CARACTERÍSTIQUES DEL RIU TÚRIAEl riu Turia o Guadalaviar, neix a la mola de

San Joan a Terol (Monts Universals, serra d’Albarracín).

El riu te una longitud de 280 km, i la superfície de la conca es de 6.393 km quadrats.

Es un riu de règim irregular: Estiatje estival, grans inundacions, crescudes i desbordaments.

Les afluents principals: Rius Alfambra, Sot, Tuéjar, ramblas Castellarda y Primera.

NAIXEMENT DEL RIU

PONTS, EMBALSE I CURS BAIX

LA RIUADA DE 1957

• Successió de dies:• Dies plujosos a principi d'octubre. • Dia 13:

o Quasi no plou a la ciutat, però si de manera intensa a la part mitjana de la conca del Túria.

o Cap a les 21:30 h primeres trucades d'alarma. Crescuda del riu a Pedralba i Vilamarxant.

o Cap a 23:00 h: Veu d'alarma a la Guàrdia Civil, Policia, serens i vigilants de València.

Dia 14. La gran tragèdia: 01:00 h: Primera riuada: La de la sorpresa i la

causant de les morts. 13:00 h: Segona riuada: La destructora de la ciutat.

LA PRIMERA RIUADALA PRIMERA RIUADA-Sobre la mitjanit del dia

14 d'octubre, troncs flotants comencen taponar els ponts de la ciutat.

1:00-04:00 h: L’aigua comença a desbordar el petril del riu i

les primeres onades inunden els carrers. Comença a ploure amb força. L’aigua xoca amb els ponts i provoca onades de

més de 1m.El Cabal creix prop de 2 m.El Túria porta més de 1.000 m3/seg.

El clavegueram comença a acomiadar aigua i València comença a quedar sota l'aigua.

A les 04:00 h el Túria arriba al seu cabal màxim: 2.700 m3/seg.

4:00-06:00 h:El nivell de les aigües descendeix lentament. El màxim de 8m. sobre el cabal normal es

redueix a 4 m. en dues hores.

FOTOS DE LA 1ª RIUADA

LA SEGONA RIUADA12:00 h:

Des Pedralba i Vilamarxant s'avisa d'una major crescuda del riu que la d'escasses hores abans.

Es calcula un cabal de 3.500 m3/seg.A partir de la 13:00 h: Comença 2a inundació. - Es calcula un cabal de

3.700 m3/seg. En poc temps s'arriba 1.90m. Al c / Blanqueríes. Diluvia caient en mitja hora uns 100 mm. L'aigua només triga 2 hores en recórrer 30 km

fins al mar.

15:30 h: Túria arriba a la seva màxima amplitud inundant barris sencers (Campanar, Botànic, Tendetes, Ciutat Vella, Marxalanes, l'Eixample, Poblats Marítims, Natzaret, ....

La inundació aconsegueixo una alçada metre i mig superior a la 1a inundació.

Va destruir habitatges, ponts, ... Es calcula que al costat dels barrancs del Carraixet i

Rambla del Poyo va superar els 6.000 m3/seg. Es va formar un front de desembocadura d'entre

8-10 km d'amplada. A les 19: 00h l'aigua comença a baixar.

FOTOS DE LA 2ª RIUADA

Podem observar els carrers de València inundats

CONSEQÜÈNCIES DE LA RIUADASuperfície inundada: 2.211 hectàrees.La ciutat i algunes zones veïnes queden

inundades gairebé íntegrament.

València queda incomunicada: sense llum, aigua, vies de comunicació, telèfon, aliments, ...

Perdudes humanes: Dades oficials: 81 víctimes. Extraoficialment: Més d'un centenar. Se sospita que van poder arribar a ser uns 300

morts. Centenars de persones van resultar ferides.

Pèrdudes econòmiques:Unes 10.000 persones van perdre les seves

llars. Es van destruir ponts, habitatges,, camps de

conreu, la xarxa elèctrica, telefònica, ... Pèrdues econòmiques per valor d'uns

4.000-5.000 milions de ptes: Públiques: 750 milions. Privades: 2.600 milions. Indirectes: 1.000 milions

FOTOS DE LES PÈRDUDES

La Batalla del Fang: Més d'1 milió de metres cúbics de fang. 11.2 Quilòmetres quadrats de superfície. 25 cm. d'alçada mitjana. Més de 3.000 soldats i 200 vehicles treballant.

AJUDES REBUDES40.000 racions de menjar els primers dies. Cossos de bombers d'un gran nombre de

municipis. 7 vaixells de l'Armada, 3 Creuers, 3

Destructors i 1 Minador.1 Portaavions dels EUA: 20 helicòpters. exèrcit: reconstrucció carreteres, ponts i

construcció de 100 barracons. Menjar, medicaments, ... de tot Espanya

durant mesos. Ajuda d'Holanda, França, Regne Unit, Itàlia,

Portugal, Algèria, Estats Units, Suècia i Uruguai. Total recaptat : 208 milions (120 de tot

Espanya, 67 de la província de València i uns 20 d'altres països).

Franco prometre 300 milions que no van arribar.

FOTOS DE LES AJUDES REBUDES

MESURES PREVENTIVES: LA SOLUCIÓ SUDDesprés de la catàstrofe, i davant el

desconcert de la població, es plantegen tres possibles solucions per al problema del riu: Solució Nord: Suposaria la desviació del riu cap

a un nou llit al Nord de la ciutat. Solució Centre: Plantejava mantenir el riu pel

seu curs habitual, recollint la construcció d'una presa de laminació a Vilamarxant

Solució sud: Proposava la construcció d'un llit nou al sud de la ciutat. → Aquesta va ser la decisió finalment adoptada, recollida en l'anomenada Solució Sud.

APROVACIÓ I CONSTRUCCIÓ DE LA SOLUCIÓ SUD; UN PROCÉS COSTÓSGener de 1958: Apareix el primer esborrany del

projecte. 28 juliol 1958: Aprovació del Pla Sud al Consell

de Ministres. 1961: La Solució Sud es aprovada per les Corts.

La Solució Sud, inicialment projecte hidràulic, es reconverteix en un ambiciós projecte urbanístic, el Pla Sud:

Construcció de carreteres. - Reorganització de la xarxa de ferrocarril.

Urbanització d'un ampli espai (que comportarà la pèrdua d'una gran superfície d'hortes).

1965: Comencen les obres d'execució. 1969: S'acaba la construcció del nou llit 1972: La Solució Sud es dóna per conclosa, amb la

posada en marxa de tots els seus ponts vials marginals i accessos ferroviaris. El 18 de Juny de 1972 es va produeix la primera

riuada que va omplir el nou llit de riba a orilla. Amb dels anys, el Pla es va anar modificant, incloent renovació de clavegueram i nous ponts.

COSTOS ECONÒMICS DE LA SOLUCIÓ DEL SUDEl cost final estimat de les obres va ser de

6.067 milions d'Pts, dels quals l'Estat va aportar el 75%, l'Ajuntament un 20% i la Diputació el 5%.

La part corresponent a l'Ajuntament va ser pagada durant 20 anys, amb l'aplicació d'impostos especials i recàrrecs: Recàrrec de 0,25 ptes. sobre els segells. "de 0.50 ptes. sobre els telègrafs. Increment del 25% sobre el consum d'enllumenat. Del 10% sobre l'arbitri de la riquesa urbana. 15% sobre la rústica. 40% sobre la llicència fiscal. 3% sobre l'estada en hotels . 10% sobre l'impost de luxe. Taxes especials d'aparcament i circulació de vehicles

ÉS EL PLA DEL SUR UNA GARANTIA PER A VALÈNCIA?La solució del sur no es

completament segura, si haguera un altra riuada un poc mes gran que la del 1957, el nou llit es desbordaria ja que la riuada de 1957 va arribar als 4200 m3/seg i el nou llit amb la construcció dels ponts es queda en 4000 m3/seg.

L’AUTOPISTA DEL TÚRIAEl 1970 es comença a plantejar el futur per al vell

llit del Túria (de propietat estatal), que travessava la ciutat.

En un primer moment es va projectar una gran autopista oest-est de 8 carrils i 28 m d'ample, amb totes les connexions per distribuir el trànsit per la ciutat.

La via de gran capacitat seria el final de l'autopista de Madrid a València, que arribaria fins al mar.

El projecte comprenia una gran estació de ferrocarrils, prop de les instal · lacions portuàries.

La important campanya de protesta dels ciutadans contra aquesta solució i la falta de fons va suposar la seva desestimació.

LA RECONVERSIÓ DE L’ ANTIC LLIT DE TÚRIA ENJARDINAMENT DEL VELL LLIT DEL RIU TÚRIA

D'acord amb la mobilització dels ciutadans, l'Ajuntament va contemplar la possibilitat de crear una nova zona verda a la llera. → Es produeix la modificació del PGOU.

Al novembre de 1976 es va donar la titularitat del vell llit a la ciutat.

El 1981 Ricardo Bofill signa un contracte per valor de 12 milions de ptes. pel qual es desenvoluparia el nou pla urbanístic. → La seva construcció s'ha allargat fins a l'actualitat (queda pendent la connexió del Jardí del Túria amb el Port i el mar)

Actualment el Jardí del Túria, amb 230 ha i 12 trams, suposa la major àrea verda de tota la ciutat de València .

ANGELA FAYOS MARTINEZ

BEGOÑA PEÑA GIMENEZ

CRISTIAN RUIZ BLAI

FUENTES: BIBLIOGRAFÍA:

• “LA CRÓNICA DEL SIGLO XX”. Plaza & Janés, Barcelona, 1991.

PÁGINAS WEB:• wwwes.wikipedia.org • www.chj.es