el cafe de la marina introducció.pdf

#03EL CAFÈ DE LA MARINA

JOSEP M. DE SAGARRA

cafe_marina.indd 3 20/03/13 12:46

ACTIVITATSINTRODUCCIÓ


``Josep`M.`de`Sagarra`(1894`–`1961)


9

L’ AU t O R I L ’ è P O C A

Josep M. de Sagarra: trajectòria i obra

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau va néixer el 5 de març de 1894, a Barcelona, en una família senyorial. Després de cursar el Bat-xillerat, va estudiar Dret a la Universitat d’aquesta ciutat i es va llicen-ciar el 1914. L’any abans, havia guanyat l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona amb la composició Joan de l’Ós. L’any 1914 va editar el primer volum de poesia, titulat Primer llibre de poemes, i va iniciar així la publicació d’un seguit d’obres poètiques amb les quals es va convertir en un dels poetes més populars del país.

En el Primer llibre de poemes, l’escriptor traçà les dues grans línies de la seva poesia: l’èpica de les composicions narratives i la lírica dels poemes fonamentalment descriptius. L’any següent edità El mal caçador, un poema d’aire llegendari que el confirmà com a autor especial-ment dotat per a la poesia narrativa i l’allunyà de l’estètica noucentis-ta. Per l’any de naixement, Josep Maria de Sagarra hauria de pertànyer a la generació noucentista, però des de l’inici la seva obra va prendre un rumb ben diferent.

El 1916 es traslladà a Madrid per fer-hi estudis a l’Instituto Diplomá-tico y Consular –estudis que no va acabar– i això li va permetre de conèixer figures de les lletres castellanes d’aleshores com Juan Ramón Jiménez, Pedro Salinas, Ramón Pérez de Ayala, i viure en un ambient bohemi i obert.

Un cop a Barcelona, l’estiu de 1917 va rebre l’encàrrec d’escriure una peça dramàtica per a la temporada següent del teatre Romea. I així va néixer Rondalla d’esparvers (1918), el seu primer poema dramàtic.


10

EL CAFÈ DE LA MARINA

El mateix any en què l’estrenà publicà un llibre de poesia: Cançons d’abril i de novembre, amb el qual inicià els llibres de cançons, entre els quals sobresurten les Cançons de rem i de vela (1923).

El 1919 es donà a conèixer com a novel·lista amb Paulina Buxareu. Aquest mateix any anà a Berlín com a corresponsal del diari madri-leny El Sol, en les pàgines del qual s’inicià com a periodista (1919-1921).

Va estrenar les primeres comèdies de costums en vers l’any 1921: L’estudiant i la pubilla i El jardinet de l’amor. Així, doncs, a principis dels anys vint Sagarra ja havia esbossat les dues línies principals de la seu teatre: d’una banda, el poema dramàtic (en què pretén analitzar les passions humanes des d’un punt de vista bàsicament emocional) i la comèdia costumista en vers (on ridiculitza certs comportaments i provoca el somriure o la rialla), i, de l’altra, les peces en prosa.

Els anys 1926 i 1928 van ser importants en la trajectòria de Josep M. de Sagarra: en el primer estrenà Marçal Prior, un poema dramàtic força ambiciós que tingué una bona acollida; el 1928 publicà All i salobre, la seva segona novel·la, d’ambient mariner, que va provocar un cert escàndol per la descripció crua de personatges i situacions que hi fa.

Poc més endavant, dugué a l’escenari La filla del Carmesí (1929), un poema dramàtic que es convertí en un èxit i amb el qual va obrir el període més brillant de la seva producció dramàtica. A principi dels anys trenta, estrenà La corona d’espines, L’Hostal de la Glòria i El Cafè de la Marina, tres poemes dramàtics amb els quals va obtenir un notabilíssim èxit de públic, fins a ser considerat el dramaturg català més destacat del seu temps.

El 1932 publicà Vida privada, la seva tercera i última novel·la, en què retrata amb desencís l’alta societat barcelonina de finals de la Dicta-dura de Primo de Rivera i els primers anys de l’etapa republicana i que, en el seu moment, també va provocar un escàndol perquè una part dels lectors hi van trobar al·lusions a fets i personatges reals.


11

INTRODUCCIÓ

Amb l’esclat de la guerra civil el 1936 Sagarra s’exilià a França. Es va casar amb Mercè Devesa a París, i poc després van emprendre un llarg viatge per la Polinèsia. Fruit d’aquesta experiència va escriure el volum de poesia Entre l’Equador i els tròpics (1945) i el dia ri personal La ruta blava (1964),1 que s’editaren molts anys més tard.

L’agost de 1940, amb l’exèrcit alemany ocupant una part de França, l’escriptor tornà a Catalunya en unes circumstàncies particularment adverses per al país, molt diferents de les d’abans del conflicte de 1936-39. En els primers anys d’aquest retorn, com que no podia adre-çar-se al seu públic per la impossibilitat d’estrenar i publicar la seva obra en català, Sagarra enllestí la traducció de la Divina Comèdia, de Dant, i començà a traduir l’obra dramàtica de William Shakespeare. En aquest període va participar activament en la vida cultural i polí-tica de la clandestinitat. Així, intervingué en lectures i representacions teatrals en cases particulars i va fer d’enllaç per als aliats durant la Segona Guerra Mundial. Més endavant, però, abandonà aquestes acti-vitats de la resistència i es va anar introduint en els àmbits de la cultu ra oficial, la qual cosa el va convertir en un personatge discutit, no tan sols políticament, sinó també culturalment.

[1] El 1942 se’n va publicar la primera edició en castellà, titulada El camino azul.

``Coberta`de`Francesc`Galí`per`a`Pri-

mer llibre de poemes`(1914).

``Sagarra` durant` la` seva` estada` a`

Berlín`com`a`corresponsal`d’El Sol.


12


L’any 1946, amb la represa pública del teatre català, Sagarra tornà a dur a l’escenari L’Hostal de la Glòria. El mateix any estrenà El prestigi dels morts, que encapçalava una sèrie de quatre peces en prosa amb les quals intentà de renovar el seu teatre amb una temàtica i un tractament més contemporanis: La fortuna de Sílvia, Galatea –potser la més reeixida de les quatre– i Ocells i llops. Però no va aconseguir el favor del públic, i com que era un home de teatre que volia viure de la seva obra, va tornar als models del poema dramàtic i de la comèdia costumista en vers, que tants èxits li havien donat abans de la guerra civil.

El 1954 va publicar les Memòries, potser la seva obra mestra en prosa, en què evoca amb una força extraordinària els antecedents familiars i la seva vida fins als vint-i-cinc anys. El mateix 1954 provà fortuna amb un melodrama en prosa de temàtica moral i implicacions religio-ses, segons la moda d’aquells anys: La ferida lluminosa, obra que li proporcionà un dels èxits més ressonants de tota la seva trajectòria d’autor dramàtic.

En els últims temps de la seva vida, Josep Maria de Sagarra projecta-va d’escriure una obra que havia de ser un recorregut històric, literari i cultural per la ciutat de Roma. Va morir a Barcelona el 27 de setem-bre de 1961.

``Sagarra`a`la`Polinèsia.


#01

ACTIVITATSEL CAFÈ

DE LA MARINAPoema en tres actes


43

PerSOnatgeS

libOri, cafeter i pescador (60 anys)Caterina, la seva filla gran (26 anys)

rOSa, la filla petita (19 anys)SalvadOra, veïna de Libori i mare de Claudi (60 anys)ruFina, comercianta de peix, dona de Rufí (40 anys)

ruFí, pescador gandul, que viu a l’esquena de Rufina (50 anys)luard, pescador, vell i pobre, solter i una mica fantasista (60 anys)

baldiri, pescador madur (45 anys)graCieta i Maria, noies del poble, amigues de Rosa (19 i 22 anys)

raFel, pescador jove i galantejador que es casa amb Rosa (25 anys)Claudi, fill de Salvadora i finalment, enamorat de Caterina (30 anys)

l’artiSta, rebuig de cafè concert,1 que es guanya la vida voltant pels pobles (de 30 a 40 anys)

el valent, que acompanya l’artista (50 anys)SenyOr bernat, comerciant rossellonès, amb barba i bigoti,

pretendent de Caterina (50 anys)tià, mariner jove que fa el servei a l’Ajudantia2 del poble (20 anys)

MOrenO, pescador, ballador i castigador (25 anys)antOnet i gallaret, pescadors joves, companys de Moreno

(de 20 a 25 anys)

[1] rebuig de cafè concert: aquí, despectivament, designa un artista que ningú no vol ni en un establiment d’aquesta mena.

[2] Ajudantia: establiment de la marina de guerra comandat per un oficial, ano-menat ajudant, que és cap d’un districte marítim.



44

L’escena representa un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, vora el cap de Creus. És un establiment pintoresc i irregular, tocant a la platja. Hi haurà un taulell, una porta interior a mà dreta, un gran portal amb vidrieres, que dóna a la platja, i una altra porta que dóna al carrer. Amorrades a la sorra, es veuran les proes de les barques, i el mar al fons. El cafè donarà la sensació d’una casa molt orejada3 amb taules a fora i a dins.

El primer acte és amb llum de tarda.

El segon acte és a l’hora de ferse fosc i s’acaba amb un llum encès que deixa anar el raig damunt del taulell.

El tercer acte és a ple sol.

[3] orejada: ventilada.


45

ACtE PRIMER

eSCena i

En una taula juguen raFel, baldiri, gallaret, antOnet i MOrenO. En una altra taula, ruFí –sol. libOri darrere del taulell. SalvadOra parlant amb libOri i amb els de les taules.

baldiri: Hi vaig!MOrenO: Amunt.antOnet: I jo.raFel: Ja hi ha canari.4

baldiri: La sota.MOrenO: I jo el cavall.antOnet: I jo la groga…5

baldiri: A tots, a tots… quin tronc!6

raFel: Així et rebentis!SalvadOra: (A Rafel.) Mira aquest com se’ls gasta.raFel: Què somiques?SalvadOra: I per fer enraonar la teva mare 5

véns al cafè. Després, correu, cuiteu-hi!, que al pot només hi queden quatre anxoves,7

i el noi fet un perdut!

[4] canari: joc de cartes tradicional en què el jugador perdedor, anomenat canari, dóna nom al joc.

[5] la groga: l’as d’oros.

[6] Ja hi ha canari: frase feta que indica que hi ha més d’un perdedor.

[7] Al pot només hi queden quatre anxoves: expressió que indica molta pobresa.



46

baldiri: tu, Salvadora! Quants gats8 has atrapat entre les xarxes? Ni un! Per’xò el pedrer se t’enverina!9 10

SalvadOra: Que en duràs pocs, de bisbes, quan t’enterrin!10

baldiri: I el teu noi, què?… Li has amanit l’escombra11

anit, que ni podia arrossegar-se? tant torrar,12 tant torrar i tant cordill negre!13

SalvadOra: Prou pena en tinc!…raFel: Doncs, au, pela els teus congres,14 15 i deixa estar tranquils els que treballen.libOri: Mestressa, no m’esguerris la botiga…15

SalvadOra: Ja farà fila16 quan et sigui gendre.libOri: Vindrà més estovat;17 veuràs la Rosa si els hi deixa jugar! Per ’vui que apreti!…18 20

SalvadOra: És clar, tu hi surts guanyant…libOri: No hi guanyo massa. Molts cops només et fan malbé les cartes… I de beure? No es cull ni mitja gota,19

però el joc és el joc; com s’ho farien! Jo m’he jugat trenta-nou cops el fetge,20 25

[8] gats: peixos poc apreciats.

[9] el pedrer se t’enverina: estàs de mal humor.

[10] Referència als enterraments dels pobres, de poca categoria cerimonial.

[11] Li has amanit l’escombra: expressió figurada que indica preparar-se per apa-llissar algú.

[12] torrar: coure el peix, especialment el peix blau, a la brasa o a la graella.

[13] cordill negre: rajolí de vi negre.

[14] pela els teus congres: ocupa’t de tu mateix. L’expressió és irònica perquè el congre és un peix sense escata.

[15] no m’esguerris la botiga: no alteris la tranquil·litat que hi ha aquí.

[16] farà fila: t’obeirà.

[17] estovat: menys sever, menys rígid.

[18] que apreti: que jugui força.

[19] No es cull ni mitja gota: no gasten gaire.

[20] m’he jugat trentanou cops el fetge: m’he arriscat moltes vegades.


JOSEP M. DE SAGARRA

47

i al cafè, tan temprat,21 riuen les mosques22

i mai se’ns ha estroncat la cafetera23. Això, és clar…, és cosa d’homes…ruFí: tu, Libori!libOri: Ja va!ruFí: Si no et sap greu, una altra prisa,24

però amb més rom, m’entens?…libOri: No te’n recordes? 30

ruFí: De què?…libOri: Que ahir les has quedat a deure.ruFí: Home, dius unes coses que fan riure. El Rufí queda a deure quan no paga, però quan paga, paga, i el Libori, quan el Rufí no paga, doncs s’espera 35

fins que pagui el Rufí…libOri: Que la saps llarga!25

ruFí: Mira-t’hi bé…, no m’hi escatimis sucre, que a mi m’agrada dolç…libOri: I anit què fèieu?…ruFí: Ells van sortir…libOri: I tu, què?…ruFí: Jo, escurant grotes…26

libOri: Així mai pagaràs…ruFí: Vols que m’hi embarqui, 40

amb aquell grop27 i aquella mala cara? Sí, mira, tot plegat, rem de quatre hores,

[21] temprat: temperat, acollidor.

[22] Vol indicar l’ambient suposadament agradable que hi ha al cafè.

[23] mai se’ns ha estroncat la cafetera: mai no hi ha hagut escassedat de cafè ni d’altres begudes.

[24] prisa: beguda característica del Port de la Selva feta amb rom i sucre.

[25] Que la saps llarga: que n’ets, d’astut!

[26] grotes: garotes, eriçons de mar.

[27] grop: nuvolada de tempesta que es forma sobtadament.



48

dos rals de part i ben mullats d’esquena!28

Per ’quest plat ja treballa la Rufina. No m’agrada fer el mec.29 (Provant la beguda.) Si això és tot aigua… 45

baldiri: Libori…libOri: Què?baldiri: Un vermut, que hi ha un que guanya…raFel: I un que plega…baldiri: Per què?raFel: S’ha d’anar a estendre…30

MOrenO: traiem els sisos…

raFel s’aixeca i va a dir quatre coses a ruFí. ruFí li diu una cosa a l’orella i raFel es posa a riure.

raFel: (A Libori.) I on teniu la noia?libOri: Quina?…raFel: La meva.libOri: És a pescar senyores o malarmats.31 Caldrà que me la fermis,32 50

la menuda de Déu, poc que s’encanta: amb aquesta Gracieta del dimoni, tant mira’m i ai què tinc!…33 En lloc d’escórrer i fregar copes aquí dins, no paren, i ara al moll, i ara allà i a comprar nissos34 55

[28] Expressions figurades que indiquen molta feina per treure’n molt poc benefici.

[29] fer el mec: badar, fer el beneit.

[30] estendre: estendre les xarxes.

[31] senyores o malarmats: són noms de peixos. Aquí, malarmats també vol dir ’bergants’, ’astuts’ en sentit figurat.

[32] que me la fermis: que no permetis que es mogui amb llibertat.

[33] tant mira’m i ai què tinc!: frase feta que fa referència a les delicadeses i els miraments que la noia exigeix.

[34] nissos: anissos.


JOSEP M. DE SAGARRA

49

i pintura pels morros, les perdudes… Se’m mengen el cafè,35 que ja no en queda, qualsevol dia s’ho enduran les rates, i el Libori a captar i tirar la sàgola.36

raFel: No tants gemecs; si la veieu, digueu-li 60

que me n’ha anat a estendre i que ja torno. (Se’n va.)

eSCena ii

Els mateixos, menys raFel.

SalvadOra: Et corre massa lliure, la menuda, i aquest és un corball37 dels de vuit terces.libOri: El vicari amb dos dits d’aigua beneita me’ls deixarà servits,38 i això és la vida… 65

Ell no és dels estirats,39 també treballa. I aquí què vols esperar més?…SalvadOra: I l’altra?libOri: La Caterina és allà dins; vol riure, fins vol fer veure i tot que està contenta; prepara el casament de la menuda, 70

cus la roba, es distreu…SalvadOra: A mi em fa pena…libOri: Pena, veuràs, és clar, és una desgràcia això que ens ha passat… però és la vida…

[35] Se’m mengen el cafè: malgasten els guanys que obtinc de l’establiment.

[36] L’expressió tirar la sàgola reforça el sentit de captar (‘demanar almoina’). Fa referència a la corda que permet tancar la xarxa per sota i fer una bossa, que es fa servir per pescar.

[37] corball dels de vuit terces: el corball és un peix i la terça, una mesura de pes antiga equivalent a uns 130 grams. En aquest cas, vol dir un noi jove i fort.

[38] me’ls deixarà servits: els casarà.

[39] estirats: altius, orgullosos.


ACTIVITATS


161

la leCtura del text

Acte primer

1) On situa Sagarra l’acció de l’obra? Per què?

2) Quina actitud té el cafeter Libori amb els seus clients?

3) Hi ha reticències (frases que es deixen incompletes i que donen a entendre, justament, allò que no diuen) en la parla dels pescadors? Si la resposta és afirmativa, assenyala’n uns quants exemples.

4) Què vol dir fer canari? Busca en el text cinc frases fetes o locucions més i explica què volen dir.

5) Des de la primera escena, domina en l’obra un vocabulari –un ar-got– pescador i mariner, amb referències a diversos peixos. Així, sovint s’estableixen comparacions entre aquests peixos i alguns personatges, la qual cosa ens aporta més informació sobre el seu caràcter i aspecte. Comenta’n alguns exemples.

6) Anota els trets bàsics del caràcter dels pescadors i de les dones que van al Cafè de la Marina.

7) Quina és la funció essencial de Rufí i Rufina? Quin dels dos perso-natges té un caràcter més fort?

8) Quins són els trets que defineixen el caràcter de Caterina?

9) Veus moltes diferències entre la vida de Caterina i les altres noies d’El Cafè de la Marina i la vida que porten les noies d’ara en pobles rurals o mariners? Raona la resposta.

10) Les escenes VII i IX són essencials per definir el tema principal de l’obra. Digues quin és. Com hi fan referència Rufina i Rafel? Què hi aporta Rafel?

11) En quina escena coneixem obertament el suposat «secret» de Ca-terina? Explica’l.

12) Com és presentat Claudi? Quin tipus d’home és?


162


13) Com presenta Sagarra la relació entre mare i fill en el cas de Sal-vadora i Claudi?

14) Com és caracteritzat Luard? Hi ha semblances entre aquest perso-natge d’El Cafè de la Marina i l’home a qui Sagarra va dedicar «La balada de Luard el mariner», un poema inclòs en les Cançons de rem i vela (1923)?

Acte segon

1) Què en penses, del casament de Rosa i Rafel, dels personatges que hi assisteixen i de la celebració posterior? Et recorda alguna altra es-cena semblant del teatre català de finals del segle xix? Busca’n infor-mació.

2) La llengua de Monsieur Bernat és una creació de Sagarra a partir de la combinació d’estructures i mots del rossellonès i de mots fran-cesos. Assenyala exemples de tots dos casos.

3) Què en pensen, de Monsieur Bernat, els pescadors del Cafè de la Marina? I de Caterina?

4) De quin personatge rep, Monsieur Bernat, l’opinió més afalagadora? Per què?

5) És bona l’opinió general sobre els francesos que tenen els habitants del poble? Per què?

6) Quin és el tema principal que es defineix en les primeres escenes del segon acte?

7) Les irrupcions de Monsieur Bernat, primer, i la de l’Artista i el seu Valent, després, són punts d’inflexió en l’obra. Raona-ho i indica, tam-bé, les diferències i les semblances entre l’un i els altres.

8) Quina relació tenen l’Artista i el Valent?

9) Quina funció fan les escenes X i XII del segon acte?

10) Quina actitud té l’Artista respecte a Claudi? Com respon Claudi? Per què?


el cafe de la marina introducció.pdf

Documents