el butlletÍ de l’amic · un 35% de la població, les emissores catalanes aconsegueixen més de...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

18/05/2018

nú

me

ro 266

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: La batalla per la “infopol”D’AQUÍ I D’ALLÀ: La premsa local segueix sent un excel·lent camp de formació per als periodistes i la més fiable pels lectors

COMUNICACIÓ DIGITALPunts clau per aconseguir més subscriptors digitals

PUBLICITAT I MÀRQUETINGEls quatre missatges del Global Communications Report

NOVES EINESCinc maneres de llegir en línia i noves mètriques específiques per a articles de premsa

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAQuè significa GDPR per als periodistes?

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: La transformació digital de les redaccionsTRIBUNA: Qualitat o res ENTREVISTA: Salaverría: “Trobar l’equilibri entre l’actualització tecnològica i la preservació dels valors periodístics és un dels grans desafiaments”ANÀLISI: Quatre tècniques per reconèixer trolls i evitar propagar informació falsaDOSSIER: Els diaris més influents a Espanya a 2018OPINIÓ: On aniran a parar els diners de la publicitat?

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



La batalla per la “infopol”Per Josep Gifreu, periodista i professor emèrit de comunicació a la UPF / El PuntAvui

La informació política, la infopol, és un bé cada dia més dis-putat. L’ideal del “ciutadà ben informat” ha estat el paradigma liberal del bon funcionament de la democràcia.

(...)

El CEO acaba de fer públic el seu primer Baròmetre de 2018 i aporta un valuós conjunt de dades sobre què fan els cata-lans i catalanes per informar-se de temes polítics. La primera impressió ve a confirmar la intuïció de molts observadors: la

ciutadania de Catalunya tendeix a confiar més i més en la infor-mació política subministrada per les fonts d’origen català que no pas en les externes. En altres termes: en els quatre sectors subministradors d’infopol –televisió, ràdio, premsa i internet–, les preferències es decanten obertament, amb matisos, per les fonts procedents de Catalunya mateix.

En premsa, mitjà de referència encara per a un 36,4% dels catalans, la golejada de Catalunya respecte de Madrid continua sent implacable: mentre que La Vanguardia (32%) i El Periódico (19%) arrosseguen més de la meitat de les preferències i el dia-ri Ara (15%) registra un important ascens, els diaris de Madridobtenen un seguiment a la baixa, entre el 10-15 per cent. Cal destacar que la versió catalana de La Vanguardia és la que obté la confiança més alta, amb un 18%. En ràdio, mitjà seguit per un 35% de la població, les emissores catalanes aconsegueixen més de dues terceres parts de la confiança en la informació política. Com és de suposar, RAC1 (34,5%) i Catalunya Ràdio (28,8%) són les ràdios de referència, mentre que la primera cadena espanyola, la Ser (12,5%), se situa a gran distància.

També a Internet, plataforma de consulta per a un 53%, les preferències declarades són per webs d’informació d’origen ca-

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



talà. La gran majoria (el 80%) consulten webs de mitjans de co-municació a través de Facebook, Twitter o Instagram. I pregun-tats per les tres webs més consultades a tal efecte, els resultats són sorprenents: La Vanguardia (19,6%), Ara (16,3%) i Vilaweb (15,6%). La televisió continua encara sent la font d’informació política més citada (74,6%). D’aquest total, un 50,6% declaren informar-se a través de TV3 (45%) i del 3/24 (5,5%), els canals de la CCMA. Les preferències per la informació del conjunt dels canals espanyols se situa entorn del 43%.

En resum, la gran disputa pel control de la informació política i per la fidelització dels usuaris catalans es concentra en la te-levisió. D’aquí l’ofensiva intensa i permanent de partits i mitjans espanyols per desacreditar TV3 i mirar d’evitar que la ciutada-nia de Catalunya deixi de confiar en la informació servida per les cadenes espanyoles com ja ha passat en ràdio i en premsa.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



TitularTextLadilloText

ACTUALITAT/ LA PRIMERA#firabarcelona

www.firabarcelona.com

CALENDARI DE PRÒXIMS ESDEVENIMENTS 2018

IDEES, NEGOCIS, PERSONES

Consulti tota la informació i la relació completa de salons a:www.firabarcelona.com - +34 932 332 000 - [email protected]

ABRILeSHOW - eFINTECH - DRONESHOW11 - 12/04 Fira i Congrés Professional d'E-commerce i Digital Marketing. Exposició sobre Solucions Tecnològiques Innovadores per a la Banca i les Finances. Fira i Congrés sobre Drons

III CONGRÉS LIVE-MED11 - 12/04 Actualització Clínica de Patologies per a Metges de Família

SALÓ INTERNACIONAL DEL CÒMIC DE BARCELONA 12 - 15/04

ALIMENTARIA16 - 19/04 Saló Internacional de l'Alimentació i Begudes

HOSTELCO16 - 19/04 Saló Internacional de l'Equipament per a Restauració, Hoteleria i Col·lectivitats

JOBarcelona17 -18 /04 Congrés Internacional d'Ocupació i Orientació Professional per a Universitaris i TitulatsSMART CITY EXPO CASABLANCA18 - 19/04 Congrés sobre Ciutats Intel·ligents. Casablanca (Marroc)

B-TRAVEL20 - 22/04 Saló de Turisme

BARCELONA BRIDAL FASHION WEEK23 - 29/04Desfilades de Col·leccions de Moda Nupcial. Saló Professional de la Moda en Vestits de Núvia, Nuvi, Festa, Comunió, Cerimònia i Complements

SMART ISLAND CONGRESS 23 - 24/04 Congrés Internacional d’Illes Intel·ligents. Calvià (Mallorca)

MAIGISEV 2018 02 - 06/05 Reunió Anual de la Societat per a la Investigació de Vesícules Extracel·lulars

BEBÉS & MAMÁS05 - 06/05Saló de la Futura Mare, Nadó i Noves Famílies

HISPACK08 - 11/05Saló Internacional de l'Embalatge

FOODTECH BARCELONA08 -11/05 Saló Internacional de Maquinària, Tecnologia, Processos i Ingredients per a la Indústria Alimentària

HANDMADE FESTIVAL BARCELONA11 - 13/05 Una Experiència Única del Do it Yourself

FERIA ALIMENTOS CUBA22 - 24/05Fira internacional d'Alimentació, Equips i Tecnologia. La Havana (Cuba)

BIZBARCELONA 30 - 31/05 Solucions per a Pimes i Emprenedors

19th EFORT CONGRESS BARCELONA30/05 - 01/06 Congrés de la Federació Europea d'Associacions Nacionals d'Ortopèdia i Traumatologia

JUNYS.I.L.05 - 07/06Saló Internacional de la Logística i la Manutenció

SÓNAR 14 - 16/06Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona

WOC - WORLD OPHTALMOLOGY CONGRESS16 - 19/06Congrés Mundial d'Oftalmologia



La premsa local segueix sent un excel·lent camp de formació per als periodistes i la més fiable pels lectorsPer Mediàtic/Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Els diaris locals continuen sent un “excel·lent camp de formació per a joves periodistes”, segons el Consell Nacional per a la

Formació del Periodisme del Regne Unit, que des del 14 de maig celebra 20a Setmana del Diari Local. El Consell publicarà experiències de periodistes locals i informació sobre les redac-cions regionals i locals a la seva pàgina web durant tota la se-tmana.

Un portaveu del NCTJ afirma que “el periodisme local continua sent un excel·lent camp de formació per a joves periodistes i també ofereix oportunitats per a la progressió professional”. La campanya de diaris locals està dirigida per Local Media Works i es va llançar per primera vegada el 1998.

Avui, la Setmana del Diari Local organitza el Dia de les Notícies de Confiança, on els diaris locals obren les seves redaccions als lectors, el que els permetrà accedir a veure com es investi-guen i redacten els articles i les noticies locals, que aquest dia utilitzaran el hashtag #TrustedNewsDay per seguir el seu treball diari i ressaltar el treball important que fan els periodistes de proximitat.

Els mitjans locals anglesos estan lluitant contra la disminució de la circulació de la premsa escrita, que està essent molt dura; només l’any passat van haver de tancar 40 periòdics de proxi-

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ

http://www.localmediauk.org/



mitat a Gran Bretanya. No obstant això, una enquesta de You-gov revela que la premsa local continua sent la font de notícies més fiable.

Enquesta Yougov.- La premsa local en format imprès i digital és la font més confiable per a les notícies i la informació locals, molt per davant dels motors de cerca i de les xarxes socials, d’acord amb la nova investigació de YouGov publicada per pri-mera vegada el passat 14 de maig. Encarregada per Local Media Works, la investigació va trobar que la premsa local en format imprès i digital tenen més de tres vegades més con-fiança per a notícies i informacions locals que les plataformes de xarxes socials com Facebook i LinkedIn.

Els diaris locals, que són llegits per 42 milions d’adults en paper i digital al Regne Unit, van obtenir la màxima confiança i el 74% dels enquestats van acceptar que confiaven en les notícies i la informació del seu diari local. Els mitjans de proximitat són també els més confidencials de totes les altres fonts, arribant a la televisió comercial local i la ràdio comercial local (el 73%), els motors de cerca (43%), les xarxes socials (22%) i altres llocs web (39 per cent cent).

L’aliança d’editors a Portugal ja recull els seus primers èxits

Sota el projecte Nònius, els principals editors de diaris a Portugal han segellat una aliança per instar els lectors a registrar-se en web, compartir dades i per-sonalitzar continguts. El

projecte s’anomena Nònius i a ell es van sumar el passat mes de març les sis principals empreses de mitjans de comunicació del país: Impresa, Global Media, Cofina, Media Capital, Públi-co i Renascença. Era el començament d’una aliança per instar els lectors a registrar a la web, compartir dades per millorar l’experiència dels anunciants i personalitzar continguts per cap-tar més usuaris.

Tots ells començaven llavors a sol·licitar als usuaris que regis-tressin les seves dades per accedir a les seves sites. Des de llavors, Nònius ha registrat a 500.000 persones, el que equival a 150.000 usuaris al dia. Els objectius són ambiciosos: Nònius




espera tenir 4,5 milions d’usuaris registrats al dia, el que re-presentaria aproximadament a gairebé el 70% de la població internauta portuguesa.

Els motius d’aquesta aliança i de la iniciativa del registre passen per fer créixer els ingressos publicitaris provinents de platafor-mes com Facebook o Google. A més, segmentant audiències, és molt més senzill poder arribar a elles i “vendre-ho” com un veritable èxit als anunciants. La segmentació per edat i gènere aconsegueix per als editors altre assoliment: poder personalit-zar més el contingut, oferint així una millor experiència d’usuari.

En última instància, el que el projecte aspira és a aconseguir que la gent pagui pel contingut, tot i que són conscients que no és tasca fàcil, tenint en compte que a Portugal només el 4% de la població compta amb una subscripció en línia, una ràtio molt baixa si es compara, per exemple, amb el 15% de Noruega. (Font: WAN-IFRA)

L’Independent de Gràcia i La Directa, en unes jornades de comunicació local i alternativa a Tunis

Els setmanaris L’Independent de Gràcia i La Directa, van ser els casos de comunicació local exposats la setmana passada a Tunis dins les jornades “Formation en modèles économiques alternatifs et bonne gouvernance des médias”, en el marc del projecte Barr-Al-Aman, finançat per la Unió Europea. En les jornades, organitzades per l’ONG catalana Novact, hi van par-ticipar una trentena de periodistes locals de quatre regions tu-nisianes.




Aprofita tots els avantatges

del Pack Family Assegurances

aquí, allà i, sobretot, ara

Assegurances de vida de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i assegurances no de vida de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances. CaixaBank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, amb NIF A-08663619 i domicili al carrer del Pintor Sorolla, 2-4, 46002 València, i inscrit en el Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619. Oferta de venda de Securitas Direct, SAU amb la intermediació de PromoCaixa, SA. CaixaBank, SA col·labora exclusivament en el finançament. La concessió del finançament està subjecta a l’anàlisi de la solvència i de la capacitat de devolució del sol·licitant, en funció de les polítiques de risc de CaixaBank. Més informació, a www.CompraEstrella.com. NRI: 2401-2018/09681

Agrupa les assegurances al Pack Family Assegurances i contracta l’alarmade Securitas Direct, i tindràs tota la protecció que necessites. I a més, ara, amb tots els avantatges de now: una nova app amb intel·ligència artificial més fàcil i ràpida, CaixaBank Pay per pagar amb el mòbil siguis on siguis, Les Meves Finances per controlar tots els comptes i els serveis, i molt més.Aprofita’ls tots aquí, allà i, sobretot, ara.

AMIC 188 122 CAT.indd 1 22/3/18 21:21



El president de l’Associació Cultural l’Independent de Gràcia, Jordi Fortuny, periodista de la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), va explicar el model de premsa local que defensa el setmanari gracienc, tant a nivell informatiu com d’organització i estructura de finançament, sobretot arran de la conversió de la publicació el 2014 en el principal projecte de l’associació cultural que la sosté. Fortuny va explicar el model de l’Independent l’11 de maig passat en la sessió sobre “Durabi-lité et Indépendance. Un regard d’un point de vue local”.

La sessió que va explicar el model de La Directa va anar a càrrec del també gracienc David Fernández, activista, perio-dista i exdiputat al Parlament de Catalunya. Segons l’editora, L’Independent de Gràcia farà 18 anys aquest agost i “ja és la publicació degana de la premsa gracienca i, fins al moment, l’únic setmanari imprès d’informació local del pla de Barcelona”. (Font: AEC; foto: L’Independent)

El Parlament Europeu demana explicacions per la “falta d’independència” dels informatius de RTVELa Comissió de Peticions del Parlament Europeu enviarà una carta al Govern central en la qual demanarà explicacions sobre les acusacions de “falta d’independència” dels informatius de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) així com la “preocupació” d’aquesta comissió per la situació actual de la corporació. La comissió de Peticions de l’Eurocambra ha traslladat així mateix aquesta petició a les dues comissions parlamentàries compe-tents -la de Llibertats Civils i la de Cultura

El representant de la Comissió Europea present en el debat parlamentari ha lamentat que l’executiu comunitari “no tingui competències” per intervenir ja que només pot fer-ho quan “està en joc la legislació europea”, i creu que aquest no és el cas. No obstant, ha recordat que la normativa europea sobre serveis i mitjans audiovisuals “està sent objecte de revisió” ac-tualment i els canvis proposats per la Comissió, que encara han de ser aprovats pels Estats membres, exigeixen als països el




compliment de la independència en els ens públics de radiodi-fusió, així com la pluralitat. (Font: AEC)

Alguns editors nord-americans consideren bloquejar els visitants europeusEl Reglament General de Protecció de Dades s’està estrenant, i per a molts editors, és un enfrontament per assolir els seus llocs complint abans de la data d’execució el 25 de maig. És quan han de començar a demanar als visitants europeus el per-mís per recollir i utilitzar les seves dades, o arriscar corrent a la llei de privacitat de la UE.

Alguns editors nord-americans amb escassos lectors europeus estan considerant abordar el problema bloquejant directament les adreces IP europees per accedir als seus llocs. El pensa-ment és prou simplista: Perquè fins i tot molestar-se amb el risc de multes que podrien arribar al 4% dels ingressos globals, si menys del 3% de la seva audiència prové de la UE?. (Font: AEC)

Crida al Govern de Gal·les per investigar el “model de negoci sostenible” per al periodisme

El Govern de Gal·les ha d’investigar un model de negoci sosteni-ble per al periodisme a Gal·les, segons un informe del Comitè de Cultura de l’Assemblea Nacional. L’informe, publicat aquesta set-mana, marca el final dels mesos d’investigació sobre el periodisme i la premsa a Gal·les. L’informe diu que “Creiem que la posició del periodisme a Gal·les és tant delicada que s’hauria de consi-derar seriosament alguna manera de subvencionar el periodisme d’interès públic a Gal·les, de manera singular la premsa de proxi-mitat, cada vegada més pressionada pels grans editors britànics. Cal tenir una premsa local amb un model de negoci sostenible”.

El Govern gal·lès creu cal enfortir els seus mitjans davant “l’entorn de noticies desafiant de la Gran Bretanya”, el qual, afir-men, ha creat un “problema de política pública profund” que es necessita abordar “amb urgència”. L’informe reconeix que “El Govern de Gal·les necessita comprometre’s amb aquest tema com una alta prioritat per a futures investigacions i per assegu-rar més inversions públiques”.(Font: Press Gazette)




El País crea una corresponsalia de gènere

El diari El País ha creat una corresponsalia de gènere la missió de la qual serà “planificar i millorar la cobertura actual sobre els temes relacionats amb la igualtat i la dona”, segons ha informat el propi diari. Pilar Álvarez, periodista especialitzada en educa-ció i igualtat, serà la primera a ocupar el lloc, que serà trans-versal a totes les seccions. Aquesta figura, que ja està present a la premsa anglosaxona, neix “amb la intenció d’incloure més dones en les històries i posar en relleu per sobre de tot el valor dels fets”. Han estat les mateixes periodistes de El País les que han demanat al director del mitjà, Antonio Caño, la creació d’aquest lloc per millorar el tractament dels temes de gènere i adequar els continguts del diari als ideals igualitaris que regei-xen el diari.

Les multitudinàries marxes del 8 de març, el moviment Em Too o polèmica sentència contra La Manada són alguns dels fets que han empès a El País a prendre aquesta decisió, que tin-drà ressò a escala internacional, ja que estarà recolzada per la xarxa de delegacions i periodistes que estan repartits pels

diferents països on el diari està present, amb especial atenció a Amèrica Llatina. (Font: Prprensa)

Grup Zeta aposta per la digitalització per a “espanyolitzar” El Periódico i les seves capçaleres regionals El grup que presideix Antonio Asensio està duent a terme una estratègia que passa per potenciar la digitalització de totes ca-pçaleres de la companyia per arribar a un públic més genera-lista. A més, augmentarà la seva presència a les xarxes socials amb l’objectiu de millorar les dades d’audiència i la inversió pu-blicitària. Es treballa també per potenciar el web de El Periódi-co de Catalunya i “convertir-lo en una marca pròpia però més generalista”.

Un exemple d’això és que els usuaris ara tenen l’opció de triar entre dues portades: un global i una altra regional. A la primera han cobrat major presència les notícies d’àmbit nacional i inter-nacional mentre que en la segona s’aposta per una informació local. Aquesta estratègia busca arribar a un públic més genera-lista i augmentar el nombre de lectors. Cal destacar que al mes




de març El Periódico va obtenir la seva segona millor dada de la història en usuaris únics. Va augmentar el percentatge un 30% respecte al mes anterior, i un 62% si es compara amb el mateix mes de l’any anterior. (Font: El Confidencial Digital)

Bezos afirma que no tornarà a comprar un altre diari El propietari de The Washington Post i amo d’Amazon, Jeff Be-zos, ha revelat que no té cap interès a comprar un altre mi-tjà de comunicació, i que l’adquisició del periòdic de la capital nord-americana va ser un fet aïllat que no es repetirà. En una entrevista amb Mathias Döpfner, CEO del Business Insider, se li recorda que part de la indústria dels mitjans va veure allò com la compra d’una joguina per part de Bezos i una altra part va veure en ell una esperança a la qual aferrar-se, mentre que seus competidors en la indústria de l’ecommerce van pensar que era una molt pensada estratègia. Bezos insisteix que va ser un fet aïllat, i que, a més, no es fica en res en la marxa del diari. (Font: AEC i Business Insider)

RTVE Catalunya licita el subministrament de diaris i revistes impreses

La direcció de compres de RTVE ha obert el procés de licitació del servei de subministrament de diaris i publicacions periòdi-ques per al centre de producció de Sant Cugat i la seu de RNE a Barcelona. El pressupost base de licitació és de 206.190,33 euros (sense IVA) per un contracte de tres anys. El termini per presentar ofertes finalitza el 24 de maig. El preu de licitació sorgeix d’una estimació de despesa de 203.985,87 euros per a la premsa i de 2.204,46 per a les revistes.

Els periòdics contemplats en la licitació són El País, El Mundo, ABC, La Razón, La Vanguardia, El Periódico, Expansión, As, Marca, Mundo Deportivo, El Punt Avui, Ara, Regió 7, L’Esportiu, Diari de Sabadell, Diari de Terrassa, Diari de Tarragona, La Ma-ñana, Segre i Sport. Les revistes són Hola, Semana, Diez Mi-nutos, Elle, Vogue, Autohebdo i Motociclismo. L’òrgan de con-tractació tindrà en compte com a criteris de valoració l’oferta econòmica (fins a 40 punts) i la proposta tècnica (15 punts). (FonT. Comunicació 21)




El Temps posa en marxa un web cultural

El setmanari El Temps ha posat en marxa un espai web dedicat a la crítica i l’anàlisi d’exposicions en l’àmbit dels Països Ca-talans, amb espai també per al teatre i els concerts. El Temps de les Arts es presenta com un portal independent de crítica especialitzat però amb “voluntat divulgadora”. L’objectiu és “convertir-se en el referent de la crítica museística en un mo-ment de greu crisi d’intermediació entre les institucions i el seu públic potencial”.

El Temps de les Arts vol abastar tant els grans equipaments com aquells més petits que no tenen ressò en els mitjans tradi-cionals. El portal neix a més com el “continuador espiritual” de la revista bimestral El Temps d’Art, que va publicar 35 números entre els anys 2002 i 2008. (Font: Comunicació 21)

El setmanari DV de Vilanova reapareix amb un nou canvi de propietat

Una setmana després del tancament del setmanari DV (antic Diari de Vilanova) i l’acomiadament de tota la seva plantilla, als quioscos ha aparegut com si res un nou periòdic, ara sota la marca DV - El Diari de la Ciutat. La seva editora és Gràfiques Arellano, constituïda el març de 2017, amb seu a Barcelona, i sense que se li coneguin altres productes periodístics. El pro-pietari és Salvador Arellano, qui consta com a administrador únic d’una vintena d’empreses (la més antiga de 2010) amb objectes socials molt variats.

En l’editorial del primer número, Arellano explica que el nou se-tmanari estava previst que sortís al carrer el proper 1 de juny, però que la “difícil situació” de l’anterior editora, DV Digital, ha “precipitat els esdeveniments”. A banda dels crònics problemes econòmics, Hisenda havia embargat els béns de l’empresa. En la nova publicació no ha participat la redacció acomiadada una setmana abans. (Font: Comunicació 21)




Punts clau per aconseguir més subscriptors digitalsPer Dawn McMullan, editor sènior / INMA News

Un model de negoci basat en subscripcions digitals i centrat en el lector és la millor esperança que alberguen els mitjans de co-municació per reemplaçar un model de negoci basat en el pro-ducte imprès, que està en declivi, i poder mantenir el periodisme en uns paràmetres estables, segons un nou informe publicat per l’Associació Internacional de Editores de Mitjans (INMA).

L’informe, anomenat “The Media subscriptions Blueprint”, es basa en les presentacions i comentaris que es van desenvolupar a l’INMA Media subscriptions Week, que es va fer a Londres fa uns dies.

Després d’analitzar 25 casos d’estudi, set presentacions prin-cipals, una enquesta comparativa de 40 preguntes, i centenars de preguntes i comentaris dels 230 participants de 33 països, l’estudi ha detectat set punts principals per afrontar amb garan-ties les subscripcions de pagament.

Proposta de valor: si bé el contingut sovint és el més gran ele-ment decisori per captar subscriptors, els editors han de tenir en compte també que crear una comunitat al voltant del mitjà i fer partícips als lectors són possiblement igual d’importants a l’hora de captar subscriptors.

El mur de pagament tipus Freemium desplaça al de notícies mesurades o Metered: l’augment de les dades que es poden obtenir dels lectors en un mitjà de comunicació ofereix als edi-tors més opcions sobre quan i com tancar un contingut. El mo-del freemium està desplaçant el model “metered”, que és millor per a ecosistemes de contingut d’alta qualitat i gran quantitat.

Models personalitzats: Els models personalitzats i models hí-brids freemium i de lectura mesurada desplaçaran aviat als mo-dels més simples de mur de pagament, poc personalitzables, que estan quedant obsolets.

COMUNICACIÓ DIGITAL



Galvanitzador cultural: les subscripcions digitals no són no-més treball d’un departament. Funcionen millor quan hi ha una missió de creixement clara i un enfocament d’empresa total. És a dir, captar subscriptors ha de ser un objectiu de tots, co-mençant per la pròpia direcció de l’empresa.

Participació de les redaccions: la participació de les redac-cions en assumptes referents a la part econòmica dels contin-guts ajudarà a maximitzar l’èxit de les subscripcions digitals.

Millorant la retenció a través de “l’engagement”: Les edito-res de mitjans que ja estan transitant el camí de les subscrip-cions digitals estan descobrint que si bé la taxa d’esforç per aconseguir vendre una subscripció és elevada, la propera ona-da de creixement retindrà als subscriptors a un ritme més alt que l’actual, a través de tàctiques que estan sorgint ara mateix, enfocades sobretot en “l’engagement”.

Contingut amb una veu diferencial: mentre que les enques-tes i les anàlisis de casos d’èxit apunten alguns gèneres pe-riodístics en concret com a desencadenants de subscripcions, l’única característica comuna independentment de si es tracta un mitjà global o un diari local és el contingut transmès amb

una veu pròpia, amb valor afegit, autèntica i diferencial, per allunyar-se d’altres models similars.

Anàlisi del que estan fent els principals mitjans: Més enllà d’un recull de les millors pràctiques globals, “The Media subs-criptions Blueprint” inclou una mirada al que les editorias de mitjans de comunicació estan fent millor en el que afecta la subscripció digital: The New York Times, Times of London, The Economist, Wall Street Journal, Schibsted, NZZ, Fairfax Media, Politiken, BILDPlus, Dennik N, Dagens Nyheter, Helsingin Sa-nomat, Boston Globe, Amedia, Telegraph Media Group, Imme-diate Media, Sky Media, The Guardian i Financial Times.

També estan incloses les presentacions de Facebook, Goo-gle, l’autor de Membership Economy Robbie Kellman Baxter, l’investigador sènior de la Universitat d’Oxford Grzegorz Pie-chota, el CEO de Piano Trevor Kaufmann i altres.

Es pot ampliar la informació sobre aquest informe (que, per cert, es ven al preu de 795 euros) CLICANT AQUÏ.


https://www.inma.org/report-detail.cfm?pubid=198



Cada dia sentim la necessitat d’obrir-nos i relacionar-nos amb els altres. Això és el que ens permet avançar. Per això hem canviat la nostra forma de fer les coses, basant-nos enla innovació i l’intercanvi, les idees i el progrés.Benvinguts a una era en la qual, si tots obrim la nostra energia, podrem crear un futur millor.

endesa.com

El futur serà millorsi obrim la nostra energia.

AMIC_INFORMATIVO_188x122_Media_Endesa2017_GENÉRICA_TR_AD_CAT_6.indd 1 16/4/18 13:51



El puntCAT suma més de 107.000 dominis en més de 90 països Amb motiu del Dia Mundial d’Internet, la Fundació puntCAT, de la qual l’AMIC forma part del patronat, ha presentat l’Observatori anual del domini .cat. L’estudi analitza les dades més rellevants del domini durant el darrer any i la seva evolució des del 2007, any de la seva creació. Els resultats són positius, ja que se-gons l’estudi, des del 2007 fins a abril del 2018 s’han distribuït 107.652 dominis .cat, això significa una consolidació, i alhora també s’ha fidelitzat el seu ús, 8 de cada 10 usuaris ho renova, concretament el 78%. D’altra banda, també s’ha començat a internacionalitzar, ha augmentat la seva presència fora del terri-tori de parla catalana arribant al 12%, un 5% més que el 2017.

Finalment, l’estudi assenyala que més del 72% dels dominis .cat registrats tenen contingut web, és a dir, són registres de llocs web reals i en funcionament. I dels llocs webs existents el 66,75% utilitza el català a la portada. D’altres en canvi ho fan servir com a opció de canviar l’idioma i veure el contingut en català.

Creació del ja.cat i va.cat.- Coincidint amb la presentació de l’Observatori, la Fundació puntCAT, juntament amb Dinahos-ting, ha llançat l’escurçador d’URLs “ja.cat”. Una eina gratuïta que permet retallar i personalitzar les adreces web. També s’ha presentat va.cat, un servei gratuït d’intercanvi d’arxius i que es-tarà en funcionament el pròxim 31 de maig. (Font: Redacció AMIC)

Hisenda discrimina els diaris nadius enfront dels de paper en la tributació de les subscripcionsEl Ministeri d’Hisenda ha traçat una nova línia divisòria en el si de la premsa escrita, sector en el qual ja de per si hi ha bastants arestes, en fer una distinció entre mitjans tradicionals i nadius a l’hora d’aplicar el tipus d’IVA corresponent a les subscripcions digitals. Durant la seva inspecció ordinària dels pagaments de l’IVA entre els exercicis 2014 i 2016 de la societat Diari de Premsa Digital, editora d’eldiario.es, l’Agència Tributària va ad-vertir que els pagaments dels socis s’estaven tributant sota el tipus superreduït del 4%.




Després de comprovar aquesta circumstància, el fisc va impo-sar a la capçalera dirigida per Ignacio Escolar elevar aquest gravamen fins al 21% per unificar-lo amb l’IVA que s’aplica als serveis digitals, on s’inclouen llibres, diaris i revistes en línia. Són 17 punts més que el tipus impositiu de què gaudeix la premsa de paper. Una situació que genera un desequilibri evi-dent dins de la indústria i per a la qual no hi ha data de canvi. I és que, encara que fa un any i mig el Govern i Brussel·les van mostrar la seva disposició equiparar condicions, la proposta no s’ha materialitzat encara.

El quid de la qüestió es troba en el fet que Hisenda no va pren-dre en consideració les explicacions del mitjà i en establir aquest criteri, tot i que des de l’editora van exposar que es tracta d’una quota conjunta que inclou una subscripció a la revista eldiario.es, que reben tots els socis i es ven a quiosc. (Font: Dircomfidencial)

El GDPR arribarà i canviarà l’orientació als anuncis de Facebook.

La Norma General de Protecció de Dades s’inicia el 25 de maig i està disposada a canviar la manera en què Facebook es di-

rigeix als anuncis. El nivell d’escrutini públic a Facebook, grà-cies a l’escàndol de Cambridge Analytica, ha solidificat aquest fet i posa el kibosh a preguntes sobre si Facebook navegarà sense funcionar a través del compliment de GDPR. Facebook ja no podrà processar publicacions de notícies per a finalitats d’orientació per anuncis, tret que les publicacions es marquin com a “públics” o “amics d’amics” que solen incloure el que el GDPR defineix com a “categories especials de dades”, segons fonts, segons publica Digiday.

Mentre que l’atenció es basa directament en les pràctiques de dades de Facebook, Google ha plantejat preocupacions en-tre diversos editors sobre com planifica que els seus serveis d’anuncis siguin compatibles amb GDPR. A la fi de març, Goo-gle va anunciar que requerirà que els editors prenguin “passos addicionals” per obtenir el seu consentiment dels usuaris per utilitzar els serveis publicitaris de Google. Com a part del seu enfocament, Google ha demanat ser un “co-controlador” de da-des, juntament amb l’editor. (Font: Mediàtic/Àmbit d’Estratègia i Comunicació)




Rànquing dels diaris digitals més llegits

NacióDigital és el diari digital més llegit en català, segons el rànquing del mes d’abril de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) que així ho ha certificat. NacióDigital va aconseguir 2,89 milions d’usuaris únics, per damunt dels 2,39 de l’Ara, els 2,22 d’ElNacional o els 2,14 de Vilaweb. Les edicions digitals d’El Punt Avui i la d’El Periódico en català van obtenir-ne 750.000 i 419.000, respectivament.

Una dada rellevant és la del temps de lectura, és a dir l’estada del lector a la pàgina i l’atenció que para als seus continguts, ja sigui en un article concret o saltant d’un a l’altre. Aquesta és una variable que s’associa a la qualitat del mitjà, a la capacitat que té de retenir l’interès dels lectors durant més temps. Nació-Digital encapçala el rànquing amb 7 minuts i 23 segons. El se-gueixen El Punt Avui (6’59”) i l’Ara (6’13”). (Font: Nació Digital)

Bloomberg diu que la gent comença a estar disposada a pagar en un mur La setmana passada Bloomberg s’estrenava amb un mur de pagament. Aquesta setmana, Justin Smith, CEO global de la companyia, explica que en la decisió d’instaurar el mur de pa-gament ha pesat la percepció que els lectors comencen a estar disposats a pagar pels continguts. “El paywall ve en un moment de fortalesa i quan el nostre model de negoci està funcionant bé. Des de 2016, la nostra audiència ha crescut gairebé un 100%, fins als 93 milions d’usuaris al mes. La publicitat digi-tal va créixer un 26% l’any anterior. No sentim les pressions d’altres editors. però mirem cap al futur. Google i Facebook mantenen el poder sobre la publicitat digital, i s’està veient ja certa disposició de les persones a pagar. Quan es dóna aquest canvi en el comportament del consumidor, unit al competitiu que és el nostre producte, veiem una oportunitat realment in-teressant (per establir el mur de pagament)”. (Font: Mediàtic/Àmbit d’Estratègia i Comunicació)




Les últimes tendències de les xarxes socials que cal conèixer

L’empresa Global Web ens fa arribar el seu darrer treball: “Les últimes tendències de les xarxes socials que cal conèixer”. Ba-sant-se en les últimes estadístiques de Global Web, descobreix com els comportaments de les xarxes socials estan canviant a escala global i per mercat. L’informe és de veritable interès i en ell s’examinen les tendències més grans que dominen l’espai de les xarxes socials per comprendre:

1. Quines dades demogràfiques tenen a les xarxes socials?2. Com són els usuaris que passen el temps en aquestes pla-taformes?

3. Quins dispositius s’estan utilitzant per a les xarxes socials?

Oferim als nostres lectors el document d’anàlisi de les últimes estadístiques sobre comportaments i usos de les xarxes socials a escala global i per mercat. En aquest informe, destaquen les principals idees i dades de la recerca. CLICAR AQUÍ (Font: Me-diàtic/Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

20 Minutos crea un portal de descomptes

El diari 20 Minutos ha llançat un web que permetrà als lectors obtenir cupons gratuïts per estalviar en més de 300 botigues en línia, de forma gratuïta i sense subscripció prèvia, gràcies a un acord amb DonCupones Group. Així, cada dia es podran tro-bar al canal noves ofertes que inclouran una àmplia gamma de productes. Des elements tecnològics a articles esportius, viat-ges, roba, bellesa, alimentació. Grans marques com Hawkers, Barceló Hotels, Kiehl’s, Telepizza, Disneyland París, Expedia, MediaMarkt, Vueling... s’ha unit ja a la iniciativa del diari del grup Henneo Mitjana.


http://www.amic.media/media/files/file_352_1578.pdf



Al web hi ha dos tipus de descomptes: en color groc estan els cupons que tenen un codi descompte alfanumèric; i en color blau es troben les ofertes, que no requereix cap codi, és a dir, l’oferta s’aplica en el mateix instant de la compra sense ne-cessitat d’identificació. Els cupons són molt variats, hi ha per percentatge, descompte fix, enviaments gratuïts, regals en la teva compra... (Font: Marketing News)




Els quatre missatges del Global Communications ReportPer José Manuel Velasco / bloc Fábulas de Comunicación

L’Escola de Comunicació i Periodisme de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC Annenberg School) realitza anualment una inves-tigació sobre els temes i tendències que conformen el futur de la indústria de les relacions públiques, denominat Global Communi-cations Report. Diverses organitzacions nacionals i internacionals, entre elles la Global Alliance for Public Relations and Communi-cation Management, col·laboren amb la institució acadèmica en una iniciativa dissenyada per orientar els professionals del sector.

L’estudi ofereix un retrat d’una professió molt dinàmica i sotme-sa a l’influx de les principals corrents de canvi que està expe-rimentant la societat i l’economia. La mirada al panorama con-dueix a una primera i evident conclusió: els professionals han d’adaptar-se constantment a aquesta nova realitat d’un món digital . Mantenir-se en la zona de confort significa gairebé amb total seguretat perdre el ritme dels temps i quedar-se obsolet en un termini curt.

1. El canvi corre més ràpid que els professionals (in-hou-se).- De fet, la primera tendència que detecta la investigació està relacionada amb la velocitat del canvi. El 70% dels en-questats considera que la professió experimentarà un canvi “ considerable “ o “ dràstic “ en els pròxims cinc anys. No obstant això, només el 36% dels gestors in-house senten que estan prou capacitats per afrontar-ho. Per contrapartida, el 61% dels professionals que treballen en agències si declaren que estan preparats per lluitar amb tal transformació.

És curiós comprovar com la professió es manté lligada a un dels seus clàssics, en aquest cas, a la gestió dels mitjans de comunicació. De fet, els comunicadors consultats situen la prò-pia transformació dels mitjans com el factor més influent en

PUBLICITAT I MÀRQUETING



l’evolució de la indústria, seguit de la innovació tecnològica, el major accés a dades i la disrupció dels models de negoci tra-dicionals. En cinquena posició apareix una preocupació global que de ben segur seguirà concentrant l’atenció en els propers anys, el canvi climàtic, al qual acompanya una altra també de caràcter universal, els canvis demogràfics.

2. La publicitat guanya a la publicity.- El Global Communica-tion Report dibuixa un panorama preocupant per als mitjans de comunicació convencionals. El ciutadà consumirà informació sense importar-li massa el seu caràcter, és a dir, si es tracta de mitjans pagats, guanyats, compartits o propis (PES model). El 64% dels comunicadors creu que el consumidor no distingirà entre ells a l’hora de triar informació, és més, el 59% creu que ni tan sols els importarà l’origen.

Una de les tendències detectades és que els mitjans pagats (branded content, campanyes integrades i publicitat) guanya-ran pes, en detriment bàsicament dels mitjans guanyats. Po-dríem dir que la publicitat guanya a la publicity. Heus aquí un territori de confluència amb màrqueting, atès que el contingut de marca se situa en un espai ambigu entre les dues funcions.

No és una bona notícia per als mitjans que als ciutadans els preocupi cada vegada menys la capçalera o marca que dóna suport editorialment una informació. Això explica la preocupació dels professionals de la comunicació pels efectes que els can-vis en el panorama dels mitjans provoquen en el nostre entorn.

3. Més líders, més estratègics.- L’edició de 2018 insisteix en un requeriment que ja apareixia en anteriors: el lideratge dels pro-fessionals de la comunicació en el si de les organitzacions. Tal reiteració té, al meu parer, dues interpretacions: la primera, és que som conscients de la necessitat d’ocupar posicions de lideratge per dirigir una funció cada vegada més estratègica i complexa; i la segona és que també ens adonem que, per això, hem de desen-volupar més habilitats de gestió per convèncer els primers execu-tius i al seu entorn de l’abast i valor de les nostres activitats.

El 83% dels professionals consultats creuen que la funció serà més o molt més rellevant en els propers anys. La major im-portància explica en bona mesura l’apel·lació a la necessitat d’un major lideratge, que també haurà de servir per gestionar les relacions amb altres departaments, especialment amb el de màrqueting. Tant és així que el 87% estima que comunicació i màrqueting compartiran més espais d’integració.




Prova que les fronteres entre la comunicació i el màrqueting s’estan desdibuixant és que els comunicadors assenyalem que el màrqueting d’influència i en temps real són territoris que hem d’explorar per estar al dia, tot i que el nivell d’exigència és me-nor que en el camp de les xarxes socials , el desenvolupament de contingut multimèdia i el anàlisi de dades.

L’habilitat per a comunicar per escrit i verbalment, unes compe-tències de sempre en el nostre ofici, seguiran sent factors d’èxit en l’exercici professional tot i la digitalització. De fet, apareixen com les habilitats tercera i setena més citades entre el conjunt de les que se seguiran necessitant per gestionar la comunica-ció de les organitzacions en un horitzó de cinc anys.

4. La professió necessita elevar els seus estàndards ètics.- Ètica i reputació apareixen íntimament lligades en els últims temps. El negatiu de la foto ha estat més freqüent que el positiu. La híper transparència provocada pels avenços tecnològics i el desig del ciutadà de participar s’han situat a les organitzacions sota el focus en un escenari de permanent escrutini. Els co-municadors creuen que les conductes correctes seran una exi-gència creixent en el món dels negocis i que la pròpia indústria haurà de demostrar un comportament més ètic.

La comunicació haurà de treballar millor la seva reputació perquè la meitat dels enquestats consideren que la imatge de la professió denota manca d’ètica, percentatge que arriba al 57% als Estats Units. Aquest dèficit és un problema per cap-tar talent perquè tres de cada quatre estudiants de relacions públiques apunten que el comportament ètic pot ser determi-nant per al seu desenvolupament professional. Un percentatge similar de comunicadors assenyala que el primer executiu de l’organització haurà implicar-se en la direcció del debat ètic.

“Si penses que la professió ha canviat, estàs en el cert. Si pen-ses que el canvi s’aturarà, estàs equivocat”, diu Fred Cook, director de l’USC Annenberg en el preàmbul de l’informe. Cer-tament estar preparat per al canvi exigeix primer voler canviar, un camí que no tots els professionals estan disposats a em-prendre. Almenys no podran adduir que els senyals no estaven clares.

Us oferim gratuïtament l’informe Global Communications Re-port, només cal CLICAR AQUÍ





Quins atributs hauria de tenir l’agència ideal i que no té?

Les agències de publicitat del futur hauran de tenir una alta capacitat tecnològica, un ampli coneixement del client i estar al tant de totes i cadascuna de les innovacions del mercat. A tot això hi caldria unir una major transparència. Si té estructura plana, amb equips reduïts i ultraespecialitzats i renúncia al fee com a model de negoci, molt millor. Aquests són, a grans trets, les característiques de l’agència ideal, segons els resultats de l’estudi RESET, elaborat per Agències d’Espanya per aprofun-dir en el moment actual del sector i avançar tendències en fun-ció de les experiències actuals.

La primera conclusió, després d’observar les respostes d’anunciants i agències de publicitat, és que cal “posar el mode pausa” per reflexionar sobre el què està succeint en el sector, sacsejat per una constant successió de canvis. L’estudi també llança dades preocupants per a la indústria publicitària, ja que la rivalitat consultora-agència sembla resoldre’s a favor de la primera. Les agències de publicitat estarien perdent el seu valor afegit, generant un buit que aïlla la part tàctica de l’estratègica.

Per frenar aquest procés, “l’agència del futur ha de donar el pas cap a una relació de partners amb l’objectiu protegir l’estratègia i informació dels seus clients. La imatge percebuda de les agències evidència que la transformació del sector no és no-més digital, sinó integral. En línies generals, les agències de publicitat transmeten una imatge més conservadora i comer-cial del que la indústria està demandant i no assoleixen el que d’elles s’esperava en transparència, innovació i desenvolupa-ment tecnològic.

L’estudi assenyala que els especialistes en Data Analysis i plan-ners o perfils estratègics seran els més demandats en les agèn-cies de publicitat del futur. Per la seva banda, el pensament estratègic (73)%, la innovació i adaptació (70%) i les habilitats




comunicatives (67%) seran les capacitats més demandades en els propers anys. Us oferim l’estudi complert RESET elaborat per Agencias de España. CLICAR AQUÍ (Font: Mediàtic/Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Quants diners mourà la publicitat en línia a Europa en 2018?

Els últims estudis han anat mostrant que la publicitat en línia gaudeix de bastant bona salut. Internet no només ha anat acu-mulant usuaris i més usuaris en els últims anys, sinó que a més ha aconseguit anar augmentant les seves xifres pel que fa a inversió publicitària es refereix. Un dels últims estudis assen-yala, de fet, que el pes del total de la xarxa en el mercat de la publicitat serà molt elevat en el futur bastant immediat. El 2020, la meitat de tota la inversió que les marques i les empreses realitzen en publicitat s’anirà a parar directament a la internet. Els anunciants invertiran cada dia més diners en la publicitat i la xarxa capitalitzarà aquest creixement. En 2022, la xarxa serà ja el 53,9% del mercat publicitari.





Les dades de creixement i de pes que la xarxa tindrà en el mercat publicitari són globals, però què aconseguirà el mercat en el que a Europa es refereix? Pot esperar el mercat un creixement més o menys similar? I qui seran els grans guanyadors a Europa del creixement de la publicitat en línia? L’últim estudi d’eMarketer so-bre la qüestió mostra que les dades per al mercat europeu no són encara tan emocionants com poden ser els genèrics per al mercat global, però tot i això la despesa i la inversió en publicitat a la xarxa mostraran dades molt positives també d’aquí al tancament de l’any.

Per això, el mercat publicitari online europeu tancarà 2018 amb una pujada, que estarà per sobre de la mitjana que aconseguirà la publicitat a Europa. S’espera que la publicitat en general creixi en un 3,6% i se situï ja en els 122.770 milions de dòlars d’inversió anual. Tot i que el Mundial de Futbol s’ha convertit en un tema espinós per als anunciants, el campionat tindrà un impacte di-recte sobre la publicitat a Europa i serà un dels elements que la impulsin. El futbol serà un element de creixement per al mercat.

Quin pes tindrà en aquestes xifres de creixement al mercat pu-blicitari en línia? El mercat digital en general creixerà en un 9,3% i arribarà als 48.960 milions de dòlars. La publicitat a la xarxa suposarà el 39,9% de tota la despesa publicitària que

es registrarà a Europa durant l’any. Les xifres són positives, però no tant si es compara amb el que aconseguirà de forma específica el mercat de la publicitat mòbil. En el total del que aconseguirà el mercat, la seva divisió mòbil és el gran cavall guanyador. La despesa publicitària mòbil estarà en els 28.920 milions de dòlars, però el seu creixement estarà molt per so-bre del mercat. La publicitat mòbil creixerà a un ritme de dues xifres. Davant el que s’ha aconseguit l’any passat, el mercat pujarà en un 25,2%. (Font: Puro Marketing)

El 33% de la inversió publicitària del sector luxe ja és digital

Les marques de luxe, liderades per l’hostaleria, destinen cada vegada més inversió publicitària als mitjans digitals. La inversió publicitària del sector luxe s’està desplaçant ràpidament cap als mitjans digitals, amb les marques d’hostaleria com abandera-des. El 33% de la publicitat de totes les marques de luxe, serà digital aquest any, enfront del 30% en 2017. El percentatge puja fins al 50% entre els hotels, restaurants, bars i clubs premium (47% l’any passat). Són dades de la quarta edició de l’informe Luxury Advertising Expenditure Forecasts, elaborat per


https://www.zenithmedia.com/product/advertising-expenditure-forecasts-march-2018/



l’agència de mitjans Zenith per estudiar la inversió publicitària de les marques de luxe a 23 mercats clau, entre ells Espan-ya, Regne Unit, Itàlia, França, Alemanya, Japó, Estats Units, Rússia i Mèxic. L’informe, que se centra específicament en la publicitat del sector luxe, juntament amb les subcategories de luxe: automoció, fragàncies i bellesa, moda i accessoris, rellot-ges i joieria, presenta aquest cop com a novetat l’anàlisi de l’anomenada hostaleria de luxe.

Els consumidors en la categoria d’hostaleria de luxe realitzen la major part de les seves recerques i compres de forma online, de manera que les marques han modificat els seus pressupostos atorgant més pes a aquest entorn. És molt més probable que els consumidors d’altres subcategories de luxe facin la seva compra final després de provar els productes personalment. Zenith preveu que les marques d’automòbils de luxe gastaran al 39% dels seus pressupostos publicitaris en publicitat digi-tal a 2018, seguit de les marques de rellotges i joieria (28%), fragàncies i bellesa (27%) i moda i accessoris (13% ). L’estudi apunta que la inversió publicitària total de les marques de luxe s’incrementarà un 2,4% el 2018 i 2,8% el 2019, per sota de la taxa de creixement de la publicitat en general. En els 23 mercats inclosos en aquest informe, s’espera que la inversió publicitària,

en totes les categories, creixi un 4,2% el 2018 i un 3,6% el 2019. (Font: Zenith Media)

La Maquinista s’adjudica el seu compte a l’agència Arena Mitjana

Les campanyes d’Exterior i BTL ideades per Arena Media Bar-celona per 2018 es focalitzen a l’àrea metropolitana de Barce-lona, cobrint pràcticament tots els mesos de l’any amb diferents activacions tant dins com fora del mateix centre comercial.

La Maquinista confia en Arena Media per idear i gestionar les se-ves campanyes d’exterior i les seves accions BTL, així com tota la compra de mitjans relacionada. Per segon any consecutiu, han seleccionat a Arena Media per implementar la seva estratègia, l’objectiu és impulsar i millorar l’experiència del públic dins el cen-tre, fidelitzar els clients actuals i augmentar la freqüència de les seves. L’estratègia inclou formats d’exterior tradicionals i digitals, premsa especialitzada i campanyes digitals de cobertura. Tot això es complementarà amb diverses activacions BTL incloent ac-cions d’Street Marketing, que a més buscaran generar notorietat i “buzz” a través de les xarxes socials. (Font: Control Publicidad)




Cinc maneres de llegir en línia i noves mètriques específiques per a articles de premsaPer Laura Hazard Owen / Nieman Lab

Des del frau i l’escaneig fins a la lectura (última), un nou tre-ball de Nir Grinberg analitza les maneres de llegir en línia i presenta una nova mesura per predir el temps que els lectors s’adhereixen a un article. Grinberg, investigador de l’Institut Harvard de Ciències Socials Quantitatius, juntament amb el Laboratori Lazer de Northeastern, va examinar les dades de

Chartbeat per a set webs diferents d’editors: un conjunt de da-des de més de 7,7 milions de pàgines vistes, tant de mòbils com d’escriptori, de 66,821 articles de notícies des dels llocs. (Per protegir la privadesa de les editorials, no es nomenen en el do-cument, però Grinberg va mirar un web de notícies financeres, un d’inici, un de notícies tecnològiques, un de notícies sobre ciències, un ldestinat a les dones, un d’esport lloc i un web de determinada revista).

Chartbeat, va dir Grinberg, ja ofereix als editors un bon segui-ment. “És una de les poques empreses que fan un seguiment del què passa amb un usuari després de fer clic a un article de notícies”, em va dir. “Tot i així, les mesures reals que proporcio-na són una mena de matèria primera. Et dirà quant de temps ha passat una persona en una pàgina, fins a quin punt ha arribat de la pàgina, fins i tot l’anomenat “temps dedicat”, que és el nombre d’interaccions de la pàgina: clics del ratolí, moviment del cursor, etc.

Però tots aquests webs no estan especialment adaptats a les notícies; podrien contenir qualsevol altre cosa. “Grinberg va adaptar aquestes mesures en brut per crear noves mètriques específicament per a articles de notícies”.

NOVES EINES



“En lloc de veure fins a quin punt la persona va ser al web, estic veient quin percentatge de l’article ha vist realment, i fins on va baixar la pàgina, en relació amb la durada de l’article, cal bus-car més el detall. Si algú va dedicar molt de temps a un article i l’article és curt, això és un bon senyal. Si passessin la mateixa quantitat de temps en un article llarg, això ja fora menys bo”.

Grinberg va ser capaç d’identificar cinc tipus de comportaments de lectura: “Cercar”, “Llegir”, “Llegir (llarg)”, “Inactiu” i “Baix” (més rebots, en cas que algú arribi a una pàgina i gairebé en surti immediatament). No és sorprenent que diferents tipus de llocs de notícies vegin diferents tipus de comportament de lec-tura. En el web esportiu, per exemple, “veiem que hi ha molta cerca. Crec que el que passa és que molta gent acudeix als llocs d’esports per trobar un resultat, com el resultat d’un joc, i no llegeix res. Un altre exemple que es va destacar és el lloc de procediments, on veiem que hi ha més inactivitat; la gent llegeix un article, romanen inactius per un moment, i després continuen. A partir d’observar els articles en si, sembla que la gent segueix instruccions sobre com fer alguna cosa al món real”. Mentrestant, en el web de la revista, la gent sembla estar llegint durant períodes de temps llargs.

A la segona part del document, Grinberg identifica una me-sura que ell anomena “guany d’informació semàntica” (SIG): una manera de “[capturar] el flux d’informació dins del text dels articles, i explica quelcom de la variabilitat en el camí la gent s’ocupa d’articles “. Grinberg va intentar explicar-me-ho:

NOVES EINES



Imagineu que el punt que un article està tractant de fer és un punt real de l’espai, diguem un punt sobre un paper. De la ma-teixa manera, cada paràgraf pot ser un punt en el mateix docu-ment. A mesura que considerem més i més paràgrafs (p1, p1 + p2, p1 + p2 + p3 +...), ens acostem més al punt final de tot l’article amb tots els seus paràgrafs.

SIG captura la rapidesa amb que un article es mou cap al seu punt final, passant per tots els punts del camí que fan els parà-grafs individuals. Per exemple, un article que s’obre amb un paràgraf abstracte pot contenir molta informació al principi i afegir-ne una mica més endavant al text. En canvi, una llista pot tenir una distribució més uniforme de la informació al llarg del text.

SIG pot ser útil per als editors, diu Grinberg, perquè acaba sent molt predictiva de com es relaciona algú amb un article, i hau-rien de considerar-ho al llarg de les altres mètriques seguides per empreses com Chartbeat. “No hi ha una solució única per a tots”, va dir. “El web de la revista va proporcionar molta informa-ció per endavant, i constata que la gent encara participa en les lectures llargues. Per contra, per als llocs esportius i financers, sembla que la informació de retenció al començament s’inicia

amb lectures més llargues. Però els editors podrien començar a mirar SIG mentre prenen decisions sobre estratègia i experi-menten amb diferents estructures de la història per veure què funciona per al seu públic”.

Grinberg va presentar el document, “Identificació de modes de participació de l’usuari amb notícies en línia i la seva relació amb l’obtenció d’informació en el text”, la setmana passada a The Web Conference de Lió, França.

Mediàtic/Àmbit d’Estratègia i Comunicació us ofereix íntegre aquest document si CLIQUEU AQUÍ

La nova eina per a diaris “Subscriu-te amb Google” comença a provar-se en mitjans locals

El grup McClatchy, propie-tari de 30 diaris locals als Estats Units, serà el primer a provar la nova plataforma de subscripció en línia des-

NOVES EINES




envolupada per Google, amb la qual l’empresa de Mountain View vol ajudar a les editores periodístiques a monetitzar seus continguts gràcies a un sistema ràpid i senzill de pagament.

Segons explica el Grup McClatchy’s en una nota de premsa, “estem emocionats de veure com la nostra col·laboració aju-darà al periodisme local independent a arribar a un públic més ampli”. I afegeixia: “La importància de les notícies locals guanya dia a dia un reconeixement més gran i sabem de primera mà el profund impacte que pot tenir en el canvi de la vida de la gent, la millora de les comunitats i l’enfortiment de la nostra democràcia”.

McClatchy portava ja força temps col·laborant amb Google en aquesta eina que ara es provarà ja en producció. L’eina és sen-zilla: quan un usuari de Google visita un mur de pagament en qualsevol web de notícies que tingui incorporat aquest sistema, una finestra li ofereix l’opció de subscriure’s directament amb l’editor local o amb Google. Quan un usuari selecciona pagar amb Google, amb un sol clic més tindrà ja accés a les notícies locals d’aquest mitjà. Es tracta d’una subscripció amb dos clics per tant, amb el propi compte de Google de cada usuari (la de pagament a Google Play, per exemple), i així no hi ha una

demora o interrupció per passar a altres finestres a continuar el procés de subscripció.

La companyia ha indicat que Google es quedarà entre un 5% mínim i un 15% màxim del preu de subscripció abonat, en com-paració amb el 70% que venia quedant-se ara en altres serveis, segons ha informat Bloomberg. L’eina Subscriure’s amb Google és part d’un conjunt de desenvolupaments amb què Google vol guanyar-se una mica més el favor dels editors. (Font: Bloom-berg)

Eina per a periodistes: EntrevistaJS, per convertir entrevistes en xats

Aquesta eina gratuïta permet als lectors “interactuar” amb un entrevistat que fa que el contingut i la experiència de lectura sigui més atractiva. Amb EntrevistaJS, els periodistes poden construir una història com a missatgeria interactiva, amb els tres punts que els “tipus” entrevistats responen. Així es posa el lector al seient del periodista, que en comptes de simplement llegir, pregunta segons les preguntes pre-seleccionades amb l’entrevidtat i observa com es desenvolupa la conversa.

NOVES EINES

https://interviewjs.io/



EntrevistaJS, una eina desenvolupada per Al Jazeera i finança-da pel Fons d’Iniciatives de Notícies Digitals, és lliure d’utilitzar i el codi és de codi obert. Les entrevistes es poden incrustar en un lloc web o compartir-les en els mitjans socials, i podeu utilit-zar text, imatges, vídeo, àudio, mapes i gràfics. Cada resposta inclou un enllaç a la font original com un lloc web o un tweet específic, de manera que el lector sempre sap d’on prové la informació. (Font: Journalism)

NOVES EINES



Què significa GDPR per als periodistes?Per Marcela Kunova / Journalism.co

A partir del 25 de maig de 2018, el Reglament General de Pro-tecció de Dades o GDPR serà aplicat pels reguladors d’Europa. Aquesta necessitat de conèixer la guia de GDPR explica què significarà això per als mitjans i els periodistes independents.

Les redaccions de mitjans recullen moltes dades personals so-bre el seu públic. La forma en què es maneja aquesta informa-ció experimentarà el seu canvi més gran en dues dècades, ja

que el nou Reglament General Europeu de Protecció de Dades farà que la legislació de cada país s’activi ràpidament.

Jon Baines, assessor de protecció de dades de la firma d’advocats de Londres, Mishcon de Reya, afirma que GDPR és més aviat una evolució de les lleis actuals de protecció de da-des que una revolució. Tot i que GDPR s’aplica a tota Europa, correspon a cada estat membre com legislar per a exempcions específiques per al periodisme. “Els mitjans, almenys quan practiquen el periodisme, a diferència, per exemple, de quan actuen com a empresa, continuaran tenint una exempció àm-plia de la majoria de les obligacions, però no estaran exempts del requisit per tenir les mesures de seguretat adequades per prevenir la infracció de dades”, diu Baines.

Això inclou una ciberseguretat sòlida, entrenament del perso-nal i plans de contingència sobre com respondre a una fugida d’informació o una infracció de dades personals si es produeix, per minimitzar el dany.

A més, els mitjans de comunicació generalment podran recla-mar una exempció si les dades personals que manegen es man-tenen “amb vista” a la publicació, si creuen que la publicació

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



seria d’interès públic i si complir-ho seria incompatible amb el periodisme. “Això és potencialment molt ampli”, explica Baines, “i, en general, ha estat interpretat pel Comissari d’Informació i els tribunals com tal”.

Dades personals: qualsevol informació relacionada amb un individu viu identificat o identificable. Inclou informació bàsica com ara noms, qualsevol número d’identificació, però també pot incloure informació menys obvia, sobretot informació que es pot combinar amb altres dades per permetre la identificació, com ara determinats tipus d’informació d’ubicació o identificadors en línia, com ara adreces IP o pseudònim.

Incompliment de dades personals: incompliment de la segu-retat que comporti la destrucció o pèrdua accidental o il·legal, pèrdua, divulgació no autoritzada o accés a dades personals.

Controlador: en general, és la persona o organització qui pren la decisió sobre per què i com es tractaran les dades personals.

Processador: la persona o organització que actua sobre la instrucció del controlador. Per exemple, un centre de trucades contractat per una redacció per prestar serveis al client en nom

seu: el primer pot ser un processador, mentre que l’empresa de serveis públics seria el controlador. De vegades, però, la distin-ció pot ser menys clara.

Incompliment i multes de dades personals: L’objectiu de GDPR és evitar una infracció de dades personals que pugui suposar una multa màxima potencial per part de l’Oficina de Comissions d’Informació de 20 milions d’euros o el 4 per cent de la xifra de negoci anual global, el que sigui més elevat.

“Tanmateix, és important tenir en compte que el Comissari ha deixat clar que no es cobraran sovint multes enormes, i que qual-sevol multa ha de ser proporcionada, cosa que significa que s’ha de tenir en compte la gravetat de l’incompliment, però també la mida i els mitjans de l’organització implicats”, diu Baines.

Afegeix que els editors també haurien de ser conscients que continuarà sent un delicte de conscient o imprudent l’obtenció o revelació de dades personals d’un controlador de dades sense el seu consentiment. Això podria cobrir l’obtenció d’informació sobre algú per engany (blagging), hacking, explotació de la mala seguretat o filtracions no autoritzades. “Encara que hi ha una defensa d’interès públic per aquest delicte, no hi ha una




defensa específica només per als periodistes o el periodisme”, conclou.

Periodistes independents i publicacions de b2b: Segons Baines, és possible que els periodistes independents siguin controladors de dades, ja que decidiran com i perquè es tracta-ran les dades personals. Encara que podran reclamar l’àmplia exempció per al periodisme. Això no vol dir que estiguin exempts de disposar de mesures de seguretat.

Però, què passa amb els editors de B2B, que generalment tenen informació disponible al públic sobre els seus lectors, com ara correu electrònic de treball, títol de treball o adreça d’oficina? Segons GDPR, encara són detalls d’identificació. “No obstant això, explica Baines,” un dels principis clau de GDPR és que les dades personals s’han de tractar de manera justa i que girin al voltant de les expectatives raonables de la gent. Pot ser que algú tingui expectatives diferents sobre com es tracta la seva informació de treball en comparació amb informació simi-lar en un context més privat”.

Quan necessiten el consentiment els periodistes?: És molt poc probable que, en general, els mitjans de comunicació ne-

cessitin obtenir el consentiment per processar dades personals, ja que s’aplica la gran exempció per al periodisme. Tanmateix, una circumstància en què els mitjans de comunicació necessitin obtenir el consentiment és quan envien màrqueting electrònic, per exemple, vendes d’esdeveniments.

A més, les dades personals recopilades per a un sol propòsit no haurien de ser utilitzades, per regla general, per a un altre, de manera que els mitjans de comunicació no haurien d’utilitzar les dades de contacte amb finalitats de comercialització quan aquests es recollissin originalment per als propòsits d’una his-tòria.

Els 3 millors consells de GDPR de Jon Baines per als perio-distes: 1. Molta cosa del que fan els periodistes estan subjectes a una exempció, però cal tenir present els límits de l’exempció. 2. Assegureu-vos sempre que teniu la seguretat adequada a l’hora de gestionar les dades personals: xifratge de disc com-plet a dispositius, armaris encastats, comprovació diligent dels correus electrònics per assegurar-vos que no s’envien a la per-sona equivocada, etc. 3. La GDPR és una oportunitat per als qui realment entenen que es destaquen de la multitud, així que aprofitem-la.




El 60% dels dircom espanyols necessita el suport d’una agència de comunicació

La relació entre agències de relacions públiques i els departa-ments de comunicació són un aspecte clau en la gestió de l’àrea per part dels professionals. L’estudi Reptes i oportunitats dels Departaments de Comunicació a Espanya, elaborat per Axi-Com amb la col·laboració de prnoticias, assenyala que el 41,2% dels departaments de comunicació enquestats treballa amb una agència de comunicació, mentre que gairebé un 20% ho fa amb dos. Un 10% confessa que treballa amb una agència, però no de

comunicació, i gairebé el 30% de la mostra admet que no treballa amb cap agència de comunicació i relacions públiques.

Pel que fa a la relació existent entre departaments i agències, el punt de contacte habitual amb la companyia o organització segueix sent el director de Comunicació, i així ho expressa el 54,4% dels responsables que han participat en l’estudi. No obs-tant això, l’agència de comunicació ve moltes vegades a suplir la funció del departament de comunicació, variant així el punt de contacte. En el 9% de les ocasions el contacte es realitza a través del director de Màrqueting, i només en el 3% a través del responsable del community manager.

Segons el 60,3% dels directors de Comunicació entrevistats l’habilitat més valorada en una agència de comunicació i rela-cions públiques és la rapidesa d’actuació i resposta i la proac-tivitat. En segon lloc es troba la capacitat estratègica i el treball de consultoria, esmentat pel 58,8% dels entrevistats. En tercer lloc hi ha la capacitat de crear storytelling, sent el més important per al 51,5% dels directors de comunicació.

Podeu consultar l’informe complet AQUÍ (Font: Prnoticias)





“La Societat de les Dades” tema central per a el #diadeinternet 2018

Ahir, 17 de maig, es va commemorar el Dia d’internet 2018. Internet s’ha convertit en una eina indispensable per desenvo-lupar diferents tipus de activitats, facilitant processos, temps de lliurament de informació i fins i tot facilitant el mateix accés al contingut d’entreteniment.

La idea de celebrar El Dia d’Internet va sorgir a Espanya per iniciativa de l’Associació d’Usuaris a Internet. Fins aleshores, el 17 de maig era conegut com el “ Dia de les Telecomunicacions”. No obstant això, amb la intervenció de la ONU, i altres sectors

de la població, es va acordar declarar aquesta data com El Dia Mundial d’Internet, podent-se celebrar en tots els racons del món, cosa que es fa des de 2005 posant l’èmfasi que aquest dia és molt important per al sector de les tecnologies i perquè no per a la societat en general.

Enguany, l’eix de la diada ha estat “la societat de les dades”. En aquest sentit, s’ha buscat conscienciar sobre els usos que se li poden donar a la informació que deixen els usuaris a la web. Cada comentari, foto, vista a una pàgina deixa una empremta digital. Això genera noves oportunitats de negoci i afavoreix el desenvolupament de polítiques de prevenció.

Però també cal tenir en compte els desafiaments que aquesta economia de dades genera en matèria de seguretat i privacitat. La idea és que, a poc a poc, els ciutadans tinguin més control sobre la seva informació. En aquest sentit, la nova llei de pro-tecció de dades (GDPR) que començarà a regir el 25 de maig a Europa serà clau. (Font: Mediàtic/Àmbit d’Estratègia i Comu-nicació)




Les “fake news” augmenten un 365% durant 2017

Les “fake news” han augmentat un 365% durant 2017, ge-nerant greus danys a la reputació d’institucions i companyies, segons conclou l’estudi de tendències en gestió de reputació i intangibles Approaching the Future 2018 que anualment elabo-ra Corporate Excellence-Center for Reputation Leadership, en col·laboració amb Canvas Estratègies Sostenible .

La investigació, que en la seva tercera edició ha comptat amb la col·laboració de l’ Associació de Directors de Comunicació (Dircom), recull que en l’actualitat un 63% de les persones re-coneix no ser capaç de distingir entre les notícies veritables i

els rumors o falsedats. A més, un 65% dels ciutadans a escala global rep la informació a través de plataformes socials, motors de cerca o apps de notícies, i la confiança en els mitjans de comunicació tradicionals ha baixat el 64% al 22%.

En aquest sentit, assenyala que el caràcter horitzontal de les xarxes socials o cercadors ha permès als seus responsables posicionar-se com a “mers facilitadors de dades o opinions sen-se tenir la necessitat d’assumir la responsabilitat sobre els con-tinguts que publiquen els usuaris”. Davant d’aquest escenari, l’informe indica que Espanya s’erigeix com un dels països als que més preocupa que s’utilitzin les notícies falses com a arma de manipulació, atès que entre un 76% i un 80% dels espanyols afirma témer el progressiu avanç de les “fake news”. Us oferim l’estudi Approaching the Future 2018 CLICANT AQUÍ (Font: DIRSE)

Carta oberta dels fotoperiodistes a la ciutadania

El Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha presentat aquest dimarts, 15 de maig, la Carta





oberta dels fotoperiodistes a la ciutadania, un article sota el títol “O qualitat o res” per reivindicar els drets de la professió i la importància d’una premsa responsable.

La degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bo-net, ha estat l’encarregada de presentar l’acte, i ha recordat que els fotoperiodistes col·legiats, especialment a partir del 2016, poden rebre ajuda des del Col·legi en qualsevol moment. A l’acte hi ha intervingut el director del Report.cat, Jordi Rovira; i els fotoperiodistes Alberto Estévez, responsable del Grup de Treball de Fotoperiodistes del Col·legi, i Ana Jiménez, qui ha llegit l’article sencer.

L’article fa una crida al gran problema que existeix entre el col·lectiu dels fotoperiodistes i del periodisme en general i planteja solucions i reflexions per intentar, aprofitant totes les signatures que s’han aconseguit fins ara, continuar treballant per aconseguir qualitat en l’ofici i mantenir l’aposta per un pe-riodisme independent, rigorós i que permeti recuperar la credi-bilitat que han perdut els mitjans. Alberto Estévez ha declarat que els fotoperiodistes han perdut la credibilitat per part de la ciutadania i l’única solució és la qualitat periodística per salvar la professió. Ana Jiménez ha afegit que el talent i la qualitat

dels professionals es veu afectat per les fotografies que arriben de qualsevol procedència, sense fonts, i això va en contra de la credibilitat de l’ofici. Segons l’Ana Jiménez, és un problema molt greu i s’ha perdut el respecte per l’ofici. Finalment, s’ha obert un torn de preguntes per poder respondre i debatre tots els temes tractats.

Podeu llegir l’article sencer CLICANT AQUÍ. (Font: CPC)

Gas Natural Fenosa i InCom-UAB renoven el conveni per editar l’Informe de la Comunicació a CatalunyaLa rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Margarida Arboix Arzo, i el director general de Comunicació i Relacions Institucionals de Gas Natural Fenosa, Jordi Garcia Tabernero, han signat l’acord pel qual la companyia energètica es manté com a patrocinador del Informe de la comunicació a Catalunya per a la desena edició consecutiva. Gas Natural Fenosa patro-cina aquest informe, clau dins el panorama comunicatiu català, des de la seva creació l’any 2000.


https://www.periodistes.cat/sites/default/files/public/continguts/actualitat/2018/05/documents/fotoperiodistes-cat.pdf



L’Informe de la comunicació a Catalunya ofereix, de forma regu-lar, una descripció actualitzada i una anàlisi interpretativa i plu-ral de l’evolució dels diferents camps que configuren el sector de la comunicació a Catalunya. Per a aquesta desena edició, l’Informe oferirà una anàlisi detallada dels anys 2017 i 2018, al mateix temps que aportarà una visió única i singular sobre l’evolució en els diferents sectors de la comunicació a Catalun-ya durant les dues últimes dècades, detectant les semblances i diferències respecte altres països de l’entorn. La seva presen-tació pública es preveu per a la tardor de 2019. (Font: AEC)

Trobada Internacional d’investigació d’audiències de l’AIMC

Sota el claim “cap a la convergència i la transparència en el mesu-rament”, AIMC (Associació per a la Investigació de Mitjans de Co-municació) durà a terme el proper 23 de maig la 11a Edició de la seva Trobada Internacional sobre Investigació de Mitjans. Aquest fòrum de debat congrega els principals experts en investigació de mitjans i mesurament d’audiències a nivell internacional pertanyents a companyies com Google, Kantar Media o Ipsos Connect i JICs eu-ropeus com el francès CESP. Els principals experts internacionals.

Els responsables mundials de Kantar Media i Ipsos Connect mostraran els principals desenvolupaments de mètriques “In-tegradores” i holístiques; s’explicarà com els diferents JICs d’Holanda volen llançar un RFP conjunt per unir les experièn-cies dels usuaris amb els mitjans i les diferents plataformes de difusió de continguts; Google aportarà la seva visió sobre el me-surament de continguts audiovisuals; s’analitzaran quines són les transformacions que s’estan contemplant en el mesurament de mitjans editorials al Regne Unit o Bèlgica i es descriuran els últims avenços en les mètriques de publicitat out of home al Regne Unit. Aquests són els temes que s’abordaran en les diferents sessions de la Trobada Internacional de AIMC.

La celebració de la Trobada Internacional coincideix amb un aniversari d’especial importància per a la Associació: el mig se-gle del seu estudi més emblemàtic, l’Estudi General de mitjans (EGM), consolidat com un pilar fonamental per entendre el des-envolupament de la indústria dels mitjans de comunicació i la publicitat a l’Estat espanyol. Així mateix, 2018 és un exercici de commemoracions per AIMC: el 30 aniversari de la fundació de l’Associació, les 20 edicions de l’estudi Navegants a la Xarxa i el 15 aniversari de l’estudi AIMC Marques. (Font: AEC)




Mor als 87 anys Tom Wolfe, impulsor del Nou Periodisme

L’escriptor i periodista Tow Wolfe, considerat un dels pares de l’anomenat Nou Periodisme i una de les plomes més importants i prestigioses de la literatura dels Estats Units en els últims 50 anys, ha mort aquest dimarts als 87 anys d’edat en un hospital de Nova York. L’’autor de La foguera de les vanitats estava afli-git de pneumònia i havia estat hospitalitzat per una infecció en un hospital de Manhattan.

Wolfe, que insistia en què l’única manera d’explicar una bona his-tòria és sortir a buscar-la, va adoptar una actitud experimental amb suport del director del diari on treballava (The New York Herald Tri-bune), Clay Felker, qui animava als seus reporters a anar “més enllà del periodisme objectiu”. Va ser llavors, a partir de la dècada dels 60, quan va contribuir a crear un estil híbrid que trencava amb les formes convencionals de narrar utilitzant tècniques novel·lístiques, al qual també es van unir Truman Capote o Gay Talese.

Aquest “nou periodisme” es va consolidar als Estats Units a partir de 1973, amb relats escena a escena, diàlegs complets i

descripcions sobre comportaments, formes de parlar o de ves-tir, que donaven detalls “de categoria social”. Entre les publi-cacions que deixa Wolfe estan El bon gènere, on relata la per-sonalitat humana d’un astronauta amb motiu del primer viatge a la Lluna, o La paraula pintada, en què ironitza sobre el món actual de l’art, però va retratar també a la societat del seu país, utilitzant dosis de sàtira, en títols Tot un home, Bloody Miami i La foguera de les vanitats, best-seller en què exposa la set de diners i poder de la Nova York dels vuitanta. (Font: AEC)

Formació al Col·legi de Periodistes

Tècniques de comunicació i expressió escrita.- Barcelona. Di-vendres 25 de maig (de 09:30h a 14:30h) - A través d’aquesta for-mació, impartida per Montse Sanahuja, els assistents aprendran a redactar de manera clara, professionalitzada i adaptada als diver-sos documents corporatius. Aprendran també a dotar l’escriptura d’intencionalitat, quan calgui ser persuasius i coneixeran diverses eines que facilitaran la tasca d’escriure en el seu dia a dia.

GDPR i ciberseguretat en el periodisme.- Girona. Dilluns 21 de maig (de 09:30h a 14:30h) - Barcelona. Dimecres 30 de maig




(de 15:30h a 20:30h) - Genís Margarit mostrarà com protegir documents confidencials i explicarà quins són els sistemes i metodologies a seguir per garantir la seguretat i la privacitat de la informació. També s’abordarà el nou Reglament General de Protecció de Dades.

Webinar: Gestiona, retoca i millora les teves fotos amb el mòbil.- On line. Dimarts 22 de maig (de 10:00h a 11:00h) - L’objectiu d’aquesta sessió dirigida per Jordi Flamarich, és fer millors fotografies amb el nostre dispositiu, aprendre què vo-len dir i per a què serveixen les seves opcions de configuració, gestionar millor l’espai disponible al nostre telèfon i descobrir algunes de les millors aplicacions per anar un pas més enllà.

Redacció de crítiques i reportatges de gastronomia.- Barce-lona. Dimarts 22 de maig (de 15:30h a 20:30h) - Aquest curs, dissenyat per Trinitat Gilbert, dona a conèixer les principals claus narratives del periodisme gastronòmic, una especialitat emergent tant en els mitjans informatius com en l’àmbit de la comunicació d’empresa, i que té les principals fonts mundials expertes a Catalunya (Ferran Adrià, Joan Roca, Carme Rusca-lleda i altres).

Eines per editar imatges on line.- Barcelona. Dilluns 28 de maig (de 15:30h a 20:30h) - En aquest curs, a càrrec de Sílvia Llombart, coneixerem diverses eines que ens ajuden a treballar el món de la imatge, bàsic per comunicar millor, i ens faciliten la nostra feina diària. Totes les eines que es proposen són gra-tuïtes.

Introducció a les Xarxes Socials.- Barcelona. Dimarts 29 de maig i 5 de juny (de 09:30h a 13:30h) - L’objectiu d’aquest pro-grama impartit per Jordi Gamell, és proporcionar un bon conei-xement de les xarxes socials des d’una perspectiva global i po-sar-lo a l’abast dels participants des d’un punt de vista pràctic. Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació. Són BONIFICABLES, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i gestionem els tràmits per poder-ho fer sense càrrec. (Font: CPC)




La transformació digital de les redaccionsPer Institute for Media Strategies

La transformació digital de redaccions enfocades al producte im-près per altres menys centrades en el suport i més en el producte i en la seva distribució en qualsevol plataforma amb un contingut natiu s’encalla en moltes ocasions des del primer moment, però en altres ocasions falla quan ja s’ha cobert la primera etapa i l’energia inicial per vèncer la resistència al canvi va disminuint.

A l’Institute for Media Strategies de Londres, integrat per es-pecialistes en transformació digital de mitjans, considerem que dos dels principals problemes en aquest camí cap a la trans-

formació digital dels diaris són, d’una banda, una informació insuficient, i d’altra , un pèssim estil de comunicació.

“Independentment del que la redacció vulgui implementar, fins i tot l’activitat més senzilla, l’èxit està directament relacionat amb la forma en què es comunica”, indica l’estudi. Des del comença-ment, “ha d’haver-hi una àmplia i profunda gamma d’informació disponible, particularment pel que fa a fluxos de treball, torns, estructures de rutina i rols laborals. En una redacció, per exem-ple, l’esforç que s’estava fent pel que fa als canvis que afectaven al personal es van anar en orris perquè els caps no van propor-cionar suficients detalls sobre una cosa tan simple com un nou cronograma i procediments per a les reunions informatives”.

Segons aquest institut, “tot i que el pla per a reunions infor-matives molt més breus ser beneficiós, tota la redacció criticar la idea perquè només se’ls va donar un esquema general. La incomprensió massiva va portar al rebuig d’una idea perfec-tament plausible, que havia estat pensada amb calma, però l’execució de la comunicació va fallar”.

Si falla la comunicació, “els redactors s’adonaran que falta mol-ta informació i consideraran que la idea és defectuosa perquè

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



no s’ha pensat bé, encara que realment estigui ben pensada. Fins i tot els plans excel·lents, si no estan documentats o comu-nicats adequadament, poden fracassar”. Tan important és, per tant, “el projecte en si com la forma en què es va a comunicar”.

Pèssim estil de comunicacióL’estil de comunicació és igual de crític, segons l’esmentat estu-di. “Feu que tot sigui més complicat del que és necessari (pensi en aquestes presentacions de PowerPoint amb moltes diaposi-tives i en els gràfics de Gantt) i ningú farà preguntes perquè no vol semblar tonto davant dels seus companys”.Els responsables de comunicar, un cop han acabat la seva fei-na, “solen pensar que la fase d’anunci va ser un èxit, però en realitat moltes vegades la gent ha fugit de seguida a les seves cadires per comentar el confús que és tot i els i malentesos que hi ha. Perquè el canvi funcioni, els missatges complexos neces-siten plasmar d’una manera senzilla “.

Segons aquest treball, “això vol dir dividir el procés en parts ma-nejables, proporcionant descripcions clares de com cada secció i departament, i fins i tot les persones, participaran i es benefi-ciaran del canvi . Per garantir que la informació sigui acceptada i compresa a la sala de redacció, és essencial centrar-se en

un ritme clar d’implementació, eliminar tota argot i formes de comunicació “corporatives” sofisticades.

“Hem vist una gran taxa d’èxit quan s’han realitzat rondes de converses amb grups petits o parelles de persones, o fins i tot mantenint discussions individuals, després que es van ini-ciar certs processos de canvi complexos o difícils. L’objectiu és produir comentaris, verificar la comprensió i la claredat, i reduir el risc que les persones difonguin rumors, involuntaris o no. Reduir-lo a nivell personal garanteix que els canvis i les seves raons siguin absorbits pel “sistema nerviós” de la sala de redacció”.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Qualitat o res Per diferents autors / Report.cat

Aquests dies es pot visitar una nova edició del World Press Pho-to. Les imatges, colpidores i emotives, aconsegueixen cada any que sigui l’exposició més visitada del Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona. Ara bé, la preocupant situació del fotope-riodisme a casa nostra no convida a cap tipus de celebració.

Els fotògrafs sempre som al carrer, en contacte físic amb qual-sevol realitat, per això les nostres imatges són l’eina més di-recta per informar. Som testimonis del que passa i, per tant, el primer factor de credibilitat del mitjà de comunicació. Una responsabilitat, però, que no es correspon amb les condicions en què exercim la nostra feina.

Paradoxalment, el fotoperiodisme està fortament qüestionat ara que la imatge en la societat té més força que mai. Només a Facebook es pugen uns tres milions de fotografies diàries, la majoria de consum efímer. En l’entorn digital, ja no és cert que una imatge val més que mil paraules. Una bona imatge, sí. Per això els fotoperiodistes hem de marcar diferències i posicionar-nos com l’autèntic valor afegit dins els mitjans. Les bones imat-ges interpel·len l’espectador. Està estudiat que els lectors el primer que veuen són les fotografies, en segon lloc el titular i, finalment, el text. Primer observem i després llegim.

Tot i així, és difícil publicar bones imatges en les condicions ac-tuals. La signatura del fotògraf ha de ser garantia de professio-nalitat i veracitat. En canvi, les seccions de fotografia cada cop tenen menys poder de decisió. Prova d’això és la quasi desapa-rició dels editors gràfics –bàsics per filtrar en la sobreabundàn-cia d’imatges i mantenir-ne la qualitat–, la precarietat crònica i els constants acomiadaments de professionals, substituïts per imatges de procedència dubtosa (per no dir malintencionada) i cedides amb intencions publicitàries.

Una situació que no és exclusiva del nostre país. El fotògraf Ryan Kelly, recentment guardonat amb el premi Pulitzer, ha

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



deixat la professió, cansat de l’estrès, els horaris extenuants i uns salaris a la baixa. Kelly és la punta de l’iceberg, perquè hi ha un munt de companys que també ho estan deixant.

Davant els importants problemes financers, uns desorientats editors i directors prenen decisions sense recorregut que afec-ten la qualitat periodística. S’està potenciant un periodisme sense investigació, alineat amb els poders econòmics i que s’ha acostumat a les rodes de premsa sense preguntes.

Les empreses, preocupades només per omplir el rectangle en blanc d’una maquetació, estan acostumant el lector a una in-formació de baixa qualitat amb una profusió d’imatges planes, sense lectures profundes ni qualitat estètica, sense intenció ni valor periodístic, que atempten contra el dret a la informació. Som, doncs, enmig d’un empobriment informatiu que, a la llar-ga, es paga. Perquè el futur del periodisme depèn de la credibi-litat dels continguts, que va de la mà de la qualitat. Credibilitat i qualitat, dues paraules clau.

El camí a seguir el trobem als mitjans de referència que han apostat pels reportatges en profunditat, pel periodisme d’investigació i pel bon fotoperiodisme. Empreses que són

conscients del compromís amb els lectors, i aquests els co-rresponen amb la seva confiança. És la lliçó apresa els darrers anys: no serveix qualsevol cosa.

Molts editors de casa nostra, però, semblen que no ho han en-tès, segueixen pensant només en el compte de resultats a curt termini i, de passada, vulneren la seva responsabilitat social i sovint, també, el codi deontològic. Disset anys enrere, Pepe Baeza, –qui fou editor gràfic d’El Periódico de Catalunya i re-dactor en cap de Fotografia de La Vanguardia– finalitzava el llibre Por una funció crítica de la fotografia de premsa amb una reflexió plenament vigent en què deia que sense intel·ligència, risc, debat professional o sense enfrontaments amb els pode-rosos, “la premsa, tal com encara podem imaginar-la, morirà lentament, engolida per l’interès, la banalitat i la indiferència. El que li ocorrerà a la imatge serà el primer símptoma del que vindrà després”.

Davant del pensament únic i del bombardeig d’imatges trivials, cal apostar per la visió diferenciada, crítica, innovadora i creativa del fotògraf, amb editors valents que publiquin imatges compro-meses. El present i el futur de la professió passen per propostes visuals que ens convidin a reflexionar sobre el món on vivim.




Per això, alcem la veu abans que un dia els lectors s’adonin que els mitjans ja no tenen fotografies, sinó simples taques de color que no els aporten res. Perquè, llavors, la nostra feina ja no serà una prova palpable de la realitat i el lector haurà perdut el dret a la informació de qualitat.

Perquè la fotografia no és tan sols un reflex del periodisme, sinó també de la societat. No reivindiquem un col·lectiu professio-nal més, sinó la importància d’una premsa responsable. Per tot plegat, us convidem a apostar per un periodisme independent, rigorós i que permeti recuperar la credibilitat que han perdut els mitjans. Nosaltres ho tenim clar: o qualitat o res.




Salaverría: “Trobar l’equilibri entre l’actualització tecnològica i la preservació dels valors periodístics és un dels grans desafiaments”Per Laboratorio de Periodismo

Ramón Salaverría és un dels professors espanyols de perio-disme de major reconeixement internacional. És vicedegà d’Investigació de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, on a més és sotsdirector del Center for Internet Studies and Digital Life. Està especialitzat en la investigació sobre ciberperiodisme i mitjans digitals, temes en els quals és un investigador molt referenciat. El seu llibre més recent, Ci-

berperiodismo a Iberoamèrica (2016), és una detallada anàlisi de l’evolució dels mitjans digitals en els 22 països de l’Amèrica Llatina, Espanya i Portugal.

En aquesta entrevista amb el Laboratori de Periodisme de la Fundació Luca de Tena aborda principalment els reptes de les facultats de periodisme i detalla també algunes claus de la transformació digital del periodisme , tant pel que fa als contin-guts com al model de negoci.

El canvi dels hàbits dels lectors ha modificat les habilitats que el periodista necessita per exercir amb èxit el seu tre-ball. Parlem per exemple de SEO, escriptura per a mòbils, tractament de dades, analítica per periodisme... Fins a quin punt la universitat s’ha adaptat per poder formar als alum-nes de periodisme en aquestes noves habilitats?La indústria periodística està evolucionant però la pròpia uni-versitat també. La implantació dels plans de Bolonya fa ja més d’una dècada ha plantejat una reestructuració dels ensenya-ments en general i en particular de l’àmbit del periodisme.

En general, la universitat ha tendit cap a un tipus de treball que és menys teòric i que es va enfocant més en qüestions

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



pràctiques, però al mateix temps s’ha produït un fenomen de multiplicació de facultats, de certa dispersió. D’una banda, hi ha una major tendència a estar al dia en les tecnologies, en el desenvolupament professional, però d’altra banda no hi ha una concentració de massa critica suficient en totes les univer-sitats com per poder donar una formació de qualitat. Això, com avantsala.

Si, a més, tot això coincideix amb uns anys de crisi que han afectat la inversió en educació tant a la universitat pública com en el meu cas a la universitat privada, i tots ens hem ha-gut d’estrènyer el cinturó, encara es fa més difícil atendre a les grans demandes i els grans desafiaments que actualment planteja la formació periodística per a la indústria. La indústria periodística està canviant, però la pròpia universitat està en un període de transformació.

Va ben encaminada aquesta transformació de la universitat per respondre a aquestes demandes. Què seria necessari introduir perquè s’acosti més a les necessitats que actual-ment planteja l’ofici de periodista?Al meu entendre, el que s’està fent no acaba d’encaixar del tot amb el que s’hauria de fer. Hi ha una gran quanti-

tat d’ensenyaments que s’instrueixen en destreses, però no s’explora prou el que són els nous llenguatges, els nous mo-dels, les estratègies... els aspectes més de fons. Els alumnes, en moltes ocasions, posseeixen un seguit de formacions molt específiques, però al mateix temps molt caduques, perquè les tecnologies evolucionen amb molta rapidesa, i molt més del que ho feien fa quinze, vint o vint anys enrere, però no acabo d’estar convençut, en general, que els alumnes tinguin un criteri, uns valors, uns principis, una capacitat d’innovació que els permeti donar resposta al que demana la indústria periodística.

Tinc, per tant, una sensació ambivalent: em dóna la sensació que, efectivament, les universitats de periodisme han incorporat en els seus programes, com no podria ser d’una altra manera, tot el que té a veure amb les tecnologies digitals, però la seva capacitat d’aportació i sobretot la seva capacitat d’innovació per als grans desafiaments que té la professió periodística és més limitat del que hauria de ser.

Un dels comentaris que es deixen sentir amb relativa fre-qüència en els staffs dels mitjans de comunicació sobre els estudiants acabats de llicenciar és precisament que estan incorporant aquest bagatge tecnològic o de transformació




digital als seus coneixements, però que per contra, estan disminuint altres valors, diguem tradicionals, com la capa-citat de contextualitzar la informació, fins i tot de posseir una bona redacció periodística o un correcte ús del llen-guatge, o fins i tot d’una manera més genèric, tenir una àmplia cultura general que permeti crear relacions o tras-lladar als lectors qualsevol informació amb més riquesa de matisos. És possible trobar un punt d’equilibri entre el més perible i els valors tradicionals de l’ofici de periodista?Coincideixo amb aquesta anàlisi, però penso que les empreses periodístiques tenen part de culpa en aquest fenomen. En els últims deu anys hem vist com gran part de la veterania perio-dística que atresoraven les redaccions s’ha dilapidat perquè les empreses periodístiques s’han desfet de professionals de gran vàlua i de trajectòria professional, perquè eren probablement els professionals més cars però també els menys acomodats. Això es nota. És inqüestionable que s’havia de acabar notant. Quan buides les redaccions d’experiència, d’ofici, després és molt més fàcil que et trobis amb redaccions amb menys criteri periodístic o amb menor criteri per poder analitzar adequada-ment les informacions i en canvi trobis redaccions més funcio-narials, més tècniques, però que no tenen aquest esperit perio-dístic tan marcat.

Trobar aquest equilibri entre l’actualització tecnològica i la pre-servació dels valors periodístics tradicionals és un dels grans desafiaments a què s’enfronten actualment tant la universitat com les empreses periodístiques i té a veure amb el que deia abans: em sembla que la mera instrucció tècnica i el domini d’una sèrie d’eines, per si mateixes, no et porten enlloc. Cal també aprendre els valors i les estratègies i els principis essen-cials del periodisme i sobre aquests basar tota la resta. Basar la instrucció periodística en tecnologia em sembla que és un error de partida.

La crisi ha deixat moltes redaccions buides i amb poques possibilitats que es cobreixin els buits que els ERO i aco-miadaments han causat, almenys de moment; la percepció de la feina del periodista no millora en les enquestes; les fake news creen un estat de confusió que arrossega també per desgràcia al periodisme... Quin estat d’ànim es respira a les aules de periodisme de les facultats?És cert que la crisi afecta, però també és veritat que molts alum-nes ja es formen en periodisme sabent que hi ha moltes més opcions que treballar en una redacció, com gabinets o comuni-cació corporativa. Saben que bona part dels llocs que es van a cobrir no responen al treball periodístic tradicional. Encara que




és veritat que segueix existint una sèrie d’alumnes que estan enfocats en el periodisme com el coneixem. Després hi ha el fe-nomen de l’autoocupació, que és també una opció que ha anat cobrant força. El ventall de possibilitats s’ha obert i és molt més gran que abans, quan estava més enfocat o gairebé tot enfocat al periodisme en mitjans de comunicació.

Fora ja de l’entorn acadèmic, obrint una mica el focus i en-trant breument en l’impacte que la tecnologia pugui tenir sobre els continguts, volia preguntar-li si considera que el fet que l’accés a la informació hagi de ser majoritàriament a través del mòbil i que el declivi de suports com el pa-

per sigui tan accentuat, pot acabar amb els formats llargs i anar imposar una estructura narrativa d’articles de poca extensió i paràgrafs curts.

No crec que el periodisme mòbil signifiqui la mort dels formats tradicionals. La forma de representar el contingut és diferent: hi ha més plataformes i el contingut està més diversificat. Es consumeix la informació en un entorn de múltiples pantalles. Es tracta d’un nou escenari i aquesta diversificació anirà creixent a mesura que es vagin incorporant noves pantalles.

A més, s’està demostrant que els temps de lectura a través de dispositius mòbils estan augmentant. No sembla que el perio-disme més reposat vagi a acabar, sinó que està havent-hi una evolució. Per exemple, el pes de les dades, la representació d’aquestes dades, és ja molt més gran que abans i seguirà crei-xent. Hi ha una evolució, però no necessàriament crec que hi hagi d’haver una desaparició de formats llargs, sinó una evo-lució.

I a la premsa escrita, quin futur li veu?No crec que la premsa escrita desaparegui. Al segle XX va ser el mitjà hegemònic. És veritat que hi havia una gran massa




que veia la televisió, però l’opinió pública la configuraven els diaris impresos. Fins a finals dels 90, els grans temes sortien als diaris. Ara, al segle XXI, els diaris escrits ja no són el mi-tjà, en singular, sinó un mitjà més. És evident que han perdut l’hegemonia, i probablement es converteixin en un element de nínxol, per a un sector o un perfil concret de lector, però no crec que el diari imprès desaparegui.

Una última qüestió, en aquest cas sobre el model de negoci de la premsa. La malaltia està àmpliament diagnosticada: la publicitat digital no compensa la caiguda de la qual es perd en paper, ni les subscripcions digitals cobreixen la inexorable pèrdua de vendes d’exemplars al quiosc. La di-versificació de negoci no acaba d’enlairar-se: les subscrip-cions digitals a Espanya sembla que no són l’opció i no s’instauren, altres alternatives com el “branded content” no són escalables i només poden mantenir-se en un per-centatge d’ocupació baix del diari, els esdeveniments es-tan ja saturats... Quina és la solució?Sí que s’han provat models de pagament a Espanya. Ho va fer El Pais i altres mitjans, però la forma en què es van aplicar es va demostrar que no era vàlida o que no es percebia com de valor. El problema és que no es pot ser excel·lent en tots

els àmbits: l’economia, la política, els esports... Això és molt complicat. Perquè un model de pagament funcioni, entre moltes altres coses, cal concentrar-se en allò que es pugui oferir amb molta qualitat i amb un valor diferencial. És impossible mantenir l’hegemonia en tants fronts i, a més, sentim moltes vegades parlar de periodisme de qualitat i de les queixes pel fenomen de les fake news, però bastants mitjans abusen del contingut pa-trocinat, i aquest no és precisament el camí cap al periodisme de qualitat. Cal millorar aquest model de pagament i centrar-se en aquesta especialització en la qual es aporti un valor afegit. No crec que sigui inviable un model de pagament per continguts a Espanya, sinó que els models que es van experimentar a gran escala no van ser potser els apropiats. (Fotos: UNAV i Diari de Tarragona




Quatre tècniques per reconèixer trolls i evitar propagar informació falsaPer Patrick Butler / Red de Periodistas Internacionales

Per combatre la desinformació en els mitjans, cal comprendre les tècniques que els trolls utilitzen per promoure mentides de-liberades, va dir Joan Donovan, directora del projecte de mani-pulació de mitjans de Data & Society.

“Es tracta d’un moviment que intenta desestabilitzar tota la ins-titució del periodisme”, va dir Donovan durant la taula rodona

“Confiança: eines per millorar el flux d’informació precisa”, al Simposi Internacional de Periodisme Online (ISOJ) a Austin, Texas, ara fa quinze dies. Jennifer Preston, vicepresidenta de periodisme de la Fundació John S. i James L. Knight, va ser la coordinadora de la trobada.

La difusió de desinformació és especialment potent durant l’explosió de notícies d’última hora, i separar la veritat de la mentida és molt difícil per als periodistes que intenten publicar una primícia a tota velocitat, va dir Donovan. La seva investi-gació ha trobat quatre tàctiques de pirateria de fonts ( “source-hacking”) utilitzades per trolls per enganyar els mitjans i acon-seguir que publiquin informació falsa.

1. Imitar la narrativa: els trolls intenten “enganyar els periodis-tes perquè expliquin una història simplista”; una que ressoni en individus amb inclinacions racistes, sexistes, xenòfobes i homofòbiques. Quan la història ja va arribar als mitjans, és di-fícil trobar quina va ser la font original. Donovan va citar com a exemple el rumor fals que el tirador de Parkland High School, Nikolas Cruz, era membre d’una milícia supremacista. A les po-ques hores de ser identificat com el tirador, el rumor es va difon-dre des de “aquest forat de trolls anomenat 4chan”, un lloc web

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



popular entre la dreta alternativa. A partir d’aquí, es va estendre als mitjans de comunicació abans de ser desmentit, va dir.

2. Disfressar la mentida de filtració: els trolls fan circular docu-ments d’aspecte realista per difondre informació falsa sobre els seus enemics. Donovan va citar dos exemples. Un document que va començar a difondre’s a Twitter al·legava que la legisla-dora americana Maxine Waters (Califòrnia) li havia demanat a un banc un milió de dòlars per a la seva campanya, prometent por-tar als Estats Units a milers de refugiats que es convertirien en clients d’aquest banc. Waters i altres han intentat purgar aquest document fals de les xarxes, però segueix apareixent. Un altre document fals al·legava que el candidat presidencial francès Em-manuel Macron tenia un compte bancari amagat al Carib.

3. Spam: aquí els trolls coordinen la publicació de posts a les xarxes socials per interferir en els algoritmes de les últimes no-tícies i dirigir-se a periodistes específics amb missatges privats. Després de diversos tirotejos massius als Estats Units, per exemple, els trolls van intentar instal·lar que Sam Hyde era el perpetrador, aconseguint algunes vegades que els mitjans pu-bliquessin el seu nom (Hyde és en realitat un comediant). Des-prés del tiroteig a l’església de Texas l’any passat, un congres-

sista va identificar erròniament a Hyde com el tirador durant una entrevista en viu a CNN. Això ha succeït tantes vegades que “Sam Hyde és el tirador” ja s’ha convertit en meme.

4. Apropiació: aquesta tàctica consisteix a obrir comptes en les xarxes socials que imiten o suplantin a moviments progressis-tes. El compte “Blacktivist” es va convertir en una de les més seguides per persones identificades amb el moviment Black Li-ves Matter, però és falsa, va dir Donovan, i se l’ha relacionat amb els russos que van intentar inflamar les tensions racials durant les eleccions de 2016. Una altra pàgina de Facebook va ser creada per un home blanc australià que va vendre samarre-tes de “Black Lives Matter” amb la intenció de guanyar diners. Pot ser molt difícil saber si aquests grups són legítims o no.

Un dels objectius dels trolls és simplement aconseguir que els mitjans respectables publiquin les seves històries falses”, va ex-plicar Donovan. “Per a ells aquestes històries són com trofeus”.

Donovan va instar els periodistes no només a familiaritzar-se amb aquestes tècniques, sinó també a unir-se per “crear una xarxa que controli aquesta informació en el moment en què s’està desplegant”.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Els diaris més influents a Espanya a 2018Per Sergio Ramírez / Marketing Online Blog

Estaràs tan fart com jo de llegir que la premsa tradicional es mor i que els diaris que es venen en els quioscs any a any bai-xen el seu tiratge i tenen seriosos problemes per ser rendibles. D’altra banda, tots els anys surten estudis que diuen que més del 70% dels usuaris, abans de prendre una decisió de compra, busquen a Internet.

Doncs bé, vaig ajuntar les dues dades i vaig pensar, com és que ningú ha fet un estudi de mitjans digitals fent un rànquing se-

gons els seus senyals en línia? Per descomptat, em vaig posar mans a l’obra i, després de diverses setmanes de treball i mol-tes desenes d’hores de feina el resultat és el que pots veure en aquest article, al qual espero que li treguis tot el partit possible.

He triat un total de 152 mitjans digitals d’informació general (és a dir, diaris digitals) que, a priori, eren a totes les llistes com els mitjans digitals més importants d’Espanya. La llista completa la podreu trobar al final d’aquest treball.

En aquests diaris digitals he mesurat diversos indicadors clau o KPI: L’Índex de Visibilitat en Sistrix; el trànsit orgànic en SE-MRush; l’Autoritat de Domini amb Moz.; l’Ahref Rank de domini; el recompte dels dominis que enllacen, també amb Ahrefs; les recerques de marca amb SEMRush; i, un cop realitzat, he ator-gat puntuacions, 151 punts per al diari digital que tenia un més gran valor en un KPI, 150 per al segon, així fins 0 per a l’últim de la llista.

Per exemple, en l’Índex de Visibilitat els primers de la llista són: El País amb 703.29; ElMundo amb 367.38; ABC amb 299.88. En la puntuació global se li assignaria: El País, 151 punts; El-Mundo, 150 punts; ABC, 149 punts. I així successivament.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



He volgut fer-ho d’aquesta manera perquè cada posició tingui el mateix pes i així eliminar diferents imprecisions pròpies de les escales, fent l’estudi molt més lineal i pràctic.

La puntuació final s’ha aconseguit simplement sumant els punts dels sis KPIs, és a dir, la major puntuació possible de l’estudi serien 151 punts x 6 KPIs= 906 punts, mentre que la menor puntuació possible és zero.

Per fer aquesta classificació de mitjans digitals d’informació ge-neral he inclòs els diaris tant digitals com impresos amb versió digital, i he exclòs als mitjans que són purament esportius, als quals no descarto en el futur fer un estudi similar. Un cop calcu-lades les puntuacions en cada KPI, la general i ordenats també vaig treure mitjanes i desviacions típiques de cada resultat per poder aprofundir una miqueta més en cada qüestió.

Veieu, doncs, que no m’he centrat en valorar la qualitat sub-jectiva de cada diari, perquè és una cosa que, segons veig, no té massa sentit ja que cada persona té el seu propi biaix. He preferit centrar-me en senyals objectives basades en nombres i, a més, amb eines que qualsevol persona pot tenir de cara a comprovar, per ser el més transparent possible.

Per què he triat aquests sis KPIs per fer l’estudi.- Abans de començar amb les dades em sento en l’obligació de dir-te per-què he triat aquests 6 KPIs que et comentava una miqueta més amunt i no altres, vet aquí hi ha l’explicació:

L’Índex de Visibilitat de Sistrix és una mesura relativa a com és d’important / visible un web per al cercador. La part bona és que elimina el component d’estacionalitat d’una forma molt lògica i racional i et permet comparar dominis que posicionen per a termes diferents en el cercador.

El trànsit orgànic amb SEMRush em dóna un mesurament de quants usuaris en absolut entren a través d’ Google a un domini i, com el tràfic de cercador sol ser el més important en qualse-vol projecte web, en el cas de grans mitjans no hauria d’haver excepció. L’Autoritat de Domini en Moz és un valor que mesura la importància d’enllaços que té un lloc web i se li coneix en el món com DA. El nombre va de 0 a 100 sent 0 un domini pena-litzat i 100 un domini top d’Internet en el món. L’Ahref Rank és semblant al DA de Moz, però utilitzant una altra base de dades de domini. Prefereixo duplicar aquest KPI ja que tot el que tingui a veure amb els enllaços és el senyal de posicionament més important.




Recompte de dominis que enllacen: A nivell posicionament web, el que més compta és la qualitat dels enllaços, però m’és totalment inviable estudiar els enllaços entrants un per un de dominis tan importants com els d’aquest estudi, per això, per tenir un altre KPI de rellevància Offpage vaig triar el nombre de dominis que enllacen, que és una bona aproximació en dominis sans amb un mapa d’enllaços sòlid i consistent, com és el cas.

Finalment també em vaig voler fixar en les recerques de marca ja que és un comportament que ens passa a tots que, quan entres cada dia a un diari, directament poses el seu nom a Goo-gle, Google et mostra el resultat i tu punxes en el primer en lloc de posar el nom del domino.com (o .es, o el que sigui) al cerca-dor. Per a mi és una mesura de fidelitat d’audiència.

El més interessant de l’estudi.- A continuació et mostro el que per a mi són els set punts més interessants de l’estudi en global i, posteriorment, anem a detallar.

1. El Top1 ho és per a gairebé totEl mitjà digital que millors mètriques digitals té ho és per a 5 de 6 KPIs, l’únic en què no regna és a recerques de marca i, per aquest KPI, ¡acaba en segona plaça! Vaja, que no fa ple de miracle.

Això el que em diu de primeres és que els KPIs són consistents i que, com més elevat és el nombre en cada un dels indicadors, més correlació hi ha.

2. En el Top10 la variabilitat és molt baixaLa variabilitat mitjana dels 152 mitjans és de 15 punts, és a dir, que el normal és que tots els resultats caminin a menys de 15 punts de la mitjana.

Doncs bé, en el Top10 la variabilitat és tan baixa que només hi ha un resultat que puguem dir “que s’acosti” a la variabilitat de la taula, i ho fa al 45% (és a dir, una mitjana de 7 punts en lloc de 15 ), en la resta, regna la calma, amb variacions rondant els 2 o 3 punts.

Un cop més, el que vol dir això és que per tenir una bona visi-bilitat i unes bones mètriques com a diari digital, cal tenir bons números en tots els KPIs d’estudi, no serveix amb ser molt bo en un, i molt dolent en altres.

En altres paraules: Si vols posicionar bé i ser rellevant, has de fer-ho bé en tots els factors, no serveix apostar en uns i deixar altres en bolquers.




3. Hi ha 3 mitjans digitals en el Top10Una cosa que m’ha sorprès gratament és que en el Top10 hi ha 3 mitjans digitals (ja veuràs quins són). Per a mi és tota una fita ja que el 3 0% dels diaris a Internet més influents no tenen capçalera en els quioscs d’Espanya, és a dir, sí que es pot com-petir en línia en igualtat de condicions, sempre que facis una bona feina.

Total, que és cert que el segment de la premsa no és que esti-gui canviant, és que ha canviat.

4. Hi ha tres regionals al Top10Una altra cosa digna de menció: Hi ha tres diaris regionals en el Top10 d’Espanya per senyals digitals, dos estaven més que cantats, l’ altre em va a sorprendre moltíssim ja que és d’una regió que ronda els 2.5 milions de persones, el que vol dir una mica per sota del 6% d’Espanya.

5. La desviació estàndard de l’estudi és del 3,4%Si prenem tots els números del projecte i li apliques una fórmula de desviació estàndard per veure quant s’allunyen els resultats de la mitjana en una distribució normal, el nombre resultant és d’un 3,4%. Traduït a clar i català el que ve dient això és que hi

ha una alta correlació entre aquests nombres no només en la influència real de cada mitjà, també entre ells.

En definitiva, els indicadors clau estan ben triats i són repre-sentatius.

6. El Top3 té una variabilitat de ... zero!Hi ha un resultat que té totes les seves mètriques iguals: Per a totes elles està en la posició número 3 i, per descomptat, és el número 3 de la llista.

Això no passa en cap altre resultat de la llista, que té més de 150 diaris en el seu haver.

7. I el que més variabilitat té, una burradaD’altra banda, el resultat que més variabilitat té està a mei-tat de la taula (posició 70), té una desviació estàndard (quant s’allunya de la mitjana) de gairebé 60 punts, quan la mitjana és de 15, el que ve sent quatre vegades més.

Per a mi és un detall a tenir en compte, ja que només 5 mitjans tenen una variabilitat que podem considerar “molt elevada” .




El Top10 de diaris més influents.- Ara, sense més dilació, et vaig a mostrar quins són els 10 mitjans més influents a Internet segons la puntuació general i segons cada KPI d’estudi:

Top10 més influent en puntuació global. Sens dubte és la classificació més important de totes i està conformada per El País, ElMundo, ABC, La Vanguardia (primer regional), El Con-fidencial (primer digital), 20minutos (segon digital), El Periódico (segon regional), Expansión, La Voz de Galícia (tercer regio-nal), El Diario.es (tercer digital).

Amb això el que veiem és que el Top10 el conformen quatre diaris que podríem anomenar tradicionals de tirada estatal, tres diaris tradicionals de tiratge regional i tres diaris 100% digitals. Personal-ment em criden poderosament l’atenció tant els tres diaris digitals i, d’altra banda, La Voz de Galícia que, tenint tirada en una regió d’exactament 2,7 milions de persones, es cola al Top10 en digital.

Top10 segons l’Índex de Visibilitat.- A continuació et vaig a posar com és la classificació amb el nombre que em dóna Sis-trix de Índex de Visibilitat. Aquest índex té a veure, explicat en una frase, amb la visibilitat que té un domini a Google, com més alt el nombre, major visibilitat.




Hi ha algun canvi de posicions, i fins i tot entra amb força El Español, al Top10 si comptem només l’Índex de Visibilitat, però em crida més l’atenció una altra cosa. Hi ha un domini total i absolut per part d’El País, que gairebé dobla el segon en el que a importància a Google es refereix. Hi ha un segon grup que podria conformar ElMundo, ABC, El Confidencial, 20Minutos i La Vanguardia, que més o menys tenen el mateix ordre de mag-nitud i, pel final dels grans estarien Expansión, El Espanyol, El Diario.es i El Periódico.

Per donar més magnitud a aquest número, els últims 89 de la llista no arriben al 1,00 d’Índex de Visibilitat, és a dir, unes 700 vegades menor que El País i, d’altra banda, el que està en la meitat de la llista (número 76) té un Índex de Visibilitat 0,5353, unes 1.300 vegades menor.

Top10 segons el trànsit orgànic.- Ara, si atenem al nombre de trànsit orgànic estimat procedent de SEMRush, és a dir, el nombre de visites des de Google en l’actualitat de cada mitjà, el que tenim és que:

Com pots veure, si atenem al que ens diuen els números en aquest punt el domini de ElPaís ja no és tan gran, i ara a aquest grup hegemònic s’ha unit un altre cap de les mítiques d’Espanya com és ElMundo. La resta segueix en caiguda esglaonada du-rant tot el Top10.

Una altra dada digne d’esment: en aquesta classificació és en la primera en què apareix El Correo, un altre diari regional amb una fortalesa molt més gran al que es podria esperar pel nom-bre d’habitants de la seva regió.




Top10 segons MozRank.- Anem un passet més enllà i ara ens volem fixar en la puntuació de l’Autoritat de Domini, aquesta és la primera que et vull ensenyar a nivell posicionament Offpage. Els 10 dominis Top de diaris a Espanya tenen una Autoritat de Domini realment elevada, partint el Top10 d’un 81, però és que El País i El Mundo se’n porten el palmell a l’estar per sobre del 90, una autèntica burrada.

En aquesta classificació és en la primera que hi ha empats i, a més, 3: Entre la posició 3 i 4, 5 i 6 i 8 i 9. També he de dir-te que és a la primera classificació en què hi entra Público al Top10. En el total de la llista de 152 mitjans, n’hi ha 60 amb un DA ma-jor a 50, és a dir, dominis amb una autoritat elevada. Només 20 tenen una autoritat de 30 o menys.

Top10 segons Ahref Rank.- El rànquing de Ahrefs és similar al de Moz, però els números solen ser una mica menors en línies generals. En aquest cas tenim una classificació molt més es-glaonada i no tenim cap mitjà digital nou que no hàgim nomenat abans, seguint en cap la Santíssima Trinitat que conformen El País, ElMundo i ABC.

Top10 segons el nombre de dominis que enllacen.- Com a penúltim punt, el Top10 segons la quantitat de dominis que en-llaça a cada diari digital, és una mesura important a nivell de posicionament ja que el més normal és que, a més enllaços, millor posicionament (sempre que la qualitat del enllaçat no si-gui unes escombraries, és clar).




Un cop més El País es distancia molt del segon perseguidor per després anar caient en nombres poc a poc fins al Top10 on, en aquesta classificació, entra La Información per primera vegada en el Top10.

Top10 segons recerques de marca.- Finalment, el Top10 se-gons el KPI que més em va costar decidir si incloïa o no, que són les recerques de marca, aquí van els números:

En aquesta gràfica passen dues coses molt interessants: La primera d’elles és que per primera vegada en tot l’estudi El País perd la primera posició i empata amb ElMundo. La segona és que hi entra un altre diari nou: Libertad Digital, que no havia estat en el Top10 fins ara.

El Top50 diaris d’Espanya a Internet.- Per no quedar-nos no-més en els Top10 et volia mostrar com és el Top50 de diaris a




Internet, et deixo que bussegis a la llista:

Oferim el treball sencer de Sergio Ramírez on es mostra la llista completa dels 152 mitjans objecte d’estudi amb tots els seus números. L’estudi recull dades del darrer trimestre de 2017. CLIQUEU AQUÍ





On aniran a parar els diners de la publicitat?Per Miriam Garcimartín / Media-tics

La despesa en publicitat en línia augmenta any a any, però en aquest banquet alguns comensals hauran de seguir con-formant-se amb una petita porció del pastís. Pel que fa a les plataformes, les previsions apunten que la televisió patirà un daltabaix.

Molts són els informes que es publiquen aquests dies sobre on adreçar la seva mirada els anunciants per col·locar els seus anuncis. Les dades varien, però les tendències són clares: els diners de la publicitat es destinaran principalment a les platafor-mes mòbils i a les empreses de tecnologia.

Segons Magna, la despesa en publicitat digital a nivell global va superar per primera vegada a la televisió en 2017. Ara eMarke-ter avança que el 2018 el mòbil representarà als Estats Units el 69,9% de tota la publicitat digital en mitjans i el 33,9% de la despesa publicitària total. D’aquesta manera, es produirà el sorpasso a la televisió, que es quedarà en un 31,6%. Per a l’any 2022 es preveu que la bretxa creixi (47,9% enfront de 24,8%). Per la seva banda, si bé la publicitat per a ordinadors es man-tindrà pràcticament estable, al voltant d’un 14%, la destinada als mitjans impresos caurà del 9,1% al 4,5%.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



A nivell global, la despesa publicitària en mitjans augmentarà un 7,4%, fins a superar els 628.000 milions el 2018. Aquest augment de la despesa anirà decreixent fins 2022, que se si-tuarà en el 5,1%. La companyia eMarketer calcula que aquest any els mitjans digitals es portaran el 43,5% de les inversions gràcies a l’augment en la despesa de comerç electrònic i al transvasament de l’audiència televisiva al medi online. Per 2022, el percentatge s’acostarà al 54%.

Google i Facebook acaparen la inversióEn fer un repàs de com ha evolucionat la despesa publicitària en el primer trimestre de l’any, cal pensar que els mitjans que basin la major part del seu negoci en la publicitat tindran molt compli-cada la seva continuïtat. Els ingressos per publicitat de Google entre gener i març ja han arribat als 31.000 milions de dòlars, un augment del 26% any a any. Per la seva banda, Facebook va guanyar 12.000 milions de dòlars, la qual cosa suposa una pujada del 49% i la confirmació que la companyia no s’ha vist afectada per l’escàndol de la fuita de dades dels seus usuaris.

Dirconfidencial ha realitzat un gràfic que mostra els ingressos publicitaris obtinguts per les empreses tecnològiques i les perio-dístiques en els tres primers mesos de l’any. Les dades parlen

per si soles. Mentre que Amazon és la companyia que més ha aconseguit augmentar els seus ingressos publicitaris (un 132%, fins als 2.000 milions de dòlars), la companyia de mitjans que obté millors resultats, Axel Springer, “només” va aconseguir elevar els seus ingressos digitals un 12%, fins als 532 milions d’euros. Un grup com PRISA, enmig d’un procés de reestructu-ració, amb prou feines va créixer un 2% i va veure augmentar la seva publicitat digital en premsa en 10 milions d’euros. Fins i tot el diari més important del món, The New York Times, va veure caure un 6% els ingressos provinents d’anuncis digitals un 6%.

Per si això fos poc, els càlculs de eMarketer per 2019 situen els ingressos publicitaris combinats de Google i Facebook per sobre de la despesa en publicitat televisiva als Estats Units.

Totes aquestes dades indiquen que els mitjans han d’accelerar un canvi de negoci que els permeti diversificar les seves fonts d’ingressos, recolzant-se fonamentalment en la seva audiència. Pretendre subsistir amb els diners que generi la publicitat és, avui dia, una utopia.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

el butlletÍ de l’amic · un 35% de la població, les emissores catalanes aconsegueixen més de...

Documents