camp del turia-comarca - valenciaturisme.org · poc més fresc en les parts més altes. ... entre...
TRANSCRIPT
EL CAMP DE TÚRIA
La comarca del Camp de Túria es troba situada en-tre les serres ibèriques de Portaceli i Rebalsadors al nord-oest, i l’Horta de València al sud-oest, i ocu-pa una extensa plana, tancada al nord per la serra Calderona i delimitada al sud pel riu Túria. Ocupa el territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Està constituïda per zones planes combinades amb unes
altres més abruptes, com l’afectada per la serra Calderona. El clima és mediterrani, agradable i un poc més fresc en les parts més altes. L’activitat bà-sica de la comarca és l’agricultura, i és important també la indústria. A més de la gran quantitat de paratges, té un enorme patrimoni historicoartístic, amb jaciments ibèrics, romans i islàmics per tota la comarca.
Ens endinsem en el Camp de Túria, comarca situada al nord-oest de la ciutat de València.
Per l’autovia accedirem a la ciutat de Llíria, capital de la comarca. Ciutat amb un passat molt important. Destaca tant per la seua tradició musical com pel seu important patrimoni historicoartístic, que han deixat les civilitzacions que han anat passant per allí. D’època ibèrica, hi trobem els jaciments del Tossal de Sant Miquel, El Castellet de Bernabé i la Monravana. De cultura romana, hi trobem el con-junt arquitectònic integrat pel Santuari, les Termes Dobles i els Mausoleus, tot del segle I, a més dels Banys Àrabs. Fent un recorregut per la Vila Vella ens trobem amb una sèrie d’esglésies menudes, totes elles amb un gran encant, com ara la de La Sang, construïda a mitjan segle XIII, declarada Monument Nacional el 1919, i l’Església del Bon Pastor, del se-gle XIII.
A la Plaça Major podem visitar Ca la Vila, edifi cació renaixentista del segle XVI, i l’Església de l’Assump-ció, del segle XVII. Molt prop es troben les seus de les bandes de música, La Primitiva i la Unión Mu-sical.
Prosseguint l’itinerari, arribarem al Monestir de Sant Miquel, punt de peregrinació habitual de fi -dels. Fundat a la primera meitat del segle XIV pel rei Jaime II el Just. Abans de deixar la població, ens acostarem a fer una passejada i a gaudir de l’encant que ens brinda el brollador i el paratge de la Font de Sant Vicent.
Església de l’Assumpció / Llíria
Pont Vell / Riba-roja
A Benisanó destaca de manera especial el seu Cas-tell-Palau del segle XV, construït a partir de la torre musulmana. És de planta quadrangular, amb torre emmerletada, fi nestrals gòtics coronellats, i tegi-nats i paviments de rajoletes gòtiques. Francesc I de França hi va estar empresonat l’any 1525. Del recinte emmurallat perduren els portals de Llíria, Bétera i València, datables de començament del se-gle XVI. L’església parroquial dels Sants Reis i el Pou de la Salut completen la visita.
A Casinos podem visitar el jaciment ibèric de la To-rre Seca i el berenador del mateix nom amb una zona de paellers i fonts.
A Benaguasil podem visitar El Monestir de la Mare de Déu de Montiel, l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc, i el Paratge de la Fenosa, apte per al bany.
A la Pobla de Vallbona, l’Ermita del Mas de Tous i l’Església gòtica de Sant Jaume Apòstol.
A setze quilòmetres es troba Bétera, amb el seu Castell d’origen àrab rehabilitat, que consta de quatre torres. Destaca també el conjunt format pel Calvari i l’Ermita de la Divina Pastora, ambdós del segle XVIII, i el panteó del Marqués de Dosaigües, del segle XIX. A les afores trobem l’alqueria de Bofi -lla, d’origen àrab. A més, els amants del golf podran practicar este esport en el Club de Golf Escorpión (18 forats).
En plena Serra Calderona, declarada Parc Natural, trobem les poblacions de Gátova, repleta de fonts amb diferents funcionalitats, i àrees recreatives, les restes de l’aqüeducte romà i els molins de la Cella i del Cachumbito, recentment restaurats. A Olocau es pot visitar el poblat ibèric del Puntal dels Llops, del segle III aC, la Casa de la Senyoria, del segle XVIII, i entre els termes d’Olocau i Marines vell, les ruïnes del Castell d’Alí Maimó o castell del Real, del segle XI.
A la població de Serra podem visitar les ruïnes del castell islàmic i diverses torres defensives. En el seu terme municipal es troba la Cartoixa de Portaceli, monestir fundat el 1271 amb les normes de l’Ordre de Sant Bruno. I al costat d’esta, l’Aqüeducte Gòtic, amb onze arcs ogivals que abastien d’aigua la Car-toixa, a més de les nombroses fonts del terme.
A Nàquera podem gaudir de paratges naturals com el de la Font de l’Oro i el Pi del Salt, i també de l’Er-mita de Sant Francesc.
A Riba-roja de Túria cal destacar el jaciment de l’època romana de València la Vella, El Pla de Nadal, d’època visigoda (del segle VII) i el castell-palau dels comtes de Revillagigedo. En el parc municipal Mal-donado, els diumenges i els festius de matí es pot pujar a trenets de vapor en miniatura.
A Vilamarxant destaca el Paratge Natural Munici-pal de Les Rodanes, amb un gran valor natural, i el paratge de la Pea. Del patrimoni historicoartístic cal destacar la cisterna islàmica al costat de les ruïnes del castell i l’església de Santa Caterina Màrtir.
Puntal dels Llops (Olocau)
Castell de Benisanó
Església i Torre / Serra
Jaciment visigot del Pla de Nadal / Riba-roja
el camp de túriael camp el camp
com
arqu
es d
e la
pro
vínc
ia d
e Va
lènc
ia
Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 [email protected]
© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme
Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme
EL CAMP DE TÚRIA
La comarca del Camp de Túria es troba situada en-tre les serres ibèriques de Portaceli i Rebalsadors al nord-oest, i l’Horta de València al sud-oest, i ocu-pa una extensa plana, tancada al nord per la serra Calderona i delimitada al sud pel riu Túria. Ocupa el territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Està constituïda per zones planes combinades amb unes
altres més abruptes, com l’afectada per la serra Calderona. El clima és mediterrani, agradable i un poc més fresc en les parts més altes. L’activitat bà-sica de la comarca és l’agricultura, i és important també la indústria. A més de la gran quantitat de paratges, té un enorme patrimoni historicoartístic, amb jaciments ibèrics, romans i islàmics per tota la comarca.
Ens endinsem en el Camp de Túria, comarca situada al nord-oest de la ciutat de València.
Per l’autovia accedirem a la ciutat de Llíria, capital de la comarca. Ciutat amb un passat molt important. Destaca tant per la seua tradició musical com pel seu important patrimoni historicoartístic, que han deixat les civilitzacions que han anat passant per allí. D’època ibèrica, hi trobem els jaciments del Tossal de Sant Miquel, El Castellet de Bernabé i la Monravana. De cultura romana, hi trobem el con-junt arquitectònic integrat pel Santuari, les Termes Dobles i els Mausoleus, tot del segle I, a més dels Banys Àrabs. Fent un recorregut per la Vila Vella ens trobem amb una sèrie d’esglésies menudes, totes elles amb un gran encant, com ara la de La Sang, construïda a mitjan segle XIII, declarada Monument Nacional el 1919, i l’Església del Bon Pastor, del se-gle XIII.
A la Plaça Major podem visitar Ca la Vila, edifi cació renaixentista del segle XVI, i l’Església de l’Assump-ció, del segle XVII. Molt prop es troben les seus de les bandes de música, La Primitiva i la Unión Mu-sical.
Prosseguint l’itinerari, arribarem al Monestir de Sant Miquel, punt de peregrinació habitual de fi -dels. Fundat a la primera meitat del segle XIV pel rei Jaime II el Just. Abans de deixar la població, ens acostarem a fer una passejada i a gaudir de l’encant que ens brinda el brollador i el paratge de la Font de Sant Vicent.
Església de l’Assumpció / Llíria
Pont Vell / Riba-roja
A Benisanó destaca de manera especial el seu Cas-tell-Palau del segle XV, construït a partir de la torre musulmana. És de planta quadrangular, amb torre emmerletada, fi nestrals gòtics coronellats, i tegi-nats i paviments de rajoletes gòtiques. Francesc I de França hi va estar empresonat l’any 1525. Del recinte emmurallat perduren els portals de Llíria, Bétera i València, datables de començament del se-gle XVI. L’església parroquial dels Sants Reis i el Pou de la Salut completen la visita.
A Casinos podem visitar el jaciment ibèric de la To-rre Seca i el berenador del mateix nom amb una zona de paellers i fonts.
A Benaguasil podem visitar El Monestir de la Mare de Déu de Montiel, l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc, i el Paratge de la Fenosa, apte per al bany.
A la Pobla de Vallbona, l’Ermita del Mas de Tous i l’Església gòtica de Sant Jaume Apòstol.
A setze quilòmetres es troba Bétera, amb el seu Castell d’origen àrab rehabilitat, que consta de quatre torres. Destaca també el conjunt format pel Calvari i l’Ermita de la Divina Pastora, ambdós del segle XVIII, i el panteó del Marqués de Dosaigües, del segle XIX. A les afores trobem l’alqueria de Bofi -lla, d’origen àrab. A més, els amants del golf podran practicar este esport en el Club de Golf Escorpión (18 forats).
En plena Serra Calderona, declarada Parc Natural, trobem les poblacions de Gátova, repleta de fonts amb diferents funcionalitats, i àrees recreatives, les restes de l’aqüeducte romà i els molins de la Cella i del Cachumbito, recentment restaurats. A Olocau es pot visitar el poblat ibèric del Puntal dels Llops, del segle III aC, la Casa de la Senyoria, del segle XVIII, i entre els termes d’Olocau i Marines vell, les ruïnes del Castell d’Alí Maimó o castell del Real, del segle XI.
A la població de Serra podem visitar les ruïnes del castell islàmic i diverses torres defensives. En el seu terme municipal es troba la Cartoixa de Portaceli, monestir fundat el 1271 amb les normes de l’Ordre de Sant Bruno. I al costat d’esta, l’Aqüeducte Gòtic, amb onze arcs ogivals que abastien d’aigua la Car-toixa, a més de les nombroses fonts del terme.
A Nàquera podem gaudir de paratges naturals com el de la Font de l’Oro i el Pi del Salt, i també de l’Er-mita de Sant Francesc.
A Riba-roja de Túria cal destacar el jaciment de l’època romana de València la Vella, El Pla de Nadal, d’època visigoda (del segle VII) i el castell-palau dels comtes de Revillagigedo. En el parc municipal Mal-donado, els diumenges i els festius de matí es pot pujar a trenets de vapor en miniatura.
A Vilamarxant destaca el Paratge Natural Munici-pal de Les Rodanes, amb un gran valor natural, i el paratge de la Pea. Del patrimoni historicoartístic cal destacar la cisterna islàmica al costat de les ruïnes del castell i l’església de Santa Caterina Màrtir.
Puntal dels Llops (Olocau)
Castell de Benisanó
Església i Torre / Serra
Jaciment visigot del Pla de Nadal / Riba-roja
el camp de túriael camp el camp
comarques de la província de València
Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 [email protected]
© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme
Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme
EL CAMP DE TÚRIA
La comarca del Camp de Túria es troba situada en-tre les serres ibèriques de Portaceli i Rebalsadors al nord-oest, i l’Horta de València al sud-oest, i ocu-pa una extensa plana, tancada al nord per la serra Calderona i delimitada al sud pel riu Túria. Ocupa el territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Està constituïda per zones planes combinades amb unes
altres més abruptes, com l’afectada per la serra Calderona. El clima és mediterrani, agradable i un poc més fresc en les parts més altes. L’activitat bà-sica de la comarca és l’agricultura, i és important també la indústria. A més de la gran quantitat de paratges, té un enorme patrimoni historicoartístic, amb jaciments ibèrics, romans i islàmics per tota la comarca.
Ens endinsem en el Camp de Túria, comarca situada al nord-oest de la ciutat de València.
Per l’autovia accedirem a la ciutat de Llíria, capital de la comarca. Ciutat amb un passat molt important. Destaca tant per la seua tradició musical com pel seu important patrimoni historicoartístic, que han deixat les civilitzacions que han anat passant per allí. D’època ibèrica, hi trobem els jaciments del Tossal de Sant Miquel, El Castellet de Bernabé i la Monravana. De cultura romana, hi trobem el con-junt arquitectònic integrat pel Santuari, les Termes Dobles i els Mausoleus, tot del segle I, a més dels Banys Àrabs. Fent un recorregut per la Vila Vella ens trobem amb una sèrie d’esglésies menudes, totes elles amb un gran encant, com ara la de La Sang, construïda a mitjan segle XIII, declarada Monument Nacional el 1919, i l’Església del Bon Pastor, del se-gle XIII.
A la Plaça Major podem visitar Ca la Vila, edifi cació renaixentista del segle XVI, i l’Església de l’Assump-ció, del segle XVII. Molt prop es troben les seus de les bandes de música, La Primitiva i la Unión Mu-sical.
Prosseguint l’itinerari, arribarem al Monestir de Sant Miquel, punt de peregrinació habitual de fi -dels. Fundat a la primera meitat del segle XIV pel rei Jaime II el Just. Abans de deixar la població, ens acostarem a fer una passejada i a gaudir de l’encant que ens brinda el brollador i el paratge de la Font de Sant Vicent.
Església de l’Assumpció / Llíria
Pont Vell / Riba-roja
A Benisanó destaca de manera especial el seu Cas-tell-Palau del segle XV, construït a partir de la torre musulmana. És de planta quadrangular, amb torre emmerletada, fi nestrals gòtics coronellats, i tegi-nats i paviments de rajoletes gòtiques. Francesc I de França hi va estar empresonat l’any 1525. Del recinte emmurallat perduren els portals de Llíria, Bétera i València, datables de començament del se-gle XVI. L’església parroquial dels Sants Reis i el Pou de la Salut completen la visita.
A Casinos podem visitar el jaciment ibèric de la To-rre Seca i el berenador del mateix nom amb una zona de paellers i fonts.
A Benaguasil podem visitar El Monestir de la Mare de Déu de Montiel, l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc, i el Paratge de la Fenosa, apte per al bany.
A la Pobla de Vallbona, l’Ermita del Mas de Tous i l’Església gòtica de Sant Jaume Apòstol.
A setze quilòmetres es troba Bétera, amb el seu Castell d’origen àrab rehabilitat, que consta de quatre torres. Destaca també el conjunt format pel Calvari i l’Ermita de la Divina Pastora, ambdós del segle XVIII, i el panteó del Marqués de Dosaigües, del segle XIX. A les afores trobem l’alqueria de Bofi -lla, d’origen àrab. A més, els amants del golf podran practicar este esport en el Club de Golf Escorpión (18 forats).
En plena Serra Calderona, declarada Parc Natural, trobem les poblacions de Gátova, repleta de fonts amb diferents funcionalitats, i àrees recreatives, les restes de l’aqüeducte romà i els molins de la Cella i del Cachumbito, recentment restaurats. A Olocau es pot visitar el poblat ibèric del Puntal dels Llops, del segle III aC, la Casa de la Senyoria, del segle XVIII, i entre els termes d’Olocau i Marines vell, les ruïnes del Castell d’Alí Maimó o castell del Real, del segle XI.
A la població de Serra podem visitar les ruïnes del castell islàmic i diverses torres defensives. En el seu terme municipal es troba la Cartoixa de Portaceli, monestir fundat el 1271 amb les normes de l’Ordre de Sant Bruno. I al costat d’esta, l’Aqüeducte Gòtic, amb onze arcs ogivals que abastien d’aigua la Car-toixa, a més de les nombroses fonts del terme.
A Nàquera podem gaudir de paratges naturals com el de la Font de l’Oro i el Pi del Salt, i també de l’Er-mita de Sant Francesc.
A Riba-roja de Túria cal destacar el jaciment de l’època romana de València la Vella, El Pla de Nadal, d’època visigoda (del segle VII) i el castell-palau dels comtes de Revillagigedo. En el parc municipal Mal-donado, els diumenges i els festius de matí es pot pujar a trenets de vapor en miniatura.
A Vilamarxant destaca el Paratge Natural Munici-pal de Les Rodanes, amb un gran valor natural, i el paratge de la Pea. Del patrimoni historicoartístic cal destacar la cisterna islàmica al costat de les ruïnes del castell i l’església de Santa Caterina Màrtir.
Puntal dels Llops (Olocau)
Castell de Benisanó
Església i Torre / Serra
Jaciment visigot del Pla de Nadal / Riba-roja
el camp de túriael camp el camp
comarques de la província de València
Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 [email protected]
© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme
Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme
EL CAMP DE TÚRIA
La comarca del Camp de Túria es troba situada en-tre les serres ibèriques de Portaceli i Rebalsadors al nord-oest, i l’Horta de València al sud-oest, i ocu-pa una extensa plana, tancada al nord per la serra Calderona i delimitada al sud pel riu Túria. Ocupa el territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Està constituïda per zones planes combinades amb unes
altres més abruptes, com l’afectada per la serra Calderona. El clima és mediterrani, agradable i un poc més fresc en les parts més altes. L’activitat bà-sica de la comarca és l’agricultura, i és important també la indústria. A més de la gran quantitat de paratges, té un enorme patrimoni historicoartístic, amb jaciments ibèrics, romans i islàmics per tota la comarca.
Ens endinsem en el Camp de Túria, comarca situada al nord-oest de la ciutat de València.
Per l’autovia accedirem a la ciutat de Llíria, capital de la comarca. Ciutat amb un passat molt important. Destaca tant per la seua tradició musical com pel seu important patrimoni historicoartístic, que han deixat les civilitzacions que han anat passant per allí. D’època ibèrica, hi trobem els jaciments del Tossal de Sant Miquel, El Castellet de Bernabé i la Monravana. De cultura romana, hi trobem el con-junt arquitectònic integrat pel Santuari, les Termes Dobles i els Mausoleus, tot del segle I, a més dels Banys Àrabs. Fent un recorregut per la Vila Vella ens trobem amb una sèrie d’esglésies menudes, totes elles amb un gran encant, com ara la de La Sang, construïda a mitjan segle XIII, declarada Monument Nacional el 1919, i l’Església del Bon Pastor, del se-gle XIII.
A la Plaça Major podem visitar Ca la Vila, edifi cació renaixentista del segle XVI, i l’Església de l’Assump-ció, del segle XVII. Molt prop es troben les seus de les bandes de música, La Primitiva i la Unión Mu-sical.
Prosseguint l’itinerari, arribarem al Monestir de Sant Miquel, punt de peregrinació habitual de fi -dels. Fundat a la primera meitat del segle XIV pel rei Jaime II el Just. Abans de deixar la població, ens acostarem a fer una passejada i a gaudir de l’encant que ens brinda el brollador i el paratge de la Font de Sant Vicent.
Església de l’Assumpció / Llíria
Pont Vell / Riba-roja
A Benisanó destaca de manera especial el seu Cas-tell-Palau del segle XV, construït a partir de la torre musulmana. És de planta quadrangular, amb torre emmerletada, fi nestrals gòtics coronellats, i tegi-nats i paviments de rajoletes gòtiques. Francesc I de França hi va estar empresonat l’any 1525. Del recinte emmurallat perduren els portals de Llíria, Bétera i València, datables de començament del se-gle XVI. L’església parroquial dels Sants Reis i el Pou de la Salut completen la visita.
A Casinos podem visitar el jaciment ibèric de la To-rre Seca i el berenador del mateix nom amb una zona de paellers i fonts.
A Benaguasil podem visitar El Monestir de la Mare de Déu de Montiel, l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc, i el Paratge de la Fenosa, apte per al bany.
A la Pobla de Vallbona, l’Ermita del Mas de Tous i l’Església gòtica de Sant Jaume Apòstol.
A setze quilòmetres es troba Bétera, amb el seu Castell d’origen àrab rehabilitat, que consta de quatre torres. Destaca també el conjunt format pel Calvari i l’Ermita de la Divina Pastora, ambdós del segle XVIII, i el panteó del Marqués de Dosaigües, del segle XIX. A les afores trobem l’alqueria de Bofi -lla, d’origen àrab. A més, els amants del golf podran practicar este esport en el Club de Golf Escorpión (18 forats).
En plena Serra Calderona, declarada Parc Natural, trobem les poblacions de Gátova, repleta de fonts amb diferents funcionalitats, i àrees recreatives, les restes de l’aqüeducte romà i els molins de la Cella i del Cachumbito, recentment restaurats. A Olocau es pot visitar el poblat ibèric del Puntal dels Llops, del segle III aC, la Casa de la Senyoria, del segle XVIII, i entre els termes d’Olocau i Marines vell, les ruïnes del Castell d’Alí Maimó o castell del Real, del segle XI.
A la població de Serra podem visitar les ruïnes del castell islàmic i diverses torres defensives. En el seu terme municipal es troba la Cartoixa de Portaceli, monestir fundat el 1271 amb les normes de l’Ordre de Sant Bruno. I al costat d’esta, l’Aqüeducte Gòtic, amb onze arcs ogivals que abastien d’aigua la Car-toixa, a més de les nombroses fonts del terme.
A Nàquera podem gaudir de paratges naturals com el de la Font de l’Oro i el Pi del Salt, i també de l’Er-mita de Sant Francesc.
A Riba-roja de Túria cal destacar el jaciment de l’època romana de València la Vella, El Pla de Nadal, d’època visigoda (del segle VII) i el castell-palau dels comtes de Revillagigedo. En el parc municipal Mal-donado, els diumenges i els festius de matí es pot pujar a trenets de vapor en miniatura.
A Vilamarxant destaca el Paratge Natural Munici-pal de Les Rodanes, amb un gran valor natural, i el paratge de la Pea. Del patrimoni historicoartístic cal destacar la cisterna islàmica al costat de les ruïnes del castell i l’església de Santa Caterina Màrtir.
Puntal dels Llops (Olocau)
Castell de Benisanó
Església i Torre / Serra
Jaciment visigot del Pla de Nadal / Riba-roja
el camp de túriael camp el camp
comarques de la província de València
Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 [email protected]
© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme
Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme
EL CAMP DE TÚRIA
La comarca del Camp de Túria es troba situada en-tre les serres ibèriques de Portaceli i Rebalsadors al nord-oest, i l’Horta de València al sud-oest, i ocu-pa una extensa plana, tancada al nord per la serra Calderona i delimitada al sud pel riu Túria. Ocupa el territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Està constituïda per zones planes combinades amb unes
altres més abruptes, com l’afectada per la serra Calderona. El clima és mediterrani, agradable i un poc més fresc en les parts més altes. L’activitat bà-sica de la comarca és l’agricultura, i és important també la indústria. A més de la gran quantitat de paratges, té un enorme patrimoni historicoartístic, amb jaciments ibèrics, romans i islàmics per tota la comarca.
Ens endinsem en el Camp de Túria, comarca situada al nord-oest de la ciutat de València.
Per l’autovia accedirem a la ciutat de Llíria, capital de la comarca. Ciutat amb un passat molt important. Destaca tant per la seua tradició musical com pel seu important patrimoni historicoartístic, que han deixat les civilitzacions que han anat passant per allí. D’època ibèrica, hi trobem els jaciments del Tossal de Sant Miquel, El Castellet de Bernabé i la Monravana. De cultura romana, hi trobem el con-junt arquitectònic integrat pel Santuari, les Termes Dobles i els Mausoleus, tot del segle I, a més dels Banys Àrabs. Fent un recorregut per la Vila Vella ens trobem amb una sèrie d’esglésies menudes, totes elles amb un gran encant, com ara la de La Sang, construïda a mitjan segle XIII, declarada Monument Nacional el 1919, i l’Església del Bon Pastor, del se-gle XIII.
A la Plaça Major podem visitar Ca la Vila, edifi cació renaixentista del segle XVI, i l’Església de l’Assump-ció, del segle XVII. Molt prop es troben les seus de les bandes de música, La Primitiva i la Unión Mu-sical.
Prosseguint l’itinerari, arribarem al Monestir de Sant Miquel, punt de peregrinació habitual de fi -dels. Fundat a la primera meitat del segle XIV pel rei Jaime II el Just. Abans de deixar la població, ens acostarem a fer una passejada i a gaudir de l’encant que ens brinda el brollador i el paratge de la Font de Sant Vicent.
Església de l’Assumpció / Llíria
Pont Vell / Riba-roja
A Benisanó destaca de manera especial el seu Cas-tell-Palau del segle XV, construït a partir de la torre musulmana. És de planta quadrangular, amb torre emmerletada, fi nestrals gòtics coronellats, i tegi-nats i paviments de rajoletes gòtiques. Francesc I de França hi va estar empresonat l’any 1525. Del recinte emmurallat perduren els portals de Llíria, Bétera i València, datables de començament del se-gle XVI. L’església parroquial dels Sants Reis i el Pou de la Salut completen la visita.
A Casinos podem visitar el jaciment ibèric de la To-rre Seca i el berenador del mateix nom amb una zona de paellers i fonts.
A Benaguasil podem visitar El Monestir de la Mare de Déu de Montiel, l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc, i el Paratge de la Fenosa, apte per al bany.
A la Pobla de Vallbona, l’Ermita del Mas de Tous i l’Església gòtica de Sant Jaume Apòstol.
A setze quilòmetres es troba Bétera, amb el seu Castell d’origen àrab rehabilitat, que consta de quatre torres. Destaca també el conjunt format pel Calvari i l’Ermita de la Divina Pastora, ambdós del segle XVIII, i el panteó del Marqués de Dosaigües, del segle XIX. A les afores trobem l’alqueria de Bofi -lla, d’origen àrab. A més, els amants del golf podran practicar este esport en el Club de Golf Escorpión (18 forats).
En plena Serra Calderona, declarada Parc Natural, trobem les poblacions de Gátova, repleta de fonts amb diferents funcionalitats, i àrees recreatives, les restes de l’aqüeducte romà i els molins de la Cella i del Cachumbito, recentment restaurats. A Olocau es pot visitar el poblat ibèric del Puntal dels Llops, del segle III aC, la Casa de la Senyoria, del segle XVIII, i entre els termes d’Olocau i Marines vell, les ruïnes del Castell d’Alí Maimó o castell del Real, del segle XI.
A la població de Serra podem visitar les ruïnes del castell islàmic i diverses torres defensives. En el seu terme municipal es troba la Cartoixa de Portaceli, monestir fundat el 1271 amb les normes de l’Ordre de Sant Bruno. I al costat d’esta, l’Aqüeducte Gòtic, amb onze arcs ogivals que abastien d’aigua la Car-toixa, a més de les nombroses fonts del terme.
A Nàquera podem gaudir de paratges naturals com el de la Font de l’Oro i el Pi del Salt, i també de l’Er-mita de Sant Francesc.
A Riba-roja de Túria cal destacar el jaciment de l’època romana de València la Vella, El Pla de Nadal, d’època visigoda (del segle VII) i el castell-palau dels comtes de Revillagigedo. En el parc municipal Mal-donado, els diumenges i els festius de matí es pot pujar a trenets de vapor en miniatura.
A Vilamarxant destaca el Paratge Natural Munici-pal de Les Rodanes, amb un gran valor natural, i el paratge de la Pea. Del patrimoni historicoartístic cal destacar la cisterna islàmica al costat de les ruïnes del castell i l’església de Santa Caterina Màrtir.
Puntal dels Llops (Olocau)
Castell de Benisanó
Església i Torre / Serra
Jaciment visigot del Pla de Nadal / Riba-roja
el camp de túriael camp el camp
comarques de la província de València
Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 [email protected]
© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme
Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme
EL CAMP DE TÚRIA
La comarca del Camp de Túria es troba situada en-tre les serres ibèriques de Portaceli i Rebalsadors al nord-oest, i l’Horta de València al sud-oest, i ocu-pa una extensa plana, tancada al nord per la serra Calderona i delimitada al sud pel riu Túria. Ocupa el territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Està constituïda per zones planes combinades amb unes
altres més abruptes, com l’afectada per la serra Calderona. El clima és mediterrani, agradable i un poc més fresc en les parts més altes. L’activitat bà-sica de la comarca és l’agricultura, i és important també la indústria. A més de la gran quantitat de paratges, té un enorme patrimoni historicoartístic, amb jaciments ibèrics, romans i islàmics per tota la comarca.
Ens endinsem en el Camp de Túria, comarca situada al nord-oest de la ciutat de València.
Per l’autovia accedirem a la ciutat de Llíria, capital de la comarca. Ciutat amb un passat molt important. Destaca tant per la seua tradició musical com pel seu important patrimoni historicoartístic, que han deixat les civilitzacions que han anat passant per allí. D’època ibèrica, hi trobem els jaciments del Tossal de Sant Miquel, El Castellet de Bernabé i la Monravana. De cultura romana, hi trobem el con-junt arquitectònic integrat pel Santuari, les Termes Dobles i els Mausoleus, tot del segle I, a més dels Banys Àrabs. Fent un recorregut per la Vila Vella ens trobem amb una sèrie d’esglésies menudes, totes elles amb un gran encant, com ara la de La Sang, construïda a mitjan segle XIII, declarada Monument Nacional el 1919, i l’Església del Bon Pastor, del se-gle XIII.
A la Plaça Major podem visitar Ca la Vila, edifi cació renaixentista del segle XVI, i l’Església de l’Assump-ció, del segle XVII. Molt prop es troben les seus de les bandes de música, La Primitiva i la Unión Mu-sical.
Prosseguint l’itinerari, arribarem al Monestir de Sant Miquel, punt de peregrinació habitual de fi -dels. Fundat a la primera meitat del segle XIV pel rei Jaime II el Just. Abans de deixar la població, ens acostarem a fer una passejada i a gaudir de l’encant que ens brinda el brollador i el paratge de la Font de Sant Vicent.
Església de l’Assumpció / Llíria
Pont Vell / Riba-roja
A Benisanó destaca de manera especial el seu Cas-tell-Palau del segle XV, construït a partir de la torre musulmana. És de planta quadrangular, amb torre emmerletada, fi nestrals gòtics coronellats, i tegi-nats i paviments de rajoletes gòtiques. Francesc I de França hi va estar empresonat l’any 1525. Del recinte emmurallat perduren els portals de Llíria, Bétera i València, datables de començament del se-gle XVI. L’església parroquial dels Sants Reis i el Pou de la Salut completen la visita.
A Casinos podem visitar el jaciment ibèric de la To-rre Seca i el berenador del mateix nom amb una zona de paellers i fonts.
A Benaguasil podem visitar El Monestir de la Mare de Déu de Montiel, l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc, i el Paratge de la Fenosa, apte per al bany.
A la Pobla de Vallbona, l’Ermita del Mas de Tous i l’Església gòtica de Sant Jaume Apòstol.
A setze quilòmetres es troba Bétera, amb el seu Castell d’origen àrab rehabilitat, que consta de quatre torres. Destaca també el conjunt format pel Calvari i l’Ermita de la Divina Pastora, ambdós del segle XVIII, i el panteó del Marqués de Dosaigües, del segle XIX. A les afores trobem l’alqueria de Bofi -lla, d’origen àrab. A més, els amants del golf podran practicar este esport en el Club de Golf Escorpión (18 forats).
En plena Serra Calderona, declarada Parc Natural, trobem les poblacions de Gátova, repleta de fonts amb diferents funcionalitats, i àrees recreatives, les restes de l’aqüeducte romà i els molins de la Cella i del Cachumbito, recentment restaurats. A Olocau es pot visitar el poblat ibèric del Puntal dels Llops, del segle III aC, la Casa de la Senyoria, del segle XVIII, i entre els termes d’Olocau i Marines vell, les ruïnes del Castell d’Alí Maimó o castell del Real, del segle XI.
A la població de Serra podem visitar les ruïnes del castell islàmic i diverses torres defensives. En el seu terme municipal es troba la Cartoixa de Portaceli, monestir fundat el 1271 amb les normes de l’Ordre de Sant Bruno. I al costat d’esta, l’Aqüeducte Gòtic, amb onze arcs ogivals que abastien d’aigua la Car-toixa, a més de les nombroses fonts del terme.
A Nàquera podem gaudir de paratges naturals com el de la Font de l’Oro i el Pi del Salt, i també de l’Er-mita de Sant Francesc.
A Riba-roja de Túria cal destacar el jaciment de l’època romana de València la Vella, El Pla de Nadal, d’època visigoda (del segle VII) i el castell-palau dels comtes de Revillagigedo. En el parc municipal Mal-donado, els diumenges i els festius de matí es pot pujar a trenets de vapor en miniatura.
A Vilamarxant destaca el Paratge Natural Munici-pal de Les Rodanes, amb un gran valor natural, i el paratge de la Pea. Del patrimoni historicoartístic cal destacar la cisterna islàmica al costat de les ruïnes del castell i l’església de Santa Caterina Màrtir.
Puntal dels Llops (Olocau)
Castell de Benisanó
Església i Torre / Serra
Jaciment visigot del Pla de Nadal / Riba-roja
el camp de túriael camp el camp
com
arqu
es d
e la
pro
vínc
ia d
e Va
lènc
ia
Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 [email protected]
© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme
Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme
EL CAMP DE TÚRIA
La comarca del Camp de Túria es troba situada en-tre les serres ibèriques de Portaceli i Rebalsadors al nord-oest, i l’Horta de València al sud-oest, i ocu-pa una extensa plana, tancada al nord per la serra Calderona i delimitada al sud pel riu Túria. Ocupa el territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Està constituïda per zones planes combinades amb unes
altres més abruptes, com l’afectada per la serra Calderona. El clima és mediterrani, agradable i un poc més fresc en les parts més altes. L’activitat bà-sica de la comarca és l’agricultura, i és important també la indústria. A més de la gran quantitat de paratges, té un enorme patrimoni historicoartístic, amb jaciments ibèrics, romans i islàmics per tota la comarca.
Ens endinsem en el Camp de Túria, comarca situada al nord-oest de la ciutat de València.
Per l’autovia accedirem a la ciutat de Llíria, capital de la comarca. Ciutat amb un passat molt important. Destaca tant per la seua tradició musical com pel seu important patrimoni historicoartístic, que han deixat les civilitzacions que han anat passant per allí. D’època ibèrica, hi trobem els jaciments del Tossal de Sant Miquel, El Castellet de Bernabé i la Monravana. De cultura romana, hi trobem el con-junt arquitectònic integrat pel Santuari, les Termes Dobles i els Mausoleus, tot del segle I, a més dels Banys Àrabs. Fent un recorregut per la Vila Vella ens trobem amb una sèrie d’esglésies menudes, totes elles amb un gran encant, com ara la de La Sang, construïda a mitjan segle XIII, declarada Monument Nacional el 1919, i l’Església del Bon Pastor, del se-gle XIII.
A la Plaça Major podem visitar Ca la Vila, edifi cació renaixentista del segle XVI, i l’Església de l’Assump-ció, del segle XVII. Molt prop es troben les seus de les bandes de música, La Primitiva i la Unión Mu-sical.
Prosseguint l’itinerari, arribarem al Monestir de Sant Miquel, punt de peregrinació habitual de fi -dels. Fundat a la primera meitat del segle XIV pel rei Jaime II el Just. Abans de deixar la població, ens acostarem a fer una passejada i a gaudir de l’encant que ens brinda el brollador i el paratge de la Font de Sant Vicent.
Església de l’Assumpció / Llíria
Pont Vell / Riba-roja
A Benisanó destaca de manera especial el seu Cas-tell-Palau del segle XV, construït a partir de la torre musulmana. És de planta quadrangular, amb torre emmerletada, fi nestrals gòtics coronellats, i tegi-nats i paviments de rajoletes gòtiques. Francesc I de França hi va estar empresonat l’any 1525. Del recinte emmurallat perduren els portals de Llíria, Bétera i València, datables de començament del se-gle XVI. L’església parroquial dels Sants Reis i el Pou de la Salut completen la visita.
A Casinos podem visitar el jaciment ibèric de la To-rre Seca i el berenador del mateix nom amb una zona de paellers i fonts.
A Benaguasil podem visitar El Monestir de la Mare de Déu de Montiel, l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc, i el Paratge de la Fenosa, apte per al bany.
A la Pobla de Vallbona, l’Ermita del Mas de Tous i l’Església gòtica de Sant Jaume Apòstol.
A setze quilòmetres es troba Bétera, amb el seu Castell d’origen àrab rehabilitat, que consta de quatre torres. Destaca també el conjunt format pel Calvari i l’Ermita de la Divina Pastora, ambdós del segle XVIII, i el panteó del Marqués de Dosaigües, del segle XIX. A les afores trobem l’alqueria de Bofi -lla, d’origen àrab. A més, els amants del golf podran practicar este esport en el Club de Golf Escorpión (18 forats).
En plena Serra Calderona, declarada Parc Natural, trobem les poblacions de Gátova, repleta de fonts amb diferents funcionalitats, i àrees recreatives, les restes de l’aqüeducte romà i els molins de la Cella i del Cachumbito, recentment restaurats. A Olocau es pot visitar el poblat ibèric del Puntal dels Llops, del segle III aC, la Casa de la Senyoria, del segle XVIII, i entre els termes d’Olocau i Marines vell, les ruïnes del Castell d’Alí Maimó o castell del Real, del segle XI.
A la població de Serra podem visitar les ruïnes del castell islàmic i diverses torres defensives. En el seu terme municipal es troba la Cartoixa de Portaceli, monestir fundat el 1271 amb les normes de l’Ordre de Sant Bruno. I al costat d’esta, l’Aqüeducte Gòtic, amb onze arcs ogivals que abastien d’aigua la Car-toixa, a més de les nombroses fonts del terme.
A Nàquera podem gaudir de paratges naturals com el de la Font de l’Oro i el Pi del Salt, i també de l’Er-mita de Sant Francesc.
A Riba-roja de Túria cal destacar el jaciment de l’època romana de València la Vella, El Pla de Nadal, d’època visigoda (del segle VII) i el castell-palau dels comtes de Revillagigedo. En el parc municipal Mal-donado, els diumenges i els festius de matí es pot pujar a trenets de vapor en miniatura.
A Vilamarxant destaca el Paratge Natural Munici-pal de Les Rodanes, amb un gran valor natural, i el paratge de la Pea. Del patrimoni historicoartístic cal destacar la cisterna islàmica al costat de les ruïnes del castell i l’església de Santa Caterina Màrtir.
Puntal dels Llops (Olocau)
Castell de Benisanó
Església i Torre / Serra
Jaciment visigot del Pla de Nadal / Riba-roja
el camp de túriael camp el camp
com
arqu
es d
e la
pro
vínc
ia d
e Va
lènc
iaPatronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 [email protected]
© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme
Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme
EL CAMP DE TÚRIA
La comarca del Camp de Túria es troba situada en-tre les serres ibèriques de Portaceli i Rebalsadors al nord-oest, i l’Horta de València al sud-oest, i ocu-pa una extensa plana, tancada al nord per la serra Calderona i delimitada al sud pel riu Túria. Ocupa el territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Està constituïda per zones planes combinades amb unes
altres més abruptes, com l’afectada per la serra Calderona. El clima és mediterrani, agradable i un poc més fresc en les parts més altes. L’activitat bà-sica de la comarca és l’agricultura, i és important també la indústria. A més de la gran quantitat de paratges, té un enorme patrimoni historicoartístic, amb jaciments ibèrics, romans i islàmics per tota la comarca.
Ens endinsem en el Camp de Túria, comarca situada al nord-oest de la ciutat de València.
Per l’autovia accedirem a la ciutat de Llíria, capital de la comarca. Ciutat amb un passat molt important. Destaca tant per la seua tradició musical com pel seu important patrimoni historicoartístic, que han deixat les civilitzacions que han anat passant per allí. D’època ibèrica, hi trobem els jaciments del Tossal de Sant Miquel, El Castellet de Bernabé i la Monravana. De cultura romana, hi trobem el con-junt arquitectònic integrat pel Santuari, les Termes Dobles i els Mausoleus, tot del segle I, a més dels Banys Àrabs. Fent un recorregut per la Vila Vella ens trobem amb una sèrie d’esglésies menudes, totes elles amb un gran encant, com ara la de La Sang, construïda a mitjan segle XIII, declarada Monument Nacional el 1919, i l’Església del Bon Pastor, del se-gle XIII.
A la Plaça Major podem visitar Ca la Vila, edifi cació renaixentista del segle XVI, i l’Església de l’Assump-ció, del segle XVII. Molt prop es troben les seus de les bandes de música, La Primitiva i la Unión Mu-sical.
Prosseguint l’itinerari, arribarem al Monestir de Sant Miquel, punt de peregrinació habitual de fi -dels. Fundat a la primera meitat del segle XIV pel rei Jaime II el Just. Abans de deixar la població, ens acostarem a fer una passejada i a gaudir de l’encant que ens brinda el brollador i el paratge de la Font de Sant Vicent.
Església de l’Assumpció / Llíria
Pont Vell / Riba-roja
A Benisanó destaca de manera especial el seu Cas-tell-Palau del segle XV, construït a partir de la torre musulmana. És de planta quadrangular, amb torre emmerletada, fi nestrals gòtics coronellats, i tegi-nats i paviments de rajoletes gòtiques. Francesc I de França hi va estar empresonat l’any 1525. Del recinte emmurallat perduren els portals de Llíria, Bétera i València, datables de començament del se-gle XVI. L’església parroquial dels Sants Reis i el Pou de la Salut completen la visita.
A Casinos podem visitar el jaciment ibèric de la To-rre Seca i el berenador del mateix nom amb una zona de paellers i fonts.
A Benaguasil podem visitar El Monestir de la Mare de Déu de Montiel, l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc, i el Paratge de la Fenosa, apte per al bany.
A la Pobla de Vallbona, l’Ermita del Mas de Tous i l’Església gòtica de Sant Jaume Apòstol.
A setze quilòmetres es troba Bétera, amb el seu Castell d’origen àrab rehabilitat, que consta de quatre torres. Destaca també el conjunt format pel Calvari i l’Ermita de la Divina Pastora, ambdós del segle XVIII, i el panteó del Marqués de Dosaigües, del segle XIX. A les afores trobem l’alqueria de Bofi -lla, d’origen àrab. A més, els amants del golf podran practicar este esport en el Club de Golf Escorpión (18 forats).
En plena Serra Calderona, declarada Parc Natural, trobem les poblacions de Gátova, repleta de fonts amb diferents funcionalitats, i àrees recreatives, les restes de l’aqüeducte romà i els molins de la Cella i del Cachumbito, recentment restaurats. A Olocau es pot visitar el poblat ibèric del Puntal dels Llops, del segle III aC, la Casa de la Senyoria, del segle XVIII, i entre els termes d’Olocau i Marines vell, les ruïnes del Castell d’Alí Maimó o castell del Real, del segle XI.
A la població de Serra podem visitar les ruïnes del castell islàmic i diverses torres defensives. En el seu terme municipal es troba la Cartoixa de Portaceli, monestir fundat el 1271 amb les normes de l’Ordre de Sant Bruno. I al costat d’esta, l’Aqüeducte Gòtic, amb onze arcs ogivals que abastien d’aigua la Car-toixa, a més de les nombroses fonts del terme.
A Nàquera podem gaudir de paratges naturals com el de la Font de l’Oro i el Pi del Salt, i també de l’Er-mita de Sant Francesc.
A Riba-roja de Túria cal destacar el jaciment de l’època romana de València la Vella, El Pla de Nadal, d’època visigoda (del segle VII) i el castell-palau dels comtes de Revillagigedo. En el parc municipal Mal-donado, els diumenges i els festius de matí es pot pujar a trenets de vapor en miniatura.
A Vilamarxant destaca el Paratge Natural Munici-pal de Les Rodanes, amb un gran valor natural, i el paratge de la Pea. Del patrimoni historicoartístic cal destacar la cisterna islàmica al costat de les ruïnes del castell i l’església de Santa Caterina Màrtir.
Puntal dels Llops (Olocau)
Castell de Benisanó
Església i Torre / Serra
Jaciment visigot del Pla de Nadal / Riba-roja
el camp de túriael camp el camp
com
arqu
es d
e la
pro
vínc
ia d
e Va
lènc
ia
Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 [email protected]
© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme
Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme
EL CAMP DE TÚRIA
La comarca del Camp de Túria es troba situada en-tre les serres ibèriques de Portaceli i Rebalsadors al nord-oest, i l’Horta de València al sud-oest, i ocu-pa una extensa plana, tancada al nord per la serra Calderona i delimitada al sud pel riu Túria. Ocupa el territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Està constituïda per zones planes combinades amb unes
altres més abruptes, com l’afectada per la serra Calderona. El clima és mediterrani, agradable i un poc més fresc en les parts més altes. L’activitat bà-sica de la comarca és l’agricultura, i és important també la indústria. A més de la gran quantitat de paratges, té un enorme patrimoni historicoartístic, amb jaciments ibèrics, romans i islàmics per tota la comarca.
Ens endinsem en el Camp de Túria, comarca situada al nord-oest de la ciutat de València.
Per l’autovia accedirem a la ciutat de Llíria, capital de la comarca. Ciutat amb un passat molt important. Destaca tant per la seua tradició musical com pel seu important patrimoni historicoartístic, que han deixat les civilitzacions que han anat passant per allí. D’època ibèrica, hi trobem els jaciments del Tossal de Sant Miquel, El Castellet de Bernabé i la Monravana. De cultura romana, hi trobem el con-junt arquitectònic integrat pel Santuari, les Termes Dobles i els Mausoleus, tot del segle I, a més dels Banys Àrabs. Fent un recorregut per la Vila Vella ens trobem amb una sèrie d’esglésies menudes, totes elles amb un gran encant, com ara la de La Sang, construïda a mitjan segle XIII, declarada Monument Nacional el 1919, i l’Església del Bon Pastor, del se-gle XIII.
A la Plaça Major podem visitar Ca la Vila, edifi cació renaixentista del segle XVI, i l’Església de l’Assump-ció, del segle XVII. Molt prop es troben les seus de les bandes de música, La Primitiva i la Unión Mu-sical.
Prosseguint l’itinerari, arribarem al Monestir de Sant Miquel, punt de peregrinació habitual de fi -dels. Fundat a la primera meitat del segle XIV pel rei Jaime II el Just. Abans de deixar la població, ens acostarem a fer una passejada i a gaudir de l’encant que ens brinda el brollador i el paratge de la Font de Sant Vicent.
Església de l’Assumpció / Llíria
Pont Vell / Riba-roja
A Benisanó destaca de manera especial el seu Cas-tell-Palau del segle XV, construït a partir de la torre musulmana. És de planta quadrangular, amb torre emmerletada, fi nestrals gòtics coronellats, i tegi-nats i paviments de rajoletes gòtiques. Francesc I de França hi va estar empresonat l’any 1525. Del recinte emmurallat perduren els portals de Llíria, Bétera i València, datables de començament del se-gle XVI. L’església parroquial dels Sants Reis i el Pou de la Salut completen la visita.
A Casinos podem visitar el jaciment ibèric de la To-rre Seca i el berenador del mateix nom amb una zona de paellers i fonts.
A Benaguasil podem visitar El Monestir de la Mare de Déu de Montiel, l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc, i el Paratge de la Fenosa, apte per al bany.
A la Pobla de Vallbona, l’Ermita del Mas de Tous i l’Església gòtica de Sant Jaume Apòstol.
A setze quilòmetres es troba Bétera, amb el seu Castell d’origen àrab rehabilitat, que consta de quatre torres. Destaca també el conjunt format pel Calvari i l’Ermita de la Divina Pastora, ambdós del segle XVIII, i el panteó del Marqués de Dosaigües, del segle XIX. A les afores trobem l’alqueria de Bofi -lla, d’origen àrab. A més, els amants del golf podran practicar este esport en el Club de Golf Escorpión (18 forats).
En plena Serra Calderona, declarada Parc Natural, trobem les poblacions de Gátova, repleta de fonts amb diferents funcionalitats, i àrees recreatives, les restes de l’aqüeducte romà i els molins de la Cella i del Cachumbito, recentment restaurats. A Olocau es pot visitar el poblat ibèric del Puntal dels Llops, del segle III aC, la Casa de la Senyoria, del segle XVIII, i entre els termes d’Olocau i Marines vell, les ruïnes del Castell d’Alí Maimó o castell del Real, del segle XI.
A la població de Serra podem visitar les ruïnes del castell islàmic i diverses torres defensives. En el seu terme municipal es troba la Cartoixa de Portaceli, monestir fundat el 1271 amb les normes de l’Ordre de Sant Bruno. I al costat d’esta, l’Aqüeducte Gòtic, amb onze arcs ogivals que abastien d’aigua la Car-toixa, a més de les nombroses fonts del terme.
A Nàquera podem gaudir de paratges naturals com el de la Font de l’Oro i el Pi del Salt, i també de l’Er-mita de Sant Francesc.
A Riba-roja de Túria cal destacar el jaciment de l’època romana de València la Vella, El Pla de Nadal, d’època visigoda (del segle VII) i el castell-palau dels comtes de Revillagigedo. En el parc municipal Mal-donado, els diumenges i els festius de matí es pot pujar a trenets de vapor en miniatura.
A Vilamarxant destaca el Paratge Natural Munici-pal de Les Rodanes, amb un gran valor natural, i el paratge de la Pea. Del patrimoni historicoartístic cal destacar la cisterna islàmica al costat de les ruïnes del castell i l’església de Santa Caterina Màrtir.
Puntal dels Llops (Olocau)
Castell de Benisanó
Església i Torre / Serra
Jaciment visigot del Pla de Nadal / Riba-roja
el camp de túriael camp el camp
com
arqu
es d
e la
pro
vínc
ia d
e Va
lènc
ia
Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 [email protected]
© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme
Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme
EL CAMP DE TÚRIA
La comarca del Camp de Túria es troba situada en-tre les serres ibèriques de Portaceli i Rebalsadors al nord-oest, i l’Horta de València al sud-oest, i ocu-pa una extensa plana, tancada al nord per la serra Calderona i delimitada al sud pel riu Túria. Ocupa el territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Està constituïda per zones planes combinades amb unes
altres més abruptes, com l’afectada per la serra Calderona. El clima és mediterrani, agradable i un poc més fresc en les parts més altes. L’activitat bà-sica de la comarca és l’agricultura, i és important també la indústria. A més de la gran quantitat de paratges, té un enorme patrimoni historicoartístic, amb jaciments ibèrics, romans i islàmics per tota la comarca.
Ens endinsem en el Camp de Túria, comarca situada al nord-oest de la ciutat de València.
Per l’autovia accedirem a la ciutat de Llíria, capital de la comarca. Ciutat amb un passat molt important. Destaca tant per la seua tradició musical com pel seu important patrimoni historicoartístic, que han deixat les civilitzacions que han anat passant per allí. D’època ibèrica, hi trobem els jaciments del Tossal de Sant Miquel, El Castellet de Bernabé i la Monravana. De cultura romana, hi trobem el con-junt arquitectònic integrat pel Santuari, les Termes Dobles i els Mausoleus, tot del segle I, a més dels Banys Àrabs. Fent un recorregut per la Vila Vella ens trobem amb una sèrie d’esglésies menudes, totes elles amb un gran encant, com ara la de La Sang, construïda a mitjan segle XIII, declarada Monument Nacional el 1919, i l’Església del Bon Pastor, del se-gle XIII.
A la Plaça Major podem visitar Ca la Vila, edifi cació renaixentista del segle XVI, i l’Església de l’Assump-ció, del segle XVII. Molt prop es troben les seus de les bandes de música, La Primitiva i la Unión Mu-sical.
Prosseguint l’itinerari, arribarem al Monestir de Sant Miquel, punt de peregrinació habitual de fi -dels. Fundat a la primera meitat del segle XIV pel rei Jaime II el Just. Abans de deixar la població, ens acostarem a fer una passejada i a gaudir de l’encant que ens brinda el brollador i el paratge de la Font de Sant Vicent.
Església de l’Assumpció / Llíria
Pont Vell / Riba-roja
A Benisanó destaca de manera especial el seu Cas-tell-Palau del segle XV, construït a partir de la torre musulmana. És de planta quadrangular, amb torre emmerletada, fi nestrals gòtics coronellats, i tegi-nats i paviments de rajoletes gòtiques. Francesc I de França hi va estar empresonat l’any 1525. Del recinte emmurallat perduren els portals de Llíria, Bétera i València, datables de començament del se-gle XVI. L’església parroquial dels Sants Reis i el Pou de la Salut completen la visita.
A Casinos podem visitar el jaciment ibèric de la To-rre Seca i el berenador del mateix nom amb una zona de paellers i fonts.
A Benaguasil podem visitar El Monestir de la Mare de Déu de Montiel, l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc, i el Paratge de la Fenosa, apte per al bany.
A la Pobla de Vallbona, l’Ermita del Mas de Tous i l’Església gòtica de Sant Jaume Apòstol.
A setze quilòmetres es troba Bétera, amb el seu Castell d’origen àrab rehabilitat, que consta de quatre torres. Destaca també el conjunt format pel Calvari i l’Ermita de la Divina Pastora, ambdós del segle XVIII, i el panteó del Marqués de Dosaigües, del segle XIX. A les afores trobem l’alqueria de Bofi -lla, d’origen àrab. A més, els amants del golf podran practicar este esport en el Club de Golf Escorpión (18 forats).
En plena Serra Calderona, declarada Parc Natural, trobem les poblacions de Gátova, repleta de fonts amb diferents funcionalitats, i àrees recreatives, les restes de l’aqüeducte romà i els molins de la Cella i del Cachumbito, recentment restaurats. A Olocau es pot visitar el poblat ibèric del Puntal dels Llops, del segle III aC, la Casa de la Senyoria, del segle XVIII, i entre els termes d’Olocau i Marines vell, les ruïnes del Castell d’Alí Maimó o castell del Real, del segle XI.
A la població de Serra podem visitar les ruïnes del castell islàmic i diverses torres defensives. En el seu terme municipal es troba la Cartoixa de Portaceli, monestir fundat el 1271 amb les normes de l’Ordre de Sant Bruno. I al costat d’esta, l’Aqüeducte Gòtic, amb onze arcs ogivals que abastien d’aigua la Car-toixa, a més de les nombroses fonts del terme.
A Nàquera podem gaudir de paratges naturals com el de la Font de l’Oro i el Pi del Salt, i també de l’Er-mita de Sant Francesc.
A Riba-roja de Túria cal destacar el jaciment de l’època romana de València la Vella, El Pla de Nadal, d’època visigoda (del segle VII) i el castell-palau dels comtes de Revillagigedo. En el parc municipal Mal-donado, els diumenges i els festius de matí es pot pujar a trenets de vapor en miniatura.
A Vilamarxant destaca el Paratge Natural Munici-pal de Les Rodanes, amb un gran valor natural, i el paratge de la Pea. Del patrimoni historicoartístic cal destacar la cisterna islàmica al costat de les ruïnes del castell i l’església de Santa Caterina Màrtir.
Puntal dels Llops (Olocau)
Castell de Benisanó
Església i Torre / Serra
Jaciment visigot del Pla de Nadal / Riba-roja
el camp de túriael camp el camp
comarques de la província de València
Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 [email protected]
© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme
Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme
EL CAMPDE TÚRIA
Són tradicionals a la comarca les diferents mane-res de cuinar l’arròs. Hi destaquen, especialment, les paelles de pollastre i conill, les de col i costelles, l’arròs amb fesols i naps, i l’arròs amb bledes. Tam-bé és típica en alguns pobles la caragolà (caragols amb salsa picant). També hi ha una gran tradició de rebosteria casolana, en la qual sobreïxen els pastis-sos de moniato, els congrets, els rotllos d’aiguar-dent, les mones i les orelletes, dolç típic de Bétera, Náquera i Serra, elaborat a base de farina, ous, oli, anís i mel. Com també l’elaboració artesana de les ametles ensucrades i els torrons de Casinos, que es poden adquirir a les seues fàbriques i botigues, o a la Fira del Dolç Artesà, que se celebra al novembre cada any, i els vins de la cooperativa. També s’elabo-ren embotits de gran qualitat i tenen una merescuda fama les cerveses de Serra.
FESTES
L’extens calendari festiu del Camp de Túria té la seua primera cita important del 19 al 21 de gener a la Pobla de Vallbona, festivitat de Sant Sebastià, amb la Cremà del Tronc.
Als mesos d’estiu, se celebren festes a tota la co-marca, i hi destaquen en gran manera les festes de bous al carrer, amb l’Entrà de Bous, la Solta de Va-quetes i el Bou Embolat, molt arrelats al Camp de Túria.
Llíria celebra la romeria a la Font de Sant Vicent, el dilluns després de Pasqua. Igualment, festeja la Pu-ríssima i la Mare de Déu del Remei a l’agost, i Sant Miquel a la fi de setembre.
Del 12 al 22 d’agost, Bétera celebra les festes patro-nals en honor de la Mare de Déu d’Agost i de Sant Roc (Festa de les Alfàbegues) declarada d’interés turístic i autonòmic.
GASTRONOMIA
LLIRIATOURIST INFO CAMP DE TÚRIA Pla de L’Arc. EdificiodelaSededelaMancomunidad Tel. 962 793 610 [email protected] PlazaMayor,1“CaLaVila” Tel. 962 791 522 [email protected] Sagunt,31bajo. Tel. 961 688 125 [email protected] CasadelaSeñorias/n Tel. 962 703 011RIBA-ROJA DEL TÚRIATOURISTRIBA-ROJADELTURIA Cisterna,30 Tel. 962 772 184