emò ria - · 2.4 personal 15 2.5 l’equip de l’agència 16 ... diari envers la defensa del...

MARC2

MemAgèResCat201

mòèncsidutalu11

ria cia us uny

dede

ya

© Generalitat d Departament d Agència de ReDoctor Roux, 808017 Barcelo Primera edició

de Catalunya

de Territori i Sos

esidus de Catalu80 ona

ó: Octubre 2012

stenibilitat

unya

Agència de Residus de Catalunya - Memòria 2011. 3

Sumari 1. Presentació del conseller i balanç del director 6 2. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) 10

2.1 Objectius 11 2.2. Organigrama (a 31 de desembre del 2011) 11 2.3 Òrgans de govern i assessorament: el Consell de Direcció 13 2.4 Personal 15 2.5 L’equip de l’Agència 16 2.6 Sistema de gestió ambiental: EMAS 18

3. La prevenció dels residus 19

3.1 Accions per a la prevenció 20 3.1.1 Projecte LIFE+: Setmana Europea de la Prevenció de Residus 20 3.1.2 Accions de difusió de l’ecodisseny. Foment del disseny per al reciclatge 24

3.2 Projectes i col·laboracions amb agents socials i econòmics 27 3.3 Promoció i dinamització del sector del reciclatge 30 3.4 Foment de l’envàs retornable 31 3.5 Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP) 32 3.6 Estudis de minimització de residus especials 32 3.7 Altres actuacions de prevenció 33

4. La recollida selectiva, la valorització i el tractament dels residus 35

4.1 Residus municipals 37 4.1.1 Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) 37 4.1.2 Recollida selectiva 37

4.1.2.1 La recollida selectiva de la fracció orgànica 39 4.1.2.2 La recollida selectiva de paper i cartró 47 4.1.2.3 La recollida selectiva d’envasos lleugers 49 4.1.2.4 La recollida selectiva de vidre 50 4.1.2.5 La recollida selectiva a les deixalleries 51

4.1.3 Infraestructures de tractament de residus municipals 52 4.1.3.1 El Pla territorial 53 4.1.3.2 Plantes de valorització 56 4.1.3.3 Disposició final 57 4.1.3.4. Seguiment de les instal·lacions 58

4.1.4 Mapa de les infraestructures de gestió de residus municipals 60 4.2 Residus industrials 61

4.2.1 El Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) 61 4.2.2 Els serveis públics 62

4.2.2.1 Centre de tractament i reciclatge de frigorífics 63 4.2.2.2 Planta de regeneració d’olis minerals 63 4.2.2.3 Servei públic de gestió de residus especials incinerables 64


4.2.2.4 Servei públic de deposició de residus especials 65 4.2.3 Seguiment dels productors, gestors i transportistes de residus industrials 65 4.2.4 Valorització d’escòries 75 4.2.5 Subproductes 75 4.2.6 Mapa de les infraestructures de gestió de residus industrials 77

4.3 Residus de la construcció i la demolició 78 4.3.1 Programa de gestió de residus de la construcció i la demolició de Catalunya (PROGROC)

78

4.3.1.1 Instal·lacions 78 4.3.1.2 Seguiment de les instal·lacions 79 4.3.1.3 Dades estadístiques 79

4.3.2 Mapa de les infraestructures de gestió dels residus de la construcció i la demolició de Catalunya

81

4.4 Dejeccions ramaderes 82 4.4.1 Plans de gestió de dejeccions ramaderes 82 4.4.2 L’aplicació agrària dels residus orgànics 83 4.4.3 Pla de promoció de biodigestió de purins porcins de Catalunya 84 4.4.4 Gestió del producte digerit resultant de la biodigestió anaeròbia de purins 84

4.5 Sòls contaminats 85 4.5.1 Informes preliminars de situació (IPS) i informes de situació (IS) 85 4.5.2 Informes complementaris en matèria de contaminació del sòl 85 4.5.3 Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòls contaminats 86 4.5.4 Seguiment dels convenis de col·laboració 86

4.6 Altres actuacions de descontaminació 86 5. L’aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor 88

5.1 Residus d’envasos 89 5.1.1 Sistemes integrats de gestió de residus 89

5.2 Vehicles fora d’ús (VFU) 91 5.3 Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) 92 5.4 Pneumàtics fora d’ús (PFU) 94 5.5 Olis minerals usats 94 5.6 Residus de piles i acumuladors 95

6. Instruments econòmics i fiscals 97

6.1 Subvencions 98 6.2 Cànons de residus 98

6.2.1 Residus municipals 99 6.2.2 Residus de la construcció i la demolició 101

6.3 Certificats i convenis per a desgravacions fiscals 103 7. Activitat internacional 104

7.1 Cooperació al desenvolupament 105 7.2 Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta (CAR/PN) 106 7.3 Altres activitats 108


7.3.1 Activitats dins de Catalunya 108 7.3.2 Activitats fora de Catalunya 109

7.4 Visites de delegacions estrangeres 109 8. La recerca i la innovació 110 9. La informació, la comunicació i la participació 114

9.1 La informació 115 9.1.1 L’atenció ciutadana 115 9.1.2 El web de l’ARC i altres portals 117

9.1.2.1 El web de l’ARC 118 9.1.2.2 El web del CAR/PN 118 9.1.2.3 Altres webs i portals 119

9.2 La comunicació 121 9.2.1 Les campanyes de comunicació 126

9.2.1.1 Mitjans institucionals 126 9.2.1.2 Ens locals 126

9.2.2 Les eines de comunicació 128 9.3 La participació 128

10. Els serveis 129

10.1 Inspecció de les activitats de residus 130 10.2 Serveis jurídics 131

10.2.1 El control legal 131 10.2.2 Altres serveis jurídics 132

10.3 Laboratori 135 10.4 L’avaluació tècnica de projectes 135

10.4.1 Industrials 135 10.4.2 Dejeccions ramaderes 137

10.5 Sistemes d’informació 138 11. Activitat econòmica 141

11.1 Els pressupostos 142 11.2 Informe de l’auditoria de comptes anuals 143 11.3 Activitat contractual 144

12. Annexos 145

Annex 1. Dades estadístiques de residus municipals a Catalunya 146 Annex 2. Dades de les entrades de residus a les instal·lacions 149 Annex 3. Instal·lacions per a la gestió de residus municipals a Catalunya 152


Presentació del Conseller Podria començar aquesta presentació amb una afirmació clàssica: “els residus són la conseqüència de les societats industrials desenvolupades”. És cert, però crec que aquesta afirmació en el moment actual l’hem de redefinir cap a “els residus són una font d’oportunitats i de nous recursos”. Aquesta afirmació hores d’ara és més encertada i ajustada, després de 20 anys treballant en polítiques ambientals a Catalunya. Podem assegurar que els residus contenen matèries aprofitables, que són una font de recursos, d’economia, de llocs de treball, i a més, que una gestió del residus ben feta, de forma preventiva i de màxim aprofitament, és un estalvi de recursos verges, d’emissions a l’atmosfera i de problemàtiques al medi. En matèria de gestió de residus, Catalunya ha trobat el camí, basat en les polítiques ambientals europees, que l’ha permès situar-se en primera línia de referència a nivell estatal i no molt lluny dels països europeus més avançats en la gestió dels residus. I aquesta és veritablement una oportunitat, si es té en compte el context econòmic actual, per a les empreses constructores, enginyeries i gestores de residus de cara al seu procés d’internacionalització. I en això, des del Departament que presideixo hi estem treballant i treballarem, apostant fort, per tal que les empreses catalanes puguin ampliar el seu camp d’acció a nivell internacional. Els propers exercicis seran de canvi, amb aspectes que ja estem notant en la gestió dels residus. El context econòmic ha capgirat la situació i ens obliga a la necessitat de ser més eficients amb menys recursos. De fet, l’exercici 2011 que es presenta en aquesta Memòria ja reflecteix un tendència de canvi d’escenari, on les pautes de consum han canviat i, per tant, ha minvat la generació de residus en tots els escenaris. Aquest és un aspecte que haurem de tenir en compte en la propera planificació de residus que hem d’abordar. En definitiva, hem de fer d’aquesta crisi una oportunitat de millora, sense deixar de mantenir i incrementar el nivell d’aprofitament dels residus. I això no s’assoleix de forma unilateral, sinó que cal un treball de tots els sectors en el seu conjunt: les administracions, les empreses, el món científic i la societat en general. No hem d’oblidar que la millora continuada de la gestió dels residus al nostre país és possible, aportant tot allò que la innovació ens permeti, fent més efectius els sistemes de recollida i tractament i, en definitiva, pensant que els residus no són la cua d’un procés sinó el naixement d’una oportunitat, tal com he esmentat abans.


El repàs a la Memòria d’Activitats de l’Agència de Residus de Catalunya que us presentem detalla les actuacions i les línies d’acció que s’han desenvolupat durant l’any 2011, així com els resultats assolits, que són positius, però sabem que hem de continuar avançant en la seva millora. Enguany he tingut l’oportunitat de veure-ho amb motiu dels 20 anys de la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro. Fa 20 anys era impensable controlar tots els residus i fer-ne recollida selectiva, acabar amb els abocaments il·legals o incontrolats, i realment avui són aspectes que ja no ens qüestionem ni reflectim a les Memòries d’Activitats. Ara parlem d’aspectes relatius a prevenció, ecodisseny, recollida selectiva o creixement d’empreses del sector de residus. És a dir, hem aconseguit canviar l’escenari insostenible de llavors per un de sostenible i de millora continuada. Hem avançat, doncs, i gràcies també a un aspecte clau que la conscienciació de la societat. Necessitem que els primers implicats en fer una bona separació dels residus – la ciutadania – internalitzi com un fet quotidià més la correcta gestió dels residus, i que cada vegada més aquest gest esdevingui un gest habitual, un gest reconegut per a tots. Per això des del Govern continuarem fent acció pedagògica través de campanyes de sensibilització, com la realitzada a finals de 2011 amb el títol “Els nostres residus, la nostra responsabilitat”, que tenia la pretensió de provocar un canvi vers la nostra consciència a través d’una reflexió individual: cadascú de nosaltres som responsables del nostre comportament diari envers la defensa del medi ambient i la nostra posició individual davant els reptes ambientals del planeta. Aquesta consciència s’ha d’aplicar als diferents agents de la nostra societat. Per acabar, vull agrair a l’equip de persones que treballa a l’Agència de Residus de Catalunya, pel seu treball i dedicació en la millora d’un dels principals vectors ambientals i encoratjar-los a que mantinguin la mateixa implicació, en un període en el que la conjuntura econòmica ens obliga a assolir millors resultats amb recursos més limitats. Lluís Recoder i Miralles Conseller de Territori i Sostenibilitat


Balanç del Director El balanç de l’any 2011 respecte a les actuacions desenvolupades per l’Agència de Residus de Catalunya posa en relleu que el full de ruta en la gestió dels residus segueix pel bon camí de la sostenibilitat, però també indica que els esforços no s’han d’aturar pels resultats assolits, sinó que cal millorar-los. Els resultats de la gestió de residus confirmen el canvi de tendència a què ens veiem condicionats pel context econòmic actual, i també que serà necessari replantejar-nos noves fites en el pròxim programa de gestió. Així, en el camp dels residus municipals, la generació ha continuat davallant (ha estat de prop del 3%), i la ràtio de generació per càpita ha estat d’1,47 kg/h/dia, la qual cosa representa que s’assoliran els objectius per al 2012 en el camp de la prevenció. És evident que el context econòmic de crisi hi contribueix, però, en part, l’esforç que hem fet a Catalunya en el camp de la prevenció també afavoreix aquest resultat. Accions com la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, el foment de l’ecodisseny o el Pacte per la Bossa són polítiques fonamentals per assolir els nostres objectius. Els residus industrials i els residus de construcció i d’enderroc accentuen el canvi de tendència, i la seva davallada quant a la generació, amb un descens del 5% i el 9% respectivament, així ho confirma. Pel que fa a la valorització dels residus podem afirmar, amb els resultats assolits, que mantenim nivells alts de recuperació, tot i que el seu increment no ha tingut un creixement significatiu respecte a exercicis anteriors. Així, en el camp dels residus municipals, la recollida selectiva bruta se situa en el 41%, 0,4 punts per sobre dels resultats de l’any 2010. Pel que fa als residus industrials, la principal via de gestió continua sent la recuperació amb un 79%, que se situa un punt per sota de la de l’any 2010. I pel que fa als residus de construcció i d’enderroc, els nivells de reciclatge són del 51%, amb un lleuger descens respecte a l’any 2010. En el camp de les infraestructures de residus, ens trobem que les infraestructures de gestió de residus municipals construïdes en el marc del pla territorial d’infraestructures, en molts casos, no han assolit la previsió de capacitat per a la qual van ser dissenyades, ja que en el seu disseny no es va tenir en compte l’escenari de crisi que ja s’estava dibuixant l’any 2008. És per això que, per una banda, caldrà replantejar el pla, ja que no hi haurà finançament efectiu per a la realització d’una segona fase, i, per una altra banda, caldrà un exercici de bona gestió de territoris que permeti optimitzar les capacitats de les plantes que actualment hi ha construïdes. Pel que fa a les infraestructures de gestió privada, s’observa que l’any passat el nombre d’empreses gestores de residus industrials va créixer fins a prop de les 900, la


qual cosa representa un creixement acumulat del 33% respecte a l’any 2007, en què es va iniciar el programa de residus industrials actual. Aquest fet també demostra que, malgrat el context de crisi, aquest sector no només es manté, sinó que va a l’alça, i que genera activitat econòmica i llocs de treball. Al llarg del 2011 s’han aprovat i signat diferents acords amb els diversos sectors de la gestió dels residus, dels quals voldria destacar-ne el que es va signar amb RECICAT, Clúster Català de Recuperació i Reciclatge, per intensificar les actuacions contra l’activitat il·legal i delictiva en el sector del reciclatge. Aquest acord era clau i necessari, ja que en el moment actual l’activitat furtiva en el sector dels residus s’ha intensificat i, per tant, la col·laboració entre l’Administració i el sector privat és més que mai necessària per acabar amb aquestes accions, que comporten problemes de competència deslleial. Els convido a fer un repàs d’aquest informe anual, que en el fons és fruit del treball que desenvolupen els professionals de l’Agència de Residus de Catalunya, així com de les administracions locals, del sector privat i de la societat en general

Josep Maria Tost i Borràs Director

2LRC

2L’AResCat

gènsidutalu

nciaus dunya

a dede a

e


L’Agència de Residus de Catalunya

Objectius L’Agència de Residus de Catalunya, d’ara endavant l’ARC, és una entitat de dret públic, regulada per l’article 1.b del Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana. L’ARC té competència sobre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen al seu àmbit territorial relacionats amb els residus municipals, els residus industrials, els residus de la construcció i la demolició, i els excedents de les dejeccions ramaderes. En queden exclosos els residus radioactius, els residus resultants de la prospecció, l’extracció, el tractament i l’emmagatzematge de recursos minerals i de l’explotació de pedreres, els residus d’explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s’utilitzin exclusivament en el marc de l’explotació agrària, els explosius desclassificats, les aigües residuals i els efluents gasosos.

Organigrama Direcció

Josep Maria Tost i Borràs

Adjunt a Direcció Francesc Giró i Fontanals

Departament d’Administració Lidia Ruiz i Ortiña

Àrea Econòmica i Serveis Generals

Elena Grifoll i Fàbregues Departament de Gestió Financera

Anna Valls i Canudas

Departament de Recursos Humans i Serveis Generals

Ana Garcia Solano

Àrea Jurídica Departament d’Actuació Administrativa

Teresa Lahuerta i Gonzalvo Natàlia Comas i Esteva

Departament d’Assessoria de Contractació

Gemma Modolell i Boira

Àrea de Prevenció i Foment del Reciclatge Pilar Chiva i Rodriguez

Departament de Prevenció Alfred Vara i Blanco

Departament de Foment del Reciclatge Maria Vidal i Tarrason

2.1

2.2



CAR-PN

Enrique de Villamore i Martin

Àrea Industrial Departament d’Inspecció i Control

Ramón Oliva i Tarré Oriol Roselló i Molinari

Departament Tècnic

Enric Elias i Cao

Departament de Gestió

Josep Anton Domenech i Paituví

Laboratori

Helena Sala i Fortuny

Departament de Control Legal

Marta Cervantes Aragón

Àrea Municipal Josep Simó i Cabré

Departament de Disposició i Control Marti Madorell i Arbolí

Departament de Gestió de Matèria Orgànica

Teresa Guerrero i Bertran

Departament de Recollida Selectiva i Envasos

Jordi Picas i Contreras

Àrea d’Infraestructures Oficina Tècnica del Pla Territorial Daniel Vilaró i Casalinas

Departament de Gestió d’Instal·lacions

Àrea d’Informació i Participació Jordi Macarro i Canal

Departament d’Atenció Ciutadana Beatriu Sanchez i Rodríguez

Departament de Comunicació

Alba Pellicer i Navarrete

Departament de Sistemes d’Informació Carles Martin i Garriga



Òrgans de Govern i assessorament Departament de Territori i Sostenibilitat Conseller Hble. Sr. Lluís Recoder i Miralles Vicepresident Secretari general de Territori i Sostenibilitat Sr. Pau Villòria i Sistach Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat Sr. Josep Enric Llebot i Rabagliati Directora general de Qualitat Ambiental Sra. Maria Assumpta Farran i Poca Directora general de Polítiques Ambientals Sra. Marta Subirà i Roca Subdirector general de Planificació Territorial i Paisatge Sr. Eduard Rosell i Mir Agència de Residus de Catalunya Director Sr. Josep Maria Tost i Borràs Agència Catalana de l’Aigua Gerent Sr. Joan Pinyol i Ribas Departament d’Economia i Coneixement Directora de Serveis Sra. Elena García-Valdecasas i Salgado Departament d’Empresa i Ocupació Subdirector general de Política Industrial Sr. Jordi Carbonell i Pastor Departament de Salut Director gerent Agència de Protecció de la Salut Sr. Xavier Llebaria i Samper (Fins al CD núm. 123 28/10/11 Sr. Antoni Plasència i Taradach) Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Director general d’Agricultura i Ramaderia Sr. Miquel Molins i Elizalde Departament de Governació i Relacions Institucionals Director general d’Administració Local Sr. Joan Cañada i Campos

2.3



Departament d’Ensenyament Directora de Serveis Sra. Maria Dolores Salgado i Ygarza Ajuntament de Sant Celoni Alcalde Il·lm. Sr. Joan Castaño i Augé Ajuntament de Llinars del Vallès Primer tinent d’alcalde i regidor de Serveis Territorials Sr. Pere Grivé i Martínez (Fins al CD núm. 123 28/10/11 Sr. Josep Canals i Molina, alcalde de Corbera de Llobregat) Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires Primer tinent d’alcalde Il·lm. Sr. Jordi Borrell i Alonso (Fins al CD núm. 123 28/10/11 Sra. Montserrat Cateura i Solans, presidenta Àrea Sostenibilitat i Territori) Ajuntament de Sant Mateu de Bages Alcalde Il·lm. Sr. Pere Ribera i Guals Ajuntament de Berga Alcalde Il·lm. Sr. Juli Gendrau i Farguell (Fins al CD núm. 123 28/10/11 Il·lm. Sr. Josep Maria Sala i Esteban, alcalde) Associació Catalana de Municipis i Comarques Cap de l’Àrea de Medi Ambient Sr. Francesc Canalias i Farrés Àrea Metropolitana de Barcelona Sra. Assumpta Escarp i Gibert (Fins al CD núm. 121 de 22 de març de 2011, Sra. Imma Mayol i Beltran, EMSHTR) Unió General de Treballadors Sr. Dionís Oña i Martín Comissió Obrera Nacional de Catalunya Secretaria de Salut, Ambient i Treball Sr. José Manuel Jurado i Villena Foment del Treball Nacional Sra. Alba Cabañas i Varales



PIMEC Sr. Juan Pedro García i Martínez Consell General de Cambres de Catalunya Sr. Xavier Elias i Castells Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Bioquímica i Biologia Molecular Sr. Manel Sabés i Xamaní OCUC Sra. Anna Tardà i Lletget UNIÓ DE PAGESOS Sr. Lluís Mont i Carreras JARC Sr. Jaume Alòs i Miranda ACITRE Sr. Jorge Torrens CONFAVC Sr. Joan Martínez i León Ecologistes en Acció / Depana / Greenpace Sr. Vicenç Vilana i Bonet CEPA Sra. Mercè Girona i Ribas Unió de Consumidors de Catalunya Sr. Julián López

Personal L’ARC té un equip humà format per 199 persones. La plantilla ha evolucionat al llarg dels darrers anys per tal de millorar l’eficàcia i l’eficiència dels serveis tècnics i administratius, amb els valors de la nova cultura dels residus com a referents.

2.4



Taula 1. Distribució de la plantilla

L’equip de l’Agència ÀREA DE PREVENCIÓ I FOMENT DEL RECICLATGE • Bagaria Ribó, Elena • Chiva Rodríguez, Pilar • Escoriza Guijarro, Cristina • Gallart Parramon, Neus • Gallego Peire, Belén • Lopez Blanch, Maria • Mateo Rodríguez, Ignasi • Morcillo Ripoll, Yolanda • Padrós Tremoleda, Mireia • Parés Grahit, Joan • Vara Blanco, Alfredo José • Ventura Penalva, Montserrat• Vidal Tarrasón, Maria • ÀREA D’INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ • Algueró Galceran, Anna • Balagué Baró,

PER CATEGORIA 2011 % VII 28 14 VI 10 5 V 107 53 IV 2 1 III 37 19 II 13 7 I 2 1 Total plantilla 199 100 PER GÈNERE Homes 63 32 Dones 136 68 Total 199 100 PER EDAT de 18 a 24 anys 0 0 de 25 a 29 anys 5 3 de 30 a 34 anys 28 14 de 35 a 39 anys 42 21 de 40 a 44 anys 52 25 de 45 a 49 anys 41 21 de 50 a 54 anys 16 8 de 55 a 60 anys 7 4 De >60 8 4 Total 199 100

2.5



Rosa Maria • Bonafonte Miquel, Elena • Carrión González, Natalia M. • Comas Torres, Naiara • De Agustín De Oro, Ana Maria • Delgado Clos, Xavier • Duran Ferrer, Maria Vinyet • Escoriza Guijarro, Carmen • Galofré Placed, Juan Carlos • Genis Palou, Albert • Giménez Verdú, Esther • Gomez Blázquez, Àngel • Guzmán Gallegos, Pau • Huerta Pena, Cristina • Llena Oller, Antonio • Llopart Sánchez, David • Lopez Garcia, Esperança • Macarro Canal, Jordi • Malet Obrado, Nuria • Marti Bover, Mireia • Martín Fernández, Maria Luisa • Martín Garriga, Carles • Navarro Montserrat, Oriol • Ortiz Lopez, Rafaela • Padilla Milian, Rosa • Pellicer Navarrete, Alba • Rojo Rodes, Lidia • Rusiñol Álvarez, Sandra • Sánchez Rodríguez, Beatriz • Servera Santiago, Silvia • Sitja Palomeras, Ariadna • Sommer, Gisela • Vega Soria, Lluís • Vilademunt Vilamitjana, Joan • Vilas Barbé, Teresa • ÀREA D’INFRAESTRUCTURES • Chiesa Ventura, Ariadna • Gonzalez Cuesta, Mireia • Jubero Domènech, Marta • Montaña De La Cruz, Carme • Vilaró Casalinas, Daniel • ÀREA ECONÒMICA I DE SERVEIS GENERALS • Adín Carreras, Joaquim • Belmonte Fernández, M. José • Burgos Corral, Irene • Collado Tirado, Elsa • Cozar Garrido, Alicia • De la Rosa Solé, Montserrat • Del Rio Puiggrós, Neus • Fisas Saloni, Cristina • Garcia Alfonso, Maria Àngels • Garcia Solano, Ana • Grifoll Fàbregues, Elena • Herrera Valls, M. Eugenia • Invernón Ramos, Gema Manuela • Julian Perez, Miguel • Lopez Porcel, Susana • Manich Casacuberta, Adriana • Marsal Campo, Anna • Masip Perelló, M. Antonia • Méndez Arrebola, Pilar • Pérez Prado, Ana Maria • Prades Iriondo, Dolors • Ribas Cabre, Pilar • Rodríguez García, Amparo • Romero Fajardo, Purificación • Ruiz Gayoso, Eva • Ruiz Ortiña, Lidia • Serrano Estupiña, Daniel • Solé Verdes, Judith • Tomàs Ortiz, Ferran • Tresserra Parera, Maria Asunción • Valls Canudas, Anna • Vidal Ruiz, Anna • Zapata Duque, Purificació • Zuil Escobar, Yolanda • ÀREA INDUSTRIAL • Agset Lopez, Patricia • Alonso Bagué, Angel • Amorós Gázquez, Silvia • Bartoll Navàs, Juan • Blanco Ojeda, Dolors • Bodego Escaja, Raquel • Boget Llucia, Nuria • Bou Térmens, Jordi • Cabedo Tio, Marta • Caldes Casas, Jordi • Carles Rullo, Elisa • Cervantes Aragon, Marta • Cid Segura, Josep Miquel• Ciércoles Mayolas, Àngels • Creus Vidal, Marta • Domènech Paituvi, Josep Antoni • Duran Batidor, Lourdes • Echeverría Padilla, Sonia • Elias Cao, Enric • Estadella Vilamitjana, Anna • Fabregó Bou, Laura • Felius Muñoz, Jordi • Ferrándiz Gabriel, Josep Manel • Ferrer Visa, Noemi • Ferrol Flix, Maria del Mar • Fortuny Basté, Isidre • Gonzalez Hernández, Héctor • Huerta Huerta, Àngel • Latres Simo, Sergi • Lozano Casademont, Marta • Márquez Bargalló, Eduard • Martorano Gomis, Ricard • Mejón Artigas, M. José • Minguell Bascuñana, Jorge • Molina Armingol, Esther • Monfà Obach, Esther • Mont Marti, Mònica • Montané Borràs, Lorda • Oliva Tarré, Ramon • Olles Padilla, Marta • Parello Carricondo, Sonia • Pradell Azcoitia, Josep Maria • Prats Rosell, Ignasi Lluis • Puy Baron, Salvador David • Quintana Martínez, José Luis • Rampone Gallo, Giorgio • Realp Campalans, Elisenda• Riba Pérez, Jordi • Riba Santos, Marta • Riera Torralba, Silvia • Roselló Molinari, Oriol • Sala Fortuny, Helena • Santos Amboage, M. Antonia • Subirana Asturias, Josep Miquel • Subirats Farré, Ricard • Tomàs Ramos, Jesús • Tora Estelles, Míriam • Torres Baulenas, Guillem • Torres Ros, Josep Maria • Vila Estrader, Eulàlia • Vilanova Arbòs, Javier • ÀREA JURÍDICA • Arnal Arasa, Eva • Benach Pascual, Rosa • Comas Esteva, Natalia • Costa Vilamajó, Viviana • Del Barrio Machín, Sandra • Diaz Serrano, Susana • Florencio Vidal, Victòria •



Garcia Quintana, Míriam • Grimalt Vigo, Miquela Elisabeth • Lahuerta Gonzalvo, Teresa • Lopez de Mantaras Rey, Laura • Lopez-Pinto Bosch, Magdalena • Modolell Boira, Gemma • Nebot Garcia, M. Mar • Núñez Fernández, Ana Belén • Pérez Tardio, Carmen • Pons Parrilla, Maria • Subiràs Tur, Gemma • ÀREA MUNICIPAL • Balagué Farré, Marc • Batlló Fígols, Gloria • Corderas Barrera, Mireia • Cros Manzanares, Montserrat • Ferrer Basora, Ferran • Galabert Barral, Jordi • Garcia Ruiz, Albert • Guerrero Bertran, Teresa • Iglesias Farran, Noemi • Madorell Arboli, Marti • Ortega Sanchez, Esther • Picas Contreras, Jordi • Pous Alo, Maria Dolors • Rufas Blanco, M. Teresa • San Sebastian Martínez, Nora • Sendra Foyo, Neus • Simo Cabre, Josep • Soler Garcés, Montserrat • Sorribes Amenos, Rosa • Terrafeta Aban, Montserrat • Vinyes Guix, Elisabet • CAR/PN • Barril Fuster, Gema • De Villamore Martin, Enrique • Gallo Sallent, Federico • Garcia Noguera, Roger • Porcel Sánchez, Xenia • Rodríguez Gómez, Vanessa • DIRECCIÓ • Andreu Gandia, Jose • Giro Fontanals, Francesc • Lacarta Camats, Elvira • Ruiz Company, Isabel • Tost Borràs, Josep Maria

Sistema de gestió ambiental: EMAS L’ARC té implantat a les oficines del carrer Dr. Roux, número 80, de Barcelona, i al laboratori de Montmeló des del desembre del 2008, el sistema comunitari de gestió i auditoria ambiental EMAS. El desembre del 2011 s’ha dut a terme l’auditoria de recertificació, ja amb criteris EMAS III, amb resultat satisfactori.

2.6

3La de

preres

evensidu

ncióus

ó


La prevenció de residus

Conscients que el millor residu és aquell que no es genera, els darrers anys a Catalunya i a Europa s’han endegat noves accions per situar la prevenció com la primera prioritat de la gestió de residus. S’entén com a prevenció qualsevol acció que tingui com a objectiu evitar la generació quantitativa de residus o bé disminuir-ne la perillositat (prevenció qualitativa). Els principis bàsics són:

- Reducció en origen: minimització en les fases de disseny, producció o consum de les matèries primeres.

- Reutilització: el fet de tornar a utilitzar un producte, tant per a la mateixa funció inicial com per a una altra d’alternativa, en la seva forma original i sense cap modificació.

Accions per a la prevenció L’ARC participa activament en projectes, actes i esdeveniments diversos en què l’eix principal és sensibilitzar tots els àmbits de la població sobre la necessitat de la prevenció dels residus. Les principals accions de l’any 2011 han estat:

- Projecte LIFE+: Setmana Europea de la Prevenció de Residus - Accions de difusió de l’ecodisseny - Projectes i col·laboracions amb agents socials i econòmics - Foment de l’envàs retornable - Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP) - Estudis de minimització de residus especials - Plans locals de prevenció - Projectes de pagament per generació (PxG)

Projecte LIFE+: Setmana Europea de la Prevenció de Residus La Setmana Europea de la Prevenció de Residus és un projecte de tres anys que té el suport del programa LIFE+ de la Comissió Europea.

3.1

3.1.1



Des del naixement d’aquest projecte, l’any 2009, l’ARC participa en l’organització de la Setmana, és responsable de fomentar-ne la participació dins de l’Estat espanyol i d’Andorra i d’assessorar tècnicament i logísticament els participants. En aquesta tercera edició, que va tenir lloc del 19 al 27 de novembre, s’ha incrementat la participació europea. En total hi va haver 34 organitzadors de 30 regions europees, cinc dels quals de l’Estat espanyol (Catalunya, Navarra, València, País Basc i Astúries). A més, Brasil i la República Dominicana van participar per segona vegada en el projecte. A Europa es van dur a terme més de 7.035 activitats (cursos, tallers, mercats d’intercanvi, campanyes, concursos, jornades...) i es van superar amb escreix les 4.346 de la segona edició i les 2.673 de la primera. A Catalunya es van fer 504 activitats organitzades per 119 responsables de projectes en vint-i-sis comarques. En total, van participar-hi més de 500.000 persones. Cal destacar també la participació de l’Administració pública, que durant aquesta edició ha estat de més del 50%. Materials i eines de comunicació (de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus) Pel que fa als materials de comunicació, s’han traduït al català i al castellà les publicacions existents i també s’han adaptat per a la celebració de l’any en qüestió. El 2011 s’han creat nous materials, com una guia per adaptar i personalitzar les eines de comunicació i cinc dossiers d’accions comunes: Prevenir el residu de paper, Prevenir el malbaratament alimentari, Reparació i reutilització, Prevenir l’excés d’envasos i Clean Up Day. Tots aquests materials poden ser personalitzats pels responsables del projecte amb el logotip, les dates i el nom de l’activitat. També s’ha ampliat l’oferta amb setze noves fitxes temàtiques per a la col·lecció d’activitats i bones pràctiques en prevenció de residus, així com l’edició de quinze nous vídeos d’activitats catalanes de la Setmana per mostrar les diferents tipologies d’activitats de sensibilització en prevenció de residus. Paral·lelament, s’ha elaborat un vídeo resum de les actuacions catalanes de l’any 2011 per exemplificar l’activitat de prevenció a Catalunya i com a suport per a la difusió de la Setmana tant a escala nacional com internacional.

S’han elaborat dossiers de l’acció comuna 1 (Prevenció del residu de paper) per a tres àmbits: escoles, empreses i administracions públiques. S’ha promocionat la realització d’accions comunes del projecte en l’àmbit de Catalunya, i s’han dut a terme 61 accions comunes, que representen el 39% de tot Europa. A Catalunya, la reducció de residus i el nombre de participants per acció comuna s’expressa en la taula 1, i es conclou que durant la Setmana es va aconseguir reduir un total de 8,8 tones de residus gràcies al 80% d’activitats comunes.



Taula 2. Accions comunes de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus

Nom de l’acció comuna Accions Participants Kg/EWWR

Ac1: Prevenció Residu Paper 12 5.045 102

Ac2: Malbaratament Alimentari 3 50.235 6.812

Ac3 : Prevencio Envasos 12 1.937 80

Ac4 : Reparació - Reutilització 19 33.372 1.856

Cud : Clean Up Day 3 345 1.879

Total 49 90.934 10.729

Els indicadors de reducció resultants de les accions que s’han dut a terme han conclòs que cada participant ha reduït un total de 98 grams de residus, això representa uns 14 grams/dia, i unes 460 tones l’any. Pel que fa a comunicació, a Catalunya se n’ha fet una àmplia difusió: 271 mitjans han difós notícies de la setmana amb un impacte d’un 344% superior respecte a la primera edició. Gràfic 1. Organitzadors d’accions de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus

53%

9%12%

19%

7%

Administracions públiques Associacions Empreses

Institucions educatives Altres institucions



Gràfic 2. Participants a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus

Taula 3. Mitjans de comunicació en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus

Una altra eina de difusió de la Setmana ha estat l’organització d’un cicle de seminaris de preparació de l’esdeveniment arreu de Catalunya (dotze seminaris, tres dels quals han estat organitzats directament per l’Agència); la difusió del Projecte i l’exposició de bones pràctiques catalanes en prevenció de residus en el marc de la Setmana en un total de divuit esdeveniments, entre congressos, jornades, reunions, fires i cursos; l’edició de dos butlletins (abril i novembre del 2011); la publicació de setze articles específics sobre la Setmana en mitjans de comunicació d’associacions com ara el Club EMAS, la Cambra de Comerç de Barcelona, les Escoles Verdes, el Departament de Territori i Sostenibilitat, entre d’altres; la celebració de reunions puntuals de presentació de la Setmana a la Diputació de Barcelona, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a l’Ajuntament de Barcelona, a la PIMEC, responsables de l’Agenda 21 i d’Escoles Verdes, entre d’altres; la difusió genèrica de la Setmana a través de correu electrònic adreçada a més de 7.200 actors potencialment interessats; la publicació de deu notes de premsa durant tot l’any, i la presència de representants de l’ARC en setze actes celebrats durant la Setmana.

50%

22%

2%4%3%

19%

Públic general Estudiants Prof. sector privat

Prof. sector públic Gent gran Públic mixt

Insercions % TV Televisió 10 2,2% RADIO Radio 18 4,0% DIGITAL Diaris online, newsletter digitals 102 22,6% PRESS Diaris, revistes en paper 83 18,4% WEB i altres Web corporativa, xarxes socials, intranet 238 52,8% 451



Per tal de facilitar l’accés a la inscripció s’ha habilitat un formulari en línia, així com un mapa interactiu de localització geogràfica dels actes i la descàrrega d’informació per part dels responsables del projecte. Participació en els II Premis Europeus de Prevenció de Residus a Brussel·les (28 de març del 2011) Aquests premis es van crear amb l’objectiu de distingir les millors actuacions de prevenció fetes en el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2010. Durant el 2011, s’ha fet la selecció, la valoració tècnica i l’elaboració dels informes tècnics de cinc candidats catalans, a raó d’un candidat per cada categoria de responsable de projecte, per participar en la segona edició dels premis. Els cinc candidats catalans seleccionats per l’Agència van ser els següents: Àrea Metropolitana de Barcelona per la campanya «Millor que nou, 100% vell»; el Gremi de Tallers de Reparació d’Automòbils i Manteniment de Vehicles de Motor de Barcelona amb el projecte «Ecotallers, eina per a sensibilitzar en la reducció d’envasos de petit format de pintura i olis dels tallers»; l’empresa Codorniu per la «Reducció d’envasos al sector vitivinícola»; l’escola El Sitjar amb la campanya «Al Sitjar fem un bon paper»; i Urbaser i l’Escola Superior de Disseny Elisava amb el projecte «Draps bruts? De l’uniforme a l’objecte». El veredicte del jurat, format per experts internacionals de la matèria, va ser distingir sis organitzacions entre els 62 candidats presentats. Cal destacar que en la categoria d’administracions públiques va guanyar el nominat català, Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la campanya «Millor que nou, 100% vell», que impulsa la reparació i la reutilització amb la intenció d’allargar la vida útil dels productes a través de diferents vies: xarxa de reparadors pels barris, mercats de segona mà, tallers de promoció de l’autoreparació, etc. En la categoria Empresa va guanyar el nominat català, Codorniu, pel projecte d’ecodisseny sobre «Reducció d’envasos al sector vitivinícola», que ha aconseguit reduir el pes de vidre de les ampolles de cava en un 11%. I el nominat català format per un consorci universitat-empresa, Urbaser i Escola Superior de Disseny Elisava, va ser finalista en la categoria Altres.

Accions de difusió de l’ecodisseny. Foment del disseny per al reciclatge Ecodisseny vol dir una nova manera de pensar els productes i els serveis. Aquest nou concepte implica tenir en compte la producció d’un objecte des dels diferents punts de vista, tècnic, econòmic i logístic.

3.1.2



El 2011, l’ARC ha treballat per oferir serveis, eines i assessorament que ajudin els sectors del disseny tradicional a aplicar aquesta nova manera de produir que genera guanys tant per al medi ambient (reducció dels impactes ambientals negatius), com per a l’empresa (millora de la qualitat, de la imatge del producte) i la societat (consum més sostenible). En l’àmbit econòmic aquest canvi en la manera de treballar també genera estalvi econòmic. Programa català d’ecodisseny (Ecodiscat 2012-2015) La Direcció General de Qualitat Ambiental i l’Agència de Residus de Catalunya estan coliderant un projecte per establir les línies d’actuació del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya en el futur programa català d’ecodisseny (Ecodiscat 2012-2015). El 2011, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha considerat oportú obrir un procés de diàleg amb les parts interessades per avaluar i incorporar les seves propostes al programa. En aquest sentit, el 25 d’octubre del 2011 va tenir lloc la sessió inaugural del procés de participació en el programa català d’ecodisseny i els dies 16 i 23 de novembre es van desenvolupar dues sessions de debat obertes al públic, una per a l’eix de l’oferta de productes i serveis sostenibles i l’altra, relacionada amb l’impuls de la demanda d’un mercat sostenible, per tal que els assistents hi donessin el seu punt de vista i sorgissin noves propostes. Alhora es va habilitar un espai web per facilitar l’entrada de propostes. A finals del 2011 es van avaluar totes les propostes, tant les exposades en les sessions de debat com les trameses a través del formulari en línia, a fi d’incloure les que fossin viables en l’Ecodiscat 2012-2015, l’aprovació del qual es preveu que tingui lloc a principis del 2012. Premis Disseny per al Reciclatge S’han continuat difonent els premis Disseny per al Reciclatge de la darrera edició (2009) (DxR), mitjançant dues exposicions itinerants, que al llarg del 2011 han estat en un total de setze emplaçaments diferents, entre els quals escoles, universitats, centres comercials, sales culturals, etc. Durant aquest any s’ha convocat el premi Disseny per al Reciclatge 2011, que pretén reconèixer els esforços adreçats a fomentar les estratègies de prevenció, de reciclatge i de reciclabilitat. En aquesta sisena edició del premi DxR 2011 es van presentar 188 candidatures i se’n va seleccionar 108, que van passar a una segona etapa de valoració. La distribució per categories va ser la següent: 46 a la categoria A de productes, 42 a la categoria B de projectes, 13 a la categoria C d’estratègies i 7 a la categoria D de materials. El 12 de juliol del 2011, a la seu de l’Agència de Residus de Catalunya es van reunir els membres del jurat per valorar i seleccionar les candidatures guanyadores per a cadascuna de les categories. El 20 d’octubre va tenir lloc al Palau Robert de Barcelona l’acte de lliurament dels premis.



Les candidatures guardonades van ser: Categoria A de productes

• La Plataforma Bus, de l’empresa ZICLA (El almacén del producto reciclado, SL), per la utilització d’un residu difícil de reciclar i per aconseguir un producte modular, flexible, fàcil d’instal·lar i ben integrat en el paisatge urbà.

Mencions especials

• Carro de neteja viària, de l’Escola Superior de Disseny (ESDI) (en col·laboració amb l’empresa Corp. CLD, Servicios Urbanos de Tratamientos de Residuos, SL).

• Tanca sèrie plana, de l’empresa Onadis Barcelona Disseny, SL (disseny de Salva Fàbregas Estudi).

• BOC’N’ROLL: embolcall reutilitzable per a aliments, de l’empresa Marcadiferencia, SL.

Categoria B de projectes

• El projecte «Trapos sucios»: reciclatge de roba de treball en desús en una empresa de serveis, presentat per URBASER (realitzat juntament amb Elisava Escola Superior de Disseny), perquè se centra en un residu que no es recicla habitualment, perquè és un projecte de col·laboració empresa-universitat, i pel vessant pedagògic amb els alumnes.

Mencions especials

• Sistema de bancada personalitzable «it», presentat per Salva Fàbregas

Estudi. • «Clean mix»: envasos i receptes per a la fabricació domèstica de

productes de neteja, presentat per Pöko Design. Categoria C d’estratègies

• Ampolles lleugeres per a caves i vins, de l’empresa Codorniu, SA, per innovar dins un sector molt tradicional i aconseguir reduccions significatives en el consum de materials, així com per l’efecte exemplificador en el sector.

Mencions especials

• ALEHOP! Taller laboratori: un model sostenible, presentat pel Centre Penitenciari Lledoners.

• reURBÀ: reutilització de mobiliari urbà, presentat per ZICLA (El almacén del producto reciclado, SL).



Categoria D de materials

• Eco by Cosentino, de l’empresa Grupo Cosentino, SA, pel seu esforç en investigació per incorporar residus en aquest material, per la diversitat de residus que hi incorpora, i perquè substitueix amb èxit un material verge existent.

El mateix dia de l’acte de lliurament dels premis es va inaugurar l’exposició dels Premis DxR 2011 amb els guardonats i premiats en aquesta darrera edició. L’exposició va estar oberta fins al 29 de febrer del 2012. El nombre de visitants en aquest període ha estat de 23.700 aproximadament. També s’ha publicat el catàleg dels Premis DxR 2011, que recull els guardonats. Aquesta informació també és accessible al web de l’ARC (www.arc.cat). Sensibilització del sector S’han dut a terme diferents actuacions per promoure l’ecodisseny i el disseny per al reciclatge. Al llarg del 2011 s’han organitzat cinc tallers Ecojoguina en diferents escoles de disseny, adreçats a estudiants, i dos tallers Ecosapiens a l’ADI-FAD (Associació de Disseny Industrial), dirigits a professionals. Mes del Disseny per al Reciclatge En el marc de l’acte de lliurament del premi Disseny per al Reciclatge 2011, des del dia 20 d’octubre i fins al dia 24 de novembre es va celebrar el Mes del Disseny per al Reciclatge. Durant aquest mes van tenir lloc diferents activitats sobre disseny i reciclatge, tant al mateix Palau Robert com en altres ubicacions, amb l’objectiu de crear un espai de trobada i debat entre les entitats, empreses, associacions, professionals i altres agents vinculats amb l’ecodisseny a Catalunya. Durant el Mes del DxR, més de 1.600 participants de formacions i professions diferents van participar en alguna de les activitats programades.

Projectes i col·laboracions amb agents socials i econòmics Col·laboració amb la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable

3.2



En el marc del conveni signat el 16 de novembre del 2010 entre la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable i l’Agència de Residus de Catalunya amb l’objectiu de fer treballs conjunts d’estudi, recerca i difusió relacionats amb el foment de la prevenció dels residus i d’un consum responsable entre les empreses, les administracions, les entitats i els ciutadans, s’ha treballat en dues línies: - L’elaboració d’un estudi sobre els elements d’envasament segons la

tipologia de comerç i l’adaptabilitat d’experiències de prevenció en relació amb el sobreenvasament i la venda a granel al mercat català.

- La participació i el cofinançament del V Cicle de Debat «Eines per a la prevenció de residus». El 2011 s’han dut a terme tres debats:

• Lleida cap al residu zero (7 d’abril, Lleida). • Sobreenvasament versus ecodisseny; oportunitats de prevenció (6

de juny, Barcelona). • Comarques gironines cap a l’estratègia residu zero (23 de

novembre, Figueres). Lluita contra el malbaratament alimentari L’any 2011 es va encarregar a la Universitat Autònoma de Barcelona l’elaboració d’una diagnosi sobre el malbaratament alimentari a Catalunya per determinar els residus alimentaris que es produeixen a les llars, als restaurants i càterings, als distribuïdors i al sector productiu. D’aquests residus alimentaris calia determinar per cadascun dels sectors la tipologia i la quantitat dels aliments malbaratats. La diagnosi també tenia l’objectiu de proposar actuacions de prevenció contra el malbaratament per als diversos sectors. Per dur-lo a terme ha calgut, entre d’altres, determinar un protocol de caracterització del malbaratament alimentari que identifiqués les categories de fluxos de residus alimentaris que es poden considerar malbaratats i identificar set municipis de Catalunya en els quals s’han fet més de trenta caracteritzacions del malbaratament alimentari tant de la fracció resta com de la fracció orgànica. De la diagnosi es conclou que a Catalunya es malbaraten anualment unes 262.471 tones d’aliments, equivalents a 35 kg/h./any o 96 g/h./dia, amb la distribució següent: 58% a les llars, 16% als supermercats, 12% a la restauració, 9% a la distribució i d’altres, 4% a les institucions, i 1% als mercats. En el marc de col·laboració entre l’ARC i la Fundació Privada Banc dels Aliments, a fi de donar continuïtat i manteniment al projecte, amb l’objectiu de continuar desenvolupant accions de recaptació d’aliments que n’evitin la destrucció i també accions relacionades amb la comunicació i la sensibilització de la prevenció de la generació de residus agroalimentaris i la lluita contra la fam, el 20 de desembre del 2011 s’ha atorgat a la Fundació Privada Banc dels Aliments de Barcelona una subvenció directa dinerària per un import màxim de 50.000 euros per a l’anualitat 2011.



S’ha donat continuïtat a actuacions com la campanya «Gran Recapte d’Aliments», l’elaboració de la newsletter, la potenciació del web, la memòria anual d’activitats, diverses accions de sensibilització en diferents sectors, i l’inici d’un nou projecte de recaptació i distribució d’aliments refrigerats o congelats entre les entitats necessitades. Reducció de les bosses de plàstic de nanses d’un sol ús (BPNU): el Pacte per la Bossa El Pacte per la Bossa, signat el 28 de juliol del 2009 entre l’Agència de Residus de Catalunya i totes les organitzacions de la distribució i la fabricació amb presència a Catalunya i Espanya. Aquest pacte estableix el marc de col·laboració entre l’Administració catalana i les organitzacions sectorials, amb l’objectiu de reduir el consum de bosses de nanses d’un sol ús un 50% l’any 2012, respecte als valors de consum del 2007. Al setembre s’ha signat una addenda a aquest pacte que el prorroga fins al 31 de desembre del 2012. L’any 2010, com a resultat de l’Estudi de consum de bosses del 2009, es va determinar que la reducció d’unitats de bosses de plàstic amb nanses d’un sòl ús consumides per habitant del 2007 al 2009 va ser del 30,4%. Es va assolir, per tant, l’objectiu intermedi de reducció previst al PROGREMIC per al 2009 (30%), i en la línia de les noves tendències sobre la Llei de residus i sòls contaminats. A finals de l’any 2011, el Pacte per la Bossa té 62 entitats adherides, que apliquen, per tant, alguna de les mesures de reducció proposades en el Pacte. Quatre noves adhesions del 2011 són Caprabo / Grup Eroski, Punt Comerç d’Esparraguera, Unió de Comerç Rapitenc i Unió de Botiguers de Móra d’Ebre. De les noves actuacions cal destacar les del Caprabo / Grup Eroski amb accions de prevenció com campanyes de sensibilització per al foment de la reutilització de les bosses, la incorporació a l’oferta de bosses reutilitzables, així com el cobrament de les bosses d’un sol ús. Prevenció de residus tèxtils i de calçat: el Pacte per la Roba El 13 de setembre del 2011 s’ha signat el protocol de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya, la Cooperativa Roba Amiga i INDITEX (Sociedad Industrial de Diseño Textil, SA) amb l’objectiu d’establir el marc de col·laboració per al desenvolupament d’un model de gestió integral de residus tèxtils generats a Catalunya mitjançant actuacions per fomentar la recollida, la reutilització i el reciclatge dels residus tèxtils, amb una aportació econòmica, per part d’INDITEX, de 450.000 euros en tres anualitats. Paral·lelament a aquest protocol, INDITEX i la Cooperativa Roba Amiga han signat un conveni de col·laboració específic que regula, entre d’altres, els termes i les condicions pels quals INDITEX finança el desenvolupament i l’execució del Projecte Roba Amiga.



El 15 de desembre del 2011 s’ha celebrat la primera reunió de la comissió de seguiment del conveni entre l’Agència de Residus de Catalunya, INDITEX, Roba Amiga i, entre d’altres, es confirma la signatura del finançament de 725.000 euros amb Momentum Project. Això permetrà la posada en marxa d’una planta per a residus tèxtils a finals del 2012. Comissió Tècnica de Prevenció de Residus En el marc del subprograma de prevenció de residus dins del Programa metropolità de gestió de residus municipals (PMGRM) i del Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC), l’Àrea Metropolitana de Barcelona va crear l’any 2011 una Comissió Tècnica de Prevenció de Residus. Al llarg d’aquest any, la Comissió es va reunir diverses vegades per tractar les temàtiques següents:

• Temes generals de prevenció • Fracció orgànica, malbaratament alimentari i autocompostatge • Envasos, nou marc legal i sistema de dipòsit, devolució i retorn

(SDDR) • Paper (prevenció, Dia per la Prevenció de Residus de Paper) • Altres tipus de residus (voluminosos, residus d’aparells elèctrics i

electrònics —RAEE—, etc.)

Promoció i dinamització del sector del reciclatge La Xarxa Compra Reciclat (XCR) La Xarxa Compra Reciclat (XCR) és un espai de trobada virtual entre oferents i demandants de productes reciclats, reciclables i biodegradables, i compostables, amb el propòsit de crear un nucli de connexió entre agents i dinamitzar el mercat d’aquests productes. L’any 2011 s’han registrat 134 demandants, 140 oferents i 628 productes en el catàleg. Per tal de conèixer el grau de satisfacció de les entitats adherides a l’XCR, s’ha encarregat l’elaboració d’una enquesta electrònica a tots els membres. Pel que fa als oferents, les conclusions que s’extreuen de l’enquesta són: el web i l’atenció al client obtenen bons resultats, però cal destacar que no són percebudes com a àrees prioritàries per als oferents; el principal aspecte que cal

3.3



millorar és la limitada capacitat de l’XCR per aconseguir augmentar les vendes, tot i ser l’aspecte considerat més important; el segon aspecte en què caldria actuar és en l’accés a informació/coneixement, i activitats i imatge són les altres àrees en què els resultats són també baixos. Respecte als demandants: l’accés a la informació i el coneixement obté un bon resultat i és valorat com l’aspecte més important pels demandants; la resta d’aspectes obtenen valoracions acceptables, però amb una importància associada relativament baixa; el principal aspecte que cal millorar és la limitada varietat i qualitat de l’oferta de productes. L’XCR ha participat el 2011 en diferents fires sectorials com:

• Construmat (Barcelona, del 16 al 21 de maig) • Municipàlia (Fira de Lleida, del 18 al 21 d’octubre)

Foment de l’envàs retornable

En virtut de la Resolució 520/VIII del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern, publicada al Butlletí del Parlament de Catalunya, el 5 d’octubre del 2009, per la qual s’insta el Govern a garantir el desplegament del Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) pel que fa a la prevenció de residus, i a iniciar els treballs de base sobre la prevenció en la generació d’envasos i foment de la reutilització d’envasos a Catalunya, l’Agència de Residus de Catalunya ha impulsat el desenvolupament d’un marc de treball sobre la prevenció en la generació d’envasos i residus d’envasos i el foment de la reutilització d’envasos a Catalunya. En aquest sentit, es va constituir a finals del 2009 el Grup de Treball Tècnic d’Envasos (GTTE) i al llarg del 2011 s’ha continuat treballant en la mateixa línia duent a terme l’elaboració d’una anàlisi d’elements d’envasament segons la tipologia de comerç i l’adaptabilitat d’experiències de prevenció en relació amb el sobreenvasament i la venda a granel al mercat català, en col·laboració amb la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable.

3.4



Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP) Segons el Reial decret 782/1998, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament per al desenvolupament i l’execució de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos, les empreses que durant un any natural posin al mercat una certa quantitat de productes envasats susceptibles de generar residus d’envasos, han d’elaborar un pla empresarial de prevenció amb l’objectiu de minimitzar aquests residus. Aquests plans afecten qualsevol tipus de producte i d’envàs, tant industrial, com comercial o domèstic. Dels 476 plans empresarials de prevenció individuals vigents, l’any 2011 s’han aprovat 21 nous plans 2011-2013, i també s’ha emès informe sobre la renovació de 144 que havien deixat d’estar vigents. Pel que fa als plans de prevenció sectorials, dels 14 plans vigents, l’any 2011 se n’han renovat tres. Entre les mesures aplicades per algunes empreses per reduir la quantitat d’envasos posats al mercat cal destacar les següents:

• Foment de l’ús d’envasos reutilitzables i/o reciclables. • Millora de les propietats de l’envàs tant pel que fa al material com el pes

per tal d’afavorir el seu posterior reciclatge o reutilització. • Foment de l’ús d’envasos de format més gran quan això permeti reduir

la relació entre continent i contingut. • Augment de la proporció de producte distribuït a granel sobre el

producte distribuït en envasos d’un sol ús. • Incorporació de matèries secundàries en els envasos, procedents del

reciclatge de residus.

Estudis de minimització de residus especials D’acord amb el Reial decret 952/1997, de 20 de juny, els productors de residus especials estan obligats a presentar cada quatre anys un estudi que valori les possibilitats de reducció, en quantitat o perillositat, de tots els residus especials que generen.

3.5

3.6



L’aplicació de mesures de minimització de residus pot implicar una reducció de l’impacte mediambiental generat i, alhora, una millora econòmica per a les empreses. En aquest sentit, cada actuació de minimització pot suposar tant una disminució efectiva dels costos de la gestió de residus com una reducció en el consum de matèries primeres i recursos (aigua i energia), aspectes que es reflecteixen directament en el balanç d’una empresa. Es tracta, doncs, d’un exemple més per demostrar que l’aplicació de criteris ambientals pot contribuir a la millora de la competitivitat empresarial. El 2011 s’han rebut 1.047 estudis de minimització. Atès que tenen una vigència de quatre anys, consten un total de 5.913 estudis de minimització vigents durant el període del 2011. Els estudis són informatitzats i valorats individualment. Addicionalment s’ha dut a terme una tasca d’assessorament relacionada amb aquest tema, amb un total de 774 comunicacions enviades o rebudes. Les actuacions que s’han dut a terme de manera genèrica són:

• Control sistemàtic del consum d’aigua i energia de cada procés o equip

• Canals de comunicació dins de l’empresa • Formació i sensibilització dels treballadors • Procediments de càrrega i descàrrega de matèries primeres,

productes i residus • Procediments d’actuació en cas de vessament de productes • Política de compres amb criteris ambientals • Programa de control dels magatzems i sistema de gestió dels

estocs. • Programa de manteniment preventiu • Programació adequada de les fabricacions per tal de reduir el

nombre de neteges • Reducció de la generació de productes no conformes mitjançant el

control dels paràmetres de procés

Altres actuacions de prevenció Plans locals de prevenció Els plans locals de prevenció (PLP) són un instrument de planificació estratègica de les actuacions de prevenció i reutilització a mitjà i a llarg termini dels ens locals, per complir els objectius de reducció de residus marcats per normatives

3.7



europees en la matèria i fixats pel Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC 2007-2012). A Catalunya hi ha un total de 25 PLP, que cobreixen gairebé el 35% de la població. L’any 2011 s’ha finalitzat la redacció de 16 PLP, i 7 més estan a punt de tancar-se. Projectes de pagament per generació (PxG) Un sistema de pagament per generació es basa en l’aplicació d’un mecanisme mitjançant el qual l’usuari del servei de recollida de residus paga la taxa d’escombraries d’acord amb la generació real de residus i del servei que obté per gestionar-los. Aquest sistema permet traslladar així el principi de «qui contamina paga» a la taxa de residus i permet premiar els ciutadans i els comerços que fan un esforç per reduir els seus residus i separar-los correctament. Així doncs, la implantació d’un sistema de pagament per generació permet caminar cap a l’assoliment del doble objectiu de prevenir residus i millorar la recollida selectiva, i per aquest motiu els últims anys des de l’Agència de Residus de Catalunya s’han impulsat diversos projectes de pagament per generació. Concretament, l’any 2011 s’ha fet el seguiment dels sistemes següents de PxG implantats i subvencionats:

• Ajuntament d’Argentona: implantat el febrer del 2010. Després d’uns mesos de prova, la taxa justa (com anomenen, el PxG) ha tingut una evolució positiva ja que s’han millorat els nivells de recollida selectiva i s’ha aconseguit reduir la generació de residus. Les dades facilitades indiquen que la reducció de la resta comparant entre el 2009-2011 va ser del 17,9% i la reducció d’envasos comparant el 2009-2011 va ser del 24,4%.

• Ajuntament de Canet de Mar: el gener del 2010 es va implantar per als comerços/grans generadors de Canet de Mar un sistema de pagament per generació per bujol amb un xip identificador amb comptatge individual per a les fraccions resta i envasos, i per a la fracció orgànica un sistema de prepagament depenent de la mida del bujol assignat. La taxa està dividida en dues parts: una bàsica que depèn de la categoria comercial, establerta mitjançant una taula, i una part variable que depèn de la generació de la fracció resta, envasos i orgànica. Els resultats s’encaminen cap a avenços importants en l'àmbit de la reducció de residus.

• Miravet: la implantació del nou sistema s’inicià el gener del 2011. El sistema consistia en el pagament per generació amb recollida amb bossa taxada i sobre les fraccions resta i envasos, tant pels domicilis com pels comerços. L’evolució del sistema ha estat molt positiva al llarg de l’any, amb un 18% de reducció global de residus i un percentatge de recollida selectiva que va passar del 79,9% el 2010 a un 87,9% el 2011



• Rasquera: la implantació del sistema de PxG s’inicià el gener del 2011

juntament amb Miravet. A finals d’any es va aprovar una ordenança fiscal en què la part variable passava a integrar-se en la part fixa depenent del nombre de residents empadronats per habitatge.

S’han finalitzat els estudis de viabilitat per a la implantació del PxG d’Arenys de Mar, Lleida i Cornellà i s’ha fet el seguiment de les accions prèvies a la implantació del PxG a Riudecanyes, tots projectes de la convocatòria del 2009. Cal remarcar que la implantació d'un sistema de PxG en municipis que ja tinguessin un sistema de recollida selectiva porta a porta ha facilitat la seva acceptació gràcies a la bona predisposició de la població. reducció important de la quantitat de residus a recollir. Aquesta reducció es deu principalment


La recollida selectiva, la valorització i el tractament de residus

Residus municipals

Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) El Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) desenvolupa els criteris del Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012, basats en el foment de la prevenció, l’augment i l’extensió territorial de la recollida selectiva i el tractament de tots els residus. El juny del 2010 es va aprovar el Decret 87/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) i es regula el procediment de distribució de la recaptació dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals.

Recollida selectiva L’any 2011 a Catalunya s’han recollit selectivament 1.643.698 tones brutes de residus, unes 55.000 tones menys que l’any 2010. No obstant això, l’índex de recollida selectiva bruta se situa en el 40,62% del total de residus generats, que suposa un increment de 0,1 punts respecte a l’any anterior. La tendència de la recollida selectiva de residus continua moderadament a l’alça, alhora que la generació total dels residus municipals ha baixat considerablement. L’any 2011 es van generar a Catalunya 4.046.439 tones de residus municipals, xifra que suposa un 3,39% menys que l’any anterior, tot i que la població va augmentar un 0,36%. La ràtio de generació per càpita de residus per persona i dia el 2011 continua davallant. El 2011 la generació de residus municipals se situa a 1,48 kg/h./dia, dins de l’objectiu per a l’any 2012.

4.14.1.1

4.1.2



Gràfic 3. Evolució recollida selectiva de residus municipals

Gràfic 4. Evolució generació i gestió de residus municipals (en milers de tones)

17,1% 19,9%23,5%

25,4%29,3% 32,0% 33,7% 34,4% 37,5% 40,5% 40,62%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

RS/

RM

Mile

rs d

e to

nes

Recollida selectiva bruta % RSB/RM

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

5000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

1000

t

Generació Recollida Selectiva Bruta Fracció Resta



Gràfic 5. Distribució de la recollida selectiva de residus municipals 2011

La recollida selectiva de la fracció orgànica La recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) està consolidada a Catalunya i el nombre de municipis amb aquesta implantació ha continuat augmentant, de manera que a finals del 2011 un total de 724 municipis tenen implantada la recollida selectiva de la FORM. Gràfic 6. Evolució de municipis amb implantació de la recollida selectiva de la FORM

La majoria de municipis han desplegat totalment la recollida selectiva de la FORM (implantació total) i han donat el servei de recollida selectiva de la

25,1%

6,4%

24,9%8,3%

11,0%

24,3%

FRACCIÓ ORGÀNICA PODA PAPER i CARTRÓ

ENVASOS LLEUGERS VIDRE ALTRES RESIDUS

0

100

200

300

400

500

600

700

800

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Municipis nous Acumulat municipis

4.1.2.1



FORM a tota la població i als grans productors, tot i que hi ha municipis que han desplegat parcialment la recollida selectiva de la FORM (donen servei a una part de la població i a grans productors). S’estima que més de 7,1 milions d’habitants a Catalunya disposen del servei de recollida selectiva de la FORM. Taula 4. Tipus d’implantació

A finals del 2011 hi havia 222 municipis que encara no havien iniciat la recollida selectiva de la FORM; majoritàriament són municipis de mida petita i de molt poca població (83% menys de 1.000 habitants), bona part dels quals estan gestionant part de la FORM via l’autocompostatge. Taula 5. Nombre de municipis amb implantació de la recollida selectiva de la FORM per demarcació i per mida (rural, semiurbà o urbà), d’acord amb el cens. Dades 2011

Implantació de la Recollida Selectiva de la FORM 2011 Nº municipis Implantació total 656 Implantació parcial 68 Municipis sense implantació 222

Població (habitants) Rural Semi-Urbà Urbà Demarcació <5.000 5.000-50.000 >50.000 Total Barcelona 123 112 19 254 Lleida 161 14 1 176 Girona 101 30 1 132 Tarragona 92 16 2 110 Terres de l’Ebre 42 10 0 52 Total 519 182 23 724



Taula 6. Nombre de municipis amb implantació de la recollida selectiva de la FORM segons el model de recollida selectiva de la FORM domiciliària implantat. Dades 2011

Autocompostatge de la FORM i de restes vegetals L’autocompostatge és també una via de gestió adequada de la FORM municipal. Consisteix a aprofitar les restes de cuina i jardí que es generen per fer compost, tant a les mateixes llars (compostatge individual) com en espais comunitaris (compostatge col·lectiu). Generalment els usuaris utilitzen per fer-ho uns compostadors de fusta o de plàstic. A Catalunya més de 410 municipis fomenten l’autocompostatge com a via de gestió de la FORM, amb un total de 19.362 compostadors en funcionament. En alguns casos com a via de gestió complementària a l’actual sistema de recollida selectiva implantat de la FORM però en altres casos, especialment en municipis rurals i disseminats, com la via de gestió exclusiva de la FORM i la fracció vegetal.

Taula 7. Nombre de compostadors individuals i comunitaris segons si la via de gestió és exclusiva o complementària al servei de recollida municipal de la FORM a 2011

Autocompostatge Exclusius Complementaris a la RS de la FORM Total Individual 5.328 13.423 18.751 Comunitari 327 284 611 Total 5.655 13.707 19.362

Tipus de municipi per població

Model recollida selectiva

Nº municipis

Rural <5.000

Semiurbà 5.000- 50.000

Urbà >50.000

Àrea Vorera (AV) 607 442 145 20 Porta a Porta (PAP) 80 64 16 0 Mixte (AV i PAP) 28 11 14 3 Implantació exclusiva a Grans Productors

9 9 0 0

Total 724

526 175 23



Plans de desplegament de la recollida selectiva de la FORM (PDFORM) La Llei 9/2008, de modificació de la Llei 6/1993, reguladora de residus i la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, fixa l’obligatorietat de tots els municipis catalans, independentment del nombre d’habitants, de recollir selectivament la matèria orgànica, d’acord amb un pla de desplegament de la recollida selectiva de la FORM. Com a resultat d’aquesta obligació, els municipis de Catalunya planifiquen la recollida selectiva al seu territori, a escala municipal o bé en agrupacions supramunicipals, de manera que l’ARC disposa de 298 plans de desplegament que inclouen els 947 municipis. Al llarg del 2011 des de l’ARC s’ha fet el control i el seguiment d’aquests plans aprovats mitjançant una aplicació informàtica específica, que simplifica tant les declaracions de les dades com el seguiment i l’anàlisi. D’altra banda, permet identificar els municipis que no despleguen la recollida selectiva de la matèria orgànica tal com preveu el seu pla de desplegament, tot i disposar en l’àmbit territorial d’una instal·lació de tractament, de manera que aquests municipis hauran de pagar un cànon incrementat per tona en el destí final dels residus, d’acord amb la normativa vigent. Quantitat de recollida selectiva de la FORM L’any 2011 a Catalunya es van recollir selectivament 411.757 tones brutes de FORM. Gràfic 7. Evolució de la recollida selectiva de la FORM

13.7

25

32.3

03

62.1

31

105.

530

176.

066

178.

073

205.

000

256.

077

302.

157

315.

804

340.

674

410.

011

411.

757

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Orgànica FORM Objectiu recollida FORM 55% 2012

712.

000



Aquesta FORM es recull mitjançant circuits de recollida individual i circuits de recollida conjunta o mancomunada supramunicipals, i és transportada per al tractament de valorització a les plantes de tractament biològic de Catalunya (de compostatge i de digestió anaeròbia). Taula 8. Quantitat de recollida selectiva per demarcació a 2011

Demarcació Tones FORM Barcelona 306.707 Girona 36.249 Lleida 20.497 Tarragona 34.431 Terres de l’Ebre 13.873 Total 411.757

Cada habitant va contribuir a la recollida selectiva de la FORM de mitjana amb 156 g de FORM per dia. Analitzant-ho, es comprova que els municipis que tenen implantat el model de recollida selectiva porta a porta recullen, de mitjana, el doble de quantitat de FORM per habitant que els municipis que han implantat la recollida selectiva de la FORM mitjançant el model amb contenidors als carrers.

Taula 9. Recollida selectiva de la FORM segons model. Dades 2011

Models Recollida Selectiva FORM

gr FORM/ hab. dia

Porta a Porta 320 Àrea Vorera (contenidors) 151

Actualitzant el mateix indicador per tipologia de municipi, s’observa que als municipis rurals els habitants contribueixen aportant més quantitat de FORM al sistema de recollida selectiva.

Taula 10. Recollida selectiva de la FORM segons tipus de municipi

Tipus municipi gr FORM/ hab. dia

Rural <5.000 187

Semi urbà 5.000-50.000 169

Urbà >50.000 144



Malgrat aquestes diferències segons la tipologia de municipi, el factor que incideix de manera més rellevant és el model de recollida. Qualitat de la FORM L’avaluació i el seguiment de la qualitat de la FORM recollida selectivament pels ens locals a Catalunya s’efectua mitjançant les caracteritzacions de la FORM. Aquestes caracteritzacions es porten a terme sobre tots els circuits de recollida selectiva de la FORM que operen a Catalunya, tant de recollida individual com de recollida conjunta o supramunicipal (inclou diversos municipis). En les caracteritzacions de FORM es determina la tipologia de materials impropis (plàstics, tèxtils, metalls, etc.) que apareixen als circuits de recollida selectiva i la quantitat. Com menys impropis apareguin en la FORM, més bona és la qualitat i indica que l’ens local ho fa correctament i que els usuaris no aboquen materials erronis en la recollida selectiva de la FORM. L’any 2011 es van efectuar un total de 553 caracteritzacions de FORM, que han permès calcular que la mitjana ponderada d’impropis a Catalunya és del 12,99%. Taula 11. Caracteritzacions de FORM a 2011

Demarcació

Tones brutes % impropis (ponderat)

Barcelona 306.707 13,60 % Girona 36.249 7,07 % Lleida 20.497 7,81 % Tarragona 34.431 15,26 % Terres de l’Ebre 13.873 16,97 %

Catalunya 411.757 12,99 %

Els butlletins de caracteritzacions de la FORM estan disponibles al web de l’ARC, de manera que els ens locals, les plantes de tractament i qualsevol persona o empresa els pot conèixer, fer un seguiment dels resultats de la qualitat de la FORM als municipis i, si escau, emprendre mesures correctores necessàries per disminuir els materials impropis dins la FORM i incrementar-ne la qualitat (campanyes de reforç, canvis en els sistemes de recollida, en el tipus de contenidors, etc.). Efectuant l’anàlisi detallada de la qualitat de la FORM, s’aprecia que les recollides porta a porta (PaP) són les que presenten, de mitjana, un nivell d’impropis molt inferior (5,3%) en comparació de les recollides fetes en àrea de vorera (13,9%). També cal destacar que les recollides en àmbit rural són les que presenten més qualitat (8,2%) en relació amb els municipis d’àmbit semiurbà (11,2%) i d’àmbit urbà (15,3%).



Taula 12. Qualitat de la FORM (en termes de % d’impropis) per model de recollida selectiva de la FORM

Models Recollida Selectiva FORM % Impropis 2011 Porta a Porta 5,35 % Àrea Vorera (contenidors) 13,93 %

Taula 13. Qualitat de la FORM per tipologia de municipis

Tipologia de municipi % Impropis 2011

Rural<5.000 8,20 %

Semiurbà 5.000- 50.000 11,19 %

Urbà >50.000 15,35 %



Taula 14. Quantitat d’impropis de les plantes receptores de FORM

PLANTES RECEPTORES DE LA FORM RECOLLIDA

% Impropis 2011

Agrosca, SL 8,13 Ecoparc 1 (Barcelona) – Planta de compostatge 23,06 Ecoparc 2 (Montcada i Reixac) – Planta de compostatge 11,89 Ecoparc 4 (Hostalets de Pierola) - PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC 14,24 Planta de compostatge de Boadella i les Escaules 0,23 Planta de compostatge de Botarell 15,77 Planta de compostatge de Jorba 12,20 Planta de compostatge de la Seu d’Urgell 7,55 Planta de compostatge de Llagostera 7,89 Planta de compostatge de Malla 0,92 Planta de compostatge de Manresa 7,89 Planta de compostatge de Mas de Barberans 19,08 Planta de compostatge de Montoliu de Lleida 8,00 Planta de compostatge de Sant Cugat del Vallès 11,00 Planta de compostatge de Sant Pere de Ribes 9,60 Planta de compostatge de Santa Coloma de Farners 7,36 Planta de compostatge de Tàrrega 7,34 Planta de compostatge de Tremp 7,50 Planta de tractament biològic de Granollers 7,79 Planta de tractament biològic de l’Espluga de Francolí 10,16 Planta de tractament biològic de Terrassa 9,48 Planta de tractament biològic de Torrelles de Llobregat 8,31 Planta de tractament biològic d’Olot 4,73 Planta de transvasament de Balaguer 8,43 Planta de transvasament de Berga 6,22 Planta de transvasament de Castelló d’Empúries 6,00 Planta de transvasament de les Lloses 5,61 Planta de transvasament de Mataró 8,90 Planta de transvasament de Vic 5,07 Planta de transvasament de Viladecans 21,55

Subministres Orgànics de Terres i Substrats, 1,20 Mitjana aritmètica Catalunya (impropis FORM 2011) 9,35 Mitjana ponderada Catalunya (impropis FORM 2011) 12,98



La recollida selectiva de paper i cartró L’any 2011 han continuat actius els instruments per fomentar la recollida selectiva de paper i cartró a Catalunya, mitjançant els convenis de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquests dos convenis tenen per objecte promoure la col·laboració entre les administracions públiques i l’Agrupació per a la Recollida Selectiva del Paper i Cartró de Catalunya (ARSPCC) i el Gremi de Recuperació de Catalunya, amb la finalitat d’obtenir un marc estable per a la comercialització d’aquests residus recollits selectivament. Cal esmentar que el 2011, igual que en l’exercici anterior, el preu de venda dels residus de paper i cartró recollits selectivament ha registrat valors de venda elevats, i això ha provocat un important nombre de robatoris d’aquests residus en contenidors i portes de comerços, amb la consegüent davallada de tones en alguns municipis. Aquest és un dels factors atribuïble al fet que la recollida selectiva bruta de paper i cartró hagi disminuït un 10,01% respecte a l’any anterior. La quantitat recollida ha estat de 408.531 tones. Atès que en la recollida selectiva de paper i cartró hi ha envasos domiciliaris, el sistema integrat de gestió d’envasos ECOEMBES participa econòmicament en la recollida. Malgrat la davallada de la recollida selectiva de paper i cartró en tones a Catalunya, la ràtio d’aportació referida en kg/h./any continua sent un 30% superior a la mitjana d’Espanya. Les recollides de paper i cartró d’àmbit comercial, diferenciades dels contenidors d’àrea d’aportació, continuen consolidant-se al voltant de les 47.600 tones anuals, cosa que potencia les recollides selectives de grans generadors i evita el col·lapse dels contenidors de via pública. L’any 2011 ha estat un any rècord pel que fa a la cotització del paper i cartró recollit selectivament en el marc dels convenis de col·laboració, ja que s’ha superat per primera vegada un preu de venda superior als 100 euros/tona. Aquests imports que hauran de percebre els ens locals compensaran, en part, els costos derivats de la recollida selectiva que han d’afrontar mitjançant els desemborsaments econòmics destinats a les empreses adjudicatàries d’aquesta recollida selectiva.

4.1.2.2



Gràfic 8. Recollida selectiva de paper i cartró

Gràfic 9. Evolució preus (€/t) convenis paper i cartró any 2011

25.8

60 64.5

87

70.7

69

92.9

42

122.

131

155.

373 24

0.30

2

247.

537

269.

506 33

5.77

1 402.

900

419.

948

408.

535

410.

714

427.

990

453.

970

408.

531

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Paper i cartró Objectiu recollida paper i cartró 75% 2012

0

20

40

60

80

100

120

Gen Fe

b

Mar

Abr

Mai

g

Jun

Jul

Ago Set

Oct

Nov

Des

2011

€/ tona

Preu Cepi Preu Conveni Mínim Conveni

546.

000

Agència de Resi

La recollida se

La recoll La recollida brics, mixtosany se n’han

Gràfic 10. R

En la gestióde gestió d’eel tractamen L’augment, d’envasos llimplantar l’a Pel que fa kg/habitant/aenvasos lleumitjana d’Es La mitjana s’han detecCatalunya, 27,8%.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

1995

dus de Catalunya

electiva, la valo

lida selec

selectiva brus, etc.) ha augn recollit 137.

Recollida se

ó dels envasoenvasos ECOnt posterior.

en tones reeugers a Ca

any 1996. És,

a la ràtio d’aany i descougers), Catalspanya.

de materialstat als contemitjançant ca

6.50

1

9.57

7

10.2

08

5 1996 1997 1998

En

a - Memòria 2011

rització i el tract

ctiva d’en

uta d’envasosgmentat un 0039 tones.

electiva d’en

os lleugers dOEMBES par

collides seleatalunya s’inc

per tant, el s

aportació delomptant els lunya continu

impropis (nenidors de rearacteritzacio

11.2

30

20.3

95

30.8

63

8 1999 2000 2001

nvasos

.

tament de resid

nvasos lle

s lleugers (en,78% respect

nvasos

’origen domicrticipa econòm

ctivament, crementa any

setzè any con

s envasos llematerials im

ua estant un

o consideratecollida selecons, correspo

37.2

32

40.4

71 60.6

00

1 2002 2003 2004

Object

dus

eugers

vasos de plàte a l’any ante

ciliari, el sistemicament en

corresponent y rere any densecutiu d’inc

eugers en rempropis (no n 28% per da

ts envasos llctiva d’aqueson a un perc

72.2

61 94.8

53

103.

791

4 2005 2006 2007

tiu recollda enva

àstic, llaunes, erior. Aquest

ema integrat la recollida i

a la fracció es que es va rements.

eferència als considerats

amunt de la

eugers) que sta fracció a centatge del

115.

895

127.

624

135.

974

7 2008 2009 2010

asos 25% 2012

137.

039

0 2011 2012

4

120.

000

4.1.

49

.2.3

9

3

Agència de Resi

La recollida se

Desglossantlleugers, es correspon a25,6%, segudels percentrobem els ccontenidors El model decorrespon apoblació seramb un 34%amb un 8%. a porta estàorgànic/inorgrecollides pn

La recoll La quantitat suposa unaobservant umanera acum En la gestióde gestió d’eel tractamen Taula 11. R

54.7

35

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

199

dus de Catalunya

electiva, la valo

t aquesta mitpot observa

als contenidouit de la recontatges d’impcontenidors dsoterrats am

e recollida seals contenidorrvida, seguit

%, a continuac Els contenidà per sobre gànic (envasneumàtiques,

lida selec

total de vidre disminució

una disminucmulada supo

ó dels envasoenvasos ECO

nt posterior.

Recollida se

54.7

35

62.3

59

64.1

82

69.9

41

95 1996 1997 199

V

a - Memòria 2011


tjana d’impropar que el modors de càrreollida porta a propis relaciode càrrega pb un 31,9%.

electiva d’envrs de càrregadels conteni

ció el tercer mdors soterrats

del 2%. Finaos lleugers ju tots dos per

ctiva de v

e recollit l’anydel 3,05% reció lleugera sa una reduc

os de vidre dOVIDRIO par

lectiva de v

69.9

41

74.8

26

76.1

38

80.4

50

98 1999 2000 200

Vidre

.

tament de resid

pis de la recodel de recolli

ega lateral, aporta amb u

onats amb eosterior, amb

asos lleugersa lateral, amdors de càrr

model corresprepresenten

alment trobeuntament amsota de l’1%

vidre

y 2011 és de especte a l’aprogressiva

cció de l’11%.

’origen domiticipa econòm

idre

117.

603

130.

833

144.

000

01 2002 2003 2004

Objectiu

dus

ollida selectivida amb menamb un pern 26,7%. Peels models b un 33,8%,

s més estès b un 47% derega superiorpon a la càrreun 7% i la re

em el model mb la fracció r

.

180.710 toneany anterior.

des del 20.

ciliari, el sistemicament en

162.

375

183.

230

201.

462

4 2005 2006 2007

u recollida vidre

va d’envasos nys impropis rcentatge de r la part alta de recollida seguits dels

a Catalunya el total de la r (tipus iglú),ega posterior ecollida porta

de recollida resta) i el de

es, dada que Es continua

008, que de

ema integrat la recollida i

204.

386

191.

665

186.

404

7 2008 2009 2010

e 75% a 2012

180.

710

0 2011 2012

421

2.00

0

4.1.

50

.2.4

0



El conveni vigent amb ECOVIDRIO preveu en l’annex VII que el sistema integrat de gestió (SIG) ha de fer unes aportacions per fer accions que facilitin la recollida als grans generadors d’envasos de vidre, com per exemple els del canal HORECA (hostaleria, restauració i càtering), sempre des de l’òptica de la sostenibilitat i l’ecoeficiència. En aquest sentit, des d’ECOVIDRIO es va lliurar als 24 ens locals que ho van sol·licitar material necessari per fomentar les recollides: 466 contenidors de diferents capacitats i 1.076 cubells, amb un cost total de 301.579,70 euros.

La recollida selectiva a les deixalleries La recollida selectiva a les deixalleries de Catalunya ha estat de 347.235 tones, un 3,35% menys respecte a l’any 2010, que s’explica per la situació econòmica actual i l’elevat nombre de robatoris en aquest tipus d’instal·lacions. El 2011 s’han posat en funcionament vuit noves instal·lacions per a la recollida de residus municipals: tres deixalleries, tres minideixalleries i tres deixalleries mòbils. Actualment a Catalunya hi ha un total de 450 deixalleries en funcionament repartides entre: 334 deixalleries, 38 minideixalleries i 78 deixalleries mòbils. A aquestes instal·lacions cal afegir dues deixalleries i una minideixalleria en fase de construcció. Taula 15. Instal·lacions de deixalleries posades en funcionament durant l’any 2011

Deixalleria

Verdú (tipus bàsic) El Catllar (tipus A) Guissona (tipus A)

Minideixalleria

Ordís Vilaverd

Barberà de la Conca Deixalleria mòbil

Ajuntament de Mataró

Consell Comarcal del Maresme

Ajuntament de Tarragona

A més, mitjançant subvencions de les convocatòries per als anys 2006, 2007, 2008 i 2009, s’han actualitzat i implantat 22 plantes de transferència per a la millora de la recollida selectiva dels residus municipals en diferents comarques: nou plantes a la comarca del Priorat, set a la comarca de la Ribera d’Ebre i sis a la Terra Alta. L’Agència de Residus de Catalunya ha continuat finançant el tractament dels residus especials en petites quantitats que es recullen a les deixalleries.

4.1.2.5



El 2011 es van gestionar 2.824 tones d’aquests residus perillosos procedents de les deixalleries amb un cost de 4.444.554,7 euros. El percentatge més important d’aquests residus correspon a la fracció de sòlids i pastosos en un 72%, seguida dels dissolvents (7,9%) i els reactius de laboratori (7,7%). La resta corresponen a aerosols, envasos buits, àcids, bases, comburents, medicaments i cosmètics, filtres d’oli, olis. Gràfic 12. Evolució històrica de la recollida dels residus especials a les deixalleries de Catalunya i despeses generades associades. 2004-2011

Alhora però, a finals del mes de juliol del 2011 es va signar un conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis per a l’establiment d’un acord marc en la prestació del servei de gestió dels residus especials municipals que es recullen a les deixalleries, amb l’objectiu d’establir les bases i les condicions per a la licitació del servei de gestió dels residus especials, que ha de permetre als ens locals, a partir del 2012, contractar directament el servei.

Infraestructures de tractament de residus municipals

0,00 €

1.000.000,00 €

2.000.000,00 €

3.000.000,00 €

4.000.000,00 €

5.000.000,00 €

6.000.000,00 €

0,00

500.000,00

1.000.000,00

1.500.000,00

2.000.000,00

2.500.000,00

3.000.000,00

3.500.000,00

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Quilos recollits Despeses generades en €

4.1.3



El Pla territorial El 2011 ha continuat el desplegament de les infraestructures programades per a la primera fase del Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya. En aquests moments el Pla es troba en situació de replantejament i no hi ha fons econòmics per abordar les inversions previstes en la segona fase. La reducció de la generació de residus ha obligat a fer un seguit de gestions que permetin el repartiment de fluxos de residus per optimitzar el funcionament de les plantes existents. Per exemple, la planta de tractament mecànic-biològic de RESTA de Botarell, està tractant actualment residus de l’Alt Camp, el Baix Camp i la Mancomunitat Penedès-Garraf. L’estat de les infraestructures previstes el 31 de desembre del 2011 és el següent: Zona I: regió metropolitana L’Ecoparc 4 dels Hostalets de Pierola, el Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental a Vacarisses i la planta de tractament de la FORM a Granollers han superat les proves de rendiment i han iniciat l’explotació durant aquest any. El Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme, a Mataró, supera les proves parcials de rendiment de la planta de resta a finals del 2011, mentre es continua amb l’execució de la part de digestió anaeròbica. Així mateix, han finalitzat les obres de millora i es fan les proves de rendiment a la incineradora. En relació amb la restauració paisatgística de l’argilera l’Elena, mitjançant el dipòsit controlat de residus no perillosos per bales de rebuig de plantes de tractament, la instal·lació ha mantingut de manera eficient el servei que va iniciar a finals del 2007. El servei de disposició de bales ha finalitzat a finals del 2011, i s’ha iniciat la fase de clausura del dipòsit. Les obres de millores a la planta de FORM de Can Barba, a Terrassa, i les millores a la planta de transferència de l’Alt Maresme, a Malgrat de Mar, es troben en la fase d’explotació. Les instal·lacions amb inversions compromeses a la Zona I de la regió metropolitana han estat les següents:

4.1.3.1



Taula 16. Inversions en infraestructures del Pla Territorial a 2011

Zona I – Regió metropolitana Pressupost

ECOPARC 4 (Els Hostalets de Pierola) 63.934.194 €

Dipòsit de bales de rebuig – Restauració Argilera Elena (Cerdanyola del V.) 6.337.817 €

Nova línea de triatge envasos lleugers l’ECOPARC 2 (Montcada i Reixac) 8.000.000 €

Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (Vacarisses) 90.589.177 €

Millores a la planta de FORM de Can Barba (Terrassa) 1.315.629 €

Planta de tractament de FORM del Vallès Oriental (Granollers) 26.837.142 €

Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme (Mataró) 85.893.590 €

Millores a la planta de transferència de l’Alt Maresme (Malgrat de Mar) 361.313 €

Zona II: comarques de Girona El Centre de Tractament de Residus de la Selva, a Lloret de Mar, ha continuat els treballs de construcció, que preveu finalitzar durant el segon trimestre del 2012. Respecte a l’ampliació del dipòsit controlat al mateix emplaçament, s’ha iniciat l’explotació de la Fase III. La planta de tractament de FORM de Santa Coloma de Farners ha superat les proves de rendiment i ha iniciat l’explotació el 2011. El Centre de Tractament de Residus Municipals de l’Alt Empordà es troba en la fase de reorientació del projecte, ateses les dificultats de finançament de les obres i la davallada de residus. Les instal·lacions amb inversions compromeses a la Zona II de les comarques de Girona són les següents:


Zona II – Comarques de Girona Pressupost

Centre de Tractament de Residus Municipals de l’Alt Empordà (Pedret i Marzà)

36.054.395 €

Planta de FORM de La Selva (Santa Coloma de Farners) 7.645.725 €

Centre de Tractament de Residus Municipals de la Selva (Lloret de Mar) 29.356.990 €

Ampliació del dipòsit controlat de La Selva (Lloret de Mar) 4.707.792 €



Zona III: comarques del Centre Pel que fa al Centre de Tractament de Residus Municipals d’Osona i Ripollès, s’ha portat a terme la redacció i la tramitació del Pla especial urbanístic. S’ha aprovat així mateix la reorientació del projecte, tenint en compte les noves necessitats de gestió de l’àmbit i la davallada de la generació de residus en l’àmbit de gestió. La instal·lació amb inversió compromesa a la Zona III de la comarca del Centre ha estat: Taula 18. Inversions en infraestructures del Pla Territorial a 2011

Zona III: comarques del Centre Pressupost

Centre de Tractament de Residus Municipals d’Osona i Ripollès (Orís) 19.507.720 €

Zona IV: comarques de Tarragona El Centre de Tractament de Residus Municipals del Baix Camp, a Botarell, ha superat el primer any en fase d’explotació. Tanmateix, les actuacions de millora i d’interconnexió del conjunt d’instal·lacions del Centre es troben en fase de projecte. Respecte a la planta de transferència de l’Alt Camp, s’ha redactat el projecte executiu i s’han contractat les obres i els serveis necessaris. S’han obtingut així mateix les llicències per a les obres i la legalització de l’activitat. Les obres poden ser executades durant el primer semestre del 2012. Les instal·lacions amb inversions compromeses a la Zona IV de les comarques de Tarragona són les següents:


Zona IV – Comarques de Tarragona Pressupost

Centre de Tractament de Residus Municipals del Baix Camp (Botarell) 31.051.781 €

Millores CTRM del Baix Camp (Botarell) 3.984.277 €

Planta de transferència de l’Alt Camp 1.770.031 €

Zona V: comarques de Terres de l’Ebre L’any 2011 s’ha consolidat el finançament per a l’ampliació del dipòsit del Mas de Barberans. Aquesta ampliació permetrà continuar l’activitat de



dipòsit en aquestes instal·lacions, que donen servei a les comarques del Montsià i del Baix Ebre. Zona VI: comarques de Ponent L’ampliació del dipòsit controlat del Pla d’Urgell, a Castellnou de Seana, ha mantingut el servei que va iniciar a finals del 2007. Pel que fa al Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià, a Montoliu de Lleida, s’han redactat els projectes corresponents a les actuacions que cal executar en una primera fase d’actuacions, d’acord amb el conveni establert amb el Consorci. Així mateix, ha finalitzat el tràmit d’autorització ambiental del centre. Es preveu que les obres de la primera fase es puguin iniciar el 2012. Les instal·lacions amb inversions compromeses a la Zona VI de les comarques de Ponent són les següents:


Zona VI – Comarques de Ponent Pressupost

Dipòsit controlat del Pla d’Urgell a Castellnou de Seana 4.307.254 €

Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià 28.239.916 € Zona VII: comarques d’Alt Pirineu i Aran L’any 2011 s’ha consolidat el finançament per a l’ampliació del dipòsit de Tremp. Aquesta ampliació permetrà continuar l’activitat de dipòsit en aquestes instal·lacions, que donen servei a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Ata Ribagorça i la Val d’Aran. Plantes de valorització Plantes de tractament biològic La fracció orgànica de residus municipals procedents de la recollida selectiva es porta a instal·lacions de tractament biològic, on es valoritza. Hi ha dues tipologies principals de plantes de valorització de FORM: les plantes de compostatge i les plantes de digestió anaeròbia. En les plantes de compostatge la FORM se sotmet a un procés aerobi (amb presència d’oxigen) fins a obtenir un compost, i en les plantes de digestió anaeròbica aquesta fracció se sotmet a un procés anaeròbic (en absència d’oxigen) per obtenir un biogàs que s’aprofita energèticament, i un digest que posteriorment es composta per obtenir-ne finalment també un compost.

4.1.3.2



Tal com s’indica més endavant, el 2011 s’ha dut a terme un seguiment específic de les plantes de compostatge i digestió anaeròbica de la FORM, que ha tingut com a conseqüència la implementació de millores, tant en la gestió d’explotació, com en l’equipament, de manera que l’impacte ambiental es minimitzi. La valoració econòmica d’aquestes millores és de 807.758,33 euros.

Taula 21. Inversions per a implantació de millores en plantes de tractament biològic 2011

Plantes de compostatge

Import

Finançament

Planta de Compostatge de la Seu d'Urgell 80.151,75 € Subvenció directa Planta de Compostatge de Malla 299.216,60 € Subvenció directa Planta de Compostatge d'Olot 114.894,69 € Subvenció directa Planta de Compostatge de Tàrrega 284.178,00 € Retorn del cànon Planta de Compostatge de l'Espluga de Francolí 29.317,29 € Retorn del cànon TOTAL 807.758,33 €

Plantes de triatge d’envasos lleugers/multiproducte Les plantes de triatge d’envasos lleugers fan la selecció i el triatge de diferents tipus de plàstics —poli(tereftalat d’etilè) (PET), polietilè d’alta densitat (PEAD, separat entre blanc i color), polietilè de baixa densitat (PEBD), i envasos mixtos—, envasos fèrrics i d'alumini, i envasos de cartró per a begudes tipus bric, paper i cartró. Per tal d’aprofitar al màxim tots els materials que entren a la planta, algunes instal·lacions de triatge d’envasos de Catalunya estan recuperant com a nova fracció part del rebuig de planta, amb les corresponents adequacions tècniques, com a combustible derivat de residu (CDR). Així minimitzen la fracció rebuig d’aquestes instal·lacions.

Disposició final El 2011 s’han dut a terme les obres següents als dipòsits controlats públics: Clausura d’abocadors L’any 2011 l’Agència ha actuat en 38 municipis clausurant i netejant 103 punts incontrolats d’abocament (abocadors municipals fora d’ús,

4.1.3.3



abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús i punts d’abocament incontrolat). D’altra banda, mitjançant subvenció dinerària s’ha dut a terme el buidatge i la regeneració de terres i la clausura de l’antic abocador de residus municipals de Berga (Berguedà), ubicat dins del recinte del dipòsit comarcal controlat per a residus municipals, la clausura de diversos punts d’abocament a Corbera de Llobregat (AMB) i la clausura parcial del dipòsit a la vall d’en Joan, al Garraf (AMB) amb un import 1.599.793,24 euros.

També mitjançant subvenció dinerària, s’ha impermeabilitzat i millorat el control de lixiviats de l’abocador clausurat de Cal Gitanet, al terme municipal de Gurb, amb un import 4.477.913,65 euros.

Seguiment de les instal·lacions Deixalleries El 2011, l’Ordre de deixalleries no ha estat convocada però s’han continuat tramitant les obres i les justificacions d’ordres de subvenció anteriors. Alhora, s’han dut a terme, de manera regular, tot un seguit de visites a les instal·lacions per tal de fer el seguiment de totes les instal·lacions. Plantes de triatge d’envasos lleugers Per tal d’esbrinar la qualitat de la recollida selectiva d’envasos lleugers, s’ha continuat fent les caracteritzacions que es porten a terme a l’entrada de les diferents instal·lacions de triatge i els resultats indiquen que la mitjana d’impropis a Catalunya correspon al 28%. Així mateix, s’ha fet el seguiment de les dotze instal·lacions de selecció d’envasos lleugers que hi ha actualment en funcionament a Catalunya i que donen cobertura a les diferents modalitats de recollida d’envasos lleugers que fan els ens locals. Instal·lacions de valorització de FORM El seguiment del funcionament de les instal·lacions de valorització de FORM es porta a terme amb el suport d’un servei d’assistència tècnica, assessoria i formació per al seguiment de l’explotació i el manteniment de les instal·lacions de tractament biològic de fracció orgànica de residus municipals. Aquestes tasques consisteixen en la realització de visites periòdiques a les instal·lacions, amb la implementació de millores en els sistemes d’explotació, i en la identificació de necessitats de millores en les instal·lacions, de manera que l’impacte ambiental de les instal·lacions sigui el mínim i l’eficàcia del tractament augmenti.

4.1.3.4



El bon funcionament d’aquesta Assistència Tècnica es continua consolidant i durant l’any 2011 s’han realitzat visites a 19 plantes de tractament biològic de FORM. S’han realitzat diverses sessions de coordinació i transferència d’informació amb tots els ens locals titulars de les plantes, així com sessions de formació i assistència pràctica. S’han realitzat estudis de costos d’explotació per tal d’analitzar i optimitzar la gestió de les instal·lacions també des d’un punt de vista econòmic. S’han actualitzat totes les diagnosis de l’estat de les instal·lacions i s’han analitzat tot un seguit d’indicadors de producció dels últims 4 anys. Amb aquesta informació s’han pogut constatar els importants avenços en matèria de gestió de l’explotació que han experimentat un gran nombre d’instal·lacions gràcies al recolzament i seguiment de l’Assistència Tècnica.



Mapa de les infraestructures de gestió de residus municipals

4.1.4



Residus industrials

El Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) El Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC 2007-2012) constitueix la tercera etapa en la tasca de planificació en l’àmbit dels residus industrials a Catalunya, que es va iniciar l’any 1994 amb el Programa de gestió de residus especials de Catalunya i va continuar amb el Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) corresponent al període 2001-2006. El programa del període 2007-2012 potencia els aspectes del model de gestió que s’ha demostrat que són eficaços (com la declaració de residus pels gestors de l’àmbit industrial) i operatius per als diferents agents implicats en la gestió dels residus industrials a Catalunya, i també dóna resposta a necessitats detectades els darrers anys. En concret, posa especial èmfasi en els àmbits de minimització i valorització, en la territorialització de la gestió i en aquells fluxos de residus que actualment resulten ser més problemàtics. El programa té un ampli contingut i estableix com a eixos d’actuació la minimització, la valorització, la disposició del rebuig i la protecció del sòl. La valorització energètica dels residus que fins ara es gestionaven en dipòsits controlats s’està consolidant com la via complementària per incrementar la valorització. Preveu també els instruments transversals necessaris per implementar la minimització i la valorització, instruments com la comunicació, la sensibilització, la participació i la formació, la tecnologia i la recerca, i la inversió i el finançament. D’acord amb els indicadors del PROGRIC, l’any 2011 es van assolir en el sector industrial productiu els valors següents en les vies de gestió de residus: 77,6% de valorització material, 1,1% de valorització energètica, 3,0% de tractament fisicoquímic, 15,7% de dipòsit controlat i 1,8% d’incineració. Valors que s’acosten als objectius fixats per l’any 2012.

4.24.2.1



Taula 22. Objectius PROGRIC

Els serveis públics El Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, és la norma que regula el servei públic de tractament de diversos tipus de residus especials. Des del 2008 tots els residus que es tracten als serveis públics de valorització de residus ja disposen de la normativa específica que estableix les responsabilitats dels productors. Per aquest motiu, el Decret legislatiu 1/2009 preveu la supressió d’aquests serveis públics un cop s’extingeixin els contractes de concessió vigents. El primer servei públic suprimit va ser el de tractament de piles i làmpades fluorescents, que va finalitzar l’1 de setembre del 2010. Les properes finalitzacions són el servei públic de tractament d’olis minerals el setembre del 2013 i el centre de tractament i reciclatge de frigorífics el gener del 2016. D’altra banda, a 2011 s’han iniciat els tràmits per a que el servei públic de gestió de residus especials incinerables deixi de ser servei públic.

PROGRIC (Objectius 2012) Resultats 2011 Objectiu Industria

Valorització

Valorització Material 77,6% 77% Valorització Energètica 1,1% 5% TOTAL VALORTIZACIÓ 78,7% 82%

Disposició del rebuig

Dipòsit 15,8% 12% Físico-químic 3,0% 5% Incineració 1,8% 1% Altres* 0,7% 0%

TOTAL DISPOSICIÓ 21,3% 18% TOTAL 100% 100%

4.2.2



Centres de tractament i reciclatge de frigorífics El servei públic de tractament d’equips que contenen CFC (clorofluorocarburs) s’ofereix al Centre de Tractament i Reciclatge de Frigorífics del Pont de Vilomara. El servei de tractament de frigorífics es va posar en funcionament a finals del 1995 en una planta de tractament ubicada al centre urbà del municipi. El 2003 es va traslladar a la seu actual, ubicada al polígon industrial El Pont. L’empresa concessionària de l’explotació de la planta és FCC Ámbito. Al centre s’extrauen els gasos expansors i refrigerants —clorofuorocarburs (CFC), hidroclorofluorocarbonis (HCFC) i hidrocarburs (HC)—, que contenen les neveres i els equips d’aire condicionat i, per tant, se n’eviten els efectes sobre la capa d’ozó i la contribució a l’escalfament global que tindrien si s’alliberessin incontroladament. El 2011 es van recollir i tractar 92.205 unitats de frigorífics i congeladors procedents de Catalunya. Durant els mesos de setembre i octubre, gràcies a l’aplicació del pla Renova’t d’electrodomèstics, calderes i aires condicionats, es va registrar un fort increment d’entrades que justament amb un augment de la sensibilització per part de la distribució i dels gestors, va permetre que les entrades del 2011 fossin les més altes des que es va posar en funcionament el centre. També les entrades de frigorífics i congeladors de fora de Catalunya van registrar un increment del 44% respecte a l’any anterior. D’altra banda, els efectes de la crisi econòmica es van traduir en un increment significatiu d’entrades de frigorífics als quals prèviament s’havia extret el motor. Pel que fa als aires condicionats, el 2011 se’n van gestionar 3.410 unitats procedents de Catalunya, un 60% més que el 2010. El 2011 també es van tractar 324 unitats d’aire condicionat recollides en altres comunitats autònomes.

Planta de regeneració d’olis minerals El servei públic de tractament d’olis minerals es du a terme a la Planta de Regeneració d’Olis d’Alcover, que gestiona l’empresa Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA (CATOR). Aquí, els olis minerals usats es tracten mitjançant un procés de destil·lació, que permet obtenir diferents fraccions valoritzables, tant en la fabricació d’olis com en la fabricació d’altres productes.

4.2.2.1

4.2.2.2



El 2011, el servei públic de tractament d’olis minerals va recollir i tractar 23.193 tones d'oli mineral procedents de Catalunya, quantitat un 5,6% inferior a la que s’havia recollit l'any anterior. L’activitat al centre es va complementar parcialment amb la recepció de 10.729 tones d’oli recollit fora de Catalunya. A causa d’una incidència produïda a la sala de calderes al novembre, la producció va estar aturada fins a finals d’any, tot i que es va mantenir la recollida amb regularitat.

Gràfic 13. Evolució de la recollida d'olis i frigorífics 2009-2011

Servei públic de gestió de residus especials incinerables El servei públic d’incineració de residus perillosos s’ofereix a la incineradora de residus perillosos de Constantí, que opera des de l’any 1998. L’empresa que actualment gestiona el servei és Gestió de Residus Especials de Catalunya, SA (GRECAT). Mitjançant el servei públic de residus incinerables s’assegura una gestió correcta d’aquests residus perillosos generats a Catalunya. La major part es tracta a la incineradora de residus especials de Constantí, on els residus s’oxiden a altes temperatures i se segueixen els màxims estàndards de seguretat industrial i ambiental.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2009 2010 2011

Tractat a planta

Gestió d'olis usats (t) Gestió de frigorífics (unitats)

4.2.2.3



També en aquest exercici 2011 s’han iniciat els tràmits per tal de deixar sense efecte el servei públic d’incineració de residus especials. El 2011, el servei va gestionar un total de 56.787 tones de residus, quantitat que representa una disminució del 2,6% respecte a l’any anterior. Del total de residus gestionats, 5.430 tones es van destinar a valorització energètica i la resta es van incinerar. A la planta de Constantí es van incinerar 42.409 tones i la disponibilitat va ser de 7.584 h, el 87% de la disponibilitat total.

Servei públic de deposició de residus especials El 2011 es van dipositar 76.143,24 tones de residus especials al dipòsit controlat de residus Dipòsit de Can Palà (Castellolí), gestionat per l’empresa Atlas Gestión Medioambiental, SA. Aquest any s’han destinat al dipòsit un 23% menys de residus que l’any 2010.

Seguiment dels productors, gestors i transportistes de residus industrials El Registre de Productors de Residus Industrials El Registre de Productors de Residus Industrials és el registre on es recullen les dades d'identificació dels productors de residus industrials de l’àmbit territorial de Catalunya. En aquest registre, cada empresa té assignat un codi de productor identificador que s’utilitza per formalitzar qualsevol documentació de gestió de residus. En la base de dades de l’ARC, el 31 de desembre del 2011 consten 50.706 centres productors de residus, 19.109 dels quals corresponen a empreses productores de residus industrials, amb obligatorietat de fer la declaració anual de residus, la de productors o bé la de gestors. El 2011 s’han donat d’alta en la base de dades 1.656 codis de productor, dels quals, 624 centres han estat inscrits en el Registre de Productors de Residus Industrials, i 1.032 corresponen a centres productors de residus perillosos amb una activitat de comerç o serveis. El manteniment del registre de productors ha comportat 3.069 canvis en la base de dades derivats de les comunicacions rebudes de les empreses en referència a canvis fiscals, d’activitat de comerç o de serveis.

4.2.2.4

4.2.3



S’han donat de baixa durant aquest any 2011, 737 centres productors de la base de dades arran de comunicacions enviades per part de les empreses o bé derivades de la detecció de tancaments. En aquest últim cas es fan comprovacions per arribar a la conclusió de la baixa.

Gràfic 14. Empreses inscrites en el Registre de Productors de Residus Industrials

Seguiment documental de la gestió de residus Tots els productors de residus industrials i els productors no industrials que generen més de 10 tones de residus perillosos han de presentar la declaració anual de residus industrials (DARI). La via principal per a la presentació de les declaracions és telemàtica, mitjançant el sistema documental de residus (SDR). L’any 2011 el 91% de declaracions es van tramitar per aquesta via mentre que el 9% encara ha optat per trametre-la en paper. Declaració anual de residus industrials de Catalunya, DARI per a productors La DARI és el document on es recullen les dades dels residus produïts per cada centre de producció industrial en el període d’un any natural. El nombre de productors que van formalitzar la declaració anual de residus industrials el 2011 és de 15.707. La declaració del 2010 la van formalitzar 15.441 empreses.

9.81

2

10.6

91

12.1

17

13.2

78

16.1

79 19.3

83

20.4

00

21.5

55

22.0

30

22.3

63

22.5

21

22.8

54

22.6

49

23.0

66

22.6

59

21.7

13

19.2

46

19.1

09

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Agència de Resi

La recollida se

Taula 23. M

DSimplificadaOrdinària TOTAL

Resultats Les dades ede l’activitat

Gràfic 15. quantitat d

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

tone

s/an

y

dus de Catalunya

electiva, la valo

Model de pr

Declaració 20a

s de gestió

extretes de la industrial en

Relació ee residus de

5.396.084

17.011

2007

tones d

a - Memòria 2011


resentació d

11

ó dels res

DARI de l’anun total de 3

entre nombeclarats

5.086.712

4

16.749

2008

declarades

.

tament de resid

de la DARI

T

idus indu

ny 2011 situe,9 milions de

bre de dec

4.076.2964.12

16.385 1

2009 2

num d

dus

Total empres7.270 8.437

15.707

strials a 2

n la generacitones.

claracions

27.616 3.927

6.152 15

2010 20

declaracions

ses

2011

ió de residus

presentades

7.352

5.707

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

11

s i

Dec

lara

cion

s pr

esen

tade

s/an

y

677

Agència de Resi

La recollida se

Gràfic 16. presentada

Les activitatagroalimentaquímiques i Gràfic 17. informació

0,0

50,0

100,0

150,0

200,0

250,0

300,0

350,0

tone

s/an

y

11%

9%

6

*Activitats amFabriació de descontaminaIndustries extr

dus de Catalunya

electiva, la valo

Ràtio de a

ts industrialsari, el sectoles del paper

Generació ó declarada a

317

2007

17%

%3%

2%

4%

b menys d'un 1,5mobles, altres

ació; Subministraractives; Activitats

a - Memòria 2011


tones de

s que generor metal·lúrgr.

de residusa la DARI 20

304

2008

indicador T

26%

22%

5% de residus geindustries manu

ament d'energia s de recollida, trac

.

tament de resid

residu dec

ren més resic, així com

segons el 011

249

2009

Tn/centre produc

Ind

Meferr

Indma

Indenr

Fabelec

Fab

Altr

Tèx

Altr

nerats: Indústria dufactureres; repar

elèctrica, gas, vctament i eliminaci

dus

clarades pe

idus són lesm la de le

tipus d’act

256

2010

ctor

ústries alimentà

etal·lúrgia; fabricroaliatges i prod

ústries químiquatèries plàstique

ústries del paperegistrats

bricació de maqctrònics i de tra

bricació d'altres

res serveis

xtil, calçat i pell

res <1,5%*

de la fusta i del sració i instal.lacvapor i aire conió de residus; acti

er declaraci

s del sector es industries

tivitat indus

250

2011

àries, begudes i

cació de productductes metàl.lic

ues, de productes

er, arts gràfique

quinària, equips nsport

productes mine

suro, excepte mobió reparació; De

ndicionat; Coquervitats de valoritza

ió

strial a part

tabac

tes bàsics de fecs

es farmacèutics

es i reproducció

informàtics, elè

erals no metàl·li

bles; cistelleria i eepuradores i acties i refinació dció.

rtir de la

erro, acer,

, cautxú i

de suports

èctrics,

ics

esparteria; tivitats de

del petroli;

688



El 88% dels residus generats per l’activitat industrial de Catalunya són residus no especials (3.465.460 tones) provinents principalment del sector agroalimentari, el sector metal·lúrgic i el sector paperer. Un 12% dels residus generats són residus especials (461.890 tones). Les activitats industrials que generen més residus especials són les industries del sector químic i farmacèutic seguides de les del sector metal·lúrgic. Gràfic 18. Gestió dels residus de l’activitat industrial a partir de la informació declarada a la DARI 2011

La via de gestió principal dels residus de l’activitat industrial és la valorització. Representa el 78,7 % de la gestió, si es té en compte tant la valorització en origen, la gestió de residus com a subproductes, la valorització material externa i la valorització energètica. La deposició controlada és la segona via de gestió en importància i es situa en el 15,8% del total dels residus de l’activitat industrial declarats. Resultats de gestió dels residus de depuradores a 2011 Les depuradores urbanes es troben inscrites en el Registre de productors de residus industrials i realitzen la declaració anual de residus. Pel que fa a la gestió dels residus generats per les estacions de depuració d’aigües residuals (EDAR), a partir de la DARI de l’any 2011 es declara un total de 540.640 tones.

78,7%

15,7%1,8%

3,0%

0,7%

Valorització Deposició controlada Incineració F-Q i B Altres gestions

Agència de Resi

La recollida se

Gràfic 19. E

El 99,7% devalorització m Gràfic 20.tractament

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

500.000

550.000

600.000

tone

s/an

y

Valorit

dus de Catalunya

electiva, la valo

Evolució de

els residus dmaterial es s

Gestió dt a 2011

557.12352

2006 2

8

zació Depo

a - Memòria 2011


ls residus d

declarats sónitua en el 80,

dels residu

28.326 533.6

2007 2008

tones

,3%0,0%

11,1%0,5%

osició controlad

.

tament de resid

de depurado

n residus de2% del total.

s de les

72542.984

8 2009

s declarades

80,2%

%

da F-Q i B

dus

ora declarats

el tipus no es

depuradore

535.769 540

2010 20

Altres gest

s

specials i la

es segons

0.640

011

tions

700



El Registre general de gestors de residus de Catalunya El Registre general de gestors de residus de Catalunya, va ser creat per la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus, i es regula pel Decret 115/1994, de 6 d’abril, regulador del Registre general de residus de Catalunya. L'Agència de Residus de Catalunya és l'organisme que inscriu al Registre General de Gestors de Residus a les empreses gestores autoritzades a tractar residus. Al final del 2011 al Registre general de gestors de residus de Catalunya hi havia inscrites 891 empreses. Gràfic 21. Evolució del nombre d’empreses inscrites en el Registre de Gestors de Catalunya

Declaració anual de residus industrials per a gestors DARIG La DARIG és el document on es recullen les dades dels residus gestionats i els residus produïts per cada gestor de residus en el període d’un any natural. Aquesta declaració es demana a tots els gestors de residus inscrits al Registre general de gestors de residus de Catalunya durant el primer trimestre de cada any, tant per comprovar la correcta gestió de residus de cada instal·lació segons l’autorització de què disposen, com per obtenir dades de gestió dels diferents residus. Han presentat la declaració anual de gestors de 2011 un total de 849 gestors.

440 469522

566 585 604639 670

711757

811891

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Nre

. ges

tors

Registre de Gestors de Catalunya



Del total de DARIG 2011 presentades, el 86% s’han presentat telemàticament a través del sistema documental de residus (SDR) i un 9% s’ha presentat en format paper. L’anàlisi de la informació aportada pels gestors a través de la DARIG de 2011, mostra que en conjunt s’han gestionat 14,7 M de tones de residus, tot i que cal tenir en compte que és una informació de les entrades de residus de totes les instal·lacions i per tant, hi ha residus que es compten més d’una vegada, ja que poden re-circular per diferents gestors.

Gràfic 22. Evolució del nombre de declaracions presentades i els residus d’entrada declarats pels gestors

Els gestors han declarat una sortida de residus de 2,9 M tones, dada similar a l’any anterior. El total de residus de sortida representa prop d’un 20 % del total dels residus d’entrada.

9.302.775 9.383.76110.001.000

11.141.036

14.698.760

534

638717

849

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

2007 2008 2009 2010 2011

Dec

lara

cion

s pr

esen

tade

s/an

y

tone

s/an

y

tones declarades entrada Nre. DARIG entrada



Gràfic 23. Evolució dels residus d’entrada i sortida declarats pels gestors

Un 59% dels residus d’entrada als gestors va a processos de valorització material. El segon procés en importància en entrada de residus als gestors és la deposició, que a 2011 es situa en el 25%.

Gràfic 24. Entrades i sortides per via de gestió segons DARIG 2011

9.302.775 9.383.761 10.001.00011.141.036

14.698.760

1.967.225 2.253.512 2.430.3422.953.231

0

2000000

4000000

6000000

8000000

10000000

12000000

14000000

16000000

2007 2008 2009 2010 2011

tone

s/an

y

tones declarades entrada tones declarades sortida

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

9.000.000

Procésgeneral

Deposició Incineració TractamentsF-Q

CRT Valoritzaciómaterial

Valoritzacióenergètica

Entrades de residus 2011 a gestors Sortides de residus 2011 de gestors



Fitxa d’acceptació El Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus, defineix la fitxa d’acceptació (FA) com l’acord normalitzat que, per a cada tipus de residus, s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor del residu i l’empresa gestora escollida. El 2011 s’han validat 4.016 fitxes, de les quals un 64% s’han tramitat via SDR. Pel que fa a les fitxes d’acceptació de residus sanitaris, se n’han validat al llarg del 2011 un total de 1.678, totes en format paper. Inventari d’aparells de policlorobifenil (PCB) En aplicació del Reial decret 1378/1999, modificat posteriorment pel Reial decret 228/2006, l’any 2011 s’han actualitzat les dades de l’inventari de PCB de Catalunya a partir de les declaracions anuals subministrades pels posseïdors d’aparells amb PCB. Actualment en l’inventari consten 143 empreses posseïdores d’equips amb PCB actius i 2.172 unitats actives d’un total de 13.340 aparells inventariats. Addicionalment, s’ha dut a terme una tasca d’assessorament relacionada amb aquest tema, amb un total de 655 comunicacions enviades o rebudes. D’acord amb el gràfic, el cens d’aparells sotmesos a inventari està pràcticament estabilitzat i, paral·lelament, es visualitza un decrement progressiu i sostingut en el nombre d’aparells actius derivat del compliment dels terminis d’eliminació o descontaminació dels aparells i de la finalització de la seva vida útil.

Gràfic 25. Evolució dels aparells de PCB inventariats

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Equips inventariats 9.056 10.962 12.017 12.162 13.137 13.289 13.340Equips actius 2.168 2.909 2.975 2.837 3.267 2.452 2.172

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000



Valorització d’escòries Les escòries són un residu procedent d’instal·lacions d’incineració de residus municipals i d’escòries produïdes en processos termometal·lúrgics. L’experiència ha demostrat que la valorització d’una important quantitat d’escòries fa possible aprofitar-les com a material de construcció en obra civil, en substitució d’àrids naturals i com a primera matèria per a altres produccions. Les accions dutes a terme el 2011 per part de l’ARC han estat les següents:

• Seguiment de la declaració de les escòries siderúrgiques de CELSA com a valoritzables segons el Decret 32/2009, de 24 de febrer, sobre la valorització d’escòries siderúrgiques.

• Seguiment de les aplicacions i de les analítiques de les escòries valoritzables d’incineradores de residus sòlids urbans (RSU) i d’escòries siderúrgiques que s’envien a l’ARC cada 2 mesos: TRARGISA, SIRUSA, Pedreres Maresme Rusc, Reciclajes San Adrian, TERSA, CELSA, Funosa i TRM.

• Seguiment i tramitació de la declaració de les escòries valoritzables, elaboració d’informes específics per a usos no previstos en la normativa, resposta a les sol·licituds d’informació d’altres departaments sobre l’aplicació d’escòries.

• Seguiment i promoció d’usos d’escòries de foneria i incineradora de residus sòlids urbans (RSU) en els convenis ARC/GRC i INCASOL i ADIGSA. Seguiment i reunions amb INCASOL per les incidències en aplicacions d’escòries en les obres de Sant Cugat.

• Promoció de l’ús d’escòries de foneria i incineradora RSU en jornades i seminaris. Recerca i seguiment nous usos.

Subproductes L’any 2011 s’han rebut 114 sol·licituds per a la gestió de residus com a subproductes. S’han elaborat 79 informes tècnics favorables, 26 informes tècnics desfavorables i nou informes tècnics estan pendents d’informació complementària per part dels sol·licitants. Les dades de la declaració anual de residus industrials (DARI) de l’any 2011 ens mostren que un 7,8% (306.089 tones) dels residus industrials

4.2.4

4.2.5



declarats a Catalunya han estat valoritzats mitjançant la gestió com a subproductes. Per tal de donar a conèixer la figura del subproducte s’han fet diverses accions com, per exemple, l’organització, el 20 de setembre al CosmoCaixa, de la sisena jornada «Els subproductes: recursos i oportunitats. Casos pràctics» amb l’assistència d’unes 200 persones, la difusió d’un butlletí trimestral de la Borsa de Subproductes que arriba en format electrònic a uns 10.000 productors, la dinamització i el seguiment del servei de la Borsa Activa i el seguiment del conveni amb el Consell de Cambres de Catalunya. El 2011, i arran de la publicació al juliol de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, s’ha fet el seguiment de la definició de la figura del subproducte en aquesta llei i com afectarà la normativa catalana.



Mapa de les infraestructures de gestió dels residus industrials

4.2.6



Residus de la construcció i la demolició

Programa de gestió de residus de la construcció i la demolició de Catalunya (PROGROC) El PROGROC 2007-2012 defineix el desplegament de les infraestructures de gestió, especialment pel que fa a les plantes de valorització de runes, potencia el reciclatge de materials i la reutilització de terres, i introdueix l’exigència de la gestió ambiental i de qualitat en origen a l’obra, amb la promoció de la segregació d’aquests residus a més de la millora del control per a una gestió adequada.

Instal·lacions L’any 2011 l’Agència de Residus de Catalunya ha emès informe favorable sobre les plantes de reciclatge de Sant Cugat del Vallès (Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB), Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Sant Ferriol (la Garrotxa), Vilobí d’Onyar (la Selva), l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i Montferrer i Castellbó (Alt Urgell). Pel que fa a plantes de selecció i transferència de runes ha emès informe favorable sobre una instal·lació al municipi de Montoliu de Lleida (el Segrià). A més, el 2011 s’han inscrit en el Registre general de gestors de residus de Catalunya els dipòsits controlats de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Brunyola (la Selva), Ullà (Baix Empordà), Lloret de Mar (la Selva), Tremp (Pallars Jussà), Valls (Alt Camp), Pontils (Conca de Barberà) i Tortosa (Baix Ebre), així com les plantes de reciclatge de Ripollet (AMB) i Forallac (Baix Empordà), i la planta de selecció i transferència d’Alcarràs (el Segrià). El desplegament d’instal·lacions autoritzades per a la correcta gestió dels residus de la construcció és el següent:

4.34.3.1

4.3.1.1



Taula 24.

Instal·lacions de residus de la construcció

El 31 de desembre del 2011

Dipòsits 53 Plantes de reciclatge 39 Plantes de triatge 8 Plantes de transvasament 12 Total 112

Seguiment de les instal·lacions L’any 2011 s’ha acabat l’última pròrroga possible del contracte pel servei de control de les instal·lacions de gestió dels residus de la construcció a Catalunya que l’ARC va signar l’1 de juny del 2007 i, per tant, s’ha licitat un nou contracte per a l’any 2012. Dins del contracte esmentat i durant aquest any 2011 s’han fet 637 visites de control, que sempre han inclòs recomanacions per a la gestió i, en algun cas puntual, han generat requeriments de l’ARC per a la correcció de mancances. L’ARC ha continuat amb la metodologia seguida durant els darrers anys, enviant requeriments als ajuntaments i encoratjant-los a resoldre les situacions irregulars. S’han fet visites d’inspecció a alguns dels indrets afectats per comprovar si l’ajuntament havia pres algun tipus de mesures per impedir que es produïssin més situacions irregulars. De les 72 denúncies rebudes a l’ARC sobre gestors de residus de la construcció i la demolició provinents de diferents canals (Mossos d’Esquadra, Seprona, agents rurals o particulars) totes han estat trameses als ajuntaments corresponents, 42 continuen en fase de tramitació i trenta s’han resolt.

Dades estadístiques El creixement del sector de l’edificació i l’obra civil a Catalunya dels darrers anys es reflecteix en els valors de generació d’aquests residus, que assoleix el màxim l’any 2006. A partir del 2008 la tendència és clarament de disminució. La generació de residus de la construcció el 2011 continua mostrant una davallada important. Se n’han gestionat 3,2 milions de tones, un 8,3% menys que l’any anterior.

4.3.1.2

4.3.1.3



Gràfic 26. Evolució de la gestió dels residus de la construcció i demolició a Catalunya, segons entrades de residus a les instal·lacions

La gestió dels residus de la construcció i demolició a 2011 es situa en un 48,9% de valorització material, mentre que la deposició ha representat el 51,1%. Cal destacar que la valorització incrementa de forma molt important a partir de l’any 2009, fet que coincideix amb la implantació del cànon de deposició de residus de la construcció, mentre que el lleuger descens del percentatge de valorització de 2011 pot venir influenciat per la suspensió temporal d’aquesta taxa a mitjans d’any.

Gràfic 27. Evolució de la gestió de residus de la construcció i demolició a Catalunya (segons el tipus de gestió realitzada)

6.849.508

5.821.4766.315.283

7.064.521

8.759.203

10.961.14510.657.385

7.408.785

4.714.237

3.527.0203.234.072

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

9.000.000

10.000.000

11.000.000

12.000.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

tone

s re

sidu

s co

nstr

ucci

ó

93,5%86,3% 85,8% 84,0% 82,7% 82,9% 83,1%

82,0%

55,7%

42,4%

51,1%

6,5%13,7% 14,2% 16,0% 17,3% 17,1% 16,9% 18,0%

44,3%

57,6%

48,9%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

100,0%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

DEPOSICIÓ (%) VALORITZACIÓ (%)



Mapa de les infraestructures de gestió dels residus de la construcció i demolició de Catalunya

4.3.2



Dejeccions ramaderes L’any 2011 s’ha iniciat i impulsat un pla pilot per al seguiment d’un pla conjunt coordinat amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, on l’Agència de Residus de Catalunya també hi participa. L’Agència assumirà un paper de centre de gestió o coordinació. Les línies de treball que s’han proposat són:

- La localització d’una zona geogràfica i d’una entitat privada interessada a realitzar les funcions d’un centre de gestió.

- Determinar la infraestructura necessària per poder realitzar les funcions de centre de gestió.

- Establir els mecanismes de control i seguiment de la prova pilot. - Anàlisi del seguiment del centre de gestió. - Redacció i desenvolupament normatiu (drets i deures) necessaris

pel desenvolupament dels centres de gestió.

Plans de gestió de dejeccions ramaderes La gestió de les dejeccions generades per les explotacions ramaderes és essencialment una gestió agrària i a Catalunya es du a terme mitjançant plans de gestió específics que ha d’elaborar i seguir cada explotació ramadera. Aquests plans són valorats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i quan la disponibilitat de parcel·les per a la gestió agrícola correcta és insuficient, requereix el tractament dels excedents fora del marc agrari mitjançant gestors de residus, com ara plantes de compostatge i instal·lacions d’assecatge tèrmic i cogeneració, situació en què intervé l’Agència de Residus de Catalunya. Per tant, en el procés d’intervenció administrativa que regula la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, durant l’any 2011, des de l’Agència de Residus de Catalunya s’ha emès informe tècnic sobre la valoració de la gestió de les dejeccions ramaderes fora del marc d’explotacions ramaderes incloses en plans de gestió col·lectius i individuals. També s’han revisat i actualitzat les dades relatives a la gestió fora del marc agrari, formalitzada a través de contractes entre les granges i els gestors de residus orgànics autoritzats per al tractament de dejeccions ramaderes. Aquest seguiment permet determinar quan es produeix una modificació o una baixa que pot tenir incidència en l’aplicació agrària de les dejeccions i que cal notificar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

4.4

4.4.1



L’aplicació agrària de residus orgànics L’aplicació agrària és una via de valorització dels residus orgànics de bona qualitat (d’indústries agroalimentàries i fangs de depuradora amb baix nivell de contaminants). L’Agència de Residus de Catalunya n’efectua l’autorització, el control i el seguiment, amb la coordinació necessària del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. La valoració de la gestió agrícola de residus orgànics implica l’avaluació de la idoneïtat d’aquests residus per ser utilitzats en agricultura, que es pot dur a terme a través de gestors autoritzats o com una gestió en origen per part del mateix productor, o bé a partir del tractament en instal·lacions de compostatge i digestió anaeròbia per part de gestors autoritzats. Aquesta valoració de l’aptitud del residu es realitza amb l’anàlisi de les característiques del residu (estudi de la procedència, del valor agronòmic, la innocuïtat i l’estabilitat biològica), anàlisis agronòmiques i de metalls pesants, etc. Quan aquest residu orgànic es preveu aplicar directament en sòls agrícoles, s’elabora un pla d’adobament que inclou la caracterització del sòl, les dades de les parcel·les i dels cultius implantats, a més de la justificació de les dosis d’aplicació (criteri nitrogen, fòsfor, etc.). L’any 2011 s’han valorat més de 350 expedients de gestió de residus orgànics destinats a l’agricultura o plantes de compostatge. Pel que fa a l’aplicació directa de residus orgànics en parcel·les agrícoles, s’han revisat les declaracions mensuals lliurades pels gestors autoritzats i s’ha emès informe dels expedients oberts per incidències detectades, en què s’ha avaluat el pla d’adobament i els criteris d’aplicació. Una altra via de valorització dels residus orgànics és l’aplicació en activitats extractives i terrenys marginals, com a adobs orgànics per millorar la qualitat dels sòls o substrats emprats en la restauració, cosa que suposa un gran benefici ecològic i mediambiental. L’ARC avalua les propostes d’aquesta gestió juntament amb la Secció de Restauració d’Activitats Extractives de la Direcció General de Qualitat Ambiental. L’ARC participa també en els processos tècnics de gestió de residus orgànics, com els efluents de cellers i almàsseres (que inclou les oliasses i les vinasses) o la utilització de subproductes orgànics en la fabricació de fertilitzants.

4.4.2



Pla de promoció de biodigestió de purins porcins de Catalunya L’any 2011 s’ha continuat aplicant el Pla de promoció de biodigestió de purins porcins de Catalunya, procés en què han participat l’Agència de Residus de Catalunya, juntament amb el Consoci GESFER, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i el GIRO Centre Tecnològic. Aquest pla té com a objectiu reduir les emissions de metà procedents dels purins incentivant, principalment, el desenvolupament de plantes de biodigestió anaeròbia de purins a Catalunya de manera individual per granja i col·lectivament, i s’emmarca dins de les actuacions previstes per a la reducció de les emissions difuses del sector de l’agricultura i ramaderia que es troben incloses en el Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012.

Gestió del producte digerit resultant de la biodigestió anaeròbia de purins A les instal·lacions de biodigestió, que comprenen la gestió de purins i altres materials com residus orgànics i productes agrícoles, a través d’un procés de digestió anaeròbia per a l’obtenció de biogàs, s’obté un digest que cal gestionar adequadament. Això es pot fer mitjançant l’aplicació agrària directa i mitjançant posttractaments, com la separació de fases sòlida i líquida, les instal·lacions de compostatge o els processos de nitrificació-desnitrificació, etc. Aquesta gestió s’ha de descriure en el pla de gestió del digest que s’incorpora a la llicència o autorització ambiental. El 2011, s’han valorat les propostes de plans de gestió del digest d’instal·lacions de biogàs, en concret la part corresponent al tractament mitjançant gestors de residus autoritzats. En aquest context, s’ha elaborat i aplicat, d’acord amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, la norma tècnica per a la gestió agrícola del digest, que estableix els paràmetres per a la gestió correcta d’aquest residu en sòls agrícoles. Aquests paràmetres inclouen el balanç de nitrogen de la instal·lació, el seguiment analític del digest a través de la caracterització

4.4.3

4.4.4



agronòmica per tal determinar-ne el valor en elements fertilitzants com el nitrogen, el fòsfor i el potassi, la caracterització del contingut en metalls pesants, l’anàlisi dels sòls agrícoles, el pla d’adob, les característiques òptimes dels residus destinats a digestió, etc.

Sòls contaminats

Informes preliminars de situació (IPS) i informes de situació (IS) El Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, indica que, entre d’altres, els titulars de les activitats potencialment contaminants del sòl (APC) han de presentar l’informe preliminar de situació (IPS) i els informes de situació (IS), segons escaigui. El 2011, l’ARC ha rebut 244 informes més, cosa que suposa un total de 8.204 informes relacionats amb l’RD 9/2005.

Informes complementaris en matèria de contaminació del sòl Els informes complementaris són els que avaluen les actuacions d’investigació que permeten caracteritzar i determinar la contaminació d’un sòl i definir l’abast i les tasques de recuperació necessàries basant-se en el risc que comporta. Les dades de 2011 són les següents:

Taula 25. Informes complementaris en matèria de contaminació del sòl

Informes d’avaluació d’estudis i projectes d’investigació i recuperació d’emplaçaments contaminats

290

Identificació de nous emplaçaments potencialment contaminats

69

Informes d’avaluació amb existència de risc inacceptable 21

4.5

4.5.1

4.5.2



Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòls contaminats A l’emplaçament de l’antiga empresa Hightex, a Òdena, s’han continuat fent actuacions de control i gestió de les aigües impactades per la contaminació residual present al sòl i que són retingudes a les rases de captació, també s’han portat a terme proves de tractament d’aquestes aigües per oxidació química, hidròlisi alcalina i biodegradació.

Seguiment dels convenis de col·laboració S’ha fet el seguiment de les actuacions mediambientals que estableixen els convenis següents: a) Conveni de col·laboració de l’ARC amb l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per a la gestió de restes de fibrociment existents en diferents emplaçaments públics. b) Conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i l'Associació Empresarial Química de Tarragona per preservar i millorar el medi ambient, i en concret l’aplicació pràctica de la guia de prevenció de contaminació del sòl elaborada en el marc del conveni. c) D’acord amb el que s’havia establert en el conveni de col·laboració entre l’ARC i l’autoritat portuària de Barcelona, s’ha continuat coordinant entre totes dues institucions el seguiment dels complementaris de les activitats portuàries.

Altres actuacions de descontaminació Durant l’any 2011 des de l’ARC s’han continuat els treballs de supervisió de la descontaminació de l’embassament de Flix.

4.5.3

4.5.4

4.6



L'embassament de Flix reté llots contaminats procedents de l'activitat desenvolupada per les instal·lacions químiques assentades des de principis del segle XX en el marge dret del riu. Les obres de descontaminació s’emmarquen en la Llei estatal 11/2005, i consisteixen en l'extracció, tractament, transport i abocament en dipòsit controlat dels residus extrets. Els residus contaminants pertanyen a tres grups principals: òrgan clorats, metalls pesats (principalment mercuri) i ràdio nucleids. El projecte dels treballs de descontaminació el coordina l’estat espanyol a través l’empresa Acuamed (Aigües de les Conques Mediterraneas, societat estatal dependent del Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí) i l’execució va ser adjudicada a la unió temporal d’empreses formada per FCC Construcción i FCC Ámbito.. L’Agència de Residus de Catalunya supervisa la gestió i l’autorització de les instal·lacions de residus necessàries a Catalunya per al tractament dels residus a extreure de l’embassament que consisteixen en una planta de tractament i l’adequació del dipòsit de Flix (Racó de la Pubilla). Es preveu que l’extracció de residus comenci a finals de 2012.


L’aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor

Residus d’envasos

Sistemes integrats de gestió de residus ECOEMBES Segons el conveni marc de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i ECOEMBES, corresponent al període 2008-2013, els ens locals han continuat facturant els imports corresponents al sobrecost econòmic que comporta la recollida selectiva d’envasos lleugers i del paper/cartró en l’àmbit municipal. Aquest conveni també estableix altres conceptes que el sistema integrat de gestió d’envasos haurà de finançar als ens locals de Catalunya i operadors privats de triatge, com el triatge i la selecció dels envasos lleugers, les campanyes de comunicació i altres conceptes relacionats amb la recollida selectiva dels envasos lleugers i dels envasos de paper/cartró, que preveu la normativa d’envasos i residus d’envasos. Tots aquests envasos lleugers recollits selectivament han estat transportats i seleccionats en la dotzena d’instal·lacions de triatge d’envasos lleugers distribuïdes per tot Catalunya, que realitzen la tasca de separació i classificació de les diferents fraccions constituents dels envasos que posteriorment seran reciclats segons el tipus de material. ECOVIDRIO Segons el conveni marc de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i ECOVIDRIO, corresponent al període 2008-2013, els ens locals han continuat facturant els imports corresponents al sobrecost econòmic que comporta la recollida selectiva de vidre en l’àmbit municipal. Els ens locals adherits al conveni de col·laboració entre aquesta societat i l’Agència de Residus de Catalunya han estat noranta-quatre. Aquest conveni destaca per l’impuls que es vol donar a la recollida selectiva del vidre d’origen comercial. En l’àmbit econòmic, per a l’exercici 2011 ECOVIDRIO ha destinat uns 300.000 euros aproximadament a la compra de bujols i contenidors per reforçar la recollida al canal HORECA (hostaleria, restauració i càtering). Sistema integrat de gestió d’envasos fitosanitaris (SIGFITO) La recollida selectiva d’envasos buits que han contingut productes fitosanitaris a Catalunya, realitzada mitjançant el sistema integrat de gestió d’envasos fitosanitaris (SIGFITO), el 2011 va arribar a les 242 tones d’envasos fitosanitaris. La demarcació on es van recollir selectivament més

5.15.1.1



envasos fitosanitaris va ser a Lleida, amb 146 tones, després a la demarcació de Tarragona, amb 53 tones, seguides de les demarcacions de Girona i Barcelona. Aquestes dades representen que el percentatge estimat de la recollida selectiva dels envasos fitosanitaris correspon al 43% respecte al total d’envasos posat al mercat a Catalunya. L’any 2011 s’ha continuat el desplegament dels punts de recollida d’envasos fitosanitaris a Catalunya amb quinze nous centres d’agrupament, amb una xarxa total de 322 centres a Catalunya. Aquests centres d’agrupament són principalment les cooperatives agràries, algunes deixalleries i els punts de venda de productes fitosanitaris on els aplicadors d’aquests productes poden deixar els envasos buits atès que disposen de les condicions necessàries per a l’emmagatzematge temporal previ a la posterior valorització. SIGRE La recollida de medicaments de procedència domèstica s’ha continuat fent mitjançant el sistema integrat de gestió i recollida d’envasos del sector farmacèutic (SIGRE), que es va iniciar l’any 2001. S’organitza mitjançant contenidors ubicats a prop de 3.000 farmàcies. Fins a l’any 2011 també es recollien els medicaments als centres d’atenció primària (CAP).

Taula 26. Farmàcies col·laboradores a Catalunya

Demarcació Número de farmàcies Quantitat recollida (t) Barcelona 2.234 559, 91 Girona 319 48,40 Lleida 192 39,64 Tarragona 317 67,38 TOTAL 3.062 715,38

El 2011 s'han recollit 715,38 tones de medicaments, amb un increment del 9% respecte a l’any anterior. Declaració anual d’envasos (DAE) L’any 2011 es van presentar 1.068 declaracions corresponents a les dades de l’any 2010. Els últims anys el nombre d’empreses que han presentat la declaració d’envasos ha augmentat. Enguany totes les declaracions han estat presentades telemàticament. Sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos industrials/comercials Les empreses que comercialitzen els seus productes mitjançant envasos reutilitzables i volen acollir-se a un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos, previst en la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, han de comunicar-ho prèviament a l’autoritat competent. L’any



2011, quatre empreses han comunicat a l’ARC la implantació voluntària d’aquests SDDR per a envasos d’ús industrial. En total, ja hi ha 92 empreses que han implantat aquests sistemes de retorn, que afavoreixen la reutilització dels envasos, fomenten la prevenció en la generació de residus i garanteixen el control i la traçabilitat necessaris per a aquest tipus d’envasos.

Vehicles fora d’ús (VFU) L’Agència de Residus de Catalunya gestiona i controla els productors d’aquests residus mitjançant la declaració anual de residus industrials. Declaració anual de residus industrials per als gestors de VFU D’acord amb el que estableix el Reial decret 1383/2002, de 20 de desembre, sobre la gestió de vehicles al final de la vida útil, s’ha fet el seguiment de les estadístiques anuals de 135 gestors de VFU a Catalunya. El 2011 es va elaborar l’informe anual sobre VFU que conclou que l’any 2010 a Catalunya es van gestionar 124.576 vehicles. Això correspon aproximadament a 115.586 tones. Certificats de destrucció S’ha registrat la recepció, el control i l’arxiu de 125.000 certificats de destrucció de VFU. Gestors de VFU El seguiment dels gestors de VFU inclou el control, a través de la declaració de VFU i dels certificats de destrucció rebuts, de la quantitat de VFU realment tractats en relació amb les capacitats de VFU i els tractaments autoritzats. S’ha superat la capacitat autoritzada de tractament en 32, segons dades extretes de la DARIG 2010. El 2011 l’ARC ha començat a actualitzar totes les empreses de gestió de VFU on s’han detectat irregularitats en les llicències d’un total investigat de 42 gestors. Ha continuat col·laborant amb la Direcció General de Trànsit i amb el Club EMAS, Eco-Management and Audit Scheme, en la redacció i els continguts del «Pòster 24: Re-cicle vital dels vehicles», editat en format telemàtic.

5.2



Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) Autorització i seguiment de sistemes individuals de gestió de RAEE A fi de garantir que els RAEE dels productes propis siguin recollits selectivament i gestionats de manera correcta, els productors poden implantar un sistema individual de gestió. El 2011 s’ha autoritzat un sistema individual de gestió de RAEE (ADASA SISTEMAS) que s’afegeix a les deu autoritzacions vigents dels anys 2008-2009. S’ha fet el seguiment dels sistemes individuals autoritzats (compliment de les obligacions, consultes, etc.) i s’han rebut els informes anuals certificats per auditor extern dels sistemes individuals de gestió autoritzats. Autorització i seguiment dels sistemes integrats de gestió dels RAEE Per tal de garantir que els RAEE dels productes propis siguin recollits selectivament i gestionats de manera correcta, els productors poden implantar un sistema col·lectiu de gestió (SIG). Des de l’ARC es fa un seguiment exhaustiu del SIG per vetllar pel compliment dels objectius de valorització de la normativa establerta, incentivant-ne l’augment entre els agents implicats. S’han tramitat ampliacions de les autoritzacions de quatre SIG, una s’ha autoritzat (ECOTIC, cat 5), de dues s’ha emès informe tècnic i s’ha requerit informació complementària i posteriorment informe favorable (ECOLEC cat 5 i ERP cat 5) i pel que fa a l’altra (ECO-RAEE’S, cat 1, 6 i 7) es va fer una proposta de resolució denegatòria i posteriorment s’ha emès un informe tècnic acceptant les al·legacions presentades. Actualment la resolució d’autorització està pendent de signatura. S’han analitzat els informes anuals remesos per tots els SIG amb la informació que estipula l’RD respecte a l’any 2010. S’han fet requeriments als nou SIG de RAEE autoritzats per aclarir dubtes. S’han analitzat les respostes rebudes i s’ha emès l’informe tècnic corresponent. Així mateix, s’ha parlat amb els SIG que compleixen els objectius de valorització de l’RD, un cop revisats els informes tècnics, amb l’objectiu d’incentivar l’augment de la valorització dels residus que gestionen. Seguiment del conveni marc ARC i sistemes integrats de gestió Al llarg del 2011 s’ha negociat el nou conveni (2012-2017) amb els representants dels SIG i dels ens locals. S’ha format una comissió negociadora i se n’ha elaborat el text. L’Oficina de Coordinació Logística (OfiRaee), constituïda pels SIG autoritzats, ha fet el seguiment de les

5.3



tasques realitzades. Des de l’ARC s’ha mantingut, dia a dia, contacte directe amb l’OfiRaee, i s’ha vetllat perquè funcioni correctament. Altres actuacions S’ha controlat el conveni de col·laboració signat amb l’Agència Catalana de Consum (ACC) per al seguiment de les obligacions dels productors d’aparells elèctrics i electrònics (AEE) i la detecció de free riders. L’ARC ha emès un informe tècnic de les setze actes d’inspecció trameses per l’ACC i de les respostes rebudes pels establiments comercials. També s’ha vetllat per la implicació de la distribució en el model de gestió de RAEE, mitjançant el seguiment del conveni de col·laboració entre l’ACE (Associació de Comerciants d’Electrodomèstics) i els SIG. S’han convocat reunions de col·laboració i assessorament amb l’ACE, l’ECOLEC i l’ECOTIC, que han signat també el conveni. Darrerament s’ha incorporat el gremi de recuperadors a les reunions. Igual que en la campanya del 2010, seguint la campanya del pla Renova’t, l’ARC ha col·laborat amb l’ICAEN (Institut Català de l’Energia) en la posada en funcionament del pla Renova’t d’electrodomèstics 2011, que es va iniciar el 20 de setembre passat. S’ha facilitat a l’ICAEN la relació de SIG, deixalleries i gestors de residus que poden acceptar RAEE amb fred i sense. Com a novetat, i per tal de disposar de dades electròniques sobre la gestió de RAEE, per adherir-se al Pla les botigues havien de seleccionar prèviament els SIG, gestors o deixalleries on preveien portar els RAEE. Aquesta selecció la feien a partir d’un desplegable amb els llistats tramesos per l’Agència. Seguiment de free riders El 2011, el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme ha presentat deu denúncies d’empreses sobre incompliment de les obligacions del Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus, de les quals quatre s’han tramitat en aquesta anualitat. En aquest sentit, s’han elaborat quatre informes tècnics, dos dels quals s’han tancat amb resolucions de sobreseïment i els dos restants, continuen en tràmit. També han entrat al registre de l’Agència divuit denúncies per part dels SIG (una d’ECOLEC, una d’ECORAEE, nou d’ECOTIC i set d’ECOASIMELEC), de les quals onze s’han tramitat l’any 2011 i set s’han presentat a finals d’any i es tramitaran l’any 2012). Les denúncies presentades han estat per incompliment de les obligacions establertes en el Reial decret 208/2005, per incompliment del contracte amb el SIG o bé per baixa voluntària sense motius. Pel que fa a l’Associació Espanyola de Fabricants de Petits Electrodomèstics (FAPE), també s’ha fet el seguiment sobre l’incompliment de les obligacions del Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus, i s’han tramitat noranta denuncies.



Pneumàtics fora d’ús (PFU) Per complir el Reial decret 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús, els productors s’han agrupat en dos sistemes de gestió: SIGNUS ECOVALOR, SL, i Tratamiento de Neumáticos Usados, SL (TNU). El 2011 s’han fet les accions següents respecte a la gestió de pneumàtics fora d’ús: seguiment dels informes anuals del SIG (SIGNUS i TNU) amb les dades de posada al mercat, recollides i compliment dels objectius. Seguiment dels plans empresarials de prevenció dels dos SIG autoritzats (SIGNUS i TNU). Fruit del conveni de l’ARC, la UPC i la Direcció General de Carreteres s’ha fet el seguiment dels controls realitzats en la prova pilot de pols de PFU en mescles bituminoses (reforç del ferm de la carretera B-140). D’altra banda, s’ha donat resposta a les queixes i incidències de les deixalleries en relació amb la recollida dels PFU per part dels SIG i s’ha fet el seguiment de les incidències de recollides en deixalleries. S’ha dut a terme la coordinació, el seguiment i la difusió de projectes d’R+D+I per a la promoció de noves vies de valorització pels PFU alternatives al dipòsit (bàsicament en diferents aplicacions en el sector de la construcció). Així mateix, s’ha incentivat l’augment de la valorització dels residus que gestionen els SIG (vegeu el capítol sobre R+D). També s’ha fomentat i promocionat el recautxutatge dels pneumàtics.

Olis minerals usats S’ha fet el seguiment dels informes anuals dels SIG d’olis (SIGAUS i SIGPI) amb les dades de posada al mercat, recollides i compliment dels objectius, per a l’enviament de les dades al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. D’altra banda, s’han supervisat els plans empresarials de prevenció (PEP) dels dos SIG autoritzats, pendents de conformitat per part de l’ARC. S’han fet cinquanta requeriments als productors adherits a SIGAUS i SIGPI que no han subscrit el PEP. Així mateix, s’ha incentivat l’augment de la valorització dels residus que gestionen els SIG.

5.4

5.5



Residus de piles i acumuladors Autorització i seguiment de sistemes individuals de gestió de piles i acumuladors S’ha emès un informe tècnic, i se n’ha fet el seguiment, de les sol·licituds d’autorització de sistemes individuals de gestió que presentin les empreses per respondre a les seves obligacions com a productors, a més del seguiment de les obligacions dels productors de bateries d’automoció, el seguiment i l’autorització dels sistemes individuals, i de l’acord voluntari del sector per a la gestió de les bateries de plom àcid. També s’han elaborat els informes tècnics, amb el seguiment corresponent, dels quinze sol·licitants de sistemes individuals d’acord amb l’acord voluntari. S’han autoritzat els sistemes individuals de bateries industrials de Hoppecke i Linde. Seguiment de sistemes integrats de gestió de piles i acumuladors S’ha fet el seguiment del compliment de les obligacions per part dels SIG autoritzats i dels requeriments, així com l’elaboració dels informes tècnics corresponents. ECO-RAEE ha enviat una resolució d’autorització a la conselleria per signar. Ha estat signat el conveni marc i s’ha presentat la fiança. ECOLEC ha presentat una nova sol·licitud i s’ha emès l’informe tècnic demanant més informació. S’han rebut els informes anuals 2010 d’ERP i ECOPILAS. S’ha incentivat l’augment de la valorització dels residus que gestionen els SIG. També s’ha fet el seguiment de l’autorització d’un nou SIG (UNIBAT) per a la gestió de les bateries industrials, així com l’informe tècnic i el seguiment dels requeriments a UNIBAT. Seguiment del conveni marc entre l’ARC i els SIG S’han dut a terme les actuacions següents: organització i participació en les comissions de seguiment establertes pel conveni marc, seguiment d’adhesions d’ens locals al conveni marc. Fins a la data s’hi han adherit 133 entitats locals i s’ha tramès la informació a OFIPILAS. S’han atès totes les consultes corresponents i s’ha instat les associacions i les federacions de municipis a fer comunicats per incentivar les adhesions aviat i garantir el cobrament de costos retroactius. S’ha comunicat a les entitats locals adherides abans del 30 abril del 2011 les quantitats que es consideraran per al cobrament de costos retroactius. S’han avaluat les nou al·legacions presentades i s’ha enviat resposta als ens locals i informació a OFIPILAS perquè pugui emetre prefactures. També s’ha comunicat a les entitats locals adherides abans del 30 d’octubre del 2011 les quantitats que es consideraran per al cobrament de costos retroactius. S’ha fet el seguiment de les tasques desenvolupades per l’Oficina de Coordinació Logística

5.6



(OFIPILAS) constituïda pels SIG autoritzats i s’ha ofert assessorament continuat. S’ha posat en marxa la plataforma informàtica. S’ha vetllat per la continuïtat del servei ofert per l’agència de recollida i reciclatge de les deixalleries i la seva extensió a altres tipus de recollida com ara les de la distribució.

6Inecfis

6nstrconsca

umnòmals

entmics

ts s i


Instruments econòmics i fiscals

Subvencions L’Agència de Residus de Catalunya, d’acord amb els objectius dels programes, té entre altres finalitats donar suport als ens locals, a les entitats sense ànim de lucre i a les empreses. En aquest sentit, un dels seus eixos són les línies d’ajut a diferents actuacions, determinades segons la disponibilitat pressupostària. El 2011 s’ha continuat fent l’avaluació de convocatòries vigents, s’ha fet el seguiment dels projectes atorgats i s’han tramitat els informes de pagament de les actuacions executades de les convocatòries en curs.

Taula 27. Subvencions justificades durant el 2011

Subvencions Anys Imports justificats 2011

Per a l’impuls al consum de matèries recuperades i subproductes 2007 – 2010 116.345,63 €

Per finançar infraestructures 2003 – 2007 61.083,27 €

Per al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica de residus municipals

2006 – 2010 6.607.755,57 €

Per a projectes d’ambientalització, en matèria de residus, d’esdeveniments i festes populars.

2007 – 2009 138.460,51 €

Per implantar deixalleries i altres equipaments. 2006 – 2009 3.701.831,68 €

Per a la clausura total o parcial de dipòsits controlats per a RM i punts d’abocament incontrolat de RC

2007 – 2010 2.007.486,33 €

Per a projectes de prevenció de residus municipals 2006 – 2010 728.275,78 €

Per a projectes en matèria de residus que es portin a terme amb col·lectius d’inserció sociolaboral

2008 – 2010 806.994,31 €

Per a la investigació i la recuperació de sòls de la seva propietat afectats per contaminacions

2009 – 2010 18.130,80 €

Per la utilització d’àrid reciclat dels residus de la construcció en obres promogudes pels ens locals de Catalunya

2010 – 2011 1.101.931,00 €

Per a l’execució de projectes de minimització de residus 2006 – 2010 971.898,42 €

TOTAL 16.260.193,78 €

Cànons de residus En termes de gestió cal destacar l’aplicació dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, impostos ecològics regulats per la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

6.1

6.2



Residus municipals La Llei 8/2008, del 10 de juliol, regula els cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals, que inclou el cànon sobre la deposició controlada dels residus municipals i sobre la incineració dels residus municipals. El cànon sobre la deposició controlada dels residus municipals va entrar en vigor l’1 de gener del 2004 i grava la destinació d’aquests residus a les instal·lacions de deposició del rebuig, de titularitat tant pública com privada, situades a Catalunya. El tipus de gravamen general, actualitzat l’any 2011, és de dotze euros per tona de rebuig i de 21 euros per tona en el cas dels residus procedents dels ens locals que no hagin iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica en els termes que preveu la Llei. El cànon sobre la incineració de residus municipals va entrar en vigor l’1 de gener del 2009 i grava els residus que es destinen a instal·lacions d’incineració. El tipus de gravamen general, actualitzat l’any 2011, és de cinc euros i mig per tona i de setze euros per tona en el cas dels residus procedents dels ens locals que no hagin iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica en els termes que preveu la Llei. Els subjectes passius en concepte de contribuents són els ens locals titulars del servei de gestió de residus municipals i, si s’escau, els que tenen competència delegada, d’acord amb la legislació de règim local, amb independència de la modalitat de gestió del servei i els productors de residus municipals que no són objecte del servei municipal de recollida. Els subjectes passius substituts dels contribuents són les persones titulars de les instal·lacions de disposició del rebuig dels residus municipals i estan obligats a complir les obligacions formals que estableix la Llei. La recaptació La recaptació dels cànons afecta el Fons de Gestió de Residus, adscrit a l’Agència de Residus de Catalunya i integrat de manera diferenciada en el pressupost. La recaptació d’aquests cànons corresponent a l’any 2011 ha estat de 23.400.996 euros. La gestió del retorn La Junta de Govern per als Residus Municipals administra els recursos procedents d’aquests cànons i ha d’aprovar, cada any, els criteris que determinen la distribució dels recursos procedents dels cànons.

6.2.1



Els beneficiaris dels fons procedents dels cànons són els ens locals tant municipals com supramunicipals, altres entitats competents i consorcis constituïts per a la prestació de serveis i per dur a terme inversions destinades a la gestió de residus municipals. S’han de donar d’alta en un registre que actualment consta de 248 beneficiaris. La Junta de Govern per als Residus Municipals ha aprovat el 2011 el pagament del retorn del cànon 2010 segons el detall següent:

Taula 28. Distribució de la recaptació aprovada per la Junta de Govern dels residus municipals

CÀNON de residus municipals 2010 Ingrés cànon

Cànon sobre la deposició

23.082.723 €

Cànon sobre la incineració

3.461.310 €

Total recaptat destinat al cànon 2010

26.544.033 €

Retorn cànon de residus municipals 2010

Distribució previsió tancament

Euros % s/ total ingrés

Tractament de la FORM (gestió) (t) 13.623.458 51,3%

Tractament de la FORM (reposició infraestr.) 723.919 2,7%

Caracteritzacions 497.486 1,9%

Reducció del rebuig en dipòsit controlat (t) 620.669 2,3%

Reducció del rebuig en valorització energètica (t) 197.938 0,7%

Despeses de gestió ARC 1.061.761 4,0%

Subtotal tractament FORM 16.725.231 63,0%

Recollida selectiva de la FORM 4.653.178 17,5%

Recollida selectiva de paper i cartró 1.136.313 4,3%

Recollida en deixalleries: variable per tona 683.584 2,6%

Serveis públics i altres 1.061.761 4,0%

Subtotal recollides i altres 7.534.836 28,4%

TOTAL 24.260.067

91,4%

Romanent 2010 2.283.966

8,6%

TOTAL DISPONIBLE RETORNAR 2010 26.544.033

100%



Residus de la construcció i la demolició La Llei 8/2008, del 10 de juliol, regula el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. Aquest cànon va entrar en vigor l’1 de gener del 2009 i actualment es troba en suspensió per dos anys des de l’1 d’octubre del 2011. El cànon grava els residus de la construcció que es destinen a instal·lacions de deposició controlada. Els subjectes passius en concepte de contribuents són les persones productores de residus de la construcció. Els subjectes passius substituts dels contribuents són les persones titulars de les instal·lacions de dipòsit controlat i estan obligats a complir les obligacions formals que estableix la llei. La recaptació La recaptació d’aquest cànon afecta el Fons de Gestió de Residus, adscrit a l’Agència de Residus de Catalunya i integrat de manera diferenciada en el pressupost. La recaptació del cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció corresponent als tres primers trimestres de l’any 2011 ha estat de 2.346.407 euros. La gestió del retorn La Junta de Govern per als Residus de la Construcció administra els recursos procedents del cànon i ha d’aprovar, cada any, els criteris que determinen la distribució dels recursos procedents del cànon. La recaptació del cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció s’ha de destinar a les actuacions de prevenció i les operacions de valorització i optimització de la gestió dels residus de la construcció, i també a la promoció i la recerca d’aplicacions dels materials recuperats, d’acord amb les directrius aprovades per la Junta de Govern dels Residus de la Construcció. Els beneficiaris dels recursos del Fons de Gestió de Residus procedents del cànon sobre la deposició dels residus de la construcció són les persones físiques o jurídiques que porten a terme les accions de prevenció i les operacions de valorització material dels residus en el marc dels programes de gestió de residus corresponents. La Junta de Govern per als Residus de la Construcció ha aprovat el 2011 els criteris del retorn del cànon 2010 segons el detall següent:

6.2.2



Taula 29. Distribució de la recaptació aprovada per la Junta de Govern dels residus de la construcció

CÀNON de residu de la construcció 2010 Recaptació Total recaptació cànon 2010

4.157.865 €

Romanent recaptació cànon 2009 que s'incorpora al cànon 2010

2.294.643 €

TOTAL DISPONIBLE PER DISTRIBUIR

6.452.508 €

Conceptes beneficiaris de recursos procedents del cànon sobre la deposició dels residus de la construcció

% distribució

Distribució de la recaptació

Ajuts als àrids reciclats

23%

1.500.000 €

Ajuts per a la producció i la comercialització d'àrid reciclat de residus de la construcció amb marcatge CE.

15%

1.000.000 €

Ajuts a la recollida, transport i gestió dels residus de fibrociment

15%

1.000.000 €

Ajuts per a la realització de plans de gestió de residus de la construcció

8%

500.000 €

Control de la gestió dels residus de la construcció

5%

322.625 €

Despeses de gestió dels titulars dels dipòsits

5%

322.625 €

Despeses de gestió de l’Agència de Residus de Catalunya

5%

322.625 €

SUMA

77%

4.967.876 €

Recaptació pendent d’aplicar

23%

1.484.632 €

Total per distribuir aprovat per la JGFGR

100%

6.452.508 €



Certificats i convenis per a desgravacions fiscals Les empreses que fan inversions en actius immobilitzats materials consistents en instal·lacions destinades a la protecció del medi ambient, poden deduir-se un percentatge de l’impost de societats. El percentatge deduïble de la quota íntegra de l’impost per inversions destinades a la protecció del medi ambient era del 10% de l’import total de la inversió. Aquest tant per cent es va mantenir constant fins al 2006, moment en què, amb l’aparició de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, es va anar reduint dos punts en cada exercici. El 2010 el percentatge era del 2%. Actualment, amb la Llei d’economia sostenible 2/2011, el percentatge s’ha incrementat a un 8% per les inversions fetes durant el període impositiu iniciat a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei. L’Agència de Residus de Catalunya certifica les inversions dels productors de residus industrials. L’any 2011 s’han revisat 316 sol·licituds de certificació, de les quals 87 eren del vector residu: pel que fa a 67 s’ha emès un informe favorable, de divuit parcialment favorable i dues es van cancel·lar.

6.3


Activitat internacional

L’activitat internacional dins de l’ARC es pot dividir en dos àmbits: el de la cooperació al desenvolupament i el de l’activitat que du a terme el Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta (CAR/PN).

Cooperació al desenvolupament Des de l’any 2006, l’ARC participa en actuacions de cooperació al desenvolupament. Aquesta participació s’ha concretat en diverses actuacions, fruit principalment de la col·laboració iniciada fa temps i actualment consolidada amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Aquesta etapa ha donat com a resultat un cert nivell de consolidació de l’estratègia de cooperació al desenvolupament a l’ARC i, alhora, un aflorament de les immenses necessitats que els territoris menys desenvolupats tenen en matèria de gestió de residus. Igualment, ha permès aclarir el paper que l’ARC pot assolir en aquest àmbit, els instruments més idonis per a la seva tasca i les barreres que cal superar, i ha pogut intuir quins són els interlocutors clau. Actualment l’Agència intervé en la planificació de les activitats de cooperació al desenvolupament en l’àmbit departamental i també en la planificació global de la Generalitat de Catalunya. Alhora, s’ha consolidat una manera d’intervenció basada principalment en la cooperació directa entre administracions —en línia amb les directrius dels òrgans competents en matèria de cooperació— i en l’aportació d’expertesa tècnica, aspectes que es corresponen amb les competències i les capacitats de l’Agència. L’activitat de cooperació al desenvolupament que porta a terme a Bolívia l’Agència, juntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, va començar l’any 2006. L’any 2011 aquesta col·laboració continua i es materialitza a través de la continuïtat de la presència física de l’Agència al país i del suport que això suposa a l’execució de les activitats planificades. L’any 2011, doncs, s’han dut a terme un seguit d’actuacions que es poden resumir de la manera següent:

• Enfortiment institucional: s’ha impulsat la Direcció General de Residus i els instruments que li han de permetre prendre les regnes de les polítiques de residus, com les diagnosis de la situació a escala nacional i regional, la planificació nacional de gestió, els treballs preparatoris de la promulgació de normativa sectorial, etc.

7.1



• Suport a operadors públics: s’ha acompanyat el procés d’elaboració de plans d’acció destinats a la millora dels serveis, a la formació del personal i a l’alineació de les seves activitats amb les estratègies de les administracions.

• Desenvolupament de projectes municipals: s’ha donat suport a la implantació dels sistemes de recollida selectiva i tractament de residus orgànics en diversos municipis, entre els quals destaquen El Alto i les poblacions de l’àrea metropolitana de Cochabamba Tiquipaya i Vinto.

El 2011, s’ha treballat també en el disseny d’activitats de continuïtat vinculades als eixos d’acció descrits anteriorment i que han de permetre continuar impulsant la gestió de residus a Bolívia durant els propers anys. D’altra banda, s’han portat a terme contactes preparatoris per a la identificació de futures actuacions al Sàhara Occidental i per a futures actuacions de suport i assistència tècnica a altres territoris prioritaris.

Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta (CAR/PN) El Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta (CAR/PN) és un centre de cooperació internacional amb els països mediterranis en matèria de desenvolupament i innovació del sector productiu i la societat civil a partir de models de consum i de producció més sostenibles (CPS). El centre desenvolupa la seva funció en el marc del Pla d’acció per a la Mediterrània (PAM), organització pertanyent al Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Són membres del PAM els 21 països que envolten la conca mediterrània. El CAR/PN es va establir l’any 1996, a través d’un acord de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient (actual MARM) i la Generalitat de Catalunya, pel qual rep un finançament anual per al desenvolupament d’activitats. L’establiment del CAR/PN es basa en una decisió acordada per les parts contractants del Conveni de Barcelona per la protecció del medi ambient del Mediterrani, conveni internacional que constitueix el marc legal dins el qual opera el PAM. A partir de l’any 2009 el Conveni d’Estocolm sobre Compostos Orgànics Persistents (COP) s’afegeix al marc d’actuació del CAR/PN atès que el centre és designat per les parts contractants del conveni esmentat com a centre regional per aplicar-la. Des d’aquell moment, aquest tipus de contaminants s’introdueixen com a prioritats en gran part de les activitats del CAR/PN. El 2011, les principals fites assolides pel CAR/PN han estat les següents:

7.2



• Lideratge en l’impuls de l’emprenedoria verda al Mediterrani

mitjançant la recopilació i la difusió d’entorn a 50 casos d’èxit d’emprenedors verds i l’organització de cursos d’ecodisseny i emprenedoria verda, a Sicília i Egipte, Malta, Turquia i Montenegro.

• Consolidació del Projecte d’esdeveniments sostenibles al Mediterrani, gràcies a la posada en línia del Sustainable Events Toolkit (conjunt d’eines per a esdeveniments sostenibles) i la impartició de tres cursos sobre com organitzar esdeveniments sostenibles a Espanya, Egipte i Grècia. El CAR/PN lidera, a més, la introducció de mesures de sostenibilitat en l’organització d’esdeveniments del Pla d’acció pel Mediterrani.

• Reforç de la feina del CAR/PN en projectes multilaterals d’àmbit regional, com H2020, Medpartnership o BAT4MED. Els objectius principals de tots aquests projectes es resumeixen en el reforç del consum i la producció sostenibles a la conca mediterrània.

• Lideratge en la recerca de tècniques de reducció i alternatives als contaminants orgànics persistents en productes i processos (COP). En el seu paper de centre regional del Conveni d’Estocolm, el CAR/PN treballa per reduir l’ús de COP amb l’elaboració de documents, cursos de capacitació per a professionals i indústries i sensibilització entre estudiants universitaris.

• Suport tècnic a Croàcia i Montenegro en la implementació dels seus plans d’acció nacionals (PAN) sobre consum i producció sostenibles.

• Foment de l’educació i la sensibilització sobre consum i producció sostenible mitjançant formacions a educadors, tallers a joves i l’ampliació de la web Consumpediamed com a plataforma.

• Capacitació a empreses, auditors i indústries sobre eines de producció més neta i l’eficiència en l’ús dels recursos mitjançant el projecte GRECO de Competitivitat Verda i els cursos organitzats sota el programa de treball d’Horitzó 2020.

• Organització i celebració de l’Eco Meda Green Forum 2011, consolidant-se com l’esdeveniment d’intercanvi d’informació més especialitzat en economia verda i energies renovables del Mediterrani.

• Celebració de la 8a Reunió de Punts Focals a Barcelona, amb la participació de 19 dels 21 països mediterranis d’una manera sostenible i «lliure de paper». En aquesta reunió es va aprovar el pla de treball del CAR/PN per al 2012 i el 2013.



Altres activitats Respecte a aquest àmbit, el 2011 l’ARC ha organitzat i ha participat en actes i jornades a escala internacional. L’objectiu d’aquestes trobades ha estat potenciar l’intercanvi d’experiències i de coneixements en l’àmbit dels residus.

Activitats dins de Catalunya

• Workshop ZERO WASTE BARCELONA (10 de febrer): organitzat pel Grup de Recerca de Compostatge de Residus Sòlids Orgànics (GICOM) i el de Sostenibilitat i Prevenció Ambiental (SosteniPrA) del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona.

• Congrés RECUWAT de Reciclatge i Energia (24 i 25 de març): trobada internacional de referència a Espanya entre professionals del sector públic i privat vinculats a la gestió de residus.

• IV Trobada Internacional de la Recuperació (2 i 3 de juny), CosmoCaixa, Barcelona: jornades organitzades pel Gremi de Recuperació de Catalunya.

• Reunió anual ACR+ International Conference (26 i 27 d’octubre): l’objectiu de la reunió va ser analitzar els progressos de la implantació de la Directiva marc sobre residus a Europa.

• International Symposium on Growing Media, Composting and Substrate Analysis (17 d’octubre): fòrum per a l’intercanvi d’informació i debat i per al foment de la col·laboració entre els participants, amb la finalitat d’analitzar avenços científics i tecnològics en medis de cultiu, mètodes analítics i de compostatge per a usos hortícoles.

• Reinnova (17 i 18 de novembre): plataforma d’intercanvi de coneixement i experiències sobre els reptes de la gestió de residus urbans en una economia globalitzada.

• Setmana Europea de la Prevenció de Residus (del 19 al 27 de novembre): l’ARC, en coordinació amb 34 regions de 20 països, va organitzar aquesta setmana que va dur a terme més de 7.000 activitats, de les quals 500 a Catalunya.

• ECO MEDA GREEN FORUM 2011, Pensa en verd, 5è Fòrum Mediterrani de l’Economia Verda (24 de novembre): l’objectiu era donar resposta a les necessitats empresarials en temes de rendibilitat i competitivitat, considerant el medi ambient com una part fonamental de l’estratègia empresarial.

7.3

7.3.1



Activitats fora de Catalunya • 2nd European Medical Waste Conference a Amsterdam ( 7, 8 i 9

febrer). • Reunió del Comitè Cientificotècnic del projecte LIFE+ EWWR

(COSTEC). • Seminari de preparació de la Setmana Europea de la Prevenció

de Residus a França (19 de setembre, a París). • Jornades tècniques Exporecicla (del 27 al 29 de setembre,

Saragossa). En el marc de la 3a Fira Internacional de Recuperació i Reciclatge Industrial, Gestió i Valorització de Residus.

• Presentació de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus a la Comissió Europea (5 de desembre del 2011).

Visites de delegacions estrangeres L’Agència de Residus de Catalunya el 2011 ha rebut les visites de dues delegacions internacionals:

• Una delegació d’alcaldes d’Israel (15 de setembre) a la seu de l’ARC. La delegació de l’Associació d’Autoritats Locals d’Israel (ULAI) va conèixer de primera mà el model de gestió de residus aplicat a Catalunya. La delegació estava formada per alcaldes de les poblacions israelianes de Holon, Tirat Carmel, Beer, Yaakov i Hurfeish, a més de quatre joves de cadascun dels municipis i tres representants de l’associació municipalista ULAI.

• Una delegació de la patronal brasilera SEBRAE (Servei Brasiler

de Suport a les Micro i les Petites Empreses), 4 d’octubre, a la seu de l’ARC. La patronal brasilera SEBRAE va voler conèixer de primera mà el model català de gestió de residus. La delegació estava formada per autoritats municipals i empresarials de l’Estat de Paraná (Brasil). El viatge, iniciativa de la patronal SEBRAE i l’Institut Cerdà, incloïa visites a diverses ciutats i institucions de l’Estat espanyol i es va aturar a l’ARC per conèixer de prop el model català de gestió de residus.

7.3.2

7.4

8Lla

8La rea in

ecenov

ercavac

a i ció


La recerca i la innovació L’ARC participa —i els incentiva— en projectes de recerca i innovació en l’àmbit dels residus en col·laboració amb les universitats i empreses, tant en el marc català com internacional. Taula 30.

Nom

Descripció

Categoria

ARC

COMPOBALL

Projecte per al desenvolupament d’un nou sistema inalàmbric per a la medició de la temperatura i la humitat en temps real del material de compostatge en diversos punts del procés de producció. El projecte de investigació, que te una durada de 3 anys, està finançat per la Comissió Europea i reuneix a un consorci de 16 empreses, liderat per IRIS (Innovació i Recerca Industrial i Sostenible) i amb una representació de 9 països europeus. L’objectiu és aconseguir sensors inalàmbrics assequibles per a la industria del compostatge de Europa."

Projecte

Promotor

EWWR - Setmana Europea de la Prevenció de Residus

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus és un projecte de 3 anys que té el suport del programa LIFE+ de la Comissió Europea fins al 2011. L'objectiu de la EWWR és organitzar durant una mateixa setmana i arreu d'Europa, accions de sensibilització sobre la prevenció de residus.

Projecte

Promotor

GERÓNIMO II - BIOGAS

Projecte d’implementació de plantes de biogàs en granges porcines i vacunes d’Europa per aprofitament energètic. El projecte, d’una durada de 30 mesos, està co-finançat pel programa Intelligent Energy Europe i liderat per IRIS Innovació i Recerca Industrial i Sostenible que forma part del consorci integrat per 13 socis, amb representació de 11 països europeus.

Projecte

Col·laborador

TRACE

Projecte per a fomentar l’ús de substrats autòctons i d’instrumentació en els viveristes per al per al control eficient del reg en vivers ornamentals en contenidor. Entre aquest substrats autòctons, incorpora l’estudi i promoció de l'ús de compost de plantes de compostatge de FORM i FV.

Projecte

Col·laborador

FÈNIX

Projecte que té com objectiu desenvolupar un programari senzill que permeti a l’administració

Projecte

Col·laborador


La recerca i la innovació

pública i als ajuntaments decidir quin és el model de recollida selectiva més adient per al seu cas, tenint en compte el cicle de vida de les diferents opcions i avaluant tota una sèrie d’impactes ambientals (consums d’aigua, de recursos, d’energia, escalfament global, pluja àcida, formació d’oxidants fotoquímics, etc.). L’ARC participa aportant informació i coneixements a la UPC que és membre del projecte.

Estudis de compostatge descentralitzat a Catalunya

Estudis de compostatge en l’entorn rural de la comarca del Berguedà i l’Alt Empordà. L’objectiu és analitzar el potencial de plantes de petites dimensions i descentralitzades per tal de fomentar el tractament de la matèria orgànica a prop del indrets de generació.

Estudis

Promotors

Calculadora de la Prevenció

Projecte que neix per donar continuïtat a la Guia per l’elaboració dels Plans locals de prevenció. L’estudi servei per determinar les actuacions de prevenció mesurables quantitativament i qualitativament; la definició de la terminologia de la eina (dades base, generació, potencials, objectius, abast, etc...), la identificació de les millors actuacions per obtenir les dades o intervals de referència, la determinació de les fórmules de càlcul, etc...

Eines

Promotor

Diagnosi i propostes d’instruments per a la prevenció de la generació dels residus de paper no envàs a Catalunya

Diagnosi de la generació del paper no envàs (producció, consum segons usos i tipus de paper i generació i gestió dels residus). S’identifiquen també els principals impactes ambientals, es realitza un recull d’experiències de prevenció i presenta un recull de propostes d’actuacions per a la prevenció de la generació del paper no envàs.

Estudi

Col·laborador

Estudi sobre els elements d’envasat

Estudi sobre els elements d’envasat segons la tipologia de comerç i l’adaptabilitat d’experiències de prevenció en relació al sobreenvasat i la venda a granel en el mercat català

Estudi

Promotor

Càlcul de l’estalvi d’emissions de CO2 en els productes de la XCR

Elaboració de dos estudis de petjada de carboni segons el referencial PAS 2050:2008 del BSI (British Standard Institute) pels productes guardonats amb el primer premi (separador de carril bici ZEBRA) i un accèssit (compostador COMBOX 300) de l’edició del 2009 del Premi Disseny per al Reciclatge.

Estudi

Promotor

Càlcul de l’estalvi d’emissions de CO2 en els productes de la Xarxa Compra Reciclat (XCR-CO2)

Estudi encarregat al Grup d’investigació en Gestió ambiental de l’Escola Superior de Comerç Internacional, per tal de determinar


La recerca i la innovació l’estalvi de CO2 com a resultat de la utilització

de material reciclat enlloc de material primari, en alguns productes de la XCR.

Estudi

Promotor

Projecte life boat cycle

Seguiment del projecte del centre de recuperació d’embarcacions (CRE) amb la Fundació NEREO. Participació en el comitè assessor del projecte LIFE BOATCYCLE liderat per LEITAT

Projecte

Col·laborador

Projecte eco innovation

Seguiment del Projecte ECO INNOVATION per al reciclatge de moquetes del sector automobilístic en panells acústics pel sector de la construcció. Redacció document suport de l’ARC a ZICLA

Projecte Col·laborador

Projecte Innovacc

Seguiment projecte gestió conjunta de valorització dels plàstics generats pel sector carni porcí.

Projecte Col·laborador

Guia de bones pràctiques per al reciclatge i la recuperació del paper i cartró

Elaboració de contingut tècnic sobre les bones pràctiques envers aquests materials.

Estudi

Promotor

Guia de bones pràctiques per al reciclatge de VFU i Guia de bones pràctiques de metalls

Publicacions fruit del conveni de col·laboració entre l’ARC i el Gremi de Recuperació de Catalunya té per objecte realitzar actuacions conjuntes i dotar d’eines de difusió sobre bones pràctiques en el sector.

Estudi

Promotor

9Lala i la

a infcom

a pa

formmuarti

manicicip

ciócacipac

ó, ió ió


La informació, la comunicació i la participació

Les diferents unitats de l’Agència de Residus de Catalunya treballen, entre altres funcions, en la promoció, el coneixement i la difusió dels diferents camps d’actuació. D’aquesta manera es consoliden les accions d’informació, comunicació i participació.

La informació L’ARC facilita la informació i l’assistència sobre diferents temes de residus. Aquest servei disposa d’un equip de professionals que orienten tant empreses i administracions com ciutadans, sobre tràmits, normativa i gestió de residus, a més de recopilar i elaborar la informació sobre la gestió de residus a Catalunya. La informació s’ofereix tant en el marc extern, atenció a empreses sobre tràmits i gestions, a ajuntaments per a l’elaboració de programes ambientals locals com Agenda 21, plans d’ordenació urbanística municipal, assessorament i planificació a altres administracions sobre aspectes específics relacionats amb els residus, com en el més proper d’informació als ciutadans. D’altra banda, la tasca d’elaboració d’informació inclou la recopilació de les dades i les estadístiques de gestió de residus municipals, industrials, de construcció, estadística de gestors per a la planificació, la gestió tècnica, i el seguiment de programes i de normativa sobre residus amb l’objectiu de facilitar les dades per a la planificació i la gestió dels residus de Catalunya. Des del punt de vista d’acció de govern, l’ARC elabora informació per a qüestions parlamentàries i compareixences al Parlament.

L’atenció ciutadana L’atenció ciutadana comprèn tant l’atenció telefònica com les respostes de correus electrònics i l’atenció personal. El servei ofereix informació i assessorament a particulars i empreses sobre l’actuació correcta respecte als residus des dels diferents vessants de gestió, prevenció i minimització. Les fonts en què es nodreix són les normatives catalanes, estatals i europees, els programes de gestió de residus i les dades que es recullen de les actuacions de la mateixa agència com estadístiques, publicacions, subvencions, taxes, cànons, registres, tràmits administratius i declaracions.

9.1

9.1.1



El tipus d’informacions que habitualment se sol·liciten són de diverses temàtiques: altes i baixes de productors, tràmits d’autoritzacions de gestors, declaració de residus industrials (DARI), declaració de residus industrials per a gestors (DARIG), gestió d’envasos, recollida selectiva i petició de papereres, gestió sobre residus específics com l’amiant, i residus sanitaris. Des del Servei d’Atenció Ciutadana, l’any 2011 s’han atès un total de 15.157 sol·licituds d’informació per via telefònica, s’han donat 3.019 respostes de correu electrònic, i per escrit, 302 són escrits o documentació enviada per correu ordinari. S’han atès 441 visites presencials relacionades amb els procediments administratius, i la gestió i el tractament tant de residus industrials com municipals. D’altra banda, tots els tècnics de l’ARC atenen consultes més complexes i donen suport a ens locals i empreses. Gràfic 28. Atenció telefònica: distribució sobre la informació per tipus de residu

Gràfic 29. Atenció per correu electrònic: distribució de la informació per tipus de residu

75%

4%0%

2%

19%

Industrials Municipals Ramaders Construcció Altres

63%

10%

0,004%4%

22%

Industrials Municipals Ramaders Construcció Altres



Gràfic 30. Visites: distribució de la informació per tipus de residus

Gràfic 31. Documents tramesos: distribució per tipologia

El web de l’ARC i altres portals

80%

7%

4%9%

industrials construcció altres municipals

36%

64%

Industrials Altres

9.1.2



El web de l’ARC S’ha actualitzat en el marc tecnològic i de continguts, i s’ha adaptat en imatge i estil als portals de la Generalitat. Això ha comportat una anàlisi de les necessitats, les eines i els recursos que es podien utilitzar per millorar la gestió d’aquest instrument fonamental en la difusió, la comunicació i la imatge corporativa de l’ARC.

Els objectius assolits són els següents:

• Presentar i difondre l’activitat de l’Agència de Residus de Catalunya.

• Oferir d’una manera atractiva, fàcil i integrada l’accés a una sèrie de recursos i serveis.

• Difondre la identitat corporativa de l’ARC i posicionar-la. • Afegir, de manera accessible i senzilla, recursos que incorporin

valor.

Taula 31. Visites a www.arc.cat

Any 2011 Any 2010* Visites 534.293 857.189 Promig diari de visites 1.464 2.348 Pàgines visitades 2.640.423 5.173.378 Promig diari de pàgines visitades 7.234 14.178

* El descens de visites l’any 2011 ha estat degut a la migració i el canvi d’imatge del web de l’ARC.

El web del CAR/PN És el segon any de vida d’aquest web que pertany el Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta i és el lloc des d’on l’entitat difon les seves activitats de cooperació internacional de desenvolupament i innovació del sector productiu de la conca mediterrània. El 2011 les visites han augmentat gairebé un 40%.

9.1.2.1

9.1.2.2



Taula 32. Visites a www.cprac.org

Any 2011 Any 2010 Visites 68.587 42.992 Promig diari de visites 188 117 Promig durada de les visites 3 min 4 min HITS 4.143.877 2.456.310

Altres webs o portals Web Xarxa Compra Reciclat Internament, s’ha continuat treballant en el funcionament del web de la Xarxa Compra Reciclat: servei de consultes i assessorament personalitzat, gestió d’altes i baixes, seguiment de les gestions en curs, recerca activa de nous adherits, manteniment de continguts i actualització, publicació de notícies i d’informació sobre activitats relacionades, etc. El 2011 ja és el tercer any que es comptabilitzen les estadístiques d’aquest lloc i tot i haver-hi una disminució en el nombre de visites respecte a l’any anterior, la xifra es manté al voltant de les 41.000 visites. Taula 33. Visites a xcr.arc.cat

Any 2011 Any 2010 Visites 40.932 43.661 Promig diari de visites 122 120 Promig durada de les visites 7 min 7 min HITS 1.190.126 1.520.437

Web recull de l’activitat educativa a Catalunya en matèria de residus Aquesta aplicació és un directori d’activitats d’educació ambiental que s’elabora a Catalunya. Enguany s’han dut a terme les tasques de millora, actualització de continguts, atenció de les demandes dels usuaris, difusió de l’aplicació i manteniment anual i informàtic.

9.1.2.3



Taula 34. Visites al Recull d’Activitats

Any 2011 Any 2010*

Visites 4.649 922 Promig diari de visites 13 15 Promig durada de les visites 5 min 3 min HITS 222.400 44.451

Portal PROGREMIC El portal PROGREMIC és un web dedicat al Programa de gestió de residus municipals de Catalunya, el PROGREMIC 2007-2012, on s’analitzen les actuacions desenvolupades en el marc del programa. Està dirigit als gestors i tècnics de l’àmbit dels residus municipals per ajudar-los a complir els seus objectius de prevenció i valorització. Cada una de les actuacions detalla els instruments que l’Agència de Residus de Catalunya posa a disposició dels usuaris, i també s’hi publiquen experiències d’èxit i els resultats obtinguts. L’objectiu del portal és facilitar l’intercanvi d’experiències i els recursos necessaris a través de la seva xarxa de coneixement, amb la participació de gestors i tècnics en un espai virtual per a experts. Taula 35. Visites a www.progremic.cat

Any 2011 Any 2010*

Visites 4.335 579

Mitjana diària de visites 12 19

Mitjana de durada de les visites 9 minuts 7 minuts

HITS 414.339 65.312

Vull reciclar Aquest lloc web va ser presentat simultàniament a la campanya institucional «Els nostres residus, la nostra responsabilitat», el desembre del 2011. Des de l’inici de la campanya fins al 31 de desembre va rebre unes 6.646 visites. L’objectiu és donar, de manera fàcil i amena, informació pràctica al ciutadà sobre com ha de fer la recollida selectiva. També resol dubtes sobre els residus i dóna consells sobre la prevenció (www.vullreciclar.cat). El calculador de residus És una eina participativa que permet al ciutadà, a través d’un breu qüestionari, conèixer quants residus genera al dia i, posteriorment, saber



també si els gestiona correctament. El resultat d’aquest test es pot compartir a les xarxes socials Facebook i Twitter. El web es va donar a conèixer amb l’emissió de la campanya institucional 2011 i ha rebut en total 12.558 visites (www.arc.cat/calculadorderesidus/).

La comunicació La comunicació és una estratègia fonamental de les organitzacions, enteses com una xarxa de relacions entre persones que comparteixen coneixement. El repte de la gestió de la comunicació és fer arribar la informació adient als públics desitjats a través dels canals més efectius, fomentar la comunicació entre persones i gestionar el coneixement. Les actuacions de comunicació, per la seva rellevància, han de ser transversals, ja que el nivell d’acceptació i l’èxit del model català de gestió de residus depèn, en part, del fet d’aconseguir transmetre missatges a la ciutadania: conscienciar sobre la necessitat d’un canvi d’hàbits, transmetre els impactes associats a la generació i la gestió dels residus, conscienciar de la necessitat d’infraestructures al territori, etc. Fruit d’aquesta reflexió l’ARC ha organitzat i participat en actes i jornades per tot el territori català com ara els següents:

• Tallers ECOJOGUINA/ECOSAPIENS (3 de febrer). S’han dut a terme diferents actuacions per promoure l’ecodisseny i el disseny per al reciclatge. Al llarg del 2011, de l’11 de gener al 24 de febrer, s’han organitzat cinc tallers ECOJOGUINA en diferents escoles de disseny (Massana, Elisava, Escola d’Enginyeria de Terrassa, Eina) adreçats a estudiants, i dos tallers Ecosapiens a l’ADI FAD, més enfocats a professionals.

• XIX Jornades Científiques Mediterrània-CIE 2011 sobre

Estratègies de Comunicació i Planificació Ambiental a Tarragona (1 d’abril). Lloc: Autoritat Portuària de Tarragona, passeig de l’Escullera s/n.

• Jornades informatives sobre la gestió de residus de piles i

acumuladors. L’objectiu d’aquesta jornada era proporcionar tota la informació necessària als ens locals de Catalunya sobre aquest conveni i els mecanismes d’adhesió i funcionament previstos. Així mateix, es presentarà la plataforma informàtica OFIPILAS, a través de la qual els ens locals poden fer totes les gestions relacionades amb el conveni.

9.2



Tarragona: 5 d’abril, Diputació de Tarragona (Sala Santiago Costa), passeig de Sant Antoni,100. Barcelona: 6 d’abril, EMSHTR, Carrer 62, 16-18, Zona Franca. Girona: 12 d’abril, Diputació de Girona (Casa de Cultura), plaça Hospital, núm. 6. Lleida: 13 d’abril, Institut Municipal d'Educació (Sala Jaume Magre), carrer Bisbe Torres, núm. 2.

• Jornada LitoClean: Sòls contaminats, entorn actual i futur (11 de maig), Cambra de Tarragona.

• IV Trobada Internacional de la Recuperació (2 i 3 de juny), CosmoCaixa Barcelona. Jornades organitzades pel Gremi de Recuperació de Catalunya.

• Conferència «Los suelos contaminados ante la nueva Ley» (6 de

juliol) Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes - Universidad Politécnica de Madrid. El director de l’ARC, Josep Maria Tost, va participar-hi amb la ponència «Escenario actual de la gestión de suelos contaminados en Cataluña. Actuaciones, limitaciones y perspectivas» i el col·loqui posterior.

• VI Jornada sobre la Gestió de Residus com a Subproductes. Casos Pràctics (20 de setembre), CosmoCaixa, Barcelona. La jornada va potenciar la utilització de residus com a primeres matèries d’altres processos productius i va promoure la utilització d’eines com la Borsa de Subproductes de Catalunya. Van participar-hi el Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí i l’Institute for Prospective Technological Studies i, com a experts, van donar el seu punt de vista sobre les noves normatives que afecten la gestió dels subproductes i la fi de condició de residus (Directiva marc europea i Llei de residus i sòls contaminats estatal). En la part de casos pràctics, representants de diferents empreses van explicar la seva experiència en gestió de residus com a subproductes.

• Jornades tècniques Exporecicla (del 27 al 29 de setembre), Saragossa.

• Mes del Disseny per al Reciclatge (del 20 d’octubre al 24 de novembre), es van organitzar diverses activitats, coorganitzades per diferents entitats, entre les quals destaquen el Barcelona Centre de Disseny (BCD), l’Instituto Europeo di Design (IED), MATER, l’iMAT (Centre Tecnològic de la Construcció), ZICLA, el Departament de Territori i Sostenibilitat, INÈDIT, O2 Spain, l’Escola Elisava, l’Escola Gaspar Camps, La Llotja, l’Escola Superior de Disseny (ESDI), ECOEMBES, El Tinter, el Centre Tecnològic LEITAT, el Grup d’Ecoedició de Barcelona, l’Escola d’aquitectura CEIM i l’ADI FAD.



Es pot trobar tota la informació referent a les activitats al web de l’ARC a l’agenda d’activitats.

• Jornada «El futur dels residus municipals a Catalunya» (4

d’octubre), Diputació de Tarragona.

• Jornada «EcoDesign Talks» (20 d’octubre) Palau Robert, Barcelona.

• Jornada tècnica de la Xarxa Compra Reciclat (21 d’octubre). L’objectiu és potenciar els canals i els mecanismes de comunicació per fomentar la compra de productes reciclats i donar a conèixer algunes experiències dels membres de la Xarxa.

• Reinnova (17 i 18 de novembre), Fira Sabadell.

• Setmana Europea de la Prevenció de Residus (del 19 al 27 de novembre). Amb l’objectiu de presentar la Setmana Europea de la Prevenció de Residus s’han organitzat 12 seminaris de preparació arreu de Catalunya, dels quals tres han estat organitzats directament per l’Agència.

• IX Jornada de Prevenció de Residus Municipals (24 de novembre). El 24 de novembre, dins el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, l’Agència de Residus de Catalunya va organitzar la IX Jornada de Prevenció de Residus Municipals, al museu CosmoCaixa de Barcelona. Van participar-hi quinze ponents i moderadors i s’hi van inscriure 140 persones. El públic assistent corresponia a representants d’administracions públiques, empreses distribuïdores, consultors mediambientals, representants del sector de la restauració, de xarxes associatives i d’institucions universitàries, entitats de caire social, etc. El programa de la jornada es va centrar en el malbaratament alimentari. Es van presentar dos estudis: un realitzat per la Comissió Europea i un altre encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un altre bloc de la jornada va consistir en una taula rodona, moderada pel periodista de TV3 Albert Closas, amb representants del sector de l’Administració, de l’envasament, la distribució, l’hostaleria i el sector social i que va provocar un viu debat entre les parts i els assistents. La jornada va incloure també la presentació d’un seguit d’iniciatives concretes orientades a minimitzar el malbaratament d’aliments, i es van mostrar experiències dutes a terme tant a Catalunya (Consell Comarcal de l’Anoia, Mercabarna i Ajuntament de Barcelona) com en diferents països europeus (Regne Unit i Holanda). Finalment i per tancar la jornada Tristram Stuart, escriptor i investigador associat de la Universitat de Sussex (Anglaterra), va



presentar el seu llibre Waste: Uncovering the Global Food Scandal, en què denuncia la quantitat ingent de menjar que es malbarata en els diferents processos de producció, elaboració, distribució i compra.

• Enrenou d’aliments (24 de novembre). Un cop finalitzada la jornada va tenir lloc l’«Enrenou d’aliments», un taller pràctic en què mitjançant una demostració culinària en directe, el cuiner Isma Prados va mostrar com en el marc domèstic es poden fer diferents accions (planificant compres, emmagatzemant correctament els aliments, cuinant de manera creativa) per evitar el malbaratament d’aliments. Al final del taller hi va haver un tast de les receptes elaborades. Va col·laborar-hi l’Ajuntament de Barcelona.

Altres activitats en què l’ARC ha participat

• Curs sobre prevenció i gestió de residus municipals a EAPC (31 de març).

• Jornada de Benchmarking sobre Compra Verda (27 d’abril), Centre d’Esplai, el Prat de Llobregat.

• Comprar, llençar, comprar a ADIFAD (18 de maig) , Barcelona. • Grup de treball de Compra Responsable (8 de juny), Barcelona. • Taller creatiu «De palet a cadira» (15 de juny), Igualada. • Difusió Setmana Europea de la Prevenció de Residus a

l’Ajuntament de Barcelona (23 de juny). • Seminari de preparació de la Setmana Europea de la Prevenció

de Residus: casos pràctics (21 de setembre). • Taller «Campanyes de prevenció de residus» (29 de setembre),

Barcelona. • Jornada: El futur dels residus municipals a Catalunya (4

d’octubre), Tarragona. • Reunió Escoles Agenda 21 a l’Àrea de Formació del Zoo de

Barcelona (13 d’octubre). • Cafè amb Cor: Malbaratament Alimentari a l’Àrea Metropolitana de

Barcelona (22 de novembre). Assistència de l’ARC com a ponents

• Assistència com a ponents al curs de «Control de la gestió de residus en centres sanitaris», organitzat pel Departament de Salut, el 18 d’octubre, de 10.00 a 18.00 h al COFB, amb la participació d’unes quinze persones.

• Assistència i participació a la IV Trobada Internacional de la

Recuperació, organitzada pel Gremi de Recuperació de Catalunya, els dies 2 i 3 de juny 2011, Barcelona (CosmoCaixa), amb la participació d’unes 200 persones.



• Assistència a la Jornada de Comunicació de Dades sobre el Comerç de Coure i Ferro, Sabadell, Complex Policial Central Sabadell (15 de novembre).

• Assistència a les Jornades Sectorials del Gremi d’Instal·ladors de

Cornellà sobre Gestió d’Equips AC, amb la participació d’unes seixanta persones.

• Assistència com a ponents al Curs de prevenció de la

contaminació lluminosa, amb tres presentacions a Barcelona (seixanta persones), Lleida (quinze persones) i Tarragona (quinze persones).

• Assistència com a ponents al Curs sobre prevenció i gestió de

residus municipals organitzat per l’EAPC, amb la presentació «Sistemes integrats de gestió (II): RAEE, pneumàtics, olis, piles i acumuladors», el 14 d’abril, amb la participació de 25 persones.

• Assistència com a ponents al Curs d’introducció a la gestió de

residus municipals i industrials (COAMB). Mòdul: Sistemes integrats de gestió (RAEE, piles, olis, pneumàtics), 6 d’octubre, amb la participació de 25 persones.

• Assistència com a ponents al Curs d’Introducció a la gestió de

residus municipals i industrials (COAMB). Mòdul: Gestió de residus específics: (PCB, olis usats, VFU, sanitaris i subproductes), 10 de novembre, amb la participació de 25 persones.

• Assistència com a ponents a la jornada organitzada el 4 de març

per la Xarxa Procons a Madrid per explicar la gestió de residus a Catalunya, amb la participació d’unes 50 persones.

• Assistència com a ponents dels tècnics especialistes en FORM a la trobada tècnica organitzada pel Consorci de Residus del Vallès Occidental a Terrassa (12 de febrer).

• Assistència com a ponents dels tècnics especialistes en FORM al Workshop Zero Waste a Barcelona (10 de febrer).

• Assistència com a ponents a «The Future of Anaerobic Digestion in Europe – Situation, Barriers and Chances» a Dublín (24 de febrer).

• Assistència com a ponents dels tècnics especialistes en FORM al Workshop Biowaste, a Brussel·les (7 de març).

• Curs a l’Escola d’Administració Pública: Prevenció i gestió de residus municipals, Barcelona (7 d’abril).



• Assistència com a ponent a una taula rodona el 12 d’octubre sobre «Future trends on manure processing activities in Europe», Brussel·les.

Les campanyes de comunicació

Mitjans institucionals Els nostres residus, la nostra responsabilitat Campanya institucional, d’abast general, per al foment de la prevenció i la recollida selectiva de residus, en què s’han considerat les interrelacions de la gestió de residus amb les pautes de consum i els estils de vida actuals. Representa una aposta de la Generalitat, ja que ensenya d’una manera clara, entenedora i visual els residus que genera una persona en un dia, una setmana, un mes. Es pretén mostrar la quantitat de residus que generem, i fer entendre que és una realitat sobre la qual hem d’actuar tots plegats: ciutadans, administracions i empreses dels sector. Ha estat desenvolupada amb el finançament dels sistemes integrats de gestió de residus, segons la normativa vigent, i amb la participació de les entitats municipalistes (FMC, ACM i AMB). Emissió de la campanya: del 23 de desembre del 2011 al 12 de gener del 2012.

Ens locals Fracció orgànica L’any 2010 es va posar en marxa la campanya «L’orgànica al marró». Es tracta d’un conjunt de materials que utilitzen fotografies reals de residus orgànics. Els materials es poden descarregar i personalitzar pel que fa a logotips i parts del contingut seguint les instruccions de les fitxes d’indicacions. S’han creat materials específics per al sistema de recollida porta a porta, per a la recollida amb contenidor de carrer i per a grans productors, així com elements genèrics per a la recollida domiciliària. L’any 2011 es va completar amb la campanya «L’orgànica al compostador», que incorpora materials específics sobre autocompostatge o compostatge casolà i per al compostatge comunitari.

9.2.19.2.1.1

9.2.1.2



Sistemes Integrats de Gestió S’han continuat impulsant i assessorant campanyes locals de comunicació per a la recollida selectiva d’envasos, finançades pels ens locals adherits als convenis d’ECOEMBES i ECOVIDRIO. S’ha desenvolupat un treball de comunicació específic format per diferents entitats representatives a fi de treballar conjuntament en la coordinació de les campanyes de comunicació per al foment de la recollida selectiva. Hi han participat 44 ens locals.

Taula 36. Campanyes ens locals

Ajuntament Blanes Ajuntament de Valls

Ajuntament d’Hospitalet de Llobregat (AMB) Ajuntament de Vic

Ajuntament d'Argentona Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Ajuntament de Barberà del Vallès Ajuntament de Vilassar de Dalt

Ajuntament de Calella Ajuntament d'Esparreguera

Ajuntament de Canet de Mar AMB

Ajuntament de Girona Consell Comarcal de l’Alt Empordà

Ajuntament de Lleida Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça

Ajuntament de Lliça d'Amunt Consell Comarcal de l'Urgell

Ajuntament de Martorell Consell Comarcal del Baix Empordà

Ajuntament de Mataró Consell Comarcal del Baix Penedès

Ajuntament de Montcada i Reixac (AMB) Consell Comarcal del Maresme

Ajuntament de Montgat (AMB) Consell Comarcal del Pallars Jussà

Ajuntament de Reus Consell Comarcal del Pla d'Urgell

Ajuntament de Ripollet (AMB) Consell Comarcal del Segrià

Ajuntament de Rubí Consell Comarcal del Vallès Oriental

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (AMB) Consell Comarcal d'Osona

Ajuntament de Sant Cugat (AMB) Consorci Mediambiental de la Selva

Ajuntament de Sant Pol de Mar Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental

Ajuntament de Santa Coloma de Farners Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental

Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana Consorci per a la gestió dels residus municipals de la comarca del Montsià

Ajuntament de Sitges Consorci Ribera d'Ebre, El priorat i Terra Alta



Les eines de comunicació Sortides anuals Elements de sensibilització i participació que l’Agència de Residus de Catalunya posa a disposició d'entitats i ens locals d’arreu de Catalunya.

Taula 37. Sortides anuals

Instal·lació Sortides Participants Inflable per reciclar saltant 207 26.246 El Pop del reciclatge 18 15.500 Lletres Orgànica 17 - Dona la volta al residu, del residu al recurs 22 - Experiències d’Autocompostatge a Catalunya 10 - Exposició Premis DXR 16 -

La participació L’ARC, mitjançant el Departament d’Atenció Ciutadana i a instància d’altres organismes del Govern i d’ens locals i supramunicipals, ha participat en onze processos d’avaluació ambiental de plans i programes.

9.2.2

9.3

1E10Els s

serrveis


Els serveis

Inspecció de les activitats de residus La inspecció té com a missió controlar els productors, els gestors i els transportistes de residus. Així mateix, s’ocupa d’actuar davant la presentació de denúncies i altres tipus de demandes presentades per ciutadans, empreses i organismes diversos. Atenció de denúncies i visites d’inspecció S’han instruït un total de 1.611 expedients d’inspecció, a partir dels quals s’han fet 1.432 visites d’inspecció. S’han atès 380 denúncies, un fet que ha comportat efectuar 108 inspeccions i tramitar 407 requeriments. Les instal·lacions de gestió de residus han rebut 611 inspeccions, que s’han complementat amb 2.296 visites de control fetes per empreses especialitzades contractades amb aquesta finalitat, mentre que a les activitats generadores de residus s’han fet 547 visites d’inspecció d’ofici. Controls de transport Juntament amb els Mossos d’Esquadra, s’han efectuat durant onze dies controls de transport de residus en 21 punts de Catalunya, durant els quals s’han aturat i inspeccionat 290 vehicles. Atenció d’emergències L’ARC, en col·laboració amb el Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya (CECAT), també actua de manera immediata en casos d’emergència causats pels residus. Fruit d’aquesta col·laboració s’ha donat servei les 24 hores al dia dels 365 dies de l’any, mitjançant torns de guàrdia d’una setmana per part de tècnics inspectors de l’ARC. El 2011 s’han rebut 142 avisos que han donat lloc a 57 actuacions del personal de guàrdia. A partir de totes aquestes actuacions d’inspecció s’ha proposat la incoació de 151 expedients sancionadors. Cal destacar l’actuació dels tècnics de l’ARC en l’incendi de desembre 2011 de l’empresa COSBAPSA del Vendrell, empresa de neteja i recollida de residus municipals del Tarragonès, Baix Penedès i l’Anoia, on es van efectuar totes les accions necessàries per a garantir els mínims danys ambientals i gestionar correctament tant els residus acumulats a la instal·lació com els lixiviats derivats de l’extinció de l’incendi. Altres actuacions d’emergència que es porten a terme d’acord amb el Protocol de col·laboració amb el Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT) són les d’abandonament de bidons que contenen diferents residus, alguns dels quals han vessat i estan escampats sobre el sòl. En aquests casos l’actuació consisteix en avaluar el risc i/o afecció ambiental per tal d’emprendre les accions adequades que eliminin qualsevol dany ambiental.

10.1


Els serveis

Serveis jurídics

El control legal Des de l’àmbit del control legal, l’ARC té atribuïdes les competències següents:

• La tramitació de denúncies externes, interposades pels diferents cossos de seguretat com Mossos d’Esquadra, SEPRONA Guàrdia Civil, Agents Rurals, particulars, entitats ecologistes, o altres administracions, i la tramitació dels informes d’inspecció emesos pel Departament d’Inspecció i Control de l’ARC. Així mateix, la tramitació dels informes d’altres departaments de l’ARC que posin en relleu altres irregularitats en la gestió de residus, com el Departament d’Atenció Ciutadana (no-presentació de declaracions de residus), el Departament de Prevenció (incompliment de les autoritzacions dels sistemes integrats de gestió de residus), el Departament de Disposició i Control (incompliments de requeriments adreçats als ajuntaments), el Departament d’Assessoria i Contractació (incompliments en l’autorització ambiental), el Departament d’Envasos (incompliments de la Llei d’envasos), o el Departament de Gestió i Sòls Contaminats (contaminació del sòl), entre d’altres. La redacció dels requeriments i advertiments necessaris davant de les irregularitats detectades en la gestió dels residus.

• La instrucció i la resolució dels expedients sancionadors incoats a

conseqüència de l’incompliment de la normativa de residus continguda tant en la normativa autonòmica indicada al text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, com en la normativa estatal, la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. L’any 2011, fruit de la interposició de denúncies dels Cossos de Mossos d’Esquadra, agents rurals, SEPRONA Guàrdia Civil, entitats ecologistes, particulars, ajuntaments, altres departaments de la Generalitat, i dels mateixos informes de les diferents unitats de l’ARC, s’han derivat les actuacions següents:

10.210.2.1


Els serveis

Taula 38. Actuacions control legal

Advertiments 143 Requeriments 340 Inicis d’expedients sancionadors 327 Propostes d’expedients sancionadors 357 Resolucions d’expedients sancionadors 397

D’altra banda, en compliment del Decret 9/2005, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, així com per complir la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, s’han fet les actuacions següents: Sòls contaminats Taula 39. Actuacions sòls contaminats

Inicis 13 Resolucions 14 Aprovacions de projectes 15 Resolucions de desclassificació 4

Altres serveis jurídics L’Assessoria Jurídica de l’ARC du a terme una tasca d’assessorament i suport jurídic en matèria de residus, tant a sol·licitud d’altres departaments i administracions com a petició d’empreses i de la ciutadania en general. Tramita també diversos tipus d’expedients i fa els requeriments pertinents a fi de prevenir, rectificar i millorar la gestió dels residus. Normativa El 2011 s’ha aprovat la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, que en el marc de l’objectiu de simplificació administrativa modifica diversos preceptes del text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol. Informació ambiental En compliment de la Llei 27/2006, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de

10.2.2


Els serveis

medi ambient, l’any 2011 s’han fet dues resolucions d’informació ambiental sobre informació específica de recollida de residus d’aparells elèctrics i electrònics. Contractació S’han tramitat 27 plecs administratius per a la contractació d’obres, subministres i serveis per a l’ARC, onze informes jurídics referents a pròrrogues i modificacions de contractes gestionats per l’ARC, i un acord marc del servei de gestió de residus especials municipals procedents de les deixalleries de Catalunya. Recursos d’alçada S’han emès 88 resolucions de recursos d’alçada d’expedients sancionadors, quatre resolucions de recursos extraordinaris de revisió d’expedients sancionadors i una resolució de recurs d’alçada d’expedient de subproducte. Registre general de gestors El registre general té la finalitat de ser un instrument útil per facilitar les activitats de gestió de residus i donar-ne publicitat. Són objecte d’inscripció les activitats d’emmagatzematge i tractament de residus. El 2011, des del Departament d’Assessoria de Contractació s’han tramitat expedients respecte a aquest registre: Registre General de Gestors de Residus de Catalunya, expedients Taula 40. Registre General de Gestors de Residus de Catalunya, expedients

Inscripció 72 Baixa 15 Modificacions 127 Autoritzacions de gestió de residus orgànics per a la seva aplicació al sòl

2

Transport de residus El total de transportistes de residus industrials i vehicles autoritzats a data 31 de desembre del 2011 era de 1.722 i 6.563, respectivament.


Els serveis

Registre de Transportistes de Residus Industrials de Catalunya, expedients

Taula 41. Registre de Transportistes de Residus Industrials de Catalunya, expedients

Inscripcions 696 Baixes 287 Modificacions 59

Inscripció de l’activitat de transport de residus no especials de construcció i demolició al Registre de Transportistes de Residus En compliment del que disposa el Reial decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i la gestió dels residus de la construcció i la demolició, i el Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya, es regula la producció i la gestió dels residus de la construcció i la demolició i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció, s’han inscrit 470 transportistes de residus no especials de la construcció o demolició al registre de transportistes. Altres tramitacions

Taula 42. Altres tramitacions

Emmagatzematge de residus especials Resolucions 173

Expedients de gestió de residus com a subproducte Resolucions 63

Escòries valoritzables Resolucions 7


Els serveis

Laboratori L’objectiu principal del laboratori és donar servei analític als diferents departaments de l’ARC i garantir que els resultats que proporciona estan avalats per un sistema d’assegurament de la qualitat. Així mateix, esporàdicament treballa sota oferta econòmica per a clients externs de l’ARC. Aquest any hi han entrat 495 mostres i s’han fet 13.365 determinacions analítiques. Com en anys anteriors, s’ha participat en diversos exercicis d’intercomparació amb altres laboratoris, organitzats per diferents entitats nacionals i internacionals, ja que és una manera d’avaluar la competència tècnica del laboratori i una exigència de l’ENAC. En conjunt, s’ha participat en set exercicis i els resultats han estat satisfactoris en un 98%. Des de l’any 1999 està acreditat per l’ENAC per a l’anàlisi fisicoquímica de residus, seguint els criteris de la norma ISO 17025 (acreditació núm. 201/LE462). Durant aquests anys, anualment s’han anat passant correctament totes les auditories de seguiment i les dues reavaluacions corresponents. Els dies 9 i 10 de febrer de 2011 va tenir lloc una auditoria de seguiment, que es va passar satisfactòriament i es va aprofitar per a l’ampliació de l’abast tècnic acreditat. Al desembre es va passar satisfactòriament la renovació de la certificació del sistema de gestió ambiental segons el reglament EMAS i de la certificació segons ISO 14001, en complir el cicle de tres anys de reconeixement. Pel que fa a la instrumentació, s’han substituït alguns instruments que per la seva antiguitat havien quedat obsolets. En aquest sentit, a finals d’any s’ha adquirit un analitzador de carboni orgànic total (TOC) i els complements necessaris de l’equip de titulació automàtica per poder fer l’anàlisi de Karl Fischer.

L’avaluació tècnica de projectes

Industrials

10.3

10.410.4.1


Els serveis

El 2011 totes les activitats de l’annex I de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (PCAA) han tramitat la legalització corresponent a través de l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT), portal que ha permès agilitar les tramitacions gràcies a la presentació de la informació en format electrònic continuant amb l’esperit de la derogada Llei 3/98, de la intervenció integral de l'Administració ambiental (IIAA). Tenint en compte els tretze anys d’experiència de la IIAA, la Ponència Ambiental, per tal d’agilitar les tramitacions dels permisos, va acordar adoptar nous criteris de qualificació de les modificacions com a substancials o no substancials ampliant la forquilla dels canvis. Per tant, la tramitació de moltes ampliacions d’activitat s’ha reduït a un únic tràmit de comunicació, cosa que ha contribuït a agilitar els permisos. El 31 de desembre del 2011 entra en vigor la Llei 9/2011, de promoció de l’activitat econòmica, que modifica els annexos de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (PCAA). D’acord amb aquesta modificació augmentarà el control i l’harmonització del contingut de les llicències ambientals dels gestors de residus, ja que la majoria que consten en l’annex II de la PCAA, que és d’àmbit d’autorització municipal, necessitaran un informe previ de l’Agència de Residus de Catalunya. L’any 2011 s’han emès un total de 1.394 informes de projectes, avaluacions ambientals, adequacions, canvis no substancials i controls, dels quals 423 corresponen a gestors de residus. Gràfic 32. Informes IIAA i PCAA 2011, distribució per demarcacions

93

18

53

17 11

377

106

157

128

94

166

2234

87

31

0

50

100

150

200

250

300

350

400

nom

bre

d'in

form

es

Suficiència Avaluació Control


Els serveis

Gràfic 33. Informes IIAA i PCAA 2011, distribució per activitats

Dejeccions ramaderes En el procés d’intervenció administrativa que regula la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats, s’han emès informes tècnics d’avaluació de nous projectes i de canvis d’instal·lacions en funcionament per a la gestió de les dejeccions ramaderes com a residus. Aquestes avaluacions inclouen l’estudi del tipus i la quantitat de residus per tractar, el procés de tractament, la tecnologia utilitzada, la superfície prevista, els equips utilitzats, la durada del procés, així com els residus generats considerant-ne el tipus, la quantitat i la gestió. D’altra banda, també s’ha avaluat la gestió de residus de projectes d’explotacions ramaderes. A conseqüència de la valoració d’aquests projectes, s’estableixen en els corresponents informes tècnics amb les

0 200 400 600 800 1000

energia

mineria

ind. metalls

ind. minerals

ind. química

ind. tèxtil, pell

ind. alimentària

ind. fusta

ind. paper

gestor de residus

granja

altres

Total

nombre d'informes

Activ

itats

Suficiència Avaluació Control

10.4.2


Els serveis

condicions que es considera que ha de seguir la instal·lació per garantir un correcte funcionament sense cap incidència en el medi ambient.

Sistemes d’informació Pel que fa al Departament de Sistemes d’Informació (DSI) de l’Agència de Residus de Catalunya, l’any 2011 es poden destacar les actuacions següents:

• Dins d’un procés continu de millora en la disponibilitat, el rendiment i la seguretat del SI s’ha dut a terme una nova auditoria de seguretat informàtica i s’han actualitzat les plataformes de correu i les BBDD en l’entorn SQL a versions actuals.

• Amb l’impuls de la direcció de l’ARC i la col·laboració de totes les unitats, l’any 2011 s’ha iniciat el projecte estratègic d’Administració electrònica (AE) a l’Agència, i s’ha elaborat el pla d’actuacions per al compliment de la Llei 11/2007, segons assenyala la Llei 2/2011, que recull el full de ruta de desplegament de l’AE a l’ARC en quatre anys, amb l’objectiu d’afrontar de manera organitzada i planificada el procés d’incorporació de les eines i els recursos que aporta l’AE. Cal ressaltar també, la integració a través de la PICA de la Generalitat, del servei e-NOTUM, que permet a l’ARC fer notificacions telemàtiques al ciutadà mitjançant l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT) de la Generalitat.

• S’han incorporat millores en el servei web de l’Agència, tant en la presentació com en les funcionalitats. Com a noves formes de presentació ressalten les subvencions i la publicació d’una notícia de manera destacada. Com a noves funcionalitats s’han implementat els bàners dinàmics. Per tal de millorar també l’accés més directe al contingut, s’ha afegit una nova pestanya «Temes» a l’apartat d’accions ràpides, amb els apartats de «Producció», «Transport» i «Gestió».

• S’ha valorat la viabilitat, l’avaluació, la selecció i l’adquisició d’una eina de BI (Business Intelligence) que permetrà el 2012 iniciar projectes que, mitjançant un ús més eficient i de millor qualitat de les dades de què disposa l’ARC, facilitin la presa de decisions àgil i adequada.

• Dins del sistema documental de l’ARC, que integra l’extranet de l’ARC (sistema documental de residus–SDR) i el sistema de gestió d’expedients (SDEXP), s’han continuat afegint noves funcionalitats i millores, entre les quals destaquen les següents:

10.5


Els serveis

o S’ha millorat el mòdul per a la presentació en línia dels resums anuals de gestió, passats a producció l’any anterior, incorporant-hi els codis LER.

o En l’apartat de declaracions de residus, cal remarcar, després de quinze anys d’utilització, la inhabilitació de les opcions de presentació a través del PADRE fora de línia (Visual Basic) i la supressió de la presentació via paper de la declaració simplificada, afegint-la als procediments en línia. Cal destacar també la incorporació en el tràmit de presentació de la declaració d’un nou perfil de representants (gestió de les delegacions de competències entre representants i productors).

o S’han adaptat nous requeriments i s’han millorat els sistemes d’automatització de les dades disponibles a l’ARC per al mòdul del retorn del cànon, destacant la inclusió d’un nou concepte d’«Autocompostatge», nou càlcul del percentatge d’impropis i la indicació explícita del percentatge de matèria orgànica inferior al 15%.

o S’ha desenvolupat la nova funcionalitat «Fitxa d’adhesió a l’acord marc», dins del mòdul «Recollida de residus en petites quantitats (REPQ)». La posada en producció es preveu que sigui el febrer del 2012.

o Dins del sistema de denúncies i sancions (DIS) cal ressaltar l’optimització del seu rendiment, l’actualització de totes les plantilles a la nova Llei 9/2011, de promoció a l’activitat econòmica, noves funcionalitats com la incorporació de la responsabilitat solidària a les infraccions o l’ampliació dels llistats i les fitxes de consulta del sistema (llistats de control per als lletrats, eliminant tasques redundants, nous llistats de sancions o l’elaboració de la fitxa resum de les denúncies/sancions que pot consultar tot el personal de l’ARC).

• En l’apartat d’aplicacions corporatives de l’Agència, a més del manteniment evolutiu de totes les aplicacions, es poden destacar les actuacions següents:

o S’han continuat millorant les funcionalitats del sistema de gestió administrativa (SGA), destaca l’adaptació d’aquest sistema a la classificació dels expedients corporatius de la Generalitat, un nou mòdul d’interfície per a l’Agència Tributària, nous processos per als tancaments i obertures provisionals d’exercicis comptables, noves tramitacions per a les subvencions i la normalització de dades segons la nova llei.

o Nou programari per controlar les «Adhesions a la disposició addicional 1a de la Llei d’envasos».

• Juntament amb altres comunitats autònomes participants, s’ha desenvolupat la fase VI del projecte ETER (Estandardització de la Tramitació Electrònica de Residus), i cal ressaltar la posada en


Els serveis

producció durant el darrer trimestre, a les dependències de l’ARC, de la plataforma E3P, amb la possibilitat de càrrega i consulta de les empreses i els establiments ubicats al territori estatal per part de totes les comunitats autònomes participants.

La dotació pressupostària de l’ARC l’any 2011 ha estat de 107,3 milions d’euros. Aquests recursos són majoritàriament procedents de transferències de la Generalitat i dels cànons que han permès finançar actuacions adreçades a ens locals, entitats i empreses per avançar en la millora de la gestió dels residus que es generen a Catalunya. Durant l’exercici 2011 s’han mantingut les mesures que estableix el Decret llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa pública, fet que s’ha concretat en una reducció dels ingressos per transferències de la Generalitat inicialment aprovades a favor de l’ARC, de 16,6 milions d’euros respecte a les aprovades el 2010. S’ha signat un conveni de col·laboració pel qual s’estableixen les actuacions que cal dur a terme el 2011 en el desenvolupament del protocol general entre el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí i la Generalitat de Catalunya per a donar suport financer a les actuacions de l’ ARC per al període comprés entre el 2008 i el 2011.

1Acec

1ctivionò

tat òmica


Activitat econòmica

Els pressupostos La dotació pressupostària de l' ARC l’any 2011 ha estat de 107,3 milions d’euros.

Aquests recursos, majoritàriament són procedents de transferències de la Generalitat i dels cànons que han permès finançar actuacions adreçades als ens locals, entitats i empreses per a avançar en la millora de la gestió dels residus que es generen a Catalunya.

Durant l’exercici 2011 s’han mantingut les mesures establertes al Decret Llei 3/2010 de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa pública, fet que s’ha concretat en una reducció dels ingressos per transferències de la Generalitat inicialment aprovades a favor de l’ARC de 16,6 milions d’euros respecte de les aprovades al 2010.

S'ha signat un conveni de col·laboració pel qual s’estableixen les actuacions a realitzar durant el 2011 en el desenvolupament del protocol general entre el Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marino i la Generalitat de Catalunya per a recolzar financerament les actuacions de l’ ARC pel període comprés entre el 2008 i el 2011.

Taula 43. Pressupost de 2011

INGRESSOS CAPÍTOL III Ingressos propis 33.435.026,31

CAPÍTOL IV Transferències corrents 17.653.179,92 Ingressos d'explotació 51.088.206,23 CAPÍTOL VII Transferències de capital 54.369.310,00 CAPÍTOL IX Variació Passius financers 1.884.602,37 Ingressos de capital 56.253.912,37 Total ingressos 107.342.118,60 DESPESES Operacions corrents CAPÍTOL I Remuneracions del personal 10.673.927,10 CAPÍTOL II Despeses de béns corrents i serveis 12.959.161,85 CAPÍTOL III Despeses financeres 50.000,00 CAPÍTOL IV Transferències corrents 27.405.117,28 Total operacions corrents 51.088.206,23 Operacions de capital CAPÍTOL VI Inversions reals 321.043,33 CAPÍTOL VII Transferències de capital 54.048.266,67 CAPÍTOL IX Variació Passius financers 1.884.602,37 Total operacions de capital 56.253.912.37 Total despeses 107.342.118,60

11.1



Informe de l’auditoria de comptes anuals

11.2



Activitat contractual

Taula 44. Publicitat de l’activitat contractual de l’ARC per executar obres i projectes en relació amb obres durant el 2011

Clau

Descripció abreujada Departament Procediment Adjudicatari

Data Adjudicació

ImportAdjudicació

CTR-11055

Contractació de les obres per a la clausura total o parcial de dipòsits controlats per a residus municipals i de punts d’abocament incontrolat de residus de la construcció fora d’ús (Lot 1,2,3,4 i 5)

Disposició i

Control

Obert

Pendent

d’adjudicació

Pendent

adjudicació

Pendent

adjudicació

11.3


Annexos

Annex 1. Dades estadístiques de residus municipals a Catalunya 2011

Dades de la generació i gestió de residus municipals a Catalunya

* A dipòsit controlat es compta alguna partida del Baix Penedès i del Tarragonès sense clara assignació, degut a la desaparició de l'empresa de gestió de residus COSBAPSA

Recollida selectiva neta i bruta a les comarques de Catalunya, 2011

DA

DES

DE

LA G

ENER

AC

IÓ I

GES

TIÓ

DE

RES

IDU

S M

UN

ICIP

ALS

A C

ATA

LUN

YA 2

011

Rec

ollid

a Se

lect

iva

Bru

ta

Ges

tió d

e la

Fra

cció

Res

ta

Gen

erac

ió to

tal

Com

arca

H

ab.

(201

1)

RES

IDU

S B

IOD

EGR

ADA

BLE

S

VID

RE

(tota

l) EN

VASO

S (to

tal)

VOLU

M. +

FU

STA

(to

tal)

RA

EE

(tota

l) PI

LES

(tota

l) M

EDIC

A-M

ENTS

(to

tal)

TÈXT

IL

(tota

l) R

UN

A (to

tal)

RES

IDU

S ES

PEC

IAL

S pe

tites

qu

antit

ats

(tota

l)

Altr

es

Res

idus

D

EIXA

LL

ERIE

S (to

tal)

Tota

l RS

%

RS/

RM

Frac

ció

Res

ta (F

R)

a Tr

acta

men

t

Frac

ció

Res

ta d

irect

a a

disp

osic

ió fi

nal

Tota

l Fr

acci

ó R

esta

%

FR

/RM

To

tal R

M

Kg

/ ha

b/

dia

BIO

RES

IDU

SPA

PER

I C

AR

TRÓ

(to

tal)

MAT

ÈRIA

O

RG

ÀN

ICA

(to

tal)

POD

A

(tota

l) In

cine

raci

ó D

ipòs

it co

ntro

lat

Alt C

amp

45.1

89

3.25

3,8

154,

0 1.

681,

4 1.

032,

9 89

9,4

1.08

3,9

78,3

3,

9 14

,7

86,1

25

0,0

7,9

110,

2 8.

648

42,7

0 4.

726

6.87

8

11.6

04

57,3

0 20

.252

1,

23

Alt E

mpo

rdà

140.

428

1.93

7,1

9.46

7,7

5.84

4,6

5.47

2,5

2.07

1,0

8.89

8,9

156,

4 10

,3

8,8

114,

8 5.

446,

4 55

,2

328,

3 39

.812

33

,81

77.9

52

77.9

52

66,1

9 11

7.76

4 2,

30

Alt P

ened

ès

105.

670

5.48

3,0

522,

3 2.

560,

8 3.

097,

2 1.

834,

9 3.

848,

0 27

,6

23,9

0,

0 0,

0 2.

444,

0 8,

5 87

,4

19.9

47

36,9

7

34

.005

34

.005

63

,03

53.9

52

1,40

Alt U

rgel

l 22

.008

1.

533,

5 18

6,9

1.07

2,5

634,

0 51

7,2

335,

5 11

2,0

4,2

2,1

9,1

157,

5 38

,2

98,6

4.

701

48,1

6

5.

060

5.06

0 51

,84

9.76

1 1,

22

Alta

Rib

agor

ça

4.28

4 10

0,6

0,0

177,

8 12

1,8

70,2

15

8,8

22,2

0,

3 0,

0 0,

9 0,

0 6,

6 49

,9

709

32,6

2

1.

465

1.46

5 67

,38

2.17

4 1,

39

AMB

(aba

ns

EMSH

TR)

3.20

1.21

0 17

8.56

7,2

30.1

86,0

10

1.35

5,0

56.2

44,0

39

.305

,8

63.2

19,4

2.

794,

5 23

4,7

356,

8 5.

045,

3 48

.047

,9

406,

8 20

.732

,9

546.

496

36,2

7 61

8.31

0 17

7.69

5 16

4.12

1 96

0.12

6 63

,73

1.50

6.62

2 1,

29

Anoi

a 11

8.50

9 4.

301,

1 38

2,1

2.51

0,7

1.75

1,3

1.11

9,2

1.19

7,6

137,

9 6,

7 11

,0

49,8

28

8,0

30,2

62

3,5

12.4

09

19,4

7 85

6

50.4

53

51.3

09

80,5

3 63

.718

1,

47

Bage

s 18

5.86

5 9.

254,

7 1.

700,

6 4.

819,

6 3.

352,

9 3.

280,

8 2.

654,

9 60

3,1

24,3

20

,2

271,

8 4.

843,

3 67

,1

3.05

3,5

33.9

47

41,0

1

48

.830

48

.830

58

,99

82.7

76

1,22

Baix

Cam

p 19

1.94

7 11

.261

,3

8.94

4,5

6.94

9,5

3.72

7,7

3.84

7,0

4.81

6,9

183,

8 11

,3

15,7

31

8,5

8.03

7,0

73,1

28

3,5

48.4

70

43,8

5 27

.377

34

.694

62.0

71

56,1

5 11

0.54

0 1,

58

Baix

Ebr

e 82

.634

5.

101,

1 5.

137,

4 2.

577,

9 1.

675,

8 1.

215,

1 1.

931,

8 13

1,7

6,4

7,7

0,0

3.81

4,3

35,9

33

3,0

21.9

68

47,1

8

24

.589

24

.589

52

,82

46.5

58

1,54

Baix

Em

pord

à 13

3.11

6 8.

410,

1 4.

702,

6 4.

629,

8 5.

396,

2 3.

064,

1 4.

324,

0 21

8,6

11,4

7,

7 96

,1

2.75

8,6

88,7

76

5,0

34.4

73

32,7

1

70

.903

70

.903

67

,29

105.

376

2,17

Baix

Llo

breg

at

138.

594

9.01

1,3

3.13

1,3

3.85

8,9

2.32

6,7

3.43

2,7

3.37

1,5

222,

0 7,

5 14

,0

322,

8 3.

415,

8 36

,6

770,

1 29

.921

44

,16

1.74

8

36.0

83

37.8

31

55,8

4 67

.752

1,

34

Baix

Pen

edès

10

1.11

5 3.

684,

5 2.

412,

7 2.

105,

6 2.

192,

9 1.

416,

5 2.

562,

8 49

,4

5,5

9,2

112,

3 1.

331,

5 0,

6 11

1,3

15.9

95

22,4

6 5.

837

49

.375

55

.212

77

,54

71.2

06

1,93

Berg

uedà

41

.540

1.

804,

8 33

,2

1.05

6,3

886,

3 71

3,2

499,

7 10

2,8

3,2

5,8

0,0

300,

0 13

,6

155,

1 5.

574

27,7

6

14

.505

14

.505

72

,24

20.0

79

1,32

Cer

dany

a 18

.783

30

5,5

0,0

873,

3 65

5,1

235,

1 40

6,4

66,2

6,

4 1,

6 0,

0 53

,0

0,0

330,

7 2.

933

22,7

1

9.

982

9.98

2 77

,29

12.9

15

1,88

Con

ca d

e B

arbe

rà

21.2

90

1.53

1,3

97,2

74

7,0

563,

8 35

8,1

809,

1 72

,9

0,5

0,0

72,8

86

7,2

49,2

23

6,2

5.40

5 48

,51

5.73

8 5.

738

51,4

9 11

.143

1,

43

Gar

raf

146.

469

5.82

0,6

1.99

9,0

4.15

9,5

3.87

6,6

1.90

0,7

9.13

2,5

84,4

9,

9 12

,7

77,3

4.

497,

1 10

,1

271,

7 31

.852

36

,51

55.3

93

55.3

93

63,4

9 87

.245

1,

63

Gar

rigue

s 20

.306

77

5,3

0,4

313,

0 28

3,5

195,

2 99

,4

3,5

0,4

0,0

1,3

2,5

2,1

2,5

1.67

9 22

,09

5.92

3 5.

923

77,9

1 7.

602

1,03

Gar

rotx

a 55

.597

3.

192,

2 47

3,1

2.08

1,6

1.39

7,1

728,

6 58

8,4

107,

0 7,

7 3,

7 18

8,7

592,

4 58

,7

1.85

8,6

11.2

78

38,0

8

18

.342

18

.342

61

,92

29.6

20

1,46

Giro

nès

182.

916

9.45

5,3

1.70

2,8

5.84

9,5

3.39

8,3

3.60

4,9

3.01

9,0

226,

3 9,

5 11

,0

284,

1 2.

236,

1 54

,3

263,

1 30

.114

38

,50

32

.897

15

.200

48

.097

61

,50

78.2

12

1,17

Mar

esm

e 41

6.18

5 31

.130

,3

7.92

9,9

11.5

55,5

10

.054

,3

7.27

2,3

21.5

20,7

73

0,8

35,5

37

,8

647,

3 12

.401

,2

222,

2 3.

176,

3 10

6.71

4 43

,08

8.36

8 12

6.68

9 5.

912

140.

969

56,9

2 24

7.68

3 1,

63

Mon

tsià

72

.261

6.

211,

3 68

7,1

2.46

4,1

1.46

2,5

2.12

7,4

2.68

6,7

102,

7 4,

0 6,

6 0,

0 3.

481,

3 19

,2

371,

8 19

.625

54

,99

16.0

66

16.0

66

45,0

1 35

.691

1,

35

Nog

uera

40

.231

2.

546,

1 0,

0 56

6,4

656,

9 40

7,9

173,

4 18

,3

3,0

6,1

1,1

0,0

0,9

4,6

4.38

5 26

,62

12.0

85

12.0

85

73,3

8 16

.469

1,

12

Oso

na

154.

204

13.2

25,4

64

2,2

9.41

0,9

3.96

0,6

4.61

3,7

2.91

4,0

314,

8 14

,0

14,2

27

,6

1.60

3,1

88,4

59

1,8

37.4

21

56,3

0

29

.050

29

.050

43

,70

66.4

71

1,18

Pal

lars

Jus

sà

14.3

74

516,

9 20

2,0

543,

2 41

0,8

314,

5 88

8,8

93,3

4,

6 2,

4 12

,3

3,9

8,6

92,2

3.

093

42,2

7

4.

224

4.22

4 57

,73

7.31

8 1,

39

Palla

rs S

obirà

7.

548

0,0

0,4

323,

5 32

6,1

190,

0 13

1,5

46,8

1,

3 0,

0 32

,6

204,

6 13

,5

154,

1 1.

424

33,3

2

2.

850

2.85

0 66

,68

4.27

5 1,

55

Pla

de l'

Esta

ny

31.1

69

1.36

8,0

1.24

2,6

1.18

8,3

662,

6 59

2,1

332,

7 87

,6

3,5

1,1

84,5

32

6,7

6,4

167,

2 6.

063

38,8

0

9.

564

9.56

4 61

,20

15.6

28

1,37

Pla

d'U

rgel

l 37

.265

3.

216,

3 47

,2

1.04

0,0

765,

2 94

1,0

357,

1 10

9,9

6,8

1,5

8,5

467,

2 14

,5

89,8

7.

065

46,6

7

8.

075

8.07

5 53

,33

15.1

40

1,11

Prio

rat

10.0

87

945,

8 10

4,5

572,

0 29

4,0

279,

2 10

4,2

14,3

1,

0 4,

1 0,

0 0,

1 5,

1 4,

9 2.

329

48,9

4

2.

430

2.43

0 51

,06

4.75

9 1,

29

Rib

era

d'Eb

re

23.8

89

1.39

5,2

425,

6 1.

281,

1 74

8,4

536,

3 74

4,3

56,4

2,

6 0,

0 0,

0 0,

0 12

,1

20,9

5.

223

48,2

8

5.

596

5.59

6 51

,72

10.8

19

1,24

Rip

ollè

s 26

.393

1.

746,

8 40

,7

1.08

0,3

788,

5 51

4,6

713,

3 99

,8

1,3

2,7

22,9

85

6,0

14,8

17

6,8

6.05

8 39

,95

9.10

8 9.

108

60,0

5 15

.166

1,

57

Sega

rra

23.1

91

2.03

5,8

32,5

72

6,4

551,

6 64

8,3

344,

9 30

,8

2,0

2,9

0,0

118,

2 3,

8 10

5,2

4.60

2 50

,81

4.45

5 4.

455

49,1

9 9.

058

1,07

Segr

ià

207.

633

7.25

1,1

1.54

0,4

4.56

4,4

3.03

4,2

2.36

7,8

2.87

8,3

154,

3 11

,6

20,6

59

0,7

290,

2 8,

8 92

,6

22.8

05

26,0

5

64

.738

64

.738

73

,95

87.5

43

1,16

Selv

a 17

2.28

0 9.

540,

1 3.

018,

1 5.

769,

8 3.

991,

3 2.

701,

3 4.

674,

8 29

2,7

10,9

11

,9

137,

6 4.

177,

1 59

,2

1.00

8,8

35.3

93

30,4

4

80

.864

80

.864

69

,56

116.

257

1,85

Sols

onès

13

.808

61

8,3

71,6

49

9,8

400,

8 24

1,6

124,

9 63

,4

0,8

1,9

0,0

399,

5 3,

0 13

1,0

2.55

7 37

,51

4.25

8 4.

258

62,4

9 6.

815

1,35

Tarr

agon

ès

250.

142

13.7

54,4

7.

113,

1 8.

518,

3 5.

248,

4 4.

535,

4 5.

298,

4 18

0,3

15,0

18

,2

363,

2 4.

542,

6 25

,9

380,

8 49

.994

33

,84

17.7

92

76.6

73

3.26

6 97

.731

66

,16

147.

725

1,62

Terr

a Al

ta

12.8

47

1.16

5,8

7,2

663,

1 36

7,5

297,

5 14

,2

1,0

0,1

0,0

0,0

0,0

0,2

0,5

2.51

7 56

,13

1.96

7 1.

967

43,8

7 4.

484

0,96

Urg

ell

37.3

96

1.90

2,9

66,0

87

2,5

542,

6 39

3,0

979,

7 50

,0

2,5

1,3

15,0

43

2,0

6,5

151,

4 5.

415

33,6

2

10

.693

10

.693

66

,38

16.1

08

1,18

Val d

'Ara

n 10

.192

0,

0 3,

0 36

1,3

453,

8 44

,3

587,

9 49

,3

0,5

1,0

0,0

863,

2 0,

0 57

4,6

2.93

9 33

,92

5.72

5 5.

725

66,0

8 8.

664

2,33

Vallè

s O

ccid

enta

l 62

1.15

3 26

.077

,6

4.44

0,7

18.9

44,9

10

.202

,1

12.3

67,8

15

.132

,6

760,

0 36

,0

49,6

82

7,5

8.42

3,7

195,

6 98

9,8

98.4

48

36,4

0 17

1.96

5

76

172.

041

63,6

0 27

0.48

9 1,

19

Vallè

s O

rient

al

399.

900

22.3

25,1

6.

776,

3 9.

743,

7 6.

785,

1 6.

041,

7 12

.279

,6

549,

7 53

,5

28,9

39

4,4

8.23

3,5

204,

7 85

3,7

74.2

70

37,9

7

25.3

61

95.9

55

121.

316

62,0

3 19

5.58

6 1,

34

TOTA

L

CO

MAR

QU

ES

7.53

9.61

8 41

1.75

7 10

5.62

5 23

5.91

4 14

9.79

4 11

7.23

7 18

5.84

0 9.

207

599

715

10.2

17

136.

207

1.95

7 39

.604

1.

404.

672

36,8

9 85

6.98

0 48

0.88

6 1.

064.

875

2.40

2.74

1 63

,11

3.80

7.41

3 1,

38

RS/

RM

%

10

,81

2,77

6,

20

3,93

3,

08

4,88

0,

24

0,02

0,

02

0,27

3,

58

0,05

1,

04

36,8

9

63

,11

10

0,00

Varia

ció

11/1

0

0,43

-0

,96

-14,

86

-0,8

8 -1

,05

-6,8

2 -2

1,99

9,

70

1,10

15

,14

- -

- -3

,84

-3,5

5

-3,6

5

Des

glos

sam

ent

Tota

l dom

èstic

411.

757

105.

625

188.

243

146.

348

116.

393

185.

840

9.20

7 59

9 71

5 10

.217

13

6.20

7 1.

657

39.6

04

1.35

2.41

1 36

,01

3.

755.

724

1,36

Tota

l com

erci

al

0

0 47

.671

3.

446

844

0 0

0 0

0 0

300

0 52

.260

52

.279

No

terr

itoria

l.:

0

0 17

2.61

8 30

.916

19

.802

15.6

91

239.

026

239.

026

To

tal d

e re

sidu

s m

unic

ipal

s

Tota

l Cat

alun

ya

7.53

9.61

8 41

1.75

7 10

5.62

5 40

8.53

1 18

0.71

0 13

7.03

9 18

5.84

0 24

.898

59

9 71

5 10

.217

13

6.20

7 1.

957

39.6

04

1.64

3.69

8 40

,62

2.

402.

741

59,3

8 4.

046.

439

1,47

R

S TO

TAL/

RM

%

10,1

8 2,

61

10,1

0 4,

47

3,39

4,

59

0,62

0,

01

0,02

0,

25

3,37

0,

05

0,98

40

,62

59,3

8

100,

00

Varia

ció

11/1

0

0,43

-0

,96

-10,

01

-3,0

5 0,

78

-6,8

2 26

,12

9,70

1,

10

15,1

4

-3,2

2

-3

,52

-3

,39

Agència de Resi

Annexos

Recollid

Ba

PalAlta

BaiA

TA

AMB (abansVallès

Vall

Pla

PaBaix

Conca d

P

Rib

Com

arqu

es

dus de Catalunya

da select

0

AnoiaCerdanya

ix PenedèsGarriguesVal d'Aran

SegriàBerguedàNoguera

Selvallars Sobirà

a RibagorçaUrgell

x EmpordàAlt Empordà

GarrafTarragonès

Alt Penedèss EMSHTR)

OccidentalGarrotxaSolsonès

ès OrientalBages

RipollèsGironès

de l'EstanyMaresme

allars Jussàx LlobregatBaix Camp

Alt Campde Barberà

Baix EbrePla d'Urgell

Alt Urgellbera d'Ebre

MontsiàSegarra

PrioratOsona

Terra Alta

a - Memòria 2011

tiva neta

0 10

.

i bruta a

16,2518

18

1

0 20

a les com

19,47

22,71

22,46

22,09

26,05

27

26,6

58,35

8,62

9,1921,89

22,34

23,04

23,20

24,56

25,74

26,27

26,83

27,2

27,4

28,28

2

22

2

3

0 30

RS/R

marques

33,92

5

,76

2

30,44

33,32

32,62

33,62

32,71

33,81

36,51

33,84

36,9

36,27

36,40

38

37,5

37

38

38

3

20

42

048,34

29,35

29,5229,53

29,72

30,08

30,58

31,65

31,78

32,0633,51

33,76

34,12

35,57

35,8035,80

37,5

38

38

0 40

M %

de Cata

1

97

7

0

,08

51

,97

41,01

39,95

8,50

8,80

43,08

42,27

44,16

43,85

42,70

48

47,1

46,67

48

48

48

54

,64

8,9341,12

41,60

42,43

42,47

42,9247,4

4

50

lunya, 20

8,51

18

7

,16

8,28

54,99

50,81

8,94

56,30

56,1342

49,73

60

% RS N

% RS B

Lineal (Mitjana

Lineal (Mitjana

148

011

0

Neta

Bruta

(Rec. Sel. Bruta Catalunya 40,6

(Rec. Sel. Neta, Catalunya 33,7

8

a,6 %)

7 %)


Annexos

Annex 2. Dades de les entrades de residus municipals a les instal·lacions

Residus municipals entrades a destí primari per tipus d'instal·lacions 2011

DIPÒSITS CONTROLATS

Tones Resta

DIPÒSIT CONTROLAT DE BALAGUER 12.084,85 DIPÒSIT CONTROLAT DE BANYOLES (PUIGPALTER) 10.091,97 DIPÒSIT CONTROLAT DE BELLVER DE CERDANYA 9.981,98 DIPÒSIT CONTROLAT DE BERGA 14.504,74 DIPÒSIT CONTROLAT DE BEUDA 26.478,43 DIPÒSIT CONTROLAT DE BORGES BLANQUES 5.135,26 DIPÒSIT CONTROLAT DE CASTELLNOU DE SEANA 8.138,02 DIPÒSIT CONTROLAT DE CERVERA 4.455,38 DIPÒSIT CONTROLAT DE CLARIANA DE CARDENER 6.177,10 DIPÒSIT CONTROLAT DE LA CONCA DE BARBERÀ 5.737,72 DIPÒSIT CONTROLAT DE LA GRANADELLA 787,69 DIPÒSIT CONTROLAT DE LLAGOSTERA (SOLIUS) 89.355,28 DIPÒSIT CONTROLAT DE LLORET DE MAR 84.587,94 DIPÒSIT CONTROLAT DE MANRESA (II) 51.043,79 DIPÒSIT CONTROLAT DE MAS DE BARBERANS 32.505,82 DIPÒSIT CONTROLAT DE MONTFERRER I CASTELLBÒ (BENAVARRE) 5.810,97 DIPÒSIT CONTROLAT DE MONTOLIU DE LLEIDA 64.738,27 DIPÒSIT CONTROLAT DE PEDRET I MARZÀ 80.777,35 DIPÒSIT CONTROLAT DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA 87.064,06 DIPÒSIT CONTROLAT DE TÀRREGA 11.035,99 DIPÒSIT CONTROLAT DE TIVISSA 111.081,87 DIPÒSIT CONTROLAT DE TREMP (II) 14.264,53 DIPÒSIT CONTROLAT DE VACARISSES 162.969,98 DIPÒSIT CONTROLAT D'HOSTALETS DE PIEROLA 341.107,99 DIPÒSIT CONTROLAT D'ORÍS 48.584,93

INCINERADORES

Tones Resta

INCINERADORA DE GIRONA 33.725,00 INCINERADORA DE MATARÓ 181.649,65 INCINERADORA DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS 339.036,31 INCINERADORA DE TARRAGONA 149.462,00

PLANTES DE TRACTAMENT MECÀNIC BIOLÒGIC

Tones Resta

ECOPARC1 (BARCELONA) - PLANTA DE DIGESTIÓ ANAERÒBIA 158.329,92


Annexos

ECOPARC2 (MONTCADA I REIXACH) - PLANTA DE DIGESTIÓ ANAERÒBIA 156.138,00 ECOPARC3 (SANT ADRIÀ DE BESÓS) - PLANTA DE DIGESTIÓ ANAERÒBIA 186.269,23 PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE VACARISSES 167.524,22 PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE BOTARELL 29.884,56 ECOPARC 4 (HOSTALETS DE PIEROLA) - PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC

130.696,38

PLANTES DE TRIATGE

Tones FIRM

PLANTA DE TRIATGE DE MOLINS DE REI 17.605,21

PLANTES DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS

Tones EELL

ECOPARC 2 (MONTCADA I REIXAC) - PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS 15.547,06 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE BERGA 5.957,24 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE CELRÀ 7.814,65 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE CONSTANTÍ 37.396,69 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE GAVÀ-VILADECANS 23.199,41 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE LLAGOSTERA 4.759,48 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA 13.005,58 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS 3.712,19 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS D'HOSTALETS DE PIEROLA 13.952,86 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS I DE PAPER I CARTRÓ DE MALLA 3.808,70 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS, PAPER/CARTRÓ I TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS MUNICIPALS DE VIC

11.495,73

PLANTES DE TRACTAMENT MECÀNIC BIOLÒGIC

Tones FORM

AGROSCA, SL 362,55 ECOPARC 1 (BARCELONA) - PLANTA DE COMPOSTATGE 78.396,12 ECOPARC 2 (MONTCADA I REIXAC) - PLANTA DE COMPOSTATGE 88.290,38 ECOPARC 4 (HOSTALETS DE PIEROLA) - PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC 5.517,05 PLANTA DE COMPOSTATGE DE BOADELLA I LES ESCAULES 57,21 PLANTA DE COMPOSTATGE DE BOTARELL 31.071,34 PLANTA DE COMPOSTATGE DE JORBA 4.480,63 PLANTA DE COMPOSTATGE DE LA SEU D'URGELL 1.838,97 PLANTA DE COMPOSTATGE DE LLAGOSTERA 19.905,48 PLANTA DE COMPOSTATGE DE MALLA 4.315,52 PLANTA DE COMPOSTATGE DE MANRESA 14.400,44 PLANTA DE COMPOSTATGE DE MAS DE BARBERANS 11.312,33 PLANTA DE COMPOSTATGE DE MONTOLIU DE LLEIDA 11.242,69 PLANTA DE COMPOSTATGE DE SANT CUGAT DEL VALLÈS 5.481,13 PLANTA DE COMPOSTATGE DE SANT PERE DE RIBES 13.321,13 PLANTA DE COMPOSTATGE DE SANTA COLOMA DE FARNERS 7.500,09 PLANTA DE COMPOSTATGE DE TÀRREGA 5.841,75 PLANTA DE COMPOSTATGE DE TREMP 617,50


Annexos

PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE GRANOLLERS 23.891,47 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ 3.380,36 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE TERRASSA 21.754,70 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE TORRELLES DE LLOBREGAT 4.235,88 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC D'OLOT 5.563,99 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BALAGUER 1.408,61 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BERGA 1.249,16 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES 876,15 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE LES LLOSSES 1.896,65 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE MATARÓ 29.010,88 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VIC 5.743,98 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VILADECANS 7.510,70 SUBMINISTRES ORGÀNICS DE TERRES I SUBSTRATS, SL 1.282,45


Annexos

Annex 3: Instal·lacions per a la gestió de residus a Catalunya 2011


Annexos


Annexos

`


Annexos