TREBALL DE RECERCA DE BATXILLERAT

IES Escola Municipal del Treball Granollers

El cicle biològic de l'arna de la cera

Galleria mellonella (Linnaeus, 1758)

Mar Irida Lloret i Villas 2n de batxillerat Curs 2005-2006 Tutor: Valentín Cavia

2

Agraïments

Vull agrair a totes les persones següents els seu ajut en la realització d’aquest treball,

els seus consells i les seves col·laboracions.

Primerament a Valentín Cavia, el tutor d’aquest treball i sense el qual no seria el que

és. A Fernando García del Pino per cedir-me els ous de la Galleria i haver-me permès

així començar-ne el cicle biològic. També a Toni Arrizabalaga i la gent del Museu de

la Tela que m’ha deixat utilitzar el laboratori i poder fer així gran part de les mesures

necessàries.

Les fotos de la Taula 1 han estat cedides amablement per biòlegs naturalistes i

fotògrafs del Web espacionatural.com, José Manuel Sesma (Drepana binaria i Mimas

tiliae), Manuel Lorenzo (Abraxas sylvatus), Carlos Sánchez (Dasychira pudibunda),

Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio (Valeria jaspidea), Rafael Marzal (Graellsia

isabellae), Laura Comellas (Pennisetia hylaeiformis), Rafael Estevez (Parnassius

apollo), Mikel Tapia (Malacosoma castrensis) i Ferran J. Lloret (Zygaena fausta,

Arctia caja, Hesperia coma, Polyommatus bellargus, Euphydryas aurina, Gonepteryx

cleopatra); les fotos de Cossus cossus de Jens Christian Schou i de Notodonta ziczac

de Paolo Mazzei han estat extretes de la Web de lepidòpters Lep.it.

Finalment i de manera especial, agrair a Ferran J. Lloret i a Dolors Villas la seva

ajuda en tot el que ha estat necessari.

3

ÍNDEX

Agraïments ...................................................................................................................... 2

ÍNDEX............................................................................................................................ 3

Preàmbul ......................................................................................................................... 4

1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................... 5

1.1. Dades generals dels lepidòpters........................................................................... 5 1.1.1. Els insectes..................................................................................................... 5 1.1.2. Els lepidòpters ................................................................................................ 5 1.1.3. El cicle biològic dels lepidòpters ...................................................................... 8 1.1.4. Morfologia ................................................................................................... 11 1.2. Classificació de les papallones .......................................................................... 15 1.3. Principals famílies d’Europa ............................................................................. 17

2. L’ARNA DE LA CERA (Galleria mellonella ) ............................................................. 20

2.1. Els piràlids ...................................................................................................... 20 2.2. Generalitats ..................................................................................................... 20 2.3. Cicle biològic .................................................................................................. 21 2.4. Factors que condicionen l’arna de la cera........................................................... 21 2.5. L’arna de la cera, una plaga dels ruscs............................................................... 22

3. MATERIAL I MÈTODE............................................................................................ 23

3.1. Tècnica de cria................................................................................................. 23 3.1.1 Material per a la cria....................................................................................... 24 3.1.2. Menjar.......................................................................................................... 24 3.3. Presa de dades ................................................................................................. 26 3.3.1. Dades cronològiques ..................................................................................... 26 3.3.2. Dades físiques i morfològiques ...................................................................... 26 3.3.3. Observacions ................................................................................................ 27 3.3.4 Material emprat per a la presa de dades............................................................ 28

4. RESULTATS I DISCUSSIÓ....................................................................................... 30

4.1. Els ous ............................................................................................................ 30 4.2. Les larves........................................................................................................ 31 4.3. La crisàlide...................................................................................................... 36 4.4. L’imago .......................................................................................................... 39 4.5. Anàlisi del cicle complet .................................................................................. 44

5. CONCLUSIONS........................................................................................................ 46

BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 48

ANNEX I ...................................................................................................................... 50

ANNEX II..................................................................................................................... 55

ANNEX III.................................................................................................................... 59

ANNEX IV.................................................................................................................... 61

VOCABULARI ............................................................................................................. 63

4

Preàmbul A la muntanya i al camp, no tant a la ciutat perquè n’hi ha molt poques, es veuen

papallones a les flors o volant o a la nit al voltant de la llum, en general per tot arreu.

Sobretot a la primavera i a l’estiu, se’n poden veure centenars, de moltes formes,

mides i colors. Per què durant la tardor o l’hivern no se’n veuen tantes? És perquè

llavors estan en una fase del seu cicle biològic no tan visible? Cicle biològic...?

Metamorfosi...? Per respondre aquestes i d’altres preguntes i dubtes que m’han sorgit

després d’observacions fetes darrerament i de les consultes bibliogràfiques

corresponents, he decidit fer el treball de recerca sobre el cicle biològic de les

papallones, en concret sobre una papallona nocturna, l’arna de la cera (Galleria

mellonella).

He triat la Galleria mellonella perquè és considerada una plaga dels ruscs d’abelles, i

donada la importància ambiental de l’espècie, he pogut aconseguir els suficients

exemplars per tal de poder observar el cicle biològic complet d’un nombre

representatiu d’individus.

En un principi, vaig intentar seguir el cicle d’altres papallones, però ha estat

impossible completar-lo o obtenir-ne suficients dades, ja sigui perquè el seu cicle dura

un o dos anys sencers, perquè tenia pocs exemplars, perquè no tenien les condicions

adequades per poder completar el cicle o per diverses circumstàncies que complicaven

molt la fase experimental d’aquest treball. Algunes de les espècies tantejades són:

l’eruga de la col (Pieris brassicae), la vanessa de les ortigues (Aglais urticae), l’eruga

peluda del suro (Lymantria dispar), la papallona reina (Papilio machaon) entre

d’altres. Sobre aquestes espècies he cregut interessant afegir-ne algunes dades a

l’Annex I. Així doncs, aquest treball no té més pretensió que ser una introducció al

món dels lepidòpters i a l’estudi del seu cicle biològic.

Aquest estudi de la Galleria mellonella l’he fet seguint el més fidelment possible el

mètode cient ífic, esquematitzat a la introducció. Finalment cal afegir que he donat una

gran importànc ia al tractament estadístic de les dades que he obtingut en cadascuna de

les fases del cicle biològic.

El present treball es pot trobar a http://www.edu365.com:8801/~mlv99981/

5

1. INTRODUCCIÓ 1.1. Dades generals dels lepidòpters

1.1.1. Els insectes

Els lepidòpters, vulgarment anomenats papallones, són insectes. Els insectes són una

part important, el 92% aproximadament, del grup dels artròpodes (fig. 1) i els podem

subdividir en dos grans grups, els Apterigots que són ametàbols, és a dir, no tenen cap

tipus de metamorfosi ni tenen ales i són els més primitius i els Pterigots. Dins dels

Pterigots a la vegada hi ha més subdivisions com veurem a la figura 2, i d’aquests

grups tan sols els oligoneòpters són holometàbols, és a dir, tenen una metamorfosi

complexa, en la qual hi ha diversos canvis i estadis intermediaris. Els altres grups són

hemimetàbols i per tant tenen una metamorfosi senzilla en la qual les larves són molt

semblants a l’adult. Els lepidòpters, entre d’altres, pertanyen al grup dels

oligoneòpters, i tenen una metamorfosi amb tres estadis bàsics: l’eruga, la nimfa i

l’imago.

1.1.2. Els lepidòpters

Els lepidòpters o papallones, s’agrupen en un ordre inclòs dins la classe dels insectes

(fig. 2), i són terrestres. Les papallones, les arnes i els borinots formen l’ordre dels

Lepidòpters (del grec lepis, lepidos = escama i pteron = ala). Les característiques

principals de l’ordre són les escames que recobreixen les seves ales (fig. 3), d’aquí el

nom de l’ordre, i que els donen els colors que tenen, i l’aparell bucal xuclador

anomenat espiritrompa.

En català tenen diversos noms comuns, que varien per distingir diferents grups o

segons el dialecte de cada lloc. El més usat és papallona que com paloma, voliana,

pampallola, etc. en general es fan servir per parlar dels lepidòpters diürns. Les arnes

són lepidòpters que en la fase larvària s’alimenten de teixits d’origen animal o de

productes alimentaris de l’home. Els borinots i bufaforats són lepidòpters de la família

dels esfíngids. Se’n diu falena a qualsevol papallona nocturna. Les blavetes són les

papallones de la família dels licènids. En castellà papallona es tradueix com a

“mariposa” i arna com a “polilla”, i en anglès és “butterfly” i “moth” respectivament.

6

Durant tot el treball faré servir el mot papallona per referir-me als lepidòpters en

general, englobant tant els diürns com els nocturns.

Figura 1. Classificació dels insectes dins dels éssers vius.

L’ordre dels lepidòpters, després del dels coleòpters, és el grup més nombrós dels

insectes i també dels éssers vius. Se n’han descrit fins ara unes 150.000 espècies, però

es calcula que el total és superior a 200.000. A Europa hi viuen unes 8.000 espècies i

als Països Catalans s’ha calculat que n’hi viuen entre 4.500 i 5.000 de les quals només

se n’han pogut catalogar unes 2.000 perquè els microlepidòpters han estat poc

estudiats. Aquestes espècies conegudes s’agrupen en unes 115-120 famílies (Varis

autors, 1997).

Éssers vius

Moneres Protoctis ts Metazoos (animals)

Metafites (plantes)

Fongs

Eumetazoos Mesozoos Parazoos

Cnidaris Nematodes P latihelmints Moluscs Cordats EquinodermsArtròpodes Anèlids

Antenats Quelicerats

Insectes Miriàpodes Crustacis

Regne:

Subregne: Fílum: (principals) Subfílum:

Classe:

7

Figura 2. Esquema de la classe dels insectes a l’ordre dels lepidòpters.

Figura 3. Escames alars de Papilio machaon.

Apterigots Megalòpters Insectes Rifidiòpters Paleòpters Planipennis Polineòpters Pterigots Coleòpters Neòpters Paraneòpters Estrepsípters Himenòpters Oligoneòpters Mecòpters Tricòpters Lepidòpters Dípters Sifonàpters

8

1.1.3. El cicle biològic dels lepidòpters

El cicle biològic dels lepidòpters en general és complex i passa per diverses fases, en les quals

s’esdevenen un conjunt de canvis tant morfològics com fisiològics que s’anomenen

metamorfosi. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual les larves immadures es

transformen en adults madurs alhora que el creixement de l’insecte es para. Els canvis

metamòrfics no representen només l’adquisició d’estructures noves, sinó que en molts casos

impliquen també la destrucció de les antigues. La metamorfosi està controlada per factors

hormonals i ambientals.

La duració del cicle biològic de les papallones pot anar de poques setmanes a alguns anys. El

més normal és que duri un any (espècies univoltines) o dos. La papallona del lledoner (Celtis

australis) per exemple, és univoltina. Les espècies que poden completar dues i més

generacions l’any es diuen plurivoltines (la Galleria mellonella, per exemple).

El cicle comença amb la fecundació dels ous, però existeix també la possibilitat que els ous

no es fecundin i que neixin les larves (partenogènesis). Una vegada la femella ha atret el

mascle gràcies a les feromones i s’ha aparellat, la seva funció és fer la posta. El nombre d’ous

varia de la centena o més (les diürnes) al mig miler (les nocturnes) passant per algunes

espècies que ponen entre 1000 i 2000 ous. Un percentatge inferior al 5% dels ous sol ser

estèril. Amb les successives divisions del zigot es va formant una petita larva.

L’ou dels lepidòpters és molt simple, i és un estadi no predominant i reduït perquè l’eruga

pugui existir com més aviat millor i comenci a menjar i a créixer. La funció principal de l’ou

és protegir l’embrió, en els primers moments d’existència, de les adversitats ambientals com

el fred o la deshidratació.

Quan arriba el moment, la larva, anomenada eruga surt de l’ou. L’eruga és la fase mòbil de

l’estat larval, el qual engloba l’eruga i la crisàlide, i la seva finalitat és créixer (a les altres

fases no hi ha creixement) i acumular una gran quantitat de reserves energètiques per poder

realitzar els processos de transformació que es produiran.

L’eruga menja molt i es mou poc per gastar la mínima energia possible. La major part

d’espècies s’alimenten de determinades espècies vegetals, a excepció de les arnes, com per

exemple la Galleria mellonella que s’alimenten de tot tipus de teixits orgànics. Si només

9

s’alimenten d’una planta s’anomenen monòfagues, i les que s’alimenten de diverses espècies

de plantes són polífagues. Altres espècies s’alimenten de productes no vegetals.

El creixement de les larves és espectacular i el pes final de l’eruga sol ser dues o tres mil

vegades superior a l’inicial (Masó & al, 1985).

La vida de l’eruga es divideix en estadis que, generalment, se separen per les mudes,

normalment en són quatre o cinc. La durada de l’eruga des que surt de l’ou fins que fa la

crisàlide és molt variable, pot anar de dies a alguns anys. Abans de transformar-se en crisàlide

l’eruga pot construir un capoll o embolcall, i la matèria principal que fa servir per fer- lo i per

subjectar-se quan s’ha transformat en crisàlide és la seda, un compost proteic.

Quan arriba el moment de crisalidar l’eruga deixa de menjar com també ha fet abans de cada

muda i elimina una gran quantitat d’excrements. Llavors es queda immòbil, s’encongeix, perd

els colors i construeix el capoll, un embolcall de seda o d’algun altre material que només

deixa pas a l’aire i que algunes espècies no construeixen, i, posteriorment, realitza l’última

muda. Unes hormones fan que en comptes de desenvolupar-se una altra eruga, es formi la

crisàlide, que apareix sota la pell vella i esquinçada de l’eruga.

Llavors comença la última fase de l’estat larval, la nimfa o pupa. Aquest estadi representa

una diapausa respecte a les funcions vitals i s’interromp gairebé tota la relació de l’insecte

amb l’exterior. Els ropalòcers, grup que inclou els lepidòpters que tenen les antenes en forma

de maça (la majoria són papallones diürnes) fan la crisàlide a llocs arrecerats, penjant-se

d’objectes protegits. En canvi els heteròcers, amb les antenes d’altres formes, envolten la

nimfa amb el capoll i s’enterren o busquen racons amagats. Les crisàlides poden durar des de

pocs dies a vàries setmanes, i de vegades duren tot l’hivern. Hi ha nimfes que viuen més de

tres anys.

La majoria de les crisàlides tenen moviments molt restringits, i és en aquest estadi quan es

produeix la fase més dràstica de la metamorfosi completa. Té lloc la destrucció d’estructures i

teixits anteriors, que es dissolen i reabsorbeixen i queden només uns grups de cèl·lules (discs

imaginals) dels quals es construiran tots els teixits (histogènesi) i els òrgans (organogènesi) de

l’insecte adult. Els processos bioquímics que regeixen aquests canvis solen tenir un control

hormonal i molts d’ells són tan complexos que encara avui en dia no es coneixen

detalladament. Si la crisàlide hiverna es paren els processos fins a la primavera següent.

10

El fotoperíode, la temperatura mitjana i la pressió atmosfèrica són factors que provoquen

canvis complexos dins la crisàlide i fan possible el naixement imminent, que no es produeix

fins que les condicions ambientals són propícies al moment de la desclosa (fenomen

comprovat en observacions descrites a l’Annex I).

En els lepidòpters, l’autèntic naixement no té lloc quan l’eruga surt de l’ou, sinó quan l’imago

(l’insecte adult) surt de la crisàlide (Masó & al, 1985). El naixement es produeix gairebé

alhora a totes les crisàlides de la mateixa zona a causa de les condicions ambientals abans

esmentades i perquè els mascles puguin trobar les femelles en un lapsus de temps

relativament curt. Aquest naixement comença quan es trenca la pell que envolta l’adult i que

està composta de quitina. Si hi ha capoll amb obertura surt pel forat i, si no, dissol un extrem

amb un líquid càustic que segrega. Si a més està enterrada haurà de sortir a la superfície. El

primer que fan les papallones és excretar els materials sobrers produïts a la crisàlide en forma

de líquid tèrbol anomenat meconi. Llavors, l’adult amb les ales toves penjant, busca un lloc

per poder- les estendre, injecta hemolimfa per les nervadures alars sovint específiques i aire

pels conductes traqueals que té a les ales i en uns minuts queden planes i ben desplegades. Un

cop planes, es posa en postura de repòs i el sol les assecarà i deixarà rígides i podrà volar, que

és el que farà durant gran part de la seva vida, per dispersar-se, per alimentar-se, per aparellar-

se, per fugir, per migrar, etc. En fi, que podem considerar que tenen la mateixa funció que les

ales dels ocells, però això sí, diferent origen, és a dir que són òrgans anàlegs a les ales dels

ocells.

La mida de la papallona en néixer és la que tindrà sempre, donat que en aquest període no hi

haurà creixement, i aquesta mida depèn bàsicament de l’herència genètica però també de les

condicions en que s’ha trobat a la fase larval (l’aliment disponible i altres variables

ambientals).

Moltes de les espècies de papallones xuclen el nèctar de les flors per alimentar-se, produint-se

una coevolució entre determinades papallones i determinades plantes perquè així dispersen el

seu pol·len. Això és un factor important en l’estabilitat dels ecosistemes; de fet, hi ha estudis

que demostren la relació entre la bona salut de determinats ecosistemes i la presència de

papallones (Pollard & Yates, 1993) tal com s’està demostrant en estudis en realització

(Stefanescu, 2000). Hi ha espècies, però, que no s’alimenten i viuen fins a la seva mort de les

reserves acumulades per l’eruga, com ara el cas de l’arna objecte de l’estudi (Galleria

11

mellonella). La papallona mascle sol morir poc després de copular, i si no ho aconsegueix no

sol viure gaire temps més. Les femelles moren després de la posta tant si s’aparellen com si

no. Excepcionalment, com ja he esmentat, poden sortir erugues d’ous no fecundats, fenomen

que s’anomena partenogènesi.

1.1.4. Morfologia

Les característiques morfològiques comunes que tenen les papallones amb els altres insectes

(Varis autors, 1997) són:

• Tenen el cos dividit en tres parts, el cap, el tòrax i l’abdomen.

• El cap porta un parell d’antenes, tres parells de peces bucals més o menys modificades

i ulls compostos.

• El tòrax consta de tres segments i suporta tres parells de potes i dos parells d’ales.

• L’abdomen està també segmentat i és on hi ha els òrgans i aparells viscerals.

• La respiració és aèria i es fa a través d’un sistema traqueal obert a l’exterior.

L’estructura del cos de les papallones està formada per un exosquelet rígid que configura la

morfologia externa de l’adult. Té segments units entre ells per zones membranoses flexibles i

articulacions que permeten el moviment. L’ou és l’inici de l’estadi embrionari de les

papallones, i la seva morfologia és molt diversa segons l’espècie. Poden tenir formes i colors

molt diferents. Estan envoltats per una closca que es diu còrion i per sota hi ha la membrana

vitel·lina que envolta les reserves nutritives i el nucli. Cada espècie té també una manera

característica d’agrupar els ous en la posta (fig.4).

Figura 4. Ous de l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar).

12

L’eruga és la larva (es diu eruga de la larva quan aquesta és vermiforme, cosa que passa en el

cas de les papallones) i es forma a l’interior de l’ou. Té una forma cilíndrica i normalment té

la part central del cos una mica més gruixuda. El cap és globulós i el cos està dividit en tretze

segments i és bastant tou. Als segments toràcics hi tenen els tres parells de potes veritables, i

als abdominals hi ha de dos a cinc parells de falses potes, que no són més que protuberàncies

membranoses. Hi ha molta diversitat pel que fa a colors i estructures superficials (pels,

berrugues...). La coloració pot variar en una mateixa espècie per causes alimentàries o

genètiques. Algunes espècies tenen pels urticants per protegir-se. Tenen aparell bucal

mastegador, molt important perquè la funció principal de l’eruga és emmagatzemar reserves,

és a dir, menjar (fig. 5).

Figura 5. Eruga de papallona reina (Papilio machaon). 1) cap, 2) potes toràciques,

3) potes abdominals falses, 4) tòrax, 5) abdomen

La crisàlide (la nimfa dels lepidòpters) és la forma que adquireixen en transformar-se de larva

en adult. La dels ropalòcers no acostuma a tenir protecció però passa desapercebuda pels

colors, i s’aguanta penjada de fulles i branques mitjançant uns fils de seda. Altres espècies fan

embolcalls de terra, de fulles... i moltes fan un capoll de seda per envoltar i protegir la

crisàlide. La crisàlide (fig.6) en si (sense capoll ni embolcalls) és fusiforme, amb un extrem

cefàlic arrodonit i l’altre extrem acabant en punta. En la superfície de la crisàlide es poden

distingir les tres parts del cos (cap, tòrax i abdomen) i altres òrgans que tindran els adults.

Algunes tenen pèls o espines a la superfície. En aquest estat ja es presenta el dimorfisme

13

Figura 6. A) Crisàlide de la vanessa de les ortigues (Aglais urticae), on es veuen les ales ja formades a través de la coberta exterior B) Crisàlide de l’arna de la cera (Galleria mellonella) C) Capolls de l’arna de la cera.

sexual, en unes espècies més visible que en altres. Hi ha alguns lepidòpters que fan una

crisàlide diferent, anomenada dèctica o lliure, que conserva les mandíbules funcionals i els

apèndixs no units al cos. Aquesta forma de crisàlide és evolutivament més antiga i la

presenten les famílies més primitives.

La morfologia de l’adult és la que mostra els trets generals dels lepidòpters, i és la que permet

agrupar els lepidòpters dins dels insectes i discriminar les famílies dins els lepidòpters. La

papallona és l’estadi reproductiu, per tant els òrgans sexuals estan totalment formats i són

funcionals, i en molts casos són imprescindibles per discriminar diferents espècies (estudi dels

genitalia). Hi ha separació de sexes i moltes vegades dimorfisme sexual. El vol és un mitjà de

reunió, i en l’adult, els òrgans sensorials com les antenes estan també més desenvolupats.

L‘envergadura de les papallones pot anar de 2 mm en alguns microlepidòpters fins a 30 cm en

alguns papiliònids o satúrnids com per exemple Attacus atlas (fig. 7). L’adult, al no créixer

només necessita energia per mantenir el metabolisme i col·laborar a la reproducció.

14

Figura 7. Foto d’un exemplar d’Attacus atlas, l’arna més gran del món.

El cap és petit comparat amb les dimensions del cos. Té uns ulls ben desenvolupats. Les

antenes tenen formes molt variables i són diferents segons el sexe, les del mascle de

papallones nocturnes, solen ser dentades i normalment més grans que les de les femelles

perquè els serveixen per captar les feromones de la femella a l’hora d’aparellar-se. Poden

captar- les a quilòmetres de distància. Els ropalòcers tenen les antenes en forma de massa, els

heteròcers (la resta de papallones nocturnes i algunes de diürnes) les tenen de diferents

formes. En general tenen un aparell bucal xuclador, la part principal del qual és

l’espiritrompa, un tub que funciona com una bomba xucladora. Hi ha famílies que tenen

l’aparell bucal atrofiat o no en tenen i per tant no s’alimenten en estat adult (la Galleria

mellonella, per exemple ).

Els tres segments del tòrax són el protòrax, el mesotòrax i el metatòrax. El protòrax està

poc desenvolupat i és d’on surt el primer parell de potes. El mesotòrax i el metatòrax estan

units entre ells formant un conjunt rígid i és on s’insereixen els dos parells d’ales i els dos

parells restants de potes. Les potes acostumen a ser fines i estan recobertes de pèls. Sobretot

serveixen per posar-se i per fer desplaçaments curts. Les anteriors poden estar molt reduïdes.

Els dos parells d’ales estan recoberts per escames diminutes (fig.3) de forma variada i

diferents colors, característica típica de les papallones que com ja hem vist dóna nom a

l’ordre. Són els òrgans de locomoció i, amb forma generalment subtriangular, la seva

superfície és notable comparada amb el cos. De vegades no existeixen les pròpies ales o es

redueixen a formacions escamoses. La venació i la forma de les regions de l’ala s’utilitza en la

classificació de les papallones i sovint són caràcters específics.

15

L’abdomen està dividit en deu segments, però normalment només se’n poden identificar vuit

o nou segons el sexe. En els últims segments de l’abdomen hi ha la genitalia (aparell genital).

L’abdomen normalment està recobert de pèls o escames (fig.8).

Figura 8. Papallona reina (Papilio machaon): 1) antenes 2) ulls compostos, 3) espiritrompa, 4) potes, 5) ales, 6) cap, 7) tòrax, 8) abdomen.

1.2. Classificació de les papallones

L’ordre dels lepidòpters es divideix en diversos subordres i superfamílies (fig. 9). Algunes de

les subdivisions que s’han fet de l’odre són la de ropalòcers i heteròcers (basant-se en la

forma de les antenes, els primers tenen les antenes en forma de maça i els segons les tenen de

vàries formes), de microlepidòpters i macrolepidòpters (segons la mida) o de zeuglòpters i

glossats (segons característiques com la nervació alar). Aquesta última és de les més

utilitzades i es fonamenta en els estudis més recents de filogènia i evolució dels lepidòpters i

és la que faig servir jo en la classificació de la figura 9, extreta de Història Natural dels Països

Catalans (Blas & al, 1987). No totes les divisions, doncs, coincideixen i les tendències varien

segons l’autor i s’agrupen les famílies de manera diferent.

16

Ordre Subordre Infraordre Superfamília

Zeuglòpters Micropterigoïdeus Dacnonimfes Eriocranioïdeus Nepticulins Nepticuloïdeus Lepidòpters Exoporis Hepialoïdeus Incurvarioïdeus Glossats Cossoïdeus Zigenoïdeus Tineoïdeus Gelequioïdeus Eulepidòpters Iponomeutoïdeus Sesioïdeus Copromorfoïdeus

Tortricoïdeus Alucitoïdeus Piraloïdeus Pteroforoïdeus Hesperioïdeus Papilionoïdeus Bombicoïdeus Geometroïdeus Noctuoïdeus Figura 9. L’esquema mostra les principals divisions de l’ordre dels lepidòpters.

17

1.3. Principals famílies d’Europa

A part de l’esquema de la figura 8 he fet una tria de les principals famílies que trobem a

Europa. A la taula 1 posem les característiques principals de cada família i una espècie

representativa.

Taula 1. Principals famílies europees

FAMÍLIES:

• Àrctids (Arctiidae): reuneix unes 80 espècies europees de

colors vius normalment. Amb un cos gruixut i pilós igual que

les erugues.

Arctia caja

• Còssids (Cossidae): papallones nocturnes robustes i de mida

gran.

Cossus cossus

• Drepànids (Drepanidae): papallones de mida mitjana i

activitat diürna o nocturna.

Drepana binaria

• Geomètrids (Geometridae): família amb gran nombre

d’espècies, gairebé mil a Europa. Les erugues adopten

aspectes críptics.

Abraxas sylvatus

• Lasiocàmpids (Lasiocampidae): papallones robustes, piloses i

amb activitat nocturna. Erugues molt peludes.

Lasiocampa quercus

18

• Limàntrids (Lymantriidae): Papallones petites amb

dimorfisme sexual accentuat. Les erugues són peludes i

urticants.

Dasychira pudibunda

• Noctúids (Noctuidae): Família molt nombrosa (al voltant de

25.000 espècies). La majoria nocturnes.

Valeria jaspidea

• Notodòntids (Notodontidae): Papallones de grandària mitjana,

amb dimorfisme sexual i activitat nocturna.

Notodonta ziczac

• Piràlids (Pyralidae): Papallones de mida mitjana i petita i que

són crepuscula rs o nocturnes. Algunes causen plagues durant

el seu estadi larvari.

Galleria melonella

• Satúrnids (Saturniidae): Papallones grosses i nocturnes, amb

dimorfisme sexual accentuat i erugues berrugoses i vistoses

per la grandària i la coloració.

Graellsia_isabellae

• Sèsids (Sesiidae): Família poc coneguda. Imiten la forma i el

color del cos dels himenòpters (vespes, abelles...), són petites i

diürnes.

Pennisetia hylaeiformis

• Esfíngids (Sphingidae): Papallones robustes, més aviat gosses

les que viuen a Europa. Les erugues (conegudes com a

pedraferits) tenen un corn al vuitè segment de l’abdomen.

Mimas tiliae

19

• Zigènids (Zygaenidae): Papallones verinoses de colors vius i

metàl·lics i de vol diürn.

Zygaena fausta

• Hespèrids (Hesperiidae): Papallones de dimensions mitjanes i

petites i ales curtes i arrodonides. Una cinquantena d’espècies

viu a Europa.

Hesperia coma

• Licènids (Lycaenidae): Família amb notable importància

ecològica. Petites papallones diürnes conegudes com a

blavetes perquè els mascles acostumen a ser blaus. Hi ha unes

cent deu espècies diferents a Europa. Polyommatus bellargus

• Nimfàlids (Nimphalydae): Papallones de mida mitjana i gran i

de vol diürn, sovint amb dissenys alars força colorits.

Euphydryas aurina

• Papiliònids (Papilionidae): Papallones diürnes grosses amb

ales de colors vius. De vegades tenen unes “cues” a les ales

posteriors.

Parnassius apollo

• Pièrids (Pieridae): Papallones de mida mitjana i diürnes,

normalment grogues o blanques. Una quarantena d’espècies

viu a Europa.

Gonepteryx cleopatra

20

2. L’ARNA DE LA CERA (Galleria mellonella)

2.1. Els piràlids

L’arna de la cera pertany a la família dels piràlids (Pyralidae), que està dins la superfamília

dels piraloïdeus (Pyraloidea). Aquesta família és important pel que fa a nombre d’espècies (és

una de les més nombroses dins els lepidòpters), però està relativament poc representada a

Europa. Són els microlepidòpters més grossos i constitueixen un grup entremig d’aquests i els

macrolepidòpters. Tenen activitat nocturna i presenten òrgans timpànics abdominals. Les ales

solen situar-se planes sobre el cos quan estan en repòs. La majoria d’erugues són fitòfagues

(s’alimenten de plantes), però n’hi ha que s’alimenten d’altres materials: de farina, de gra, de

farratge, de cera com en el cas de la Galleria, etc. Una gran quantitat d’espècies (la Galleria

entre elles) constitueixen plagues.

L’etimologia del nom de la família ve del llatí (pyralis), el qual ve del grec (pyrausta) i que

vol dir “petit animal que viu al foc” (Varis autors, 1997). Això es deu a la creença que aquests

insectes vivien al foc pel seu comportament de fototropisme positiu, és a dir, tenen tendència

a dirigir-se a qualsevol tipus de llum.

2.2. Generalitats

Les arnes són les papallones nocturnes, les larves de les quals s’alimenten de teixits d’origen

animal (llana, pell...), de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats. L’arna de la

cera s’anomena així per la seva alimentació. També se’n diu tinya de la cera, poll de les arnes

o arna gran de la cera, en castellà s’anomena “polilla grande de la cera” i en anglès “greater

wax moth”.

L’arna de la cera és una de les plagues més importants dels ruscs de les abelles. S’alimenta de

la cera, la mel i el pol·len emmagatzemats als ruscs de les colònies actives d’abelles on fa

galeries (d’aquí el seu nom en llatí de Galleria) i pot acabar destruint el rusc. És una espècie

molt utilitzada als estudis de patologia i fisiologia dels insectes i també es cria per fer servir

les larves com a esquer per peixos o aliment per rèptils i amfibis.

21

2.3. Cicle biològic

L’arna de la cera té un cicle biològic bastant ràpid, en condicions òptimes tarda unes sis

setmanes a fer el cicle complet. Els adults ponen els ous a les cel·les dels ruscs. Les larves

surten entre tres i cinc dies després. Les larves són molt actives i tenen un aparell mastegador

molt potent, i gràcies a ell van fent túnels i galeries que envolten amb unes xarxes de seda.

Les larves acabades de néixer poden viatjar a colònies veïnes, i alguns estudis han comprovat

que poden arribar a fer 50 metres. En dinou dies, les larves es poden desenvolupar i créixer

suficientment per crisalidar, llavors busquen un lloc adequat i s’embolcallen en un capoll de

seda dins del qual faran la crisàlide. Allà passen la fase de crisàlide que pot durar entre 8 (en

el meu cas) i 15 dies (Russell Goodman, 2003). Una vegada els adults surten del capoll l’únic

que han de fer és reproduir-se i tornar a començar el cicle amb la posta d’ous que du a terme

la femella. El mascle adult capta les feromones emeses per les femelles, fet comú en bastants

lepidòpters.

2.4. Factors que condicionen l’arna de la cera

La temperatura, la humitat i l’aliment són els factors principals que condicionen el cicle

biològic de l’arna. Les seves condicions òptimes són una temperatura alta que pot estar entre

30 i 35ºC, una humitat relativa del 75-85% amb circulació d’aire i aliment suficient

(www.animalls.net, 2001). Si la humitat és massa alta hi ha condensació d’aigua i poden

aparèixer fongs que poden causar la mort de les erugues. En aquestes condicions el cicle

biològic descrit en l’apartat anterior té una durada total de 6 o 7 setmanes. Cada factor dels

esmentats té un interval dins del qual es poden desenvolupar, però el temps del cicle varia

quan canvia el valor d’algun dels factors, per exemple, si la temperatura és d’uns 18ºC, les

larves poden tardar fins a 30 dies a sortir dels ous, el període larval es pot allargar fins a 5

mesos i el de crisàlide fins a dos mesos, és a dir que el cicle complet pot passar de 6 setmanes

a 8 mesos. Si el menjar és escàs l’únic període que en surt afectat és el larval perquè és l’únic

en què l’arna s’alimenta. Si es sobrepassa el llindar dels intervals esmentats els individus

moren.

22

La selecció natural és el factor evolutiu que ha determinat l’adaptació a les condicions

òptimes, que són les que troben dins els ruscs de les abelles, on la humitat és prou alta, de

menjar n’hi ha de sobres i la temperatura és també alta i està regulada per les abelles.

2.5. L’arna de la cera, una plaga dels ruscs

L’arna de la cera té una gran importància com a plaga ja que causa grans pèrdues

econòmiques als apicultors de tot el món per la gran quantitat de panells que destrueix. És un

problema particularment seriós a l’Amèrica Central perquè el clima tropical que es dóna allà

(la temperatura és més alta i és més o menys constant, i hi ha més humitat) afavoreix el

desenvolupament de l’espècie.

L’adult vola fins a trobar un bon rusc on pondre els ous, dels quals les larves surten poc

després. La larva practica túnels i deixa fils de seda (que arriben a formar teles) i borrissol a

mesura que avança i acaba destruint completament el rusc. En el cas de la cria de les abelles

en arnes arriben a destruir el quadres que la formen.

Hi ha diverses solucions per controlar la plaga, la millor manera és tenint colònies fortes

perquè llavors es poden defensar i destruir l’arna. També es pot fer un tractament amb cultius

d’un agent biològic comercial, el Bacillus thurigensis, un bacteri que ataca les larves i en

controla la població. Un altre mètode efectiu és exposant els quadres o panells de l’arna a

temperatures inferiors a -7ºC durant un temps determinat, i així s’evita utilitzar productes

químics.

23

3. MATERIAL I MÈTODE

3.1. Tècnica de cria

La tècnica de cria de l’arna de la cera requereix l’ús de contenidors de material resistent com

ara plàstic dur o, preferiblement, vidre, perquè, com ja hem dit, les larves tenen unes

mandíbules molt fortes. La capacitat del recipient ha de ser adequada a la quantitat

d’exemplars que es vulguin criar. Jo he fet servir recipients d’entre mig litre i dos litres de

volum. Els he posat en un terrari perquè sigui més fàcil de regular la temperatura (fig. 10).

S’han de buscar recipients que tanquin bé i posar-hi una reixeta molt fina a través de la qual

no passin les larves que al néixer són diminutes i és molt fàcil que s’escapin.

Figura 10. Terrari on tenia

diversos pots de larves.

Cal fabricar el menjar per les larves i posar- lo, esmicolat, al fons del recipient. El cicle es pot

començar per qualsevol fase o estadi. Si es comença pels ous, cal posar- los entre o damunt del

menjar per tal que estiguin a prop de la font d’aliment. Si s’inicia el cicle per l’estadi de larva,

només s’ha de procurar també que tinguin el menjar a prop, on puguin accedir fàcilment. En

aquest treball he començat l’estudi a partir dels ous.

S’ha d’aconseguir una temperatura i una humitat que s’acostin a les condicions adequades

abans esmentades (30-35ºC i 75-85% d’humitat relativa ) i vigilar sempre que hi hagi prou

24

menjar perquè les larves són molt voraces. És recomanable posar al recipient una estructura

de cartró amb espais perquè les erugues que estiguin a punt de crisalidar s’hi refugiïn. Si a

més es vol aconseguir els ous a part, es pot posar un paper sobre la reixeta i les papallones

faran la posta allà i es tindran els ous al paper.

3.1.1 Material per a la cria

El material necessari per poder criar l’arna de la cera és el següent:

• Pots de vidre on posar els exemplars.

• Font de calor per mantenir una temperatura adequada, pot ser una làmpada.

• Menjar (s’explica a l’apartat següent).

• Reixeta metàl·lica i de forat molt petit per tapar els pots de vidre, així pot entrar i sortir

l’aire sense que les larves s’escapin.

• Trossos de cartró ondulat per facilitar a les larves que facin el capoll (optatiu).

• Paper on les papallones posaran els ous (optatiu).

• Terrari o peixera buida per posar a l’interior els pots i poder regular més fàcilment

humitat i temperatura.

• Termòmetre per al seguiment i control de temperatura

• Higròmetre per al seguiment i control de la humitat

3.1.2. Menjar

L’aliment més apropiat és el que mengen les larves a la natura, és a dir els panells dels ruscs

de les abelles formats per cera, mel, pol·len... Hi ha diferents dietes per criar artificialment les

larves (fig.11), però totes tenen com a ingredient comú la mel i la glicerina. En algunes

botigues on venen larves de Galleria, les tenen amb un menjar en què la base de la recepta és

el segó, clofolles de blat i sègol. Aquesta però no és una dieta recomanable per criar les larves

perquè la seva funció és només mantenir- les en vida mentre estan a la venda.

A continuació anoto la recepta que vaig seguir per preparar la dieta de les larves i el

procediment d’elaboració.

25

Ingredients:

• Farina de blat de moro (160 g)

• Farina de blat (160 g)

• Farinetes de cereals (160 g)

• Llet en pols (110 g)

• Llevat (56 g)

• Glicerina (130 g)

• Mel (250 g)

Procediment:

Vaig anar al laboratori a preparar el menjar pocs dies abans de tenir els ous. Vaig pesar tots

els ingredients i els va ig posar en un recipient. Una vegada a dins vaig afegir una mica

d’aigua, ho vaig barrejar i amassar durant una bona estona fins que la massa era prou

consistent i homogènia. Una gran part de la massa la va ig congelar, i l’altra la vaig posar al

pot on hi posaria els ous. A la figura 11 es veuen dos tipus de menjar diferents, l’A i la C és el

que vaig preparar jo, el primer n’és una bola i el segon és el menjar esmicolat, i la B i la D són

encenalls de menjar que es troba a botigues d’animals exòtics, i en aquesta última el mateix

menjar dins del qual hi ha una galeria feta amb fils de seda per una larva.

Figura 11. Aliment de la Galleria mellonella.

26

3.3. Presa de dades

Les dades agafades durant el període de cria són bàsicament de tres tipus: dades

cronològiques, mesures físiques i morfològiques i les observacions.

3.3.1. Dades cronològiques

Consisteixen en mesurar el temps que dura cadascun dels estadis de l’arna, observar els

canvis que es produeixen i quan es produeixen i finalment fer un seguiment dels dies que

tarden les larves a sortir de l’ou, dels dies que passen fins que fan el capoll, quan surt l’adult

del capoll i quina és la durada de la vida de la papallona.

3.3.2. Dades físiques i morfològiques

Les dades físiques i morfològiques inclouen totes les mesures (longitud, amplada,

diàmetre…) fetes.

Per mesurar els primers estadis, és a dir, l’ou i la larva, de mides molt petites, necessitava

instruments adequats dels quals no disposava : un microscopi estereoscòpic o lupa binocular i

un micròmetre. Els ous amb els quals vaig començar el cicle van ser cedits per la unitat de

Zoologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vaig anar al Museu de la Tela de Granollers (fig.12) i allà em van deixar utilitzar els

instruments necessaris per poder fer les mesures. Vaig fer les mesures cada setmana durant tot

el cicle i vaig poder recollir mesures del diàmetre dels ous, l’amplada de la càpsula cefàlica

(el cap, que és una estructura rígida) de la larva i la seva longitud.

Dels ous n’he mesurat el diàmetre de vint amb el microscopi i el micròmetre per poder fer-ne

la mitjana i desviació típica i altres dades.

Figura 12. Foto del Museu de la Tela de Granollers.

27

Les mesures de les larves han estat preses des del naixement fins al moment de fer la

crisàlide. Per poder fer les mesures he agafat mostres de les larves, les he conservat en alcohol

al 70%. Ha calgut fer-ho així per poder agafar bé les mesures i fer-les més precises, això no

hagués estat possible si s’hagués fet amb les larves vives pel seus moviments que són molt

ràpids i per la impossibilitat de fer les mesures al Museu de la Tela amb la mateixa freqüència

amb què recollia les mostres.

Cada tres dies extreia 10 larves de mostra i les conservava en alcohol, això durant tota la fase

larvària. Al moment d’agafar- les en mesurava la seva longitud amb un peu de rei. I quan

anava al Museu de la Tela mesurava l’amplada de la seva càpsula cefàlica i una altra vegada

la seva longitud amb la lupa binocular i el micròmetre.

Les mesures de la càpsula cefàlica són les més precises perquè és una estructura rígida i, per

tant, no canvia de mida. En canvi, la longitud, al tenir les larves el cos elàstic i flexible, pot

variar una mica.

Pel tractament de les dades recollides n’he calculat la mitjana aritmètica ( x ), que és la suma

de totes les dades obtingudes dividida entre el nombre de dades; la desviació típica o

estàndard (SD), que representa la dispersió de les dades respecte a la mitjana aritmètica; els

valors màxims i mínims, que mostren el valor més gran o més petit de tots els agafats i el

coeficient de variació (CV) que es defineix com el quocient entre la desviació típica i la

mitjana aritmètica i és una mesura molt útil per comparar distribucions que estan en diferents

escales.

Aquest càlculs els he fet amb taules dissenyades a partir del full de càlcul Excel.

3.3.3. Observacions

Les observacions han estat anotades sistemà ticament i fan referència als canvis que s’han anat

produint, incloent les descripcions del cicle, el comportament, etc.

28

3.3.4 Material emprat per a la presa de dades

Per a la recollida de dades he utilitzat el material següent :

• Pinces per agafar les larves.

• Pinzells per poder agafar les larves quan són molt petites.

• Alcohol al 70% per conservar les mostres.

• Lupa de mà i comptafils per observar els exemplars, fer-ne la descripció i mesurar-ne la longitud.

• Peu de rei per fer mesures de longitud.

• Pots de vidre petits tancats hermèticament on guardar les mostres agafades.

• Microscopi estereoscòpic o lupa binocular amb un

augment de 10x a l’ocular i de 0,7 a 4,5x a l’objectiu.

• Micròmetre mecànic amb una sensibilitat de 0’005 mm i un rang de 0 a 50 mm.

• Font de llum freda, aparell per il·luminar les mostres sense escalfar- les.

• Càmeres fotogràfiques, Canon Eos 10D i Canon PowerShot A95

29

El micròmetre mecànic funciona de la manera següent:

Primer cal muntar el micròmetre al microscopi (fig.13) encaixant- lo a la platina. La lupa

binocular porta un ocular micromètric amb unes marques de referència (fig.14). El

micròmetre disposa d’un comptador segons el moviment d’una rodeta que es va girant. Per fer

una mesura s’ha de col·locar el que es vol mesurar a la platina i fer coincidir un extrem de

l’objecte amb una de les marques del micròmetre de l’ocular.

Llavors, es gira la rodeta del micròmetre i el plat on hi ha l’objecte a mesurar es desplaça.

S’ha de moure fins que l’altre extrem de l’objecte coincideixi amb la mateixa marca agafada

al començar. El micròmetre mesura el moviment que ha fet el plat i així dóna la mesura en

mil·límetres.

Figura 13. Microscopi amb el micròmetre muntat i la llum de font freda per il·luminar la mostra.

Figura 14. Larva vista pel microscopi on es veuen les marques de l’ocular micromètric que es fan servir per mesurar la mostra amb el micròmetre.

30

4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 4.1. Els ous

Els ous són esfèrics, el seu color pot anar de rosa a blanc i tenen un diàmetre de 0,5 mm

aproximadament. Un cop han sortit les larves podem observar la tonalitat translúcida (fig. 15).

Les femelles ponen entre 300 i 600 ous. Jo vaig començar el cicle a partir dels ous, dels quals

vaig fer un recompte i va donar un resultat de gairebé 1800 ous. D’aquests ous, en vaig

utilitzar uns 400 per fer l’estudi. Els vaig mantenir a una temperatura d’uns 30ºC i entre sis i

set dies després de la posta les larves van començar a sortir de l’ou. Com que estaven damunt

del menjar, de seguida van començar a alimentar-se.

Figura 15. Ous de Galleria mellonella. A) Després de l’eclosió i B) Abans de l’eclosió.

A la taula 2 hi ha les dades que corresponen a cada ou mesurat, i a la 3 es mostra la mitjana

aritmètica del diàmetre dels ous, la desviació típica (SD), els valors màxim i mínim i el

nombre total de mostres agafades (N). Les dades de la taula 3 les he obtingut a partir dels

valors recollits a la taula 2.

Com es desprèn dels valors de les taules 2 i 3 el diàmetre dels ous és de 0,45 ± 0,03 mm.

Donat que el coeficient de variació és molt petit podem afirmar que no hi ha massa variació

en la mida del diàmetre i que tots els ous són molt semblants de mida.

31

Taula 2. Mesures del diàmetre dels ous en mil·límetres.

Ou Diàmetre d'ou Ou Diàmetre d'ou Ou Diàmetre d'ou

1 0,43 7 0,46 13 0,44

2 0,48 8 0,4 14 0,46

3 0,5 9 0,44 15 0,47

4 0,43 10 0,47 16 0,44

5 0,48 11 0,42

6 0,44 12 0,4

Taula 3. Valors del diàmetre dels ous en mil·límetres.

4.2. Les larves

Les larves acabades de sortir de l’ou tenen una longitud de 1,2 mil·límetres i una amplada de

la càpsula cefàlica de 0,19 mil·límetres aproximadament (taula 4). Tenen el cos blanc, una

mica translúcid (fig.16, C) i són molt ràpides de moviments gairebé convulsius, la qual cosa

dificulta molt la seva mesura en viu. A mesura que creixen poden adquirir un to més fosc,

tirant cap a gris i quan el seu cap fa entre 0,3 i 0,4 mm, darrere els surt un anell de color

marró, el mateix color que la càpsula cefàlica (fig. 16, D).

Les larves són molt actives i mengen molt. Aquesta activitat i moviment segurament fa que

quan estan juntes en un lloc petit generin certa calor, fet que per si soles no podrien fer perquè

són animals ectoterms i com a individus aïllats no tenen la capacitat de regulació de la seva

temperatura corporal com ho pot fer per exemple una au o un mamífer.

Les larves van fent túnels entre el menjar recobrint- los de xarxes de fils de seda. Durant el

desenvolupament larvari, pel que he observat, dedueixo que fan unes 6 mudes (fig.16, D) i la

7a és ja la transformació en crisàlide, per tant tenen 7 fases. El seguiment de les fases ha estat

molt difícil perquè les erugues estan la major part del temps dins del menjar i no són visibles.

Abans de fer la pupa, poden arribar a fer uns 25 mm de longitud i la seva càpsula cefàlica uns

x SD CV N Valor màxim Valor mínim

0,45 0,03 0,067 16 0,5 0,4

32

2 mm d’amplada (fig. 15, A), però no tenen per què arribar a aquesta mida per fer el capoll

(fig. 16, B) i la crisàlide, de vegades (si es queden sense menjar, per exemple) la poden fer

molt abans.

Figura 16. Larves de diferents edats.

La taula 4 mostra la variació de l’amplada de la càpsula cefàlica i la longitud de les larves en

relació a l’edat. Les dades són les mitjanes de les mostres recollides a larves de la mateixa

edat, és a dir, de les mesures que feia de diferents larves un dia (Annex II), en feia la mitjana,

que és la que apareix a la taula. Les figures 17 i 18 són la representació gràfica de les dades de

la taula 4.

Taula 4. Amplada de la càpsula cefàlica i longitud de les larves.

A la figura 17 podem veure el creixement de les larves en relació a l’amplada de la càpsula

cefàlica (mm) amb el temps transcorregut, és a dir amb l’edat que tenien. Es compta com a dia

1 el dia del naixement. Al gràfic s’observa el creixement que fa la larva, i es veu clarament

que no és continu. Això passa perquè la càpsula cefàlica no creix durant les diferents fases

Edat (dies) Càpsula cefàlica (mm) Longitud (mm) Edat (dies) Càpsula cefàlica (mm) Longitud (mm) 1 0,19 1,17 28 0,51 5,25 4 0,2 1,38 31 0,73 7,09 7 0,23 1,69 34 0,88 8,59 10 0,4 3,93 41 1,3 14,06 13 0,33 3,34 44 1,61 16,04 16 0,5 4,83 47 1,67 18,05 19 0,5 4,91 50 1,72 19,45 22 0,49 5,36 53 1,97 20,27 25 0,49 5,36

33

larvàries, sinó que és quan muden que la càpsula augmenta de mida. Tot i que no s’acaba de

veure bé al gràfic, que hauria de quedar esglaonat marcant cada muda, s’intueix on hi ha

hagut mudes. Les fletxes negres marquen on han estat probablement aquestes mudes, la fletxa

vermella marca l’última muda, que és la transformació en crisàlide.

Figura 17. Creixement de les larves.

A la figura 18 podem veure l’augment de la longitud de la larva i l’edat en dies. S’observa

també el creixement discontinu de les larves, i d’aquí es pot deduir que entre muda i muda

també creixen poc pel que fa a la longitud. Al gràfic es pot també intuir quan han mudat les

larves, les mudes estan marcades amb les fletxes negres i la vermella representa la crisàlide.

Figura 18. Creixement de les larves. Variació de la longitud amb l’edat.

Creixement de les larves

0

0,5

1

1,5

2

2,5

1 7 13 19 25 31 41 47 53

Edat (dies)

Am

pla

da

cap

cef

(mm

)

Creixement de les larves

0

5

10

15

20

25

1 7 13 19 25 31 41 47 53

Edat (dies)

Long

itud

(mm

)

34

A la figura 19 s’expressa de manera conjunta l’augment de la longitud i la càpsula cefàlica en

relació a l’edat en diferents eixos perquè es pugui veure millor la relació. S’hi observa

l’evolució del creixement de les dues mesures, es veu clarament com hi ha una relació més o

menys directament proporcional entre les dues mesures i que les de la càpsula cefàlica són

una mica més constants. A les figures 17 i 18 ja s’intuïa aquesta proporcionalitat perquè les

dues línies tenien una forma molt similar. Per estudiar el creixement larvari, doncs, no era

necessari prendre les dues mesures: mesurant tan sols la longitud, obteníem un gràfic de

creixement molt semblant al de l’amplada de la càpsula cefàlica. Però sembla ser que en el cas

de la mesura de la càpsula cefàlica hi ha una variabilitat menor i, per tant, es tracta d’una

variable més significativa.

Creixement de les larves

0

5

10

15

20

25

1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 41 44 47 50 53

Edat (dies)

Long

itud

(mm

)

0

0,5

1

1,5

2

2,5

Am

plad

a ca

p ce

f (m

m)

Longitud

Càpsula cefàlica

Figura 19. Gràfic conjunt del creixement de la longitud i la càpsula cefàlica en relació a l’edat.

A la figura 20 es mostra la relació entre l’amplada de la càpsula cefàlica i la longitud de les

larves. La y és la funció de la recta que més s’ajusta al núvol de punts i que està senyalada en

negre. La R² és el coeficient de determinació i mostra la bondat d’ajust, com més proper a 1

sigui, millor serà la correlació lineal. Sent la correlació el grau en què una variable x permet

diagnosticar els valors de l’altra variable y. La correlació obtinguda entre la longitud i

l’amplada de la càpsula cefàlica és de tipus lineal, i l’equació de la recta que forma el núvol

de punts és y = 10,796 x - 0,4307. Gràcies a aquesta equació, sabent només una de les dues

variables podem diagnosticar l’altra i, com que el coeficient de determinació és de 0,96, serà

un diagnòstic bastant real. La figura 20 està basada en 170 dades preses (N=170). Podem dir

que l’amplada de la càpsula cefàlica va estretament relacionada amb la longitud de la larva,

fet que corrobora el que havíem anat observant des de la figura 17.

35

Relació cap cef i longitud y = 10,796x - 0,4307R2 = 0,9632

0

5

10

15

20

25

30

0 0,5 1 1,5 2 2,5

Amplada cap cef (mm)

Lo

ng

itud

Figura 20. Correlació entre l’amplada de la càpsula cefàlica i la longitud de les larves.

Quan arriba el moment de fer la crisàlide les larves busquen un lloc apartat i arrecerat, com

una cantonada, espais entre plecs de cartró, etc. i es comencen a envoltar de fils de seda (fig.

21) on enganxen el material que tenen més a mà, ja pot ser trossos de menjar, excrements i,

fins i tot, trossos de plàstic rosegat. Si no tenen res d’això simplement s’enrotllen amb els fils

de seda. He observat que si no troben un lloc una mica arrecerat tenen tendència a esperar-se

per fer- la i en molts casos es disposen diversos individus en bateria per tal d’estalviar esforços

a l’hora de fer l’embolcall (fig. 22).

Figura 21. Larva fent el capoll.

Figura 22. Capolls fets l’un al costat de l’altre.

36

En alguns pots apartats del lloc de condicions òptimes he vist també que quan les condicions

no són adequades (falta de menjar, temperatura massa baixa...) l’activitat de les larves

disminueix i el creixement és molt més lent.

La durada de l’estadi larval ha estat d’uns 50 dies, però hi ha hagut molta variabilitat,

calculant coeficients de variació de les mesures d’un mateix dia, aquests sortien de 0,3 i 0,4.

4.3. La crisàlide

Una vegada fet el capoll o embolcall, fan la crisàlide a dins. Des del moment que comencen a

fer capoll fins que fan la crisàlide dins passen entre 1 i 2 dies. El capoll té forma de cilindre

més ample pel centre que pels extrems, és fusiforme, és a dir, té forma de fus (fig. 23). Els

capolls fets només amb xarxes de seda fan uns 16 mm de longitud i uns 6 mm de diàmetre.

Figura 23. Capolls de seda i capolls amb partícules de menjar enganxades.

Les taules 5, 6 i 7 mostren les mesures preses als capolls. La taula 5 mostra la longitud i

l’amplada o diàmetre màxim de cada capoll, i les taules 6 i 7, la mitjana aritmètica, la

desviació típica, el coeficient de variació,el número de dades i els valors màxim i mínim de

les dades representades a la taula 5.

37

Taula 5. Mesures preses dels capolls en mil·límetres.

Dels valors de les taules 5 i 6 es desprèn que la majoria dels capolls (tenint en compte només

la coberta de seda i no altres materials enganxats a aquesta) fan 16,2 ± 1,35 mm de longitud.

Als capolls hi ha certa variabilitat de mides ja que entre el valor mínim i el màxim hi ha

pràcticament 5 mm.

Taula 6. Valors de la longitud dels capolls en mil·límetres.

Dels valors calculats a la taula 7 es pot veure que l’amplada màxima (que equival al diàmetre

màxim perquè els capolls són fusiformes) dels capolls seria 6,39 ± 0,81 mm. Com en el cas de

la longitud, hi ha també bastant variabilitat.

Taula 7. Valors de l’amplada màxima dels capolls.

x SD CV N Valor màxim Valor mínim

6,39 0,81 0,12 17 8 5

La crisàlide (fig. 24) és una mica més petita que el capoll i està protegida dins d’aquest. Té

una mida d’uns 13 mm i una amplada màxima de 4 mm. Aquestes mides sempre depenen de

la mida de l’eruga quan crisalida, que no és sempre la mateixa.

Capoll Longitud Amplada màx. Capoll Longitud Amplada màx. 1 15,6 5,7 10 18,7 7 2 14 5,5 11 16 6,8 3 16,7 5,9 12 16,2 6,1 4 13,8 5 13 15 6 5 14,8 5,6 14 16,7 8 6 16,4 6 15 15,2 6,6 7 17,2 6,8 16 16,4 7,2 8 17,7 5,9 17 18 7 9 17 7,6

x SD CV N Valor màxim Valor mínim

16,2 1,35 0,083 17 18,7 13,8

38

Figura 24. Crisàlides.

A la taula 8 veiem les dues mesures fetes a les crisàlides, i a la 9 i la 10 la mitjana aritmètica,

la desviació típica, el coeficient de variació i els valors màxim i mínim extrets de la taula 8.

Taula 8. Mesures de les crisàlides: longitud i amplada màxima.

Dels valors de les taules 8 i 9 es dedueix que aquests són semblants als dels capolls però una

mica inferiors. També hi ha variabilitat de mides. Les crisàlides fan 13,25 ± 1,72 mm de

longitud.

Taula 9. Valors de la longitud de les crisàlides.

A la taula 10 observem que els valors també són semblants als dels capolls però inferiors i

amb una desviació típica bastant més petita, cosa que indica que l’amplitud de la crisàlide és

Crisàlides Longitud Amplada màx. 1 15,1 4,3 2 16 4,7 3 14,9 4,4 4 15 4,1 5 13,6 4,2 6 12 3,5 7 11,8 3,4 8 12 3,5 9 12,4 3,8 10 12 4 11 11 3,7

x SD CV N Valor màxim Valor mínim

13,25 1,72 0,13 11 15,1 11

39

menys variable que la del capoll. L’amplada màxima majoritària de les crisàlides és de 3,96 ±

0,42 mm.

Taula 10. Valors de l’amplada màxima de les crisàlides.

La crisàlide té forma de cilindre arrodonit pels extrems, amb l’extrem posterior, una mica

punxegut. L’exúvia, que és la pell de la larva que es desprèn quan aquesta fa la crisàlide,

queda a dins del capoll, a l’extrem posterior de la crisàlide.

El color de la crisàlide va canviant en funció del temps. Al principi és de color groc pàl·lid, es

va enfosquint a color crema, marró clar i, finalment, adquireix un color marró fosc. Just abans

d’emergir l’adult de la crisàlide, la zona dorsal i allà on hi hauria les ales agafen un color

pràcticament negre. A més tota la part dorsal és sempre més fosca que la part abdominal. En

aquest estat el moviment és molt limitat, tot i això la part posterior, tota la zona de l’abdomen,

es pot moure. Al cap de 8 o 9 dies, els adults emergeixen de la crisàlide.

4.4. L’imago

Quan arriba el moment l’adult emergeix de la crisàlide. Surt de cara, és a dir, per la part

anterior de la crisàlide (fig. 25), i la part que trencarà del capoll és més fina que la resta per

facilitar la feina.

Figura 25. Crisàlide ja buida.

A la figura 25 veiem una fotografia feta a través de la lupa binocular on s’observa una

crisàlide ja buida i on s’aprecia perfectament la fissura per on ha sortit l’adult.

x SD CV N Valor màxim Valor mínim

3,96 0,42 0,10 11 4,7 3,4

40

L’emergència no té lloc a una hora en concret, hi ha hagut adults que han sortit durant la nit i

d’altres al migdia o a la tarda. Podria ser però, que en condicions naturals sí que tinguessin

una hora preferent.

El meconi excretat pels adults (materials sobrers produïts a la crisàlide en forma de líquid) és

de color crema o més ataronjat depenent de l’exemplar.

En aquesta espècie hi ha cert dimorfisme sexual que he trobat en part descrit a la bibliografia,

i que en observar els adults i alguna posta he pogut comprovar. En general el mascle (fig. 26)

és més petit que la femella (fig. 27) (que pot arribar a doblar la mida del mascle) i a més és

més clar. El mascle té les ales de color marró grisós, la femella les té gris tirant cap a negre.

Tot i això, de vegades resulta dificultós saber quin és mascle i quin femella.

Figura 26. Mascle adult de l’arna de la cera.

Figura 27. A l’esquerra femella de l’arna de la cera.

El tret més distintiu que he trobat entre mascles i femelles ha estat la forma de l’aparell bucal,

les femelles el tenen acabat en punta, és com un petit bec, en canvi els mascles el tenen

arrodonit (fig. 28).

41

Figura 28. Caps de Galleria mellonella, A) femella, B) mascle.

En les arnes he mesurat la longitud del cos i l’amplada de les ales quan estan en estat de

repòs. A les taules 11, 12 i 13 es veu el dimorfisme sexual en la mida de les arnes.

A la taula 11 es mostren les mesures de cada arna, i a les taules 12 i 13 hi ha els valors de la

mitjana aritmètica, la desviació típica, el coeficient de variació i els valors màxim i mínim.

Els valors d’aquestes taules estan trets a partir de les dades de la taula 11. Totes les dades

estan en mil·límetres.

Taula 11. Mesures de l’adult en mil·límetres.

Mascles Femelles

Ales Longitud Ales Longitud

6,9 11,5 10 18

6 13 8 15

7 12 6 12

8 12 9 16

7 12 10 18,3

7,7 13 13 17

6 12 9 15

6 14 8,5 14,5

6 14,5 10 15

A les taules 12 i 13 s’observa que hi ha dimorfisme sexual en la mida. Les femelles fan 15,48

± 1,91 mm de longitud i les ales en repòs fan 9,25 ± 1,78 mm d’amplada. Als mascles és

inferior, 12,7 ± 0,98 mm de longitud i 6,86 ± 0,84 mm d’ales. Tot i això, la mida no és un tret

distintiu completament perquè els valors màxims del mascle superen els mínims de la femella,

cosa que vol dir que hi ha mascles que poden ser més grans que les femelles.

42

Taula 12. Valors dels mascles.

Taula 13. Valors de les femelles.

A la figura 29 estan representades les dades de la taula 11. Al gràfic a es veuen les mesures de

les femelles i s’observa que hi ha certa relació entre l’amplada de les ales en repòs i la

longitud del cos. Al gràfic b es veuen les dades dels mascles i també es pot apreciar que hi ha

relació entre una mesura i l’altra. Si comparem els dos gràfics veiem que les mides de les

femelles, generalment són superiors a les dels mascles.

Femelles

10

8

6

9

10

13

9

8,5

10

9

18

15

12

16

18,317

15

14,5

15

14

0 5 10 15 20

1

3

5

7

9

Ind

ivid

u

Ales/longitud (mm)

Longitud (mm)

Ales (mm)

Figura 29 a. Mida de les femelles de Galleria mellonella.

x SD CV Valor màxim Valor mínim

Ales 6,86 0,84 0,122 8 6

Longitud 12,7 0,98 0,077 14,5 11,5

x SD CV Valor màxim Valor mínim

Ales 9,25 1,78 0,19 13 6

Longitud 15,48 1,91 0,123 18,3 12

a)

43

Figura 29 b. Mida dels mascles de Galleria mellonella.

Al cap de poc, un dia després més o menys d’haver-se aparellat dos adults (fig. 30), el mascle

mor. La femella pon els ous entre unes hores i un dia més tard i tarda un parell de dies més

que el mascle en morir. La femella pon els ous tots junts formant una làmina o muntet. Quan

hi ha un paper, els pon sota del paper.

Figura 30. Aparellament de l’arna de la cera.

Mascles

6,9

6

7

8

7

7,7

6

6

6

8

11,5

13

12

12

12

13

12

14

14,5

13

0 5 10 15 20

1

3

5

7

9

Indiv

idu

Ales/longitud (mm)

Longitud (mm)

Ales (mm)b)

44

Si no s’han pogut aparellar la vida dels adults s’allarga, fins poder-ho fer. Poden tardar en

morir ben bé 15 dies. He observat que la proporció de sexes és desigual, hi ha més mascles

que femelles. Algunes de les possibles respostes a la pregunta de per què passa això, és

perquè les femelles emergeixen de la crisàlide més tard que els mascles, és a dir, el seu estadi

de crisàlide és més llarg, o pot ser que aquesta desigualtat sigui fruit de l’atzar.

4.5. Anàlisi del cicle complet

En aquest apartat explico la durada de cada estadi de l’arna de la cera i les observacions fetes

respecte a aquest tema.

El gràfic de la figura 31 mostra en quin estadi estaven els diferents individus en relació amb

l’edat, es pot considerar com una visió global i resum general de cicle biològic. Es veu com

hi ha uns intervals de solapament entre els diferents estadis, aquest intervals són més grans als

darrers estadis, Observem que en la durada de l’estadi larvari hi ha variabilitat i quan uns

individus ja han fet la crisàlide i ha emergit l’adult, altres encara són larves a punt de fer la

crisàlide.

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

Temps (dies)

Ous

Larves

Crisàlides

Imagos

Estadis de l'arna de la cera

Figura 31. Amplitud màxima de la durada de les diferents fases vitals de l’arna de la cera.

A la taula 14 es mostra la durada mitjana de cada estadi, on N és el número de mostres preses

per poder fer la mitjana aritmètica ( x ) i els valors màxims i mínims.

45

S’observa, com també es veurà a la figura 32, que l’estadi més important pel que fa a durada

és el larval, i és en aquest on la variabilitat de creixement és més gran. Com he anat

comentant, dues larves nascudes un mateix dia i amb la mateixes condicions poden fer la

crisàlide amb més de 15 dies de diferència.

Taula 14. Durada mitjana de cada estadi.

N X (dies) Valor màxim (dies) Valor mínim (dies) ous 200 6,5 7 6

larves 100 53 60 40 crisàlides 50 8 9 7

adults 50 15 - -

Al gràfic circular del cicle biològic de la figura 32 observem que cada sector representa un

estadi de l’arna de la cera. La primera xifra és la durada mitjana en dies, la segona és el tant

per cent de la durada total del cicle. Igual que en el cas de la taula 14, aquí he agafat la durada

màxima de la vida de l’adult. Gran part del cicle (un 64%) el passen com a larves creixent i

alimentant-se, en canvi, els ous i la crisàlide representa una part poc important pel que fa a

durada, ja que dels ous surten tan aviat com la larva està prou formada, i les crisàlides serien

el pas que els permet convertir-se en adults i reproduir-se.

Figura 32. Gràfic circular del cicle biològic.

La durada mitjana del cicle biològic complet, comptant que la vida de l’adult és de 4 dies

(temps suficient perquè en condicions naturals i amb prous exemplars s’aparellin i la femella

pongui els ous), és de 71-72 dies, és a dir deu setmanes.

Cicle vital de l'arna de la cera

6,5; 8%

53; 64%

8; 10%

15; 18%

Imago

Ou

Larva

Crisàlide

46

5. CONCLUSIONS

• És molt important seguir una metodologia i ser constant i sistemàtic, qualsevo l canvi

en alguna variable pot fer variar els resultats completament.

• No tots els exemplars creixen a la mateixa velocitat tot i tenir les mateixes condicions

o molt semblants, hi ha diversitat en el ritme de creixement, encara que la variabilitat

no és molt gran.

• No era necessari mesurar el creixement de l’amplada de la càpsula cefàlica, amb la

longitud n’hi havia prou, perquè el grau de correlació entre l’una i l’altra és molt gran.

Tot i això és més correcte mesurar les càpsules cefàliques perquè el coeficient de

variació d’aquestes dades és inferior al de la longitud, per tant les dades són més

significatives.

• No cal matar les larves per mesurar la càpsula cefàlica. Es podien haver recollit les

càpsules cefàliques una vegada haguessin fet la muda i mesurar-les llavors. El

problema de fer la recollida de dades d’aquesta manera és que s’hauria de fer un

seguiment més exhaustiu (diari) i, a més, s’haurien de buscar entre el menjar.

• La durada del cicle biològic complet ha estat més llarga que la que vaig trobar a la

bibliografia. El més probable és que això sigui a causa del fet que la temperatura era

uns 3 o 4ºC inferior a les condicions òptimes. Això porta a la conclusió que la

disminució de la temperatura 4ºC fa que el temps de durada del cicle vital sigui fins a

3 setmanes major.

• Tot i ser animals ectoterms, poden regular la temperatura quan hi ha molts individus

junts. A la base dels pots, que és on hi havia més densitat d’individus, la temperatura

pujava uns 3 o 4ºC més que a la resta del terrari.

• L’estadi larval, consta de 7 fases i la crisàlide. Fan 6 mudes a mesura que creixen i una

7a al transformar-se en crisàlide.

• El creixement de les larves en la longitud i, sobretot, en l’amplada de la càpsula

cefàlica es produeix només al moment de la muda. Llavors hi ha un fort augment de

mida i entre muda i muda, el creixement és molt suau (si n’hi ha).

• Els ous, amb un coeficient de variació de 0,067, són l’estadi menys variable.

47

• El coeficient de variació més alt és el de les larves, que arribava fins a 0,4. Es dedueix

per tant que les larves al néixer són totes pràcticament iguals, i és en el període larvari

que creixent a velocitats diferents arriben a adquirir mides diferents.

• El moment de crisalidar no depèn del temps sinó de la mida de la larva. Això es veu al

comparar els coeficients de variació de les mides de les crisàlides i els de les larves.

• Els coeficients de variació de les crisàlides són més petits que els de les larves, això

implica que les mides de les larves són menys homogènies.

• La larva ha d’arribar a una mida mínima per crisalidar encara que tardi més temps.

• Gràcies a la realització d’aquest treball he après el gran esforç que representa el

seguiment d’un experiment en viu.

48

BIBLIOGRAFIA

• Blas, M & al. 1987. Història Natural dels Països Catalans. Artròpodes II. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

• García del Pino, F. & de Haro, A. 1986. Determinación y caracterización de los

estadios larvales de Zeuzera pyrina en un cultivo de laboratorio. Bol. Asoc. Esp. Entom. Vol. 11: 329-340.

• García del Pino, F. 2006. Comunicació oral (recepta de la dieta). • Leraut, P. 1992. Las mariposas en su medio. Ed.Plural. Barcelona. • Masó, A.; Pérez-De-Gregorio, J.J. i Vallhonrat, F. 1985. La vida de les papallones.

Ketres editora. Barcelona. • Pollard, E. & Yates, T.J. 1993. Monitoring butterflies for ecology and conservation.

256 pp. Chapman & Hall, London.

• Pritam, S. i Meore, R.F. 1985. Handbook of insect rearing II. Ed. Elsevier. • Sarto, V. 1986. Lepidòpters del Montseny. In: El patrimoni biològic del Montseny.

Catàlegs de flora i fauna, 1 (Terrades, J. & Miralles, J., Eds): 105-141. Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals, Barcelona.

• Stefanescu, C. 1999. Les papallones del Montseny. Una aproximació a la seva ecologia. 71 pp. Museu de Granollers-Ciències Naturals, Granollers.

• Stefanescu, C. 2000. El Butterfly Monitoring Scheme en Catalunya: los primeros cinco años. Treballs de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 15: 3-46.

• Tolman, T. & Lewington, R. 1997. Guía de las mariposas de España y Europa. Lynx Edicions. Barcelona.

• Ylla, J. 1997. Història Nautral del Lepidòpter Graellsia isabelae (Graells, 1849).

Institut d’Estudis Caralans. Barcelona. • Varis autors. 1997. Ciencias de la Naturaleza. Volum 7 (zoologia II). Ed. Planeta.

Barcelona Webgrafia:

• http://magno.uab.es/fas/fas/web-pap/Portada.htm • http://pdl.iec.es/entrada/diec.asp

49

• http://www.alaquairum.com/polilla_de_la_cera.htm#sp • http://www.animalls.net

• http://www.dpi.vic.gov.au/dpi/nreninf.nsf/childdocs Russell Goodman , 2003.

Department of Primary Industries. Australia. • http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

• http://www.edu365.com:8801/~mlv99981/

• http://www.espacionatural.com/4images/cat8.htm • http://www.lafura.org/suplements/arxius/ARXIUS/PAPALLON/DOSSI1.HTM

• http://www.leps.it/indexjs.htm?Home.htm

• http://www.museugranollers.org/~cbms/index.php

• http://www.sagarpa.gob.mx/Dgg/apicola/manpato.pdf , Web de la Secretaría de

Agricultura, Ganadería, Desarrollo rural, Pesca y Alimentación. Manual de Patología Apicola. Mexico.

50

ANNEX I

Abans de seguir el cicle de l’arna de la cera, vaig seguir parcialment el cicle d’altres

papallones a tall d’orientació i preparació i per tal de fer una tria correcta pel que fa a

l’espècie a estudiar. Va ser un seguiment molt menys complet pel que fa a dades i a nombre

d’exemplars. Aquest és un breu resum de les diferents espècies que vaig seguir i les

observacions que vaig fer:

• Vanessa de les ortigues (Aglais urticae): Vaig agafar erugues de la vanessa de les

ortigues que vaig trobar al cim del Balandrau (2600 m.sm., Ripollès) a mitjans de

juliol. Vaig agafar també ortigues (Urtica spp.) per alimentar-les, ja que aquestes

erugues s’alimenten d’aquesta planta (d’aquí el seu nom, tant en llatí com en català).

A la mateixa planta n’hi havia de diferents mides, alguna de molt petita va morir un

dia després d’agafar- la, és possible que morís pel canvi de temperatura i d’altitud del

cim del Balandrau (a 2600 m.sm) a Granollers (a 180 m.sm.). Una setmana després

totes les erugues havien fet la crisàlide penjades del sostre de la capsa de cartró on

estaven, en vaig prendre dades de les mesures de longitud i d’amplada. Entre set i vuit

dies després de fer la crisàlide van sortir les papallones que vaig mesurar i

posteriorment alliberar. Les papallones que sortien el mateix dia, sortien totes a la

mateixa hora, a causa que l’emergència dels imagos està condicionada per factors

externs. Això constata la teoria exposada en l’apartat 1.1.3.

Figura 33. Cicle biològic de Vanessa de les ortigues (Aglais urticae).

51

• Eruga peluda del suro (Lymantria dispar): Vaig aconseguir una eruga a mitjans de

juny, quan estava a punt de crisalidar. En una cantonada de la capsa es va enrotllar en

fils de seda i va fer la crisàlide. Dotze dies després va sortir la papallona, que era una

femella i que tenia les ales molt petites en proporció al cos, per tant no podia volar.

Això no és una cosa rara en les papallones, perquè la funció principal de les

papallones és aparellar-se i pondre ous i, per tant, les femelles només cal que emetin

feromones per atraure al mascle. L’endemà a la nit, després de mesurar la papallona, la

vaig deixar al balcó (són nocturnes) i a les 23:00h va venir un mascle atret per les

feromones de la femella i es van aparellar. Al matí següent el mascle ja no hi era i la

femella estava ponent ous. Actualment (8 mesos després) els ous encara no han sortit.

Buscant informació vaig trobar que aquests ous eclosionen al maig, és a dir, entre deu

i onze mesos després de ser postos. L’eruga del suro quan és molt abundant pot ser

una plaga defoliadora.

Figura 34. Cicle biològic de Eruga peluda del suro (Lymantria dispar).

• Papallona reina (Papilio machaon): A principis de juny vaig tenir dues erugues de

papallona reina. Estaven ja a punt de fer la crisàlide i mesuraven uns 4 cm de longitud

i 1,5 d’amplada. Per fer la crisàlide es posaven a la paret aguantant-se amb un fil de

seda i en dues hores feien la crisàlide. En dos dies ambdues erugues havien crisalidat i

les vaig mesurar. Aquestes erugues tenen la capacitat de fer la crisàlide de diferent

color segons el color del fons. La que la va fer en una tija de fonoll (les erugues

s’alimenten de fonoll) era de color verd, i l’altra, que la va fer sobre porexpan blanc,

52

era de color marró grisós més clar. Les dues van sortir el mateix dia al migdia, és a dir,

la primera que va fer la crisàlide va tardar 12 dies en sortir, i la 2a només 10 dies. Una

de les dues no va poder assecar les ales bé i li van quedar rebregades, això potser va

ser perquè no tenia prou espai. L’altra, en canvi, sí que va sortir bé. No obstant això,

les dues var poder ser alliberades amb èxit.

Figura 35. Cicle biològic de la Papallona reina (Papilio machaon).

• Donzella del plantatge (Melitaea cinxia): A finals d’abril vaig aconseguir tres

erugues de la donzella del plantatge, que com el seu nom indica, s’alimenta de

plantatge. Cinc dies després, una de les erugues, que amidava uns 2,5 cm de longitud

va fer la crisàlide en una cantonada de la capsa. Les altres dues van fer la crisàlide

divuit dies després d’agafar-les. Durant tot aquest temps les vaig anar alimentant amb

plantatge. La primera a fer la crisàlide va sortir quinze dies després de fer- la. El

meconi que deixaven anar aquestes papallones al sortir era de color vermell. Les altres

dues, que havien fet crisàlide més tard, van emergir també 15 dies després de fer- la.

Totes les papallones van ser alliberades després de prendre’n mesures.

53

Figura 36. Donzella del plantatge (Melitaea cinxia).

Figura 37. Donzella del plantatge, eruga (Melitaea cinxia).

• Eruga de la col (Pieris brassicae): L’eruga de la col que vaig tenir va morir

parasitada. Als pocs dies de tenir- la no es movia i al voltant hi havia boletes grogues

d’on uns dies després van sortir el que semblaven mosquits. La foto mostra els

paràsits.

Figura 38. Capolls dels paràsits i paràsits de

l’Eruga de la col (Pieris brassicae).

54

• Cucúlia del verbsacum (Cucullia verbasci): Vaig tenir erugues de cucúlia del

verbascum, que s’alimenten de Verbascum spp com el seu nom indica. Les vaig

mesurar i a mitjans de juny van fer el capoll enrotllades en fulles i a hores d’ara (8

mesos després), encara estan igual. Buscant informació sobre aquesta espècie, vaig

trobar que pot passar fins a 2 anys en forma de crisàlide.

Figura 39. Eruga de Cucúlia del verbsacum (Cucullia verbasci).

55

ANNEX II En aquest annex hi adjunto totes les dades preses de les larves i a partir de les quals he extret

tota la informació de l’apartat 4.2.

Cada número representa un individu, i la dada de Data a l’Excel és un pas entremig per poder

passar directament de la data a l’edat.

Número Data Data a l'excel Edat (dies) Amp. Càp. Cefàl. (mm) Longitud (mm)

1 22/11/2005 38678 1 0,19 1,37 2 22/11/2005 38678 1 0,21 1,07 3 22/11/2005 38678 1 0,19 0,95 4 22/11/2005 38678 1 0,19 1,22 5 22/11/2005 38678 1 0,17 1,1 6 22/11/2005 38678 1 0,175 1,32 7 22/11/2005 38678 1 0,16 1,13 8 22/11/2005 38678 1 0,2 1,17 9 22/11/2005 38678 1 0,18 1,1 10 22/11/2005 38678 1 0,2 1,25 11 25/11/2005 38681 4 0,245 1,2 12 25/11/2005 38681 4 0,19 1,2 13 25/11/2005 38681 4 0,18 1,62 14 25/11/2005 38681 4 0,21 1,15 15 25/11/2005 38681 4 0,19 1,5 16 25/11/2005 38681 4 0,19 1,6 17 25/11/2005 38681 4 0,19 1,4 18 25/11/2005 38681 4 0,22 1,5 19 25/11/2005 38681 4 0,19 1,2 20 25/11/2005 38681 4 0,21 1,38 21 28/11/2005 38684 7 0,245 2 22 28/11/2005 38684 7 0,23 1,7 23 28/11/2005 38684 7 0,21 1,52 24 28/11/2005 38684 7 0,25 2,04 25 28/11/2005 38684 7 0,24 2,13 26 28/11/2005 38684 7 0,25 1,16 27 28/11/2005 38684 7 0,23 1,8 28 28/11/2005 38684 7 0,24 1,26 29 28/11/2005 38684 7 0,2 1,6 30 28/11/2005 38684 7 0,25 1,7 31 01/12/2005 38687 10 0,59 6,2 32 01/12/2005 38687 10 0,34 2,48 33 01/12/2005 38687 10 0,54 6,1 34 01/12/2005 38687 10 0,34 2,16 35 01/12/2005 38687 10 0,32 2,79 36 01/12/2005 38687 10 0,35 3,03 37 01/12/2005 38687 10 0,31 4,5 38 01/12/2005 38687 10 0,54 5 39 01/12/2005 38687 10 0,32 3,9 40 01/12/2005 38687 10 0,33 3,13 41 04/12/2005 38690 13 0,25 1,73 42 04/12/2005 38690 13 0,4 4,7 43 04/12/2005 38690 13 0,46 4,25

56

Número Data Data a l'excel Edat (dies) Am. Càp. Cefàl. (mm) Longitud (mm) 44 04/12/2005 38690 13 0,31 3,35 45 04/12/2005 38690 13 0,41 4,1 46 04/12/2005 38690 13 0,25 2,75 47 04/12/2005 38690 13 0,37 4 48 04/12/2005 38690 13 0,24 2,21 49 04/12/2005 38690 13 0,27 2,4 50 04/12/2005 38690 13 0,33 3,9 51 07/12/2005 38693 16 0,84 6,9 52 07/12/2005 38693 16 0,78 7,3 53 07/12/2005 38693 16 0,62 6,5 54 07/12/2005 38693 16 0,35 3,76 55 07/12/2005 38693 16 0,35 3,99 56 07/12/2005 38693 16 0,42 4,74 57 07/12/2005 38693 16 0,41 3,93 58 07/12/2005 38693 16 0,59 5 59 07/12/2005 38693 16 0,41 3,47 60 07/12/2005 38693 16 0,26 2,71 61 10/12/2005 38696 19 0,48 5,01 62 10/12/2005 38696 19 0,46 4,45 63 10/12/2005 38696 19 0,44 4,59 64 10/12/2005 38696 19 0,33 3,54 65 10/12/2005 38696 19 0,55 5,3 66 10/12/2005 38696 19 0,52 5,4 67 10/12/2005 38696 19 0,37 4,13 68 10/12/2005 38696 19 0,44 4,6 69 10/12/2005 38696 19 0,84 7,3 70 10/12/2005 38696 19 0,56 4,74 71 13/12/2005 38699 22 0,83 11,7 72 13/12/2005 38699 22 0,55 5,3 73 13/12/2005 38699 22 0,49 5,1 74 13/12/2005 38699 22 0,38 2,95 75 13/12/2005 38699 22 0,68 6,2 76 13/12/2005 38699 22 0,32 4,1 77 13/12/2005 38699 22 0,48 5,6 78 13/12/2005 38699 22 0,39 4,7 79 13/12/2005 38699 22 0,34 3,5 80 13/12/2005 38699 22 0,41 4,4 81 16/12/2005 38702 25 0,61 6,7 82 16/12/2005 38702 25 0,51 5,1 83 16/12/2005 38702 25 0,68 7,5 84 16/12/2005 38702 25 0,65 7,1 85 16/12/2005 38702 25 0,31 2,99 86 16/12/2005 38702 25 0,4 4,5 87 16/12/2005 38702 25 0,65 7,2 88 16/12/2005 38702 25 0,35 4,2 89 16/12/2005 38702 25 0,31 3,5 90 16/12/2005 38702 25 0,44 4,8 91 19/12/2005 38705 28 0,65 6 92 19/12/2005 38705 28 0,62 6,8 93 19/12/2005 38705 28 0,59 5,4 94 19/12/2005 38705 28 0,53 6,2 95 19/12/2005 38705 28 0,26 2,5 96 19/12/2005 38705 28 0,48 5,1

57

Número Data Data a l'excel Edat (dies) Am. Càp. Cefàl. (mm) Longitud (mm) 97 19/12/2005 38705 28 0,42 3,5 98 19/12/2005 38705 28 0,61 6,1 99 19/12/2005 38705 28 0,55 5,9 100 19/12/2005 38705 28 0,43 5 101 22/12/2005 38708 31 1,14 9,7 102 22/12/2005 38708 31 0,49 5 103 22/12/2005 38708 31 0,85 8,6 104 22/12/2005 38708 31 0,73 6 105 22/12/2005 38708 31 0,57 6,3 106 22/12/2005 38708 31 0,71 7,1 107 22/12/2005 38708 31 0,75 6,9 108 22/12/2005 38708 31 0,7 7,5 109 22/12/2005 38708 31 0,76 7,8 110 22/12/2005 38708 31 0,6 6 111 25/12/2005 38711 34 0,64 5,47 112 25/12/2005 38711 34 0,8 7,7 113 25/12/2005 38711 34 1,02 10,5 114 25/12/2005 38711 34 0,8 8,5 115 25/12/2005 38711 34 0,96 8,9 116 25/12/2005 38711 34 0,95 9,1 117 25/12/2005 38711 34 0,87 8,2 118 25/12/2005 38711 34 0,89 8,1 119 25/12/2005 38711 34 0,81 8 120 25/12/2005 38711 34 1,07 11,4 121 01/01/2006 38718 41 0,83 8,3 122 01/01/2006 38718 41 0,93 11 123 01/01/2006 38718 41 1,53 16,9 124 01/01/2006 38718 41 1,53 15,8 125 01/01/2006 38718 41 1,54 14,6 126 01/01/2006 38718 41 1,4 16,7 127 01/01/2006 38718 41 1,22 12 128 01/01/2006 38718 41 1,38 13,6 129 01/01/2006 38718 41 1,3 15 130 01/01/2006 38718 41 1,36 16,7 131 04/01/2006 38721 44 1,57 13,7 132 04/01/2006 38721 44 1,07 12,7 133 04/01/2006 38721 44 1,48 13 134 04/01/2006 38721 44 1,76 17,7 135 04/01/2006 38721 44 1,88 19,8 136 04/01/2006 38721 44 1,65 14,5 137 04/01/2006 38721 44 1,7 16,9 138 04/01/2006 38721 44 1,46 15 139 04/01/2006 38721 44 1,61 17,1 140 04/01/2006 38721 44 1,88 20 141 07/01/2006 38724 47 1,68 18,2 142 07/01/2006 38724 47 1,45 20 143 07/01/2006 38724 47 1,85 18,1 144 07/01/2006 38724 47 2,01 22 145 07/01/2006 38724 47 1,46 16,7 146 07/01/2006 38724 47 1,7 17,5 147 07/01/2006 38724 47 1,67 17 148 07/01/2006 38724 47 1,61 16,8 149 07/01/2006 38724 47 1,72 16,9

58

Número Data Data a l'excel Edat (dies) Am. Càp. Cefàl. (mm) Longitud (mm) 150 07/01/2006 38724 47 1,53 17,3 151 10/01/2006 38727 50 1,88 17 152 10/01/2006 38727 50 1,61 19 153 10/01/2006 38727 50 1,79 20 154 10/01/2006 38727 50 1,65 17,6 155 10/01/2006 38727 50 1,63 22 156 10/01/2006 38727 50 1,72 19 157 10/01/2006 38727 50 1,7 19,5 158 10/01/2006 38727 50 1,75 20,1 159 10/01/2006 38727 50 1,73 20,3 160 10/01/2006 38727 50 1,7 20 161 13/01/2006 38730 53 1,75 17 162 13/01/2006 38730 53 1,88 21 163 13/01/2006 38730 53 2,15 19 164 13/01/2006 38730 53 2,17 19 165 13/01/2006 38730 53 2,01 19 166 13/01/2006 38730 53 1,85 23,7 167 13/01/2006 38730 53 1,95 24,2 168 13/01/2006 38730 53 1,9 22,1 169 13/01/2006 38730 53 2,06 19,2 170 13/01/2006 38730 53 1,97 18,5

59

ANNEX III La següent taula és un seguiment del que vaig fer durant el temps que va durar el cicle vital

complet.

10/11/2005 Anem al laboratori a preparar l'aliment per a les larves. Poso una bola d'aliment

al pot on posaré els ous i la resta, al congelador.

14/11/2005 Aconsegueixo ous postos avui mateix.

22/11/2005 Després de mantenir els ous a temperatures de 30ºC, avui al matí han sortit les

larves. Agafo la primera mostra d'aquestes larves.

25/11/2005 Agafo mostres de les larves.

26/11/2005 Separo les larves en pots diferents.

27/11/2005 Vaig al Museu de la Tela i faig les primeres mesures. Mesuro càpsules cefàliques

i la longitud que és difícil de mesurar perquè amb l'alcohol les larves no estan

rectes, estan corbades.

28/11/2005 Agafo mostres de les larves.

01/12/2005 Agafo mostres de les larves.

04/12/2005 Vaig al Museu de la Tela a fer mesures. S'observa entre el menjar les càpsules

cefàliques que desprenen les larves en fer les mudes.

07/12/2005 Agafo mostres de les larves.

10/12/2005 Agafo mostres de les larves.

11/12/2005 Vaig al Museu de la Tela a fer mesures.

13/12/2005 Agafo mostres de les larves.

16/12/2005 Agafo mostres de les larves.

18/12/2005 Vaig al Museu de la Tela a fer mesures.

19/12/2005 Agafo mostres de les larves.

22/12/2005 Agafo mostres de les larves.

24/12/2005 Vaig al Museu de la Tela a fer mesures.

25/12/2005 Agafo mostres de les larves.

28/12/2005 Agafo mostres de les larves.

30/12/2005 Una larva comença a fer el capoll.

01/01/2006 Agafo mostres de les larves.

04/01/2006 Agafo mostres de les larves, i algunes comencen a fer capoll.

07/01/2006 Agafo mostres de les larves.

08/01/2006 Surt la primera papallona.

10/01/2006 Agafo mostres de les larves.

60

11/01/2006 Surt la segona papallona.

12/01/2006 Les papallones s'aparellen.

13/01/2006 Agafo mostres de les larves. Una papallona ha post ous.

18/01/2006 Cada vegada queden menys larves i hi ha més capolls. Van sortint algunes

papallones.

20/01/2006 Han anat sortint papallones. N'he posat unes quantes en una capsa de cartró.

S'aparellen i ponen ous. Hi ha més mascles que femelles.

61

ANNEX IV

Mètode científic

El mètode científic és el mecanisme que utilitzen els científics a l’hora de procedir amb la

finalitat d’exposar i confirmar les seves teories. Les teories científiques estan destinades a

explicar els fenòmens que observem a la natura i s’han de recolzar en experiments o

observacions que certifiquin la seva validesa.

Pasteur va posar en funcionament el mètode científic per poder demostrar una idea, i aquest

mètode ha permès fer avançar el coneixement científic i donar- li rigor i un llenguatge general

que utilitzen els científics de tot el món.

Aquest mètode consta de les següents fases:

1. Fer una observació d’algun fenomen.

2. Buscar una hipòtesi que expliqui aquest fenomen.

3. Buscar informació bibliogràfica que confirmi la hipòtesi.

4. Planificar un experiment que demostri que la hipòtesi és correcta o no.

5. Analitzar les dades obtingudes en l’experiment.

6. Obtenir resultats, que poden demostrar la hipòtesi o la poden desmentir.

Les conclusions permeten plantejar noves hipòtesis i tornar a començar el mètode científic.

El mètode científic es pot aplicar a pràcticament totes les branques del saber.

A la Fig. 40 tenim l’esquema de seguiment del mètode científic, en el cas que els resultats ens

demostrin que la hipòtesi era falsa, s’ha de plantejar una altra hipòtesi i tornar a dissenyar

l’experiment per tal de demostrar aquesta nova hipòtesi i considerar- la com a verdadera.

62

Figura 40. Esquema del mètode científic.

OBSERVACIÓ

QÜESTIÓ

HIPÒTESI

RECERCA BIBLIOGRÀFICA

SOLUCIÓ EXPERIMENT

RESULTAT

NO SOLUCIÓ

63

VOCABULARI Abdomen:

En alguns animals de simetria bilateral, part del cos posterior al tòrax.

Ametàbols:

Dit dels insectes que no presenten metamorfosi, l'individu adult dels quals s'assembla força a la larva de llur espècie des del naixement.

Arna:

¹Nom donat a diversos insectes lepidòpters nocturns les larves dels quals s'alimenten de teixits d'origen animal, de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats. ² En apicultura, buc o rusc d'abelles.

Borinot: Referit a les papallones, dit dels lepidòpters de la família dels Esfíngids.

Bufaforats: Borinot

Capoll: Coberta protectora de forma oval de les larves de molts insectes, especialment del cuc de seda, fabricada amb un fil que segreguen i dins la qual es tanquen abans de passar a l'estat de crisàlide.

Celoma: Cavitat secundària d'origen mesodèrmic i originalment bilateral, limitada per epiteli, que conté a l'interior l'anomenat líquid celomàtic.

Còrion: Membrana que envolta completament el cos fetal.

Correlació: En matemàtiques, grau d'interdependència entre diverses variable s o entre diferents conjunts de nombres.

Crisàlide: Fase del desenvolupament dels insectes lepidòpters, inactiva, que se situa entre les fases larval i adulta.

Dèctica: Dit de la nimfa lliure, és a dir amb mandíbules funcionals i apèndixs no soldats al cos.

Desclosa: Naixement de les larves, sortida de l’ou.

Diapausa: Període de la interrupció del desenvolupament i l'activitat fisiològica de nombroses espècies d'insectes.

Discs imaginals: Cadascun dels grups de cèl·lules de la larva que estan determinats per formar una estructura concreta de l’individu adult.

Ectoterm: Animal amb dependència total de la temperatura externa, del clima.

Embrió: Organisme viu des de l'estat d'òvul fecundat fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l'aspecte d'una larva.

Embolcall: Cobertura que realitzen alguns insectes per protegir la crisàlide.

Eruga: Larva vermiforme de certs insectes lepidòpters com la papallona, amb tres parelles de potes articulades i altres de falses.

Espiritrompa: Trompa en forma d'espiral plana pròpia dels lepidòpters que els serveix per a

64

libar el nèctar de les flors o qualsevol altre suc nutritiu.

Estadi: Cadascun dels períodes que hom observa en el desenvolupament dels animals

Estadi embrionari: Període de desenvolupament dels animals en el qual encara són embrions.

Exúvia: Pell o exosquelet que es desprèn en l'exuviació.

Exuviació: Procés de canvi de la pell o de l'exosquelet que es dóna en els insectes, els crustacis, les serps, etc.

Falena: Papallona de nit.

Fase: Qualsevol dels estats successius per què passa un procés, una cosa o un ésser viu, en el curs del seu desenvolupament.

Fisiològic: Relatiu o pertanyent a la fisiologia , és a dir, a les funcions i els mecanismes que regulen i regeixen els éssers vius.

Fotoperíode: Duració relativa dels períodes de llum i foscor diaris a què són sotmesos els organismes.

Fus: Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems.

Fusiforme: Que té forma de fus.

Genitalia: Peces més o menys esclerificades que constitueixen l'aparell copulador dels insectes.

Hemimetàbol: Dit de l'insecte que presenta una metamorfosi incompleta.

Hemolimfa: Fluid del celoma d'alguns invertebrats, amb funció de transport de substàncies, equivalent a la sang i a la limfa en els animals superiors.

Histogènesi: Procés de formació i de desenvolupament d'un teixit orgànic.

Holometàbol: Dit de l'insecte que presenta una metamorfosi completa amb tres estadis de desenvolupament: eruga, nimfa o crisàlide i imago o adult.

Imago: Fase adulta dels insectes holometàbols i dels hemimetàbols.

Meconi: Matèria continguda en l'intestí del nounat, expel·lida en la primera defecació.

Membrana vitel·lina:

Membrana que, a l'ou, separa l'òvul de la resta dels components que el formen.

Metamorfosi: Canvi de forma, estructura, etc., que experimenta un animal en el seu desenvolupament postembrionari.

Metatòrax: Dels tres segments del tòrax d'un insecte, el posterior.

Mesotòrax: Segon segment del tòrax dels insectes, en què s'insereixen el primer parell d'ales i el segon parell de potes.

65

Microlepidòpters: Grup no taxonòmic que comprèn els lepidòpters de mida petita,

habitualment els que fan menys de 2 cm d'envergadura alar.

Monòfag: Que no menja sinó una sola mena d'aliments.

Morfològic: Relatiu o pertanyent a la morfologia , és a dir, a la forma i a l'estructura dels éssers vius.

Nimfa: Insecte que ha passat de l'estat de larva i prepara la seva darrera metamorfosi.

Organogènesi: Darrera fase del desenvolupament embrionari, en què les cèl·lules i els teixits experimenten transformacions i desplaçaments encaminats a la formació estructural i funcional dels òrgans.

Òrgans anàlegs: Semblança funcional entre dos òrgans que són de diferent estructura i origen.

Papallona: Nom comú donat a l'adult dels insectes lepidòpters, de cos llarg i prim i d'ales grosses tingudes verticalment sobre el dors quan reposen. Moltes vegades s’usa de forma general per referir-se a l’estat adult de qualsevol lepidòpter.

Partenogènesi: Desenvolupament d'un gàmeta femení sense participació d'un gàmeta masculí.

Pèls urticants: Pèls que produeixen urticària o coïssor.

Període: Qualsevol de les fases que s'observen en el desenvolupament de certes plantes i animals, de certes malalties, etc.

Polífag: Que es nodreix de diferents classes d'aliments.

Plurivoltí: Dit de l'organisme que té més d'una generació o cicle biològic al llarg de l'any.

Protòrax: Primer segment del tòrax dels insectes.

Pupa: Nom que certs autors donen a la nimfa dels insectes holometàbols per diferenciar-la de la dels insectes hemimetàbols.

Rusc: Clos artificial destinat a allotjar un eixam d'abelles que permet fàcilment l'aprofitament de la mel i de la cera que elaboren.

Tòrax: De les tres divisions principals del cos d'un insecte, la del mig, compresa entre el cap i l'abdomen.

Univoltí: Dit dels organismes el cicle vital dels quals té una durada d'un any.

Vermiforme: Que té forma de cuc.

Zigot: Cèl·lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d'un gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació, ou.