els coets
DESCRIPTION
Lectura per a 2n d´ESOTRANSCRIPT
Un coFotogr
CoSa
s’aplinostrsobre
Succenceque l’d’enlafum ifocs detercombfunci
Els cimpedconjucom a
et Redstone. Parafia Wikipedia (C
om s'aant Joa
iquen a cosses peus fan
e nosaltres.
eeix el matendre la metx’objecte, en airaments de gasos que
d’artifici de rminat tempsbustibles sòlionen amb co
oets s’enlairdir tenir obje
unt de matèr ara els ions,
rt del programa C)
ssemban a le
sos diferents, una força c
eix als focs xa que tenen aquest cas ee coets, veur surten cap a curta vida, i s no tan curt,ds generats
ombustibles l
ren llençant ectes volant ia amb una d els que faran
Mercury.
blen ees aero
Els co focse. Lcomescad’unl’arteanomrotaque en s
QuindispLa tellei daltrede ses t
, no s’anul·lecap endarrer
d’artifici. Lan a la part po el coet, es mreu que aqueal terra. Tot les naus es, i aquesta és amb combin líquids com a
gasos i no per l’espai, determina mn enlairar-se
ls coeonaus
coets poden cs d’artifici. QLes aeronausbustió, la pr
alfar i expan tub propuefacte cap menats de ció elèctrics posen un obentit contrar
n és el princarats en un sercera llei dediu que seme, aquest segsentit contratroben en u
en. Tu també re sobre el t
a reacció quosterior, llenç
mogui cap al ests sempre i així, sí que
spacials o ves el combustnacions de ní ara benzina o
qualsevol al però en reaassa. En un f
e els coets.
ets quespac
ser aeronau Què tenen ens espacials sroducció en
ndir uns gasulsor i que a munt. propulsió, s
s, de vapor objecte en movri al sentit d’a
cipi que pre sentit, el coee Newton o lmpre que ungon cos tam
ari sobre el puna mateixa ho fas! T’haterra i el ter
uímica de coça gasos en sentit contra van acompae existeixen ehicles que vtible que coníquel, carbon
o querosè i o
ltre materialalitat també futur, pot ser
ue llencials?
s espacials, n comú? La m
són màquinesergètica delos, que són aconsegue
Aquests tisón diferento els que trobviment llençaavançament.
ediu que si et avançarà e llei d’acció i n cos faci un
mbé realitzaràprimer. Aqu direcció o
as preguntat ra fa una fo
ombustió qu un sentit, caari, cap avallanyats d’una algunes difeviatjaran persumeixen. E
ni i sofre. Elsoxigen líquid,
com podrie avançarien lr seran partí
nces p
míssils de co manera d’ens amb un mol qual serve llençats a tixen fer enipus de mts als motobem als cotxant altres obj
uns gasos s en sentit con reacció. Aqna força sobà una força iestes dues f recta, però com caminerça cap end
ue es produeap amunt, i a. Si mireu im gran quantierències entr l’espai durals primers ut
s segons, en per exemple
en ser pilote llençant quacules més p
per
ombat lairar-tor de ix per través nlairar
motors, rs de
xes, ja jectes
surten ntrari? questa bre un igual i forces ò com es? Els davant
eix en això fa
matges tat de
tre els ant un tilitzen canvi, e.
s, per lsevol etites,
1
2
Què fa un professional de l’enginyeria? Els enginyers i enginyeres que treballen amb coets desenvolupen i milloren els motors de reacció. Proven diferents tipus de combustible o investiguen la possibilitat de llençar diferents materials, com ara ions, per fer avançar aquestes naus. També són els encarregats de dissenyar l’estructura externa dels coets per tal de que siguin més aerodinàmiques, d’assegurar-se de que el llançament es realitzarà correctament i de programar les sondes o artefactes que s’envien amb els coets.
T'has preguntat alguna vegada... Amb quins elements es fa la pólvora?
Per què quan algú dispara una escopeta ha d’anar molt en compte de no fer-se mal amb l’efecte de retrocés?
Enllaços:
http://ca.wikipedia.org/ paraula clau Coet
http://ca.wikipedia.org/ paraules clau Lleis de Newton
http://www.youtube.com/ paraules clau NASA Constellation Program
http://www.youtube.com/ paraules clau Diverticiencia. Experimento cohete volador
L’e Con
Mat
1
2
3
4
Pro
És co
Exp
Els cdetera la qexperaire fl’aigu
experi
nstruïm
terial nec
. Una ampdecorar-l
2. Una bom
3. Un tap de
4. Trípode
cediment
onvenient fer
i. O
ii. Tin
iii. P
iv. Abpeg
plicació:
oets s’enlairrminada subsque pateix ariment, el pafins que l’am
ua surt dispar
ència
m un coet
cessari:
polla de 2 lia com un ve
mba d’aire pe
e suro perfor
t:
aquest expe
Omplim l’amp
Tapem l’ampntroduir la bo
Posem l’ampo
Amb cura de bomba d’inflapressió interiel coet s’enlagasos són lle
ren gràcies stància cap aquesta subsper de l’aire
mpolla ja no rada cap al t
t - Expe
tres de plàsritable coet)
r inflar rodes
rat
eriment al pa
olla d’aigua f
olla amb el omba d’aire s
olla cap per a
no tombar l’ar rodes de or. Just en aairarà cap ançats cap al
a la tercera al terra, l’airetància al se el fa l’aigua
pot contenirterra i la nost
riment d
stic (Si voleu
s de biciclete
ti:
fins a la meit
tap de suro sense que su
avall dins del
’ampolla, cal bicicleta, finaquest momeal cel, de la terra i el coe
a llei de Nee, a gran velor llençada, q. Tenim una
r més barrejatra ampolla-c
d’exter
u podeu
es
tat.
o que prèviaurti l’aigua.
l trípode i am
l anar introdns que el taent, l’aigua s mateixa maet s’enlaira c
wton o llei ocitat i això fque els fa as ampolla plena de líquid i coet s’enlaira
ior -
ament hem f
mb la bomba c
uint aire al sp de suro nsortirà disparnera que en
cap amunt.
d’acció-reac fa que existescendir cap ana d’aigua i a gas. Just ea.
foradat per
connectada.
seu interior ao pugui resirada cap al tn un coet re
cció. Llenceeixi una força a munt. En a aire. Anem an aquest mo
poder
amb la stir la
terra i eal els
n una a igual aquest afegint oment,
3
Con
Mat
1
2
3
4
5
Pro
Un co
Exp
En omde l’eaquefa qu
Gràcimour
Si reaugmpodeglobu
Existede plholzs
nstruïm
terial nec
. Un globus
2. Una cany
. Una cord
4. Cinta adh
. Dues cad
cediment
op tenim tot e
i. Ld
ii. Alads
iii. F
iv. Lq
v. Ip
vi. D
vii. Ol’d
plicació:
mplir el globuexterior, per ast aire en soe el globus s
ies a que laà suaument
epetim l’expmenta la fricc
n fer difereus, posant mé
eixen joguineàstic, cotxespielzeug.de/
m un coet
cessari:
s
ya de plàstic
a prima i llar
hesiva
dires o dos su
t:
el material pr
Lliguem un ed’una cadira.
Amb la cinta a canya de p
de cinta al ubjectin el g
Fem passar la
Lliguem l’extqualsevol altr
nflem el globper on hem b
Deixem el glo
Observareu q’aire. Seria c
determinada f
us d’aire hemaixò quan deortir, en un dsurti disparat
canya facil per la corda
periment amció entre la cnts proves aés o menys d
es que fan ss o altres veindex.php
t - Expe
com les que
rga, que pugu
uports altern
reparat, com
xtrem de la c
adhesiva, lllàstic. Fem p voltant delobus.
a canya de p
rem lliure dere punt de su
bus però no ufat amb els
obus de cop
que el globuscom un petit fixada per la
m fet que la ixem anar el
determinat set en l’altre se
lita el movim fins que es q
mb una coranya i la coramb diferen
desnivell, etc
servir aquestehicles. Ho p
riment d
e fem servir p
ui passar i llis
atius.
mencem l’exp
corda al resp
iguem el glopassar dos tre la canya
plàstic per l’a
e la corda a uport: el pom
el lliguem. E dits aconseg
i observem q
s surt dispar coet que es corda.
pressió de l’ globus l’aireentit de la contit de la cor
ment al llarg quedi sense
da més grorda i el nostrts cordes, i.
t principi perpodeu troba
d’interi
per prendre u
scar per dins
periment:
patller
obus a ossos que
altre extrem d
un punt mé d’una porta,
En comptes dguint que no
què passa.
at cap al sestà fixat a mo
’aire dins dee surt amb foorda és la forrda.
de la corda aire a l’interi
ossa, obsere coet s’aturnflant més
r fer moure r a: http://ww
or -
un refresc
s d’una cany
de la corda.
s alt d’una s, per exemple
de lligar-lo, a surti l’aire.
ntit contrari oure’s en un
l globus siguorça cap a foça d’acció, l
a, el nostre ior.
rvarem que ra abans. Es o menys el
petits coets ww.dieters-
a de plàstic.
segona cadire.
aguantem l’e
al que deixaa direcció o
ui més gran qra. La força qa força de re
“coet casolà
ra o a
extrem
a anar recta
que la que fa eacció
à”, es
4
Ext
Pot strobadues la pai taps
Ja ho
Si feu
ensió:
er interessar a nivell co varetes de frt central, un
s o plastilina.
i. A
ii. Fe
iii. Ic
iv. F
v. I
vi. A“
vii. C
o tenim llest p
u diferents m
nt construir mercial. Necusta o metal
n globus, una
Amb la caixa
Feu dos petiteixos de les r
ntroduïu els costats, si ho
Feu un forat a
ntroduïu els
A la part del“boquilla”. Aq
Col·loquem e
per bufar, tap
models, podeu
una joguina cessiteu un cl, quatre CDs
a cartolina pe
a feu l’estruct
ts forat a les odes.
eixos de les fa, podeu ta
al centre del
CDs als extr
l darrera dequesta es po
l globus a l’in
par, deixar an
u fer una car
semblant a capça de gas que es puger fer de “bo
tura del cotx
parts inferio
s rodes. És prllar-los.
s CDs (Asseg
ems dels eix
l cotxe, retaot aconseguir
nterior del co
nar l’aire i a r
rera de cotx
les que podaletes o similuin foradar p
oquilla”, tisor
xe.
r de davant
referible que
gureu-vos qu
os.
alleu un foratr fent una cil
otxe, enganx
rodar!!
es al pati!!
eu ar,
per res
i de darrera,
e no surtin ex
ue el forat el
t prou gran indre amb ca
xat a la “boqu
per fer pass
xcessivamen
feu al bell m
com per poartolina.
uilla”.
sar els
nt pels
ig)
sar la
5