Es barruguet Es barruguet de ca Na de ca Na

PujolaPujola

Això vol dir que era una casa de sa vénda d'es Vedrà, que li deien a Ca Na Pujola, que tenia

dos forns.

Un per coure es pa i es què menjar, com solen tenir totes ses cases de la

pagesia; i s'altre que era per coure ses eines de terra i d'argila que allí feien: teules, gerres, testos, olles i altres. O

sigui, una gerreria, però en petit.

Conten que allí teníen un barruguet, aquest mal esperit eivissenc, molt

aixerit i amatent, que els ajudava molt i, cosa estranya no els feia cap mal fet

mai. Sobretot era es llenyater de la casa. Solia tenir es seu repairo dins

una sènia i allí l'anaven a buscar cada vegada que l'havien de menester.

Barruguet!, li deien. Oh barruguet!.

Escolta: Si anit mos portes a prou llenya per demà, que hem

de coure, et farem una coca amb formatge per tu.

I al s'endemà es matinet, per s'hora de conrar es forn, ja trobaven es bon

caramull de llenya, que n'hi havia prou per fer sa cuita a tots dos. I quan feien es pa, sempre hi havia una bona coca amb formatge p'es barruguet i le hi

deixaven damunt sa pica de sa sènia.

Però un dia, que també l'havien avisat sa nit abans, allò es veu

que es barruguet es va adormir o no hi va pensar, i a s'hora

d'enfornar es pa a un forn i un caramull de gerrons i testos a

s'altre, es varen trobar que no hi havia llenya.

Pensau quin desaforo i quines

corregudes!!!

Tant i tant s'enfadaren aquella gent que cridaren es barruguet i no sols

l'engegaren de mala manera sinó que el portaren allà p'es torrent de sa

Caixa i el deixaren a una cova de sa Roca Blanca

Au! li digueren. Queda't aquí o ves-te'n allà on vulguis, que a casa no

t'hi volem més; per moi i malcregut.

I allí deixaren es barruguet, mesquín.

A's cap d'un temps, un matinet encertaren a passar per sa cova de sa Roca Blanca dos pastorets que volien anar a pescar i no sabien a on deixar

sa manadeta de ses cabres, i s'hi aturaren a esmorsar de pa amb

formatge.

Es barruguet, que va sentir s'oloreta, mort de fam com estava, va sortir i els

va demanar:

M'en voleu donar un bocinet de pa amb formatge, que tenc

molta de gana i fa molts de dies que no he menjat res?

Re-de-setra!!, s'exclamà un d'ells,

tot sorprès. Just lo que havíem de mester...!!.

Jas,una llesca sencera i un bocí de formatge.I si mos guardes ses

cabres fins que naltros venguem de pescar,llavò et deixarem

menjar a prou peix. Va?

Ja ho crec, que es barruguet va dir que si tot d'una; I es dos pastorets, tots

contents, se n'anaren a pescar i ell es va quedar guardant ses cabres.

Allà a's migdia ja estaven de tornada, amb una bona senaiada de peix fresc i

viu que encara remenava: vaques, serrans, roges, llavions, esparrais,

dontzelles,.....

Aviat varen haver encés foc.

De dins sa cova tregueren una greixonera, una ampolleta d'oli i un talequet amb dues cabeces d'ais, juvert, tomates, una ceba, sal i

espicies.

Mentres un d'ells feia net es peix,

s'altre encenia foc enmig de dos pedres, hi posava sa greixonera, feia

un bon sofrit i hi afegia s'aigua.

I així que arrancà es bull, hi posaren tot es peix.

Sa greixonera just venia raseta.

Ja es peix ben cuit, amb una bona oloreta que feia, es dos pastorets es

posaren un a cada banda i au venga!. Aquest per tu i aquest per jo. I bones cuierades d'aquell suquet tan saborós, amb poc temps

s'ho engoliren tot.

Només deixaren ses espines; i es quedaren amb una panxa com un

tambor. Sense recordar-se'n d'es barruguet,

mesquín.No li deixaren ni un mal esparrai. Per paga, ell no es creia que venguessin tan prest i no havia comparegut.....

Ja panxa plena, aquells dos golafres s'ajegueren a s'ombra d'un pi i aviat

roncaven de lo més satisfets.

ZZZZZZZZZZZZZZZZZ

JJJJJJJJJJJJJJJJFFFFFFF

FFFF

No estigué gaire a comperèixer es barruguet, amb sa manada de ses

cabres davant, dispost també a fer-se'n un bon tip, de peix, maldament no

n'hagués menjat mai.

I quan va veure que sa greixonera estava buida i no li havien deixat res

per ell,

¡Mare de Déu, com es va posar de nic i envitracat!

No sabia lo que es feia ni lo que es pescava ni cernia de

son cedàs.

Fins que acabà per agafar lo primer que tengué avinent, que va ser una

embosta d'espines, i les va aficar, un grapat perhom, dins sa boca d'es

pastorets que roncaven a les totes.

Per poc els ofega a tots dos!

CCCOOOOFFFFF

CCCCOOOOFFFF

I així que pogueren tornar en compte, ho donaren a ses cames i fugiren com

es pet d'en Judes, sense voler sebre de més raons.

I es barruguet va descomparèixer que no el tornaren a veure mai més.

Però de llavò ençà no hi hagué qui es pogués acostar a sa cova de sa Roca Blanca, perquè tot qui s'acostava, fos

per lo que fos, en sortia malparat.

Ja es cuidava es barruguet d'escalivar-lo.

US HA AGRADAT?Es barruguet de ca Na

Pujola és una rondalla eivissenca

de Joan Castelló Guasch

Setmana cultural 2014/15CEIP Sa Blanca Dona