1

Els termes de Mura, Talamanca i Rocafort durant l'alta edat mitjana van ser coneguts amb el nom de "Vall de Nèspola" topònim que fa referència a la riera de Nespres (anomenada també de Mura) que rega i uneix els tres termes municipals.

El relleu muntanyós, els camins escassos i costeruts, i el seu aïllament al llarg del temps els van convertir en els "tres pobles de mala mort" de què parla la dita. Era un territori on els boscos i erms ocupaven la major part del sòl. Un sòl per altra banda sec i pedregós que no podia admetre cap altre conreu que no fos la vinya.

Diferents factors, però sobretot l’obertura del mercat americà per als catalans i l’arribada de la fil·loxera a França van fer que durant el s. XIX la vinya tingués una gran expansió a tot Catalunya i especialment a la nostra comarca. El Bages va ser la comarca de Catalunya que més hectàrees de vinya tenia plantades i la que més hec-tolitres de vi produïa. El 1860 el 64 % de les terres conreades eren de vinya; i encara se’n va plantar més quan la fil·loxera (1868) va matar els ceps fran-cesos i augmentà la demanda de vi.

Aquestes circumstàncies segurament van influir perquè els pagesos plantessin ceps als vessants més inhòspits de les muntanyes i solucionessin el problema derivat del transport de la verema amb la construcció de tines i l’obtenció del vi al peu mateix de les vinyes, lluny de qualsevol mas o casa com era habitual.

D’aquesta manera, i per tal que la fermentació fos homogènia, es reduïa considerablement el temps que va des de la recollida del raïm fins a la con-versió en most. D’altra banda, una vegada elaborat el vi, el seu transport es podia fer sense pressa i amb una considerable reducció del pes i volum (fins un 30 %) (170 kg. de raïm haurien donat uns 120 l. de vi). En un contracte de ra-bassa del 1770 en el terme de Talamanca s’especifica per part del propietari les ra-ons de l’autorització per construir una ti-na: “Dono llicència al mateix adquisidor, de fer y edificar una tina en la mateixa terra, al casalot que se encontra en ella, a fi de que per ser tan lluny no li costia tant los ports del vi, com li costaria lo port dels rahims”

2

El creixement de la producció vitícola anà lligat al contracte de rabassa morta. Mitjançant aquest, el propietari cedia unes ter-res al parcer o rabassaire amb l’obligació de plantar-hi vinya i de conrear-la mentre visquessin els ceps, a canvi d’una part dels fruits, normalment la quarta part. La majoria de les tines

solen estar reunides en grups i escampades pels tres municipis, si bé la més alta concentració es dóna en el municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, i

especialment a la Vall del Flequer i a la riera de Nespres.

Les tines solen ser de forma cilíndrica -tot i que n'hi ha de cúbi-ques-, fetes amb pedra i morter de calç, i revestides interiorment per unes grans rajoles (cairons) de ce-ràmica envernissada de color roig de 40 x 40 cm. i lleugerament cor-bades en les tines cilíndriques. Se n'han inventariat més d’un cente-nar. La capacitat mitjana sol ser d'unes 87 cargues de vi (10.500 l.). En algunes tines s'hi han trobat da-tes a les llindes (1828, 1866, 1873, 1880 i 1911).

A més de la construcció de les tines, en els pendents coste-ruts dels vessants els pagesos van aixecar parets o marges de pedra seca per aplanar el ter-reny i plantar els ceps sobre les feixes creades. També van fer rases de drenatge per l’aigua de la pluja. Amb la mateixa tècnica de pedra seca, sense gens de morter, construïren les barra-ques que els servien d’aixopluc.

3

Quan es collia el raïm es ficava a la porta-dora, que era transportada amb els sema-lers per dos homes fins a la part superior de la tina. Allí el raïm era abocat sobre el brescat (unes fustes travesseres, una mica separades).

Si la brisa que es ficava a la tina fermentava amb el most fins al final, en sortia vi negre. Si era retirada al cap d'un dia o dos en sortia vi rosat. El most podia fermentar igualment també sense la brisa, aleshores en sortia vi clar. De totes mane-res, la brisa calia premsar-la per extreure’n tot el suc que hi quedava. Si la brisa era molla de vi (del final de la fermentació) sortia un vi premsat d’inferior qualitat. Si era molla de most (perquè havia estat retirada per fer vi clar) se solia barre-jar amb aigua i es deixava fermentar; el vi que en resultava, de poc grau, es destinava a fer aiguar-dent.

Dibuixos: Jordi Ballonga

A la part inferior de la tina hi havia la boixa, una pedra amb un forat que la travessava (com que la paret feia més de mig metre de gruix, les boixes, so-vint, feien gairebé un metre de fons). Quan es volia treure el vi es destapava la boixa.

1 portadora —80-90 Kg.

1 carga de raïm—160-180 Kg.

1 carga de vi —121,6 l.

-Rendiment de la vinya abans de la fil·loxera:

1 hectàrea (10.000 m2) : 10-20 hl. (Mitjana: 1.500 l.)

El raïm era aixafat amb els peus per una o més persones. El suc que en sortia: el most, s'escolava a traves del brescat i queia al fons de la tina. Quan es considerava aixafat se’n po-dia retirar la rapa, i la resta de la brisa (polpa, pellofa i pinyol) nor-malment es tirava dins la tina. Un cop plena el most fermentava dins la tina i al cap d'uns dies es convertia en vi (entre 15 i 20 dies).