característiques i els usos del carbó; un pis miner dels anys quaranta; la salad’audiovisuals, i els 450 m de la galeria Sant Romà, on mitjançant un tren miner es potveure com era la feina a l’interior de la mina des del final del segle XIX fins als últims anysdel segle XX. A més a més, el visitant pot passejar per tota la colònia minera i el seuàmbit d’influència.

El Museu forma part del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunyai està regit per un patronat municipal integrat per l’Ajuntament de la Vila de Cercs, lesempreses mineres Carbones de Berga, SA, Carbones Pedraforca, SA i el MuseuNacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Un element essencial per a l’explotació minera de la conca del Berguedà va ser elcarrilet, que fa 30 anys va fer l’últim viatge. A l’estació restaurada de Guardiola deBerguedà, que l’any 2003 va fer 100 anys que es va començar a construir, s’hi ubicaràuna exposició permanent sobre el ferrocarril, i aquest any 2004 acollirà la celebració delcentenari de l’arribada del tren a aquesta localitat.

Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà ¨

La Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà es va fundar l’any 1992 com unprojecte comú per fer una producció pròpia i característica de la comarca del

121



Berguedà, amb l’objectiu de produir i comercialitzar unes carns de qualitat superior ales habituals del mercat. Un sistema d’energia natural i una alimentació a base decereals, lleguminoses i altres ingredients nobles, han esdevingut des de l’inici el puntde partida per obtenir uns productes naturals de màximes qualitats nutritives iorganolèptiques. Els controls, fets per mitjans interns i externs a la cooperativa,estrictes i rigorosos, garanteixen la sanitat i la naturalitat al llarg de tot el procésd’engreix, sacrifici i comercialització.

Actualment, Ramaders de Muntanya del Berguedà disposa d’un centenar de socis, i esdedica als productes de vedella de pastura i pollastre de pagès, i a l’època de Nadaltambé ofereix capons, pintades, galls d’indi i pulardes.

A més, la cooperativa també té una secció de maquinària innovadora, disposa d’unasembradora de sembra directa i d’una màquina d’embolicar bales de farratge que elssocis exploten en comú, un avantatge més del cooperativisme.

¨ Consorci del Parc Fluvial

El Parc Fluvial té diverses activitats i expectatives de negoci lligades a l’entorn de lescolònies. Les principals són l’oci, en aspectes culturals, rurals, ecològics, etc.; elsserveis, com ara restauració, esports, docència, oficines, laboratoris, etc.; l’habitatge,tan de primera com de segona residència, i la producció, a través de la indústria,petites manufactures d’artesans i artistes, agricultura, etc.

El Parc Fluvial es gestiona a través d’un consorci amb representació dels inversorspúblics, privats i de l’Administració local que s’encarrega de definir accions selectives,precises i coordinades, que cal dur a terme segons les possibilitats de cada moment.El Parc Fluvial com a marc positiu i el Consorci com a mecanisme de gestió àgil, sónun projecte a llarg termini per al qual cal un reconeixement legal i una mínima estructuraoperativa estable.

L’objectiu principal amb vista al futur és impulsar un projecte de futur capaç d’atraureinversions privades i activitats de més valor afegit, a través d’una adequada revaloracióambiental i la relectura lúdica del sistema de colònies, que farà que tingui una incidènciaeconòmica positiva i directa.

El parc fluvial ha esdevingut a Europa el model de les àrees d’industrialització antigaestructurades al voltant d’un sistema fluvial i que cerquen amb dinamisme unaalternativa. Això exigeix l’actuació mancomunada dels municipis implicats com a via persuperar l’esterilitat dels esforços dispersos, ja que els municipis de l’eix del Llobregatentre la muntanya berguedana i la plana bagenca, no disposen actualment d’unadirecció específica des d’on rellançar-se econòmicament. El sistema de colònies(connectat al sistema de masos propers) és el valor que cal explotar i la plataforma desd’on cal plantejar les iniciatives de reactivació.

El tram del riu Llobregat de l’Ametlla de Merola a Cal Rosal és una peça de patrimoniexcepcional per la freqüència i la qualitat urbana de les seves colònies. Un ric teixit devincles alternatius a la carretera (camins de xarxa rural, canals, etc.) articula 15fàbriques i 14 colònies en 20 km de riu.

122



Aquest conjunt únic disposa d’una bona connexió amb Barcelona i el seu àmbitmetropolità. Es troba, per tant, ben situat en relació amb un important mercat deconsum turístic i també d’empreses d’alt valor afegit interessades en un entorn ambuna imatge pròpia i de qualitat.

Gremi Comarcal d’Hostaleria del Berguedà ¨

El Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme del Berguedà es va constituir l’any 1978 i ésuna entitat que agrupa la majoria dels establiments d’hoteleria de la comarca, ambunes 130 empreses del sector agremiades.

Aquest Gremi ofereix diversos serveis, com són els d’informació (consultestelefòniques, assessorament, informació amb web i butlletins, etc.), serveis fiscals ilaborals (IAE, declaracions d’IVA, comptabilitat, renda i patrimoni, Seguretat Social,salaris, IRPF, etc.), serveis de formació i promoció i diferents activitats a part delsserveis generals, com serien disseny de webs, sol·licitud d’inspeccions i subvencions,tràmits diversos, etc.

Ha acordat diversos convenis i col·laboracions:

n Conveni amb l’ACEB —Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà—, perqüestions relacionades amb la gestió i l’administració de l’entitat

n Conveni amb el portal turístic Spain Mountains, per elaborar webs gratuïts perals establiments agremiats

n Conveni amb la Mútua Intercomarcal, per crear un calendari anual de cursosadreçats a l’hoteleria i per donar assessorament gratuït

A més a més, el Gremi està adherit a diverses entitats:

n Membre de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB)

n Consell Executiu del Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà

n Junta Directiva de l’Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà(Berguedà Turisme).

n Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració (FIHR)

n Consell d’Administració de Berguedà Iniciatives SDSL – Programa Leader Plusdel Berguedà §

123



Què entenem per un servei de qualitat? L’experiència personal ens confirma quesempre percebem si un servei determinat és bo o dolent: quants de nosaltres no ens hem sentit al cel en ser atesos com a reis en un hotel?, i quants de nosaltres hem marxat d’un establiment molt enfadats en no ser atesos ràpidament oeficientment?

Cal atendre també al suport físic en què es desenvoluparà el servei: quantes vegadesno hem entrat en un lloc pel mal aspecte de la façana, o per la manca d’il·luminació ola presentació dels productes? És important, per tant, un suport material excel·lent pera la prestació d’un bon servei.

I finalment, un punt vital és el moment de la veritat: el personal de contacte. Qui tornariaa la botiga de discos on ens van atendre d’una manera despectiva, o aquell bar on vantrigar tant a servir-nos? L’atenció personalitzada al client és molt important i per tant elpersonal ha de ser idoni i ha d’estar preparat per satisfer al màxim les necessitats delsconsumidors.

Evidentment que tots aquests aspectes influeixen directament sobre la marxa de les empreses de serveis, i que la major part de les empreses del Berguedà jaconeixen aquests factors, però hi ha un element que cal, si més no, esmentar: eldisseny i la innovació. A quants de nosaltres no ens ha atret un establiment vistós,modern i amb els productes ben presentats? O un sistema diferent d’accés a l’ofertad’un producte tradicional, una manera d’embolicar els paquets o un servei afegitinusual?

La clau de l’èxit: la investigació en disseny i innovació en l’oferta

de serveis ¨

Segons l’estudi de La subcontractació industrial a Catalunya de la Cambra de Comerçde Barcelona (2004), l’empresa catalana dobla en percentatge d’activitatssubcontractades la de la resta de l’Estat espanyol (el 26,1 % davant de l’11,5 %),només superada pel País Basc en un punt. El 40 % de les empreses dediquen una partde la seva activitat a la recerca i el 54 % exporten els seus productes o serveis. ACatalunya hi ha 9.800 empreses sucontractistes que facturen prop de 27.000 MEUR iocupen més de 182.000 persones.

D’altra banda, en un article recent del Dossier Econòmic de Catalunya,1 es parla del’empresa catalana i de la seva tendència a escatimar esforços a l’hora de proveir-sed’aquests serveis externs. L’empresa ha dipositat la confiança en petits professionals i,segons el professor Dàmaso Arias (URL), això li ha fet perdre competitivitat. La solucióés començar a treballar amb grans companyies i aprendre d’altres models; aquestfenomen es denomina interrelació encreuada, i el gran mestre de la nova economia, elprofessor Gary Hamel,2 el defineix com un dels trets clau per a l’èxit futur de les pimes:aprendre d’altres actors totalment diferents i de mercats poc afins en lloc d’alimentar-se d’experiència en el mercat propi.

5. Estudi monogràfic: El sector serveis al Berguedà: un futur tangible ¨

125

ESTUDI MONOGRÀFIC

1 Diversos articles del Dossier Econòmic de Catalunya, 12-18 de juliol de 2004.

2 Gary Hamel, Leading the Revolution: How to Thrive in Turbulent Times by Making Innovation, Ed. A Plume Book, 2002.

Una de les característiques pròpies de les empreses del Berguedà és que gairebé el 90 % són de caire familiar, i que, per tant, pateixen els problemes de gestióadequada dels aspectes familiars de l’empresa: problemes de successió, laincorporació de familiars a l’empresa, la gestió de les relacions entre familiars que treballen a l’empresa i els que no ho fan, etc. Tot i que s’ha avançat molt gràcies a la introducció de persones alienes en el consell de família, en el conselld’administració i en l’elaboració de protocols familiars, no s’ha d’oblidar l’aspecte de la rendibilitat: amb una família unida però sense rendibilitat, no hi haempresa familiar. Per aquest motiu, si se’n vol garantir la continuïtat, cal plantejar-seuna política de gestió al voltant de la renovació i la innovació constant de l’empresa. Són els casos de Chupa Chups, Philips i Levi Strauss, on veiem unacapacitat extraordinària per assumir com a natural l’existència de cicles econòmics,socials, polítics i tecnològics que qüestionen tot el model de negoci de les sevesempreses.3

Gary Hamel també parla de la necessitat de desenvolupar la capacitat de resiliència(resilience), o sigui la qualitat que tenen les empreses que han superat més de dues otres generacions i que es resumeix a combinar la fortalesa amb la flexibilitat; casos comels de la família Carulla (Avecrem, Gallina Blanca, Arbora, etc.), que ha estat capaç decréixer en associacions amb grans empreses internacionals, com ara Procter &Gamble, entre d’altres.

¨ El comerç: un sector de serveis representatiu al Berguedà

El comerç és una de les activitats principals al Berguedà, tant en nombre d’empresescom de treballadors, en gran part pels canvis d’hàbits de consum, la consolidaciódels nous formats comercials (especialment els supermercats) i la importància de Berga com a ciutat comercial de la comarca (vegeu-ne dades a l’informe, apartat 3.5).

D’altra banda, la proximitat i la facilitat en vies de comunicació amb la ciutat deManresa, que ha exercit històricament com a capital comercial de bona part de laCatalunya central, li ha permès de constituir un equipament comercial d’acord ambaquest paper, i per tant, amb projecció sobre una àmplia àrea de clientela, cosa que haafectat directament la fuga de despesa de l’oferta comercial del Berguedà.

Finalment, la concentració de l’oferta a la capital de la comarca, els problemes de relleugeneracional i la minva demogràfica de les poblacions inferiors a 10.000 habitants,entre d’altres, han provocat la quasi desaparició i/o obsolescència del sector a la restade poblacions.

Aquests fets, entre d’altres, configuren el que la Cambra de Comerç de Barcelonadefineix com a funcions del comerç diferenciades:

n Berga com a capital de comarca aplega tot un conjunt d’establiments ambdiversitat de sectors i varietat d’oferta. Això fa que el comerç tingui una funciód’atracció, perquè la compra per impuls o cercant elements d’il·lusió i/o demarca o, en definitiva, el fet d’«anar de compres» necessàriament exigeix

126



3 Els secrets de l’èxit de les empreses familiars centenàries, SMC Consultors en Management.

varietat i concentració d’oferta. Fins i tot quan ens referim a altres sectors coml’alimentari, ja que una superfície mitjana té una altra funció.

n En el cas dels altres municipis, és obvi que no hi ha una concentració importantd’oferta i que a més predominen els sectors de l’alimentació i de l’alimentacióquotidiana. Per tant, parlem d’una funció de comerç de proximitat, focalitzadaa satisfer les necessitats més bàsiques d’una àrea d’influència immediata opròxima. A mesura que minva la població, l’activitat també ho fa.

En el cas del Berguedà hi ha una adequació d’ambdues funcions pel que fa a la funciódel comerç i del territori.

Els botiguers expressen la seva preocupació pels perills de fomentar des del’Administració l’aparició dels nous formats de competència que provoca, a lavegada, l’aparició de nous entorns de competitivitat on, la manca de formació,d’inversió i d’innovació pot provocar davallades importants en aquests sectors. Peraixò els petits comerciants proposen l’impuls de mesures legislatives i d’iniciativapolítica per protegir els seus negocis davant de la competència, caracteritzada pelfet de tenir unes capacitats molt altes d’actuació i de competitivitat, a la qual nopoden fer front davant la transformació dels hàbits dels consumidors. Així, apareixenels programes de suport al comerç urbà per tal d’ajudar-lo a millorar l’oferta deproductes i serveis.

Val a dir que la solució a aquesta problemàtica no se centra només en aquest tipusd’actuacions de caire proteccionista, sinó que cal actuar també en els models dedesenvolupament en tots els àmbits: en l’Administració local, en la ciutadania i,sobretot, en l’oferta comercial en si mateixa i la seva capacitat de gestió. Com hoconfirma la Cambra de Comerç de Barcelona, des de l’any 1999 s’han iniciatactuacions conjuntes entre associacions de botiguers, entitats municipals isupramunicipals, com la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de Comerçde la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, però el que ara caldrà és consolidaraquestes actuacions i promoure la innovació i modernització de les estructurescomercials.

Per exemple, el mercat setmanal de dissabte a Berga té una gran significacióeconòmica, social i fins i tot turística. La polarització excessiva de la capital de lacomarca provoca la concentració més elevada d’oferta comercial i per tant el majorvolum de negoci en aquest sector. Val a dir que el sector no està enfocat cap als clientsturistes. El fet que els diumenges i festius alguns tipus de comerços estiguin tancats,indica l’orientació del negoci, d’esquena a les potencialitats que ofereix el mercatturístic.

L’oferta comercial de la resta de poblacions es caracteritza pel fet de ser un comerç deproductes típics i d’alimentació bàsica destinats a turistes, visitants i gent de segonesresidències durant els caps de setmana i festius. Entre setmana sobreviu com acomplement a l’oferta comercial de mitjanes superfícies i mercats dels consumidorsque no es poden desplaçar amb vehicle propi, i de les persones més grans que, permanca de transport, fan la despesa al poble de residència. La quantitat d’oferta ésbastant limitada per una qüestió de rendibilitat dels negocis i de relleu generacional, itambé pel grau de competitivitat baix, a causa principalment de la manca de formaciói d’actualització de la majoria d’aquests negocis.

127

ESTUDI MONOGRÀFIC

Serveis de proximitat: una oportunitat de negoci per a l’autoocupació ¨

Els canvis tecnològics i les noves necessitats socials del Berguedà, aquestes darreresresultat de models de vida articulats entorn d’una concepció diferent del treball, de l’ocii de les relacions familiars, estan produint grans transformacions en l’estructuraocupacional. La desaparició d’oficis antics, la necessitat de dotar de nous contingutsalgunes professions tradicionals, i l’aparició d’altres de noves són la traducció concretad’aquests canvis en aquesta estructura.

Algunes d’aquestes noves ocupacions s’inscriuen en els anomenats nous filonsd’ocupació, terme que incideix en les possibilitats reals d’ocupació que presentenaquestes tasques. Bona part dels nous filons es nodreixen dels denominats serveis deproximitat, caracteritzats pel paper predominant de la interacció personal i la proximitatentre qui rep el servei i qui el presta. Un bon nombre d’aquests serveis tenen caràctersocial, en la mesura que intenten cobrir necessitats que tradicionalment han estatateses per la família i alguna ha passat a ser responsabilitat dels serveis socials.

L’objecte bàsic és promoure la inserció laboral de persones que han quedat exclosesdel mercat laboral normalitzat per motius diversos: dones que han deixat de treballardurant un llarg període de temps, joves amb poca qualificació i mínima experièncialaboral, dones amb càrregues familiars, persones amb desconeixement de l’entornsocial, cultural i laboral per la seva procedència extracomunitària.

Hi ha projectes d’inserció laboral que treballen per donar cobertura a un tipus de feinesque habitualment es fan al si de la comunitat, però que difícilment tenen unreconeixement i una visualització com a feines remunerades i regularitzades, com són,per exemple: la neteja i el manteniment de diferents espais del barri, i l’acompanyamenti la cura de persones grans, malaltes, i/o dependents, feines que tradicionalment haassumit l’economia submergida (especialment les dones) i que precaritzen i deixensense protecció les persones que les duen a terme.

Els serveis d’acompanyament haurien de sorgir per atendre la gent gran amb unaproblemàtica específica d’un col·lectiu nombrós i desafavorit a les poblacions inferiorsa 10.000 habitants del Berguedà, sobretot per l’estat precari dels habitatges, els pocsrecursos econòmics i la forta presència de persones que viuen soles a una distànciagran dels centres de serveis i sanitaris, en aquest cas Berga. D’aquesta manera espodria atenuar el fenomen de migració d’aquest col·lectiu cap a la ciutat i donarien mésvida als pobles.

Val a dir que els serveis de proximitat poden també adreçar-se a botiguers, associacionsde comerciants, petites empreses, entitats, ONG i particulars.

Alguns exemples en són:

Neteja i manteniment d’exteriors Neteja d’interiorsPublicitat-difusió Missatgeria-encàrrecsTasques de magatzem Serveis a les persones gransPerruqueria a domicili Massatges, cures, assistències, etc.Serveis d’acompanyament Formació especialitzadaCura de les persones Lliurament a domicili

128



Iniciatives per al suport empresarial ¨

El tancament de les mines de carbó i la crisi del sector tèxtil van obligar a cercar novesestratègies de reactivació econòmica al Berguedà. Algunes de les accions que es vandur a terme als anys noranta per millorar la situació van ser la creació d’organismes depromoció econòmica com el Consorci de Formació i Iniciatives Cercs-Berguedà, o elParc de les Colònies, amb els objectius de buscar ajuts per a les empreses de la zona,fer formació empresarial, crear un viver d’empreses, ajudar els emprenedors i buscarprojectes de reactivació. En el fons, es proposava buscar solucions a la malmesaeconomia comarcal. També es van engegar a escala comarcal polítiques de subvenciócom el Miner (del Ministeri d’Indústria i Energia) i el Leader (de la Comunitat Europea),per millorar la inversió al territori.

Hi ha altres iniciatives que no s’han engegat i que permetrien també facilitar la creaciói la consolidació de noves petites empreses i generar ocupació, com són els vivers d’empresa. Els vivers ofereixen espais físics adaptats a les necessitatsd’instal·lació de petites empreses, i tota una gamma de serveis de suport empresarialorientats a millorar les condicions de desenvolupament de les microempreses durant les primeres etapes operatives, per incrementar les possibilitats desupervivència. Cal diferenciar entre un viver d’empresa i un centre de negocis, ja queaquest últim, tot i ser una edificació on es concentren un seguit d’empreses i de serveis comuns, no s’ofereix a uns preus competitius per a les microempreses denova creació.

Tenint en compte que al Berguedà hi ha 14 colònies tèxtils repartides només en els20 km que separen Navàs de Berga, es pot plantejar l’aprofitament d’aquest patrimonimitjançant la creació de vivers d’empreses amb tots els serveis, entre d’altres opcionsja engegades en àmbits turístics, com la colònia tèxtil de Cal Vidal, convertida avui enuna ruta turística i El Parc Fluvial, amb un museu on es mostra com es vivia antigamenta la colònia.

Desenvolupament turístic al Berguedà, una comarca situada en un entorn privilegiat que cal

preservar ¨

Un dels sectors que més ha avançat els últims anys a la comarca del Berguedà és elturisme. Podem constatar que els últims cinc anys el sector turístic a la comarca hacanviat substancialment. Destaca la posada en relleu d’atractius turístics i la creació denoves activitats i serveis d’oci i lleure al seu voltant.

Quant a l’oferta turística d’iniciativa privada hi ha hagut un increment qualitatiu iquantitatiu de l’oferta. Quantitatiu perquè ha augmentat el nombre de càmpings, deresidències-cases de pagès, d’hotels i pensions, de restaurants i d’empresesd’activitats. I qualitatiu perquè s’han tancat allotjaments que no s’han renovat i se n’hanobert de nous, més grans i de més qualitat. També els establiments més anticslentament van optant per renovar i millorar el servei.

La capacitat actual d’allotjament a la comarca és de 17 càmpings, 45 establimentsd’allotjament, 79 masies rurals, 11 refugis i 20 instal·lacions juvenils amb la distribucióde places següent:

129

ESTUDI MONOGRÀFIC

Allotjaments Places Allotjaments Places

Hotels de 3* 300 Càmpings 1a 2.300

Hotels de 2* 208 Càmpings 2a 3.200

Hotels d ’1* 124 Càmpings 3a 2.200

Pensions de 2* 370 Albergs 190

Pensions d ’1* 418 Refugis 520

Allotjament rural 694 Cases de colònies 1.223

En total doncs, 11.779 places d’allotjament repartides en la comarca i en diferentscategories que permeten arribar a segments diferents de clients potencials.

¨ El creixement del turisme de natura i rural i les noves inversions al Berguedà

El desenvolupament de l’ús del cotxe privat i dels lloguers de cotxes a escalainternacional, fan que sobretot el turisme no es concentri només allà on els paisatgessón espectaculars, sinó que es reparteixi per tot arreu. S’ha alliberat de les gransdestinacions especialitzades per penetrar als petits pobles i cases, esdevenirveritablement rural i centrar-se en la recerca de les arrels pròpies. La despersonalitzacióque es pateix a les grans ciutats fa que un dels objectius inconscients dels seushabitants sigui retrobar-se amb el passat i les tradicions, i el fet de sortir de la ciutat elsproporciona un sentiment i una experiència de benestar físic i psíquic.

El creixement del turisme rural és realment difícil de xifrar, perquè molt pocs païsosrecullen estadístiques de manera que es pugui distingir el turisme purament rurald’altres formes de turisme. Cal destacar que els canvis més importants en els darrerscinc anys al Berguedà han estat l’obertura de tres hotels de tres estrelles així coml’increment –més del doble– de cases de turisme rural.

Fent referència a noves inversions en el sector turístic del Berguedà, cal esmentar que uncop finalitzada la unió de la Molina amb la Masella, és previst que el domini esquiables’ampliï cap a la comarca del Berguedà. L’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya (FGC) i l’Ajuntament de Bagà van començar a negociar la possibilitatd’instal·lar un remuntador mecànic que actuï d’enllaç entre l’estació de la Cerdanya i elpetit complex de Coll de Pal. Les possibilitats de creixement es basen en la construcciód’un telecadira fins a l’estació de Coll de Pal, que està a 2.080 m d’altura, i que actualmentté un teleesquí, un telecorda i dues pistes. Coll de Pal i la Molina estan separades tan solsper 800 m en línia recta i, de fet, ja és possible baixar des d’Alp 2.500 fins a Coll de Pala través del punt més alt del telecadira de sis places Jumbo Tossa de Masella per la pistaanomenada Barcelona. Aquesta acció permetrà de diversificar els punts d’entrada aaquestes àrees d’esquí que actualment tenen problemes de sobresaturació, i per alBerguedà significarà ampliar la seva oferta amb un nou atractiu, si bé molt estacional, quedonarà més vendes als serveis d’allotjament i serveis complementaris de l’àrea nord, aixícom l’opció de donar a conèixer l’espai natural.

Des del sector públic també s’han fet inversions importants: les restauracions del pontvell d’Orniu i el pont de Sant Quirze de Pedret, de l’església de Sant Sadurní deRotgers, Sant Llorenç prop Bagà i l’obertura del Museu Tèxtil de Cal Vidal, el Museu de

130



les Mines a Cercs, el Centre Medieval i dels Càtars a Bagà, el Museu del Ciment o elMuseu del Pastor a Castellar de n’Hug.

Al Berguedà la creació d’ens de promoció turística com el Consell Regulador del Camídels Bons Homes, el 1998, el Consorci de la Ruta Minera, el 2000, el Consorci deTurisme de l’Alt Berguedà, el juliol del 2001 i el Consorci del Parc Fluvial al BaixBerguedà, el novembre del 2003, han servit per millorar la promoció i per aglutinar elsector públic i privat al voltant de projectes turístics concrets.

Evitar les errades en la iniciativa privada ¨

El desenvolupament d’una indústria turística basada en les iniciatives empresarialsprivades provoca l’aparició d’errades que podrien comprometre la viabilitat –i lasostenibilitat a llarg termini– de l’activitat econòmica turística del municipi o de lacomarca. Un gran nombre de les esmentades errades de mercat provocades per lamateixa activitat empresarial privada s’ocasionen per l’existència d’asimetriesinformatives entre els turistes-consumidors i les característiques dels productes iserveis que configuren la destinació turística constituïda per un municipi o una àreageogràfica. Aquest és el cas de la Costa Brava durant el desenvolupament els anysseixanta del model sol i platja, i on encara ara estan pagant les conseqüències enalgunes de les destinacions més tradicionals que no han invertit en la millora de lacompetitivitat d’aquest model.

Aquesta situació es presenta habitualment en la indústria turística, atès quecomercialitza productes i serveis qualificables com a béns d’experiència, querequereixen el seu consum o gaudiment per poder avaluar a posteriori el grau desatisfacció respecte a les preferències del consumidor-turista.

L’esmentada asimetria informativa, d’una banda desincentiva la contractació d’una partde la demanda turística que desconeix si les característiques del producte turístic delBerguedà es correspondrà a les seves preferències, fet que provoca la contracció delmercat turístic.

De l’altra, aquesta asimetria informativa incentiva la demanda turística cap a lacontractació de productes i serveis turístics de baixa qualitat –i per tant de baix preu–,amb l’objectiu d’evitar la situació en què l’alt preu pagat no es correspongui amb labaixa qualitat rebuda. En el fons estem parlant del que proposa la fórmula del valor peresforç i, per tant, els mateixos consumidors-turistes actuen com a prescriptors i difusorsd’informació de les seves experiències a favor de tercers potencials demandants,disminuint o eliminant la diferència informativa i les conseqüències esmentades.

En el mateix sentit, la millora continuada de la renda i del benestar dels països emissorsha consolidat el turisme vacacional que augmenta la possibilitat de contractacionsrepetides per part del mateix consumidor-turista. Aquesta compra repetidadesincentiva el comportament immoral en matèria de qualitat per part de l’empresaturística, que ara ha d’incorporar a la seva estratègia empresarial la fidelitzaciópotencial del seu client.

És molt difícil mantenir una oferta de productes i serveis de qualitat en un entorn enquè, per exemple, un hotel deixa de vigilar la façana, l’oferta gastronòmica és deficient,

131

ESTUDI MONOGRÀFIC

o hi ha contaminació mediambiental produïda per emissions atmosfèriques, residusurbans, i acústica o visual.

Tot i que el sector privat també té la possibilitat de reduir les conseqüències negativesd’aquells comportaments immorals amb l’aplicació de garanties, que consisteix en lacelebració de contractes complets amb garantia d’indemnització al consumidor-turistaen el cas d’incompliment contractual.

Però la realitat ha mostrat les dificultats d’implantar aquestes actituds des de lesassociacions d’empresaris turístics, atesa la fragmentació intrasectorial i per lapreponderància dels objectius orientats a la defensa d’interessos d’altra naturalesadavant l’Administració pública.

En definitiva, i segons l’experiència d’altres destinacions molt properes al Berguedà, elsmecanismes d’autocorrecció de les errades de mercat que pot implantar la iniciativaprivada no han estat suficients per evitar la degradació de la qualitat de l’oferta turística,per la qual cosa la sostenibilitat del desenvolupament turístic exigeix una políticaturística reguladora de l’Administració pública.

¨ L’actuació de l’Administració pública influeix directament en el desenvolupament turístic de l’àrea

D’altra banda, en alguns casos s’ha dit que el poder de l’Administració local en laconfiguració de l’activitat turística és excessiu, referint-se al seu paper en una variableclau del turisme, l’ordenació del territori.

En aquest sentit, convé recordar que el marc d’actuació dels municipis turístics és moltcomplex, ja que amb els seus pressupostos han de proveir uns serveis per a unapoblació que en temporada alta es multiplica sovint per quatre. La conseqüènciaimmediata dels problemes de finançament d’aquesta situació ha estat una escapadaendavant mitjançant la concessió de llicències d’obres. El creixement desorbitat idesequilibrat de molts municipis ha consumit bona part de l’oferta de sòl, ambdensitats d’urbanització que poden comprometre la sostenibilitat d’una indústriaturística basada en paràmetres de qualitat mediambiental i de disponibilitat d’un entornnatural i paisatgístic.

¨ Desenvolupament turístic i sostenibilitat al Berguedà: una utopia?

Els autors que busquen definir la ruralitat han utilitzat molt el concepte de continuïtat osostenibilitat rural/urbana per descriure els diferents tipus de zones que presentencaracterístiques diverses i de zones en plena evolució.

Algunes zones estan evolucionant i desenvolupant-se per esdevenir grans estacions decaràcter urbà. L’ús del concepte continuïtat permet als planificadors de tenir en compteaquesta tendència i de prendre mesures, bé per regular o bé per aconseguir lainfraestructura desitjada. És ben cert que des d’un punt de vista general les estratègiesde gestió del turisme en espais naturals o rurals han de tendir cap a la preservació dela ruralitat i la natura i considerar-ho un recurs important.

132



Però en molts casos no es planteja el desenvolupament de la zona rural en turismerural, sinó que es pretén urbanitzar al màxim amb l’excusa de la modernitat i convertirl’espai en destinació turística basada en els negocis, reunions, parcs temàtics i un llargetcètera; a més, sense tenir en compte que les característiques de l’àrea permeten undesenvolupament menys costós i destructiu si es recondueix l’objectiu principal, basaten les potencialitats i les limitacions de l’àrea.

En altres casos tothom pretén d’aconseguir el màxim de turisme de segonesresidències, ja que això permet d’activar l’economia del municipi durant la construcció.Però el que no es té en compte és que, en un futur a molt curt termini, el fet dedesenvolupar aquest tipus de turisme comporta problemes, perquè els propietaris deles segones residències com més nombrosos són exigeixen a l’ajuntament del municipiuna sèrie de serveis que costa molts diners de mantenir i que es desvien de lesnecessitats de la població autòctona, fet que provoca tensions entre ambdós tipus deresidents.

Per als economistes l’expressió creixement sostingut ha tingut tradicionalment unsignificat que no es correspon amb el de creixement o desenvolupament sostenible quees va posar en circulació amb l’informe Brutland de la Comissió Mundial sobre el MediAmbient i Desenvolupament de l’any 1987, entès com aquell que satisfà les necessitatsactuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer lesnecessitats pròpies.

En el camp del turisme, allò que tendeix a aparèixer en primer lloc com a gran objectiud’un model de desenvolupament sostenible és eliminar el vessant destructor odepredador de l’activitat turística. En termes més tècnics, evitar que la pràctica delturisme comporti –bé sigui per l’acció dels turistes o per les empreses– efectes externsnegatius per al turisme o per a altres activitats.

Més concretament, comporta que el patrimoni turístic –cultural, natural, paisatgístic,etc.– sigui utilitzat de manera raonable per satisfer les necessitats turístiques, i permetide gaudir-ne il·limitadament.

El desenvolupament sostenible en el turisme implica reconèixer que hi ha uns límits denaturalesa diversa als quals s’ha d’atendre i dels quals es desprendrancontraindicacions perquè el creixement no sigui sostingut en una determinadaorientació. En altres paraules, desenvolupament sostingut (en el temps) no és sinònimde desenvolupament sostenible (econòmicament, social, cultural, etc.).

En el sector turístic hi ha una sèrie de forces que actuen de manera positiva peraconseguir un turisme sostenible:

n La pressió del consumidor: més consciència mediambiental, increment deformes de turisme alternatiu (ecoturisme, agroturisme, etc.), i aparició dedestinacions competidores més ben preservades, que donen al consumidormés possibilitats d’elecció.

n Les autoritats públiques, a través de noves regulacions i incentivant les bonespràctiques mediambientals.

n La societat local, preocupada pel seu entorn, exigint mesures per conservar elseu patrimoni natural, social i cultural.

133

ESTUDI MONOGRÀFIC

Però també hi ha una força de signe contrari que requereix de l’Administració laplanificació detallada del desenvolupament turístic:

El desenvolupament econòmic: els empresaris busquen maximitzar el valor de les seves empreses a través de la consecució d ’alts retorns sobre la inversió;la societat demana llocs de treball, i l ’Administració pública, com a motor d’iniciatives, necessita la recaptació d ’impostos perquè el sistema funcioni.

L’art de l’Administració consisteix a entendre aquest sistema complex i a trobar unequilibri entre les necessitats del visitant, les de la destinació i les de la comunitat local.

¨ Els eixos de comunicació del Berguedà en el material promocional

Per establir algunes de les característiques bàsiques del material promocional ipublicitari del turisme a la comarca del Berguedà, s’han reunit i analitzat una mostra de65 documents gràfics que han editat les entitats i els organismes públics i privatsrelacionats amb aquest sector.

Aquesta mostra s’ha recollit en els punts d’informació turística, entitats públiquesrelacionades amb la promoció del turisme, fires, etc.

El document més utilitzat és el fulletó, en totes les variants de forma, dimensió i color,que representa quasi la meitat de les publicacions que es fan, seguit dels desplegables,també de totes formes i dimensions.

També podem parlar d’altres tipus de documents, i ens referim bàsicament afotocòpies, de diferents colors, formats de papers amb una alta dosi de creativitat, etc.,que no poden ser classificats dins les altres tipologies.

La gran varietat i l’heterogeneïtat del material promocional, inclòs dins d’una mateixacategoria de document, reflecteix dues realitats:

n La riquesa i la varietat de recursos i productes turístics.

n La diversitat, que és el reflex de l’estructura politicoadministrativa de lacomarca, en general, i de l’activitat turística en particular, amb un gran nombred’agents, entitats, organismes, etc., amb capacitat per actuar en el camp de lapromoció turística.

Tot i això, l’absència d’una estratègia coordinada amb què participin tots els agentsimplicats produeix una dispersió d’esforços promocionals i la disminució consegüentde l’eficàcia promocional.

Aquesta carència d’estratègia de comunicació clara i definida ocorre a tots elsmunicipis del Berguedà, amb l’excepció d’espais turístics homogenis que s’hanorganitzat de manera que es promouen conjuntament amb els mateixos objectius, handefinit el públic objectiu, publiquen material promocional estructurat homogèniament,utilitzen eslògans i han configurat nous productes, sota un mateix missatge permanent(base line) que els identifica i els posiciona.

134



Control del creixement de l’oferta turística ¨

Algunes veus del sector turístic estan demanant a les administracions públiques unpaper actiu en el control del creixement de l’oferta turística, amb l’objectiu d’evitar peraquesta via un increment de la capacitat receptiva que, en períodes de baixa ocupació,degeneri en guerres de preus i afecti la qualitat de l’oferta.

Aquesta proposta de control del creixement de l’oferta turística del Berguedà per partde l’Administració pública, argumenta també que sota aquesta situació de depreciaciómultilateral, les empreses tenen incentius fundats per reduir la qualitat de l’oferta, fetque derivaria en resultats contraproduents per a la competitivitat i la sostenibilitat delconjunt de la indústria turística de la comarca. De fet, aquesta argumentació semblasòlida des del punt de vista econòmic si no fos perquè aquestes peticions són mésabundants que les de la inspecció i el control de la qualitat dels productes i serveis del’oferta turística.

Control de la qualitat de l’oferta turística del Berguedà ¨

La sostenibilitat del desenvolupament turístic del Berguedà exigeix d’evitar elsprocessos de degradació de la qualitat de l’oferta turística. Requereix la regulaciópública orientada a la desaparició de les conseqüències negatives de la presènciad’asimetria informativa, atès que els mecanismes autoreguladors del mercat esmostren insuficients.

En concret es requereix l’establiment d’estàndards de qualitat, com ara la classificacióhotelera, i el corresponent sistema de control, d’inspecció i, si cal, d’obertura d’unprocediment sancionador. Des d’una altra perspectiva, cal establir un sistema públic depremis i reconeixements que incentivin una gestió empresarial orientada a la qualitat deproductes i serveis turístics.

La qualitat de l’oferta turística dels municipis del Berguedà està molt lligada a àreessobre les quals l’Administració local té assignades competències; en concret, les quees refereixen a matèries urbanístiques i mediambientals. La política turística en matèriade qualitat ha de ser present en totes les regulacions dels àmbits urbanístics(preservació del patrimoni arquitectònic i monumental, provisió d’infraestructures entots els vessants, etc.). De la mateixa manera, l’Administració local ha de supeditar a laqualitat de la seva oferta turística les actuacions en matèria de contaminacióatmosfèrica, del sòl, de les aigües, i de la contaminació acústica i visual, amb l’objectiude limitar –i d’eliminar– els defectes externs negatius sobre la sostenibilitat del’economia turística del municipi.

En totes aquestes qüestions hi ha els dubtes sobre la delimitació adequada decompetències i sobre les millores que s’hi poden introduir, encara que l’anàlisieconòmica suggereix possibilitats per considerar en cada supòsit.

La política turística activa és un ingredient clau en les polítiques de desenvolupamentdels municipis i de les àrees turístiques, i s’hauria de centrar en la coordinació de lesinversions turístiques privades; en concret, seria responsabilitat seva la definició delmodel turístic, l’incentiu i la coordinació de les inversions.

135

ESTUDI MONOGRÀFIC

¨ Conclusions

El Berguedà està immers en una nova etapa configurada a partir de les anteriors iencaminada a oferir uns productes i uns serveis amb caràcter propi, tant en el sectordel comerç com en el del turisme, en què el concepte de gestió territorial ha de canviar.Cal evolucionar cap a un concepte de Berguedà únic amb moltes ofertes atractives, iaixí s’ha de comunicar.

Pel fet d’haver estat una comarca amb un fort component agrícola i ramader té unsubstrat ideal per oferir uns productes autòctons de qualitat, com la vedella, elpollastre, els formatges, les patates de muntanya i els embotits casolans, impossiblesde ser produïts per indústries de grans dimensions. Així, cada vegada hi ha mésartesans alimentaris (i no alimentaris) que s’estan especialitzant en aquesta feina, nocom a complement sinó com a font principal d’ingressos.

De l’època industrial ha quedat una arquitectura que cal preservar donant-li nous usos.En tenim exemples ben evidents:

n Les colònies tèxtils convertides avui en una ruta turística, el Parc Fluvial, ambun museu a Cal Vidal on es veu com es vivia en una colònia.

n El Museu de les Mines de Cercs a Sant Corneli, on s’han adaptat lesinstal·lacions per mostrar com es vivia en una colònia minera; fins i tot es potentrar en una galeria.

n La reconversió de l’antic tren que anava de la Pobla a Castellar de n’Hug itambé la millora i l’adequació de l’antiga estació del tren a Guardiola deBerguedà com a sala d’exposicions.

n La reconversió de la mina d’Asland a la Pobla de Lillet al Museu del Ciment.

Tots aquests exemples de reconversions d’antigues explotacions industrials enelements d’atractiu turístic i els mateixos elements naturals de la comarca i d’altresprojectes com el Camí dels Bons Homes, la Ruta dels Cavalls del Vent, l’explotaciód’activitats nàutiques al pantà de la Baells, etc., cada vegada donen més opcions alvisitant i més fonts de negoci a l’empresari local. A més, comencen a canviar lamentalitat general de la comarca que només veia futur econòmic en la indústria, demanera que ara es creu que el turisme i el sector serveis poden ser una font d’ingressosmés important i més respectuosa amb el medi del que ho va ser la indústria en el seumoment.

D’altra banda, el sector del comerç ha de fer una aposta seriosa per actualitzar imillorar la competitivitat si se’n vol garantir la continuïtat. Els nous formats decompetència són molt agressius, sobretot les polítiques de comunicació i de preus, peraixò potser cal unir esforços i estudiar la possibilitat de crear la federaciód’associacions de comerciants de la comarca del Berguedà, per aconseguirl’aprofitament de sinergies i tenir més força en el moment d’actuar.

Entre les iniciatives posades en pràctica amb l’objectiu de facilitar la creació i laconsolidació de noves petites empreses i generar ocupació al Berguedà, hi ha els viversd’empresa. A Catalunya, hi ha 23 vivers d’empresa, que es localitzen majoritàriament ala província de Barcelona (17). Cal destacar que en la majoria dels casos els viversd’empresa formen part d’una societat municipal amb capital aportat per l’ajuntament i

136



estan especialitzats en empreses de serveis. La raó de ser dels vivers d’empresa estàtotalment justificada, ja que no ofereixen només un espai físic per desenvoluparl’activitat empresarial a un preu competitiu, sinó que donen suport a les microempresesamb un saber fer i una assistència tècnica que poden ser cabdals per a la supervivènciai l’èxit.

Una altra de les actuacions que cal desenvolupar al Berguedà és impulsar els serveisde proximitat, que permeten de suavitzar el procés de migració de les poblacionspetites cap a la capital de la comarca, ja que posen a disposició dels habitants de mésedat de serveis que, d’altra manera, no tenen. Caldrà fer un estudi de necessitatsconcretes i veure en quins àmbits s’han de desenvolupar.

Cal esmentar que, segons l’Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa Catalunya, elsserveis van ser el sector més expansiu de la comarca, amb un augment del valor afegitdel 3,22 %. Aquests resultats són indicatius dels forts avenços del comerç (4,6 %) il’hoteleria (5 %), sectors que representen el 27,6 % i el 15,4 % de l’activitat dels serveis.

Per concloure, la comarca del Berguedà disposa de grans potencialitats perdesenvolupar en el sector serveis, només cal una acció de consens i coordinació peraprofitar els esforços que actualment ja es fan. Molt probablement, en un període decinc anys podrem parlar d’un nou Berguedà especialitzat i competitiu §

Hermínia Andreu i AparicioConsultora i professora de la Facultat d’Empresai Comunicacióde la Universitat de Vic

137

ESTUDI MONOGRÀFIC

1. El Berguedà és una de les comarques menys poblades de Catalunya. L’any 2003tenia gairebé 39.000 habitants i una densitat de 33 h./km?. Representa el 0,58 % de lapoblació catalana i el 3,71 % del seu territori. Bona part de la seva població esconcentra a la capital, seguida de les poblacions de Gironella i Puig-reig, i representenel 63 % de la població berguedana. La resta del territori està gairebé deshabitat i escaracteritza per un paisatge amb petites poblacions i cases de pagès entre extensessuperfícies de boscos. Després de dècades marcades per un despoblament continuat,des del tombant de segle el Berguedà manifesta un cert redreçament demogràfic,degut bàsicament als fluxos immigratoris, ja que el creixement natural segueix unatendència negativa. Amb tot, el creixement és inferior al de la mitjana catalana.

2. Un altre element que destaca en la demografia del Berguedà és l’envelliment continuati la manca de recanvi generacional, fet que té unes conseqüències directes sobre elmercat de treball i sobre la demanda d’equipaments i serveis destinats a la població gran.Es consolida una estructura demogràfica poc dinàmica marcada per la crisi de lesprincipals poblacions del Berguedà, en part afectades pel tancament d’empresesdedicades a la indústria tèxtil, la mineria del carbó i la producció d’àrids; el creixement depetites poblacions reorientades cap al sector turístic, on s’han construït segonesresidències, i finalment la concentració de la població a la capital, centre d’atracció de laresta de la comarca que concentra bona part dels serveis educatius, sanitaris, comercialsi administratius. Per tant, es consolida una certa macrocefàlia comarcal, amplificada perla pèrdua de pes específic de les poblacions mitjanes. Alhora, bona part dels poblespateixen una pèrdua de massa crítica necessària per a la vida econòmica local, fet queobliga molts veïns d’aquestes poblacions a desplaçar-se a Berga.

3. La tendència negativa del creixement del PIB del Berguedà l’any 2003 (–1,69 %) éscontrària a l’evolució del conjunt de Catalunya (1,71 %) i trenca el creixement continuatdel període 1999-2002. L’estructura sectorial del PIB del Berguedà per a l’any 2003respecte dels anys anteriors tendeix a convergir cap al model català, però encaramanifesta un retard històric, sobretot per la sobredimensió dels sectors primari isecundari i per la distància que separa el pes específic dels serveis respecte delcomportament mitjà català. En el període 1998-2002, el PIB/càpita del Berguedà s’haanat aproximant al de la mitjana catalana, una tendència que es trenca el 2003 fins asituar-se un 25 % per sota del PIB/càpita de Catalunya. Quan el criteri per mesurar elnivell de riquesa relativa de la població resident en la comarca es mesura en termes derenda familiar disponible per càpita, els nivells s’aproximen als de la mitjana catalana.

4. Tot i l’augment de l’ocupació els darrers anys, majoritàriament a través de contractestemporals i especialment intensa en els sectors de la construcció, dels serveis, i delssubsectors industrials de l’alimentació i de la fusta, la taxa d’atur segueix un incrementprogressiu des del tombant de segle, coincidint amb l’inici d’una fase menys expansivade l’economia. L’any 2003 es van registrar 1.252 persones aturades, que representauna taxa d’atur del 7 %, gairebé mig punt per sobre del comportament català (6,4 %).Les dues terceres parts són dones amb una mínima formació reglada, majoritàriamentmajors de 40 anys, que procedeixen de la indústria tèxtil, sector que registra la meitatde les persones aturades a la comarca. Efectivament, les poblacions amb més tradicióindustrial, com Guardiola de Berguedà, Puig-reig, Vilada, Gironella, Casserres i Avià,entre d’altres, són les que tenen una taxa d’atur superior.

5. Malgrat els indicadors econòmics i laborals negatius del Berguedà respecte de latendència catalana, en termes generals, la població de la comarca gaudeix d’un nivell

6. Síntesi i conclusions principals ¨

139

SÍNTESI I CONCLUSIONS

PRINCIPALS

de qualitat de vida força satisfactori en relació amb la mitjana de Catalunya. Bona partdels indicadors socials i de benestar de la població reflectits a l’informe presentenun índex superior a la mitjana del Principat quant a equipaments i serveis educatius,culturals i esportius, sanitaris i de serveis socials.

6. Pel que fa als canvis en l’estructura productiva berguedana i la dinàmica dels seusdiversos sectors i subsectors, cal tenir present la convergència lenta cap a l’estructuraproductiva del conjunt català, la inexistència de grans empreses i el predomini de lespetites empreses. En destaquen els aspectes següents:

n L’any 2003, el sector primari tenia un pes relativament elevat en el conjunt del’economia berguedana (el 5,3 % del PIB davant de l’1,6 % de Catalunya). Enel darrer quinquenni, el seu creixement ha estat lleugerament negatiu (–0,9 %),el mateix comportament que va tenir el conjunt de l’economia catalana. L’any2003, el creixement moderat de la ramaderia i la caiguda del subsector forestalvan arrossegar el sector primari cap a la baixa, amb un decreixement del –3,36 %.Les explotacions agropecuàries han tendit a reduir-se i l’activitat s’haconcentrat en explotacions cada vegada més grans. Val a dir que, a banda dela producció destinada als mercats convencionals, s’està desenvolupant untipus de granges que ofereixen productes ecològics de qualitat (engreixamentde bestiar i agricultura bàsica).

n El pes específic de la indústria berguedana és superior al del conjunt català.Aquest sector ha tendit a perdre importància, però encara es manté per sobrede l’estructura productiva catalana. El creixement mitjà de la indústria en elperíode 1998-2003 va ser negatiu (–1,6 %), mentre que en el conjunt català vacréixer el 2,7 %. L’any 2003, el comportament del sector ha estat molt negatiu,el pitjor de totes les comarques catalanes, amb una caiguda del 9,8 %. En sónresponsables les caigudes dels subsectors de la producció d’energia (–18,3 %)i la indústria tèxtil (–11,8 %).

D’altra banda, la indústria extractiva al Berguedà requereix una transformacióimportant, associada a la capacitat d’assolir preus competitius en subsectorsdeterminats, com l’extracció minera, amb problemes greus de competitivitatderivats dels costos d’extracció i del potencial de reserves de les mines.Finalment, pel que fa al sector tèxtil, d’una gran importància històrica en eldesenvolupament industrial de la comarca, la crisi que pateix podria continuari conduir a més reestructuracions durant els propers anys, sobretot en lesbranques d’activitat que produïen béns poc diferenciats, amb poc continguttecnològic o de disseny i un valor afegit escàs. Els darrers anys, aquest sectorha patit reduccions importants de personal, no obstant això, les empreses delsector han evolucionat cap a productes especialitzats i de recuperació, i hanobert nous mercats a l’exterior. També s’observa un procés de diversificació enl’estructura empresarial de la comarca. S’està generant un fenomen interessantd’aparició de microempreses. Això permet de donar més flexibilitat al mercat detreball, amb més serveis i personal menys especialitzat, adaptant-se a lademanda creixent de polivalència en serveis subcontractats externs.

n La construcció, juntament amb els serveis, estan prenent el relleu a la indústriacom a motor de l’economia berguedana. És el sector amb un creixement mésintens. Els darrers cinc anys el sector ha crescut el 5,9 %, set dècimes per

140



sobre de la mitjana catalana. L’any 2003, l’activitat constructiva va créixer1,92 punts per sobre de la mitjana catalana. Amb tot, s’observen signes dedesacceleració del sector. D’altra banda, la ciutat de Berga, que concentragairebé la meitat de la construcció de la comarca, els darrers anys està perdentpes específic en benefici d’altres poblacions. Destaca la baixa construcciód’habitatges de protecció oficial, i el predomini d’habitatges unifamiliars (enpart destinats a segona residència) de dimensions raonables a preu baix, si escompara amb la tendència catalana.

n Els serveis, que és el sector més important dins de l’economia berguedana,experimenten un fort creixement, però encara estan per sota de la importànciad’aquest sector en l’estructura productiva catalana. Entre els anys 1998 i 2003,el sector va créixer de mitjana el 3 %, lleugerament per sobre del creixementdel conjunt de Catalunya (2,8 %). L’any 2003 es manté la mateixa tendència (el3,2 % al Berguedà i el 2,2 % a Catalunya). El subsector més dinàmic ha estatel de l’administració pública, sanitat i educació. El sector comercial delBerguedà supera la mitjana de Catalunya tant en termes de superfície de vendacom en nombre d’establiments detallistes per habitant. Tot i això, s’ha establertcom a comarca de pas dels visitants barcelonins i de l’àmbit metropolità deBarcelona que van a la Cerdanya, i no ha desenvolupat una estructura i unaoferta prou atractives per aconseguir desviar una part d’aquests fluxos deconsumidors potencials. Cal destacar, en particular, el potencial de creixementdel subsector turístic, sobretot de turisme rural i cultural i de les petitesempreses de serveis complementaris. Hi ha hagut una aposta per part del’Administració i la societat civil per potenciar l’activació d’aquest subsector, toti que no s’ha definit suficientment ni s’han homogeneïtzat les actuacions entreentitats municipals, supramunicipals, agents i empreses del sector.

7. L’anàlisi dels factors que han contribuït a determinar les pautes de localització del’activitat econòmica recomanen les actuacions següents per al futur desenvolupamenteconòmic de la comarca:

n Especialització i diversificació del teixit productiu. Cal reorientar l’especialitzaciótradicional de l’economia berguedana basada en les indústries extractives itèxtils cap a nous subsectors que generin més valor afegit. D’aquesta forma,encara que aquests sectors perdin pes relatiu en termes d’ocupació, noestaran condemnats a perdre pes en termes de producció, sempre que elsaugments de productivitat avancin en paral·lel a la reducció i la requalificació dela força de treball i que creixi el grau de cobertura exterior. Part del capital endesús generat per les activitats industrials (fàbriques de riu i colòniesindustrials) i mineres pot reconvertir-se cap a nous usos: microempreses deserveis poc intensives en capital basades en les TIC (tecnologies de lainformació i el coneixement). Cal estimular la diversificació econòmica i cercarnous filons d’ocupació a través de serveis de proximitat de base social iassistencial. Una reorientació amb èxit de l’oferta comercial i de serveisrequereix la coordinació sectorial i la participació dels agents de promocióeconòmica públics i privats. Un model de desenvolupament social i econòmicbasat en la posada en relleu dels atractius residencials que té el Berguedà,per a primera residència, i amb la possibilitat actual i real de disposard’infraestructures tecnològiques per al desenvolupament de determinadesactivitats econòmiques, podria comportar una segona revolució industrial al

141


PRINCIPALS

Berguedà. El model de futur del Berguedà no ha de comportar necessàriamentuna explosió demogràfica desmesurada, sinó que ha de vincular un creixementsostenible de la població a un creixement de l’ocupació en activitatseconòmiques en equilibri. Per exemple, activitats relacionades amb latecnologia i la creativitat, capaces de generar ocupació i riquesa, que noexploten necessàriament un recurs localitzat al territori, és a dir, es tractad’activitats econòmiques sense necessitats específiques de localització en laseva producció.

Pel que fa al comerç, cal destacar la importància al Berguedà, i en especial ala capital, del petit comerç familiar, que en molts casos pateix una manca derelleu generacional. S’imposa una renovació de l’oferta dels serveis deproximitat en un entorn cada vegada més competitiu. Per això convé, en bonapart dels casos, renovar la imatge dels establiments comercials i de serveis através de la innovació i el disseny, vetllar per la cura i el tracte en l’atenció alclient i aconseguir una oferta diferenciada i complementària a les granssuperfícies comercials. El futur del sector necessita aprofundir cap a una ofertasingular, diferenciada i estable de la comarca, i aprofitar actius com el mercatsetmanal del dissabte o les festes com la Patum.

Finalment, el sector turístic té unes notables possibilitats de creixement atèsel potencial paisatgístic de la comarca. Turisme sostenible de base cultural,esportiva i rural que coordinadament haurien de crear el concepte de Berguedàúnic amb productes autòctons i de qualitat i evitar models de desenvolupamentamb un impacte escàs sobre la població i les bases econòmiques del Berguedà.

n Disponibilitat de sòl industrial. Actualment hi ha manca de sòl industrial a lacomarca per desenvolupar activitats econòmiques. Per això, caldrà desplegarels projectes de nova dotació de sòl industrial el més aviat possible, com és elcas del nou polígon industrial comarcal que aprofita l’ampliació de l’eix viari C-16, i dotar-los de serveis bàsics i de transport col·lectiu. També convécoordinar a escala supramunicipal les polítiques de sòl industrial especialitzat irecuperar els edificis que havien estat colònies industrials i fàbriques de riu perubicar-hi vivers d’empreses i activitats turístiques.

n Dotació d’infraestructures de transport i de comunicació. El Berguedà és llunyde les comunicacions vitals del país i la seva indústria necessita bons accessosa ports i aeroports i als eixos verticals, principals connectors d’Europa. Per aixòcal accelerar el desdoblament de l’eix del Llobregat (C-16) i potenciar lescomunicacions transversals de la comarca, és a dir, vertebrar les poblacions através de la millora de la xarxa de carreteres locals que comuniquen ambl’esmentada C-16. També cal millorar les vies que comuniquen amb lescomarques veïnes de l’est i de l’oest del Berguedà, especialment amb Ripoll iSant Llorenç de Morunys. Cal advertir que les comarques del Berguedà i elSolsonès queden al marge en la previsió d’inversions en infraestructures deprimer ordre que contempla el Pla territorial parcial que s’està elaborantactualment i que preveu millores per unir les ciutats de Vic, Manresa i Igualada.Respecte del transport públic per carretera convé renovar la flota d’autobusos,incrementar-ne la freqüència de pas i adaptar els horaris a les necessitats delsusuaris. Pel que fa a les comunicacions, caldria desplegar per tot el territori laxarxa de banda ampla de les comunicacions digitals.

142



n Disponibilitat de mà d’obra qualificada i de capital humà. Cal potenciar elscentres i els programes de formació ocupacional, vetllar per la formaciócontinuada dels treballadors i estimular el retorn dels estudiants universitarisque s’han format arreu.

n Consolidació d’una xarxa institucional de promoció econòmica i de suportempresarial. Cal aprofundir en la coordinació de tots els agents econòmics isocials, públics i privats, en especial entre les institucions públiques depromoció econòmica i les empreses i els organismes que les agrupen §

143


PRINCIPALS

144



¨ Quadre 1. El Berguedà en xifres

Berguedà Catalunya Bergu./Cat. % Any

PoblacióHabitants 38.955 6.704.146 0,6 2003Superfície (km2) 1.183 31.895 3,7 2003Densitat de població (h./km2) 33 210 15,7 2003Índex d’envelliment1 220 124 177,4 2003Població de procedència estrangera (%) 5,4 10,0 54 2003

Producció i rendaPIB (MEUR del 1995) 417 95.184 0,4 2003Percentatge sobre el PIB total

Agricultura 5,3 1,6 331,2 2003Indústria 34,1 31,2 109,3 2003Construcció 12,8 7,8 164,1 2003Serveis 47,8 59,4 80,5 2003

PIB per càpita (milers d’euros del 1995) 10,7 14,2 75,3 2003Renda familiar bruta disponible per habitant

(milers d’euros) 10,7 12,7 84,2 2002Densitat empresarial (empreses/100 treballadors) 2,85 2,96 96,3 2003

Mercat de treballAfiliats al règim general de la Seguretat Social (SS) 8.187 2.395.824 0,34 2003Afiliats SS / població (%) 21,0 35,7 58,9 2003Contractació laboral 14.663 2.128.873 0,7 2002Atur registrat 1.192 201.694 0,6 2003Taxa d’atur (atur registrat / població activa, %) 7,0 6,4 109,4 2003

Qualitat de vida (Indicadors per 1.000 habitants)Biblioteques 0,18 0,14 128,6 2000Sales de cinema 0,05 0,10 50,0 2001Teatres i auditoris 0,05 0,02 250,0 2001Alumnes en ensenyament no universitari 124,00 155,00 79,9 2001Població amb estudis superiors 78,00 116,00 71,6 2001Centres hospitalaris 0,08 0,03 266,6 2002Llits hospitalaris 6,17 4,78 128,0 2002Places en residència per a gent gran 17,25 6,59 261,8 2003Habitatges iniciats 9,70 13,20 73,7 2003Habitatges acabats 9,70 10,30 93,7 2003Establiments de comerç al detall 19,70 17,80 110,7 2001Vehicles de turisme 456,00 462,00 98,7 2001Caixes i bancs 1,30 1,12 110,3 2000

1 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 65 anys

estudi socioeconòmic de la comarca del berguedà 2004 · gironella, montclar, montmajor, olvan,...

Documents