miquel sans fontanet gavÀ. 21 recorreguts...

GAVÀ21 RECORREGUTS PER FER A PEU, CORRENT I EN BTT

Miquel Sans Fontanet

ISBN:978-84-613-8331-3

GA

VÀ. 21 R

ECO

RR

EGU

TS P

ER F

ER A

PEU

, CO

RR

ENT

I EN

BTT

M

ique

l San

s Fo

ntan

et

Gavà. 21 recorreguts per fer a peu, corrent i en BTT

1

GAVÀ21 RECORREGUTS PER FER A PEU, CORRENT I EN BTT


2

Miquel Sans Fontanet Gavà. 21 recorreguts per fer a peu, corrent i en BTT

3

NOTA DE L’EDITOR

La publicació d’un nou llibre és sempre un motiu de satisfacció, i més, com és aquest cas, si parla de Gavà i, més concretament, del nostre entorn natural. Per-què, gràcies a les excursions que proposa i que tan ben tre-ballades han estat per Miquel Sans, descobrim una sèrie de paisatges, un seguit d’indrets, un devessall de topònims i un bocí més de la nostra geografi a i història més propera.

L’excursionisme va néixer a Catalunya ara fa uns cent cin-quanta anys, de la mà d’alguns catalanistes romàntics que creien que, per conèixer de debò el país, per copsar l’«ànima de la nació», que deien ells, calia trepitjar-lo, pa-tejar-lo, recórrer-lo fi ns als indrets més recòndits. A redòs d’aquells pioners –que s’autoanomenaven «excursionistes científi cs»– va fl orir tota una generació d’historiadors, geò-grafs, botànics, naturalistes i etnògrafs. D’alguna manera, encara que la seva mentalitat romàntica ens sembli avui molt tronada, sí que van acabar descobrint l’ànima de Cata-lunya, perquè sense ells les disciplines científi ques relacio-nades amb el medi natural i la sociologia de les comunitats humanes no haurien pogut arrelar amb força a casa nostra.

Doncs allò que va signifi car aquell excursionisme per a la Catalunya del segle XIX, és necessari recuperar-ho i refer-ho per al Gavà del segle XXI. Ens trobem amb un Gavà que ha crescut molt en nombre, potser massa, però que en aquest creixement ha perdut el record, la memòria i el coneixement de moltes coses que abans eren properes i quotidianes: el nom de les muntanyes, la localització de les fonts, l’aroma de les plantes i la brillantor del sol sobre les nostres pedres. Aquest llibre permet redescobrir totes aquestes sensaci-ons en primera persona, perquè posa a l’abast del lector un se-guit d’itineraris que exploren al detall la nostra geografi a més propera. És molta feina, i digna d’elogi la paciència que l’autor ha tingut en preparar aquests itineraris que ara presentem. Passeu i llegiu. Estem segurs que en gaudireu.

Josep Campmany GuillotPresident del Centre d’Estudis de Gavà

Foto de la portada: absis romànic de l’ermita de BruguersFoto: Miquel SansFoto de contraportada: roureda del Pla de QueraltFoto: Josep Campmany

FITXA BIBLIOGRÀFICATítol: Gavà: 21 recorreguts per fer a peu, corrent i en BTTAutor: Miquel Sans FontanetLloc i data de publicació: Gavà, setembre de 2010Característiques del llibre: 172 p.; il·lustrat; 23 x 12 cm

Primera edició: setembre 2010

© 2010, per aquesta edició: Centre d’Estudis de Gavà i Associació d’Amics del Museu de Gavà© 2010, Miquel Sans Fontanet

Edició i maquetació: Josep CampmanyCorrecció de textos: Marta Jiménez i Núria SansToponímia: Manel Alonso i Josep Campmany

Impressió: Eix de Serveis Gràfi cs SL C/ de Salamina, 35 L’Hospitalet de Llobregat

Dipòsit legal: B-36230-2010

ISBN: 978-84-613-8331-3

Obra editada amb el suport de:

4


5

PRESENTACIÓ

Francament estic molt content de la pu-blicació d’aquest llibre. Omple, fi nalment, un buit dins la bibliografi a de Gavà. És el

primer que explícitament tracta del coneixement del nostre poble a partir d’un bon nombre d’itineraris.

Gavà té un dels termes municipals més grans del Baix Llo-bregat, però el que realment el fa singular és on i com està ubicat. La millor i simple defi nició del que és Gavà la trobem a la coneguda dita de Joan Solé i Margarit: «Tot ho tenim a Gavà, platja, muntanyes i pla». Si a aquesta mor-fologia afegim la geologia del terreny i l’actuació humana de segles ençà, el resultat que obtenim és un Gavà ple de paisatges diferents, contraposats però complementaris.

És en el marc de mosaics de paisatges on es desenvolu-pen tots els itineraris suggerits. Un conjunt de 21 itineraris que cobreixen la totalitat del terme. De ben segur que en trobarem alguns que ja els hem fet, parcialment o total-ment, perquè l’indret és molt conegut, com és el cas del Calamot, de la Murtra o fi ns i tot d’un de més llunyà com és la Morella. Però també és possible que, quan hi feu una ullada més exhaustiva, descobriu que hi ha llocs, racons o fi ns i tot zones que desconeixeu totalment: algunes fonts o, per exemple, el camí que porta fi ns a les penyes de l’Àliga.

La importància d’aquest llibre rau en la seva utilitat. És un llibre de camp, molt pràctic per al gavanenc de tota la vida que vol conèixer allò que desconeixia; també serà una eina per al nouvingut, ja que d’aquesta manera podrà anar descobrint les singularitats del nostre poble. No oblidem que el coneixement de les coses i dels llocs ens els farà estimar; esdevindran una mica més nostres, i en tindrem més cura.

Des de la Unió Muntanyenca Eramprunyà donem les grà-cies a Miquel Sans per la seva feina i per la seva tenacitat i voluntat d’omplir aquest espai dins l’excursionisme català, i sobretot el gavanenc.

Néstor GómezPresident de la Unió Muntanyenca Eramprunyà

PÒRTIC

Teniu a les vostres mans una publicació. que probablement molts trobàveu a faltar a Gavà: una guia per ajudar-vos a desco-

brir –o redescobrir anys després dels temps escolars– uns indrets dels quals, de ben segur, la majoria n’heu sentit a parlar i que estan, com aquell qui diu, a quatre passes del centre urbà, però no sabeu o no recordeu com s’hi va, i per això us fa mandra d’acostar-vos-hi.

Fa uns anys, la nostra associació, la Unió Muntanyenca Eramprunyà i el Grup Ecologista Quercus ja vàrem organit-zar excursions pels voltants de Gavà, acompanyades d’uns esplèndids fascicles, obra d’en Josep Campmany. Ara, en Miquel Sans ens obsequia amb la sistematització de 21 re-correguts on ens descriu com anar a llocs tan emblemàtics del nostre imaginari col·lectiu com al font del Ferro, l’estany de la Murtra, el turó de Caçagats, les ruïnes romanes de can Valls de la Roca (o les ruïnes de la fàbrica Ytong que són gai-rebé a tocar), la masia de can Dardena o la cova de la Mare de Déu de Bruguers, per citar només alguns exemples.

Aquest serà, sens dubte, un treball que caldrà continuar. Els lectors podran ajudar a millorar la descripció dels indrets visitats. També es podrà incrementar la informació tècnica amb l’aplicació de noves tecnologies, com les coordenades GPS. Però unes tasques que la publicació d’aquest llibre hau-ria d’esperonar són la senyalització adequada dels camins i dels llocs més destacats i la recuperació d’alguns indrets amb gran valor arqueològic o cultural que, en ser visitats tot seguint aquests recorreguts, ens produeixen un neguit d’impotència per la precarietat de l’estat en què es troben.

Ara cal sortir a recórrer aquestes rutes. Jo ho he fet aquest estiu amb les proves d’impremta a la mà i acompanyat de la Carme, la meva dona. Alguns dies hem suat de va-lent, d’altres ens ha costat trobar alguns caminets més amagats (ja ho avisava l’autor) i d’alguna caminada n’hem sortit amb esgarrapades a cames i braços per les males herbes, però tot plegat ha estat un veritable plaer. Us con-videm a seguir el nostre exemple.

Ricard CerveraPresident de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà

6


7

ÍNDEX Biografi a

PròlegGavà

Bibliografi a i cartografi aNota informativa

Relació de recorreguts i distàncies

Itineraris

Itineraris urbans1. Ajuntament, Calamot, Ajuntament2. Parc del Mil·lenni, circumval·lació,

parc del Mil·lenni

La platja3. Plaça de John Lennon, platja, plaça de John Lennon

La plana4. Parc del Mil·lenni, les Malloles, parc del Mil·lenni

5. Plaça de John Lennon, la Murtra, plaça de John Lennon6. Parc del Mil·lenni, naturistes, parc del Mil·lenni

7. Parc del Mil·lenni, hípica Cerdans, parc del Mil·lenni

El Garraf negre8. La ruta de les fonts

9. Rotonda de Sant Llorenç amb Joan I, castell d’Eram-prunyà, rotonda de Sant Llorenç amb Joan I

10. Col·legi Marcel·lí Moragas, mines de ferro, col·legi Marcel·lí Moragas

11. Parc del Mil·lenni, la Desfeta, parc del Mil·lenni

El Garraf roig12. Can Llong (fontada), roca del Migdia, can Llong

13. La Sentiu, la Clota, la Sentiu 14. Plaça de l’ermita de Bruguers, pont de

les Petjades, can Llong (fontada)15. Parc del Mil·lenni, ermita de Bruguers, parc del Mil·lenni 16. Parc del Mil·lenni, turó de ca n’Espinós, parc del Mil·lenni

17. La Sentiu, castell de Castelldefels, castell d’Eramprunyà, la Sentiu

El Garraf blanc18. Parc del Mil·lenni, la Morella, parc del Mil·lenni

19. Parc del Mil·lenni, camp de tir, parc del Mil·lenni20. La Sentiu, penyes de l’Àliga, la Sentiu

21. La Sentiu, pla de les Basses, la Morella, la Sentiu

89

11131415

18

22

28

36465058

64

80

9096

106110

120126132

136

146154160164

Can Riera del Serguerar, de la família Rosés, al pla de

Queralt. Foto: l’autor

8


9

PRÒLEG

La motivació que m’ha donat l’impuls de preparar i fer aquest llibre és la següent: Gavà, a part d’indústria i expansió de blocs de pisos, també té pulmó verd, amb una bona xarxa de senders, camins i pistes que inviten a fer alguna passejada o excursió.

N’hi ha de tota mena i per a tots els gustos i exigències. Si llegiu aquest llibre, us adonareu que, amb els recorreguts que he mesurat i preparat, es poden fer moltes combina-cions, sense gairebé sortir del municipi.

Podreu fer-ne a peu pla, de mig i gran desnivell, així com de curta i llarga durada. Tothom pot triar, des d’anar de la cota 0 metres arran de mar, fi ns als 523 metres del cim de la Desfeta, sense sortir del terme. O, allargant-se un xic més, arribar fi ns a la Morella, a 593 metres d’alçària, punt culminant del massís de Garraf del qual Gavà també forma part (Espai Natural del Garraf). He intentat buscar uns recorreguts que també es puguin fer corrent o amb BTT, llevat d’alguna excepció.

Gavà és per excel·lència una ciutat oberta a l’esport, amb grans esdeveniments: mitja marató Gavà-Castelldefels, marxa de resistència, caminada Ciutat de Gavà, pujada nocturna al castell, aplec de Sant Miquel, marxa del Garraf, etc, a més de les sortides per caminar que ofereix el Mu-seu. I només cal veure també la gent que utilitza el carril bici de Gavà a la platja, una bona manera d’estar en forma.

Gavà compta amb dues associacions de muntanya: l’UME (Unió Muntanyenca Eramprunyà), amb gairebé cinquanta anys d’existència, i l’Associació Esportiva EXPI (Excursions Pirinenques), molt més jove, que també faciliten rutes i itineraris a qui ho desitgi.

Convenia, doncs, que la gent que viu a Gavà pogués conèixer mitjançant un llibre els seus camins i muntanyes. De ben se-gur que algun camí m’he deixat, que el caminador ja anirà des-cobrint. Com he dit: caminar sense gairebé sortir del terme.

Miquel Sans FontanetPresident de l’Associació Esportiva EXPI

Biografi aMiquel Sans Fontanet neix a Gavà l’any 1943. Cursa els primers estudis al col·legi Sagrat Cor de Gavà i, més en-davant, al col·legi Sagrada Família, del mateix municipi. Més tard, i com a aprenent d’un ofi ci, reforça els estudis a l’escola d’aprenents de la Compañía Roca Radiadores.

L’afi ció a la muntanya li arriba als 26 anys per mediació d’un gran amic de més edat. És llavors quan comença a descobrir el que la muntanya guarda: la natura, el silenci, la verdor de plantes i arbres, el paisatge, els masos, els camins... Així sorgeix la seva iniciació.

Comença a fer muntanyes de Gavà i rodalies (Begues, Sant Climent de Llobregat, Castelldefels, Torrelletes, Olesa i Sit-ges), i passa més tard a d’altres muntanyes més llu-nya-nes, com el Montseny i els Ports per, fi nalment, conèixer el Pirineu i d’altres indrets.

Ha estat l’impulsor de la caminada Ciutat de Gavà, i col·labora també en altres caminades. És membre funda-dor de l’Associació Esportiva EXPI de Gavà, i en l’actualitat n’exerceix el càrrec de president.

10


11

GAVÀComarca del Baix Llobregat, 9 m d’altitud sobre el nivell del mar (plaça Major), terme municipal de 30,8 km2 d’extensió, 45.994 habitants (1 de gener de 2010).Gavà és un municipi costaner. El seu terme s’estén des del sector meridional del delta del Llobregat fi ns al massís de Garraf, al nord de Castelldefels. Tot i la poca alçària, el punt culminant es el puig de la Desfeta, a 523 m d’altitud.

Gavà disposa d’una xarxa de comunicacions molt completa, tant per carretera com per ferrocarril. Es manté una certa activitat agrícola, tant de secà (patates, farratge, garrofes) com de regadiu, especialment a la plana dèltica (hortalis-ses, fruiters, etc). El producte local que més renom té són els espàrrecs, molt apreciats al mercat local i comarcal.

Gavà, situat a només 14 km de Barcelona, ha vist també créixer la seva indústria, motor principal de l’economia actual.

Des dels anys seixanta del segle XX, la vila ha crescut amb un constant degotall de gent, i ha passat dels 6.860 habi-tants de l’any 1950 als 45.000 que té en l’actualitat. Part d’aquests resideixen vora mar (Gava Mar, la Pineda). Ac-tualment, continua en expansió demogràfi ca i edifi catòria. Els seus 4 km de platja fan de Gavà també un lloc turístic i d’estiueig, activitats afavorides pel creixement del sector de serveis i per l’àmplia oferta d’esbarjo.

Les restes prehistòriques trobades al barri de can Tintorer demostren l’existència d’assentaments en aquest territori des de fa uns 6.000 anys. En època ibèrica es documen-ta un poblat al turó del Calamot, i diversos assentaments repartits pel terme (Eramprunyà, roca del Migdia, etc). En època romana, es documenten diversos assentaments, entre ells una vil·la al centre urbà (rectoria de Sant Pere) i una àmplia zona d’ancoratge a la plana deltaica, on s’han trobat enterrades restes d’antics vaixells romans, i encara avui es poden veure ruïnes romanes a l’aire lliure, al pla de Queralt. A l’edat mitjana, el lloc de Gavà formà part del terme del castell d’Eramprunyà (situat en una zona molt abrupta, dalt d’un penya-segat). A la baixa edat mitjana es va confi gurar la baronia d’Erampunyà, que va estar en mans de la família Marc, poetes i literats de gran renom. Al segle XVI es van reconstruir nombroses masies, moltes de les quals encara avui drecen les seves parets i construc-cions. I, entre la segona meitat del segle XVIII i la primera meitat del XIX, es van dessecar i colonitzar les terres del delta, i les van convertir en terres de conreu. Des d’aquell moment, el municipi va començar a experimentar un relle-vant creixement demogràfi c i econòmic.

El castell d’Eramprunyà dalt del cingle de pedra ro-dana. Al fons, difusa, la ciutat de Gavà. Foto: l’autor

12


13

Gavà conserva, al centre del nucli urbà, l’estructura que tenia als segles XVI i XVII. L’església parroquial de Sant Pere, que data de 1954, es va construir damunt d’un tem-ple anterior, de 1629, cremat durant la revolució de 1936. Ben a prop, a la rectoria, s’han trobat les restes d’una pos-sible església visigòtica del segle VI o VII. El nucli conserva algun vestigi del segle XVI com ara la masia de can Tintorer (restaurada) i algunes cases del s. XVIII, com ara la Casa Gran. Del segle XIX cal esmentar la Torre Lluc, actual seu del Museu, i els jardins de la qual són ara parc municipal, i la casa Planes i Crehuet, d’estil neoclàssic.

A la muntanya, les ruïnes del castell d’Eramprunyà, bé cul-tural declarat d’interès nacional, mostren tres recintes. El recinte sobirà, amb diverses estances i una cisterna, era el palau residencial senyorial. El recinte jussà, separat del primer per un fossat, té un petit eremitori i la capella de planta rectangular dedicada a sant Miquel, antiga seu par-roquial documentada ja al segle X. Prop de la capella hi ha un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca. El tercer recinte és l’exterior, destinat als pagesos, amb restes de construccions, i encaixos treballats a la roca per allotjar-hi diversos estris productius.

Als peus del penya-segat del castell hi ha el santuari de la Mare de Déu de Bruguers, documentat ja al segle XIV. Una part de l’edifi ci és d’estil romànic, amb un absis que es pot datar a inicis del segle XIII. La nau (amb quatre capelletes laterals), el cor i la portalada es van construir a inicis del segle XVI.

Gavà té altres dos béns culturals d’interès nacional: can Dar-dena i can Riera (dels Rosés), amb torres de defensa ados-sades. El primer té una torre quadrada ja documentada al segle X, seu d’una petita jurisdicció medieval a la vall de la Sentiu. El segon, abans can Riera del Serguerar, té una torre rodona del segle XVI construïda per defensar-se dels atacs dels pirates. Altres masies destacables són can Llong (res-taurada) i can Ribes, amb bonics esgrafi ats del segle XVIII.

Gavà té un patrimoni de 6.000 anys d’antiguitat: les mines neolítiques, considerades les mines en galeria més anti-gues d’Europa. Eren dedicades a l’extracció de variscita, mineral verdós amb el qual es feien joies. La visita es pot gestionar des del Museu de Gavà, que també presenta una exposició permanent sobre la història local on es poden veure algunes peces úniques com ara la famosa Venus de Gavà, deessa de la fertilitat datada al neolític mitjà. Al ter-me també hi ha altres mines, més modernes, de les quals hom extreia ferro. Gavà ha conservat fi ns ara molts antics ofi cis: baster, boter, rajoler, ferrer, picapedrer, etc.

BIBLIOGRAFIA I CARTOGRAFIA

El disseny dels recorreguts i els plànols esquemàtics d’aquest llibre han estat fets pel mateix autor. No obstant això, per poder confegir aquest llibre s’han consultat els llibres i mapes que es detallen a continuació.

Bibliografi a

Diversos autors. Cat. Tot Catalunya i Andorra, Ed. Geo/Es-tel (2006-2007), p. 136.

Guia de Catalunya, Ed. Caixa de Catalunya, p. 101.

Cartografi a

Massís de Garraf. Parc Natural. Editorial Alpina. Escala 1:25.000. Granollers, 2003.

Catalunya poble a poble. Baix Llobregat. Escala 1:50.000. Edicions 62 (2006), fascicle núm. 11.

Plànol de Gavà i els seus barris. Ajuntament de Gavà (2007).

Els arbres, matolls, les fondalades i altres obstacles im-pedeixen de vegades la bona medició del terreny. Tot i que les medicions dels recorreguts, majoritàriament, s’han fet amb GPS, es poden veure afectades, amb petites varia-cions.

L’autor

14


15

Itineraris urbans1. Ajuntament, Calamot, Ajuntament................

2. Parc del Mil·lenni, circumval·lació, parc del Mil·lenni........................................

La platja3. Plaça de John Lennon, can Torelló, avinguda

del Mar, monument a la Vela, passeig Marítim, passarel·les, avinguda del Mar, can Torelló, plaça de John Lennon (Barnasud)..................

La plana4. Parc del Mil·lenni, avinguda de Joan Carles I,

carretera a Santa Creu de Calafell, avinguda del Mar, passeig Marítim, camí de la Murtra a les Parets, avinguda del Mar, carretera a San-ta Creu de Calafell, avinguda de Joan Carles I i parc del Mil·lenni.........................................

5. Plaça de John Lennon, avinguda del Mar, camí de la Pineda, la Murtra, avinguda del Mar i plaça de John Lennon..................................

6. Parc del Mil·lenni, colònia naturista i vegeta-riana de can Quatre, can Valls de la Roca, camí del Calamot, parc del Mil·lenni.....................

7. Parc del Mil·lenni, hípica Cerdans, la Sentiu, turó de ca n’Espinós, parc del Mil·lenni...........

El Garraf negre8. La ruta de les fonts: rotonda de Sant Llorenç

amb Joan I, font de can Tries, font del mas Vilar, font de l’Avellanosa, font del Ferro, font de la Salamandra, font de la Sentiu, avinguda de la Sentiu (parada d’autobús)....................

9. Rotonda de Sant Llorenç amb Joan I, font del Fer-ro, ermita de Bruguers, castell d’Eramprunyà, cova de la Mare de Déu, camí de la Canadenca, rotonda de Sant Llorenç amb Joan I............

2,080 km

5,640 km

8,255 km

14,280 km

9,100 km

4,520 km

4,750 km

12,470 km

9,800 km

RELACIÓ DE RECORREGUTS I DISTÀNCIES(en negreta s’assenyalen els punts de retorn)

L’antic camí de la Sentiu al castell d’Eramprunyà, fet fer per Manuel Girona

cap al 1900. Al fons, les Agulles. Foto: l’autor

16


17

10. Col·legi Marcel·lí Moragas, mines de ferro, ca n’Amat, can Trias, col·legi Marcel·lí Mo-ragas....................................................

11. Parc del Mil·lenni, la Sentiu, torrent de Tibart, la Clota, la Desfeta, roca Gelena, font del Ferro, les Ferreres, parc del Mil·lenni........

El Garraf roig12. Can Llong (zona de fontada), dipòsit d’aigua,

roca del Migdia, PR-39, can Llong.............

13. La Sentiu, pujada dels Penitents, la Clota, antic camí al castell, camí de les masies, la Sentiu....................................................

14. Plaça del davant de l’ermita de Bruguers, castell d’Eramprunyà, antic camí al castell, pont de les Petjades, camí de les masies, bassa de la Sentiu, la Sentiu (barri), can Llong (zona de fontada)...........................

15. Parc del Mil·lenni, can Roig, barri de Bruguers, ermita de Bruguers, dipòsit d’aigua, camí de les masies, la Sentiu, parc del Mil·lenni...

16. Parc del Mil·lenni, turó de ca n’Espinós, parc del Mil·lenni............................................

17. Can Llong, turó del Llopart, castell de Cas-telldefels, camí de les masies, antic camí al castell, castell d’Eramprunyà, PR-39, can Llong...................................................

El Garraf blanc18. Parc del Mil·lenni, mines de ferro, castell

d’Eramprunyà, la Desfeta, la Clota, les Agu-lles, la Morella, torrent del Ballestar, camp de tir, pujada dels Penitents, can Bruac, parc del Mil·lenni............................................

19. Parc del Mil·lenni, can Pardal, torrent de Ti-bart, camp de tir, pujada dels Penitents, can Bruac, riera de la Sentiu, parc del Mil·lenni....

20. La Sentiu, can Bruac, penyes de l’Àliga, can Dardena, bassa de la Sentiu, la Sentiu.......

21. La Sentiu, turó del Fetjó, pleta del Cérvol, bassot de l’Arbre, la Morella, torrent del Ba-llestar, camí de les masies, la Sentiu.........

7,800 km

18,650 km

5,600 km

11,800 km

7,320 km

12,200 km

3,615 km

14,994 km

21,520 km

12,400 km

5,110 km

14,330 km

ITINERARIS URBANS

L’Androgin, al parc del Mil·lenni. Foto: l’autor

18


19

Sortida: ens situem a la plaça de Jaume Balmes, donant la cara al ca-rrer de Sant Pere. Girem a la dreta i continuem per l’ampla vorera del car-rer de Sant Pere. En pocs moments travessem el carrer de Martí l’Humài, al cap d’uns metres, creuem el carrer de Josep Moragues. Hem de continuar per la vorera. A la nostra dreta passem pel davant del pave-lló Jacme March i la zona esportiva Diagonal.

Seguim per la vorera i, a pocs me-tres, desemboquem a l’esquerra d’una rotonda, a l’avinguda de Joan Carles I. Girem amb tendència a la dreta, i creuem l’avinguda.

Desnivell...............Difi cultat...............Temps caminant....Recorregut............Ciclable................Camins.................

1r recorregut

Pujada al Calamot

70 mmolt fàcilentre 40 i 50 minuts (anar i tornar)2,080 km100% excepte els últims 50 mvoreres, pista encimentada, senders

Ruta(km)

0,000

0,220

altitud(m)

16

temps(h:min)

0:00

0:03

1r recorregut

Pujada al Calamot

Plaça de Jaume Balmes i nou Ajuntament. Foto: J. Campmany

20


21

Tot just creuar-la, ens situem al da-vant d’una de les entrades al parc del Mil·lenni.

Seguim pel camí de l’esquerra, enci-mentat de color groc i amb lleugera pujada. A la dreta es pot observar l’Androgin, escultura de ferro d’uns 12 m d’alçària que fou donada pel grup teatral La Fura dels Baus des-prés de l’entrada a l’any 2000. Anem seguint recte sense deixar el camí, que amb lleugera pujada ens con-dueix davant d’una carretera local: és la carretera de Gavà a la Sentiu

Creuem la carretera i, just enfront nostre, comença un caminet de ter-ra vermellosa, que discorre entre-mig de pinar, càrritx i algun matoll. Després de seguir el camí uns pocs metres, creuem per sota d’uns ca-bles d’alta tensió.

Seguim pel mateix camí fi ns a trobar un senyal lila pintat en una roca i, si ens hi fi xem, a la nostra esquerra hi ha indicis d’haver-hi hagut alguna antiga extracció de terra.

Aquí, en aquest punt, hem de fer un gir a l’esquerra i seguir per un cami-net estret amb pujada i fent alguna ziga-zaga, passant pel mig dels pins i la vegetació. Poca estona i des-prés de superar algunes roques de gres roig, ens trobem en un tres i no res a dalt del turó del Calamot.

0,290

0,310

0,720

0,800

0,890

16

88

0:05

0:05

0:12

0:14

0:16

Vista parcial de Gavà des del Calamot. Foto: l’autor

Com a complement a aquest recor-regut podeu baixar uns 4 metres per sota el nivell del cim, orientats al nord, i trobareu una balma, que en cas de necessitat us pot servir d’aixopluc.

La tornada a la plaça de Jaume Bal-mes es pot fer pel mateix camí.

El Calamot. Turó emblemàtic de Gavà, de gres roig del triàsic, que constitueix un mirador privilegiat, tot i la seva poca alçària. Des del cim es veuen les serretes que envolten el poble, la plana fi ns al mar, el delta del Llobregat i, més enllà, Montjuïc, el Tibidabo, Sant Ramon, i molts al-tres cims de la comarca. Cada any, per la diada de l’Onze de Setembre, la Unió Muntanyenca Eramprunyà, de Gavà, hi col·loca una senyera vi-sible des de gairebé tota la ciutat.

La cova del Calamot. Foto: J. Campmany

El Calamot. Foto: B. Solina

0:211,040

22


23

Sortida: rotonda de l’avinguda de la riera de Sant Lloreç amb el carrer de Joan I. Seguim avall en direcció est, i anem trobant a mà dreta els següents carrers: Enric Granados, Isaac Albéniz, Juli Garreta, Frederic Morera, Pau Casals, Joan Manén, Vi-cenç Bou i Lluís Millet. Deixem a mà esquerra una rotonda i continuem per la mateixa avinguda, amb ten-dència a girar a la dreta. Passem, a la nostra dreta, al costat del camp de futbol de can Tintorer.

Rotonda a la nostra esquerra. A la dreta hi ha l’ambulatori.

Seguim per l’avinguda de la Riera de Sant Llorenç, i al cap de poca es-tona trobem una altra rotonda petita que ens queda a l’esquerra. A la dre-ta hi ha el col·legi Sagrada Familia.

Desnivell...............Difi cultat...............Recorregut............Temps caminant....Ciclable................Camins.................

2n recorregut

Circumval·lació al nucli urbà

61 mcreuaments de carrers5,640 km1 h 30 min100%voreres i passos de zebra

Ruta(km)

0,000

0,600

0,775

altitud(m)

36

32

32

temps(h:min)

0:00

0:08

0:10

2n recorregut

Circumval·lació al nucli urbà

L’avinguda de la Riera de Sant Llorenç. Foto: l’autor

24


25

Hem de seguir recte sense deixar l’avinguda. Al cap de poca estona, després de passar al costat de les instal·lacions esportives de la ma-sia de can Sellarès, que queden a la nostra esquerra, passem pel costat d’una rotonda ovalada que queda a la nostra esquerra. Aquí el carrer con-tinua amb tendència a l’esquerra.

Seguim, i en un no res som a la car-retera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, altrament dita c-245.

Després de fer un gir a la dreta se-guim sense canviar de vorera. A la nostra esquerra tenim la barriada de la Barceloneta, i a la dreta hi des-emboquen els carrers de Víctor Ba-laguer i del Mas Sellarès, de Sarrià i la rambla dels Vayreda. En aquest punt fem un gir a l’esquerra i traves-sem la carretera.

Seguim per la rambla dels Lluch fi ns a l’estació de rodalies, en què gira-rem a la dreta.

Seguim pel carrer de Salamanca, paral·lel a la via del tren, deixant a la dreta el carrer de les Moreres i el de Rius i Taulet, fi ns arribar a l’avinguda de Bertran i Güell. Allà fem un gir a la dreta i ascendim.

A poques passes ens trobem amb la carretera c-245. La creuem per passar a l’altre costat.

1,060

1,350

1,840

1,880

2,000

2,370

0:14

0:18

0:22

0:25

0:28

0:33

32

26

24

18

19

11

Un cop creuada, hem de girar a l’esquerra. Ens trobem a la carrete-ra de Santa Creu de Calafell. Hem de continuar per la vorera. Passem per cinc carrers a la nostra dreta que hi desemboquen i, enfront nos-tre, trobem una gran rotonda amb un pont que la travessa (c-234).

Hem de fer un gir a la dreta. Alerta, que no hem de travessar per a res la rotonda, denominada de la Roca. Seguim per la vorera i, a la nostra esquerra, en passem una altra amb una olivera: la rotonda de can Ribes.

Seguim recte en paral·lel a la ca-rretera per un túnel per a vianants recobert de vegetació frondosa, fi ns a trobar la rotonda del Calamot, a la nostra esquerra, amb una olive-ra i el logotip de Gavà fet amb fl ors naturals. Al davant veurem el carrer de Sant Pere, que hem de travessar.

Deixem la rotonda a l’esquerra i se-guim per l’avinguda de Joan Carles I, només uns metres, ja que al pri-mer pas de zebra que trobem, girem a l’esquerra i creuem. Un cop pas-sada l’avinguda, ens trobem en una de les entrades al parc del Mil·lenni i, a pocs metres, podrem observar l’Androgin. S’obre davant nostre el barri de les Bòbiles, denominat així a causa de les antigues bòbiles que omplien aquest indret, i que es

2,470

2,820

3,200

3,600

0:34

0:39

0:45

0:51

11

9

20

38

Rotonda de les Bòbiles. Foto: l’autor

Estació de rodalies. Foto: J. Campmany

26


27

benefi ciaven de l’excel·lent argila d’aquesta part del terme.

Sense deixar la vorera, girem a la dreta i seguim fi ns al proper carrer, on girem a l’esquerra.

Aquest carrer va paral·lel a la riera i és només per a vianants. En uns moments desemboquem al carrer de l’Aigua. Continuem recte deixant el parc del Mil·lenni a la nostra es-querra, i desemboquem al carrer de l’Argila.

Seguim per aquest carrer fi ns a tro-bar una rotonda a la nostra esquer-ra amb un garrofer. Hem de fer un gir a la dreta per seguir pel carrer de Sant Lluís.

Seguim per aquest carrer, fi ns a trobar un altra rotonda en què gira-rem a l’esquerra, per continuar per l’avinguda de Joan Carles I,

Seguim recte amb lleugera pujada deixant el cementiri a la nostra es-querra, fi ns a trobar una gran roton-da on desemboca la carretera de Gavà a Begues BV-2041. En aquest punt, fem un gir a la dreta, i seguim per l’avinguda d’Eramprunyà.

Quan el carrer comença a girar a mà dreta, l’hem de deixar per creuar-lo, tot fent un gir a l’esquerra per conti-nuar pel carrer de Joan I.

En un tres i no res, trobem una peti-ta rotonda, inclinada per la situació del terreny, on confl ueixen els car-rers de Joan I, rambla de Pompeu Fabra i camí de Can Tries. Seguirem la baixada, bastant pronunciada, pel carrer de Joan I.

A l’acabament de la baixada, hi ha una gran rotonda, on el carrer de Joan I s’uneix amb l’avinguda de la Riera de Sant Llorenç, punt inicial i fi nal d’aquest recorregut.

3,700

3,740

4,250

4,400

4,650

4,960

6,380

6,440

6,640

0:54

0:55

1:03

1:08

1:14

1:19

1:24

1:25

1:30

29

27

29

37

40

59

58

60

36

LA PLATJA

La desembocadura de la riera dels Canyars.Foto: J. Campmany

28


29


3r recorregut

La platja de Gavà

inapreciableinexistent8,255 km2 h 12 min a ritme tranquil100%carrils bici, tartà i lloses

Sortida: aparcament de la plaça de John Lennon. Seguim pel carrer de la Tècnica, paral·lel a la C-32.

Desemboquem a l’avinguda de Ber-tran i Güell. Hem de girar a la dreta; creuem la C-32 per sota del pont i seguim recte pel carril bici.

A partir d’aquest punt, l’avinguda rep el nom d’avinguda del Mar. La se-guim pel carril bici que hi discorre en paral·lel. Al cap de poca estona, te-nim al davant una gran rotonda, entre l’avinguda i la carretera B-210 (antic camí Ral a València). L’hem de creuar, i el mateix carril bici ens decanta cap a la dreta per anar a trobar el pas zebra. Creuem.

Seguim sempre en direcció sud mantenint l’avinguda a l’esquerra. Al cap de poc, hi ha una font d’aigua potable al mateix camí i, al costat, les instal·lacions esportives de can Torelló.

Continuem en paral·lel a l’avinguda, i passem per un pontet sobre una vall d’aigua o corredora, la corredo-ra dels Llanars.

A l’altre costat hi ha els planters Bordas. En uns moments, passem pel costat d’un altre establiment de planters: la jardineria Bofi ll.

Ruta(km)

0,000

0,060

0,240

0,680

0,942

1,160

altitud(m)

4

temps(h:min)

0:00

0:01

0:03

0:10

0:14

0:16

3r recorregut

La platja de Gavà

30


31

Seguim caminant i, al cap de poc, a l’altra part de l’avinguda, hi desem-boca el camí del Soberano de Baix.

Trobem una segona vall o corredora amb comportes, la corredora Mes-tra o Principal. La travessem per so-bre del pont.

Veiem, a l’altra banda de l’avinguda, un rètol que diu «camí de la Sende-ra»: és el camí popularment denomi-nat de la Mallola de Dalt.

Travessem una tercera vall amb comportes: la corredora de Baix.

Hi ha una font a tocar del comença-ment del camí de l’Arbret. S’hi pot fer un xarrup d’aigua.

Petita rotonda entre l’avinguda del Mar i el camí de la Pineda. Seguim recte, i creuem el carrer.

Passem el pont que creua l’autovia de Castelldefels, C-31. A la dreta, i per sota del nostre nivell, veiem les pistes del tennis Pineda Gavà.

Creuem l’avinguda d’Europa i deixem una rotonda a la nostra es-querra. Seguim, per tant, recte.

Trobem una altra rotonda entre l’avinguda del Mar i el carrer dels Tellinaires, que rep el nom dels an-tics recol·lectors de tellerines que hi havia en aquesta platja. Seguim rec-te i, a poca distància, passem pel costat d’una gran escultura vertical metàl·lica: la Vela, d’Antoni Rosselló.

Continuem recte i, al cap de poc, creuem el passeig Marítim (és un passeig per a vianants). Seguim recte pel passeig. Al costat de les palmeres, poca estona després, tro-bem unes dutxes i una font d’aigua.

1,620

1,950

2,030

2,190

2,360

2,540

2,940

0:23

0:27

0:28

0:30

0:34

0:36

0:42

3,100

3,240

3,450

0:45

0:47

0:50

El passeig Marítim.Foto: l’autor

La corredora Mestra.Foto: J. Campmany

El passeig Marítim. Camí de lloses.Foto: l’autor

32


33

En aquest passeig es pot contemplar la singular fl ora de voramar, així com una dilatada vista del mar a l’horitzó. Ens aturem al pont de la desem-bocadura de la riera dels Canyars.

Tornem enrere pel mateix camí, fi ns que, de biaix i a mà dreta, en co-mença un altre que té el terra for-mat per lloses vermelloses. Té la particularitat que va més a prop del mar, tot i que segueix en paral·lel el passeig Marítim. El seguim, girant un xic a la dreta.

Creuem contínuament passarel·les de fusta que van des del passeig a la platja. Tenim l’opció de poder anar a tocar el mar i mullar-nos els peus, o banyar-nos-hi. La quarta passarel·la que creuem ve del da-vant del monòlit de ferro.

Seguim recte per la passarel·la de fusta cap al passeig Marítim, on gi-rarem a l’esquerra.

Panell informatiu a la nostra esquer-ra; girem a la dreta, cap al monòlit metàl·lic.

Al cap de poca estona, tornem a girar a l’esquerra, i continuem per l’avinguda del Mar.

Creuem l’avinguda d’Europa i, tot seguit, creuem per dalt del pont de l’autovia de Castelldefels, C-31.

Seguim fi ns a creuar de nou la petita rotonda entre l’avinguda del Mar i el camí de la Pineda. Hi passarem per l’esquerra, tot seguint el carril bici.

Al cap de poca estona, trobem una font, just a la confl uència amb el camí de l’Arbret.

Després de caminar uns metres més, creuem la corredora de Baix.

Travessem la corredora Mestra, tam-bé amb comportes. A la dreta, a l’altre costat de la carretera, hi desembo-ca el camí del Soberano de Baix.

Molt aviat i tocant al camí, passa-rem pel davant dels planters Bofi ll. Al cap de poca estona, i a l’altre costat de l’avinguda, veiem la jardi-neria Bordas. En aquest punt, deixa-rem el camí del carril bici i girarem a l’esquerra per agafar el camí de les Parets a la Murtra.

Travessem la corredora dels Lla-nars, en la qual desemboca una vall de recàrrega amb l’aigua neta provi-nent de la depuradora de la Murtra, tot just sota del pont.

3,540

3,740

3,852

4,228

4,250

4,395

0:52

0:55

0:57

1:01

1:02

1:04

4,705

5,225

5,375

5,685

5,975

6,185

6,965

1:12

1:22

1:24

1:28

1:33

1:36

1:49

El passeig Marítim.Passarel·la fi ns a la platja. Foto: l’autor

Confl uència entre la corredora dels Llanars i la vall amb l’aigua depurada.

Foto: J. Campmany

34


35

Seguim pel costat de la corredora de can Torelló. A l’esquerra hi ha l’antiga caserna de can Torelló, amb una masia del segle XVIII i, a la dreta, a l’altra banda de la vall, les instal-lacions esportives del mateix nom.

Seguim recte fi ns a trobar el carril bici que discorre uns metres paral·lel a la carretera B-210, (antic camí Ral de València), on fem un gir a la dreta.

Divisem davant nostre una gran rotonda (B-210 amb l’avinguda del Mar). Abans d’arribar-hi, passem a l’altre costat de la carretera, mirant de creuar pel pas de zebra.

Creuada la carretera i situats un altre cop a l’avinguda del Mar, continuem recte, en direcció al nucli urbà de Gavà. Creuem una darrera vall, la cor-redora del Matar, i passem per sota del pont que creua l’autopista C-32.

Fem un gir a l’esquerra i seguim pel carrer de la Tècnica.

Seguim per aquest carrer, paral·lel a la C-32, i en pocs moments som a la plaça de John Lennon, punt de sortida i fi nal del recorregut.

7,235

7,475

7,655

7,550

7,955

8,255

1:53

1:57

2:01

2:06

2:07

2:12

Corredora del Matar.Foto: J. Campmany

LA PLANA

Els conreus de la planadeltaica. Foto: J. Campmany

36


37

Sortida: de l’aparcament del parc del Mil·lenni. Situats a l’aparcament, i mirant de cara a l’auditori, seguim recte per camí encimentat de color groc (l’edifi ci ens queda a l’esquerra).

Continuem amb lleugera pujada fi ns a trobar un camí de terra a la nostra dreta, que seguim. Continuem per aquest camí de terra fi ns a trobar davant nostre la carretra local de Gavà a la Sentiu. Just en aquest punt la creuem, i agafem un cami-net que tenim al davant.

Seguim per un camí de terra ver-mellosa. Al cap d’uns moments, el camí es parteix en dos, i seguim pel de la dreta.

Ruta(km)

0,000

0,250

altitud(m)

24

temps(h:min)

0:00

0:05

Parc del Mil·lenni (vista parcial). Foto: l’autor


4t recorregut

El parc agrari

inapreciableinexistent14,280 km3 h 35 min a ritme tranquil100%bons; el 88% asfaltats

4t recorregut

El parc agrari

38


39

Tornem a trobar un altre camí amb biaix a la dreta, que hem de seguir.

Al cap de poca estona, trobem una altra carretera local, un brancal de la de Gavà a Castelldefels; la creuem amb molta precaució.

Just enfront, el camí continua, i tro-bem una de les entrades al parc del Calamot. Anirem seguint el camí per la vora del parc, que quedarà sempre a la nostra esquerra, i arri-barem en pocs moments a la pla-ceta i mirador del turó de la Roca.

Tot i que la seva alçada supera de poc els 20 metres, ens ofereix una vista immillorable de tota la zona agrícola i industrial de Gavà, ja que aquesta zona es troba a la plana deltaica, només a 4 metres sobre el nivell del mar. Baixem del mirador per unes rampes encimentades molt fàcils de trobar, que es veuen des de dalt, i que ens conduiran sota el turó, a uns aparcaments prop d’una benzi-nera. Hi passem pel davant.

Un cop passada la benzinera, creuem pel pas de vianants de l’avinguda de Joan Carles I en direcció est.

Seguim per la vorera superior de la

carretera a Santa Creu de Calafell i passem per sota d’una glorieta de maons, vestigi de l’entrada de l’antiga fàbrica de teixits Serra Ba-let que hi havia hagut aquí mateix.

Seguim paral·lels a la carretera, fi ns arribar a una rotonda en la qual, sense passar-la i girant a la dreta, travessem la carretera.

En pocs moments girem a la dreta i travessem per sota del pont de la via. Seguim per l’avinguda de Ber-tran i Güell i entrem a la zona in-dustrial.

En aquest punt, i fi ns a la platja, el desnivell es mínim, entre 0 i 4 m, llevat del pont que creua l’autovia. Poca estona després travessem l’autopista C-32 de Sitges a Bar-celona, per sota d’un pont. A partir d’aquí entrem de ple al parc agrari.

A partir del pont, aquesta avingu-da rep el nom d’avinguda del Mar.

Trobem una rotonda, i continuem pel costat del carril bici. Poc des-prés de deixar la rotonda, a la dreta, passem a tocar de les instal·lacions esportives de can Torelló.

Seguim pel costat del carril bici de l’avinguda del Mar en direcció a la platja. Poca estona després pas-sem per un pont, sobre una vall d’aigua: la corredora dels Llanars.

Després d’una estona, veiem a la dreta un banc d’obra amb una font per poder-se refrescar i fer un xarrup.

Continuem per l’avinguda del Mar i a l’esquerra hi ha el camí del Sobe-rano de Baix. No l’hem de seguir.

Travessem una altra vall d’aigua: la corredora Mestra o Principal.

A poques passes, hi comença un camí amb un rètol que diu «camí de

0,600

0,700

0,890

1,200

1,500

1,600

0:08

0:11

0:13

0:18

0:26

0:28

15

20

21

7

1,750

2,000

2’100

2,950

3,400

3,600

3,875

3’880

4,387

4,770

0:31

0:35

0:37

0:49

0:55

0:58

1:02

1:07

1:09

1:15

4

3

El parc del Calamot.Foto: l’autor

40


41

sota la corredora». Seguim pel cos-tat del carril bici. Poc després trobem una altra vall: la corredora de Baix.

Font al costat de la confl uència amb el camí agrícola de l’Arbret.

A l’altra banda de l’avinguda, a mà esquerra, desemboca un camí deno-minat de la Caseta d’en Nicasi. Se-guim per l’avinguda de Mar, pel costat del carril bici, i ens trobem amb una rotonda molt petita. Seguim recte.

Comença la remuntada d’un pont que travessa l’autovia de Castellde-fels, C-31.

Rotonda entre l’avinguda del Mar i l’avinguda d’Europa. Seguim recte per la vorera de l’ampla avinguda.

Travessem dos carrers, fi ns a passar pel costat del monument metàl·lic d’Antoni Rosselló, la Vela.

Uns metres més endavant hi ha el passeig Marítim. Girem a l’esquerra.

Continuem pel passeig Marítim fi ns uns 100 metres abans d’arribar a l’acabament (si continuem, haurem de recular).

Girem a l’esquerra i seguim fi ns a tro-bar el carrer dels Tellinaires, dit així en record dels antics recol·lectors de tellerines (un petit mol·lusc, com una cloïssa) que treballaven a la plat-ja. Allà, girem a la dreta i el seguim.

Anem seguint endavant fi ns a trobar el carrer de Blanes, i allà girem a l’esquerra i el seguim.

Seguim pel carrer de Blanes fi ns a trobar-nos l’avinguda d’Europa. Aquí girem a la dreta i la seguim.

Continuem caminant bastant de tros, que gairebé ens avorrirà, sen-se deixar-lo, fi ns passada la zona re-creativa de les Marines. A pocs me-

tres d’una parada d’autobús, girem a l’esquerra per travessar l’autovia de Castelldefels, C-31, per dalt d’un altre pont. A la dreta del pont hi ha un enorme edifi ci d’apartaments: és l’edifi ci Bermar. A l’esquerra, a l’altra banda de l’autovia, veiem l’antiga discoteca Silvi’s.

Tot just deixar el pont i, al mateix revolt, surt un camí.

Girem a la dreta i, al cap de pocs metres, girem a l’esquerra i ens trobem al començament de la zona agrícola de Gavà, i concretament al començament del camí de les Pa-rets a la Murtra.

Seguim per aquest camí d’ús agrí-cola, sense deixar-lo, i anem trobant corredores o valls d’aigua que des-emboquen a la Murtra, l’estany que queda a la dreta. També podrem veure en tota la seva magnitud els conreus de la plana deltaica. La pri-mera que creuem és la corredora de Baix, que ja havíem creuat aigües amunt.

Unes passes més a l’esquerra hi co-meça el camí de la Mallola de Baix. El passarem de llarg. No hem de deixar, de moment, el camí que anem seguint de les Parets a la Murtra.

5,060

5,180

5,500

5,710

5,800

6,000

6,100

6,500

6,600

6,900

7,100

1:13

1:15

1:19

1:23

1:31

1:34

1:29

1:36

1:39

1:42

1:45

7,880

8.200

8,250

8,350

11

3

2

11

1

1:57

2:02

2:03

2:04

L’estany de la Murtra.Foto: l’autor

42


43

Tot seguint pel camí agricola, al cap d’una bona estona passem al cos-tat dels planters Bordas, que cauen a la dreta i davant la carretera o avinguda del Mar.

Creuem la carretera amb molt de compte i, un cop a l’altre costat, gi-rem a la dreta, en direcció al nucli urbà de Gavà. Poc després, girant a l’esquerra, tornem a agafar el camí de les Parets a la Murtra.

Travessem la corredora dels Lla-nars, en la qual desemboca una vall de recàrrega amb l’aigua neta provi-nent de la depuradora de la Murtra, tot just sota del pont.

Seguim la vall de la dreta. Tenim, a l’esquerra, l’antiga caserna mili-tar de can Torelló, amb una masia del segle XVIII a l’interior i, a la dreta, a l’altre costat de la vall, les instal·lacions esportives del mateix nom. Seguim fi ns a trobar el carril bici paral·lel a la carretera B-210, antic camí Ral de València, que co-municava Barcelona amb les costes de Garraf. Aquí hem de girar a la dreta, i seguir en direcció a llevant.

Estem passant molt a prop de l’estany de la Murtra, que es tro-ba a la dreta. A l’esquerra, veiem la zona agrícola de Gavà, amb les diferents varietats d’espècies hortí-coles cultivades als conreus. Es po-den apreciar els cavallons dels es-pàrrecs de Gavà, tan apreciats. Cal recordar que, els primers dies de maig, Gavà celebra una exposició dedicada a l’espàrrec i altres fruits del camp. Travessem una altra vall una mica més ampla que les altres, que és la corredora Mestra o Prin-cipal, oberta l’any 1721 per desse-car tota aquesta plana dèltica, que abans era un gran estany insalubre Si ens hi fi xem veurem, a uns 80 metres, part de l’estany i diverses classes d’aus, especialment ànecs.

En creuar les corredores, si pareu un moment i us hi fi xeu, podreu observar algunes espècies que nien al costat de l’aigua, i fi ns i tot algun ocellot. Al cap de poc, a l’esquerra, comença el camí del Soberano de Baix, dit així perquè està situat a la part sobirana, o superior, de la corredora Principal.

Travessem un altra vall d’aigua, la corredora Sobirana.

Al cap d’una estona, trobem un indi-cador que identifi ca el camí de la Post, que confl ueix amb el que seguim.

Seguim sense deixar el camí. Veiem a l’esquerra un planter tupid de pal-meres i, més endavant, a l’esquerra, el camí dels Cacauets, amb el seu rètol corresponent. Aquest nom pro-vé d’una fi nca que es denominava, a principis del segle XX, la Cacauetera.

A tocar d’aquest camí, en surt un al-tre en direcció nord denominat camí del Soberano de Dalt.

8,800

8,900

9,720

10,480

2:12

2:14

2:24

2:33

2:36

2:39

2:41

10,500

10,830

10,900 4

El camí de les Parets a la Murtra, al parc agrari. Foto: J. Campmany

44


45

Seguim pel carril bici en paral·lel a la carretera fi ns a pocs metres abans d’arribar a la gran rotonda. Allà, fem un gir a l’esquerra i traves-sem a l’altre costat.

Un cop a l’altre costat de la carre-tera, situats altre cop a l’avinguda del Mar, hem de continuar recte i en paral·lel a l’avinguda, en direcció al nucli urbà de Gavà (nord). Creuem una altra vall, la corredora del Matar i, un xic més endavant, passem per sota del pont que creua l’autopista C-32 de Barcelona a Sitges.

Seguim per l’avinguda, i deixem a l’esquerra el carrer de la Màquina, que va a Barnasud.

Ens trobem a la zona industrial de Gavà. Deixem una rotonda a la dreta.

Seguim l’avinguda de Bertran i Güell, i creuem per sota del pont de la via.

Al segon carrer després del pont, fem un gir a l’esquerra i, tot seguit, pel pas de vianants, travessem la carretera a Santa Creu de Calafell, C- 245. Situats ja a l’altra banda de la carretera, i girant a l’esquerra, la seguim en direcció a Castelldefels.

Arribem prop d’una rotonda situada sota d’un pont. Fem un gir a la dre-ta, i seguim per l’avinguda de Joan Carles I.

Seguim per l’esmentada avinguda tot deixant a la dreta els blocs ver-mellosos del barri d’Ausiàs Marc. Deixem també a l’esquerra una petita rotonda i creuem el carrer d’Apel·les Mestres. Tot just al da-vant, comença un caminet de terra molt ombrívol, que seguim.

Poca estona després trobem una altra rotonda a l’esquerra. Aquí creuem el carrer de Sant Pere en direcció mun-tanya, i fem un gir a l’esquerra, per creuar l’avinguda de Joan Carles I.

Tenim enfront nostre el parc del Mil·lenni i, just al començament, hi ha una placeta on comencen dos camins. Agafarem el de la dre-ta, que passa tot just al costat de l’estructura de l’Androgin.

Aquest camí ens duu en pocs mo-ments a l’aparcament del parc, punt de sortida i fi del recorregut.

2:48

2:52

2:56

3:02

3:09

3:11

3:13

11,360

11,520

11,900

12,150

12,400

12,780

12,910

13,200

13,570

13,840

13,900

14,280

3:17

3:22

3:25

3:28

3:35

5

7

9

14

15

20

24

La rotonda de la c-245 sota el pont.Foto: J. Campmany

El barri d’Ausiàs Marc.Foto: J. Campmany

46


47

Sortida: plaça de John Lennon, al polígon comercial de les Parets.

Situats a la plaça de John Lennon i donant l’esquena al complex de Barnasud, hem de seguir recte fi ns a trobar l’avinguda de Bertran i Güell. Aquí hem de girar a la dre-ta i seguir per la vorera i pel carril bici, travessant per sota el pont de l’autopista C-32.

Passem pel costat d’una rotonda que ens queda a l’esquerra.

Font al camí, amb una pilona de ferro.

Passem pel costat del centre de jar-dineria Bofi ll, que queda a la dreta.

Un altra font, també amb pilona de ferro colat.

Rotonda molt petita (abans de la pujada al pont) entre l’avinguda del Mar i el camí de la Pineda.

Aquí fem un gir a l’esquerra seguint pel camí de la Pineda, i seguim fi ns a l’acabament de l’asfalt. Conti-nuem per un camí de terra sorrenca.

Seguim pel carrer de Josep Lluís Sert.

Lleuger desviament a l’esquerra.

Seguim per la vorera esquerra i aga-fem un camí d’us agrícola, tot girant cap a l’esquerra.

Ruta(km)

0,000

0,300

0,700

0,950

1,500

2,500

2,900

3,030

3,700

4,150

altitud(m)

4

3

temps(h:min)

0:00

0:05

0:11

0:15

0:22

0:38

0:45

0:47

0:57

1:05


5è recorregut

Visita a la Murtra

inapreciableinexistent9,100 km2 h 15 min100%bons; el 90% asfaltats

5è recorregut

Visita a la Murtra

48


49

Al cap de pocs metres de seguir el camí, hem de fer un gir a la dreta.

Cadenat que barra el pas als vehi-cles. L’hem de passar.

Seguim recte fi ns arribar al fi nal del camí, on trobarem just al davant l’observatori ornitològic de l’estany de la Murtra. Aquesta és l’última zona humida amb sortida al mar que resta al terme de Gavà. Antigament, tot el que avui és plana agrícola era un enorme estany, però la feina de generacions de pagesos el va anar dessecant, i el va reduir a aquest petit braç que avui podem veure. An-tigament, el primer d’agost, els ga-vanencs i viladecanencs baixaven a l’estany per pescar-hi anguiles. Era l’únic dia en què la pesca hi era per-mesa sense autorització, i l’ocasió es convertia en una veritable diada festiva. Actualment l’estany forma part dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i la Xarxa Natura 2000.

Després d’observar l’estany i els múltiples ocells que s’hi veuen, tor-nem enrere pel mateix camí, fi ns a la cruïlla amb el camí agrícola de les Parets a la Murtra.

Seguim aquest camí cap al nu-

cli urbà, en direcció nord. El camí s’endinsa als camps, integrats al parc agrari del Baix Llobregat. Tra-vessarem, al cap de pocs moments, una vall d’aigua: la corredora de Baix. Poc després, en travessem una al-tra: la corredora Mestra o Principal.

Seguim fi ns al camí del Soberano de Baix. La denominació «soberano» fa referència al fet que es troba a la part superior o sobirana de la corre-dora Principal. Aquí farem un gir a l’esquerra, per agafar-lo.

Seguim aquest camí sense deixar-lo, fi ns arribar a l’avinguda del Mar.

Creuem la carretera i girem a la dre-ta, tot agafant el carril bici. Al cap de poc, veiem la jardineria Bordas, a l’altra banda de la carretera.

Ens tornem a trobar amb la font.

Seguim pel carril bici i passem pel costat d’una rotonda que ens queda a la dreta, és a dir, seguim recte.

Passem per sota del pont que creua la C-32 per sota, i al cap de pocs metres, girem a l’esquerra.

Al cap de poc, fem cap a la plaça de John Lennon.

Fi d’aquest recorregut.

4,300

4,350

4,500

4,700

5,100

1:08

1:09

1:12

1:15

1:24

5,400

5,600

7,100

7,900

8,150

8,400

8,800

9,100

1:29

1:33

1:41

1:53

1:58

2:04

2:11

2:15

Desembocadura de la corredora Principal a l’estany de la Murtra. Foto: l’autor

Les comportes de l’estany. A mà dreta, la depuradora. Foto: l’autor

50


51


6è recorregut

El pla de Queralt

67 mfàcil4,520 km1 h 20 min100%bons

6è recorregut

El pla de Queralt

Sortida: parc del Mil·lenni. Comen-cem pel camí que hi ha a la dreta de la font de l’auditori Marc Grau. Amb lleugera pujada arribem fi ns a trobar-nos amb el carrer de l’Argila, que baixa de Begues. Fem un gir a l’esquerra i continuem per la vorera.

Seguim per la vorera fi ns que a l’altre costat del carrer veiem un rètol indicador. Aquí girem a la dre-ta, deixem la vorera i creuem el car-rer. Seguim per un caminet estret fi ns a la carretera de Gavà a la Sen-tiu, deixant a mà esquerra una gran rotonda. Creuem la carretera de la Sentiu i passem a l’altre costat. Al davant nostre tenim el parc de bom-bers de Gavà. Tot seguit, girem a la dreta i seguim en paral·lel a la carretera per un camí molt fressat.

Seguim per la pista envoltats de pins bastant joves. Travessem una rampa amb una cadena a mà dreta.

Som al pla de Queralt. A l’esquerra hi ha el turó de Caçagats, i a la dreta la serra de Queralt, un dels primers con-traforts del Garraf. Al cap de poca es-tona, passem pel costat d’una altra cadena. La ignorem i seguim recte.

Ens creuem amb un camí i un rètol dels vivers Barri. Seguim la indica-ció i fem un gir a l’esquerra.

Ruta(km)

0,000

0,128

0,370

0,615

0,960

altitud(m)

25

35

47

47

52

temps(h:min)

0:00

0:02

0:06

0:10

0:35

52


53

d’aquesta disciplina van tornar a instal·lar-se a Gavà, en aquest indret. Seguirem recte per la pista forestal.

Revolt a la dreta, que hem de seguir. Al bosc que ens queda a mà esquer-ra hi ha, al costat del torrent de Que-ralt, uns magnífi cs exemplars de roures centenaris, de bella estampa.

A la dreta veiem una esplanada al costat d’uns magatzems abando-nats, de l’antiga fàbrica de mobles metàl·lics CEL. Seguim per la pista.

Tenim enfront nostre una nau indus-trial abandonada, la riera dels Ca-nyars, i un antic pont de mampos-teria que la creua. Són les antigues instal·lacions de la Rockwell-Cer-dans, una fàbrica de telers que es va fer famosa perquè l’any 1968 va protagonitzar la primera vaga obre-ra local dirigida per les aleshores clandestines Comissions Obreres. Seguim endavant tot fent un gir a l’esquerra i en paral·lel a la riera.

Desemboquem al cap de poca es-tona en un camí quitranat que va a l’hípica situada dalt del turó de Caça-

1,284

1,840

Arribem als antics vivers Barri (hi ha la porta d’entrada a la botiga): els vi-vers s’han de traslladar a causa de la imminent urbanització de tot aquest sector de pineda. Trobem una cade-na a la nostra dreta. Seguim recte.

Tornem a trobar una altra cadena, que novament ignorem. Només a unes passes, el camí ens obliga a fer un gir a l’esquerra. Davant nostre ha ha un rètol que indica l’entrada a les instal·lacions de l’Agrupació de Naturistes i Vegetarians de Barcelo-na. El naturisme va tenir la primera instal·lació a l’aire lliure a Catalunya als anys trenta en uns terrenys de Gavà, a l’antiga masia de can Tore-lló. Als anys seixanta, els seguidors

0:19

0:27

60

41

1,910

1,935

2,070

2,300

0:28

0:28

0:30

0:34

43

39

31

16Roureda al costat del torrentde Queralt. Foto: J. Campmany

Pont sobre la riera dels Canyars.Foto: J. Campmany

54


55

gats. Enfront nostre i a uns 100 m, veiem l’antiga masia de can Riera (ara de la família Rosés), amb la torre de defensa adossada. El mas està documentat ja al segle XV, i a prop seu s’han trobat uns enterra-ments medievals datats al segle XIII. La torre de defensa és rodona, de mitjan segle XVI, i es va construir per protegir els masovers dels atacs dels pirates, que assolaven les plat-ges del Delta. Tota la masia i la torre tenen fi nestres decorades amb mo-tius renaixentistes. El rellotge de sol de la façana és de principis del segle XX, i ha estat restaurat recentment.

Girem a la dreta i passem un pont sobre la riera dels Canyars. Seguim per pista, però aviat la deixem per seguir per un caminet que surt a mà esquerra i que va un bon tros en paral·lel a la riera, a uns 30 m de la carretera c-245 de Gavà a Cas-telldefels.

Passem a tocar d’uns camps con-reats, a mà esquerra. El camí està bastant tapat per l’herba, però aviat entronquem amb un camí agrícola una mica més ample.

2,400

2,610

0:36

0:40

17

11

2,800

3,010

3,145

Al cap de poca estona, desem-boquem a la llera de la riera dels Canyars, que seguim fent un gir a l’esquerra. A la nostra dreta hi ha una paret de pedra que es va aixecar al segle XVIII per evitar que la riera inundés els camps de l’altre costat.

Només seguirem riera amunt un moment, ja que tot seguit deixarem la llera i agafarem un camí que co-mença a la nostra dreta, al costat d’una pilona elèctrica.

Remuntem una rampa curteta i se-guim el camí. Ens desviem a la dre-ta i passem per sota d’uns arbres i un gran pi. En aquest precís indret, antigament can Valls de la Roca, hi ha tot de restes arqueològiques a cel obert d’època romana. Al costat del pi, uns murs encimentats amb calç i restes d’àmfora n’evidencien l’antiguitat i, més amunt, hi ha un gran dipòsit quadrat, mig enderro-cat i abandonat, construït amb opus quadratum. Hom ha especulat que aquestes restes podrien corres-pondre a unes ofi cines portuàries d’època romana, ja que el mar ales-hores llepava aquest vessant.

0:43

0:46

0:48

9

6

6

Can Riera amb la seva torrede defensa. Foto: l’autor

Camps de conreu al pla de Queralt.Foto: J. Campmany

56


57

Deixem les ruïnes a mà esquerra i seguim uns moments una línia elèc-trica, amb curtes pujades i baixades. Desemboquem en un camí encimen-tat que ens porta a les ruïnes de l’antiga fàbrica Ytong, que feia blocs lleugers per a la construcció. Sobta el contrast entre dues ruïnes tan properes, les unes corresponents a l’època romana, les altres a l’època contemporània i industrial. Hem de continuar recte pel cantó dret.

Passem per un pla bastant ple de runa. A l’esquerra s’aprecien les restes de la fàbrica en estat rònec.

La pista o camí es divideix en dos; seguim pel brancal de la dreta.

Molt aviat passem per dins d’uns tubs rectangulars que fan de túnel. Estem passant per sota del denominat vial del Calamot, i aquests passos són per a la fauna. Desemboquem en un camí ample de grava compactada.

Molt aviat fem un gir a l’esquerra i deixem, per tant, el camí ample. Se-guim per un camí de terra.

Aviat el camí es divideix en dos. Hem de continuar pel de l’esquerra.

Estem caminant pel costat del vial del Calamot. El seguim i, al cap de

3,370

3,510

3,760

3,785

3,865

3,935

0:52

0:55

0:59

1:02

1:04

1:06

9

18

25

21

25

27

pocs moments, passem pel costat d’un roc que queda a la nostra es-querra i que no és gaire més alt que els nostres genolls. Al darrere hi ha un senyal pintat de color lila, que in-dica el punt per on es pot pujar al turó del Calamot. No hi anirem (ve-geu l’itinerari núm. 1 ).

A poques passes hem de girar a la dreta i passar per sota d’una línia elèctrica.

Seguim recte cap a la carretera que tenim al davant. A l’esquerra ens queda la rotonda que hem vist poc abans de sortir. Hem de creuar la car-retera amb molt de compte i agafar davant nostre un camí encimentat.

Estem a dins del parc del Mil·lenni. Anem seguint amb petit desnivell la baixada encimentada i, a l’esquerra, continuem per uns graons de fusta.

Girem a l’esquerra i tornem a anar per un camí encimentat.

Una lleugera baixada ens duu a la font, punt de sortida i fi del recorregut.

4,140

4,210

4,230

4,280

4,3204,520

1:10

1:12

1:13

1:14

1:151:18

47

47

45

40

3425

Ruïnes romanes del pla de Queralt.Foto: J. Campmany

El Calamot vist des del costatde ponent. Foto: J. Campmany

58


59


7è recorregut

Turó de Caçagats

118 mfàcil4,750 km1 h 27 min99%pista i acceptables

7è recorregut

Turó de Caçagats

Sortida: font metàl·lica del parc del Mil·lenni. Prenem direcció oest, a la dreta de la font, per un camí enci-mentat i amb lleugera pujada, fi ns a trobar el carrer de l’Argila, que ca-nalitza el trànsit de la carretera de Begues. Girem a l’esquerra.

Seguim per la vorera, fi ns a la rotonda, i la creuem. Ens plantem al davant del nou parc de bombers, que rodegem.

Un cop a l’altre costat, anirem a trobar una pilona rodona de ciment que subjecta una línia d’alta tensió.

Seguim en paral·lel la línia durant unes pilones més, en direcció sud-oest (dreta) i amb un lleuger des-nivell ascendent, fi ns a la pilona metàl·lica situada prop de la carena.

Som a l’antiga propietat de can Cerdans, ara una hípica. No hi ha ni rètol de propietat privada ni cap obstacle que ens barri el pas, i per tant, i durant una estona, passem per dins de la fi nca. Observem una pista rodona per a l’entrenament i exhibició de cavalls, situada a la nostra esquerra. A l’altra mà hi ha un gran casal de concepció singu-lar: es va dissenyar l’any 1950 se-guint els dictats de l’arquitectura racionalista de moda aleshores. Resta inacabat.

Ruta(km)

0,000

0,115

0,310

0,455

0,700

altitud(m)

25

32

45

40

63

temps(h:min)

0:00

0:02

0:05

0:07

0:14

60


61

1,100

1,290

1,850

2,050

2,140

Més avall trobem una pista rectan-gular amb un gran espill. Aquí fan classes d’equitació. Caminem i ob-sevem a mà esquerra les quadres, amb cavalls a una part i l’altra. Pas-sem a tocar d’uns camps de conreu.

Cruïlla de camins; el de l’esquerra va a can Riera (ara dels Rosés). El de davant va a la riera dels Canyars i a la c-245. Nosaltres seguim el de la dre-ta, paral·lel a la riera dels Canyars.

Només seguim la riera uns moments, ja que el camí gira a la dreta. Hem de seguir aquest camí sense deixar-lo. Al cap de pocs moments, trobem can Quatre, seu de l’Associació Na-turista i Vegetariana de Barcelona.

Seguim per bon camí (agrícola) i comecem a veure plantacions de fl ors diverses. Ens trobem a les anti-gues instal·lacions dels Vivers Barri.

Uns metres més amunt, trobem l’entrada a la fi nca.

Seguim caminant i poc després tro-bem les antigues instal·lacions de la jardineria Herrera. S’hi anava per una pista que desemboca a la dre-ta, que no seguim. Continuem recte.

0:18

0:21

0:31

0:33

0:35

28

16

17

29

34

Trobem la carretera de Gavà a la Sen-tiu. Girem a l’esquerra per un camí molt fressat i hi caminem en paral·lel.

Creuem la carretera de la Sentiu, i arribem a l’àrea de lleure de can Llong

Al cap de poques passes, girem a la dreta.

Travessem tota la zona de pícnic fi ns a un pontet de fusta instal·lat per poder creuar el torrent del Llong, denominat així a causa de la masia que presideix tot l’espai de lleure.

Creuem el pontet i mirem de trobar just enfront nostre una pilona gros-sa metàl·lica de color verd que indi-ca el sender PR-39, que hi comença.

Prenem el camí de l’esquerra en di-recció nord-est. Poc després veiem un altre indicador més petit, del ma-teix color, amb el signe del PR-39. Travessem la riera i seguim recte.

Abans d’arribar al rètol metàl·lic que tenim al davant, hem de fer un gir a la dreta i seguir fi ns a la llera d’una riera: la riera de les Comes o torrent de les Males Bragues. Al cap de poc, i al costat d’un gran pi, ens desviem a l’esquerra, i deixem la llera.

2,290

2,470

2,770

2,790

2,900

3,000

3,140

0:37

0:42

0:47

0:48

0:50

0:52

0:55

36

39

40

42

43

47

56

Hípica Cerdans. La pista de l’espill. Foto: l’autor

Pontet a l’àrea de lleure de la Sentiu. Foto: l’autor

62


63

3,210

3,450

3,610

3,705

4:010

4,150

4,470

4,670

4,750

Continuem per un caminet més es-tret i amb pujada, enmig de pins i càrritx. Arribem al cap de poca es-tona a una rampa feta de fusta que utilitzen les bicicletes per fer el salt.

A mà esquerra ja es veu el turó de ca n’Espinós. Passem un coll; a l’esquerra ens queda el turó de ca n’Espinós, que tenim a tret d’escopeta.

Passem de llarg i, a poques passes, fem un gir a la dreta.

Seguim de baixada un moment el torrent Bergelit. Creuem una línia d’alta tensió.

Seguim recte, sense deixar el camí. A l’esquerra, hi ha un camí que hi desemboca. L’ignorem, i seguim recte.

Enfront nostre tenim una cadena i la carretera de Gavà a la Sentiu. Uns metres abans d’arribar-hi, ens des-viem a l’esquerra.

Seguim la vora del carrer de l’Argila per un senderó i, sense deixar-lo, arri-bem a un punt on creuem el carrer.

Just enfront nostre tenim una de les entrades al parc del Mil·lenni. Entrem al parc pel camí encimentat amb lleugera baixada, que ens du a la font, punt inicial i fi d’aquest re-corregut.

0:57

1:05

1:11

1:13

1:16

1:18

1:20

1:25

1:27

53

76

89

84

79

60

50

36

26

EL GARRAF NEGRE

La capella de la Mare de Déu de la Salut, a ca n’Amat. Foto: J. Campmany

64


65

Desnivell...............Difi cultat...............Recorregut............Temps caminant....Ciclable................

Camins.................

8è recorregut

La ruta de les fonts

446 m (positius)baixa (llevat d’algun tram)12,470 km3 h 40 min93%. Del km 5,770 al 6,220 cal dur la bici a coll. Hi ha algun altre tram de rocamajoritàriament, bons

8è recorregut

La ruta de les fonts

Sortida: rotonda situada al fi nal de l’avinguda de la Riera de Sant Llo-renç al carrer de Joan I.

Situats a la rotonda, anem en direc-ció a Viladecans per l’avinguda de Miguel de Cervantes. Al cap de poca estona hem de girar a l’esquerra, se-guint per una pista ampla en direc-ció a la masia-restaurant Can Feral.

A la nostra esquerra queda un gran recollidor d’aigua de les rieres, la denominada bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç. De fet, és una resclosa que atura les avingu-des en cas d’aiguat. Creuem un tor-rent per un primer pont.

Al cap de pocs passos, creuem un altre torrent, també per un pont. Cal parar atenció, i girar a l’esquerra pel costat d’una cadena.

Seguim doncs per una pista diferent. A mà esquerra, a l’altra banda de la riera, es veu el barri de can Tries. Tro-bem una cadena, però seguim recte.

Ens trobem sota la masia de can Tries, adaptada com a restaurant (denominat ara Can Feral). Aquesta masia va donar nom al barri gava-nenc que s’estén a l’altra banda de la riera. A l’entrada del restaurant es conserven quatre columnes de

Ruta(km)

0,000

0,152

0,430

0,510

0,750

altitud(m)

38

46

57

58

53

temps(h:min)

0:00

0:03

0:08

0:10

0:16

66


67

0,890

0,910

pedra vermella que procedeixen de la desapareguda ermita de Sant Llo-renç, que estava situada a prop, i que va donar nom a la riera. Trobem una altra cadena, i seguim uns me-tres més. Hem creuat la divisòria en-tre els termes municipals de Vilade-cans i Sant Climent de Llobregat.

Girem a l’esquerra, de baixada.

Ens trobem davant de la restaurada font de can Tries, que raja contínua-ment. No es tracta d’una font natu-ral, sinó de la sortida d’una antiga mina d’aigua excavada sota terra a fi nals del segle XVIII, i que submi-nistrava aigua a un molí fariner avui desaparegut. També va subministrar aigua, durant dècades, al poble de Gavà, fi ns que fou abandonada als anys quaranta del segle XX. L’aigua d’aquesta mina, segons els antics, era la més bona de tota la contrada. Part de la mina va ser destruïda a inicis del segle XXI per construir la gran bassa de laminació, però en aquest punt hom va obrir una petita sortida que permet fl uir l’aigua. Anti-gament, aigües avall, hi havia hagut una altra sortida que fornia d’aigua al barri de can Tries, d’aquí el nom de la font.

0:19

0:20

51

51

0,930

0,970

1,010

1,080

1,210

1,390

1,470

1,560

1,680

1,810

Deixem la font i retornem a la pista tot fent un gir a l’esquerra. Seguim recte.

Pasem pel costat d’una torre elèc-trica, que ens queda a la nostra es-querra. Seguim recte.

Trobem una cadena que barra el pas als vehicles. Hi passem pel costat i seguim recte. Creuem una pista.

Trobem una torre elèctrica a la nos-tra esquerra. Seguim recte, amb tendència a l’esquerra. Al cap de poca estona desemboquem en una pista. Hem de seguir recte.

Cruïlla. Girem a l’esquerra i seguim per pista encimentada.

A pocs metres trobem un pilonet ci-líndric de fusta, amb un senyal groc. Deixem el camí encimentat i seguim pel camí de l’esquerra. Hi ha un al-tre pilonet cilíndric de fusta.

Trobem una petita esplanada. Seguim el camí amb tendència a l’esquerra. A la dreta es divisen uns corrals.

El camí discorre entre pinedes i una vegetació espessa en què hi predo-mina el càrritx. Desemboquem en un altre camí més ample, i girem a l’esquerra. Als arbres hi ha algun senyal pintat de color taronja i groc.

Camí a l’esquerra, que ignorem.

Seguim caminant envoltats de ve-getació espessa, enmig de pins i d’altres espècies. El camí és evi-dent i no mostra cap difi cultat, llevat d’algun pi caigut per les ventades de gener del 2009.

Trobem una cruïlla, i hem de seguir recte (pel GR-92). Hi ha uns rètols metàl·lics col·locats en un pal cilín-dric. El camí es ample; de fet, és una pista forestal.

0:20

0:21

0:22

0:24

0:26

0:30

0:31

0:33

0:35

0:36

46

55

68

55

67

73

73

72

79

Font de can Tries.Foto: J. López

68


69

2,260

2,450

2,630

Al cap d’un moment, la pista fa un revolt bastant pronunciat i deixa una petita esplanada a la dreta. Allà hi ha un pilonet cilídric amb unes lle-tres gravades on s’indica la font del Mas Vilar. Just al costat hi comença un senderó, que seguim.

El senderó és estret, i els voltants, tupids de vegetació. Al cap de poc, fem cap a un petit replà i, a mà es-querra, uns metres per sota del nos-tre nivell, s’aprecia la font.

Hi baixem per unes escales artesa-nals fetes de pedra, agafant-nos a una barana de fusta. Travessem una riereta (el capçal de la riera de Sant Llorenç) i trobem la font del Mas Vilar. Malgrat el rètol que hi ha, tot convida a fer un xarrup d’aigua.

0:42

0:45

0:47

97

96

104

2,650

2,850

3,180

La font és al fi nal d’una petita mina excavada a la terra que recull l’aigua fl itrada al turó de Rocabruna. Per la forma constructiva, va ser oberta a fi nals del segle XVIII, i la font restau-rada el 1936. Als anys vuitanta havia quedat colgada de fang i terra, fi ns que al llarg del 2009 els voluntaris del Grup Ecologista Quercus i la Unió Muntanyenca Eramprunyà la van re-trobar, netejar i condicionar, per do-nar el magnífi c aspecte que té avui en dia. La placa amb el nom de la font va ser iniciativa de l’Escola de Ceràmica de Gavà. A l’altra banda de la riera encara es pot veure una placa amb lletres blaves de disseny noucentista datada l’any 1924, que convida a respectar l’indret.

Retornem al petit replà i des d’aquí fem marxa enrere fi ns a retrobar la pista i el pilonet indicador.

Estem al mig del revolt, i hem de seguir la pista a mà dreta, en direc-ció a ca n’Amat (pel sender GR-92). En fer el revolt, hem travessat la divisòria dels termes municipals de Sant Climent i Gavà. Al cap de poca estona ja passem a tocar d’un dels edifi cis de la colònia Amat. Girem a la dreta fi ns aconseguir l’esplanada.

L’esplanada està envoltada dels edifi cis de ca n’Amat. Aquest mas és molt antic, i en època medieval se’l denominava Gili Tou. A l’època moderna va passar a mans de la fa-mília Ros, una pubilla dels quals, a mitjan segle XVIII, enllaçà amb els Amat, que encara en són els propie-taris actuals. La gran masia que avui podem veure a migdia va ser aixeca-da per Joan Amat i Ros, l’any 1741. Són remarcables el magnífi c til·ler de l’entrada i un castanyer d’índies que hi ha ben a prop, tots dos ar-bres singulars del nostre terme.

0.48

0:55

1.00

99

96

98

Font del mas Vilar.Foto: J. López

70


71

3,200

3,460

L’any 1898, el propietari del mas va aixecar diverses cases amb aparta-ments, destinades a famílies barce-lonines que hi venien a estiuejar. El conjunt va passar a denominar-se Colònia Amat i, als anys vint, era un dels indrets d’estiueig més selectes de la burgesia barcelonina. El 1914 s’hi va construir una pista de ten-nis -el primer equipament esportiu de Gavà- i poc després un minigolf, les restes del qual es poden veure a una banda de l’esplanada central.

Un cop situats en aquesta esplana-da, hem de fer un gir a l’esquerra i seguir la pista en direcció migdia.

A poques passes, a la nostra dre-ta, hi ha una ermita particular, dedi-cada a la Mare de Déu de la Salut, que actuava de capella de la colònia d’estiuejants. Unes passes més en-llà, trobem una cadena.

Al cap de poc de seguir la pista, a l’esquerra, hi desemboca un altre camí, que ignorem. Més endavant s’ajunten dos camins amb biaix, un per cada costat. Seguim recte, amb lleugera pujada.

Anem seguint per la pista fi ns que

1:00

1:40

100

102

3,810

ens trobem, a la dreta, una petita esplanada. Uns metres més amunt hi ha una edifi cació cilíndrica en for-ma de torre. Es tracta de la tremuja o torre de descàrrega de les mines de ferro que hi havia en una cota su-perior. Antigament, per uns rails, les vagonetes que sortien de la mina portaven el mineral fi ns a la part superior de la tremuja, i d’aquí es carregava en els carros que venien per la pista on estem ara. El mine-ral de ferro de Gavà s’utilitzà, l’any 1859, per alimentar una fundició siderúrgica a Sants. Més endavant, era exportat per la platja de Gavà cap a Marsella, i utilitzat com a llast per als vaixells que sortien de buit del port de Barcelona.

Cal deixar la pista i agafar el camí de l’esquerra.

Anem baixat i, al cap de pocs me-tres, travessem una riera. A mà

1:10 119

Ca n’Amat.Foto: J. Campmany

Tremuja de les mines de ferro.Foto: J. Campmany

72


73

3,860

4,250

4,910

esquerra, una rajola ens indica que estem al costat de la font de l’Avellanosa. S’hi accedeix baixant unes escales artesanals amb un passamà de fusta. La font va ser restaurada l’any 2007 pels volunta-ris del Grup Ecologista Quercus.

Retornem a l’esplanada de la pista i d’aquí tornem per on hem vingut, en lleugera baixada. A la primera cruïlla que ens apareix al davant, on des-emboquen dos camins en biaix, se-guim el de la nostra esquerra, que fa una lleugera pujada.

Trobem un camí a la nostra esquer-ra, que va a les mines de ferro que esmentàvem abans. L’ignorem i se-guim recte. Al cap de poc hi ha una cruïlla i girem a l’esquerra, ignorant per tant l’altre camí que tenim al davant. Hi ha molta vegetació, amb algun arbust que colpeja els braços.

De cop i volta, el camí es divideix en dos. Seguim pel camí de la nostra esquerra, que també resta un xic ta-pat. Això no obstant, és transitable i ciclable. Al cap de poca estona, girem a la dreta, per un baixador es-tret, i relliscós a causa de la humi-tat. S’evidencia que no gaire lluny hi ha d’haver una font.

1:11

1:17

1:28

113

102

112

5,070

5,110

Un cop baixat el camí, girant a l’esquerra i a poques passes, tenim la font del Ferro. La seva aigua, que en fi ltrar-se per la muntanya ha traves-sat els fi lons de ferro, és ferruginosa i, segons diuen, té propietats cura-tives. Va ser analitzada per primer cop pel doctor Francesc Sanponts, l’any 1791. Aquest científi c il·lustrat va ser el primer que va construir una màquina de vapor a Catalunya.

La font raja molt poc, però sempre ha estat igual, i no s’ha vist mai seca. El color de l’aigua és mar-ronós, propi del mineral i rocam d’aquesta muntanya.

Fem un tastet i continuem per un senderó que surt de davant la font, que desemboca a la pista principal (sender GR-92). La seguim tot fent un gir a l’esquerra.

1:31

1:32

129

124

Font de l’Avellanosa.Foto: J. López

Font del Ferro.Foto: J. López

74


75

5,170

5,770

Seguim doncs per pista principal, amb lleugera pujada. Al cap d’una estona ens trobem amb una espla-nada i un revolt. La pista continua, però a la nostra esquerra hi ha uns rètols metàl·lics indicadors de ca-mins, amb un pal cilíndric, que as-senyalen en direcció a un caminet que comença allà. Hem de seguir aquest caminet, que és també con-tinuació del GR-92 (marques verme-lles i blanques).

El camí ens du a una altra font. Co-mença amb lleugera pujada que, com més avancem, més forta es fa, i s’acaba gairebé havent de grimpar als últims metres. El camí és molt tupid de vegetació a banda i banda.Aquest tram no és recomanable per a BTT, ja que cal carregar la bicicle-ta a l’espatlla; una possibilitat és deixar la bicicleta a l’esplanada i arri-bar a la font a peu. Hi ha uns 100 m. Després es pot reprendre l’itinerari retornant a l’esplanada i corrent fi ns a Bruguers tot seguint l’itinerari núm. 11 d’aquest llibre, cosa que afegeix una volta de 2,200 km. Els que anem a peu seguim amunt pel senderó. Al cap de poca estona hi ha a mà dreta un baixador amb escales. Hi baixem. Hem arribat a la font de

1:33

1:45

121

159

5,880

6,150

6,220

6,340

la Salamandra o de can Ramoneda, decorada amb una bigarrada cape-lleta i una imatge del Sagrat Cor.

Després de tocar l’aigua i fer un tas-tet, tornem al senderó; seguim amb pujada, cada cop més accentuada, i, de sobte, ens trobem amb uns pins immensos caiguts per les ven-tades de gener de 2009. Hi passem ben ajupits per sota amb les mans gairebé a terra.

Seguim el senderó GR-92. Ara ens ve una pujada curta però empinada. Caldrà agafar-se a algun matoll per poder avançar. Quan la pujada per fi s’acaba, s’arriba a un passadís en-cimentat. A l’esquerra hi ha un piló de fusta amb el senyal blanc i ver-mell del GR-92. Som a Rocabruna. Girem a la dreta.

Travessem la carretera de Gavà a Begues pel costat de l’antic restau-rant de les Fonts de Bruguers, nom que fa referència a la font que aca-bem de veure.

Girant a la dreta, anem en direcció a l’ermita de Bruguers. Al cap de pocs moments ja som a la plaça de l’ermita, aixoplugats sota el brancam de l’immens roure que la presideix.

1:47

1:53

1:56

1:58

168

215

240

241

Detall de la font del Ferro.Foto: J. López

Font de la Salamandra o de can Ramoneda. Foto: J. López

76


77

6,450

6,530

7,430

8,080

8,610

8,980

9,600

Aquest és un lloc ideal per fer un petit respir, fi ns i tot prendre un cafè o un esmorzar casolà al restaurant de l’ermità. Després de recuperar forces, tornem a la carretera. La se-guim de baixada, girant a la dreta.

Seguim avall pel costat de la carre-tera. Cal parar compte, ja que no hi ha un bon camí, i el perill és evi-dent. És el tram de carretera més perillós, ja que és un dels únics trams en què els vehicles poden fer l’avançament. Al cap de poca estona, i a la dreta, comença una pista, però ens trobem amb una por-ta metàl·lica amb reixa i uns grans rocs. Hi passarem molt justet pel costat. La tanca delimita la propie-tat de can Mas de Bruguers, una antiga masia medieval que, molt re-formada, encara es manté dempeus i senyoreja aquesta part de la vall.

Camí a l’esquerra, que ignorarem. Si el seguíssim aniríem a parar al torrent de les Comes, que es forma sota el fondal de Bruguers, i a una sèrie d’edifi cacions i coberts d’on es capta aigua: l’antiga font Bonet. Aquesta aigua es comercialitzava envasada als anys vint del segle XX sota el nom Aguas de Brugués. No-saltres seguim per la pista.

Al cap d’una bona estona, arribem a un lloc fotogràfi c per excel·lència: ens trobem sota la roca del Migdia i, com a fons del panorama, veiem despuntar dalt de tot el castell d’Eramprunyà i, a mig vessant, la roca Foradada.

La pista és vermellosa i la roca és de pedra rodana, gres vermell que serveix per fer moles, caracteristic de la zona. Girem a la dreta.

Creuem una línia d’alta tensió.

Dipòsit vell d’aigües de la Sentiu

2:00

2:05

2:18

2:27

2:34

2:40

2:51

248

185

175

194

189

213

9,660

9,690

10,120

10,290

10,450

(en desús). Va ser construït el 1973 per abastir aquesta urbanització.

Donem un quart de volta entorn del dipòsit en direcció a les agulles del rellotge i cerquem el camí que surt a la dreta, de baixada. El seguim.

El camí, en alguns trams, discorre paral·lel a la línia elèctrica. Al cap de poca estona, creuem per sota de la línia d’alta tensió.

El camí es divideix en dos. Seguim pel de l’esquerra.

El camí esdevé bastant pedregós. Passem per sota d’una torre d’alta tensió.

Atenció, hi ha un mal pas de roques, amb molt de pendent, esglalonat i deforme (els que vagin en BTT hau-ran de baixar de la bicicleta). Al cap de poca estona, tornem a passar per sota d’una torre d’alta tensió. Albirem les ruïnes de can Flocant, a mà dreta. No hi arribem. Si se-guíssim enllà, arribaríem a una fon-dalada, a mà dreta, tancada per una reixa. Allà dins hi ha un antic abeurador per als ramats transhu-mants, la Beurada del Senyor, que s’abasteix d’una surgència natural.

2:52

2:52

2:59

3:02

3:05

206

205

169

155

149

El mal pas de roques.Foto: l’autor.

78


79

10,600

10,750

11,230

Girem a l’esquerra, i agafem un al-tre caminet que s’enfonsa a la vall.

Camí envoltat de pins, càrritx i altres matolls, amb alguna alzina. Apareix una petita esplanada amb grans soques tallades de pins. A mà es-querra surt un caminoi cap a una cucona oberta a la roca, protegida per una reixa: aquesta és la deu principal que alimenta la riera de la Sentiu. Hi raja un doll d’aigua abun-dant, fi ns i tot en els estius més ca-lorosos. Recull l’aigua drenada per tot l’esperó rocallós d’Eramprunyà, el pujol Blanc i el turó de la Sentiu.

Tornem a l’esplanada i seguim enda-vant. Ens apareix una caseta de cap-tació d’aigua, que queda a la dreta. Aquesta captació va ser autoritza-da pels barons d’Eramprunyà l’any 1751. Se’n conserva l’escriptura.

De la caseta de captació surt un tub soterrat que condueix l’aigua en la mateixa direcció que estem seguint. A voltes el tub de ciment apareix a la vista.

3:08

3:11

3:15

133

120

90

11,310

11,370

11,450

11,850

12,160

12,470

Trobem una pista (camí de les Ma-sies) en un revolt. Travessem, a mà esquerra, la riera de la Sentiu. Se-guim cap a l’esquerra.

Bassa i font de la Sentiu. La bas-sa queda a la dreta, uns metres per sota del nostre nivell. Va ser construïda al segle XVIII, per regar els conreus i abeurar el bestiar. Als anys vuitanta va quedar colga-da, fi ns que els voluntaris del Grup Ecologista Quercus la van restaurar l’any 2003. Hi baixem fi ns a tocar l’aigua. L’aigua que cau a la bassa és el sobrant de la captació que hem indicat més amunt, destinada a abastir d’aigua les masies de can Vinyes i can Dardena.

Tornem a la pista, i girem a la dreta. Al cap d’uns metres trobem la cade-na que barra el pas als vehicles. Hi passem pel costat.

Comença l’asfalt de l’avinguda de la Sentiu.

Parada d’autobús de l’avinguda de la Sentiu.

Fi del recorregut.

3:17

3:19

3:21

3:28

3:34

3:40

88

87

86

83

79

50La cucona de la Sentiu.Foto: J. Campmany

Bassa de la Sentiu.Foto: l’autor

80


81

Desnivell...............Difi cultat...............

Recorregut............Temps caminant....Ciclable................

Camins.................

9è recorregut

Pujada al castell d’Eramprunyà

350 mmitjana. Molta precaució si es baixa a la cova sota l’antiga ermita9,800 km3 h 23 minno és recomanable, ja que hi ha trams atrinxerats i amb forts pendentspistes i senders

9è recorregut

Pujada al castell d’Eramprunyà

Sortida: a la rotonda de l’avinguda de la Riera de Sant Llorenç amb el carrer de Joan I.

Pugem pel carrer de Joan I fi ns aga-far el camí de can Tries. En aquest punt girem a la dreta.

Estem al costat de les primeres ca-ses del barri de can Tries, i seguim pel carrer del riu Anoia.

Seguim per carrer del riu Ebre.

Seguim per aquest carrer. Al cap de poca estona, girem a la dreta.

Seguim de baixada fi ns que, al davant nostre, hi ha una porta metàl·lica que du a una granja d’aviram. A pocs metres de la porta, hem de fer un gir a la dreta, i conti-nuar fi ns entrar a la llera de la riera de Sant Llorenç. Aquí hem de fer un gir a l’esquerra.

Seguim per dins de la llera, a esto-nes, i en d’altres moments pel cos-tat. Anem trobant camins a banda i banda que no seguim. Arribem a una cruïlla. Seguim a mà esquerra.

Arriba un moment que perdem de vista la riera, i comença una pujada curta però forta. Al costat dret, al mig de la pujada, hi ha la masia de

Ruta(km)

0,000

0,200

0,600

0,700

0,800

1,000

1,300

altitud(m)

39

48

52

53

54

46

60

temps(h:min)

0:00

0:03

0:10

0:12

0.14

0:16

0:20

82


83

76

96

104

120

0:27

0:28

0:30

0:32

0:35

0:40

0:50

can Roig. Acabem la pujada i con-tinuem recte sense deixar el camí.

Girem a la dreta per un camí no tan ample com el precedent.

Desemboquem al cap de pocs mo-ments a la pista de ca n’Amat, amb biaix, que tenim a l’esquerra.

Gairebé immediatament passem per davant de l’ermita de la Salut, i poc després pel mig de la colònia Amat.

Seguim per una pista ampla. Sense deixar-la, trobem una cadena que bar-ra el pas als vehicles, amb un senyal pintat en un dels pilonets que indica que estem sobre el sender GR-92.

Seguim per una pista ampla i, al cap de poca estona, i a l’esquerra, hi desemboca un senderó que va di-recte a la font del Ferro (a uns 50 m). Nosaltres seguim per la pista.

Petita esplanada amb un piló de fusta a la nostra esquerra, que assenyala el GR-92. Deixem la pis-ta i continuem pel GR-92, girant a l’esquerra.

El camí estret i ple de vegetació co-mença a pujar. Al cap de poc, a la nostra dreta i a uns tres metres per

1,800

1,900

2,000

2,100

2,200

2,500

3,000

3,100

3,450

3,500

sota del nostre nivell hi ha la font de la Salamandra o de can Ramoneda. Hi ha un camí que hi baixa, però no el seguim.

Seguim pel caminet estret, de vega-des molt empinat. A la dreta hi ha un parc infantil abandonat.

Hem de remuntar una pujada curta, però considerable, fi ns a unes esca-les de ciment. En trobar-les, girem a la dreta (seguim pel GR-92). Al cap de poc, passem pel costat de l’antic restaurant de les Fonts de Brugués, i trobem al davant la carretera que va de Gavà a Begues.

Creuem la carretera amb molt de compte i, un cop a l’altra banda, gi-rem a la dreta. Continuem uns me-tres i passem pel costat d’una oli-vera voltada d’un marge. Al davant tenim l’ermita de Brugués, amb un absis romànic del segle XIII i una por-talada gòtico-renaixentista d’inicis del segle XVI. Remuntant una pujada curta arribem a la plaça del davant, on hi ha un roure enorme i una creu de terme gòtica. En aquesta ermita, originalment un oratori de camí de-dicat a Santa Maria Magdalena, s’hi va entronitzar, l’any 1509, la imat-

0:53

1:03

1:05

175

230

Capella de la Mare de Déu de la Salut, Foto: l’autor

Can RoigFoto: l’autor

84


85

3,600

3,700

4,200

ge de la Mare de Déu de Bruguers, procedent d’una altra ermita original que havia quedat destruïda. La imat-ge de la Mare de Déu de Bruguers que s’hi venera és gòtica, i fou en-carregada pel senyor d’Eramprunyà, el poeta Jaume Marc II, l’any 1387.

Seguim pel GR-92 assenyalat amb pilonets marcats amb els colors blanc i vermell, amb una pujada bas-tant acusada i de vegades atrinxe-rada. No s’hi val a desanimar-se, perquè en un quart d’hora s’arriba al castell. En passar per l’ermita de Bruguers, hem entrat dins l’àmbit de l’Espai Natural del Garraf. Al cap de poca estona d’haver començat la pujada, trobem a la nostra esquerra la roca Foradada.

Seguim pujant amb esforç, fi ns arri-bar a una esplanada amb pins, gai-rebé als peus del castell.

Seguim pujant i bufant acompanyats dels senyals del GR-92, resseguint per fora el mur més exterior del cas-tell, fi ns que el camí vol començar a baixar, just quan enllaça amb una pista ampla. En aquest punt trobrem

1:07

1:09

1:25

240

345

4,380

un pilonet verd, i aquí hem de girar a la dreta, cap al castell, abandonant per tant el sender GR-92.

El recinte del castell està tancat al públic per evitar-ne la degradació, però el segon diumenge de cada mes s’hi fan visites guiades gra-tuïtes, gràcies a la col·laboració dels voluntaris de la Unió Munta-nyenca Eramprunyà. Si aprofi tem un d’aquests diumenges, podem pe-netrar al recinte del castell i veure la capella de Sant Miquel, dins del recinte jussà. Aquesta capella es documenta que existia ja l’any 966, i hi ha sòlids indicis que el castell fou fundat pel comte Sunyer, fi ll petit de Guifré el Pilós.

1:30 377

El roure i la creu de Bruguers.Foto: J. Campmany

La Foradada i la roca delMigdia. Foto: l’autor

Capella de Sant Miquel d’Eramprunyà, les Agulles i la Desfeta. Foto: l’autor

86


87

4,430

4,500

4,700

5,100

Aprofi tant aquestes visites guiades, podem fer el xafarder i voltar tot el recinte, entrar dins de la capella i recórrer el que queda de les depen-dències del recinte sobirà del cas-tell. Des d’aquí es gaudeix d’una magnífi ca vista sobre el delta del Llobregat i Barcelona. Un cop satis-fets, sortim del castell i tornem al GR-92 pel mateix lloc on hem vingut, tot fent un gir a l’esquerra.

Anem baixant amb precaució fi ns a la placeta dels pins. D’aquesta pla-ceta, baixant a mà dreta, en direcció 220 sud-oest, surt un caminet per anar a l’antiga ermita de Bruguers i a la cova de la Mare de Déu.

El caminet discorre enmig de llentis-cle, alzinar i algun arboç. De vegades es fa perdedor, però cal seguir gai-rebé arran de cingle. En un no res, veurem ja les restes de l’antiga ermi-ta. Aquesta ermita, d’estil preromà-nic, tenia l’absis quadrat, i estava coberta amb volta de canó. Ja es do-cumenta a fi nals del segle XII, i fou engrandida gràcies a les deixes de Jaume Marc II, senyor d’Eramprunyà.

A uns 15 metres, passades les ruï-nes, i a mà esquerra, hi ha un baixa-dor molt pronunciat i perillós que amb

1:31

1:42

1:46

1:53

397

335

5,400

5,910

6,100

l’ajut d’arrels i branques ens perme-trà arribar fi ns a la cova. Aquest via-rany va ser arranjat l’any 2006 pels voluntaris de l’Agrupament Escolta i Guia Roca del Migdia de Gavà, però els elements atmosfèrics el mal-meten contínuament. La cova és molt singular, i a l’interior presenta una textura semblant a la dels nius d’abelles: es tracta dels tafone, re-sultat de l’erosió per vent de la roca de gres que conforma el cingle. Dins de la cova hi ha una reixeta i una imatge de plàstic de la Mare de Déu de Bruguers. Segons la llegenda, aquesta és la cova en què el pastor va trobar la imatge de la Mare de Déu de Bruguers. Després d’estar-nos-hi una estona, retornem a la pla-ceta dels pins pel mateix camí que hem seguit.

Anem baixant pel camí vermellós del GR-92 i, al cap d’una estona, i després de passar altra vegada pel costat de la roca Foradada, ens si-tuem a la plaça de Bruguers.

Baixem fi ns a l’olivera i creuem la carretera.

Continuem pel marge de la carrete-ra fi ns a trobar-nos, a mà esquerra, amb unes escales, que pugem. Tot seguit fem un gir a la dreta.

1:59

2:14

2:17

240

230

El castell vist des de l’ermita vella. Foto: l’autor

Cova de la Mare de Déu.Foto: J. Campmany

88


89

6,150

6,400

6,700

6,740

6,900

7,100

Passem pel costat d’una zona ha-bilitada per a petanca i entrem a la urbanització de Bruguers. Seguim pel carrer de can Mas fi ns a trobar-nos amb la carretera de Gavà a Be-gues. En aquest punt hem de girar a l’esquerra i continuar uns metres paral·lels a la carretera. A la canto-nada del bloc d’apartaments, girem un altre cop a mà esquerra, seguint per un camí ample amb indicis d’haver estat l’antiga carretera.

Seguim per un camí força ample, i girem a l’esquerra.

Compte! A pocs metres hem de fer un gir a la dreta.

Hem de superar una petita pila d’extracció de terres, i hem de se-guir per aquest camí. Al cap de poca estona, a l’esquerra, desemboca un camí que no agafarem; és el que va a les mines.

Seguim recte. Hem de tombar a la dreta i creuar per sota d’una línia d’alta tensió.

Al cap de pocs metres de creuar la línia i de biaix, ens trobarem amb una pista, que fa una lleugera puja-da. La seguirem a mà dreta: és la pista que ve de ca n’Amat.

2:19

2:28

2:38

210

200

175

7,200

7,600

7,900

8,450

8,800

9,100

9,300

9,600

9,700

9,800

En acabar la pujada i al davant nos-tre, tenim dues cadenes que barren el pas als vehicles. Hem de conti-nuar recte. Aquí comença el camí o drecera anomenat de la Canadenca, perquè fou obert per aquesta com-panyia elèctrica a principis del se-gle XX per estendre la primera línia d’alta tensió que creuava aquestes muntanyes.

Al cap de poca estona passem pel costat d’un dipòsit d’aigües, que deixem a l’esquerra.

Hem de seguir aquest camí sense deixar-lo per a res. A l’esquerra, al costat d’un pal de telèfon amb una protecció vermella, hi ha un altre camí.

No fem cas d’aquest camí, i seguim recte. Al cap de pocs moments creuem amb un camí que puja de les Ferreres i va cap a can Tries. Els deixem i seguim recte.

Petita era amb pins cremats. Arri-bem a Gavà.

Cadena. Seguim recte pel camí paral·lel a la rambla de Pompeu Fabra, que tenim a la dreta, en una cota inferior.

Al cap de pocs minuts creuem el carrer de can Tries pel costat d’una rotonda que ens queda a la dreta.

Seguim recte i de baixada per la vorera esquerra del carrer de Joan I. A pocs metres, trobem el col·legi Marcel·lí Moragas.

Rotonda de l’avinguda de la Riera de Sant Llorenç amb el carrer de Joan I, principi i fi nal d’aquest recorregut.

2:40

2:46

2:53

3:02

3:07

3:11

3:14

3:20

3:22

3:23

185

182

133

48

Ca n’Amat.Foto: l’autor

90


91


10è recorregut

Les mines de ferro de Gavà10è recorregut

Les mines de ferro de Gavà

Sortida: del davant del col·legi Marcel·lí Moragas, al carrer de Joan I.

Pugem per la vorera fi ns a la roton-da, travessem el carrer de can Tries i, just travessar, en un esperó de roca que hi ha enfront, comença un caminet amb forta pujada. Trepit-gem el turó de les Ferreres.

Seguim pel camí i arribem en una barana de protecció de carrer, al costat d’uns blocs de pisos, que ens queden a l’esquerra. En fer aquests pisos es van trobar encara algunes mines neolítiques abando-nades, i alguns enterraments de fa 6.000 anys. Un d’ells tenia un tre-sor de collarets i eines excepcional, que es pot veure al Museu de Gavà.

Trobem una cadena. Seguim enda-vant.

Deixem la zona dels pisos i entrem de ple dins del bosc, on ens trobem amb una petita esplanada.

Creuament de camins. Seguim recte.

Creuem per sota d’una línia d’alta ten-sió i, poc després, en creuem una altra.

Seguim fent camí fi ns a trobar a mà dreta un pal de telèfon amb un ca-ble de tensió protegit amb un tub de plàstic de color vermell. Fem un gir a la dreta i seguim.

Ruta(km)

0,000

0,100

0,310

0,500

0,950

1,300

1,500

altitud(m)

39

53

75

90

126

146

147

temps(h:min)

0:00

0:02

0:05

0:07

0.12

0:16

0.19

180 mfàcil7,800 km2 h100%bons

92


93

1,600

1,750

1,800

2,000

2,200

2,350

2,750

2,780

2,970

3,100

3,370

Trobem un camí a la dreta, que no hem de seguir. Continuem recte.

Travessem un tallafocs obert sota una petita línia de mitja tensió.

Enfront nostre tenim un revolt amb dos camins. Seguim pel de la dreta.

A la dreta, i de biaix, surt un camí que no agafem. Continuem recte.

Ens trobem un altre camí a mà dreta que tampoc agafem. Ens portaria a unes explotacions mineres abando-nades que poden datar-se a mitjan segle XIX, quan se n’extreia el ferro que alimentava una fundició siderúr-gica situada a Sants, a Barcelona.

Creuem el torrent del Fangar. A mà dreta hi ha la font de l’Avellanosa.

Trobem la pista que ve de ca n’Amat. Girem a l’esquerra.

Deixem la pista i agafem el camí es-biaixat que s’enfi la a mà dreta, fent gairebé un gir de 180 graus.

Creuem una línia d’alta tensió. El camí fa un gir a l’esquerra.

Creuem una altra vegada la línia d’alta tensió i seguim caminant. A la dreta s’aprecien les ruïnes d’una caseta, que marca l’entrada a la zona de les mines de ferro.

Hem de girar a la dreta, de biaix.

0:22

0:24

0:25

0:29

0:31

0:34

0:46

0:47

0:49

0:51

148

120

108

139

3,590

3,700

S’obre una petita esplanadeta. Ens trobem al davant d’una mina amor-titzada convertida en habitacle. Aquí feia vida el guarda quan funcionaven les mines, a inici i mitjan segle XX.

Les mines de ferro queden a la nos-tra esquerra, i a uns 6 metres per sota del nostre nivell. La distància que ens en separa és d’uns 30 me-tres. Hi podem baixar, tot i que cal anar amb molt de compte. Cal por-tar una lot per veure-s’hi.

Les mines tenen una estructura en dos nivells. A l’inferior, al fi nal de tot, encara hi ha restes dels rails i travesses per on corrien les vagone-tes. Aquesta galeria desemboca en un abocador d’escòries. Més enllà s’aprecia la tremuja on anaven a pa-rar els rails. Les vagonetes plenes hi abocaven el contingut, que era carregat en carros situats al camí de ca n’Amat, en una cota inferior.

0:55

0:58

180

Boques de la mina de ferro.Foto: l’autor

Abocador d’escòries i tremuja.Foto: J. Campmany

94


95

3,800

4,200

4,750

4,800

4,930

4,990

5,180

5,400

5,500

5,570

5,600

És remarcable la boca del túnel infe-rior, plena de vegetació. Es conser-ven els plànols d’aquest túnel, obert als anys quaranta del segle XX. Un cop hem vist la mina, tornem al camí.

Al cap de pocs metres, el camí co-mença a baixar, fi ns a desembocar en un altre un xic més ample. Se-guim el nou camí girant a l’esquerra.

Davant nostre se’ns presenta una baixada curta però amb un fort des-nivell. Hem de seguir a l’esquerra amb biaix, i oblidar-nos de la baixada.

Tornem a trobar un altre camí es-biaixat. Seguim per l’esquerra.

A la dreta trobem un baixador un xic delicat però curt. Superats els pri-mers metres, cal girar a l’esquerra i, a quatre passes, trobem la font del Fe-rro. L’aigua té un característic regust de ferro, que prové del seu pas per les vetes ferroses de la muntanya.

Agafem un caminet que surt davant de la font fi ns a desembocar en una pista ampla que va en direcció a ca n’Amat. Hem de girar a la dreta.

Seguim per la pista ampla, que és el GR-92. Veurem un caminet es-biaixat a mà dreta que no agafarem.

Cadena; seguim endavant.

Arribem a la colònia d’estiueig de ca n’Amat, conjunt d’una masia i un pa-rell de cases d’apartaments, de clar regust noucentista. Tirem a la dreta.

Capella de la Mare de Déu de la Salut.

Ens trobem amb un altre camí es-biaixat al davant nostre. L’hem de se-guir. Per tant, deixem la pista i el GR-92. Seguim pel camí de l’esquerra.

El camí s’entronca amb un altre de bastant més ample. En aquest punt girem a l’esquerra i el seguim.

1:02

1:08

1:14

1:15

1:18

1:19

1:22

1:25

1:27

1:28

1:29

114

121

5,700

5,850

6,100

6,300

6,590

6,700

6,750

7,050

7,100

7,200

7,650

7,800

Passem pel davant de can Roig, que queda a l’esquerra. El mas pren el nom dels propietaris als segles XVII i XVIII.

Continuem per un camí ample i que fa una baixada molt pronunciada, i creuem la riera de Sant Llorenç.

Pista amb biaix a l’esquerra, que no agafem.

Entrem dins la llera de la riera, i la seguim una estona.

Deixem la llera i girem a la dreta.

Estem entrant al barri de can Tries.Seguim fent un gir a l’esquerra pel carrer del Riu Llobregat

Al fi nal del carrer girem a l’esquerra.

Al cap de pocs moments fem un al-tre gir a la dreta i poc després tor-nem a girar a la dreta, per seguir pel carrer del Riu Fluvià.

Tornem a girar a la dreta per agafar el carrer o la carretera de can Tries.

Arribem a una rotonda. No l’hem de travessar, sinó que hem de seguir per la vorera i girar a l’esquerra.

Baixem pel carrer de Joan I fi ns arri-bar al col·legi Marcel·lí Moragas, punt de sortida i fi nal d’aquest iti-nerari.

1:31

1:33

1:37

1:40

1:44

1:45

1:47

1:51

1:53

2:00

2:02

50

Cases de la colònia Amat.Foto: l’autor

96


97


Recorregut............Temps caminant....Ciclable................Camins.................

11è recorregut

A la Desfeta per la Clota

600 m aproximadamentmitjana, perquè és llarg. Cal portar ai-gua i evitar fer la sortida en dies de calor18,650 km5 h 30 min82%trossos de trialera i pedra solta

11è recorregut

A la Desfeta per la Clota

Sortida: de l’aparcament del parc del Mil·lenni.

Seguim pel camí de la nostra dre-ta (el que hi ha just al costat d’una font) fi ns a trobar el carrer de l’Argila, que baixa de Begues. Aquí girem a l’esquerra i el seguim en paral·lel.

Ens trobem una rotonda al davant.

Creuem a l’altre costat del carrer de l’Argila, deixant la rotonda a l’esquerra. Al cap de pocs metres creuem la carretera de la Sentiu per davant del nou parc de bombers, per agafar un camí que segueix la carretera per sota.

Seguim pel camí, sense deixar-lo, enmig de pins i algun càrritx. Al cap d’una estona creuem un camí que porta als antics vivers Barri.

A l’altra banda de la carretera (a la nostra dreta) es divisa l’àrea de lleure de la Sentiu.

El camí s’acaba i ens veiem obligats a pujar a la vora de la carretera, per creuar-la. Atenció al trànsit.

Seguim per la carretera fi ns arribar a l’avinguda de la Sentiu. Continuem per allà, amb pujada mantinguda, i passem pel davant de la masia del Molí, que deixem a l’esquerra. A

Ruta(km)

0,000

0,120

0,200

0,260

1,400

1,500

1,750

altitud(m)

21

temps(h:min)

0:00

0:03

0:05

0:06

0:20

0:21

0.27

98


99

2,400

2,520

2,900

2,960

3,150

3,360

3,550

3,900

4,130

4,250

l’altra banda del camí, més amunt, hi ha uns corrals.

Al cap de poca estona ens trobem una cadena que barra el pas als ve-hicles pel camí que va a les masies.

Passem pel costat de la bassa de la Sentiu, que queda a l’esquerra.

El camí, tot seguit, fa un gir molt pronunciat a l’esquerra, al mateix temps que creua el torrent de la Sen-tiu, just al costat d’una gran alzina.

Seguim per la pista i, al cap de poc, passem pel davant de can Dardena.

Seguim per la pista sense desviar-nos, i al cap de poca estona comença un camí en biaix, que no agafarem.

Aquest camí portaria a la pujada dels Penitents, que va a parar al camp de tir i a la collada de la Clota. Hem de seguir recte, fi ns a can Vinyes.

Al cap de poc, arribem a can Pardal.

Seguim per la pista fi ns a trobar-nos un torrent. En ple revolt, i al costat d’un garrofer, el creuem, al mateix temps que fem un gir a l’esquerra.

Seguim al costat del torrent per uns camps abandonats enmig d’algun garrofer. Al cap de poc, al costat d’un altre garrofer, hem de girar a la dreta.

Remuntem una petita pujada on hi ha un piló cilíndric de ciment, que

0:35

0:38

0:42

0:47

0:51

0:55

0:58

1:01

1:03

83

90

99

117

97

4,390

5,160

5,230

5,580

5,700

5,790

deixem a l’esquerra. Passat el piló, anem en direcció esquerra cap a la torre d’alta tensió i creuem per sota de la línia elèctrica.

Enfront nostre comença una puja-deta curta, seguida també d’una curta baixada. A l’esquerra passem a pocs metres d’una segona torre elèctrica. Seguim fi ns a trobar-ne una tercera, que deixem al costat, i creuem la línia d’alta tensió. Tot el camí segueix l’estesa elèctrica.

Tot seguit ens trobem una baixada i un camí estret. En pocs moments som al torrent de Tibart, i el creuem.

Continuem per la drecera, prop del torrent. El tornem a creuar i, a uns 14 metres, girem a la dreta. Passem pel costat d’un antic forn de calç.

Seguim i creuem per sota de la línia elèctrica. A la dreta observem una antiga edifi cació en estat molt rò-nec, l’antic celler de can Bassoles.

Pocs metres després creuem al-tra vegada el torrent, i el tornem a creuar diversos cops.

El camí es converteix a estones en un pedregar a causa del roquissar. Té indicis d’haver estat més ample, però ara és un viarany. Anem pujant tot seguint la línia d’alta tensió i fent

1:10

1:13

1:15

1:18

1:20

141

129

Can Pardal.Foto: l’autor

El celler de can Bassoles.Foto: J. Campmany

100


101

6,600

6,700

algunes ziga-zagues. Comencem a veure senyals de color taronja, bas-tant gastats, pintats a les roques d’una antiga ruta excursionista. De mica en mica pugem fi ns a dalt del torrent, que ens queda al costat es-querre. A la serra del davant es divisa ja el camp de tir militar, i s’endevina el camí denominat dels Penitents.

Trobem un pilonet verd metàl·lic i, amb una pujada curta però forta, ens col·loquem al camí dels Penitents, sota les Agulles, a prop d’una torre.

Situats ja en aquest camí o pista, fem un gir a la dreta i continuem sense deixar-lo. No triguem gaire a trobar un senyal on diu, en el sentit contrari a la nostra marxa, «peligro, campo de tiro». Encara que sobti, el camp de tir està inclòs a l’àmbit de

1:44

1:47

285

310

7,100

8,210

8,400

9,000

9,430

9,750

l’Espai Natural del Garraf, i les admi-nistracions locals no han pogut clau-surar-lo, ja que el Tribunal Suprem el segueix considerant «indispensable per a la defensa nacional».

Seguim per pista fi ns arribar ja a la collada de la Clota.

A l’esquerra hi ha una creu metàl·lica col·locada dalt d’un piló trapezoïdal de ciment amb unes rajoles. A la part dreta de la pista hi ha un pi-lonet metàl·lic verd: seguim aquest camí, que és el GR-92, tot i que al cap de pocs minuts l’hem de deixar per seguir-ne un altre que surt a mà esquerra.

Aquest nou caminet, una mica es-tret, discorre enmig d’algun pi jove, romaní i matolls, i remunta amunt fi ns a creuar una pista ampla, que seguim tot a la dreta.

Arribarem per una pista ampla fi ns a la torre de guaita de la Desfeta.

El turó de la Desfeta fa de límit entre Gavà i Begues, i val la pena estar-s’hi una estona per observar la di-latada panoràmica que ens ofereix. És el cim més alt del terme de Gavà. A la dreta de la torre, de cara al mar, surt un corriol que, amb fort pen-dent, ens condueix a una pista més ampla. Som-hi! Els que facin la ruta amb BTT, probablement hauran de dur la bici a l’espatlla, ja que el cor-riol, a més d’estret, fa una baixada molt pronunciada. Desemboquem en un camí molt més ample, i hem de continuar fent un gir a la dreta.

La pista baixa encimentada al co-mençament, a causa del fort pen-dent. Quan s’acaba el pendent, s’acaba també l’encimentat. Al cap d’uns minuts arribem en una cruïlla de camins i dues cadenes. Girem i seguim pel de l’esquerra.

1:53

2:10

2:15

2:29

2:38

2:50

343

404

411

498

518

427

Les Agulles des de la pista dels Penitents. Foto: l’autor

102


103

10,050

10,480

11,500

11,820

11,900

12,600

Arribem a un dipòsit d’aigua, i aquí s’acaba la pista; cal baixar a la dreta per un marge d’un metre d’alçada, un xic difícil. Hi ha un pi al costat. Antigament, aquí hi havia la masia de can Ferrer de la Pineda.

Aquí comença una drecera que hem de seguir. Anirem trobant senyals grocs a les roques, bastant gasta-des. Cal buscar-les i no desviar-se del camí, fi ns que desemboca a la carretera de Gavà a Begues.

Creuem la carretera amb tendència a desviar-nos cap a la dreta, ja que just davant i a pocs metres hem de seguir per l’enquitranat de l’antiga urbanització Parc de Gavà. Trobem un creuament de camins en forma de T. Hem de girar a la dreta.

Enfront nostre i un xic a l’esquerra comença un camí que cal seguir. Per tant, deixem l’asfalt.

Ens trobem a la serra de Roca Gele-na, curiós topònim ja documentat al segle XIV. Anem seguint fi ns a trobar una torre d’alta tensió. En aquest punt, hem de girar a la dreta.

Travessem una barrera metàl·lica i, tot seguit, agafem el camí de l’esquerra, que presenta traces d’haver estat enquitranat. En tornem a trobar un altre, però seguim pel de

2:56

3:01

3:21

3:26

3:27

3:38

396

358

282

248

13,400

13,600

14,330

14,550

14,750

15.150

15,400

15,600

l’esquerra. Aviat l’enquitranat, molt malmès, es converteix en un pedrus-call feixuc de transitar. Continuem fi ns a un encreuament de camins. Deixem el camí dels rocs i el quitrà, i seguim pel camí de l’esquerra, al costat d’una barrera metàl·lica.

El camí ens porta a una petita espla-nada on hi ha un indicador del GR-92.

Seguim a l’esquerra pel camí am-ple, GR-92. Al cap de poc veiem a mà dreta un caminet, que seguirem, i que ens durà a la font del Ferro.

L’aigua de la font raja molt poc i surt rovellada, perquè ve de la roca ferru-ginosa que hi ha en aquesta zona. Deixem la font i, a la nostra esquer-ra, hi ha un petit corriolet que amb una pujada curta i forta desemboca en un altre. Fem un gir a l’esquerra i el seguim. Al cap d’una estona arri-bem a un altre camí més ample.

Veiem un caminet a la dreta que no agafem, ja que va a la mina de ferro.

Al cap de pocs minuts desembo-quem en una pista molt més ampla. És la pista de ca n’Amat. Aquesta pista va ser oberta l’any 1921 pel propietari de la colònia, per facilitar-hi l’accés des de la carretera de Be-gues. Al costat esquerre, i de biaix, se’n veuen dues més. Hem de se-guir recte.

Esplanada de la tremuja de la mina de ferro.

Seguim per la pista. A la dreta, i de biaix, surt el camí que va a la mina. No l’hem de seguir.

Seguim fi ns a trobar una petita es-planadeta amb dues cadenes. La de la dreta porta a la carretera de Begues i, la de l’esquerra, a la dre-cera de la Canadenca. Continuem pel camí de l’esquerra.

3:49

3:53

4:00

4:09

4:13

4:19

4:25

4:29

165

154

93

132

Torre de guaita de la Desfeta. Foto: l’autor

104


105

16,100

16,400

16,800

17,000

17,200

17,400

17,840

18.100

18,350

18,650

Passem pel costat d’un dipòsit d’aigua, que deixem a l’esquerra.

Pal de telèfon amb una protecció ver-mella, d’on surt un camí. Seguim recte.

Trobem un camí a la dreta, que no seguim. Hem d’agafar el següent, que surt uns 12 metres més enllà.

Passem enmig de pins i algun garro-fer gros i foradat, que s’ha de deixar a banda.

Trobem una trinxera d’uns 5 metres de fondària per uns 40 de llargària i per uns 12 metres d’amplària. És una explotació de ferro a cel obert, que probablement correspon a unes cates que s’hi van fer a fi nals del se-gle XVIII. Al costat d’aquesta trinxera s’hi va trobar un enterrament neolític.

Passem pel costat d’un hort de muntanya, a tocar de la tanca de fi lferro. El tenim a l’esquerra. Ja som molt a prop de la carretera de Gavà a Begues. Just uns metres abans de tocar la carretera girem a l’esquerra i continuem per un tram de carretera vell en desús, fi ns anar a parar al costat d’una gran rotonda, just a l’entrada de Gavà. Al cap de pocs metres de passar-la, creuem l’avinguda d’Eramprunyà per un pas de vianants situat davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Des-prés, girem a mà dreta i baixem per l’avinguda de Joan Carles I.

Continuem per l’avinguda de Joan Carles I fi ns a una segona rotonda, on girem a la dreta.

Continuem pel carrer de Sant Lluís, fi ns al fi nal. Fem un gir a l’esquerra i continuem pel carrer de l’Argila.

Al cap d’uns moments som ja a l’aparcament del parc del Mil·lenni, punt de sortida i fi nal del recorregut.

4:36

4:42

4:47

4:52

4:55

5:23

5:28

185

176

134

113

22

La roca del Migdia, amb la característica forma de cap de falcó,

i el castell d’Eramprunyà. Foto: J. López

EL GARRAF ROIG

106


107


12è recorregut

La roca del Migdia

160 mbaixa5,600 km1 h 52 min100%pista i PR-39

12è recorregut

La roca del Migdia

Sortida: aparcament de l’àrea de lleure de la Sentiu, a 60 m de la ma-sia de can Llong.

Continuem pel mateix carrer de l’aparcament i passem pel costat d’uns contenidors domèstics. Des-emboquem ben aviat al carrer de la Torrentera, on farem un gir a la dreta i continuarem fi ns al fi nal del carrer. Allà girarem a l’esquerra, i continua-rem per pista.

Al cap de poca estona trobem una cadena que barra el pas als vehicles.

Trobem una hípica a l’esquerra.

Ruta(km)

0,000

0,300

0,550

altitud(m)

61

81

96

temps(h:min)

0:00

0:06

0:10

Masia de can Llong, rehabilitada com a restaurant. Foto: l’autor

108


109

0,700

1,100

1,720

2,430

3,100

Cadena a l’esquerra, al mig d’un camí que va a un dipòsit d’aigua per als incendis. Enfront nostre, hi ha una altra cadena. A l’esquerra, hi desemboca l’últim carrer de la Sen-tiu. Travessem la cadena i seguim recte.

Continuem per pista amb força pu-jada. Al cap d’una estona arribem al dipòsit vell d’aigua de la Sentiu.

Després de fer un respir i contem-plar el panorama que se’ns obre al davant, reemprenem la marxa. La pista desemboca al sender PR-39. Girem a l’esquerra.

Seguim pel PR-39 i, al cap de poca estona, aixecant la mirada veurem les roques roges i capritxoses: som sota la roca del Migdia. Seguim! A l’esquerra comença un senderó que baixa de l’aparcament del restau-rant de l’ermita de Bruguers. Aquest camí fou recuperat per l’Associació Esportiva EXPI l’any 2002 per poder accedir al PR-39 des de l’ermita de Bruguers. No seguim aquest sende-ró, sinó que continuem per la pista.

Al cap de pocs metres, girem altre cop a la dreta.

0:13

0:25

0:35

0.50

1:03

102

125

204

185

181

3,200

3,860

4,000

4,300

4,700

5,000

5,200

5,300

5,400

5,500

5,600

Seguint el camí, que de vegades esdevé pista, desemboquem al cap d’una estona en un altre camí, on tombem a la dreta.

Continuem fi ns a desembocar en biaix al PR-39.

Seguim recte per un camí molt més ample i que fa baixada. Al cap de poca estona, a mà esquerra, i amb biaix, comença un camí, que hem d’ignorar. Seguim els pilonets de color verd.

Apareix un altre camí que surt a l’esquerra, que no hem de seguir.

Seguim per tant pel PR-39 (pilonets verds). A uns pocs passos, creuem una línia d’alta tensió. Trobem una extracció de terres recuperada.

Creuem una altra línia d’alta tensió.

Cruïlla; girem a la dreta.

Creuem el torrent de les Comes per un pont.

Pilona metàl·lica verda a la nostra esquerra, indicadora del PR-39.

Aparcament de l’àrea de lleure de can Llong, punt inicial i fi nal d’aquest itinerari.

1:07

1:17

1:21

1:28

1:35

1:40

1:44

1:46

1:48

1:50

1:52

174

162

170

117

96

59

55

52

50

58

61

La Sentiu i, al fons, la plana de Gavà, vistos des de l’antic dipòsit d’aigua. Foto: l’autor

La roca del Migdia des del sen-der PR-39. Foto: l’autor.

110


111


Recorregut............Temps caminant....Ciclable................Camins.................

13è recorregut

De la Sentiu a la Clota

395 mno gaire, llevat d’algun tram de forta pujada i algun indret amb pedruscall11,800 km3 h 55 min95% (hi ha alguna roca on cal baixar)senyalitzats (pilons verds i GR-92)

13è recorregut

De la Sentiu a la Clota

Sortida: fi nal de l’avinguda de la Sentiu.

Masia del Molí. Aquest mas pren el nom d’un antic molí altmedieval documentat des de l’any 980, pro-pietat del monestir benedictí de Castelldefels. A inicis del segle XII, la propietat del molí fou transferi-da a la parròquia de Sant Pere de Gavà, fi ns que al segle XVIII va ser alliberat d’aquest domini. La famí-lia que menava el mas al segle XV, els Pineda, foren també batlles de Castelldefels. Una mica més amunt de la masia trobem una cadena, instal·lada entre dos pilons de fe-rro, que barra el pas dels vehicles al camí de la Sentiu. Cal travessar-la.

Seguim pel camí ample i, a l’esquerra, veiem una bassa alimen-tada per una canonada grossa. Mal-grat el rètol col·locat per l’Ajuntament que indica que l’aigua no té garantia sanitària, l’aigua és de mina i es re-cull uns metres més amunt. La bas-sa s’usava tant per a regar alguns camps com per abeurar el bestiar.

Seguim pel camí ample i als pocs metres, enmig d’un revolt, creuem una riera. Tot just passar-la a mà dreta veiem unes alzines molt grans.

Ruta(km)

0,000

0,200

0,300

0,600

altitud(m)

68

73

75

88

temps(h:min)

0:00

0:03

0:05

0:09

112


113

0,650

0,900

1,000

Can Dardena. El mas pren el nom de la família Dardena, propietaris del mas a partir del 1668, però anterior-ment era conegut com a torre de la Sentiu. La torre és la construcció de planta quadrada i amb un petit fi nes-tró que dóna al camí, un xic més alta que les teulades de la masia. Aques-ta torre ja està documentada al se-gle XII, i era la seu d’una jurisdicció medieval semiindependent dins del terme del castell d’Eramprunyà. Fo-ren senyors d’aquesta quadra o juris-dicció els Santa Oliva, els Picalquers i els Cunit. Més endavant, al 1405, fou adquirida pels senyors del cas-tell d’Eramprunyà i lliurada a una fa-mília pagesa perquè la menés com una masia més.

Al cap de poca estona deixem el camí i continuem per un altre que surt a la nostra esquerra, fent pujada.

Tornem a trobar un altre camí al cap de pocs metres. Fem un gir a la dreta (hi ha un piló metàl·lic de color verd que amollona el camí). Aquí comença l’anomenada pujada dels Penitents.

0:10

0:15

0:18

90

106

111

1,100

2,200

2,830

3,000

3,300

Seguim per una pista ampla amb pujada forta i continuada. A la dre-ta i a pocs metres del camí tenim can Tardà. Aquest mas, fundat l’any 1588, antigament era denominat mas del coll Roig, perquè el camí, que fi ns ara ha transcorregut enmig de roques vermelles, passa a solcar roques blanques.

Si deixem per uns moments la pis-ta i ens apropem a la masia tin-drem una magnífi ca visió de la vall de la Sentiu i de les seves masies així com del castell d’Eramprunyà i l’ermita de Sant Miquel. Girant un xic la vista a l’esquerra gaudirem d’un bon perfi l de les Agulles.

Retornem a la pista ampla i verme-llosa i passem pel costat d’una ca-dena amb un rètol que anuncia el perill d’un camp de tir. Tornarem a trobar un altre pilonet metàl·lic de senyalització de color verd.

La pista es torna asfaltada, però no-més uns metres. En biaix i a la nos-tra esquerra comencen dos camins, que no hem de seguir. Continuem recte. Tornem a trobar un altre pilo-net verd de senyalització.

A l’esquerra tenim el camp de tir, una instal·lació que sobta trobar dins de l’Espai Natural del Garraf. El camp de tir s’ubica en els antics ter-renys de dues masies: can Perers i can Puig de Tibart. Seguim recte, i, al cap de pocs moments, trobem un camí esbiaixat al davant nostre que no agafem. Hem de seguir recte, amb tendència a la dreta.

Baixem i, en enfi lar un revolt i pas-sat un gran plàtan, a pocs metres del camí, a mà dreta, veureu una bassa de prevenció d’incendis, que s’alimenta de la font denominada abeurada de Tibart o font del Maset.

0:21

0:45

1:20

1:05

1:11

115

268

310

315

335

Pujada dels Penitents. Al fons, lespenyes de l’Àliga. Foto: l’autor

114


115

3,600

3,900

4,050

Tibart era el nom de la muntanya que acabem d’abandonar (avui serra de can Perers), i l’abeurada satisfeia la set dels ramats que temps enrere transitaven per aquestes muntanyes.

No es pot accedir a l’actual bassa ja que està protegida per un reixat, però a mà esquerra del cami, uns metres més amunt, amb sort, podrem tro-bar la surgència que l’alimenta, tot i que generalment està seca. Seguim fent camí per la pista i amb pujada. Creuem per sota d’una línia d’alta tensió. Hi ha un pilonet verd.

Travessem pel mig de dos pilonets metàl·lics que sostenen una cadena amb un rètol metàl·lic que diu: «peli-gro, campo de tiro».

Seguim per la mateixa pista ampla i empinada, i arribem a la Clota. Aquest coll separa les aigües entre

1:17

1:22

1:25

301

316

325

5,300

6,000

6,600

dos vessants. Les del vessant est van a parar a mar per la riera de la Sentiu i la dels Canyars, a llevant del massís de Garraf. Les del ves-sant oest afl ueixen a la riera de Be-gues, i d’aquesta a la de Ribes, que desemboca entre Sitges i Vilanova, a ponent del massís de Garraf. El coll de la Clota ha estat la porta d’accés tradicional des del delta de Ponent a la plana de Begues i, més enllà, al Penedès.

Al mateix coll hi ha un piló amb ra-joles que sosté una creu de ferro: la creu de la Clota, restaurada fa pocs anys pel Centre d’Estudis Be-guetans. Just aquí girem a la dreta i seguim per un caminet. A pocs me-tres, n’hi desemboca un altre que és el GR-92 (senyals vermell i blanc). El seguim recte (els qui el facin en BTT han d’anar amb compte, ja que pot haver-hi alguna branca que rasqui els colzes, a part d’algun tros molt pun-tual en què cal baixar de la bicicleta per salvar alguna roca. Això no obs-tant, el camí és ciclable). Continuem pel GR-92 i ens trobem un avenc al mig del camí, l’avenc de la Desfeta.

No hi ha perill, la boca és petita i està tapada amb dos pedrots per se-guretat. Trobem una pista. Deixem el GR-92 i fem un gir a la dreta.

La pista en què ens trobem baixa del castell d’Eramprunyà i l’ermita de Sant Miquel. És un camí obert de bell nou l’any 1902 pel banquer Manel Girona, que cinc anys enrere havia comprat el castell i la baronia. El camí, apte per a carros, s’usava per baixar la verema de les vinyes del castell. Continuem pel camí, identifi cat amb uns senyals grocs ben marcats. Al cap de poca estona, a mà dreta i tocant al camí, veiem can Bassoles, masia en estat rò-

1:45

1:57

2:04

402

370

333

Bassa contra incendis, a labeurada de Tibart. Foto: J. Campmany

116


117

7,100

8,500

nec. Sobten els seus paraments de pedra nua, en alguns dels quals es veuen les pedres disposades en for-ma d’espiga (opus spicatum), senyal d’una gran antiguitat. El mas pren el nom del la família que el va posseir al llarg del segle XVIII, però a l’edat mitjana era coneguda com a mas de Font Noves. El nom feia referència a una petita dèu d’aigua situada una mica per sota del nivell del mas. Ac-tualment la font no existeix, però la vegetació de l’indret indica un terra humit en profunditat.

Seguim pel camí, on són remarca-bles les defenses de pedra roja, po-sades per evitar que carros massa carregats bolquessin rostos avall. Passem per un pontet de mampos-teria amb barana de pedra, que tra-vessa el torrent de les Canyes Bor-des. És el pont de la Petjada.

Si us atreviu a baixar i anar a sota del pont, observareu que a la volta hi ha dues rajoles amb unes pet-jades marcades per alguna bestio-la: d’aquí ve el nom que donem a aquest pont. El baixador es troba en acabar la barana i a la dreta. Aconsellem assegurar la baixada amb una cordeta d’uns 6 metres, ja que el baixador es un xic perillós.

2:15

2:42

298

195

8,800

9,080

Després d’observar aquestes curio-ses petjades i seguint el camí ens trobem a l’esquerra una glorieta de ciment armat, bastant malmesa.

Si seguíssim el camí, arribaríem a un altre pont de mamposteria, molt ben conservat, prop del qual hi ha una rajoleria que es va usar per coure els maons utilitzats per fer els ponts que hem vist. En canvi, en seguir les indicacions grogues, deixem el camí de carro i trenquem, a mà esquerra, per un tram amb fort pendent, que acaba just al costat de les ruïnes de can Flocant. En aquest indret hi havia un antic mas medie-val, el mas Librella, rònec per la des-població i pestes dels segles XIV i XV. Es va reconstruir a fi nals del XVI, quan era propietat dels amos de la torre de la Sentiu. L’actual nom li prové del sobrenom del propietari de fi nals del XVIII i principis del XIX, Isidre Forment, de Sant Climent. Aquesta família tenia el sobrenom de Flocant. Una altra denominació que apareix als mapes, l’hostal de l’Ase, li prové d’un masover del XIX.

Fem un gir a la dreta deixant la mal-mesa masia a l’esquerra, i entrem a

2:50

2:53

188

117

Can Bassoles. La fi nestraemmarca el castell. Foto: l’autor

Volta del pont de les Petjades. A l’angle superior dret, ben visible, la petjada que li dóna nom. Foto: l’autor

118


119

9,130

9,400

9,650

9,800

l’inici d’una pista. A mà dreta hi ha un hort que es rega amb l’aigua de l’antiga beurada del Senyor. Al cap de pocs moments creuem la riera de la Sentiu.

Seguim per la pista, i a l’esquerra trobem can Pardal.

Al cap de pocs metres, trobem can Vinyes, una masia amb una carac-terística façana barroca atribuïda al segle XVII. Al segle X, el mas havia format part de les propietats del mo-nestir de Castelldefels, però al se-gle XII fou transferit a l’església de Sant Joan de Viladecans. En època medieval el domini útil del mas era en mans dels Parellada, bel·licosos pagesos documentats en les lluites entre clans familiars que assolaren el delta del Llobregat a fi nals del segle XV. Els seus descendents, els Vinyes, en canvi, esdevingueren pròspers, i al llarg del XVIII amplia-ren la propietat fi ns a confi gurar la segona heretat en extensió de Gavà. Els seus descendents al segle XIX, els Aguilera, eren veïns del Prat.

Davant nostre surt un camí en biaix. Hem de girar a la dreta i seguir-lo.

Ens tornem a trobar un altre camí amb les mateixes característiques a

2:56

3:05

3:09

3:12

109

98

97

10,200

10,320

10,400

10,600

10,900

11,400

11,800

la dreta, que no agafem. És el que porta a la pujada dels Penitents, que hem seguit al començament d’aquest itinerari. Continuem recte sense desviar-nos. Passem pel cos-tat de les ruïnes de can Sopes. El mas era conegut a fi nals de l’època medieval com a mas Gerona, i per-tanyia a la família Vinyes. Els Gero-na foren importants pagesos medie-vals, i al segle XIV eren els batlles del senyor de la torre de la Sentiu. La construcció actual és recent, del segle XIX aproximadament.

Creuament de camins. Seguim pel de l’esquerra.

En uns moments arribem a can Bruac, en estat rònec. El mas pren el nom dels propietaris al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, que portaven el cognom d’origen occità Bruach. Formaven part de les onades migra-tòries de súbdits francesos del se-gle XVI. Abans, en època medieval, el mas havia estat dels Aravitg.

Deixem la masia a l’esquerra i se-guim el camí. Al cap de pocs metres fem cap a una pista que seguim sen-se deixar-la. Passem just pel costat de les parets d’una ferralleria aban-donada, que queda a mà dreta.

Tot seguit, creuem la riera Seca, que ve de la vall de Joan, i que en aquest punt s’uneix amb la riera de la Sentiu. Aquí pròpiament comença la riera dels Canyars. Seguim el camí paral·lel a la riera.

Abans que la riera desaparegui per sota d’un pont, el camí gira a l’esquerra i amb curta rampa som ja a la rotonda de l’avinguda de la Sentiu.

Fem un gir a l’esquerra i anem per la vorera, en pujada continuada, fi ns arribar al punt de la sortida, i fi nal d’aquest recorregut.

3:19

3:23

3:25

3:30

3:38

3:48

3:55

91

100

90

72

40

46

68

Defenses al camí del castell. Foto: B. Solina

120


121


Camins.................

14è recorregut

Pel romànic gavanenc

160 mfàcil, però forta pujada inicial7,320 km2 h 30 min85% (no recomanable, ja que tota la pujada al castell es fa carregant la bici)senders i pista

14è recorregut

Pel romànic gavanenc

Sortida: plaça de l’ermita de Bru-guers. Cal preveure que l’arribada serà en un altre lloc. L’ermita està conformada per dues parts diferen-ciades. L’absis és romànic, del segle XIII, i formava part d’un petit oratori de camí. La façana i la nau correspo-nen a una ampliació de principis del segle XVI, inaugurada el 15 de juny de 1509. L’absis romànic té part de les típiques decoracions llom-bardes, però manca d’arcuacions. Possiblement van ser eliminades durant la reforma del segle XVI, ja que està documentat que durant les obres va caure la volta de l’ermita.

Ruta(km)

0,000

altitud(m)

68

temps(h:min)

0:00

Absis romànic de l’ermitade Bruguers. Foto: l’autor

122


123

0,100

0,600

Cal seguir per un camí de terra ver-mellosa que surt just a la plaça, in-dicat amb un senyal vermell i blanc, que és el GR-92. Al cap de pocs mo-ments i a la nostra esquerra, ens trobem amb la roca Foradada.

Curiosa roca amb un forat natural de dimensions bastant considerables, produït per l’erosió. Uns metres més amunt i seguint el camí, ob-servem d’altres roques també amb capritxosos forats: són els tafone. Aquí, el camí comença a enfi lar-se amb un fort pendent, i passa pel mig d’arboços i alzines. Arribem en un replà, gairebé als peus del castell.

Aquí, sota una petita pineda, podem fer un respir; des d’aquest replà i en direcció oest surt un corriol no gaire fressat que en pocs moments ens portaria a les ruïnes de l’antiga ermita pre-romànica de Bruguers. Per un baixador molt aeri i perillós podríem accedir a la petita cova de la Mare de Déu (vegeu l’itinerari 9).

Seguim recte pel GR-92 (hi ha indica-dors verds de ferro). Al cap de poc, i amb pendent bastant acusada, ens trobem al castell d’Eramprunyà i er-

0:02

0:09

88

0,850

mita de Sant Miquel. Per entrar-hi cal deixar el GR-92 i fent un gir a la dre-ta. Al cap de pocs passos arribem a l’entrada del recinte. S’hi fan visi-tes guiades el segon diumenge de cada mes, amb sortida de l’ermita de Bruguers a les 10.00 h del matí.

L’ermita de Sant Miquel conserva restes romàniques, i dins del recin-te sobirà del castell hom pot veure encara arcs i parets d’aquest estil arquitectònic. Aquí, per Sant Miquel, cada any s’hi fa un aplec. Val la pena visitar-lo per gaudir de la di-latada panoràmica que ens ofereix, des de la plana del Llobregat, fi ns a Collserola, Sant Ramon, la Morella, les Agulles... En dies clars, s’hi divi-sen els Pirineus. Retornem al camí.Situats de nou al GR-92 continuem amb lleugera baixada per terra ver-mellosa. Aquí comença el camí que ens porta a la Sentiu. Al cap de poca estona, i a la dreta, observem unes

0:25

Arqueria romànica del castelld’Eramprunyà. Foto: J. Campmany

La capella de Sant Miquel d’Eramprunyà,amb elements romànics. Foto: l’autor

124


125

1,100

1,660

2,160

3,820

4,020

curioses pedres en forma de dol-men. Però no ho són; simplement han quedat així a causa de l’erosió.

Més endavant, trobem un camí que es desvia a la dreta i que no segui-rem. Seguim el GR-92. Al cap de poc, però, quan el GR-92 s’endinsa en un bosquet, el deixem i seguim la pista.

Amb una baixada suau arribem a can Bassoles, mas de muntanya derruït.

Als pocs metres de passar la ma-sia la pista esdevé un camí. Anirem trobant senyals pintats de color groc gira-sol fi ns arribar a baix a la vall. Passem per un pont, que creua el torrent de les Canyes Bordes.

Si es baixa al torrent, als maons de la volta s’observen unes curioses pe-tjades produïdes per alguna bestiola (vegeu la pàgina 115). Seguim el camí i obsevem de tant en tant res-tes de barana de pedra que encara es conserven. No oblidem que, tot i l’aspecte medieval, aquest camí fou fet de bell nou l’any 1902. Seguim en baixada pel camí i passem pel cos-tat d’una glorieta molt degradada.

Als pocs minuts d’haver passat la glorieta, i amb una forta baixada, arribem a can Flocant.

0:40

0:49

0:58

1:33

1:37

4,320

4,700

5,000

5,370

5,780

6,200

7,010

7,320

No veurem gran cosa del mas, molt malmès. Girem a la dreta i seguim per la pista. Als pocs minuts creuem la riera de la Sentiu. Seguim recte per una pista ben fresada. A cap de poc, passem pel costat de la masia de can Pardal. Encara que no s’hi ha-bita es conserva en força bon estat.

A pocs metres hi ha la masia de can Vinyes.

La masia estava habitada fi ns no fa gaire. A poca distància ja obser-vem can Dardena. Som al centre de la vall de la Sentiu. Can Dardena, abans torre de la Sentiu, era una pe-tita fortifi cació medieval que, en èpo-ca del romànic, dominava la vall. La torre es documenta al segle XII, i en-cara s’aguanta en un angle del mas.

Seguim per la pista i a l’esquerra, abans de travessar el torrent, hi ha unes alzines frondoses. Al cap de poc, un cop travessat el torrent de la Sentiu, veiem la bassa alimenta-da per una canonada. L’any 2003 el Grup Ecologista Quercus va restau-rar aquest emblemàtic indret. Tot i la manca de garanties sanitàries, l’aigua que raja és de mina.

Trobem una cadena que barra el pas.

Passem pel costat del Molí, mas encara habitat. Arribem a l’avinguda de la Sentiu, i baixem per la vorera amb xalets a banda i banda, fi ns a la carretera de la Sentiu.

Fem un gir a l’esquerra en direcció a Gavà, i amb molt de compte tra-vessem la carretera i agafem un caminet que la segueix en paral·lel, fi ns que al cap de molt poca estona la tornem a travessar per situar-nos prop de la masia de can Llong, avui convertida en restaurant. Al costat hi ha l’àrea de lleure de la Sentiu, principi i fi nal del recorregut.

1:43

1:50

1:56

2:03

2:11

2:19

2:29

2:35

Fals dólmen d’Eramprunyà.Foto: l’autor.

126


127


15è recorregut

Bruguers i la Sentiu

280 mfàcil, llevat de Bruguers al PR-3912,200 km4 h aproximadament90%bons

15è recorregut

Bruguers i la Sentiu

Sortida: auditori Marc Grau, al parc del Mil·lenni.

Sortim pel camí ample i encimentat que surt a mà esquerra, en direcció a l’avinguda de Joan Carles I. Pas-sem pel davant de l’Androgin, curio-sa fi gura humana de ferro d’uns 12 m d’alçària, que va ser donada per La Fura dels Baus després de cele-brar el cap d’any del 2000 a la plaça de Catalunya de Barcelona.

Passat l’Androgin, a pocs metres i davant nostre, hi ha l’avinguda de Joan Carles I. Girem a l’esquerra i seguim vorera amunt. A la primera rotonda, passem a l’altre costat de la vorera, per continuar amunt. Pas-sem pel costat d’una altra rotonda, més gran que l’anterior. Davant nos-tre, amb lleugera variació a la dreta, travessem per un pas de zebra la carretera de Gavà a Begues. Con-tinuem pujant pel carrer de Clara Campoamor. Després de passar els primers blocs d’habitatges, i a l’inici d’un revolt molt tancat i amb pujada, agafem un sender que surt davant nostre. Comença amb una forta pu-jada. Estem al camí de les Ferreres. Al fi nal de la pujada, no gaire llar-ga però sí acusada, ens trobem un creuament de camins. El perpendi-cular a la direcció que duem és el

Ruta(km)

0,000

altitud(m)

22

temps(h:min)

0:00

128


129

1,650

2,000

2,800

3,000

3,300

3,500

3,900

camí de la Canadenca. Hem de con-tinuar recte pel que tenim davant.

El camí fa una baixada continuada que ens du fi ns al barri de can Tries.

Entrem dins la barriada i, al primer carrer, girem a l’esquerra i el seguim fi ns al fi nal. Davant nostre trobem una porta metàl·lica de doble fulla, quasi sempre oberta, que du en una antiga granja. Sense arribar a la por-ta girem a la dreta i seguim fi ns a trobar la llera de la riera de Sant Llo-renç. Després girem a l’esquerra i la seguim sense deixar-la. Trobem ca-mins a mà dreta, que no agafem. Al cap d’una estona trobem un fort pen-dent. Estem passant pel costat de can Roig, que queda a mà la dreta.

Al cap de 140 metres trobem un camí a la dreta que no seguim (ens portaria a ca n’Amat, vegeu l’itinerari 8). Al cap de poc de seguir recte, tro-bem un altre camí de biaix. És una pista molt més ampla, que seguim.

Al cap de poc som a l’esplanadeta de la tremuja de les mines.

Seguim per la pista fi ns a trobar a mà dreta un altre camí que surt de biaix i s’enfi la amunt, fent un gir de gairebé 180 graus. L’hem de seguir.

En aquest nou camí que seguim anem trobant-ne d’altres a la dreta, però els passarem de llarg. Al cap d’una estona i caminant pel mig de pins, ginesta i alguna alzina, fem cap a una nova pista, just al da-vant; hi continuem, girant a la dreta.

Per accedir-hi cal remuntar una pila de terra d’uns 4 metres que ens ba-rra el pas. Remuntem doncs la pila de terra i ens situem a l’esmentada pista, que ens durà a la urbanització de Bruguers. Seguim en pendent con-tinuat fi ns arribar a la urbanització,

0:33

0:39

0:56

1:01

1:07

1:11

1:20

108

46

95

4,400

5,400

on trobarem una petita esplanada.

El camí continua a la banda dreta. L’hem de seguir fi ns a desembocar en un carrer on girem a l’esquerra, i no el deixem fi ns que, en un ample gir, fa cap a unes escales, després de passar per una zona habilitada per a petanca. Baixem les escales i, just al davant, trobem un senyal del GR-92. Seguim aquest sender girant a l’esquerra, i passem pel costat de l’antic restaurant Les Fonts de Bru-gués. Veiem davant nostre la carre-tera de Gavà a Begues, que hem de travessar. Un cop creuada, girem a la dreta i a pocs passos trobem una olivera voltada d’un pedrís, tocant a la carretera. Aixecant la vista es veu l’absis de l’ermita de Bruguers, del segle XIII. Remuntem la pujadeta que hi ha vers l’ermita i ens situem a la plaça de davant de l’entrada.

Convé estar-s’hi una estona per recu-perar forces i gaudir l’entorn. Estem als peus del castell d’Eramprunyà. Si us aboqueu a la miranda, veureu el mar i part de la plana de Gavà. Ti-rem enrere fi ns a l’olivera i girem a la dreta per baixar fi ns a l’aparcament del restaurant de l’ermita. Anem fi ns al fi nal de l’esmentat aparcament, i travessem a l’esquerra una petita trinxera encimentada, pensada per a les aigües pluvials. Tot just da-

1:30

1:49 240

L’ermita de Bruguers i, al fons, el castell d’Eramprunyà. Foto: l’autor

130


131

5,700

6,000

6,300

7,000

vant nostre i en una curta, perillosa i forta baixada, comença un cami-net que seguim amb molt de comp-te. Anem trobant senyals discrets de color groc a les pedres i alguna als arbres. Els hem d’anar seguint. El caminet té uns 300 m de forta baixada al principi, però és més bo-nic del que us podeu imaginar, amb molta vegetació d’alzinar, galzeran, arboç i alguna espècie més. A part d’això, també és molt frescal, tot i que una mica perillós a causa de la fullaraca del terra que, com que és humida, el fa un xic relliscós. El camí ha estat recuperat per l’Associació Esportiva EXPI de Gavà, ja que feia molts anys que no s’hi passava i estava tot taponat. Arribem al fi nal d’aquest camí i ens trobem amb una pista que és el sender PR-39.

Seguim tot girant a mà dreta i pas-sem per sota de la roca del Migdia.

Aquestes roques estan erosionades pel temps i mostren capritxosos forats on nien les aus. Passades les roques, trobem una pista a mà dreta que entronca amb l’actual. La seguim tot deixant el PR-39.

Aquesta pista ens du a l’antic dipò-sit d’aigua de la Sentiu.

Deixem el dipòsit a la dreta. Just a mateix revolt, surt un camí amb mol-ta pedra solta i en lleugera baixada,

1:55

2:01

2:07

2:20 210

8,050

8,700

9,000

9,250

10,400

12,200

2:41

2:58

3:02

3:05

3:29

4:00

114

100

87

22

que seguim. El camí discorre pel mig d’un tallafocs i torres d’alta ten-sió. Al cap d’una estona ja som a can Flocant, mas en estat rònec.

Aquí comença el camí de les masies (vegeu l’itinerari 13). S’hi veuen al-guns ametllers, corrals de cabres i algun tros de terra cultivat, tot i que ningú viu ja permanentment a les masies. Només a can Dardena, can Vinyes i al Molí hi van, de dia, els masovers. Seguim la pista i passem pel costat de can Pardal i, uns mi-nuts més endavant, can Vinyes.

Cal parar compte, perquè a la dreta i de biaix comença un altra pista que no hem d’agafar. Després de passar can Vinyes, arribem en un tres i no res al costat de can Dardena.

Continuem sense deixar la pista i a pocs metres a mà esquerra hi ha unes alzines molt frondoses, abans d’un revolt. Més endavant, a mà dre-ta, trobem la bassa de la Sentiu.

Seguim per la pista, trobem una cadena i la passem. Més endavant trobem la masia del Molí i un corral. Seguim fi ns que comenci l’asfalt de l’avinguda de la Sentiu. Seguim fi ns a una rotonda de la carretera de Gavà a la Sentiu i Castelldefels, i prenem direcció a Gavà, girant a l’esquerra.

Situats ja en direcció a Gavà, aga-fem un camí a mà dreta que se-gueix paral·lel a la carretera i que no deixarem fi ns a un altra rotonda situada al costat del nou parc de bombers. Deixem el camí de terra i creuem la carretera en direcció a Begues. Al cap de pocs metres, gi-rem a la dreta i entrem al parc del Mil·lenni. Seguint un camí encimen-tat arribem ràpidament a l’auditori Marc Grau, principi i fi nal d’aquest itinerari.

Camí recuperat perl’EXPI. Foto: l’autor

132


133


16è recorregut

El turó de ca n’Espinós

76 mfàcil3,615 km1 h 10 min100%pista i acceptables

16è recorregut

El turó de ca n’Espinós

Sortida: de l’aparcament del parc del Mil·lenni.

Prenem el camí encimentat que co-mença al costat d’una font a la part dreta de l’aparcament, i puja lleuge-rament. Al cap de poc trobem el ca-rrer de l’Argila, que baixa de Begues. Sense creuar-lo, girem a l’esquerra.

Continuem per la vorera fi ns a trobar un cartell indicador situat a l’altra banda. Just en aquest punt hem de girar a la dreta i creuar el carrer.

Seguim per un caminet estret fi ns a desembocar en una pista de terra vermellosa. A l’esquerra hi ha una cadena. Hem de girar a la dreta i se-guir la pista.

La pista discorre enmig de pineda i llentiscle. Ens situem a la serra de Queralt. Seguim la pista, i al cap de poca estona en creuem una altra. Hem de seguir recte.

Creuem un tallafocs i una línia elèc-trica.

A la dreta i a sota tenim el torrent Bergelit. Al cap de poca estona, des-emboquem en un altre camí. Hem de girar a l’esquerra.

Tenim al davant el turó de ca n’Espinós. No és gaire alt, 121 m, però s’hi gaudeix d’una vista desta-

Ruta(km)

0,000

0,115

0,245

0,325

0,632

0,800

1,150

altitud(m)

26

36

45

temps(h:min)

0:00

0:02

0:04

0:07

0:12

0:14

0:20

134


135

1,175

1,320

1,460

1,510

1,580

1,680

1.710

cable. El camí es fa atrinxerat i es-tret en algun punt. Seguim i passem just gairebé a tocar el cim, que que-da a uns 70 m a la dreta. En aquest punt s’acaba la pujada.

Seguim pel camí vermellós, ara de baixada, i en breus moments tro-bem al bell mig del camí una rampa de fusta per fer el salt amb bici. Hi passem pel costat.

El camí es divideix en dos. Seguim pel de la dreta.

En un moment, i a l’esquerra, passem a tocar les restes d’un forn de calç.

Seguim el camí que ens ha de dur a la llera d’una riera. Girem a la dreta i la seguim pel costat.

Desviament a l’esquerra, cap a un rètol indicatiu.

Trobem la pista ampla que forma part del sender PR-39. La seguim girant a l’esquerra.

Al cap de pocs metres creuem la riera de les Comes per damunt d’un pontet i, al cap de poca estona, en-trem a l’àrea de lleure de la Sentiu.

0:22

0:27

0:30

0:31

0:33

0:35

0:36

90

80

73

45

47

49

Travessem la zona fi ns a la carretera de Gavà a la Sentiu, que creuem.

Tot just creuar-la, baixem uns metres per agafar el camí que la segueix en paral·lel, girant a l’esquerra. Seguim en direcció a Gavà. El camí ens obli-ga, per salvar una riera, a anar un tros pel costat de la carretera.

Al cap de poca estona creuem una pista, on hi ha un vell rètol indicant la direcció dels antics vivers Barri.

Tornem a agafar el camí paral·lel a la carretera.Creuem també una ram-pa encimentada, que ve de la carre-tera. Seguirem recte.

Estem molt a prop d’una rotonda, al costat del nou parc de bombers. Cal parar compte perquè abans d’arribar-hi cal creuar la carretera i continuar per un camí que surt just enfront nostre, barrat per una cadena.

Tot just passada la cadena, ens hem de desviar a la dreta per un caminet no tan ample que segueix el carrer de l’Argila, i que ens du en un punt on girem a la dreta per travessar-lo.

A l’altra banda, trobem el camí enci-mentat del parc del Mil·lenni. El se-guim fi ns arribar a l’aparcament, punt de sortida i fi nal d’aquest itinerari.

2,000

2,080

2,310

2,380

2.660

3,260

3,525

3,615

0:40

0:42

0:49

0:50

0:55

1:02

1:07

1:10

51

41

45

52

45

38

26

El turó de ca n’Espinós. Foto: l’autor

Parc del Mil·lenni. Foto: l’autor

136


137


17è recorregut

De castell a castell

495 mmitjana-baixa14,994 km4 h 40 min90%pistes i acceptables

17è recorregut

De castell a castell

Sortida: parada d’autobús de la Sentiu.

Creuem la carretera i continuem en direcció a Gavà uns metres en paral·lel. Deixem la carretera i baixem uns metres per sota del nostre nivell. Seguim el camí de sota la carretera.

Trobem unes ruïnes: són les restes d’una àrea industrial rural vinculada a can Llong, que es pot datar entre els segles XVIII i XIX, i que consta d’un pou, un molí, quatre forns de calç i una rajoleria, més altres cons-truccions, com ara una pilona de pe-dres que ens fa de referència. Can Llong era una de les masies més riques del terme. Girem seguint el camí amb tendència a la dreta, fi ns a la llera de la riera dels Canyars.

Ruta(km)

0,000

0,260

altitud(m)

46

42

temps(h:min)

0:00

0:03

Àrea industrial de can Llong. Foto: l’autor

138


139

0,415

0,428

0,440

0,600

0,690

0,860

1,590

2,010

Situats dins la riera, a pocs metres i a mà esquerra comença un cami-net. Creuarem la riera i el seguim.

Compte, bifurcació a pocs metres! Seguim pel camí de la dreta.

Seguim pujant i trobem algun pas relliscós, fi ns a desembocar en un camí molt més ample, que gira a l’esquerra. A tan sols unes passes, hem de tornar a girar a la dreta, en direcció a uns transformadors de corrent que hi ha instal·lats.

Trobem una línea d’alta tensió i una pista. Girem a la dreta i la seguim.

Cadena que barra el pas als cotxes. Estem davant de la carretera entre Castelldefels i la Sentiu. Girem a l’esquerra en direcció a Castellde-fels. Passem un collet que separa la vall de la Sentiu de la vall de can Vi-nader: és el coll del Carlà, denomi-nació d’origen clarament medieval.Aquesta carretera, aquí, ressegueix l’antic camí reial que, venint de Sant Boi per la costa, girava poc abans del castell de Castelldefels i entrava a la Sentiu per enfi lar-se després pel Garraf i travessar-lo fi ns a Sitges.

Seguim per la vorera de la carretera, i passem pel costat del camp de fut-bol de la Unió Esportiva Castelldefl es i de l’Institut Mediterrània, situats uns metres a sota del nostre nivell. Arribem al carrer de Lola Anglada.

Travessem el carrer, i seguim per la vorera fi ns a una rotonda: a la dre-ta, es va al centre de Castelldefels i, a l’esquerra, al castell. Agafem la direcció al castell. La rotonda ens queda a la dreta.

Veiem una torre situada davant de la porta del recinte del castell. Per-tanyia a una antiga masia, avui des-apareguda. Travessem el carrer.

0:05

0:06

0:06

0:10

0:12

0:16

0:28

0:34

33

33

35

68

77

80

40

40

2,120 En arribar a les parets del recinte del castell, seguim per un camí en-cimentat que porta a l’entrada est del castell i a l’ermita de Santa Ma-ria. Els orígens del castell correspo-nen a una probable torre fortifi cada medieval, de la qual només queden restes arqueològiques. En l’actual edifi ci es distingeixen unes torres de pedra vermella, quadrades i ro-dones, i uns panys de paret que corresponen a la remodelació del 1550, i un cos encarat al migdia, amb grans fi nestrals quadrats, del segle XVIII. L’aspecte actual corres-pon a la reconstrucció feta per Ma-nel Girona l’any 1897. El monument ha estat restaurat recentment.

L’església de Santa Maria, al costat de llevant, és l’origen real del cas-tell. Ja esmentada en documents del segle X, en aquella època era la seu d’un monestir benedictí sot-mès a Sant Cugat del Vallès. Sota l’església s’han descobert ruïnes romanes (hi ha una inscripció con-servada que ens esmenta el seu probable propietari), i, per sota del nivell romà, restes d’un poblat ibèric. L’església fou refeta al segle XI, en època del romànic, i hi corres-pon la major part de l’edifi ci actual. Va ser objecte d’ampliacions als segles XVI i XVIII, i durant la guerra d’Espanya va ser utilitzada com a presó per a brigadistes internacio-nals sancionats. És interessant vi-

0:36 38

Castell de Castelldefels.Foto: l’autor

140


141

2,390

3,130

3,260

3,360

3,500

3,630

3,880

4,060

4,480

sitar-ne l’interior, on hi ha una petita exposició de la història de l’edifi ci i del castell annex. Cal arranjar la visi-ta anticipadament a l’Ajuntament de Castelldefels, propietari del conjunt.

Després d’estar una estona en aquest preciós mirador que ens ofe-reix la petita esplanada del davant de l’església, tornem enrere pel mateix camí fi ns al carrer de Lola Anglada.

Creurem el carrer i girem a la dreta. Seguim per la vorera uns metres fi ns al carrer d’Agustina d’Aragó. Girem a l’esquerra i ens endinsem a la pineda per una pista, en direcció nord-oest.

Girem a la dreta. A l’esquerra ens queda una casa.

Al cap de poca estona, agafem camí en direcció a l’esquerra.

Desemboquem en un camí molt més ample. Seguim recte en direcció est. A la dreta tenim el barri de Vista Alegre.

Després d’una pujada curta però empinada, arribem en un replà. Se-guim recte per una bona pista.

Al cap de poc, desemboquem en una pista, en què girem a l’esquerra.

Creuem una línia d’alta tensió.

Al cap d’un moment deixem un transformador a la dreta, i creuem una altra línia. Fem un gir a la dreta,

0:39

0:54

0:56

0:58

1:01

1:04

1:10

1:15

1:20

51

40

64

87

74

73

que al cap de pocs metres el camí es bifurca. Seguim pel de l’esquerra, que fa baixada. Al cap de poques passes, tornem a girar a l’esquerra.

Creuament de camins. Seguim rec-te, fent baixada.

Anem trobant algun tros de pedra. Cal parar compte de no relliscar. En un tres i no res, arribem a la llera de la riera dels Canyars.

Creuem la riera i seguim pel camí que es divisa a l’esquerra, uns me-tres més enllà, fi ns a les ruïnes de l’àrea industrial esmentada abans, on girem a l’esquerra.

Al cap de poc, remuntem el camí fi ns a la carretera de Gavà a la Sentiu.

Creuem la carretera i passem a l’altra banda, fi ns a la parada del bus.

Continuem en pujada per l’avinguda de la Sentiu, fi ns a una cadena que barra el pas als cotxes. Som al camí que va a les masies.

Seguim per una pista ampla, pas-sem pel costat de la bassa de la Sentiu, que queda a l’esquerra, i al cap de poc i travessem la riera de la Sentiu per un revolt caracteritzat per unes alzines grans i frondoses.

4,620

4,680

4,860

4,930

5,130

5,210

5,910

1:23

1:24

1:26

1:27

1:30

1:33

1:43

75

72

35

40

47

46

94

Castell de Castelldefels.Foto: l’autor

Can Dardena i les penyes de l’Àliga. Foto: l’autor

142


143

Seguim per una pista en lleugera pujada, i al cap de poc passem pel costat de la masia de can Dardena, que queda a l’esquerra.

Seguim per la pista. A l’esquerra en desemboca una altra, però la igno-rem i passem de llarg.

Al cap de poc, veiem un pilonet del sen-der PR-39, i la masia de can Vinyes.

Passem a tocar el mas de can Pardal.

Al cap de poc, creuem una riera.

Emprenem una pujada curta i empi-nada, fi ns al planell de can Flocant. Just a l’esquerra, comença la dre-cera que connecta amb el camí a Eramprunyà. Seguim el PR-39.

Al començament el camí és una mica feixuc, pel pendent i el terra de pe-dres relliscoses, però a mesura que avancem, el pendent va disminuint, i passa a ser de terra vermellosa: pas-sem del Garraf roig al Garraf blanc. A la dreta tenim una glorieta de for-migó i mamposteria força malmesa.

Remuntant alçada i seguint les ziga-zagues del camí, travessem el barranc de les Canyes Bordes, per damunt del pont de les Petjades (ve-geu l’itinerari 13).

Al cap de poca estona arribem a can Bassoles.

Continuem endavant. La pujada és més lleugera, i anem trobant pilons indicadors del PR-39. Al cap de poca estona, i a mà esquerra, hi desem-boca un caminet, que ve de la Clota. És el GR-92. L’ignorarem i seguirem recte per una pista que esdevé alho-ra PR-39 i GR-92.

Al cap de poca estona i a la dreta, ens ve un altra pista, que porta a Begues. Seguim recte, i la ignorem.

A l’esquerra hi ha una curiosa aglome-ració de pedres similar a un dolmen, d’origen natural. Seguim el camí.

Tenim molt a prop el castell. Tro-bem un indicador del PR-39, que va al castell, i del GR-92, que segueix enllà cap a l’ermita de Bruguers. Gi-rem a l’esquerra pel PR-39.

Som ja al recinte del castell. El re-cinte està tancat, però es pot visitar els segons diumenges de mes. Ve-geu el que indiquem a l’itinerari 14.

Val la pena d’estar-hi una estona per gaudir de la miranda, que ens ofereix tot l’esperó rocallós d’Eramprunyà. Després d’un petit descans i de fer fotos, tornem al creuament de ca-mins per continuar l’itinerari previst.

6,300

6,520

6,710

6,840

7,110

7,350

7,435

7,680

7,940

1:50

1:55

1:58

2:00

2:08

2:11

2:13

2:18

2:23

93

100

114

119

121

112

129

187

198

9,370

9,910

10,450

10,487

10,755

10,960

2:49

2:59

3:07

3:08

3:15

3:21

300

240

355

361

374

401

Can FlocantFoto: l’autor

Recinte sobirà del castell d’Eramprunyà. Foto: l’autor.

144


145

Situats al PR-39 i GR-92, agafem a mà esquerra el GR-92, de baixada mot acusada, que ens du a la plaça i ermita de Bruguers.

Després d’una ullada a l’ermita (vegeu-ne més detalls a l’itinerari 14), ens dirigim a l’aparcament de sota del restaurant. Al fi nal i a mà esquerra, hi ha un baixador. Cal pa-rar compte perquè els primers quin-ze metres són relliscosos i amb fort pendent. Baixem amb precaució.

El camí que seguim, recuperat per l’Associació Esportiva EXPI, ens porta al cap de poca estona a una pista. És el R-39. Girem a la dreta.

Al cap d’una estona desemboca a mà dreta una pista, que ve del dipò-sit vell d’aigües de la Sentiu. No ens hem de desviar, cal seguir recte.

Tornem a trobar una altra pista, que surt a l’esquerra.

Al cap de poca estona en trobem una altra, també a l’esquerra. Hem de seguir recte pel PR-39, marcat amb pilonets metàl·lics verds.

Arribem a l’àrea de lleure de la Sen-tiu. Localitzem una pilona metàl·lica grossa pintada de color verd, que és el começament i acabament del PR-39.

Trobem la carretera de Gavà a la Sentiu i la creuem, tot girant a la dreta. Seguim pel caminet paral·lel a la carretera. Podem baixar al cami-net situat uns metres per sota del nostre nivell, evitant així caminar per la vorera.

Uns metres més endavant ens bar-ra el pas una riera. Hem de tornar a creuar la carretera, girant a la dreta. Unes passes més enllà arribem a l’avinguda de la Sentiu i a la para-da d’autobús, començament i fi nal d’aquest recorregut.

11,164

11,734

11,878

12,055

12,785

13,354

13,764

14,545

14,724

14,994

3:28

3:46

3:55

4:05

4:13

4:21

4:33

4:36

4:40

374

250

181

185

112

92

61

50

48

EL GARRAF BLANC

Cova de les Agulles.Foto: J. Campmany

146


147


18è recorregut

La Morella

988 mmitjana (pel fort desnivell)21,520 km6 h mínim (mitja marató de muntanya)65% (no és aconsellable)acceptables. Cal portar bon calçat

18è recorregut

La Morella

Sortida: aparcament del parc del Mil·lenni. Emprenem la marxa en di-recció est. En uns moments, passat l’Androgin, ens trobem a l’avinguda de Joan Carles I. Girem a l’esquerra i continuem per la vorera. Passa-da la segona rotonda i després de creuar pel pas de vianants, ens si-tuem al carrer de Clara Campoamor. Seguim pujant fi ns un revolt molt tancat. En aquest punt, i al costat d’una barana metàl·lica, comença un caminet amb forta pujada i pe-druscall. És el camí de les Ferreres. Seguim fi ns a l’encreuament situat al fi nal de la pujada forta. En aquest punt, girem a l’esquerra.

Seguim sense deixar la pista. Al cap de poca estona tenim enfront nos-tre una cadena que barra el pas als vehicles. Al costat, a l’esquerra, n’hi ha un altra, que barra l’accés a la carretera de Begues.

Seguirem recte per la pista que tenim al davant. És la que va a ca n’Amat. Seguim en lleugera baixada, fi ns un camí a mà esquerra que surt de la nostra pista. En aquest punt girem a l’esquerra i el seguim. És el camí que va a les mines i a Bruguers.

Al començament s’enfi la amb força pendent, però al cap d’uns metres se suavitza. Trobem indicis d’un

Ruta(km)

0,000

1,800

2,880

3,220

altitud(m)

26

126

195

132

temps(h:min)

0:00

0:35

0:50

0:58

148


149

3,450

3,680

4,000

4,540

4,590

5,300

camí que desemboca a la nostra dre-ta, però no n’hem de fer cas. Al cap de poca estona en trobem un altre que fa un gir a la dreta molt pronun-ciat, de gairebé 180º, que seguim.

Ens trobem molt a prop de les anti-gues mines de ferro abandonades. En un moment, veiem a la nostra esquerra, uns 5 metres per sota del nostre nivell, i a uns 30 metres del camí, les boques de les mines.

Continuem sense visitar-les (vegeu l’itinerari 10) i seguim fent camí. Ara baixem fi ns a desembocar en un al-tre, que seguim girant a l’esquerra.

Trobem una pista que forma part del sender GR-92. Cal seguir recte.

Al cap de poques passes i a mà esquerra comença un senderó atrinxerat que du a la font del Ferro. No el seguim.

Seguim per la pista el GR-92, fi ns arribar a una petita esplanada on co-mença un senderó. Hi ha un pilonet de fusta amb el senyal del GR-92.

Seguim pel senderó, que forma part del GR-92. El camí es fa estret per l’espessa vegetació. Passem per la font de la Salamandra, situada a uns dos metres per sota del camí.

1:05

1:09

1:15

1:20

1:21

1:45

200

198

120

104

112

173

5,420

5,960

6,740

Continuem pel GR-92 fi ns arribar a la carretera de Gavà a Begues, al costat de l’antic restaurant Les Fonts de Brugués. Amb molt de compte, passarem a l’altre costat i girem a la dreta. Continuem per la vorera fi ns a arribar a la plaça de l’ermita de Bruguers.

Situats a la plaça i d’esquena a l’ermita, a mà esquerra comença un caminet, que continua el GR-92. L’hem de seguir.

A pocs passos de deixar la plaça de l’ermita, veiem a l’esquerra, i a tocar, la roca Foradada, curiosa cavi-tat produïda per l’erosió. El caminet que estem seguint és un dels més durs d’aquest recorregut, ja que en poca distància s’enfi la 131 m. És bastant atrinxerat, amb roca i pedra solta vermellosa, que de vegades el fa relliscós. Arribem a dalt, a uns 30 m del castell d’Eramprunyà, i estem encara al GR-92. S’acaba la pujada i continuem recte per una pista ampla.

Seguim pel GR-92, per pista ampla. Al cap de poca estona passem pel costat d’uns pedrots que recorden un dolmen.

1:47

2:00

2:20

246

377

Cova del Miner.Foto: l’autor

Castell d’Eramprunyà i capella de Sant Miquel. Al fons, el Delta. Foto: l’autor

150


151

Cruïlla. Deixem el GR-92 i girem a la dreta.

Trobem dues cadenes, i una bifurcació en tres camins. Girem a l’esquerra.

Seguim per una pista ampla, enci-mentada a trossos, i de forta puja-da, fi ns que a mà esquerra i uns me-tres després d’un revolt comença un senderó que du a la Desfeta.

És difícil de trobar el començament per aquell que no hi hagi passat mai. Cal fi xar-s’hi. Hi ha una roca solta al començamet que l’indica. El senderó també puja molt empinat, i supera els 100 metres de desnivell en molt poca distància. Arribem per fi a la torre de guaita de la Desfeta.

Busquem la pista que baixa a la Clo-ta i la seguim. Al cap d’una estona veiem a l’esquerra un caminet que hi desemboca. L’hem de seguir per baixar fi ns a la creu de la Clota.

Seguim el GR-92 en direcció oest, cap a les Agulles. Després d’una estona, arribem a un coll, prop de les Agulles.

Aquí girem a l’esquerra per anar al cim de les Agulles, i per uns mo-ments deixem el GR-92. Durant aquest petit recorregut, pujarem i baixarem de cota.

Baixem i tornem al coll d’abans. Continuem pel GR-92 que ha-víem deixat fa un moment. Al cap de poc, arribem al coll Sostrell.

Continuem pel GR-92. Trobem un caminet que, pujant, du al cim de la Morella. Girem a la dreta, i seguim pujant pel caminet de roca calcària.De vegades hem d’anar fent sal-tirons per superar petites roques. Arribem, sense deixar mai el GR-92, a un altiplà que es divisa no gaire lluny: és la Morella. Seguim cami-nant fi ns a superar un petit con de roques. Arribem al cim de la Morella.

Val la pena estar-s’hi una estona per contemplar la panoràmica que ens ofereix el cim, inclosa la de l’antic abocador del Garraf, ara feliçment clausurat, situat aproximadament a un quilòmetre. Després de fer un glop d’aigua i recuperar forces, re-emprenem la maxa fi ns al coll Sos-trell, pel mateix lloc per on hem vin-gut. Ens trobem ja al coll Sostrell.

Al cap de pocs metres, després del coll, passem pel costat d’una torre elèctrica. A uns 100 metres després de la torre, a mà dreta comença un ca-minet, que seguim. Deixem el GR-92.

6,990

7,040

7,440

7,740

8,060

9,280

9,880

2:25

2:27

2:32

2:37

2:40

3:08

3:20

511

411

545

10,560

11,830

12,980

14,080

3:35

3:40

4:00

4:12

547

474

593

474

Camp de tir des del cim de les Agulles. Foto: l’autor

Cim de la Morella.Foto: l’autor

152


153

Seguim el camí de baixada, en una ziga-zaga molt pronunciada. Aquest camí sembla d’origen medieval, i portava de la Morella a la beurada de Tibart. Hi anirem trobant senyals de color taronja bastant gastades. Al cap d’una estona el camí es bifurca al bell mig d’un revolt. Hem de seguir pel de la dreta, i arribem al torrent del Ballestar, encaixat entre parets calcàries en forma de bauma. El topònim Ballestar podria venir dels mots iberobascos ibai i estarri, que junts prendrien el signifi cat de «con-gost del riu».

Continuem de baixada per un camí bastant estret fi ns a desembocar a la pista que va de la Clota a la Sentiu.

Girem a la dreta i caminem per una pista ampla en lleugera pujada. Hi trobem algun pilonet metàl·lic de color verd, indicador del PR-39. En acabar la curta pujadeta, si girem la mirada a la dreta, veiem l’antic camp de tir militar.

Seguim la mateixa pista, camí tam-bé denominat dels Penitents per la seva duresa, si es puja en sentit contrari al que seguim. A l’esquerra i apartat unes passes, veiem el mas rònec de can Tardà.

Continuem baixant, de vegades amb força pendent, fi ns a trobar un camí esbiaixat a la nostra esquerra, que porta a can Vinyes i can Dardena. Cal seguir recte.

Al cap d’un moment, i a la dreta, tro-bem can Sopes.

Al cap de pocs minuts hem de deixar la pista. Girem a l’esquerra.

Al cap de poques passes trobem can Bruac, en estat rònec.

Seguim pel camí fi ns a desembocar en una pista.

Girem a l’esquerra i la seguim. Un xic més endavant ens trobem amb una cadena que barra el pas als vehicles. A tocar de la cadena hi ha la porta d’un antic magatzem, de ferralla.

En pocs instants creuem la riera Seca, que en aquest punt s’ajunta amb la riera de la Sentiu.

Seguim per la pista paral·lela a la riera, fi ns que, superant una curta pujadeta, en revolt cap a l’esquerra, ens situem al costat de la carretera de Gavà a la Sentiu.

Creuem la carretera i passem a l’altre costat. Girem a l’esquerra i seguim per un camí ample que hi discorre en paral·lel fi ns arribar a una gran rotonda.

Girem a l’esquerra i creuem un al-tre cop la carretera. Seguim per la vorera i, en uns instants, girem a la dreta i ens endinsem al parc del Mil·lenni, principi i fi d’aquest recor-regut.

14,380

15,275

15,950

4:16

4:26

4:35

496

308

16,250

17,350

18,150

18,575

18,710

18,788

18,917

19,170

19,410

19,720

21,230

21,520

4:38

4:50

4:58

5:02

5:04

5:06

5:09

5:14

5:21

5:27

5:52

6:00

336

268

130

124

118

109

96

72

55

59

60

26

Torrent del Ballestar.Foto: l’autor

154


155


Camins.................

19è recorregut

Serra de can Perers

320 mfàcil-mitjana12,400 km3 h 40 min90% (el tram del torrent de Tibart és bastant dur per a la BTT)pista i camins

19è recorregut

Serra de can Perers

Sortida: de l’aparcament del parc del Mil·lenni

Seguim el camí que hi ha just al cos-tat d’una font en direcció oest, fi ns a trobar el carrer de l’Argila, que baixa de Begues. Aquí girem a l’esquerra.

Seguim per la vorera fi ns a trobar, en pocs moments, una gran rotonda. Aleshores girem a la dreta. Creuem la carretera de Gavà a la Sentiu i anem a buscar un caminet que la se-gueix en paral·lel i en direcció oest.

La carretera ara ens queda a la dreta, i anem seguint fi ns a trobar un barranc, on queda tallada. Ens veiem obligats a creuar altra vegada la carretera i passar a l’altra banda.

Seguim pujant ara per l’avinguda de la Sentiu i, en acabar l’asfalt, arribem a la masia del Molí, encara habitada.

Ens trobem davant d’una cadena que barra el pas als cotxes, al mig del camí que va a les altres masies.

Abans d’arribar a un revolt del camí ombrejada per unes frondoses alzi-nes, passem pel costat de la bassa d’aigua de la Sentiu.

Arribem a can Dardena, habitada encara regularment.

Ruta(km)

0,000

0,120

0,260

1,900

2,600

2,700

3,100

altitud(m)

26

47

73

84

80

temps(h:min)

0:00

0:02

0:06

0:27

0:37

0:39

0:45

156


157

Veiem un camí esbiaixat a l’esquerra, que porta a la pujada dels Penitents, que no hem d’agafar.

Trobem can Vinyes a la dreta. Enca-ra s’hi veu gent els caps de setma-na o a l’estiu. Passem pel costat del corral, on encara hi ha bestiar.

A poca distància trobem can Pardal.

Arribem al torrent de la Sentiu. Hem de girar a l’esquerra, al mig del tor-rent i al costat d’un garrofer.

El torrent ara pren el nom de torrent del Celler i, més endavant, torrent de Tibart. Seguim en paral·lel al torrent per un camp abandonat amb algun o altre garrofer. A la primera torre elèc-trica que veiem, girem a l’esquerra.

Al cap de pocs metres trobem un pilonet d’aproximadament un metre d’alçada fet de ciment. Hi hem de passar pel costat girant a l’esquerra.

Torre de llum. Hi passem pel costat.

Segona torre elèctrica, a l’esquerra.

Tercera torre de llum, pel costat de la qual passem.

Creuem la línia d’alta tensió i, tot baixant, ens situem a la llera del tor-rent de Tibart.

Anem seguint el torrent, de vegades dins, d’altres de molt a prop, però sempre a la vora del torrent. Veiem un antic forn de calç.

A mà dreta veiem les ruïnes del ce-ller de can Bassoles.

Veiem una impressionant paret de roques a l’esquerra, a l’altra banda del torrent. Estem a uns dotze me-tres per damunt del torrent.

A l’esquerra desemboca un camí que no hem de seguir.

Comencem a veure pintades a la

roca, i algun senyal de color taronja bastant gastat. El camí s’enlaira a una certa alçària del llit del torrent. En algun tram el camí és bastant aeri. Convé extremar la precaució.

Trobem un pilonet metàl·lic de color verd i, uns metres més enllà, a la dreta, tenim una torre d’alta tensió.

Remuntem una pujada curteta però empinada, i desembocarem a la pista que va del camp de tir a la Clota, deno-minada també camí dels Penitents.

Girem a l’esquerra i continuem per una pista ampla que fa una lleugera baixada. Al cap de poc, a la dreta, veiem una font feta d’obra, però que normalment no raja: la font del Maset.

A l’esquerra del camí, i uns metres més avall, hi ha una bassa artifi cial que recull l’aigua. És una bassa d’emergències en cas d’incendi, i no s’hi pot accedir perquè està vol-tada d’una reixa. Aquest indret és l’antiga abeurada de Tibart. Hi ha un gran plàtan tocant el camí.

Seguim per la pista ampla, que fa una pujada sau. Al cap d’uns instants, a la nostra dreta tenim el camp de tir. A l’esquerra podem observar el puig de Mont-ras, ple de marges i grans tanques, i pletes abandonades.

3,300

3.500

3,600

3,950

4,120

4,280

4,320

4,450

4,520

4,600

4,680

4,800

5,100

5,350

0:49

0:52

0:54

0:59

1:00

1:03

1:04

1:07

1:08

1:10

1:12

1:15

1:21

1:26

96

119

113

112

103

122

124

135

141

125

174

235

5,770

5,780

6,000

6,110

1:35

1:36

1.41

1:43

310

315

307

305

Les pletes del Mont-ràs. Foto: J. Campmany

158


159

Convé parar una estona per respirar i contemplar la vall de la Sentiu i les seves masies, així com les Agulles, el castell d’Eramprunyà i el delta del Llobregat. Ben oxigenats i tranquils, reemprenem el camí. Trobem una cadena que barra el pas als cotxes.

Trobem, a l’esquerra, can Tardà, ma-sia en estat rònec, en un petit pla. Comença una baixada bastant llarga.

Trobem una pista a l’esquerra, que du a les masies, i que no seguirem.

Al cap de pocs moments, passem per la masia de can Sopes, en estat rònec.

Agafem un desviament per un cami-net que desemboca a l’esquerra.

I, al cap de poca estona, trobem la masia de can Bruac.

Al cap de pocs moments, desembo-quem en una pista, girem amb ten-dència a l’esquerra i seguim recte.

Passem pel costat d’una antiga ferra-lleria a la dreta, i al davant trobem una cadena que barra el pas als cotxes.

Trobem la riera de la Sentiu i la creuem. La seguim una estona per un camí paral·lel. La riera queda a la dreta.

Després d’una pujada curteta, ens situem al començament de l’avinguda de la Sentiu.

Tenim a la dreta la carretera local. La seguim endavant, en direcció a Gavà, pel camí paral·lel per on hem vingut. D’aquí seguim fi ns al parc del Mil·lenni. Arribem al cap d’una estona al parc, inici i fi nal d’aquest recorregut.

6,600

6,900

7,800

9,000

9,380

1:55

2:05

2:20

2:23

2:26

327

315

268

114

105

9,500

9,600

9,700

9,900

10,200

10,500

12,400

2:28

2:30

2:33

2:38

2:45

2:51

3:20

100

90

70

58

44

47

26

Can Tardà.Foto: l’autor

Can Bruac.Foto: B. Solina

Can Sopes.Foto: J. Campmany

160


161


20è recorregut

Penyes de l’Àliga

260 mfàcil, excepte les penyes5,110 km2h 13 min70%pista, però a la pujada a les penyes el camí es perd

20è recorregut

Penyes de l’Àliga

Sortida: parada de l’autobús de l’avinguda de la Sentiu. Ens apropem a la carretera i, a l’últim xalet, girem a la dreta i baixem fi ns a la riera.

Seguim la pista paral·lela a la riera.Al cap de poc creuem les rieres de la Sentiu i Seca, quan confl ueixen.

Girem a l’esquerra i seguim la pista. Veiem les grans parets de ciment d’una ferralleria avui mig abandona-da. Seguim per la pista.

Davant nostre hi ha una cadena que barra el pas als vehicles, que passem. Girem a la dreta i deixem la pista.

Seguim per una pista no tan ampla que al fi nal esdevé camí. A la dreta tenim can Bruac, en estat rònec.

Seguim fi ns a desembocar en una pista més ampla, on girem a la dreta.

En uns moments passem pel costat de can Sopes, també en estat rònec.

Bifurcació. Seguim a l’esquerra per la pista ampla.

La pista puja amb fort pendent. És el camí de la Sentiu a la Clota, tam-bé denominat pujada dels Penitents, per la seva duresa. A mitja pujada, després d’un revolt molt tancat a l’esquerra i abans del següent, gi-rem a l’esquerra i deixem la pista.

Ruta(km)

0,000

0,070

0.360

0,662

0,952

1,010

1,090

1,220

1,610

altitud(m)

48

45

44

54

75

94

103

106

120

temps(h:min)

0:00

0:01

0:05

0:10

0:14

0:16

0:18

0:22

0:30

162


163

1,900

2,340

2,430

2,560

2,580

Anem en direcció sud i baixem un sot d’uns metres de fondària. Seguim per un camí bastant estret i molt ta-ponat per la vegetació. De vegades, el camí es fa perdedor, però es tor-na a retrobar al cap d’uns metres. Envoltats de romaní, arboç i càrritx anem avançant a poc a poc. No hem d’abandonar aquest camí, ja que és el que porta a les penyes de l’Àliga. Com més avancem, més es va veient el camí. Assolim la carena al cap d’una estona, i el camí mateix, tot fent un gir a la dreta, ens du a l’altre vessant, superant un petit collet.

Anem seguint el camí, que aquí ja és més clar. Va fent ziga-zagues, amb caminets per aquí i per allà. Tots porten al mateix lloc. També es van trobant senyals amb pedres col·locades l’una damunt l’altra. Assolim una petita carena abans d’arribar a les penyes de l’Àliga.

Remuntem al costat de la carena; molt a prop tenim ja les penyes de l’Àliga. Apareix un petit replà abans de remuntar i grimpar les penyes.

Petita grimpada i ja sóm a les pen-yes de l’Àliga.

Després de estar-nos-hi una estona aprofi tant la gran miranda que ens ofereix i fer alguna foto, tornem. Baixem sempre al costat de la carena.

0:40

0:55

1:00

1:05

1:08

150

208

251

288

305

2,820

3,290

3,510

3,550

3,830

4,020

4,080

4,430

4,7405,110

Convé d’estar alerta i no baixar més del compte. Al cap de poc arribem al collet. El camí ens condueix a l’altre vessant, mentre gira lleugerament cap a l’esquerra en direcció oest.

Seguim el caminet fi ns a la pujada dels Penitents. Hi ha punts on cal vi-gilar on posem els peus, ja que la ma-teixa vegetació tapa el camí. Al cap d’una estona ja arribem a la pista.

Girem a la dreta i seguim de baixa-da. Girem a l’esquerra. Seguim una altra pista.

Al cap de poc, girem a la dreta.

Passem pel costat de can Dardena, que queda a mà dreta.

Passem pel costat d’unes frondo-ses alzines en un revolt pronunciat.

A la dreta, uns metres per sota del nos-tre nivell, veiem la bassa de la Sentiu.

Cadena al mig del camí de les ma-sies que barra el pas als cotxes. La travessem.

Inici de l’avinguda de la Sentiu.

Parada d’autobús, lloc de sortida i fi nal del recorregut.

1:28

1:38

1:45

1:46

1:51

1:55

1:57

2:05

2:092:13

208

150

121

115

100

91

86

84

7848

Les penyes de l’Àliga,de costat. Foto: l’autor

Can Dardena, amb la torre altmedieval adossada a l’esquerra. Foto: J. Campmany

164


165


21è recorregut

Pla de les Basses

625 mmitjana14,330 km5 h 15 minno recomanablepistes i senders senyalitzats

21è recorregut

Pla de les Basses

Sortida: parada d’autobús de l’avinguda de la Sentiu.

Seguim durant uns moments la ca-rretera en direcció a Castelldefels, fi ns a la primera cruïlla, on ens des-viarem a mà dreta per seguir en di-recció a l’abocador i a la pedrera.

Seguim la carretera i passem un rètol que ens indica que estem dins de l’àmbit del parc del Garraf.

Molt aviat la carretera es bifurca. Se-guim pel brancal de l’esquerra, que porta a la pedrera del Corral d’en Bruac. Hi ha un rètol indicatiu que diu «Hanson. Piedras y derivados».

Al cap de poc deixem la carretera i agafem un camí curt i de molta puja-da, que ens du al costat d’una torre metàl·lica d’alta tensió.

Superat el desnivell arribem a la ca-rena de la muntanya, just al costat de la torre elèctrica. Ens trobem al coll de Santa Maria, que fa de ter-me entre els municipis de Gavà i Castelldefels. Fa mil anys aquest coll s’anomenava coll de Bertigues o Bertils, i ja hi ha documentades vinyes del monestir de Castelldefels en aquest indret. Al coll hi arriba també un caminet des de la masia de cal Ganxo, a Castelldefels, cen-tre de natura i lleure.

Ruta(km)

0,000

0,300

0,940

1,610

2,010

altitud(m)

48

85

110

130

temps(h:min)

0:00

0:04

0:12

0:19

0:27

166


167

Després de girar a la dreta, seguim pujant per la carena de la muntanya. Anem trobant senyals pintats a la roca de color verd i negre amb algun de color taronja. Al cap de poques passes, trobem un pal rectangular de fusta amb un rètol que diu «Turó del Fetjó - la Morella», que marca la primera part del nostre recorregut.

Anem guanyant alçada, mentre se-guim els senyals. Al cap de poca es-tona, trobem un segon rètol que ens indica la direcció per anar a la Morella.

Seguim remuntant la pujada fi ns al cim, on trobem una altra indicació que diu «Turó del Fetjó».

En aquest tram els rètols són abun-dants, ja que al cap de poca estona en tornem a trobar un altre que indi-ca «Santa Maria», lloc d’on venim, i «la Morella», que és on anem.

Baixem de nivell uns metres, sem-pre seguint el camí o els senyals. Ens trobem al collet denominat Peu de Santa María. A la dreta tenim la pedrera del Corral d’en Bruac, en plena activitat. Segons la normati-va del Parc del Garraf, ha de tancar l’any 2013 i iniciar la restauració del gran esvoranc obert a la muntanya.

Seguim el camí fi xant-nos en les marques de pintura negra, que en molts punts seran les úniques que ens guiaran. En una estona som a la pleta del Cérvol. És remarcable el gran corral que hi ha al vessant sud d’aquest turó. Tot aquest itinerari que estem seguint era freqüentat, fa molts anys, pels ramats trans-humants que venien del Pirineu a hivernar, aprofi tant l’existència de pastures d’hivern i les temperatu-res benignes del Garraf. La pleta del Cèrvol fa de terme entre els munici-pis de Gavà, Castelldefels i Sitges.

El camí segueix baixant lleugerament fi ns a situar-nos en una altra cota.

Atenció! El camí fi ns al pla de les Basses es fa ara molt desdibuixat i perdedor, ja que per aquestes con-trades encara hi pasturen ramats. Convé posar-hi els cinc sentits. La pedrera ens ha de quedar sempre a la dreta de la marxa. El camí, con-vertit en senderó, es fa molt estret i herbós, i cal anar trobant els sen-yals negres pintats a la roca. A poc a poc es va guanyant alçària, fi ns a di-visar al cap d’una estona una esfera i radars i enfront, un xic allunyat, la Morella. Som al pla de les Basses.

Ens apropem, perquè el sende-ró ens hi porta, fi ns al bassot de l’Arbre. Sóm al Garraf més caracte-rístic, amb un sòl de pedra calcària clivellada per l’aigua i poblada amb al típica màquia de càrritx, garric i margalló. Estem en ple paisatge càrstic. Enmig d’aquest ermot blanc i pedregós, es troben espais circu-lars, com el bassot de l’Arbre, plens de pedra argilosa, on la vegetació canvia de cop i volta. Aquests es-pais retenen l’aigua de pluja i es-devenen improvisats abeuradors a l’hivern. Són petites dolines, que sovint es formen per esfrondament del sostre d’una cavitat subterrània.

2,080

2,120

2,210

2,430

2,570

2,990

0:31

0:32

0:38

0:49

0:51

1:06

165

162

184

274

275

250

3,220

3,430

4,710

1:13

1:16

1:45

306

294

395

El pla de les Basses des del coll de Santa Maria. Foto: J. Campmany

168


169

A l’esquerra i dins del bassot, hi ha una petita pila de pedres que indica el caminet per on hem de seguir. És molt estret i punxós a causa de la vegetació, que de vegades fi ns i tot ens priva de veure el terra. No hi ha pèrdua, ja que el cim de la Morella ens serveix d’orientació. Al costat del camí i a mà dreta, veiem l’avenc de la Llosa, de 23 m de fondària. Els avencs, pous naturals produïts per l’aigua, són un altre fenomen càrs-tic característic d’aquest paisatge.

Superats ja els corriols i caminets estrets, trobem a la dreta una tanca metàl·lica de color verd que delimita l’antic abocador metropolità del Gar-raf. Aquest abocador es va obrir el 1974, tot i la intensa protesta ciuta-dana que originà, i no va ser clausu-rat fi ns a fi nals de 2006. Actualment se n’ha restaurat l’aspecte exterior, però al seu interior s’acumulen de-senes de tones d’escombraries, que segueixen produint gas metà i alliberant lixiviats que contaminen els corrents d’aigua subterrània. El gas s’aprofi ta en una petita central de combustió que hi ha dins del re-cinte, per generar corrent elèctric.

El camí és més ample i va resseguint la tanca. Aviat es fa encimentat.

Cruïlla. Hi ha pals de fusta amb se-nyals indicadors. Seguim pel que in-dica GR-92 girant a mà dreta.

Ruïnes d’un altre antic corral. Som a Campgràs, una altra gran dolina en-ming dels ermots. Al fi nal de la doli-na, en direcció sud, hi ha un pou, que apaivagava la set dels ramats que antigament s’hi tancaven. La dolina està delimitada, a l’oest, pels cims del Rascler, avui plens d’antenes, radars i torres de comunicació. El gran radar situat dins de l’esfera blanca està connectat al centre de trànsit aeri que AENA té a Gavà. Des d’aquí es controla tot el trànsit aeri civil de la Mediterrània occidental.

Trobem el sender GR-92 i el seguim.

Al cap de poca estona arribem a la Morella, cim més alt del Garraf. La creu de ferro fou inicialment instal·lada l’any 1965 pel Grup Ex-cursionista Roca (GER) de Gavà, en record d’una petita creu instal·lada

5,220

5,290

6,010

1:56

1:59

2:21

416

421

474

6,310

6,560

6,710

7,030

2:27

2:32

2:36

2:42

495

507

517

546

Pla de les Basses. Al fons,la Morella. Foto: l’autor

Creu de la Morella i vèrtexgeodèsic. Foto: l’autor

170


171

pel grup catalanista Palestra als anys trenta i restaurada als cinquanta pel Centre Excursionista de Catalunya. Rovellada i abatuda per la ventada del 24 de gener de 2009, fou restau-rada per la Unió Muntanyenca Eram-prunyà el 20 de desembre següent.

Després d’estar-hi una estona per re-cuperar forces, emprenem la baixada, tot seguint el GR-92. Trobem el camí ample i seguim girant a l’esquera.

Després de carenar el turó dels Cos-terets, arribem al coll Sostrell.

Seguim pel GR-92 fi ns a uns cent me-tres d’una torre elèctrica. Allà, en un petit replà i a mà dreta, comença un camí. Deixem el GR-92 i el seguim.

Al cap de poques passes, girem a l’esquerra, en direcció al torrent del Ballestar. El trajecte baixa en ziga-zaga de forma molt pronunciada, per un camí d’època medieval que es conserva força bé. Aquest camí comunicava antigament l’abeurada de Tibart amb el coll Sostrell.

Seguim el caminet i anem perdent alçada fi ns un altre punt en què hem de girar a la dreta, per baixar fi ns a gai-rebé la llera del torrent del Ballestar.

Trobem al pista que va de la Sentiu a la Clota per la pujada dels Peni-tents. Girem a la dreta.

La pista fa una lleugera pujada fi ns al camp de tir, que queda uns me-tres més endavant a la dreta.

Hem passat gairebé el camp de tir.

Seguim baixant per la pista de terra vermellosa. Al cap de poca estona, a l’esquerra i apartades uns metres del camí, hi ha les ruïnes de can Tardà.

Desemboquem en un altra pista. Hem de girar a la dreta.

Ruïnes de can Sopes, a la dreta.

Seguim per la pista. Al cap de pocs moments la deixem i seguim per un caminet que surt a mà esquerra.

Al cap de poques passes hi ha can Bruac, en estat rònec.

Seguim el camí fi ns a desembocar en una pista, on girem a l’esquerra.

Trobem una cadena que barra el pas als vehicles i, uns metres més enllà, la porta d’entrada al recinte d’un an-tic ferroveller.

Creuem la riera de la Sentiu, que s’ajunta amb la riera Seca per for-mar, més endavant, la dels Canyars.

Seguim en paral·lel el curs de la riera que cau a la nostra dreta, fi ns abans d’arribar a un pont. El camí remunta una petita pujada i ens si-tua al començament de l’avinguda de la Sentiu.

Creuem el carrer girant a l’esquerra i, uns metres més enllà, estem a la parada d’autobús, punt de sortida i acabament d’aquest itinerari.

7,340

8,390

8,500

8,730

8,820

2:50

3:10

3:12

3:16

3:19

594

487

475

493

483

9,590

10,290

10,450

10,780

11,650

12,720

13,130

13,250

13,320

13,430

13,730

13,930

14,230

14,330

3:35

4:02

4:05

4:13

4:26

4:44

4:50

4:53

4:55

4:58

5:03

5:06

5:14

5:15

395

312

334

322

270

116

109

108

98

88

71

53

49

48

Les Agulles, el torrent del Ballestar i el camí medieval. Foto: l’autor

172


AgraïmentsTot i que la major part dels itineraris els he fet sol, i que jo mateix he confegit els plànols esquemàtics que acom-panyen cada itinerari, he fet la majoria de fotografi es, i he realitzat les mesures de temps, distància i alçària que complementen les descripcions, aquest llibre no hauria estat possible sense l’ajuda de diverses persones, a les quals vull agrair el seu suport: Josep Campmany Guillot, per l’edició i maquetació del llibre; Marta Jiménez Iborra i la meva fi lla Núria Sans Forés, que en diverses etapes han corregit lingüísticament els textos; Manel Alonso i Figue-res, que ha assessorat la toponímia; i també als que han cedit fotos per al llibre: Joan López Zaldívar i Benet Solina Garcia. Gràcies a tots ells.

miquel sans fontanet gavÀ. 21 recorreguts...

Documents