CRANC DE RIU AUTÒCTON:CRANC DE RIU AUTÒCTON:“LA LLUITA PER LA “LA LLUITA PER LA SUPERVIVÈNCIA” SUPERVIVÈNCIA”

LA RESISTÈNCIA DE LES DARRERES POBLACIONS

-Per què aquesta espècie?

Molt abundant a les conques calcàries del sud d’Europa fins a finals dels anys 70Indicadora de la qualitat de les aigüesMolt coneguda i apreciada en gastronomia

-Què li ha passat?

Ha suportat bé la pressió humana a la pesca S’ha adaptat a una certa contaminació de les aigüesNO RESISTEIX LA MALALTIA ANOMENADA AFANOMICOSIS

- Interès científicBiològic: Invertebrat crustaciEcològic: Interacció amb altres espècies i amb el medi

Competència amb espècies invasoresMèdic: Regeneració i cicatrització de teixits

- Interès recreatiu i gastronòmic: espècie amb possibilitats de pesca i apreciada en gastronomia

BIOLOGIA

Descripció:Crustaci de mida variable (fins 10 i 12 cm). Té la closca de tons marró-verdós i presenta dues sutures al cefalotòrax. És omnívor, i viu en aigües temperades i ben oxigenades, clares i ràpides, així com aigües més quietes d’embassaments o aiguamolls. S’amaga en caus sota les pedres o en forats que excava al llit del riu. Els seus hàbits són fonamentalment crepusculars i nocturns. Passa l’hivern als refugis que ell mateix excava, on les femelles incuben els ous.El cranc és un dels elements més importants en la cadena tròfica dels ecosistemes aquàtics que ocupa, ja que és el principal reciclador de matèria orgànica (s’alimenta de macroinvertebrats aquàtics, animals morts i alguns vegetals). En algunes zones la desaparició del cranc ha causat l’augment de les plantes aquàtiques i matèria orgànica, produint-se canvis importants en els ecosistemes, com per exemple la disminució general de la qualitat de l’aigua.Es pot confondre amb el cranc roig americà. Per tal de distingir-los només cal mirar les sutures del cefalotòrax.Problemes amb que es troben:Actualment la situació de les poblacions de cranc de riu autòcton és crítica, ja que s’han vist reduïdes i han quedat aïllades en alguns trams de la capçalera dels rierols, i, fins i tot, han arribat a desaparèixer a gran part dels rius de la Península. Cranc de riu autòcton

(Austropotamobiuspallipes)

BIOLOGIA

Descripció:Invertebrat crustaci, amb el cos allargat i cilíndric. Acostumen a tenir un color bru-vermellós i només presenta una sutura al cefalotórax.És una espècie al·lòctona, originari d’Amèrica del Nord. L’èxit colonitzador d’aquesta espècie ha estat possible per diferents motius: règim alimentari omnívorelevada taxa de reproducció i creixement ràpidresistència a la mala qualitat de les aigüeses capaç de suportar grans períodes de sequera ja que pot perforar túnels verticals prou profunds per trobar aigua.espècie resistent a les malaltiesEs pot confondre amb el cranc de riu autòcton. Tot i així, normalment presenta tonalitats més vermelloses i només té una sutura al cefalotòrax.Problemes que creen:A la Península Ibèrica ja s’ha comprovat l’efecte d’aquesta espècie. Just després de la introducció, creix ràpidament i provoca danys a la comunitat degut a la seva voracitat. Pot produir canvis en la xarxa tròfica i fins hi tot eliminar els recursos tròfics, afectant a la productivitat de la zona (reducció de la biomassa vegetal i regressió d’algunes espècies animals com per exemple mol·luscs).Per altra banda és el vector de l’afanomicosi, malaltia infecciosa causada per el fong Aphanomices astaci que es letal pel cranc de riu autòcton i que el cranc de riu americà és resistent.Així doncs, el cranc roig americà és un perill per la biodiversitat. A més de tenir efectes negatius en l’estructura del terreny degut a la seva activitat excavadora, al realitzar forats-refugi.També poden causar danys en la productivitat dels conreus, que hi ha a la vora dels rius, ja que aquesta espècie pot sortir de l’aigua.

Cranc de riu americà (Procambarus clarkii)

SISTEMÀTICA

Crancs de riu americans

Cranc de riu del país

ESTRATÈGIES PER LA CONSERVACIÓ

Garrotxa Catalunya Europa 2003 Redacció Estudis previs

2004 Aplicació Estudis previs Craynet

2005 Aplicació Redacció Grup de treball

(MMA)

Aplicació del Pla de recuperació 2005

Seguiment Nucli reproductor Educació ambiental Control cranc americà

Voluntariat 500 juvenils Escoles Moixina

Evolució del nombre de poblacions viable

RECERCA: SEGUIMENT

05

1 01 52 02 53 0

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

N p o b la c io n s v ia b le s

RESULTATS SEGUIMENT

Resultats per terme municipal a la Garrotxa

Municipi 1992 1993 1994 1995 1996 1998 2002 * 2004 2005

Argelaguer N=1 N=1 N=1 N=1 N=1 N=1 X A A

Maià de Montcal

N=1 N=1 N=1 N=1 N=1 N=1 X N=1 X

Mieres N=2 N=2 A A A A X N=3 N=3

Montagut A A A A A A N=1 N=1 N=1

Les Planes N=1 N=1 A A A A X N=2 N=2

Riudaura N=1 N=1 A A A A N=1 N=2 N=2

Sant Aniolde Finestres

N=2 N=2 A A A A X N=2 N=4

Santa Pau N=3 N=3 N=3 N=2 N=2 N=2 X N=2 N=2

Sant Feliu de Pallerols

N=1 N=1 A A A A X N=1 N=1

Sant Jaume de Llierca

N=1 N=1 A A A A X N=1 N=1

Sant Joanles Fonts

N=1 N=1 N=1 N=1 N=1 N=1 N=1 N=2 N=2

Vall deBianya

N=4 N=4 N=3 N=2 N=2 N=2 N=2 N=3 N=5

Vall d'enBas

N=6 N=6 N=6 N=5 N=5 N=5 N=3 N=7 N=7

TOTAL N=24 N=24 N=15 N=12 N=12 N=12 N=8 N=27 N=29

Conca Nº poblacions

Ter 35

Fluvià 23

Muga 2

Per conca hidrogràfica

Evolució en densitats

02 04 06 08 0

1 0 01 2 01 4 01 6 01 8 02 0 0

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

P o b la c ió M - 3 . 1P o b la c ió M - 4 . 2

02 04 06 08 0

1 0 01 2 01 4 01 6 01 8 02 0 0

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

P o b la c ió V B i- 3 . 1

02 04 06 08 0

1 0 01 2 01 4 01 6 01 8 02 0 0

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

P o b la c ió S P - 3 . 1P o b la c ió S P - 3 . 2

02 04 06 08 01 0 01 2 01 4 01 6 0

1 8 02 0 02 2 0

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

V B a - 2 . 1V B a - 2 . 3V B a - 3 . 2

SITUACIÓ DE LES POBLACIONS DE CRANC AUTÒCTON I CRANC ROIGA LA COMARCA DE LA GARROTXA

SITUACIÓ DE LES POBLACIONS DE CRANC AUTÒCTON I CRANC ROIGA LES CONQUES DEL TER, FLUVIÀ I MUGA

Serveixin aquestes quatre ratlles pelreconèixer i agraïr la tasca que a nivell

de voluntariat està duent a terme un nombrós equip de persones que,

entussiastes i tossuts, volen contribuir en recuperar una espècie emblemàtica

de les nostres rieres, el cranc de riu.