culturama.es · en pràctica de les activitats. es va iniciar a les jornades de teatre de...

7Mediació cultural i artística com a eines per a la innovació social.

L'equip de Culturama

9Projectes presentats a la

convocatòria.

14Transformant la societat des de la igualtat-diversitat de gènere.

Grup Connectant

34Riborquestra. Comustitària

46Espacio Matrioska. Espacio Matrioska

54Voces Propias.

La Cosecha Producción Audiovisual

66Intraescolar.

Clara Boj

78En Tus Zapatos.

Elizabet Catalá Collado

91Versión en castellano.

projectes convidats

accèsits

premi

Índex

Mediació cultural i artística com a eines per a la innovació social

Un dels reptes més significatius que enfronta la societat actual és abordar la innovació en l'àmbit social. Normalment, aquest concepte s'aplica a camps com les tecnologies, la ciència i els processos de producció industrial. Però en el context en el qual vivim, en constant canvi i desequilibri, cada vegada resulta més important facilitar noves i més eficients maneres de fer front a les necessitats de la població; i aquesta urgència es posa de manifest singularment a l'hora d'articular polítiques de joventut que donen respostes als qui han de conformar la societat de futur més pròxim.

En Culturama hem articulat el nostre treball sobre la base d'aquest repte a través del Premi Culturama Innovació Social en Joventut. El nostre propòsit és afavorir, potenciar i difondre tot un seguit d'accions que s'estan duent a terme per joves o dirigides a joves amb una incidència positiva en el desenvolupament de les seues comunitats. En aquesta última edició, hem volgut centrar l'interès en aquells projectes que utilitzen l'art, especialment l'art actual, com a element vehicular per al progrés social.

Pensem que l'art i la cultura posseeixen una gran capacitat per a fer les nostres ments més flexibles i obertes per a comprendre diferents realitats, per a entrenar l'intel·lecte i aguditzar la sensibilitat. Les propostes que traslladem a aquest llibre en són un bon exemple, que esperem que puguen servir, al seu torn, per a impulsar noves experiències i construir xarxes de col·laboració al voltant de les temàtiques tractades.

Treballar en xarxa resulta clau en les qüestions referents al desenvolupament comunitari, per aquest motiu, des d'un principi ha sigut clau per al projecte comptar amb la col·laboració dels principals agents de l'entorn que treballen en l'àmbit de la joventut. Administracions públiques, associacions de professionals, òrgans de representació ciutadana, universitats i iniciativa privada vam sumar esforços per a donar suport als projectes que apareixen recollits en la present edició.

Volem agrair, a les entitats col·laboradores i a les proposades participants, la confiança dipositada i ens agradaria convocar-vos a la pròxima edició del Premi Culturama Innovació Social en Joventut que arribarà a la cinquena edició amb novetats de les quals us anirem informant.

Salutacions

L'equip de Culturama

7

Projectes Presentats a la convocatòria

Barcelona

RIBORQUESTRA

Alaquàs(València)

ALAQUÀS PARTICIPA: TRANSPARENCIA, GESTIÓN PARTICIPATIVA Y EMPODERAMIENTO

Palma de Mallorca

REALITATS ESCENIFICADES DES DE JOAN MIRÓ

València

DIÀLEG INTERN

Os Blancos(Ourense)

ESPACIO MATRIOSKA

Port de Sagunt(València)

WEBSERIE #YTUQMIRAS?!?

Quart de Poblet(València)

ETVEIG

València

EMERGÈNCIA EDUCATIVA

València

ABUELITOS USB

València

AULA DANSANT

València

AWARTS

València

VOCES PROPIAS

València

ÀMBIT DE CINEMA

Madrid

MOSCA

Carcaixent(València)

SIGUEM CONTEMPORANIS

Leganés(Madrid)

PLATAFORMA DE ARTES Y NUEVAS TECNOLOGÍAS

Eivissa

CAMPAMENT DE TEATRE I CIRC PER AL PROGRAMA DIVERESTIU

Vila-Real(Castelló)

BÉSAME 2.0. A TEMPO DANSA

València

PENCIL DOMES: ARQUITECTURES PARTICIPATIVESI SOLIDÀRIES

Terrasa(Barcelona)

CONSTRUCCIÓ DE TAMBORSI INICIACIÓ A UN GRUP DE PERCUSSIÓ

Granada

PROYECTO DE INNOVACIÓN DOCENTE EN EL BARRIO DE HAZA GRANDE

Ontinyent(València)

TRANSFORMANT LA SOCIETAT DES DE LA IGUALTAT-DIVERSITAT DE GÈNERE

València

ACCIÓN CREATIVA, COLECTIVAY EDUCATIVA PARA LAS ESCUELAS DEL SIGLO XXI. DERECHOS HUMANOS

PREMI CULTURAMA innovaciÓ social en joventUt

1PUNT DE PARTIDA. CONTEXT PRECEDENT I IMPULSOR DEL PROJECTE Context, punt de partida, qui està donant també resposta a eixa situació i què està fent.

A) Estudis de violència de gènere en la població jove.

La violència contra les dones és la màxima expressió de la vulneració dels drets humans de les dones, en ser-los negada la possibilitat d'una vida digna, en llibertat i seguretat.

Els últims estudis i dades sobre la violència envers les dones assenyalen que estan ressorgint, en la població adolescent, estereotips masclistes i s'estan normalitzant entre ells i elles actituds i conductes que responen a models amorosos basats en la possessió i en la gelosia, més que en models igualitaris.

Però, no només això, sinó que també es percep la necessitat que, tant les dones com els homes joves, aprenguem a rebutjar actituds de possessió, dominació i

premi CULTUrAmA iNNOVACiÓ SOCiAL eN JOVeNTUT

Transformant la societat des de la igualtat-diversitat de gènere

Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: dinamització comunitària.

Entitat/institució: Grup Connectant.

Adreça: Pare Lluís Colomer, 10 C.P.: 46870 Municipi: Ontinyent

Tel.: 650 706 347

Adreça electrònica: [email protected], [email protected],

[email protected]

Pàgina web: http://resolucioconflictesigualtat.blogspot.com.es

Persona de contacte: Adriana Pastor Granell, Laura Ferre García i

Dolors Sanchis Rivero.

Paraules claus: teatre de les oprimides/oprimits, resolució de

conflictes, craftivisme, xarxes socials, prevenció violències de

masclistes i de gènere.

15

Premi Culturama Innovació Social en Joventut

control que donen lloc a relacions desiguals de poder i a la violència masclista, i que visquem les relacions afectives en llibertat i en igualtat.

L'Ajuntament d'Ontinyent durant el 2015 identifica la necessitat de donar-hi resposta amb activitats concretes de prevenció de les violències masclistes mitjançant una sèrie d'accions envers la població més jove, protagonista activa de la transformació de l'entorn més immediat.

B) Teixit social a la ciutat d’Ontinyent.

Ontinyent i la comarca de la Vall d'Albaida compta amb un teixit social rellevant, amb una gran quantitat d'associacions socials, sanitàries i culturals que realitzen moltes activitats amb el potencial inherent de treball en conjunt i de creació de sinergies entre moltes entitats.

La població jove està associada mitjançant el Consell Local de la Joventut i moltes associacions i grups joves amb gran dinamisme i activitat associativa; i moltes vegades, les seues propostes i accions no han estat conegudes per la majoria de la població.

C) Context socioeconòmic.

En el context de crisi de civilització que patim actualment, i arran de les grans retallades dels serveis socials públics, es fa palesa la necessitat d'enfortir les xarxes de suport comunitàries i els agents educatius en tots els nivells que formen part de l’entorn; i d'aquesta manera, actuar de manera concreta envers els efectes devastadors de les polítiques capitalistes neoliberals i patriarcals. Veus com Noam Chomsky, Zygmunt Bauman indiquen com el context socioeconòmic global promou valors cada vegada més alienants, individualistes, explotadors dels recursos naturals i humans. En paraules de l'ecofeminista Vandhana Shiva: “El patriarcat destruirà el planeta si no el frenem”.

2 INTRODUCCIÓ AL PROJECTE Resum: descripció de l’experiència, objectius, estratègia, desenvolupament del projecte, metodologia, participació dels/ de les usuaris/ es en el projecte. Amb qui s’ha col·laborat per posar en marxa el projecte i amb què. Temporalització: inici/final. Període de vigència.

Transformant la societat des de la igualtat-diversitat de gènere ha estat una experiència molt enriquidora que ha fomentat activament col·laboracions de moltes persones, associacions i entitats de la comarca de la Vall d'Albaida així com d'institucions i d'entitats públiques.

S’han realitzat accions i activitats per tal de reflexionar, identificar i actuar enfront de les violències de gènere en les nostres quotidianitats. S’han emprat recursos

16


del teatre de les oprimides/oprimit, craftivisme i dinàmiques de desenvolupament comunitari.

Objectius:

� Donar a conèixer el teatre de les oprimides/oprimit com a eina artístic-cultural potenciadora de la participació social i comunitària.

� Elaboració de representacions artístiques per a generar acció-reflexió.

� Desenvolupar xarxes de suport mutu entre persones i entitats socials mitjançant activitats de foment de l’artesania, la implicació social i la creativitat amb el craftivisme.

� Potenciar la resolució de conflictes mitjançant el teatre fòrum.

� Identificar i visibilitzar situacions de violències de gènere.

� Fomentar coneixements, habilitats i bons tractes afectius entre les persones.

Desenvolupament del projecte:

El Grup Connectant va anar conformant-se durant la mateixa aventura de posada en pràctica de les activitats. Es va iniciar a les Jornades de teatre de l’oprimit de Vila-Real al maig del 2015. A partir d'aquest moment, vam mantenir contacte amb professorat motivat de diferents centres educatius d’Ontinyent i amb grups de joves amb gran dinamisme cap a la millora social de Ca la Mera.

La primera acció naix a l’Ateneu Social Ca la Mera. Seguidament, és quan la Regidoria d’Igualtat fa créixer les possibilitats i l’energia per a poder portar a terme la resta d’accions. L’ajuda i la implicació d’Infodona d’Ontinyent va ser clau. A poc a poc, amb la col·laboració d’entitats que han cofinançat, companyies de teatre, entitats socials, educatives, juvenils, botigues d’artesania, associacions veïnals,

17


etc, es va anar concretant tot el projecte. Al novembre del 2015, es realitzen les primeres Jornades de resolució de conflictes des de la igualtat a les instal·lacions de la Universitat de València del Campus d’Ontinyent; i al febrer del 2016, es van realitzar les segones jornades formatives. Totes les activitats de teatre fòrum i tallers tingueren lloc entre novembre i febrer. Tot comptant amb la professionalitat i la destresa de les companyies Teatre de Caixó, 3Social i Teatreverias.

Metodologia:

Per tal d'assolir els objectius proposats hem seguit un enfocament metodològic que ha tingut en compte els següents aspectes:

La metodologia participativa ens ha permès un diagnòstic previ qualitatiu i quantitatiu on la participació ha estat fonamental en totes les fases del projecte; tant en l'origen com en el desenvolupament, avaluació i adaptació a diferents espais comunitaris.

L’atenció a la diversitat en tots els vessants -afectiva, emocional, sexual, cognitiva i funcional- ha estat un eix vertebrador i fonamental del projecte i ha fomentat l'apoderament personal i col·lectiu en la construcció de relacions igualitàries, solidàries, respectuoses i inclusives de totes les persones.

S’han utilitzat una gran diversitat de mitjans, tècniques i metodologies participatives artístiques i pedagògiques adaptades als diferents àmbits d'actuació del projecte:

a. Eines artístiques: craftivisme i teatre de l’oprimit.

b. Pedagogia sociocrítica: des d’aquest enfocament pedagògic s’incideix en la importància del procés d’aprenentatge com a procés alliberador de les persones, i posa l’èmfasi en la millora de l’entorn com a part del procés formatiu (Freire, Freinet, Habermas, Makarenco).

c. Pedagogia de l’oci i educació en valors: és una pedagogia que es basa en l’educació per a un oci positiu, mitjançant activitats lúdiques, artístiques, culturals, etc, que encaminen cap a un compromís i foment d’una ciutadania activa i crítica.

d. Oci inclusiu: reconeix l’accés a l’oci com un dret humà fonamental, i visibilitza la responsabilitat social i administrativa per crear i fomentar activitats d'oci i de lleure totalment inclusives independentment de la condició personal, social, socioeconòmica, de diversitat d'habilitats, capacitats cognitives i físiques.

Participació de les usuàries i usuaris en el projecte:

Han estat moltes les persones implicades en el projecte, tant de forma directa com indirecta.

Acció Teixint per la igualtat. Joves, voluntariat i personal tècnic:

� Centre de Dia d’Inserció Sociolaboral El Rogle.

� Centre de Dia Sambori.

� Centre de Rehabilitació i Integració Social de persones amb malalties mentals cròniques.

18


� Projecte Trèvol.

� Centre Social La Torreta.

Acció Resolució de conflictes des de la igualtat:

� Joves i professorat de Secundària i Cicles Formatius.

� Joves, professionals i voluntariat de l’educació no formal.

� Famílies.

� Joves de la Universitat de València, de Magisteri, del Campus d’Ontinyent.

Acció Teatre de les Oprimides/Oprimit a la Universitat d’Estiu de Ca la Mera.

� Joves de l’Ateneu Popular Ca la Mera.

� Persones que van acudir a les activitats de la Setmana contra les violències sexistes.

Col·laboracions:

� Ajuntament d’Ontinyent.

� CEFIRE.

� Caixa Ontinyent.

� Centres educatius i AMPES.

� Ateneu Popular Ca la Mera.

� Consell Local de la Joventut d’Ontinyent.

� Universitat de València, Campus d’Ontinyent.

� Casal Jaume I de la Vall d’Albaida. � CCOO Federació d’Ensenyament. � STEPV. � Muntis, entitat d’oci independent. � Companyies de teatre: Cultura Crítica, 3Social, Teatreverias. � Associacions veïnals i socials. � Centres Socials: Sambori, El Rogle, Cris, Trèvol. � Botigues i locals: Decorart i El Cabdell. � Col·lectiu l’Esquella.

19


3 RECURSOS I EINES ARTÍSTIQUES ENGEGADES

Recursos humans:

� Coordinació equip interdisciplinari de professionals de l’àmbit de l’educació, treball social, psicologia, antropologia i treball de processos de grup i co-munitaris.

� Suport del Consell de la Joventut d'Ontinyent: associacions juvenils, As-semblea de Joves Meruts de l'Ateneu Popular Cultural Ca la Mera.

� Equips humans de les companyies de Teatre de les Oprimides: Cultura Crítica, 3Social, Teatreverias.

� Educadores i educadors de diversos Centres (Trèvol, CRIS). � Professionals de l'educació formal i no formal. � Personal tècnic de la Regidoria d'Igualtat. � Persones voluntàries durant totes les fases del projecte.

Recursos materials:

Acció Teixint per la igualtat � Llana, agulles de fer calça, agulles de cosir i teles -aportat per Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament d'Ontinyent i Grup Llana Guirra-.

� Exposició sobre Identificació de violències masclistes.

� Paradeta de vinyetes, notícies i reflexions sobre la situació d’igualtat d’oportunitats i bones pràctiques afectives entre dones i homes.

� Exposició sobre el procés artesanal tradicional de la llana (llavat, cardat, filat, teixit) –aportat pel Grup Llana Guirra-.

� Instal·lacions: pertanyents al Centre de Dia d'Inserció Sociolaboral El Rogle, Centre de Dia Sambori, Centre de Rehabilitació i Integració Social de Persones amb Malaltia Mental Crònica- CRIS, del Trèvol (Centre d’Atenció i Inclusió social de persones amb Diversitat Funcional).

Acció Resolució de conflictes des de la igualtat � Carpetes amb documentació del curs, bolígraf, material fungible per a dinàmiques de formació i memòries USB amb els materials formatius.

� Instal·lacions: sales de la Universitat de Magisteri, IES Pou Clar, IES Jaume I, sales del Centre Cultural Caixa Ontinyent.

Eines artístiques engegades:

� El craftivisme: metodologia artístic-social. Emprant les artesanies amb un

20


enfocament social i de creació artística fomenta la transformació individual i col·lectiva (Almudena Rodríguez, 2016). És un procés col·lectiu que genera obres d’art participatives realitzades amb els valors dels treballs realitzats en general en l’esfera privada -brodat, labor de retalls (patchwork), ganxet, etc.- que passen a l’espai públic com un vehicle de protesta social, i en el cas del nostre projecte, dins l’acció de Teixint per la Igualtat ha permès la visibilització de les problemàtiques de violències i desigualtats de gènere.

� Teatre de les oprimides/oprimit: metodologia estètica, teòrica i pràctica creada per Augusto Boal i basada en diferents formes d’art escènic i plàstic. Amb una influència marcada de la pedagogia de Paulo Freire, aplega un conjunt de jocs, dinàmiques i tècniques dramàtiques amb l´objectiu de desmecanitzar físicament i intel·lectual aquells que ho practiquen, i potencia la democratització i apropiació del teatre com a mitjà de transformació social. L'objectiu n'és la comprensió i recerca d’alternatives socials, interpersonals i individuals (Tomás Motos, 2002).

21


4 PRÀCTIQUES INNOVADORES EXPERIMENTADES

El projecte acompleix amb allò que des de la Guía pública europea para la innovación social s’estima com a innovació social, que és: “El desenvolupament i la implemen-tació de noves idees o de noves formes de fer per a satisfer una necessitat social. Els projectes innovadors es basen en la creativitat i en el treball fet en col·laboració entre la ciutadania, les organitzacions de la societat civil, les comunitats locals, les empreses i les entitats públiques. (...) Són aquelles que no sols són bones per a la societat sinó que milloren la capacitat d’actuació de les persones. Es basen en la creativitat de la ciutadania, les organitzacions de la societat civil, les comunitats locals o les empreses”.

Mitjançant el craftivisme, recursos del teatre de les oprimides per la resolució de conflictes, metodologies participatives de gestió de processos col·lectius com el Dragon Dreaming i la facilitació grupal, hem proposat accions innovadores i hem fomentat el vessant eminentment d'experiència i vivencial.

22


5 INTEGRACIÓ I APLICACIÓ DE LES BONES PRÀCTIQUES EN EL PROCÉS DE TREBALL

A partir d'experiències prèvies generadores de confiança i professionalitat acumu-lades en l’experiència personal i professional de les persones implicades en el pro-jecte. La riquesa del projecte i el gran impacte social i comunitari que ha tingut ha estat en gran mesura per la quantitat de persones i les col·laboracions que s’han creat durant totes les fases del projecte. Entitats socials amb una àmplia trajec-tòria en alentorn i persones expertes en bones pràctiques de Trèvol, CRIS, El Rogle, Sambori. Els agents actius en Joventut de la comarca de la Vall d'Albaida com ara el Consell de la Joventut i l’Ateneu Social Ca la Mera; la participació dels i les joves des de l'inici de la proposta on s'ha tingut en compte les seues necessitats i amb el compromís i col·laboracions actives de tota la comunitat educativa (famílies, profes-sorat, professionals, alumnat).

S’ha comptat alhora amb l’experiència professional i personal de les companyies artístiques participants de Teatre de les Oprimides; d'un ampli bagatge professional en treball comunitari de resolució de conflictes, prevenció de violència de gènere i treball adreçat a persones joves.

Durant tot el procés ens hem basat en principis de democràcia cultural, inclusió social, participació de totes les persones, i hem disposat d'associacions arrelades al territori.

S’han realitzat avaluacions contínues durant tot el procés per anar incorporant nous elements de reflexió i hem comptat amb l’assessorament de persones dinamitzadores d'eines de facilitació grupal i metodologies participatives de gestió holística de projectes com Dragon Dreaming.

A més, hem comptat amb l’assessorament i valoració externa del grup de professorat col·laborador del projecte tant pel que fa a l’educació formal com no formal i la implicació de moltes entitats que han cofinançat.

23


6 VALORACIÓ GENERAL Punts forts (fortaleses i oportunitats), punts febles (febleses i amenaces).

FortalesesAquest projecte i les diferents accions proposades es poden adaptar a diferents teixits associatius i grups. Per la metodologia innovadora produeixen un impacte positiu i vivencial tant en les persones com en les entitats participants. L’eina metodològica del teatre fòrum aplicada permet adaptar-se a diferents interessos i problemàtiques. L’eina del craftivisme, acompanyada amb una bona dinamització comunitària mitjançant el videofòrum, permet l’apoderament individual i col·lectiu mitjançant la creativitat i potencia el talent de les persones; també permet generar vincles afectius, confiança, creació de comunitat i transformació individual i col·lectiva; o d'altres com la visibilitat social de totes les associacions i grups participants; la cohesió grupal i la conscienciació social de violències masclistes en la quotidianitat.

DebilitatsL'equip interdisciplinari promotor amb necessitat de suport de més persones motivades; la manca de pressupost en la part de coordinació general de tot el projecte i per a prestar suport al treball de moltes persones voluntàries; la implicació o motivació diversa de les entitats; i finançament reduït per algunes de les accions.

OportunitatsInnovació comunitària, potencialitat per a crear projectes internacionals (Erasmus+); recerca creativa i d'apoderament de fons; creació i promoció de noves associacions que treballen la prevenció de la violència de gènere; col·laboracions amb altres entitats juvenils i grups de joves d'altres llocs; i iniciar processos formatius estables amb mitjans de participació comunitària i Teatre de les Oprimides/Oprimit.

AmenacesManca d'informació i coneixements per part de determinats organismes i persones de la viabilitat real d'encetar processos participatius reals i de desenvolupament comunitari estables i a llarg termini.

24


7 SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓ Resultats, objectius acomplerts.

Resultats:

1- S’ha donat a conèixer el Teatre de les Oprimides/Oprimit entre la població jove d’Ontinyent, així com entre els agents educadors que giren al voltant d'ells (professorat, famílies, educadores i educadors de temps lliure).

� Formació i tallers de professorat: 85 participants.

� Tallers amb famílies: 100 participants.

� Tallers amb l'alumnat: 150 participants.

� Obres de Teatre Fòrum: 8 obres (5 amb l’obra Yo decido i 3 amb l’obra Desempañando la Mirada).

Tot açò ha permès potenciar la reflexió envers els valors de ciutadania i participació social comunitària, en relació a patrons i conductes de violències de gènere (vio-lència psicològica, estructural, social) en el dia a dia familiar, educatiu i entre grup d’iguals.

2- A partir d'un taller de Teatre de les Oprimides/Oprimit a la Universitat d’Estiu de Ca la Mera va sorgir l’elaboració de tres representacions que van participar en les activitats organitzades per l'Ajuntament d'Ontinyent per a la Setmana contra les Violències Masclistes. Les actuacions van ser vistes per més de cent persones a un pub de la ciutat i al local de l’Ateneu Popular Ca la Mera.

3- S’ha desenvolupat una xarxa de suport mutu entre entitats socials mitjançant l’activitat de craftivisme, a través de la qual entitats de dones -mestresses de casa, entitats sociosanitàries, l'Associació Fibromiàlgia, dones de l’Associació Andalusa, associacions veïnals, associacions de persones amb diversitat funcional- han participat de forma conjunta i han teixit lligams. Actualment hi ha un grup de whatsapp que serveix per a comunicar i compartir activitats relacionades amb temes d’igualtat i apoderament associatiu, així com de suport social a entitats de diversitat funcional. També s’ha iniciat un grup de teatre al CRIS, on participen i col·laboren dones de les entitats que van participar en l’activitat de craftivisme.

4- S’han realitzat deu tallers de resolució de conflictes mitjançant el teatre imatge i altres eines de facilitació de grups, i han participat un total de cent cinquanta joves i quaranta-set mares, pares, i tutores i tutors.

5- S’han identificat i s'han analitzat situacions de violència de gènere en joves, per fomentar el debat crític i potenciar pautes positives i hàbits de bones pràctiques en relacions afectives entre totes les persones independentment de la identitat sexual i afectiva.

25


8 MÉS REFERÈNCIES SOBRE EL PROJECTE

La utilització del premi en benefici de les entitats que es van implicar i participar i que van mostrar interès a continuar formant-se en Teatre de les Oprimides/Oprimit i seguir treballant en aspectes de resolució de conflictes des de la igualtat de drets i oportunitats entre totes les persones.

Projecte Madejas contra la violencia sexista:

https://www.facebook.com/Madejas-contra-la-violencia-sexista

Teatre de l’oprimit:

http://teatredecaixo.wixsite.com/culturacritica/single-post/2015/06/29/El-somni-de-SeydouTeatre-f%C3%B2rum-sobre-migracions

26

http://teatredecaixo.wixsite.com/culturacritica/single-post/2015/06/29/El-somnide-SeydouTeatre-f�rum-sobre-migracions


9 FINANÇAMENT DE L’ACTUACIÓ Fonts de finançament, recursos materials i humans, cost.

El cofinançament i l’aportació de recursos materials i humans per part de moltes entitats ha estat una peça clau del projecte.

Aportacions en funció de cada acció:

Acció Teixint per la igualtat � Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament Ontinyent. Llana i agulles, projector, ordinador, vídeo -Curts per la Igualtat-, gestió tècnica i orientació d’activitats per part de Regidora d’Igualtat i per part d’Infodona.

� Col·lectiu l'Esquella. Exposició, llana i explicació de procés tradicional de ramaderia extensiva i artesania ecològica.

� Aportacions de Decorart i El Capdell. Material per a la labor de retalls (patchwork) i llana.

� Aportacions d’entitats socials (mestresses de casa, associacions veïnals, associació andalusa, associació AMCO, associació fibromiàlgia,…): quant a llana, eines, locals, mestres del ganxet i de la calça, elements per als berenars.

Acció Resolució de conflictes des de la igualtat

� CEFIRE: materials de carpetes i papers per a la formació, pagament de ponències, gestió de certificació.

� Institut Secundària IES Pou Clar d’Ontinyent: pagament de ponències i ta-ller per a l’Institut.

� Institut Secundària IES Josep Segrelles d’Albaida: taller per a l’Institut.

� CCOO Federació Ensenyament: pagament de ponències, materials USB amb informació, gestió de certificació.

� STEPV: pagament de ponències, assessorament mitjançant Dragon Dreaming i enregistrament audiovisual.

� Caixa Ontinyent: pagament d'obres de teatre fòrum per a alumnat de secundària, cessió de la sala de teatre, cessió de la sala per a formació del professorat.

� Regidoria de Cultura, d'Educació i Esports, i Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament d'Ontinyent: pagament d’obres de teatre fòrum per a professorat i famílies, pagament del tècnic de so, cartelleria, materials per a la formació del professorat, col·laboració en gestió de sales i tràmits administratius.

27


� Consell Local de la Joventut d’Ontinyent: pagament de tallers per a joves de secundària.

� Universitat de València, Magisteri, Campus Ontinyent: pagament d’obra de teatre fòrum, cessió de sales per a les primeres jornades de formació de professorat.

� Casal Jaume I Vall d’Albaida: col·laboració en cartelleria.

3) Acció Teatre de l’Oprimit a la Universitat d’Estiu de Ca la Mera

� Aportació de dinamització voluntària del professorat (col·laboració a un espai autogestionat de transformació social).

� Ca la Mera: instal·lacions, projector, altaveus, materials fungibles, etc.

� Casal Jaume I Vall d’Albaida: col·laboració en cartelleria, assessorament i gestió per a assaigs en col·laboració amb Ca la mera.

� Propis participants: autogestió d’activitat.

L’aportació econòmica feta per cada entitat ha estat:

-Consell Local de la Joventut d’Ontinyent: 267,10 €

-Regidoria d'Igualtat: 3.750,50 €

-CRIS: 120 €

-Universitat de València, Campus d'Ontinyent: 1.220 €

-Obra Social Caixa Ontinyent: 2.950 €

-Ajuntament Ontinyent (Regidories d'Educació i de Cultura): 3.300 €

-CEFIRE: 840 €

-CCOO Ensenyament i STEPV: 700 €

El cost total del projecte ha estat 13.147,60 €

28


10 POSSIBILITAT QUE L’EXPERIÈNCIA ES PUGA ADAPTAR O APLICAR A ALTRES ORGANITZACIONS I CONTEXTSEnfocaments innovadors transferibles a altres organitzacions

Nosaltres vam veure emprar les eines que expliquem a continuació i les vam adaptar a les nostres necessitats i pensem que aquestes són transferibles a altres organitzacions.

Projecte Madejas contra la violencia sexista. Va ser l’element inspirador que ens va moure a iniciar l’acció Teixint per la igualtat. Es va establir contacte amb el grup iniciador de la localitat d’Astigarraga i ens vam unir a la idea de fer una bufanda col·lectiva on mentre hom teixia conversava sobre millora social.

Teatre de l’oprimit. Vam veure com entitats com Assemblea de Cooperació per la Pau havia estat emprant-lo com un mitjà de sensibilització cap a la integració social en temes de prevenció de racisme. També hi ha experiències de grups d’apoderament de dones que han patit violències de gènere i que han participat en les Jornades de teatre de l’oprimit de Vila-Real.

La possibilitat perquè puga transferir-se a altres organitzacions és completa. És a dir, que qualsevol entitat que volgués podria llançar-se a portar a terme activitats de teatre de l’oprimit i craftivisme. De fet, cal comentar que inspirats per les accions que vam dur a terme hi va haver més ajuntaments i centres que es van sumar o estan intentant encetar diverses experiències:

� Activitats de teatre fòrum: Ajuntament de Xàtiva i de Bocairent.

� Activitats de craftivisme: associacions de l’Ajuntament d’Agullent i Ajunta-ment de Biar.

� Activitats de teatre de l’oprimit amb joves: activitats per a l’estiu del Consell de la Joventut d’Ontinyent.

� Accions de reivindicació d’inclusió social mitjançant craftivisme: Xarxa de Centres per a la Integració de persones amb Malaltia Mental de la Província de València.

� Formació en teatre de l’oprimit a escoles de professionals del CRIS de Madrid.

� Segona edició de la Universitat d’Estiu de Ca la Mera amb teatre de l’oprimit i tractament d'altres temàtiques de necessitat d’intervenció comunitària: ecologia i educació.

� Interès per formació en teatre de l’oprimit per part de professionals que veuen la necessitat de comptar amb mecanismes dinàmics, participatius, d'apoderament i diferents per a tractar la resolució de conflictes.

� Orientadores escolars, comissions d’igualtat, educadors/es de grups d’entitats socials, grups de diversitat funcional com Criar amb Diversitat.

29


11MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT/ORGANITZACIÓ

Nom: Grup Connectant. Adriana Pastor Granell (antropòloga, facilitadora i acompanyament de processos comunitaris de transformació individual i col·lectiva), Laura Ferre García (psicòloga i professora de Cicles Formatius Professionals), Dolors Sanchis Rivero (professora d'Educació Secundària).

Lloc web: http://resolucioconflictesigualtat.blogspot.com.es/

Adreça: Pare Lluís Colomer, 10. Ontinyent.

Objectius principals: transformació de la societat des de la igualtat-diversitat de gènere; participació comunitària; acompanyament en processos grupals i comunitaris; i assessorament en perspectiva de gènere.

Àmbit de treball: Vall d’Albaida.

30

accÈsits

1PUNT DE PARTIDA. CONTEXT PRECEDENT I IMPULSOR DEL PROJECTEContext, punt de partida, qui està donant també resposta a la situació i què està fent.

Riborquestra neix el 2009 en el marc de la Fundació Ribermúsica adreçada a utilitzar la cultura com a eina de desenvolupament comunitari. Davant la incapacitat de sostenir econòmicament el projecte, la Fundació finalitza l'activitat el juliol de 2012. Malgrat aquest anunci, un grup de professorat i famílies de Riborquestra decideixen tirar endavant amb l'orquestra i per a tal fi creen una associació que de forma desinteressada continua amb el projecte. Finalment, el curs 2013-2014, gràcies a una subvenció municipal i a la col·laboració d'equipaments i entitats veïnes, els professionals poden ser retribuïts i les famílies segueixen voluntàriament portant a terme les tasques de gestió. El setembre de 2014, l'associació demana a Comusitària que sota el suport de les famílies i l'equip de professorat entri a coliderar l'articulació del projecte en totes les seves dimensions.

A data d'avui, Riborquestra és el resultat de la suma d'esforços de les famílies que integren l'associació, Comusitària i altres organismes. S'abasteix de recursos econòmics públics del districte i altres ens. També de les aportacions d'empreses, particulars i dels mateixos membres. A més, compta amb la col·laboració

1er accèsit

Riborquestra

Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: música i desenvolupament comunitari.Entitat/institució: Comusitària.Adreça: Servet, 64 C.P.: 08030 Municipi: BarcelonaTel.: 686 139 619 – 626 623 200 Adreça electrònica: [email protected]àgina web: comusitaria.wix.com/comusitaria comusitaria.wix.com/riborquestra Persona de contacte: Noemí Rubio.Paraules claus: música, territori, cohesió social, democràcia cultural, apoderament.

35

http://comusitaria.wix.com/comusitaria

http://comusitaria.wix.com/riborquestra


d'equipaments i agents del territori com el casal Pou de la Figuera, el casal de joves Palau Alòs, l’Escola Cervantes, l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona o el Centre Cívic Convent de St. Agustí.

En les darreres temporades, Riborquestra ha rebut el reconeixement d'importants institucions en l'àmbit de la cultura i l'educació. La Fundació Carulla l'ha guardonada com una experiència d'èxit en educació en el lleure i des de l'Associació Amigues i Amics de la Unesco de Tortosa, ha rebut el 3r premi Mayor Zaragoza en la categoria social i cultural. A més, ha guanyat la convocatòria de cooperació cultural del CEESC pel programa Generació Play i ha estat seleccionada per participar en el projecte Et toca a tu amb l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya.

2 INTRODUCCIÓ AL PROJECTE Resum: descripció de l’experiència, objectius, estratègia, desenvolupament del projecte, metodologia,

participació dels/de les usuaris/es en el projecte. Amb qui s’ha col·laborat per posar en marxa el

projecte i amb què. Temporalització: inici/final. Període de vigència.

Riborquestra és una orquestra comunitària i intergeneracional ubicada al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona. La finalitat de l'entitat és oferir nous recursos a l'entorn i a les persones que l'habiten mitjançant l'aprenentatge artístic. Riborquestra vol ser una eina que fomenti el creixement personal dels infants i joves i que contribueixi a l'apoderament de la seva comunitat mitjançant l'aprenentatge dels instruments orquestrals i la vinculació amb el territori.

L'orquestra actua com a motor creatiu que potencia els valors del respecte, la

36

Riborquestra

tolerància, l'autonomia, la interdependència així com el compromís i el treball en equip i fomenta una cultura de l'esforç i del mèrit. Partint, doncs, de la idiosincràsia de l'orquestra, es reforça positivament la imatge col·lectiva i s'afavoreix la gestació d'un sentiment d'identitat i d'autoestima entre els integrants i el mateix context. Actualment, Riborquestra compta amb més de noranta infants, joves i adults repartits entre els instruments de corda fregada (violí, viola i violoncel), vent (flauta i clarinet) i cor que regularment realitzen activitats de formació artística, educació emocional i difusió cultural en l'àmbit comunitari.

El projecte parteix d'un model metodològic innovador i inclusiu que esdevé un clar exemple de democratització de la pràctica artística i un instrument de participació ciutadana que contribueix a la generació de noves fórmules de relació entre els membres, les seves famílies i el veïnatge. D'aquesta manera, l'entitat procura generar espais d'interacció i convivència positiva entre persones de diferents bagatges i situacions socioculturalment diverses. En aquest medi complex, Riborquestra és un instrument clau per a la creació d'oportunitats, la cohesió social i l'orientació d'infants i joves envers el futur, gràcies a la capacitació artística, comunicativa i social. A més, Riborquestra és una proposta d'envelliment actiu i creatiu on, a través de la participació cultural, se superen les problemàtiques i desigualtats socials.

Finalment, Riborquestra neix amb el propòsit de fomentar la interculturalitat, la solidaritat i la transformació social per mitjà de la cultura. Per tal de crear un espai de diàleg i de formació artística global en el cor de Ciutat Vella, es crea aquesta orquestra comunitària i intergeneracional sense fronteres que, a partir de la pràctica musical en grup, vol contribuir a millorar la vida de les persones del barri. Des de l'educació musical i emocional, Riborquestra potencia el treball d’habilitats socials, comunicatives i relacionals en favor de les persones i l'entorn que habiten per convertir-lo en un indret més humà i creatiu.


Des d'una metodologia participativa i creativa, es treballen diferents aspectes tec-nicomusicals i de creixement personal perquè independentment de l’edat, bagatge i capacitats de cadascú, es visqui i es tingui un aprenentatge significatiu, funcional i cooperatiu. D'aquesta manera, es pot dir que les actuacions que realitza Riborques-tra estan orientades a l’aprenentatge artístic i l’apoderament dels membres i de la seva comunitat per esdevenir uns ciutadans més lliures, responsables i compro-mesos amb l'entorn. Aquestes actuacions es materialitzen en els següents ítems:

� Activitat setmanal de l’orquestra, organització i realització de concerts i tallers musicals dins i fora del barri.

� Col·laboració amb diferents entitats veïnals i escoles de primària, coope-

37


ració i intercanvis amb projectes si-milars que vetllen per la democràcia cultural mitjançant la creació i for-mació artística.

� Capacitació de l’equip de treball i de les famílies de l’associació a partir de diferents tallers i dinàmiques participatives.

� Voluntariat de joves músics, artistes audiovisuals, educadors socials i altres persones interessades.

� Difusió del projecte en diferents sectors per aconseguir una major visibilitat de Riborquestra i a mode de sensibilització del poder trans-formador de les arts.

En aquest context s'emmarca Riborquestra, que parteix de l'aprenentatge signi-ficatiu, funcional i cooperatiu. L'activitat central es realitza els divendres de les 17:30 a les 19:15 a diferents espais del barri (Escola Cervantes, Associació Cultural Folklòrica de Barcelona, Casal Comunitari Pou de la Figuera, Casal de Joves Palau Alòs, Escola Pere Vila, Centre Cívic Convent de Sant Agustí) on s'imparteixen les classes d'instrument en grups reduïts (entre 8 i 15 persones), tallers puntuals de stepping per a joves o de construcció d'equips (team building) amb percussió corpo-ral i l'assaig del cor i d'orquestra on convergeixen els instruments de corda fregada (violins, violes i violoncels) i els de vent fusta (flautes i clarinets).


L'objectiu principal de Riborquestra és oferir nous recursos per abordar les realitats de l'entorn d’infants i joves del districte de Ciutat Vella per mitjà de la capacitació artística i l'apoderament personal a fi i efecte de generar una societat més activa, crítica i creativa que contribueixi en el desenvolupament i projecció del territori.

Tenint aquesta premissa a l'horitzó, participa regularment en programes organitzats per altres institucions o bé genera les pròpies iniciatives que inclouen agents i entitats diverses que enriqueixen la mirada de la pròpia. És un desig de crear un espai de reflexió i de treball conjunt que enforteixi la cohesió del grup i fomenti l'intercanvi d'experiències.

Apoderament juvenil. Una de les línies prioritàries del projecte és fomentar

38

Riborquestra

l'autoconeixement i el desenvolupament d'habilitats de lideratge artístic i comunitari entre els membres joves de l'orquestra. El resultat d’aquesta experiència va donar a llum el programa Generació Play.

Participació ciutadana. L'essència de Riborquestra és la naturalesa comunitària i participativa. D'aquí l'estímul de l'entitat per dinamitzar accions d'impacte local i per col·laborar amb propostes externes. Alguns exemples en són la col·laboració amb el projecte Ciutat Beta o la performance de l’artista Michelangelo Pistoletto Terzo Paradiso.

Voluntariat. Riborquestra reconeix la importància del voluntariat com un agent clau en la transformació social a partir del bé comú i per aquesta raó treballa perquè persones, institucions i empreses alienes es vinculin activament a l'entitat.


Riborquestra neix a la recerca de nous espais pedagògics que complementen el sistema educatiu artístic formal per passar d'un model basat en formes monolítiques i convertir-se en un procés que parteix de llenguatges múltiples, en què es viu l'aprenentatge des de l'experimentació i la participació activa i creativa. L'entitat treballa per crear situacions horitzontals, cooperatives i democràtiques que permeten incrementar la implicació dels membres en tots els processos. Aquesta horitzontalitat neix d'una forma orgànica a partir de la pedagogia musical en grup, les assemblees de treball, les trobades periòdiques amb els equips del projecte i a partir de les accions col·laboratives amb altres agents del territori. En els processos de desenvolupament d'habilitats tècniques, l'equip motor del projecte actua com a acompanyant, i es creen espais educatius on els músics de l'orquestra opinen i proposen a partir de la facilitació de l'artista.

Un dels elements d'innovació del projecte és també l'apoderament: el projecte té el desig d'impulsar microrevolucions que penetrin en el sistema per fomentar la construcció d'una ciutadania capaç de generar el seu propi cos de coneixement. Per aquest motiu, Riborquestra recupera la importància de treballar l'invisible i el sensible des de l'aprenentatge musical i des del desenvolupament personal i comunitari. Els processos d'aprenentatge que es donen afavoreixen el canvi positiu del comportament dels participants, generen consciència personal i contextual, i accentuen la possibilitat de transformació individual i comunitària. En constant diàleg amb el territori, els membres de Riborquestra es posicionen en rols de ciutadans actius i no com uns mers espectadors de la vida cultural i dinamització territorial de la realitat que els envolta. En aquest sentit, es treballa també per expandir la repercussió del projecte i convertir els equipaments i espais públics en llocs habitats, espais de trobada.

D'una banda, Riborquestra pren la creativitat i els llenguatges artístics com la

39


columna que vertebra tots els processos del projecte. Un dels eixos és la creativitat personal, la capacitat de qüestionar de manera crítica la pròpia realitat i crear eines per projectar horitzons possibles. D'altra banda, es treballa la creativitat com una forma de modular les circumstàncies i els conflictes quotidians per generar solucions alternatives i en sintonia amb les capacitats que els participants tenen en l'actualitat. El tercer eix fa referència a la innovació metodològica i de producte artístic, on es creen nous reptes i motivacions per concebre les pròpies capacitats des d'una visió positiva i multidimensional que permet crear quelcom significatiu i singular

6 VALORACIÓ GENERALPunts forts (fortaleses i oportunitats), punts febles (febleses i amenaces).

Les activitats socioartístiques que realitza estan desterritorialitzades pel barri i per tant l'àmbit d'acció va des de la col·laboració amb l'Associació Cultural Folklòrica de Barcelona, passant per la dinamització del casal del Pou de la Figuera fins la cooperació amb les escoles públiques Cervantes i Pere Vila, el casal de joves Palau Alòs o el Centre Cívic Convent de Sant Agustí.

L'entitat té com a fi l'intercanvi d'experiències i l'enriquiment mutu amb projectes similars i complementaris. Per això, treballa donant la mà a l'associació Comusitària per millorar l'articulació del seu plantejament. D’aquest partenariat han sorgit experiències d’èxit com el programa Generació Play -que ha comptat amb el suport del CEESC- o bé Periplus en Concert realitzat al costat del projecte 4Cordes de Musicop. Atesa la idiosincràsia del treball en xarxa que caracteritza l’entitat, Riborquestra també participa periòdicament en projectes de dinamització ciutadana.

Des de la convicció que la cultura i l’educació són un bé de ple dret per a tota la ciutadania, Riborquestra ha creat una metodologia pròpia: inclusiva per tots els ritmes d’aprenentatge; creativa per alimentar la imaginació i la llibertat dels membres i participativa per escoltar i incorporar les aportacions de tothom. Totes les accions promogudes per l’entitat es conformen a partir del triangle equip de professorat / famílies (nens i nenes, joves, adults) / territori, fet que enforteix els vincles de la vida familiar i la comunitat d’una forma real, i per tant totes les motivacions i desitjos dels diferents actors són recollides.

Un altre aspecte important és que en un mateix espai, en un mateix moment es posen en marxa motors d’aprenentatge que eduquen tant a nens i nenes, joves i persones adultes, alhora que es genera un intercanvi constant entre aquests participants i l’equip de professorat que també esdevenen protagonistes del seu propi desenvolupament i contribueixen al desenvolupament comunitari.

Finalment, Riborquestra és un espai de col·laboració entre músics, educadors, psi-còlegs, artistes, gestors, antropòlegs i sociòlegs que genera connexions, compro-

40

Riborquestra

mís, reflexió, creativitat i llibertat expressiva. Un espai on es construeixen mirades diverses, on tothom hi té cabuda i on cada persona que n’és part dibuixa possibili-tats, obertura i emoció.

7 SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓResultats, objectius acomplerts.

Per a garantir el bon funcionament del projecte, Riborquestra posa en funcionament un cercle de millora per avaluar que les expectatives, necessitats i interessos de la proposta concordin amb la realitat i els seus efectes més intangibles. D'aquesta manera, verifica que en el conjunt del projecte es donen els següents resultats:

1-Articulació d'una línia de lideratge artístic i acompanyament educatiu entre els integrants.

2-Creació d'un espai de reflexió personal i foment de l'esperit crític per con-tribuir positivament al creixement i cohesió del grup mitjançant accions de cooperació i intercanvi d'experiències.

3-Participació equitativa de joves en risc d’exclusió social així com visibilització de la seva veu pròpia mitjançant un procés de creació musical comunitària que reforci l’autoconfiança i la identitat col·lectiva.

4-Millora de la percepció i projecció del barri a través de la participació en con-certs d’estàndards professionals i altres activitats de difusió artística.

5-Desplegament d'un programa de voluntariat i acollida d'estudiants en pràc-tiques.

41


6-Consolidació del nombre de participants i creació d'una xarxa estable d'agents que dóna suport al projecte.

Finalment, des de l'experiència es considera que la música és una font inexorable de creixement personal i de l'entorn. De fet, l'activitat setmanal que duu a terme ininterrompuda des què va néixer el 2009 constata que l'acumulació cultural i l'experiència estètica són generadores de pensament i que des d'aquest posicionament, la societat es torna més exigent i capacitada per reformular la pròpia realitat. És així com molts infants i joves, i també les seves famílies senten que Riborquestra els pertany i que des d'un violí o un clarinet poden millorar el (seu) món. És així com la cultura i l'educació es converteix en un bé de ple dret per a tota la ciutadania.


Les activitats que duu a terme Riborquestra s'adrecen al conjunt de veïns del barri Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i donen prioritat a població en risc d'exclusió

social, especialment a famílies nouvingudes que viuen situacions de vulnerabilitat. Actualment, el projecte s'ha sobredimensionat i acull persones d'altres punts de la ciutat i de l'àrea metropolitana com Sabadell, Rubí o Mataró.

Els participants directes del projecte són infants i adolescents d'entre 7 a 25 anys per bé que la base social de l'orquestra s'ha ampliat i compta amb persones adultes de 30 a 60 anys aproximadament. Així mateix, el paper de les famílies és rellevant en l'articulació del projecte i en aquest sentit la seva atenció és també un dels eixos destacables de la proposta. Partint del treball en xarxa, Riborquestra considera també com a destinatari els agents i entitats del barri amb els qui coopera d'una forma horitzontal i permanent.

El projecte s’estructura en quatre nivells de participació: en primer

42

Riborquestra

lloc, la definició recau en mans de l'equip motor encapçalat per Comusitària. Pel que fa a la informació, captació i diagnosi, compta amb l'equip de coordinació i la implicació dels beneficiaris adults més la complicitat d’adolescents i joves. La comunitat educativa, el teixit associatiu i les famílies també participen intensament en aquest aspecte. Referent al nivell de participació activa, es dóna un alt grau de coresponsabilitat i es genera entre els diferents equips de treball i tots els destinataris directes. Quant a l’avaluació i a la implementació dels processos de millora, la junta de l'associació, el professorat i els agents de les entitats col·laboradores tenen un rol molt actiu. Així parlen del projecte alguns dels membres: Per mi la Riborquestra és... d’Irene Olmos i Música, territori i cohesió social de Dèlia Serra.

9 FINANÇAMENT DE L’ACTUACIÓFonts de finançament, recursos materials i humans, cost

En els darrers anys, l’entitat ha fet necessari ampliar els recursos humans i actualment compta amb nou professors d’instrument. Paral·lelament, s’han sumat a la iniciativa tres joves músics o educadors i educadores socials en formació que a mode de voluntariat o en qualitat d'estudiants en pràctiques donen suport als professionals dins l’aula.

La vocació és fer accessible la pràctica artística a tothom en condicions d’igualtat. Per aquesta raó se cedeix de forma gratuïta un instrument a cadascun dels integrants de l’orquestra. La compra i manteniment d’aquests instruments suposa una de les despeses més importants de l’associació.

L’associació rep el suport de l'administració pública mitjançant la signatura d’un conveni, i també del teixit associatiu del barri, d'entitats bancàries, d’empreses privades i de particulars que aporten part del capital que fa possible el projecte així com d’altres iniciatives puntuals que el fan créixer. Aquest suport es fa palès amb la cessió d’espais que fan entitats com l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, el Casal de Barri Pou de la Figuera, l’Escola de primària Cervantes, el Casal de Joves Palau Alòs i el Centre Cívic Convent de Sant Agustí principalment.


Des de la convicció que la cultura i l’educació són un bé de ple dret per a tota la ciutadania, Riborquestra ha creat una metodologia pròpia i replicable alhora: inclusiva per tots els ritmes d’aprenentatge; creativa per alimentar la imaginació

43


i la llibertat dels membres i participativa per escoltar i incorporar les aportacions de tothom. Totes les accions promogudes per l’entitat es conformen a partir del triangle equip de professorat - famílies (nens i nenes, joves, adults) - territori, fet que enforteix els vincles de la vida familiar i en la comunitat d’una forma real i per tant totes les motivacions i desitjos dels diferents actors són recollides. Així, l’enfocament metodològic és un dels factors transferibles a tot tipus de context, especialment en l’àmbit escolar i veïnal però també en grups de treballs o fins i tot empreses. L'èxit d'aquest resideix en la confecció d’equips professionals híbrids, amb perfils complementaris que estan en formació permanent i en la idiosincràsia de sumar les diferents mirades que aporten els professionals, el voluntariat i els estudiants en pràctiques.

Un altre aspecte important és el treball en xarxa que més enllà de la cessió d’espais es converteix en un intercanvi constant d’experiències, recursos, tutoritzacions, projectes de dinamització, etcètera. Finalment, un dels factors d’innovació que es pot aplicar a altres organitzacions és l’estructuració del projecte en quatre nivells de la participació: en primer lloc, la definició i orientació del projecte recau en mans de l'equip motor encapçalat per Comusitària. Pel que fa a la informació, captació i diagnosi, es compta amb l'equip de coordinació i la implicació dels beneficiaris adults a més de la complicitat d’adolescents i joves. La comunitat educativa, el teixit associatiu i les famílies també participen intensament en aquest aspecte mitjançant les assemblees. Referent al nivell de participació activa, es dóna un alt grau de coresponsabilitat i es genera entre els diferents equips de treball més tots els músics de l’orquestra. Per acabar, quant a l’avaluació i a la implementació dels processos de millora, la junta de l'associació, els professionals i els agents de les entitats col·laboradores tenen un rol molt actiu.

44

Riborquestra


Nom: Riborquestra . Adreça: Pou de la Figuera, 15 Baixos. Barcelona.Tel. : 686 139 619Objectius principals:

� Possibilitar l’accés a la pràctica musical a infants, a joves i a les seves famílies a través d’activitats artisticosocials participatives.

� Contribuir a la formació integral d’infants, de joves i d'adults des de la for-mació ètica i estètica.

� Dinamitzar culturalment el territori des d’una mirada inclusiva i oberta a la cooperació i el treball en xarxa.

� Potenciar l'autoafirmació dels integrants de Riborquestra i enfortir l'autoestima i el sentiment de pertinença.

� Crear espais de diàleg i convivència entre persones de diferents procedèn-cies i condicions socioeconòmiques del barri.

Àmbit de treball: Barcelona.

45

1PUNT DE PARTIDA. CONTEXT PRECEDENT I IMPULSOR DEL PROJECTEContext, punt de partida, qui està donant també resposta a eixa situació i què està fent.

Espacio Matrioska naix com una resposta i una alternativa al circuit artístic i cultural actual de les ciutats. Alguns companys i companyes de belles arts, després d'acabar la carrera i a la recerca d'un espai per a crear, ens trobem amb la possibilitat d'habilitar un local abandonat a la menuda localitat d'Ourense d'Os Blancos. Una vegada allí, Espacio Matrioska comença a plantejar un full de ruta, mitjançant el qual no només pretén habilitar aquest espai sinó crear una associació que promoga el dinamisme cultural i artístic a zones rurals i l'intercanvi entre aquestes i les ciutats; i que funcione com una alternativa a l'hegemonia artística actual formada per galeries i centres culturals que treballen a les ciutats d'una manera hermètica i endogàmica. S'han tingut com a referents a diferents associacions com el centre Dados Negros o el projecte Campo Adentro i s'han buscat estratègies amb la influència d'espais i projectes com Matadero Madrid o el CSO La Tabacalera, a més de les trajectòries personals de cadascú, més o menys vinculades a espais culturals i artístics.

Espacio Matrioska

Espacio Matrioska (Festival Reina Loba, Certamen de pintura

mural i Ven, Nútrete e Voa).

Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: desenvolupament cultural

al medi rural i a altres àmbits.

Entitat/institució: Espacio Matrioska.

Adreça: Jose Luis Baltar s/n C.P.: 32634

Municipi: Os Blancos Tel.: 609 001 872

Adreça electrònica: [email protected]

Lloc web: www.espaciomatrioska.com

Persona de contacte: Jesús García.

Paraules claus: cultura, art rural, comunitat alternativa.

2n accèsit

47


2 INTRODUCCIÓ AL PROJECTEResum: descripció de l’experiència, objectius, estratègia, desenvolupament del projecte, metodologia,

participació dels/de les usuaris/es en el projecte. Amb qui s’ha col·laborat per posar en marxa el

projecte i amb què. Temporalització: inici/final. Període de vigència.

El plantejament principal de l'associació i col·lectiu és promoure la cultura i les pràctiques artístiques contemporànies al medi rural, i fer de pont entre el camp i les ciutats. Es defineixen com una alternativa als espais i dinàmiques convencionals que busca crear moviment d'intercanvi cultural que integre aspectes de la realitat artística actual i del medi rural i que explora i facilita l'expressió artística en qualsevol de les seues formes, i dóna veu i possibilitats al nou jovent creador. La comprensió i l'aprenentatge de l'entorn i el context és fonamental, així com la vinculació amb altres projectes i propostes, per tal de crear una xarxa de relacions àmplia i diversa.

El projecte naix el 2014 i, des d'aleshores, s'ha anat definint i construint fins el que és ara en l'actualitat. De dins a fora, Espacio Matrioska treballa a Os Blancos, Galícia, una població menuda i rural al sud d'Ourense. En aquest lloc, el local Matrioska és el centre d'operacions. És un espai en procés de recuperació, multidisciplinari i obert que acull la gran part de projectes que desenvolupa el col·lectiu, com ara el programa de residències per artistes, l'escola artística d'estiu per a infants de la comarca, trobades populars, etc., i que és, a més a més, el taller i l'espai de creació dels integrants del col·lectiu.

48

Espacio Matrioska

A nivell provincial, Espacio Matrioska promou altres projectes com Ven, Nútrete e Voa que impulsa experiències didàctiques per a infants a través de la pintura mural; o el Certamen de pintura mural, que ofereix la possibilitat als joves artistes de treballar l'obra mural a espais públics.La intenció de l'associació és, tot mantenint l'epicentre a Os Blancos, descentralit-zar i estendre l'activitat a tot el territori per tal de crear noves xarxes. De fet, hem realitzat projectes a Madrid i integrants del col·lectiu han desenvolupat projectes satèl·lit que han arribat a l'Índia -Ka Project- o a Cuba -CRUA-.La major part de l'activitat física al local Matrioska es realitza entre els mesos d'abril a octubre, ja que la situació actual des del punt de vista de la infraestructura n'impossibilita la utilització durant els mesos de fred i ens veiem obligats a explorar altres formats per a la resta de l'any.


El principal recurs amb què compta el col·lectiu és l'homogeneïtat de les persones que el formen. Encara que totes provenen de l'entorn de les belles arts, les catorze persones que integren Espacio Matrioska tenen maneres diferents de fer i entendre, la qual cosa aporta diversos punts de vista al procediment de l'associació, ja que entenen la creativitat com un dels seus principals mitjans.

El local Matrioska -un gran edifici abandonat i cedit per l'ajuntament d'Os Blancos- és un dels recursos que articula l'activitat de l'associació. Tot esperant aconseguir la manera de reformar-lo i acabar les obres, és un ampli espai multidisciplinari que es pot fer servir en els mesos càlids de l'any.

De la mateixa manera, la comprensió i l'anàlisi del context i el teixit social és un dels mitjans principals que permet crear i proposar activitats relacionades amb l'entorn.


Espacio Matrioska promou una manera de treballar i d'actuar diferent. D'una banda, pretén crear un vincle entre art i vida per tal de difuminar la frontera entre el projecte professional i vital. D'aquesta manera, es treballa en el projecte de comunitat i col·lectivitat, on tots els membres integrants aporten al comú.D'una altra banda, el full de ruta esmentat ve marcat per una manera d'actuar diferent en l'àmbit artístic i cultural. Apropa les pràctiques artístiques contemporànies al

49


medi rural i s'amara d'aquest; ofereix possibilitats, mitjançant diversos projectes, a joves creadors i creadores, artistes, músics, etc., i concep el context com un aspecte fonamental per a desenvolupar i dur a terme propostes, tant al medi rural com a l'urbà i per tant crea retroalimentació i situa el medi rural en un context idoni i necessari per a la creació artística i cultural.

Projectes concrets, com les residències per artistes, que faciliten la possibilitat a aquests de desenvolupar les pròpies propostes al medi rural. D'aquesta manera, creadors i creadores s'ameren de la realitat d'aquest entorn i de les possibilitats que ofereix i, alhora, la comunitat rural rep i experimenta noves propostes d'art contemporani.

Un altre projecte, el Festival Reina Loba, és un dels pocs festivals gratuïts a una localitat menuda i rural que aposta per vincular art i música, i ho fa des d'una perspectiva de respecte a l'entorn i un plantejament ecologista.

5 INTEGRACIÓ I APLICACIÓ DE LAS BONES PRÀCTIQUES EN EL PROCÉS DE TREBALL

Com ja hem esmentat, entre els principis fonamentals dels plantejaments de projectes i activitats d'Espacio Matrioska, figura l'anàlisi, la comprensió i l'elaboració dels projectes atès el context i les necessitats.

50

Espacio Matrioska

D'aquesta manera, intentem treballar d'una manera horitzontal i col·laborativa. Un bon exemple n'és, el Festival Reina Loba, un dels principals projectes que abans de començar a treballar en una nova edició, reunim obertament el poble per a conèixer les opinions, propostes, consells i interessos que tenen.

L'horitzontalitat és part fonamental del col·lectiu ja que treballa de manera assem-bleària i crea comissions responsables de tasques concretes.

6 VALORACIÓ GENERALPunts forts (fortaleses i oportunitats), punts dèbils (debilitats i amenaces).

Les principals fortaleses de què disposa Espacio Matrioska són l'originalitat de la proposta, la innovació que suposa iniciar i apostar per un projecte d'aquestes característiques en un entorn rural, l'heterogeneïtat de l'equip i la qualitat dels projectes, que es consoliden com una alternativa als circuits hegemònics culturals, que creen teixit social, que parteixen del propi context i que proposen noves maneres de fer i treballar.

Destaquem també, l'interès i l'esforç del col·lectiu per treballar amb altres col·lectius, associacions, propostes o iniciatives i de crear xarxa i visibilitzar alternatives culturals, així com de donar veu i possibilitats al nou jovent creador.

Alguns dels punts febles són la situació actual del local Matrioska, un edifici públic abandonat fa més de dotze anys que en ser cedit al col·lectiu aquest ha reformat poc a poc, encara que segueix tenint seriosos problemes d'obra major, principalment pel que fa a l'aïllament i la pavimentació, la qual cosa impossibilita que siga usat en els mesos freds de l'any i també dificulta un calendari de treball anual a Os Blancos. D'altra banda, aquesta situació els obliga -i anima- a buscar i crear altres vies i formes de treball durant aquests mesos.

7 SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓ

Poc a poc, Espacio Matrioska va consolidant-se com un referent pel que fa a gestió cultural en el medi rural. Les activitats i projectes que el col·lectiu duu a terme, creixen en popularitat i demanda: les residències per artistes, el Festival Reina Loba, invitacions a trobades i ponències ...).

A la localitat Os Blancos, el col·lectiu ja forma part del dia a dia dels habitants. La relació amb ells i elles és directa i propera, i acullen les propostes i hi participen de manera activa.

51


De fet, l'activitat que realitza el col·lectiu ja ha possibilitat dues edicions del Festival Reina Loba, de gran èxit d'assistència, en què ha donat veu a bandes joves, ha promogut una trobada artesanal, tallers i activitats artístiques i de plantejament ecològic.

En dos anys, més de vint artistes i col·lectius ja han passat per Os Blancos per desenvolupar els seus projectes i propostes artístiques en un entorn rural, mitjançant el programa obert de residències d'estiu per a creadors i creadores.

El col·lectiu segueix en ple procés d'evolució, continua analitzant les maneres de treballar i organitzar-se que té, així com proposant i promovent nous projectes, generant alternatives culturals reals i donant veu.


https://www.facebook.com/espaciomatrioska

9 FINANÇAMENT DE L'ACTUACIÓFonts de finançament, recursos materials i humans, cost

Actualment el projecte es finança gràcies als integrants, que són els que busquen la manera de fer-lo viable.

Projectes concrets, com el Festival Reina Loba o el Certamen de pintura mural a Xinzo de Limia, han estat en part finançats per la Deputacion de Ourense. En el cas concret del Festival Reina Loba, aquest projecte va ser també possible gràcies a campanyes de finançament col·lectiu (crowdfunding).

El campament d'estiu Matrioska va comptar amb una quota d'inscripció insignificant, en concepte de materials.

El local Matrioska és un edifici propietat del Concello d'Os Blancos cedit a l'associació. Totes les millores que s'han fet a l'edifici han estat obra del col·lectiu, gràcies a hores de treball, reciclatge, etc.

52

Espacio Matrioska


Una de les principals inquietuds d'Espacio Matrioska és que igual que el col·lectiu aprèn i s'amera d'altres iniciatives, també vol servir per visibilitzar la possibilitat que grups de persones afins promoguen i duguen a terme iniciatives culturals i organitzatives pròpies. Principalment, el col·lectiu pretén crear consciència de la importància d'apropar les pràctiques artístiques contemporànies al medi rural i sobre la factibilitat de fer-ho actualment, en un context rural en procés de despoblament i amb moltes infraestructures sense cap ús.

Un grup afí al col·lectiu, i arran de la visita de la proposta a Os Blancos, ha creat la seua pròpia associació cultural amb seu a Tenerife, Uve de Vida.


Nom: Espacio Matrioska.

Adreça: Jose Luís Baltar s/n, Os Blancos, Ourense.

Tel. : 609 001 872

Objectius principals: promoure iniciatives culturals i apropar les pràctiques artístiques contemporànies al medi rural, tot absorbint d'aquest, i fent de nexe entre camp i ciutat.

Àmbit de treball: Os Blancos.

53

1 PUNT DE PARTIDA. CONTEXT PRECEDENT I IMPULSOR DEL PROJECTEContext, punt de partida, qui està donant també resposta a eixa situació i què està fent.

L'associació La Cosecha Producción Audiovisual naix inspirant-se en l'experiència adquirida durant la col·laboració amb “Caravana Documental”, un projecte iniciat l'any 2003 per l’ Asociación Cultural Documental Peruano-Docuperu que té com a objectiu fomentar l'ús del documental com una forma de narració i expressió diferent generadora de reflexió crítica, anàlisi i producció de coneixements. Així, La Cosecha cerca així mateix democratitzar l'art i les eines audiovisuals posant-les a l'abast de totes les persones mitjançant tallers participatius, usant el gènere del documental per a crear espais de reflexió i discussió a través dels quals desenvolupar competències educatives, culturals i artístiques. Un exemple d'açò és Voces propias. Taller de vídeo participativo comunitario La voz de Amaltea, projecte que sorgeix amb l'objectiu de debatre sobre conceptes com són la desigualtat, la diversitat, la inclusió, la transformació social, la memòria i la identitat.

Voces propias. Taller de vídeo participativo comunitario La voz de AmalteaÀrea temàtica/àmbit de l’activitat: audiovisuals, taller de realització

documental participatiu.

Entitat/institució: La Cosecha Producción Audiovisual.

Adreça: San Bartolomé, 37 C.P.: 46110 Municipi: Godella, València

Tel: 692 906 526 - 685 320 465

Adreça electrònica: [email protected]

Pàgina web: www.lacosechaweb.com

Persona de contacte: Alba Pascual Benlloch, Carlos Daniel Gomero

Correa.

Paraules claus: cultura viva, participació, convivència, transformació social,

descentralització, apoderament, expressió.

3er accèsit

55


2 INTRODUCCIÓ AL PROJECTEResum: descripció de l'experiència, els objectius, l’estratègia, el desenvolupament del projecte, la metodologia, i la participació dels usuaris i usuàries en el projecte. Amb qui s'ha col·laborat a fi d’engegar el projecte i amb què. Temporalització: inici/final. Període de vigència.

Voces propias és un taller de vídeo participatiu que permet acostar els joves participants en la producció de noves plataformes mediàtiques, mostrant que aquestes poden usar-se com a eines artístiques, de treball i d'expressió amb les quals transmetre inquietuds i problemàtiques pròpies del seu context.

Considerant que els mass media invisibilitzen gran part de la població, es treballa per a desenvolupar una cultura audiovisual comunitària independent en la multiculturalitat, en la qual té cabuda la lluita contra els estereotips. Els participants de Voces propias són xiquets, xiquetes i joves de l' Asociación Amaltea, entitat sense ànim de lucre que s'autodefineix com una “associació de dones solidàries, feministes i progressistes nascuda per a comprometre's per la igualtat en el nostre país i allà on aquesta falte.” Mitjançant el suport audiovisual es dóna lloc a la creació, difonent amb açò noves històries amb altres formes d'expressió que donen prioritat als seus propis actors, als seus barris i les seues realitats socials.

El taller està dividit en quatre parts:

- 1º Dedicada a mostrar com La Cosecha entén i crea documentals visionant propostes i projectes de vídeo participatiu realitzats en diferents llocs del món. S'introdueixen nocions bàsiques de llenguatge audiovisual i el Break Dance com una manera de treballar l'expressió a través del cos.

- 2º Dedicada a l'organització d'equips i l'engegada d'exercicis audiovisuals per a ser produïts i discutits en grup.

- 3º Dedicada a posar en comú i seleccionar en consens els temes a treballar; repartir les diferents funcions (que posteriorment anirien rotant) per a dur a terme la producció del documental. Engegada d'un blog en el qual pujar fotos i vídeos durant el rodatge.

- 4º Dedicada a les jornades de rodatge (producció), edició (postproducció) i difusió. Enregistrament d'entrevistes i registre d'espais amb la participació d'educadors i educadores, voluntaris en el projecte; realització de cartelleria; enregistrament dels arxius àudios, veus en off i de la banda sonora original.

56

Voces propias


Recursos Humans:

� Dos realitzadors de La Cosecha (també assessors dels projectes documentals que van acompanyar tot el procés de creació dels vídeos).

� Educadors i voluntaris/as d’Amaltea que van acompanyar i van participar del procés adquirint les tècniques de desenvolupament del taller així com el fet de compartir des de la mateixa posició de rols que els joves. A més del suport necessari en la logística del taller.

� Participants del taller: 15 joves i xiquets i xiquetes de l'Asociación Amaltea.

Recursos materials:

� Espai on realitzar els tallers, cedit per l'Asociación Amaltea.

� Taules, cadires, llapis i papers.

� Projector, pantalla, ordinador i altaveus.

� Equip tècnic professional: Dos trípodes, dues càmeres, dos equips d'enregistrament de so, dues illes d'edició.

� Material d'oficina (fotocòpies, dvd's, disc dur, etc).

57



A la Comunitat Valenciana no existeixen molts projectes de vídeo participatiu comunitari amb la metodologia que usa La Cosecha Producción Audiovisual, un model de treball que compta amb l'experiència adquirida en els projectes realitzats a Amèrica Llatina i que s'adapta al seu nou context, el valencià.

Voces propias posa l'accent en el procés, els documentals són el resultat de tot un treball d'exploració interna, de consens en grup, de revisió dels seus contextos, de discussió i reflexió, d'apoderament, de coneixements i reconeixements propis i del grup en col·laboració amb l'Asociación Amaltea. Tots els participants del taller són els creadors dels seus propis projectes, La Cosecha només facilita les eines per a poder fer-ho. La clau és que els assessors dels grups aprenen en igual mesura dels participants, donant lloc a un intercanvi de coneixements i experiències.

58

Voces propias


Es proposa utilitzar el mitjà audiovisual i les tecnologies al nostre abast com a eines de desenvolupament i rescat de les memòries individuals i col·lectives. Es treballa especialment amb el gènere documental, perquè un país sense cinema documental, és com una família sense un àlbum de fotos i perquè és necessària en la nostra actualitat una alfabetització audiovisual.

Creiem que mitjançant el treball amb els diferents suports tecnològics es poden crear espais de reflexió de la memòria col·lectiva, de rescat de la identitat individual i grupal, d'expressió cultural en diverses formes. Treballar en temes socials és una activitat necessària perquè les i els ciutadans posseeixen un patrimoni oral que mereix ser registrat, per a no perdre-ho i perquè ens recorde el que som.


Considerem positiva la posició de responsabilitat que han adquirit cadascun dels participants en el moment d'exercir el seu treball exercint cadascun dels diferents rols.Participar en Voces propias ha requerit un esforç que mereix reconeixement, ja que han compartit les seues opinions i històries personals. D'altra banda considerem que ha sigut una aportació positiva per a ells veure's projectats en una pantalla gran i participar en la presa de decisions importants.

La difusió en diferents mitjans de comunicació com a Radio Klara, els ha donat l'oportunitat de parlar sobre si mateixos i sobre els seus projectes, els va apoderar i els va generar major autonomia.

Els punts febles han estat relacionats amb la distància entre un taller i un altre. Considerem que, treballant amb xiquets i joves, sempre és més convenient quan les sessions estan més concentrades. Mes la decisió de l'organització de les sessions respon en última instància a la disponibilitat dels participants.

Per a La Cosecha ha servit d'aprenentatge treballar amb joves d'edats diverses i situacions personals complexes. Si ben el poc temps compartit ha ocasionat que la confiança cap als assessors fóra més lenta, al final es va aconseguir eixa complicitat desitjada reflectint-la en el treball final.

59


7 SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTUACIÓResultats, objectius compliments.

Amb cada grup, les educadores i voluntaris que han participat i acompanyat el procés, es va realitzar una avaluació sobre l'experiència de Voces propias. Aquesta avaluació cercava conèixer els coneixements adquirits però centrant-se en els treballs de reconeixement, apoderament, processos de consens i grau de satisfacció que s'han aconseguit amb l'experiència.

Voces propias té una repercussió a llarg termini, ja que els productes audiovisuals generats tenen difusió contínua en diferents mitjans i xarxes socials.

8 MÉS REFERENCIES SOBRE EL PROJECTE

www.facebook.com/lacosechapv

http://lavozdeamaltea.tumblr.com

"Yo soy Amaltea". Curtmetratge. Documental.https://vimeo.com/170400967

"Skatea Velluters". Curtmetratge. Documental.https://vimeo.com/171515041

60

Voces propias

9 FINANÇAMENT DE L’ACTUACIÓFonts de finançament, recursos materials i humans, cost.

La producció inclou:

� Coordinació i reunions amb La Asociación Amaltea durant la realització dels tallers.

� 2 realitzadors/assessors de La Cosecha encarregats del taller de vídeo participatiu.

� Enregistrament en les diferents localitzacions fóra dels horaris establits per al taller.

� Postproducció final.

� Equip tècnic professional (càmeres, equips de so, trípodes, illes d'edició, etc.).

� Mobilitat.

� Vídeos documentals en digital o físic (DVD - Disc dur) Full HD.

� Curaduria de les projeccions.

� Videoteca documental que es queda en l'Asociación Amaltea per a futurs usos dels xics i xiques de l'Associació.

� Acompanyament de tot el procés del taller de realització audiovisual.

Pressupost:

Equip tècnic

� Càmeres: 2 Càmeres digitals (Cànon EOS 5D MARK III Full frame), Lents i accessoris.

� Equip de so: Zoom H4N Gravadora d'àudio digital professional, Lavalier Sony, Unidireccional Rode per a DSLR.

� Illes d'edició: 2 Apple Macbook Pro.

� Trípodes: 2 Benro Capçal S4, Slider Deslizador de càmera.

� Cableria i accessoris: Targetes de memòria, disc dur, Dvd's, etc.

Uns altres

� Mobilitat, Producció, imprevists, oficina (Internet, telèfon, fotocòpies, etc).

Salaris

� Dos realitzadors de La Cosecha Producción Audiovisual:

61


-Encarregats del taller de vídeo participatiu i assessors de projectes.

-Tècnics (Enregistrament, postproducció, difusió).

-Curaduría de projeccions.

TOTAL: 2. 650 €

10 POSSIBILITAT QUE L’EXPERIÈNCIA ES PUGA ADAPTAR O APLICAR A ALTRES ORGANITZACIONS I CONTEXTSEnfocaments innovadors transferibles a altres organitzacions.

La Cosecha ha adaptat el model de treball de Voces propias amb altres organitzacions i col·lectius com d'Asociación Intercultural Candombe, Orriols Conviu, Fira Alternativa de València, Escuela Meme de Benimaclet, CEAR València, Entre Iguales, adaptant-se a les demandes dels barris i/o participants.

62

Voces propias

11INFORMACIÓ SOBRE L’ENTITAT/ORGANITZACIÓ

Nom: La Cosecha Producción Audiovisual.

Direcció: San Bartolomé 37, Godella, València.

Tel. 692 906 526 - 685 320 465

Objectius principals: La Cosecha usa el documental com a eina per a donar veu als qui necessiten parlar, per a denunciar, difondre i compartir històries. Tracten la memòria, infància, gènere, ecologia i medi ambient, educació, drets humans, migració, històries personals. La seua missió és documentar, promoure, realitzar i difondre processos i productes documentals com a eines d'expressió, apoderament i canvi per al desenvolupament de la societat.

Parteixen de la premissa que l'audiovisual és un dret de totes les persones, de tots els ciutadans i ciutadanes. Creuen que mitjançant l'audiovisual, es poden generar espais de reflexió i discussió del nostre entorn, usant-ho com una eina de desenvolupament a través de components educatius, culturals i artístics.

Els seus objectius són visibilitzar les inquietuds oposades en els participants, produir diferents vídeos de qualitat per a ser posteriorment difosos i acostar al participant a la producció de noves formes d'ús de l'audiovisual.

Àmbit de treball: Comunitat Valenciana i Perú.

Nom: Associació Amaltea.

Direcció: Escuelas Pías, 2 Baix, València.

Tel: 963 924 316

Objectius principals: Amaltea és una associació sense ànim de Lucre dedicada a la promoció integral de la persona, preferentment xiquets i joves del barri de Velluters de València. Pretén crear una alternativa a la situació de Marginació fomentant el suport escolar i l'ús adequat del temps lliure.

Àmbit de treball: Barri de Velluters de València.

63

Projectes convidats

1PUNT DE PARTIDA. CONTEXT PRECEDENT I IMPULSOR DEL PROJECTEPunts forts (fortaleses i oportunitats), punts febles (febleses i amenaces).

Intraescolar. Prácticas artísticas contemporáneas en centros educativos no deriva de la singularitat del context local o dels centres educatius en els quals s'ha dut a terme, sinó que sorgeix impulsat per una sèrie de factors i situacions en relació a l'educació artística que trobem a tot el territori espanyol i que, des de l'anàlisi del context local, conflueixen de manera accentuada a la Regió de Múrcia, un territori marcat des de les últimes dècades per l'absència d'una política cultural a llarg termini i pels continus canvis de rumb de les infraestructures culturals dedicades a les arts contemporànies.

Encara que la situació actual de l'educació artística és complexa i sobre aquesta operen molt diferents influències, podem enumerar aquests factors simplificadament com: canvis dràstics en la plasmació curricular de l'educació artística; escassa o nul·la col·laboració entre les escoles i els museus, i canvi de paradigma derivat del denominat “gir educatiu” en les pràctiques artístiques, conservadores i institucionals dels espais de l'art.

IntraescolarPrácticas artísticas contemporáneas en centros educativos

Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: art contemporani i educació.

Entitat/institució: Clara Boj, amb el suport i de l'Institut de les Indústries

Culturals i de les Arts de la Regió de Múrcia.

Adreça: Edifici Auditori i Centre de Congressos Víctor Villegas.

Primer de Maig s/n CP.: 30006 Municipi: Múrcia

Tel: 968 341 060 Adreça electrònica: [email protected]

Pàgina web: www.intraescolar.org

Persona de contacte: Clara Boj.

Paraules claus: creació contemporània, educació secundària, centres

escolars, pedagogies creatives, mediació cultural.

Projecte convidat

67


En primer lloc, ens referim a les contínues transformacions del currículum de l'educació secundària obligatòria d’acord amb les diferents lleis educatives i l'enfocament disciplinari i organitzatiu d’aquestes. Així, en els últims anys hem assistit a una dràstica disminució del pes curricular de totes les matèries relacionades amb l'educació artística, en contrast amb el creixement d'àrees de coneixement més tècniques o científiques.

D'altra banda, és important també tenir en compte la històrica complexitat de les relacions entre les institucions educatives i les institucions de l'art i la cultura contemporànies, la qual cosa ha definit una arquitectura relacional basada en formats predefinits, com poden ser les visites guiades, que en general es duen a terme sistemàticament sense parar esment al context dels estudiants o als seus interessos particulars, la qual cosa dificulta la participació i la posada en pràctica de situacions d'aprenentatge valuoses i significatives.

Finalment, i davant la complexitat d'aquest context, cada vegada en són més els artistes, educadors, comissaris o gestors culturals que des de les mateixes institucions de l'art i l'educació, o des de posicions transversals, estan duent a terme una reflexió crítica sobre els processos, espais i metodologies de l'art i l'educació artística, proposant iniciatives transformadores que incideixen en tots els aspectes d'aquesta problemàtica, tant des de l'esfera de l'art com des de l'educació: des del disseny curricular fins a l'exploració de nous formats per a les relaciones escola-museu, les pràctiques col·laboratives o la redefinició de la figura de l'educador o educadora, etc.

És en aquest escenari d'exploració i recerca on sorgeix el projecte Intraescolar, que tracta d'aportar un nou enfocament a les pràctiques de l'educació artística en relació a l'art contemporani a partir d'una formulació metodològica innovadora que transforma l'arquitectura habitual de les relaciones escola-museu i trasllada el seu centre d'interès dels espais de l'art als espais de l'educació, proposant nous escenaris tant per a la institució i els artistes, com per al professorat i els estudiants.

2 INTRODUCCIÓ AL PROJECTE Resum: descripció de l'experiència, els objectius, l’estratègia, el desenvolupament del projecte, la metodologia, i la participació dels usuaris i usuàries en el projecte. Amb qui s'ha col·laborat a fi d’engegar el projecte i amb què. Temporalització: inici/final. Període de vigència.

Intraescolar consisteix en la realització de projectes artístics site specific en centres educatius com a estratègia d'acostament de la pràctica artística contemporània, les seues formes i discursos a la comunitat educativa (professorat, estudiants i les seues famílies).

A diferència d'altres iniciatives en les quals els artistes visiten els centres educatius per a realitzar una experiència creativa en format didàctic (xarrada, conferència, taller, etc.), en aquest projecte els artistes van ser convidats a realitzar una intervenció

68

Intraescolar

artística específica en diferents centres d'educació secundària obligatòria de la Regió de Múrcia, sense cap requisit a priori de caràcter pedagògic ni de format, i es va iniciar un diàleg entre l'artista i el centre educatiu d’acord amb cada proposta i les seues necessitats d'espai, participació, implicació dels estudiants i la comunitat educativa, etc.

Metodològicament, el projecte transforma completament les dinàmiques habituals de la visita escolar al centre d'art, convertint l'escola en l'espai expositiu que acull el treball dels artistes contemporanis, al mateix temps que s'articulen una sèrie d'activitats i experiències relacionades amb el desenvolupament de la proposta específica de l'artista per al centre escolar i guiades pels professors del centre.

Aquest desplaçament, des de les dinàmiques de la institució art cap a les dinàmiques dels centres educatius, ha implicat per tant la posada en pràctica d'estratègies de treball específiques adaptades als requeriments de l'artista, a les característiques dels centres i a la resolució dels conflictes lògics derivats de la utilització i transformació d’espais, temps i dinàmiques de l'escola.

L'objectiu principal d'Intraescolar és transformar el caràcter extraescolar de les activitats que en relació a l'art i la cultura contemporània realitzen els estudiants, convertint els centres educatius en l'epicentre d'un projecte artístic innovador que vincula l'experimentació cultural amb l'aprenentatge significatiu, i convertint l'escola en un espai de pensament, acció i creació contemporània.

Al voltant del projecte Intraescolar s'ha dut a terme també una extensa recerca qualitativa. Paral·lelament a la realització de les intervencions en cadascun dels centres educatius, s'ha realitzat un seguiment de tot el procés mitjançant una sèrie d'accions (entrevistes, diari de camp, etc.) orientades a conèixer i avaluar els aspectes clau del projecte, la seua capacitat per a generar aprenentatge i els possibles aspectes de millora.

69



Per a la realització del projecte Intraescolar s'han engegat diferents estratègies, moltes dissenyades específicament per a aquest format. Atès el caràcter pilot d'aquesta iniciativa, moltes de les accions realitzades s'han reformulat durant el transcurs del projecte per a adaptar-les millor a la realitat del context de treball en cadascun dels centres.

Podem distingir entre les accions i eines pròpies de la metodologia del projecte global i les accions i eines específiques dels projectes artístics realitzats pels artistes. En el segon grup ens referim als recursos creatius propis dels artistes participants i la seua metodologia habitual de treball; en aquest cas es van engegar pràctiques de collage mural, costura, fotografia, vídeo i instal·lació, així com accions col·laboratives com la realització de qüestionaris o instal·lacions participatives.

En el primer grup es troben totes aquelles accions dissenyades per a establir un marc de treball suficientment definit i fitat per a afavorir la resolució efectiva dels projectes i, al mateix temps, obert i flexible com per a incorporar les troballes i aportacions de la comunitat en la qual s'insereix. Entre aquestes accions podem destacar l'exploració de la figura del comissari o comissària, i el seu desdoblament en dos perfils diferenciats.

70

Intraescolar

D'una banda i una vegada seleccionats els artistes i els centres participants, el paper del comissari principal es va transformar en facilitador i observador, donant rellevància al seu rol negociador en la resolució de totes les situacions derivades del canvi d'escenari des del centre d'art a l'escola i duent a terme un diari de recerca de tots els processos desenvolupats. D'altra banda, es va definir la nova figura del professor-comissari o professora-comissària, donant rellevància al treball realitzat pel professorat dels centres educatius encarregats dels diferents projectes. Sobre aquests docents requeien tant funcions organitzatives i negociadores, com el pes del diàleg amb l'artista, per ser els més qualificats interlocutors entre el centre educatiu, els estudiants i els artistes. Aquesta figura i la seua identificació com a agent amb identitat pròpia té també l'objectiu simbòlic de posar en valor el treball realitzat per aquests professionals implicats en la posada en pràctica de projectes innovadors més enllà de les seues obligacions docents..


La innovació més notable del projecte Intraescolar és, com dèiem anteriorment, el desplaçament de les pràctiques artístiques contemporànies (tant creatives com de gestió) dels espais de l'art als espais de l'educació. Aquest gest, que pot semblar un simple canvi d'escenari, implica tot un seguit de situacions noves, tant per a estudiants i professors, com per als mateixos artistes, agents i institucions de l'art implicats, i comporta l'establiment d'un diàleg continu capaç d'oferir solució als conflictes sorgits de les resistències de cadascun d'aquests àmbits a la influència de l'altre.

Per als artistes, canviar el cub blanc dels espais expositius per l'espai dels centres educatius, de gran càrrega simbòlica i arquitectura opressiva, és una gran oportunitat creativa que al mateix temps els obliga a establir relacions amb agents aliens als discursos de l'art i les seues dinàmiques professionals, i per tant menys permeables a les seues maneres de treballar.

Per als docents, els estudiants i la comunitat educativa en general, la presència dels artistes als centres, l'observació progressiva del seu procés de treball i, fins i tot, la seua participació en les obres implica la confrontació amb noves narratives allunyades dels relats de l'aula, i els commina a oblidar els prejudicis, fer-se preguntes i fins i tot qüestionar-se la seua labor.

En definitiva, la major innovació d'Intraescolar és situar-se en el centre de les complexes relacions entre escola i museu per a explorar críticament la formulació d'altres escenaris, agents i metodologies possibles.

71



El projecte ha seguit unes pautes molt estrictes quant al compliment de les bones pràctiques en diversos aspectes que considerem fonamentals, tant en relació al treball de l'artista i la seua professionalització, com quant a la transparència i horitzontalitat en els processos i les negociacions dutes a terme:

� El treball dels artistes ha sigut remunerat amb uns honoraris prèviament pactats i d'acord amb el treball sol·licitat. Aquests honoraris es van fixar de manera igualitària per a tots els artistes participants.

� Cadascun dels projectes realitzats ha comptat amb un pressupost de producció definit a priori i amb un pressupost per a viatges. Això ha permès als artistes abordar l'encàrrec coneixent per endavant les possibilitats materials d'execució d’aquest.

� La relació amb els artistes s'ha formalitzat mitjançant un contracte ajustat a les pautes de bones pràctiques definides per les principals organitzacions del sector de l'art. Aquest contracte, entre els artistes i l'Institut de les Indústries Culturals i de les Arts de la Regió de Múrcia, especifica la naturalesa de l'encàrrec, així com els honoraris pactats, el pressupost de producció, els temps d'execució i les obligacions de les parts.

� El treball del professor-comissari de cadascun dels centres participants ha sigut remunerat per a posar en valor la seua implicació i dedicació al projecte més enllà de les seues obligacions docents habituals.

� Les intervencions dels artistes han comptat amb el suport de l'equip de muntatge d'exposicions de l'Institut de les Indústries Culturals i de les Arts de la Regió de Múrcia, que han posat en valor les propostes realitzades i, de manera molt important, han equiparat a nivell simbòlic els espais de l'art als espais de l'educació.

72

Intraescolar


El desenvolupament del projecte, així com la seua anàlisi qualitativa i comparativa amb altres iniciatives similars, ha desvelat els errors i encerts d’aquest, així com les línies d'acció per als aspectes susceptibles de millora.

Com a principal punt fort del projecte podem assenyalar el canvi d'escenari des dels centres d'art fins als centres educatius. La riquesa simbòlica dels centres educatius, tant en la seua arquitectura formal com en la normativa i els discursos del sistema educatiu, es configura com un territori molt atractiu per a la intervenció creativa i, per tant, molt útil per als artistes. D'altra banda les dinàmiques de treball per al desenvolupament del projecte afavoreixen la contaminació entre els discursos i agents de l'art i els discursos i agents de l'educació, que donen lloc a situacions que enriqueixen el desenvolupament global del projecte amb diferents aportacions i punts de vista.

A partir d'aquest punt s'obri la porta a altres oportunitats que sorgeixen del mateix diàleg entre les parts i que expandeixen el projecte més enllà del seu marc inicial: dinamització de les intervencions realitzades, obertura dels centres educatius a altres agents externs, exposició dels processos i les obres en espais de l'art, etc.

Quant a les febleses del projecte, s'ha detectat la importància d'una correcta

73


selecció dels artistes participants. En aquesta edició la selecció es va realitzar sobre la base del treball previ dels artistes i les expectatives que, a partir d'aquesta línia de treball i la seua inserció en el context de l'escola s'obrien per a aquests i per a l'organització. No obstant això, durant el desenvolupament dels projectes ha quedat en evidència la importància de la implicació dels artistes en la resolució de les situacions derivades del canvi de context.

L'escola és un espai complex travessat per regulacions i normatives que dificulten la posada en pràctica de les propostes artístiques. Aquesta problemàtica, lluny de ser un inconvenient, és una excel·lent oportunitat per al diàleg i la negociació, per al reconeixement de l'altre i el creixement dels projectes. Això no implica limitar o qüestionar les propostes artístiques i la seua legitimitat, però l'artista ha d'estar obert al diàleg i la negociació, a ser interpel·lat per veus alienes als discursos de l'art.

7 SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓResultats, objectius complits.

Intraescolar es va iniciar en el curs 2014/2015 i el desenvolupament de les intervencions planificades va culminar en el curs 2015/2016. A nivell global, el projecte ha sigut enormement satisfactori per als agents involucrats, tant professorat com artistes, però sobretot per a la comunitat educativa en general i, especialment, els estudiants.

Cadascuna de les intervencions ha pres una forma diferent i, per tant, la seua difusió i vida posterior segueix trajectòries diferents. En el cas de la intervenció de l'artista Sonia Navarro, la seua proposta es va materialitzar amb la realització d'un collage mural realitzat col·lectivament amb els estudiants, que ocupa completament l'aula d'audiovisuals del centre convertint la seua arquitectura escolar en una

74

Intraescolar

instal·lació creativa i acolorida que acull les activitats pròpies de la formació dels estudiants. Aquesta intervenció, de caràcter permanent, es configura com una fita transformadora de l'escola que seguirà operant en anys futurs.

D'altra banda, el projecte realitzat per Mira Bernabeu va implicar la realització de diferents instal·lacions participatives al llarg del curs, que van culminar finalment en un extens treball fotogràfic. Aquesta proposta, objecte de futures exposicions, atorga una nova dimensió al projecte, en traslladar la mirada de l'artista al centre escolar, a la institució i, per tant, fent partícips nous públics de les seues reflexions sobre la realitat escolar i el sistema educatiu.

En definitiva, els objectius del projecte s'han complit en els diferents nivells: objectius específics dels projectes artístics i objectius de la proposta global. En aquest sentit, la realització del projecte Intraescolar i la seua avaluació qualitativa han permès formular un model cultural innovador que s'insereix en el complex entramat de les relaciones art i escola.


9 FINANÇAMENT DE L'ACTUACIÓFonts de finançament, recursos materials i humans, cost.

Intraescolar en la seua primera edició ha sigut finançat per l'Institut de les Indústries Culturals i de les Arts de la Regió de Múrcia, que ha assumit la totalitat del pressupost del projecte: honoraris, producció, etc.

No obstant això, és important destacar també en aquest apartat la implicació dels centres educatius participants, sense les aportacions dels quals en recursos materials i humans no hauria sigut possible portar a terme correctament els projectes.

75



Actualment, hi ha diferents projectes en el context espanyol que aborden una aproximació entre l'art contemporani i l'escola mitjançant diferents dinàmiques de participació de creadors contemporanis en centres educatius. Cadascuna d'aquestes propostes, encara que similars, respon a aquestes inquietuds de manera diferent en cadascuna de les seues edicions i contextos.

El model que proposa Intraescolar és susceptible també de ser reproduït en altres centres educatius. No obstant això, és important entendre que aquest model no funciona com una recepta reproduïble, sinó com una estructura flexible que ha d'adaptar-se a les especificitats del context i l'eix fonamental del qual pivota entorn del diàleg entre els diferents agents, diàleg que lògicament reflectirà les inquietuds de les parts, les friccions i les resistències singulars que han de ser abordades específicament.

És important entendre que Intraescolar es configura com una recerca cultural i no com un projecte de gestió. Aquesta diferència en l'enfocament és la que obri la porta a una reflexió crítica sobre cadascuna de les intervencions realitzades i els processos oberts, la qual cosa afavoreix l'aprenentatge i el reconeixement entre tots els agents implicats, els seus discursos i punts de vista.

76

Intraescolar


Intraescolar és una proposta impulsada i realitzada per l'artista, investigadora i professora de la Universitat de Múrcia Clara Boj, amb el suport i el finançament de l'Institut de les Indústries Culturals i de les Arts de la Regió de Múrcia.

p. 66 (fragment d'imatge), p. 69 (fragment d'imatge) i p.73 imatge de la intervenció de l'artista Mira Bernabeu en el IES Rector Francisco Sabater de Cabezo de Torres (Múrcia). Cortesia de l'artista.

pp. 70, 74 i 76 imatges de la intervenció de l'artista Sonia Navarro en el IES Alquerias (Múrcia).

pp. Intervenció de l'artista Sonia Navarro en el IES Alquerias (Múrcia).

77

1PUNT DE PARTIDA. CONTEXT PRECEDENT I IMPULSOR DEL PROJECTEContext, punt de partida, qui està donant també resposta a aquesta situació i què està fent.

En Tus Zapatos naix gràcies a l'experiència i els bons resultats obtinguts de l'aplicació d'un projecte pilot anterior fruit del Treball de Recerca Cuento, Cuentas, Contamos. Mediación Artística Para La Inclusión Social Desde Los Espacios Artístico-Culturales (Universidad Europea, 2014) elaborat per Elizabet Catalá, dirigit a diferents destinataris; i gràcies a l'interès de la institució patrocinadora, Fundació Antonia Mir, i de la institució organitzadora, Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València, d'iniciar una línia de treball de mediació artística i cultura inclusiva.

Projecte convidat

En Tus Zapatos

Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: Joventut, mediació artística,

convivència escolar.

Entitat/institució: Fundació Antonia Mir, Vicerectorat de Cultura.

de la Universitat de Valencia, IES Barri del Carme i Elizabet Catalá

Collado.

Pàgina web: www.uv.es/uvweb/cultura/ca/cultura

-1285865909702.html

Persona de contacte: Elizabet Catalá Collado.

Paraules claus: Mediació artística, competències socioemocionals,

convivència, expressió creativa.

79

www.uv.es/uvweb/cultura/ca/cultura-1285865909702.html


2 INTRODUCCIÓ Al PROJECTEResum: descripció de l’experiència, objectius, estratègia, desenvolupament del projecte, metodologia, participació dels/de les usuaris/es en el projecte. Amb qui s’ha col·laborat per posar en marxa el projecte i amb què. Temporalització: inici/final. Període de vigència.

En Tus Zapatos és un projecte de mediació artística i intervenció socioeducativa per al desenvolupament de competències socioemocionals basat principalment en un taller d'expressió creativa.El punt de partida va ser la sèrie Zapatos, obra de l'artista valenciana Antonia Mir, la fundació de la qual patrocina el projecte. Zapatos inspira la metàfora que dóna nom i sentit al projecte de mediació; posar-se en les sabates d'una altra persona, empatitzar. L'objectiu de En Tus Zapatos és desenvolupar una empatia generadora d'una actitud prosocial que possibilite la constitució d'un clima de convivència constructiva i favorable a l'aprenentatge en la qual no cap cap tipus de discriminació ni violència.Els destinataris van ser un grup d'estudiants de l'institut d'educació secundària Barri del Carme de València, els qui, mitjançant diferents dinàmiques grupals i tècniques d'expressió artística, han tingut l'oportunitat d'explorar els seus conflictes, de comprendre als companys/es, i aprendre a relacionar-se de manera assertiva.

Com a conclusió de l'experiència, es va realitzar una exhibició del treball dels

80

En tus zapatos

participants, en la qual, a més de mostrar els resultats, producte del taller d'expressió, es va atendre als següents objectius: fomentar la cooperació entre companys/es, potenciar la consciència de pertinença al grup, afavorir el desenvolupament de l'autoestima i l'apoderament, i estimular la motivació.

En la mostra es va compartir l'experiència viscuda per cada alumne/a com a membre del grup usant el llenguatge simbòlic de l'art.

Objectius específics del taller d'expressió:

� Objectius del currículum d'educació plàstica i visual: Experimentació de tècniques i procediments expressius; apreciació, valoració i gaudi del patrimoni artístic i cultural; expressió d'idees i emocions a través del llenguatge artístic.

� Objectius transversals: Fomentar el desenvolupament de l'empatia per a millorar la convivència grupal; afavorir el desenvolupament de les competències socioemocionals d'autocontrol, autoconeixement, autoestima i motivació; posar en valor el respecte a la diversitat.

Descripció de la intervenció realitzada:

10 sessions de 2h realitzades en horari lectiu, entre novembre 2014 i febrer 2015.

25 participants.

81



Continguts, desenvolupament i tècniques: A través de tècniques plàstiques i altres tècniques grupals que provenen de les teràpies expressives, es visualitza l'estructura grupal i s'afavoreix l'expressió socioemocional pel que fa als conflictes latents.

1 - Presentació del grup i del projecte. Motivació. Consciència grupal.

2 - Familiarització amb l'espai. Posar en valor el patrimoni. Acostament a l'entitat cultural i a l'art.

3 -Expressivitat a través de la textura. Consciència emocional. (Frotagge)

4 -Expressivitat a través del punt, línia, taca. Reconèixer l'emoció en els altres. Atenció. (Litografia)

5 - Assertivitat. Desenvolupament de l'empatia. (Tinta xinesa)

6 - Desenvolupament del pensament creatiu. Consciència social. Cooperació grupal. (Reciclatge)

7 - Materialitzar el simbòlic. Empatia i Pensament prosocial. (Performance)

8 - Materialitzar el simbòlic. Empatia i convivència. (Desenvolupament producció)

82

En tus zapatos

9 - Cooperació, treball en equip, organització. (Desenvolupament producció)

10 - Visibilització, autoestima i reconeixement. (Presentació de l'exposició al públic).



� Cooperació entre el centre educatiu i el centre cultural. Les sessions es realitzaven en l'horari lectiu pertanyent a l'assignatura d'educació plàstica i visual i formaven part del seu currículum. La institució cultural intervé més enllà del seu propi centre, la institució educativa intervé fora de l'institut, la comunitat i els seus diferents agents socioeducatives s'impliquen (Educa-ció formal, no formal i informal es donen en la mateixa acció).

� Exposar els resultats en un centre extern al centre educatiu i pertanyent a la Universitat, visites a la mostra guiades pels participants (estudiants) del projecte.

� Visita i col·laboració de l'artista, que a més exposa part de la seua obra en la mateixa mostra.

� Els participants van configurant i decidint la seua pròpia producció, cons-cients del valor del resultat estètic, però sobretot del poder del procés d'aprenentatge i transformació.


Ja que l'objectiu educatiu transversal és principalment el desenvolupament de l'empatia en els destinataris del programa, s'ha usat com a eina de valoració el Test d'Empatia Cognitiva i Afectiva (TEA, 2008) que, a més de donar una mesura glo-bal, compta amb quatre escales específiques. S'inclou en la dimensió cognitiva, les escales denominades Adopció de Perspectives (AP) i Comprensió Emocional (CE). D'altra banda la dimensió afectiva engloba les escales denominades Estrès Empàtic (EE) i Alegria Empàtica (AE).

83


En un primer moment es va realitzar un pretest que va servir per a configurar estratègicament les tasques i equips de treball, així com per a detectar aquells casos en els quals hauria de focalitzar-se l'atenció per a millorar la seua capacitat empàtica.

Finalment, es va realitzar un posttest amb el qual es va comprovar que la puntuació percentil en general havia millorat, així com que en els casos específics a intervenir es va resoldre el conflicte satisfactòriament.

A més, es va realitzar un qüestionari de satisfacció del qual es va extraure que:

Els aspectes més valorats positivament eren: experimentar amb tècniques plàstiques no conegudes, realitzar-ho en el centre cultural, exposar el treball al públic, la millora de les relacions de grup, dinàmiques de grup, treballar en equip, diversió i motivació.

Els aprenentatges que destacaven van ser: tècniques concretes i conceptes (frotagge, tinta xinesa, litografia, goma aràbiga, tòrcul, art contemporani, entintar).

Els conceptes i habilitats socials: “posar-me en el lloc de l'altre/a”, “comprendre per què se sent així”, “aprendre a queixar-me”, “expressar-me millor”, “parlar en públic i sentir-me bé”...

Les propostes de millora coincidien en major durada del projecte per a la millor assimilació d'aprenentatges i consolidar-ho com una línia de treball estable que permeta una major rendibilització del recurs.

Els testimonis i valoracions de l'experiència es van elaborar donant lloc a un audiovisual.

7 SITUACIÓ POSTERIOR Al DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓResultats, objectius complits.


http://www.uv.es/uvweb/cultura/es/centros-culturales/nave/programacion/actual/tus-zapatos-presentacion-resultados-del-proyecto-trabajos-realizados-participantes-del-taller-expresion-creativa-1285874240901/Activitat.html?id=1285927465610

http://www.fundacio.es/pmg/index.asp?pagina=72&noticia=4078

http://nauxxi.uv.es/es/?p=1909

84

http://www.uv.es/uvweb/cultura/es/centros-culturales/nave/programacion/actual/tus-zapatos-presentacion-resultados-del-proyecto-trabajos-realizadosparticipantes-del-taller-expresion-creativa-1285874240901/Activitat.html?id=1285927465610

En tus zapatos

9 FINANÇAMENT DE L'ACTUACIÓFonts de finançament, recursos materials i humans, cost.

Finançat per la Fundació Antonia Mir amb 2.500 €.

Recursos d'infraestructura del Centre Cultural La Nau i de l'IES Barri del Carme.

Materials: Material fungible per a cada activitat (paper continu, ceres, tinta, carbonets, planxes de litografia, etc) Tòrcul del que disposava l'institut. Material de muntatge expositiu del que disposava el centre cultural.

Recursos Humans: 1 Coordina-dora i educadora social experta en teràpies expressives, i 1 artis-ta plàstica


Considerem que la proposta és fàcilment transferible a altres institucions similars combinant centres educatius i culturals i coordinant equips multidiscipli-naris que incloguen professio-nals capacitats en intervenció socioeducativa i en expressió artística.

85



Nom: Elizabet Catalá Collado.

Adreça: [email protected]

Objectius principals: Educadora Social. Postgrau en Mediació Socioeducativa i gestió de conflictes. Màster en Programació Neurolingüística i Postgrau en Teràpies Expressives i Arteràpia.

Desenvolupa les activitats socioeducatives de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València, i la línia Nau Social del Vicerectorat de Cultura i Igualtat.

Ha treballat en departaments municipals de cultura, joventut i serveis socials.

Àmbit de treball: Espanya i estranger.

Nom: Fundació Antonia Mir.

Lloc web: www.antoniamir.com

Objectius principals: La Fundació Antonia Mir té com a fi la promoció, estímul i suport de l'art i la cultura en un sentit ampli. Així com labors benèfiques i de mecenatge. Correspon al Patronat de la Fundació determinar la manera en què

86

En tus zapatos

s'hauran de complir les seues finalitats. Les prestacions de la Fundació s'atorguen de forma altruista.

Àmbit de treball: Comunitat Valenciana.

Nom: Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la UV.

Lloc web: http://www.uv.es/uvweb/cultura/es/presentacio-1285865909614.html

Objectius principals: El Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València s'ha traçat com un dels principals objectius la difusió del patrimoni immoble de la Universitat de València.

En aquest sentit, sense cap dubte, l'edifici històric La Nau constitueix el principal baluard de la Universitat de València, tant pel seu continent com pel seu contingut.

La Unitat de Suport en el Vicerectorat de Cultura i Igualtat s'encarrega de col·laborar, dins de la Universitat de València, en la coordinació i en el desenvolupament de les polítiques i qüestions relatives a tres funcions de la Universitat de València consignades als Estatus:

- Participació de la comunitat universitària en la cultura.

- Extensió i difusió de la cultura en la societat.

- Conservació i difusió del seu patrimoni.

Els objectius de la Universitat de València en matèria de cultura i patrimoni són definits per l'article 3 dels Estatuts. Els objectius de la Universitat de València en matèria de cultura i patrimoni són definits per l'article 3 dels Estatuts (aprovats per Decret 128/2004, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, DOGV 3-8-2004) que, entre les seues finalitats, la difusió de la cultura en el si de la societat, així com estimular l'activitat intel·lectual i cultural.

Àmbit de treball: Comunitat Valenciana.

87

Versión castellano

ciudadana, universidades e iniciativa privada, sumamos esfuerzos para apoyar proyectos como los que aparecen recogidos en la presente edición.

Queremos agradecer a las entidades colabo-radoras y a las propuestas participantes la confianza depositada, y nos gustaría empla-zaros a la próxima edición del Premi Cultura-ma Innovació Social en Joventut que llegará a su quinta edición con novedades de las que os iremos informando.

Saludos

El equipo de Culturama

Mediación cultural y artística como herra-mientas para la innovación social Uno de los retos más significativos que enfrenta la sociedad actual es abordar la innovación en el ámbito social. Normalmente este concepto se aplica a campos como las tecnologías, la ciencia y los procesos de producción industrial. Pero en el contexto en el que vivimos, en constante cambio y desequilibrio, cada vez resulta más importante facilitar nuevas y más eficientes maneras de hacer frente a las necesidades de la población, y esta urgencia se pone de manifiesto singularmente a la hora de articular políticas de juventud que den respuestas a quienes han de conformar la sociedad del futuro más próximo.

En Culturama hemos articulado nuestro trabajo sobre este reto a través del Premi Culturama Innovació Social en Joventut. Nuestro propósito es favorecer, potenciar y difundir toda una serie de acciones que se están llevando a cabo por jóvenes o dirigidas a jóvenes con una incidencia positiva en el desarrollo de sus comunidades. En esta última edición, hemos querido centrar nuestro interés en aquellos proyectos que utilicen el arte, en especial el arte actual, como elemento vehicular para el progreso social.

Pensamos que el arte y la cultura poseen una gran capacidad para hacer nuestras mentes más flexibles y abiertas a comprender dife-rentes realidades, para entrenar el intelecto y agudizar la sensibilidad. Las propuestas que trasladamos a este libro son un buen ejemplo, que esperamos puedan servir, a su vez, para impulsar nuevas experiencias y construir redes de colaboración alrededor de las temáticas tratadas.

Trabajar en red resulta clave en las cuestiones referentes al desarrollo comunitario, por ello desde un principio ha sido clave para nuestro proyecto contar con la colaboración de los principales agentes de nuestro entorno que trabajan en el ámbito de la juventud. Administraciones públicas, asociaciones de profesionales, órganos de representación

CASTELLANO

91

Premio Culturama Innovación Social en Juventud

entre ellos y ellas actitudes y conductas que responden a modelos amorosos basados en la posesión y en los celos, más que en mode-los igualitarios.

Pero, no sólo esto, sino que también se percibe la necesidad que, tanto las mujeres como los hombres jóvenes, aprendamos a rechazar actitudes de posesión, dominación y control que dan lugar a relaciones desiguales de poder y a la violencia machista, y que vivamos las relaciones afectivas en libertad y en igualdad.

El Ayuntamiento de Ontinyent durante el año 2015 identifica la necesidad de dar respuesta con actividades concretas de prevención de las violencias machistas mediante una serie de acciones hacia la población más joven, protagonista activa de la transformación del entorno más inmediato.

B) Tejido social en la ciudad de Ontinyent.

Ontinyent y la comarca de la Vall d'Albaida cuenta con un tejido social relevante, con una gran cantidad de asociaciones sociales, sanitarias y culturales que realizan muchas actividades con el potencial inherente de trabajo en conjunto y de creación de sinergias entre muchas entidades.

La población joven está asociada mediante el Consell Local de la Joventut y muchas asociaciones y grupos jóvenes con gran dinamismo y actividad asociativa; que en ocasiones sus propuestas y acciones no han sido conocidas por la mayoría de la población.

C) Contexto socioeconómico.

En el contexto de crisis de civilización que sufrimos actualmente, y a raíz de los grandes recortes de los servicios sociales públicos, se hace patente la necesidad de fortalecer las redes de apoyo comunitarias y los agentes educativos en todos los niveles que forman parte del entorno; y de este modo, actuar de manera concreta hacia los efectos devastadores de las políticas capitalistas neoliberales y patriarcales. Voces como Noam Chomsky, Zygmunt Bauman indican como el contexto socioeconómico global promueve valores cada vez más alienantes, individualistas, explotadores de los recursos

PREMIO

Transformant la societat des de la igualtat-diversitat de gènereÁrea temática/ámbito de la actividad: dinamización comunitaria.

Entidad/institución: Grup Connectant.

Dirección: Pare Lluís Colomer, 10. CP: 46870 Municipio: Ontinyent. Tel.: 650 706 347

Direcciones electrónicas: [email protected], [email protected], [email protected]

Página web: resolucioconflictesigualtat.blogspot.com.es

Personas de contacto: Adriana Pastor Gra-nell, Laura Ferre García y Dolors Sanchis Rivero.

Palabras clave: teatro de las oprimidas/opri-mido, resolución de conflictos, craftivismo, redes sociales, prevención violencias ma-chistas y de género.

1.- PUNTO DE PARTIDA. CONTEXTO PRECEDENTE E IMPULSOR DEL PROYECTOContexto, punto de partida, quién está dando también respuesta a esa situación y qué está haciendo.

A) Estudios de violencia de género en la población joven.

La violencia contra las mujeres es la máxima expresión de la vulneración de los derechos humanos de las mujeres, al serles negada la posibilidad de una vida digna, en libertad y seguridad.

Los últimos estudios y datos sobre la violen-cia hacia las mujeres señalan que están re-surgiendo, en la población adolescente, este-reotipos machistas y se están normalizando

92

rante la misma aventura de puesta en prác-tica de las actividades. Se inició en las Jor-nades de teatre de l’oprimit de Vila-real en mayo del 2015. A partir de este momento, mantuvimos contacto con profesorado mo-tivado de diferentes centros educativos de Ontinyent y con grupos de jóvenes con gran dinamismo hacia la mejora social de Ca la Mera.

La primera acción nace en el Ateneo Social Ca la Mera. Más tarde, la Concejalía de Igualdad hace crecer las posibilidades y la energía para poder llevar a cabo el resto de acciones. La ayuda y la implicación de Infodona de Ontinyent fue clave. Poco a poco, con la colaboración de entidades que han cofinanciado, compañías de teatro, entidades sociales, educativas, juveniles, tiendas de artesanía, asociaciones vecinales, etc, se fue concretando todo el proyecto. En noviembre del 2015, se realizan las primeras Jornadas de resolución de conflictos desde la igualdad en las instalaciones de la Universitat de València del Campus de Ontinyent; y en febrero del 2016, se realizaron las segundas jornadas formativas. Las actividades de teatro forum y talleres tuvieron lugar entre noviembre y febrero. Todo pudo realizarse contando con la profesionalidad y la destreza de las compañías Teatre de Caixó, 3Social y Teatreverias.

Metodología:

Para lograr los objetivos propuestos hemos seguido un enfoque metodológico que ha tenido en cuenta los siguientes aspectos:

La metodología participativa nos ha permiti-do un diagnóstico previo cualitativo y cuan-titativo de calidad donde la participación ha sido fundamental en todas las fases del proyecto; tanto en el origen como en el desa-rrollo, evaluación y adaptación en diferentes espacios comunitarios.

La atención a la diversidad en todas las ver-tientes -afectiva, emocional, sexual, cogniti-va y funcional- ha sido un eje vertebrador y fundamental del proyecto y ha fomentado el empoderamiento personal y colectivo en la

naturales y humanos. En palabras de la ecofeminista VandhanaShiva: “El patriarcado destruirá el planeta si no lo frenamos”.

2.- INTRODUCCIÓN AL PROYECTOResumen: descripción de la experiencia, objetivos, estrategia, desarrollo del proyecto, metodología, participación de las/de los usuarias/os en el proyecto. Con quién se ha colaborado para poner en marcha el proyecto y con qué. Temporalización: inicio/final. Período de vigencia.

Transformant la societat des de la igualtat-diversitat de gènere ha sido una experiencia muy enriquecedora que ha fomentado activa-mente colaboraciones de muchas personas, asociaciones y entidades de la comarca de la Vall d'Albaida así como de instituciones y de entidades públicas.

Se han realizado acciones y actividades para reflexionar, identificar y actuar frente a las violencias de género en nuestro día a día. Se han empleado recursos del teatro de las oprimidas/oprimido, craftivismo y dinámicas de desarrollo comunitario.

Objetivos:

-Dar a conocer el teatro de las oprimidas/oprimido como herramienta artístico-cultu-ral potenciadora de la participación social y comunitaria.

-Elaboración de representaciones artísticas para generar acción-reflexión.

-Desarrollar redes de apoyo mutuo entre personas y entidades sociales mediante ac-tividades de fomento de la artesanía, la im-plicación social y la creatividad con el craf-tivismo.

-Potenciar la resolución de conflictos me-diante el teatro fórum.

-Identificar y visibilizar situaciones de violen-cias de género.

-Fomentar conocimientos, habilidades y bue-nos tratos afectivos entre las personas.

Desarrollo del proyecto:

El Grup Connectant fue conformándose du-

CASTELLANO

93


-Projecte Trèvol.

-Centre Social La Torreta.

Acción Resolució de conflictes des de la igualtat.

-Jóvenes i profesorado de educación Secun-daria i Ciclos Formativos.

-Jóvenes, profesionales i voluntariado de la educación no formal.

-Familias.

-Jóvenes de la Universitat de València, de Magisterio, del Campus de Ontinyent.

Acción Teatre de les Oprimides/Oprimit a la Universitat d’Estiu de Ca la Mera.

-Jóvenes del Ateneu Popular Ca la Mera.

-Personas que asistieron a las actividades de la Setmana contra les violències sexistes.

Colaboraciones:

-Ayuntamiento de Ontinyent.

-CEFIRE.

-Caixa Ontinyent.

-Centros educativos y AMPAS.

-Ateneu Popular Ca la Mera.

-Consell Local de la Joventut d’Ontinyent.

-Universitat de València, Campus d’Ontinyent.

-Casal Jaume I de la Vall d’Albaida.

-CCOO Federación de Enseñanza.

-STEPV.

-Muntis, entidad de ocio independente.

-Compañías de teatro: Cultura Crítica, 3Social, Teatreverias.

-Asociaciones vecinales y sociales.

-Centres Socials: Sambori, El Rogle, CRIS, Trèvol.

-Tiendas y locales: Decorart y El Cabdell.

-Colectivo l’Esquella.

construcción de relaciones igualitarias, soli-darias, respetuosas e inclusivas de todas las personas.

Se han utilizado una gran diversidad de me-dios, técnicas y metodologías participativas artísticas y pedagógicas adaptadas a los di-ferentes ámbitos de actuación del proyecto:

a. Herramientas artísticas: craftivismo y tea-tro del oprimido.

b. Pedagogía sociocrítica: desde este enfo-que pedagógico se incide en la importancia del proceso de aprendizaje como proceso li-berador de las personas, y pone el énfasis en la mejora del entorno como parte del proceso formativo (Freire, Freinet, Habermas, Maka-renco).

c. Pedagogía del ocio y educación en va-lores: es una pedagogía que se basa en la educación para un ocio positivo, mediante ac-tividades lúdicas, artísticas, culturales, etc., que llevan hacia un compromiso y fomento de una ciudadanía activa y crítica.

d. Ocio Inclusivo: reconoce el acceso al ocio como un derecho humano fundamental, y visibiliza la responsabilidad social y admi-nistrativa para crear y fomentar actividades de ocio y tiempo libre totalmente inclusivas independientemente de la condición perso-nal, social, socioeconómica, de diversidad de habilidades, capacidades cognitivas y físi-cas.

Participación de las usuarias y usuarios en el proyecto.

Han sido muchas las personas implicadas en el proyecto, tanto de forma directa como indirecta.

Acción Teixint per la igualtat. Jóvenes, vo-luntariado i personal técnico:

-Centre de Dia d’Inserció Sociolaboral El Rogle.

-Centre de Dia Sambori.

-Centre de Rehabilitació i Integració Social de personas con enfermedades mentales crónicas.

94

Mental Crònica- CRIS, del Trèvol (Centre d’Atenció i Inclusió social de persones amb Diversitat Funcional).


-Carpetas con documentación del curso, bolígrafo, material fungible para dinámicas de formación y memorias USB con los materiales formativos.

-Instalaciones: salas de la Universidad de Magisterio, IES Pou Clar, IES Jaume I, salas del Centre Cultural Caixa Ontinyent.

Herramientas artísticas puestas en marcha:

El craftivismo: metodología artístico-social. Empleando las artesanías con un enfoque so-cial y de creación artística fomenta la trans-formación individual y colectiva (Almudena Rodríguez, 2016). Es un proceso colectivo que genera obras de arte participativas reali-zadas con los valores de los trabajos realiza-dos en general en la esfera privada -bordado, labor con retazos de telas (patchwork), gan-chillo, etc.- que pasan en el espacio público como un vehículo de protesta social, y en el caso de nuestro proyecto, dentro de la acción de Teixint per la Igualtat ha permitido la visi-bilización de las problemáticas de violencias y desigualdades de género.

Teatro de las oprimidas/oprimido: metodolo-gía estética, teórica y práctica creada por Au-gusto Boal y basada en diferentes formas de arte escénico y plástico. Con una influencia marcada de la pedagogía de Paulo Freire, re-úne un conjunto de juegos, dinámicas y téc-nicas dramáticas con el objetivo de desmeca-nizar física y intelectualmente aquellos que lo practican, y potencia la democratización y apropiación del teatro como medio de trans-formación social. El objetivo es la compren-sión e investigación de alternativas sociales, interpersonales e individuales (Tomás Motos, 2002).

4.- PRÁCTICAS INNOVADORAS EXPERIMENTADAS

El proyecto cumple con aquello que desde la

3.- RECURSOS Y HERRAMIENTAS ARTÍSTICAS PUESTAS EN MARCHA

Recursos humanos:

-Coordinación equipo interdisciplinario de profesionales del ámbito de la educación, trabajo social, psicología, antropología y trabajo de procesos de grupo y comunitarios.

-Apoyo del Consell de la Joventut d'Ontinyent: asociaciones juveniles, Assemblea de Joves Meruts del Ateneu Popular Cultural Ca la Mera.

-Equipos humanos de las compañías de Teatro de las Oprimidas: Cultura Crítica, 3Social, Teatreverias.

-Educadoras y educadores de varios Centros (Trèvol, CRIS).

-Profesionales de la educación formal y no formal.

-Personal técnico de la Concejalía de Igual-dad.

-Personas voluntarias durante todas las fases del proyecto.

Recursos materiales:

Acción Teixint per la igualtat.

-Lana, agujas de hacer calceta, agujas de coser y telas -aportado por Concejalía de Igualdad del Ayuntamiento de Ontinyent y Grupo Llana Guirra-.

-Exposición sobre identificación de violencias machistas.

-Estand de viñetas, noticias y reflexiones so-bre la situación de igualdad de oportunidades y buenas prácticas afectivas entre mujeres y hombres.

-Exposición sobre el proceso artesanal tradicional de la lana (lavado, cardado, hilado, tejido) –aportado por el Grupo Llana Guirra-.

-Instalaciones: pertenecientes al Centre de Dia d'Inserció Sociolaboral El Rogle, Centre de Dia Sambori, Centre de Rehabilitació i Integració Social de Persones amb Malaltia

CASTELLANO

95


se ha tenido en cuenta sus necesidades y con el compromiso y colaboraciones activas de toda la comunidad educativa (familias, profesorado, profesionales, alumnado).

Se ha contado al mismo tiempo con la experiencia profesional y personal de las compañías artísticas participantes de Teatro de las oprimidas/oprimido; de un amplio bagaje profesional en trabajo comunitario de resolución de conflictos, prevención de violencia de género y trabajo dirigido a personas jóvenes.

Durante todo el proceso nos hemos basado en principios de democracia cultural, inclu-sión social, participación de todas las per-sonas, y hemos dispuesto de asociaciones arraigadas al territorio.

Se han realizado evaluaciones continuas durante todo el proceso para ir incorporan-do nuevos elementos de reflexión y hemos contado con el asesoramiento de personas dinamizadoras de herramientas de facilita-ción grupal y metodologías participativas de gestión holística de proyectos como Dragon Dreaming.

Además, hemos contado con el asesora-miento y valoración externa del grupo de profesorado colaborador del proyecto tanto en la educación formal como no formal y la implicación de muchas entidades que han cofinanciado.

6.- VALORACIÓN GENERALPuntos fuertes (fortalezas y oportunidades), puntos

débiles (debilidades y amenazas).

Fortalezas:

Este proyecto y las diferentes acciones pro-puestas se pueden adaptar a diferentes teji-dos asociativos y grupos. Por la metodología innovadora producen un impacto positivo y vivencial tanto en las personas como en las entidades participantes. La herramienta metodológica del teatro fórum aplicada per-

Guía pública europea para la innovación so-cial se estima como innovación social, que es: “El desarrollo y la implementación de nuevas ideas o de nuevas formas de hacer para satisfacer una necesidad social. Los proyectos innovadores se basan en la crea-tividad y en el trabajo hecho en colaboración entre la ciudadanía, las organizaciones de la sociedad civil, las comunidades locales, las empresas y las entidades públicas. (...) Son aquellas que no sólo son buenas para la so-ciedad sino que mejoran la capacidad de ac-tuación de las personas. Se basan en la crea-tividad de la ciudadanía, las organizaciones de la sociedad civil, las comunidades locales o las empresas”.

Mediante el craftivismo, recursos del teatro de las oprimidas/oprimido para la resolución de conflictos, metodologías participativas de gestión de procesos colectivos como el Dra-gon Dreaming y la facilitación grupal, hemos propuesto acciones innovadoras y hemos fo-mentado la vertiente eminentemente viven-cial y de experiencia.

5.- INTEGRACIÓN Y APLICACIÓN DE LAS BUENAS PRÁCTICAS EN EL PROCESO DE TRABAJO

A partir de experiencias previas generadoras de confianza y profesionalidad acumuladas en la experiencia personal y profesional de las personas implicadas en el proyecto, la riqueza del proyecto y el gran impacto social y comunitario que ha tenido ha sido posible en gran medida por la cantidad de personas y las colaboraciones que se han producido durante todas las fases del proyecto. Entidades sociales con una amplia trayectoria en la zona y personas expertas en buenas prácticas de Trèvol, CRIS, El Rogle, Sambori. Los agentes activos en juventud de la comarca de la Vall d'Albaida como por ejemplo el Consell de la Joventut i l’Ateneu Social Ca la Mera; la participación de los y las jóvenes desde el inicio de la propuesta donde

96

7.- SITUACIÓN POSTERIOR AL DESARROLLO DE LA ACTUACIÓN

Resultados:

1- Se ha dado a conocer el Teatro de las opri-midas/oprimido entre la población joven de Ontinyent, así como entre los agentes educa-dores que giran alrededor de ellos (profeso-rado, familias, educadoras y educadores de tiempo libre).

-Formación y talleres de profesorado: 85 participantes.

-Talleres con familias: 100 participantes.

-Talleres con el alumnado: 150 participantes.

-Obras de teatro fórum: 8 obras (5 con la obra Yo decido i 3 con la obra Desempañando la Mirada).

Todo esto ha permitido potenciar la reflexión hacia los valores de ciudadanía y participación social comunitaria, en relación a patrones y conductas de violencias de género (violencia psicológica, estructural, social) en el día a día familiar, educativo y entre grupo de iguales.

2- A partir de un taller de Teatro de las oprimidas/oprimido en la Universidad de Verano de Ca la Mera surgió la elaboración de 3 representaciones que participaron en las actividades organizadas por el Ayuntamiento de Ontinyent para la Setmana contra les Violències Masclistes. Las actuaciones fueron vistas por más de 100 personas en un pub de la ciudad y al local del Ateneu Popular Ca la Mera.

3- Se ha desarrollado una red de apoyo mu-tuo entre entidades sociales mediante la ac-tividad de craftivismo, a través de la cual en-tidades de mujeres -amas de casa, entidades sociosanitarias, la Asociación Fibromialgia, mujeres de la Asociación Andaluza, asocia-ciones vecinales, asociaciones de personas con diversidad funcional- han participado de forma conjunta y han tejido vínculos. Actual-mente hay un grupo de Whatsapp que sirve para comunicar y compartir actividades rela-cionadas con temas de igualdad y empodera-

mite adaptarse a diferentes intereses y pro-blemáticas. La herramienta del craftivismo, acompañada con una buena dinamización comunitaria mediante el videofórum, permi-te el empoderamiento individual y colectivo mediante la creatividad y potencia el talento de las personas; también permite generar vínculos afectivos, confianza, creación de co-munidad y transformación individual y colec-tiva u otros como la visibilidad social de todas las asociaciones y grupos participantes; la cohesión grupal y la concienciación social de violencias machistas en la cotidianidad.

Debilidades:

El equipo interdisciplinario promotor con necesidad de apoyo de más personas motivadas; la carencia de presupuesto en la parte de coordinación general de todo el proyecto y para prestar apoyo al trabajo de muchas personas voluntarias; la implicación o motivación diversa de las entidades; y financiación reducida para algunas de las acciones.

Oportunidades:

Innovación comunitaria, potencialidad para crear proyectos internacionales (Erasmus+); investigación creativa y de empoderamiento de fondo; creación y promoción de nuevas asociaciones que trabajan la prevención de la violencia de género; colaboraciones con otras entidades juveniles y grupos de jóvenes de otros lugares; e iniciar procesos forma-tivos estables con medios de participación comunitaria y Teatro de las oprimidas/opri-mido.

Amenazas:

Falta de información y conocimientos por parte de determinados organismos y per-sonas sobre la viabilidad real de comenzar procesos participativos reales y de desarrollo comunitario estables y a largo plazo.

CASTELLANO

97


Aportaciones en función de cada acción:

Acción Teixint per la igualtat.

-Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament On-tinyent. Lana y agujas, proyector, ordenador, vídeo -Curts per la Igualtat-, gestión técnica y orientación de actividades por parte de Re-gidora d’Igualtat y por parte de Infodona.

-Col·lectiu l'Esquella. Exposición, lana i ex-plicación del proceso tradicional de ganade-ría extensiva i artesanía ecológica.

-Aportaciones de Decorart y El Capdell. Ma-terial para la labor de retazos de tela (pat-chwork) i lana.

-Aportaciones de entidades sociales (amas de casa, asociaciones vecinales, asociación andaluza, asociación AMCO, asociación fibro-miàlgia,…): en cuanto a lana, herramientas, locales, maestros de la aguja de ganchillo y de la calceta, elementos para las meriendas.


-CEFIRE: materiales de carpetas i papeles para la formación, pago de ponencias, gestión de la certificación.

-Instituto Secundaria IES Pou Clar de Ontinyent: pago de ponencias i taller para el Instituto.

-Instituto Secundaria IES Josep Segrelles de Albaida: taller para el Instituto.

-CCOO Federación Enseñanza: pago de ponencias, materiales USB con información, gestión de la certificación.

-STEPV: pago de ponencias, asesoramiento mediante Dragon Dreaming y grabación au-diovisual.

-Caixa Ontinyent: pago de obras de teatro fórum para alumnado de secundaria, cesión de la sala de teatro, cesión de la sala para formación del profesorado.

-Regidoria de Cultura, d'Educació i Es-ports, i Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament

miento asociativo, así como de apoyo social a entidades de diversidad funcional. También se ha iniciado un grupo de teatro en el CRIS, donde participan y colaboran mujeres de las entidades que participaron en la actividad de craftivismo.

4- Se han realizado 10 talleres de resolución de conflictos mediante el teatro imagen y otras herramientas de facilitación de grupos, y han participado un total de 150 jóvenes y 47 madres, padres, y tutoras y tutores.

5- Se han identificado y se han analizado situaciones de violencia de género en jóvenes, para fomentar el debate crítico y potenciar pautas positivas y hábitos de buenas prácticas en relaciones afectivas entre todas las personas independientemente de la identidad sexual y afectiva.

8.- MÁS REFERENCIAS SOBRE EL PROYECTO

La utilización del premio en beneficio de las entidades que se implicaron y participar y que mostraron interés a continuar formándose en Teatro de las oprimidas/oprimido y seguir trabajando en aspectos de resolución de conflictos desde la igualdad de derechos y oportunidades entre todas las personas.

Proyecto Madejas contra la violencia sexista: https://www.facebook.com/Madejas-contra-la-violencia-sexista

Teatro de las oprimidas/oprimido: http://teatredecaixo.wixsite.com/culturacritica/single-post/2015/06/29/El-somni-de-SeydouTeatre-f%C3%B2rum-sobre-migracions

9.- FINANCIACIÓN DE LA ACTUACIÓNFuentes de financiación, recursos materiales y humanos, coste.

La cofinanciación y la aportación de recursos materiales y humanos por parte de muchas entidades ha sido una pieza clave del proyecto.

98

10.- POSIBILIDAD QUE LA EXPERIENCIA SE PUEDA ADAPTAR O APLICAR A OTRAS ORGANIZACIONES Y CONTEXTOSEnfoques innovadores transferibles a otras

organizaciones.

Nosotros vimos emplear las herramientas que explicamos a continuación y las adapta-mos a nuestras necesidades y pensamos que estas son transferibles a otras organizacio-nes.

Proyecto Madejas contra la violencia sexista. Fue el elemento inspirador que nos movió a iniciar la acción Teixint per la igualtat. Se estableció contacto con el grupo iniciador de la localidad de Astigarraga y nos unimos a la idea de hacer una bufanda colectiva donde mientras se tejía se conversaba sobre mejora social.

Teatro de las oprimidas/oprimido. Vimos como entidades como Assemblea de Cooperació per la Pau lo habían empleado como un medio de sensibilización hacia la integración social en temas de prevención de racismo. También hay experiencias de grupos de empoderamiento de mujeres que han sufrido violencias de género y que han participado en las Jornadas de teatro del oprimido de Vila-real.

La posibilidad para que pueda transferirse a otras organizaciones es completa. Es decir, que cualquier entidad que quisiera podría lanzarse a llevar a cabo actividades de teatro del oprimido y craftivismo. Tanto es así, que hay que comentar que inspirados por las acciones que llevamos a cabo hubo más ayuntamientos y centros que se sumaron o están intentando comenzar varias experiencias:

-Actividades de teatro fórum: Ayuntamiento de Xàtiva y de Bocairent.

-Actividades de craftivismo: asociaciones del Ayuntamiento de Agullent y Ayuntamiento de Biar.

-Actividades de teatro del oprimido con

d'Ontinyent: pago de obras de teatro fórum para profesorado y familias, pago del técni-co de sonido, carteleria, materiales para la formación del profesorado, colaboración en gestión de salas y trámites administrativos.

-Consell Local de la Joventut d’Ontinyent: pago de talleres para jóvenes de secundaria.

-Universitat de València, Magisterio, Campus Ontinyent: pago de obra de teatro fórum, cesión de salas para las primeras jornadas de formación de profesorado.

-Casal Jaume I Vall d’Albaida: colaboración en cartelería.

Acción Teatre de l’Oprimit a la Universitat d’Estiu de Ca la Mera.

-Aportación de dinamización voluntaria del profesorado (colaboración en un espacio autogestionado de transformación social).

-Ca la Mera: instalaciones, proyector, altavo-ces, materiales fungibles, etc.

-Casal Jaume I Vall d’Albaida: colaboración en cartelería, asesoramiento y gestión para ensayos en colaboración con Ca la Mera.

-Los propios participantes: autogestión de la actividad.

La aportación económica hecho por cada entidad ha sido:

-Consell Local de la Joventut d’Ontinyent: 267,10 €.

-Regidoria d'Igualtat: 3.750,50 €.

-CRIS: 120 €.

-Universitat de València, Campus d'Ontinyent: 1.220 €.

-Obra Social Caixa Ontinyent: 2.950 €.

-Ajuntament Ontinyent (Regidories d'Educació i de Cultura): 3.300 €.

-CEFIRE: 840 €.

-CCOO Ensenyament i STEPV: 700 €.

El coste total del proyecto ha sido: 13.147,60 €.

CASTELLANO

99


1er ACCÉSIT

RiborquestraÁrea temática/ámbito de la actividad: música y desarrollo comunitario.

Entitad/institución: Comusitària.

Dirección: Servet, 64. C.P.: 08030 Municipio: Barcelona

Tel.: 686 139 619 – 626 623 200

e-mail: [email protected]

Página web: http://comusitaria.wix.com/comusitaria http://comusitaria.wix.com/riborquestra

Persona de contacto: Noemí Rubio.

Palabras clave: música, territorio, cohesión social, democracia cultural, empoderamiento.


Riborquestra nace en el año 2009 en el marco de la Fundación Ribermúsica con el propósito de utilizar la cultura como herramienta para el desarrollo comunitario. Ante la imposibilidad de sostener económicamente el proyecto, la fundación finaliza su actividad en julio de 2012. Mas a pesar de este ello, un grupo de profesores y familias que forman parte de Riborquestra deciden salir adelante con la orquesta creando una asociación que, de forma desinteresada, y dando continuación al proyecto. Desde el curso 2013-2014, gracias a una subvención municipal y a la colaboración de entidades vecinas, los profesionales pueden ser retribuidos por su trabajo y las familias se encargan de llevar a cabo las tareas de gestión de forma voluntaria. Finalmente, en septiembre de 2014, la asociación pide a Comusitària que se haga cargo del proyecto en todas sus

jóvenes: actividades para el verano del Consell de la Joventut d’Ontinyent.

-Acciones de reivindicación de inclusión so-cial mediante craftivismo: Red de Centros para la Integración de personas con Enfer-medad Mental de la Provincia de València.

-Formación en teatro del oprimido a escuelas de profesionales del CRIS de Madrid.

-Segunda edición de la Universitat d’Estiu de Ca la Mera con teatro del oprimido y tratamiento otras temáticas de necesidad de intervención comunitaria: ecología y educación.

-Interés por formación en teatro de las opri-midas/oprimido por parte de profesionales que ven la necesidad de contar con mecanis-mos dinámicos, participativos, de apodera-miento y diferentes para tratar la resolución de conflictos.

-Orientadoras escolares, comisiones de igualdad, educadores de grupos de entida-des sociales, grupos de diversidad funcional como Criar con Diversidad.

11.- MÁS INFORMACIÓN SOBRE LA ENTIDAD/ORGANIZACIÓN

Nombre: Grup Connectant. Adriana Pastor Granell (antropóloga, facilitadora y acom-pañamiento de procesos comunitarios de transformación individual y colectiva), Laura Ferre García (psicóloga y profesora de Ciclos Formativos Profesionales), Dolors Sanchis Rivero (profesora de Educación Secundaria).

Página web: resolucioconflictesigualtat.blogspot.com.es

Dirección: Pare Lluís Colomer, 10, Ontinyent.

Objetivos principales: transformación de la sociedad desde la igualdad-diversidad de gé-nero; participación comunitaria; acompaña-miento en procesos grupales y comunitarios; y asesoramiento en perspectiva de género.

Ámbito de trabajo: Vall d'Albaida.

100

http://comusitaria.wix.com/comusitaria

http://comusitaria.wix.com/riborquestra

dimensiones contando con el apoyo de las familias y el equipo de profesores.

Riborquestra es el resultado de la suma de esfuerzos de las familias que integran la asociación, de Comusitària y de otros organismos. Se abastece de recursos públicos del barrio y otras entidades junto con aportaciones de empresas, particulares y de los mismos miembros del grupo. Además, cuenta con la colaboración de equipamientos y agentes del territorio como son el casal Pozo de la Figuera, el casal de jóvenes Palau Alòs, la Escuela Cervantes, la Agrupación Cultural Folclórica de Barcelona o el Centro Cívico Convento de St. Agustí.

En las últimas temporadas, Riborquestra ha recibido el reconocimiento de importantes instituciones en el ámbito de la cultura y la educación. La Fundación Carulla la ha galardonado como una experiencia de éxito en educación en el ocio y, desde la Asociación Amigas y Amigos de la Unesco de Tortosa, ha recibido el 3º premio Mayor Zaragoza en la categoría social y cultural. Además, ha ganado la convocatoria de cooperación cultural del CEESC por el programa Generación Play y ha sido seleccionada para participar en el proyecto Et toca a tu con la Orquesta de Barcelona y Nacional de Cataluña.


Riborquestra es una orquesta comunitaria e intergeneracional ubicada en el barrio de Sant Pere, Santa Caterina y la Ribera del distrito de Ciutat Vella de Barcelona. La finalidad de la entidad es ofrecer nuevos recursos al entorno y a las personas que lo habitan mediante el aprendizaje artístico. Riborquestra quiere ser una herramienta con la cual fomentar el crecimiento personal de

los niños, niñas y jóvenes así como contribuir al empoderamiento de su comunidad mediante el aprendizaje de los instrumentos musicales y la vinculación con el territorio.

La orquesta actúa como motor creativo que potencia los valores del respeto, la toleran-cia, la autonomía, la interdependencia, el compromiso y el trabajo en equipo al mismo tiempo que fomenta una cultura del esfuerzo y del mérito. Partiendo, pues, de la idiosincra-sia de la orquesta, se refuerza positivamente la imagen colectiva y se favorece la gestación de un sentimiento de identidad y de autoes-tima entre los integrantes. Actualmente, Ri-borquestra cuenta con más de noventa niños y niñas, jóvenes y adultos repartidos entre los instrumentos de cuerda frotada (violín, viola y violonchelo), viento (flauta y clarinete) y un coro que regularmente realizan actividades de formación artística, educación emocional y difusión cultural en el ámbito comunitario.

El proyecto parte de un modelo metodológico innovador e inclusivo que provoca la democratización de la práctica artística y se convierte en un instrumento de participación ciudadana con el que contribuir a generar nuevas fórmulas de relación entre los miembros, sus familias y la vecindad. De este modo, se procura generar espacios de interacción y de convivencia positiva entre personas con diferentes bagajes y situaciones socioculturalmente diversas. En este medio complejo, Riborquestra es un instrumento clave para la creación de oportunidades, la cohesión social y la orientación de niños y jóvenes hacia el futuro mediante la capacitación artística, comunicativa y social. Además, Riborquestra es una propuesta de envejecimiento activo y creativo donde, a través de la participación cultural, se superan las problemáticas y desigualdades sociales.

Finalmente, Riborquestra tiene como pro-pósito fomentar la interculturalidad, la soli-daridad y la transformación social mediante la cultura; crear un espacio de diálogo y de formación artística global en el corazón de Ciutat Vella a partir de la práctica musical en grupo y contribuir con todo ello a mejorar la vida de las personas del barrio. Desde la

CASTELLANO

101


del barrio (Escuela Cervantes, Asociación Cultural Folclórica de Barcelona, Casal Comunitario Pozo de la Figuera, Casal de Jóvenes Palau Alòs, Escuela Pere Vila, Centro Cívico Convento de Sant Agustí) donde se imparten las clases de instrumento en grupos reducidos (entre 8 y 15 personas), talleres puntuales de stepping para jóvenes o de construcción de equipos (team building) con percusión corporal y el ensayo del coro y de orquesta donde convergen los instrumentos de cuerda frotada (violines, violas y violonchelos) y los de viento madera (flautas y clarinetes).


El objetivo principal de Riborquestra es ofrecer nuevos recursos para abordar las realidades del entorno de los niños, niñas y jóvenes del barrio de Ciutat Vella por medio de la capacitación artística y el empoderamiento personal con el fin de generar una sociedad más activa, crítica y creativa que contribuya en el desarrollo y proyección del territorio.

A partir de esta premisa, participa regular-mente en programas organizados por otras instituciones así como en propias iniciativas que incluyen agentes y asociaciones diversas que enriquecen la propia mirada. Un deseo de crear un espacio de reflexión y de trabajo conjunto que fortalezca la cohesión del grupo y fomente el intercambio de experiencias.

Empoderamiento juvenil. Una de las líneas prioritarias es fomentar el autoconocimiento y el desarrollo de habilidades de liderazgo artístico y comunitario entre los miembros jóvenes de la orquesta. El resultado de esta experiencia dio a luz lo programa Generación Play.

Participación ciudadana. La esencia de Riborquestra es la naturaleza comunitaria y participativa. De aquí el estímulo por dinamizar acciones de impacto local y por colaborar en propuestas externas. Algunos ejemplos son la colaboración con el proyecto Ciutat Beta o la performance del artista

educación musical y emocional, Riborques-tra potencia las habilidades sociales, comu-nicativas y relacionales de las personas y el entorno que habitan para convertirlo en un lugar más humano y creativo.

3- RECURSOS Y HERRAMIENTAS ARTÍSTICAS PUESTAS EN MARCHA

Desde una metodología participativa y creativa, se trabajan diferentes aspectos técnico musicales y de crecimiento personal para que, independientemente de la edad, bagaje y capacidades de cada cual, se viva y se obtenga un aprendizaje significativo, funcional y cooperativo. De este modo, se puede decir que las actuaciones que realiza Riborquestra están orientadas al aprendizaje artístico y al empoderamiento de los miembros y de su comunidad para convertirse en unos ciudadanos más libres, responsables y comprometidos con el entorno.

Estas actuaciones se materializan en los siguientes ítems:

-Actividad semanal de la orquesta, organi-zación y realización de conciertos y talleres musicales dentro y fuera del barrio.

-Colaboración con diferentes asociaciones vecinales y escuelas de educación primaria.

-Cooperación e intercambios con proyectos similares que velan por la democracia cultural mediante la creación y formación artística.

-Capacitación del equipo de trabajo y de las familias de la asociación a partir de diferentes talleres y dinámicas participativas.

-Voluntariado de jóvenes músicos, artistas audiovisuales, educadores sociales y otras personas interesadas

-Difusión del proyecto en diferentes sectores para conseguir una mayor visibilidad y sensibilizar sobre poder transformador del arte.

La actividad central se realiza los viernes de 17:30 h. a 19:15 h. en diferentes espacios

102

y contextual, y acentúa la posibilidad de transformación individual y comunitaria. En constante diálogo con el territorio, los miembros de Riborquestra se posicionan en roles de ciudadanos activos y no como unos meros espectadores de la vida cultural y dinamización territorial de la realidad que los rodea. En este sentido, se trabaja también para expandir la repercusión del proyecto y convertir los espacios públicos en lugares habitados, espacios de encuentro.

Por un lado, Riborquestra toma la creatividad y los lenguajes artísticos como columna que vertebra todos los procesos del proyecto. Uno de los ejes es la creatividad personal, la capacidad de cuestionar de manera crítica la propia realidad y crear herramientas para proyectar horizontes posibles. Por otro lado, se trabaja la creatividad como una forma de modular las circunstancias y los conflictos cotidianos para generar soluciones alternativas y en sintonía con las capacidades que los participantes tienen en la actualidad. El tercer eje hace referencia a la innovación metodológica y de producto artístico, donde se crean nuevos retos y motivaciones para concebir las propias capacidades desde una visión positiva y multidimensional que permite crear algo significativo y singular.

6.- VALORACIÓN GENERALPuntos fuertes (fortalezas y oportunidades), puntos débiles (debilidades y amenazas).

Las actividades socio-artísticas que realiza están diseminadas por el barrio y por lo tanto el ámbito de actuación va desde la colaboración con la Asociación Cultural Folclórica de Barcelona, pasando por la dinamización del casal del Pozo de la Figuera hasta la cooperación con las escuelas públicas Cervantes y Pere Vila, el casal de jóvenes Palau Alòs o el Centro Cívico Convento de Santo Agustí.

La entidad tiene como finalidad el intercam-bio de experiencias y el enriquecimiento mu-tuo con proyectos similares y complementa-rios. Por eso, resulta fundamental el papel

Michelangelo Pistoletto Terzo Paradiso.

Voluntariado. Riborquestra reconoce la im-portancia del voluntariado como un agente clave en la transformación social a partir del bien común y por esta razón trabaja para que personas, instituciones y empresas ajenas se vinculen activamente en la entidad.


Riborquestra surge con el propósito de crear nuevos espacios pedagógicos que complementen al sistema educativo artístico formal y pasar así de un modelo basado en formas monolíticas a un proceso que parte de lenguajes múltiples, en el que se vive el aprendizaje desde la experimentación y la participación activa y creativa. Trabaja para crear situaciones horizontales, cooperativas y democráticas que permiten incrementar la implicación de los miembros en todos los procesos. Esta horizontalidad nace de una forma orgánica a partir de la pedagogía musical en grupo, las asambleas de trabajo, los encuentros periódicos con los equipos del proyecto y a partir de las acciones colaborativas con otros agentes del territorio. En los procesos de desarrollo de habilidades técnicas, el equipo motor del proyecto actúa como acompañante, y se crean espacios educativos donde los músicos de la orquesta opinan y proponen a partir de la facilitación del artista.

Otro de elementos de innovación es el empoderamiento: el proyecto tiene deseo de impulsar micro revoluciones que penetren en el sistema para fomentar la construcción de una ciudadanía capaz de generar su propio conocimiento. Por este motivo, Riborquestra recupera la importancia de trabajar lo invisible y lo sensible desde el aprendizaje musical y desde el desarrollo personal y comunitario. Los procesos de aprendizaje que se dan favorecen el cambio positivo del comportamiento de los participantes, generan conciencia personal

CASTELLANO

103



Para garantizar el buen funcionamiento del proyecto, Riborquestra pone en marcha propuestas de mejora con las que evaluar que las expectativas, necesidades e intereses trazados concuerdan con la realidad y sus efectos más intangibles. De este modo, comprueba que se obtienen los siguientes resultados:

1-Articulación de una línea de liderazgo artístico y acompañamiento educativo entre los integrantes.

2-Creación de un espacio de reflexión personal y de fomento del espíritu crítico para contribuir positivamente al crecimiento y cohesión del grupo mediante acciones de cooperación e intercambio de experiencias.

3-Participación equitativa de jóvenes en ries-go de exclusión social así como visibilización de su voz mediante un proceso de creación musical comunitaria que refuerce la auto-confianza y la identidad colectiva.

4-Mejora de la percepción y proyección del barrio a través de la participación en conciertos de estándares profesionales y otras actividades de difusión artística.

5-Despliegue de un programa de voluntaria-do y acogida de estudiantes en prácticas.

6-Consolidación del número de participantes y creación de una red estable de agentes que apoya el proyecto.

Desde la experiencia Riborquestra conside-ra que la música es una fuente inexorable de crecimiento personal y del entorno. La actividad semanal, que se lleva a cabo ininte-rrumpidamente desde qué nació proyecto en 2009, constata que la acumulación de cultu-ra y la experiencia estética son generadoras de pensamiento y que desde este posiciona-miento, la sociedad se vuelve más exigente y capacitada para reformular su propia reali-dad. Fruto de ello muchos niños, niñas y jóve-nes, y sus familias, sienten que Riborquestra les pertenece y que con violín o un clarinete pueden mejorar el (su) mundo. La cultura y la

de la asociación Comusitària para mejorar la articulación de su planteamiento de base. De esta colaboración han surgido experiencias de éxito como lo programa Generación Play -que ha contado con el apoyo del CEESC- o bien Periplus en Concert realizado con el proyecto 4Cuerdas de Musicop. Una vez aten-dida la idiosincrasia del trabajo en red que caracteriza la entidad, Riborquestra también participa periódicamente en proyectos de di-namización ciudadana.

Desde la convicción que la cultura y la educación son un bien de pleno derecho para toda la ciudadanía, Riborquestra ha creado una metodología propia inclusiva de todos los ritmos de aprendizaje, creativa para alimentar la imaginación y la libertad de los miembros y participativa para escuchar e incorporar las aportaciones de todo el mundo. Todas las acciones promovidas por la entidad se conforman a partir del triángulo compuesto por el equipo de profesorado / familias (niños y niñas, jóvenes, adultos) / territorio. Un modo que fortalece los vínculos de la vida familiar y de la comunidad de una forma real, y por el que se recogen todas las motivaciones y deseos de los diferentes actores.

Otro aspecto importante es que en un mismo espacio, y en un mismo momento, se ponen en marcha motores de aprendizaje que funcionan tanto en niños y niñas, como en jóvenes y en personas adultas, generando en paralelo un intercambio constante entre los participantes y el equipo de profesorado, que también acontecen protagonistas de su propio desarrollo y contribuyen al desarrollo comunitario.

Finalmente, Riborquestra es un espacio de colaboración entre músicos, educadores, psicólogos, artistas, gestores, antropólogos y sociólogos que genera conexiones, compromiso, reflexión, creatividad y libertad expresiva. Un espacio donde se construyen miradas diversas, donde todos tienen cabida y donde cada persona que forma parte imagina posibilidades y emociones.

104

Así hablan del proyecto algunos de los miembros: Por mí la Riborquestra es... de Irene Olmos y Música, territorio y cohesión social de Dèlia Serra.

9.- FINANCIACIÓN DE LA ACTUACIÓNFuentes de financiación, recursos materiales y

humanos, coste.

En los últimos años, la entidad ha hecho necesario ampliar los recursos humanos y actualmente cuenta con nueve profesores de instrumento. Paralelamente, se han sumado a la iniciativa tres jóvenes músicos o educadores y educadoras sociales en formación que a modo de voluntariado o en calidad de estudiantes en prácticas apoyan a los profesionales dentro del aula.

La vocación es hacer accesible la práctica artística a todo el mundo en condiciones de igualdad. Por esta razón se cede de forma gratuita un instrumento a cada uno de los integrantes de la orquesta. La compra y mantenimiento de estos instrumentos supone una de los gastos más importantes de la asociación.

La asociación recibe el apoyo de la administración pública mediante la firma de un convenio, y también del tejido asociativo del barrio, de entidades bancarias, de empresas privadas y de particulares que aportan parte del capital que hace posible el proyecto así como otras iniciativas puntuales que lo hacen crecer. Este apoyo se hace patente con la cesión de espacios que hacen entidades como la Agrupación Cultural Folclórica de Barcelona, el Casal de Barrio Pozo de la Figuera, la Escuela de primaria Cervantes, el Casal de Jóvenes Palau Alòs y el Centro Cívico Convento de Santo Agustí principalmente.

educación se convierten en un bien de pleno derecho para toda la ciudadanía.


Las actividades que lleva a cabo Riborquestra se dirigen al conjunto de vecinos del barrio San Pedro, Santa Caterina y la Ribera y dan prioridad a población en riesgo de exclusión social, especialmente a familias recién llegadas que viven situaciones de vulnerabilidad. Actualmente, el proyecto se ha sobredimensionado y acoge personas otros puntos de la ciudad y del área metropolitana como Sabadell, Rubí o Mataró.

Los participantes directos del proyecto son niños y adolescentes de entre 7 a 25 años si bien la base social de la orquesta se ha ampliado y cuenta con persones adultas de 30 a 60 años aproximadamente. Así mismo, el papel de las familias es relevante en la articulación del proyecto y en este sentido su atención es también uno de los ejes destacables de la propuesta. Partiendo del trabajo en red, Riborquestra considera también como destinatario los agentes y entidades del barrio con quienes coopera de una forma horizontal y permanente.

El proyecto se estructura en cuatro niveles de participación: en primer lugar, la definición recae en manos del equipo motor encabezado por Comusitària. En cuanto a la información, captación y diagnosis, cuenta con el equipo de coordinación y la implicación de los beneficiarios adultos más la complicidad de adolescentes y jóvenes. La comunidad educativa, el tejido asociativo y las familias también participan intensamente en este aspecto. En lo referente al nivel de participación activa, se da un alto grado de corresponsabilidad y se genera entre los diferentes equipos de trabajo y todos los destinatarios directos. En cuanto a la evaluación y a la implementación de los procesos de mejora, la junta de la asociación, el profesorado y los agentes de las entidades colaboradores tienen un rol muy activo.

CASTELLANO

105

comunidad educativa, el tejido asociativo y las familias también participan intensamente en este aspecto mediante las asambleas. En lo referente al nivel de participación activa, se da un alto grado de corresponsabilidad y se genera entre los diferentes equipos de trabajo más todos los músicos de la orquesta. Para acabar, en cuanto a la evaluación y a la implementación de los procesos de mejora, la junta de la asociación, los profesionales y los agentes de las entidades colaboradores tienen un rol muy activo.

11.- INFORMACIÓN SOBRE LA ENTIDAD/ORGANIZACIÓN

Nombre: Riborquestra.

Dirección: Pou de la Figuera, 15 Bajos, Barcelona. Tel.: 686 139 619

Objetivos principales:

1-Posibilitar el acceso a la práctica musical a niños, a jóvenes y a sus familias a través de actividades participativas.

2-Contribuir a la formación integral de niños, de jóvenes y de adultos desde la formación ética y estética.

3-Dinamizar culturalmente el territorio desde una mirada inclusiva y abierta a la cooperación y el trabajo en red.

4-Potenciar el empoderamiento de los integrantes de Riborquestra, fortaleciendo la autoestima y el sentimiento de pertenencia.

5-Crear espacios de diálogo y convivencia entre personas de diferentes procedencias y condiciones socioeconómicas del barrio.

Ámbito de trabajo: Barcelona.


10.- POSIBILIDAD QUE LA EXPERIENCIA SE PUEDA ADAPTAR O APLICAR A OTRAS ORGANIZACIONES Y CONTEXTOSEnfoques innovadores transferibles a otras organizaciones.

Desde la convicción que la cultura y la educación son un bien de pleno derecho para toda la ciudadanía, Riborquestra ha creado una metodología propia y replicable a la vez: inclusiva por todos los ritmos de aprendizaje; creativa para alimentar la imaginación y la libertad de los miembros y participativa para escuchar e incorporar las aportaciones de todo el mundo. Todas las acciones promovidas por la entidad se conforman a partir del triángulo equipo de profesorado - familias (niños y niñas, jóvenes, adultos) - territorio, hecho que fortalece los vínculos de la vida familiar y en la comunidad de una forma real y por lo tanto todas las motivaciones y deseos de los diferentes actores son recogidas. Así, el enfoque metodológico es uno de los factores transferibles a todo tipos de contexto, especialmente en el ámbito escolar y vecinal pero también en grupos de trabajos o incluso emprendidas. El éxito de este reside en la confección de equipos profesionales híbridos, con perfiles complementarios que están en formación permanente y en la idiosincrasia de sumar las diferentes miradas que aportan los profesionales, el voluntariado y los estudiantes en prácticas.

Otro aspecto importante es el trabajo en red que más allá de la cesión de espacios se convierte en un intercambio constante de experiencias, recursos, tutorizaciones, proyectos de dinamización, etcétera. Finalmente, uno de los factores de innovación que se puede aplicar a otras organizaciones es la estructuración del proyecto en cuatro niveles de la participación: en primer lugar, la definición y orientación del proyecto recae en manos del equipo motor encabezado por Comusitària. En cuanto a la información, captación y diagnosis, se cuenta con el equipo de coordinación y la implicación de los beneficiarios adultos además de la complicidad de adolescentes y jóvenes. La

106

2o ACCÉSIT

Espacio Matrioska(Festival Reina Loba, Certamen de pintura mural, y Ven, Nútrete, Voa).

Área temática/ámbito de la actividad: Desarrollo cultural en el medio rural y otros ámbitos.

Entitad/institución: Espacio Matrioska.

Dirección: Jose Luis Baltar s/n

C.P.: 32634 Municipio: Os Blancos

Tel.: 609 001 872


Página web: www.espaciomatrioska.com

Persona de contacto: Jesús García.

Palabras clave: cultura, arte rural, comunidad alternativa.

1.- PUNTO DE PARTIDA. CONTEXTO PRECEDENTE E IMPULSOR DEL PROYECTOContexto, punto de partida, quién está dando también respuesta a esa situación y qué está

haciendo.

Espacio Matrioska surge como respuesta y como alternativa al circuito artístico y cultural actual en las ciudades. Buscando un espacio para crear, varios/as compañeros/as de Bellas Artes, tras acabar la carrera, nos encontramos con la posibilidad de habilitar un local abandonado en la pequeña localidad ourensana de Os Blancos. Una vez allí, Espacio Matrioska comienza a plantear una hoja de ruta, en la que, no sólo pretende habilitar este espacio, sino crear una asociación que promueva el dinamismo cultural y artístico en zonas rurales, y su intercambio con las ciudades, funcionando como una alternativa a la hegemonía artística actual, formada por galerías y centros culturales, que trabajan en las ciudades de una manera hermética

CASTELLANO

y endogámica. Teniendo como referentes a diferentes asociaciones, como el centro Dados Negros o el proyecto Campoadentro, y buscando estrategias con la influencia de espacios y proyectos como Matadero Madrid o el CSO La Tabacalera, además de las trayectorias personales de cada uno/a, más o menos vinculadas a espacios culturales y artísticos.


El planteamiento principal de la asociación y colectivo es promover la cultura y las prácticas artísticas contemporáneas en el medio rural, haciendo de puente entre el campo y las ciudades. Se definen como una alternativa a los espacios y dinámicas convencionales, buscando crear movimiento de intercambio cultural que integre aspectos de la realidad artística actual y del medio rural, buscando y facilitando la expresión artística en cualquiera de sus formas, dando voz y posibilidades a nuevos/as y jóvenes creadores/as. Es fundamental la comprensión y el aprendizaje del entorno y el contexto, así como la vinculación con otros proyectos y propuestas, creando una red de relaciones amplia y diversa.

El proyecto surge en 2014 y, desde entonces, se ha ido definiendo y construyendo hasta lo que es en la actualidad. De dentro a fuera, Espacio Matrioska trabaja en Os Blancos, Galicia, una pequeña población rural al sur de Ourense, Aquí, el local Matrioska es el centro de operaciones, un espacio en proceso de recuperación, multidisciplinar y abierto, que acoge la mayoría de proyectos que desarrolla el colectivo, como el programa de residencias para artistas, la escuela artística de verano para los niños y niñas de la comarca, encuentros populares… y que es,

107

las herramientas principales, creando y proponiendo actividades que se relacionen con su entorno.


Espacio Matrioska promueve una manera de trabajar y de actuar diferente. En primer lugar, pretendiendo crear un vínculo entre arte y vida, difuminando la frontera entre el proyecto profesional y vital. Así, se trabaja en el proyecto de comunidad y colectividad, donde todos/as los/as integrantes aportan al común.

Por otro lado, nuestra hoja de ruta viene marcada por un hacer diferente en el ámbito artístico y cultural. Acercando las prácticas artísticas contemporáneas al medio rural, empapándose del mismo. Dando posibilidades, a través de diversos proyectos, a jóvenes creadores/as, artistas, músicos… Entiendo el contexto como aspecto fundamental para desarrollar y llevar a cabo propuestas, tanto en el medio rural como en el urbano, creando retroalimentación y situando el medio rural como un contexto idóneo y necesario para la creación artística y cultural.

Proyectos concretos como las residencias para artistas, facilitan la posibilidad a creadores/as de desarrollar sus propuestas en el medio rural, de este modo, los/as creadores/as se empapan de la realidad de este entorno y sus posibilidades y, así mismo, la comunidad rural recibe y experimenta las nuevas propuestas del arte contemporáneo.

Otro proyecto, el Festival Reina Loba, es uno de los pocos festivales gratuitos en una pequeña localidad rural que apuesta por vincular artes y música, haciéndolo desde una perspectiva de respeto al entorno y con un planteamiento ecologista.


a demás, el taller y espacio de creación de los/as integrantes del colectivo.

A nivel provincial, Espacio Matrioska pro-mueve otros proyectos, como Ven, Nútrete, Voa, que promueve experiencia didácticas para niños/as a través de la pintura mural, o el Certamen de pintura mural, que da la posi-bilidad a jóvenes artistas de trabajar su obra mural en espacios públicos.

La intención de la asociación es, mantenien-do su epicentro en Os Blancos, Galicia, des-centralizar y extender su actividad a todo el territorio, creando nuevas redes. Así, hemos realizado proyectos en Madrid, e integrantes del colectivo han desarrollado proyectos sa-télite que han viajado a la India (Ka Project) o a Cuba (CRUDA).

La mayoría de actividad física en el local Matrioska se realiza entre los meses de abril a octubre, pues la situación actual de la infraestructura imposibilita su utilización durante los meses de frío, lo que nos obliga a explorar otros formatos para el resto del año.


Los principales recursos con los que cuenta el colectivo es la homogeneidad de las personas que lo forman. Aunque todas salen del entorno de las bellas artes, las catorce personas que integran Espacio Matrioska tienen diferentes maneras de hacer y entender, lo que aporta diversos puntos de vista al procedimiento de la asociación, entendiendo la creatividad como una de sus principales herramientas.

El local Matrioska, un gran edificio abandonado y cedido por el Ayuntamiento de Os Blancos, es uno de los recursos que articula la actividad de la asociación. A esperas de conseguir la manera de reformarlo y terminar su obra, es un amplio espacio multidisciplinar que se puede usar en los meses cálidos del año.

Así mismo, la comprensión y el análisis del contexto y el tejido social es una de

108


Como exponíamos, dentro de los principios fundamentales en los planteamientos de proyectos y actividades de Espacio Matrioska, figura el análisis, comprensión y elaboración de los proyectos atendiendo al contexto y sus necesidades.

Así, intentamos trabajar de una manera horizontal y colaborativa. Un buen ejemplo de esto es uno de los principales proyectos, el Festival Reina Loba, que antes de comenzar a trabajar en una nueva edición, reunimos abiertamente al pueblo para conocer sus opiniones, propuestas, consejos, intereses...

La horizontalidad es parte fundamental del colectivo, trabajando de manera asamblearia y creando comisiones responsables de tareas concretas.

6.- VALORACIÓN GENERALPuntos fuertes (fortalezas y oportunidades), puntos


Las principales fortalezas de las que dispone Espacio Matrioska son la originalidad de su propuesta, la innovación que supone iniciar y apostar por un proyecto de estas características en un entorno rural, la heterogeneidad de su equipo y la calidad de sus proyectos, que se consolidan como una alternativa a los circuitos hegemónicos culturales, creando tejido social, entendiendo su contexto, y proponiendo nuevas maneras de hacer y trabajar.

Así mismo, el interés y esfuerzo del colectivo por trabajar con otros colectivos, asociaciones, propuestas o iniciativas y de crear red y visibilizar alternativas culturales, así como dar voz y posibilidades a nuevos/as creadores/as.

Algunos de los puntos débiles son la situación actual del local Matrioska, un edificio público, abandonado hace más de doce años, que tras ser cedido al colectivo,

CASTELLANO

éstos han reformado poco a poco, pero que sigue teniendo grandes y serios problemas de obra mayor, principalmente en cuanto a aislamiento y pavimentación se refiere, lo que imposibilita su uso en los meses fríos del año y lo que dificulta un calendario de trabajo anual en Os Blancos. (Por otro lado, esta situación les obliga, y anima, a buscar y crear otras vías y formas de trabajo durante estos meses).


Poco a poco, Espacio Matrioska va consoli-dándose como un referente en cuanto a ges-tión cultural en el medio rural se refiere. Las actividades y proyectos que el colectivo lleva a cabo, van creciendo en popularidad y de-manda (las residencias para artistas, el Fes-tival Reina Loba, invitaciones a encuentros y ponencias…).

En la localidad de Os Blancos, el colectivo ya forma parte del día a día de sus habitantes. La relación con ellos y ellas es directa y cercana, y acogen sus propuestas, participando en ellas de manera activa.

Así mismo, la actividad que realiza el colectivo ya ha posibilitado dos ediciones del Festival Reina Loba, con gran éxito de asistencia, dando voz a bandas jóvenes, promoviendo un encuentro artesanal, talleres y actividades artísticas y de planteamiento ecológico…

Más de veinte artistas y colectivos ya han pasado en dos años por Os Blancos, para desarrollar sus proyectos y propuestas artísticas en un entorno rural, a través del programa abierto de residencias de verano para creadores/as.

El colectivo sigue en pleno proceso de evolución, analizando sus maneras de trabajar y organizarse, así como de proponer y promover nuevos proyectos, generando alternativas culturales reales, dando voz…

109


proceso de despoblamiento y con enormes infraestructuras vacías.

Un grupo afín al colectivo, y a raíz de visitar la propuesta en Os Blancos, ha creado su propia asociación cultural con sede en Tenerife, Uve de Vida.


Nombre: Espacio Matrioska.

Dirección: Jose Luís Baltar s/n, Os Blancos, Ourense.

Tel. 609 001 872

Objetivos principales: Promover iniciativas culturales y acercar las prácticas artísticas contemporáneas al medio rural, empapán-dose del mismo, y funcionando como un puente, nexo entre campo y ciudad.

Ámbito de trabajo: Os Blancos.




humanos, coste.

Actualmente el proyecto se financia por sus propios integrantes, buscando la vía de hacerlo viable por sí mismo.

Proyectos concretos, como el Festival Reina Loba o el Certamen de Pintura Mural en Xinzo de Limia, han sido en parte financiados por la Diputación de Ourense. En el caso concreto del Festival Reina Loba, este proyecto fue también posible gracias a campañas de financiación colectiva o crowdfunding.

El campamento de verano Matrioska, contó con una pequeña cuota de inscripción, en concepto de materiales.

El local Matrioska es un edificio propiedad del Ayuntamiento de Os Blancos, cedido a la asociación. Todas las mejoras que se han hecho en el edificio, han sido obra del colectivo, a través de horas de trabajo, reciclaje...


organizaciones.

Una de las principales inquietudes de Espacio Matrioska es, al igual que el colectivo aprende y se empapa de otras iniciativas, servir para visibilizar la posibilidad de que grupos de personas afines promuevan y lleven a cabo iniciativas culturales y organizativas propias. Principalmente, el colectivo pretende crear conciencia sobre la importancia de acercar las prácticas artísticas contemporáneas al medio rural y sobre la factibilidad de hacerlo hoy día, en un contexto rural en

110


de reflexión y discusión a través de los cuales desarrollar competencias educativas, cultu-rales y artísticas. Un ejemplo de ello es Voces propias. Taller de vídeo participativo comuni-tario La voz de Amaltea, proyecto que surge con el objetivo de debatir sobre conceptos como son la desigualdad, la diversidad, la in-clusión, la transformación social, la memoria y la identidad.


Voces propias es un taller de vídeo participativo que permite acercar los jóvenes participantes a la producción de nuevas plataformas mediáticas, mostrando que éstas pueden usarse como herramientas artísticas, de trabajo y de expresión con las que transmitir inquietudes y problemáticas propias de su contexto.

Considerando que los mass media invisibi-lizan gran parte de la población, se trabaja para desarrollar una cultura audiovisual co-munitaria independiente en la multicultura-lidad, en la que tiene cabida la lucha contra los estereotipos. Los participantes de Voces propias son niños, niñas y jóvenes de la Aso-ciación Amaltea, entidad sin ánimo de lucro que se autodefine como una “asociación de mujeres solidarias, feministas y progresistas nacida para comprometerse por la igualdad en nuestro país y donde quiera que esta fal-te.” Mediante el soporte audiovisual se da lu-gar a la creación, difundiendo con ello nuevas historias con otras formas de expresión que dan prioridad a sus propios actores, a sus ba-rrios y sus realidades sociales.

El taller está dividido en cuatro partes:

1º Dedicada a mostrar cómo La Cosecha entiende y crea documentales visionando propuestas y proyectos de vídeo participativo

3er ACCÉSIT

Voces propias Taller de vídeo participativo comunitario La voz de Amaltea.

Área temática/ámbito de la actividad: Audiovisuales, taller de realización documental participativo.

Entitad/institución: La Cosecha Producción Audiovisual.

Dirección: San Bartolomé, 37. C.P.: 46110 Municipio: Godella, Valencia

Tel.: 692 906 526 - 685 320 465 e-mail: [email protected]

Página web: www.lacosechaweb.com

Persona de contacto: Alba Pascual Benlloch, Carlos Daniel Gomero Correa.

Palabras clave: cultura viva, participación, convivencia, transformación social, descentralización, empoderamiento, expresión.


La asociación La Cosecha Producción Audio-visual nace inspirándose en la experiencia adquirida durante la colaboración con “Ca-ravana Documental”, un proyecto iniciado en el año 2003 por la Asociación Cultural Documental Peruano-Docuperu que tiene como objetivo fomentar el uso del documen-tal como una forma de narración y expresión distinta generadora de reflexión crítica, aná-lisis y producción de conocimientos. Así, La Cosecha busca asimismo democratizar el arte y las herramientas audiovisuales po-niéndolas al alcance de todas las personas mediante talleres participativos, usando el género del documental para crear espacios

CASTELLANO

111


dos cámaras, dos equipos de grabación de sonido, dos islas de edición.

-Material de oficina (fotocopias, dvd's, disco duro, etc).


En la Comunidad Valenciana no existen muchos proyectos de vídeo participativo comunitario con la metodología que usa La Cosecha Producción Audiovisual, un modelo de trabajo que cuenta con la experiencia adquirida en los proyectos realizados en América Latina y que se adapta a su nuevo contexto, el valenciano.

Voces propias pone el acento en el proceso, los documentales son el resultado de todo un trabajo de exploración interna, de consenso en grupo, de revisión de sus contextos, de discusión y reflexión, de empoderamiento, de conocimientos y reconocimientos propios y del grupo en colaboración con la Asociación Amaltea. Todos los participantes del taller son los creadores de sus propios proyectos, La Cosecha sólo facilita las herramientas para poder hacerlo. La clave es que los asesores de los grupos aprenden en igual medida de los participantes, dando lugar a un intercambio de conocimientos y experiencias.


Se propone utilizar el medio audiovisual y las tecnologías a nuestro alcance como herramientas de desarrollo y rescate de las memorias individuales y colectivas. Se trabaja especialmente con el género documental, porque un país sin cine documental, es como una familia sin un álbum de fotos y porque es necesaria en nuestra actualidad una alfabetización audiovisual.

Creemos que mediante el trabajo con los diferentes soportes tecnológicos se pueden crear espacios de reflexión de la

realizados en diferentes lugares del mundo. Se introducen nociones básicas de lenguaje audiovisual y el Break Dance como un modo de trabajar la expresión a través del cuerpo.

2º Dedicada a la organización de equipos y la puesta en marcha de ejercicios audiovisuales para ser producidos y discutidos en grupo.

3º Dedicada a poner en común y seleccionar en consenso los temas a trabajar; repartir las diferentes funciones (que posteriormente irían rotando) para llevar a cabo la produc-ción del documental. Puesta en marcha de un blog en el que subir fotos y vídeos durante el rodaje.

4º Dedicada a las jornadas de rodaje (pro-ducción), edición (postproducción) y difusión. Grabación de entrevistas y registro de es-pacios con la participación de educadores y educadoras, voluntarios en el proyecto; rea-lización de cartelería; grabación de los archi-vos audios, voces en off y de la banda sonora original.


Recursos humanos:

-Dos realizadores de La Cosecha Producción Audiovisual (también asesores de los proyec-tos documentales que acompañaron todo el proceso de creación de los vídeos).

-Educadores y voluntarios/as de Amaltea que acompañaron y participaron del proceso adquiriendo las técnicas de desarrollo del taller así como el compartir desde la misma posición de roles que los jóvenes. Además del apoyo necesario en la logística del taller.

-Participantes del taller: 15 jóvenes y niños y niñas de la Asociación Amaltea.

Recursos materiales:

-Espacio donde realizar los talleres, cedido por la Asociación Amaltea.

-Mesas, sillas, lápices y papeles.

-Proyector, pantalla, ordenador y altavoces.

-Equipo técnico profesional: dos trípodes,

112

CASTELLANO


Con cada grupo, las educadoras y volunta-rios que han participado y acompañado el proceso, se realizó una evaluación sobre la experiencia de Voces propias. Dicha evalua-ción buscaba conocer los conocimientos ad-quiridos pero centrándose en los trabajos de reconocimiento, empoderamiento, procesos de consenso y grado de satisfacción que se han logrado con la experiencia.

Voces propias tiene una repercusión a largo plazo, ya que los productos audiovisuales generados tienen difusión continua en diferentes medios y redes sociales.


www.facebook.com/lacosechapv

http://lavozdeamaltea.tumblr.com

"Yo soy Amaltea". Cortometraje. Documental.

https://vimeo.com/170400967

"Skatea Velluters". Cortometraje. Documen-tal.

https://vimeo.com/171515041


humanos, coste.

La producción incluye:

-Coordinación y reuniones con la Asociación Amaltea durante la realización de los talle-res.

-2 realizadores/asesores de La Cosecha en-cargados del taller de vídeo participativo.

-Grabación en las diferentes locaciones fuera de los horarios establecidos para el taller.

-Postproducción final.

-Equipo técnico profesional (cámaras, equi-pos de sonido, trípodes, islas de edición, etc.)

memoria colectiva, de rescate de la identidad individual y grupal, de expresión cultural en diversas formas. Trabajar en temas sociales es una actividad necesaria ya que las y los ciudadanos poseen un patrimonio oral que merece ser registrado, para no perderlo y para que nos recuerde lo que somos.

6.- VALORACIÓN GENERAL

Puntos fuertes (fortalezas y oportunidades), puntos


Consideramos positiva la posición de respon-sabilidad que han adquirido cada uno de los participantes en el momento de ejercer su trabajo ejerciendo cada uno de los diferentes roles.

Participar en Voces propias ha requerido un esfuerzo que merece reconocimiento ya que han compartido sus opiniones e historias personales. Por otra parte consideramos que ha sido una aportación positiva para ellos verse proyectados en una pantalla grande y participa en la toma de decisiones importantes.

La difusión en diferentes medios de comu-nicación como Radio Klara, les ha dado la oportunidad de hablar sobre si mismos y so-bre sus proyectos les empoderó y les generó mayor autonomía.

Los puntos débiles han estado relacionados con la distancia entre un taller y otro. Consideramos que, trabajando con niños y jóvenes, siempre es más conveniente cuando las sesiones están más concentradas. Mas la decisión de la organización de las sesiones responde en última instancia a la disponibilidad de los participantes.

Para La Cosecha ha servido de aprendizaje trabajar con jóvenes de edades diversas y situaciones personales complejas. Si bien el poco tiempo compartido ha ocasionado que la confianza hacia los asesores fuera más lenta, al final se logró esa complicidad deseada reflejándola en el trabajo final.

113


colectivos como de Asociación Intercultural Candombe, Orriols Convive, Fira Alternativa de Valencia, Escuela Meme de Benimaclet, CEAR Valencia, Entre Iguales, adaptándose a las demandas de los barrios y/o participan-tes.


Nombre: La Cosecha Producción Audiovi-sual.

Dirección: San Bartolomé 37, Godella.

Tel. 692 906 526 - 685 320 465


Objetivos principales: La Cosecha usa el documental como herramienta para dar voz a quienes necesitan hablar, para denunciar, difundir y compartir historias. Tratan la memoria, infancia, género, ecología y medioambiente, educación, derechos humanos, migración, historias personales. Su misión es documentar, promover, realizar y difundir procesos y productos documentales como herramientas de expresión, empoderamiento y cambio para el desarrollo de la sociedad.

Parten de la premisa de que el audiovisual es un derecho de todas las personas, de todos los ciudadanos y ciudadanas. Creen que mediante el audiovisual, se pueden generar espacios de reflexión y discusión de nuestro entorno, usándolo como una herramienta de desarrollo a través de componentes educativos, culturales y artísticos.

Sus objetivos son visibilizar las inquietudes encontradas en los participantes, producir diferentes vídeos de calidad para ser posteriormente difundidos y acercar al participante a la producción de nuevas formas de uso del audiovisual.

Ámbito de trabajo:

Comunidad Valenciana y Perú.

Nombre: Associació Amaltea.

-Movilidad.

-Vídeos documentales en digital o físico (DVD -Disco duro) Full HD.

-Curaduría de las proyecciones.

-Videoteca documental que se queda en la Asociación Amaltea para futuros usos de los chicos y chicas de la asociación.

-Acompañamiento de todo el proceso del taller de realización audiovisual.

Presupuesto:

Equipo técnico:

-Cámaras: 2 cámaras digitales (Canon EOS 5D MARK III Full frame), lentes y accesorios.

-Equipo de sonido: Zoom H4N Grabadora de audio digital profesional, Lavalier Sony, Unidireccional Rode para DSLR.

-Islas de edición: 2 Apple Macbook Pro.

-Trípodes: 2 Benro Cabezal S4, Slider Desli-zador de cámara.

-Cablería y accesorios: tarjetas de memoria, disco duro, Dvd's, etc.

Otros:

-Movilidad, producción, imprevistos, oficina (internet, teléfono, fotocopias, etc).

Salarios:

-Dos realizadores de La Cosecha Producción Audiovisual:

-Encargados del taller de vídeo participativo y asesores de proyectos.

-Técnicos (grabación, postproducción, difu-sión).

-Curaduría de proyecciones.

TOTAL: 2. 650 €


organizaciones.

La Cosecha ha adaptado el modelo de trabajo de Voces propias con otras organizaciones y

114

CASTELLANO

PROYECTO INVITADO

IntraescolarPrácticas artísticas contemporáneas en centros educativos

Área temática/ámbito de la actividad: Arte contemporáneo y educación.

Entitad/institución: propuesta impulsada y realizada por la artista, investigadora y profesora de la Universidad de Murcia Clara Boj con el apoyo y la financiación del Instituto de las Industrias Culturales y de las Artes de la Región de Murcia.

Dirección: Edificio Auditorio y Centro de Congresos "Víctor Villegas". Avda. Primero de Mayo s/n. C.P.: 30006 Municipio: Murcia

Tel.: 968 341 060


Página web: www.intraescolar.org

Persona de contacto: Clara Boj.

Palabras clave: creación contemporánea, educación secundaria, centros escolares, pedagogías creativas, mediación cultural.


Intraescolar. Prácticas artísticas contempo-ráneas en centros educativos no deriva de la singularidad del contexto local y/o de los centros educativos en los que se ha llevado a cabo, sino que surge impulsado por una se-rie de factores y situaciones en relación a la educación artística que encontramos en todo el territorio español y que, desde el análi-sis del contexto local, confluyen de manera acentuada en la Región de Murcia, un terri-

Dirección: Escuelas Pías, 2 Bajo,

València.

Tel: 963 924 316

Objetivos principales: Amaltea es una aso-ciación sin ánimo de lucro dedicada a la pro-moción integral de la persona, preferente-mente niños y jóvenes del barrio de Velluters de València. Pretende crear una alternativa a la situación de marginación fomentando el apoyo escolar y el uso adecuado del tiempo libre.

Ámbito de trabajo: Barrio de Velluters de València.

115


iniciativas transformadoras que inciden en todos los aspectos de esta problemática tan-to desde la esfera del arte como de la educa-ción: desde el diseño curricular a la explora-ción de nuevos formatos para las relaciones escuela-museo, las prácticas colaborativas o la redefinición de la figura del educador, etc...

Es en este escenario de exploración e investigación donde surge el proyecto Intraescolar que trata de aportar un nuevo enfoque a las prácticas de la educación artística en relación al arte contemporáneo a partir de una formulación metodológica innovadora que transforma la arquitectura habitual de las relaciones escuela-museo y traslada su centro de interés desde los espacios del arte a los espacios de la educación, proponiendo nuevos escenarios tanto para la institución y los artistas, como para los profesores y los estudiantes.


Intraescolar consiste en la realización de proyectos artísticos “site specific” en centros educativos como estrategia de acercamiento de la práctica artística contemporánea, sus formas y discursos a la comunidad educativa (profesores, estudiantes y sus familias).

A diferencia de otras iniciativas, en las que los artistas visitan los centros educativos para realizar una experiencia creativa en formato didáctico (charla, conferencia, taller, etc..), en este proyecto los artistas fueron invitados a realizar una intervención artística específica en diferentes centros de Educación Secundaria Obligatoria de la Región de Murcia sin ningún requisito a priori de carácter pedagógico ni de formato, iniciándose un dialogo entre el artista y el centro educativo en función de cada

torio marcado desde las últimas décadas por la ausencia de una política cultural a largo plazo y por los continuos cambios de rumbo de las infraestructuras culturales dedicadas a las artes contemporáneas.

Aunque la situación actual de la educación artística es compleja y sobre ella operan muy distintas influencias, podemos enumerar es-tos factores simplificadamente como: cam-bios drásticos en la plasmación curricular de la educación artística, escasa o nula co-laboración entre las escuelas y los museos y cambio de paradigma derivado del deno-minado «giro educativo» en las prácticas ar-tísticas, curatoriales e institucionales de los espacios del arte.

En primer lugar nos referimos a las continuas transformaciones del curriculo de la educación secundaria obligatoria en función de las distintas leyes educativas y el enfoque disciplinar y organizativo de las mismas. Así, en los últimos años hemos asistido a una drástica disminución del peso curricular de todas las materias relacionadas con la educación artística en contraste con el crecimiento de áreas de conocimiento más técnicas y/o científicas.

Por otro lado es importante también tener en cuenta la histórica complejidad de las relaciones entre las instituciones educativas y las instituciones del arte y la cultura contemporáneas, lo que ha definido una arquitectura relacional basada en formatos predefinidos, como pueden ser las visitas guiadas, que por lo general se llevan a cabo sistemáticamente sin prestar atención al contexto de los estudiantes y/o sus intereses particulares, lo que dificulta la participación y la puesta en práctica de situaciones de aprendizaje valiosas y significativas.

Por último, y ante la complejidad de este contexto, cada vez son más los artistas, edu-cadores, comisarios y/o gestores culturales que desde las propias instituciones del arte y la educación o desde posiciones transversa-les están llevando a cabo una reflexión crítica sobre los procesos, espacios y metodologías del arte y la educación artística, proponiendo

116

CASTELLANO


Para la realización del proyecto Intraescolar se han puesto en marcha distintas estrategias, muchas de ellas diseñadas específicamente para este formato. Dado el carácter piloto de esta iniciativa muchas de las acciones realizadas se han reformulado durante el transcurso del proyecto para adaptarse mejor a la realidad del contexto de trabajo en cada uno de los centros.

Podemos distinguir entre las acciones y herramientas propias de la metodología del proyecto global y las acciones y herramientas específicas de los proyectos artísticos realizados por los artistas. En el segundo grupo nos referimos a los recursos creativos propios de los artistas participantes y su metodología habitual de trabajo, en este caso se pusieron en marcha prácticas de collage mural, costura, fotografía, video e instalación, así como acciones colaborativas como la realización de cuestionarios o instalaciones participativas.

En el primer grupo se encuentran todas aquellas acciones diseñadas para establecer un marco de trabajo suficientemente definido y acotado para favorecer la resolución efectiva de los proyectos y al mismo tiempo abierto y flexible como para incorporar los hallazgos y aportaciones de la comunidad en la que se inserta. Entre estas acciones podemos destacar la exploración de la figura del comisario y su desdoblamiento en dos perfiles diferenciados.

Por un lado y una vez seleccionados los artistas y los centros participantes, el papel del comisario principal se transformó en facilitador y observador, dando relevancia a su rol negociador en la resolución de todas las situaciones derivadas del cambio de escenario desde el centro de arte a la escuela y llevando a cabo un diario de investigación de todos los procesos desarrollados. Por otro lado se definió la nueva figura del profesor-comisario, dando relevancia al trabajo realizado por los profesores de los centros educativos encargados de los

propuesta y sus necesidades de espacio, participación, implicación de los estudiantes y la comunidad educativa, etc...

Metodológicamente el proyecto transforma completamente las dinámicas habituales de la “visita escolar” al centro de arte, convir-tiendo la escuela en el espacio expositivo que acoge el trabajo de los artistas contem-poráneos al mismo tiempo que se articulan una serie de actividades y experiencias re-lacionadas con el desarrollo de la propuesta específica del artista para el centro escolar y guiadas por los profesores del centro.

Este desplazamiento, desde las dinámicas de la institución especializada en arte hacia las dinámicas de los centros educativos, ha implicado por tanto la puesta en práctica de estrategias de trabajo específicas adaptadas a los requerimientos del artista, las características de los centros y a la resolución de los conflictos lógicos derivados de la utilización y transformación de los espacios, tiempos y dinámicas de la escuela.

El objetivo principal de Intraescolar es transformar el carácter “extraescolar” de las actividades que en relación al arte y la cultura contemporánea realizan los estudiantes, convirtiendo los centros educativos en el epicentro de un proyecto artístico innovador que vincula la experimentación cultural con el aprendizaje significativo, convirtiendo la escuela en un espacio de pensamiento, acción y creación contemporánea.

Alrededor del proyecto Intraescolar se ha llevado a cabo también una extensa investigación cualitativa. Paralelamente a la realización de las intervenciones en cada uno de los centros educativos se ha realizado un seguimiento de todo el proceso mediante una serie de acciones (entrevistas, diario de campo, etc...) orientadas a conocer y evaluar los aspectos clave del proyecto, su capacidad para generar aprendizaje y los posibles aspectos de mejora.

117


En definitiva, la mayor innovación de Intraescolar es situarse en el centro de las complejas relaciones entre escuela y museo para explorar críticamente la formulación de otros escenarios, agentes y metodologías posibles.


El proyecto ha seguido unas pautas muy estrictas en cuanto al cumplimiento de las buenas prácticas en varios aspectos que consideramos fundamentales tanto en relación al trabajo del artista y su profesionalización como en cuanto a la transparencia y horizontalidad en los procesos y las negociaciones llevadas a cabo:

-El trabajo de los artistas ha sido remunerado con unos honorarios previamente pactados y en consonancia con el trabajo solicitado. Es-tos honorarios se fijaron de manera igualita-ria para todos los artistas participantes.

-Cada uno de los proyectos realizados ha contado con un presupuesto de producción definido a priori y con un presupuesto para viajes. Esto ha permitido a los artistas abordar el encargo conociendo de antemano las posibilidades materiales de ejecución del mismo.

-La relación con los artistas se ha formali-zado mediante un contrato ajustado a las pautas de buenas prácticas definidas por las principales organizaciones del sector del arte. Este contrato, entre los artistas y el Instituto de las Industrias Culturales y de las Artes de la Región de Murcia, especifica la naturaleza del encargo así como los honora-rios pactados, el presupuesto de producción, los tiempos de ejecución y las obligaciones de las partes.

-El trabajo del profesor-comisario de cada uno de los centros participantes ha sido re-munerado para poner en valor su implicación y dedicación al proyecto más allá de sus obli-gaciones docentes habituales.

distintos proyectos. Sobre estos docentes recaían tanto funciones organizativas y negociadoras como el peso del diálogo con el artista, al ser ellos los más cualificados interlocutores entre el centro educativo, los estudiantes y los artistas. Esta figura y su identificación como agente con identidad propia tiene también el objetivo simbólico de poner en valor el trabajo realizado por estos profesionales implicados en la puesta en práctica de proyectos innovadores más allá de sus obligaciones docentes.


La innovación más notable del proyecto In-traescolar es, como decíamos anteriormen-te, el desplazamiento de las prácticas artís-ticas contemporáneas (tanto creativas como de gestión) desde los espacios del arte a los espacios de la educación. Este gesto, que puede parecer un simple cambio de esce-nario, implica toda una serie de situaciones nuevas tanto para estudiantes y profesores como para los propios artistas, agentes e instituciones del arte implicados y conlleva el establecimiento de un diálogo continuo capaz de ofrecer solución a los conflictos surgidos de las resistencias de cada uno de estos ám-bitos a la influencia del otro.

Para los artistas, cambiar el cubo blanco de los espacios expositivos por el espacio de los centros educativos de gran carga simbólica y arquitectura opresiva es una gran oportunidad creativa que al mismo tiempo los obliga a establecer relaciones con agentes ajenos a los discursos del arte y sus dinámicas profesionales y por lo tanto menos permeables a sus modos de trabajo.

Para los docentes, los estudiantes y la comunidad educativa en general, la presencia de los artistas en los centros, la observación progresiva de su proceso de trabajo e incluso su participación en las obras implica la confrontación con nuevas narrativas alejadas de los relatos del aula y les conmina a olvidar los prejuicios, hacerse preguntas e incluso cuestionarse su labor.

118

expectativas que, a partir de esta línea de trabajo y su inserción en el contexto de la escuela se abrían para los mismos y para la organización. Sin embargo durante el desarrollo de los proyectos ha quedado en evidencia la importancia de la implicación de los artistas en la resolución de las situaciones derivadas del cambio de contexto.

La escuela es un espacio complejo atravesado por regulaciones y normativas que dificultan la puesta en práctica de las propuestas artísticas. Esta problemática, lejos de ser un inconveniente, es una excelente oportunidad para el diálogo y la negociación, para el reconocimiento del otro y el crecimiento de los proyectos. Esto no implica limitar o cuestionar las propuestas artísticas y su legitimidad pero el artista debe estar abierto al diálogo y la negociación, a ser interpelado por voces ajenas a los discursos del arte.


Intraescolar se inició en el curso 2014/2015 y el desarrollo de las intervenciones planificadas culminó en el curso 2015/2016. A nivel global el proyecto ha sido enormemente satisfactorio para los agentes involucrados, tanto profesores como artistas pero sobre todo para la comunidad educativa en general y especialmente los estudiantes.

Cada una de las intervenciones ha tomado una forma diferente y por tanto su difusión y vida posterior sigue trayectorias distintas. En el caso de la intervención de la artista Sonia Navarro, su propuesta se materializó con la realización de un collage mural realizado colectivamente con los estudiantes que ocupa completamente el aula de audiovisuales del centro, convirtiendo su arquitectura escolar en una instalación creativa y colorida que acoge las actividades propias de la formación de los estudiantes. Esta intervención, de carácter permanente, se configura como un hito transformador de la escuela que seguirá operando en años futuros.

-Las intervenciones de los artistas han contado con el apoyo del equipo de montaje de exposiciones del Instituto de las Industrias Culturales y de las Artes de la Región de Murcia, poniendo en valor las propuestas realizadas y de manera muy importante equiparando a nivel simbólico los espacios del arte a los espacios de la educación.

6.- VALORACIÓN GENERAL

Puntos fuertes (fortalezas y oportunidades), puntos


El desarrollo del proyecto así como su análisis cualitativo y comparativo con otras iniciativas similares ha desvelado los errores y aciertos del mismo así como líneas de acción para los aspectos susceptibles de mejora.

Como principal punto fuerte del proyecto podemos señalar el cambio de escenario, desde los centros de arte a los centros educativos. La riqueza simbólica de los centros educativos, tanto en su arquitectura formal como en la normativa y discursos del sistema educativo se configura como un territorio muy atractivo para la intervención creativa y por tanto muy útil para los artistas. Por otro lado las dinámicas de trabajo para el desarrollo del proyecto favorecen la contaminación entre los discursos y agentes del arte y los discursos y agentes de la educación dando lugar a situaciones que enriquecen el desarrollo global del proyecto con distintas aportaciones y puntos de vista.

A partir de este punto se abre la puerta a otras oportunidades que surgen del propio diálogo entre las partes y que expanden el proyecto más allá de su marco inicial: dinamización de las intervenciones realizadas, apertura de los centros educativos a otros agentes externos, exposición de los procesos y las obras en espacios del arte, etc.

En cuanto a las debilidades del proyecto se ha detectado la importancia de una correcta selección de los artistas participantes. En esta edición la selección se realizó en base al trabajo previo de los artistas y las

CASTELLANO

119



organizaciones.

Actualmente hay distintos proyectos en el contexto español que abordan una aproximación entre el arte contemporáneo y la escuela mediante distintas dinámicas de participación de creadores contemporáneos en centros educativos. Cada una de estas propuestas, aunque similares, responde a estas inquietudes de manera diferente en cada una de sus ediciones y contextos.

El modelo que propone Intraescolar es sus-ceptible también de ser replicado en otros centros educativos. Sin embargo es impor-tante entender que este modelo no funciona como una receta reproducible sino como una estructura flexible que debe adaptarse a las especificidades del contexto y cuyo eje fun-damental pivota en torno al diálogo entre los distintos agentes, diálogo que lógicamente reflejará las inquietudes de las partes, fric-ciones y resistencias singulares que deben ser abordadas específicamente.

Es importante entender que Intraescolar se configura como una investigación cultural y no como un proyecto de gestión. Esta diferen-cia en el enfoque es la que abre la puerta a una reflexión crítica sobre cada una de las in-tervenciones realizadas y los procesos abier-tos lo que favorece el aprendizaje y el recono-cimiento entre todos los agentes implicados, sus discursos y puntos de vista.


Intraescolar es una propuesta impulsada y realizada por la artista, investigadora y profesora de la Universidad de Murcia Clara Boj con el apoyo y la financiación del Instituto de las Industrias Culturales y de las Artes de la Región de Murcia.

Por otro lado el proyecto realizado por Mira Bernabeu implicó la realización de distintas instalaciones participativas a lo largo del curso que culminaron finalmente en un extenso trabajo fotográfico. Esta propuesta, objeto de futuras exposiciones, otorga una nueva dimensión al proyecto al trasladar la mirada del artista al centro escolar, a la institución y por tanto haciendo partícipes a nuevos públicos de sus reflexiones sobre la realidad escolar y el sistema educativo.

En definitiva, los objetivos del proyecto se han cumplido en sus distintos niveles: objetivos específicos de los proyectos artísticos y objetivos de la propuesta global. En este sentido la realización del proyecto Intraescolar y su evaluación cualitativa ha permitido formular un modelo cultural innovador que se inserta en el complejo entramado de las relaciones arte y escuela.


www.intraescolar.org


humanos, coste.

Intraescolar en su primera edición ha sido financiado por el Instituto de las Industrias Culturales y de las Artes de la Región de Murcia, que ha asumido la totalidad del pre-supuesto del proyecto: honorarios, produc-ción, etc.

Sin embargo es importante destacar también en este apartado la implicación de los centros educativos participantes sin cuyas aportaciones en recursos materiales y humanos no habría sido posible llevar a término correctamente los proyectos.

120

CASTELLANO

en marcha el proyecto y con qué. Temporalización: inicio/final. Período de vigencia.

En Tus Zapatos es un proyecto de mediación artística e intervención socioeducativa para el desarrollo de competencias socioemocio-nales basado principalmente en un taller de expresión creativa.

El punto de partida fue la serie Zapatos, obra de la artista valenciana Antonia Mir, cuya fundación patrocina el proyecto. Zapatos inspira la metáfora que da nombre y sentido al proyecto de mediación; ponerse en los zapatos de otra persona, empatizar. El objetivo de En Tus Zapatos es desarrollar una empatía generadora de una actitud prosocial que posibilite la constitución de un clima de convivencia constructiva y favorable al aprendizaje en la que no cabe ningún tipo de discriminación ni violencia.

Los destinatarios fueron un grupo de estudiantes del instituto de educación secundaria Barrio del Carmen de Valencia, quienes, mediante diferentes dinámicas grupales y técnicas de expresión artística, han tenido la oportunidad de explorar sus conflictos, de comprender a los compañeros/as, y aprender a relacionarse de manera asertiva.

Como conclusión de la experiencia, se realizó una exhibición del trabajo de los participantes, en la que, además de mostrar los resultados producto del taller de expresión, se atendió a los siguientes objetivos: fomentar la cooperación entre compañeros, potenciar la conciencia de pertenencia al grupo, favorecer el desarrollo de la autoestima y el empoderamiento, y estimular la motivación.

En la muestra se compartió la experiencia vivida por cada alumno/a como miembro del grupo usando el lenguaje simbólico del arte.

Objetivos específicos del taller de expresión:

•Objetivos del currículum de educación plás-tica y visual: experimentación de técnicas y procedimientos expresivos; apreciación, va-loración y disfrute del patrimonio artístico y cultural; expresión de ideas y emociones a

COLABORACIÓN

En Tus Zapatos

Área temática/ámbito de la actividad: Juventud, mediación artística, convivencia escolar.

Entitad/institución: Fundación Antonia Mir, Vicerrectorado de Cultura de la Universitat de Valencia, IES Barrio del Carmen y Elizabet Catalá Collado.

Página web: http://www.uv.es/uvweb/cultura/ca/cultura-1285865909702.html

Persona de contacto: Elizabet Catalá Collado.

Palabras clave: Mediación artística, competencias socioemocionales, convivencia, expresión creativa.


En Tus Zapatos nace gracias a la experiencia y los buenos resultados obtenidos de la aplicación de un proyecto piloto anterior fruto del Trabajo de Investigación Cuento, Cuentas, Contamos. Mediación Artística Para La Inclusión Social Desde Los Espacios Artístico-Culturales (Universidad Europea, 2014) elaborado por Elizabet Catalá, dirigido a diferentes destinatarios; y gracias al interés de la institución patrocinadora, Fundación Antonia Mir, y de la institución organizadora, Vicerrectorado de Cultura de la Universitat de València, de iniciar una línea de trabajo de mediación artística y cultura inclusiva.

2.- INTRODUCCIÓN AL PROYECTOResumen: descripción de la experiencia, objetivos, estrategia, desarrollo del proyecto, metodología, participación de las/de los usuarias/os en el proyecto. Con quién se ha colaborado para poner

121

http://www.uv.es/uvweb/cultura/ca/cultura-1285865909702.html


10-Visibilización, autoestima y reconocimien-to. (Presentación de la exposición al público).



•Cooperación entre el centro educativo y el centro cultural. Las sesiones se realizaban en el horario lectivo perteneciente a la asignatura de educación plástica y visual y formaban parte de su currículum. La institución cultural interviene más allá de su propio centro, la institución educativa interviene fuera del instituto, la comunidad y sus diferentes agentes socioeducativas se implican (Educación formal, no formal e informal se dan en la misma acción).

•Exponer los resultados en un centro externo al centro educativo y perteneciente a la Universidad, visitas a la muestra guiadas por los participantes (estudiantes) del proyecto.

•Visita y colaboración de la artista, que ade-más expone parte de su obra en la misma muestra.

•Los participantes van configurando y deci-diendo su propia producción, conscientes del valor del resultado estético, pero sobretodo del poder del proceso de aprendizaje y trans-formación.

6.- VALORACIÓN GENERALPuntos fuertes (fortalezas y oportunidades), puntos dé-

biles (debilidades y amenazas).

Puesto que el objetivo educativo transversal es principalmente el desarrollo de la empa-tía en los destinatarios del programa, se ha usado como herramienta de valoración el Test de Empatía Cognitiva y Afectiva (TEA, 2008) que, además de dar una medida global, cuenta con cuatro escalas específicas. Se in-cluye en la dimensión cognitiva, las escalas

través del lenguaje artístico.

•Objetivos transversales: fomentar el de-sarrollo de la empatía para mejorar la con-vivencia grupal; favorecer el desarrollo de las competencias socioemocionales de au-tocontrol, autoconocimiento, autoestima y motivación; poner en valor el respeto a la diversidad.

Descripción de la intervención realizada:

10 sesiones de 2h realizadas en horario lectivo, entre noviembre 2014 y febrero 2015.

25 participantes.


Contenidos, desarrollo y técnicas: a través de técnicas plásticas y otras técnicas grupales que provienen de las terapias expresivas, se visualiza la estructura grupal y se favorece la expresión socioemocional con respecto a los conflictos latentes.

1-Presentación del grupo y del proyecto. Motivación. Conciencia grupal.

2-Familiarización con el espacio. Poner en valor el patrimonio. Acercamiento a la entidad cultural y al arte.

3-Expresividad a través de la textura. Conciencia emocional. (Frotagge)

4-Expresividad a través del punto, línea, mancha. Reconocer la emoción en los demás. Atención. (Litografía)

5-Asertividad. Desarrollo de la empatía. (Tin-ta china)

6-Desarrollo del pensamiento creativo. Con-ciencia social. Cooperación grupal. (Recicla-je)

7-Materializar lo simbólico. Empatía y pensa-miento prosocial. (Performance)

8-Materializar lo simbólico. Empatía y convi-vencia. (Desarrollo producción)

9-Cooperación, trabajo en equipo, organiza-ción. (Desarrollo producción)

122

CASTELLANO


http://www.uv.es/uvweb/cultura/es/centros-culturales/nave/programacion/actual/tus-zapatos-presentacion-resultados-del-proyecto-trabajos-realizados-participantes-del-taller-expresion-creativa-1285874240901/Activitat.html?id=1285927465610


http://nauxxi.uv.es/es/?p=1909


humanos, coste.

Financiado por la Fundación Antonia Mir con 2.500 €. Recursos de infraestructura del Centro Cultural La Nau y del IES Barri del Carme.

Materiales: Material fungible para cada actividad (papel continuo, ceras, tinta, carboncillos, planchas de litografía, etc.) Tórculo del que disponía el instituto. Material de montaje expositivo del que disponía el centro cultural.

Recursos Humanos: 1 coordinadora y educa-dora social experta en terapias expresivas, y 1 artista plástica.


organizaciones.

Consideramos que la propuesta es fácilmente transferible a otras instituciones similares combinando centros educativos y culturales y coordinando equipos multidisciplinarios que incluyan profesionales capacitados en intervención socioeducativa y en expresión artística.

denominadas Adopción de Perspectivas (AP) y Comprensión Emocional (CE). Por otro lado la dimensión afectiva engloba las escalas denominadas Estrés Empático (EE) y Alegría Empática (AE).

En un primer momento se realizó un pretest que sirvió para configurar estratégicamente las tareas y equipos de trabajo, así como para detectar aquellos casos en los que debería focalizarse la atención para mejorar su capa-cidad empática.

Finalmente, se realizó un post-test con el que se comprobó que la puntuación percentil en general ha mejorado, así como que en los casos específicos a intervenir se resolvió el conflicto satisfactoriamente.

Además, se realizó un cuestionario de satisfacción del cual se extrajo que:

Los aspectos más valorados positivamente eran: experimentar con técnicas plásticas no conocidas, realizarlo en el centro cultural, exponer el trabajo al público, la mejora de las relaciones de grupo, dinámicas de grupo, trabajar en equipo, diversión y motivación.

Los aprendizajes que destacaban fueron: técnicas concretas y conceptos (frotagge, tinta china, litografía, goma arábica, tórculo, arte contemporáneo, entintar).

Los conceptos y habilidades sociales: “po-nerme en el lugar del otro/a”, “comprender por qué se siente así”, “aprender a quejar-me”, “expresarme mejor”, “hablar en público y sentirme bien”...

Las propuestas de mejora coincidían en mayor duración del proyecto para la mejor asimilación de aprendizajes y consolidarlo como una línea de trabajo estable que permita una mayor rentabilización del recurso.

Los testimonios y valoraciones de la expe-riencia se elaboraron dando lugar a un au-diovisual.


123

http://www.uv.es/uvweb/cultura/es/centros-culturales/nave/programacion/actual/tus-zapatos-presentacionresultados-del-proyecto-trabajosrealizados-participantes-del-tallerexpresion-creativa-1285874240901/Activitat.html?id=1285927465610



coordinación y en el desarrollo de las políticas y cuestiones relativas a tres funciones de la Universitat de València consignadas a los Estatus:

• Participación de la comunidad universi-taria en la cultura.

• Extensión y difusión de la cultura en la sociedad.

• Conservación y difusión de su patrimo-nio.

Los objetivos de la Universitat de València en materia de cultura y patrimonio son definidos por el artículo 3 de los Estatutos. Los objetivos de la Universitat de València en materia de cultura y patrimonio son definidos por el artículo 3 de los Estatutos (aprobados por Decreto 128/2004, de 30 de julio, del Consejo de la Generalidad, DOGV 3-8-2004) que, entre sus finalidades, la difusión de la cultura en el seno de la sociedad, así como estimular la actividad intelectual y cultural.

Ámbito de trabajo: Comunidad valenciana.


Nombre: Elizabet Catalá Collado.

Dirección: [email protected]

Objetivos principales: Educadora Social. Postgrado en Mediación Socioeducativa y gestión de conflictos. Máster en Programa-ción Neurolingüística y Postgrado en Tera-pias Expresivas y Arteterapia.

Desarrolla las actividades socioeducativas de la Colección Martínez Guerricabeitia de la Fundación General de la Universidad de Valencia, y la línea Nau Social del Vicerrectorado de Cultura e Igualdad.

Ha trabajado en departamentos municipales de cultura, juventud y servicios sociales.

Ámbito de trabajo: España y extranjero.

Nombre: Fundación Antonia Mir.

Dirección: www.antoniamir.com

Objetivos principales: La Fundación Antonia Mir tiene como fin la promoción, estímulo y apoyo del arte y la cultura en un sentido amplio. Así como labores benéficas y de mecenazgo. Corresponde al Patronato de la Fundación determinar el modo en que se deberán cumplir sus fines. Las prestaciones de la Fundación se otorgan de forma altruista.

Ámbito de trabajo: Comunidad valenciana.

Nombre: Vicerrectorado de Cultura e Igualdad de la UV

Dirección: http://www.uv.es/uvweb/cultura/es/presentacio-1285865909614.html

Objetivos principales: El Vicerrectorado de Cultura e Igualdad de la Universitat de Valèn-cia se ha trazado como uno de los principales objetivos la difusión del patrimonio inmueble de la Universitat de València.

En este sentido, sin lugar a dudas, el edificio histórico La Nau constituye el principal baluarte de la Universitat de València, tanto por su continente como por su contenido.

La Unidad de Soporte en el Vicerrectorado de Cultura e Igualdad se encarga de colaborar, dentro de la Universitat de València, en la

124

http://www.culturama.es

culturama.es · en pràctica de les activitats. es va iniciar a les jornades de teatre de...

Documents