Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Institut Pla Marcell

Cincies de la Naturalesa 1r de lESO

CLASSIFIQUEM ELS SSERS VIUS

A la unitat anterior classificaven els aliments en grups. El criteri triat era la botiga en la que es venen. Els ssers vius tamb s'ordenen en grups. Els bilegs d'aix en diuen classificar els organismes. Farem una classificaci amb una collecci d'objectes diversos, per abans fixa't com es fa una classificaci de formes geomtriques senzilles.

Figura 1. Formes geomtriques senzilles.

a) Posem nom a cadascun dels objectes. Si no en sabem el nom, els distingim amb una lletra. b) Observem alguna caracterstica que tinguin alguns dels objectes per no els restants. Separem els objectes en dos grups segons aquesta caracterstica. c) Desprs ens fixem en un dels grups d'objectes i busquem una altra caracterstica que permeti separar-los en dos grups diferents. A l'exemple tenim els objectes amb permetre curvilini que els separem en objectes amb tot el permetre curvilini i objectes amb el permetre amb una part corba i l'altra recta. d) Fem el mateix amb l'altra grup d'objectes. A l'exemple: costats diferents o b costats iguals. Al final tindrem una classificaci, com la de la figura 2, que permetr saber caracterstiques de cada objecte. Per exemple: "el quadrat s un objecte amb permetre de lnies totes rectes i de costats iguals".

Figura 2. Formes geomtriques classificades.

1. Digues quines serien les caracterstiques de l'oval. Es un objecte amb permetre curvilini i te una part corba i l'altra recta 2. Utilitza el mtode descrit per separar i classificar els segents objectes: a) bicicleta, motocicleta, cotxe, autocar, tren, avi.

vehicles

volen Avio

No volen Amb motor Sense motor bicicleta rails +2 rodes tren cotxe autocar

2 rodes motocicle ta

b) ganivet, forquilla, cullereta de postra, cullera, cullereta de caf. 3. Hi ha ms d'un mili de d'animals diferents i ms de tres-cents mil de plantes diferents. Suposa que tens uns quants exemplars d'animals diferents, tal com es veu en la figura 3. Fes servir el mateix mtode de treball i intenta classificar-los en grups.

Figura 3. Animals per classificar-los. El nmero indica les vegades que est augmentat el dibuix respecte la realitat.

Els esquemes de classificaci amb qu has estat treballant reben el nom de claus dicotmiques i separen els organismes en grups en funci de caracterstiques que tenen o que no tenen. D'aquesta manera es pot anar trobant els diferents grups en qu els bilegs classifiquen els ssers vius. La clau de la figura 4 permet classificar els vertebrats en les diferents classes en que es divideixen:

Figura 4. Clau dicotmica per classificar els vertebrats.

La mateixa clau dicotmica per classificar els vertebrats es pot construir d'una altra manera:

QUIN NOM ES POSA ALS SSERS VIUS? Quan parlem de la classificaci dels ssers vius, lltima categoria en la classificaci correspon al que anomenem espcie. Una espcie la formen el conjunt dorganismes que sn semblants entre ells i que es poden aparellar i tenir descendncia frtil. Cada espcie rep un nom com que varia segons lidioma, i fins i tot dins de la comarca dins d'un mateix pas. Veiem uns quants exemples: castellurraca gorrin clavel castao

catalgarsa pardal clavell castanyer

gallecpega pardal cravo castanheiro

bascmika txolarre krabelin gaztaiondo

francspie bavarde moineau oeillet chataigner

anglsmagpie sparrow pink sweet chestnut

En un mateix idioma i segons les comarques o els pobles, els noms poden ser tan diferents, que no sembla que es refereixin al mateix organisme. Aix, per exemple, a la maduixera tamb li diuen maduixer, fraga, fraura, fraula, fraulera o araques a la Vall d'Aran.Nom vulgarGarsa Pardal Castanyer Maduixera

Nom cientficPica pica Passer domesticus Castanea sativa Fragaria vesca

Els cientfics tenen un sistema per donar nom als ssers vius que permet unificar tots els noms i fer que, qualsevol cientfic, sigui del pas que sigui, pugui entendre fcilment quin organisme est estudiant. Aquest sistema consisteix a donar a cada organisme dos noms en llat (nomenclatura binomial). El primer s el nom que fa referncia al gnere, i el segon a l'espcie. Si mirem el quadre de dalt, un cientfic esbrinar amb facilitat de quina espcie d'organisme es parla mirant tan sols el nom cientfic. Ara respon:

1. Qu s una espcie? Es un coonjunt d'essers vius semblants entre ells i es poden reprodui i teni desendencia fertil 2. Busca els noms en alemany, angls, itali, francs i castell de lavet. Quin s el nom cientfic de lavet en tots aquests idiomes?alemany angls itali francs castell

tanne

fir

abrete

sopin

aveto

Nom cientfic:abies alba 3. El teu nom cientfic s Homo sapiens. Quina part d'aquest nom fa referncia al gnere i quina a l'espcie. Saps que vol dir aquest nom en catal? Homo es el genere i sapiens l'espcie 4. S'han descobert restes fssils de prop d'un mili d'anys. Els cientfics els han nomenat com Homo habilis i Homo erectus i altres fssils ms recents s'han batejat com Homo neanderthalensis. Per qu creus que els tres tenen el nom genric Homo per varia el nom de les espcies? Quines caracterstiques et suggereixen els noms d'aquestes espcies? Si,un home

5. Qui va ser el cientfic que va introduir la nomenclatura binomial? Qu va fer aquest naturalista a ms de la nomenclatura binomial? Karl Van Lim UN ORIGEN COM

Figura 5. Els ssers vius es classifiquen en cinc regnes

1. Per qu pensen els cientfics que tots els ssers vius provenen d'una nica cllula? Per que avans estavam fets per una sola cellula 2. En aquest esquema evolutiu, figura 5, es veuen, als extrems de les branques, els diferents tipus d'ssers vius. Intenta agrupar-los i explica els motius de la teva elecci. Vegetals: son les plantes amb flors i sense flors Fongs: son els bolets i les floridures. Animals: son els mamifers, reptils, amfibis, peixos i aus. Protoctistes: son algues, ciliats i protozous.

Moneres: son bacteris i cianobacteris

L'agrupament dels ssers vius en dos regnes, animals i vegetals, fou vlida durant molts segles, ja que la majoria d'organismes visibles a simple vista es podien agrupar en un o altre regne. El descobriment del microscopi i la seva utilitzaci per a l'estudi dels ssers vius ha perms conixer l'existncia d'uns ssers vius molt petits, no visibles a simple vista i que no responien a les caracterstiques ni dels animals, ni dels vegetals, per la qual cosa es modific la classificaci. Podem classificar els ssers vius en cinc grups o regnes:Els 5 Regnes Regne Moneres: unicellulars molt senzills; sn els bacteris. Regne Protoctistes: unicellulars ms complexos o pluricellulars amb les cllules no diferenciades, s a dir, totes les cllules iguals; sn els protozous i les algues unicellulars i pluricellulars i alguns fongs. Regne Fongs: la majoria pluricellulars, tot i que n'hi ha dunicellulars. Viuen fixos i s'alimenten d'altres ssers vius; sn els bolets, les floridures i els llevats. Regne Plantes: pluricellulars que tenen clorofilla i realitzen la fotosntesi. Viuen fixos; sn les molses, les falgueres, els arbres, els arbusts i les herbes. Regne Animals: pluricellulars que s'alimenten d'altres ssers vius generalment, es desplacen; inclouen els animals terrestres, aeris i aqutics. i que,

3. Posa els organismes en el regne que els correspongui: Molluscs, Molses, Falgueres, Lquens, Algues, Protozous, Cianobacteris, Bolets, Ocells i Rptils.Moneres Protoctistes Fongs Plantes Animals

Cianobacteri s

Algues protozous

Bolets

Molses falgueres liquens

Ocells reptils molluscs

Figura 6. Cllules de tel de ceba (eucariota) i Bacillus subtilis (procariota).

LA BIODIVERSITAT

El conjunt de canvis lents que experimentem els ssers vius amb el pas del temps ens porta al que anomenem levoluci biolgica. Els ssers vius que hi ha avui al planeta sn diferents dels que hi havia en altres poques. s ben sabut el cas dels grans rptils, els dinosaures, i la seva extinci. Els fssils que shan trobat han perms conixer espcies que ara ja no existeixen. La biodiversitat o diversitat biolgica es refereix al nombre de poblacions d'organismes i espcies diferents que es troben en un determinat lloc. La biodiversitat es troba amenaada greument pels humans. Cada any desapareixen, al mn, 150000 espcies. Si se segueix amb aquest ritme en 30 anys poden haver desaparegut el 20% de les espcies actualment conegudes. La desaparici despcies pot tenir conseqncies econmiques perqu hi ha moltes espcies que sutilitzen directament com a aliment o que sutilitzen per obtenir-ne, i daltres que sutilitzen per obtenir medicines o altres productes. 1.Per qu es van extingir els dinosaures? Pels meteorits que van caure a la terra

2.Quina s la situaci actual del linx ibric? Per qu? S'estan extingir ,Per la caa furtiva.

3.Com s que no hi ha llops als nostres boscos quan fa tan sols 100 anys si que

nhi havia? Per que els van caar i van destruir el seu territori.

Figura 6. Cllula procariota.

PROCARIOTA

EUCARIOTA

MIDA PARET CELLULAR MOTILITAT ADN - MATERIAL GENTIC NUCLI

1 - 10 m formada bsicament per peptidoglic flagells formats per un nic filament un sol cromosoma circular petits cercles dADN (plasmidis) absent

10 - 30 m els que en presenten, de cellulosa (plantes. algues i alguns fongs) o de quitina (fongs) flagells formats per grups de microtbuls ADN formant els cromosomes que noms sn visibles al microscopi ptic quan la cllula es divideix Present

ORGNULS CELLULARS

ribosomes petits inclusions citoplasmtiques

ribosomes grans mitocondris plastidis vacols aparell de Golgi lisosomes reticle endoplasmtic llis i rugs per mitosi

REPRODUCCI

per divisi binria

Taula 1. Comparaci entre els dos tipus de cllula.

DOS TIPUS DE CLLULES I 5 REGNES Tots els ssers vius estem formats per cllules. Les formes ms senzilles de vida sn cllules solitries mentre que els organismes complexos sn formats per moltes cllules, milers, milions i fins i tot bilions, diferents i especialitzades per realitzar una funci determinada. Per no totes les cllules que formen els ssers vius sn iguals, ni tan sols sn iguals totes les cllules dun individu pluricellular com s el cas dels humans que tenim entre 100 i 300 bilions de cllules. Totes les cllules tenen dues parts bsiques, la membrana cellular i el citoplasma. La membrana cellular s el lmit de la cllula i controla l'entrada i sortida de substncies. Les cllules de les plantes, de les algues, dels fongs i dels bacteris tamb tenen una paret cellular rgida que envolta la membrana. Totes les cllules tamb tenen material gentic. s el material gentic el que permet parlar de dos tipus de cllules: procariotes i eucariotes. Les cllules eucariotes tenen un orgnul ms o menys esfric en el citoplasma que s'anomena nucli. En aquestes cllules el nucli cont cids nucleics, el material gentic o hereditari, que s qui controla l'activitat cellular. La cllula procariota s molt senzilla. El material gentic, lADN, forma un nic cromosoma circular molt replegat i sense cap embolcall membrans. La zona del citoplasma que ocupa sanomena nucleoide. Dispersos pel citoplasma hi trobem els ribosomes, que sn ms petits que els de les cllules eucariotes, i algunes inclusions de substncies de reserva. Segons la teoria de levoluci la cllula procariota s present als primers ssers vius. Els fssils ms antics, que tenen 3 500 milions danys, tenen formes que recorden les cllules procariotes. Els fssils ms antics que corresponen a ssers vius formats per cllules eucariotes tenen 1 400 milions danys. Tot i que sembla que els organismes formats per cllules eucariotes han aconseguit un gran xit evolutiu, per la seva diversitat de formes, i perqu dominen a la Biosfera, quant a nombre sn menys que els formats per cllules procariotes.Regne Auttrof a Hetertro fa

Moneres Protoctist es Fongs Plantes Animals Regne Moneres Protoctist es Fongs Plantes Animals

X X

X X X X XTaula 2. Tipus de nutrici en els 5 regnes.

Procariot a X

Eucariot a X X X X

Unicellul ar X X X

Pluricellul ar X X X X

1.Qu diu la teoria de levoluci? Qui va ser Charles Darwin? Quina aportaci va fer a la teoria de levoluci? Que tots procedim dels ximpanzs,va se un naturalista angles

Taula 3. Tipus de cllules i agrupacions cellulars en els 5 regnes.

2.Quin nom reben les cllules que tenen el material gentic surant en el citoplasma? Procariota 3.Qu tenen totes les cllules? Membrana cellular i el citoplasma i material gentic. 4.Qu sn les vacunes? Per qu serveixen? Una vacuna s un medicament que proporciona protecci contra futures infeccions

ELS MONERES

El regne dels moneres s format per espcies amb estructura cellular procaritica. Comprn dos grups el dels arqueobacteris i el dels eubacteris. En general, els arqueobacteris i els eubacteris sn bastant semblants en forma i en mida, tot i que alguns arqueobacteris tenen formes molt inusuals, com ara cllules planes i quadrades. Malgrat la semblana visual amb els bacteris, els arqueobateris sn genticament i metablicament ms propers als eucariotes. No es coneixen exemples clars de patgens o parsits arquobacterians, per solen ser mutualistes o comensals. En sn exemples els arqueobacteris metangens que viuen a l'intest dels humans i els remugants, on estan presents en grans quantitats i contribueixen a digerir l'aliment. Els arqueobacteris tenen la seva importncia en la tecnologia; hi ha metangens que sn utilitzats per produir biogs i com part del procs de depuraci, i els enzims d'arqueobacteris extremfils capaos de resistir a temperatures elevades i solvents orgnics sn explotats en la biotecnologia. Els bacteris formen un grup que comprn unes 3000 espcies, d'una mida mitjana d'entre 1 i 3 m. Com tots els moneres no tenen nucli, i presenten una paret cellular rgida al voltant de la membrana. En alguns la paret cellular s envoltada per una cpsula gelatinosa, tolts sn mbils grcies a la presncia de flagells. La majoria es reprodueixen per divisi binria simple, tamb anomenada bipartici o fissi binria, que s una forma de divisi cellular que consisteix en la divisi en dues cllules filles de contingut gentic idntic a cllula mare o original. Les cllules bacterianes tenen formes diverses: esfrica o coc, bast o bacil, coma o vibri i bast cargolat o espiril.

Alguns bacteris sn fotosinttics, per la majoria sn hetertrofs de vida saprobia, simbitica o parsita. Un grup important dins dels eubacteris s el dels cianobacteris que tenen nutrici auttrofa, per sn de mida ms gran i fan la fotosntesi com les plantes. S'agrupen en colnies amb una substncia gelatinosa que fa que a vegades es puguin veure a ull nu. Els cianobacteris sn tamb anomenats "algues blaves". Hi ha habitualment 40 milions de cllules eubacterianes en un gram de sl, i un mili en un millilitre d'aigua dola; en total, hi ha aproximadament cinc nonilions (51030) d'eubacteris a la Terra. Tenen un paper vital en el reciclatge de nutrients, i molts passos importants dels seus cicles depenen d'ells, com ara la fixaci del nitrogen de l'atmosfera i la putrefacci. La meitat despcies dels bacteris es poden cultivar al laboratori. L'estudi dels bacteris s conegut com a bacteriologia, i s una branca de la microbiologia. Al cos hum hi ha aproximadament deu vegades ms cllules eubacterianes que humanes, amb grans quantitats d'eubacteris a la pell i el sistema digestiu.

Figura 1. Formes bacterianes ms comunes

Figura 2. Divisi binria

Tot i que la gran majoria dels eubacteris sn inofensius, alguns d'ells sn beneficiosos, i daltres causen malalties infeccioses com el clera, la sfilis, l'ntrax, la lepra i la pesta. Les malalties bacterianes letals ms comunes sn les infeccions respiratries. La tuberculosi mata uns dos milions de persones cada any, majoritriament a l'frica subsahariana. Als pasos desenvolupats s'utilitzen antibitics per a tractar infeccions eubacterianes, aix com en diversos processos agrcoles; aquest excs en el seu s ha provocat que la resistncia als antibitics sigui un fet habitual. A la indstria, els eubacteris sn importants en processos com ara el tractament d'aiges residuals, i la producci de formatge i iogurt per mitj de la fermentaci, aix com en la biotecnologia i en lobtenci d'antibitics i altres productes qumics. 1.Quin tipus de cllules tenen els organismes del regne dels moneres? Els arqueobacteris i el dels eubacteris. 2.Qu vol dir ser patogen? I parsit? Que causa malaltia,Que depn dun organisme duna altra espcie, al qual perjudica, per a obtenir-ne aliment o altres utilitats . 3.Qu sn els remugants? Grup de mamfers de lordre dels artiodctils, caracteritzats per llur dentici i llur estmac compost dividit en quatre compartiments, rumen, reticle, llibret i quall, essent aquest darrer lautntic estmac, que comprn els traglids, els crvids, els girfids, els antilocprids i els bvids. 4.Qu s el biogs? Barreja de gasos produts per la fermentaci anaerbia o digesti de la biomassa. 5.Qu vol dir reciclar? Com collaboren els bacteris al reciclatge? Renovar (un material, un objecte usat), per tal que pugui sser utilitzat de nou. Reciclar el paper, el vidre.Usem sempre paper reciclatHi han escromberies de diferens colors la blaba per el cartro, la groga per els plastics i la verda per els vidres.

6.Qu s la biotecnologia? Aplicaci de les cincies biolgiques, especialment de la gentica, als processos tecnolgics i industrials.

7.Defineix que sn el saprofitisme, el parasitisme i la simbiosi. Saprofitisme:Estat dels organismes saprfits. Parasitisme:Relaci interespecfica entre parsit i hoste. simbiosi:Fet de viure dos organismes diferents associats o units ms o menys ntimament, habitualment amb benefici recproc. 8.Busca informaci sobre les malalties segents: el clera, la sfilis, l'ntrax, la lepra, la pesta i la tuberculosi.

Clera: Malaltia infecciosa aguda caracteritzada per vmits, evacuacions semblants a laigua darrs, acidosi i rampa muscular. Sfilis: Malaltia infecciosa, causada per lespiroquetaTreponema pallidum, transmesa per contacte sexual, que produeix lesions cutnies i viscerals. Antrax:Tumor inflamatori que sorigina en les glndules sebcies de la pell i sestn al teixit cellular subcutani, compost per diversos floroncos, que apareix generalment al clatell o a lesquena. Lepra: Malaltia crnica, infecciosa, caracteritzada per lesions granulomatoses a la pell, a les mucoses i al sistema nervis perifric. La Pesta: Malaltia epidmica dorigen bacteri que es transmet directament de persona a persona o a travs de certs animals, com les rates, les puces i les xinxes.Pesta bubnica. Tuberculosi: Malaltia infecciosa, contagiosa i inoculable, causada pel bacil de Koch, que produeix una lesi inflamatria, productiva i exsudativa, amb tendncia a la necrosi caseosa.

ELS VIRUS Sn substncies qumiques cristallitzables i inerts que noms sassemblen als ssers vius quan es troben dins duna cllula. No salimenten, ni respiren, ni creixen, ni es poden moure. No realitzen intercanvis amb el medi, ni de matria, ni denergia. No tenen un metabolisme propi. Noms es manifesta la seva activitat quan entren en contacte amb un tipus de cllules vives, per a les quals sn especfics, que modifiquen les seves activitats ordinries per dedicar-se a la producci de nous virus. Els virus utilitzen el metabolisme de la cllula atacada per reproduir-se. Els virus estan formats per una molcula dcid nucleic, ADN o ARN, coberta per una estructura de natura proteica anomenada cpsida. Alguns virus presenten per sobre de la cpsida una altra coberta composta, entre daltres substncies, per restes de la membrana de les cllules parasitades. Els virus sn especfics. Noms ataquen a un organisme duna espcie o a un grups dorganismes, per no a les altres espcies, fins i tot molts virus sn especfics dun determinat tipus de cllules dun organisme. Els virus destrueixen les cllules atacades per alliberar els nous virus que shan format, que atacaran les cllules venes (cicle ltic). Alguns virus passen per una fase atenuada (cicle lisognic). No maten les cllules sin que resten amb elles durant molt de temps. Es coneixen ms de espcies de virus.

1 2 3 4 5 Figura ?. 1. Virus T del bacteri Escherichia coli; 2. Virus de lherpes; 3. Virus de la SIDA, 4. Virus del mosaic del tabac, i 5. Virus del xarampi.

1. Quines sn les caracterstiques generals dels ssers vius? Tenen una durada de vida definida, respiren, es reprodueixen, creixen i es mouen

2. Quines daquestes caracterstiques no acompleixen els virus? per qu? No salimenten, ni respiren, ni creixen, ni es poden moure. No realitzen intercanvis amb el medi, ni de matria, ni denergia. No tenen un metabolisme propi. perque els virus utilitzen el metabolisme de la cllula atacada per reproduir-se. 3. Quines malalties coneixes que siguin produdes per virus? La varicella, el SIDA, la grip, etc...

VACUNES

A la taula teniu el calendari de vacunacions que se segueix al nostre pas. Llegiu-lo atentament i desprs responeu les segents preguntes desprs de consultar els llibres i enciclopdies de la biblioteca:Edat Tres mesos Cinc mesos Set mesos Quinze mesos Divuit mesos Quatre o sis anys Onze anys Vacunes DTP Diftria, ttan, tos ferina Poliomielitis oral DTP Poliomielitis oral DTP Poliomielitis oral Triple vrica: xarampi, rubola i parotiditis DTP Poliomielitis oral DT Diftria, ttan Poliomielitis oral Triple vrica

Dotze anys Catorze o setze anys i cada deu anys

Hepatitis B Td Vacuna antitetnica tipus adult

1. Qu sn les vacunes? Per qu ens vacunen? Les vacunes son medicaments que ens proporciones protecci contra futures infeccions 2. Busca contra quines malalties ens protegeixen les vacunes que prenem. Contra el ttanus, la tos ferina, el xarampi, la rubola, la parotiditis, la hepatitis B, etc... 3. Quin microorganisme les produeix i de quin tipus s? Virus del SIDA(sida), Clostridium tetani(ttanus), Bordetella Pertusisc(tos ferina), virus de la rubola , VHB (hepatitis B) etc... tots ells son virus 4.Quins sn els smptomes que donen aquestes malalties? Virus del SIDA(sida): Les persones que desenvoluparan Sida, degut a que el sistema immunitari est fortament deteriorat, poden presentar les segents manifestacions: Infeccions oportunistes Alguns cncers (linfomes i sarcoma de kaposi) Altres: afeccions neurolgiques, sndrome d'aprimament, etc. Altres persones poden mantenir-se sense smptomes: s evident que un cert nombre de seropositius poden mantenir un estat d'incubaci de ms de 10 anys, per podrien desenvolupar la malaltia ms tard ja que el temps mxim d'incubaci s encara desconegut Ttanus: no pot obrir la boca (trisme) o sempre mostra el rostre somrient(rialla sardnica). tos ferina: Sn similars al refredat com els primers dies, per desprs de 10 12 dies la tos pot portar al vmit i (fins i tot)a una prdua de coneixement. Rubola: La rubola es caracteritza per l'aparici de petites erupcions a la pell d'un color rosaci que s'inicien al cap i progressen cap als peus, fent-se ms intenses al tronc, que no provoquen picors ni molsties i solen desaparixer en pocs dies. Les erupcions solen mostrar-se un o dos dies desprs del contagi. Junt a les taques vermelloses, els smptomes

de la rubola sn bastant similars als d'una sndrome gripal, amb malestar general, febre poc intensa, envermelliment dels ulls, mal de gola (faringitis) i inflamaci dolorosa de ganglis al voltant del clatell i en la regi posterior de les orelles. Hepatitis B: L'hepatitis B crnica t un rang d'expressi clnica molt ample. Sol ser asimptomtica, de manera que el pacient no sent dolor ni molsties. La majoria ni tan sols sap que allotja el virus fins que la malaltia progressa a l'etapa terminal de cirrosi o cncer heptic. Els afectats per l'hepatitis B crnica asimptomtica tenen 270 vegades ms probabilitat de desenvolupar cncer heptic que els no portadors.

EL MICROCOSMOS Algunes civilitzacions antigues i alguns pobles indgenes actuals tenen creences que recorden la hiptesi Gaia. La hiptesi Gaia fou formulada pel fsic angls James Lovelock i per la biloga dels E.U.A. Lynn Margulis. Segons aquesta hiptesi latmosfera terrestre ha estat creada i es mant grcies als ssers vius i que a la vegada la Terra s un sser viu perqu, com els ssers vius, sautoregula, es mant a ella mateixa. La hiptesi Gaia proposa que sn els microorganismes, que dominen tant a la superfcie com al subsl, els qui serveixen per mantenir els processos de la vida daquest gran sser viu, la Terra. s en aquest sentit que es parla de Microcosmos. Si el Cosmos, o Univers, s el conjunt dels astres i de lespai que els cont, el Microcosmos s el conjunt dels microorganismes i dels hbitats que colonitzen. 1. Cerca informaci sobre la hiptesi Gaia i fes-ne un resum. Qui ha formulat aquesta hiptesi? En qu es basa? Segons Lovelock, les proves demostraven que tota la biosfera del planeta terra, fins l'ltim sser vivent que l'habita, podia ser considerada com un nic organisme a escala planetria en el qual totes les seves parts estaven gaireb tan relacionades i eren tan independents com les cl lules del nostre cos. Creia que aquest superSer-Col.lectiu mereixia un nom propi, al qual William Golding (autor d'El Senyor de les Mosques) va anomenar Gaia.

2. Qu penses daquesta hiptesi?

No es estic d'acord perqu no crec que la terra sigui considerada com una cllula del nostre cos perqu les nostres cllules sn simples i la terra est composta per molts organismes.

3. Si per explorar el Cosmos ens calen ens calen els telescopis i les naus espacials, per estudiar el Microcosmos que ens caldr?un microscopi.