de fora vinguerenel cranc senyal (pacifastacus leniusculus), un cranc al·lòcton que prové...

1
EL CRANC SENYAL ( pacifastacus leniusculus ), un cranc al·lòcton que prové d’Amèrica del Nord i culpable, juntament amb el cranc roig americà, de la desaparició del cranc de riu au- tòcton, ha arribat a la Catalunya central, on està posant en perill una altra espècie aquàtica pròpia dels nostres rius, la nàiada. Per Jordi Comellas REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE: JORDI COMELLAS 15 Regió7 | DISSABTE, 8 DE GENER DEL 2011 FAUNAREVISTA FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 116 De fora VINGUEREN Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna UN PERILL PER ALS NOSTRES RIUS. El cranc senyal rep el nom d’una marca, senyal, de color blanc que té a l’articulació de les pinces. Des de l’associació ADEFFA, a Santa Maria de Merlès, han llançat el crit d’alerta en haver descobert que aquesta espècie de cranc no només competeix amb el cranc autòcton i en provoca la mort en ser portador d’un paràsit –com el cranc roig americà–, sinó que, a més, devora la població de nàiades, les petxines d’aigua dolça, com el de la fotografia de baix a l’esquerra l cranc roig americà no és l’únic culpable de la pràctica desaparició del cranc de riu au- tòcton dels nostres rius i rieres. L’aparició del cranc senyal, també procedent d’Amèrica del Nord, està fent encara més difícil la pervivència dels nos- tres crancs, ja que en ser una espècie que suporta tem- peratures més fredes que l’americà, està arribant a indrets més freds, on s’havien refugiat les poques colònies de cranc autòcton que quedaven. Va arribar a la Península Ibèrica l’any procedent de Suècia, per ser criat en captivitat , en astacifactories, ja que les seves característiques el feien ser més rendi- ble comercialment que les altres espècies. En algunes co- munitats, com a Navarra, va ser la mateixa administra- ció la que va repoblar els rius amb aquesta espècie, un cop ja havia desaparegut l’autòctona. En altres indrets, la translocació pot ser que hagi estat feta per particulars o per societats de pesca. La seva proliferació i voracitat és tal, que les dues espècies al.lòctones estan fent des- aparèixer totes les espècies de cranc de riu d’Europa. Fins fa poc temps només s’havia detectat al pantà d’O- liana, però, recentment, els membres de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctones (ADEF- FA) a Camadoca, a Santa Maria de Merlès, l’han desco- bert a la riera de Merlès, on competeix amb l’autòcton, i no només això, sinó que han demostrat que també està posant en perill la població de les nàiades, les petxines d’aigua dolça. Però el perill que provoca per a les espè- cies autòctones no és només per la competència pel ter- ritori i l’alimentació, sinó que el senyal (i el roig ameri- cà també) és portador d’un paràsit que causa l’afano- micosi, una malaltia coneguda també com la pesta dels crancs, de la quals ells són portadors però no la des- envolupen, i que resulta una epidèmia fatal per a les al- tres espècies, que acaben aniquilades. El seu aspecte és bastant semblant a l’autòcton, tot i que és més gros i robust. Es diferencia de l’autòcton per- què la part de sota de les pinces és de color vermell i blau i té un senyal blanc, que li dóna el nom, a l’articulació de les pinces. És una espècie omnívora i molt voraç que s’a- limenta pràcticament de tot, des de matèria vegetal fins a tot tipus d’organismes aquàtics com peixos, serps, am- fibis i invertebrats. És tolerant a la manca d’oxigen, a la contaminació, a períodes llargs de manca d’aliment, i és més resistent a la sequera. Amb tots aquests ingre- dients, no és estranya la seva ràpida expansió. Les seves característiques, que el van fer considerar una espècie més rendible per a la seva comercialització, i per això es van construir centres de cultiu, són les mateixes que el converteixen en un perill per a les altres espècies i justifiquen la seva proliferació: assoleix l’edat repro- ductora abans que les altres espècies, és més prolífic i creix amb més rapidesa. Si hi afegim que és portador del pa- ràsit de l’afanomicosi i que arriba a indrets on no arriba el cranc roig americà, però sí l’autòcton, entendrem per què entre totes dues espècies estan eliminant del tot les espècies de crancs de riu europeus, entre les quals hi ha el nostre. E

Upload: others

Post on 05-Oct-2020

4 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: De fora VINGUERENEL CRANC SENYAL (pacifastacus leniusculus), un cranc al·lòcton que prové d’Amèrica del Nord i culpable, juntament amb el cranc roig americà, de la desaparició

EL CRANC SENYAL (pacifastacus leniusculus), un cranc al·lòcton que prové d’Amèrica delNord i culpable, juntament amb el cranc roig americà, de la desaparició del cranc de riu au-tòcton, ha arribat a la Catalunya central, on està posant en perill una altra espècie aquàticapròpia dels nostres rius, la nàiada. Per Jordi Comellas

REP

ORT

ATGE

FOT

OGR

ÀFI

C D

E: JO

RD

I CO

MEL

LAS

15Regió7 | DISSABTE, 8 DE GENER DEL 2011FAUNA�REVISTA

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 116

De foraVINGUEREN

Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna

UN PERILL PER ALS NOSTRESRIUS. El cranc senyal rep el nomd’una marca, senyal, de color blancque té a l’articulació de les pinces.Des de l’associació ADEFFA, a SantaMaria de Merlès, han llançat el critd’alerta en haver descobert queaquesta espècie de cranc no noméscompeteix amb el cranc autòcton i enprovoca la mort en ser portador d’unparàsit –com el cranc roig americà–,sinó que, a més, devora la poblacióde nàiades, les petxines d’aiguadolça, com el de la fotografia de baixa l’esquerra

l cranc roig americà no és l’únic culpable dela pràctica desaparició del cranc de riu au-tòcton dels nostres rius i rieres. L’aparició delcranc senyal, també procedent d’Amèrica del

Nord, està fent encara més difícil la pervivència dels nos-tres crancs, ja que en ser una espècie que suporta tem-peratures més fredes que l’americà, està arribant a indretsmés freds, on s’havien refugiat les poques colònies decranc autòcton que quedaven.

Va arribar a la Península Ibèrica l’any procedentde Suècia, per ser criat en captivitat , en astacifactories,ja que les seves característiques el feien ser més rendi-ble comercialment que les altres espècies. En algunes co-munitats, com a Navarra, va ser la mateixa administra-ció la que va repoblar els rius amb aquesta espècie, uncop ja havia desaparegut l’autòctona. En altres indrets,la translocació pot ser que hagi estat feta per particularso per societats de pesca. La seva proliferació i voracitatés tal, que les dues espècies al.lòctones estan fent des-aparèixer totes les espècies de cranc de riu d’Europa.

Fins fa poc temps només s’havia detectat al pantà d’O-liana, però, recentment, els membres de l’Associació deDefensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctones (ADEF-FA) a Camadoca, a Santa Maria de Merlès, l’han desco-bert a la riera de Merlès, on competeix amb l’autòcton,i no només això, sinó que han demostrat que també estàposant en perill la població de les nàiades, les petxinesd’aigua dolça. Però el perill que provoca per a les espè-cies autòctones no és només per la competència pel ter-ritori i l’alimentació, sinó que el senyal (i el roig ameri-cà també) és portador d’un paràsit que causa l’afano-micosi, una malaltia coneguda també com la pestadels crancs, de la quals ells són portadors però no la des-envolupen, i que resulta una epidèmia fatal per a les al-tres espècies, que acaben aniquilades.

El seu aspecte és bastant semblant a l’autòcton, tot ique és més gros i robust. Es diferencia de l’autòcton per-què la part de sota de les pinces és de color vermell i blaui té un senyal blanc, que li dóna el nom, a l’articulació deles pinces. És una espècie omnívora i molt voraç que s’a-limenta pràcticament de tot, des de matèria vegetal finsa tot tipus d’organismes aquàtics com peixos, serps, am-fibis i invertebrats. És tolerant a la manca d’oxigen, a lacontaminació, a períodes llargs de manca d’aliment, i ésmés resistent a la sequera. Amb tots aquests ingre-dients, no és estranya la seva ràpida expansió.

Les seves característiques, que el van fer considerar unaespècie més rendible per a la seva comercialització, i peraixò es van construir centres de cultiu, són les mateixesque el converteixen en un perill per a les altres espèciesi justifiquen la seva proliferació: assoleix l’edat repro-ductora abans que les altres espècies, és més prolífic i creixamb més rapidesa. Si hi afegim que és portador del pa-ràsit de l’afanomicosi i que arriba a indrets on no arribael cranc roig americà, però sí l’autòcton, entendrem perquè entre totes dues espècies estan eliminant del tot lesespècies de crancs de riu europeus, entre les quals hi hael nostre.

E