EntrevistaEduard Torà

Rutes PirineusPàgs. 10 i 11

Quadern de CampPàgs. 12 i 13

Nova ZelandaPàgs. 14 a 17

La FEEC informaPàgs. 20 i 21

Lliga Bloc InterclubsPàg. 23

i a més:Agenda, Forat del

Pany, Medi Ambient,

Secretaria...

s u m a r i

Núm. 72Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)Revista Trimestral d'Informació Social

març - abril - maig de 2012

http://cem.molinsderei.net

cem@molinsderei.net

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

NÚMERO 72ÈPOCA IImarç, abril i maig de 2012

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: cem@molinsderei.net

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel BeumalaDavid PagèsMarià Caimo

Jordi MartínezJosep Uroz

Xavier ArmengolFerran EstelaCarles Moyés

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Fotos Portada:

Nadales al cim(Festa d’hivern 2011)

La rèplica del primer(Puigmadrona 2011)

Un cop més, la qualitat(A peu d’ermita)

EEDDIITTOORRIIAALLUn cop més ens adonem de la realitat que ens envolta: incertesa gene-ralitzada i contradiccions en la gestió dels diferents àmbits de la nos-tra societat. Fa la sensació que tot s'enfonsa, i que poc a poc anem avançant capun abisme incert. Els principis ètics no existeixen, la justícia social i la igualtat d'opor-tunitats trontollen a cop de decret, i les entitats excursionistes somuna cosa indefinida que els polítics locals no saben com catalogar:som Cultura? Som Esport? Som Turisme? Som Ateneu? Som unaagència de viatges sense ànim de lucre? Serem la reserva espiritualdels valors més nostrats? Allò que ara es predica des de l'equip de fut-bol per excel·lència, com si llevar-se d'hora i practicar la cultura del'esforç no hagués estat inventada i practicada de fa segles a casa nos-tra. Tot i això, benvingut el clixé del filòsof creatiu, per part d'un bondirigent esportiu que tots coneixem. Lideratge! Això és el que la gententén: algú que els digui per on han d'anar, perquè ell està preparat isap per on s'hi va, s'ho creu, estima els colors de la seva entitat i sapque al final s'aconsegueix la felicitat, allò que tots cerquem. I de pas-sada, si de propina assimilen algun d'aquests principis: oli en un llum!És clar que des del voluntariat, oi? La cosa canvia, i per això té mésmèrit i costa molt més.Convé que ho tinguem això, perquè en els temps que corren, la gentestà perdent la fe en aquests valors i els convé respirar optimisme iganes de tirar endavant si volem que el CEM continuï sent un correntd'opinió important i influent, en el context de les entitats molinen-ques. És que al final ens han de fer dubtar del que som, com si fóssim unfenomen estrany? Que potser no estem de moda?Fa 50 anys que sabem que som un Centre Excursionista i que hem fetús de totes les prerrogatives que signifiquen aquesta paraula: conei-xement i divulgació del nostre país i la seva història real, i el delsaltres; dades geogràfiques i climàtiques de prevenció, estimació perla natura, educació ambiental, esport d'esforç i superació de les difi-cultats, solidaritat amb els companys de ruta, formació reglada obasada en l'experiència dels que ens han precedit -fins i tot dels queja no ens acompanyen i que sempre recordarem amb nostàlgia-; assi-milació de noves tècniques i promoció de nous equips humans quecreguin en aquest projecte de vida de comportament cívic, esportiu icultural.Ja els hem complert els 50, ha estat una fita interessant, però és nomésun episodi de la nostra història. Convé que posem fil a l'agulla, per-què d'aquí a 50 més recordin amb joia aquesta època complexa queestem vivint ara.Que participeu d'un bon trimestre! Nosaltres hi serem. I tu?

3

AGENDA

4

MARÇ 2012

Dissabte 3, a les 17.30h, al teatre de la JoventutCatòlica: Gran gala de lliurament dels premis cor-responents als campionats del Comitè Català deMarxes de l'any 2011. Més de 200 esportistes de lesdiferents competicions organitzades per la FEEC vin-dran de tot Catalunya a recollir el seu trofeu. Organ-itzen: CEM i FEEC. Col·labora: Joventut Catòlica-LaPeni (pl. Mercè Rodoreda, 1).

Diumenge 11. Secció d'Escalada: sortida d'escala-da en roca a Montserrat, sector de Sant Benet.Vocals: Carles Moyés i Aitor López.

Diumenge 11. Secció de Senderisme: volta al Tor-rent de la Cabana i al Serrat dels Emprius (Ripol-lès). Descoberta dels famosos gorgs de la Cabana, laTosca, l'Olla, la Bauma, el del Forat, i el del Colomé.Desplaçament a Campdevànol en autocar. Inscrip-cions al CEM de 7 a 9 del vespre. Vocal: JordiMartínez Basté.

Dilluns 12. Comencen les inscripcions per Interneta la IV Travessada Molins de Rei - Vilafranca delPenedès. A través de la pàgina web www.molins-vilafranca.net i pagament al moment amb targeta decrèdit a través de la mateixa pàgina web de la traves-sada. Hi ha dos recorreguts per triar, un de 45,160 kmo un de 25 km. Inscripcions obertes fins al dia 23 demarç limitades a 800 persones màxim. Organitza:Comissió Molins-Vilafranca.

Dilluns 12. Comencen les inscripcions presencialsa la IV Travessada Molins de Rei - Vilafranca delPenedès. Hi ha dos recorreguts per triar, un de 5,160km, o un de 25 km. Al local del CEM, de dilluns adivendres, de 19 a 21h. Inscripcions obertes fins al dia23 de març, però limitades a 800 persones màxim.Organitza: Comissió Molins-Vilafranca.

Del 17 de març a l'1 d'abril: Curs d'autorescat enescalada en roca. Impartit per instructors del'Escola Catalana d'Alta Muntanya (ECAM). Ses-sions teòriques al local del CEM, sessions pràctiquesa la muntanya. Organitza: Secció d'Escalada.

Diumenge 18. Secció de Medi Ambient: Marganell(el Bages). Matinal suau de 8 km que voreja ermitesromàniques i extensos camps de cereals, amb laimatge omnipresent de l'escarpat massís de Montser-rat. Sortida a les 9 del matí de la plaça dels PaïsosCatalans. Vocal: Marià Caimo.

Dissabte i diumenge 24 i 25. Secció d'AltaMuntanya: ascensió al pic de Ratera (2.840 m), perla vessant de Colomers (Vall d'Aran). Vocals:África Cano i Xavi Armengol.

Dissabte 24, a les 19 h, al local del CEM: reunió decontrols de la Molins-Vilafranca. Hi han d'assistirtots els voluntaris i voluntàries que faran els diferentspunts de control i avituallament. En l'edició d'en-guany comptarem amb l'especial col·laboració de l'E-splai Clariana arran del seu 40è Aniversari. Organitza:Comissió Molins-Vilafranca.

Diumenge 25. Secció de Veterans: Descoberta Cul-tural: Museu del Maquis de Castellnou del Bages.A Sant Andreu de Castellnou fou enterrat Ramon Vilai Capdevila, conegut com a "Caracremada", un delsguerrillers més destacats del maquis català. Desprésde visitar el museu farem un itinerari de passejada de2 hores (1 d'anada i 1 de tornada). Inscripcions alCEM de 7 a 9 del vespre. Vocals: Joan Miró i EnricSolà.

ABRIL 2012

Diumenge 1 d'abril: IV edició biennal de la Trav-essada Molins de Rei - Vilafranca del Penedès.Amb un recorregut de 45,160 km puntuable per laXIV Copa Catalana de Caminades de Resistència. Hi ha un segon recorregut opcional des de l'Ordal, de25 km. Inscripcions del 12 fins al 23 de març limi-tades a 800 participants. Més informació:www.molins-vilafranca.net Organitza: ComissióMolins-Vilafranca

AGENDA

5

Diumenge 8. Secció d'Escalada: sortida d'escaladade vies esportives a Ogassa (Ripollès). Vocals: Car-les Moyés i Aitor López.

Dissabte 14. A les 18h, a la Sala d'Exposicions delCEM: inauguració de la mostra fotogràfica "40anys fent esplai!". Amb motiu del 40è aniversari delCentre d'Esplai MIB, Moviment Infantil de Barriadesde Molins de Rei. L'exposició romandrà oberta fins al29 d'abril. Activitat del MIB.

Diumenge 15. Secció de Senderisme: Cicle Cap deCreus: De Roses a Cadaqués (Empordà). Primerade les travessades per recórrer a peu el Parc Naturaldel Cap de Creus (I/III). Desplaçament a Roses enautocar. Inscripcions al CEM de 7 a 9 del vespre.Vocal: Jordi Martínez Basté.

Diumenge 22. Secció de Medi Ambient: recitalpoètic al "tros del Pere" i esmorzar campestreenmig dels arbres fruiters. Amb motiu de la Diadade Sant Jordi i en col·laboració amb la Biblioteca PauVila. Vocal: Marià Caimo.

Dissabte i diumenge 21 i 22. Secció d'AltaMuntanya: ascensió al pic de Mont-roig (2.864 m),per la vessant de la Pleta Palomera (PallarsSobirà, Pirineus). Vocals: África Cano i XaviArmengol.

A partir del dilluns 23 d'abril comencen lesinscripcions per a la 27a Caminada de Molins deRei. Amb dos recorreguts per triar, un de 14 km, o unde 8 km ideal per a infants. Al local del CEM, de 7 a9 del vespre. Organitza: Comissió Caminada.

Dissabte 28, a les 18 h, al local del CEM: Taularodona. Organitzada pel Centre d'Esplai MIB ambmotiu del seu 40è Aniversari. Activitat del MIB.

Diumenge 29. Secció de Veterans: Descoberta Cul-tural: Serrallonga o el bandolerisme català(Viladrau). Coneixerem l'exterior de la casa de JoanSala (1594-1634). Amb una passejada guiada, d'1hora i ¼ d'anada, i una altra de tornada, coneixereml'entorn dels fets i descobrirem les veritats i les llegen-des. Inscripcions al CEM de 7 a 9 del vespre. Vocals:Joan Miró i Enric Solà.

MAIG 2012

Diumenge 6: 27a Caminada de Molins de Rei. Dis-poseu de dos recorreguts per triar, un de 14 km o unde 8 km. Inscripcions al local del CEM 15 dies abans,de 7 a 9 del vespre. Organitza: Comissió Caminada.

Cap de setmana 12 i 13. Secció d'Escalada: Escal-ada esportiva i de via llarga a les Moles del Don(Ports de Tortosa-Beseit). Vocals: Carles Moyés iAitor López.

Diumenge 13. Secció de Senderisme: Serra deCatllaràs (Berguedà). Desplaçament a la Pobla deLillet en autocar. Inscripcions al CEM de 7 a 9 delvespre. Vocal: Jordi Martínez Basté.

Dissabte i diumenge 19 i 20 de maig. Secció d'AltaMuntanya: Ascensió al pic del Carlit (2.921 m),per la vessant del llac de les Bulloses (Alta Cer-danya-Capcir, Pirineus). Vocals: África Cano i XaviArmengol.

Del 21 de maig al 3 de juny: Exposició defotografies de Joan Janés Cogul i Toni Moreno. Ala Sala d'Actes del CEM.

Diumenge 20. Combinada Medi Ambient -Descoberta Cultural: Passejada guiada per l'Es-tany de Sils (la Selva). Antic llac, a la seva època elmés gran de Catalunya. Inscripcions al CEM de 7 a 9del vespre. Vocals: Marià Caimo, Joan Miró i EnricSolà.

er elaborar el llibre del cin-quantenari, una de les prin-cipals fonts d'informació ha

estat la revista que teniu a lesmans. Repassant els números del butlletíde seguida ens vam adonar que laquota d'alpinisme d'alt nivell que-dava cobertaamb les aporta-cions de l'E-duard Torà: elmaig del 1988va fer el cimdel McKinley(6.189 m), a laregió d'Alaska,i l'estiu del1991 va assolirdiversos cimsde 6000 metresals Andes deBolívia. Ens hoexplica al but-lletí número 49 de la primeraèpoca. L'any 1992 el trobem saltant enparapent des de la Tossa d'Alp(2.531 m) a la foto de la portadadel butlletí número 1 de la segonaèpoca. Finalment, a la pàgina 183del llibre commemoratiu dels 50anys, torna a sortir en l'apartatdedicat a la muntanya hivernal, ones destaquen les seves cròniquespublicades d'ascensions fetes ambesquís de muntanya. Eduard Torà iBorredà va néixer el 16 de febrerdel 1956 i és soci del CEM des del'any 1988. Quan li demanem defer-li l'entrevista per a aquestnúmero ens diu de seguida que sí,tot i que afirma que no té gaire"rotllo" i que farà el que podrà percontestar les nostres preguntes. Jad'entrada us avancem que ha supe-rat la prova amb nota!

Al llibre del cinquantenari etperdem la pista després delnúmero 44 de l'any 2005, onexpliques l'ascensió del cim delMont Valier amb esquís (2.838m). Ens pots actualitzar el teucurrículum alpinístic i esportiudes de llavors?

Bé, aquests últims anys m'he dedi-cat més a fer bicicleta durant l'es-tiu, tant de muntanya com decarretera, i a l'hivern he seguit fentesquí de muntanya, modalitatesportiva que ja fa molts anys quepractico. Quant a viatges, he anat 4anys quasi seguits al Marroc,durant el mes d'octubre, a fer itine-raris de 10 dies en bicicleta totterreny (BTT). Realment és un llocmeravellós i ple de contrastos imolt a prop de casa. El fet d'anaren bicicleta i al nostre aire, senseorganització, et permet contactarmolt amb la gent. Més d'una nit leshem hagut de passar en cases par-ticulars ja que no trobàvem llocsper dormir. Els tuaregs, que viuena l'Atles i més al sud, són gent molthospitalària i encantadora. Tambél'any 2007 vàrem anar a Uganda iconcretament al massís del Rwen-

zori. És un país que fa poc que estàobert al turisme, a causa de lesguerres, i les muntanyes del Rwen-zori són realment espectaculars.L'objectiu era pujar el cim més alt,el punta Margarita, de 5.200 m.L'aproximació són 5 dies pel migde la selva. Plou 300 dies l'any i la

selva arriba acotes de fins a4.400 metresd'alçada. És unambient indes-criptible!

Has estat a lesp r i n c i p a l sserralades delplaneta. Quèen destacariesde cada una?

Jo més aviatdiria que he

estat en algunes serralades i enalguns països, perquè realment hiha tants llocs on anar que per moltque viatgis, sempre veus que que-den molts llocs on t'agradaria anar.Penso que cada país té el seu ritmei la seva manera de viure, els seuspaisatges, la seva gent i és difícilpoder comparar-los. Però, evident-ment, països com el Nepal o qual-sevol de l'Àfrica negra (Tanzània,Uganda, etc.) tenen alguna cosaespecial, alguna cosa que t'atrapa.És una anada enrere en el tempsque et fa reflexionar molt.

La teva vessant aeronàuticasempre ens ha admirat. Què etva motivar a volar en parapent?

Em fa gràcia la paraula aeronàuti-ca relacionada amb el parapent.Però bé com que és una cosa que

6

ENTREVISTA

P

El nostre inquiet protagonista.

7

ENTREVISTA

vola suposo que està ben relacio-nada... Jo sempre m'havia dedicata l'escalada, però quan va comen-çar a introduir-se el parapent aCatalunya, alguns companys varencomençar a provar i experimentar.Jo, veient-los volar, em vaig ani-mar a provar-ho, si més no. Un

amic meu em va fer un "curset" iem va enganxar moltíssim. Tant,que quasi vaig deixar d'escalar ivaig estar 12 anys practicant-ho.La sensació de volar és indescrip-tible i sobretot el fet de volar sensemotor, sense soroll, només aprofi-tant els corrents d'aire ascendents.El vols poden durar des de pocsminuts fins a unes quantes hores,només depèn de les condicionsatmosfèriques i de com en siguis,d'expert. Els vols amb millorrecord són els fets a Castejón deSos, prop de Benasc, que és undels millors llocs per volar, tantper l'alçada que pots assolir comper les distàncies que es poden fer.

Hem parlat de terra, aire… araens toca el mar! Has fet algunaincursió en els esports subaquà-tics?

Aquí sí que m'has "pillat"! Perquèno he fet mai immersions ni sub-marinisme ni res semblant, i laveritat és que m'hauria agradatmolt poder-ne fer. Només em vaigdedicar uns anys a fer windsurf peraquí prop, Barcelona i CostaBrava.

Alguns hem tingut la sort detenir-te com a instructor d'esquíde muntanya. Encara estàs enactiu com a professor de l'EscolaCatalana d'Alta Muntanya(ECAM)?

Em vaig treure el títol l'any 1984.En principi encara estic en actiu, apesar que imparteixo algun cursmolt de tant en tant. La veritat ésque tot això de l'ensenyament hacanviat molt. Durant molt anys nova entrar ningú d'instructor, perquèels governs no es posaven d'acordamb quins cursos havia de passarla gent per accedir-hi. Els cursoseren de més d'un any i llavorsnomés hi podia accedir qui real-ment volgués "intentar" viure demonitor-guia. Em va motivar serprofessor d'esquí el fet que amb elgrup de companys que fèiem esquí

de muntanya molts varen anarentrant a l'ECAM. I també des dela Federació ens feien veure quetenir força instructors en les diver-ses especialitats faria que es fessincursos molt més tècnics i homolo-gats del que s'estava fent fins ara,on cada centre o club ensenyava elque bonament sabia.

Què és el que més els costa d'a-prendre als alumnes? Per què?

Amb esquí de muntanya el quemés costa és fer les "voltes Maria"de pujada i per descomptat les bai-xades, ja que com és evident,molta gent ve d'aprendre a esquiara les pistes i el fet d'anar tot el diaen neus verges, canvia radicalmentla manera de baixar. Però cal dirque la gent aprèn força ràpid totesaquestes coses i molt aviat ja fanascensions ells sols. Amb una tèc-nica mitjana d'esquí, qualsevolpersona pot fer esquí de muntanyatranquil·lament.

També practiques ciclisme. Etserveix d'entrenament per anara la muntanya o per a tu té prouentitat com per considerar-louna pràctica esportiva més?

Durant molts anys vaig fer ciclis-me només com a entrenament peranar a la muntanya, però al capdels anys la veritat és que m'hi heanat dedicant molt més i ara potserés el que més faig, com he explicata l'inici de l'entrevista. Però aixòsí, jo sempre ho enfoco a poderdescobrir nous paisatges, nous paï-sos i noves rutes. No m'agradapedalar per pedalar. Els millorsrecords, pel Marroc... sense capmena de dubte.

Al Ladak, India, agost de 2005.

Actualment les persones queopten per una pràctica d'altnivell dels nostres esports poden

acudir a campus d'escalada ialpinisme que organitza la Fede-ració; també poden optar perentrar en un centre d'alt rendi-ment esportiu, en els grups detecnificació esportiva de laFEE… Tot això abans no hi era icentres excursionistes de poblescom el nostre a tu et devien que-dar petits. Als anys 70, on s'haviad'anar per adquirir experiència inivell? Ens pots explicar el teucas?

Jo sóc nascut a Barcelona i quanvaig començar a sortir a la mun-tanya em vaig fer del CEC. Allà hivaig fer alguns cursos d'escalada,però tota la vida he anat aprenentdels amics amb qui anava. Abansno hi havia res del que hi ha ara per

poder entrenar-se, no hi havia cen-tres de tecnificació, no hi haviaentrenadors, no hi havia rocò-

droms... Per això va començar asortir la idea de l'ECAM, per inten-tar començar fer alguna cosa serio-sament en aquest aspecte de la for-mació. Els centres excursionistes en aque-lla època eren molt vius, perquè hianava tothom els dimarts a expli-car què havies fet i els dijous perquedar pel proper cap de setmana.I quan podies sortir amb gent mésexperimentada que tu ho aprofita-ves per aprendre. Jo vaig venir aviure a Molins l'any 1981 i no ésque el CEM se'm quedés petit, ésque tenia tota la colla d'amics a l'E-CAM i sempre sortíem junts. Finsl'any 1988 no em vaig donar debaixa del CEC i em vaig fer delCentre Excursionista Molins deRei.

En els esports col·lectius sónnecessàries les fitxes federativesdels jugadors perquè cal totauna logística per poder organit-zar lligues i partits entre els dife-rents equips. En canvi els nostresesports de muntanya es podenpracticar sense necessitat de per-tànyer a cap club. Què els diriesa la gent que va pel seu compteper animar-la a fer-se sòcia delcentre excursionista del seupoble?

Jo crec que altres esports poden serpracticats més lliurement, però lamuntanya és una cosa molt seriosai crec sincerament que ser d'unclub és molt important quan uncomença a entrar en el món de lamuntanya, ja que a part de conèi-xer gent et permet d'assabentar-tede cursos de formació, sortides deperfeccionament i sobretot el fetde poder fer sortides col·lectives,en les quals s'aprèn molt ja quesempre hi ha gent que té més expe-riència que tu.

Des que vas començar fins avuihi ha hagut molts canvis, tant enl'àmbit social com en l'esportiu:Internet permet obtenir infor-mació amb molta facilitat, elsvols de baix cost permeten anara qualsevol punt del món, lesagències de tresc et poden portara llocs exòtics que abans noméseren aptes per als més aventu-

8

ENTREVISTA

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898

Quique Ballesteros baixant de l'Allanlinhorn 4200. Suissa, abril de 2007.

rers… Què hem guanyat i quèhem perdut en tota aquesta evo-lució?

Com tu molt bé dius, hi hem guan-yat moltíssim, ja que el que es potfer avui era impensable fa 25 anys.Avui hi ha la possibilitat de viatjar

i de fer ascensions impensablesabans, tant per la logística com pelpreu, com pels materials nous quehan sortit. Ara bé, tot això ha tingut un costsocial, jo crec. La gent va menys als centresexcursionistes, ens trobem menys,tot es fa per correus electrònics,telèfons, webs d'Internet, i demanera molt ràpida. Les coses noes preparen amb temps, no hi ha elneguit i la il·lusió de saber que d'a-quí a 2 anys aniràs a no sé quinamuntanya, i trobes turistes i agèn-cies a qualsevol indret del planeta.Avui dia podem preparar qualsevolascensió en mesos o en setmanes.Això és bo? Aquesta és la gran pregunta.

De quines altres entitats etsmembre? Per què?

Del Club Ciclista de Molins deRei. Perquè com deia abans es potpracticar el ciclisme de forma soli-tària, però el fet de ser d'un club etpermet conèixer força gent, ferprojectes conjunts i, en definitiva,gaudir amb els amics, que en reali-tat és l'únic que compta.

Com a farmacèutic i professio-nal de la salut, la gent és prouprudent a la muntanya?

Quan et mous en aquest món de lamuntanya, realment veus moltestemeritats, tant per gent inexpertacom per gent experta. Crec quetots tenim un límits, ja sigui par-lant del món de l'escalada o elparapent, o qualsevol altra modali-tat, i ens els hem de conèixer moltbé. Hem de saber dir "no", "aixòno està al meu nivell" o "jo nodomino aquestes condicions i pertant no m'hi poso". El voler fer-seel valent té un preu i a vegades ésmassa car. A mi no m'agrada gensposar normes o lleis o prohibicionsi menys a la muntanya. Jo crec quetothom és responsable d'ell mateix.Hi ha moltes maneres de millorarla seguretat i per això parlem de

centres, cursos, amics amb mésnivell de coneixements, etc. Arabé, que cadascú faci el que vulgui.

Tens dues filles de 16 i 25 anys.Han seguit els teus passos d'alpi-nista? Quins consells els dónes?

No, no s'han aficionat a l'alpinis-me, però sí que els agrada la mun-tanya, saben esquiar i la petita (bé,no tant petita), la Marta, sí que hafet bastants anys atletisme i araestà molt posada en el món delciclisme, tant de carretera com deBTT. La Mireia, la gran, també vafer uns quants anys d'atletisme. Elsconsells que els he donat sempreque hem anat a la muntanya o ambbicicleta és el respecte a la gent il'entorn, el valor de l'esforç i elsaber aguantar quan les condicionssón dures.

Quan tornarem a gaudir d'unaescrit teu al butlletí del CEM?

La veritat és que moltes vegades hipenso, però a vegades et faltatemps i motivació.

Vols afegir alguna cosa que not'haguem preguntat?

Sí, vull afegir que les persones queesteu tirant endavant el butlletí i elCentre teniu molt de mèrit i totshauríem de posar el nostre gra desorra per poder mantenir aquestaentitat en aquests temps tant difí-cils.

Moltes gràcies i fins sempre!

9

ENTREVISTA

Ramon Bramona al Anti-atlas. Marroc, octubre de 2011.

10

a temps que em va passaruna idea pel cap. Desprésde donar-hi moltes voltes,

madurar-la, veure les opcions quetenia, valorar l'esforç i el temps dequè disposava per dur-la a terme...finalment s'ha materialitzat. És peraixò que escric aquestes línies albutlletí del CEM per mostrar-vosaquest petit projecte i compartir-loamb tots vosaltres.

Fa força temps que surto a la mun-tanya, que m'agrada muntar rutes,interpretar mapes, descobrir novesvalls, anar a pujar aquell pic pocconegut per una ruta una micainsòlita, etc. Sempre m'ha agradatprendre notes de les excursionsque faig, anotar-me'n els horaris,els desnivells, els punts d'interèsde la ruta, fer moltes fotografies...

És quan un dia pensant, em vaigdir, per què no busques una mane-ra d'ordenar totes aquestes infor-macions i poder-les mostrar d'al-guna manera interessant!? Inicial-ment vaig pensar a fer com unamena de llibret amb les rutes més

interessants i distribuir-lo entre elsmeus amics. De seguida ho vaigdescartar, no ho vaig veure clar,massa difícil. I llavors és quan,aprofitant que fa temps que emdedico a fer projectes diversosentorn del món web, em vaig dir,per què no crees un lloc web ambtotes les teves rutes perquè la gentles pugui consultar? Doncs, d'a-questa manera neix Rutas Pirineos.

Es tracta d'un web de rutes, excur-sions i travesses de muntanya pelsPirineus i pels Alps, fetes íntegra-ment per mi. Al web www.rutas-pirineos.org trobareu descripcionsde les rutes, ressenyes en formatpdf per poder-les descarregar,galeries d'imatges i una web opti-mitzada per a dispositius mòbils.De moment, el web té 5 rutes. Enles pròximes setmanes aniré pujantnoves rutes, ja que en tinc més de30 preparades per afegir.

No recordo gaire bé com m'ha vin-gut aquesta afició a la muntanya,potser dels meus pares, però des dellavors oportunitat que tinc l'apro-

fito per viatjar, conèixer noveszones, perdre'm per valls, boscos,cims, crestes, etc. Parlar de mun-tanya per a mi és com parlar d'unsomni. Potser el meu somni ésaprendre cada cop més sobreaquesta temàtica, per cada coppoder ser més autosuficient i teniral costat gent en la qual confies iestimes, fent les rutes amb mi.

Aprofito per engrescar-vos que feudifusió del web! Passeu l'adreçadel web a totes les persones quecregueu que els pugui interessar! Apartir d'ara, a cada butlletí us mos-trarem una selecció de 3 rutes per-què conegueu una mica més elsPirineus i els seus cims (amplieu lainformació al web).

RUTES PIRINEUS

F

www.rutaspirineos.org

Escaneja el codi QR amb el teu mòbilper accedir al web mòbil: m.rutaspirineos.org.

Puigmal (2.913 m) per Fontalba

Dificultat: F (Fàcil)Zona: Vall de Núria - Vallter

El Puigmal, amb els seus 2.913 m,és una muntanya emblemàtica imolt coneguda a Catalunya. És lamuntanya més alta de les comar-ques de Girona. Se situa al PirineuOriental, entre la comarca delRipollès i la Cerdanya francesa i ésmolt concorreguda sobretot en elsmesos d'estiu. La Vall de Núriaofereix moltes possibilitats perpracticar activitats esportives,d'oci i de natura. Aquest lloc delPirineu Català és un lloc idoni pergaudir d'una meravellosa jornadafamiliar.Ascensió al cim del Puigmal desde la vessant de Fontalba, on acabala pista que surt de Queralbs.Seguidament, baixada cap a la ves-sant nord per la Coma de l'Embutfins a la Vall de Núria amb el seuSantuari i el seu llac. Des d'aquí,tancament de la ruta circular, pelsender que uneix el Santuari deNúria amb la Collada de Fontalba.

Pic de Peguera (2.983 m) i pic deMonestero (2.877 m)

Dificultat: F+ (Fàcil Superior)Zona: Vall d'Aran - Vall de Boí -Pallars

Ruta circular amb inici al pàrquingdel Parc Nacional d'Aigüestortes iEstany de Sant Maurici, a propd'Espot, i pujada fins al refugiJosep Maria Blanc. Ascensió al picde Peguera i al pic de Monesterodes del coll de Monestero. Baixadaper la magnífica vall de Monesterocap a l'estany de Sant Maurici ifins al pàrquing de Prat Pierró.El pic de Peguera, situat al mig delParc Nacional d'Aigüestortes iEstany de Sant Maurici, és un delsgrans pics d'aquest parc i el mésalt. Per pocs metres no es pot con-siderar una muntanya de 3.000 md'alçada, però per la seva situació,la seva figura esvelta i la seva partfinal d'ascensió, amb alguns pas-sos de grimpada, el converteixenen un referent del Pirineu Català.La pujada al pic de Monestero ésuna mica més fàcil, però les vistesque ens ofereix de tot el parcnacional són igualment espectacu-lars.

Pic Posets (3.375 m) per refugiÁngel Orús

Dificultat: F (Fàcil)Zona: Posets-Perdiguero

Ascensió al pic Posets per la sevaruta normal, la que puja per lacanal Fonda des de la vall d'Eriste.Aquesta ruta es coneix també comla "Ruta Real", sent la ruta méscurta de les diferents vies d'accésal Posets o Tuca de Llardana. El 1rdia es puja des del pont d'Espigan-tosa fins al refugi Ángel Orús ones passa la nit, i el 2n dia es fa elcim i es baixa novament fins a laPleta d'Estallo.El cim del Posets és el segon cimmés alt de la serralada pirinenca,darrere l'Aneto. Es tracta d'un cimmolt freqüentat, amb unes vistesmeravelloses gràcies al fet que ésla més individualitzada de lesgrans muntanyes pirinenques.L'envolten: Gran Bachimala,Gourgs Blancs i Perdiguero alnord, i la zona de l'Aneto i Mala-deta a l'est. El massís de Posets estroba al nord de la província d'Os-ca (Aragó) entre les valls d'Estós,de Chistau i d'Eriste, dins el ParcNatural Posets-Maladeta. La sevaconsiderable alçada i la seva privi-legiada situació fan que sigui unamuntanya fàcil d'identificar per laseva silueta trapezoïdal.

Xavi Armengol

11

RUTES PIRINEUS

Vall de Núria. Pic de Monestero. Coll del Diente de Llardana.

12

QUADERN DE CAMP

LES PINEDES DE PI BLANC

Les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), també anomenat pibord, representen l'ecosistema més característic de Catalunya ide tota la regió mediterrània occidental. Tot i ser un boscmenystingut pel seu baix rendiment fuster o, fins i tot, pel seubaix valor paisatgístic -ambdues consideracions molt discuti-bles- , avui hem fet un tomb per un dels espais naturals on l'es-pècie predominant és aquesta pinàcia. Vols saber què hem des-cobert?

Aquestes formacions boscoses no són gens exòtiques, car teniml'avantatge de viure al bell mig de la seva àrea de distribució.Per tant, podem visitar un d'aquests boscos desplaçant-nos unspocs quilòmetres o, per fer-ho més senzill i sostenible, hem vol-gut arribar-nos-hi a peu des de Molins de Rei, ja que tenimuns quants milers d'hectàrees per visitar aquí mateix, a la Serrade Collserola.Hem trobat un bosc dominat per una espècie d'arbre amb aspec-te tortuós i d'altura mitjana. La seva escorça és de color grisclar o platejada, especialment en branques i capçada. Les sevesfulles, anomenades acícules, són d'un verd viu, apareixen perparells i són primes com agulles. La capçada és poc densa, amb

les branques ben visibles i carregades de pinyes. No cal donar-hi més voltes, es tracta del pi blanc.Tot i l'aspecte que habitualment ofereix, amb bones condicionsecològiques el pi blanc pot superar els 20 m d'alçada, 70 cm dediàmetre i tenir un tronc ben recte i robust, i arriba als 200 o250 anys de vida.Es tracta de l'espècie de pi més àmpliament repartida per laconca mediterrània i, a les nostres contrades, ha trobat les con-dicions adequades per expandir-se a causa de l'abandó d'anticsconreus i dels reiterats incendis forestals. És, per tant, l'espècie

pionera per excelolència. Colonitza els terrenys pobres o despro-tegits on la insolació és elevada aportant nutrients i creant lescondicions que, a la llarga, afavoriran la recuperació de l'espai perla vegetació potencial. És a dir, la que correspon a una zonadeterminada o, dit d'una altra manera, la que teòricament viviaabans de les pertorbacions que us he comentat. A les serres dellitoral i prelitoral, des de Barcelona a la frontera amb França, lesespècies potencials són bàsicament l'alzina i el roure.Tenint en compte el que observem i coneixent la seva àrea dedistribució, concloem que no té unes grans exigències hídriques.Efectivament, el Pinus halepensis pot viure confortablement ambnomés 400 mm de precipitació anual, en sols poc profunds isubstrats pobres, fins i tot sorrencs o amb guix.El seu nom científic el deu a Aleph, important centre comercialde l'antiguitat, situat a l'actual Síria. Recentment, però, s'ha con-siderat que l'espècie de pi que habita a l'altre extrem del Medi-terrani és una varietat diferenciada (Pinus brutia).A l'antiga Grècia se'l va anomenar Pitys, arbre preferit de Rea,la mare de Zeus. Per la importància que va tenir a l'antiguitat

Distribució del pi blanc a Catalunya. Font: Vericat et al., 2010 i Piqué et al., 2011.

Distribució del pi blanc a la conca mediterrània. Font: Critchfield i Little,1966.

QUADERN DE CAMP

en la construcció naval, consagraren aquest arbre a Posidó.La conseqüència d'aquest marcat caràcter transitori del bosc depi blanc cap a la vegetació potencial, la podem observar ambels nostres ulls: un estrat dominant de pins amb la capçada moltper sobre d'un estrat inferior dominat per peus joves d'alzina iroure.En sols pobres, poc permeables o poc profunds i en vessantsamb molta insolació, allà on es troba l'hàbitat propi del pi blanc,el trobem acompanyat d'altres formacions vegetals com màquies,garrigues, brolles, i fins i tot margalló i ullastre, si visitem les

contrades marítimes més càlides. L'adaptabilitat a altres condi-cionants climàtics el porten a ser espècie acompanyant d'altres,pròpies d'ambients més freds i humits com són la pinassa i el piroig.

Observant al nostre voltant hem descobert el terra remogut abanda i banda dels camins. Sens dubte són indicis del fet queper aquest bosc hi viu el porc senglar, que amb les peülles i elmusell busca l'aliment que li proporcionen cucs, bulbs o arrels.El bosc de pi blanc proporciona les condicions ecològiques per-què puguin viure altres mamífers, sempre difícils d'observar, peròdels quals podem trobar rastres com ara petjades, excrements ocaus. Els més abundants solen ser esquirols, musaranyes, ratpe-nats, ratolins, conills, guineus, genetes i toixons.

També és refugi de desenes d'ocells hivernants o migratoris. Elpi blanc esdevé molt rellevant per les aus rapinyaires com l'es-parver o l'astor, ja que en ell poden fer els seus nius; o caus, comel pigot verd, o aprofitar-ne les seves cavitats com el gamarús,tots dos fàcils d'identificar pel seu cant.Fins aquí la nostra sortida de camp. Segur que abans que rebeuel proper Butlletí, a les envistes de l'estiu, farem més excursionspels boscos. Ja us ho explicaré. Fins llavors, que tingueu unesbones excursions boscanes!

13

Josep A. Uroz www.naturepolitan.com

Detalls de branca amb acícules, extrem d'una branca amb els òrgans reproductorsmasculins i femenins i de l'òrgan femení fecundat, és a dir, la pinya que conté les lla-vors. Font: www.floravascular.es

Peu de pi blanc aïllat. Font: www.educarm.es, ©Caicos

RIDLAND.Corresponsal a NovaZelanda: David Pagès.

La majoria de la gent té algunsomni pendent que voldria o hau-

ria volgut portar a terme. Algunsvoldrien tenir un Ferrari, d'altresvoldrien aprendre a tocar el piano,o canviar de feina. Alguna cosaque et volta pel cap que no siguiballar sota la lluna amb la KateMoss.Molta gent té com a somni pendentfer un viatge, sovint un viatge a unlloc exòtic o per un període moltllarg. Hi ha qui somia donar lavolta al món en veler, d'altrespedalar fins a Beijing, fer el camíde St. Jaume, la travessa dels Piri-neus... hi ha tants somnis com per-sones.Després de molt de temps de tenirun nan darrera l'orella que m'anavaxiuxiuejant que estaria bé fer unviatge llarg, em vaig decidir a pas-sar uns mesos a Nova Zelanda iAustràlia. Sempre he pensat quequan es decideix a marxar tanlluny ha d'aprofitar i estar-s'hi elmàxim de temps possible perquè el

més car de tot sol ser el bitllet. Itant! Quina clatellada!No és un somni gens excepcional.Molta de gent de Molins ha passatalguns mesos de viatge. Però sí éscert que en altres països és una

activitat molt habitual, no nomésentre els joves, sinó també entregent més gran. A Alemanya, per

exemple, abans de començar launiversitat molts joves passen unany voltant pel món. A Israel, des-prés del servei militar obligatori, la

majoria de joves se'n van a passaruna temporada exploratòria abansde la uni, també. A nosaltres enscosta una mica, i sé que no és pro-blema de calers.El nan de darrera l'orella em vadonar moltes opcions: Mèxic, l'A-mèrica del Sud, la Polinèsia, Aus-tràlia, Nova Zelanda, Indonèsia...Però Nova Zelanda té una auraespecial. Potser perquè són quasiles nostres antípodes, potser per-què és un país molt verd i ple del'aigua que sovint ens falta, potserperquè viatjar per aquí és moltfàcil...La qüestió és que un bon dia, quanla cosa ja havia madurat dins elmeu coco, em vaig decidir primera dir-ho a la feina, i després a com-prar el bitllet. Aleshores ja no hi hamarxa enrere. Encara que estiguésacollonido. Cada vegada més, finsque ja ho tenia a sobre i aleshoresja no hi ha temps de pensar que jaets a l'avió. Ueeeeeps!!

Nova Zelanda té uns 4.4 milionsd'habitants i una superfície de268.680 quilòmetres quadrats. El país és format bàsicament per

NOVA ZELANDA

B

14

Dart Glacier.

Milford Sound.

dues illes. L'illa nord és més càlidai poblada, amb dos massisosimportants, marcats per la presèn-cia volcànica: Tongariro i Tarana-ki. Per contra, l'illa sud té moltpoca població, és més freda perquèés més propera al pol sud i la sevatopografia és marcada pels anome-nats Alps del Sud, que es van ori-giniar pel xoc de dues plaques tec-tòniques.De moment m'he centrat a visitarel sud i centre de l'illa sud. ElsAlps del Sud divideixen l'illa enquasi bé de nord a sud. A l'oest, elclima és molt humit, gràcies alsfronts que esclaten contra les mun-tanyes (la distància dels cims mésalts a la costa oest és d'algunesdesenes de quilòmetres) i hi deixentota la humitat que l'aire ha anatacumulant mentre solcava els marsper sobre dels 40 graus de latitud.Són els anomenats Roaring Four-ties.A l'est dels alps, s'estén una zonade terreny pla. Majoriatàriamentsón terres cultivades, perquè aquíel clima és més benigne. Fins i totes cultiven vinyes amb les quals esfan bons vins, tant blancs comnegres. També és una zona més poblada,on podem trobar una de les ciutatsmés importants de l'illa del sud:Christchurch. Aquesta ciutat haestat saccejada en el darrer any perdiversos terratrèmols que hanescombrat o malmès la majoria

dels edificis del centre. Per això,una bona part d'aquesta zona haestat tancada al pùblic amb tan-ques mentre hi treballen els obrersi les grues. La qüestió és si han dereconstruir alguna cosa o no, per-què els terratrèmols no paren i

qualsevol reconstrucció, ara perara, sembla inútil. Així que elshabitants d'aquesta ciutat estan unamica amoïnats, per no dir depri-mits. Sembla mentida com unasituació col·lectiva que no amena-ça les seves vides pot crear unasituació de malestar general. Comla crisi que pateix el nostre país.Tot i que a Christchurch les boti-gues han optat per una iniciativamolt original: ubicar-se en uns

barracons d'allò més enginyosos imacos.L'illa sud de Nova Zelanda foudescoberta pels europeus gràciesal llegendari capità britànic JamesCook, però ja hi vivien els maorís,originaris de la Polinèsia, tot i queno tenien una gran població. Undels factors que va fer augmentarla població europea va ser la des-coberta de mines d'or durant elsegle XIX.Però potser el més interessant del'illa són els seus paisatges, algunsdels quals van servir per rodar lesdiferents parts de El Senyor delsAnells. Si busqueu grans ciutats imuseus no vingueu aquí. Si bus-queu tranquilitat, parets per esca-lar, rutes per caminar, rius perpalar o muntanyes per pujar,aquest és el vostre lloc.Al sud-oest hi trobem la zona deFiordland, o terra de fiords, on laprecipitació anual pot ser superiorals 8.000 mm! El paisatge enaquesta zona és solcat per grans iprofunds fiords que penetren dinsla terra. Les parets de les muntan-yes cauen en picat cap al mar i elcolor verd de la vegetació folra lesseves parets fins a tocar l'aigua.Fins i tot, no cal tenir gaire sort perenganxar un dia boirós mentrevisiteu Mildford Sound, quan elplugim enterboleix la vista i noméses pot veure la falda de la muntan-ya coberta per la boira.Aquesta és una bona part de l'es-

15

NOVA ZELANDA

Les arrels del Caples Track es volenmenjar el camí.

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:fcosta@motoscosta.com

16

NOVA ZELANDA

sència de Fiordland, la pluja, espe-cialment el drizzle o plugim, queamara les fulles i les molses denses

que cobreixen els boscos. Quancamines entre la vegetació, el sen-der és cobert a banda i banda permolses de tot tipus, i els arbres sónentapissats d'aeofites que pengencom si fossin part d'un vestit. En un dia de pluja les molses sónhumides i semblen felices en el seumedi ideal. Si les toques tenen untacte suau. Són un reservori d'ai-gua per quan no plou. Aleshores estornen aspres i seques, com siemmalaltissin.Els camins estan molt ben marcats,perquè el Department de Conser-vació és l'encarregat de manegartots aquests assumptes. També ésl'encarregat de bona part dels refu-gis, de controlar les bestioles iplantes invasores que són moltes,així com dels rescats i de controlarels incendis. Us imagineu undepartment de medi ambient comaquest aquí? Que marqués elscamins i s'encarregués de guardarels refugis? La veritat és que aquíla concepció de la natura és molt

diferent. Suposo que ja els maorísentenien la natura com un bé quecal conservar, no com nosaltres,

que durant molt de temps l'entení-em com un negoci que podíemexplotar sense miraments. Per aixòintenten eradicar o limitar lapoblació d'animals invasors, comara les rates, les fures, els conills oels cèrvols.

Abans de l'arribada dels europeus,en aquestes illes només hi vivia untipus de mamífer: el ratpenat, però

no n'hi havia cap de terrestre. Peraixò els animals més abundantssón els ocells de tot tipus. Per aixòaquí existien algunes de les ausmés estranyes, com ara el Kiwi,que dóna nom als habitants deNova Zelanda (els d'aquí són elskiwis i els d'Austràlia són elsausies). Per això molts dels ocellsno volen gaire o passen llarguesestones saltant pel terra. Ara sóntots presa fàcil dels intrusos.Els refugis de Nova Zelanda tenenuna vocació sobretot de servei. Encap d'ells t'hi donen menjar ni etpoden vendre res. Com a molt tensfogons de gas per cuinar i vàteramb paper. Això sí, a tots els refu-gis hi ha matalassos recoberts deplàstics, que és una bona idea peraplicar a Catalunya. També és inte-ressant que molts guardes et fanuna xerrada sobre aspectes comara la seguretat, conscienciacióambiental (endur-se totes les dei-xalles que generem) o sobre lanatura que podem trobar pels vol-

tants. Certament s'aprèn molt.Per les terres de Fiordland espoden fer moltes i moltes rutes. El

Mount Cook.

Refugi French Ridge Hut.

NOVA ZELANDA

17

més fàcil és fer un dels anomenatsGreat Walks, com ara el MilfordTrack o el Kepler's Track, però elpreu del refugi és una mica car.També es poden fer altres rutes notan conegudes, però amb un bonllibre i el Backcountry Hut Pass(amb el qual molts refugis són gra-tuïts) es pot recórrer bona part del'illa i veure els paisatges mésespectaculars. Podeu fer el Gre-enstone Track o el Rees-DartTrack.Penseu que els nova zelandesossón molt caminadors i molt salvat-ges. Acampen pertot arreu en lescondicions meteorològiques mésadverses i travessen els rius senseutilitzar ponts. I això no és fàcilperquè després de ploure podenvariar molt el seu nivell i tenir unaforça descomunal que no podemmenysprear. Un altre perill que nopodem obviar tampoc són els can-vis sobtats de la meteo, perquè sibé el MetService s'esmera en elspronòstics i els podeu trobar amolts llocs, un petit avanç delfront o una petita variació pot sig-nificar quedar-se aïllat en un refu-gi o no poder travessar el riu perarribar a casa.Quan ens endinsem als Alps delSud trobem cims tan coneguts comel Mount Cook. Aquest cim fa3.755 m i es troba al Mount CookNational Parc, però hi ha moltsaltres cims importants com ara elMount Tasman o el Mount Aspi-ring. Cap d'ells és fàcil de pujar,perquè cal travessar glaceres, hi haperill d'allaus de neu, pedres i gel,la meteo és molt severa, especial-met pels vents forts que s'hi tro-ben. Els pendents són molt abrup-tes i molts d'aquests cims sónremots, per la qual cosa cal cami-

nar amb molt de material durantuns quants dies. Ara entenc perquè el primer a pujar a l'Everest vaser un d'aquí. En Hillary va tenirun bon entrenament.Jo tenia la intenció de fer alguncim de 3.000 m, però després delque he vist ho he hagut de descar-tar mal que em pesi molt en l'àni-ma. Potser si tingués els meuscompanys d'alta muntanya hopodríem intentar, però sol no potser, i encara no he trobat la kiwique m'hi vulgui portar. Penseu queun guia per pujar a un d'aquestscims ens costarà més de 4.500dòlars d'aquí (uns 3.000 €).Uauuu! Hauré d'esperar a tornar

amb gent, material i més experièn-cia (aquí rescaten molta gent cadaany i uns quants hi deixen la pell).Però val la pena atansar-se alMount Cook per contemplar-lo desdel refugi Mueller o des del BallPass. O quedar-se bocabadat alCascade Saddle observant elMount Aspiring. Són excursionsd'entre 1 i 5 dies, en les quals calcarregar tot el menjar i portar tot elmaterial ben protegit de l'aigua.Una bona experiència! Caldràcreuar rius, pujar colls, resguardar-se de la pluja i evitar les temiblessandflies.Sigui com sigui, la millor manerad'experimentar el país és caminant.

També es pot rodar amb bici, jasigui per carretera o per camins,però amb BTT encara no es potcreuar l'illa de nord a sud. Aviat.Encara que la majoria de turistesque veig per aquí viatja amb auto-caravana o campervan. És el para-dís per a aquest transport i no espoden ni comptar les companyiesque en lloguen.Una altra cosa interessant per alsqui no saben què és la por és elbunji-jumping, que és com un saltde pont però de caiguda vertical iamb una corda elàstica. Molta genttambé opta per l'sky diving, que ésparacaigudisme, o el descens deBTT. El paradís per a totes aques-tes bogeries és Queenstown. Sigui com sigui, aquí no et potsavorrir i tot està molt ben preparatper als turistes, fins i tot si vas demotxiller. Els hostels estan moltbé, tothom és molt amable i atent.Fins i tot es pot fer autoestop ambfacilitat. Aquí és fàcil sentir-se unamica com el capità Cook, envoltatd'aventures i indrets per explorar.Ara toca ajudar a guardar un refu-gi envoltat de grans muntanyes ipiscines d'aigua calenta. Despréspujaré cap al nord de l'illa, segura-ment a resseguir un tram de l'AbelTasman Track. Queda molt perveure i el temps passa volant quanets dins del teu somni.Per a qui vulgui saber més cosesde les que faig i veig per aquí,podeu consultar el blog:http://cavalldemar.blogspot.com.Potser així us quedarà clar que sijo he pogut fer el salt, vosaltrestambé podeu. Espero que us agra-di. Mentrestant, seguiré informantde les descobertes que faig enexplorar aquesta terra tan salvatge.

David Pagès

El nostre corresponsal particular.

18

PEL FORAT DEL PANY

Aquesta Fira d'enguany......Hi han posat molt més que afany.

Cal homenatge molt clar......A qui molt ha de gruar.

Quan programes coses grans......Cal comptar amb els veterans.

I al gener per desmuntar......Bona colla, per baixar.

Al CEM quan fem la "farra..."...Segur! Hi ha botifarra.

Voluntaris per pujar......L'últim tram, per instal·lar.

envolguts consocis,

Amants de les coses decasa, però que no actualitzeu lesvostres dades. No fa gaire em vaig atrevir a feruna tramesa via Internet, percorreu electrònic, amb les adrecesque consten en el llistat social del'entitat, d'una activitat de la seccióde Veterans, o sigui, la sortidahabitual de Descoberta Cultural,pensant (ànima càndida), que elscorreus que deixen els socis a l'ho-ra de fer la seva inscripció (adrecesde correu electrònic), seran lamare dels ous de la comunicacióCEM-SOCI, de cara a difondrel'activitat puntual. Doncs no! Resulta que una granpart d'aquestes adreces surtenrebotades, amb tota mena d'argu-ments indescriptibles i a vegades,fins i tot intraduïbles, sobretot perals que encara no dominem proubé l'anglès.La vida fluctuant dels correus elec-trònics és tan voluble que m'haempès a fer aquest escrit dedicat atots aquells amics associats a l'en-titat i que disposen d'aquesta einatan fabulosa, pràctica i engresca-dora, que ens facin arribar de noula seva adreça autèntica, la que"pirula" de veritat, la que arriba, laque serveix, la que heu canviat fa15 dies o un any, i no heu recordatque nosaltres no la teníem!I entenc que la gent sigui inquieta,

i que li agradi canviar, millorar,optimitzar els recursos, però noens deixeu "descontactats", home!Penseu que a més d'Hacienda, l'A-juntament i els vostres 367 amics,el CEM també us vol tenir a prop,i no per enterbolir la vostra vida,en tot cas per intentar fer-la mésdivertida.

Però per això cal que ens trameteu,via Josep Noguerol o per correuelectrònic al CEM, la vostra autèn-tica adreça electrònica, aquella quemai retornarà amb un missatgemisteriós que ens digui que malau-radament no heu rebut el nostremissatge. A vegades, fins i tot, el servidor niexisteix, segurament per una trans-cripció mal realitzada... Tot és pos-sible.Que feliços serem quan us enviemla programació del trimestre o elButlletí, o els cartells de les activi-tats, o les convocatòries de lesassemblees, o les felicitacions quesiguin... Especialment per haver-ho fet possible.

Imagina't que ens toca la rifa deNadal i t'ho hem de comunicar!Fins i tot et podríem comunicar sifinalment el consistori ha decidit sisom una entitat esportiva, culturalo turística. Tu ho sabries, en elmateix moment que ens ho comu-niquessin. Realment fareu una bona labor en

benefici vostre, i facilitareu la nos-tra feina que és comunicar-nosamb vosaltres.En aquest inici del trimestre, seràbo que tots els que tenim aquestmitjà de comunicació impensableals anys 80, el puguem fer servirper dir-vos que estem en el camí dela modernitat en la relació CEM-SOCI-CEM. Ara que ho podem fer servir ambsolvència, no ho malbaratem.Oi que farem un esforç i ens ajuda-reu?

Gràcies, pacients associats!

La vostra resposta a secretaria.

19

MOLINET

B

Enric Solà

La comunicació és fonamental.

l CEM seleccionat en unacord de col·laboracióentre la FEEC i Salomon

Salomon és nou col·laborador dela FEEC. Javier de Moragas, presi-dent d'Amer Sports Spain (l'em-presa que agrupa Salomon entrealtres marques), i Jordi Merino,president de la FEEC, van firmarel dijous 9 de febrer a les oficinescentrals d'Amer Sports, un conve-ni de col·laboració entre les duesentitats. La FEEC busca amb aquest acordel suport econòmic i promocionalde la prestigiosa Salomon, mentreque aquesta marca troba en laFederació un mitjà ideal per difon-dre la filosofia de l'excursionisme(hiking) a través de les concorre-gudes caminades de resistència ialtres activitats de muntanya. Així,tres de les proves de la XV CopaCatalana de Caminades de Resis-tència de la FEEC comptaran ambla presència de representants deSalomon que promocionaran elsseus productes. Es tracta de la XIII Marxa Castellsde la Segarra (11 de març), la IVTravessada Biennal Molins deRei-Vilafranca del Penedès (1 d'a-bril) i la 37a Travessa del Mont-seny (20 de maig).Jordi Merino va assenyalar: "A laFEEC estem molt satisfets depoder col·laborar amb una marcadel prestigi i el potencial de Salo-mon, que s'uneix a la filosofia dela Federació de potenciar la pràcti-ca esportiva com a hàbit saludablei de benestar, en contacte amb lanatura i de respecte al mediambient; una filosofia que la CopaCatalana de Caminades de Resis-tència exemplifica de manera per-

fecta. En l'actual context socioeco-nòmic, la unió de sinèrgies entremarques i entitats fan possible lapotenciació dels objectius d'amb-dues parts, aconseguint també unanova projecció dins del marcesportiu de difusió i comunicació".Per la seva part Javier de Moragasva comentar: "Mitjançant aquestacord busquem poder donar res-posta a les noves inquietuds queestem detectant d'una gent que nonomés vol gaudir de la muntanyacaminant tranquil·lament, sinó quetambé vol fer-ho des d'un vessantesportiu, tot i que sense arribar alconcepte del trail running. És elque nosaltres anomenem "hikkingfast and light". La nostra aliançaamb la FEEC està fonamentadasobretot en un aspecte: la passióper la muntanya".

Nou impuls per a la continuaciódel GR-3

El passat dijous 9 de febrer elCoordinador de l'Àrea de Sendersde la FEEC, Josep Casanovas, esva reunir amb representants dediverses entitats excursionistes deLleida per tal de parlar del projec-te del sender GR-3. El GR-3 oSender Central de Catalunya és unsender de gran recorregut quetranscorre per diverses comarquesde l'interior de Catalunya. El recorregut projectat, que encarano ha estat completament realitzat,preveu que aquest sender tingui untraçat circular que uneixi Lleidaamb Tremp, la Seu d'Urgell, SantJoan de les Abadesses, Manresa,Solsona i Tàrrega, entre moltesaltres poblacions catalanes. Aquestsender va ser homologat l'any1992.

Quan estigui completat tindrà unadistància de prop de 800 km, delsquals uns 226 km ja han estat sen-yalitzats. A la reunió assistí tambéXavier Mases, veguer de la RegióVIII de la FEEC. Josep Casanovasva poder copsar el gran interèsmostrat per aquestes entitats d'a-vançar en la implantació del GR-3en terres lleidatanes i en un tempsproper culminar definitivamentl'establiment total del Sender Cir-cular de Catalunya. Un cop finalitzat, el GR-3 es con-vertirà en un dels senders de granrecorregut més llargs del nostrepaís. En aquesta trobada es vanestablir les bases perquè en el mesd'abril el sender pugui arribar desde Lleida a Balaguer. Pel sud, elGR-3 ja connecta Alfés i Lleida, ifalta la connexió d'un tram entreVallbona de les Monges i Lleida,que també s'enllestirà abans del'estiu. Josep Casanovas va reiterarel seu agraïment per la tasca i l'em-penta que demostraren les entitatsimplicades i els seus voluntaris.Un fet que ajuda que la nostraxarxa de senders homologats, dia adia, guanyi en qualitat i serveis.

La FEEC signa un conveni decol·laboració amb el CanalOlímpic de Catalunya

El dijous 9 de febrer se signà unconveni de col·laboració entre laFEEC i el Canal Olímpic de Cata-lunya, a la seu de la Federaciód'Entitats Excursionistes de Cata-lunya. Mitjançant el conveni, rubricatentre el president de la FEEC,Jordi Merino, i el director delCanal, Arseni Da Palma, els fede-rats podran gaudir d'un descompte

LA FEEC INFORMA

20

E

entre un 15 i un 20 % en l'entradaal Canal Olímpic de Catalunya,construït a Castelldefels amb motiudels Jocs Olímpics de Barcelona,que a més a més del canal de remcompta amb tres camps de futbol,tres de voleibol o un circuit de run-ning de 2.700 m. Així mateix, laFEEC cedeix al Canal el seu bloc(boulder), a canvi de poder utilit-zar-lo (tant les seleccions com elcentre de tecnificació d'escalada).Per la seva part, el Canal ofereixtant a les seleccions com als cen-tres de tecnificació de la Federació,la possibilitat de planificar sessionsd'entrenament en el seu centre decondicionament físic (fitness). En definitiva, amb aquest acord laFEEC segueix amb la seva políticad'intentar unir sinèrgies amb altrescol·lectius, en benefici tant de lesentitats excursionistes com delsfederats.

Alcoi, epicentre de la Renovacióde la Flama de la Llengua Cata-lana

Dins dels actes de celebració de la43a edició de la Renovació de laFlama de la Llengua Catalana,enguany organitzada pel CentreExcursionista de Castelló, el passatcap de setmana l'epicentre d'aquestesdeveniment cultural es va des-plaçar a la ciutat d'Alcoi (Alacant).El dissabte 11 de febrer es va cele-brar l'acte institucional de recepcióde la Flama a l'Ajuntament d'Alcoi,amb parlaments de l'alcalde de laciutat, Antonio Francés, dels presi-dents tant del Centre Excursionistade Castelló com del Centre Excur-sionista d'Alcoi, Guillem Palomo iAlbert Durà respectivament, i deJordi Merino, president de laFEEC, que es va desplaçar al País

Valencià amb motiu de l'acte. Aixímateix, es va fer l'homenatge aRafel Sellés, membre destacat delCE d'Alcoi, amb la presentació delllibre Rafel Sellés i Tormo: Com-promís i testimoni, amb la inter-venció de Francesc-Xavier Blay iMeseguer. Posteriorment es vapujar al cementiri d'Alcoi on esdugueren a terme una sèrie d'actesen homenatge a Ovidi Montllor, enels quals el president del CE Alcoiva oferir una corona de flors ambla forma del barranc del Cint. L'en-demà diumenge, el Centre Excur-sionista d'Alcoi va pujar la Flamaal Montcabrer acompanyats pelCentre Cultural Castellut i el CEd'Ontinyent. Finalment, tal i commana la tradició, els actes de laRenovació de la Flama de la Llen-gua Catalana es van tancar a Mont-serrat el diumenge 19 de febrer.

Presentació de la ChallengeCatalana de Curses de Muntan-ya nocturnes

El dijous 16 de febrer es va presen-tar al Centre Cívic Masia Can Feliude Sant Quirze del Vallès la 1a edi-ció de la Challenge Catalana deCurses de Muntanya nocturnes -Gran Premi Petzl, que integrarà lamateixa Cursa dels Mussols (24 demarç), organitzada pel Club Excur-sionista Sant Quirze del Vallès, LesÀnimes del Purgatori (9 de juny),organitzada per Les Guilles, Juntspels Camins i per la Burriac Atac!(8 de setembre), organitzada pelCentre Excursionista Vilassar deMar. En la presentació de la Cha-llenge hi van assistir David Sán-chez, Regidor d'Esports i Ocupacióde Sant Quirze del Vallès, i elsdirectors de les tres curses delcalendari, Jordi Aguado (Cursa

Nocturna dels Mussols), EnricGonzález (Ànimes del Purgatori) iJordi Ferrer (Burriac Atac).

Més de 150 equips inscrits a laIntermon Oxfam Trailwalker

Es tracta de la segona edició del'Intermon Oxfam Trailwalker, quese celebra els dies 5 i 6 de maig de2012. Cada equip s'ha compromèsa recaptar almenys 1.500 euros,condició per poder participar a lamarxa. Amb el lema "De la mun-tanya al mar contra la pobresa"Intermon Oxfam destinarà larecaptació a programes de desen-volupament, acció humanitària,comerç just i incidència política enmés de 40 països, com el Bancd'Aigua d'Etiòpia. De moment elsparticipants han aconseguit ja100.000 euros. La FEEC, entre altres institucions,dóna suport a l'esdeveniment, de lamateixa manera que va fer en l'edi-ció de 2011. En aquesta segonaedició que recorre Girona, Inter-mon Oxfam espera superar els 200equips participants de la primera, iarribar a un màxim de 300. La pri-mera edició de l'Intermon OxfamTrailwalker va recaptar més de473.000 euros. Aquest any l'organització esperaelevar la recaptació fins als590.000 euros ja que augmenten elnombre de grups participants. Al2011, més de 30 equips van quedarfora en esgotar-se les inscripcions5 setmanes abans de l'esdeveni-ment. L'organització tancarà ins-cripcions en arribar als 300 equipsinscrits.

LA FEEC INFORMA

21Àngel Beumala

22

iumenge 22 de gener.Matinal pel Parc de laSerralada Litoral ( Pre-

mià de Dalt ).Aquest recorregut circular de 7km. neix i acaba molt a prop deljaciment ibèric de la Cadira delBisbe, una pineda enlairada ambbelles panoràmiques de Premià demar i Premià de Dalt. Des d'aquestlloc iniciem el sender local SL-C112 que de primer puja constant-ment per una pista ampla enmigd'un bosc típicament mediterrani,amb pins, alzines i algun que altreroure amb un sotabosc on desta-quen les estepes i el romaní. Elterra que trepitgem és el típic saulódel Maresme format a partir de ladescomposició mil·lenària delsgrans blocs de granit que esquitxentota aquesta serra. Quan arribem ala font de Sant Mateu la pujada jas'ha acabat i l'ambient és méshumit. Deixem enrere la font iaviat ens trobem la masia de CanRiera envoltada de camps i vinyaamb alguns tancats amb cavalls iestruços als que ens acostem perobservar-los de prop. Un corriolens porta a la capelleta romànicade Sant Mateu, una ermita d'unasola nau i absis semicircular docu-mentada des del final del segle X ique disposa d'un edifici annexconstruït al segle XVI per acollirermitans. Des d'aquest altiplàsituat a 500 m on es situada l'ermi-ta iniciarem el camí de tornada per

un sender emboscat i sempre des-cendent fins que arribem a la Cadi-ra del Bisbe.

Dissabte 18 de febrer. El docu-mental del trimestre: "L'home iel bosc".

En acabar xerrada-col.loqui acàrrec de Josep Uroz, tècnicmediambiental i Francesc Calo-mardo, cap dels guardes forestalsde Collserola. Aquest documentalés una producció de TV3 emesaper aquesta cadena mesos desprésdel tràgic incendi a l'Horta de SantJoan i que deixa constància, junta-ment amb les ventades i nevades alnostre país d'ara fa dos anys, dequina es la situació actual sobre lagestió dels nostres boscos i lesmillores que s'hi podrien fer. Esparteix d'alguns elements ja cone-guts com ara que la massa forestalva en augment a causa de l'abandódel mon rural i que els boscos cada

cop són més espessos, que les cau-ses humanes dels incendis repre-senten el 90% davant dels d'origennatural, que l'administració nocol·labora prou amb els propietarisforestals amb lleis potser massarígides o que l'abandó que pateix

l'agricultura ha comportat una faltade biodiversitat vegetal i forestalque es una de les causes que elsincendis puguin agafar unes mag-nituds tan grans com les que es vanproduir ara fa uns anys a lescomarques del Bagues o del Solso-nès. Es un documental que aportamolts dubtes i interrogants sobre lavoluntat i els mitjans que es reque-reixen per abordar aquests temes id'altres relacionats amb els nostresboscos. En acabar el documentalen Francesc Calomardo, ens vaexplicar el dia a dia de la sevafeina amb quantitat d'exemples delquè es pot fer i no fer al parc.

MEDI AMBIENT

D

Marià Caimo

El grup en una aturada per inmortalitzar la sortida.

Forn de Pa“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

a ha finalitzat la 5a prova de laLliga de bloc de la Interclubsamb una participació de 22

escaladors el dimecres i de 18 eldivendres. Un total de 40 partici-pants, 6 de nous, els quals han tibatde valent als sis blocs de diferentsdificultats.La 1a. de color gris, i la 2a. decolor blau, apta per a tothom.A partir de la 3a. ja s'obria unaescletxa important, la de color grocamb una pujada de peu damunt laprimera presa de start i petit o granllançament, depèn de l'alçada decada u, agafar la superbona presade mà de damunt el volum, i nosense ser fàcil arribar al Top.La 4a. de color vermell amb voluminclòs, va portar a més d'un un mal-decap afegit a la pujada amb bava-resa pel cantó del plafó i pillar laprimera presa del flanqueig. D'a-questa, agafaves el volum ambmans i amb peus d'adherència, vasa buscar una baixada que havies deprémer força. Un agraït descans albonus 1 i seqüència mortal per amolts, de regleta i dos forats apillar el Top, tot això amb des-plom!La 5a., la verda, la via que ha que-dat per encadenar. Tot i així, l'IvanSoriano i el Raül Valero han estat apunt d'arribar al Top, s'han quedatal mateix punt al bonus 2 i sensesaber com continuar cap al Top.La via començava molt junta demans i peus arran de matalàs, amb

un canvi apte per a molt pocs alpassar de posició vertical i entrarsota el desplom. Una regletilla perla mà dreta i agafar el forat, que esva foradar expressament, amb màesquerra pujada al forat i al cam-pus, i allà s'acabava tota la forçaper continuar.

La 6a. via, tota de fustetes, lamaleïda per tots i totes. Només alcomençar t'agafaves del llistó late-ral dret, mà esquerra al llistó incli-nat, peu esquerre en un petit llisto-net, i cap amunt amb dos passosd'adherència a posar el peu dretdamunt un altre llistonet, encaraque alguna va poder aixecar direc-tament la cama sense fer els passosd'adherència. A continuació,seqüència amb un flanqueig i bai-xada força tècnica arran de mata-làs, per continuar a un canvi de llis-tó més ample, però en ple desplom.Era important la bona posició decos i mans per pillar l'últim llistó i

amb peu esquerre llançar-se a bus-car el bon Top. Cal dir que nomésl'Ivan Soriano al primer pegue iRoman Alonso al segon pegue,varen poder trobar la seqüència i laforça per aconseguir el Top.Tothom es va barallar amb totes lesseves possibilitats per poder enca-

denar les vies. La gent no es vacentrar només en un bloc, sinó quehi havia grupets amb el llançamentde la groga, amb el començament isecció final de la vermella, la sec-ció del mig de la verda i amb tot elllarg de les fustetes…Cal dir que a la majoria de partici-pants els va agradar els blocs i lavarietat de recorreguts. Van sortirmolt contents i contentes i, sobre-tot, sobretot… amb els ditspetats… Gràcies per la vostra assistència iens veiem a la propera…

23

LLIGA DE BLOC INTERCLUBS

J

Un dels participants en plena acció.

Carles Moyés

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% descompte als socis del CEM

Major, 45Molins de Rei

Tfn. 93 680 22 39running2@shop.intersport.es (Només a Intersport)

Distribuïdor productes GPS

ravessada del Parc Natu-ral del Cap de Creus.

Presentem un nou cicle de sortidesque integren paisatges de mar imuntanya, amb el qual esperementusiasmar els nostres fidelsseguidors. Caminarem pel senderde gran recorregut, el tan estimatGR 92, que recordareu que fatemps vàrem prendre en la sevatravessa del Montgrí, desplaçant-nos aquesta vegada més cap alnord.Es tracta d'un grup de tres sortidesque des de Roses ens portarà alsllindars de la Catalunya Nord. Elseu especial encant es troba en latravessa d'un dels Parcs Naturalsmés importants del nostre país, eldel Cap de Creus.

La primera sortida, programada peral proper mes d'abril, començarà ala ciutat de Roses seguint fins alromàntic poble de Cadaqués. Lajoia de la sortida és el Cap de Nor-feu, una zona de reserva integral,única en la geografia europea. Unlloc del qual el poeta grec Orfeu esva quedar enamorat, com ens contala llegenda.La segona sortida, de Cadaquésfins al Port de la Selva, en perme-trà observar dos paisatges únics: eldel Cap de Creus, amb el seufamós far del final del món, onneix el GR 11, el camí de travessadels Pirineus, i el de Tudela, un cop

alliberat de les edificacions delcomplex turístic.La tercera sortida, del Port de laSelva a Portbou, ens portaràseguint la tortuosa costa de les

Alberes, on la muntanya s'abraça almar, al naixement del nostre vellamic, el GR 92.

Travessada El Brull fins a SantMarçal fent ascensió al cim delMatagalls.

Comencem la sortida des del muni-cipi del Brull, comarca d'Osona,petit nucli de població i paremdavant de l'ajuntament, lloc on ensdeixa l'autocar.

Iniciem la suau caminada seguintel camí cap al Puig Castellar, de983 m, per després dirigir-nos capal Coll Font Pomereta, de 1.245metres. Abans fem el corresponent esmor-zar a la Font de la Pomereta. Es

24

SENDERISME

T

Aturada en el camí per recuperar forces.

Foto de grup al cim del Matagalls.

ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

C. Major, 58 - Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei Tel. 93 668 04 41 - 93 668 72 53

http://www.bofillbassons.com - e-mail: optica@bofillbasssons.comFEDEROPTICSBOFILL BASSONS

nota una mica de fred, però hementrat en calor i tots es mostren

força animats. Ens trobem dins delMassís del Montseny, entre el Brull

i Viladrau, i anirem guanyantmetres d'alçada consecutivamentfins a arribar als 1.697,10 metresdel cim del Matagalls.En travessar el Pla de la Barraca,

veiem una curiosa construcció, cir-cular al terra, feta segons es

comenta, per abeurar els animals.Seguim el camí, fins a arribar a la

Font Freda, que ja ens fa sospitarque el cim és a prop. Al cim enstrobem amb una creu de dimen-sions considerables, dedicada aMossèn Cinto Verdaguer. En

aquesta creu, entre altres plaques,n'hi ha una en memòria del mossènJaume Oliveras i Brossa, excursio-nista, en memòria de qui es creà laTravessa Matagalls-Montserrat. Laproximitat del Parc Natural delMontseny es fa palesa i la visió deles muntanyes, els arbres i la natu-ra fa que l'esforç hagi estat prouinteressant.Un cop fet el cim, cal comentarque la baixa dificultat de la sortidai el bon estat físic dels companys icompanyes de travessa, fa ques´iniciï el descens pels boscos endirecció a Sant Marçal de Mont-seny, amb força energia.A la part més alta i propera alMatagalls ens trobem amb algunsarbres que tenen les branques ple-nes de gel, moment en què els afi-cionats a la fotografia no es podenestar de retratar l'escena. Quan ens endinsem dins de lafageda, el gel s'acaba per convertir-se en una lleu "pluja" que afegeixhumitat al fins ara fred i sec diaque hem gaudit. A més, al camí dedescens ens trobem amb forçafulles que fan que hàgim de tenirmés cura de no lliscar-hi per evitartenir cap incident important.El camí finalitza a la Taula delsTres Bisbes, anomenada així per-què era on coincidien els bisbes deBarcelona, Vic i Girona per fertractes al ser el límit de les sevesdiòcesis.

25

SENDERISME

Jordi Martínez

De baixada per les fagedes del Montseny.

Punt de trobada i final de trajecte.

PARTICIPA A LA 27a. CAMINADA DE MOLINS DE REI

6 de maig de 2012

26

DESEMBRE 2011

ACTIVITAT: Secció de Veterans:Descoberta cultural: Monestir deSantes Creus (Alt Camp).DATA: diumenge 4.ASSISTENTS: 46 persones.

ACTIVITAT: Teràpia de Grup. St.Ll. Savall - Castell de Pera.DATA: dimarts 6ASSISTENTS: 9 socis. VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: cim del Toubkal,4.167 m (Serralada de l'Atles,Marroc).DATA: 5 i 6. ASSISTENTS: Africa Cano,Esther Casals.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Vilanova de Meià (Serra delMontsec).DATA: diumenge 11.ASSISTENTS: Marta Gimenez,Carme Valldosera, Ivan Lleonart,Juan Carlos Fernández, Jordi Gar-cia, Carles Moyés, Aitor López.

ACTIVITAT: Teràpia de Grup. LesMarines - Roca Mur (El tren).DATA: dimarts 13.ASSISTENTS: 8 socis.VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: Dinar d'agraïmentals voluntaris i voluntàries delCEM (Escola Alfons XIII deMolins de Rei).

DATA: diumenge 17.ASSISTENTS: 120.

ACTIVITAT: Secció de Veterans:Festa d'hivern del CEM: Pujadadel pessebre al Puigmadrona.DATA: diumenge 18.ASSISTENTS: 226.

ACTIVITAT: Secció AltaMuntanya: Pic del Carlit (2.921 m)DATA: dissabte 17 i diumenge 18.ASSISTENTS: Sivia Romero,Xavi Armengol, Carme Vall-dosera, David Pages, Jose Antonio.

ACTIVITAT: Teràpia de Grup. St.Ll. Savall - Sant Jaume de Vallverd DATA: dimarts 20. ASSISTENTS: 12 socis. VOCAL: Josep Mariné.

GENER 2012

ACTIVITAT: Cap des Closos(2.416 m) i Tuc de Pèdescauç(2.369 m).DATA: dissabte 7. ASSISTENTS: Ernest Canalias,Esther Casals, Ester Navarro iCora Navarro, Aitor Lopez, AfricaCano.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:L'Arbolí (Priorat).DATA: diumenge 8.ASSISTENTS: Aitor López,Africa Cano, Juan Rojao, JordiFusté, Marc Caus, Pau Augé,Esther Casals, Juan Carlos Fernán-dez, Juanma, Carles Moyés,Carme, Mireia Hernàndez.

ACTIVITAT: Teràpia de Grup.Marquet de les Roques - Valld'Horta. DATA: dimarts 10

ASSISTENTS: 13 socis.VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: Assemblea ordinàriade socis i sòcies del CEM.DATA: dissabte 14.ASSISTENTS: 15.

ACTIVITAT: Secció deSenderisme: Del Brull a SantMarçal i cim del Matagalls(Montseny). DATA: diumenge 15.ASSISTENTS: 40.

ACTIVITAT: Teràpia de Grup.Coll Gavatx - Òbits - Morral delDrac Santa Agnés - El Dalmau.DATA: dimarts 17. ASSISTENTS: 11 socis.VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: Secció de MediAmbient: Serralada Litoral (Pre-mià de Dalt).DATA: diumenge 22.ASSISTENTS: 22.

ACTIVITAT: Secció de Veterans:Recollida del pessebre al cim delPuigmadrona.DATA: diumenge 22.ASSISTENTS: 30.

ACTIVITAT: Secció AltaMuntanya: Pic de Posets (3.371 m) DATA: dissabte 21 i diumenge 22.ASSISTENTS: Ignasi Canalias,Ernest Canalias, Jose Antonio,Aitor Lopez, Africa Cano, Juan

RESUM D’ACTIVITATS

27

Carlos Fernandez, Xavi Armengol,Carme Valldosera, Francesc Parra,Isabel.

ACTIVITAT: Teràpia de Grup.Castellassa de Can Torres - Coll deGrua. DATA: dimarts 24. ASSISTENTS: 10 socis.VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: Secció de Veterans:Descoberta cultural: "Vesper de laGloriosa" a Santa Margarida i elsMonjos.DATA: diumenge 29.ASSISTENTS: 35 persones.

ACTIVITAT: Inauguració exposi-ció Premis Clic de fotografia.DATA: dissabte 28.ASSISTENTS: 80.

ACTIVITAT: Teràpia de Grup. LesAvenques - Coll Roig - Creu dePresa DATA: dimarts 31. ASSISTENTS: 12 socis.VOCAL: Josep Mariné.

FEBRER 2012

ACTIVITAT: 8a Botifarrada delCEM a la Fira de la Candelera.DATA: divendres 3, dissabte 4 idiumenge 5.VOLUNTARIS: Carme Vall-dosera, Ferran Massana, JoanMiró, Francesc Haro, Anton Car-altó, Josep Maria Sàbat, Magdale-

na Escala, Teresa Seguer, ÀngelBeumala, Maria Molina, MariaPilar Viñals, Agustí Simó Domin-go, un amic de l'Agustí, MiquelArtés, Jesús Jiménez, Jordi García,Isabelle Martinez, Emilia Ramos,Xavi Armengol, Sílvia Romero,Pedro Caballero, Maria Jiménez,Africa Cano, Carles Moyés, AlbertPinyol (pingu), Marc Caus.

ACTIVITAT: Teràpia de Grup.Santa Coloma de Cervelló - CanSalgado - i visita guiada a la Colò-nia Güell. Senderisme Cultural.DATA: dimarts 7. ASSISTENTS: 14 socis.VOCAL: Enric Solà.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:L'Arbolí (Priorat).DATA: diumenge 12ASSISTENTS: Aitor López,Africa Cano, Carles Moyés, AlbertPinyol (pingu), Maria Celron,Esther Casals, Marc Caus, IvanLleonart, Ignasi Canalias, JoséAntonio, Pau Augé.

ACTIVITAT: Teràpia de Grup.Sender dels Tremolencs - LaDoma - La Garriga.DATA: dimarts 14. ASSISTENTS: 9 socis.VOCAL: Enric Solà.

ACTIVITAT: Secció de MediAmbiental: Projecció del docu-mental "L'home i el bosc" de TV3,i col·loqui amb Francesc Calomar-

do, cap dels guardes forestals delParc de Collserola.DATA: dissabte 18.ASSISTENTS: 40.

ACTIVITAT: Secció deSenderisme: Visita guiada al Parcde Collserola amb el divulgadormediambiental Josep A. Uroz.DATA: diumenge 19.ASSISTENTS: 13 persones.

ACTIVITAT: Secció d'AltaMuntanya: Corredor Vermicelle aCambre d'Ase (Alta Cerdanya).DATA: dissabte 18 i diumenge 19.ASSISTENTS: Ernest Canalies,Ignasi Canalias, Aitor Lopez,Africa Cano, Juan Carlos Fernan-dez, Juan Rojo, Carles Moyes.

ACTIVITAT: Teràpia de Grup.Sant Martí de Centelles -Valldeneu - Santa Eugènia delCongost - El Figaró.DATA: dimarts 21. ASSISTENTS: 11 socis. VOCAL: Enric Fiestas.

ACTIVITAT: Secció de Veterans:Descoberta cultural: Museu Indus-trial del Ter (Manlleu).DATA: diumenge 26.ASSISTENTS: 40 persones.

ACTIVITAT: Teràpia de Grup."Sender dels arbres" - Vallcàrquera- Figaró DATA: dimarts 28. ASSISTENTS: 12 socis.VOCAL: Enric Fiestas.

RESUM D’ACTIVITATS

28

DESCOBERTA

n cop tancat el cicle anual,hem pogut resoldre l'exercicieconòmic d'aquest secció

amb un optimisme moderat.

Això ens dona peu a seguir organit-zant aquestes sortides de Descoberta,

amb el propòsit de cercar motius prouengrescadors per animar els nostres

socis i simpatitzants a omplir l'autocarcada mes, i així fer-les sostenibles per

a la nostra entitat. Suposo que tots hiestareu d'acord.De moment farem un petit resum delque hem estat fent fins ara:

Santes Creus va ser una sortida que vasubstituir a la prevista de l'Ametlla de

Mar, que es va descartar pel poc entu-siasme demostrat pels responsables de

la destinació, per tant varem decidirfer el canvi, que dit sigui de passada i

per l'expectació que va generar, vaanar prou bé. No en va en el seumoment, TV3 va fer una promocióforça interessant d'aquest lloc tantemblemàtic i les investigacions ques'hi van realitzar. Ens va agradar elguiatge i ens va satisfer l'activitat engeneral.

La sortida a Santa Margarida i elsMonjos, al CIARGA, (Centre d'inter-pretació de l'Aviació republicana i laguerra aèria) va satisfer la curiositatdels assistents, a un espai força desco-negut encara, amb una posada en esce-na molt ben feta, si fem servir un símilteatral, per les variants audiovisuals iles virtualitats exposades. Llàstimaque l'esforç de la Memòria Històricaestà pendent d'uns pressupostos obli-

dats en el temps en quan a les infraes-tructures.

I finalment el trimestre passat va clou-re amb la sortida al Museu Industrialdel Ter, concretament a Manlleu, onvarem gaudir d'una visita guiada moltinteressant i eficient, en la que el relatdel passat industrial, la tecnologia del'època i l'entorn, ens van satisfer perentendre com va esdevenir la davalla-da del món de les colònies tèxtils, deles que ja hem fet una bona trajectòria.Amb 40 participants, i una restauracióforça digna, hem tancat el trimestreamb ganes de seguir il·lusionats ambel projecte.

U

El grup a Santes Creus.

Enric Solà

Entrada al museu del Ter.

Santa Margarida i els Monjos.

El claustre de Santes Creus.

LA JUNTA INFORMA

l trimestre ha passatvolant, a corre-cuita. I alCEM les novetats han anat

al mateix ritme.No sabem per on començar, enFerran Massana va demanar decol·laborar des de la junta, “ale-gria, un més!” Benvingut.Al darrer número del butlletí,fèiem referència a l’escaneig delfons fotogràfic i documental delCEM, però no donàvem nomsde qui se’n faria càrrec. Ara ja es pot dir: son el Sr. JosepGonzález i la Sra. TeresaSeguer.Disculpes a un oblidat: en JordiMartínez. Un vell nou, de sen-derisme, fa poc temps, però famolta feina, mercès.Una altra ben arribada, la Hor-tènsia Rafols, a l’equip de laMolins-Vilafranca, molta sort!!I ara ve la part dels adeus “ha haha”, per part de l’Enric Solà i laCarme Valldosera, en quan alspremis CLIC i a la botifarradade la Fira, respectivament.No és un adeu, si no un per quanens necessiteu?, Oi?Moltes mercès per la tasca des-envolupada.

S.O.S. Un voluntari pels premisCLIC "un cop l’any" + ajudants.S.O.S. Per l’estand de la fira.

Ambdues coses si son viables,les hem de debatre.

En l’última reunió de junta, esva aprovar la compra d’una des-tructora de documents, per com-plir la normativa de protecció dedades.

Tanmateix, disposeu de novesprestacions a la "tele" del CEM.Prèvia informació, a secretà-ria."Només socis".Per acabar. Es renovarà l’equipinformàtic per donar un millorservei als socis, i millorar laqualitat d’atenció als usuaris delCEM.Tenim afers i temes encallats ala "Casa de la vila", però hiposarem vaselina i bona volun-tat....

Fer un pas endavant, sempre ésimportant.Per últim, es netejarà l’anticespai del rocòdrom. Situat alsbaixos del CEM, per donar-liutilitat. Es demana col·labora-ció, tant per la neteja, com perdefinir els usos.

Animeu-vos a participar a laMolins-Vilafranca i a totes lesactivitats programades peraquest trimestre.

E

29

La Junta

30

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1748 BANACLOCHA SANCHEZ, M. ANGEL 29/11/20111749 PÀRRAGA RUIZ, Mª JOSÉ 29/11/20111750 PAMPLONA BRULL, DAVID 01/12/20111751 CASANOVAS I GARCIA, IVAN 07/12/20111752 BASSONS CASTELLS, PERE JOAN 13/12/20111753 CANALIAS SUQUET, ERNEST 15/12/20111754 MONTILLA CABALLERO, SALVADOR 23/12/20111755 BORDERA RODRIGUEZ, VÍCTOR 23/12/20111756 PASCUAL HERRERO, MARTA 23/12/20111757 LUJA VÁZQUEZ, JORDI 23/12/20111758 FARRÉ CARRIÓ, JORDI 28/12/20111759 JIMÉNEZ MARTÍN, DANIEL 28/12/20111760 COLOMINA DE DIOS, JOAN 28/12/20111761 LERIN UBEDA, MONTSE 30/12/20111762 GRAUPERA CARLIER, DOMINGO 30/12/20111763 CAUS CORTELL, MARC 02/01/20121764 FERRAZ HUGUET, RAUL 02/01/20121765 DIAZ MONSERRAT, SERGI 09/01/20121766 MENDEZ RODRÍGUEZ, Mª ANGELES 12/01/20121767 ALONSO CALDERÓN, JOSE 12/01/20121768 AYALA RUBIÓ, LLUÍS 13/01/20121769 OLEA PASTOR, DÚNIA 13/01/20121770 DOMINGO RIGOL, JOSEP 19/01/20121771 RABINAD SEIJAS, JÚLIA 20/01/20121775 PÉREZ CARPINTERO, AURORA 02/02/20121778 ROIG CAMPS, GEMMA 06/02/2012

Soci Cognoms i Nom d/m/a

0586 SERRA BESE, JOSEP 12/12/20110822 TRESSERRA AMIGO, JOSEP Mª 30/12/20110823 CASTELLS PARELLADA, MONTSE 30/12/20110824 TRESSERRA CASTELLS, ORIOL 30/12/20110875 PARDO BRUCART, JOSEP Mª 01/12/20111143 FELIP BENACH, ERNEST 28/12/20111147 SANZ NAVALON, MARIO 16/02/20121200 PUIG MUMANY, CARLES 01/01/20121201 MAÑÉ SUÑÉ, MARTA 01/01/20121310 PIERA EROLES, Mª. EVA 25/11/20111364 BLASCO FUENTE, RICARDO 25/11/20111432 SOLER SALA, PEPI 13/02/20121464 PICAZO MARCO, Mª. CRISTINA 01/01/20121483 BUSQUETS MARTINEZ, ELISABET 01/01/20121531 OLIVÉ MARTÍN, MONTSERRAT 19/12/20111532 TORRALBA ARANDA, ANTONI 19/12/20111567 MUÑOZ ALVAREZ, CARME 02/01/20121645 ROMO TERRAFETA, RICARD 24/01/20121703 FERNANDEZ MARQUEZ, ANTON 14/02/20121704 BERNAL ATANES, ROSA Mª 14/02/20121722 RESTOY JIMENEZ, DIANA 06/02/20121734 DIAZ SEVILLANO, ISABEL 01/01/20121735 GÓMEZ DIAZ, IKER 01/01/20121739 VILÀ FONTARNAU, NÚRIA 29/11/2011

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 633

SECRETARIA

El passat mes de desembre, concretament el dia 5, acomiadàvem la mare del nostre consoci i col·laborador Toni Ripoll, aqui des d'aquestes pàgines transmetem el nostre condol, ja que no varem poder fer-ho en el Butlletí del trimestre passat. L'encoratgem a refer-se d'aquesta pèrdua tant important, a ell i tota la seva família.

El dia 31 de gener ens va deixar la mare del nostre consoci i col·laborador, Jaume Gallart. Volem fer-li arribar l'encoratjament de tots per resistir amb serenitat, aquesta inestimable pèrdua, que només el temps ila resignació poden servir per poder superar-la.

El dia 5 de febrer ens deixava a l'edat de 87 anys, la Montserrat, germana de la nostra consòcia Maria Assumpta Castell-ví. Des d'aquí volem reconfortar-la en aquests moments, amb el nostre suport.

FULLETS PUBLICITARIS · IMPRESOSD’OFICINA · TARGES · INVITACIONS ·

CATÀLEGS D’EMPRESA · REVISTES, ETC...DEPT. DISSENY GRÀFIC

LLaa sseevvaa iimmpprreemmttaa ddee ccoonnffiiaannççaa

Avda. del Congost, 11-19 · Nau 16 · Telèfon: 93 776 90 30Fax: 93 776 90 23 · 08760 Martorell (Barcelona)