El TiernoPERIÒDIC TRIMESTRAL DE L'IES ENRIQUE TIERNO GALVÁN DE MONCADA

Any II Nº 6DESEMBRE 2011

PàGINes 8­9 PàGINA 4 PàGINA 12

ISSN: 2173-643XD.L.: V-312-2011

El IES aplicará las técnicas de labiología molecular más avanzadasEl Ministerio de Educación haresuelto la convocatoria desti-nada a proyectos de innova-ción aplicada y transferenciadel conocimiento en la For-mación Profesional del siste-ma educativo. El TiernoGalván comparte con cuatrocentros de secundaria y elHospital de la Santa Creu iSant Pau de Barcelona unproyecto para investigar lastécnicas de biología mo-lecular más avanzadas.El centro se sitúa de esta ma-nera a la vanguardia de la for-mación en el diagnósticoclínico ya que le permitirádisponer del equipamientomás moderno para su labora-torio. De esta manera el IESpretende mejorar la calidad yla eficacia de la enseñanza ygarantizar las oportunidadesprofesionales del alumnado

Moncada posa en marxa el nousistema de recollida de fem

Amb la nova contrata de recollida de fem es renoven totsels contenidors de la localitat Pàgina 5

Els discapacitats de Moncadaexposen les seues iniciatives

La junta directiva d'AMFI-SEP (Associació de discapa-citats de Moncada) informade les múltiples activitatsque es duen a terme al locali de les dificultats amb quèes troben diàriament elsseus membres. Representenel 10% de la població. Peraquest motiu reclamen quees compte amb ells per rea-litzar projectes de millora itambé apel·len a la cons-ciència i solidaritat ciutada-na. Pàgina 12

Representats de laplataforma d'aturatsEntrevista. Els representatnts del atu-rats de Moncada conten les seues pro-postes i projectes. Volen fer unacooperativa agrícola ecològica i fo-mentar l'associacionisme com a mesu-res per lluitar contra l'atur.

Moncada una ciutatmulticultural

Informe sobre la inmigració almunicipi. 76 nacionalitats

diferents conviuen a la localitat.AMICS organitza cursos que

ajuden a fomentar laconvivència i la integració

DEPORTESFinal de pilotaa Moncada

Álvaro guanya a Soro III irep el trofeu del President dela Generalitat. Pàgina 15

Un edificiocentenarioSegunda parte de lainvestigación sobre laconstrucción delantiguo edificioconsistorial.

MONCADAEl ple aprovados crèdits perpagar deutesPàgina 6Convenio paradinamizar elcomercio localLas dos asociaciones delcomercio local, ACOMER yACM se unen para impulsarla campaña navideña.Pàginna 7

CULTURAMoncada

s'acomiada deVicent Cortina

Pàgina 13Art Sacre noullibre de JuanB. Tormos

Pàgina 13Emotives festesa VinalesaPàgina 13

El Ministerio aprueba un proyecto para la FP de diagnóstico clínico

L'alumnat de l'IES augmenta un48 % en els tres últims anys

pàgina 3

CONTRAPORTADA

Entrevista a Carles Francino,director de "Hoy por hoy" dela Cadena SER que realizó su

programa desde Valencia

Pàgina 3 Alumado del Ciclo de Laboratorio realizan una práctica con la profesora Marisa Jarque

El Tierno, desembre de 201 1

2

,

Opinió

DEPÓSITO LEGAL: V-31 2-201 1 • ISSN: 21 73-643XDIRECTOR: Fco. Manuel García Plasencia •JEFA DE REDACCIÓN : Araceli Rodríguez Navarro • REDACCIÓN YFOTOGRAFÍA: Aroa Arenas, Sergio Andrés, Vicente Balanza, I ván Cortegoso, Borja Francés, Jorge Fuster, Alba García,Paula Martínez, Juan Ramallón, Alicia Rivera, Ángel Verdeguer, Sohaib El Amiri , Boutaina El Farssoui , Marc Palanca,Felici tat Lluesma, María Orenga, Raúl Guiot, Carlos Alejo, Pepe Palanca, David Pagán, Lucía López, Aurora Gascó,Neus Alfonso, Nerea Maldonado, Sergio González, Anabel Martín, Carlos Monleón, Xavier Sancho, M iquel LLuesma,Borja Cuesta, Cristian Murcia , Jaume LLuesma, Maria Estellés, Nuria Estellés, Vicky Rohovyk, German García, TerezaIvaylova • MAQUETACIÓN : Manuel García y Cheli Rodríguez. • PUBLICIDAD: Trin idad Navarro. •Dirección Postal: Ctrade Benifaraig s/n, 461 1 3 Moncada . Valencia . • TELÉFONO: 96 1 39 41 55. • FAX: 96 1 39 55 09. • CORRECCCIÓN:Amparo Chardí.• IMPRIME: Artes Gráficas del Mediterráneo.• e-mail: prensa@iestiernogalvan.es •WEB: http://www.iestiernogalvan.es• El Tierno lo realizan los alumnos/as del Proyecto Talento. Programa Experimental de Atención aAlumnado de Altas Capacidades seleccionado por la Conselleria de Educación. Generali tat Valenciana. •COLABORA: Ayuntamiento de Moncada.

El Tierno

Text i fotos:Anabel Martín i Jorge Jiménez

DIARI TRIMESTRAL DE L'IES ENRIQUETIERNO GALVÁN DE MONCADA

El Tierno publica 5.000 ejemplares cada uno de los trimestres del curso escolar, los meses dediciembre, marzo y junio. Además nos encontrarás en formato digital en:

http://www.youtube.com/user/iesmoncadahttp://www.iestiernogalvan.es http://issuu.com/tierno

Síguenos enhttp://www.facebook.com

Què opines del Tierno Digi-tal? Amb quina freqüènciael consultes?Em pareix un diari magníficper l’esforç que comporta, jaque sou gent jove, i sobretotperquè dóna l’oportunitat deconèixer les diferents opcionsi posicionaments del que és lavida a Moncada.El consulte mol sovint perquèés l’únic diari que manté unaactualitat contínua, és unamanera d’estar al dia de la si-tuació política, social i econò-mica del que passa al nostrepoble i també fora.Què és el que més t’agrada?Jo crec que és un diari moltviu i objectiu i sobretot res-pectuós en el que ocorre i pertant m’agrada molt.I el que menys t’agrada?No hi ha res que no m’agradedel diari digital.Proposaries alguna cosa permillorar-lo?Jo crec que és un treballmagnífic i sé el que costa dur-lo endavant ja que és un diarique està contínuament actua-litzant-se. Pengeu vídeos, feureportatges fotogràfics i amés, intenteu que participe lagent.Voldries afegir alguna cosamés?Vull donar-vos les gràcies.Sóc conscient de l'esforç delscompanys que venen alsplens, que han d’estar allí tre-ballant 3 hores, com l’altredia i que de vegades els po-lítics no sabem arribar a lagent.

Què pensen sobre el Tierno Digital ?

Concha Andrés portaveu PSPV

Què opines del Tierno Digi-tal? Amb quina freqüènciael consultes?El Tierno Digital m’agradamolt. Pense que és un mitjà decomunicació prou objectiu, im’agrada per això, perquè devegades mires uns altres pe-riòdics que no són tan objec-tius com aquest. A més, elTierno Digital trau notícies detot tipus i esteu molt impli-cats.El consulte amb molta assi-duïtat, ja que a més hi ha co-ses que ocorren de les qualsm’haurien d’informar i nom’informen i m’entere gràciesal periòdic digital.Què és el que més t’agrada?El que més m’agrada és laparticipació de la gent jove,que estiga fet per d’estudiantsi gent que intenta ser objecti-va, que busca i conta la notí-cia de la manera mésimparcial possible.I el que menys t’agrada?No he vist coses negatives.Proposaries alguna cosa permillorar-lo?Una cosa que es podria afegirés un apartat on s’explique totel procés que se segueix perrealitzar-lo.Voldries afegir alguna cosamés?Voldria donar-vos les gràciesper la tasca que esteu fent.Feu possible que la gent tingaaccés a la vida política i públi-ca que hi ha al poble.

Vicent Rodrigo portaveuCompromís

Què opines del Tierno Digi-tal? Amb quina freqüènciael consultes?Bé, abans de res, he de dir-vos que la tasca que esteu fentés molt interessant i el treballmolt bo. Jo el consulte quanvull saber coses noves o quanem comenten qualsevol cosaque ha passat al poble i vullconfirmar si és així o no.Què és el que més t’agrada?Bé, el que voldria destacar ésque és una pàgina molt senzi-lla i està molt ben elaboradaperquè està per seccions. Tro-bem a la portada la informa-ció més actual i després el quemés t’ interessa pots llegir-hoa les diferents seccions. Pertant, és molt interessant per-què és fàcil treballar amb ell.I el què menys t’agrada?Jo pense que està tot molt bé,i no vaig a ser jo qui diga quehi ha alguna cosa que no hoestà.Proposaries alguna cosa permillorar-lo?No, jo pense que tot està bé ique vosaltres a poc a poc elpodeu desenvolupar més.Voldries afegir alguna cosamés?No, jo pense que està molt bé,pense que jo no sóc ningú pera dir el que jo faria o el queno faria, però et torne a dirque és una tasca molt impor-tant i que esteu fent un bontreball. Està molt bé.

Vicent Conejero portaveu EUJuan José Medina, alcalde deMoncada

Què opines del Tierno Digi-tal? Amb quina freqüènciael consultes?No hi ha dubte que hui en diaels periòdics digitals han revo-lucionat els mitjans de comu-nicació, l'actualització de lesnotícies en el El Tierno Digitalés constant i jo el consultediàriament.Què és el que més t’agrada?El que més m'agrada és la in-formació relativa a l'actualitatcultural i educativa.I el que menys t’agrada?El que menys m'agrada és lainclusió i tractament de temespolítics. Considere que elTierno Digital és un periòdicque hauria d'encaminar-se méscap a la temàtica educativa il'àrea de joventut.Proposaries alguna cosa permillorar-lo?Proposaria fermés reportatges sobre cultura,patrimoni i joventut, la ciutatde Moncada compta amb unpatrimoni arquitectònic i ar-queològic molt important.Voldries afegir alguna cosamés?Considere molt important lalabor que es du a terme des del'IES Tierno Galván i en estesentit vull felicitar-vos per larecent subvenció del Ministerid'Educació en relació al pro-jecte d'investigació en biolo-gia molecular. També vullfelicitar els alumnes que for-men part del projecte TALEN-TO pels seus excel·lentsexpedients acadèmics aixícom pel seu grau d'implicacióen l'elaboració del periòdic di-gital.

VanessaAlarcón, Víctor Nobrega, Javier Ciordia ,Adrián Jugaru,Josep Gisbert i Rubén Ramón 1r ESO

Aquest mes de desembre fajustament un any que apare-gué el Tierno Digital. Desd’eixe moment i amb una ac-tualització freqüent, s’han pu-blicat les notícies de la vidasocial, cultural, econòmica ipolítica de Moncada. El repteha sigut assumir la veu delpoble, del nostre poble.Al llarg d’aquest breu tempss’han publicat més de 80 ví-deos que suposen més de 40hores d’ informació i que re-flectixen la realitat de Monca-da així com centenarsd’ imatges fotogràfiques id’articles escrits d’actualitat.Conseqüència de tot aquesttreball són el nombre ascen-dent de visites que acumulenels diversos canals digitals.D’una banda, els vídeos jahan aconseguit 1 9.000 repro-duccions i d’altra, les visitesal Tierno Digital augmentencada mes i acumulen a l’anymés de 100.000.El Tierno és fruit del treballde molta gent implicada iil·lusionada en un projecteque de manera voluntària de-dica el seu temps a aquestatasca.Agraïm a totes aquelles per-sones, tant de Moncada comde fora, que confien en elTierno per a informar-se, lanostra voluntat és treballardes de l’objectivitat i la im-parcialitat perquè no ens moucap altre interès que la forma-ció i la investigació.

El Tierno digital

Més de 120.000visites en elprimer any

EDITORIAL

El Tierno, desembre de 201 1

3Moncada

El Ministerio de Educación adjudica 168.367 € a un proyecto de innovación aplicada

El IES Tierno Galván aplicará las técnicas debiología molecular más avanzadas“Con este proyecto El IESTierno Galván se sitúa a la ca-beza de la Formación Profesio-nal de Grado Superior deLaboratorio de la ComunidadValenciana”. Un proyecto enel que participan El HospitalSanta Creu i Sant Pau(HSCSP) y otros cuatro IESde España. El Ministerio deEducación ha resuelto la con-vocatoria destinada a “Proyec-tos de innovación aplicada ytransferencia del conocimien-to en la formación profesionaldel sistema educativo” dotán-dolo con 168.367,1 0 €.El centro recibirá formación yequipamiento para la realiza-ción de las técnicas más avan-zadas en biología molecularque se aplican en la investiga-ción como la clonación de se-cuencias de ADN, perotambién en el diagnóstico: de-tección de infecciones peligro-sas, de enfermedades heredita-rias presentes en el genoma yen general todas aquellas quetienen que ver con la huellagenética algunas muy de mo-da como pruebas de paterni-

dad o pruebas de ADN muyutilizadas en las ciencias fo-renses para investigar laposible participación en deter-minados delitos.Los profesores responsablesde la coordinación del mismoen el IES son Marisa Jarque,Mª Cruz Sipán y Andrés Na-varro del Departamento de Sa-nidad.El proyecto es colaborativo y,además del IES Tierno Galvánde Moncada, también partici-pan el Laboratorio de Micro-biología del Hospital de laSanta Creu i Sant Pau(HSCSP), los centros InstitutLa Guineuta de Barcelona,CIPFP Casa del Aprendiz deValencia, IES La Albaida, deAlmería, y el IES La Granjade Jerez de la Frontera, CádizBajo el título “Introducción alas técnicas de biología mo-lecular en los CFGS de labora-torio de diagnóstico clínico”recientemente aprobado por elMEC por medio de una reso-lución publicada en el BOEque adjudica 168.367,1 0 € alos centros participantes.

El equipamiento sitúa al IES ala cabeza de los centros de For-mación profesional de la Co-munidad Valencia ya que sólodos centros de Ciclos Formati-vos de Laboratorio de AnálisisClínico de Valencia dis-pondrán del equipamiento quepermita al alumnado recibir es-ta formación.El centro consigue de esta ma-nera mejorar la calidad y la efi-cacia de la enseñanza y la

formación para la empleabili-dad que garantice que el alum-nado pueda adquirircompetencias clave y al mis-mo tiempo ofrecer un desarro-llo profesional continuo delprofesorado para hacer de ladocencia una opción atractivade carrera.El éxito en la introducción yuniversalización de las técni-cas de biología molecular enel ámbito de los análisis hema-

tológicos, bioquímicos y delas patologías infecciosas, asícomo en la investigación fun-damental en ciencias de la sa-lud ha hecho de estas técnicasuna herramienta imprescindi-ble en la prevención, diagnós-tico y seguimiento de laspatologías que afectan al serhumano. En especial, las dis-tintas adaptaciones y formatosde la Reacción en Cadena dela Polimerasa (PCR), una téc-nica que permite la detecciónpor amplificación enzimáticade genes específicos, bienprovenientes de microorganis-mos patógenos, o bien aque-llos presentes en los humanosque se asocian con un amplioabanico de patologías, consti-tuyen la categoría de técnicasde biología molecular que demanera predominante y am-plia han irrumpido en el ámbi-to analítico del diagnóstico, laorientación terapéutica, elcontrol del tratamiento y laprevención de patologías hu-manas.

Marisa Jarque y Manuel García

Uno de los grupos de Ciclo Formativo de Laboratorio

La matrícula a l’ IES ha crescutaquest curs un 21 ,7%. El centrecreix per tercer any consecutiu ial còmput total ja acumula uncreixement acumulat superior al48% i arriba als 807 alumnes.L’augment és més significatiu enla Formació Professional ons’han anat ampliant els grups peralbergar la demanda. Són 140alumnes més que el passat curs re-partits en els cicles formatius degrau mig (Atenció Sociosanitària,Cures d’Infermeria i Instal·la-cions Elèctriques) en el quals

existixen torns de matí i de ves-prada.La demanda de FP ha crescutmés del 147%, molt per damuntdel creixement al conjunt de laComunitat Valenciana.El mateix ocorre amb la demandade Batxillerat que també ha cres-cut un 16% respecte el curs pas-sat i que suposa una excepció, jaque al conjunt de la ComunitatValenciana hi ha un descens en lademanda de Batxillerat.Les xifres en l’ESO es mantenenamb un lleu descens del 3% en lí-

nia amb el descens d’alumnatd’aquesta etapa educativa aMoncada en funció de la natali-tat.El centre oferix programes d’in-terès que atrauen la demandacom:- Programa de Qualificació Pro-fessional Inicial.- Programa d’educació Pluri-lingüe.- El Programa Talento d’enriqui-ment curricular.- Programa d’ampliació d’horariescolar

L’alumnat de l’IES augmenta un 21,7%Per tercer any consecutiu s'incrementa el nombre d'alumnes al centre

Evolució del nombre d'alumnes que arriba altotal del 48% d'increment.

Maria Estellés i Núria Estellés 1r Bat

El Tierno, desembre de 201 1

4

Moncada, una ciutat multiculturalSegons dades facilitades per l’OficinaMunicipal d’atenció a l’ immigrant, de-penent de la regidoria de Benestar So-cial de l’Ajuntament de Moncada, eltotal de població immigrant empadro-nada a data del 19 d’agost de 2011 as-cendeix a 2.295 persones (11 ’09%),sobre un total de població de 22.972 ha-bitants actuals a Moncada.

Distribució per edats:s´observa un predomini dels grups en-tre 25- 44 anys que correspon a la po-blació en edat de treballar. Cridal’atenció també el grup de menors de18 anys, molts dels quals seguramenthan vingut amb els pares, però d’altresja són nascuts ací. El grup de majorsde 65 anys representa una xifra moltbaixa i això s’explicaria perquè el feno-men de la immigracio és bastant recenti és un col·lectiu que ja no està buscanttreball, principal motiu de la immigra-ció.Distribució per sexe:el percentatge d’hòmens és una micamés elevat que el de dones, però no ésuna diferència massa significativa.

Per nacionalitats:per continents la procedència majorità-ria correspon a Europa, i dins d’Euro-pa a Romania (673 habitants),Ucraïna(214) i Bulgària.(66). A conti-nuació trobem Amèrica del Sud , amb203 immigrants procedents d’Equador,55 de Colòmbia i 48 d’Hondures. Entercer lloc se situa el continent africàamb 132 habitants procedents del Ma-

rroc i 88 d’Algèria. Segueix el conti-nent asiàtic amb 50 habitants xinesos,11 procedents de l’Índia i 5 de Paquis-tan. A bastant distància se situa Amèri-ca del Nord i Oceania amb un 0,5 i0,1% respectivament. Un total de 76nacionalitats de procedència que estanconvertint Moncada en una ciutatmultiètnica i multicultural.Sergio Gonzalez i Xavier Sancho 3r ESO

Moncada

Los alumnos del IES asisitieron al Ta-ller de Castellano y mantuvieron unaconversación con algunos de los inmi-grantes que asisten al taller. Alumnosde Rusia, Nigeria y Argelia fueron en-trevistados y comentaron con mayor omenor dificultad las cosas que más lesgustan de este país y las dificulatdescon las que se encuentran día a día, es-pecialmente laborales.Posteriormente entrevistaron a MarisaParrilla (Técnico Municipal de Imigra-ción) que informó sobre los diferentestalleres que realizan por la mañana co-mo castellano, valenciano para adultos,búsqueda activa de empleo e informáti-ca y por la tarde valenciano para padrese hijos. Estos cursos se realizan en elcentro juvenil y en la oficina deAMICS. También comentó que la ofi-cina AMICS forma parte de una redque es de la Conselllería, concretamen-te de la Dirección General de Inmigra-ción y Cooperación que se coordinacon el Ayuntamiento para crear los dife-rentes recursos tanto materiales comohumanos. Respecto a la evolución delos immigrantes que asiiten a los cursosapuntó que el número de asistentes seha estabilizado ( ni aumenta ni dismi-

nuye) y que cada vez los immigrantesson más conscientes y están más inte-resados en conocer la lengua e inte-grarse, por eso tienen tanto éxitoiniciativas como la feria interculturaldonde se realizan exposiciones gas-tronómicas y juegos de diferentes pai-ses .Las agencias AMICS, puestas en mar-cha desde la Conselleria de Solidaridady Ciudadanía, son oficinas locales deinformación, mediación, asesoramientoy orientación para el colectivo inmi-grante. Éstas se crearon con el fin deponer al alcance todos los recursos delos que la Administración y otras enti-dades disponen para favorecer la inter-culturalidad con la sociedad de acogiday la convivencia. Ofrecen servicios co-mo el acceso al sistema educativo,orientación para el acceso al sistemalaboral, acceso al sistema sanitario, tra-mitación y recepción de vivienda dig-na, actividades encaminadas afavorecer la interculturalidad y convi-vencia entre la población y el progra-ma voluntario de comprensión de lasociedad valenciana Escuela de Acogi-da.Borja Francés i SergioAndrés 2n ESO

AMICS organiza cursos para inmigrantes

Els alumnes del Tierno Galván participenen un taller d’inmigració

Els alumnes de 1 r d’ESO assistixen a un taller d’ immigració que forma part d’unprograma organitzat per l’agrupació AMICS on es tracta de sensibilitzar elsalumnes respecte de la immigració. S’han realitzat activitats variades la finalitatde les quals era conscienciar l’alumnat sobre les dificultats o problemes amb quèes troba la gent que arriba d’un altre país. L’actitud dels alumnes va ser molt po-sitiva, ja que en tot moment es mostraren interessats i participatius a l’hora de re-flexionar i traure conclusions de les activitats realitzades.Daniel Chardí i Josep Gisbert 1r ESO B

2.295 immigrants procedents de 76 nacionalitats diferents conviuen a la localitat

Valenciano, Castel lano e Informática para adultos que se realizan en el Centro juvenil

Los inmigrantes reciben clases en el taller de Castellano

El Tierno, desembre de 201 1

5Moncada

Porque tus hijos te preocupan. Habla con ellos

www.testdrogas.com

96 1 39 1 8 70

Què fem amb el fem?

Quan s'acorda l'adjudicació de la nova con-tracta?El 6 de maig l'Ajuntament en Ple acorda adjudicar elcontracte a SECOPSA MEDIOAMBIENTE SLU.L'empresa és la millor valorada de les que van presen-tar oferta: FCC, TETMA i SAV.Quan es formalitza el contracte?El 18 de maig: Es formalitza el contracte.Quan comença la prestació del servei?1 5 de juny: Comença la prestació del servei la novaempresa SECOPSA.Quan comencen a funcionar els nous equips iserveis?“La data d’inici dels nous equips i serveis serà l'1 demarç de 2011 . Des de l'adjudicació del contracte finsa eixe dia es realitzarà amb els mitjans existents, és adir, utilitzant els recol·lectors i contenidors de càrre-ga del darrere” (art. 2.3 del plec de condicions.Òbviament es tracta d'un data d'impossible compli-ment ja que a aquesta data el contracte ni tan solss'havia adjudicat. Per aquest motiu s’estableix en elcontracte (Clàusula 8ª del contracte) altra data: “El1 5 de setembre: S'iniciarà la utilització dels nousequips”.Quants diners costa la contrata?548.1 77 € a l’any, durant 12 anys.Quins serveis inclou la nova contrata?La recollida i transport de:-RSU (residus urbans). Queden exclosos: els residusno assimilables a residus domèstics, residus tòxics,nocius o perillosos, explosius i vehicles abandonats.- Recollida selectiva ( paper i cartró, envasos lleu-gers, orgànica)- Recollida voluminosos (mobles, estris vells domès-tics i abocaments incontrolats)Manteniment i neteja dels nous contenidorsImplantació d’un mini punt net per a dipositarCD, cartutxos d’impressores i mòbils que se si­tuarà entre el mercat nou i el supermercat.Com són els nous contenidors?-Contenidors de càrrega lateral de 2400 L que substi-tuiran els antics contenidors de càrrega darrera de1100 L del fem domèstic i els iglús que hi havia peral vidre.-Contenidors soterrats: es preveu que s’amplie elnombre de contenidors als que ja hi ha i l’empresa hade comptar amb un vehicle dotat de l’equipament ne-cessari per connectar-se al sistema fix.Quants contenidors ha d’haver al poble?-Contenidors de RSU: no especificat.-Contenidors d’envasos lleugers:1 per cada 450 habi-tants (aproximadament 50 contenidors).-Contenidors de paper i cartró: 1 per cada 450 habi-tants (aproximadament 50 contenidors).On s’han de situar els nous contenidors?L’Ajuntament i l’empresa han de definir la localitza-ció dels contenidors a la via pública. Un cop decidit,

s’ha de pintar la zona reservada per a la instal·lació isi convé la col·locació de pitons de protecció.Amb quina freqüència s’ha d’arreplegar elfem?-Residus urbans: 363 dies a l’any de dilluns a diu-menge en horari nocturn ( entre les 22 h i les 6 h ).Aquesta freqüència compren la població , els polí-gons industrials i les partides agrícoles on s’ubiquenels contenidors. Estan compresos també els proces-sos de neteja posteriors a actes populars festius.

-Envasos lleugers:Augment de dos a tres vegades per setmana.-Paper i cartró:Augment de dos a tres vegades per setmana.

-Orgànica: Aquest servei contarà amb dues fasesd’ implantació. En la primera, la recollida selectivas’efectuarà només per als grans productors ( mercatsi supermercats) mitjançat el sistema de “porta a por-ta”. La segona fase que preveu el Pla Zonal consis-

tirà a ubicar a la via pública 2 contenidors, un per ala fracció orgànica i altra per a la resta.-Voluminosos: dues vegades per setmana. S’han dipo-sitar els voluminosos al voltants dels contenidors deRSU, però l’empresa haurà d’arreplegar els volumi-nosos dipositats en qualsevol punt de la via pública.A més l’empresa facilita un telèfon 961537301 per siels ciutadans volen desfer-se de mobles i estris.En què ha de consistir el manteniment delscontenidors?

La conservació dels contenidors estarà a càrrec del’empresa adjudicatària. Quan un contenidor es con-sidere deteriorat, serà obligació de l’empresa la im-mediata retirada de la via pública i la substituciód’aquest per un altre en perfecte estat.L’empresa disposarà d’un dipòsit de contenidorsnous ( com a mínim un 5% de cada tipus) en un ma-gatzem per poder afrontar qualsevol substitució demanera adequada al ritme d’incidències que es pu-guen produir.Amb quina freqüència s’han de netejar elscontenidors?- Contenidors de RSU Fins ara s’havien de netejar idesinfectar 2 vegades al mes entre juny i setembre i1 vegada al mes la resta de l’any. .També s’haurà denetejar de manera exhaustiva la superfície del sòlocupada pel contenidor. A més caldrà mantenir la zo-na del contenidors neta de manera que s’arreplega-ran obligatòriament els possibles desbordaments ideixalles caigudes en buidar els contenidors.Es netejaran cada 10 dies en estiu i cada 15 dies laresta de l’any-Contenidors d’envasos lleugers:1 vegada al mes .-Contenidors de paper i cartró:1 vegada al mes amb 2 recollides extraordinàries depaper en Nadal i Reis.Altres informacionsEs dura un control de les operacions en cada conte-nidor de manera que es puga conèixer en tot momentla seua ubicació, les operacions de manteniment rea-litzades i l’estat de conservació.Sistema informàtic pel que sabrem la localitzaciódel vehicles de recollida, identificació i pesatge decada contenidor.Es cobriran noves contractacions que gene­re el servei amb personal en situació d’aturdel municipi de Moncada.En relació a la recollida de la poda la responsable deMedi ambient, María Eugenia Pascual, va assegurarque “es veurà incrementada en els mesos d'estiu ambuna recollida extra setmanal, al marge de la recollidahabitual” i va continuar dient que “la recollida de re-sidus en les zones industrials s'ampliarà fins al dis-sabte i també es repassaran diàriament desbordis depaper-cartró en la via pública per a millorar l'aspectedels carrers”.Una altra de les novetats que proposa l'empresa enmatèria mig ambiental és la implantació d'un mini-punt net, segons va explicar la responsable de l'àrea“un lloc on es podran dipositar discos, mòbils, carre-gadors de mòbils, cartutxos d'impressora i piles”.

Raul Guiot i Marc Palanca3r ESO

Amb l'adjudicació de la contracta de fem s’inicia una nova etapa en la recollida. Elcontracte amb SECOPSA durarà 12 anys i superarà els sis milions d'euros.

Millores oferidesper SECOPSA

El Tierno, desembre de 201 1

6

S’aproven dos crèdits per pagar als proveïdors

Moncada

El ple ordinari del dia 22 denovembre se suspengué tempo-ralment per baixar la tensióprovocada per una discussióentre el Sr. Alcalde i la regido-ra de Compromís Cristina No-guera, “Si tira algú del públicme’n vaig” reiterà en diferentsocasions, mentre l’alcalde cri-dava l’atenció a una personadel públic. El ple continuà,però passades les dues horesaltra discussió de l’alcalde,aquesta vegada amb la porta-veu del PSPV, Concha Andrésa la qual retirà la paraula,acabà amb l’abandonament dela sala de tots els regidors del’oposició.Entre els temes que es dugue-ren al ple destacà la suscripciódel crèdit ICO com a mesuraper cancel·lar factures pen-dents al consistori. Tal i comexplicà el regidor d’hisendaMiguel Gallego, “se trata deuna línea de crédito a la quepueden acogerse los ayunta-mientos y cuya finalidad espermitir que se cancelen deu-das pendientes de pago a pe-queñas empresas y autóno-mos”. En aquest sentit, Galle-go continuà explicant que “la

cuantía máxima que el Ayunta-miento podía percibir en fun-ción del número de habitanteses de 808.514,1 9€” aunque fi-nalmente y tras los informesde intervención se solicitará lacantidad de 697.764,54€ “parasaldar facturas y agilizar pa-gos pendientes”Els crèdits ICO, regulats pelDecret Llei 1463/2077, del 2de novembre exigixen que eltermini de sol·licitud estigaobert fins al 30 de novembre ique les factures que es cobris-quen siguen anteriors al 30d’abril de 2011 . Desprésd’acomplir amb les exigènciessol·licitades, ja s’ha tramitat elcrèdit i segons explicà Galle-go en la seua intervenció “seamortizará en un plazo de tresaños y con un interés del6,5%”.El regidor de Compromís cri-ticà les despeses en publicitat iposà diferents exemples i di-gué “fa falta més feina imenys publicitat” ja que “hiha factures que es podrien evi-tar”La portaveu del PSPV, Con-cha Andrés, anuncià que “que-dan millones de euros de

facturas por pagar, algunas delas facturas que se presentanaquí son de juzgado de guar-dia”. “Son gastos en publici-dad, carteles, tarjetones,publicidad, carteles, progra-mas de fiestas, paneles infor-mativos, agendas”. “Estasfacturas no deberían de poderfinanciarse con fondos delICO y no podemos apoyar es-ta relación de facturas”.Gallego indicà que“estos crédi-tos ICO genera empleo yaque va destinado a la pequeñay mediana empresa y autóno-mos”El punt quedà aprovat amb elsvots a favor del Partit Populari l’abstenció del PSPV, Com-promís i Esquerra Unida.

Increment de lestaxes de l'escolaInfantilEn aquest punt, quedaren apro-vades les modificacions de lesordenances fiscals, com sónl’augment de 25 € de la quan-titat que les famílies abonenmensualment a l’escola infan-

til La Rambleta, i que la regi-dora justificà a causa de “undescenso en las subvencionesrecibidas por parte de la Con-sellería de Educación”.La responsable, Concha Gea,insistí en què “el coste real delos servicios que se prestan enla escuela infantil La Ramble-ta en un niño de 0 a 1 año ron-da los 700€, de 1 a 2 más de350€, y de 2 a 3 alrededor de260€, mientras que el precioque van a pagar los padres enla guardería pública de Monca-da es de 85€”, davant d’això idesprés de les crítiques realit-zades pel grup Compromís,Gea apuntillà que “el incre-mento es mínimo y razonablesi comparamos las excelentesinstalaciones de La Rambletacon el precio acordado” i espe-ra “la comprensión de los pa-dres en esta época de ajustes”.Així Gea va voler destacarque “el consistorio ha aporta-do en el presupuesto de 2011 ,239.900 euros para el desarro-llo de los servicios de la escue-la infantil La Rambleta”.Respecte a l’ús de les instal·la-cions esportives, s’aprovà lamodificació de la nomenclatu-

ra de taxa per la de preu pú-blic, amb la finalitat que elsciutadans de Moncada paguenun preu més reduït que els defóra en fer ús d’elles.Compromís, a través de Cris-tina Noguera, denuncià “lesretallades en educació a laComunitat Valenciana” i posàcom a exemple les retalladesde beques als menjadors es-colars.Andrés, del PSPV, referent ala modificació dels preus es-portius manifestà que “nocompartía que los alumnosdel CEU tuvieran un descuen-to en la piscina que no tienenlos vecinos de Moncada queson los que están la están pa-gando.”

Crèdit a curtterminiTambé s’aprovà un crèdit acurt termini (venciment el 31de desembre de 2012) pervalor de 2.940.000 € contrac-tat amb Bankia a l’Euribor+5%.Cristian Murcia 1r Bat i MiquelLluesma 4t ESO

Un crèdit ICO de 697.764 € a un interés del 6,5% i altre amb Bankia a curt termini pervalor de 2.940.000 € amb venciment el 31 /1 2/ 2012 amb un interés de l'Euribor + 5%

En un tens ple amb interrupcions i abandonament de l’oposició

El Tierno, desembre de 201 1

7Societat

“El comercio locales sostenible,ecológico yresponsable”

La Directora General de Co-mercio, Silvia Ordiñaga tras lainauguración de la V Feria delComercio y la Gastronomíamanifestó que “El nivel de co-mercio de Moncada es muy al-to y no hace falta desplazarsea Valencia para comprar pro-ductos de calidad”. Ademásaseguró que “Moncada es pun-tera en la comarca con la Feriadel Comercio y de la Gastro-nomía”. A la que calificó defundamental como lanzamien-to y apoyo a la economía pro-

ductiva. “Al final quien creaempleo, son los empresarioscon sus empleados y sus esta-blecimientos en ese sentido co-mo consumidores es preferibleque utilicemos el comercio deproximidad, no es necesarioterminar siempre en las gran-des superficies “antes de des-plazarnos deberíamos pensar¿Lo tiene el comercio de miciudad?” . La Directora Gene-ral aseguró que , en este senti-do, que “el comercio local essostenible, ecológico y respon-

sable”, y se mostró encantadacon la organización de la Feriaa la que ya es asidua.Sobre el comercio de Monca-da manifestó que “da mucho ala ciudad: anima con los esca-parates, las luces y con sualegría”. También indicó que“proporciona empleo a la gen-te que en su mayoría son de

Moncada.” En este sentido ase-guró que el comercio es res-ponsable con los ciudadanos yen la misma medida “merecenque compremos en estos co-mercios”. Al final “el comer-cio es la vida de las ciudades”una ciudad sin comercios seconvierte en una “ciudad dor-mitorio” concluyó.

Por su parte el presidente dela Asociación de Comercian-tes, Vicente Sepúlveda desta-co “el gran esfuerzo de loscomercios por estar en la feriadada la situación que estamosatravesando” transmitiendoun mensaje de optimismo.Entrevista completa en el Canalde vídeos

Convenio de Cooperaciónentre las dos asociaciones deComerciantes de Moncada

La Directora General de comercio encantadacon la V Feria de Comercio y la Gastronomíade Moncada

Tras la entrevista, Silvia Ordiñaga se interesó por El Tierno.

La Asociación de Comercian-tes del Mercado Municipal deMoncada (ACOMER) y laAsociación de Comerciantes,Servicios y Hostelería de Mon-cada han firmado un conveniode colaboración con la finali-dad de impulsar la coopera-ción entra ambas asociacionesen aras a dinamizar el comer-cio en la ciudad de Moncada.De esta manera se desarro-llarán campañas promociona-les conjuntas que van aredundar en beneficio de laciudadanía de Moncada, con-virtiendo el municipio en unpolo de atracción comercial anivel comarcal.

Asimismo, se van a realizaractuaciones conjuntas porparte de ambas asociacionesencaminadas a la mejora de lacalidad del comercio local,para adecuar a sus asociados alas necesidades de los nuevosconsumidores.En esta línea, el alcalde deMoncada, Juan José Medinaha considerado “un paso ade-lante en materia comercial lafirma del convenio entre am-bas asociaciones” y ha asegu-rado que “tanto comerciantescomo consumidores podránbeneficiarse de las accionesque lleven a cabo durante elaño”.

Los presidentes de a Asociación de Comerciantes del MercadoMunicipal de Moncada (ACOMER) y de la Asociación de Comer-ciantes, Servicios y Hostelería de Moncada

Para ver en vídeoEn el canal de El Tierno Digital: http://www.youtube.com/user/iesmoncada

Santa Bárbara Romería y entrevistas Veus Romàntiques: Coral de Moncada

Violencia de género. El rap del IES CAM, Concierto de Santa Cecilia

Unión Musical: Concierto y nueva Musa Presentación de las Falleras Mayores

El Tierno, desembre de 201 1

8

""

Entrevista

Vicent Montagut, José Francisco Palanca i Paco Jorge són representants de la plataforma d'aturats. Implicats iconcienciats amb el problema de l'atur, van explicar en què consistix la plataforma i quines són les iniciatives que es duen aterme per tal de pal·liar el problema. A més d'una actitud reivindicativa enfront les dades que presenta l'atur a la localitat,

"La solidaritat entre el poble és important per aconseguir millores socials"

Vicent Montagut (President dela Plataforma), Jose FranciscoPalanca i Paco són membresde la plataforma d’aturats deMoncada

Quantes persones estan atu-rades a Moncada?PACO: En primer lloc voliadonar les gràcies al TiernoGalván per la possibilitat queens dóna de donar a conèixerla plataforma. Contestant a lateua pregunta, el nombre d’atu-rats aproximadament és devora 2.500 persones, comptabi-litzada en sis mesos, que supo-

sa un 11% de la població totali quasi un 25% de la poblacióactiva.

Quin sector ha sigut el mésafectat?JOSE: El sector més afectat hasigut, sense cap dubte, el de laconstrucció amb tots els oficisrelacionats com els pintors,electricistes, fusters. . . . Ha ex-plotat tot amb la bombolla im-mobiliària i on abans esconstruïen 40 cases, ara ambuna ja sobra.Teniu dades del percentatged’aturats a altres pobles de lacomarca? Es podria dir queMontcada està en una situaciósimilar?VICENT: Dades concretes notenim, però estem en contacteamb altres plataformes d’atu-rats i el percentatge és més omenys el mateix. Nosaltresconsiderem que la responsabi-litat la tenen els governs valen-cians ja que a València icomarca mai s’ha apostat perl’agricultura, només per laconstrucció. Això fa que lesdades d’atur siguen de les méselevades tot i que tenim un re-curs com és el camp, probable-ment comptem amb uns delsmillors camps de la Mediterrà-nia i hauríem de començar aplantejar projectes reals sobreell.A la plataforma coneixeu al-gun cas en què tota la famíliaestiga aturada? Heu intentatposar solució des de la Plata-forma?V: Sí, per descomptat, hi hamoltes famílies en les que capmembre té treball. Nosaltresen vindre del sector de la cons-

trucció no hi tenim cap recurs.La nostra única manera de aju-dar-los és projectar el proble-ma del poble, que en donencompte que estem ací i dialo-gar amb l’ajuntament i la res-ta d’administracions públiquesi per intentar trobar una solu-ció.

Quan és creà la plataformad’aturats a Montcada?J: La plataforma és va crearfarà cosa d’un any, es comptaamb els papers des de generdel 2010, però abans ja es vafer el plantejament de formar

algun tipus d’associació o pla-taforma per tractar de posar so-lució a tot açò.

Quantes persones formenpart de la plataforma?V: Hi ha inscrites 400 perso-nes. Hi hagué uns conflictesen el primer nucli de represen-tants i aleshores molta gent vacaure en el pasotisme i en laidea que no es podia fer res,que no anava a tirar avant, queels dirigents de la plataformaeren els que tenien la feina.Nosaltres diguem claramentque l’alcalde de Moncada vasaber jugar les seues cartes, ve-nien eleccions municipals i vaconcedir 1 5 llocs de treball alque era la junta directiva, ales-

hores el que va fer és tallar desoca-rel el que estava en ebulli-ció, la plataforma va baixarmolt en el seu nivell de com-promís i de força al carrer,però és l’únic lloc que tenimper a reivindicar, ja que alsplens de l’ajuntament no se lidóna veu al poble.

A la plataforma quines acti-vitats es fan?V: A la plataforma les activi-tats que es fan és més que resinformació i agitació. El quevolem aconseguir és que lagent del poble es done compteque no podem esperar mésenllà de les promeses electo-rals, ja que l’ intent de pal•liarel problema de la crisi es que-da molt parat, sols ens quedareivindicar i saber que l’agru-pació fa la força i agitar cons-ciències. Cal donar-se compteque el món a partir de la crisieconòmica ha canviat i s’ha defer un replantejament de totesles estructures tan socials comeconòmiques.

Sabem que a l’últim ple mu-nicipal va haver alguna polè-mica amb les taulesinstal·lades enfront del mer-cat. Què va ocórrer? Com esva resoldre finalment?V:Nosaltres en una assembleageneral vam decidir que unade les millors maneres de fervisible el problema era posarpunts d’ informació al poble,vam considerar que els millorsllocs eren el mercat de dillunsi el mercat municipal i Merca-dona, ho vam sol•licitar per re-

gistre d’entrada i ens ho vamaprovar. El primer dimecresque vam acudir al mercat mu-nicipal i a Mercadona , va ei-xir el responsable deMercadona i ens va dir queallí no podíem estar ja que hiha una normativa que no per-met situar-se a la façana adja-cent del mercat municipal,nosaltres considerem que aixòés un sòl públic i que no estemfent res malament i, els vamdemanar la justificació legalde per què no podíem. Durantdos mesos vam rebre informesdel tècnics municipal on deiaque no es podia fer promocióeconòmica ni mendicitat. No-saltres no estàvem d’acord per-què simplement estàveminformant al poble del proble-ma dels aturats. Vam sol•lici-tar els estatuts interns delmercat i hem vist que hi ha unpunt en què es dóna la màxi-ma responsabilitat a l’Ajunta-ment a l’hora de decidir sinosaltres podem estar allí.Després també ens demanarenque pagàrem les taxes per po-sar la taula el mercat de di-lluns cosa que no podem ferperquè estem aturats, la regido-ra responsable ens va dir quel’alcalde ens donava el privile-

gi d’estar exemptsd’aquestes taxes. Ales-hores quin és el conflic-te? Finalment ens vanenviar la policia i enaquell moment passarenels regidors d’altres for-macions polítiques i peraixò ho van traslladar alple de Moncada. Demoment, per tant els di-lluns estem al mercat,que no hi ha cap proble-ma i els dimecres estemal costat just de la faça-na adjacent de Merca-dona fins que enstornem a reunir ambl’Ajuntament i es reviseel punt 16.3 de l’estatut.

Com se subvenciona laPlataforma?J:La Plataforma se sub-venciona amb l’euro que espaga quan algú es vol fer socide la Plataforma. Hi hagué unprojecte que es va voler fer alprincipi per traure una revistainformativa i la forma de sub-vencionar-la que pensàrem vaser comentar-ho als comerçosi que el comerç ens ajudara,però a l’hora de fer la revista,la directiva va arribar a unacord amb l’Ajuntament per a

Els 2.401 aturats i aturadesrepresenten vora el 25 % de lapoblació activa de Moncada

2.401

HOMES

El nombre d’aturats de Moncada quasi s’ha triplicat al llargdels últims cinc anys. Si en 2.007 la població aturada era de850 persones, en 2.008 la xifra ja se situava en 1 .522. En2.009 continuà l’increment en prop de 500 persones arribanta un total de 2.004 persones. En 2.01 0 aquesta xifra continuàaugmentant a 2.1 48 persones fins que finalment al 201 1 elnombre d’aturats fa un total de 2.376 persones. Per tant,s’observa un increment progressiu, que cal relacionar direc-tament amb la crisi econòmica dels darrers anys, que tambéestà afectant durament aquest municipi.Vicente Balanzá i Jorge Fuster, 2n ESO

(Dalt) Els representants de la plataforma lligen un exemplar del periòdic el Tierno(Baix) Les gràfiques d'aturats en percentatge d'homes i dones. Taula del nombre d'aturats per edats segons les dades de novembre

Font: Servef

El Tierno, desembre de 201 1

9Entrevista

"La solidaritat entre el poble és important per aconseguir millores socials"també exposen quines són les propostes que ha posat en marxa la plataforma, entre les quals destaca un projectetemporitzat en dues fases i que consistix a aprofitar les terres per poder crear una cooperativa d'agricultura ecològica queels permeta autoabastir-se, l'esborrany del qual ja està sent estudiat per l'Ajuntament de Moncada.

què la feren i al final encomptes de ser una re-vista de informació dela Plataforma, es va con-vertir en una revista dedivulgació políticanomés.Hi ha altres agrupa-cions relacionadesamb el tema amb lesquals us coordineu?V: Nosaltres estem encontacte amb altres pla-taformes d’aturats de lacomarca, estem coordi-nats sobretot amb lagent de Paterna i grà-cies a ells hem co-mençat un projecte quemés endavant comenta-rem. També consideremque altres movimentscom el 15M o altres pla-taformes de barris són

importants i nosaltres amb hu-mils recursos sempre intenta-rem estar en contacte amb totaquell amb qui puguem ferforça.

Sabem que hi ha un primerprojecte elaborat per la Pla-taforma. En què consistix?El projecte consistix en un re-ciclatge laboral que plantegemen dues fases. La primera fase

seria una espècie d’Escola Ta-ller on aprendríem a treballarel camp i de manera més tècni-ca el cooperativisme. La sego-na fase consistiria a fer unacooperativa d’agriculturaecològica amb la intenció defer una denominació d’origendel producte de l’Horta Nord.

Com va sorgir aquesta idea?Gràcies a les experiències d’al-tres plataformes. La gent dePaterna va proposar un projec-te molt semblant fa un parelld’anys, van haver de lluitarmolt perquè l’ajuntament elsva modificar el projecte i deci-diren tancar-se a l’Ajuntamentdurant 47 dies, finalment se’ lsva concedir el que es planteja-va al projecte. Nosaltres dema-nem terres cedides durant untemps, fins que puguem auto-gestionar-se i pagar la terra itambé els recursos per a la for-mació i per a posar a punt lesterres per al cultiu.

Compteu ja amb els recur-sos (terrenys, monitors...)per posar en marxa el projec-te?J: De moment no. El projectes’ha presentat a l’Ajuntamenti fins que no ens conteste una

cosa o altra. . . nosaltres els re-cursos amb els que comptemsón limitats, aleshores hem deparlar amb una agrupació queens puga ajudar, que en aquestcas és l’Ajuntament, que seriaqui s’encarregaria de gestionarsi ens han d’arrendar terres,posar un tècnic perquè ens en-senye.. .V: Per complementar el queha dit el company, ara mateixael projecte ja està presentat iestà estudiant-ho un tècnic del’Ajuntament, que ens han ditque en breu ens passaran l’es-borrany amb algunes petitesmodificacions tot i que espe-rem que no el retallen molt.Però ja està en marxa i partirde dilluns 21 volem fer unataula de negociació on estaranrepresentats tots els grups polí-tics del poble perquè volemque isca d’un consens i valoratpositivament per tots elsagents socials de Moncada.

Més o menys teniu data pera dur a terme aquest projec-te? Us ha donat data l’Ajun-tament?V: Nosaltres hem plantejatunes dates, ens agradaria co-mençar la formació en gener ofebrer, la situació s’ha dilatatper les eleccions del 20N,però volem lligar-ho al mésaviat possible perquè tenimproblemes per ficar un plat decalent a les nostres cases, ales-hores s’ha de ser àgil.

Suposem que necessitaríeuun tipus de permís adminis-tratiu per dur endavant

aquest projecteSí, necessitaríem signar un

conveni, en què quede clarque se’ns arrenda la terra du-rant uns 10 anys fins que no-saltres tinguem la possibilitatde pagar-la nosaltres mateixa i

tot açò junt a ajudes a nivell es-tatal, europeu.. . . Tot ha d'estarsignat, tant nosaltres com a in-teressats com la part adminis-trativa de l’Ajuntament.Nosaltres al projecte plante-gem que han d’estar represen-tats tots els organismes qued’alguna manera estan afectatscom Serveis Socials, la Regi-doria d’Urbanisme, de Promo-ció Econòmica.. . Tot had’estar signat perquè siga le-gal sobre el paper.

Teniu pensat dur endavantun segon projecte. En quèconsistix?V: Estem en contacte amb unhome que ha plantejat un pro-jecte semblant, el de cooperati-va, nosaltres la cooperativaque plantegem és la d’agricul-tura ecològica, però clar aixòporta un procés que és méslent. Es necessiten tres anysperquè el producte siga ecolò-gic, perquè no s’ha de tractaramb pesticides. Aquest homeplanteja un projecte de coope-

rativa associativa d’agricultu-ra normal, de tota la vida iaixò és més ràpid, aleshoresestem barallant la possibilitatd’anar per eixe camí, perquènecessitem recursos econò-mics per a les nostres famí-

lies. És un projecte, per tant,que estudiarem i intentaremtirar avant. Un altre projecteinteressant és que l’Ajunta-ment cree un espai en què es-tiguen representats tots elsagents socials i que puguemparticipar en els pressuposts,és el que s’anomena pressu-posts participatius. Són rei-vindicacions que s’estanestenent ja arreu de tot el paísi nosaltres considerem que hade ser una reivindicació ques’ha de fer ja des de tots elsàmbits del poble, perquè sen-se això no tenim participació.

Voldríeu fer algun comenta-ri més?V: Sí, ens agradaria dir unacosa, com estic llegint en unaentrevista que vàreu fer alTierno, les revolucions s’hande fer cada dia, els canvis novenen donats i no poden estaresperant els representantspolítics, ja que ells, lamenta-blement, ens han demostratque continuen vivint com vi-vien i als que van a retallar ésa nosaltres. El problema no éssolament si guanya la dreta ol’esquerra, sinó el fonamentde l’estructura econòmica quehi ha, no som amos del nostrefutur. La gent de Moncadas’ha de donar compte que sino fem nosaltres per nosaltres,ningú ho va fer i que donenuna oportunitat a la platafor-ma, que vinguen, que partici-pen, que estem oberts aqualsevol reivindicació, aqualsevol cosa que vulguendir o problemes que puguentenir, que intentarem ajudar-los; la solidaritat entre el po-ble és important, només no-saltres podrem aconseguir unamillora social i de vida. Noesperem que aquells que vanen grans cotxes i grans cosesens ho solucionen. Moltesgràcies.Nerea Maldonado i PepePalanca 3r ESO

"Volem fer una cooperativad'agricultura ecològica ambdenominació d'origen l'Horta

Nord"

DONES

Segons les dades estretes a l’Institut Valencià d’Estadística(IVE), en aquest gràfic es pot observar com el nombre de per-sones aturades a la població de Moncada al llarg del 201 1 haanat oscil·lant des dels 2.231 aturats al mes de gener, fins alla xifra màxima que es va produir al mes de setembre amb unsostre de 2.404 persones aturades, probablement produït perla finalització de la campanya estiuenca. Dades molt pròximesamb què ha finalitzat el mes de novembre que presenten unrepunt respecte del mes d’octubre i s'acosten al sostreobtingut a setembre. Aquestes dades impliquen un 1 0% de lapoblació total i un 25% de la població activa.Sergio González 3r ESO

(Dalt) Els representants de la plataforma lligen un exemplar del periòdic el Tierno(Baix) Les gràfiques d'aturats en percentatge d'homes i dones. Taula del nombre d'aturats per edats segons les dades de novembre

Font: Servef

El Tierno, desembre de 201 1

1 0

El Tierno, desembre de 201 1

11Formació

Los alcaldes de Moncada y Alfara del Patriarca solicitan a Consellería que instale unaextensión de la Escuela Oficial de Idiomas aprovechando el aulario del Tierno Galván

Proponen al IES como sede de laEscuela de Idiomas en Moncada

El periòdic El Tierno va serseleccionat per a participar en elprograma Aprofundix.

El taller d’educació mediàtica através de la premsa està inclós enel programa Aprofundix proposatper la Conselleria d’Educació,Formació i Treball de laComunitat Valenciana encol•laboració amb el Ministerid’Educació. Aquesta ha posat enmarxa un programa pilot

d’aprofundiment de coneixements amb el nomgenèric de “Aprofundix” que a més conta ambquatre programes més que són: matemàtiques noconvencionals,llegir per a aprendre a l’era digital,matemàtiques a la muntanya i foment dels jovensemprenedors.L’IES Tierno Galván va ser proposat per laConselleria per a participar en el taller mediàticjuntament amb altres tres centres que representavena la Comunitat Valenciana. L’IES va presentarl’últim número del periòdic El Tierno realitzat enjuny d'aquest any en format digital que va estarreconegut per la Conselleria i va ser dotat d’unacompensació econòmica i formativa per a donarcontinuïtat al projecte.

Una alumna de l’IES Tierno Galvánguanya el Premi a l’Excel·lència-Swimming in English 2011

La Conselleria d'Educacióconvocà a través de la FUNCAE(Fundació per a la Qualitatd’Educació) el Premi al'Excel·lència Swimming inEnglish 2011 , al qual podienoptar els estudiants de 3r i 4t del'ESO de la Comunitat.FUNCAE convocà la terceraedició dels Premis anuals a

l’Excel·lència “Swimming in English 2011 ” perpremiar l’alumnat amb els millors expedientsacadèmics. El Premi consistia en un curs d’ immersióen anglés d’una setmana de duració (entre el 7 i el1 3 de setembre) i el lloc de realització va ser elComplex Educatiu de Cheste (València).María Estellés Devís, que actualment cursa 1 r deBatxillerat humanístic al Tierno Galván, va ser unadels 40 alumnes seleccionats. Entre els requisitsexigits a la convocatòria estava la presentació d’untreball sobre les xarxes socials, que haviend’acompanyar d’una carta manuscrita on explicarenels motius pels quals volien participar en el Premi,tot açò acompanyat de la certificació de les notesacadèmiques dels dos darrers cursos i on es valoravaespecialment la nota d’anglés.

Una alumna de l'IES Tierno Galvánseleccionada per participar en uncampus artístic

L’alumna de 1 r de Batxillerat,Núria Estellés Devís, va ser unadels 30 alumnes seleccionats pera participar en aquest programa.La Conselleria d’Educació , For-mació i Ocupació va organitzarun nou Cap de Setmana per aAlumnes Excel·lents, el “Cam-pus Artístic”, que va tenir lloc ala Residència de Temps Lliure de

El Puig els dies 21 , 22, 23 d’ octubre de 2011 . Elprograma estava dirigit per als alumnes de 1 r i 2n deBatxillerat de la Comunitat Valenciana que presenta-ren els millors expedients acadèmics en el curs2010-2011 .El programa estigué dirigit per Mª Victoria Vivan-cos, Mavi, (Catedràtica de la Facultat de Belles Artsi Vicerectora de la UPV) que junt a un grup de pro-fessors van orientar els alumnes perquè puguerenrealitzar les seues pròpies creacions artístiques i elsvan mostrar com utilitzar els materials i les diferentstècniques per a crear una obra pictòrica.Les activitats artístiques es van dividir en duesjornades.Les obres realitzades s’exposaran pròxima-ment al Museu Antònia Mir de Catarroja.

Informació: Iván Cortegoso, Juan Ramallón, Àngel Verdeguer, Sohaib ElAmiri i Boutaina El Farssioui Belhaj. 2n ESO

Enguany el Centre participad’un programa subvencionatpel Ministeri d’Educació i laConselleria d’Educació, For-mació i Treball pel qual ha re-but una auxiliar de conversaen anglés. En la línia de les di-rectrius marcades pel marc eu-ropeu comú i la importànciade fomentar l’aprenentatge deles llengües, aquesta professo-ra auxiliar permet que l’alum-nat treballe i perfeccione lescompetències orals en anglés ia més a més, li permet a ellamillorar la seua competènciaen llengua espanyola.

Melissa és l’auxiliar de conver-sa de l’IES. Va nàixer a Liver-pool l’any 1991 i realitza elsseus estudis d’espanyol ifrancés a la Universitat de Not-hingam. Allí el programa elsrecomana millorar la seuacompetència en eixes llengüesi per això pensà que l’experièn-cia com a auxiliar seria interes-sant i profitosa en ambdóssentits. Es troba instal·lada enun pis al centre de València iconviu amb dues xiques, unaespanyola i l’altra russa. Trobaa faltar la seua família però jafa dos anys que viu indepen-

dent i, per tant, està acostuma-da. S’ha adaptat molt bé aaquest país i troba algunes di-ferències respecte al seu: elnombre de menjades que esfan al dia a Espanya són més itot i això no estan grossos, ala gent li agrada estar al carreri això li fa sentir que no estàmai a soles, el sol lluix quasisempre i la temperatura ésmolt agradable. . . coses quefan que l’experiència estigaresultant molt positiva.

AroaArenas iAlba Garcia 2nESO

L'IES disposa d'una auxiliar deconversa en anglés per aquest curs

Siguiendo el modelo llevado acabo por otros institutos de laComunitat Valenciana por par-te de la Consellería de Educa-ción, el IES Enrique TiernoGalván podría albergar una se-de de la Escuela Oficial deIdiomas en Moncada.Así lo ha hecho público através de una nota de prensaJuan José Medina, alcalde deMoncada, tras el primer en-cuentro entre los alcaldes de

Moncada yAlfara en el que ce-rraron una serie de acuerdosen materia de educación.“Uno de los primeros objeti-vos será solicitar a la Conse-llería de Educación una sedede la Escuela de Idiomas enMoncada para cubrir las nece-sidades de ambas poblacio-nes” y a largo plazo, de otrospueblos de la comarcaDesde el Instituto compartenla iniciativa. De hecho el Con-

sejo Escolar del centro yahabía propuesto esta posibili-dad cuando se inauguró elnuevo aulario con el fin deoptimizar los recursos y utili-zar las nuevas aulas en el ho-rario en el que están vacías.Se trata de establecer una au-lario en el que se desplacenlos profesores de la EOI demanera que se pueda cubrir lagran demanda de estas en-señanzas en la comarca.

SOME QÜESTIONSOne book:Pride andprejudiceOne film: 1 0 things I hateabout youOne colour: RedOne animal: Duck

One food: ChocolatOne flower: DaisyOne country: FrenchOne song: You wanna bestartin’ somethingOne singer: Michael JacksonOne actor: Marion Cotillard

Les alumnes entrevisten a Melissa, auxiliar de conversa.

El Tierno, desembre de 201 1

1 2

Capacitats per fer moltes coses

Cultura

L'associació de discapacitats de Moncada demana conscienciació ciutadana

L’associació de discapacitatsde Moncada es va fundar l’any1999. És una associació comar-cal, és a dir, que no treballenúnicament en un àmbit local.També forma part de la federa-ció COCEMFE que és una as-sociació d’associacions.L’associació conta amb 450 so-cis i és una xifra que augmentadia a dia. A hores d’ara les ins-tal·lacions es troben al carrerBadia 57, però l’Ajuntamentels ha concedit un nou local ala planta superior dels jutjatsde Moncada on tenen previsttraslladar-se a finals d’any.El finançament és heterogeni,és a dir, compten amb quotesdels socis, finançament del’Ajuntament, de la Conselleriade Sanitat, de la de BenestarSocial i també compten ambles aportacions de l’empresaprivada.El nombre de persones amb al-gun tipus de discapacitat física,psíquica i sensorial a Moncadaés d’un 10%, unes 2400 ambminusvalidesa reconeguda se-gons els cens de San José deCalasanz, però hi ha gent que

té algun grau de discapacitat ino la té declarada, l’associaciótambé tracta d’assessorar aques-tes persones per tal que rebenles ajudes o subvencions a quètenen dret.Moltes persones amb discapaci-tats estan a l’atur, “nosaltresanimem a les persones amb dis-capacitats a què es formen , per-què fins ara sempre s’handedicat a treballs poc qualifi-cats”.Julio Espínola conta la seua

experiència personal. Ell va encadira de rodes des de 1995,quan va patir un càncer me-dul·lar l’any 1982 que a poc apoc empitjorà i el va deixar pa-ralitzat de cintura cap avall, apartir de l’any 1995 és quan ne-cessità la cadira de rodes.Respecte dels problemes ambquè s’ha d’enfrontar a la vidaquotidiana són molts, necessitaajuda quan s’ha de vestir, en laneteja personal, les coses no es-tan adaptades per a ells.Preguntat pels avanços en ladomòtica, ens informa que aPetrer disposen d’un centreadaptat per a persones ambqualsevol discapacitat quemalauradament no està enmarxa per falta de recursoseconòmics.Quant a l’eliminació de barre-res arquitectòniques a Monca-da, tot i reconéixer que s’ha fetmolt, el problema és la falta deconscienciació de la gent, quemoltes vegades ocupa les ram-pes impedint així el pas. Ara

s’han fet voreres molt amplesen molts carrers, però en mol-tes ocasions les ocupen els cot-xes. De vegades des del’associació fan campanyes deconscienciació i actes com uncircuït de detecció de barreresarquitectòniques i també procu-ren que se’ ls consulte quan esva a dissenyar alguna instal·la-ció ja que a voltes passa que esdissenya amb la millor intenciói després s’han de gastar dinersen refer l’adaptació. És el queha passat a la piscina, que"encara que està adaptada i téuna habitació per poder-se can-viar un discapacitat, però es tro-ba al fons del vestidor masculíi si l’home va acompanyat perexemple per la seua dona,aquesta ha d’entrar dins del ves-tidors d’hòmens, hauria d’estaral principi amb una portad’accés directe". L’ importantés que “no facen res per a no-saltres sense nosaltres”.Pel que fa als transports pú-blics reconeixen que ho tenenmolt difícil i que necessiten aju-da en un 99% de casos. Potsbaixar o accedir a l’estació

però després no pots pujar altren o al tramvia si no ettrauen una rampa perquè elstrens no queden a ras de l’an-dana. Però és cert que hi hahagut importants avanços, enla línia 1 no hi havia ascensorsni plataformes fa uns anys ihui en dia ja els tenim en el90% d’estacions.D’altra banda la llei de De-pendència ha millorat una mi-queta la situació d’algunsdiscapacitats, però la seuaaplicació va molt endarrerida,no ha arribat a totes les perso-nes i, a més, hi ha incompati-bilitat amb la prestació quereben els grans discapacitats."A moltes persones se’ ls ha re-conegut el grau de dependèn-cia, però no estan percebentles ajudes".Tot i que encara queda per ferrespecte la conscienciació ciu-tadana, com experiència posi-tiva cal destacar el recol-zament de molta gent que va-lora el que s’està fent des del’associació i l’ajuda directad’un equip de voluntariat quecol·labora desinteressadament.

Pel que fa a les activitats i serveis hi ha una gran quantitat ivarietat:- Taller de rehabilitació. Hi ha dos fisioterapeutes que atenenunes 40 persones setmanalment.-Servei de medicina alternativa (acupuntura).-Oficina on es tramiten els certificats administratius que pu-guen necessitar els socis.-Taller de manualitats. Es fan figures de cera, es pinta, es de-coren ventalls, manualitats de joieria.- Altres activitats: Taller d’escacs, berenar de Nadal per alssocis i realització d’una falla.L’Associació dóna servei huit hores al dia, de nou del matí a launa i mitja i de cinc a set i mitja de la vesprada de dilluns a di-vendres.Javier Ciordia, Luisvi Granell i Ruben Ramón. 1r ESO

Unes 40 persones a la setmana al taller de rehabilitació

El Tierno, desembre de 201 1

1 3Cultura

Juan B. Tormos presenta el seu llibreArt Sacre a Albalat dels Sorells L’IES Tierno Galvàn assitix ala televisió per participar enun programa sobre educació

Juan Bautista Tormos, profes-sor de l'IES Enrique TiernoGalván de Moncada, va pre-sentar el dissabte 1 d’octubrea l’Espai Cultural- AmfiteatreMunicipal d’Albalat dels So-rells el seu nou llibre "Art Sa-cre". Amb aquesta novainvestigació ha volgut “traurede l'anonimat la imatge mésvenerada pels veïns d'Albalatdels Sorells, és a dir, la imatgedel Santíssim Crist de les Àni-mes”. No obstant això, el fetd'anar aconseguint al llargdels més de tres anys d'investi-gació tant de material docu-mental i gràfic sobre laimatgeria de postguerra,”vafer que em plantejara la idead'estendre el camp d'investiga-ció a la resta del patrimoniimatger que atresora la citadaesglésia parroquial”.A l’acte participaren, a més del’autor i l’alcalde d’Albalat,prestigiosos representants del’àmbit acadèmic i artístic

com el catedràtic, pintor i res-tauradorMiquel Hurtado, el di-rector de “Pasos de Arte yCultura, Antonio Bonet, els es-cultors valencià i castellonencrespectivament Ricardo Rico iManolo Rodríguez i tambél’artesà, restaurador, policro-mador i daurador FranciscoLópez.

Com ja avançàrem en El Tier-no Digital, Juan torna a con-firmar: “En aquests momentsestem ultimant la maquetad'una investigació sol·licitadaper l'Ajuntament de Montca-da, que tractarà a fons els Tre-sors del Patrimoni Imatger deMontcada”.

Pepe Palanca 3r ESO

Dimecres 19 d’octubre,el di-rector del centre, ManuelGarcía, la coordinadora delprojecte Talento, AraceliRodríguez i els dos alumnes,Marc Palanca i Maria Orenga,van participar en el programaMediterráneo de la televisióPopular. Concretament, vaninaugurar una nova secció ano-menada Polo de Limón dedica-da a qüestions educatives.Així, els diferents represen-tants van explicar tots els pro-grames amb què conta elcentre com The Big Challen-ge, el programa plurilingüe

d’anglès, el programa Talentoi els diferents concursos i ac-tivitats que es realitzen i enquè participen. Així, tots elsrepresentants entrevistats vancoincidir que es tracta d’uncentre amb una intensa activi-tat cultural i educativa i unaimplicació conjunta de totsels membres de la comunitateducativa, sense la col·labora-ció dels quals no seria possi-ble dur endavant tots elsprojectes.

Paula Martínez iAlícia Rivera2n ESO

Vicent Vicent Cortina, cronis-ta oficial de Moncada des dela dècada dels 80, va faltar aprincipis del mes d’octubre iva deixar rere ell un importantllegat per al poble de Monca-da, la seua obra. Historiador igeògraf va passar per escena-ris acadèmics i culturals sensefer massa soroll. Pel que fa ala seua obra cal destacar lesobres en què el poble de Mon-cada és protagonista.Així destaca la compilació dediverses comunicacions a lesassemblees de cronistes delRegne de València com sónLa conquesta de Montcada enla crònica de Jaume I o Mont­cada i les fonts documentalsde la seua història o els arti-cles d’opinió i de recerca histò-rica en el Montcat, butlletí

d’Informació Municipal, peròsobretot destaca el millor es-tudi històric que s’ha fet sobreaquesta ciutat Montcada: no­tes sobre el passat i el pre­sent, escrita amb un estildirecte que tracta d’arribar almajor nombre de públic pos-sible.La seua tasca de revisió de re-ferències, dades i notes sobreMontcada compilades als di-ferents arxius, el va acompan-yar al llarg de la seua vida. Ésper tota aquest treball il’exemple de fidelitat a la nos-tra terra que va rebre un ho-menatge dins de les XVIIItrobades de l’Horta Nord, ce-lebrades a Moncada l’any2005. Així Vicent es declaràcom “un valencià que parla lallengua i sobretot viu la terra”.

Vicent Vicent Cortina mor elpassat mes d’octubre als 92 anys

El proper llibre serà sobre el patrimoni imatginerde Moncada

El passat mes d’octubre, se ce-lebraren a Vinalesa les festespatronals. Prèviament, el 23de setembre, tingué lloc la pre-sentació de la Regina, LauraSenent Pérez i la Cort d’Ho-nor de les Festes 2011 , forma-da per Maria Gil Freitas,Elena Garcia Pérez, AmparoRos Romero i Maria VidalRos. Entre la gran quantitat ivarietat d’actes celebrats caldestacar: l’entrada mora, periniciativa dels Festers de San-ta Bàrbara, i el XVII Festivalde Música de Banda organit-zat per la Societat Renaixe-ment Musical de Vinalesaamb la col·laboració de l’Asso-ciació Musical Santa Cecíliad’Albocàsser i La Societat Re-creativa d’Altea la Vella.Altres actes que cal subratllarsón l’exposició “Amb Ulls deFesta” realitzada per la Regi-doria d’Igualtat amb la col•la-boració de dones del poble i

antigues membres de la Cortd’Honor, i també la VIII Firadel Comerç que comptà ambla col·laboració de l’Ajunta-ment de Vinalesa i l’Associa-ció Local de Comerciants iEmpresaris de Vinalesa.Entre els actes esportius cal es-mentar el lliurament de tro-feus als diferents clubs(Bàsquet, Futbol VinalesaF.B, Pilotari Vinalesa i Colom-

bicultura L’Amistat).I finalment va destacar l’es-perada degustació de les Cal-deres de Vinalesa, que vantindre molt d’èxit, com és jahabitual. Un any més el poblede Vinalesa va celebrar lesseues festes i va comtar ambun alt grau de participació idiversió per a totes les edats.

María Orenga. 3r ESO

Emotives festes patronals a Vinalesa

Els Pilarics desfilant en l’etrada mora, pels carrers del poble

El professor de l'IES en la presentació del llibre

El Tierno, desembre de 201 1

1 4

El edificio del Ayuntamiento antiguo cumple 100 años (II)

De las nueve ofertas recibidasla comisión estimó que el me-jor postor fuera Don RafaelMatoses Vivó, de Valencia,quien había pujado en la subas-ta por 32.995 Pts. Así constacon fecha 1 de octubre de1910. Tras unos días de exposi-ción al público del acuerdo ysin presentarse reclamacionesse adjudica la obra definitiva-mente al mejor postor desesti-mando otras ofertas como la deD. Manuel Palanca de Monca-da que pujó por 37.258 Pts.El día 11 de octubre de 1910,D. Rafael Matoses presenta unescrito por el que cede a favorde D. José Moroder la realiza-ción de las obras. El Ayunta-miento no pone reparos a lacesión y el responsable de laconstrucción del edificio desdeese momento pasa a ser D.José Moroder, quien se hacecargo de la aportación econó-mica para que se puedan ejecu-tar las labores de construcción.En todo momento bajo la direc-ción técnica del arquitecto mu-nicipal D. Luis Ferreres yaque se había optado por su pro-yecto.

Condiciones detrabajo de losobrerosAlgunas de las condiciones delpliego establecidas en defensade los obreros como el art. 1 7:“El Contratista estará obligadoa celebrar con los obreros queutilice contrato de trabajo, esti-pulando la duración del mis-mo, número de horaslaborables durante el día, pre-cio del jornal, estableciendolos requisitos para la denunciao suspensión del mencionadocontrato.Si entre el contratista y losobreros se suscitase cuestión

acerca del incumplimiento delcontrato de trabajo, quedarápactado que su resolución sesometerá a la Comisión localde reformas sociales que fun-cionará como árbitro presididapor la autoridad gobernativa”.(Pliego de condiciones del Con-trato)Las obras se fueron desarrollan-do en fases empezando por elderribo de las casas sobre cu-yos solares de debía edificar eledificio consistorial. Por esemotivo y teniendo en cuentalos sistemas de trabajo de laépoca se estuvieron ejecutandodurante 14 meses finalizando afinales del año 1911 .Sin embargo la primera cons-tancia escrita de la finalizaciónde las obras no se produce has-ta enero de 1912 en la que elcontratista dirige este escrito:

“Habiendo terminado las obraspara la construcción de la CasaAyuntamiento de esta villa, ten-go el honor de poner en su co-nocimiento para que, dandocuenta de ello al Ayuntamientode su presidencia, se sirva a ha-cer la designación de la Comi-sión que ha de recibirpróximamente dichas obras.Que Dios guarde a Usted mu-chos años”. (Firmado por D.José Moroder. Moncada, (1 8de ebero de 1912)

Comisión parala recepción delas obras"La Corporación municipalacuerda por la Comisión de po-licía urbana compuesta por los

señores: D. José Rodrigo, D.Vicente Pascual Llovart y DonAgustín Camps Lluesma, asisti-dos por el arquitecto munici-pal Don Luis Ferreres, seproceda a la recepción provisio-nal a las indicadas obras”(Moncada, 30/01 /1912)Por medio de otro documentoque dice: “Convóquese a la Co-misión de Policía urbana, al ar-quitecto municipal y alcontratistas de la obra para eldía 6 de febrero de 1912 a las2 de la tarde con el objeto deproceder a la recepción provi-sional”, el alcalde ordena lareunión para recibir el edificio.Acta de recepción provisional:“En la villa de Moncada a 6 defebrero de 1912, reunidos losseñores D. José Rodrigo, D. Vi-cente Pascual y Don AgustínCamps, con el arquitecto muni-

cipal y con la asistencia delcontratista del nuevo edificioconstruido para Ayuntamientoy juzgado municipal y recoci-das que fueron minuciosamen-te las obras, el Sr. Arquitectomanifestó que se encontrabanperfectamente ejecutadas conarreglo a las condiciones quehan servido de base a la con-trata haciendo observar el es-mero y responsabilidad conque han sido construidas, locual creía en justicia y para sa-tisfacción del interesado hacerconstar; por todo lo cual en-tendía que debían ser recibidasprovisionalmente y proponerasí al Ayuntamiento para laaprobación correspondientecon arreglo a lo dispuesto enel art. 63 de las condicionesfacultativas. Acto seguido pro-cedió el Sr. Arquitecto a lamedición de las obras ejecuta-das, de cuyo resultado y consi-guiente validación dará cuentatan pronto como termine dichotrabajo. (firman todos).

Acta derecepciónprovisionalEl día 1 de abril de 1912 el ar-quitecto aprobó el acta de re-cepción acordando secomunique a D. José Moroderhaber visto con satisfacción elesmero y responsabilidad conque ha procedido a la realiza-ción de las obras. En julio de1912 solicita el acta de recep-ción definitiva y pide la devo-lución de la fianza depositada.El acta de recepción definitivaestá fechada el 1 5 de julio de1912.SergioAndrés ,Vicente Balanza,Borja Francés i Jorge Fuster 2nd’ESO.Fuente: Archivo Municipal delAyuntamiento de Moncada.

Luis Ferreres: "Que se comunique a D. José Moroder haber visto con satisfacciónel esmero y responsabilidad con que ha procedido a la realización de las obras"

Hasta el año 1 997 fue utilizado comoAyuntamiento. El piso superior seutilizaba como Salón de plenos. En lafoto 1 .- 1 965. Relevo de alcaldes: Tomaposesión D. Ricardo Lluesma y cesa D.Juan Gascó. Foto 2.- 1 972. Acto en elSalón de plenos. Foto 3.- La fachada en1 982 (portada libro de fiestas de eseaño)

Cultura

1 2

3

El Tierno, desembre de 201 1

1 5DeportesEls alumnes de l'IES participenen unes jornades esportivesrealitzades per l'UER-Montcada

David Casinos protagoniza"Una luz diferente"

Álvaro guanya a Moncada el Trofeupresident de la Generalitat 2011

CarlosAlejo Cabo, i Raúl Guiot. 3r ESO

David Casinos protagoniza "Una luz diferente".

El trinquet de la Ciutat de laPilota de Moncada va viureuna de les finals més emocio-nants dels últims anys en el“Trofeu president de la Gene-ralitat” d’escala i corda. Victò-ria d’Álvaro de Faura per 60a 55 davant de Soro III deMassamagrell, en el títol quepossiblement més li ha costat.Las final va estar presididapel president de la Generali-tat, Alberto Fabra, el conse-ller de Governació, SerafínCastellano, el president de la

Federació de Pilota Valencia-na, Daniel Sanjuán, l’alcaldede Moncada, Juan José Medi-na i el representant de Bancai-xa, José Vicente Torres.Molt bon ambient al trinquetmés modern de pilota que vaviure una gran partida que vaencantar els espectadors. Ál-varo va dominar durant totala partida.Álvaro després d’una tempo-rada sense competir en el “màa mà” per descansar, ha tornata la seua competició amb for-

ces renovades i de nou haconquistat per a sumar el seuonzé títol. Ha rebut el trofeude campió de les mans delpresident de la Generalitat,Alberto Fabra. El jugador deFaura continua augmentantels seus números de llegendaencara que s’aguaita un futuron diversos jugadors podencompetir al seu mateix nivell;Soro III, Miguel de Petrer iGenovés II, que seguix recu-perant-se de la seua lesió.

Sara Moreno y Vicente Llisubcampeones de Europa

El Moncada CB visita elValència Basket a la Fonteta

Sara Moreno subcampeona de Europa.El Moncada CB a la fonteta.

Els dies 29 i 30 de setembreels alumnes de 1 r i 2n d'ESOparticiparen en unes jornadesesportives per tal de motivar-los en la pràctica d’aquest es-port. El club, que compta ambuna sòlida trajectòria i tradicióal poble, traslladà els alumnesal camp de “la Pelosa” on elsjugadors realitzaren uns ta-llers pràctics perquè els alum-nes tingueren un primercontacte amb el rugby i valora-ren la possibilitat de formarpart de l’equip.

Seleccionades sisjugadores per a la selecciófemeninaL'equip femení de l'UER-Moncada està d'enhorabonaperquè sis jugadores van serpreseleccionades per a parti-cipar en un entrenament aDénia i així poder formar partde la selecció espanyola derugby. Les seleccionades vanser Cristina Balaguer, MaríaEscriche, Mª Carmen Martí-nez, Nerce Ferrus, CristinaHerrero i Sandra Ibàñez

Dins la campanya “Clubs a la fonteta” el MoncadaCB va ser el primer club que esta temporada, ha vi-sitat la Fonteta. La visita forma part de la campanyadel València Basket club i consisteix en obrir, comja ho feren a altres clubs de la Comunitat Valencia-na durant la temporada passada, les portes de laFonteta.Els joves jugadors de Moncada pogueren conèixerde primera mà les instal·lacions del club taronja, lasala de trofeus, i a més tingueren la possibilitat debaixar a la pista per a fer-se una fotografies de re-cord amb els jugadors del primer equip de ValènciaBasket.Fundat fa 43 anys, el Moncada CB continua apos-tant per la pedrera com a valor màxim de la seua fi-losofia de treball. Són ja més de 120 jugadors elsque conformen les files dels equips sènior Autonò-mic, Zonal i AMUNT, cadet i infantil Preferent,aleví Promoció, benjamí i prebenjamí.

En el Campeonato de Europa que se celebró en Bu-carest la selección española estuvo a un gran nivel,consiguiendo 4 medallas. Iván Parejo, con un ejerci-cio impecable, y la mayor nota de toda la competi-ción, logró revalidar su título de campeón deEuropa. Sara Moreno igualmente estuvo a un altonivel, logrando el subcampeonato en individual fe-menino. Sara Moreno y Vicente Lli, con una coreo-grafía muy trabajada, lograron el subcampeonato deEuropa. los protagonistas se mostraron muyemocionados y agradecidos a sus entrenadoras y elresto del equipo técnico.En categoría júnior, Marta Tovar, con su tercerpuesto y medalla de bronce, volvió a su mejor nivel.La propia Marta, junto con Alejandra Milotich yMaría Baucells, obtuvieron un gran cuarto puesto,remontando desde el 8º logrado en la semifinal.

El cortometraje documental "Una luz diferente",protagonizado por el atleta invidente David Casi-nos, ha resultado ganador del primer festival Disca-pacine, Cocemfe Valencia. La gala inaugural de estefestival, que este año alcanza su duodécima edición(aunque es la primera en la que se realiza una con-vocatoria de cortometrajes) tuvo lugar en el IVAM.El corto ganador, obra del director alcoyano NachoRambla, recoge escenas de la vida cotidiana de Ca-sinos, triple medallista de oro en los Juegos Pa-ralímpicos de Sydney, Atenas y Pekín, su rutina deentrenamiento y sus esfuerzos por superar la cegue-ra, que sufre desde los 18 años.Casinos estuvo presente en el acto de entrega depremios junto a su perra-guía Ximena, cuya labortambién queda reflejada en "Una luz diferente".El documental plasma el día a día del atleta.

Alvaro rep el trofeu del President de la Generalitat. Ciutat de la Pilota. Moncada.Els alumnes de l'IES a la Pelosa

El Tierno, desembre de 201 1

1 6Contraportada

Los alumnos del instituto Enri-que Tierno Galván asistieronal famoso programa de radio,‘Hoy por hoy’ de la cadenaSER, el día 6 de octubre en laFacultad de Filología de launiversidad de Valencia, cuyotema central eran los recortesen la sanidad y la educación.Al terminar el programa tuvie-ron la oportunidad de entrevis-tar al presentador delprograma, Carles Francino.¿Cuántos años lleva con elprograma de radio?Con el programa de radio éstaes mi séptima temporada y lle-vo 33 dedicándome al periodis-mo.

Ya sabemos que trabajó enotros medios de comunica-ción como Telenotícies TV3.¿Alguna vez ha pensado envolver a la televisión o traba-jar en prensa?A mí no me gusta mucho ha-cer planes en la vida, porquela vida al final te coloca dondeella quiere. Yo empecé a estu-diar periodismo cuando en rea-lidad quería ser maestro, perodos amigos del COU me enre-daron y me matricularon en laUniversidadAutónoma de Bar-celona, en Bellaterra. Despuéscuando empecé a estudiar pe-riodismo lo que más me gusta-ba era prensa escrita y es loque menos he hecho en mi vi-da profesional. Empecé enemisoras de radio pequeñitas,luego pasé a la televisión, a ca-nal Plus y posteriormente aTV3. Estuve muchos años enla tele y cuando pensaba que

me iba a quedar allí he vueltoa la radio y he vuelto a lagran radio con este programade la cadena SER. No me im-portaría volver a la tele, no sési llegaré algún día a hacer laprensa escrita mas allá de algu-na corresponsalía pequeña,que es lo que he hecho, peroel periodismo si te gusta en suorigen da igual dónde y cómolo practiques, lo importante esque lo hagas de acuerdo conlas normas fundamentales pa-ra este oficio, para esta profe-sión.¿Le han propuesto cambiarde emisora?Eso queda dentro del secretoprofesional.¿Qué opinión le merecenlos medios de comunica-ción actualmente?Es que es muy difícil haceruna evaluación general delos medios de comunica-ción. Hay emisoras y emiso-ras, hay teles y teles, hayperiódicos y periódicos yhay programas y programas.Yo la reflexión general queharía es que tal vez estamos

en un momento donde el perio-dismo tiene dos enemigos fun-damentales: uno la precarie-dad laboral y otro la confu-sión; la confusión de lo querealmente es este oficio, queconsiste básicamente en conec-tar al ciudadano con la reali-dad que le rodea y hacerlodesde todas las ópticas posi-bles, es decir, desde la honesti-dad, desde la imparcialidad yno desde el sectarismo y de lamentira. ¿Estos se están cum-pliendo siempre y en todo mo-mento ahora en nuestropanorama de medios? Yo creoque por desgracia no, yademás hay otros elementoscomo la velocidad de las nue-vas tecnologías, el mal llama-do periodismo social eninternet y esas cosas que nosllevan a tanta confusión quenos tienen en un momento unpoco complicado. Si a eso le

unimos las dificultades y lasmalas condiciones en que lasempresas tienen trabajando amuchos periodistas, bueno elmomento es complicado, pe-ro, yo soy optimista por natura-leza y creo que iremos amejor.¿En qué sentido han modifi-cado las nuevas tecnologíasy redes sociales a su profe-sión?Pues aún lo estamos pensan-do, porque son una gran opor-tunidad, pero no lo tenemosperfectamente asimilado, noshan hecho ganar en velocidad,velocidad de conexión y con-tacto con muchas realidadespero, nos están dificultando ladigestión de esta realidad. Te-

nemos un alud excesivo de in-formaciones y más informa-ción no es mejor informaciónporque el trabajo del periodis-ta consiste precisamente en cri-bar, en filtrar y en interpretar.Y ahora tenemos tal volumende cosas que nos llegan desdecualquier parte del mundo queel trabajo consiste básicamen-te en jerarquizar las cosas. Loque ocurre que las nuevas tec-nologías son una oportunidadinmensa y además en el casode la radio tiene unas aplica-ciones carísimas. Otra cosa esla prensa escrita y un gran de-

bate sobre si va a desapa-recer o no el papel, peronuestra obligación es do-ble; por un lado formarnosy reciclarnos para aprove-char estas oportunidades ypor otro no olvidar de dón-de venimos y pensar que elperiodismo es un oficioque, con independencia deotras ofertas, tienes querespetar unas reglas básicas.¿Quién decide qué es noti-cia?Buena pregunta, la mejor detodas. Una noticia es un hechoque suponemos como periodis-tas que tiene una relevancia pa-ra la gente que nos escucha,que nos lee y que nos ve y quees algo digno de ser contado.

Lo decidimos los periodistas ycomo tales, pues a veces nosequivocamos. Lo que ocurreque el público tiene allí ungran poder y cuando dos, tres,cuatro, cinco, seis, siete y tú teequivocas te acaban abando-nando, por lo tanto nuestro es-fuerzo de cada día es conectarcon el ciudadano, nos debe-mos a él y si nos alejamos deél, él se alejara de nosotros.De acuerdo con la actuali-dad y la temática del progra-ma de hoy, ¿cómo afecta lacrisis a la radio?Pues mucho, a todas las radios

y a todos los medios en la ca-dena SER, por ejemplo, esta-mos con algo tan de modacomo un ERE que es un expe-diente de regulación de em-pleo, ha descendido el nivelde ingresos publicitarios quees la principal fuente de finan-ciación de la emisora de radioy aun así de momento tene-mos resultados positivos, loque pasa es que ha desapare-cido de la tarta publicitaria deEspaña una cantidad no me-nor a los 1 .500 millones deeuros, sumando prensa, radioy televisión, y ese dinero seecha en falta y ese dinero nova a volver, por lo tanto esoacaba repercutiendo en lascondiciones de trabajo. Loque pasa, que igual que en lasanidad pública o en la educa-ción pública si sólo aplicamospolíticas de recorte y tratamosde cuadrar las cuentas al finalde ejercicio sin ninguna otraconsideración, podemos aca-bar pervirtiendo lo que es elperiodismo. El periodismo noes una fábrica de churros, noes un trabajo mecánico, es unoficio con una enorme res-ponsabilidad social y aunqueestemos ahora en tiempos decrisis y entre todos, empresasy trabajadores, debamosafrontarlo hay que buscar so-luciones imaginativas y respe-tuosas con el trabajo, nosimplemente aplicar la tijera.¿A qué hora se levanta?A las 2:30.

NeusAlfonso, Sergio Gozález yVictoriya Rohovyk. 3r ESO

Alumnos del IES entrevistan a Carles Francino, el presentador de “Hoy por hoy”

“Más información no es mejor información”

No me gusta muchohacer planes en lavida, porque la vidaal final te colocadonde ella quiere

Una noticia es unhecho que tienerelevancia[. . . ] , esalgo digno de ser

contado

Francino con un ejemplar del periódico El Tierno