Esocialista

N.°65 -II* època - Portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)- 1." Quinzena do desembre dal 1981

Catalunya*«i**«i'i e»î

« t > tá -m -m! I^ |s «"«lo™™™^™1

J; -na*"!• ^^»'•* •" "•*• «i*:íiï

OTAN NO v

i la Llibertat

La Festa de la Pau i la Llibertat

Milers i milers de ciutadans contra la guerra

Uncap de setmana per la PauEl dia 6 de desembre celebràvem la

Festa de la Pau i la Llibertat. Amb ella,Catalunya es situava en el primer rengled'un combat que és comú a tots elspobles d'Europa. I no va consistir en unamovilització convencional: va ser moltmés que això.

La pel·lículaEl vespre del dia 5 es començaven a

notar els efectes de l'operació dita "en-davant bandera blanca". El color blancs'extenia per la ciutat: domassos blancsamb el colom de Picasso, als punts méscèntrics, penjolls blancs a monuments iedificis (Arc del Triomf, Mossèn Cinto,Ajuntament, Mercat de Sant Antoni,Torre del Rellotge de Gràcia, etc.), elliteral i simbòlic embalatge del famós

"Llapis" del Cinc d'Oros amb tela blan-ca, llançols i banderes als balcons, etc.

A dos quarts de deu en punt del matídel dia 6, tres emissores (Ràdio Espa-nya, Ràdio Joventut i Ràdio Miramar)feien sonar alhora la Diana de la Pau: unsolo de trompeta del concert de Haydn acàrrec de Maurice.André, seguit de làlectura de La Crida i del Cant dels Ocellsen el violoncel de Pau Casals. Acteseguit, les mateixes emissores feien sen-tir repic de campanes: era el senyal, elRebombori començava i, amb ell, lasortida de la gent al carrer. A les cam-panes de la ràdio, s'hi afegien les cam-panes de les esglésies i les sirenes delsvaixells del port, mentre a dotze puntsde Barcelona començaven a funcionargrups d'animació que aplegaven els ciu-

«* >-*x *

***-* ^-^ «1 Y«\ »\A

^ fíSvPÍJltN'iïi

^ í »SS'ívfc• l i - ! r ¿iiiuiii • IT'í í ï

-f--f^fv ^»-Wii^s» i^;:;ri' :,:;;içi!:* ' * j ' . . N X í ' \ % . . N s 5 · · í S ' · , - , S f l s ' í ' ' ^ S . í i l · ^ái'

La pau i la llibertat, també és l'a legha. De tots els indrets de Barcelona arribava gent al pla del'antic escorxador.

tadans tot desfilant cap al pla del vellEscorxador.

A quarts d'onze les desfilades comen-çaven a arribar a l'esplanada. Entre lagent, a més dels esmentats grups d'ani-mació, hi actuaven Els Comediants, elsCastellers de Barcelona, els ninots dePicasso, etc. Infinitat de persones igrups aportaven la seva imaginació, lesseves creacions espontànies: disfresses,ninots al·legòrics, pancartes amb il·lus-tracions, etc.

A quarts de dotze, començava l'actecentral. El presentaven Rosa M.a Sardà iAdrià Gual. Amb els polítics i represen-tants al fons de l'escenari, "una noia i unvell" adreçaven la paraula als assistents:Rosa M.a Aguado i el company RamonFernández Jurado. Adhesions, parau-les d'Enric Sopeña, en nom de l'Asso-ciació de la Premsa, sobre el cas Vinaderi en defensa de la llibertat d'expressió.

Acte seguit, un reguitzell de cantantssortien per primer cop junts a l'escenari:Maria del Mar Bonet, Núria Feliu, JoanIsaac, Josiana, La Voss del Trópico,Lluís Llach, José Antonio Labordeta,Guillermina Motta, Ramon Muntaner,Marina Rossell, Elisa Serna, Pere Ta-pias. Cadascú cantaria una-cançó i, enacabat, empesos sense remei per RosaM." Sardà, engegarien plegats els pri-mers compassos d'un "volem pa amboli" especialment amanit per a aquestaavinentesa i que tothom corejaria: "Vo-lem la vida, la vida volem/Volem la pau,la pau volem/Volem per lliures, ser lliuresvolem/1 si no ens deixen, no callarem".

L'Orquestra de Violoncels empreniala recta final de l'acte amb la interpre-tació de "Sant Martí del Canigó", obrade Pau Casals; era un homenatge a uncatalà que al llarg de mols any» d'exilihavia esdevingut internacionalment unapòstol de la pau i de la llibertat. Se-guidament, l'amenaça de la guerra erahissada des del darrera de l'escenari enmig d'esclats de guerra: un gran telónegre amb la silueta d'una bomba. Sim^bolitzant la victòria de la pau .sobre laguerra, el gran teló era esquinsat i esdeixava sentir el Cant dels Ocells inter-pretat des de l'escenari pel mestre LluísClaret, mentre centenars de coloms ai-xecaven el vol i s'enlairaven evolucio-nant sobre la concentració.

La Festa de la Pau i la Llibertat eraclosa. Els presents poc a poc se'n tor-naven cap a casa, cantussejant de nou,esperonats per la Sardà, el "pa amb oli"

L'Opinió Socialista/l." Quinzena de desembre

de la pau. Cap d'ells no oblidarà eldia 6de desembre de 1981 al pla del vellEscorxador de Barcelona.

Unes notes:

La Festa de la Pau i la Llibertat passaa ser una de les mobilitzacions mésdestacables de la Catalunya dels darrersanys, sense paliatius i pesi a qui pesi.

El paper que hi ha tingut el nostrepartit també podem dir que ha sigutexcepcional. No només vàrem tenir lainiciativa en la proposta, sinó que l'hemmantinguda al llarg de la gestació de laFesta, recaient sobre el partit gairebétot el pes de l'organització; així ho reco-neixen les altres formacions polítiquesimplicades. Podem dir que la màquinadel partit, des de l'aparell central fins ales Agrupacions, ha funcionat a fons.Això explica sens dubte l'extraordinàriapresència del partit a la concentració,molt superior a la presència de qualsevolaltra organització; podríem dir queaquest cop s'ha trencat al nostre favoruna vella tradició i els corresponentsmites. A partir d'ara, doncs, en aquestterry, no valen complexes.

Un fet a subratllar és l'allau d'adhes-sions que s'ha produït, no ja de perso-nes, sinó d'entitats de tot Catalunya.Una adhessió que en molts casos no haestat només una signatura, sinó l'expe-riència d'un treball conjunt a cada in-dret. Aquesta és una via important queresta oberta de cara al futur immediat.S'han trencat barreres, s'han obertponts. Resta ara obert un terreny ple devirtualitats i que cal no malmetre: hemde ser capaços d'aprofitar l'embranzidade les darreres setmanes.

Soía un lema d'amor a la vida, milers i milers de catalans. 200.000? Si no érem tants, quasi.

I finalment val la pena de contemplarun espectacle no programat. L'especta-cle dels qui han quedat retratats. Aques-ta ha esta també una de les virtuts de laFesta. Han quedat retratats els qui hanpretès imposar-se a la realitat d'unaconsciència col·lectiva aplicant el joc dela confusió: les prohibicions, els rumorsde prohibicions, el boicot informatiud'alguns mitjans, la imatge partidistaprojectada sobre una iniciativa que jaera de tothom, la manipulació posteriordels fets intentant de minimitzar-los

amb la guerra de les xifres i de les fotospreses a deshora. També han quedatretratats aquells que es diuen "naciona-listes" i que estan disposats a hipotecarel futur de Catalunya a la política delsblocs militars. Malgrat l'oportunismeque de vegades practiquen, els seusinteressos i complicitats ni tan sols elshan permès de ser a una Festa del pobleen favor de "la pau i la llibertat". Haestat un espectacle paral·lel sense greu.

Jordi Font

Una bomba de mentida i un simulacred'explosió, perquè mai pugui fer-se realitaten cap indret del món.

Representants dels partits, sindicats i entitats organitzadores, a l'escenari. AQua/fffíif^i^f^deixaren la veu a una noia i un vell. ' ^* .

L'Opinió Socialista/l." Quinzena de desembreO , 3fiXx ' ** >*•

La Festa de la Pau i la Llibertat

La història i el futur s'uniren enun crit de Pau

El punt central de l'acte del diumenge 6 de desembreper la Pau i la Llibertat el constituiren els parlamentsd'una jove, de 18 anys, i un home gran, de 68 anys, quecopsaren amb paraules emotives i vibrants el sentimentcol·lectiu de tots els congregats en aquell acte.

No hi hagueren discursos convencionals de líderspolítics o d'entitats organitzadores. Rosa M.a Aguado iRamon Fernández Jurado parlaren en nom de duesgeneracions, en nom de la història del passat de la lluita,i en nom del futur, de l'esperança de l'optimisme.

Rosa M.a Aguado és una noia que no pertany a cappartit i que, segons ens diu, coneixia a gent de laJoventut Comunista que treballava en l'organització del'acte: "cercaven algú jove que fes el parlament, vàrem llegir-lo uns quants i al final decidiren que ho fes jo. Jo ja pensavaanar-hi perquè el motiu de l'acte em semblava molt bé, anar-hi però fer-ho des de l'escenari, és allò que de moment«bumba¡», impresiona". La Rosa M.a va trobar l'acteemocionant i l'organització molt ben pensada: tot elmuntatge va estar molt bé, hi havia imaginació i cal donar aactes així molta imaginació". Per a ella la Pau "és l'únicamanera en que jo entenc la vida" i hagués desitjat que a

l'Escorxador hi hagués hagut encara més gent; "la nostraforça encara és poca, però cal esperar tenir-ne molta més enfront de la carrera armamentística i les superpotències".

Ramon Fernandez Jurado, nascut a Andalusia arribàa Catalunya de petit i per a ell aquesta ha estat sempre laseva pàtria. Vell lluitador del Bloc Obrer i Camperol imés tard del POUM, en la guerra civil set vegades fouferit i empresonat cinc anys. S'exilà a Xile on va viure-hisetze anys. Esperantista entusiasta, professor de cata-là, poeta i escriptor, Fernández Jurado milita avui a lesfiles del Partit dels Socialistes de Catalunya, i és unactiu col·laborador de la nostra publicació.

Home de bé, al que tothom estima, fou la personaelegida pels organitzadors de la festa de la Pau i laLlibertat per a parlar en nom de les generacions ma-dures del nostre poble.

Ramon Fernández, que diu que qui més el va ensenyara parlar fou Joaquim Maurín, creu que "la pau és lallibertat, és la justícia social, i és viure en un món on nohi hagi cap home que sigui oprimit per un altre home".

Pel seu indubtable interès reproduïm les interven-cions de Rosa M." Aguado i de Ramon Fernandez Jurado •

Una Pau basada en la vida,l'alegria i*la llibertat

Amics i amigues:A la gent jove se'ns promet sempre el

futur i allò, que volem és un lloc en elpresent, i

I volem (un present sense guerres,sense curses d'armament, perquè aquestpresent serà la millor garantia que se-gueixi existint realment el futur. Unfutur de paii i llibertat. ;,;¡{

Per a lluitar per aquest futur Bestemavui aquí. Junts, tots nosaltres com hohan fet d'altres ciutadans europeus aBonn, a Londres, a París, a Atenes ialtres capitals. Perquè quedi clar que elshomes i dones de Catalunya volem laPau i la Llibertat. ; '< ',' ' .

Fa uns anys, els joves de tot el hiónvan lluitar sota el lema "Fem l'amor i nola guerra". Amb ell es van aixecar contrala irracionalitat d'un rnón que anava versla destrucció, i que destruía la natura-lesa, i j , j

Avui, de nou, els joves tornen ra ré-bel.lar-se contra l'amenaça deíque.lavida s'acabi,' de que es produeixiiunacatàstrofe nuclear en la que —com haestat dit— "els que restessin vius enve-jarien els morts". * *

i r t ïPerquè no es pot acceptar que mentre

cada dia moren quaranta o cinquanta milpersones de fam al món, cada minut elsEstats gastin.cent milions de pessetesen armament.* í i - ' , .

Perquè les seixanta mil armes atòmi-ques existents equivalen a un milió i migd'Hiroshimes. A cadascú de nosaltresens toca una ració de 4 mil quilograms dedinamita.

I ara, a més, ens diuen que es posen afabricar un nou enginy de la tècnica de lamort. Una bomba que mata vides, matahomes, però, això sí, respecta els edifi-cis, els ferros i el ciment.

Ens diuen també, que Europa potésser l'escenari escollit per a una guerranuclear. Ens amenacen amb un Euro-shima!

Per tot això som aquí.

Per a dir que "L'home per a la vida i noper a la mort s'ha fet". No volem ésserespectadors mentre altres decideixenper nosaltres. Volem que s'acabi aques-ta follia de tensió, d'amenaces, de carre-ra d'armaments.

Ara, el govern espanyol pretén incor-porar E spanya a aquest sistema mundialde la tensió i del terror. Vol fer-nosentrar a un dels blocs militars. D'unamanera unilateral i sense prèvia consul-ta popular vol fer-nos ingressar al'OTAN.

Els ciutdans de Catalunya que somavui aquí, com ja van fer-ho el 15 denovembre a Madrid ciutadans de totl'Estat, diem ben fort que no volem

contribuir a l'augment de la tensió almón, ni al reforçament dels blocs mun-dials.

La gent jove no vol fer de carns decanó. Nosaltres estem per la pau, per ladistensió, per la desaparició dels blocs,pel desarmament, per la cooperació, lasolidaritat i la igualtat entre els pobles. Iés per tot això que diem: no a l'entradad'Espanya a l'OTAN! La lluita per laPau i per la Llibertat s'adreça també adefensar la democràcia en el nostre país.Després d'aquell "todo el mundo alsuelo, aquí no pasa nada", estan passantcoses que no ens agraden. Les coses hananat maldades. Hi ha gent que per laforça voldria tornar a tapar les boques i alligar les mans.

Al nostre país ja hem viscut la falsapau de la por durant quaranta anys. Aravolem viure la veritable pau, basada enla vida, en l'alegria i en la llibertat.

Són els colpistes els qui no acceptenaquesta pau i aquesta llibertat que per-met que sigui el poble qui decideixi elseu destí.

Sabem que la llibertat és molt mésque una bella paraula. Es quelcom demolt concret. Es viure sense que unspocs emprenyin, i oprimeixin i facincallar, i lliguin de mans a la majoria. I callluitar perquè aquests pocs —els quevoldrien una involució o el colpisme, elsqui voldrien acabar amb la Constitució

L'Opinió Socialista/1." Quinzena de desembre

democràticament establerta— no tin-guin absolutament res a fer.

Estarem sempre en aquesta lluita. Perla llibertat, per la democràcia, pels nos-tres drets nacionals com a poble.

Amics i amigues: que a cap indret delplaneta es pugui arribar a col·locar mai

un cartell que digui "S'ha suspès el futurper manca de protagonistes". Tots elsqui estem aquí creiem en la vida, i en elsideals humans de llibertat, solidaritat iconvivència. A aquests ideals tots hiestem compromesos.

Per això, fem d'aquesta concentració

d'avui l'inici d'un gran moviment popu-lar a Catalunya, per la Pau, el desar-mament i la Llibertat.

Per la vida!Visca la Pau!Visca la Llibertat!

Que mai el poble hagi d'ensenyartambé les dents

Ciutadans de Catalunya!Perquè estem a favor de la Pau i de la

Llibertat ens hem aplegat tots aquí, enaquest pla de l'escorxador, que a partird'avui serà per a tots nosaltres el pla dela Pau.

Homes i dones, vells i infants, vingutsd'arreu de Catalunya, de totes les bar-riades de la Barcelona del treball.

Cadascun de nosaltres som una gotad'aigua d'aquesta gran onada per la pauque s'ha alçat per totes les ciutats icontrades d'Europa. Germans dels ma-nifestants de Roma, de París, de Lon-dres, de Bonn, d'Atenes, de Brussel·les,d'Estocolm, de Madrid. Germans delsmilions d'homes i dones, d'ideologies icondicions plurals que surten al carrercontra la cursa d'armaments, contral'augment de la tensió mundial, contra lapossibilitat d'una guerra generalitzada icontra l'amenaça d'un conflicte nuclearlimitat a l'espai europeu.

Els organitzadors d'aquest acte d'a-vui, partits i sindicats, intel·lectuals iartistes, associacions, entitats de tota laCatalunya del treball han volgut quefóssim un jove i un home gran els quiparléssim; avui i aquí, en nom de tots.

La gent gran, a diferència dels joves,tenim la sensació de tenir la història aldarrera que no pas futur al davant. Enshen anat convertint en una biografia quees nodreix d'experiència. I si tenim sort,a mesura que caminem per la nostrahistòria, anem convertint l'experiènciaen coneixement.

Crec, per això, que l'aportació quepuc fer, avui i aquí, entre vosaltres; ésdir-vos breument qui sóc, què he fet, iquines són les preguntes que em faig enaquests moments. I també voldria dir-vos que és el que crec què hem de ferdemà.

"Yo nací hace 68 años en Almería, enla más pobre y abandonada de las ochoprovincias andaluzas. Hijo y nieto deandaluces pobres he crecido en la Bar-celona de las luchas proletarias de losaños veinte, integrado en los más duroscombates del movimiento obrero de Ca-taluña, donde aprendí que el tema de lapaz también es, en la Cataluña deltrabajo, el no hacer caso de los quequisieran dividirnos por chauvinistasrazones de lengua, de origen o de cultura.

Yo viví una agresión armada contra elpueblo, contra la libertad y contra la paz.Y tuve el honor de defender mi libertad y

mi Cataluña, la Cataluña del trabajo, laCataluña de todos, contra sus enemigos.Hoy están aquí, en este pía de la Pau,centenares de viudas de los luchadoresque cayeron en aquel combate. Comomiles y miles de hermanos mutilados,civiles y militares, de la guerra de Espa-ña, mi cuerpo lleva trazas de estas

La Rosa M." i en Ramon, dues veus entremilers de veus.

prueba de fuego. Señales y cicatricesque nos enorgullecen. Heridas que nossirven de barómetro para deciros hoy, ennombre de la experiencia, y del dolor de -nuestros huesos, que hoy hay que de-fender también, de manera pacífica,responsable y firme, nuestra paz, nues-tra libertad y nuestra Cataluña. Queningún niño de hoy pueda ser un futuronutilado del mañana!"

Amics, jo voldria recordar aquí, per-qué per a mi és un dramàtic recordpersonal, que tots els pobles d'Europaque es manifesten avui per la pau, totsells han sofert la guerra. Però que nosal-tres vam ser els primers a patir la guerratotalitària. El nostre país fou el primercamp d'experimentació de la guerra to-tal dels bombardeijos massius. Una rat-lla de barbàrie que va de Baskònia aAndalusia, de Gernika a Motril, passantpel Madrid de la resistència popularcontra el feixisme. Nosaltres, a Catalu-nya, vam sofrir també l'escomesa del'aviació nazi: a Granollers, a Lleida, a laBarceloneta, als Eixamples, a la Barce-lona vella. E Is qui són de la meva edat horecorden.

Es en raó d'aquesta memòria, que nopodem restar passius davant la situacióactual. Es per això que creiem que calmobilitzar-se a favor de la distensióinternacional, contra la política de blocs,tant a l'Est com a l'Oest, i per la dissolu-ció dels blocs militars.

Perquè volem viure una vida digna-ment civil. La vida d'un poble que no volviure permanentment sota l'amenaçad'una guerra.

Volem que el nostre treball i els nos-tres recursos siguin dedicats a satisferles necessitats dels homes i de les dones;i no a la producció de violència, dolor imort.

Per això diem no a l'ingrés d'Espanyaa l'OTAN, i afirmem que malgrat ladecissió del govern d'U. C .D. i dels grupsque li han donat suport, cal encara fer totel possible perquè no es produeixiaquesta incorporació.

Han ignorat la massiva exigència d'unreferèndum popular sobre la qüestió,perquè saben que el poble, majoritària-ment, està en contra. El poble sap quel'ingrés d'Espanya a l'OTAN, lluny decontribuir a la distenció internacional, oa l'augment de la llibertat i el benestardels nostres pobles,

— Equivaldria a tancar el pas a qual-

L'Opinió Socialista/1.8 Quinzena de desembre

La Festa de la Pau i la Llibertat

sevol política autònoma enfront de lessuperpotències.

— Equivaldria a augmentar el risc deveure'ns barrejats en conflictes bel.liesaliens a la nostra voluntat i als nostresinteressos.

— Equivaldria a dedicar més i mésdiners a la immoral cursa d'arma-ments, en comptes de dedicar-los a lesnostres necessitats socials de benestar,a construir escoles, a pagar mestres, adignificar les pensions de jubilats, ví-dues i mutilats, a crear equipaments iserveis per al poble.

— Equivaldria negar a tots els treba-lladors un lloc digne de treball i que vagicontinuant que les escoles, instituts iuniversitats siguin fàbriques de joves enatur forçós!!

Estem contra els intents d'involució,contra el colpisme, contra les amenacesa la democràcia, contra els atemptats ala convivència. Estem per una respostaunitària en suport de les nostres lliber-tats polítiques sindicals i nacionals.

Homes i dones, vells iinfants de Catalunya!

Avui hem exhibit bandera blanca. I nopas com un gest de rendició o de feblesa.Tot al contrari!! Ensenyem banderablanca perquè volem anar endavant,amb fermesa i decisió, fins a una situacióen que la pau i la llibertat no estiguinamenaçades, com en el cas Vinader i elsgreus fets de la Corunya.

Perquè estem farts que, a fora i a dinsdel nostre país, hi hagi gent que l'únic

blanc que ens ensenyen es el de les dentsamenaçant. No voldríem que mai ensobleguessin a nosaltres, al poble, a en-senyar també les dents.

Hem de saber —i han de saber— quesom capaços de defensar la pau i lallibertat; amb les dents, si fos precís.Amb respecte per a tothom, però ambcoratge. Amb serenitat i dins les lleis dela democràcia, però sense concessionsals enemics de la llibertat i de la pau.

I sort! Molta sort! Vosaltres, el poble,sou qui més la mereixeu. Vosaltres sou,per definició, la legitimitat. Que ningúgosi negar-la. Que ningú s'atreveixi anegar la democràcia, a negar-nos la lli-bertat. Guanyarem, perquè tenim ambnosaltres tota la força de la nostra legi-timitat i de la nostra raó.

Ciutadans de Catalunya: Mori la guer-ra i visqui la Pau!! Visca la Llibertat!!

Quan els socialistesfem volar coloms

per Raimon Obiols

No discutirem xifres. El dia 6, al Pla de la Pau, hi haviamoltissima gent. I més n'hi hauria hagut si les organitzacionspolítiques i sindicals de l'esquerra estiguessin —estiguéssim— al'altura de la responsabilitat i la importància dels moments queestem vivint, és a dir, avantposant la voluntat de cohesió d'acciói d'optimisme a les querelles i el desànim.

I més n'hi hauria hagut si no fos pel senyor governador que vatenir l'acudit de prohibir els actes del dia anterior, semblant unainnecessària inquietili. I més n'hi hauria hagut sense unesdetenciones prèvies igualment innecessàries. Senyor governa-dor: dues o tres banderes republicanes en mig d'un mar depancartes i banderes d, 'altres tipus ¿són realm ent un motiu seriósde preocupació? ¿no creu que amb aquestes detencions allò queaconsegueix és que, la propera vegada n'hi hagin més?

Però, en fi,'moltissima gent malgrat tot i malgrat algun diari. I¿per què no dir-ho? Una presència extraordinària dels socialis-tes, un extraordinari enforç d'organització i de mobilització delpartit. Ens critiquen sempre tan sovint a nosaltres mateixos que,una vegada almenys, hauríem de felicitar-nos mútuament sensecomplexes. •

Cadascú visqué la seva jornada, en un ambient solidari ialegre, ambmuldtut d'anècdotes i emocions. Vam veure cosesnoves: ni el míting tradicional, ni el típic recita! de cançons. Nocal explicar-ho: tots hi érem. Vam veure un intent important iimaginatiu de creació d'un nou tipus de gran concentració demasses. Fou una temptativa sols en part reeixida i, per tant,millorable. Amb coses a corregir, des d'un ritmi' encara no prouàgil, malgrat l'imprt'i-.iuiant paper de Rosa M. ° Sardà i AdriàGual, fins una sonorització difícil que atapaí massa els assis-tents al voltant de l'escenari. Però cal donar a tots els companysque han imaginat i fet posible aquest acte una cordial felicitaciói un encoratjament entusiasta. A tots ells, i des d'unaperspectivano bàsicament estètica o sentimental, sinó de realisme polític,hauríem de dir-los que pel socialisme els elements de creació id'imaginació,, lluny d'ésser qüestions de segona fila, són tretsvitals i fonamentals. Son elements essencials del nostre combat,

sense els quals aquest perdria tot sentit, perquè es reduiria a unatrista i petita història de lluites per un p o der petit i trist. 1 cal és.urmés ambiciosos.

El maig del 68 va popularitzar un eslògan discutible: "Laimaginació al poder". No es tracta d'això, sinó de. quelcommés important. M'ho ha dit un amic amb una frase deressonàncies gairebé bíbliques: "el dia que la imaginacióesclati entiv els honiss, dimitiran d'una vegada tutu clcdéus i s'amagaran sota les pedres els cacics". Jo crecque té raó. Per això quan els polítics de dretes i les persones dedretes (que no són exactament els mateixos) fan una rialleta deconill i ens consideren inofensius perquè fem volar coloms, jopenso en el meu fur intern que són uns ingenus.

El qui avisa no és traidor: això del dia 6 només és elcomençament. Que no pari.

*Secretari de Programació

6 L'Opinió Socialista/1." Quinzena de desembre

Catalunya Catalunya Catalunya

El debat de l'harmonització al Parlament de Catalunya

El "canvi d'impressionsdel dia 2 de desembre

El tan esperat debat sobre la concertació autonòmica alParlament de Catalunya a la fi arribà, i al seu termini el quesemblava que havia d'ésser una mena de judici als socialistes perla seva signatura al pacte autonòmic, es convertí en un debatjurídic sobre les diferents interpretacions que hom pot donar al'actual formulació de la Llei Orgànica d'Harmonització delProcés Autonòmic (LOAPA).Lluny del debat dels dies 2 i 3 de

desembre quedà el to de les declara-cions nacionalistes fetes temps abans.Tal com era de preveure, Convergència iUnió (CiU), Esquerra Republicana(ERC) i Partit Socialista Unificat(PSUC) foren els atacants a la concer-tació. Centristes de Catalunya (CC-UCD) i Partit dels Socialistes de Cata-lunya (PSC-PSOE) en foren els defen-sors. I els arguments no variaren del queja tothom coneixia per la premsa, sols elto —molt menys agressiu dels grupscrítics a la LOAPA— en fou el prota-gonista i tot acabà amb una discussiójurídica sobre uns punts concrets.

Els centristes esmentaren la possibi-litat de modificació d'algun dels articlesdel projecte de llei d'harmonització. Elssocialistes insistiren un altre cop que laLOAPA no és una prescripció inamo-bible, que pot ésser esmenada sempre iquan serveixi per a millorar-la i mantin-gui els dos criteris bàsics: la culminaciódel procés autonòmic a l'E stat espanyol,marcant terminis i camins, i la garantiade que en aquest procés hi serà con-templat el principi de solidaritat que esreflexa al Fons de Compensació Inter-Territorial. I per aquest motiu, el GrupSocialista del Parlament presentà unespropostes de millorament de la LOAPAque quasi bé no foren discutides, ja quela finalitat de l'esmentat Ple —segons elscontraris a l'harmonització— no era al-tre que l'efectuar un acte de força anivell institucional, enfront les dues or-ganitzacions polítiques concertadores,per a que aquestes s'avinguin a rene-gociar la llei.

La Constitució no es modifica

Joan Prats, com a portaveu en aquesttema del Grup Socialista, explicità elspunts que podrien ésser modificats de laLOAPA, tot insistint en que hom nocanviaria ni el fons ni la filosofia d'ella,però si que es podria precisar més elsignificat i l'abast de la llei. Així, com a

tall d'exemple, per a l'exposició de mo-tius hom proposà que es recollís unadeclaració explícita de respecte per alsestatuts d'autonomia ja aprovats, i tam-bé que s'expliciti quins articles de la lleien són orgànics —és a dir, a cabali entrela Constitució i els estatuts d'autono-mia— i quins en són harmonitzadors—que tenen un rang inferior als esta-tuts—. Tanmateix, el diputat i senadorsocialista es referí també a la possibilitatde retoc dels conflictius articles segon—jaunt dos— i quart, així com de lesalarmistes interpretacions que hom enfa d'altres articles del projecte de llei.

En conclusió, el portaveu socialistajustificà els pactes de la concertació comuna garantia de la generalització delprocés autonòmic arreu de l'Estat, i queevitarà conflictes en el desenvolupa-ment de les autonomies. El Grup Socia-lista es cenyí en termes de diàleg i demoderació, i negant amb arguments tèc-nics que la LOAPA signifiqui una esme-na o reforma indirecta del Títol VIII de laConstitució.

Efectivament, tots els grups parla-mentaris, a excepció d'ERC que, amb elseu habitual verbalisme "maxi-naciona-lista", rebutjà tot tipus d'harmonitzacióautonòmica, convingueren a entrar enuna dinàmica de diàleg. Tanmateix, tantCiU com PSUC convingueren en la ne-cessitat d'"una" llei d'harmonitzacióautonòmica malgrat que a la fi, a lesressolucions hom aprovà que el Parla-ment de Catalunya reclama la retirada ola devolució de la LOAPA i que, en casde que aquesta sigui aprovada, i lesCorts Generals no introdueixin les sufi-cients modificacions, la Cambra Legis-lativa catalana interposarà recurs d'in-constitucionalitat.

Pujol cerca el seu pacte

La proposta socialista de que elsacords autonòmics són "una exigènciai una garantia del procés de transi-ció democràtica i de transformació

La LOAPA arribà al Parlament.

autonòmica de l'Estat; processosdebilitats a causa de vacil·lacions enmatèria autonòmica i de la indécissió política dels successius governsd'UCD", aquesta proposta, doncs, fourebutjada, així com les altres presenta-des, prevalent sols les comunistes, lesrepublicans, les convergents i algunescentristes.

Mentre, però, el Govern de la Genera-litat —i Minoria Catalana— segueix in-tentant renegociar els acords. Sabut ésque el Consell Executiu reclamà unanova negociació a "quatre bandes":UCD, PSOE, Govern de la Generalitat iConsell General Basc; per la qual cosa,el diputat Roca Junyent està aconse-guint una mena d'acord amb el ministreMartín Villa. I aquesta declaració delParlament li anirà molt bé a Pujol decara a aquesta negociació en aquestapropament vers el govern UCD. Elsegon pas de la negociació, i de "defensade l'autonomia catalana" fou la sevaretirada de la convocatòria de manifes-tació anti-harmonització. L'estratègiade Convergència està servida: el tercerpas serà el de continuar donant suport alGovern d'UCD malgrat tot. •

L'Opinió Socialista/1.a Quinzena de desembre

Els líders prosoviètics expulsats del partit

El PSUC s'esberlaQuè se n'ha fet d'aquell comunisme tan uniforme, coherent,

sense fisures a què tots estàvem acostumats? Què se n'ha fetd'aquells partits comunistes que en la clandestinitat espanyolarepresentaven l'única força capaç de galvanitzar massivamentl'oposició al franquisme? Aquestes preguntes són les que esformula l'espectador de la política del nostre país en veure elsdarrers esdeveniments que l'han afectada.

Els prosoviètics del PSU han estatdescoberts en la seva tendència anties-tatutària i s'han trobat amb l'expulsió dedotze dels seus líders més qualificats.Altres sancions han afectat a la resta demembres del partit que el proppassatdilluns dia 7 presentaren als mitjansinformatius la seva plataforma. Aquestsfets s'esdevenien coincidint amb la visi-ta a Catalunya de tres dels regidorsmadrilenys de la línia renovadora expul-sats —o amenaçats d'expulsió— delPCE. La imatge de tancament de filesque era norma habitual dels partits co-munistes estatals saltava així en milbocins.

Cal, però, no confondre els termes iposar totes les sancions en el mateix sac.De fet, a primer cop d'ull hom enténdues actuacions contràries. A Madridels afectats per les represàlies presesdes de la direcció han estat els represen-tants de la línia eurocomunista. "Que-remos crear un gran partido euro-comunista", repetí una vegada i altral'expedientat tinent d'alcalde de l'ajun-tament de Madrid, Eduardo Mangada,en el seu periple català. A Barcelona,contràriament, els "euros" es fregavenles mans —si em permeten l'expressió—veient com els expulsats i castigats erenels prosoviètics, els líders de les líniesmés dures del PSU.

El trencament es veia venir

Tanmateix, tant els prosoviètics delPSU com els eurocomunistes renova-dors del PCE posaven com a testimonide la certesa de la seva crítica la contun-dencia de l'actuació dels dirigents encontra seu. "Tal i com està ara elpartit es impossible fer una críticautilitzant els canals normals", és unaafirmació que podrien signar uns i altres.

El cert és que en ambdós casos lesdistàncies que separaven els opositors

Pere Ardiaca: En un any, de la presidènciadel PSUC al carrer.

eren abismals. Potser més a Catalunyaque al sí del PCE, ja que aquila possibi-litat d'un trencament del PSU feiatemps que s'intuïa. Els articles dels.eurocomunistes d'un costat i la violènciade les respostes prosoviètiques, sovintconvertides en insults o agressions, del'altra havien esdevingut irreconcilia-bles. Uns i altres es miraven com aenemics i les acusacions no estalviavenla més mínima càrrega d'agressivitat. Eltrencament es preveia des de molt abansdel cinquè congrés del PSUC, momentde la irrupció forta dels postulats afgansen els rengles del partit.

Tot i això va ser aquest cinquè congrésel que determinà î'engegament de ladinàmica que ha abocat a la recent crisi.El mot eurocomunisme fou perseguitsistemàticament per la majoria proso-viètica i la seva eliminació arreu esde-vingué absoluta. El PSU deixava de serun partit eurocomunista. El PC E cridà al'ordre. Alió no podia ser. El PSU no espodia presentar al Congrés immediatdel PCE amb el rostre que li donaven lesconclussions assolides en el Congrésque defenestra Gregorio López Rai-mundo i Antoni Gutiérrez Díaz. El Co-mitè Executiu dels comunistes catalans—on, una mica sorprenentment, pre-dominaren els criteris del pacte euro-

comunistes-leninistes —trobà el camíde la solució a través d'una ConferènciaNacional que havia de tornar les aigüesal seu lloc. I així va ser. Hom tornà aparlar d'eurocomunisme i el PSU vapoder ésser present al Congrés del PCEsense més entrebancs.

Les conseqüències sóndifícils de preveure

El preu que s'havia de pagar peraquest camí adoptat és el que ara s'hamanifestat. Els prosoviètics, conside-rant-se defraudats pel què ells conside-ren incompliment dels acords del cinquècongrés, van començar a desenvoluparuna política de persistent oposició alsacords del Comitè Central. Una políticaen la que hi ha hagut de tot. Insults,bofetades, aldarulls i fins i tot una quei-xalada a l'orella. Evidentment, aquestno era el nivell a què s'havia de dur undebat ideològic i, per tant, era poc cre-dible la il.lusió de que un Congrés ex-traordinari podia posar fi a aquestadinàmica. L'actitud fraccionai del grupencapçalat per Pere Ardiaca ha estat lagota que ha vessat el got. L'esquerdas'ha obert definitivament a la carn res-seca pels "més de quaranta anys delluita".

Després de la llarga nit del 9 al 10 dedesembre en què el Comitè Centralacceptà les propostes de sancions quel'Executiu li proposà, molts eurocomu-nistes hauran respirat alleugerits. Lapau, però, no ha niat encara al sí delPSU. Unes mesures tan contundents nos'apliquen sense dolor i el guariment deles ferides obertes durarà temps. Lesrepercusions electorals d'aquesta crisiestan per veure. L'afebliment del PSUsembla incontestable. Significaràaquesta nova realitat l'acreixement d'al-tres opcions situades més a l'esquerradels comunistes? O significarà l'elimina-ció de les barreres que molts eurocomu-nistes trobaven per a apropar el soupartit al socialista?

Sigui quin sigui l'esdevenidor que ensespera, la realitat és que la democràciaha separat allò que la dictadura uní.Esperem les conseqüències immediatesd'aquest divorci.

Rosa Molins

8 L'Opinió Socialista/1.* Quinzena de desembre

Nova direcció a RTVE de Barcelona

L'involucionjsme deRobles Piquer

Robles Piquer ha nomenat ja la nova direcció de RTVE aBarcelona. El primer nom, indiscutible, ha estat el de JuanAntonio Sáenz Guerrero, al qual han seguit una llista de noms i unallista de carrees, amb un munt de possibles combinacions entrenoms i càrrecs, o sia un aiguabarreig. Tal pot ser tal cosa i talaltra; l'altre també podria tenir aquest càrrec, però no, segura-ment serà aquell; etc.

Així ha anat el nomenament del nouequip. De moment tot el que es pot dir ésque els tres directius Sáenz Guerrero, -Juan Munsó Cabús i José Luis Surrocasón homes de l'equip anterior a l'etapaCastedo, és a dir que són gent de l'equipde Jorge Arandes. I al respecte hem dedir que tots els professionals van ende-gar, en el seu moment, una campanyaprou dura contra aquest equip, queconsideraven absolutament nefast.

Mereix un comentari especial una fra-se del nou director de RTVE a Barcelo-na, Sáenz Guerrero, que, en referir-se alcompany Sergi Schaff, fins ara cap deprogrames, digué que Barcelona "té unagran necessitat de realitzadors i Schaffés un dels millors o potser el millor, i per

tant és lògic que torni a la realització".Naturalment l'opinió del nostre partit

no s'ha fet esperar, i l'oficina de premsaha fet públic el següent comunicat:"Després de tenir coneixement oficialde la destitució de la pràctica totalitatdels fins ara principals càrrecs directiusde RTVE a Catalunya i del nomenamentdels seus successors, el Partit dels So-cialistes de Catalunya vol manifestarpúblicament el seu estupor por aquestadecisió de l'actual Director General del'Ens Públic RTVE, senyor Carlos Ro-bles Piquer.

El PSC vol, en aquest moment de laseva destitució, valorar l'esforç positiudels professionals de RTVE que des dela direcció d'aquest Ens Públic a Cata-lunya han vetllat durant els mesos dar-

rers per l'establiment d'una política derigorosa neutralitat informativa i d'exi-gència professional. A la vegada el PSClamenta que els nomenaments fets pú-blics pel senyor Robles Piquer, senseentrar en judicis personals, signifiquinobjectivament una nova demostració delcaràcter involucionista de la seva accióal front de RTVE, en contradicció ambels principis que haurien d'orientar l'ac-ció d'aquest Ens Públic d'acord amb elseu Estatut.

El PSC considera que aquest fet de-mostra a bastament la insensibilitat i lamiopia política del Departament de Cul-tura i Mitjans de Comunicació de laGeneralitat que, en conèixer el nome-nament del senyor Robles Piquer com aDirector General de l'Ens Públic RTVE,digué que l'afer no era res més que unapicabaralla més entre la UCD i el PSOE.Dissortadament el temps ens ha donat laraó, i RTVE a Catalunya està rebentdirectament les conseqüències d'un fetque, pel proverbial distanciament delsproblemes d'Estat que caracteritza lapolítica de l'actual Consell Executiu dela Generalitat, en el seu moment no es vasaber valorar en tota la seva importància.

Finalment, el PSC vol expressar pú-blicament que seguirà amatent l'evolu-ció de l'acció de RTVE a Catalunya, pertal que la marxa enrera ara evidenciadano pugui donar pas a una nova utilitzaciópartidista i sectària de l'Ens PúblicRTVE, com sembla intentar el senyorRobles Piquer d'ençà de la seva insòlitadesignació per part del Govern d'UCD. •

"Catalunya Enfora-81"

aCatalunya Enfora-81a

Del 3 fins al 8 d'aquest mes de desem-bre s'ha celebrat a Barcelona el I CongrésMundial de Centres i Comunitats Catala-nes de fora de Catalunya que s'ha fetcoincidir amb la II." Trobada de CasalsCatalans d'Amèrica. Aquesta reunió delscentres i casals catalans escampats perarreu no va arribar a conclussions massaconcretes i sí va deixar entreveure unrerafons de possibles intents de manipu-lació dels catalans de l'exterior, i unadivisió entre uns casals i els altres, mésaguditzada al final del congrés que alprincipi.

"Catalunya enfora-81" va ser el lemad'aquesta trobada de casals que aplegavados congressos alhora. L'organitzacióanava a càrrec de l'Institut Català deCooperació Iberoamericana i del CercleCatalà de Madrid, entitat que dirigeix elsenyor Boquera. Hi participaren una tren-tema de casals catalans de Iberoamèrica,d'Europa i de la resta d'Espanya, ambabgsències notables com la del Casal Ca-talà de Mèxic, o els d'Angulemes i Perpi-nyà.

Segons els organitzadors, les despesesdel congrés s'elevaren a tres milions de

pessetes, al marge dels dinars, excursionsi recepcions subvencionats per la Genera-litat, la Diputació o l'Ajuntament de Bar-celona. Les despeses posteriors de coor-dinació, impuls, etc., seran subvenciona-des, també segons l'organització, "perl'Estat Espanyol".

Segons sembla, i en opinió de moltsdels participants en la trobada "Catalu-nya Enfora-81" la intenció dels organit-zadors anava dirigida a crear una federa-ció dels casals catalans escampats pelmón, depenent d'alguna manera de l'Ins-tituto Español para la Emigración i con-trolat des de el Cercle Català de Madrid,casal aquest dominat per posicions políti-ques properes a Alianza Popular o, almenys, conservadores i poc catalanistes.La realitat dels casals catalans del mónhan fet que aquests intents se n'anessinen orris. Per una banda, els casals cata-lans escampats per Espanya funcionenamb una certa satel.litització del Cerclede Madrid; els de l'estranger, especial-ment els d'Europa, estan formats bàsica-ment per vells exilats republicans que hanmantingut en el si d'aquests casals unesperit democràtic, catalanista i progres-

sista, i,obertament d'esquerres en algunsllocs. É s lògic doncs que hi hagués un certmalestar generalitzat en el desenvolupa-ment d'aquest congrés. Els casals d'Amè-rica, per exemple, es mostraren decidits aseguir organitzats en el si de l'InstitutCatalà de Cooperació Iberoamericana,prescindint d'altres federalitzacions ambla resta de casals.

La pròpia Generalitat de Catalunya noha vist amb bons ulls les intencions quepodien amagar-se darrera d'aquest "Ca-talunya Enfora-81" i ha pressionai perquèno es crei cap organisme que coordini elscasals des de fora de Catalunya, essent entot cas la Generalitat qui s'encarreguid'aquesta coordinació. El mateix presi-dent Pujol va manifestar-se en aquestsentit en la cloenda de la trobada quan vadir que "només les institucions catalanespoden comprendre els casals" o desprésde lloar la història i la importància delscatalans escampats pel món, digué que"els casals seran catalans o no seran"; amés d'aquestes frases, Pujol va fer com-promisos més o menys inconcrets de quela Generalitat es mantindrà prop delscasals catalans. •

L'Opinió Socialista/l." Quinzena de desembre

O^M/^'<?-• •? : ,

' o ,^yZ

Municipal Municipal Municipal tj-_-_

Presentat l'Informe de Personal a Barcelona

L'oposició derrotadaUn dels temes difícils i conflictius que, des d'un primer moment,

vahaver d'afrontar l'equip de govern municipal aBarcelona, és elde la Política de Personal i, en general, tot el procés de ReformaAdministrativa. Una immensa i pesada màquina burocratizadacom la de l'Ajuntament de Barcelona es resisteix, per inèrcia, alcanvi qualitatiu necessari que l'ha de posar, de debò, al serveidels interessos de la ciutat.

L'esforç realitzat pels socialistes, id'una manera especial pel company Pas-qual Maragall, com a tinent d'alcalde deReforma Administrativa, ha estat i con-tinua essent enorme, a l'hora de dur aterme una Política de Personal coherentque respecti els interessos i necessitatsjustes del funcionariat, alhora que esposa al servei del ciutadà

En el ple del proppassat dia 1 dedesembre, a la Casa Gran de Barcelona,Raimon Martínez Fraile, un altre com-pany que ha treballat intensament elstemes de personal,,va presentar un de-tallat informe sobre la Política portadaen aquest terreny per l'equip de govern,des de la seva entrada l'any 1979.

L'Informe va ésser contestat per l'o-

posició (Convergents, ERG i Centristes)en un debat molt baix de to, en el qualaquests grups varen criticar, amb argu-ment mancats de total consistència, lapolítica de personal duta a terme, i sensedonar en cap momento la més mínimaalternativa a aquesta política. L'oposi-ció va insistir en tot moment en que no hihavia hagut, ni hi havia, política depersonal, criticaren la insuficiència (se-gons ells) de les xifres que es donaven,però no van oferir la més mínima pro-posta per a contrarestar l'Informe pre-sentat pel company Martínez Fraile.

El grup de CiU, i en especial lesintervencions de l'ex-tinent d'alcaldeAntoni Comas, van continuar amb laseva actitud de criticar-ho tot per criti-

car-ho, i aprofitant cada vegada queprenen la paraula per a fer, tal com els hiva dir el batlle Serra, una espècie de"memorai de greuges" en contra detotes les propostes que fa l'equip degovern. Vàrem poder veure una Conver- •gència disposada, per sistema, a carre-gar-se tot el que els socialistes fan a laCasa-Gran, i incapaç alhora d'oferirdades amb les quals sostenir els seusarguments. Una Convergència a la qualja no li queden ni els dos districtes quepresidien per a fer la seva política obs-truccionista, i que només tenen la possi-bilitat de convertir els plens municipalsen fòrums electoralistes, en els qualsparlen de tot, menys dels problemesreals dels ciutadans i les seves possiblessolucions.

Els punts de l'Informe

Vàrem continuar veient, també, a dosregidors d'ERC incapaços de fer altracosa que seguir com a mesells el dictatdel grup municipal de CiU. I vàrem

Pasqual íVJíirngall

S"ha tii'eiDcat la inèrciaAbans d'entrar en la presentació concreta, i discussió de l'Infor-me sobre Política de Personal, el primer tinent d'alcalde icompany del nostre partit, Pasqual Maragall va fer una presen-tació global del tema, de la qual en reproduïm un resum, donat elseu indubtable interès.

Al principi de la seva intervenció,Pasqual. Maragall va remarcar l'ho-nestedat, la dedicació i el rigor moralque, tant els regidors adjunts com elsfuncionaris d'aquest sector, havienposat en el treball d'elaboració del'Informe sobre Personal.

Més endevant Maragall va mani-festar que: "S'ha tancat una tradició,en que la benevolència mútua entreAjuntament i funcionaris permetia atots dos, simplement subsistir sensedany recíproc, sense cap mena d'ob-jectiu generalitzat de servei públic,d'una banda i de l'altra, salvant sem-pre les excepcions, que n'hi havia imoltes, d'autèntica vocació de servei.S'ha intentat, i crec que en molt bona

part s'ha aconseguit, trencar una inèr-cia en aquest sentit. L'standard mo-ral generalitzat ja no és el cinismebilateral d'una Corporació que sabiaque no podia exigir al funcionari—perquè el funcionari guanyava poci perquè la Corporació no se sentialegítimament representant de la Ciu-tat— i un funcionari que sabia que nopodia exigir a la Corporació ni millorscondicions de treball, ni drets sindi-cals —perquè gaudia de la toleràn-cia dels Regidors de l'Administraciómunicipal.

S'ha fet una tasca important d'e-quiparació, difícil, de col·lectius moltdiversos, generant, momentàniament,el greuge comparatiu d'aquells que

estaven més ben situats inicialment, ique han millorat menys que la resta,però sentant les bases de la desapa-rició a llarg termini dels greuges méscridaners. Sectors sencers de la casa(cultura, sanitat, serveis socials, en-senyament) han adquirit l'status d'i-gualtat que la pròpia concepció de lafunció pública —Administració ge-neral/administració especial— elsnegava. Però això ha comportat,també i evidentment:

1er.) Anar eliminant, d 'una banda,els privilegis especials (dobles pla-ces, dedicacions especials retribuï-des... etc.) i,

2on.) Anar suprimint el relaxamenti la baixa productivitat que imperavaen els sectors que es consideravenmarginals (hospitals, museus, mú-sics, etc...)".

10 L'Opinió Socialista/1.8 Quinzena de desembre

veure a uns centristes subvaloritzant almàxim la Reforma Administrativa por-tada a terme, amb rigor, fermesa i cohe-rència pels socialistes, i "preocupats"incomprensiblement perquè, segonsells, no es comptava amb el personal dela casa. , -

El cert és que l'informe de Política dePersonal va estar centrat en quatregrans punts que són: —Gestió de laplantilla i de la nòmina. —Gestió decontenciosos. —Relacions sindicals.—Normativa legal i relacions amb l'Es-tat.

Martínez Fraile va destacar la tascaefectuada per l'Ajuntament en matèriade personal, concretant-la en els se-güents punts: —Reducció del nombrede categories laborals. —Regularitzacióde la nòmina (és a dir que tots els salarisde tots els treballadors de l'Ajuntamentestan concentrats en una llista única).—Regularització en l'accés als llocs detreball municipals.

De la globalitat de l'informe cal des-tacar els següents aspectes: —L'actualxifra de personal és pràcticament lamateixa que al 1979. —La plantilla glo-bal representa menys d'un treballadorper cada cent ciutadans (0,85). —Laplantilla municipal és relativament joveen promig: tres triennis. —L'actual des-pesa de personal va a ésser la prevista.La desviació és mínima. —Les sancionsdisciplinàries, numèricament, han re-caigut en els cossos de Protecció Ciu-

Pasqual Maragall va demostrar quel'Ajuntament és molt més eficaç.

Doble actitud burgesaMaragall va dir més endavant que:

"L'Ajuntament sempre ha tingut fi-gures d'una gran vocació i dedicacióen tots els terrenys: Martorell (Plà-nol), Florensa, Dr. Turró (Labora-tori), Pere Domingo, Josep M. PiSunyer, tot un estol d'arquitectes,enginyers, metges i juristes emi-nents... que malauradament, en molts

tadana, en especial. La pèrdua de lesprimes d'assistència i puntualitat nosuposa, en sí mateixa, sanció. —Els souss'han adequat als del mercat privat.

Igual plantilla i més serveisEn quant a la Normativa legal i les

relacions amb l'Estat, l'Informe comen-ça manifestant que: "L'absència d'unmarc legal i reglamentari adient és unaconstant en la gestió de la política depersonal". L'Informe recorda, també,que el Govern ha presentat al Congrésde Diputats, el 22 de setembre passat,sengles projectes de Llei de Bases delRègim Estatutari dels Funcionaris pú-blics, i Orgànica per a la regulació del'exercici dels drets i llibertats dels fun-cionaris de les Administracions públi-ques, que pal·liaran les actuals sobrepo-sicions i contradiccins entre la Llei deFuncionaris de l'Administració civil del'Estat, i el R.D. 3046/77 que desenvo-lupa els temes de funció pública, con-tinguts en l'antiga Llei de Bases deRègim Local de 1975.

Però l'informe diu més endavant que:"Aquests projectes no ataquen moltsdels problemes de fons de la funciópública (multiplicació de categories, in-compatibilitats, control d'assistència,incentius, simplificació d'organigrames,etc.), o no els resolen completament isatisfactòria. Tanmateix, estableixen elprincipi de l'equiparació de retribucions

i prestacions horàries entre totes lesadministracions públiques, i entreaquestes i el sector nrivat".

Aquesta presència —continua 1 Infor-me— juntament amb d'altres corpora-cions i els representants del personal, hade dur a la solució del més greu delsproblemes de la política de personal: eltema de les classes passives".

Un altre aspecte que va quedar moltclar amb xifres, és el fet que l'Ajunta-ment de Barcelona prestarà molts mésserveis al ciutadà que no pas l'any 79, iaixò amb la mateixa plantilla. En aquestsentit, les dades reflecteixen, per exem-ple, que entre 1979 i 1981 el nombred'anàlisis clínics efectuats a les depen-dències municipals ha passat de 30.682a 255.143; la vacunació de nens nounats, del 51'6 per cent al 62'9; lesinversions enviais, de 290 a 825 milions;la rehabilitació d'habitatges, de 28 a 208milions; i els índexs d'ocupació a hospi-tals, del 75% al 83%. I un igual augments'ha donat a locals socials, residències iassistència social.

Un capítol a part delPle del dia 1, el vasuposar l'aprovació, amb la sistemàticaabstenció d'UCD i CiU, del Pla d'Inver-sions per a 1981 i 1982 que preveu unimport, nivellat entre despeses i ingres-sos de 5.787 milions, i l'emisió de deutepúblic per a finançar-ne una part, pervalor de 5.500 milions. D'aquest tema usen parlarem més àmpliament en unproper número. •

casos no aconseguiren fer escola,fent de suministrador del sector pri-vat, en un ambient poc propici.

Contemporàniament, l'Oriol de"Bolós, els doctors Foz i Gras, lamateixa "generació jove" de vialitat,dels anys 60, d'en Serratosa i Vilalta,el prestigi d'abast nacional dels nos-tres bombers o de l'Escola de laGuàrdia Urbana, els enginyers decirculació que engegaren els primersmodels 3é senyalització amb orde-nadors, etc... Però en general la ten-dència ha estat a la formació dequadres per a d'altres sectors. No hiha hagut una permanència i una con-tinuïtat en el servei a la Ciutat!".

I en un altre punt de la seva inter-venció Maragall va manifestar moltclarament que: "La ciutat, siguemclars, reacciona davant l'Ajuntamentamb una doble moral que cal tambédenunciar. Jo m'he trobat, al mateixtemps que moltes queixes sobre l'ac-tivitat dels nostres funcionaris, uncaramull d'expedients personals his-tòrics amb recomanacions que pro-venien dels mateixos sectors crítics.

La burgesia barcelonina sempre hafet el possible per a criticar l'Ajun-tament i, col.locar-hi algú. Aques-ta doble moral intolerable, és per-fectament consistent. Té una llarga

tradició en les relacions entre la so-cietat civil i l'eclesiàstica o la militar,

^que van ser els primers models de'burocràcia.

La plantilla congelada

El tinent d'alcalde socialista digué,també, en un altre punt de la inter-venció: "Fa poc, en l'editorial d'ungran rotatiu d'aquesta ciutat s'escri-via en un to malsonant i de pocavolada (el motiu no ve al cas) que elsfuncionaris d'aquesta casa «no vanprecisamente con la lengua fuera" oexcessivament cansats. La mà queescrivia això sense tremolar, és lad'una persona que probablement sapper experiència pròpia o propera quea l'Ajuntament s'hi podia entrar sen-se cap especial intenció de treballarper a la Ciutat i que, efectivament,molta gent hi va entrar per influèn-cies de la burgesia i a manca d'altressortides, devaluant el nivell mig de lafunció pública".

I finalitzant les seves paraules,Pasqual Maragall va deixar ben clarque des de l'arribada de l'Ajunta-ment democràtic, a la Casa Gran nohi ha entrat gent, que la plantilla haestat congelada, i que només s'hanrenovat les places vacants. •

L'Opinió Socialista/l." Quinzena de desembre 11

Recerca de l'equilibri ecologie

Barcelona, capital dela Mediterrània

En un dels darrers números de "L'OPINIÓ" ja informaven de lacelebració a Barcelona (del 27 al 29 de novembre) de la Conferèn-cia Internacional contra la Pol·lució de la Mediterrània. Ara japodem informar-vos de com es va desenvolupar, i de les principalsconclusions a les que es va arribar.

I la Conferència es va cloure ambl'elecció de la ciutat de Barcelona com aseu permanent de les actuacions contrala pol·lució de la Mediterrània de laUCM (Unió de Ciutats de la Mediterrà-nia). Narcís Serra ha valorat aquestaelecció com "el reconeixement de lacapacitat d'organització i delpes especí-fic de la ciutat de Barcelona dins laMediterrània". El batlle Serra ha mani-festat també que: "La lluita contra lapol.lució de la Mediterrània no és úni-cament tasca municipal. Tots hi esteminteressats, els estats, les organitzacionsinternacionals i els ciutadans que vivima les seves vores. Però la tasca delsMunicipis és una peça fonamental pertal que aquesta lluita tingui possibilitatsd'èxit. La coordinació de tots els muni-cipis ha d'ésser el camí a seguir per aretornar a là Mediterrània l'equilibriecològic què ara li manca, especialmenta les seves zones costeres. Barcelona haestat designada per a dur a terme aques-ta coordinació municipal".

"És necessari —va afegir Narcís Ser-ra— seguir treballant per a dotar-se dela necessària 'infraestructura de saneja-ment públic, de depuració d'aigües ineteja de les nostres platges i costes.Barcelona, en« concret, i la CorporacióMetropolitana, estan ja on el camí, en unfutur a mig termini, de recuperar lesseves platges.'Enaque.st sentit, el pla desanejament de l'Aroa metropolitana téprevist, en els propers 9 anys, depurartots els seus bassals en els 46 Kms., decosta, la qual cosa os complementaràamb l'esforç del Consorci d'Infraestruc-tura Sanitària que t rebal la per a la restadel litoral provincial."

"Per altra banda —digué també Ser-ra— és significatiu el radical canvi dementalitat que suposa la posta en marxadel pla de neteja 82-83 per a la ciutat deBarcelona, al preveu re cl reciclatge d'al-gunes matèries selectives i aprofitarenergèticament part de los restants, enlloc d'abocar-les simplement, com esfeia fins ara.'"

Coordin arj esforços

Les conclussions de la Conferència es

poden resumir en els següents punts:1.— S'ha posat de manifest, una ve-

gada més, la necessitat d'unificació decriteris tant a nivell de legislació, com detecnologia de depuració, com d'homolo-gació de tècniques analítiques. Havent-hi com hi ha acords internacionals enaquest sentit, és necessari que s'acom-pleixin.

2.— L'intercanvi d'experiències entretotes les ciutats mediterrànies és moltpositiu, com s'ha evidenciat al llargd'aquesta Conferència. Es fa necessaripotenciar i institucionalitzar la seva con-tinuïtat.

3.— Tota actuació de protecció am-biental necessita d'un seguiment per acontrolar el seu funcionament, i la sevarepercusió en el mitjà receptor. En totala seva actuació cal que s'aprofitin almàxim els factors locals i naturals, i hande preveure's i assumir-se les despesesd'instai.lació, explotació i seguiment.

4.— L'escassetat de recursos hidràu-lics i energètics a determinades zones dela Mediterrània, i en especial a les sevesilles, aconsella l'adopció de mesuresdirigides a la recuperació de l'aigua i al'estalvi d'energia, al desenvolupamentde les tècniques apropiades i el fomentde la investigació en aquest sentit.

5.— Les potencials situacions d'emer-gència ecològica a la Mediterrània i enespecial prop de les costes dels- munici-pis riberencs requereixen l'adopció perpart d'aquests municipis, de mesuresper a donar una resposta conjunta, coor-dinada, solidària i immediata.

6.— Es necessari que tots assumiml'obligació de contribuir a la lluil a contrala contaminació, i que aquells que méscontaminen siguin els que contribueixinen major mesura.

7.— La planificació de les actuacionsambientals requereix d'un àmbit territo-rial el més ampli possible, però la realit-zació d'aquestes actuacions concretesrecau amb freqüència en els municipis.Es necessari coordinar l'acció dels orga-nismes internacionals amb les activitatsmunicipals potenciant tècnicament i fi-nancera aquestes darreres.

8.— La importància de la problemàti-ca plantejada justifica la creació d'un

organisme permanent encarregat d'aglu-tinar, coordinar i difondre les accionsambientals a les ciutats de la Mediterrà-nia.

Degradació ambiental

A l'acte de clausura de la Conferència,el regidor de Relacions Ciutadanes del'Ajuntament de Barcelona i companydel Partit, Lluís Reverter, va fer unaintervenció de la qual us oferim algunsfragments:

"Els municipis de la conca mediterrà-nia tenen entre ells grans diferències,això és indiscutible, però també granscoses en comú. Els separen la dimensiódemogràfica de grans i petits, els dife-rents graus de desenvolupament econò-mic i social, els diferents emplaçamentsgeogràfics, en punts més o menys estra-tègics; els uneixen una realitat comuna,filla d'una història compartida —a vega-des per bé, a vegades per mal, peròviscuda plegats—, i d'un marc planetarigenèricament comú. El fantasma de ladegradació ambiental plana sobre tots,per a alguns com una realitat torturado-ra que ja des d'ara cal combatre, per ad'altres com una possibilitat més o me-nys remota de la qual convé guardar-se. Ivet ací, doncs, que aquest fantasmaesdevé un element més en la llista decoses comunes, ja avui o potser demà, ijustifica, per tant, la pertinència de laConferència que hem celebrat."

"Que quedi ben establert —diguétambé Lluís Reverter—: el problema dela degradació ambiental ens afecta a totso amenaça d'afectar-nos. I concreta-ment el problema de la degradació am-biental del litoral rnarí, sigui la costa oles aigües costaneres, ens afecta d'unamanera especialment aguda. Fer-hifront no és una resposta gratuïta fillad'algun sentiment nostàlgic que evoquiperíodes pretèrits més o menys bucò-lics, sinó una actitud lúcida de govern,que ha de permetre la gestió sensata, i enalguns casos la gestió simplement pos-sible, de l'ambient geogràfic dols nos-tres municipis."

I sobre l'elecció de Barcelona com aseu permanent, Lluís Reverter va mani-festar en la seva intervenció: "D'aquestsecretariat, tots tenim dret a esperar-neajut i col·laboració. No voldríem que í'osuna simple oficina de distribució mecà-nica de papers, sinó una plataformavital, suggèrent i creadora. Pensem que

12 L'Opinió Socialista/1.8 Quinzena de desembre

I els municipis de la Mediterrània espe-1 rem molt més que la recepció de denún-cies abstractes i de lamentacions jere-míaques. Si ho sabem fer, el Secretariatpot garantir l'intercanvi de solucions id'idees, actuar de gabinet tècnic inter-nacional capaç de solucionar problemeso de posar en contacte amb qui potsolucionar problemes. I encara, desen-volupar una idea en el seu momentllençada per la UCM, facilitar relacionsque solventessin problemes financers.Tot dependrà de la imaginació desple-

. gada —i parlo d'imaginació, no de fanta-sia— i de la confiança mútua que ensanem atorgant els uns als altres."

El Medi Ambient a Barcelona

El regidor de Sanitat de l'Ajunta-ment, el company Felip Solé i Sabarís vapresentar, en la mateixa sessió de clau-sura un informe sobre la ProblemàticaAmbienta a Barcelona i va dir que: "Elsproblemes de la ciutat de Barcelona i laseva Àrea Metropolitana són semblantsals que tenen la resta de grans concen-tracions urbanes de tota la costa de laMediterrània, però en el nostre cas,aquesta problemàtica es veu agreujadaperquè hem heredat una ciutat, i un país,amb una manca de més de quaranta anysde control democràtic de í'Administra-ció pública i manca, per tant, de partici-pació col·lectiva en el planejament iconstrucció de tots els àmbits socials.

Barcelona és una ciutat de 1.800.000habitants concentrats en 97 Km2, el quecomporta una densitat de població deprop de 20.000 habitants per Km2, ambrelativament pocs espais verds, en unparc mòbil al voltant de 800.000 vehi-cles i amb prop de 70.000 activitats

Lluís Reverter va dirigir l'organització de la Conferència contra la pol. lució de la Mediterrània.

urbana contínua amb les ciutats que larodegen, configurant, aquests munici-pis, la Corporació Metropolitana, ambprop de 4 milions d'habitants.

Aquest marc urbà ha comportat unadegradació de l'atmosfera, deguda fo-namentalment a la densitat de trànsitdins de Barcelona i la indústria de tot elseu cinturó. Una producció d'aigües re-siduals de 800.000 m3 cada dia, quearrosseguen tot tipus de contaminantsindustrials o de serveis que són conside-rades potencialment molestes o insalu-bres.

Aquestes dades es veuen agreujadessi considerem les característiques geo-gràfiques que fan que la ciutat de Bar-celona sigui pràcticament una unitat

urbans i industrials. Una producció deresidus sòlids de 1.800.000 kilos cadadia. I una hipoteca sobre la qualitat devida del ciutadà produïda per la pol.lu-ció sonora i visual, els accidents, lesllargues hores de desplaçaments i l'alie-nació de l'home de la seva comunitat idel seu temps d'oci".

Doncs bé, aquesta ciutat amb unaproblemàtica de medi ambient tan greu itan ben descrita per Solé Sabarís, s'ha iconvertit en una mena de "capital de laMediterrània", posant-se al capdavantde la lluita dels municipis riberencs, pera preservar-la d'una progressiva des-trucció a la que estaria abocada sinóanés creixent la sensibilització interna-cional sobre el tema. •

Trobada de les emissores municipals

Campanya arreude Catalunya

El proppassat 21 de novembre, aMollet del Vallès, es va celebrar laCinquena Trobada de les emissoresmunicipals en funcionament arreu deCatalunya —concretament 37—, a laqual hi van assistir també alcaldes iregidors d'ajuntaments que comptenamb emissora o que són a punt d'en-gegar-la.

Us oferim a continuació algunsdels acords als quals varen arribar elsassistents a la Trobada:

— Davant les recents manifesta-cions efectuades pel conseller MaxCanher a Lleida, en el sentit de crearuna xarxa d'emissores a Catalunya,

considerem que les emissores muni-cipals podem assumir aquest paper.

— Aprofitant l'etapa de discusiódels nous pressupostos municipals,els ajuntaments assistents conside-ren convenient aportar en la mesurade les seves possibilitats el màximd'ajut econòmic, que contribueixi amillorar la qualitat tècnica i de pro-gramació.

— Les diferents emissores escomprometen a posar el que estiguide la seva part per millorar els con-tinguts de programació, fomentant laparticipació del major nombre de

veïns i entitats, i així mateix elsprogrames en xarxa.

Les emissores poden contribuircom a marc de pràctiques per alum-nes de Periodisme, a partir delsacords als que pugui arribar-se ambla Facultat de Ciències de la Infor-mació.

— Els assistents es reafirmen en eldret de tots els municipis a disposar ide la seva pròpia emissora, i per tantcreiem que la legalització no potésser individualitzada sinó que had'arribar a tothom.

— Endegar una campanya per talde difondre, per tots els indrets deCatalunya, les possibilitats i el sentitde les emissores municipals.

— Un cop més ratifiquem que undels elements fonamentals d'aques-tes emissores és el d'esdevenir estrisde catalanització i normalització lin-güística del nostre país, i elementdinamitzador cultural dels munici-pis. H

L'Opinió Socialista/1.8 Quinzena de desembre 13

Espanya Espanya Espanya

Calvo Sotelo estrena Gabinete, pero la crisis sigue

Ni la patronal quiere el"nuevo" Gobierno

Por enésima vez, el Gobierno de UCD ha sido autoremodeladosLos ucedeos dicen que para bien. La oposición, los socialistas,que para pocos meses; lo justo, hasta las nuevas elecciones quetodos, desde la ultraderecha hasta la extrema izquierda, están yapreparando.

En este sentido, Leopoldo Calvo So-telo continúa la tradición emprendidapor su antecesor en el cargo, AdolfoSuárez González: la de ir "parcheando"la gestión de gobierno a costa de irponiendo paz de manera sucesiva en sudesmoronado partido. De momento, pa-rece que la operación le ha salido bien alactual presidente del Gobierno: ha con-seguido una "pax" que ni es "romana"ni, mucho menos estable.

Mientras Calvo Sotelo está intentan-do arreglar su partido, y hacerlo "pre-sentable" para' las elecciones que seavecinan, la UCD se le va desgajando yel país se va sumergiendo en las turbu-lentas aguas de la involución política.Esa edificiación que se ha venido enllamar Unión'de Centro Democrático,fue construida para ir a ganar eleccionesy con diversos materiales y estancias (afin de que todos estuvieran contentos enla repartición ? de la finca) y que tuvierauna decoración tan heterogénea comopara que centenares de miles de ciuda-danos llamaran a su puerta. Ahora esta-ños asistiendo a su deshaucio, y ya hayquien prevé su derribo inminente porruina. • ! - ; :

El ala "socialdemócrata", los libera-les progresistas, que le daban un airemoderno y cómodo a aquel edificio, ya sehan ido. Los suaristas, los propulsores yprincipales administradores de la fincahan sido relegados a la portería, poraquello de guardar la imagen pública delpartido, y viven en la buhardilla. Losdemócrata-cristianos, aquella ' opciónque perdió estrepitosamente las elec-ciones de 1977; se han apoderado prác-ticamente de la casa, y se lian instaladoen los lugares con más panorámicas (ycon escalerilla de urgencias al lado, porsi acaso). Una escalerilla que les permi-tirá evacuar la "edificación e instalarse enla vecina casa en proceso de ampliaciónque se halla situada en la misma "aveni-da de la Constitución", aunque en lafachada que da a la derecha, aquella queno hace muchos años estaba de "cara alsol" y que se asemeja a un bunker.

Soledad Becerril, una nueva imagen parauna vieja manera de hacer.

La pobre respuesta

Y Calvo Sotelo puso una mujer en suGobierno, Soledad Becerril. Muy enco-miable es que las mujeres sean respeta-das por la sociedad en todos sus dere-chos constitucionales y que, como loshombres, también puedan gobernar.Aunque, en este caso, el que haya unaministra confirma la regla de que lamujer continúa siendo un marinado.Como lo continúan siendo los gitanos apesar de tener un diputado, o los "mer-cheros" teniendo uno de sus miembrosredimido. Más parece una actitud elec-toralista que otra cosa más trascendentesocialmente.

Se asemeja a una operación de dis-tracción del electorado. El jugar con lanovedad: entrevistas por los medios'decomunicación, filmación por las cámaras

de TVE de "su-primer" consejo deministros, "su-primer" debate parla-mentario, y demás "primeros" más. Y si,de paso, le mejoran la imagen de serie-dad y actitud de la que hace gala elpresidente del Gobierno, con esa flore-cilla en el seno de su Gabinete, muchomejor.

A la par de esos hechos existe lo quelíneas arriba mencionábamos: el peligrode la involución, de que de la Españademocrática pasemos a una en la que elpoder militar esté por encima del civil(con OTAN y todo, ¡cuan cerca nosqueda Turquía!). El manifiesto "de loscien", que podrían ser más; ese envalen-tonamiento de los elementos neo-fascis-tas o néo-nazis que ronda ya el "mato-nismo", primer paso hacia el "gangste-rismo"; y la pobre respuesta dada por elactual Gobierno de UCD a todo eso: lovimos en el debate del pasado día 11 quetuvo lugar en el Congreso de los Dipu-tados.

La CEOE y la "Gran Derecha"Al deshaucio en UCD al cual estamos

asistiendo también aportan su ayuda losbuenos "jardineros" de la CEOE, lapatronal española, que constantementele están segando la hierba al Gobiernobajo sus propios pies. Los empresariosno quieren, bajo ningún concepto, quelos socialistas puedan llegar a gobernaren España (y de ello no se han escondidoo retractado nunca) y para ello y a van hahacer lo que puedan para que así sea;pero, tampoco quieren que se repitanmás las escaramuzas progresistas quede vez en cuando protagoniza UCD. Sien el primer Gobierno de Calvo Sotelo lecriticaron a éste hasta la saciedad de quetenía que sacar a los ministros "social-demócratas" (que dominaban la econo-mía junto con el gobernador del Bancode España), en el constituido en estemes no aporta ninguna alegría ni "nin-guna novedad" a la clase patronal delpaís tal como han manifestado dirigen-tes de la CEOE o el presidente de lasCámaras Oficiales de Comercio de Bar-celona, J.M.a Figueras. Y para esto nodudarán en continuar alentando la cons-trucción de esa "Gran Derecha'' a partirde la actual Coalición Democrática y esa"Plataforma Moderada" aderezada de

idemócrata-cristianos, y en torpedearuno de los pocos elementos de pacifica-ción social, y de solución de la cri.siseconómica, que e;; el Acuerdo Nacionalde Empleo (ANE).

Mal lo tiene la sociedad española,porque mal lo plantea el Gobierno deCalvo Sotelo, como todos los de UCD.Y, eso, dejando a parte del "¡ifíaire" delaceite de colza que está impregnandohasta la médula del actual Gabinete.

J.M.a Campillo

14 L'Opinió Socialista/1.a Quinzena de desembre

Presentades pel Grup de Socialistes de Catalunya

Pressupostos: duesesmenes a la totalitat

La dreta no vol que U toquin el seu protagonisme a RTVE.

Durant el transcurs del debat sobreels Pressupostos Generals de l'Estat elgrup Parlamentari "Socialistes de Cata-lunya", va presentar una esmena detotalitat a la "Direcció General de laJoventud y Desarrollo Comunitario" iuna altra, també de totalitat, al pressu-pôs de T'Ente Autònomo RTVE".

La defensa de les esmentades esme-nes va estar a cura de la Diputada AnnaBalletbó que va assenyalar en primerlloc la insuficiència de la dotació desti-nada a la "Direción General de la Juven-tud y Desarrollo Comunitario" però so-bretot ressaltar que de l'estalvi de 30.000milions de pessetes anunciat per Leo-poldo Calvo Sotelo en el seu discursd'investidura s'havia retallat el pressu-post de l'esmentada Direcció General enun 15% sobre les previsions, la qual cosaera una quantitat escandalosa ja que sil'estalvi s'hagués fet en la mateixa pro-porció a toto el pressupost aquest nohagués estat de 30.000 milions sinó de380.000 milions. Afegir que amb aques-ta política quedava palès que al governno li interessaven gens els joves, lesdones i els vells, únicament per dema-nar-los el vot, però no els tenia encompte a l'hora de repartir els pressu-postos. En aquest mateix sentit AnnaBalletbó denuncià que hagués desapa-regut del pressupost de l'esmentada

Direcció General la dotació destinada a"Centros de Orientación Familiar", tot ique l'any 1981 ja havia estat molt minsa."Amb això, afegí, queda clar quina es lapolítica farisea que practica el govern, ides d'aqui els emplaço pel debat sobrela regulació de l'avortament, quan vos-tès allegaran tota mena de raons per noautoritzar-lo, però avui tant hipòcrita-ment neguen els diners necessaris perquètants milers de dones no tinguin emba-rassos indesitjats.

UCD violà l'estatut de RTVE

Pel que fa al tema de televisió, ladiputada Balletbó va explicar la clarifi-cació que havia estat possible gràcies ala constitució del Consell d'Adminis-tració y que havia permès d'aclarir fi-nalment els comptes de RTVE. Aixímateix assenyalà que ara sabíem quinaera la plantilla real de l'Ens, cosa quemai s'havia arribat a saber i que tambéera possible conèixer la situació real delspagaments a la Seguretat Social. Asse-nyalar que s'havia produït un incrementsubstancial de les tarifes publicitàriesper tal de cobrir pràcticament el funcio-nament amb recursos propis i que lasubvenció de l'Estat era únicament de6.700 milions de pessetes de manera

que malgrat l'esforç fet i tot i que laautofinanciació havia pujat 2,5% res-pecte a l'any passat la posta en marxa del'Estatut Jurídic de RTVE, pel que fa al'increment de producció pròpia, creaciódels tercers canals autònoms a Catalu-nya i a Euskadi, la creació dels ConsellsAssesors i els nomenaments dels Dele-gats territorials així com l'actualitzacióde l'Institut de Radiodifusión i Televisióper tal de posar al dia la formacióprofesional i els cursets d'actualització ales noves tècniques obligaven a demanarun increment de la subvenció al menysen 1.500 milions. Finalment digué queaixò no tenia perquè representar unincrement del dèficit pressupostari per-què —novament recordà l'estalvi de30.000 milions anunciat per Calvo Sote-lo el repartiment del qual havia estatpossible de conèixer gràcies a les pre-guntes e interpel·lació del diputat so-cialista Enrique Baron— demostravaque d'entrada 200 milions havien estatretallats a través del Ministeri de Presi-dència a RTVE.

Per altra banda cal afegir encara ques'ha de cobrar la part corresponent aràdio de les dotacions de los "Medios deComunicaón Social del Estado" delstres últims anys i que corresponen a lesantigues emissores del "movimiento"avui incorporades a RTVE a través de"Radiocadena española". ;

La intervenció de la companya Ballet-bó va produir una picabaralla amb eldiputat de UCD Bravò de Laguna pro-vocant una contrarèplica de la compa-nya socialista que va denunciar la viola-ció de l'Estatut de RTVE amb el ces-sament de Castedo i el nomenament deCarlos Robles Piquer. La censura quedes d'aquella data hi ha la ràdio i televi-sió la manipulació sistemàtica del mitjàal servei del govern, la campanya a favorde la televisió privada des de la presidèn-cia malgrat que el desenvolupamentd'aquesta per la via del decret és anti-constitucional i va acabar dient: "Uste-des como las señoras de la Lligatienen una cosa que no soportan queles toquen, para aquellas era la reli-gión, para ustedes se llama televi-sión".

E.G.

L'Opinió Socialista/l.8 Quinzena de desembre 15

Economia i Treball iLluís Garcia comenta el "VII Pia Rigol"

AI conseller de Treballno Tescolta ni CiU

Les solucions a la crisi econòmica i a pal·liar l'atur creixent quees pateix a Catalunya no han estat mai afrontades seriosamentpel govern de la Generalitat. Amb més ingenuïtat que no paseficàcia, el conseller de Treball, Joan Rigol va inventar-se unprojecte de "solucions", conegut amb el nom de "pla Rigol". Lescondicions que s'assenyalaven en aquest pla per solucionar,sense massa garanties d'èxit, l'atur a Catalunya, foren contesta-des i inacceptades tan per part de les centrals sindicals com de lapatronal catalanes.

El "pla Rigol" va passar ràpidamental calaix dels inservibles, però aviat elconseller va endegar-ne un altre que foubatejat amb el nom de "pla Rigol II".Aquest pla va córrer la mateixa sort quel'anterior. Mai va poder-se portar a lapràctica perquè era inacceptable per lesparts que l'havien d'assumir.

Però Rigol és un home de molta fe enles seves obres i vet ací que, mentre veiafracassar cada un dels seus plans, n'ana-va preparanti un de nou, bàsicamentigual a l'anterior. I així fins a sis plans,cap d'ells sense el més mínim dels seusobjectius aconseguits. Però, vet ací, queRigol insisteix acaba de fer públic el seu"pla Rigol numero set", pla que segonstotes les previsions correrà la mateixasort que tots els que l'han precedit.

Lluís Garcia, diputat .socialista mem-bre de la Comissió de Treball del Parla-ment de Catalunya ens comenta aquestnou pla quedei consell« anomena "re-flexions i suggeriments davant la nego-ciació col·lectiva".

—Al Consell Executiu es domina ala perfecció el so del silenci. Hi ha

conselleries, com Governació o l'Ad-junta a la Presidència que han fet delsilenci virtut, mai diuen res; altrescom la del senyor Canher que s'es-tima més silenciar a silenciar-se; ialtres que creen un silenci espectantcom el dels acròbates abans del saltmortal. Aquest és el cas de la Con-selleria de Treball que acaba dellençar el "más difícil todavía" ambel setè pla Rigol, que no és altre queel vell pla que ja coneixíem, amanitamb el "new look" d'unes propostesmiraculoses. La solució a l'atur aCatalunya no s'arregla amb fe i ambmiracles i la bona voluntat innega-ble del conseller Rigol de poc ser-veix quan el Consell Executiu mantéen tots els fronts una política tanconservadora, basada només ambels gestos i no amb els resultats,basada més amb els currículumsdels consellers que en l'eficàcia dellur gestió.

—¿É s diferent aquest pla als sis plansRij'ol anteriors?

—Com tots • els. anteriors és uncúniul de despropòsits; per brillantque fos, que no ho és, no té credibi-litat quan hi ha un resultat nul detots els anteriors. La credibilitat delconseller està totalment desacredi-tada quan el govern del qual formapart obstaculitza sistemàticamentla seva filosofia laboral i es lliura encos i ànima a la patronal. Què hapassat per exemple amb les possibi-litats que oferia el primer Pla d'ObresPúbliques que havia d'ésser un graninstrument de lluita contra l'atur?Qui pot negar que els 10.000 milionsde deute públic emesos a tal efecte,han estat distribuïts en funció de lainfluència i el poder de cada conse-lleria i que a la lluita contra l'aturnomés s'han destinat 800 d'aquests10.000 milions? El Consell Executius'ha negat a consultar amb les cen-trals i amb la patronal la distribuciód'aquests milions, ha marginat a lesforces socials de la comissió de se-guiment del Pla de Reconversió delTèxtil..

—Conseller al marge, el govern deCiU i la patronal catalana sembla ques'hagin posat d'acord.

—Pujol vol demostrar que estàlluitant contra l'atur, malgrat que aixòsuposi sacrificar al conseller de Tre-ball i acusar als sindicats d'obstruc-cionisme. El més greu, és que lapatronal catalana, dignament re-presentada en el govern de CiU, nopot ni assimilar el caràcter dialo-gant dels plans del seu conseller, iaixí els projectes i les declaracionsde Rigol són contestades pels seusmateixos correligionaris ja sigui enrespostes al Parlament o en ordresal Diari Oficial. Rigol pot tornar atancar-se en el seu silenci monacal,per redactar un vuitè pla, o per a noredactar-ne cap més. B

por Luis García SáezCon tonto Pían coíiíra d Parò del Depar-

tamento de'Trabajo. y con tal'cúmulo dedeclaraciones publicat, .H- han puesto lascosas muy difíciles pena liw futuros inves-tigadores de nuestros duu-. Es inconcebibleimaginar la sorpresa dei historiador cuan-do, transcurridas algunas décadas, se acer-que a nuestra época y descubra este extrañofenómeno: un conseller tL'l gobierno Pujol,llegó a elaborar y dio a conocer á la opiniónpública, en el plazo de dieciséis meses, sieteplanes, siete,¡para acabar con el paro enCatalunya. ' ^ •

Claro que, al margen de que el historia-dor pueda establecer quién acebo conquién, si el paro con el Gobierno o elGobierno con el paro, una primera aproxi-mación o lectura precipitada del singularfenómeno, podría provocar una errónea ylamentable interpretación de los hechos.De esta primara lectura, a la luz de lasnoticias, se podría deducir que aquél fue ungobierno que dedicó esfuerzos, da formanotable, incansablemente, por resolver unode los principales y más graves problemascon los que les tocó vivir: el paro al que se

(jieron sometidos más de 500 mil traba-jadores de Catalunya; la pérdida del c!(-n'cho básico al trabajo.

No obstante, la innegable competencia,prestigio y buen hacer de los investigadorese historiadores, pondrá en evidencia, sinlugar a dudas, que, ante la aparienciaformal del citado fenómeno se ocultaba laotra cara de la moneda:

Resultaparadógico que, mientras el Par-lament de Catalunya, debate trafilábate,ha venido adoptando un conjunto de reso-luciones, que expresan la posición mayori-

16 L'Opinió Socialista/1." Quinzena de desembre

Los siete planes capitales del señor Rigolpor Santiago Riera *

Desgraciadamente para Catalunya, el gobierno de CiUestá haciendo una política que sólo defiende a una parte desus hijos y que pretende imponernos un proyecto nacional quecontempla sólo los intereses de la burguesía. Una acción degobierno "nacionalista" que no tiene vergüenza de ofrecerunos planes contra el paro que no hacen otra cosa quedemostrar hasta qué punto CDC y el gobierno del señor Pujolestá "sucursalizado" a los intereses más reaccionarios delcapital monopolista del Estado.

Las declaraciones que previamente a la filtración delséptimo plan Rigol (creo que no me descuento), realizó elconseller de Trabajo en su intervención en las II.a Jornadasde la Pequeña y Mediana Empresa ("incrementos salarialesdel O al 37o, convenios a 3,5 y 8 años, flexibilidad deplantillas, renunciar al derecho de huelga, etc. ") dan buenacuenta de cómo no debe enfocarse la labor de la conselleria deTrabajo. Lo que tendría que hacer el conseller, a parte deconseguir el mayor número de competencias a las que,estatutariamente, tenemos derecho en Catalunya, es poneren funcionamiento todos los medios de que dispone laGeneralitat, como Administración, a fin de que las partessociales puedan negociar libremente, desde la óptica de ladefensa de los respectivos intereses, la salida de la crisis y lamejora integral del nivel de vida colectivo en una perspectivade paz y de progreso socialpara nuestro pueblo. La Adminis-tración como tal tiene que asumir, dentro de sus posibilidadesy facultades, aquellas responsabilidades y sacrificios quepara el buen éxito de los acuerdos, las dos partes leencomienden. Esto es lo que ha intentado hacer el ANE. Yesto es lo que no ha sabido, o no ha querido hacer el gobiernoPujol.

Porque todo el mundo sabe, o tendría que saber, que elConsell de Treball, órgano de diálogo y reflexión de centralessindicales, patronal y Administración, casi ha sido inoperan-te desde la Generalitat provisional. Porque todo el mundosabe, o tendría que saber, que a pesar de las dificultades deesta inoperanda, la UGT de Catalunya consiguió, inclusoantes de la firma del ANE —en concreto el mes de abril— unacuerdo sobre el empleo en Catalunya, con el Fomento delTrabajo. Acuerdo que, si bien fue bien acogido por el propiopresident Pujol, en la práctica no ha sido, al menos hasta hoy,ni profundizado ni aprovechado para conseguir el acuerdo

sobre empleo en Catalunya. Del fracaso, pues, de la falta deacuerdo en Catalunya, que no se responsabilice a la UGT.

La realidad es que el gobierno del señor Pujol, ante suincapacidad demostrada para conseguir un acuerdo sobreempleo de eficacia general para Catalunya, ha optado, en elcampo de las relaciones laborales y económicas, por hacerunapolítica que tan buenos resultados le ha dado en todos losotros campos de la Administración autonómica, es decirrehuir la responsabilidad de sugestión, imputando a los otrossupropa incapacidad. Es decir, "yo ya tengo la solución, loque pasa es que los partidos de los trabajadores, que sontodos unos "sucursalistas", me hacen la puñeta y se dejanseducir por los cantos de sirena españolistas". Ahora los"sucursalistas " son las centrales sindicales y la patronal deCatalunya, y la nueva utopía de derechas es el séptimo planRigol y las consideraciones del conseller de Trabajo expresa-das en las II Jornadas de la Pequeña y Mediana Empresa.

Y no es con medidas a la derecha al estilo de la señoraTatcher como conseguiremos salir de la crisis. No es recor-tando el poder de compra de los trabajadores como levanta-remos las empresas. No es decretando el despido libre ygratuito (10% en las empresas con pérdidas y renuncia de losprimeros 18 meses a cobrarla indemnización) como comba-tiremos el paro. No es renunciando al derecho de huelgacomo fortaleceremos nuestra libertad. No es, en definitva,cargando el peso de la crisis a las espaldas de los trabajado-resy a [apropia Pequeña y Mediana Empresa (que es a quienmás lesionaría esa política totalmente desbordada por lafalta de capacidad de operación ante los grandes industriales—a los que sí favorece decididamente esta política—) comodaríamos confianza y esperanza de futuro.

Nos es necesaria una nueva política, antes de mandarlotodo a la porra, nos es necesaria una política basada en eldiálogo y la concertación entre las partes sociales; nos esnecesaria una política que, lejos de excluir, fortalezcanuestra unidad civil; nos es necesaria, en definitiva, unapolítica que anime a todos los catalanes, los nacidos aquí ylos que aunque sin haber nacido aquí tienen en esta tierra suproyecto de vida y sus nuevas raíces, para la histórica laborde construir ilusionadamente la Catalunya de todos. •

*Secretario de Política Sindical

tarta del pueblo de Catalunya, en relación,con la política económica y social que espreciso aplicar para enfrentarse a la crisis yal paro, el Consell Executiu de Convergen-cia i Unió y el titular de la Conselleria deTreball continúen con su política de gestos,presentando plan tras plan.

En primer lugar, la mayoría de la cá-mara ha reiterado la urgencia de que elgobierno Pujol obtenga el traspaso de lagestión de todos aquellos organismos queposibilitan una auténtica política de em-pleo. Es obvio que, sin competencias sobreel INEM, FNPT, FGSylos expedientes deregulación de empleo, se podrán hacer todaslas declaraciones que se quiiran, pero no sepodrá elaborar y aplicar con seriedad unaauténtica política de empleo y lucha contrael paro.

Asimismo, una consideración especial,que también ha tenido en cuenta el Par-lamento, ha sido el cómo enfrentarse con la

crisis y el paro. Podemos apreciar dosalternativas opuestas que expresan dosposiciones políticas: Una conservadora, elGobierno aplica unilateralmente ¡apolíticaeconómica y social, en función de suscompromisos electorales y de los interesesque representa, generalmente, la burgue-sía. Otra progresista, el Gobierno consultay negocia con tas fuerzas sociales, unprograma de actuación económica y social,cuyos objetivos y resultados expresan losintereses generales de la colectividad. ElParlamento ha optado por la segundaalternativa, al aprobar que el gobierno dePujol debe promover una política de con-certación entre las fuerzas sociales, apor-tando a la misma los compromisos depolítica económica y social que adoptarápara hacer efectiva la lucha contra el paro.

¿Qué se ha hecho de todas estas reso-luciones del Parlamento? ¿Es posible afir-

mar, sin sonrojarse, que se ha cumplidoalguna?

Pues no, no se han cumplido, y sinembargo, si alguien puede pensar que he-mos tocado fondo y que estamos ante eldefinitivo silencio del escèptica, puede co-meter, seguramente, un ligero desliz. Loshechos conducen a pensar que el Sr. Rigoles un buen corredor de maratón y no va adesfallecer en los primeros kilómetros de lacarrera. Con el séptimo, no va a descansar,y tampoco sele hará la luz. Por el contrarío,su imperturbable constancia, puesta ya enevidencia, nos anuncia buenas nuevas quesumar a la historia.

Así, no sería de extrañar que algúnciudadano pudiese pensar que la historiase repite y que asiste, a finales del siglo XX,a una representación actualizada de los 12trabajos de Hércules. •

Diputado al Parlament de Catalunyapor el PSC (PSC-PSOE)

L'Opinió Socialista/1.a Quinzena de desembre 17

Cultura Cultura Cultura^

Rosa Maria Sardà, la presentadora de la Festa de la Pau

El teatre no és un luxeLa Rosa Maria Sardà no necessita presentacions, perquè

tothom la coneix. La seva feina normalment tampoc té que veureamb presentar coses, però en canvi ho fa de tant en tant; recordemara mateix l'emotiu acte de la Monumental l'any 77, la cloenda dela campanya electoral de "Socialistes de Catalunya" i, un altreacte, emotiu també, molt proper en el temps: la Concentració perla Pau i la Llibertat.

Hem parlat amb ella de moltescoses, però el motiu inicial l'hemsituat en la seva participació, i tam-bé la seva visió, de la Concentracióper la Pau i la Llibertat.

"Em va semblar un acte molt espon-tani, i per tant amb ganes d'arribar a lagent. No calia convèncer ningú, perquèés segur que tots els que hi héremsabíem el perquè; això tot va ser moltsenzill i molt directe, sense lloc a dema-gògies. Fins i tot els polítics, els au-tèntics organitzadors de l'acte, van re-nunciar a aquell auditori per a fer parlar,per a oferir una tribuna, a la gent delcarrer: un jove i un vell simbolitzant latotalitat dels ciutadans.''

"A mi em va semblar molt bé, totplegat; en tot moment hi va haver unritme constant, sense alts i baixos comse'n diria en el mor. de l'espectacle; id'alta banda també em sembla bé perque va ser un dels primers espectaclesque veig en que l'espectacularitat del'acte resideix en la gent congregada, noet sembla?"

La pregunta que e¡> fa la RosaSardà ens introdueix en el comenta-ri d'alguns dels retalls de premsareferents a la Concentració. Com potser que es parli de xifres baixesd'assistents?, o, a (juina hora van ferla foto que es publica als diaris elsdel "Servei Gràlïc" dol Govern Civil?

"Jo vaig veure clars de gent al princi-pi, eren a la meva dreta; en canvi, a lameva esquerra hi havia un munt de gentenfilada pel carrer Tarragona amuntque, poc a poc, van ;uiar desplaçant-secap als clars que hi havia a la meva dreta.Al final tot era ple, i als carrers de dalt hihavia autèntics taps de gent. ' '

I l'altre tema especial de la con-versa general respecto de l'acte perla Pau és el de l ' inc ident que tingue-ren alguns dels participants que as-sistiren amb banderes republicanesamb la Policia Nacional.

"Ens vam prendre ¡'incident ambmolta calma; contra aquel ls que de se-guida empenyen per a convertir les si-tuacions en dramàtiqiH-s-situacions, jopenso que els advocats poden fer més.

fem el que podem, suplint les mancan-ces amb imaginació i voluntat."

"En un altre aspecte m'he quedatsorpresa: el nivell mig del coneixementde la terra és més que acceptable. Ex-cepte a les comarques, hem fet el pro-grama en directe!, i també hem rodatforça bé. L'equip té gent extraordinària,

Ln Sardà en un moment de la Concentració per /a Pau, fora d'escena.

com s'acabà demostrant al final."Entre comentaris, la Rosa Sardà

va i diu que "Ja no cal que facin elReferèndum de l'OTAN''; de primer etquedes parat però ella acaba la frasede seguida. "Laresposta generalitzadarebuig és molt clara, tant que gairebé nical fer-lo" (el referèndum).

"El Castell delsTres Dragons"

La Rosa Sardà també ens parla delprograma de la tele, del Castell delsTres Dragons. "Em sembla una ideaesplèndida això de posar en òrbita lescomarques: convertir el coneixement dela terra en un divertiment apte per atothom. Ara bé, hi han crítiques, algunesde les quals comparteixo; per exempleles que fan referència a la pobresa delsmitjans. Naturalment nosaltres, l'equip,

i per això ha funcionat el Castell. En unasegona etapa tot marxarà millor perquèara sabem on ens hem pelat el nas mésvegades."

"Pensa que el 'Vostè pregunta ' i 'ElCastell dels Tres Dragons' són els pro-grames catalans de més audiènc ia delnostre circuit, i el 'Castell ' és a la segonacadena. Ara bé, tampoc espero fe l ic i ta-cions. En aquest món si et fe l ic i ten . . .malament! El món del tea t re és així:quan comences, si no serveixes, et diuenque bé, que endavant. I quan arr ibes aun cert punt, quan ja has fet més d'unpas i més de dos, ja diuen que nová i s res.Per això tothom està pendent de «uercuando se la fot», i quan patines tots acor diuen: Aaaaaaaaara! I se'n fe l ic i ten ,ves pobreta; Ara bé, jo tinc molts bonsamics en el món del teatre, que notothom és així. I qui és així, el que lipassa, és que sense parcel·les de treball

18 L'Opinió Socialista/1." Quinzena de desembre

Presentant l'acte, amb l'Adrià Gual en primer pla.

per a tots la gent es passa massa tempsveient els altres, i..."

L'activitat teatral

L'activitat professional inicial dela Rosa "encara que la gent em coneguimés per la tele" és el teatre, i en ellcentrem ara la conversa.

"Estic a punt de fer, el febrer, unacomèdia de text que es diu 'Duetper un'.La faríem en Carles Velat i jo, dirigits pelLluís Pasqual. El problema és que enca-ra no sabem a quin teatre estrenarem,perquè ens han fet una mala jugada enun teatre de Barcelonaf resulta que jo elvaig demanar, el teatre, i em van dir quesi. Després ha resultat que a mi m'handeixat els forats de la temporada, l'estiu,i això no pot ser. L'havíem demanat perl'hivern."

"L'obra és de Tom Kempinski, i trac-ta de les limitacions humanes. El meupaper és el d'una senyora que d'aquí unsdies serà una invàlida; ella es quedalimitada en aquesta vida, una mica comens pot passat a tots, però el seu cas ésmés evident, més dramàtic."

La Rosa Sardà ha fet autèntiquesinterpretacions dramàtiques, enca-ra que, com diu "sóc més coneguda peltreball a la tele". Les comenta, espe-cialment Maria, de 'Rosa i Maria',un espectacle que estrenà al TeatreLliure; de Sopa de pollastre ambordi, d'Arnold Wesker; etc. Però

tornem una mica enrera en la con-versa. El tema de la falta de tea-tres,..

"És molt preocupant la falta de pos-sibilitats per treballar que patim la gentd'aquí. I si això ho adobes amb elsconcursos... Imagina que van demanar-me que em presentés a un concurs de laGeneralitat quan ja n'estava fent un a latele cada dissabte. Em semblava abusarde tans concursos. I ara, la veritat, ja heperdut el fil del que fan al Palau de laGeneralitat." La ironia que destil.la laRosa no necessita comentaris. "Na-turalment no puc prescindír-ne de laGeneralitat, no voldria fer-ho, però noestic gens d'acord amb ells, això quequedi clar."

Intentem concretar el tema, cen-trar-lo més. Quines variacions in-troduiria la Rosa Sardà en un mónque ella coneix bé, com és el delteatre.

"La pregunta em sobrepassa. Jo no-més sóc una actriu, i això és el que vullser, i no una altra cosa. Però això no treuque els actors en general hem fet moltsesforços ja. Hem demostrat pràctica-ment fins i tot com pot funcionar unacosa. Les proves són el Lliure, les tem-porades del Teatre Grec, i tantes altrescoses que funcionen gestionades peractors."

"La professió coneix els problemes, iha demanat i demostrat les solucions

abastament. N'hi ha amb capacitat ges-tora i n'hi ha que no, però han demostratquè era el que calia fer, i no els hanescoltat. La realitat és que no comptenenlloc, això és."

"Elmón del teatre és inmers en elmónde la cultura, com d'altres temes; però elteatre és un dels més abandonats, cas-tigat amb l'etiqueta d'article de luxe,quan això no és cert. Jo no entencperquè la gent troba car el teatre, i notroba car el Barça o un sopar, o ves asaber què... Tot és prou car, però elteatre és una activitat que requereixunes mínimes condicions, un munt degent que hi treballa, i tot això no es veu,potser, des de fora de l'escenari."

Potser el que calgui sigui un su-port més ferm que en d'altres sec-tors per part de les institucions.Comentem per sobre els resultats dela interpel·lació parlamentària delssocialistes al Parlament de Cata-lunya, tant quant als "Beatles con-tra els Rollings" com pel que fa a lagestió i les subvencions.

"El teatre necessita un suport espe-cial, perquè no pot suportar-se en mansd'un particular. El teatre és una cosapública i necessària; no pot seguit sentun article de luxe, i per això necessita unsuport decidit i segur per part de l'Ad-ministració. Sinó, no pot ser!" I aixíacabem la nostra conversa, lajEstona amb la Sardà.

L'Opinió Socialista/l." Quinzena de desembre

Debat Debat

Grècia: el llargcamí al socialisme

Espanya és un país sense rumb, mentalment dissociat, enel que al costat d'un discurs tecnocràtic pretesament modern("europeu'), sorgeix de l'Espanya negra, profundamentancorada en una història que nega la història, perquè lahistòria és canvi. Així es pot parlar de pàtries immortals irecórrer per saluar-les en cas necessari a articles constitu-cionals concertats per una esquerra dèbil, que va perdre lesseves pròpies senyes d'identitat, que viu entre pactes tecno-cràtics i pors infantils —sí, pors infantils, la qual cosa no voldir que no siguin reals— t a vegades les pors són mantingudesvoluntàriament o involuntària, com forma de mantenir-se ireproduir-se al poder, per aquesta mediocritat política,sortida d'una transició sense transició, com un malson queeternament es mossega la cua. Les forces polítiques de ladreta, que té per fi conservar i reproduir el poder d'una classe,són coherents amb elles mateixes. La crítica és per al'esquerra i especialment, per a nosaltres mateixos, commilitants socialistes.

Com partit sense fe real, saludem les victòries dels altres,els seus progressos, però esperem pacientment, de maneramàgica o miraculosa, que ens arribi l'hora, sense analitzarcom s'ha produït, en quines condicions i amb quines estra-tègies.

Si saludem avui al PASOK, no el saludem a ell solament,sinó a tota l'esquerra grega, a aquell llarg camí en el que malva perdre les seves senyes d'identitat essencials, malgrat lesdivergències i lluites internes. A Grècia, l'esquerra que és unaessència alternativa, rnai va deixar de ser-ho, i quan va fercoalició amb el centre, no ua ésser perquè la política és l'artdel possible, sinó perquè la política de l'esquerra és l'art delpossible, però en el sentit de la història que és canvi, enaquella època durant llargs anys la dreta havia detentat elpoder en solitari. El gran error de l'esquerra espanyola éshaver negat la història, reprimit la seva pròpia identitat,acceptant pactes i una democràcia atorgada, no conquerida.La història de l'esquerra en un sistema democràtic, es vadeturar en el juliol de 1936 i és allí on deu reiniciar-se de nou.El que després ua succeir, hi ha que assumir-ho en l'horror isacrifici que va ésser, però que les coses quedin clares. ¿Quiua trencar la baralla:1 La història deu ésser canvi, sí, peròreal, és a dir conscient, assumit, no negat.

A França, l'esquerra va començar a posar-se en marxaquan es va desfer l'aparell de la SFIO cristal·litzat durant laguerra freda, que bloquejava tot diàleg entre les esquerres.En certa manera, quan va tornarà assumir el Front Popularde 1936. La coherència ètica del nou partit socialista que nova canviar la sei'd actitud oberta, malgrat cl trencament delPrograma Comú per part del partit comunista, és la que l'haportat a la conquesta dei poder polític. Indubtablement, lesforces senils del socialisme, els socialdemòcrates. ens diranque França és Franca, no és Espanya, indubtablement;tampoc és Grècia, però que a prop està ella de nosaltres i tot ésel mateix com bat.

A l'esquerra socialista li agradaria avui cantar una cançóque contés la llarga marxa del socialisme grec: "des del 1939 al

1944, ens vau deixar sols per defensar la nació davant delnazisme. En 1945 vau arribar amb el recolzament del'imperialisme anglès. Lluitem fins 1949 iens vau aixafarenuna repressió brutal, però vam tornar i malgrat Karamanlis il'assassinat de Lambrakis, guanyem en una coalició pelcanvi. En 1964 Karamanlis i el rei trenquen les reglesdemocràtiques, però lluitem i el 21 d'abril de 1967 ens vauaixafar en un cop militar, imposant una dictadura feixista,utilitzant el capítol que parla de la guerra contra la subversióinterior en el manual de l'OTAN. Lluitem i des de 1972, ensllancem al carrer i en 1974, tornem, però Karamanlis "net"pel seu exili a Londres, va tornar i va jugar amb la "por" i ensva aixafar. Però el PASOK havia nascut, més que un partitun moviment obert. La seva estratègia i el seu discurs eren elmateix, coherentment amb la història de l'esquerra: unitat icanvi i en 1981 HEM GUANYAT",

L'esquerra socialista saluda al's germans de Grècia.Coneixem els seus problemes, que existeixen allí com aquí:atur, inflació, explotació cultural, repartició injusta de larenda nacional, etc. Sabem que el sistema dominant no potrealment resoldre 'Is i que el sistema de relacions socials queha imposat, ha estat interioritzat pel poble. D'això el seudesencant, el seu desànim, la seva insolidaritat, és a dir quetant allí, com a França, i aquí, la lluita continua, que nosolament hem de canviar el sistema de dominació, sinó que, amés a més, hem de desfer mites, com la neutralitat de latècnica, analitzar l'essència i les conseqüències de la societatindustrial. No oblidem que la història és moviment i lluita.

Manifest 21

20 L'Opinió Socialista/I." Quinzena de desembre

Canviar la vida Canviar la vida

Això no és el que diu la LOAPA

El Govern vol robarcompetències sanitàries

Abans de jubilar-se definitivament, l'anterior gavinet CalvoSotelo, en la darrera sessió del Consell de Ministres, celebrada el27 de novembre, va aprovar un decret llei de coordinació iplanificació sanitària absolutament inacceptable. Però Jover,diputat a Madrid i secretari nacional de Política Sectorial, opinaque el decret "interpreta de manera abusiva i lesiva per a lescomunitats autònomes els principis sobre distribució de compe-tències establerts a la Constitució".

Pere Jover prosegueix "el decretdefineix l'abast dels conceptes de 'coor-dinació general de la sanitat' i 'altainspecció' que, segons la Constitució iels E statuts d'Autonomia corresponen al'Estat, però ho fa amb tal minuciositat iamplitud que de fet impedirà l'exercicide les competències de desenvolupa-ment legislatiu i reglamentari que lescomunitats autònomes tenen atribuïdes".

L'envaïment de competències "enmatèria d'ordenació farmacèutica—prosegueix Pere Jover— s'atribuei-xen a l'Estat no només les legislatives ireglamentàries que els corresponen si-nó, a més, d'altres de purament execu-tives i de gestió, com és l'autorització,registre, control i inspecció dels dife-rents productes subjectes a registre far-macèutic".

Joan Prats, senador socialista,,ho in-terpreta de la següent manera: "Es unaagressió anti-autonòmica que prové,normalment, dels interessos de les bu-rocràcies centrals i de la manca d'auto-ritat d'un Govern que no sap sotmetre-les a una veritable política autonòmica".

Per la seva banda Pere Jover manifes-ta el que segueix: "El decret significauna marxa enrera respecte a determina-des transferències de serveis ja fetes afavor de la Generalitat, no només l'estiupassat, sinó àdhuc en el període provi-sional".

Consegüentment, afegeix Pere Jover,"E1PSC farà accions concretes contra eldecret, decidides a la reunió de la Co-missió Executiva Nacional del dilluns

proppassat —es refereix al dilluns dia7—: la presentació d'una interpel·lacióal Govern sobre la validesa dels criterisemprats, i el suport al Consell Executiuperquè plantegi conflicte de competèn-cia davant el Tribunal Constitucional".

El Consell Executiu de la Generalitat,incomodat pel decret, ha sortit amb unaltre dels seus habituals estirabots.L'Honorable conseller senyor Laporteha manifestat que aquest decret és unaconseqüència directa de la Llei Orgànica.d'Harmonització del Procés Autonòmic,altrament dita LOAPA. __

El senador socialista Joan Prats hamanifestat al respecte que "és de la-mentar, però, que en qüestions comaquestes, en les quals els catalans hemde fer front comú, alguns, com el con-seller senyor Laporte, facin partidisme,carregant la responsabilitat falaçmentsobre la LOAPA". I continua: "no ésaixí, senyor Laporte. Aquest decret, queles socialistes també rebutgem, és cla-rament contrari a la lletra i a l'esperit delprojecte de LOAPA, l'aprovació delqualservirà per enfortir les garanties de lescomunitats autònomes contra les agres-sions il·legítimes, que continuaran men-tre no es procedeixi a una reforma serio-sa i amb autoritat a l'Administració i lesburocràcies centrals".

D'altra banda, el diputat Pere Joverha manifestat en aquest sentit que si laLOAPA "estigués aprovada, un decretcom aquest no seria possible". I afegeixque "convé recordar que la definició denormes bàsiques que l'article segon del

Pere Jover: "Si la LOAPA fos aprovada, undecret com aquest no seria possible".

projecte de LOAPA, l'anomenat prin-cipis, Directrius i Regles essencials, noes correspon gens ni mica amb el contin-gut casuístic i reglamentarista del decreten qüestió". I conclou que "intentar,amb interessos partidistes i sectaris,barrejar la LOAPA també amb aquesttema, no només és absurd, sinó quedemostra la falsetat d'uns planteja-ments, perquè aquest decret, que elssocialistes considerem inacceptable, es-tà en contradicció radical amb laLOAPA".

La resposta parlamentària dels socia-listes no s'ha fet esperar. En forma deproposició no de llei diversos represen-tants socialistes de diferents nacionali-tats i regions de l'Estat han rebutjat totsaquells extrems que constitueixen unausurpació il·legítima de les competèn-cies estatutàries continguts en el decretligi del govern. L'esmentada proposiciónò de llei socialista ha estat presentada ala Mesa del Parlament de Madrid ambdata 10 de desembre. •

PSCPSC PSOf

L'OPINIÓ SOCIALISTAPortaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)C/ Nicaragua, 75 Tel. 321 01 00 Barcelona-29Director: Xavier Capdevila.Equip de Redacció: Lluís Armet, Ernest Blanch, Josep

Manuel Campillo, Albert Musons,Raimon Obiols, Carmel Rosa.

Fotògrafs: Ramon Iglesias, Carles Esteban,Silvia T. Colmenero

Correcció: Ramon Fernández JuradoImpressió: Impresiones generales, Alarcón,13, Sant Adrià del Besòs. DL B-33903.

L'Opinió Socialista/l.a Quinzena de desembre 21

Internacional Internacional

Centroamérica

El apocalipsis conque se nos amenazaCuando leíamos los textos alucinantes

de Franz Kafka describiéndonos "Elgran teatro experimental de Oklaho-ma", o los versos fantásticos de GarcíaLorca en "Poeta en Nueva York", con laviolencia grandiosa y vacía siempre pre-sente, permanente, reiterada, de unasociedad brutal y ajena, estábamos aúnlejos de Vietnam y sus horrores. Escierto que ya las bombas atómicas ha-bían incinerado Hiroshima y Nagasaki,pero en la década de los cuarenta elmundo de los amarillos de ojos malévo-los nos era todavía más ajeno.

Cuando en los sesenta y setenta losmedios nos acercaban la orgía de na-palm, trinitrolueno y bombas antiperso-nales, soldados títeres que se fotografia-ban con las cabezas de sus enemigos enlas manos, dijimos éste es el límite, noes posible que vayan más allá. Debieronirse de Vietnam, abandonando todo enel camino: desde el parque y los avionesultramodernos, hasta la legión de miles !de traficantes de drogas y prostitutas,repentinamente sin trabajo, en el paro.

Tuvimos luego en e-scwia la contritafigura puritana de Jaine;; Carter, en lacual los protestantes de todo EstadosUnidos pagaron sus pecados, lavaron lasculpas haciendo "joogiii;*" en las maña-nas y levantaron oleadas de indignadareacción por la represión cío los derechos ;humanos de los diside nie;; de la UniónSoviética y los países del Este. Inclusodeclinaron participar en los juegos olím-picos, renunciando a las trojas de meda- ;lias que la nación americana suele reco-ger en ellos, como pro tes ta por la inva-sión soviética'de Af¡jani vean.

Entre tanto,"cuarenta rail muertos enChile, treinta mil desaparecidos en Ar-gentina, una cifra no determinada demuertos en Bolivia, Uru^n ay, y decenasde miles de presos, toriui-adcs y perse-guidos, eran el precio |>a.;aco en el conosur de América para impedir el introni- ;zamiento de regímenes totalitarios, deestirpe castro/comunista. Eso sí, cum-plida la faena, se suspendió la ayudamilitar. Hecho importar t e , aunque Bra-sil, que ya es el f-e:: :o exportador dearmas del mundo, con t ina factura anualde tres mil millones de dólares, se ocupóde proveerlas, sustituyendo al tradicio-nal proveedor.' i

Y fueron sorprendidos, estos inge-nuos norteamericanos, en su bondad ybien hacer, por los Sandinistas. Unos

hombres de tipo mestizo, que cantanaires jodones, después de cuarenta añosde dictadura y quince de combate que elmundo civilizado, europeo y occidental yaveces cristiano, ignoraba graciosamen-te, resolvieron dar al traste a la dictadu-ra y a los inversores yanquis. Y ardióTroya.

Reagan prometió terminar con estainepcia e impedir como fuera la expan-sión de la plaga. Se reinicio la ayudamilitar suspendida a las dictaduras, bajola inspiración de Haig y la fineza argu-mentai de la Sra. Kilpatrik, embajadoraen la ONU, que distingue entre regíme-

comunistas son los menos). Convocan ala OEA y denuncian el peligro de Nica-ragua de Cuba, enfatizan su apoyo aldemocristiano Napoleón Duarte, jefe dela Junta Salvadoreña, declaran solem-nemente que no permitirán la instala-ción de un régimen comunista más enAmérica Central.

Tienen ciertas razones para temer aesos asesores que hacen decir a Reaganque existe la posibilidad de una guerranuclear limitada, sin empleo de armasnucleares estratégicas. Pero se equivo-can de escenario.

El Apocalipsis con que nos amenazael imperio, el mercado hacia donde ex-portará la incontenible violencia quelleva en su seno la sociedad norteameri-cana, apunta a América, pero a la Améri-ca de los negros, mestizos, indios yblancos de segunda categoría, la queempieza al sur del Río Bravo, aquella dedonde extraen el petróleo, el hierro, el

h. »Ifc.LJiX'í i iUÍÍ^V. i

iiK!'«lilií#HÍíí!!lllll.:: »í*¿illt;r.

•«flfliiiiimj- ,íiil

Una foto que no precisa ningún cimentarlo.

nes totalitarios y autoritarios, y se mul-tiplicó el apoyo en armas e instructores alos regímenes amigos de Guatemala,Honduras y El Salvador.

La orgía de sangre esta nada roas queen sus inicios: 25.000 mil muertos en unaño en El Salvador, 6.500 asesinatos dela MANO —organización para militaranticomunista— y del Ejército en Gua-temala. Asaltan poblados campesinos,embajadas, fusilan obispos, además decomunistas (denominación que cubre unbasto espectro, donde precisamente los

cobre, el café, el cincuenta por ciento delas materias primas que mueven su in-dustria.

Por lo pronto, decapitar enemigos esya la norma de Centroamérica. Paradecorar el escenario los exhiben bajocarteles que anuncian la chispa de lavida, la omnipresente "Coca-Cola",ante la mirada ya habituada de unosjóvenes que en muy poco tiempo lesrobarán las armas.

R. Gargano

22 L'Opinió Socialista/1." Quinzena de desembre-

Partit Partit Partit

La XIV, de Tarragona

Una Federacióque es consolidaContinuant el nostre recorregut per les fe,-

deracions i agrupacions del Partit, avui l'OPINIÓha volgut conèixer la realitat i moment actual dela Federació XIV, de Tarragona. Per això hemdialogat una estona amb Joan M.a Ballo, secre-tari d'organització.

I ho hem fet am bei secretari d'orga-nització, car ni a al Federació de Tarra-gona ni a les agrupacions que la com-posen hi ha tradició d'escollir primerssecretaris.

La conversa l'hem tingut a una de-pendència de l'Ajuntament de Tarra-gona, lloc de treball actual d'en Joan M.aBallo, un jove advocat que ara fa lesfuncions de secretari particular del bat-lle Josep M.a Recasens. Joan M.a Ballova ingressar a Convergència Socialistal'any 75, ha anat seguint tots els proces-sos fins al PSC (PSC-PSOE), pertany al'Executiva de la Federació XIV des dedesprés del Ilon. Congrés, i és membredel Consell Nacional del Partit.

—Com està constituïda la Fede-ració XIV, Joan M.a?

—La Federació XIV abasta les co-marques del Tarragonès, l'Alt Camp i laConca de Barberà. En aquests momentshi ha cinc agrupacions constituïdes: Lade Tarragona, la de Constantí, la deVilaseca, la de l'Alt Camp, i la de laConca de Barberà.

De fet aquesta Federació no s'haviaconsolidat com a tal fins a l'època delIlon. Congrés, en que es va formar unmínim equip dirigent i la primera Exe-cutiva de Federació. Abans era unaespècie de Coordinadora de diversesagrupacions.

—I en quina situació es troben araaquestes agrupacions?

—Mira, la de Tarragona és, sens dub-te, la més consolidada i on s'hi haapreciat un augment de militància. La deVilaseca es comença a endegar ara ambforça, puix es trobava molt parada degutals problemes municipals que absorvientota l'atenció dels militants del Partit.En el moment en que el panoramamunicipal s'ha tranquilitzat amb la sig-natura d'un pacte estable entre PSC,PSUC i Centristes, quedant CiU a l'o-posició, això ha permès impulsar molt eltreball de l'Agrupació.

En quant a l'Agrupació de Valls, quehavia arribat a ésser gairebé la mésimportant, ara té poca activitat política.

A la zona de la Conca de Barberà maihem tingut gaire força els socialistes, il'Agrupació ara comença a fer coses, fa unmes que tenen un local a Montblanch.De militants d'aquesta agrupació n'hi haa l'Espluga, Vimbodí, Montblanc, Sa-rral, Sta. Coloma de Queralt... I l'Agru-pació de Constantí és molt jove, ja queva néixer aquest estiu, però hi tenimposades moltes esperances, car hi ha unnucli important de població que ha cres-cut molt en els darrers 6 ó 7 anys, i ambmolta immigració.

Les línies d'actuació—Parlem de l'evolució de la mili-

tància...—A nivell de Federació podem parlar

d'uns 400 militants. En general hi hahagut un creixement molt irregular. AValls es va créixer molt als voltants del'any 77. A Tarragona es va créixer moltfins el procés d'unitat, després es vaperdre alguna gent, i després de leseleccions al Parlament es produeix unsegon creixement. A Vilaseca el creixe-ment ha estat sempre molt estable, a laConca hi ha un creixement feble peròconstant, i la de Constantí encara ésmassa nova per a poder parlar d'evo-lució de la militància.

—Per on passen les principals lí-nies d'actuació en la tasca de laFederació?

—Mira, hi ha un primer aspecte que ésel de la consolidació de les estructurespròpies, de l'Executiva i del Consell deFederació. També la consolidació de lesdiverses agrupacions, assolir que s'or-ganitzin internament i que elaborin elsseus propis programes d'actuació. Anivell del Consell de Federació prete-nem que no sigui un òrgan on només s'hifaci el gran debat ideològic, sinó on s'hitractin els grans problemes generals queafecten a les zones que integren la Fe-deració. En aquest sentit, estem analit-zant Qüestions com la visió de les noskescomarques quant al tema de la Divi-

sió Territorial de Catalunya, la qüestiódel cànon energètic, o la del Consorci deles aigües.

Quant a la projecció externa, des-prés del 23-F vàrem endegar tota unacampanya d'explicació de la políticageneral del Partit, campanya que vaarribar a una trentena de pobles. Dins dela campanya vàrem fer reunions amb elsalcaldes i grups municipals democràtics,i els dirigents de les entitats de lesdiverses poblacions. Vàrem desenvolu-par actes públics on recollíem els pro-blemes de cada poble, actes que comp-taren amb molta presència de gent a laqual li estranyava que hi hagués unpartit que anés per allà, fora de lescamoanves electorals. Tenim pensat ferd'altres campanyes d'aquest tipus.

La Federació també està treballant enqüestions com la de la Premsa Comarcalo Ínter-comarcal, que en aquestes terrespràcticament no existeix. També en elrellançament del món pagès, i en lestasques de formació interna;

Presència exterior

—Quina presència té el Partit anivell d'entitats i associacions deveïns?

—Hi ha una implantació força desigual.Hi ha força presència als nuclis rurals imolt petita als nuclis niés grans. ATarragona hi va haver el problema que laFederació d'Associacions de Veïns vadonar suport a una candidatura anome-nada "Candidatura per la Participaciódels Veïns" en les eleccions municipals.Això va suposar que la gent del Partitque treballava a les associacions ho vaanar deixant mica a mica. Aquesta can-didatura abonada per la FAV va treuredos regidors de l'Ajuntament, els quals,si bé es van integrar al "Pacte de Pro-grés", se'n van desentendre bastant, acops van fer d'oposició, i les relacionsforen difícils en una primera etapa. Arales coses han millorat, s'han trobat ca-nals de col·laboració mútua, i el Partit, através de les Secretaries de PolíticaMunicipal i de Moviments Associatiusha fet bastant de pont entre la FAV il'Ajuntament socialista.

A Tarragona capital s'està realitzantun treball important d'implantació alsbarris, amb la creació de seccions delPartit, com és el cas del barri de SantPere i Sant Pau. També hi ha companystreballant als Col·legis Professionals,però a Tarragona en general hi ha po-ques entitats.

Joan M." B allò ens destacà, finalment,que a la Federació s'havien superatcompletament els problemes entre elsex-col.lectius, que ja no eren plantejatsabsolutament per ningú, i en la qual cosahavia influït molt el fet que ha entratforça gent nova, posteriorment^d'unitat. •

L'Opinió Socialista/1.a Quinzena de desembre <t OOCUMES^CIO £J. ¿,

'- » -*'

Xavier Soto, coordinador nacional

La J SC celebrael Iller CongrésEls passats dies 28 i 29 de novembre se celebrà el III Congrés

de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC), al qual en dedicà-rem una especial atenció en el proppassat número 63 de L'OPI-NIÓ. El Congrés, com hom preveia, no va ésser conflictiu, però sique constituí un debat intern important i un nou plantejamentd'objectius i de funcionament en el si de l'organització socialistadels joves de Catalunya.

Al Congrés va convocar-se a unes1.500 persones que són avui els mili-tants, amb fitxa de la JSC. N'hi assisti-ren unes 150 que són aquells joves qued'una forma pràctica i permanent mili-ten a l'organització. Les xifres infladesque acostumen a barallar les organitza-cions polítiques, la JSC les vol deixaraixí de clares.

La nova comissió executiva que vasorgir d'aquest III Congrés, s'estructu-rarà en àrees concretes i estarà presi-'dida per un coordinador nacional queocupa el càrrec del que fins ara el primersecretari. Xavier Soto fou elegit com àcoordinador nacional i la resta de^l'exe-cutiva quedà'constituïda així: coordi-nador de l'Àrea Política, Andreu Cas-tellet; coordinador de l'Àrea d'Organit-zació, Eladi Torres; secretaris adjuntsd'Organització, E du ard Alvarez i San-tiago Díaz;.; coordinador de l'Àread'Imatge i Estudis, Francisco López;secretari adjunt, Pere Navarro; l'coor-dinador de l'Àrea d'Acció Juvenil,

Ricardo Ortiz; secretari adjunt, JoséLuis Mancho; i vocal, Angel Ojeda.

L'informe de la gestió de l'executivaanterior fou aprovat en iniciar-se el con-grés amb un nombre elevat d'absten-cions. Els debats se centraren a conti-nuació en dues grans ponències: Orga-nització i Estatuts, i Línia Política.

Pel que fa a la primera, la novetat mésimportant és que s'aconseguí un alleu-geriment important del texte dels esta-tuts, concretant-los i fent-los més pràc-tic per â l'organització i el funcionamentde la JSC.

Pel que fa a la línia política, en elcongrés es va debatre el projecte políticnou sorgit del congrés de la JS d'Espa-nya del passat 22 de febrer. L'organitza-ció juvenil socialista cerca un nou llen-guatge per a dirigir-se als joves, unsjoves que i viuen i pateixen una realitatmolt concreta, que es preocupa perl'ecologia, per la qualitt de la vida, pelsexe, pel temps lliure; un llenguatge quevagi més enllà i que pugui arribar a

Joan Reventas, primer secretari del PSC saludant al congrés de la'JSC: El partit amb'lajoventut. ' > ' ' • • ' . j ',

Xavier Soto, nou coordinador nacional dela JSC.

cobrir l'espai já'un hipotètic partit ra-dical, treient-li la càrrega populista o lesconnotacions negatives que aquest po-gués tenir; un anar més enllà per aguanyar el suport de la gent jove cap alprojecte socialista, objectiu de la JSC,col·laborant en la gran aliança de sectorspopulars que ha d'apropar-nos al socia-lisme. La JSC es planteja ésser una einaproductora d'activitat política jovenilemmarcat en el projecte global del socia-lisme. Aquesta concepció —centre deldebat polític congressual— ha de portara una col·laboració estreta amb el Partitdels Socialistes de Catalunya, senseconstituir-se en cap grup de pressió l'unsobre l'altre, sinó treballant en aquestprojecte comú. La política jovenil delssocialistes ha de passar, però per la JSCi l'aconseguir això, sense dependènciessinó tamb iniciativa pròpia i concreta,serà el que consolidi l'organització dels 'joves 'socialistes.

Més incidència a comarques í' ! , ! ' ' !

En'el congrés va exposar-se que la •JSC, pateix ;en aquests; moments unagreu' situació de militància al sectorcomprès per Barcelona i la seva àrea •metropolitana. No obstant, contrària- '•ment l'organització ha experimentat una _notable crescuda a comarques, nas- 'quent nuclis de JSC e'n'zones de Cata:

lunya on fins ara no havien existit.L'organització territorial de la JSC es

manté per agrupacions; el congrés, però; ,va creure convenient potenciar els grupssectorials, per fer més efectiu en tasquesconcretes el treball dels militants." U •

24 L'Opinió Socialista/1.8 Quinzena de desembre