!BerguedàComença la IXMarxa d�Homenatge alsMaquis /pàg 23

Crònica del Primer deMaig a Berga. Perquè l�1de maig no és cap fira!/pàg 10

!BagesFerrovial, l�encarregadade la construcció de lapresó: una vella coneguda/pàg 19

Comencen a Manresa lesJornades �Contra els abu-sos de poder, Resistènciaactiva� /pàg 10

!ArreuCrònica desdePalestina /pàg 16

!Control socialMacrocontrol/pàg 17

Publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener

Judici de menors pelsfets de Patum

Els encausats del febrerdel 2003 ja tenen data dejudici. El Rubén, que con-tinua a la presó, i l�Ignasi,ja tenen petició fiscal. Elsdetinguts del setembredel 2003 han sigut con-demnats amb penes quevan dels 2 als 7 anys depresó. Els detinguts del9 de maig se�ls acusa dedanys, amenaces i detinença d�explosius.Novetats de la Situació deRoberto Catrino a lespresons holandeses.

El judici als menors pel cas Isanta es va celebrar al�audiència de Barcelona i va durar 15 dures ses-sions.La lluita continua, diaa dia sobre un trosd�asfalt de la grisaBarcelona; cada dia enles concentracionssilencioses a la PlaçaSant Pere de Berga...itambé en el suportd�aquelles personesque van estardemostrant la sevasolidaritat.

"Perill de desallotjament de la Font i judici per l�okupació de laCoktelera a Manresa /pàg 7 i 8/ Nou centre social a Calaf /pàg 8El CSO Via Balaguer ja porta deu anys okupat/pàg 9.

GRATIS8.000 exemplarsII època núm. 28

juny-juliol del 2006

L�okupació a les nostrescomarques

/pàg 3

Treball sexual

/pàg 18 Repressió a l�anarquisme

solidaritat

activa!!!

# Vivenda okupada des de fa quatre anys al barri de la Font delsCapellans de Manresa.

El pèsol negre, dia rere dia es converteix en un referent de l�anarquisme i lacontrainformació a Catalunya, i d�això se�n fa ressò el Col·lectiu Illacrua enel número d�abril de la seva revista. Però el pèsol negre no és una expe-riència aïllada: en relació a la contrainformació des de l�abril ja s�ha iniciatla publicació periòdica del Directa, publicació similar al madrileny Diagonal;també des de l�abril donem la benvinguda a la revista La Rosa dels Vents.Publicació de debat llibertari als Països Catalans, de tendència anarco-inde-pendentista. A totes elles els desitgem el millor, i que des d�elles es contri-bueixi a una major construcció i articulació de la crítica a l�autoritarisme,l�explotació, la repressió,... Certament que en els darrers anys s�està vivint un gran creixement del movi-ment anarquista a nivell mundial, amb l�aparició de nous col·lectius i grupsd�afinitat, noves publicacions, l�organització d�encontres i de trobades del lli-bre anarquista (com la propera del mes de juny a Barcelona) i de ser una deles paraules que al Goggle donen més enllaços a pàgines web. Però això noequival a dir que es vaticini una revolució anarquista com alguns mitjans decomunicació de masses anuncien apocalíticament. Sobretot els mitjansespanyols comencen a vendre que l�anarquisme és la pròxima amenaça terro-rista contra l�ordre instaurat ara que es presenta una possible desapariciód�ETA.En aquest sentit la repressió contra el moviment anarquista s�ha intensifi-cat. Arran de les diferents mostres de solidaritat amb el Rubén i l�Ignasi(detinguts el 9 de febrer), el passat 9 de maig van ser detinguts quatre anar-quistes més a Barcelona (tres a l�Eixample i un a Sants): el Javi, el Quique,l�Álvaro i el Pau, per part de la Policia Nacional. Se�ls acusava d�amenacescontra l�ordre públic i de possessió de material per a la fabricació d�explo-sius, així com a responsables d�unes bosses que havien estat trobades endiferents espais públics de Barcelona amb un manual per a la fabricació d�ex-plosius en el seu interior. Tot un muntatge policial només dirigit a la repres-sió delxs anarquistes. Per si no fos poc, la Policia Nacional i els Mossosd�Esquadra han entrat en competició per veure quin dels dos cossos repres-sius detén més �antisistemes radicals, la majoria d�ells anarquistes� (TV3).Certament la Policia Nacional va marcar un gran gol als Mossos en detenir-ne 4 en un sol dia! Paral·lelament la impunitat contra el feixisme continua produint-se. I sinóque ho preguntin a la població de Castellar del Vallès. No fa gaire quatre fat-xes van apallissar un company guineà; i poc després un jove punk. Una vega-da i una altre el jutge encarregat ha deixat en llibertat sense càrrecs als fei-xistes. Un d�ells ja ha estat detingut 18 vegades i tot i així el jutge conside-ra que no n�hi ha prou.I mentrestant els diferents partits polítics en el parlament català i espanyolutilitzen fins a la sacietat �Catalunya� i la gent que hi viu per interessospartidistes. Algú recorda quan va ser l�últim cop que aquestes organitzacionsvan pensar pel país en lloc de en els seus interessos particulars? És totalmentfals quan ens diuen que el nou Estatut és una millora per al conjunt del país;com a molt ho és per a un país governat per PSC i CiU. No es produeix capmillora quan tot segueix igual: mentre es discuteix diàriament sobre l�esta-tut des l�estiu de l�any passat, els partits majoritaris pactaven no reformarles lleis electoral i territorial de Catalunya; ningú vol perdre els seus feusterritorials. Si, per exemple, la Catalunya Central esdevingués una nova cir-cumscripció, els socialistes la perdrien (ara la tenen per la seva gran majo-ria a la resta de la província de Barcelona). Des del moviment anarquista això no ens sorprèn, ni ens importen les juga-des polítiques de cada un dels partits, perquè ens hi oposem siguin quinessiguin. Però almenys no ens deixem enganyar amb una suposada política depaís: per als partits no hi ha país ni persones, només votants. I si no quepunyetes és el referèndum del 18 de juny?

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és

el portaveu de cap associació ni entitat. El col·lec-

tiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa

a ningú, solament a qui en forma part a cada

moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de la

publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui

que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 11/06/2006 a les 6:00 del matí.

En aquest Pèsol Negre han participat: Pep i tu, Ocupació, Parabailarlabamba, Barrikada, Marc Anda Propp,

Roger de flor, Secció Sindical CGT-correus Manresa, Un clàssic, Cockteleru, Departament jurídic del consolat

de Lapònia del Berguedà, Ateneu llibertari del berguedà, Ateneu columna terra i llbertat, Centre d�estudis

Josep Borràs,hola hola!!!, Assemblea conta les presons,mama cinquentona, Santi Cobos, Luis Mingorance,

Grace kelly, Mistetas, El Trenca, Raiener, Smirre.Bernadina Coriolis, CNA,Vale merci, Antígona

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres arti-

cles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.

Pàgina 3: · Judicici de menors pel cas Isanta· Sobre els advocats de l�ajuntament· Roser Farràs i la llibertat d�expressió

Pàgina 4: · Oportunisme sense intel·ligència

Pàgina 5: · L�Hotel Ciutat de Berga amenaça· L�Ajuntafems de Berga es mostra disposat a negociar

Pàgina 6: · Poder i mitjans arrel de l�assessinat del Pep Isanta· Demanda patrimonial administrativa contra l�ajuntament de

Berga i la conselleria d�interior

Pàgina 7: · L�Ajuntafems de Manresa vol desallotjar una casa que porta 4anys ocupada

Pàgina 8: · Calaf ja té un centre social· Nou judici a l�ocupació a Manresa

Pàgina 9: · Aturem la demanda del CSA Can Vies.· 10 anys del CSOa Baleguer.

Pàgina 10 · Crònica del primer de maig. Perquè l�1 de maig no és cap fira.· Acció contra la constructora de la presó.· Les parets són la veu dels sense veu.· Jornades contra els abusos de poder.

Pàgina 11-14: DOSSIER CENTRAL �TREBALL SEXUAL�.

Pàgina 15:· La Mêlé del Gremi presenta la seva maqueta.· La Fàbrica tèxtil DBApparel d�Olvan deixa a vuitanta

treballadors al carrer· La web bergadallibertari.org altre cop en funcionament.

Pàgina 16:· Crónicas de otra realidad.

Pàgina 17:· Control social �Macrocontrol�Pàgina 18:· Situació de Roberto Catrino Lopez

·Repressió a l�anarquisme.

Pàgina 19:· Presó �L�encarregada de la presó una vella coneguda�.

Pàgina 20:· A l�agüait �Maleïdes penes- multa�

Pàgina 22:· Resenyes .

Pàgina 23:· Agenda llibertària

Pàgina 24:· La fem patar amb...Hormigón Anmado

Sumari

I recorda...

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,

Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedalliber-

tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu

difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4

baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org

www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris

berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social

de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça elec-

trònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener): pesolne-

gre@hotmail.com *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació

núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica:

manre@cgt.es La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26,

Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manresa@yahoo.es *MONISTROL DE MONTSERRAT:

CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:

cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca n'Escaiola:

canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:

amicsagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93

837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:

L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial-

ternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com

Directori

wwwwww.berguedallibertari.org

pesolnegre@@hotmail.com

s fa difícil d�explicar enunes línies el transcursd�un judici que ha durat

quinze llargues sessions, expli-car la duresa dels aconteixe-ments que ens han portat finsaquí. Un jutjat de menors aBarcelona, cares conegudes deBerga, d�una banda i l�altre (perdir-ho d�una manera fina), rancú-nies, odis, tensions, premsa,policia...Els tres primers dies dejudici la Plataforma per laConvivència i l�Assamblea deJoves havien convocat una con-centració davant dels jutjats. Lesganes, poques, la necessitatmolta. I es que sabíem del tràn-gol que ens esperava a moltespersones al llarg de tres setma-nes; víctimes, testimonis, com-panys, amics, famílies, persones,en definitiva a les que un maleïtdia vam patir les conseqüènciesd�una violència desmesurada,injusta i injustificada que ens hamarcat i ens marcarà de per vida.La sensació de que malgrat lagravetat dels fets i la respostapopular, poques coses han can-viat. Avui en dia, pels carrers deBerga la violència en les diverses

expressions continua latent, totesperant, potser, que el dramaes repeteixi. Violència en lesmirades a Berga davant i dinsels jutjats, tremolors, ràbia con-tinguda....i esperar que la justí-cia de l�estat faci la feina que noes deixa fer al poble; diguem-hoaixí, prendre�s la justícia pe laseva mà. De les persones acusa-des i el seu entorn, diferentsactituds, i per tant, diferentsvaloracions, però potser no és ellloc ni el moment. Cadascú esresponsable dels seus actes i nooblidem. Per més informació, elpoble en va ple, com encara vaple d�actituds despreciables quecal afrontar, persones amb cara iulls que encara no han entès resde tot plegat.

Al llarg dels dies, l�exagerat dis-positiu de Mossos d�Esquadra -que potser esperaven ingenus larepetició dels èpics episodis ber-guedans davant dels jutjats icomissaria- es va anar relaxant,així com els periodistes.Nosaltres no, vam estar allà iaquí, aguantant l�esdevenird�una partida que havíem dejugar per la voluntat d�uns des-cerebrats alimentats pel caldodels que gestionen aquest joc

tràgic. De tot plegat no en sor-tirà gaire de bo: odi, presó...aixíque ja val espavilar, perquè lapartida tràgica encara està ober-ta, més enllà de sentències quesón tirites. Ara sabem que eljudici dels majors va per llarg(un any, mínim), així que hauremd�esperar pacients i resignades,el curs d�un rellotge imposat queens seguirà despertant en elsmalsons. Mentrestant passaràPatum i passaran moltes altrescoses, mentre esperem que arri-bar aquells dies.

Però no tot es tragèdia. Es diuque la solidaritat és la tendresadels pobles, i penso ara que alpoble berguedà hi ha força ten-dresa, si no generalitzada si qua-lificada, en les persones ques�han mostrat al costat de la jus-tícia social, de la cura, del suportmutu allà on era tan difícil. Dia adia sobre un tros d�asfalt de lagrisa Barcelona; cada dia en lesconcentracions silencioses a laPlaça Sant Pere de Berga, plenesde sentiment, de raó, de dol, depor de ràbia i esperança. A toteselles una abraçada. La lluita con-tinua.

oneguda per totsels berguedanspel seu fanatis-me religiós i pel

seu odi al moviment lliberta-ri local, la super Roser Farràssegueix fent de les seves.Aquesta vegada la seva par-ticular creuada contra l'infi-del ha estat dirigida contrala nostra publicació. Lasuper Farràs i el seu fill esdediquen a treure de la cir-culació tants exemplars del

pèsol negre com poden, finsi tot pressionar a establi-ments perquè no ofereixinl'oportunitat que la ciutada-nia de Berga pugui llegiraquesta infame i atea publi-cació que tens als dits.Estimada troglodita: ¿Perquè no marxa a resar i ensdeixa en pau a tots plegats?no veu que l'únic que acon-segueix és fer-nos riure i ferveure als berguedans ibagencs quin tipus de perso-na és?

Amb què ens pensa delectarla pròxima vegada?

�actitud de l� �acu-sació popular�exercida perl�Ajuntament ja ha

estat qüestionada en ante-riors números d�aquestapublicació, per la seva acti-tud contrària a una sèrie deproves importants per l�acla-riment dels fets, demanadesper la resta de les acusa-cions, i que podien respon-sabilitzar l�Ajuntament deBerga i la Conselleriad�Interior (proves telefòni-ques,etc.). En canvi, lamateixa acusació es va afan-yar a requerir als col.lectiusorganizadors de les barra-ques tota la sèrie de papersexigits per la burocràciaimpositiva i que, evident-ment, van ser entregats,com són :pagament d�im-postos d�ocupació de viapública, assegurançes deresponsabilitat civil i fiançes(que no han estat retorna-des). Aquesta és una actitudlògica de qui vol rentar lesmans a l�Ajuntament, peròno persegueix la recerca detota la veritat. S�els hi hauriade recordar a aquests advo-

cats que som tots els ciuta-dans els que els paguem idavant de tots han de res-pondre.

Del senyor Francesc de PaulaJufresa Patau (i de qui li fa lafeina, en Xavier CorominesFrigola) no podem esperar-ne gaire més que el paperque va fer fa uns anys, coma advocat i acusació del�Ajuntament de Barcelonaen el mediàtic cas de pede-rastia del Casal d�Infants delRaval, on feia el paper alsinteressos d�un Ajuntamentdecidit a criminalitzar tot unbarri, per tot seguit fer-hineteja. El paper lamentabledel senyor Jufresa el podemveure en un film-documentaltítulat �De nens�, dirigit peren Joaquim Jordà, on aquestcavernari personatge quedamés que retratat. Qui l�hagivist no sentirà gran con-fiança en el despatx que had�exercir una acusació popu-lar reclamada per milers designatures a Berga, ans alcontrari, coneixerà la pre-potència de qui està persobre del bé i del mal, ampa-rat en el seu estatus quo, enla defensa d�una moral oli-garca i despreciable.

Berga, maig 2006

Roger de flor

E

Judici de menors pelcas Isanta

Roser Farràs i la llibertatd'expressió

Sobre els advocats del�Ajuntament

CBerga, maig 2006

Barrikada

LBerga, maig 2006

Barrikada

# Concentració davant els jutjats de menors de Barcelona, durantel transcurs del judici pel cas de la Patum del 2005.

3

ra, més de dotzeanys després de lesprimeres denúnciespopulars fetes sobre

la situació, presència i activitatdel crim organitzat a Berga, esvénen a produir aquestesdetencions. Van actuar, amb la�delinqüència� com fan sempre:els controlen, els vigilen, elsmouen, els aprofiten i quanresulta necessari, els sacrifi-quen. Casi sap greu veure comels altres han sigut simples tite-lles, petites titelles d�un joc quese�ls hi escapa. Tocant el cel,sentint-se poderosos, intoca-bles, i de sobte, la realitat cruaels porta cap a un infern. Maientendran les causes: falta cla-ror a les clavegueres. El poderva acabar amb aquella situacióperquè era necessari recuperarla legitimitat. Ho van fer quanmés els hi convenia. Durant eljudici de menors, a dos mesosvista de patum, en un momentcrític de legitimitat, tan de lesinstitucions com dels mossosd�esquadra. Tot plegat fa quesigui massa evident que elmoment ha sigut escollit políti-cament: no es tractava de lafeina discreta, rutinària i benfeta, sinó d�oportunisme polí-tic.

Així doncs, no es pot aplaudirres en aquestes detencions. Iaixò és per tres motius. Primer,perquè si pensen voler demos-trar a la població que fan lafeina ben feta, fa una dècadaque haurien d�haver aturat elcrim organitzat amb el que hantingut tant paciència. Segon,perquè si estaven fent la sevafeina, no s�entén que la casuali-tat els hi anés tan bé un altrecop (la casualitat en políticano existeix, i si exis-teix és que ha sigutmeticulosament dis-

senyada, deia en Churchill).Però tercer i sobretot, perquèles detencions només rentaranles mans tant tacades delsmossos d�esquadra, però noaporten solucions a l�arrel delproblema. Només posen taps,que aviat, amb la pressió, tor-naran a saltar.

Perquè sempre hi ha hagut doscauses principals del crim orga-nitzat: per una banda, causesmes profundes, estructurals,podríem dir; cal misèria perquèla gent és llenci en la negre cro-ada del crim organitzat contrala pròpia població civil. Abansde donar un pas com aquestcap a la demència, hi ha d�ha-ver molta desesperació, creieu-me. La segona és més conjun-tural, podríem dir, i és la per-missivitat que gaudeix el crimorganitzat per la seva proximi-tat a les institucions i als gransnegocis. No oblidem que hi haentre els detinguts, dos perso-nalitats de l�entorn de les insti-tucions. Trencar la segonacausa � inclòs amb els sacrifi-cis que suposa pel poder �sense aportar solucions a la pri-mera és, senzillament pospo-sar o traslladar el problema.L�estúpid acte immediatista depropaganda. Perquè la injustí-cia social tornarà a generar elmarc en el que el crim organit-zat creixerà de nou. De fet,aquestes detencions son inútilsen el sentit que només modifi-ca el context uns anys i escaig.Més aviat del que es pensa, elpoble es tornarà a trobar ambel mateix problema. Fins que elresolgui el mateix poble. Hiha qui pensa que ara totcanviarà, però serà, en rea-litat, ben poca cosa. Noserveix de res tirardesodorant a sobrede la merda.

Les actua-cions sónp r ò p i e sd � u n ament estre-ta i podero-sa. Hi tor-nem aveurel �om-b r ad e lc o r bque la

Montserrat Tura encara cavalcaamb hilaritat. Tornem a veurela cara llòbrega de la vanitat:oportunisme sense intel·ligèn-cia; el poder en mans del creti-nisme.

Però no tot és negatiu enaquests fets. Hi ha una cosaque és molt important com-prendre.

Per una banda, és importantveure que el poder ha hagut defer sacrificis. Han sacrificat partdels seu exèrcit de tenebres,dels seus �soldats� a l�ombra,és a dir, han hagut de renunciara la manipulació del crim orga-nitzat, els generals de la clave-guera han desistit en la sevaestratègia tan vella com maca-bra (qui encara dubti de quesiguin possibles estratègiesd�aquest tipus, li proposo queinvestigui sobre Pearl-Harbort,la crema del Reichtag o sobreels atemptats de PiazzaFontana, per posar tres delsexemples del segle xx que emvénen immediatament a l�espe-rit). Al poder no li costa gairesacrificar aquest tipus de

peons, però ben cert és ques�ho varen estalviar durant unadècada.

Segon, ha quedat demostratque el què hi havia sobre lataula eren les seves contradic-cions, no pas les nostres. Sónles seves contradiccions lesque estaven resultant insoste-nibles. I per fer-ho, per tal deque aquelles contradiccions noels superin, han hagut de sacri-ficar dos personatges lligats ales seves institucions, i hanacceptat el descrèdit que supo-sa. I això vol dir que el descrè-dit que suposaven les contra-diccions era superior. PocaBroma.

Ara doncs, posposaran la lluitacontra les estructuresBerguedanes que treballen pera la defensa dels treballadors ila cultura popular, però la pos-posaran poc temps, és d�espe-rar. No val abaixar la guàrdia:treballen per obtenir una màd�obra el més submisa i baratapossible i això no canviarà pas.Sota les seves excuses, lesseves veritats del mercat i l�e-conomia política, en realitattenim un joc senzill de com-prendre: els treballadors treba-llem en precari, ells s�enriquei-xen. I, per a ells, tot s�hi valexcepte perdre. ¿Perdre? Lalegitimitat, la cara de vergonya,la careta, potser. Però el que noels val, sota cap concepte és

perdre els privilegis.

Els privilegis d�una educaciómés completa, els privilegisd�una sanitat més eficient,atenta i amable, els privilegisd�un nivell de vida més afable,d�una vida econòmica méssatisfactòria. Els privilegis, perexemple, de la Senyora Turacomparats amb la realitat mate-rial de qualsevol immigradamarroquí.

Mentrestant, uns a la presó, delque ningú no traurà res de bo,excepte la senyora consellera,que aconseguirà un lifting quepotser li aguantarà per optar aaspirar a la presidència (cosad�uns mesos, ja n�hi ha prouper a ella). S�ha dit molts copsque la presó no és part de lasolució, sinó part del problema:la presó és o bé un centre d�ex-termini o bé una fàbrica dedelinqüència; en tot cas jasabem que no resoldrà mai res,entren llops i surten feres.

Mentre uns altres als carrers,on les coses, � malgrat tot elrebombori � no han canviatgaire. Seguiran les desigualtatssocials, la violència estructural,els abusos de poder, les clave-gueres de l�estat. Els qui m�en-tenen ja saben de què parlem,de què parlarem, fatalment, undia o altre. I és que ja ho vénendient de fa temps: o hi ha justí-cia social, o hi ha barbàrie.

Berga, maig 2006

Un clàssic

Oportunisme sense intel· ligència

" Segon, ha quedatdemostrat que el quèhi havia sobre la taulaeren les seves con-tradiccions, no pas lesnostres.

" Durant el judici demenors, a dos mesosvista de patum, en unmoment crític de legit-imitat, tant de lesinstitucions com delsmossos d�esquadra.Tot plegat fa que siguimassa evident que elmoment ha sigut escol-lit políticament: no estractava de la feinadiscreta, rutinària iben feta, sinó d�opor-tunisme polític.

4

A

Reflexió sobre les recents detencions a Berga

5

L�Ajuntament de Berga es mostra disposat a negociar

L�Hotel Ciutat de Berga amenaça

inalment, de maneraprecipitada i després dedonar llargues alscol·lectius socials que

munten parada per Patum,l�Ajuntament de Berga va con-vocar una reunió extraordinàriaamb els esmentats col·lectius iamb presència de membres dela Plataforma per laConvivència. En aquesta reunióels senyors Camps (PSC) i Xoy(ERC) estaven disposats a tan-car el tema de Patum de mane-ra satisfactòria per a tots, comque sabien perfectament qui-nes eren les revindicacions delscol·lectius (bàsiques i normalsd�altra banda) ja havien fet elsdeures i portaven propostesacceptables pel tema Patum

2006. L�acord doncs, per l�or-ganització de les barraques i elconcert de divendres ha estatsatisfactori per a totes lesparts.

Respecte a les qüestions bàsi-ques per les quals els col·lec-tius demanen solucions des defa tants anys, la qüestió ha que-dat oberta i encara no es potparlar de solucions satisfactò-ries.

Els permisos dels locals (quesempre es perden i mai arribena fer-se) que estan donats persilenci administratiu, el canvide l�ordenança de civisme aca-bada d�aprovar; el fet que quans�organitzi un acte al carrer siel consistori vol que hi hagiambulància i seguretat la facili-tin ells; transparència i igualtaten l�accés i gestió dels recursospúblics, adquisició de infraes-tructura pública per a ús de lesentitats culturals de la ciutat

(projector, equip de so), i unlocal polivalent per poderdesenvolupar determinadesactivitats culturals i socials a laciutat. Aquests són els puntsbàsics a resoldre i el terminiper cercar solucions accepta-bles a totes aquestes qüestionsés la mateixa Patum d�en-guany.

Els col·lectius desitgen queaquest canvi d�actitud no esdegui solament a la pressió que

suposa per l�Ajuntament deBerga la celebració sense inci-dents de la propera Patum.Tanmateix són conscients quedurant anys des del�Ajuntament no s�ha volgutresoldre aquestes qüestions ique per tant cal aprofitar l�oca-sió per intentar arribar a acordssatisfactoris, abans que passicorpus.

Aviat sabrem si per fi l�escenaricanvia i les entitats socials i cul-turals es poden dedicar bàsica-ment a la seva funció il�Ajuntament de Berga deixa deser un escull per a totes elles, obé si tot continua més o menysigual i havent de seguir lluitantper poder fer cultura lliure aBerga.

l passat 8 de maig, a lesoficines d�un delscol·lectius d�advocats

que exerceixen l�acusació en eljudici pels fets de la Patum2005, rebien un burofax. Elsotasignant de la carta, ladirecció de l�Hotel Ciutat deBerga a Barcelona, exposava laseva queixa per un articlepublicat en l�anterior pèsolnegre (núm. 27) on s�informavade la negativa dels responsa-bles de l�esmentat hotel a cedirunes proves rellevants per l�a-clariment dels tràgics fets de lapassada patum, específicamentles factures telefòniquescorresponents a aquella nit, jaque com els seus propis treba-lladors reconeixien, el telèfonde l�hotel va ser utilitzat ambanterioritat a la mortal agressióper alertar a la policia autonò-mica de la presència d�indivi-dus armats al voltant delmateix hotel i prop de lesbarraques dels col·lectius dejoves.

Diversos veïns de Berga hansol·licitat en els darrers mesosles factures, finalment l�entitathotelera va accedir a la cessióde les proves si aquestes erenrequerides pels advocats de l�a-cusació. Casualment un cops�acompleix aquest requeri-ment, apareix una llei internade l�empresa que impedeix la

cessió dels documents dema-nats. Ara, la direcció de l�Hotelcreu �injustificat� que s�informien un òrgan de difusió lliurecom és el pèsol negre, de laseva reiterada negativa acol·laborar amb les víctimes deles agressions i en el manteni-ment d�una postura obscuran-tista que esdevé com a mínimsospitosa.

L�Hotel Ciutat de Berga convidaa el pèsol negre a:

�una justificació i una rectifica-ció de tot el que s�ha publicat jaque en cas contrari ens veuremobligats a posar l�assumpte enmans del nostre departamentjurídic�.

Sense cap mena de dubtecreiem que la rectificació exigi-da que més satisfarà ambduesparts serà la publicació d�algunfragment més d�aquesta carta,perquè el lector i potencialclient de l�Hotel tregui les sevespròpies conclusions, situï elseu escrit en el lloc que licorrespon: invitació a la rectifi-cació, o bé, vulgar amenaça.

� (...) considerem oportú querealitzin els tràmits adients al�efecte de què es posi fi a l�ac-titud injustificada contra l�Hoteli es procedeixi a la rectificacióa l�article publicat a el pèsolnegre�.

Alhora volem recordar que des-prés de la mort del Pep i quanportem gairebé un any de llui-ta, hi ha poques coses a aques-tes alçades que ens atemorei-xin i de ben segur el seu depar-tament jurídic no és una d�e-lles.

NI OBLITNI PERDÓ!

Però rectificar és desavis (darrera hora)

Abans de tancar aquesta edi-ció, la direcció de l' Hotel esfeia enrera en la seva actitudobstruccionista i accedía a pre-sentar les proves requerides.En un estrany exercici propi delmillor dels contorsionismes,feia arribar les factures requeri-des al despatx dels advocats dela família Isanta-Casellas, quen'informava a la resta de lesacusacions presentades. Ambtot això, l'Hotel no retirava l'a-menaça al Pèsol Negre (com siels advocats hi tinguéssin algu-na vinculació) i els continuavareclamant el silenci d'aquestapublicació.

Berga, maig 2006

Pep i Tu

F

Berga, maig 2006

Departament Jurídic del Consolat

de Lapònia al Berguedà

E

# Nova ubicació de les barraques alternatives de la Patum

6

�això com de tot elque envolta a lapatum passadan�hem parlat molt iclar. Qui vol saber,

sap i qui vol creure�s les menti-des de la Tura, els Mossos, lafamília tenebrosa i els políticslocals, doncs està clar que éslliure de fer-ho.

Aquest text es per denunciarun parell de mentides concre-tes que han sortit les darreressetmanes a la premsa. Com acomplement imprescindible iparal·lel a una campanya deneteja d�imatge de polítics imossos d�esquadra veritable-ment barruera, per aquella quetingui dos dits de front. Finsara: entrevistes ensucrades alsmossos i la Tura a diferentsmitjans; indignants visites doc-trinàries dels mossos d�esqua-dra (cos armat, violent i sobra-dament irresponsable) a esco-les i instituts (sense oposicióde docents ni de pares!), atacsdiversos als col·lectius críticsde la ciutat, i intents infructuo-sos de tirar una foto on sortís-sin els col·lectius i els mossosfent un cafè (ni que fos infor-mal). Colofó escandalós: dete-nen a la família �Catoño� perdrogues, durant el judici demenors i abans de Patum, niabans ni després (propagandaen estat pur). I per acabar detransvestir la realitat: les menti-des que motiven aquest text:

Regió 7 de dimarts 2 de maigde 2006: Afirma que joves iAjuntament pacten la seguretatper Patum, cosa rotundamentfalsa que pretén presentar un

ambient d�entesa inexistent,alhora que coresponsabilitzaels joves de la seguretat,basant-se en un pacte que maiha existit. Però el més greu del�edició del 2 de maig és l�edi-torial que fa un pocavergonya,vull pensar que al dictat de laTura, o simplement de la sevament podrida: �Prepatum poli-cíaca. (...) ...la relació de ladroga en els fets de Patum del�any passat no s�ha acabat d�a-clarir, però sempre ha planatcom un tema per aprofundir enel decurs de la investigaciójudicial del fets. (...) És unaprova evident que la poblacióde Berga esperava una actuacióen aquesta línia, la reacció quehan tingut els joves felicitant,per primera vegada des de ladarrera Patum, una actuació dela policia.� Primer, la droga noapareix ni en la realitat (mésenllà de si els assassins n�ha-vien pres o no, cosa que es des-coneix) ni en el sumari relatiuals fets. Per tan, el senyor quefa l�editorial deu saber algunacosa que la resta no sabem i sies així en comptes d�escamparmerda (de les poques cosesque segur que sí que sap fer),el que ha de fer es anar al jut-jat. D�altra banda, no sabemquins joves han felicitat alsmossos, segur que és cert, jaque �joves� és prou ambigu.Tanmateix sembla que es refe-reixi als anomenats �col·lectiusde joves� i aquests no han feli-citat als mossos ni pel seu ani-versari.

Regió 7 de dimarts 28 de maigde 2006: Ensabonada general amossos, Ajuntament, platafor-ma i com no, a la desagraïda dela Tura. Sobre la gran rentadade cara i de cul de la Tura des-taco:

��Creu que s´han cicatritzatles ferides entre la societat ber-guedana i la policia catalana?�No estic d´acord que hihagués ferides amb el conjuntde la societat. En tot cas, ambalguns col·lectius hi ha hagutuna relació més fluida que ambaltres. Sempre hi ha qui té unaactitud de no voler saber res dela policia.Però la societat, enconjunt, majoritàriament volpolicies que mantinguin l�ordre

i que garanteixin el respectedels seus drets.

�Quina autocrítica fa?�Evidentment, tot és millora-ble, és clar. El dispositiu deseguretat muntat el 2005 podiaser millorable, però la policia hiera i tothom sabia on era, aixòja ho he dit moltes vegades. Itambé que haguéssim agraïtals organitzadors del concertque haguessin ajudat la policia

a localitzar les agressions.�Sense comentaris. Vaig a arro-jar.

Regió 7 ha demostrat ser unmitjà del poder, totalment acrí-tic. I cal no oblidar mai que unintel·lectual o un periodistaque no és crític, sobretot ambel poder, és simplement unbufó. Enhorabona bufons de laCatalunya central!

Les associacions orga-nitzadores del concertde Patum del 2005(Ateneu Llibertari del

Berguedà, Casal Panxo, AteneuColumna Terra i Llibertat iCentre d�Estudis Josep EsterBorrs) volem que s�investigui,s�esclareixi i es coneguin elsmotius pels quals els mossosd�esquadra i la policia local vanometre la seva responsabilitat iobligació d�auxili davant d�unseguit de brutals agressionsque finalment van acabar ambla vida del nostre amic i com-pany Pep i amb múltiples per-sones ferides. Volem saber qui

és el responsable i per què esvan donar tot el seguit denegligències institucionals quevan possibilitar el tràgic finalde divendres de Patum. Per quèels mossos d�esquadra pre-sents fins i tot en excés a lesbarraques durant tota la Patumi tan presents en el nostre dia adia van desaparè$ixer vàrieshores el divendres, horesdurant les quals vam patir lafatídica agressió.

Per intentar que les administra-cions assumeixin la seva res-ponsabilitat vam decidir, en elseu moment, presentar-noscom a part agredida en el pro-cés judicial. La qüestió de laresponsabilitat de l�administra-ció ha estat desviada fins ara(tant en la instrucció com en eljudici de menors) gràcies enpart, a la feina de l�advocat del�acusació popular del�Ajuntament de Berga. Es peraixò que el passat divendres 26

de maig, els col·lectius quesignem vam presentar un escritadministratiu de reclamaciópatrimonial contral�Ajuntament de Berga i laConselleria d�Interior, de lamateixa manera que també hovan fer, el mateix dia, quatreacusacions particulars més,entre elles la de la famíliaIsanta-Casellas.

Ni oblit ni perdó!

Poder i mitjans arrel de l�assassinat del Pep Isanta

Demanda patrimonial administrativa contral�Ajuntament de Berga i la Conselleria d�interior

Berga, maig de 2006

Pep i tu

D

Berga, maig de 2006

Ateneu Llibertari del

Berguedà

Ateneu Columna Terra i

Llibertat

Centre d�Estudis Josep

Ester Borràs

L

L�ajuntament de Manresa vol desallotjaruna casa que porta 4 anys okupada!

l barri de la Font delscapellans deManresa, en un racóentre la via del tren i

els immensos blocs de pisos, hiha una masia amb un camp d�a-metllers, fruiters, d�hortes,...que sobreviu a l�avanç de lacivilització des de mitjans del1800.

Al 1990 aquesta casa va serexpropiada als seus antics pro-pietaris per l�ajuntafems deManresa per passar a formarpart del patrimoni municipal.L�ha tingut abandonada totaquest temps amb el projected�allargar el carrer ArquitecteMontagut fins a la rotonda delpont de ferro i a més, fer-hi unazona verda. Durant 12 anys vaestar abandonada. En aquesttemps la casa es va anar con-vertint en un pou de merda i derates i es va anar degradant.Però el 15 de març del 2002 lamasia va ser okupada per ungrup de gent que l�hi van posarel nom de �la Font�. Des de lla-vors han passat més de quatreanys i moltes persones que l�hihem anat donant vida.

Nosaltres no paguem lloguer,però en aquest projecte autò-nom que no interessa al siste-ma polític-econòmic, hi inver-tim moltes hores de treball almanteniment de la casa i del�hort. A la Font estem aprenenta viure de manera diferent iautosuficient, a cultivar la terraamb varietats autòctones, ainstal·lar i funcionar amb unaplaca solar, a cuidar les galli-nes...

Aprenem dia a dia del treballper intentar tirar endavant elnostre somni, i de la relacióamb els veïns i entre nosaltresmateix@s. Hem hagut de reha-bilitar la casa canviant bigues iaixecant parets amb les nostresmans, fent una instal·lacióelèctrica i d�aigua, intentanttrencar amb l�especialitzaciód�aquest sistema que ens ator-ga a cada una, una funció dinsaquesta societat de ciment i deplàstic.

La nostra manera de viureimplica la reivindicació d�unsostre digne per a tothom, i

posem en evidència la màfiaespeculativa que s�ha createntorn a la construcció devivendes, de l�habitatge i del�urbanisme. Immobiliàries,empreses d�enderrocs i deconstrucció amb la complicitatde l�ajuntafems, destrossenbarris i juguen amb les nostresvides. No creiem en aquest sis-tema monetari que devora per-

sones i que ens coaccionaconstantment a treballar tota lavida perquè s�enriqueixin elsde sempre. Un món, enmig dela jungla d�asfalt on mengemaliments que no sabem d�onsurten, i on les relacions entrepersones cada vegada són méslimitades a conseqüència de lavida aïllada que portem alspisos, on ens condemnen a

pagar una hipoteca o a pagarun lloguer esclau. Així quecreiem convenient treballar pernosaltres mateix@s El dilluns 15 de maig 2006 esva aprovar en el ple del�Ajuntafems unànimement pertots els partits la recuperacióde la casa i el requeriment alsocupants a marxar de la casavoluntàriament abans de vuit

dies. També es va resoldre queen cas de resistència al desa-llotjament es pendrien mesu-res disciplinàries. Ha apostatun cop més pel seu �civisme� i�diàleg� i de moment l�únicarelació amb el tripartit d�esque-rres i ecologista de debò, hasigut amb la policia local i elsmitjans de desinformació. Al27 de febrer el cap de la policialocal va identificar a una perso-na a la casa i al 27 d�abril vatornar a aparèixer una patrullaper entregar-nos una notifica-ció d�inici d�un tràmit adminis-tratiu per recuperar la casa.Aquesta notificació venia firma-da per l�exalcalde Jordi Valls.Des del moment que el ple vaprendre la decisio, l�únicainformació que tenim és unanotícia publicada al Regió7. Ara resulta que l�Ajuntafems deManresa ha declarat que la casaestà en ruïnes, tot i que captècnic de l�Ajuntafems haentrat a la casa i que nosaltrestenim un informe d�un arqui-tecte que demostra que no hoestà. Han valorat �democràtica-ment� destruir el nostre projec-te, sense tenir cap intenció d�i-niciar les obres del seu. I totdesallotjant-nos sense judici.

Una zona verda? Tallaran frui-ters, arrasaran l�hort, encimen-taran la terra i enderrocaranuna casa amb 150 anys d�histò-ria. Podran construir una plaçade formigó perquè puguiseguir el seu progrés tan cívic.Arrasaran la vida, convertintterra amb carreteres i vials.Expropiaran i desallotjaransomnis per especular i enriquir-se mostrant el verdader rostrede la seva democràcia utilitzantla força i la prepotència. Peròno podran acabar amb les nos-tres lluites del dia a dia ni ambles nostres ganes de continuarconstruint projectes i relacionsque s�oposen el model de per-sona i de vida que ens volenimposar.

CAP DESALLOTJAMENT SENSERESPOSTA!!! AJUNTAFEMSMAFIOSOS!!!

QUI SEMBRA LA MISÈRIARECULL LA RÀBIA!!

L�AJUNTAMENT VOL DESALLOTJAR I ENDERROCAR UNA CASA QUE PORTA 4 ANYS OKUPADA, SENSE INTENCIÓD�INICIAR-HI CAP OBRA.

AManresa, Maig 2006

Parabailarlabamba

# Horts de la vivenda okupada de la Font al barri de la Font delsCapellans de Manresa.

El dilluns 15 de maig en el plede l'ajuntafems de Manresa esva aprobar la recuperació de LaFont. El 17 de maig surt publi-cada una notícia al Regió7explicant la decisió del consis-tori municipal. Al llegir aquestainformació, es convoca unaassamblea per informar de lasituació a la qual hi assisteixen una trentena depersones. El diven-dres 19 de maig ungrup de personesva a la casa de l'al-calde JosepCamprubi (PSC) i acasa del regidor de cultura i turismeRamon Fontdevila(ERC) i se'ls hi deixacartells i pancartesrecriminant-los elpossible desallotja-ment de la Font ifent referència alsseus importantssous. El diumenge

19 de maig es repetix l'acció acasa l'Alcalde i a casa de laRegidora de ParticipacióCiutadana i de la Dona NúriaSensat (IC).El dimarts 21 de maig es tor-nen a fer accions. Al matí, unadesena de persones van a laRegidoria d'Urbanisme del�Ajuntament a demanar expli-

cacions i informació. A urban-isme se�ls informa que el plaque afectava a la casa i al seuterreny havia estat planificat enel pla urbanístic de 1997, queles obres no estaven planifi-cades i que podien passar anysfins que comencéssin. Almateix dimarts a les vuit delvespre hi va haver una concen-

tració amb teatrede carrer en la quehi van venir més detrenta persones. Apart d'aquestesaccions hanaparegut pintadesso l ida r i tzan t - seamb la Font, s'han penjat pan-cartes, s'han repar-tit octavetes, s'haparlat amb elsveïns,...

Accions de solidaritat amb la Font

okupació7

# Acció a la plaça de l�ajuntament deManresa en solidaritat amb la font.

Manresa, maig 2006

Cokteleros

Calaf ja té un centre social!

Nou judici a l�okupació a Manresa

l �cuartelillo� representa un avenç per a la vila de Calaf, donat que ens propor-cionarà un nou espai on tots i cadascú dels vilatans hi tindràn accés sense captipus de restricció, donat que passa a ser un centre social destinat al poble deCalaf, on grans i petits podem gaudir de moments d�oci i compromís amb el pas-

sat, present i futur del nostre poble.Aquest és un projecte per tal de fer front a l�especulació que està patint el

nostre poble, farts dels alts preus dels locals, les hipoteques, el treballprecari, i la ignorància de les administracions, optem per una alternativa onpoder desenvolupar un projecte autogestionat, sense cap tipus de lideratge, ontot el poder es troba en l�assamblea, és a dir, en tots i cadascú dels membresque hi vulgui participar. Així doncs, estem intentant alliberar un espai, pertu, pels teus amics, fills, coneguts, néts, nebots,.. en definitiva, pelscalafins! La situació és delicada, les forces de l�ordre intentaran impediralliberar aquest espai que nosaltres, i tots els afins, haurem d�aixecar ambforces i amb el suport del poble calafí.

Si creus que aquí hi trobaràs el què busques, ja saps que t�hi esperem, ... i en cascontrari, si no hi estàs d�acord, vine ha expressar-nos la teva opinió o almenysrespecta l�esforç que s�hi està dedicant per fer d�aquest espai un lloc per tots itotes!!

ECalaf, maig 2006

Okupació

El passat mes de Gener es començà a rehabilitar el cuartel de la Guàrdia Civil per tal de construïr-hi un centre social.

El 28 de Juny a Manresa es celebra un judici contra cinc joves, acusats d�usurpació. La petició fiscal és d�una pena multa que puja a14500 euros entre totes. Novament, la �justícia� defensa la propietat privada, reprimint l�okupació.

om ja saben els lectors i lectores del Pèsol Negre, el dia 2 d�abril del 2005 va serokupada per segon cop una casa a Manresa, anomenada la Coktelera . Una set-mana més tard, va ser desallotjada per segona vegada. Ara cinc de les sis perso-

nes que es trobaven a l�interior de la vivenda quan es va desallotjar, s�enfronten a un judiciacusats d�usurpació. La petició fiscal és de sis mesos de pena multa a 15 euros per dia. Eljudici es celebrarà el dimecres 28 de juny a les 12 del migdia al jutjat penal número 2 deManresa al carrer Talamanca.Un cop més es jutja a la gent que no vol pagar lloguers i hipoteques abusives i decideix

donar vida i en definitiva viure en espais que estaven abandonats, en comptes de jutjar alspropietaris que abandonen les cases. Un cop més la justícia protegeix la propietat privada il�ordre establert, i reprimeix a totes aquelles persones que intenten viure diferent o canviarquelcom, en aquesta societat podrida per l�especulació i per alguna que altre cosa més.Segurament, es convocarà concentració pel dia del judici i altres actes, ja us mantindreminformades.

C

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

# Antiga caserna de la guàrdiacivil, nova okupació a Calaf.

okupació8

c/ de la sabateria(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

a

l CSO Via Balaguer va complir el desè aniversari de la seva okupació.Deu anys d�okupació i lluita.Durant els dies 12, 13 i 14 de maig es van dur a terme, per celebrarl�aniversari del CSO, concerts, esmorzar, exposicions,...

Moltes gràcies! SALUT i OKUPACIÓ!!

LLUITA AUTÒNOMADestroy the capitalism!

10 anys del CSO Via Balaguer

"10 anys d'okupació, 10 anys resistint i atakant,10 anys de vida!"

l passat divendres 12 de maig, dos dies després del nostre 9è aniversari,ens ha arribat la demanda de "judici verbal de desnonament per precari".La part demandant és FMB (Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona), de laqual l'Ajuntament de Barcelona n'és l'accionista majoritari. Així, és

l'Ajuntament qui vol portar Can Vies a judici el dia 14 de Juny. Can Vies ja haviatingut una denúncia que va ser arxivada el 1998, i ara és la pressió urbanística, lapressió dels diners, la que fa que l'Ajuntament ens vulgui fer fora. L'excusa és evi-dent, reformar l'entorn del calaix de les vies i maquillar el desastre del TGV quanCan Vies no suposa cap impediment en el traçat.

Com ja sabeu, Can Vies és un espai referent pel jovent del barri i el conjunt de veïnsi veïnes. Portem nou anys construint un projecte col·lectiu sense subvencions isense tuteles, demostrant que sabem autoorganitzar-nos i crear alternatives realsi, a dia d'avui, són pocs al barri els que no ens coneixen: hem treballat juntes pelsoterrament, ens hem manifestat contra l'Europa del capital, hem fet una cervesa ales festes del barri, hem vist una pel·lícula a la cafeta, o hem llegit un llibre pre-sentat a la capella. Però l'edifici de Can Vies ja era un espai col·lectiu abans de serabandonat. Era aquí on es reunien els i les treballadores del metro de Barcelona, ons'organitzaven per lluitar pels seus drets, i ara, segueix acollint assemblees,reunions i compromisos.

L'Ajuntament ens vol fer fora perquè diem les coses pel seu nom, perquè el seumodel de participació està obsolet, i perquè no ens perdonen que el nostre centresocial autogestionat estigui farcit de vida, mentre a la casa del mig hi surten ter-anyines. I encara volen tornar a ensopegar amb la mateixa pedra: el Districte,després de desmantellar l'associacionisme juvenil al barri i quan més joves que maipractiquem l'autoorganització, ens nega la nostra existència. I, a més a més, ensvolen fer fora els mateixos que es pleguen de braços mentre pugen hipoteques illoguers i ens obliguen a marxar fora del barri a la recerca de vivenda... digne?

L'Ajuntament ens vol fer invisibles. Invisibles com van fer al setembre de 2002 ambel CSO Tajo (l'actual solar de davant de Proa, C/Gavà nº42) o com van fer l'agostdel 2004 amb l'Hamsa (actual macrosolar entre el Districte i l'Espanya Industrial)tots dos Centres Socials Autogestionats. Invisibles, com volen fer amb els migrants,els sense sostre, els patinadors, les artistes gràfiques, les prostitutes o els veïnsemprenyats amb la infinitat de nyaps urbanístics de l'Ajuntament i les seves con-structores subsidiàries; ens volen fer invisibles com a tot brot de resistència.

Aturem la demanda contra el CentreSocial Autogestionat Can Vies!

E

E

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologiesdels diferents articles de la publicació

C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

okupació9

Encara no la tens?

10

Crònica del Primer de Maig a Berga

Per què l�1 de maig no és cap fira!

es de l�Assemblea deJoves de Manresa il�Assemblea del jadesallotjat CSO NaBastardes, s�ha

engegat una campanya perdenunciar i fer front a la impu-nitat dels cossos policials i a larepressió que s�està duent aterme de forma cada cop méspalesa per part de lesInstitucions contra tota personacrítica amb el sistema.

Repressió que es mostra de milformes diferents: des d�escoltestelefòniques i seguiment a per-sones, fins a detencions, tortu-res o empresonaments. L�acteinaugural va tenir com a confe-renciants els pares de PedroAlvàrez, jove de l�Hospitaletassassinat per un policia queavui en dia encara segueix enllibertat. Dintre d�aquestes jor-nades, també s�ha pintat unmural i s�han previst tota unasèrie d�actes dels quals us ani-

rem informant en els següentsnúmeros.Durant el transcurs del tanca-ment d�aquesta edició, el diven-dres 9 de juny, es va anar a aca-bar el mural. El mural haviaestat pintat em frases nazis i dela Falange, una constant a lacomarca. Les pintades delmural i altres pintades neonazisque es van trobar pel barri, vanser tapades.

Jornades contra els abusos de poder

Les parets són la veu dels sense veu

Manresa, maig 2006

D

ies abans delConcert pel civis-me organitzat desde l�Ajuntament

de Manresa que es va realit-zar al Pavelló del VellCongost ara fa uns mesos,apareixien unes pintadesdenunciant el cinisme d�a-quest civisme que se�ns volimposar des de les diferentsinstàncies de poder. Un civis-me que margina, estigmatit-za i criminalitza a tota aque-lla gent que no es mou dintre

els paràmetres establerts.Aquestes pintades van sertapades parcialment i ambpresses per l�Ajuntament deManresa el dia abans de l�es-deveniment, de tal maneraque quedaven tallades i noes podia entendre el seu con-tingut. El què molesta alpoder no és que les pintades�embrutin�; és que les pinta-des denunciïn.

Manresa, maig 2006

D

Acció contra la constructora de la presó

dels Lladoners

egons ens han fetsaber a la redacciódel pèsol negre,dissabte 3 de Juny

a la nit es va realitzar unaacció contra la immobiliàriaDon Piso (de l'empresa ferro-vial) de la C/de Vic deManresa. Es va sabotejar elpany de la seva entrada, esva posar una balla enganxa-da amb dues pilones d'obradavant dels seus vidres i esvan enganxar cartells dedenúncia. Amb aquesta acció

es volia cridar l'atenció sobrela participació d'aquestaempresa en l'economia del'empresonament, enriquint-se a costa de la llibertat demoltes persones preses. L'acció va transcòrrer sensecap problema, ningú va seridentificat. El diumenge 4 dejuny a la nit encara no havienenratirat ni la valla ni els car-tells.A terra e ls murs de

les presons !

Manresa, juny 2006

S

om cada Primer deMaig des de fa unsanys, l�Ateneua n a r q u i s t aColumna Terra i

Llibertat amb la col·laboraciódel Centre d�Estudis Josep EsterBorràs,van organitzar un seguitd�actes per reivindicar aquestdia de lluita obrera que a Bergaes vol que sigui una fira.

Dissabte 29 d'abril al matí es vafer una caminada comentadaper les antigues fàbriques tèx-tils de la ciutat i a la tarda unaconcentració al Mercadona ensolidaritat amb els i les treba-lladores que lluiten pels seusdrets davant d�aquesta empre-sa arreu de Catalunya i la restade l'Estat.

Diumenge es va acabar lareproducció mural del famós

cartell realitzat per Fontseré dela Federació Anarquista Ibérica(FAI), a la paret exterior dellocal de l�Ateneu ColumnaTerra i Llibertat. A la nit unaobra de teatre "Pasturant bocsbords" i cinema a la fresca a laplaça de les Fonts van posar elpunt i final als actes d�aquestany a Berga.

L�endemà, l'1 de maig, vam bai-xar a la manifestació del MayDay a Barcelona.

Berga, maig de 2006

Pep i tu

C

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

#Concentració davant el Mercadona de Berga el 29 d�abril ala tarda, en solidaritat amb les treballadores en lluita.

#Mural pintat durant les jornades �contraels abusos de poder, resistència activa�.

Estació, 16 - Telf 837 08 02 08650 Sallent

<<Ante la preocupaciónpor las situaciones queviven en la actualidadquienes se prostituyenpor decisión propia ennuestro país, seanmujeres, transexualesfemeninas u hombres,que están viendo quesus derechos no sonsólo desestimados sinoque están siendo recor-tados, se ha creado laPlataforma por losDerechos de lasPersonas Trabajadorasdel Sexo que agrupa aonze asociaciones dediferentes lugares de lageografía española>>1

Amb aquest mateix parà-graf comença el comuni-cat de premsa facilitatals mitjans de comuni-cació madrilenys eldijous trenta de marçd'enguany que anunciala creació de laPlataforma por losDrechos de las PersonasTrabajadoras del Sexo.La seva creació ha sigutuna reacció a la impossi-bilitat de treballar ambtranquil·litat, en millorscondicions, de no perse-cució i no estig-matització a ciutats comMadrid (Plan contra laEsclavitud Sexual del'Ajuntament de Madrid),

Barcelona (OrdenançaCívica de l'Ajuntamentde Barcelona)2 , o d'al-tres, on els modelsrepressius també estancomençant a aparèixer.Les autoritats munici-pals comencen a enge-gar plans i ordenancesbasades en les restric-cions, les quals privenque aquelles personesque es prostitueixenpuguin fer-ho ambgaranties i seguretat. Almateix temps, el

Ministeri de Treball esnega a reconèixer, tal icom ho va fer el TribunalEuropeu de Luxemburgl'any 2001, que la prosti-tució sigui "una activitateconòmica legítima".Així, la prostitució ésactualment alegal ja queno està reconeguda però

tampoc penalitzada alCodi Penal, tot i que síque ho estan algunesactivitats i situacionsrelatives a ella3. Percobrir aquest buit legals'ha redactat un avant-projecte de llei per laregulació de la prostitu-ció 4 des de la conselle-ria d'Interior de laG e n e r a l i t a t .P o s t e r i o r m e n t ,l'Instituto de la Mujer, haelaborat un altre docu-ment oposant-se a l'a-vantprojecte català desde les posicions aboli-cionistes més utòpiquesi menys realistes. Totplegat ha provocat queel debat sobre aquesttema es reactivi i que elGovern centralanunciï la creaciód'una Comissióespecífica alCongrés per estu-diar el tema.Analitzant les ini-ciatives de laC o n s e l l e r i ad'Interior de laGeneralitat deCatalunya perregular la prosti-tució 5 enstrobem davantd'un avantpro-jecte que és con-trovertit per varisaspectes. D'una

banda, perquè prohibeixla prostitució al carrer; iper l'altra, per les conno-tacions que es derivendel tipus d'obligatorietatque comporta realitzarrevisions sanitàries,controlades a travésd'unes targetes. Pensoque aquesta mesuraestigmatitzaria encaramés les treballadoressexuals considerant-lesgrups de risc de contagide malalties de trans-missió sexual, tot i queal meu entendre, és benclar que aquest aspectenomés es pot controlarpracticant un sexesegur. El que en aquestcas requeriria la util-ització del preservatiu.

La clientela semprepressuposa que sónelles les causants de lesinfeccions i no a la inver-sa. Si avui ja és difícil lautilització del preser-vatiu, amb aquests con-trols obligatoris i ambaquestes targetes seria,segurament, molt menyspropicia la pràctica d'un

1 Aquesta plataforma està constituïda per col·lectius de Madrid, Barcelona, València, Andalusia i Múrcia. Madrid: Hetaira. Col·lectiu en defensa dels drets deles prosti-tutes; Transexualia. Associació espanyola de Transexuals i la Fundació Triángulo. Barcelona: LICIT. Línia d'Investigació i Cooperació amb Immigrants TreballadoresSexuals; Genera. Associació en defensa dels drets de les dones en situaió d'exclusió social; Àmbit Prevenció/Àmbit Dona; El Lloc de la Dona-Oblatas Barcelona. València:Col·lectiu Lambda de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals del País Velencià. Andalusia: APDHA. Associació Pro Derechos Humanos de Andalucia; AMEP. Associacióde dones que exerceixen la prostitució de Sevilla. Múrcia: CATS

2 SALES, FERRAN "Primeres multes a prostitutes a Barcelona". El País, Societat, 1 de Febrer del 2006La Guardia Urbana de Barcelona ha impuesto las primeras multas a las prostitutas, en aplicación de la nueva ordenanza cívica que entró en vigor el pasado día 26 deenero en la que se restringe el comercio sexual en la calle. Las sanciones han sido acogidas con indignación por las trabajadoras sexuales, que acusan al Ayuntamientode utilizar de manera anticipada y abusiva la ordenanza, incumpliendo su compromiso de establecer un periodo de gracia e información de una semana. Los colectivos deprostitutas han dicho que recurrirán las multas así como la ordenanza. La sanción puede oscilar de 120 a 750 euros. Estos colectivos consideran estas multas ilegales eirregulares ya que suponen el incumplimiento de un compromiso que el Ayuntamiento adquirió con las prostitutas y que otorgaba un periodo de gracia de al menos dossemanas.

3 Articulo 188 del Código Penal: 1. El que determine, empleando violencia, intimidación o engaño, o abusando de una situación de superioridad o de necesidad o vulnerabilidad de la víctima, a personamayor de edad a ejercer la prostitución o mantenerse en ella, será castigada con las penas de prisión de dos a cuatro años i multa de 12 a 14 meses. En la misma penaincurrirá el que se lucre explotando la prostitución de otra persona, aun con el consentimiento de la misma.2. Se impondran las penas correspondientes en su mitad superior, y además la pena de inhabilotación absoluta de seis a 12 años, a los que realizen las conductasdescritas en el apartado anterior prevaliéndose de su condición de autoridad, agente de ésa o funcionario público.3. Si las mencionadas conductas se realizan sobre persona menor de edad o incapaz, para iniciarla o mantenerla en una situación de prostitución, se impondrá al respons-able la pena superior en grado a la que corresponda según los aparatos posteriores.4. Las penas señaladas se impondrán en sus respectivos casos sin perjuicio de las que correspondan por las agresiones o abusos sexuales cometidos sobre la personaprostituida

4 Resum de l�avantprojecte de llei per regular la prositució que ha redactat la Conselleria d�Interior de la Generalitat de Catalunya: aquest esborrany pretén evitar l�ús dela paraula �prostitució� i proposa el concepte de �serveis sexuals�. Es restringeixen les pràctiques a locals amb llicència legal (...) i diu que la persona que es prostitueixiserà reconeguda com a subjecte jurídic i gestinonarà la seva activitat amb un doble contracte: amb el client, per una banda, i amb la persona que gestioni el local. (...) Elpreu per utilitzar les dependències del local habilitat per la prostitució haurà de fixar-se expressament. Ho sigui, que en principi, el titular del local no podrà quedar-se ambun percentatge dels benefics de la persona que dóna els seus serveis sexuals. (...) En aquests locals no es podrà exercir la prostitució més de vuit hores al dia, ni més desis dies per setmana; per la qual cosa s�haurà d�instaurar un registre d�entrades i sortides: s�haurà de fixar i presentar el DNI o el Passaport (...) Totes les persones queexerceixin una activitat sexual remunerada tindran l�obligació de seguir revisions sanitàries periòdiques. No com els clients. El departament de sanitat s�encrregarà d�ex-padir gratuïtament una targeta sanitària que serà obligatòria per acreditar les revisions sanitàries afectuades a les persones que ofereixin aquests serveis (...) L�esborranyafageix que les Administracions Públiques Catalanes han de promoure i facilitar alternatives laborals per les persones que així ho demanin. (...) El govern promourà elprocés de regulació d�aquelles persones immigrants que exerceixin l�activitat. (...)

5 L�avantprojecte de Llei de Limitació de Serveis Sexuals entrarà a Tràmit al Parlament durant el més de Juny. Tanmateix, segons sembla, el projecte trigarà a fer-se reali-tat ja que l�avançament de les eleccions retardarà la negociació i l�aprovació de la llei.

,

"Les autoritatsmunicipals comen-cen a engegarplans i ordenancesbasades en lesrestriccions, lesquals priven queaquelles personesque es prostitueix-en puguin fer-hoamb garanties iseguretat.

" La guàrdiaurbana de barcelonaha impuesto lasprimeras multas alas prostitutas, enaplicación de lanueva ordenanzacívica.

LA DIGNITAT RESIDEIX TAMBÉ EN L'AUTONOMIAUNA ULLADA LÍCITA A LA PROSTITUCIÓ

sexe segur. Potser, el ques'hauria de fer no sóncontrols obligatoris, sinócampanyes per conscien-ciar la població en gener-al per practicar un sexesegur. D'altra banda, laprohibició de l'exercicide la prostitució al car-rer, no acaba amb elproblema, en tot casempitjora les condicionslaborals de les dones queseguiran exercint al car-rer. Amb la voluntat demantenir la tolerànciazero pel què fa a la pros-titució al carrer es volseguir amagant clara-ment a les treballadoresdel sexe. Evidentmentaquest tipus de prostitu-ció és la que sempregenera més conflicte, igenera conflicte precisa-ment perquè el que entraa debat és la utilitzacióde l'espai públic per partde grups de ciutadansque tenen interessos

contraposats, però no peraixò s'ha de creure quecap d'ells són il·legítims.A mi em sembla quemoltes de les reivindica-cions de voler un barrimés tranquil són plena-ment lícites; un problemaben diferent és quemoltes vegades les pros-titutes es converteixenen caps de turc de divers-es insatisfaccions ciu-tadanes, seguramentperquè són l'element mésvisible, i a la vegada, mésdèbil. Davant d'aquestaadversitat col·lectius endefensa dels drets de lesprostitutes com Hetaira oLICIT plantegen que escreïn espais públics, al'estil dels barris rojosd'algunes ciutatseuropees, on s'hi puguiexercir la prostitució lli-urement, amb bonescondicions higièniques,segures i ambtranquil·litat tant per les

persones que practiquenla prostitució com per lamateixa població.Aquests col·lectiustambé creuen que la ubi-cació d'aquests barris hade ser negociada amb lespersones treballadoressexuals i els veïns, ambigualtat de decisió. Sifem una ullada a altrespaïsos europeus on s'haninstaurat mesures pro-hibicioistes, com les queexerceix l'Ajuntament deBarcelona i també volaplicar la Generalitat deCatalunya, veiem que, alfinal, les prostitutes méspobres, les d'edat mésavançada i les consider-ades amb inferior notadins el cànons de bellesa,que són les que no tenencabuda als locals legal-itzats per l'exercici de laprostitució, acaben sentdiscriminades molt persobre fins i tot de com hoestan actualment.

La majoria de dones quees dediquen a la prostitu-ció -en un 80% aproxi-madament- són immi-grades, i bona partd'elles no tenen elspapers en regla.L'avantprojecte però noafronta aquesta situació,només reivindica un par-ell d'articles per explicaren quins casos es pro-mourà el procés de regu-lació i com es gestionaràel viatge de tornada alsseus països.Segons la Generalitat, laprostitució per decisiópròpia conforma un tantper cent molt baix sobreel total. La veritat però ésque no s'ha realitzat capestudi global sobre lap r o s t i t u c i ó .Contràriament, el col·lec-tiu Hetaira creu que un85% treballa per decisiópròpia, això sí, insisteix-en en que les sevesdades són només par-cials i que no es podengeneralitzar ja que no sónfruit d'un estudi fet sobrela base de tota la prosti-tució. Sigui com sigui,s'ha de perseguir de man-era fefaent les màfiesque obliguen les dones aprostituir-se i lesexploten en règimsd'esclavatge. És neces-sari acabar amb lahipocresia de les fatxen-des declaracionspúbliques de rebuigd'aquestes pràctiquesinhumanes, interna-cionalment organitzadesi posar remeis reals peracabar amb elles,damunt de tot tipus d'in-teressos creats. Ser con-scients i conseqüentsperquè les mesures quees duguin a terme prior-itzin la protecció de lesdones que denuncien i esprenguin de mutu acordamb elles des delrespecte als dretshumans, sense criminal-itzar les víctimes.

Aquest article ha sorgitprecisament de la pre-ocupació davant la faltade debat al voltant de lespropostes de llei per reg-ular la prostitució, encontraposició a les reac-cions dels grups par-tidaris de l'abolició i desdels quals es tracta d'im-posar els seus criterismorals per sobre ladecisió de persones

adultes que han trobat enl'exercici de la prostitu-ció una activitateconòmica que les afa-voreix i a qui no se lesconsidera interlocutoresvàlides de cara a lesinstitucions. Així doncs,a través de la contínuaintenció de reflexionarvull reivindicar que siguinreconeguts i garantitzatsels drets de totes les per-sones que exerceixen laprostitució, tant al carrercom als locals tancats.Vull anomenar especial-ment el dret a emigrar i ala necessitat que es des-tinin recursos econòmicsi materials i alternativeslaborals reals i efectives,a les quals puguin acollir-se voluntàriament aque-lles persones que, pelsmotius que sigui,decideixin abandonarl'exercici de la prostitu-ció.

Ens trobem en una soci-etat on la sexualitat estàexcessivament magnifi-cada. Aquesta realitat,segurament majoritària,no ha de ser necessària-ment així per tothom.Segurament per això essegueix pensant que elque es compra és la donai no els seus serveis sex-uals. De la fusió d'aquestconcepte amb la posiciómoral del pensamentjudeo-cristià, en el qual lasexualitat és sagrada itraficar amb ella éspecat, sorgeix, al meuentendre, el tarannàimmoral i degradant de lap r o s t i t u c i ó .Contràriament però, lesprostitutes tenen moltclar que el què venen sónserveis sexuals. El que éssegur, és que no es potimposar la moral intran-sigent, la que dicta lasuposada bona conductaa seguir, al conjunt de lapoblació. Així doncs, s'hade reconèixer i respectarla dignitat de les prosti-tutes i la seva capacitatde decidir, sense coac-cions, a allò que es vul-guin dedicar i com o ambqui vulguin establiracords comercials.

PSEUDÒNIM: Antígona

Què es subjecta sota elstermes a dalt anome-nats?

Ser agent de drets i salutde LICIT vol dir contactaramb les noies i els propisclients, intentar donaruna educació sexualencarada a la sensibil-ització per tal que esduguin a terme pràc-tiques sexuals segures.Informem de la necessi-tat i capacitat de real-itzar revisionsginecològiques, analí-tiques periòdiques, confi-dencials i gratuïtes aMTS. Donem a conèixertambé les vies a travésde les quals es potaccedir a la targeta san-itària, la que és accessi-ble només amb unempadronament. Peraltra banda, programemvisites, a les que ho vul-guin, amb les pròpiespsicòlogues de LICITcom Diana Zapata ifacilitem també les con-sultes jurídiques. Tot ple-gat ho fem dirigint-nosprincipalment als pisos ial carrer. La zona a laqual incidim principal-ment, es correspon a ladel camp del Barça, aArc del Triomf, lesGlòries, i el barri delRaval.

Com a mode d�introduc-ció, podries parlar-nnosd�una banda del queimpliquen les posturesabolicionistes i per altrabanda, les dels grupspro-pprostitució ?

Existeixen postures pro-hibicionistes per unabanda i, per l�altra, pos-tures reglamentaristes.Paradoxalment, totess�autodefineixen femi-nistes, però malaurada-ment, les primeres,acaben aplicant lesmateixes normes que elpatriarcat. Ens consid-eren incapacitades psi-cològicament i con-següentment mancadesdel dret a vot i a veu enqualsevol procés dereglamentació.Contràriament, des decol·lectius i també a niv-ell individual estem llui-tant per tal que les nos-tres decisions individualssiguin vàlides i ens per-metin poder decidir així,lliurement, de què volemtreballar. Volem desfer-nos del paternalismeimperant que ens veucom a víctimes inca-

paces de desenvoluparuna activitat com és laprostitució sense feridesfísiques i emocionals.Davant d�això, jo em pre-gunto per què no desti-nen tot aquest temps ienergia a solventar d�ar-rel i amb solucions realsel problema de la violèn-cia domèstica? És quesom el país amb lestaxes més elevades deVD de la ComunitatEconòmica Europea! Iquè fan? Han demanatpotser l�abolició del mat-rimoni? No, es clar queno.

Què implica per tu l�ac-tivisme des del treballsexual? On i quancomençà a donar-sse l�or-

ganització i la mobil-ització per tal que el tre-ball sexual fos reconeguti legislat com a tal?

Per mi implica en primerlloc, donar molta mésinformació real de la quees dóna. En segon lloc,sensibilitzar, erradicar lacriminalització i possibili-tar així la desestig-matització.

Mira, jo vaig començar aassociar-me l�any 1992quan Maragall, aleshoresalcalde de Barcelona,amb l�obsessió perolimpíades, va tancar elBig Ben i molts delsmoblers que hi havia alcarrer Ferran, al carrerSanta Anna, a la PlaçaReal, al carrer Bocaria,... Per contextualitzar larealitat de l�època: a lesRambles hi haviaaleshores quinze o vintmoblers. Així, per nete-

jar la cara de Barcelona ifer una ciutat molt méscosmopolita va tancar unmunt de moblers . Davantd�això ens vam haver detraslladar cap a lesRondes i Sant Ramon. Amés, de moltes zoneshem hagut de marxar,també, pel moobingimmobiliari.Primer estàvem associ-ades entre nosaltres,sense cap confederació,i després va venir el fem-inisme que critica lestendències suposada-ment també feministesque no defensen a totesles dones, només a lesanomenades �bonesdones�, les de la doblemoral, o sigui, les queens criminalitzen a nos-

altres. I d�aquesta man-era, sota la idea que callluitar per totes lesdones, les quals tenenels mateixos drets inde-pendentment de la feinaque desenvolupin, es vananar conformant elsdiferents col·lectius comara LICIT.

Creus que es podranaconseguir els drets perles persones trebal-ladores sexuals senseque el treball sexualdeixi de ser un tabú? Osigui, sense que s�hagierradicat l�estigma exis-tent al voltant del sexeen general?

Justament aquest és elproblema, la manera comvivim el sexe, i cobrarper fer sexe, ja està con-siderat com un drama.Però nosaltres som propi-etàries de la nostra sexu-alitat. Quin és el proble-

ma? Tan diferent és eljoc que s�estableix entreuna parella tradicionalquan es comença a rela-cionar? Bé que et convi-den al cine, a sopar, ...Ara bé, amb un altramentalitat política isocial si que podríemsuperar aquesta barrera iassolir un benestar real.Alemanya, Holanda iSuïssa en són exemplesclars; és que viuen aanys llum de nosaltres!

Personalment, com viusaquesta estigmatització?

Jo no en tinc cap d�estig-matització. Jo ho parloamb tothom: a casameva, a l�escola de lameva filla, amb la meva

parella, amb les mevesveïnes. El que sí que ésveritat però és que lamajoria porten una doblevida. T�imagines no poderexplicar a ningú de quètreballes per por a lesreaccions? El que passaa la pel·lícula dePrincesas, justament al�escena del Restaurant,és precisament el quepassa moltes vegades ala realitat. Et posaré unexemple, una vegadaestàvem de marxa ambuna companya de feina iel seu promès, ens vamtrobar un client seu iaquest li va demanar alnoi: �Aquesta és la tevaparella?; Ah doncs, lateva companya treballa aaquests llocs, cobra tant,em fa qual,... �, i al final,la parella no es va casar.És molt trist però aque-stes coses passen.Evidentment depèn de laparella que tinguis. Totes

les parelles que jo hetingut n�han estat ass-abentades i la meva fillatambé n�és plenamentconscient. Té molt clarque la seva mare ja ésmajor d�edat i que fa elque vol amb qui vol iquan vol.La prostitució és unafeina, jo com a personasóc quelcom ben difer-ent. No té res a veureuna cosa amb l�altra. Noés una identitat de lameva personalitat. Crecque hi ha el mal costumde dir �jo sóc advocada,o jo sóc metge�. Jo sócMargarita Carreras i tre-ballo de prostituta, aque-sta és la diferència.

Què et sembla l�esbor-rany per la regulació dela prostitució presentatper la conselleriad�Interior de laGeneralitat deCatalunya? Trobes queés una bona iniciativareguladora? Quinsaspectes concrets de l�a-vantprojecte trobes con-trovertits?

El que la senyora Turavol fer no és possible perla manca de competèn-cies. No té competènciesdins la legislació laborali tampoc en política d�im-migració.

Defensa prou a les tre-balladores? O només reg-ula els prostíbuls?

Aquest és el novè esbor-rany de l�avantprojecte.Han proposat tot el con-trari del que nosaltresproposem ja que nomésestan regulant elsestabliments, no elsdrets de les personesque hi treballem. Novolem projectes pelslocals, no en volem delocals, el que volem éspoder treballar al barriamb tranquil·litat.

Cap on creus doncs quevan enfocades aquestesmesures?

Aquestes mesures vanenfocades atranquil·litzar la sevapròpia consciència, ainvisibilitzar el nostrecol·lectiu i a seguir pro-pagant la doble moral. Endefinitiva a continuar-noscriminalitzant.

Creus que amb la creació decooperatives que proposal�avantprojecte augmentaria

ENTREVISTA A MARGARITA CARRERAS

Treballadora sexual, agent de salut i drets del col·lectiu LICIT

el poder de les personestreballadores sexuals pelque fa a l�administraciódels negocis?

A crear cooperatives johi estic d�acord, però jovull treballar dins la ciu-tat, no vull que em mar-ginin en un gueto fora dela línia urbana, senseveïns, qui vindrà a un llocaixí a protegir-nos? Ocom quan ens van pro-posar d�anar a treballar aMontjuïc! És que ens pre-nen el pèl! Es deuen pen-sar que la gent treballaperquè és idiota i no pasper diners. És molt tristque una persona quepensa així estigui ocu-pant el seu càrrec. Unametgessa de medicinageneral està dirigint uncos armat! Estic aterror-itzada amb les personesque governen.

Penses que les mesuresque es proposen alvoltant dels controls san-itaris estan enfocades ales persones trebal-ladores sexuals o a laclientela?

A cap de les dues parts.Aquests controls hauriende ser obligatoris pertothom. Està demostratper les estadístiques deMTS (Malalties deTransmissió Sexual) queles persones que menysmalalties de transmissiósexual tenim són lesprostitutes, seguidesdels i les transsexuals;les segones són lesdones dels clients i elsprimers, els clients. Ésque nosaltres som lesquartes en l�escalaperquè som les que més

ens preocupem pel temai més anem al metge.

Què en penses de l�edatmínima proposada de 21anys?

És una animalada. Si tuja ets major d�edat perdecidir la teva vida alsdivuit anys, també hau-ries de ser lliure perdecidir si vols viure o norelacions sexuals, remu-nerades o no amb qui etdoni la gana.

Dins de l�evident hetero-normalitat en la qualvivim, i la que també esreflexa en l�avantpro-jecte de llei Tura, creusque hi tindrien la mateixacabuda totes les person-es treballadores sexuals:transexuals, homes idones?

És que en general lesdones estem victim-itzades en totes lesescales socials, per aixòaquest projecte estàenfocat més a les dones.Ara bé, evidentmentaquesta llei hauria d�anarenfocada a totes les per-sones treballadores sex-uals i no només amb lessuposades víctimes, lesdones.

En principi, la llei destinaun parell d�articles perregular la situació de lestreballadores immigradesi per perseguir les màfiesque obliguen a les donesa prostituir-sse. Com veusl�enfocament que se�n fa?

Que comencin primer peraplicar el Protocol dePalerm (el protocol quees promulgà per poder

perseguir les màfies,donar cobertura a lesdones que denun-ciàven,...). Ara bé, no hiha recursos, no destinendiners ni infraestruc-tures, per cobrir, ni tantsols, el que marca el pro-tocol. Són lesDelatrices, les monges,les que es fan càrrec deles noies que denuncien.Si ho demanes al�Ajuntament et diuen queno poden entrar a unacasa d�acollida. Ensenganyen. Degut al grandesconeixement de lapoblació sobre lasituació fa que, en gener-al, es cregui que la ini-ciativa és bona. Però,saps què fan a les immi-grants quan van a comis-saria a denunciar? Els hiobren un expedient d�ex-pulsió, les envien a laBerneda i les deporten alseu país, i quan baixende l�avió, saps amb quies troben? Amb el com-pany del de la màfia queles espera. I qui les pro-tegeix allà? És que larealitat és molt mésdura, no només hem depensar a expulsar elsproblemes cap a fora.

Com està afectant l�apli-cació de l�OrdenançaCívica de l�Ajuntament deBarcelona?

Fins ara, jo podia trebal-lar, podia fer el carrer,guanyar-me la vida comvolia, però ara, vivintamb una anomenadademocràcia, sorprenent-ment em multen per par-lar. L�ordenança diu quet�han de multar per ofer-tar serveis sexuals ret-ribuïts, sense saber

encara si ho faràs o no(ofertar!!). I a més, laGuardia Urbana, puja alspisos clandestins, faveure que vol un servei,els hipaga i després les multa.Altres vegades pugen imulten directament a lesnoies i als clients.Davant d�això, des deGENERA, es recullentotes les multes, unesquatre-centes comptabil-itzades ja des del febrer,i es gestionen els recur-sos a l�Ajuntament.Pensa que hi ha donesque tenen de vint atrenta multes, fins i totper desobediència a l�au-toritat! Davant d�això,què haurem de fer? Anartotes a robar? Quindesastre! De la prostitu-ció en diuen explotació,però, jo no vull haver detriar treballar seixantahores la setmana, senseassegurança i a un preuínfim l�hora perquè emdiguin que això si que ésdigne. Per mi, treballaramb qui jo vull, quan vulli cobrant el que jo vullimplica molta més lliber-tat que supeditar-me ales opcions laborals queem proposen.

Tens constància que laGeneralitat de Catalunya,per tal de realitzar aque-st esborrany de llei, s�ha-gi posat en contacte ambla Plataforma per laConvivència i laProstitució o que, hagiescoltat i tingut encompte les objeccions ipropostes sorgides desdel col·lectiu de person-es treballadores sexuals?

Amb mi no ha parlat mai

la senyora Tura. Ensenvia el responsable dejocs i espectacles, el deconcurrència pública. Encap moment se�ns haconsiderat interlocutoresvàlides per l�adminis-tració. Ja es veu amb l�a-vantprojecte, no s�hi veureflectida cap de les nos-tres propostes.

Des de la política i elsmitjans de comunicaciócontinuament s�usen ter-mes sense especificarplenament i que al cap-davall acaben manipulanti tergiversant. Pel que faa la prostitució no ésdiferent. En aquest cas,es juga amb termes comlegalització, regulació,despenalització, .... Al�Estat espanyol la prosti-tució no és il·legal, peròtampoc és legal, concre-tament és alegal. Quinessón les vostres propostesper afrontar aquest buitlegal i el mateix avant-projecte?

Volem que reconeguin laprostitució com un tre-ball, poder fer coopera-tives,però pròpies, o sigui,

nosaltres mateixes.Proposem també pactarzones de tolerància dinsde la ciutat, com totesles ciutats intel·ligents icivilitzades. A Holanda,l�Ajuntament ha fet unprojecte brutal que des-tina un barri sencer altreball sexual, un barriroig. Aquestes zones sónalternatives reals ja quesón espais on podem tre-ballar amb tranquil·litat,sense la pressió de lesmàfies, amb protecció.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

plaça maragall, 7c/Les Piques, 17 - Tel. 93 875 44 56 - 08240 MANRESA

NOVA ADREÇA

Passeig de laindústria 62

l passat 22 d�abril laMêlée del gremi vapresentar la sevaprimera maqueta a

l�Ateneu Columna Terra iLlibertat. La puta merda.Aquest és el nom d�aquestenregistrament que recull elsprimers temes d�aquest grupde rap. Tots els temes datende principis dels 2000. Lamaqueta és feta a casa d�undels membres del grup. El

concert havia de començar ales 23:40 h, hora un pèlcapritxosa, tot i que vacomençar quasi dues horesmés tard. La infàmia delgremi és coneguda arreu dela llera del Llobregat. Elpúblic molt pacient va esgo-tar totes les maquetes que hihavia disponibles. El preu dela maqueta era d�un CDverge. Des de �el pèsolnegre� en vam facilitar alspresents.Amb un local quasi ple, lamêlée, va fer els 8 temes de

la puta merda i després altresde més actuals. Esperemque la mêlée continuï fent elseu rap però que aprengui aser més respectuosa amb lagent que els segueix. Uspodeu baixar la maqueta ahttp://www.esnips.com/web/gremi o aconseguir-la enqualsevol concert.

Berga, maig 2006

Marc Anda Propp

E

La fàbrica tèxtil DB Appareld�Olvan deixa vuitanta tre-

balladors al carrer

a fàbrica tèxtil DBApparel de la com-panyia Sara Lee(EEUU) ha presentat

un Expedient de Regulaciód�Ocupació (ERO) per tancarla fàbrica d�Olvan deixantvuitanta treballadors alcarrer. Mentre els sindicats

grocs i l�administració fan elpaperot, desconeixem si elstreballadors pensen fer resper defensar el seu lloc detreball. La fàbrica, conegu-da per fer roba interior perl�Abanderado, Dim oWonderbra tanca també laseva planta a Igualada ianuncia acomiadaments aMataró i Maçanet de laSelva. Malgrat les plantes

catalanes siguin producti-ves, prop de tres-cents tre-balladors seran víctimes del�egoisme de l�empresa ,que vol guanyar més a costadels treballadors, traslla-dant la producció a païsoson els drets laborals sónencara més precaris queaquí.

Berga, juny de 2006

Pep i tu

L

esprés d'unes setma-nes d'inactivitat,www.berguedalliber-tari.org torna a funcio-

nar. No ha estat massa fàcildoncs el web havia estat objectiude varis hackers que ens l'han fetcaure tres vegades amb una set-mana i davant d'això s'ha optatper fer-la de nou i fer servir unaltre sistema. Ja aprofitant,també s'han introduït canvis en eldisseny que la fan molt mes sen-zilla i clara. Tot i això, segueixtenint pràcticament els mateixos

continguts que tenia abans,només falta actualitzar les pàgi-nes d�alguns col·lectius i penjar-les també al portal, cosa ques�està fent. Mentrestant els com-panys de �el pèsol negre� ens hanpassat la majoria de números,així ara son consultables des dela pàgina web en format PDF. Vala dir que s�està treballant per ferun portal antiautoritari queabraçi les comarques del Bages iel Berguedà però el nostre webseguirà activa fins llavors queserà integrada al nou projecte. Així doncs a gaudir de la feinafeta!

Salut i anarquia!

La webwww.berguedallibertari.org altre

cop en funcionament

DBerga, maig 2006

Barrikada

15

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Centred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

La Mêlée del Gremi presenta la seva maqueta

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga

#Presentació de la maqueta de la Mêlé a l�AteneuColumna Terra i Llibertat el 22 dàbril

16

yer fue el día de laindependencia deIsrael. Hacían unafiesta conmúsica y bailes, y

nos fuimos a curiosear.Realmente este lugar es paravolverse majareta. Era unasensación rarísima, la calle deJaffa, el eje comercial deJerusalén oeste (la parte de laciudad que ocuparon en el 48)estaba cortada al tráfico yhabía un concierto y un dj.Luego en la plaza del ayunta-miento había bailes y anima-ción..... la mezcla era brutal,niños y niñas, adolescentes,viejos viejísimos, familias,ortodoxos con sus rizos, colo-nos con sus fusiles, soldadosdando palmas, árabes buscan-do fiesta, niñas envueltas enbanderas de Israel y con laestrella de David pintada en lacara..... hace años estuve el 4de julio en estados unidos,desde entonces no había vistotanto marketing estatal, pins,globos, banderas, pendientes,camisetas, pegatinas,... portodas partes carteles con un

enorme 58, 58 años de ocupa-ción, para ellos de liberación.A menos de medio km. la ciu-dad antigua de Jerusalénrecordaba la otra parte de lafiesta, los asesinatos, los desa-lojos, el éxodo, los refugia-dos,..... pero nadie pensaba eneso, estuvimos menos de unahora, alucinando con todo, porun lado era familiar, era la pri-mera fiesta que yo veía en la

calle que me recordara a lasfiestas de verano ahí, porotro... que os voy a decir?Flipando, flipando hasta quevimos a unas cuantas colonasbailando, de ahí nos fuimospor patas.....demasiado palcerebro y pal corasón...

Han cerrado el norte de cisjor-dania, ahora la gente que viveen Galqila, Tulkarem, Nablus yJenin no pueden ir de un pue-blo a otro ni bajar a Ramallah,Belén (Jerusalén por supues-to), es decir, no pueden salirde sus pueblos. También estánavanzando con el muro a unavelocidad impresionante. Elantiguo cruce de Galandia,donde antes cruzabas cami-nando, está ya cerrado (estoes información para los que yahabéis estado aquí), en Belénestán comiendo mas terrenopara hacer una sinagoga allado de la tumba de Raquel...las terminales avanzan (termi-nales son los nuevos chek-points, con soldados en case-tas, rayos x, miles de puertas)Y los asesinatos también.Todos los días están matandoa alguien, en algún punto de laPalestina "por liberar". Elgobierno de Israel esta ya casiestablecido, teniendo la carte-ra de educación el partido deortodoxos, con lo que el futu-ro viene negro. Olmert (elsucesor de Sharon, que porcierto nadie habla de él),Peretz (el supuesto interme-dio), los pensionistas (!!!!!!) y

los ortodoxos serán los nue-vos gobernantes. Ya veremosque significa eso. Y en el lado

palestino siguen las cosasredifíciles, el gobierno notiene un duro, fatah aprietadesde una oposición a la queno están acostumbrados, occi-dente boicotea y sólo da dine-ro a los ayuntamientos quepertenezcan a fatah, provocan-do luchas internas.......

y cambiando de tema,... lacooperación internacionalapesta. Con todos mis respe-tos. Contratan a palestinos abajo coste para hacer los tra-bajos que no quieren, desecretarios y muchachos delcafé, hay un clasismo social

racista a más no poder.Comentarios como �le paga-mos más de lo que cobra unpalestino en una organizaciónpalestina y se queja�, de per-sonas que cobran el doble sonbastante habituales. Los pales-tinos tienen que estar conten-tos de ser explotados porqueles pagan 100 dólares más delo que cobrarían en otro sitio,o por tener trabajo. Mientrasmuchos internacionales estánaquí porque en su país no con-seguirían un sueldo como elque tienen aquí ni borrachos(hablamos de mínimo 1200euros al mes con casa pagada,MÍNIMO!!!!!).

Por cierto, Belén esta como yonunca la habia visto, en menosde un mes han matado a 4 per-sonas, han detenido a no secuantas, te encuentras a lossoldados a cualquier hora deldía haciendo el rambito, dispa-rando gas o paseandose consus megablindados, on anirema parar?

fin de la historia

besos y abrazos!!!!

Crónicas de otra realidadUna visión personal marcada por sentimientos y vivencias de una compi que vive desde hace unos meses en un territorio dondecohabitan dos realidades completamente divergentes en un mismo territorio.

APalestina, maig 2006

Hola hola!!!!

%�por todas partescarteles con un enor-me 58, 58 años deocupación, para ellosde liberación. Amenos de medio km.la ciudad antigua deJerusalén recordabala otra parte de lafiesta, los asesinatos,los desalojos, eléxodo, los refugia-dos,.....�

%�la cooperacióninternacional apes-ta. Con todos misrespetos. Contratana palestinos a bajocoste para hacer lostrabajos que noquieren, de secreta-rios y muchachosdel café, hay un cla-sismo social racistaa mas no poder.�

oberto Catrino López,anarquista berguedàpres a Holanda, va ser

traslladat, la setmana passada,a la presó de Lelystad, on ja estrobava empresonat abans decaure greument malalt, i sertraslladat a l�hospital peniten-ciari de Scheveningen (l�Haia). Roberto és un pres social queestava complint una condemnade 18 anys, de la qual va passarla major part en aïllament. Laseva pena original era de 8anys però per la seva participa-ció en diversos motins, vaguesde pati, de fam i diversosintents de fugida, les sevespenes es van anar acumulantfins a un total de 18 anys.Només per no voler acceptar larealitat de la tortura i estar con-vençut que la resistència era la

seva única opció.

El 7 de juliol del 2005 el com-pany anarquista RobertoCatrino López va ser detingut aAmsterdam. Uns mesos abanss�havia escapat de la presó deZuera (Saragossa/EstatEspanyol). Roberto va decidirno tornar a la presó després delseu segon permís. Un nou perí-ode d�empresonament vacomençar. I això, quan un ésseropositiu i emmalalteix moltfàcilment, és greu. Al març de2006 va començar a sentir-secada vegada pitjor i ja no podiafuncionar com normalment. Elsmetges de la presó no es pre-nien seriosament les sevesqueixes i li van diagnosticaruna inflamació de l�estómac.Després de sofrir durant duessetmanes dolors insuportables,el van traslladar a l�HospitalAcadèmic d�Amsterdam, on livan dir que tenia sort encaraestar viu. La seva resistència

havia baixat fins al nivell mínimi gairebé havia mort. Van diag-nosticar-li una doble pneumò-nia. Després del seu trasllat al�Hospital Penitenciari deScheveningen li van diagnosti-car seropositivitat de VIH.Anteriorment, els metgesespanyols ja havien suggeritque es tractava d�aquestamalaltia, però estranyament lesinvestigacions holandeses elscontradeien fins a llavors. Elsmetges penitenciaris han fallatgreument i van deixar sofrir aun malalt crònic.

Durant els primers dies de laseva estada a la presó deScheveningen, Roberto estavaen una cel·la equipat d�unacàmera. Aquest va ser el perío-de més crític de la seva malal-tia. A part d�això no tenia lesseves pertinences, com adrecesi nombres de telèfon per apoder contactar amb els seusconeguts. Sentint-se molt aïllat,

el dia després que li van confir-mar la seva seropositivitat, li vaarribar la demanda d�extradicióper part de l�Estat Espanyol.

Roberto ja s�ha recuperat de laseva doble pneumònia i ha tor-nat a la presó de Lelystad, on liesperaven les seves poquespertinences. La comanda d�ex-tradició li va causar molt estrès. No deixarem que l�extraditin aun país on es maltracta acel·les d�aïllament i on malaltsterminals queden empresonatsfins a la seva mort.

Exigim que Roberto CatrinoLópez no sigui extradit i quesigui deixat en llibertat i querebi el tractat mèdic que neces-sita. Seguirem donant-li suporti continuarem lluitant per laseva llibertat! Us fem una cridaa escriure al Roberto perquèsàpiga que no es troba sol enaquesta lluita contra la presó.Envieu-li cartes, llibres, revis-

tes, cartells, etc. Cada cosa fatrencar l�aïllament. Sabem queal Roberto li agrada molt rebrenotícies des de fora, ja que sesent molt relacionat amb el quepassa al carrer. Deixeu-li sentir-se part de la lluita fora! Peraquest mitjà també Roberto voldir gràcies o tota la gent (demoltes parts d�Europa) que livan enviar cartes i altres coses.Cada mort a la presó és unassassinat de l�Estat! Malalts al�hospital i pres@s al carrer!

Creu Negra Anarquistad�Amsterdam (Holanda)Web: http://squat.net/abcams-terdam

Correu electrònic: abcamster-dam@squat.net

a realitat repressiva ques�està donant aquestsúltims mesos no éscasualitat. L�increment

de l�activitat per part de grups iindividualitats anarquistes, haprovocat la reacció dels apa-rells de l�Estat que han hagutde recórrer a la repressió perintentar acabar amb les dife-rents accions de solidaritat.Sembla ser que cada cop hi hamés persones disposades ajugar-se uns anys de la sevavida per fastiguejar als respon-sables de les injustícies ques�estan cometent dia rere dia. El què pretenem amb aquestarticle, és fer un breu resumsobre les noves detencions,sentències, peticions fiscals ijudicis als què hauran de ferfront alguns companys i com-panyes:

9 DE MAIG �06

El passat 9 de Maig, varen serdetinguts a Barcelona 4 anar-quistes a mans de la PoliciaNacional. Malgrat que els mit-jans de comunicació oficialsinsistissin en maximitzaraquestes detencions, l�11 deMaig van ser posats en llibertatamb càrrecs. Sembla ser que denou se�ls intenta inculpar dediverses accions que han pas-

sat aquests últims mesos, aixícom de ser els propietarisd�una motxilla amb materialper a la fabricació d�explosiustrobada a Collserola. Entre elsobjectes que se�ls hi van incau-

tar en els diferents registres, hihavia diverses publicacions lli-bertàries.

9 DE FEBRER �06El passat 9 de Febrer van ser

empresonats a Barcelona, dosanarquistes, acusats d�haverincendiat una Caixa Sabadell iuna seu del CIRE (Centred�Iniciatives per a la Reinserció)empresa pública relacionadaamb l�explotació laboral a lespresons catalanes. Un dels dosjoves, l�Ignasi, va ser posat enllibertat i l�altre, en Ruben,encara continua a la presó deCan Brians. Ja s�ha tancat lafase d�instrucció del cas i ja esconeix el contingut de l�escritdel fiscal. Finalment se�ls acusade dos delictes de danys,demanant 7 anys i 6 mesos depresó per als dos imputats, iuna multa de 20 mesos ambuna quota diària de 5 euros,més l�abonament de costes.També se�ls hi demana en con-cepte d�indemnització3846,63euros pels desperfec-tes causats a Caixa Sabadell i21674,50 euros per a laGeneralitat de Catalunya.

SETEMBRE DE �03Els anarquistes detinguts elsetembre de 2003 han estatcondemnats amb penes quevan dels 2 als 7 anys de presó.Concretament l�Igor, el Rafa, laCarol i en Joaquín, han estatcondemnats, després d�arribara un acord, a 7 anys de presóper delicte continuat d�incendi itinença il·lícita d�armes ambfinalitat terrorista, mentre queen Roger i en Teo han estat

condemnats a 3 i a 2 anys res-pectivament. Recordem que enprincipi la fiscalia els hi dema-naven penes que arribaven als161 anys de presó.

FEBRER DE 03�:El 21 de Febrer de 2003 van serdetinguts 4 anarquistes per laBrigada d�Informació perordres de la Audiència Nacional(del Sr. Garzón). Se�ls va inco-municar i se�ls hi va aplicar lallei Antiterrorista. Se�ls acusade realitzar varies accions con-tundents contra seus de partitspolítics, caixers, concessiona-ris,...Tot i que la major part deles proves que hi ha actualmentcontra ells provenen d�algunesdeclaracions que es van extreu-re sota la pressió del períoded�incomunicació, la causasegueix oberta i ja hi ha peticiófiscal i data del judici. Se�ls hidemanen: 11 anys de presó perl�Emilio, 8 anys pel Nando, pelCarlos i pel Fran, i un any depresó pel Juanma. El judici secelebrarà en dos parts al�Audiència Nacional, els pro-pers 23 de Juny i 10 de Juliol.

Solidaritat Activa amb els anar-quistes encausats i empreso-nats!

Situació de Roberto Catrino López

Repressió a l�anarquisme

Roberto Catrino López ha estat traslladat un altre cop a Lelystad després d�haver de ser ingressat a l�hospital per una greu inflamacióde l�estómac.Amsterdam, 13 de maig

de 2006

Creu Negra Anarquista

R

Conchinchina, maig 2006

Valemerci

L

17 repressió

n l'anterior article delnostre col·lectiu s'in-tentava trobar unadefinició de control

social i dels seus mecanismesd'implementació que, per unabanda, posés en dubte la defi-nició que se'n fa des de les teo-ries socials dominants i que, almateix temps, no fos una críti-ca radical del control tout courtcom a forma de regulaciósocial. D'altra banda, la sevaanàlisi, a diferència d'allò ques'afirma des d'altres posicions,mostrava que el control com apràctica és un mecanisme inhe-rent a qualsevol societat i, llunyde significar un nou paradigmapolític, el què calia era analitzarquines són les estratègies i elspressupostos amb els qualsfunciona en l'actualitat, condi-ció necessària per a combatre'l.La primera aproximació quevam realitzar es centrava mésen els mecanismes de controlassociats a l'institució-presó i alsistema de repressió social queaquest model implica, donades

les transformacions econòmi-ques i tecnològiques de lessocietats avançades: el pas delfordisme al postfordisme. Enaquest sentit, l'emergència dela societat de control postfor-dista s'organitza estructural-ment a partir de la lògica actua-rial (model extret de les econo-mies d'assegurances a partirde mètodes estadístics i eco-nomètrics) que es defineixbàsicament per les seves carac-terístiques negatives: gestiódel risc i administració de l'ex-clusió, que en aquest model esdefinirà com a desviació. Aaquesta funció instrumental irepressiva del control social, onhi ha una dependència estruc-tural dels sistemes socials almode de producció, és neces-sari assignar-li un paper moltrellevant mitjançant una funcióde preservació i legitimaciósimbòlica (abans se'n deia ide-ològica), per tal que no siguivisible que les desviacions sor-geixen de la mateixa estructuraeconòmica: s'ha d'ocultar ladominació mitjançant la crea-ció del consens social, paperque és assignat en el nostremodel als mitjans de comunica-ció de masses.

Tot i que aquest tipus d'inter-pretació s'aguanta força bé, enl'actualitat veiem com aquestasuposada diferència entre sis-tema social i mòde de produc-ció ja no és tan fàcil de mante-nir donades les transforma-cions econòmiques i tecnològi-ques actuals. Si ens fixem en lafunció positiva (productiva)dels sistemes de control, és adir, la capacitat creativa quetenen per a construir espais depoder estretament lligats a lalògica capitalista, constatemque el capitalisme actual és unsistema immanent que cons-tantment desplaça els seus pro-pis límits. La necessària innova-ció tecnològica i econòmica,lluny ja de ser un imperatiutranscendent subordinat al pro-grés, al benestar o a qualsevolaltre fi, ja és el propi objectiudel sistema; per aquesta raóhem d'entendre la crisi del'Estat del Benestar (entre mol-tes altres crisis) no com l'esfon-drament d'un model polític-econòmic, sinó com a una ulte-rior evolució del capitalismeactual en el marc d'una econo-mia global i deslocalitzada. Ellímit és la pròpia dinàmica delcapital i ell (els seus posseï-

dors) és qui dicta les norme.Per tant el que abans posavabarreres i condicionava lesfases d'expansió econòmica, l�Estat, ara serà substituït perorganismes internacionals lafunció dels quals seria que elpoder del capital fos il·limitat,que es convertís en Sobirà. Una de les característiquesmés rellevants d'aquesta funciópositiva del control fa referèn-cia a com es consideren elsgrups socials. Allò que distin-geix el control social no és quesigui homogeneïtzant i unifor-mitzador, que a la llarga totsens comportem de la mateixaforma i estem subjectes alsmateixos patrons de conducta,sinó més aviat el fet que impo-sa un model al qual ens hemd'ajustar. Per exemple, allò quedefineix la Majoria no és elNombre, sinó el model, lanorma que impera. Tot allò queno sigui susceptible d'incorpo-rar-se al Model formarà part dela Minoria, encara que laMinoria sigui la majoria ennombre. Aquest model generaun determinat sistema d'exclu-sió i marginació que no té res aveure amb els marges o laperifèria de la societat, sinó

que instaura en el centre delsistema un règim d'exclusiógeneralitzat. Tots formem partde la minoria en algun sentit:com a treballador inestable,immigrant sense drets, consu-midor ineficient ... Allò quedefineix a la Minoria és que noté Model.

Per acabar i enllaçaraixí amb la nostra propera con-tribució al Pèsol Negre, propo-so una sèrie de preguntes quepoden donar materials de refle-xió comuns: com pensar unrègim democràtic de sufragiuniversal amb aquest pensa-ment sobre la Majoria? Si laMajoria és la que configura elmodel, hem de convertir-nos enla Majoria que instaura el seurègim de control o hem decombatre aquesta forma dedomini? Hi ha un a fora del con-trol si tota Majoria configuranecessàriament un Model? I perúltim, quines són les noves ins-titucions de la societat de con-trol que estan emergint, commostra la crisi de les institu-cions modernes (l'escola, l'es-tat, la fàbrica, la presó...)?

Berga, maig 2006

Grup de Tecnologies

de la Governabilitat

Macrocontrol18

E

Control social

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Anuncia�tal PèsolNegre!Són 20 eurus i unaajuda necessària (unxollo, vamos!)

La Generalitat de Catalunya adjudica les obres de construcció i conservació de la futura presó dels Lladoners a l�empresa�Ferrovial�. Una megaempresa que acumula múltiples denúncies per danys al mediambent, explotació laboral, especulació,..

l passat mes de març el Butllletí Oficial de laGeneralitat i la premsa catalana informaven del�adjudicació de la construcció, conservació iexplotació de les obres de la presó dels Lledoners

a l�empresa Ferrovial. La Generalitat ha dissenyat el �Pladirector d�equipaments penitenciaris 2004-2010� quedescriu la construcció del les noves presons ubicades aCatalunya, en el qual es preveu que l�empresa construc-tora serà també l�encarregada del manteniment materialdels establiments. Les empreses a les quals s�adjudiquenels projectes de construcció assumeixen el cost de lesobres i manteniment a canvi de cobrar un lloguer a l�ad-ministració. L�import de la renda dels primers 12 mesos en el cas delsLledoners és de 6.012.749,92 euros. Aquesta renda seràactualitzada anualment amb un increment del 2,5% fix. Ladurada del dret de superfície és de 32 anys. Una xifraastronòmica que segurament semblarà ridícula al costatde les xifres que mou diàriament la multinacionalFerrovial.La gestió interna de la presó, es a dir, els càstigs, pallis-ses, tortures, etc ho continuarà gestionant els ServeisPenitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, encapçalatsper Albert Batlle, que depèn del Departament de Justíciade la Generalitat de Catalunya representat pel conseller deJustícia, Josep M. Vallès. Ells dos posen la signatura peròla feina bruta la faran els carcellers.

Com serà la presó?L�equip d�arquitectes Fabré & Torras ArquitectesAssociats SCP ha estat l�encarregat de realitzar el projec-te de disseny de la presó Està previst que les obres de construcció del CentrePenitenciari Lledoners comencin el proper mes de juliol ique la presó entri en funcionament la segona meitat del�any 2008. La superfície destinada a acollir-lo és de 9hectàrees, d�un total de 15 hectàrees adquirides per laGeneralitat. El nou Centre, que acollirà homes adultspenats, tindrà una capacitat d�entre 500 i 750 interns, dis-tribuïts en 8 mòduls de 64 cel�les cada un.L�establiment penitenciari comptarà també amb un mòduld�ingressos amb 25 cel�les individuals per a aquelles per-sones que entrin a la presó, mentre estan pendents de serassignades a un mòdul definitiu.També hi haurà un departament de règim tancat, amb 32cel�les individuals, per a les persones que els carcellershagin decidit castigar i aïllar, complint sancions classifi-cades en primer grau. Amb el disseny del recinte ja hanprevist el càstig dins el càstig, l�anul·lació de la persona.La tortura no és només la mà bruta del carceller que col-peja, és també l�estil·logràfica de l�arquitecte que dissen-ya les cambres dels horrors; és la constructora que li dónaforma al projecte; és la societat que permet que aquestasituació es perpetuï...

La presó tindrà quatre tallers destinats a activitats labo-rals mal retribuïdes de 800 m2 cadascun, a part de mollsde càrrega i magatzems, tallers de formació ocupacional.Aquest espai estarà gestionat pel Centre d�Iniciatives pera la Reinserció (CIRE), l�empresa pública que s�encarregade l�explotació laboral dels presos, la ETT de les presons.Posa en contacte empreses que volen mà d�obra barata isense drets sindicals. Els presos poden estar fent caixesde fruita pel Corte Ingles, circuits electrònics per a la Ford,gots pel Fòrum, o imprimint els mateixos fulls judicials(on després s�escriuran les sentències) per CIRE, la qualtambé participa directament com a empresa productora,firmant els productes amb la marca �Made in Cire�. Totaixò per un sou que no arriba ni de bon tros al mínim

interprofessional, i sense cap tipus de dret laboral ni sin-dical.

El Centre estarà envoltat per un perímetre de seguretat de15 metres d�amplada format per dos murs de formigó de6 metres i una tanca metàl�lica de la mateixa alçada, ambtres sistemes electrònics de detecció redundants. Lavigilància i la seguretat exterior correspondrà als Mossosd�Esquadra, que patrullaran de forma permanent a l�exte-rior del perímetre penitenciari.

Qui és el Grup Ferrovial?Anem ara a conèixer una mica qui és aquest grup empre-sarial que s�encarregarà de la construcció de la presó delsLledoners. L�any 1952 Rafael del Pino funda Ferrovial, unaempresa dedicada al manteniment i renovació de les viesde Renfe. Després es van encarregar de les obres d�am-pliació del metro de Barcelona i Madrid. Als anys 60 jaestaven realitzant autopistes i pantans. Des dels seus ini-cis la seva ampliació, creixement i guanys ha estat expo-nencial. Actualment és una multinacional amb infinitesfilials. Al 2004 va aconseguir un benefici net de 556�8milions d�euros amb un increment del 63�5%. La famíliadel Pino Calvo-Sotelo ha aconseguit ser una de les mésriques i poderoses a nivell mundial.

Amb aquestes ratlles volem donar a conèixer com s�haenriquit aquesta família sense escrúpols, realitzant elsprojectes i infraestructures més destructores i aberrants,ignorant demandes laborals, medi ambient, especulant iexprimint fins a treure l�ultima gota de suc. Per començarés una empresa que a priori tindrà més avantatges quequalsevol altre en quant a l�adjudicació d�obra pública, noperquè sigui una enorme multinacional i pugui rebentarpreus sinó perquè entre els membres del seu Conselld�Administració hi ha per exemple Jose Mª Pérez Tremps,membre del Cuerpo Superior de Administradores Civilesdel Estado, o bé Santiago Eguidazu Mayor, economista del�Estat. En quant a finançament també tenen les espatllescobertes doncs el president de l�empresa, Rafael del Pinoy Calvo-Sotelo, és a més membre del consell de Banesto;Juan Arena de la Mora membre del Consell d�administra-ció del grup empresarial és Conseller de Bankinter des del1987.

L�activitat de Ferrovial - Agroman es desenvolupa en dife-rents àmbits: construcció (obra civil, edificació i construc-ció industrial), concessions d�infraestructures (finança,gestió i manteniment), promoció immobiliària i serveis.L�expansió de les seves activitats avarca molt territorimundial: Anglaterra, Polònia (on la seva filial Budimex ésla primera constructora del país) , Portugal, Irlanda, Itàlia,Suïssa, Estats Units, Canadà, Puerto Rico, Uruguai,República Dominicana i Xile.

Podem posar exemples de cada una de les vessants d�ac-tivitats d�aquest grup que ben segur a tothom sonaran.En quant a construcció és una de les principals construc-tores que està donant forma al projecte urbanístic 22@del barri Poble Nou de Barcelona, un pla que afecta a l�e-quivalent de 117 illes de l�eixample amb un potencial

immobiliari superior als 12.000euros (4 vegades el cost del Fòrum2004), que respon a la lògica capita-lista però en cap cas a les deman-des de la gent del barri, que realitzauna forta oposició a dit pla urbanístic.I és que Ferrovial en sap força d�espe-culació immobiliària: a travésde la seva filial Don Piso (pre-sent a més de 40 ciutats del�Estat) és l�encarregada degestionar més de 19.000 habitatges; amb els qualsestrangulen econòmicament a persones en busca d�undret fonamental: l�habitatge.Aquesta empresa la podem trobar també en molts tramsde la nova construcció de la súper infraestructura del Trend�Alta Velocitat (TAV). Un altre exemple de com els inte-ressos i beneficis econòmics passen per sobre de lesdemandes de les persones, passant també per sobre delmedi natural que es troben al seu pas. Tant si passa perzones més castigades com el Baix Llobregat, o en zonesmés verges com alguns dels paisatges d�Euskadi, aquesttren arrasa amb el paisatge i el medi que es troba, i capferma oposició de les que hi ha hagut fins ara no l�han fetfrenar. Ferrovial apreta l�accelerador de la màquina deltren,... tan de bo s�estampi!

La llista encara no s�ha acabat. Aquesta entranyableempresa és un dels principals promotors privats d�infra-estructures de transport del món. Aquesta activitat esdesenvolupa en el mercat de les autopistes de peatge, lagestió d�aeroports i la promoció i explotació d�aparca-ments. A través de Cintra de la qual posseeix un 62%,està gestionant 238.200 places de garatge a nivell estatal.En quant al mercat aeroportuari gestiona 4 aeroports ambmés de 35 milions de passatgers a Australia, Anglaterra iXile.Actualment gestiona 18 autopistes de peatge, i està pen-dent de l�adjudicació d�altres concessions repartides pertot el territori mundial (Itàlia, Portugal, Irlanda, Xile,Canadà i EEUU -Texas concretament) sumant un total de

2.000 km de recorregut. A Irlanda per exemple és una deles preferides per la concessió durant 45 anys de l�auto-pista M3 partint amb una inversió de 600 euros.

Volíem acabar aquest article recordant la lluita que vanemprendre els i les treballadores de la recollida d�escom-braries de Tomares (barri de Sevilla). L�any 2003 van man-tenir un actiu conflicte amb l�empresa que gestionaaquest servei.....Us imagineu quina? Ferroser, filial deFerrovial!. Van acomiadar a treballadors que estaven envaga per demanar millores laborals, després de 4 mesosi mig de vaga i mobilitzacions per tot l�estat, l�empresai la CNT van arribar a un acord, aconseguint grans part deles reivindicacions que exigien. A Tomares els van parar! Són uns monstres, però no sóntotpoderosos!

"realitzant els projectes i infraestruc-tures més destructores i aberrants,ignorant demandes laborals, mediambient, especulant i exprimint fins atreure l�ultima gota de suc.

EManresa, maig 2006

Assamblea contra les presons

"La tortura no és només la mà brutadel carceller que colpeja, és tambél�estil·logràfica de l�arquitecte que dis-senya les cambres dels horrors; és laconstructora que li dóna forma al pro-jecte; és la societat que permet queaquesta situació es perpetuï...

L�encarregada de la construcció dela presó: una vella coneguda

presons19

NO PASSARAN

uè són les penes-multa segons el Codi Penal?Les denominades Penes de Multa venen regu-lades en els atricles 50, 51, 52 i 53 del CodiPenal de 1995. S�imposen mitjançant el sis-tema de dies multa: es sentencia al penat a

pagar una quantitat fixa de diners durant un temps deter-minat (comptabilitzat per dies). La extensió mínima quepot tenir una pena multa és de 5 dies i l�extensió màximade 2 anys, a no ser que s�imposi com a pena substitutivad�una altra pena, podent llavors ser més extensa. A efec-tes de còmput s�entendrà que els mesos són de 30 dies iels anys de 360. En cas de què la persona penada no satis-fés la multa imposada quedaria subjecte a una responsa-bilitat penal susbsidiària d�un dia de privació de llibertatper cada dos quotes diàries no satisfetes. La quota diàriaque s�imposa és com a mínim de 2 euros i no pot sobre-passar els 400. El Tribunal determinarà el temps i laforma de pagament de les quotes, tenint en compte eldany causat, el delicte comès i la situació econòmica delpenat. Si després de què es dicti la sentència el penatempitjora la seva fortuna, el Tribunal podrà reduir l�im-port de les quotes. El Jutge també podrà, prèvia confor-mitat amb el penat, acordar que la responsabilitat subsi-daria es compleixi mitjançant treballs en benefici de lacomunitat. En aquest cas, cada dia de privació de llibertatequivaldria a una jornada de treball.

Per què ens oposem a les penes-multa?La incorporació de les penes-multa en el Codi Penal de

l�Estat Espanyol s�efectua l�any 1996 amb les reformesrealitzades i consensuades pels dos principals partits polí-tics: el PSOE i el PP. Aquest Codi Penal es va caracteritzarpel seu enduriment, reflectint la clara voluntat política deperseguir i aïllar als moviments socials i a les classessocials més empobrides econòmicament. Alguns exem-ples els trobem amb la penalitazció de l�okupació, la regu-lació més acurada dels drets a reunió i a manifestació i/oamb la remodalació dels articles que tenen a veure ambels conflictes que poden surgir amb els cossos i forces deseguretat (atemptat, resistència, desobediència a l�autori-tat,...). Pel què fa més concretament al fenòmen de les penes-multa, indicar que es van voler presentar a la opinió públi-ca com una mesura progressista que permetria a moltagent evitar la presó, pagant una quantitat de diners deter-

minada. Observant atentament com s�apliquen a l�actuali-tat però, ens trobem amb una realitat que pot ser àmplia-ment críticable. En primer lloc per què aquesta mesura incrementa deforma substancial la utilització de la instància coercitivade la presó com a forma de resolució de conflictes. Ambl�entrada de les penes-multa una persona pot entrar a lapresó per tan sols complir cinc dies sense tenir antece-dents penals. Cosa que es contradiu amb els �principisdemocràtics� que diu defensar l�actual estat de dret, en elqual la presó només s�hauria d�utilitzar com a últimrecurs. En segon lloc per què aquesta mesura sorgeix amb unafinalitat clarament recaptatòria per part de l�Estat. El dèfi-cit econòmic estatal, segons un govern progressista, nos�hauria de contrarestar amb mesures punitives comaquesta, sinó gravant més impostos a les persones ambgran poder adquisitiu, a les operacions especulatives oreudïnt (i per què no) eliminant els pressupostos donats al�exèrcit o similars.La pena-multa, en alguns casos, no fa més que substituiralgunes formes de càstig penal que abans eren penalit-zats amb simples multes. Aquesta petita diferenciacióque sembla irrisòria és a la pràcica molt important, perquè mentres abans hi havia la possibilitat de declarar-seinsolvent (és a dir, econòmicament incapaç de satisfer enaquest cas, el deute amb l�estat), amb les penes de multai amb l�anomenada responsabilitat penal subsidiàriaaquesta possibilitat no existeix. En cas d�impagament dela pena multa es procedeix a l�embargament de bénsmaterials de la persona penada i en cas de no tenir-ne, alseu empresonament.

La naturalesa de les penes-multa és per si mateixa injus-ta, ja que realment les úniques persones que entren a lapresó per aquest tipus de pena, són aquelles amb pocsrecursos econòmics. La Jurisprudència s�ha posat d�acorden què com a mínim es faran pagar 6 euros a la personapenada, per què amb una multa econòmica més reduïdala sentència no tindria raó de ser. 6 euros al dia durantdies o mesos per molta de la gent condemnada és unafortuna. Els penats amb pocs recursos econòmics esveuen obligats a fer enormes esforços per poder pagaruna pena multa, i en molts casos ha de tornar a cometrerobatoris o delictes similars per poder treure els dinersd�on sigui. Aquesta mesura coercitiva no serveix per pre-venir molts delictes, sinó que contribueix a augmentar-los.

Per últim, críticar la utilització dels treballs en benefici de

la comunitat com a forma de contrarestar la pena multa.Per què priven de la possibilitat de rebre un sòu (per indis-ponibilitat de temps i/o d�horaris) a moltes de les perso-nes penades amb les dificultats econòmiques que això elshi comporta. I per què serveixen com a sistema de treballgratuït a l�Estat i/o a algunes empreses que troben ambaquesta mà d�obra un fórmula d�augmentar els seusbeneficis.

Desobediència a les penes-multa?Tots aquests motius són suficients com perquè si més noens plantegem la possibilitat de no pagar una pena-mulaen cas de què se�ns imposi. I és que les persones quedenúnciem de mil maneres el model econòmic actual sómde les què ens podem trobar més sovint amb una d�a-questes penes. Accions com la okupació d�immobles o l�a-temptat a l�autoritat poden ser penalitzats amb una penamulta, així com algun tipus de danys a la propietat o dedesordres públics. Val a dir que aquesta decisió no resulta gens fàcil, i enspoden influir mil factors diferents: fins i tot a nivell polítichi ha dubtes entorn de si val més la pena estar fora alcarrer per poder seguir realitzant les accions i iniciativesque tenim ganes de dur a terme, a estar tancat entre qua-tre parets durant un temps. De si s�aconseguirà algunacosa amb el nostre empresonament o no. O de si lesdures condicions de la presó acabaran amb la nostravoluntat de seguir denúnciant aquest sistema.El què està clar és que no podem seguir sense plantejar-nos l�impagament voluntari de les penes, per què suposauna submissió total als mandaments de l�estat, i per quètard o d�hora el pagament de les multes (al ritme queanem) serà gairebé inassumible.

Informar que si algú es vol declarar insubmis a les penesmulta no pot tenir diners el banc, ni propietats en el seunom, per què en cas d�impagament primerament es recó-rre a l�embargament. Per últim, comentar que algunessentències assenyalen la possiblitat de pagar la penamulta un cop a dintre la presó, cosa que permetria a lapersona presa sortir amb el pagament de la part restantde la pena. Tot i així, no assegurem aquesta possibilitatper què és un jutge el què el cap i a la fi ha de decidir sideixar o no a la persona en llibertat.

"El què està clar és que no podemseguir sense plantejar-nos l�impaga-ment voluntari de les penes, per quèsuposa una submissió total als man-daments de l�estat, i per què tard od�hora el pagament de les multes (alritme que anem) serà gairebé inas-sumible.

QManresa, maig 2006

Assamblea contra les presons

"S�imposen mitjançant el sistema dedies multa: es sentencia al penat apagar una quantitat fixa de dinersdurant un temps determinat (compt-abilitzat per dies)

"Serveixen com a sistema de treballgratuït a l�Estat i/o a algunes empre-ses que troben amb aquesta mà d�o-bra un fórmula d�augmentar els seusbeneficis.

Maleïdes penes multa20

Les penes de multa són una mesura punitiva que augmenten de forma substancial la instància coercitiva de la presó com a forma deresoldre els conflictes.

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: info@ladrogueriamanresa.com

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Minerals, terra d�escudella i dinosaures

Visión democratica

Un reflejo, de desesperanza, yuna osamenta, frenéticamente danza,

bajo el influjo del hipnótico brillo,que la luna, sangrante, rezuma,

como demoniaco caballo,de belfos, llenos de espuma,mientras galopa desbocado.Un jinete pálido, lo monta, y

Devora el camino, sin descanso,solo busca, la escondida recta,

que lo desvíe, del remanso,es creyente, de una secta,arraigada, en suelo lodoso.

Solo busca una salida, yabandonar atrás los recuerdos,

ya que son, una perdida,que nos envuelve, ¡A TODOS!

Que griten los ancestros,son solo difuminados rostros.Un cielo, preñado de nubes y

oscuros presagios, que esperan,que lo que nunca retubes,

quede para, los que nunca miran,el veneno que te intubes,

es lo que, te dejaran,para que seas alimentado.En la perfidia, del estado ytras los muros ardientes,

que consumieron, al abrasado,con fuegos incandescentes,Y siempre hemos luchado,

contra los mercenarios, indecentes.Que no hay rendición y

tampoco la falsa, bendicióndel que escapo, de la emocióny con él, comenzó la acción,¡ya que hay que exterminaral que nos quiere dominar!

¡Vamos a pelear!

Poema o pensamiento, enviado por el compañero Santy Cobos desde la car-cel de Villabona. Esta escrito por Luis Mingorance Corral, compañero que

también esta preso y se encuentra encerrado con Santy.

T�escric aquesta nota,Pel que ja no ens direm,

És una espineta que tinc clavada.

En aquesta estranya tarda,Quan de tú arriben noticies,

I desitjo que siguin errònies, que siguin fictícies.

Plorant cristalls de malaquita,Comptant els arcs d�un ammonit,

Minerals, terra d�escudella i dinosaures...

Quan Pangea s�ha trencat,Quan s�ha obert una falla,En la tectònica cardíaca.

És llavors que he constatat,Que les pedres també ploren,Que les pedres no son pedres.

Doncs com tu deies, Cada pedra del camí,

És una pagina del gran llibre que és la terra.

Aquella pagina que rellegiré, Per comprendre minerals, terra d�escudella i dinosaures,

Amb que ens vas omplir butxaques.

Perquè cada trilobit del berguedàI cada emprempta de Fumanya,

També es diuen Lluís!

No saps la dificultat,D�escriure aquests versets

Admiratius i de comiat!

BERNARDINA CORIOLIS, maig de 2006

En record de Lluís Viladrich i Pons

¡Vamos a pelear!

Oye, tú, contigo quiero hablar,me engañaste y ahora me tienes que escuchar.

La democracia ya llegóy la penuria le siguió.

Democracia de los comerciantes,de gobiernos corruptos, empresarios ambiciosos

y políticos: falsos representantes de lossueños del obrero.

Contratos basura: un acuerdo llevado a caboentre gobiernos, empresarios y sindicalistas

amarillos ¿y el obrero? ¿y el obrero que?CRE CRE

Democracia que nos traicionaste utilizandocomo anzuelo el voto del obrero, pero mi voto

han perdido, mi voto de confianza.Esos cabrones gobernantes que se asocian

entre ellos para sus bolsillos llenar.Cartera para el ladrón.

Cartera para el estafador.Cartera para el farsante.

Te burlas de aquellos que con sus votosayudaron a crecer a un montón de estafadores.

TRA TRA TRALa basura para atrás.

Esa libertad anhelada por todos nosotrosse ha convertido en cárceles individuales,

son esas casas con rejas en sus ventanalespara proteger sus propiedades.

Democracia, globos hinchados de aire para el obreroy forrado de oro para el gobierno.

Los pobres ¿guíen se acuerda de que existen?Pobres de espíritu,

pobres de moralidad,pobres de poder,

pobres de valores sociales,pobres de respeto hacia los demás.

Democracia, ya tenemos democracia,libertad, igualdad y fraternidad

entre las razas.¡JA! ¡JA! ¡JA!

Mama cinquentona

21 poesia

l�editorial Likiniano elkartea li va arribar a lesmans un seguit d�escrits i notes amb documenta-ció testimonial d�experiències quotidianes de

dones africanes que havien viscut en propia pell el tràfic depersones amb finalitats de prostitució. Tenint en compte la poca bibliografia existent sobre el tema,respecte a la importància tant social com humana de la pros-titució, així com del gran valor dels documents que tenienentre les mans van decidir treballar i editar el text.La tasca no va ser fàcil, el resultat un gran document, con-cretament el nº 17 de la col·lecció Likinianoren altxorra.Amb l�edició d�aquest llibre es vol conscientment evitar el velmoralista, estigmatitzador o victimitzant que tant afavoreixal poder. Es pretén trencar aquesta opacitat, conèixer reali-tats de dones que estan vivint per la península; però en capmoment es pretén desvelar l�estructura o funcionament deles xarxes d�arribada i accés a aquest ofici.L�estructura del llibre parteix d�un article de Laura MªAgustin amb el qual s�ofereix una visió global sobre el tre-ball de la indústria del sexe (la relació entre migració i pros-

titució; què s�entén per treball sexual; agents involucrats enel sector; modalitats d�accés: intermediaris i facilitadors deltreball i finalment propostes per millorar la situació laboral).A continuació apareix el bloc central del llibre que consisteixen una petita presentació dels testimonis (el lloc on s�ubi-quen, les persones que els ofereixen i el tractamentque se l�hi ha donat al text original). Les experiències en pri-mera persona de les dones, fruit d�aquests testimonis. A lacua d�aquesta part central s�inclouen alguns comentarisfinals sobre el valor dels citats testimonis.Per concloure: a part de la bibliografia citada per poder con-trastar alguns comentaris, s�inclouen dos llistats: un de lec-tures d�interès sobre aquests temes i l�altre d�adreces d�in-ternet.

Tráfico y prostitución, experiencias de mujeres africanasVV.AALikiniano elkartea, Bilbo 2003Manresa, maig 2006...

ressenyes

A

rata de un encuentro de prostitutas, exprostitutas,profesionales y feministas en Nueva York del 10 al17 de junio del año 1989.En el cual se cuentan experiencias propias. Son las

mismas protagonistas, las que nos hablan de sus experien-cias, sus problemas sus demandas y su estilo de vida.Una lectura muy interesante para el actual debate sobre laprostitución.

Cites d'algunes de la participants al congrés:

No hace muchos años solíamos pensar que los derechos delas prostitutas eran una cosa y el movimiento contra el trá-fico de las mujeres era algo diferente�.pero las cuestionesrelativas al tráfico de mujeres y los derechos de las prosti-tutas se están acercando cada vez más entre sí (Tang

Unchana trabajadora social en Bangkok).

No conocemos mucho sobre la vida; hemos recibido única-mente todos los mitos acerca de la prostitución y contínua-mente se nos bombardea con todos estos mitos, que sehacen cada vez mayores, acerca de estas mujeres, por locual no solemos comprender como pueden hacer lo quehacen. (Marjan Sax periodista de Holanda).

Lo que diferencia a la prostitución de cualquier otro trabajoes el estigma. (Gail Peheterson miembra del comité interna-cional a favor de los derechos de las prostitutas).

Las prostitutas constituimos verdaderamente el tercermundo de europa y somos incluso el tercer mundo del tercermundo, nunca hemos tenido los mismos derechos que otrasmujeres.(Griselidis Real fundadora del Centro deDocumentación Internacional sobre la prostitución, trabaja-dora sexual en Ginebra).

Las Prostitutas: una voz propia (crónica de unencuentro).Raquel Osborneeditado por Icaria.

Manresa, maig 2006...

T

didàctica22

regalos Mateo Morral

Feliç centenari de l�atemptat a Alfons XIII Mateo Morral estàs en la nostra memòria

quest llibre és el resultat parcial d�un estudi antropològic, entorn la prostitució, la realitat i l�ima-ginari que la envolta, sobretot en relació a les pràctiques sexuals i la construcció cultural creadaentorn la sida. L�estudi es centra a Barcelona, bàsicament al �barri xino� ara Raval (Ravaleja, com-pra i especula!) a finals de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta. L�autora és una

antropòloga brasilera que va fer un estudi etnogràfic molt detallat de tot el que envolta la prostitució, permitja de diverses tècniques: entrevistes, observació directa a diferents nivells, arxius i informació institu-cional, etcètera. Més enllà dels plantejaments teòrics en els que basa la investigació i que exposa al prin-cipi del llibre (i sobre els quals es pot discutir) destaca el treball etnogràfic de recollida de dades i també laconstrucció social de la sexualitat i la sida. Les dades segurament ara són en gran part obsoletes ja que ésun estudi de cas centrat enun espai i lloc molt concret onara la prostitució ha canviatmolt, sobretot amb l�arriba-da massiva d�immigrants (elsdarrers cinc anys) que esprostitueixen, amb situacionsmolt diverses i on la droga jano juga un paper tant cen-tral. Tot plegat, seguramentinflueix en les pràctiques i, esclar, en la construcció socialde la sida. Per acabar de res-senyar aquest interessanttext (molt més pròxim a larealitat que els anuaris esta-dístics que edita laGeneralitat sobre sida, prosti-tució, etcètera) dir una cosamolt a favor del text i de l�au-tora: en un principi, la sevainvestigació havia de ser unatesi doctoral, i tot i que lainvestigació va seguir enda-vant, l�autora en veure el�parcal� (no el del barri xinosinó el de la decadentUniversitat) va optar per sor-tir del �l�ambient o el mediuniversitari� i anar directa-ment cap al seu objecte d�es-tudi. Que �cunda el ejemplo�, lacultura lliure només és potfer fora de les aules!

ressenyesHablan las putas. Sobre prácticas sexuales,preservativos y sida en el mundo de la prostitu-ción. Medeiros, Regina de PaulaBarcelona: Virus editorial, 2002

còmics

23 didàctica

Berga, juny de 2006Pep i tu

A

Berga

Patum 2006

!De dimecres 13 a dissabte 16 de junyBarraques de Patum

!Divendres 15 de junyA les 21:00 Concert de Patum

-A capel.la Punk-Hormigon Armado-Skandol Públic-The Ajos Porros Band

IX Marxa- Homenatge als Maquis al Berguedà

!Divendres 28 de juliolA les 19 h a la carretera vella de Vilada: Homenatge a JoanVilella, Josep Puertas i Josep Bertobillo.

!Dissabte 29 de juliolA Berga a les 8 h Caminada comentada per les bases guer-rilleres properes als canals de Sant Miquel (es sortirà desdel Pont de Pedret).A les 14 h dinar a l�Ateneu Columna Terra i Llibertat (calapuntar-se abans a l�Ateneu o al correu actll@berguedal-libertari.org).A les 17 h a l�Ateneu Columna Terra i Llibertat projeccióde Muerte en el Valle.A les 23 h a la plaça de la Ribera concert per l�autogestió(encara no es saben els grups).

Manresa

Judici Coktelera

!Dimecres 28 de juny A les 12h als jutjats de la Plana de l�Om: Concentració pel judi-ci als 5 encausats pel desallotjament de la casa okupada LaCoctelera.

Festa Major Alternativa 2006

!Diumenge 2 de juliolAl matí: Bicicletada- caminada pro-Festa Major Alternativa 2006.

CSO La Tremenda

!Diumenge 2 de juliolA les 18h al CSO La Tremenda. Xerrada � debat: Història del fem-inisme a través de l�origen, l�evolució i el significat actual delconcepte �gènere�. A càrreg de María Inés Fregeiro.

om dissabte i és l�horadel vermut. Ens trobema l�Ateneu ColumnaTerra i Llibertat de

Berga, al curiós carrer del balç,amb els Hormigón Armado.Precisament aquest grupBerguedà va tocar fa poc enaquest ateneu igual com ho hafet en els darrers mesos altresgrups berguedans com la Mêledel gremi i Manolito�s Band(falten els Ajos!). Avui aquíestan gairebé tots els hormigo-neros (poca feina també)excepte el bateria. Durant l�en-trevista donarem, com és habi-tual, una sola veu als entrevis-tats. Ens trobem amb l�amic icompany Cofoi que toca el baixi els collons, l�Escudero guita-rra amb cargols i ventre deporc (bon esmorzar), l�EdgarManzano la guitarra i dosbiquinis siusplau (com sempre)i l�amic i també company del�Ateneu, Cols, lletrista i can-tant. Falta el Duende, bateriamanresà.

Des de quan existeix la vos-tra formació? Des del mes degener. Com va sorgir la idea de ferHormigón? Jo (Cols) i l�Edgartocàvem amb ColumnaMetralla però després de cincanys vaig decidir plegar perquèno hi havia prou motivació algrup. Tenia molt clar de fer unaltre grup, vaig contactar ambel bateria i vam anar acabantde buscant la resta de compo-nents.

El bateria és de Manresa, laresta, d�on sou? delBerguedà? Sí, bé d�aquestputo món que ens ha tocatviure.

Quin tipus de música feu?Una espècia de Metal xungotiu. No ho acabem de tenir clar,la que ens agrada.

Assageu molt heu fet molts

concerts? Assagem un cop persetmana, normalment el diu-menge perquè tots treballem iel bateria és de Manresa. Devegades també entre setmana.De concerts n�hem fet tres finsara.

Fa poc per tant que existiu,teniu molts temes?Temes propis en tenim nou,

més una versió. Actualmentestem fent més temes.

Teniu algun projecte d�enre-gistrament?Sí, al setembre tenim intenció

d�entrar a l�estudi si cap catàs-trofe natural no ho evita.

Quines temàtiques tenen lesvostres cançons?Totes les nostres cançons, engeneral, són de temàticasocial. Algunes de maneraexplícites i d�altres a travésd�històries personals, peròtotes tenen base social, senseser explícitament polítiques opamfletàries.

Tocareu pel concert dePatum?Sí i de moment és el properconcert.Sou gent que esteu implicatsen els moviments socials deBerga? Jo (Cols) sóc militant sí;la resta només simpatitzants.

Com veieu el panorama des-prés de la Patum de 2005? En general, jo personalment(Cols), estic molt content de laresposta per part dels col·lec-tius de Berga dels que enformo part i també crec que laPlataforma a fet una tasca queestà bastant bé. A nivell d�ins-titucions penso que hi hagutuna gestió nefasta i unacol·laboració inexistent. El meu somni (Escudero) éssortir a un escenari ben gran idir a la Tura el que penso d�e-lla [Censurat pel bé del grup,jejeje].

Quina música escolteu?Edgar: Death Metal Nòrdic iBlack Metal, alguna cosa deprogressiu... Cofoi: hardcore,

punk, flamenc, una mica detot... Escudero: �Rock rústicode lomo ancho�,jajajaja, i serio-sament parlant Els pets iTomeu Peña... Cols: Moltamúsica nacional, i tralla benfeta en general...

Què en penseu del panoramamusical a la Comarca?Està mort..., nono! Que hi hamolts grups! El panoramamusical a la comarca està mortno pels grups sinó perquè nohi ha ajudes ni sales on tocar,es difícil on trobar locals perassajar..., realment l�únic quetira endavant la música a lacomarca són la gent que téganes de fer-ne què per sort ésbastant. Fixat, per exemple, elnostre primer concert va ser aMataró.

El segon va ser a l�AteneuColumna Terra i Llibertat no?Sí, perquè ens van donar lapossibilitat i nosaltres teníemmoltes ganes de tocar a casa.

Es confirmen els rumors delconcert a la famosa CereriaSant Roc?Preferiríem morir en una ago-nia lenta i dolorosa menjatsvius per talps desdentegats.

Voleu afegir alguna cosamés?Siiii!! Els telèfons de contacteque la cosa està molt mala-ment!! Cols: 617127182.Edgar: 665982277. Correuelectrònic: hormigonarma-do06@gmail.com

Hormigón Armado�El panorama musical a la comarca està mort, no pels grups sinóperquè no hi ha ajudes ni sales on tocar, es difícil trobar locals per

assajar..., realment l�únic que tira endavant la música a la comarcasón la gent que té ganes de fer-ne, que per sort és bastant.a�

SBega, maig 2006

El reportero + dicharachero

"El panorama musi-cal la comarca estàmort, no pels músics,sinó perquè no hi haajudes, ni sales ontocar, és díficil trobarlocals per assejar,...

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:bi.cilindrics@retemail.es

#Membres del grup Hormigón Armado