el districte proposa al casalcompensat un retrat que al llarg de les últimes segles han as-sumit...
TRANSCRIPT
núm
. 64
0
14 d’octubre de 2016
ISSN - 1695-4793
8El carril bici de Grassot s'activarà abans de Nadal
12El festival Fenòmens aterra amb una trentena d'artistes
X.T.
Miquel Marín
A.B.
5Els grups municipals ja negocien un PAD amb 76 actuacions
Plaques solars, estalvi energètic i una àgora amb horts urbans caracteritzaran l'espai
L'Espai Quiró s'adequarà com a casal de barri, gent gran i joves, amb una plaça, a la fi de 2018
pàg. 7pàg. 7
pàg. 6pàg. 6
El Districte proposa al Casal Tres Lliris cedir-li l’excomissaria
Tavi
Ted
ó
L’assemblea debat si accepta el nou projecte durant quatre anys en un règim d’autogestió
2
14 d’octubre de 2016l’independent
El projecte pilot anomenat Pla de Places de Gràcia, que es desplega com a fase actual del pla de pacifica-ció que van engegar els anteriors governs, ha començat a mig gas amb un parell de reunions a cadascuna de les places implicades: Virreina, Sol i Diamant. No a mig gas per la intensitat de les reunions sinó per la comunicació amb els potencials participants, almenys els que estan previstos a la pàgina web del grup dinamitzador. Hi ha entitats convidades com l'Infoespai que la setmana passada encara no sabien res del pla i algunes entitats de cultura popular han admès que hi hagut un problema de correus.
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
editorial
La xarxa tupida d'equipaments públics i privats de què dispo-
sa Gràcia no ha impedit que en els últims anys es reclami des
de la societat civil una certa reordenació que ha comportat el
naixement de l'Espai Jove La Fontana, l'Espai Musons, La Violeta
i aviat s'hi afegiran l'antic Consolat de Dinamarca i Can Carol.
Aquests moviments de recuperació d'una certa tradició de
xarxa social republicana, que es va estroncar ara fa 80 anys, han
compensat un retrat que al llarg de les últimes segles han as-
sumit les entitats històriques. Gràcies a elles la Vila va mantenir
el caràcter que té. Però el debat per seguir completant l'oferta
d'espais de relació afortu-
nadament no s'ha aturat i
encara hi ha nous models
que hi poden tenir cabuda
en el futur pla d'equipaments
que s'està preparant.
I aquí hi entra l'oferta que
ha formalitzat el Districte al
Casal Tres Lliris, que des de fa un any dinamitza l'antiga comis-
saria de Lesseps, que fins al 23 d'abril de 2013 va allotjar el Cos
Nacional de Policia, sobretot com a expenedora de DNI. Quan
les entitats que formen part de l'assemblea del Tres Lliris van
entrar a l'espai, que l'Ajuntament havia intentat posar a sub-
hasta sense èxit i que el Districte havia intentat aprofitar com
a equipament -també sense èxit-, es van trobar també la crua
realitat d'anys passat: molts militants de generacions anteriors
a l'actual Tres Lliris van passar alguna nit al soterrani, on dues
garjoles comunes amb barrots de dalt a baix i tres calabossos
individuals sense llum ens feien adonar que -a la vista de les
instal·lacions que tenen els Mossos a l'avinguda Vallcarca- els
temps han canviat.
Però el cas és que ningú sabia què fer amb l'excomissaria i
l'okupació del Tres Lliris va obrir la porta a la imaginació. Ara
tenim a la ciutat els casos de Flor de Maig i de Can Batlló, on
noves generacions, ni pertanyents a entitats històriques ni filles
de la història estroncada republicana, han trobat l'espai on
relacionar-se, amb fórmules de cessió d'ús i en règim d'autoges-
tió. No hi estem acostumats, encara, a aquestes fórmules, però
ja existeixen. Tampoc n'estàvem a les gestions externalitzades
que ens van fer mirar amb uns altres ulls alguns centres cívics
als anys 80, i ja ningú en dubta de la seva utilitat i implantació
social. L'autogestió és una altra via, ni millor ni pitjor, però que
pot acollir moltes veus que ara no tenen el seu lloc.
Què es podia fer amb l'excomissaria?
cartes al director ull de donaAdreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça,, telèfon
i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].
També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia
L’ofici de les Trementinaires
consistia en recollir tot tipus
d’herbes del camp, assecar-
les i classificar-les cadascuna
per a un remei, hi havia una
infinitat, també venien la tre-
mentina o aiguarràs, obtingut
mitjançant la destil·lació de
la reïna. Baixaven des de les
muntanyes, concretament
de Tuixent (Alt Urgell) cap a
la vall a vendre pels masos
i pobles propers els seus
productes. Sempre anaven de
dues en dues, solien ser de la
mateixa família, àvies i nétes,
mares i filles, aquest ofici era
molt dur, ja que havien de
recórrer molts quilòmetres,
però era la seva manera
d’aportar alguns diners a
casa. La meitat del s. XIX eren
temps difícils. Elles coneixien
totes les plantes i els seus be-
neficis, i tot tipus d’ungüents,
eren sàvies com la naturalesa.
Ens han deixat el seu llegat i
això ha permès que moltes
persones s’interessin per
aquest ofici tan apassionant.
Entrar a un herbolari és un
plaer, les fosses nasals s’obren
i de seguida penetra aquesta
olor a camp, barreja d’olors,
farigola, romaní, camamilla,
menta, sàlvia, fonoll... Aques-
tes plantes són beneficioses
per a la salut, per això les Tre-
mentinaires estan de moda; la
naturalesa no mor mai.
Trementinaires
Puri
Pérez
el dependent
No hi estem acostumats encara, a l'autogestió, com no ho estàvem a les externalitzacions
EL DESORI D'OUTLOOKL’in Està clar que els servidors
d'Internet fan el que els dóna la
gana amb tota impunitat, des del
traspàs de dades entre Facebook
i WhatsApp fins a canvis de servi-
dor sense permís de l'usuari. Les
lleis nacionals poc fan al respecte
i els nostres polítics juguen més al
Candy Crash al Congrés que s'ins-
trueixen en el desori d'Internet. Fa
escassos mesos el servidor Hot-
mail va passar a Outlook a nivell
de mòbils amb desastroses conse-
qüències d'ús i enviament de cor-
reus. ¿La solució? Instal·lar un altre
servidor en el teu mòbil i així poder
enviar i rebre correus des d'Outlo-
ok. La política res va fer al respecte.
Fa només un dies Hotmail va pas-
sar a l'Outlook per als ordinadors.
La sorpresa va ser grossa quan vaig
veure buits els grups de comptes
que utilitzo en el meu treball. És a
dir, la majoria dels meus grups es-
tan buits. Més i més queixes al ser-
vei tècnic d'Outlook i tot han estat
respostes inconcretes, allunyades
de la meva pregunta i sense res-
taurar la meva llista de direccions.
Com dimonis podem ser competi-
tius en aquest país si la modernitat
telemàtica ens falla? Ara el tema
més important que surt als mitjans
és la crisi política nacional que poc
solucionarà el dia a dia dels treba-
lladors. Exigeixo dirigents, siguin
d'esquerres o de dretes, compe-
tents, perquè ja no es pot confiar
en la competència dels incompe-
tents. Queda clar que estem en un
país on la classe obrera no té obres,
la classe mitjana no té mitjans i la
classe alta no té classe.
David Rabadà i Vives
UNA VICTÒRIA PER REMUTNAR Vull felicitar l’Europa per la prime-
ra victòria de la lliga. Es mereixia
guanyar perquè els darrers partits
havia jugat molt bé i em fa il·lusió
que Civil hagi estat el golejador.
Ricard Sagristà
14 d’octubre de 2016l’independent
3
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
què en penseu...
Cada cop és més difícil trobar una ganga a la zona de Gràcia sense que les condicions del propi pis no siguin deplorables. Crec que un dels motius principals d’això és l’existència de nous pisos turístics.
Penso que el sector més perjudicat per aquest augment dels preus dels lloguers són els joves. Les dificultats per a poder afrontar un lloguer fan que s’endarrereixi l’edat en què poden marxar de casa.
Quan una persona té un pis per a llogar el que vol és treure’n el mà-xim rendiment i, si hi ha qui està disposat a pagar-ho, endavant, cap problema. D’altra banda, en molts pisos de lloguer hi ha allot-jats turistes i això canvia la fesomia del barri.
És una pràctica que altera la convivència del veïnat perquè tot és gent forastera i amb ganes de festa i que, a més, fa pujar els preus dels lloguers. S’hauria d’executar més rigorosament la legislació existent.
ZENÓN ORMAZÁBALelectricista
RAFAEL BADIAjubilat
SHEILA DE LA IGLESIAautònoma
IRENE CAMPS estudiant universitària
de la
pujada
del
lloguer a
causa del
turisme?
Tània Matiushkov
equip
La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Man-
zanera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, An-
na Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny,
Èric Lluent, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi
i Marc Vilajosana. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Con-
xa Garcia, Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casa-
lé, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere
Martí, Joan Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger
Rofín, Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia
Coll, David Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi Lou.
Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Héctor Jiménez (692
601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Dipòsit legal: B-32.478-00
Sol·licitat control PGD
Compartir la nostra casaGràcia té una identitat cultural
pròpia. Alguns veïns que ja han
identificat una major densitat de
turistes en els seus carrers reivin-
diquen el seu espai al crit "Guiris
go home". A les mans de tots els
veïns i veïnes hi ha la confiança
que els turistes conservin una ac-
titud de convivència, cordialitat
i respecte, de suport al comerç
local. Tots tenim la intenció de
gaudir de llocs tranquils, carrers
transitables i taules en terras-
ses on els veïns també puguem
gaudir d'un cafè. Som veïns que
vivim a Gràcia, allotjar-nos a les
nostres cases a viatgers que aca-
ten les nostres normes de con-
vivència. Triem qui vénen i gau-
deixen del nostre barri. La nostra
resposta és "Guiris go MY home".
Amb les nostres indicacions, in-
tentem fer que aquests turistes
es converteixin en veïns tem-
porals de la nostra comunitat i
barri. Amb l'anomenat "home
sharing", compartir la nostra llar,
convidem a la nostra casa a gent
de tot el món perquè descansi en
una habitació que preparem amb
gust. Amb aquest ingrés, podem
donar una empenta a l'economia
familiar. Sense ell vam quedar de-
semparats, en risc d'exclusió so-
cial en algunes ocasions, així que
el mitiguem amb aquest tipus de
pràctiques, responent a la situa-
ció de crisi econòmica real. A més,
amb les nostres recomanacions i
la butxaca de les persones amb
qui compartim les nostres cases,
aquest mateix empenta es ma-
nifesta positivament en l'economia
de la comunitat veïnal, del carrer en
la qual residim i del barri de Gràcia.
Tenim l'oportunitat que aquest ti-
pus de turisme es gestioni amb res-
ponsabilitat i cura. Està en les mans
de tots, els veïns, siguem o no amfi-
trions. La nostra activitat de donar
la benvinguda a aquests viatgers
compagina els nostres ingressos i
fa que arribem a final de mes. Som
conseqüents amb les regulacions i
per això paguem impostos i accep-
tem de bon grat ser el més trans-
parents possible. La nostra activitat
com a amfitrions no és professio-
nal, som ciutadans i ciutadanes, de
totes les edats, alguns amb treball,
altres aturats i fins i tot jubilats,
que necessitem un complement
econòmic per no ser expulsats de
les nostres vivendes podent-nos
X.T.
La decisió del govern de
Badalona de desacatar la pro-
hibició d’obrir l’ajuntament
el 12 d’octubre demostra que
el camí de la desobediència
serà el que hauran d’em-
prendre els representants
polítics catalans a partir d’ara.
Una unilateralitat ja exercida
amb la convocatòria del 9N
i amb les votacions sobre el
referèndum que es van portar
a terme la setmana passada
al Parlament. El govern del
PP, amb el suport del PSOE
i Ciudadanos, ha optat per
judicialitzar un procés escru-
polosament democràtic. El
problema rau en què poden
inhabilitar els sis regidors de
l’executiu badaloní que van
decidir dimecres obrir les
dependències municipals
o la mateixa presidenta del
Parlament, Carme Forcadell,
per permetre que es votessin
les resolucions del full de
ruta sobiranista, però aquests
dirigents seran substituïts per
altres càrrecs que tornaran a
actuar de la mateixa manera
i la insubmissió no s’aturarà
mai. Venen temps de deso-
bediència perquè l’Estat no
pensa obrir cap negociació i
mentrestant exemples com el
de Badalona no fan altra cosa
que acostar-nos a la victòria
final.
Xavi
Tedó
Badalona com a
referent
Pablo García el bloctribuna
on no n'hi ha, promovent que el
veí es converteixi en delator in-
justificat d'un negoci que no exis-
teix. Demanem que es promogui
la unitat veïnal, no es destrueixi.
Que s'assentin bé les bases d'eco-
nomies col·laboratives que fan de
nosaltres ciutadans productors.
Les cartes enviades en una cam-
panya indiscriminada en contra
dels pisos turístics ens afecta per
la manca d'informació sobre la
nostra activitat com a amfitrions,
molt allunyada de la del pis turís-
tic. Reclamem com a ciutadans la
llibertat per poder practicar "ho-
me sharing", compartir la nostra
llar responsablement amb viat-
gers, amb tot els beneficis que
això suposa, per a l'individu, la
família, la comunitat i el barri. No
creuen que un telèfon que convi-
da a delatar anònimament al seu
veí ens torna a un període de la
història mancat de llibertats?
Som veïns, part d'aquest barri, i
com a tals, som els principals in-
teressats a estar còmodes en els
nostres llocs de residència. Espe-
rem que es pugui obrir un diàleg
del qual tots puguem aprendre a
cuidar la nostra comunitat, ja que
al capdavall i entre tanta gent, és
allò més preuat que tenim.
quedar en aquest barri que sentim
nostre. I de tots. Amb tota la respon-
sabilitat que això comporta. Però
sense la major intenció de fer un ne-
goci d'això. No som pisos turístics.
No som empresaris. Els amfitrions
de Gràcia volem estar tranquils en
els habitatges on residim, el lloc
on acollim a viatgers. Puntualitzar
que l'activitat d'allotjar turistes a
l'habitació que tenim sense utilitzar
no incrementa la taxa de població,
no infringim el marcat per la cèdu-
la d'habitabilitat de cadascuna de
les nostres llars. Compartim amb
la intenció de mantenir la nostra
qualitat de vida. I amb l'objectiu de
millorar la del nostre barri. Acudim
al lector a la recerca de comprensió.
No volem veure com certes políti-
ques municipals desmunten la nos-
tra unitat veïnal creant problemes
Demanem que s'assentin bé les
bases d'economies col·laboratives
4
14 d’octubre de 2016l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
tribuna Jaume Marfany, president de la CAL
'Llengua Nacional': 25 anys al
servei de la llengua i del paísAfermar la llengua en tots els camps. Desvet-llar la consciència d’una realitat nacional cata-lana. Defensar la unitat de la llengua i la riquesa de les seves variants di-alectals. Que la llengua catalana sigui el mitjà de comunicació natural i espontani als Països Catalans.
Així defineix Llengua
Nacional les finalitats
de l’associació que
s’expressen a través de
la revista que porta el
mateix nom.
L’Associació Llengua
Nacional celebra en-
guany el seu vint-i-
cinquè aniversari. Va
néixer el 14 de juny
de 1991, gràcies a la
disposició i aportació
voluntària de moltes
persones mogudes, sobretot,
per l’interès per la llengua i pel
país.
En els primers temps va editar
un modest butlletí, però ben
aviat va néixer la revista Llen-gua Nacional, que ha servit i
serveix de vehicle i suport a to-
tes les iniciatives que emprèn
l’associació. La publicació té un
objectiu primordial, que és, en
paraules de la seva directora
actual, Mercè Espuny, la de pos-
tular-se "com a referent genuí
de la normativa establerta per
Pompeu Fabra, duent a terme el
compromís d’explicar i defensar
els valors de la nostra llengua,
impulsant-ne també el bon conei-
xement, domini i ús".
Llengua Nacional és una revista
d’alta qualitat, tant per les per-
sones que hi escriuen com pel
contingut dels diferents articles
que s’hi publiquen. Entre els col-
laboradors habituals trobem,
entre molts altres, noms de gran
prestigi, com Josep Ruaix, Antò-
nia Carré, Marcel Fité, Albert Jané,
Jordi Solé i Camardons, Isidor Ma-
rí, Carles Riera o la mateixa direc-
tora, Mercè Espuny.
En la revista s’hi poden trobar tant
continguts que aborden la soci-
olingüística com altres de més
tècnics com són els d’ortografia,
sintaxi, lèxic o estilísti-
ca, a més d’un editori-
al, alguna entrevista i
ressenyes d’obres.
La nova direcció de
Llengua Nacional es
proposa renovar i
transformar la revista
amb una edició digi-
tal per tal que el po-
tencial que hi ha en
cadascun dels núme-
ros editats, amb tota la
informació que com-
porten, pugui ar ri bar
al màxim de gent inte-
ressada en la llengua i
el país. El web també
es renovarà i, posteri-
orment, es digitalitza-
ran tots els números
de la revista perquè
els continguts puguin
ser accessibles també
en format digital.
La nova direcció s’ha
plantejat com a objec-
tiu que la revista arribi a tots
els racons del món on hi hagi
un "foll de la llengua catalana"
i que sigui atractiva tant per als
alumnes de cursos superiors
d’ensenyament com per als pro-
fessors d’institut o d’universitat.
Vol ser una revista plural, on
tothom tingui cabuda, salvant,
és clar, l’esperit que la informa.
Aquest passat setembre, Llen-gua Nacional va publicar el seu
número 96, fidel, com sempre,
al seu ideari i duent a terme el
compromís d’explicar i defensar
els valors de la nostra llengua,
impulsant-ne també el seu bon
coneixement, domini i ús.
Fes-te soci de l’independent!L’Independent de Gràcia, després de 14 anys al carrer, es rellança com a asso-ciació cultural amb 30 impulsors provi-nents del periodisme, la societat civil, la cultura, l’esport i la política local. Volem aconseguir un efecte multiplicador per-
què l’Independent és de tots i volem un Consell Editorial on tu també hi siguis.Pertànyer a l’Associació Cultural L’In-dependent de Gràcia, dóna dret a par-ticipar en les assemblees de socis i a la llista interna, escollir el Consell Edito-
rial, participar activament en el dia a dia del setmanari i rebre cada setmana la publicació a casa. Els socis tindran ofertes especials i condicions preferents en les activitats organitzades per l’As-sociació Cultural.
Dades PersonalsNom i cognoms .........................................................................correu e. .................................................................
Adreça ..........................................................................................................................................C.P. ........................
Localitat ................................................................................................. Telèfon .......................................................
Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ........................................................................................................NIF .......................................
IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte
Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:
c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]
La quota d’associat és de 10 euros mensuals, girats trimestralment.
L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinionsexpressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
14 d’octubre de 2016l’independent
5
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política
Bon Viure, Economia Plural, Transició Ecològica i Bon Govern són els quatre eixos principals
Albert Balanzà
L’equip de govern a Gràcia ha posat sobre la taula una síntesi del PAD que se segueix estruc-turant en quatre blocs, sota els títols Bon Viure, Economia Plu-ral, Transició Ecològica i Bon Govern, a partir dels quals s’ar-ticulen 76 actuacions. Tot i que la majoria de punts ja estan en alguna fase en marxa, hi ha algu-nes novetats en fase embrionària –almenys a nivell públic- com un nou equipament a la Vila que inclogui escola bressol, escola i institut; la redacció del projecte de reforma de Pi i Margall; el pla estratègic del turisme a nivell lo-cal; el pla director del Park Güell
Els grups ja negocien un Pla d’Actuació del Districte en base a 76 actuacions
(ampliant la zona regulada dels establiments de souvenirs, per exemple) o la concreció de les superilles de Camp d’en Grassot. Hi ha una cridanera absència respecte del PAD inicial: revertir la privatització parcial del Parc Sanitari Pere Virgili.Al costat d’aquestes actuacions, n’hi ha altres que estan a mitges com l’acabament del CAP Vila de Gràcia a l’antiga Cibeles, el pla d’ordenació de terrasses o la urbanització de la Travessera de Dalt, i fins i tot d’altres que ja estan acabades com la reubicació dels centres de serveis socials de Coll-Vallcarca i de Camp d’en
Xavi Tedó
Els equips dels grups municipals amb representació al Districte, Barcelona En Comú amb el PSC com a govern, per una banda, i de manera individual l’oposició de CiU, ERC, CUP, PP i C’s, ja estan immersos en l’esperada negociació del Pla d’Actuació del Districte fins al 2019, després del procés participatiu d’abans de l’estiu i de les primers reunions bilaterals de divendres passat. L’evolució d’aquesta negociació depèn en bona part de l’apro-vació inicial del Pla d’Actuació Municipal a Barcelona.
El projecte de reforma de l'avinguda Pi i Margall, després de dos mandats pendent, s'abordarà en aquest període
Òmnium i ANC posen a debat la República i el poder a EspanyaL’historiador Joan Villaroya sobre l’últim alcalde republicà, Hilari Salvadó, i el sociòleg madrileny Ramon Cotarelo, han estat els dos protagonistes de les xerrades or-ganitzades per Òmnium i l’ANC de Gràcia, respectivament, aquest dijous i divendres. La xerrada de dijous de Villaroya, a l’Espai Mu-sons i que s’emmarca en l’Any Hi-lari Salvadó, va aprofundir en la guerra civil i els conflictes mun-dials posteriors. Cotarelo, al seu torn, aquest divendres a l’Orfeò analitzarà el paper de Catalunya i el buit de poder que hi ha a Espa-nya amb un govern en funcions.
'La Gràcia que Volem' fixa la jornada de debats per al 19-N
L'espai d'entitats La Gràcia que Volem, que agrupa la quarente-na d'entitats que al juliol es van manifestar en resposta comuna a l'especulació i sorgits del de-bat pel desallotjament del Banc Expropiat, ja han celebrat du-es reunions en grups de treball -l'última de les quals el dimarts d'aquesta setmana- per fixar la jornada de debats plurals que celebraran el pròxim 19 de no-vembre.
Arxiu | X.T
breus
Grassot, el pla d’usos, l’obertura de la plaça de les Dones del 36 o la municipalització de les escoles bressol Enxaneta i Caspolino.El portaveu de l’equip de govern, Robert Soro, es va reunir diven-dres amb tots els grups de l’opo-sició, un per un, amb els quals va intercanviar el document de síntesi. Fonts dels grups han re-
marcat el clima de cordialitat de la reunió i la voluntat d’obrir un període curt de negociació amb propostes que alguns grups vo-len afegir al PAD, com les que ERC va plantejar en el seu dia com el pla d’equipaments, el pla de mobilitat i el Fòrum del Silen-ci, o amb una refosa més en pro-funditat com la que vol plantejar CiU. També la CUP prepara una esmena de gran calat.Ara els grups municipals a Gràcia estan pendents de la negociació a Barcelona. Si no hi hagués acord, a Gràcia es passarien les actuaci-ons com a mesura de govern, i no caldria votar-les.
Més que com un acte de desgreu-ge cap als veïns de Vallcarca que viuen en solars, sinó com una plantofada a un nou racisme que s’acarnissa sense distinció amb l’origen romanès de les persones, els moviments socials de Vallcar-ca van resistir a la pluja aquest di-mecres i van mantenir sota cobert el programa d'actes antiimperia-listes per al 12 d'octubre. La base de la convocatòria era
Cedida
Un dels actes organitzats per l'Heura Negra aquest 12 d'octubre
‘Omul spala calul’ a Vallcarcadues xerrades amb Grècia com a element central: una sobre el mo-ment de reculada del moviment nazi després d'haver estat pro-cessat per organització criminal, i l'altra, la perspectiva dels camps de refugiats. Però l'aposta dels moviments soci-als incloïa aquest cop un menú es-pecial que posa a prova la capacitat integradora del veïnat. En les últi-mes setmanes s'han produït acos-
Els moviments socials commemoren el 12 d’octubre amb menjar romanès
Amb un Colom ben ple de flet-xes en un nou gran cartell per a la imatgeria de Vallcarca, els moviments socials van preferir aquest dimecres 12 d’octubre mirar cap endins, cap a les noves fornades de veïns que arriben al barri, i l’antiimpe-rialisme es va acompanyar de menjar típic romanès.
reportatge Albert Balanzà
taments amb el col·lectiu romanès que viu al barri, majoritàriament en solars, i dimecres a l'Old School ja se'n va deixar veure algun dels
veïns. El dinar seguia també re-ceptes romaneses, amb molta verdura i espècies. La propera vegada en vindran més.
Hi ha una absència
respecte del PAD inicial:
revertir la privatització
parcial del Pere Virgili
6
14 d’octubre de 2016l’independent
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat
L'edifici de l'excomissaria, seu actual del Casal
Popular Tres Lliris, a Torrent de l'Olla
L’excomissaria del Cos Nacio-nal de Policia a Lesseps, con-cretament ubicada al carrer Nil Fabra amb Torrent de l’Olla, està okupada des del 21 de novembre del 2015 i pot tenir aviat un nou règim de gestió si prospera l’oferta de cessió d’ús que ha fet el Districte al CSO Tres Lliris. hagi estat molt tens i que els comerciants estiguin profundament irritats.
Albert Balanzà
La proposta estava pendent de negociació des de la passada pri-mavera, quan el Districte va haver d’afrontar la crisi del Banc Expro-piat, i s’ha traduït en les últimes setmanes en un plantejament inicial segons el qual el Patronat Municipal de l’Habitatge, actual propietari, farà una cessió d’ús de l’espai per un període inicial de quatre anys a l’associació que determini l’assemblea del Centre Social Okupat. La idea segueix els passos d’altres models de gestió que hi ha a la ciutat d’espais que també s’havien okupat com l’Ate-neu Flor de Maig al Poblenou, si bé en aquell cas l’Ajuntament va comprar l’immoble als propieta-ris i en el cas de Gràcia el local ja és municipal. Ara mateix, en qualsevol cas, l’as-semblea del CSO Tres Lliris es tro-ba immersa en ple procés de debat sobre l’acceptació, modificació o
El Districte proposa al CSO Tres Lliris la cessió de l’excomissaria de Lesseps
X.T.
rebuig de l’oferta del Districte per-què, lògicament, l’acord implica una formalització de relacions que alguns dels col·lectius que inte-gren el centre social no veuen amb bons ulls. Aquesta mateixa raó, per exemple, va impedir qualsevol negociació amb el Banc Expropiat.L’acord, per exemple, obliga a una representació oficial de l’as-semblea amb NIF i persona ju-rídica. En aquest sentit, l’assem-blea també estudia altres models d’acord, no només Flor de Maig, sinó també l’Espai Veïnal Can Batlló, on la cessió d’ús recau en
l’associació de veïns. També està obert el debat sobre el període de quatre anys, amb la possibilitat
de partir-lo en dos i dos, i hi ha acord en la negativa frontal a re-bre pressupostos municipals.
L’assemblea debat si accepta el nou projecte durant quatre anys en un règim d’autogestió
L'assemblea general de Lluïsos, el proper dimarts 25 d'octubreEls Lluïsos celebraran l’Assemblea General el dimarts 25 d’octubre a les 20 h. L’entitat posa a disposició dels seus socis a partir de la set-mana vinent els documents que es presentaran a l’assamblea per ser aprovats. A la mateixa secretaria els socis que no hi puguin acudir podran signar el model de repre-sentació, que es podrà sol·licitar des del 18 fins al 24 d’octubre.
breus
Travessera de Dalt enllesteix la vorera de muntanyaA. B.
Amb el perceptible canvi de distri-bució de les parades de l’autobús, de tres a dues en el tram entre Es-corial i Lesseps, la Travessera de Dalt ha estrenat aquesta setmana la reforma de la banda muntanya de l’eix i ha cremat així una eta-pa que ha de culminar amb tota l’obra d’aquí a sis mesos, l’abril de 2017. Voreres més amples, els contenidors de recollida pneu-màtica encara per destapar-se i estrenar-se i sobretot la desapari-ció dels antics passos subterranis són els elements més clars d’una reforma que ara s’ha d’enllestir de la mateixa manera a la banda mar, però que a la mitgera ha de replicar amb palmeres i illetes el disseny d’avinguda que hi ha ja en els trams de Mitre i Guinardó.
A. B.
La reforma de Príncep d’Astú-ries, que es troba en fase d’ulti-mar l’avantprojecte i que destaca sobretot per la reducció de 5 a 3 carrils de circulació (vegeu L’In-dependent núm. 634), ja té l’aval dels veïns de l’eix viari i dels car-rers de l’entorn, després de la sessió que dijous es va celebrar a
El carril de pujada servirà indistintament per a busos i vehicle privat
Els veïns avalen la reducció de carrils prevista al canvi de Príncep d’Astúries
l’escola Rius i Taulet i a falta de la sessió de retorn que es farà a finals d’octubre. A la reunió hi va participar el regidor de Gràcia, Eloi Badia, i s’hi va excusar el regidor de Gràcia, Daniel Mòdol.Davant d’una seixantena de veïns, els equips tècnics dels districtes de Gràcia i Sarrià van recollir en detall les propostes d’ubicació de més semàfors i més passos de vi-
anants que ja es contemplen en el preacord al qual van arribar amb els veïns de la Plataforma Príncep d’Astúries. La reducció de carrils fa passar els 20 metres d’amplada actuals a 11 dedicats a la circula-ció, amb dos carrils de baixada i un de pujada, i un quart fix per a càrrega i descàrrega, aparcament de motos, contenidors i places per a discapacitats.
La reforma de Príncep d'Astúries, en fase d'ultimar l'avantprojecte
Arxiu / X.T.
L’equip tècnic dels districtes també va donar dades de pas de vehicles en l’actualitat, 36.000 diaris, i va derivar altres debats
com el canvi de nom de l’avingu-da o l’estat de les obres de Casa Vicens a altres sessions de debat amb els veïns.
Un any de primers projectes,
malgrat algunes queixes veïnals
Quan el Cos Nacional de Policia va marxar de la comissaria de Lesseps un Sant Jordi de l'any 2013, el Patronat de l'Habitat-ge es va trobar amb una patata calenta que va intentar treure a subhasta el febrer de 2014. Però les possibilitats de l'edifici eren
poques, i el preu, 500.000 eu-ros, elevat. El Districte tampoc se'n va sortir a l'hora d'ubicar algun servei i ara fa un any el CSO Tres Lliris, desallotjat de Travessera de Gràcia, hi va ater-rar. L'espai ara està redistribuït, no s'hi fuma i s'hi fan xerrades.
14 d’octubre de 2016l’independent
7
societatsocietat
L'Espai Quiró s'adequarà com a casal de joves, gent gran i casal, amb una plaça, a finals de 2018Plaques solars, estalvi energètic i horts urbans caracteritzaran l'espai
L'Espai Quiró ha estat un dels punts estrella del consell de barri de la Salut, que ha tingut lloc aquest dijous, i en el qual s'ha presentat el calendari i la distribució de les plantes inferiors del nou equipament que inclourà un casal de barri, un casal de gent gran, un casal de joves i un espai comú on hi destacaran un auditori i un hort. El projecte evolucionarà en paral·lel, administrativa-ment, del centenar d'habitatges previstos en les quatre plantes superiors i de l'aparcament previst per a 65 places.
Albert Balanzà
Els intensos debats del procés participatiu que els veïns de la Sa-lut i també dels barris fronterers van viure a principis d'aquest any s'han traduït ja en una proposta definitiva que preveu tots els ele-ments que en un principi hi havia previstos, encara que l'espai per a cadascun d'ells no tingui unes grans dimensions. El casal de barri tindrà 520 metres quadrats i tindrà com a elements més des-tacats les sales polivalents i els ta-llers. El casal de gent gran també tindrà 520 metres quadrats i hi destacaran sales polivalents, de jocs i d'informàtica. El casal de joves, amb 410 metres quadrats, es caracteritzarà pels bucs d'as-saig i un espai d'enregistrament musical, sales d'espai compartit i un possible bar. Finalment, tam-bé hi destaca l'àgora, una plaça
amb auditori i horts. El calendari preveu una aprovació inicial del projecte aquest trimestre i abans que acabi l'any ja hi haurà el pro-jecte inicial. El 2017 es farà el con-curs d'adjudicació i la redacció del projecte i el 2018 es farà la licita-ció. Les obres començaran a finals de 2018.Un dels aspectes més reclamats en el debat participatiu és l'edi-ficació d'un equipament sosteni-ble, amb plaques solars, el dis-seny de l'edifici tenint en compte l'estalvi energètic i els anomenats horts. De fet aquesta activitat és una de les que s'han realitzat de manera provisional en l'últim any, junt amb actes com cinema a la fresca durant la Festa Major
El solar de l'antiga Quiron pendent de
reformar, aquest dijous
de la Salut. La Llar Alternativa La Mula exerceix de grup motor de les activitats de l'espai i manté un blog informatiu.
X.T
cedida
Gràcia tornarà a tenir passaport després de la primera iniciati-va de 1980. Un dels elements que quedaran del nou festival Gràcia Riu, que aquest dijous ha engegat al CAT, és la nova edició del passa-port de la República de Gràcia. La proposta recupera una de les pri-meres accions dels moviments socials més reivindicatius de Gràcia, que durant la Festa Major de 1980 van editar el primer passaport.
Montserrat Torres
Recuperant sensacions a Les Corts. Els Castellers de la Vila de Gràcia van actuar el passat diumenge 9 a la Plaça Comas en el marc de la Festa Major de Les Corts. Els blaus hi arriba-ven condicionats per les caigu-des, i les consegüents baixes, de les darreres llenyes. No obstant això el catàleg de castells pre-sentats va ser força meritori.Per obrir boca els de la Vila van optar pel 7d8, just el quart del curs. L’estructura es va mos-trar amb bona mida a les dues parts del castell, i es va carregar amb força diligència, cosa que s’agraeix en un castell d’aques-tes característiques. La poste-rior descarregada sí que va de-manar un plus extra d’energia a la pinya, que no va acabar de sentir-se còmoda.En la segona mànega va ser el torn dels 2d8f, castell insígnia pels graciencs. Aquest cop la torre presentava alguns can-vis al tronc, degut a les baixes sensibles que han sofert les darreres setmanes. La pujada de la construcció va ser bona, amb un folre ben apamat i un tronc jugant amb el bellugueig del castell. Amb la travessada de l’enxaneta un membre dels pisos alts va adoptar una posi-
crònica blava Oriol Vilajosana
L'exQuiron es
rebateja en
honor als déus
Costarà acostumar-s'hi però l'antiga clínica Quirón ara es dirà Espai Quiró, en honor al fill de Cronos, el déu del temps. Quiró va entrar en la mitologia com un dels metges més savis de l'antiga Grècia, i ara els veïns han volgut man-tenir el nom traduït.
ció poc ortodoxa, però eficaç a la hora de parar les batzegades, i permetre l’estructura arribar a pon port. En darrera instància els CVG van plantar el 4d8 per cloure les rondes de castells. El car-ro gros va ser de bella factura, d’aquells que surten ben execu-tats sense titubejos. Un més al sarró dels de la Vila.Per últim els CVG van elevar un vano de 5, és a dir un espadat de 5 flanquejat per dos de 4. Els blaus inicien uns breus dies de descans, amb la vista posada a les quatre darreres diades que els queden abans de finalitzar la temporada.
8
14 d’octubre de 2016l’independent societatsocietat
Com sorgeix la idea de cre-ar aquest mitjà?El Faro de Reykjavík és un projecte que feia molts anys que tenia al cap. No existeix informació rigurosa en castellà sobre l’actualitat d’Islàndia. El poc que es publica està farcit de mites i idolatria basada en la ignorància i la llunyania. El model d’aquesta revista digital és semblant al de l’Indepen-dent, que és la meva escola de periodisme. Reykjavík i Gràcia tenen una població similar i to-tes dues necessiten periodisme de proximitat i independent.
T'adreces als castellano-parlants que viuen a Islàn-dia. N'hi ha molts? Hi ha inscrits uns 250 ciuta-dans espanyols, però n’hi ha molts més que venen a fer tem-porada, sobretot per treballar
El periodista gracienc Èric Lluent, que viu a Islàndia, ha impulsat un diari digital
"La cobertura mediàtica d'Islàndia és escassa i tendenciosa"
en el sector del turisme que ara viu un auge. Aquests darrers no segueixen els mitjans locals per-què no dominen l’islandès, així que som una molt bona opció per a ells. Aspirem a ser la referència mundial d’informació sobre Is-làndia en castellà.
Islàndia és un país desatès mediàticament? Quin mitjà pagarà per tenir un corresponsal a Reykjavík? Cap. Aquí es practica l’anomenat peri-odisme d’helicòpter. Els periodis-tes aterren unes hores o uns dies, escriuen sobre les meravelles na-turals i reprodueixen extasiats la versió interessada que els hi do-nen quatre fonts oficials. La co-bertura internacional d’Islàndia és escassa i tendenciosa.
El gracienc Èric Lluent impulsa 'El Faro de Reykjavik', un diari islandès
Després de publicar dos llibres que li han servit per especialit-zar-se en l’actualitat política, econòmica i social d’Islàndia, el periodista gracienc Èric Llu-ent, que fa de guia turístic en aquest país, impulsa El Faro de Reykjavík, una publicació digital que vol ser un referent.
entrevista Xavi Tedó
En quina situació es troba el país?Tothom parla de la recuperació exemplar d’Islàndia sense ado-nar-se’n que el que s’està for-mant a l’illa és una altra bom-bolla, aquest cop immobiliària i en el sector del turisme. Els perills per a una economia tan petita i amb un deute tan sig-nificatiu com l’actual són evi-dents. L’illa encara manté un estricte control de capitals, que ha fet que els inversors interna-cionals atrapats a l’illa des de 2008 hagin invertit en sectors ara especialment beneficiosos. Si s’haguessin retirat els con-trols, ningú parlaria de recu-peració. Alguns experts locals opinen que la bombolla escla-tarà en els propers cinc anys.
cedida
A.B.
El reasfaltat es farà a mitjans de novembre
A.B.
La Travessera de Gràcia al seu pas pel Camp d’en Grassot ja té data per a la inaguració del nou carril bici que discorrerà per la banda muntanya de l’eix entre Bailèn i Cartagena: serà el 15 i 16 de desembre quan entrarà en funcionament, amb l’activació de la bidireccionalitat i la desa-parició ja dies abans del cordó d’aparcament i serveis que hi ha almenys entre Hipòlit Lázaro i Sardenya.Gairebé de manera impercep-tible, les obres han començat aquests dies amb els treballs de semaforització, sense afectació al trànsit, que duraran fins al 15 de novembre. El reasfaltat serà el canvi més cridaner i es farà en-tre el 10 i el 18 de novembre. La darrera fase de senyalització ho-ritzontal està prevista entre el 21 de novembre i el 14 de desembre amb la col·locació de delimita-dors i aparca bicicletes. Les obres, que estaven pendents de calendaritzar des que es van adjudicar al març, escurçaran el temps d’execució de cinc me-sos que es va anunciar en aquell moment i es complirà amb poc retard la idea del Districte de reduir el trànsit motoritzat en aquesta banda del Camp d’en Grassot la tardor del 2016. L’efecte col·lateral, tal com va detallar aquest setmanari (vegeu núm. 618), és la pèrdua d’una
El carril bici de Grassot s’activarà abans de Nadal
trentena de places d’aparca-ment: dotze d’àrea verda, una desena de motos i una desena més d’àrea blava.La transformació més notable es produïrà en la confluència de Travessera de Gràcia amb el passeig de Sant Joan, ja que en aquell punt hi ha doble sentit de circulació. El nou carril bicicleta farà que passin a tres els carrils de circulació, un exclusiu per a cada sentit, el carril central canvia de sentit a ka cruïlla del passeig de Sant Joan, mitjançant una illeta. Pendent de calenda-ritzar, això sí, quedarà la supe-rilla de Grassot que quedarà per baix de la Travessera de Gràcia, també en aquest punt, delimi-tada també pels carrers Bailèn, Còrsega i Travessera.
Travessera de Gràcia, sense carril bici
14 d’octubre de 2016l’independent
9
10
14 d’octubre de 2016l’independent
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||documents
El carnaval, un patrimoni cultural sense visibilitat
El carnaval com a expressió simbòlica de la memòria col·lectiva d'un poble recorre la mostra que el CAT ha inaugurat aquest
dijous en el marc del Gràcia Riu, el primer cicle d'humor dels barris de Gràcia. L'exposició recull tota una sèrie d'imatges i
textos que expliquen la història i el significat d'aquest patrimoni amb la voluntat d'enaltir-lo. Bans, partes mèdics, proclames,
anuncis, testaments i, evidentment, imatges que donen testimoni d'una festa que ha perdut pistonada els darrers anys.
14 d’octubre de 2016l’independent
11
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80
recomanem
Amb el suport de:
Concert: La Bien QueridaCAT Tradicionàrius (Travessia de Sant Antoni, 6) a les 21 h
Teatre: El Morir de Anselmo.Sala Porta4 (Església, 4) a les 21.30 h
Concert: The Josh Parker Band.Cara B (Torrent de les Flors, 36) a les 21.30 h
Concert: Sofisticante DJs.Cara B (Torrent de les Flors, 36) a les 00 h
Dissabte 15 d’octubre
Concert: Cálido Home.
Espai EART (Torrijos, 68) a les 18.30 h
Teatre: Impromàgia.La Caja Fuerte (Bruniquer, 57)
Concert: Sonik Groove.Cara B (Torrent de les Flors, 36) a les 21.30 h
Concert: Metacentro.
Soda Bar (Guilleries, 6) a les 22 h
Concert: Mut Trio.Soda Bar (Guilleries, 6) a les 23 h
Xerrada: Parlem de bolets.Mercat de la Llibertat (Llibertat, 27) a les 12 h
Concert: Silvia Orrico – Jurandir Santana Quartet.CC La Sedeta (Sicília, 321) a les 12.30 h
Documental: El Reto de Eva.Biblioteca Jaume Fuster (Lesseps, 20-22) a les 18.30h
Nit de Tapes al Mercat de Lesseps.Mercat de Lesseps (Verdi, 200) a les 20 h
Photogenic Festival: Workshop: Coac-hing per Fotògrafs.Espai Jove Fontana (Gran de Gràcia, 190) a les 11 h
Photogenic Festival: Workshop: Aigua-grames.Espai Jove Fontana (Gran de Gràcia, 190) a les 16 h
Diumenge 16 d’octubre
Concert: La jam d’impro.La Caja Fuerte (Bruniquer, 57) a les 20 h
Matinal infantil: L’Agustinet i les casta-nyes torrades.La Violeta de Gràcia (Maspons, 6) a les 12 h
Photogenic Festival: Workshop: Pràctica amb Flaix de Reportatge.Espai Jove Fontana (Gran de Gràcia, 190) a les 15 h
Dilluns 17 d’octubre
Inauguració: Munt de Mots 2016. Acte
d’inauguració de la setena edició del Fes-
tival de Narració Oral de Barcelona amb
la participació d’alguns dels autors que
participaran al festival.
Centre Artesà Tradicionàrius (Travessia de Sant Antoni, 6) a les 20 h
Conferència debat: “La investigació d’avantguarda a Barcelona. Llum per a la nanomedicina”.
Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104) a les 19 h
EXPOSICIONS
Fins el 20 d’octubre
Dibuja y pedalea & friends. Recopilació
de dibuixos en bicicleta. L’exposició reu-
neix il·lustradors i ciclistes professionals i
aficionats d’arreu del món.
El Diluvio Universal (Guilleries, 3)
Fins el 26 d’octubre
Volatilidad: De la inestabilidad econó-mica a la social, de Cayn Sánchez. Refle-
xió que l’artista mostra gràficament so-
bre la volatilitat del món que ens envolta.
Amb imatges d’edificis en plena explosió
representa la incertesa que ens envolta:
mercats, feina, economia, política.
Art Deal Project (Llibertat, 44)
Fins al 27 d’octubre
Imaginarios de Ricardo Llopico. Un artista
que pren el seu art com un ofici de dedi-
cació integral i que es mou amb fluidesa
a través de diverses tècniques com el vi-
trall, el dibuix o la pintura. A la seva obra,
ésser i paisatge en troben i s’hi fan un sol.
Verdi_Verdi espai d’art (Verd, 102)
Fins al 31 d’octubre
Exposició d’un passat industrial, avui, de Caroline Bilson. La pintora Caroline Bil-
son ofereix la possibilitat de contemplar
uns edificis industrials del passat que han
tingut un paper fonamental en el desen-
volupament del país. L’artista mostra avui
la seva particular visió d’uns edificis, tal
vegada cansats, alguns decadents o fins
hi tot oblidats però, al cap i a la fi, tots te-
nen una actitud digna i orgullosa de la se-
va contribució.
La Violeta (Maspons, 6)
Exposició Dancing in the Universe, de
Mertxe Noguera i Aurelio de Santos.
Mertxe és una apassionada de la natura
i li agrada treballar amb textures i materi-
als naturals. En Aurelio el color predomi-
na. La seva obra és creativa i colorida.
Cal Tip (torrijos, 72)
Fins al 30 de novembre
Entrelineas de Rocho Erenberg. Joieria
d’autor contemporània que barreja ma-
terials moders inusuals i tradicionals. Pro-
posta minimalista, constructivista i geo-
mètrica amb essència orgànica i sempre
original i moderna.
Verdi_Verdi espai d’art (Verd, 102)
Fins al 5 de novembre
Exposició ProPaganDaDa de Kendell
Geers. En el marc de la segona edició del
Barcelona Gallery Weekend, ADN Galeria
presenta un conjunt de peces de l’artista
sud-africà que posen en el punt de mira
els problemes causats per les estructures
lògiques i les que venen preestablertes a
la societat.
ADN Galeria (Enric Granados, 49)
ACTES
Divendres 14 d’octubre
Poesia: Lucas Quejido i Marc Florensa.Heliogàbal (Ramon y Cajal, 80) a les 20.30 h
'Roba bruta', la darrera comèdia de VadaRetro, estrena a la Sedeta. Aquest cap
de setmana la companyia de teatre gracienca VadaRetro estrena Roba bruta, una
comèdia escrita per Albert Capel, una peça amb ritme que parla de l'amor, dels
desenganys i la falsedat de les persones. El punt de partida: dues bones amigues
treballen plegades en una botiga de roba. Tot sembla un dia normal, però la cosa
es complica amb l'arribada de la primera clienta; ningú al barri la suporta i elles li
hauran de fer bona cara. Històries amb contingut i riures assegurats!
Dissabte i diumenge al CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h
Dimarts 18 d’octubre
Xerrada sobre el còmic Poco pelo pero bien peinao.Bibl. Jaume Fuster (Lesseps, 20-22) a les 19 h
Narració Oral i Refugiats, una Acció.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104) a les 19 h
Espectacle: Pinzellades d’humor teatral.CC La Sedeta (Sicília, 321) a les 20 h
Photogenic Festival: Conferència: Anto-nio Miró & Toni Bernad.Lluïsos de Gràcia (Pl. Del Nord, 7) a les 19 h
Dimecres 19 d’octubre
Concer LEM 2016: Ignacio Lois & Oriol Sauleda.Gràcia Territori Sonor (Igualada, 10) a les 20 h
Documental i col·loqui: Black Panthers Party. Cinemes Girona (Girona, 175) a les 20 h
Photogenic Festival: Masterclass: Manel Esclusa.
Bibl. Jaume Fuster (Lesseps, 20-22) a les 19 h
Dijous 20 d’octubre
Concert: Turing Tarpit.Almo2bar (Bruniquer, 59) a les 21 h
Concert: Pea Nix.Cara B (Torrent de les Flors, 36) a les 21.30 h
Concert: Galiana & Saavedra.Almo2bar (Bruniquer, 59) a les 22 h
Photogenic Festival: Workshop: Fotogra-fia gastronòmica.Casa Gràcia (Passeig de Gràcia, 116) a les 18.30
Divendres 21 d’octubre
Poesia: Dos ad hoc o’clockHeliogàbal (Ramón y Cajal, 80) a les 20.30 h
ENTITATS
Divendres 14 d’octubre
Taller de primers auxilis. Per a saber
què fer en casos d’accidents de la vi-
da diària. Principis bàsics d’actuació,
farmaciola bàsica, etc. Cal inscripció
prèvia. Organitza l'Associació de Ve-
ïns i Comerciants de la Plaça Lesseps.
CAP Larrard (Travessera de Dalt, 79) a les 18 h
Dinar col·lectiu que organitza El Plat
de Gràcia. Recollida conjunta d'ali-
ments: divendres a les 19.30 h a l'Ate-
neu Rosa de Foc, per anar juntxs a fer
recollida al mercat de l'Abaceria. Cui-
na col·lectiva, dissabte a 11.30.
Plaça del Diamant, a les 14.30 h
Dissabte 15 d'octubre
Jazz class concert. Barcelona Swing
Serenaders & Ricard Gili: Oriol Roma-
ní (Clarinet), Ricard Gili (Trompeta i
veu), Oscar Font (Trombó), Albert Ro-
maní (Guitarra), Artur Regada (Con-
trabaix). Entrada: 8 euros (5 euros
pels socis del Centre, Fundació Jazz
Class, SBB, G6, BCN Swing i Lluïsos
d’Horta).
El Centre (Ros de Olano, 9), a les 19.30 h
Diumenge 16 d’octubre
Teatre a la Sala del Roig: Bienveni-dos. De abuelo y de loco todos lleva-
mos un poco.
Ateneu Roig (Torrent d'en Vidalet, 34), a les 18 h
Dilluns 17 d'octubre
Aprenentatges de la construcció
amb canyes. Sessió per a professorat
de BCN EScoles + Sostenibles.
Aula Bosc Turull (Pg. Turull, 2), a les 17.30 h
12
14 d’octubre de 2016l’independent
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura
Els cinemes Girona, un dels cinc espais de l'event, acolliran del 16 al 19 de novembre les projeccions
El festival Fenòmens, un es-deveniment internacional de creació inclassificable, fa un salt quantitatiu en aquesta segona edició: passa de dos espais a cinc i de 10 propostes a 32. Gràcia se suma enguany amb la sala de cinemes Girona. També un antic i emblemàtic espai de la Vila, La Caldera, acollirà una part dels espectacles programats del cartell, on es prioritza l'encreua-ment entre el cos humà i altres disciplines artístiques.
Silvia Manzanera
“Donar espai i protagonisme a aquelles propostes de creació transdisciplinar que no tenen cabuda a les programacions ha-bituals de sales i teatres conven-cionals. Aquest és un dels objec-tius del Fenòmens, un festival sorgit el 2015 i amb un dos espais a Barcelona: Espai Erre (Poble-nou), que continua, i la Sala Hi-roshima (Poble Sec). Enguany hi ha alguns canvis i se sumen noves sales: Fundació Tàpies, Hangar, La Caldera i Cinemes Girona. Ai-xí, de dimecres 16 a dissabte 19 de novembre el Fenòmnes obrirà una nova finestra expositiva per mostrar "creacions inclassifica-bles", enguany dividides en 4 ei-xos: cos i pantalla, cos i tecnologi-es, cos i espai, cos i música. Segons els seus organitzadors, el festival exhibeix treballs d’artis-
cedida
La segona edició del festival Fenòmens aterra a Gràcia amb una trentena d'artistes
tes radicals en el seu gènere, de la dansa a la performance, de la instal·lació a la música, del cine-ma a l’esdeveniment participatiu. "Quatre dies intensos de creaci-ons nacionals i internacionals que parteixen del cos com a eina per a oferir a l’espectador experiències vivencials, inusuals, adverses".El cartell d'enguany compta amb 32 artistes, una selecció que pro-vé de 3 comissaris externs, de Québec (Festival du nouveau ci-néma de Montréal), Mèxic (Agite y Sirva) i Espanya (AADK Spain), i una convocatòria pública per la qual es van rebre unes 200 pro-postes. Dins d'aquestes selecci-ons, s'inclou Collectif (La)Horde,
Un dels grups del cartell del Fenòmens
breus
Cie LaRoque/Helene Weinzierl, Kotomi Nishiwaki, Rodrigo Cue-vas, Modgeist, Arnaud Courcelle,
Balago, Gaëtan Rusquet, Vânia Rovisco, Teresa Navarrete o Erre que erre, entre d'altres.
La banda Balago posa la
música a 'Cos i pantalla'FNC, Festival du nouveau ci-néma (Québec, Canadà), rea-litza el comissariat de la sec-ció Cos i pantalla als Cinemes Girona, que es podrà veure el 16 de novembre (20.30 h). El FNC proposa pel·lícules "que descomponen el llenguatge del cinema per a reinventar-ho", i als Girona presentarà “Carte
blanche”, amb 5 curtmetratges dins de Fenòmens, a la secció Cos i pantalla. En aquest sen-tit, els curtmetratges seran la font d’inspiració per la creació músical que Balago prepara enexclusiva per Fenòmens. La banda tocarà en directe i amalgama la seva música a les imatges dels curts.
Barbacoa, Les Sueques o Tronco, a l'Escena Indie del Continental
El proper 28 d'octubre el bar Continental (Providència, 30) arrenca una altra edició de l'Es-cena Indie Barcelona amb la pri-mera sessió protagonitzada pels grups de Discos Kirlian, que ce-lebra el 5è aniversari del segell, Barbacoa, Coach Station Reuni-on, i Vlivm. Al novembre serà el torn de Snap! Clap Club (Yumi Yumi Hip Hop), Escuela de Ulm i Tronco. I al desembre, el Ge-nio Equivocado presentarà Les Sueques i Pacífico. A la primera ronda els segells Bankrobber, La Castanya i Foehn van mostrar al Continental la seva manera d'en-tendre la música independent.
breus
L'Horror Market repeteix jornada a l'Espai Jove la FontanaEl proper dijous 20 d'octubre el Freedonia (Lleialtat, 6) acollirà la festa de presentació de La Os-cura ceremonia fest, el festival de terror, gore i trash que a Gràcia tindrà lloc el diumenge 23, amb l'Horror Market (expo Expo Ha-lloween), una trentena de para-detes, un concurs de disfresses i diferents actuacions musicals. La jornada començarà a les 12 del migdia i s'allargarà fins les vuit del vespre a La Fontana.
cedida
La unió de la Fundació Catalana de Jazz Clàssic i El Centre està do-nant molt bons resultats. La tem-porada de jazz clàssic, inaugurada al setembre, va deixar al carrer més de 40 persones i els ànims molt alts als seus organitzadors. La Hot Jam Session anomenada Jazz amb Gràcia va omplir la sala de teatre del Centre; aquest dijous s'ha celebrat la segona. A les Hot
Sant Andreu Jazz Band
Imatge promocional de la Sant Andreu Jazz Band
El jazz es vol quedar al Centrejam sessions es reuneixen músics diversos per interpretar Jazz i per això no hi ha cap conjunt específic per anunciar. "Estem molt con-tents amb la rebuda del públic", explica el president de El Centre, Carlos Pablos. Aquest cicle de jazz, que es durà a terme fins el proper mes de juny, és una de les activi-tats estrella de l'entitat. En canvi, l'obra de Don Juan Tenorio es
Èxit de les jam sessions que l'entitat ha estrenat al setembre
Tenien bones expectatives però no es pensaven que po-drien penjar el "sold out" en el primer concert. Més de 40 persones es van quedar fora en la primera de les jam sessi-ons que el Centre ofereix grà-cies a l'acord amb la Fundació Catalana de Jazz Clàssic.
reportatge Silvia Manzanera
pren un any sabàtic. "És una obra que requereix molt d'esforç i in-versió i aquest any no la farem",
explica Pablos. I dissabte més jazz, amb la Barcelona Swing Serenaders & Ricard Gili.
14 d’octubre de 2016l’independent
13
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||culturacultura
Ella mateixa interpretarà les peces en motiu del seu 90è aniversari
Montserrat Torrent, degana de l’orgue a Catalunya, oferirà aquest diumenge 16 d’octubre a les set de la tarda un concert a la Parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia (Gràcia, 3) en motiu del seu 90è aniversari. Encara en actiu i plena d'en-tusiasme , l'acte pretén ser una trobada especial amb un concert d'orgue interpretat per ella mateixa i un petit acte en reco-neixement a la seva tasca laboral i dedicació personal per part de la Vila de Gràcia, del Districte i de diferents personalitats de l'ambit musical i organístic.
Tània Matiushkov
En aquest concert-homenatge, ella mateixa interpretarà obres de Samuel Scheidt, Johann Se-bastian Bach, Marin Marais, Tar-quinio Merula Federico Mompou i Jesus Guridi. L’acte comptarà amb la col·laboració del Districte de Gràcia que li otorgarà un ob-sequi institucional com a mostra de reconeixement de la seva tas-ca professional com a intèrpret i estudiosa d’aquest instrument. La Catedràtica Emèrita del Con-servatori Superior Municipal de Barcelona ha centrat la seva car-rera en la docència i l’estudi de la música d’orgue. Ha realitzat una tasca molt important en l’àmbit de la recuperació del fons de mú-sica d’orgue i, juntament amb el reconegut constructor d’orgues Gabriel Blancafort, han estudi-at l’instrument fins a recuperar gran part del patrimoni històric que explica l’evolució fins a la construcció de nous instruments. Fa 35 anys que la Montserrat viu a la Vila de Gràcia, on ha dut a terme una tasca molt significa-
Cedida
Imatge recent de l'organista gracienca Montserrat Torrent
Concert d'homenatge a Montserrat Torrent, referent mundial de l'orgue
tiva en què ha acostat el món de l’orgue a les escoles, institucions i entitats del barri. Actualment, encara en actiu, fa concerts per tot Europa i exerceix com a do-cent de diferents cursos d’inter-pretació organística.Els que la coneixen, com ara
l'Amaia Goñi, organista de la Parròquia de Santa Maria de Gràcia, asseguren que és una gran figura dins de la música, i de l'orgue en concret. Degana de l'orgue a Catalunya, sempre com-promesa amb l'orgue, "ha fet una importantíssima tasca docent, d'investigació i divulgació de la interpretació i la música d'orgue i en la recuperació d'instruments històrics i construcció nous". Re-coneguda internacionalment i referent interpretaciu ha actuat com a concertista arreu del món,
ha format part de jurat en concu-sos locals, nacional i internacio-nals. "A nivell docent ha format de manera continuada, en post-graus, en cursos d'interpretació i master classes al que és avui en dia un magnífic elenc d'organis-tes", afegeix Goñi. Especialista en música ibérica ha investigat i donat a conèixer obres i tratats de compositors com Cabezón, Aguilera de Heredia o Correa de Arauxo.En quant a la seva vinculació amb la Vila, mereix especial menció la seva amistat amb Pérez Simó i la relació durant anys amb l’Orfeó Gracienc, o l’estima i vinculació a la Parròquia de Jesús de Gràcia (Santa Maria de Gràcia) i el seu orgue, sempre disposada a donar un cop de mà i compartir amb tots el món de l’orgue.Actualment, participa, entre d'al-tres, en el curs d’interpretació com el Curs Internacional Músi-ca en Compostela, Academia de Órgano Fray Joseph de Echevar-ria, Curs d’Orgue del Maresme i Màster Classes a Suïssa i Itàlia entre d’altres.
crítica de cinema
A Un monstre em ve a veure, de
J. A. Bayona, adaptació de la
novel·la de Patrick Ness, un nen,
Connor (Lewis MacDougall), fill
de pares separats, és testimoni
mut de la greu malaltia que pa-
teix la seva mare (Felicity Jones),
encarant aquest moment des de
la impotència i la ràbia. Connor
es trobarà amb l’aparició d’un
monstre colossal –amb la veu
de Liam Neeson en la seva ver-
sió original- que el ve a visitar
cada dia al vespre. L’ogre visitant
li planteja un joc consistent en
què aquest li explica tres histò-
ries fantàstiques, a canvi de que
el noi li expliqui una quarta his-
tòria. Una última història que no
serà altra que el procés d’incer-
tesa i patiment que està traves-
sant. Les tres històries contades
pel gegant arbori apareixen com
tres pel·lícules dins de la pròpia
pel·lícula, tres films autònoms en
una estructura de nines russes.
Tres exquisits i fascinants relats
adscrits al cinema d’animació di-
gital, sota una textura de dibuix
en aquarel·la, que esdevenen un
dels atractius més llaminers i po-
tents del film. El film planteja el
dolor intern d’un nen que sofreix
en silenci sense ser massa cons-
cient de la gravetat de tot plegat.
En aquesta situació, l’aparició de
Monstres interiors
Joan Millaret Valls
l’àvia (Sigouney Weaver) afegeix
un factor discordant a la seva vi-
da. El film liquida la idea del món
separat entre bons i dolents, tal
com resen les tres històries nar-
rades pel gegant. Així l’àvia no
és cap ésser menyspreable sinó
una mare cuidadora, abnegada i
amatent, ni el monstre és un és-
ser terrorífic i destructor.
Bayona reivindica la necessitat
del complement fantàstic, la
urgència de la faula i el conte,
perquè la mateixa realitat sigui
més suportable comprensible.
Aposta suggeridora i atractiva
del director que trobem un xic
desmesurada pel seu to altiso-
nant i transcendental imprès
especialment en el seu darrer
tram. No calia tant aparatós em-
bolcall per vestir i donar sentit
al terrible trastorn interior del
noi que s’enfronta al neguit de
la mort, al procés del dol, i les
dificultats de l’assumpció de la
malaltia i deteriorament d’un és-
ser estimat i adorat com pot ser
la pròpia mare.
‘UN MONSTRUO VINO A VERME’Director: J.A. Bayona. País: Espanya.
Any: 2016. Intèrprets: Lewis MacDou-gal, Felicity Jones, Sigourny Weaver Als cinemes Bosque, Verdi i Verdi Park.
LEM
Patxi Valera i Ángel Faraldo + Mut Trio, al LEM. Aquests són els concerts d'aquest dissabte del LEM al Soda Acústic (22 h). Patxi Va-lera, artista inquiet, acompanyat d’Àngel Faraldo. I Mut Trio, format pel saxofonista Miguel Fernández, el guitarrista Albert “Tito” Juan i el bateria Oriol “Uri” Roca: tres intèrprets amb una llarga experièn-cia i activitat a l’escena del jazz i de les músiques improvisades.
Reconeguda
internacionalment ha
actuat com a concertista
arreu del món
cartellera
CINEMES
BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Un monstruo viene a verme. Dv, ds, dm i dc. 15.50,
18.05, 20.20 i 22.35. Dg, 20.20 i 22.35. Dl i dj, 15.50.
Dj, 20.20 i 22.35.
• The Golden Age - Teatro Bolshoi de Moscú Live. Dg,
17.00.
• Cosi fan tutte. Royal Opera House Live. Dl, 19.30.
• Macbeth. Gran teatre del Liceu Live. Dj, 20.00.
• Mascotas. Dv, ds, dg, dm i dc, 16.00 i 18.05. Dl i dj,
16.00.
• Cigüeñas. Dl i dj, 18.05.
• Café Society. 20.10 i 22.15.
• Elle. 16.00, 19.00 i 22.00.
• Bridget Jones’Baby. Dg, 15.55.
• Florence Foster Jenkins. 15.55, 18.05, 20.20 i
22.30. g, 18.20, 20.25 i 22.30.
• Infi erno. Dv, dl, dm i dj, 16.05, 19.05 i 22.05. Ds, dg i
dc, 16.05, 19.05 i 22.05.
• El hogar de Miss Peregrine para niños peculia-res. Ds, dg i dc, 16.15, 19.10 i 22.05. Dv i dm, 16.15,
19.10 i 22.05.
• Los siete magnífi cos. Dl i dj, 19.10.
CINEMES GIRONA. Girona, 177• Small time. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.00. Dv i ds, 22.00.
Dg, 19.30. Ds, dm, dc i dj, 18.00.
• El elegido. Dc, 20.00.
• Infi erno. Dv, ds, dg, dc i dj, 18.00 i 22.20. Dl i dm,
18.00. 15.50 i 20.10.
• El pinzell màgic. Dg, 16.00.
• Viaje a Italia. Dv, dl i dm, 16.00, 18.00 i 20.00. Ds,
18.30, 20.30 i 22.30. Dg, 18.00 i 20.00. Dc i dj, 16.00
i 18.00.
• Teresa Rebull, ànima desterrada. Dj, 20.00.
• Suburra. Dg, 21.30. Dj, 22.00.
• The Black Panters: Vanguard of the Revolution. Dc, 20.00.
• Casa Asia: Aviones de papel. Ds, 20.00.
• The Golden Age (ballet en directo des de Londres).
Dg, 17.00.
• Cosí fan tutte (òpera en directe des de Londres). Dl,
19.30.
• Macbeth (òpera en directe des de Moscú). Dj, 20.00.
• Astral. Dv, 22.00. Ds, 16.00.
• Frieghtened. El cost real del transport marítim. Dv, 19.00.
• Màgia & Family. Ds, 17.00.
CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català.
933487748 www.cinemestexas.cat]
• Sala 1: El olivo. 16.00, 18.00 i 20.00. Truman. 22.00.
• Sala 2: Mustang. 16.00, 18.00 i 20.00. Cut bank. 22.00.
• Sala 3: La correspondencia. 15.45. 18.00 i 20.15. Kiki el amor se hace. 22.25.
• Sala 4: Capitan Koblic. 16.00, 18.00 i 20.00. De-mà. 22.00.
SESSIONS TEXAS NANOS. Sessions infantils. Totes do-
blades al català i al preu de 3 €. Dissabte i diumenge
les 16.00.
• Sala 2: L’hivern i la primavera al regne d’Escampeta.
VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Después de nosotros. 16.05, 18.10, 20.20 i 22.30.
• Elle. 12.00, 16.00, 18.25 i 22.25. Ds, 16.00, 18.25 i
22.25.
• Spain in a Day. 20.50.
• Captain Fantastic. 16.00, 20.15 i 22.30.
• Cafe Society. 18.15.
• Fuego en el mar. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.
• Jota de Saura. 17.00, 18.40.
• El hombre de las mil caras. 20.20.
• La reconquista. 22.30.
• Infi erno. 12.00.
• Un monstruo viene a verme. 12.00.
• The Beatles: Eight days a week. 12.00.
• Macbeth (òpera en directe). Dj, 19.45.
• Madame Bovary. 20.15.
VERDI PARK. Torrijos, 49. • Un monstruo viene a verme. 16.00, 17.00, 18.15 i
20.20. 21.30 i 22.30.
• The Beatles: Eight days a Week. 19.00.
• Infi erno. 16.00, 18.00, 20.15 i 22.25.
• Bridget Jone’s Baby. 17.45.
• El porvenir. 20.05.
• La fi esta de las salchichas. 16.00 i 22.00.
• Photogenic Festival. Dm, 22.00.
• España en dos trincheras. Dm, 20.15.
14
14 d’octubre de 2016l’independent
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports
L’holandès Guus van Yperen és un dels primers
reforços del CN Catalunya
L’Europa rep el Vilassar, penúltim, després d’aconseguir el primer triomf
Àngel Garreta
Els graciencs remunten el gol del Castelledefels amb dues dianes de Xavi Civil, que s’estrena per fí
Semblava que la jornada inter-setmanal de dimecres no serviria per acabar amb el malefici. Tot i disposar de clares ocasions, els graciencs van marxar al descans amb un gol en contra. A la repre-sa, però, l’equip d’Albert Poch va sortir a per totes i dos gols de Xavi Civil, els primers que aconsegueix amb l’Europa, van capgirar el marcador i van servir per sumar la primera victòria.
Xavi Tedó
“He vist fantasmes, en porto ve-ient des de l’inici de la passada temporada i he arribat a pensar que no treuríem el partit” reconei-xia Poch a la roda de premsa quan li van preguntar pel gol local. L’en-trenador considera que la victòria premia la trajectòria ascendent del seu equip perquè “els últims par-tits estem jugant millor, tot i que no hem tingut la sort de cara”. No amaga que no sumar els tres punts els hagués posat en una situació complicada: “El més important era guanyar, tan era el marcador final i vam tenir l’encert que no hem tingut altres partits, però, la reacció havia d’arribar tard o d’ho-ra”. Una reacció que s’ha de certifi-car diumenge al Nou Sardenya. El Vilassar de Mar, proper rival, ve de perdre 0 a 3 contra el Santfeliuenc i és un dels tres equips que que-den que encara no ha guanyat cap partit. Els del Maresme ocupen la penúltima posició i són el quart
Xavi Civil celebrant el primer dels dos gols que
va marcar dimecres a Castelldefels
conjunt que ha rebut més gols (14). Poch, que té ganes de donar per fi una alegria a l’afició a casa, confia que l’estrena golejadora de Civil l’ajudi a agafar confiança per-què és l'home de referència a dalt: “M’alegro que hagi marcat dos gols perquè és un jugador que sempre en fa i no s’acabava de trobar cò-mode en aquesta situació, però ha lluitat moltíssim i confio plena-ment en ell”. Millorar el registre golejador és l’assignatura pendent perquè l’Europa és el quart equip que menys dianes ha anotat amb només set, una xifra que explica que a dia d’avui estigui a set punts del quart classificat.
Punt i final al segon pitjor inici de
lliga de la història del club La victòria al camp del Caste-lldefels d'aquest dimecres ha trencat una ratxa de vuit par-tits sense guanyar, la segona pitjor ratxa de la història de l'entitat. Només a la tempo-rada 1940/1941 els escapulats també van trigar nou jorna-des per aconseguir la primera victòria del campionat. Aquell any, l’equip, que jugava a Pri-mera Regional, va acabar per-dent la categoria. El rècord negatiu es va produir l’any
olímpic, el 1992, quan el con-junt gracienc, ja a Tercera, va necessitar onze jornades per sumar el primer triomf. A qui l’hi agradi veure el got mig ple pot aferrar-se a temps més re-cents, concretament a la tem-porada 2000-2001. Aquell curs, l’Europa no va vèncer un partit fins a la sisena jornada, però va fer una gran segona volta que li va permetre aca-bar tercer i disputar el play-off d’ascens a 2B.
Els Lluïsos apallissen a domicili el Viladecans i ja són quarts El conjunt de la plaça del Nord no va tenir pietat del CB Viladecans i el va derrotar per gairebé trenta punts de diferència (49-78). Els homes de Marc Guiu van mostrar la seva fortalesa defensiva i van comandar el xoc des del salt ini-cial. Francesc Pla, amb 18 punts i Oriol Pla i Marcos Abrines, amb deu punts cadascun, van ser els ju-gadors més encertats del conjunt gracienc. Amb aquesta victòria, els Lluïsos se situen quarts, en zona de play-off d’ascens a EBA, a una victòria del CB Roser, amb qui van perdre a l’estrena de la lliga.
El CN Catalunya s’estrena a la lliga contra el Molins, que debuta a l'elit
El CN Molins serà el primer rival del CN Catalunya dissabte a la pri-mera jornada de la Divisió d’Ho-nor. Els graciencs, que han estat a punt de deixar la competició i que jugaran amb un equip amateur, mediran les seves forces contra un rival directe pel descens que s’es-trena a la màxima categoria del waterpolo estatal en els seus 47 anys d’història. L’equip entrenat per Sergi Pedrerol ha incorporat Max Pugibet (CN Rubí), Bernat Sanahuja (CN Terrassa), Jorn Mü-ller i Mika Smelt, Esteban Corsi i Ali Asgari per mantenir-se.
CN Molins
breus
14 d’octubre de 2016l’independent
15
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmica
La botiguera obre un nou establiment amb una nova sòcia al carrer Vic
Sense negociació possible. Sense possibilitat de revisar el con-tracte. De manera unilateral, els propietaris van enviar un correu a la ceramista Victòria Ibars després de la Festa Major notificant-li que havia de deixar a la tardor la botiga situada al número 63 del carrer Verdi i que regentava des de fa set anys. El passat dimarts tornava les claus.
Xavi Tedó
“Havia d’abandonar la botiga l’1 d’octubre, però els hi vaig dema-nar tres dies més per acabar de buidar-la perquè tenia molt ma-terial”. No amaga el seu disgust per haver de marxar: “Estic tris-ta, m’ha sabut molt greu haver de deixar aquest local, però no em van oferir continuar ni em van fer
X.T
La ceramista Victòria Ibars recollint el material de la botiga la setmana passada
L’elitització fa fora la ceramista Victòria Ibars del carrer Verdi
cap oferta, suposo que deuen te-nir alguna persona interessada en fer-se amb la botiga que els pagarà més”. Ibars deixa clar que “sempre els he pagat el lloguer, potser al-gun mes m’endarreria uns dies per les despeses d’aigua i llum o dels autònoms, però no els dec res”. La seva sortida obeeix, segons ella, a “l’elitització que pateix Gràcia i carrers comercials com Verdi on es paguen lloguers de 1.400 eu-ros quan jo en pagava fins ara uns 900”. Tanmateix, la que va ser presidenta de l’Associació de Co-merciants de Verdi no plega veles. Obrirà una nova botiga al núme-ro 7 del carrer Vic: “Enceto una nova etapa i ho faig curiosament al número 7 d’aquest carrer, que són els anys que porto al capda-vant d’aquest negoci”. No ho farà sola. L’acompanyarà Anna Solà, que fins ara li venia bufandes, xals i mantes perquè les vengués a la seva botiga: “Em va proposar de
buscar un local juntes i compartir despeses i clients i de seguida li vaig dir que sí”. Unes despeses que es veuran notablement reduïdes perquè el lloguer que els demanen és de 700 euros. L’establiment passarà a anomenar-se Dos tallers amb el nom de les dues a la part inferior del rètol i cadascuna gau-dirà d’un espai independent per-què una necessita espai per al teler i l’altra per al forn elèctric. Ara es troben immerses en les obres de reforma del local, que fa molts anys acollia una fusteria, i obriran al novembre. Ibars també espera que la fidel clientela que s’acosta-va a la seva botiga, ara també es desplaci al carrer Vic: “Venia gent de Terrassa i Cardedeu a comprar botons, el producte estrella, o rajo-les i vaixella per encàrrec i confio que segueixin venint”. Els turistes, “que aprecien més el treball ma-nual que la gent d’aquí”, ja seran més complicats d’atraure.
16
14 d’octubre de 2016l’independent
la torratxamirada enfora
L'art no el necessita, Florència
Quan vam tenir el primer con-tacte amb la ciutat vam veure de seguida dues coses. La primera, que els números de les cases no estan en ordre i, segona, que la distribució dels carrers no respon a cap mena de norma lògica. El caràcter italià si que ho fa, mediterrani, i al seu caos entranyable. I aquest s’exhibeix amb força, és innegable i cala. No crec que mai pugui arribar a repondre’m si Florència és com és per la seva rellevància en la història de l’art o si va esdeve-nir el bressol del Renaixement i va efectuar la seva influència en el món de l’art i l’arquitectura per ser com és. El que sí que és evident és que cap ciutat podria dur aquesta càrrega històrica com ho fa la capital de La Tos-cana. És molt difícil no pecar de l’abús d’això com a atractiu turístic devaluant i desvirtuant un aspecte que ha influït, defi-nit i condicionat tant la cultu-ra europea. A tot arreu, vagis
T.M.
T.M.
on vagis, hi ha rèpliques d’obres clàssiques, bustos de personatges rellevants, museus, galeries. I no és per a menys perquè a Florència és on es van forjar les relacions de mecenatge que van permetre explotar el potencial artístic i pro-pulsar l’art europeu de l’època.Però, per molt que tota aques-ta qüestió artística i cultural si-gui àmpliament mereixedora de l’atenció dels visitants i passavo-lants d’arreu, hi ha un tema que em preocupa: tota la resta del que Florència és. Una ciutat bucòlica, si se’m permet la paradoxa, abo-cada al turisme, eclipsada per la cultura, no deixa de trencar-me el cor d’alguna manera. El seu encant rau en la senzillesa que es manté tot i haver estat la capital mundial de l’art, en les bicicletes obrint-se pas entre la gent pels carrers de llambordes i en els car-ros de cavalls transitant pel bell mig dels carrers, en les postes de sol sense filtres, en els nous artis-tes i artesans.
Els carrers s’entrecreuen, conver-geixen, canvien de nom i et temp-ten a perndre-t’hi. De fet, sembla que el pla urbanístic estigui dis-senyat precisament amb aquest objectiu. També són Florència els tallers d’artesania, les botiguetes en subterranis, els locals de men-jar per a emportar amb ofertes per a estudiants, les cafeteries on un expresso es pren a peu dret com si fos un chupito de jäger a mitja festa, les gelateries artesa-nes –o no-. I, això, poc té a veure
amb Brunelleschi, Da Vinci, els Médici, les escultures, els fres-cos, les cúpules i els tapissos. La proposta de deixar de mi-rar tant enrere és digna de ser considerada perquè Florència segueix sent tant com es nota que ha estat sempre. Cada dia hi ha una posta de sol magní-fica –des de Michelangelo, des del Ponte Vecchio o des de la cúpula del Duomo, això és el de menys-, cada dia s’hi fan i s’hi mengen milers de pizzes i de plats de pasta, cada dia hi arriba gent i hi ha qui marxa pensant ja en tornar. I nosal-tres vam ser allà cinc dies, dues noies –“llatines”, que ens de-ien- fent mans i mànigues per a abastar-ho tot. Perquè Florèn-cia és una ciutat petita però que no te l’acabes.
Cada dia hi ha una posta de sol magnífica, s'hi
mengen milers de pizzes i hi arriba i marxa gent
Tània Matiushkov
El Ponte Vecchio en una panoràmica tìpica de la capital de la Toscana
Cap ciutat podria dur aquesta càrrega
històrica com ho fa la capital de La Toscana
La gran disbauxa
del Park Güell
Tots van en boles i follen
pels descosits enmig de
la zona monumental del
Park Güell. Ella recolza una
cama sobre els bancs de
trencadís de Jujol i l’altra
l’arrossega per la sorra. Ell
fa el moviment de penetrar
amb els malucs. Duu un
cubata a una mà i un canuto
de marihuana a l’altra. Un
concert improvisat de fons,
amb ressonàncies de punk,
els fa de banda sonora. La
multitud del Park Güell hi ha
acudit esperançada i ansiosa
d’avistar la bellesa humana
i arquitectònica, d’apro-
fundir en una experiència
política i intel·lectual. Ara
toquen trompetes sobre
l’escenari i tothom balla. I
l’home de la càmera, que ho
està documentant tot amb
luxe de detalls, no se’n sap
avenir de tanta disbauxa i
alegria desbordada. Un dels
nouvinguts no pot aguantar
la pixera. I deixa anar el riu
contra les pedres de la paret
del Pòrtic de la Bugadera.
Es deu esquitxar el pantaló,
però no hi fa res, l’obra de
Gaudí tot ho aguanta.
A la zona boscosa, hi han
proliferat les tendes de
campanya. I les rotllanes
amb debats sobre ecologia,
sexualitat, filosofia i anar-
quisme duren fins a l’extenu-
ació dels participants. Som
en una canvi d’era, amb un
govern de transició i moltes
esperances de canvi. Aquest
cap de setmana de l'any
1977, les Jornades Lliber-
tàries Internacionals s’han
apoderat del parc més bonic
de la ciutat.
Ernest Cauhé
@ernestcauhe