erectèon

ERECTÈON

Història de l’Art

FITXA TÈCNICATítol Erectèon

Autor Mnèsicles o Fílocles (segons diferents fonts)

Cronologia 421- 405 Ac

Estil Grec clàssic

Tipologia Arquitectura jònica

Material Marbre del Pentèlic

Sistema constructiu Arquitravat

Dimensions Edifici principal, 11’63 m (ample) x 22’76 m (llarg)

Tema Temple religiós

Localització d’origen Acròpoli d’Atenes (Grècia)

Localització actual Acròpoli d’Atenes (Grècia)

I. CONTEXT HISTÒRIC

I. CONTEXT HISTÒRICL’Erectèon és l’últim temple grec erigit a l’Acròpoli d’Atenes i

s’emmarca dins el primer classicisme de finals de segle V aC (475-323 aC), entre el final de les guerres mèdiques, la guerra contra els perses (499-479 aC) i la mort d’Alexandre. Després de la victòria grega s’inicia un període d’autonomia cultural i artística amb centre a la pròspera Atenes de Pèricles. És l’etapa de màxima esplendor artística.

El marc geogràfic i cultural de Grècia antiga estava format per: Península de l’Àtica, península el Peloponès, península de la costa occidental d’Àsia Menor i les illes del mar Egeu. Cal afegir els territoris mediterranis colonitzats del sud de la península Itàlica i l’illa de Sicília (anomenats Magna Grècia), així com el litoral mediterrani de les actuals costes de França i Catalunya.


El seu nom és en honor d’Erecteu, antic heroi mític i una de les primeres divinitats d’Atenes. L’Acròpoli fou reconstruïda per desig de Pèricles, principal estrateg grec de l’època clàssica, inductor de la renovació d’Atenes després d’haver estat assolada pels perses i, per això, de la construcció del Partenó, i de l’Erectèon, encara que aquesta última edificació fou posterior al seu manat, en un moment en el qual Atenes estava en guerra amb Esparta (guerra del Peloponès, 431-404 aC). Malgrat Atenes perdé aquesta guerra, que fou la causa del seu declivi polític i territorial, continuà essent un nucli cultural rellevant.


La construcció de l’Erectèon fou dirigida per Fílocles, encara que altres autors citen a Mnèsicles i Cal·lícrates (421-404 aC, entremig d’aquests anys hi hagué un període d’interrupció). Fou construït per albergar les estàtues que s’havien quedat sense temple, d’Atena i d’Erecteu. Està orientat cap Orient, direcció per on surt el sol, i consta de vàries naos i tres pòrtics.


II. DESCRIPCIÓ FORMAL


L’Erectèon fou erigit a la vora del penya-segat que limita l’Acròpoli d’Atenes pel nord.

II. DESCRIPCIÓ FORMALEl seu disseny peculiar no es deu a qüestions estètiques, sinó que defuig del colossalisme (fet a mida del home, segons Protàgores).

I es caracteritza per la seva planta poc ortodoxa, a causa de les irregularitats topogràfiques (solar molt irregular i inclinat) i, també, perquè s’havien de respectar els llocs de culte més antics, situats a diversos nivells.

PartenóErectèon

Estàtua Atenea Promakos Temple Atenea

NikéPropileus

II. DESCRIPCIÓ FORMALL’interior es dividia en cambres. La naos o cel·la, orientada al llevant, incloïa l’altar de culte a la deessa Atena (la imatge més antiga de la deessa Atena Pòlias, una Xoana de fusta d’olivera), cambra precedida per una façana pròstil, amb pòrtic hexàstil de columnes estilitzades i delicades (6’58 m d’alçada) i d’ordre jònic. Aquest espai no està comunicat amb els altres dos, dedicats un a Posidó i a Erecteu, i l’altre a Cècrops.

Pòrtic hexàstil

Santuari Erecteu-Posidó

Pòrtic de les Cariàtides

Santuari d’Atenea

Santuari Hefest-Posidó Santuari

de Posidó

Pòrtic nord

Dues cambres interiors, dedicades als ancestres mítics i a Hefaistos respectivament.

N

Cel·la d’Atena

Pòrtic

Pòrtic de les cariàtides

O

S

E

Erectèon pròpiament dit



La planta està constituïda per 3 cossos edificats a diferent nivell: el temple, l’espai central que té un cos rectangular, i a cada lateral longitudinal, un espai porticat. Cada façana de pòrtics és completament diferent pel que fa a mesures, estructura i situació, el pòrtic de les Cariàtides, situat en direcció sud, mirant al Partenó és molt més reduït.

SudNord

Est


Al costat nord, a un nivell inferior, s’hi afegeix un pòrtic amb un sostre cassetonat, recolzat amb sis columnes jòniques (quatre frontals i una més a cada costat). Una porta conduïa des d’aquest espai a un recinte obert on hi devia haver la llegendària olivera d’Atena.

II. DESCRIPCIÓ FORMALAl costat sud es troba el pòrtic presidit per la famosa tribuna de les Cariàtides, on hi ha l’escala que conduïa a la tomba de l’heroi de Cècrops. Actualment a les cariàtides els manquen els braços, però en el seu moment lluïen braçalets i joies de gran bellesa i s’aguantaven les vestimentes amb les mans. Els plecs dels vestits, els cabells pentinats amb trenes, que els queien sobre les espatlles i molts de detalls plens de sensualitat, demostren que les cariàtides varen ser esculpides amb molt de naturalisme.


Columnes, en aquest cas, d’ordre jònic constituïdes per tambors de 24 estries d’aresta roma. Damunt de l’entaulament s’alçava el frontó, amb el timpà i els acroteris respectius.

La seva arquitectura, com en totes les edificacions gregues, és arquitravada. S’alça sobre un estereòbat, l’esglaó superior del qual és l’estilobat, sobre ell s’alcen els suports o columnes.

Els elements de suport de l’Erectèon són els murs, les cariàtides i les columnes jòniques, que tenen, a diferència de les dòriques, base.


II. DESCRIPCIÓ FORMALEl capitell consta de l’equí, decorat amb òvuls i fletxes, sobre el qual es localitzen les volutes, que s’obren cap enfora i s’enrotllen suaument sobre el fust.

L’àbac que corona el capitell és reduït i té forma de coixinet, sobre ell reposa l’entaulament o conjunt de la coberta.

Els capitells contenien una delicada i rica ornamentació feta de pasta vítria i tires metàl·liques incrustades.

Àbac

Equí

Volutes


Llegendària olivera d’Atena.

Façana oest.

Façana nord.

III. DESCRIPCIÓ FORMAL

A la façana sud, les cariàtides del pòrtic sostenen l’arquitrau.

Els diferents elements de suport són conseqüència de la planta tan irregular.


II. DESCRIPCIÓ FORMALL’entaulament de l’edifici consta d’arquitrau, fris amb relleus continus, (s’allunyen de l’estil dels frisos del Partenó) i cornisa (semblant a la de l’estil dòric).

Damunt de l’entaulament s’alçava el frontó, amb el timpà i els acroteris respectius.

III. TEMÀTICA I…

… FINALITAT

III. TEMÀTICA I FINALITATICONOGRAFIA

Fou dedicat a diversos déus (Atena i Posidó) i alguns herois (Erecteu, primer rei d’Atenes de qui pren el nom, i Cècrops, llegendari primer rei d’Àtica, i la seva filla Pàndrasos, considerada inventora del teixit). Els temples grecs s’han d’entendre per ser contemplats i gaudits només des de l’exterior. L’accés a l’interior no estava permès al públic. En aquest sentit, l’Erectèon és un temple o casa d’un déu o deessa al que se li dóna culte.

Zeus va prometre l’Àtica a aquell déu que li aconseguís el major bé. La disputa va ser entre Posidó (déu dels mars i de les aigües), que va clavar el seu trident sobre una roca (queda marca en el pòrtic) i féu brollar una font d’aigua salada, amb Atena, que va plantar una olivera al seu costat.

LLEGENDA DEL TEMPLEIII. TEMÀTICA I

FINALITAT

El tribunal dels déus o en Cècrops, segons altres fonts, va declarar victoriosa Atena. Per aquest motiu la ciutat rep el nom d’Atenes, en el seu honor. L’olivera originàriament devia estar ubicada en el recinte exterior dedicat a Pàndrasos.


Atena i Posidó.


Temple molt especial, es troba situat on hi havia la casa d’Erecteu, i on Posidó i Atena es disputaren el protectorat de la ciutat. Fou construït davant la joia arquitectònica del Partenó, que dominava la vida religiosa de la ciutat, fet que provocà que els antics mites quedessin relegats, per això es feia necessari construir un nou temple que representés l’esplendor d’Atenes i que esdevingués una alternativa com a centre religiós i de culte als avantpassats Cècrops i Erecteu, fundadors d’Atenes.

Va ser construït durant diferents moments, un d’important fou durant una treva de la guerra del Peloponès, una guerra llarga i sanguinària que minvà les forces i els ànims dels atenencs, raó per la qual, segurament, també va tenir una funció propagandística.

El pòrtic més admirat és el denominat de les Cariàtides, donat que els fusts de les columnes han estat substituïts per figures.

ICONOGRAFIAIII. TEMÀTICA I

FINALITAT


La significació del pòrtic de les Cariàtides prové, segons la mitologia, de les donzelles de l’illa de Cària (ciutat aliada dels perses que va lluitar contra els grecs en les guerres mèdiques).


Els grecs atacaren l’illa i en no trobar-hi homes, feren presoneres i esclavitzaren les dones, obligades a esdevenir suports de l’entaulament.


Les sis Cariàtides actuals són còpies, les originals resten en el Museu de l’Acròpoli i en el British

Museum de Londres.


Totes eren diferents.

Miraven cap al Partenó, del que les separava la Via Sacra, per on passaven les processons en les festes Panatinaiques.


III. TEMÀTICA I FINALITATFUNCIÓ I

EVOLUCIÓ L’Erectèon fou edificat amb la intenció de donar un lloc a la pràctica de vells cultes que, després de la construcció del Partenó, havien quedat sense santuari.

Reconstrucció de l’Erectèon

III. TEMÀTICA I FINALITATFUNCIÓ I

EVOLUCIÓ

A l’edat mitjana va tenir la consideració d’església. Però els turcs, que van envair Atenes al segle XV, el van utilitzar per construir una residència particular. Durant la revolució grega del 1827 va ser destruït el pòrtic nord i només tres de les sis cariàtides varen quedar a l’emplaçament original.

Reconstrucció de l’Erectèon

Abans

Erectèon 1869

II. TEMÀTICA I FINALITATEVOLUCIÓ

L’any 1852 un terratrèmol va destruir parcialment l’edifici (en 1894 el Partenó), que finalment fou reconstruït sota la direcció de l’Escola d’Atenes.

IV. ESTIL I INFLUÈNCIES. COMPARACIÓ

IV. ESTIL I INFLUÈNCIES. COMPARACIÓÉs considerat un dels temples més complexos i refinats de l’arquitectura religiosa grega.

Comparat amb el Partenó sorprèn les seves reduïdes dimensions i el seu caràcter poc unitari, en contraposició a la unitat tan pròpia de l’arquitectura grega.

Partenó Erectèon

L’estil jònic de l’Erectèon mostra una evolució remarcable respecte a l’època del Nike Àptera: les columnes són més primes, els entaulaments i el frontons s’allarguen i l’ornamentació plàstica es refina fins al punt d’incorporar l’or a les motllures.

El fris amb relleus és de poc més de mig metre d’alçada; no té gaire interès estètic encara que, en certa manera, anticipa la tècnica del mosaic.

En definitiva, els grecs són escultors d’espais, que cerquen el perfecte equilibri amb paisatge i natura, precisos calculadors matemàtiques de la perfecció, l’equilibri i la bellesa, i tot això, basant-se en la seva concepció antropocèntrica.

Niké ÀpteraErectèon

IV. ESTIL I INFLUÈNCIES. COMPARACIÓ

erectèon

Education