CRANC DE RIU IBÈRIC Austropotamobius pallipes lusitanicus El cranc de riu autòcton és descolorit. Fa de 10 a

12 cm. Té grans pinces, antenes de mida mitjana i 8 cames.

CRANC DE RIU IBÈRICTenen 5 parells de potes. El primer parell en forma de pinces, per

alimentar-se.Muden l’exoesquelet.Viuen en aigües de bona qualitat, netes i

quietes.Tenen costums nocturs.

CRANC DE RIU IBÈRICEl tòrax és de grans dimensions en comparació

amb l’abdòmen que mesura la meitat del cos.

CRANC DE RIU IBÈRICS’alimenten de matèria orgànica,

indiferentment que sigui vegetal o animal, petits invertebrats, larves o alevins de peixos. També pot ser matèria orgànica en procés de descomposició.

Respira per brànquies.

CRANC DE RIU IBÈRICLa reproducció: la còpula d’aquesta espècie es

duu a terme entre els mesos d’octubre i novembre, en què es produeix el procés d’aparellament, el qual és una mica agressiu, als 10 o 15 dies, la femella allotja els ous en els pleòpodes, pot arribar a albergar fins 160 ous. Els crancs surten dels ous a la primavera.

CRANC DE RIU IBÈRICViuen a tots els continents en les aigües dolces

amb la condició que no arribin a glaçar-se fins prop del fons durant l'hivern. Defugen els corrents ràpids i són animals de costums nocturns. La presència de cranc és un bon indicador de la qualitat de les .

En l'actualitat només es troba el cranc de riu ibèric en petits trams de la part alta dels rius de Castella i Lleó, La Rioja i País Basc i alguns reductes de població molt minsos a Catalunya.

CRANC DE RIU AMERICÀ(Procambarus clarkii) Espècie que es va introduir al nostre país, és

l’espècie amb més capacitat d’adaptació a diferents hàbitats. És portador de malalties que transmet al cranc autòcton. Al cranc americà no l’afecten aquestes malalties. Es distingeix pels seus tons vermells.

Cranc senyalPacifastacus leniusculus El cranc senyal es reconeix per les bandes blaves

i blanques que té sota les pinces. És una espècie forània que s’ha adaptat molt bé aquí. És portador de malalties que transmet al cranc autòcton. Al cranc senyal tampoc l’afecten aquestes malalties.

Què podem fer per evitar que s’extingeixin?Primer ens hem de desfer dels crancs invasosrs,

perquè no matin als autòctons.Hem de fer criar els autòctonsAlliberar-los als rius d’aigües netes, on ja no hi

ha crancs invasors, de manera que no puguin agafar la malaltia fúngica causada pel fong (Aphanomyces astaci).

No pescar-los.Procurar que l’estat de l’aigua dels rius i rieres

sigui de bona qualitat.

Quins són els motius que fan que estigui en perill d’extinció?

La malaltia fúngica que transmetens els crancs invasors, causada pel fong Aphanomyces astaci.

Els depredadors naturals: peixos, aus, mamífers com la llúdriga.

La contaminació dels rius.Les èpoques de sequera que eixuguen les rieres.L’home que els caça.

AITANA FONT ROMÁNLES CONFERÈNCIES A CM

ESCOLA TERRA NOSTRAOLOST

FEBRER-2013