educacio per a la salut -...

CFGM - Cures auxiliars d’infermeria

Sanitat

Educació per a la salutCFGM.1601.C08/0.10

EPSCATIOC_coberta_Maquetación 1 07/07/10 12:33 Página 1

Mª Henar Portillo Rubiales, Raquel Mª Portillo Rubiales, Fuencisla Rodrigo Ruano

>> SANITAT

> Grau Mitjà: Cures Auxiliars d’Infermeria

Educació per a la

salut

EPSIOCunitat00_p001portadilla_EPSIOC00p001_portadilla 15/07/10 10:04 Página 1

EPSCATIOCunitat00_p002-003_index_EPS00p002-003_index 24/06/10 9:04 Página 4

ÍNDEX

Unitat 1. Promoció i educació per a la salut 41 >> La salut 5

1.1 > Determinants de salut 51.2 > Conceptes de promoció i prevenció sanitàries 61.3 > Bases de les polítiques de salut 7

2 >> És la salut educable? 92.1 > Estils de vida 10

3 >> Educació per a la salut 113.1 > Implicacions de l’educació per a la salut 113.2 > Objectius de l’educació per a la salut 12

4 >> Models teòrics d’EpS 134.1 > Model de creences de salut (Teoria psicosociològica) 134.2 > Model de comunicació persuasiva i model de les contingències

situacionals de Kapferer 134.3 > Model teòric basat en la política econòmica 144.4 > Model pragmàtic 14

5 >> Agents de l’EpS 156 >> Camps d’actuació en EpS 16

6.1 > Educació de les persones sanes 166.2 > Educació de les persones malaltes 16

Unitat 2. Programació sanitària 221 >> Planificació i programació 232 >> Etapes en la planificació sanitària 24

2.1 > Anàlisi de la situació 242.2 > Establir prioritats 252.3 > Determinació de metes 252.4 > Estratègies d’actuació: programes de salut 262.5 > Avaluació 26

3 >> Disseny d’un programa de salut 283.1 > Introducció 283.2 > Objectius 283.3 > Activitats 293.4 > Previsió de recursos 303.5 > Cronograma 303.6 > Execució 313.7 > Avaluació 32

4 >> Programes de promoció i prevenció 334.1 > Programes de salut segons la població diana 344.2 > Programes de prevenció de malalties específiques 36

Unitat 3. Mètodes i mitjans en Educació per a la salut 421 >> Definició de mètodes d’EpS 432 >> Classificació de mètodes d’Educació per a la salut 443 >> Mètodes directes d’Educació per a la salut 46

3.1 > De caràcter expositiu davant del grup/individu 463.2 > Amb participació activa del grup/individu 48

4 >> Mètodes indirectes 52

EPSCATIOCunitat00_p002-003_index_EPS00p002-003_index 24/06/10 9:04 Página 5

SUMARI

n Salut i els seus determi-

nants

n Promoció de la salut

n Prevenció de la malaltia

n Models d’educació per a la

salut (EpS)

n Agents i camps d’EpS

Promoció i educació per a la salut1u

ni

ta

t

OBJECTIUS

·· Identificar els determinants de la salut.

·· Conèixer les polítiques de salut.

·· Reconèixer les mesures encaminades a la prevenció

de la malaltia.

·· Promocionar la salut en el seu camp d’acció.

·· Utilitzar adequadament cada model d’educació adaptant-lo

a la situació real.

EPSCATIOCunitat01_EPSCATIOC01p004-021 21/06/10 12:09 Página 4

55Unitat 1 - Promoció i educació per a la salut

1 >> La salut

Podem trobar diferents definicions de salut. L’OMS defineix la salut nonomés com l’absència de malaltia, sinó com l’estat de complet benestar físic,psíquic i social. Aquesta definició aporta un sentit holístic i positiu, però haestat criticada per ser utòpica, estàtica i subjectiva. Milton Terris la va modi-ficar, mirant de compensar aquestes limita-cions, aportant funcionalitat a la definició desalut:

La salut és l’estat de benestar físic, psí-quic i social i la capacitat de funcio-nar en societat i no només l’absènciade malaltia.

1.1 > Determinants de salut

En la recerca d’explicacions sobre la salut o la seva pèrdua i els factors queincideixen de forma positiva i negativa en les poblacions humanes destaca elproposat i desenvolupat per Marc Lalonde, Ministre de Sanitat del Canadà, el1974. Els determinants de salut, segons Lalonde, són:

– Biologia, condicionada per l’herència genètica. Són variables personals i nomodificables, entre les quals destaquen:l Edat. La principal causa de mort difereix segons l’edat, entre els 18 i els

25 anys, per accidents de trànsit i, entre els 40 i 50 anys, per càncer.l Sexe. L’esperança de vida és major en les dones que en els homes.

– Estils de vida, o conductes de salut. Per exemple, el consum de drogues,el sedentarisme, el menjar escombraries o, per contra, conductes saluda-bles.

– Medi ambient. És la unitat d’espai ocupada per una població en unmoment determinat: ambient inorgànic o inert: factors físics i químics,ambient biològic: fauna i flora i, ambient social: factors socioculturals,socioeconòmics i psicosocials.

– Sistema d’assistència sanitària. Es concreta a través de la seva qualitat,cobertura, accés i gratuïtat.

Per reflexionar“La salut és un miratge que val la penabuscar, encara que és essencialmentinassolible”. René Dubós

Determinants de la salut: conjunt de factors personals, socials, econò-mics i ambientals que determinen l’es-tat de salut dels individus o poblacions.

Vocabulari

1·· El gràfic de l’esquerra representa el percentatge d’influència de cada un dels determinants sobre lasalut i l’altre la despesa sanitària que dediquen els països desenvolupats a cada un d’aquests factors. Etsembla que existeix una correcta relació? Explica-ho.

Activitats proposades

DETERMINANTS DE SALUT

Biologia/factors endògens

Medi ambient

Estil de vida/hàbits

Sistema sanitari

25%

20%45%

10%

REPARTIMENT DE LA DESPESA SANITÀRIA

Biologia/factors endògens

Medi ambient

Estil de vida/hàbits

Sistema sanitari

+++ ++ +Equilibri Adaptació

Salut Malaltia

Desequilibri Desadaptació

+++ ++ +

25

20%

10%


66

1.2 > Conceptes de promoció i prevenció sanitàries

La prevenció de la malaltia abraça les mesures destinades a evitar l’a-parició de la malaltia, com ara la reducció dels factors de risc, a mésde les mesures destinades a detenir el seu avenç i atenuar les sevesconseqüències un cop establerta.

Els nivells de prevenció sanitària estan en relació amb les fases de la malaltiai són:

– Prevenció primària. S’aplica en el període de salut o prepatogen. Són mesu-res adreçades a la població sana i estan orientades a evitar l’aparició de lamalaltia mitjançant control dels agents causals i dels factors de risc. Inclouactivitats de promoció (modificar estils de vida, entorn, valors culturals,etc.) i protecció de la salut.

– Prevenció secundària. Es relaciona amb el període patogen, és a dir, lesaccions estan destinades a persones ja malaltes. Els seus objectius són eldiagnòstic i el tractament precoços.

– Prevenció terciària. Les accions es realitzen en el període de convalescèn-cia, invalidesa o cronicitat. Són mesures orientades a evitar, retardar oreduir l’aparició de seqüeles d’una malaltia. Pretenen limitar la incapaci-tat física, psíquica i social de la persona. Inclou la rehabilitació i la reinser-ció.

La promoció de la salut és el procés que proporciona a les poblacionsels mitjans necessaris per exercir un major control sobre la seva prò-pia salut i així poder-la millorar.

La promoció de la salut concentra les seves accions en el medi ambient i l’in-dividu:

– En el medi ambient, mitjançant:

l Sanejament ambiental: intervenint en la higiene dels habitatges i localspúblics, en l’abastiment d’aigua potable, en l’eliminació de residus, en lavigilància de la contaminació de l’aire, etc.

l Higiene alimentària: es tracta del control dels aliments, la seva manipu-lació, etc.

– En l’individu, mitjançant:

l Educació sanitària: fomenta les conductes positives de salut i el canvi delsestils de vida insans.

l Medicina preventiva: procura intervenir sobre les malalties transmissi-bles, les malalties cròniques, els accidents, etc.

Vocabulari

Qualitat de vida: és la percepció del’individu sobre la seva posició en lavida dins del context cultural i el siste-ma de valors en què viu en relació ambles seves metes, expectatives, normes ipreocupacions.

Comparació entre prevenció i promoció

Prevenció de malaltia Promoció de la salut

Mantenir la salut. Disminuir els factors de risc

Punt de referència: la malaltia Punt de referència: la salut

Estratègies sanitàries Estratègies multisectorials

Adreçat als individus Adreçat a la població



1.3 > Bases de les polítiques de Salut

En la I Conferència Internacional per a la Promoció de la Salut, celebradaal Canadà el 1986, l’Organització Mundial de la Salut va elaborar la Cartad’Ottawa, en què es proposen cinc estratègies per assolir un millor nivellde salut:

1. Desenvolupar habilitats personals que millorin la salut.

2. Reorientar els serveis de salut de forma que l’individu sigui consideratglobalment.

3. Desenvolupar polítiques saludables.

4. Reforçar l’acció comunitària.

5. Crear ambients favorables per facilitar les eleccions sanes.

Durant aquesta primera conferència, sorgeix el concepte actual de promo-ció de la salut que, juntament amb la prevenció de la malaltia, constitueixla base més important de les polítiques de salut.

A partir de l’adopció de la Carta d’Ottawa s’han subscrit moltes resolu-cions a diferents nivells, mundial, nacional o fins i tot local, en suport dela promoció de la salut i de la prevenció de la malaltia.

La Unió Europea, per la seva banda, ha establert uns eixos preventiuscomuns a tots els seus membres. L’elecció d’aquests eixos preventius no ésaleatòria, sinó que s’han estudiat les formes de viure, emmalaltir i morirdels seus ciutadans. Després d’aquest estudi, s’ha considerat prioritari pre-venir en matèria de càncer, drogues, SIDA, sexualitat, alimentació i alco-holisme.

A Espanya, la Constitució de 1978 recull, al seu article 43, el dret de totsels ciutadans a la protecció de la salut, i la Llei General de Sanitat (Llei14/1986 de 25 d’abril) reconeix la importància de la promoció i la preven-ció per fer efectiu aquest dret, afirmant en el seu article 3 el següent:

“Els mitjans i actuacions del sistema sanitari estan orientats prioritària-ment a la promoció de la salut i a la prevenció de la malaltia”.

A més, s’indica, a l’article 6 de l’esmentada llei, que:

“Les actuacions de les Administracions Públiques Sanitàries estan orienta-des a:

– La promoció de la salut.– Promoure l’interès individual, familiar i social per la salut mitjançant

l’adequada educació sanitària de la població.– Garantir que totes les accions sanitàries que es desenvolupin estiguin

adreçades a la prevenció de les malalties i no només a la seva curació.– Promoure les accions necessàries per a rehabilitació funcional i la rein-

serció del pacient”.

També l’article 18 d’aquesta Llei General de Sanitat indica que lesAdministracions Públiques, a través dels seus serveis de salut, tindranactuacions de promoció i prevenció en general i en particular es recullenles adreçades a camps com la salut ambiental, salut mental, salut laboralo salut alimentària.

Prerequisits per a la salut

“La pau, l’educació, el vestit, el men-jar, l’habitatge, un ecosistema estable,la justícia social i l’equitat”.Carta d’Ottawa

Declaracions internacionals sobre salut

L’OMS ha anat estudiant la salut i elabo-rant variades estratègies d’actuació ques’han plasmat en documents com són laDeclaració d’Alma Atta, la Decla raciód’Adelaide, de Sundsval o de Djarkarta,o la carta de Mèxic i la carta de Bang kok.

El Ministeri de Sanitat i Consum ofereix ala seva pàgina web www.msc.es/ciuda-danos/proteccionSalud/home.htm lesmesures de protecció de la salut referi-des als infants, adolescents, adults,persones grans, dones, vacunacions itabac.

Web


88


2·· Identifica quin tipus de prevenció es duu a terme en les següents accions sanitàries i explica per a què s’u-tilitza cada una:

a) La Maria és una dona nul·lípara de 33 anys d’edat. Ha estat prenent anticonceptius orals durant 5anys. Es fa una revisió ginecològica de forma anual. A la consulta mèdica, la ginecòloga li diu que s’hade fer diverses proves: una citologia ginecològica i una mamografia. A més, degut a la seva anèmia ferro-pènica crònica, ha de prendre ferro.

b) El Josep va amb el seu fill de 9 anys al metge perquè creu que menja massa i s’està engreixant. Elpediatre l’aconsella sobre hàbits alimentaris i d’exercici. El pare haurà de fer un registre dels alimentsque el nen consumeix durant una setmana, especificant què menja per esmorzar, per dinar i per sopar,així com les quantitats que ingereix. Al fill del Josep li agrada el bàsquet i s’apuntarà a l’equip de l’es-cola.

c) La Diputació de Tarragona ha realitzat un estudi sobre la qualitat de l’aigua potable a la província.S’observa que és inferior a la recomanada. Demana a la Universitat una investigació per corroborar-ho ili sol·licita que proposi les mesures oportunes per solucionar el problema.

d) En un accident de trànsit, el Jesús va patir una lesió medul·lar i ha quedat paraplègic. Ha estat ingres-sat en un hospital de Barcelona i, degut a la seva evolució favorable, ja pot tornar a casa. Viu en unpoble de Girona amb la seva família i el seu pare està mirant d’adequar l’accessibilitat del domicili peral seu fill.

e) En sortir de l’escola, la Carla dóna un paper a la seva mare: ha de signar l’autorització perquè li posinla vacuna de la varicel·la la setmana vinent. Al document s’especifiquen les seves indicacions així comels efectes secundaris que es pot patir arran de la seva administració.

f) La Cristina va setmanalment a una teràpia de grup. Li van diagnosticar anorèxia i bulímia nerviosa facinc mesos i va arribar a necessitar alimentació parenteral, però s’està recuperant a poc a poc. El grupde teràpia la recolza per superar aquesta situació i fa que se senti compresa perquè tots els membresdel grup han passat per la mateixa experiència. Això l’ajudarà a no patir recaigudes durant la seva recu-peració.

g) A l’hospital li faran a la Marta “la prova del taló”. La seva mare està una mica nerviosa. “Però si aixòno és res —li diu la infermera—. Una punxadeta i prou. Serveix per a detectar malalties endocrinometa-bòliques congènites, que són poc freqüents, però que si apareixen cal tractar-les aviat per evitar con-seqüències greus”.

h) El Jaume té 60 anys i el mes passat va patir un infart cerebral. La seva dona ve a la consulta i ensexplica que li costa recordar els noms de les coses i no reacciona amb tanta agilitat com abans. Li hemdit que exercitar la memòria és bo i li aconsellem que faci diàriament determinades activitats: jugar acartes, llegir el diari, etc. i que parlin amb ell deixant-li temps per respondre i animant-lo perquè s’ex-pressi.

3·· Quines semblances i diferències es troben entre les mesures de prevenció de la malaltia i les de la promo-ció de la salut?

4·· Quines són les cinc estratègies de la carta d’Ottawa per assolir l’èxit en la promoció de la salut?

5·· Fes un resum amb els articles de la Constitució Espanyola que fan referència a la sanitat i a la salut.

6·· Quines actuacions duran a terme les Administracions Públiques sanitàries per protegir la salut?



2 >> És la salut educable?

No existeix una solució única i simple a la pregunta de si la salut és educa-ble. La resposta comprèn la confluència de diverses àrees del saber des de lesquals trobem solucions a aquest dilema. Podem fer-nos les preguntessegüents: quins són els comportaments que milloren la salut? Com es pro-dueixen els canvis de comportament? Com es pot facilitar l’aprenentatge?Com es comuniquen les persones?

De quins són els comportaments que milloren la salut s’ocupen les ciènciesde la salut, la Medicina i la Salut pública, entre altres. Les investigacions enaquest camp no cessen, incloent nous comportaments que incideixen sobrela nostra salut.

De com podem canviar les conductes i els comportaments insans s’ocupenles ciències del comportament, entre les quals ens trobem amb l’Antro -pologia, la Sociologia o la Psicologia.

De com s’aprenen aquestes noves conductes s’ocupen les ciències de l’educa-ció, al capdavant de les quals es troba la Pedagogia.

De la forma en què es transmet tota aquesta informació se n’ocupen les cièn-cies de la comunicació, que tracten el tema en detall. La publicitat intentadirigir aquest procés per assolir els seus interessos, no sempre afavoridors pera la salut.

7·· Seguint l’exemple, completa el següent quadre amb les aportacions de cada una de les ciències a l’e-ducació per a la salut.


Aportacions de les ciències a l’educació per a la salut

Ciències Aportació

Ciències de la salut. Comportaments que milloren la salut.

Salut pública (OMS): és la ciència il’art d’impedir la malaltia, prolongar lavida i fomentar la salut i l’eficiència,mitjançant l’esforç organitzat de lacomunitat, per tal que l’individu enparticular i la comunitat en general estrobin en condicions de gaudir del seudret natural a la salut i a la longevitat,però a un cost que la comunitat puguiassumir.

Vocabulari

Poder de la publicitat

“Cap prova, cap rectificació ni desmen-tit pot anul·lar l’efecte d’una publici-tat ben feta”.Hermann Keyserling (1880-1946), filò-sof i científic alemany

Aportacions per a l’EpS

EDUCACIÓPER

A LA SALUT

CC. de la salutCC. de

l’educació

CC. de la comunicació

CC. del comportament

Medicina,Salut Pública,etc.

Antropologia

Pedagogia

PublicitatSociologia

Psicologia


1010

2.1 > Estils de vida

L’estil de vida és un dels determinants de salut i, de la mateixa maneraque el que fa referència a la biologia, és de caràcter personal, però ambperfil més esperançador ja que podem actuar sobre seu. La salut noseria educable si un dels seus pilars no fos aquest. L’estil de vida d’unapersona es transmet de forma educacional durant el procés constant desocialització i, des de la perspectiva sanitària, es refereix a conductes ocomportaments que afecten la salut. Cal tenir present la gran influèn-cia que exerceix la publicitat sobre el consum, els hàbits i els estils devida.

Així, doncs, podem definir l’estil de vida com:

Conjunt de comportaments compartits per un grup social, en untemps històric determinat i en íntima connexió amb les formes, con-dicions de vida i patrons culturals d’aquest grup social.

Els estils de vida es caracteritzen per:

– Ser modificables pel propi individu.– Poden adquirir-se de forma automàtica, socialització.

Quan l’individu mira de modificar la seva conducta a favor de compor-taments més saludables, l’entorn, amb els seus aspectes físics, socials,econòmics i culturals, pot ser un element afavoridor o desafavoridor delcanvi.

Alguns elements de la vida diària que intervenen sobre la nostra salut són:

– Alimentació, dieta.– Exercici, activitat física.– Descans, son.– Consum de substàncies tòxiques: tabac, alcohol i altres drogues.– Neteja i higiene.– Manipulació d’aliments.– Comportament sexual.– Conducció de vehicles.– Relacions interpersonals, comportament social, violència.– Lleure i aficions.– Estrès.

8·· S’educa la salut com s’ensenyen les matemàtiques en una classe de 4t d’ESO? Raona la teva resposta.

9·· Quina relació existeix entre els estils de vida i les prioritats instituïdes per la Unió Europea? Jerarquitza-les i justifica-ho.

10·· El consum excessiu d’alcohol entre els adolescents és un estil de vida no saludable. Determina quinespoden ser les formes d’adquisició d’aquest estil de vida.

11·· La migdiada en la cultura mediterrània es considera un element afavoridor de la salut. Tot i això, notota la comunitat científica hi està d’acord. Busca’n arguments a favor i en contra.


No miris per la finestra

La contrapublicitat serveix per neutra-litzar els efectes que la publicitat tésobre els estils de vida dels individus,desenvolupant una perspectiva críticasobre la informació que aporten elsdiferents mitjans de comunicació. Elsegüent text és un exemple de contra-publicitat.“Les finestres ja no serveixen permirar, perquè la televisió et prometuna realitat molt més divertida i mor-bosa. Per què vols la realitat?”La tiranía de la comunicación, IgnacioRamonet, Ed. Debate.



3 >> Educació per a la salut

L’educació sanitària ha existit sempre, encara que no hagi estat reconegudacom a tal. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 1969, en un exercicide concreció i treball en equip de diferents experts sobre el tema, va elaborarla següent definició:

L’educació sanitària representa essencialment una acció exercidasobre els individus per aconseguir modificar els seus comportaments.De forma general, pretén que els individus:

–Adquireixin i conservin hàbits de vida sana.–Aprenguin a usar millor els serveis de salut a la seva disposició.–Tinguin capacitat per prendre individualment o col·lectivament

decisions que impliquin:l La millora del seu estat de salut.l El sanejament del medi en què viuen.

Lluís Salleras Sanmartí, del Servei de Medicina Preventiva de l’HospitalClínica, de la Universitat de Barcelona, amb una gran experiència en SalutPública i Medicina preventiva, definí el 1985 l’educació sanitària de laforma següent:

L’educació sanitària del consumidor és un procés que informa, moti-va i ajuda la població a adoptar i mantenir pràctiques i estils de vidasaludables, propugna els canvis ambientals necessaris per facilitaraquests objectius i adreça la formació professional i la investigació alsmateixos objectius.

A partir de les anteriors definicions s’extrauen les característiques següents:

1. Inclusió del medi ambient, factors ambientals i socials.2. Participació de l’individu i del grup.3. Intervenció en grups específics.4. Importància dels aspectes culturals.5. Avaluació com a aspecte important.

3.1 > Implicacions de l’educació per a la salut

El treball en educació sanitària té una sèrie de requisits. Recollim aquí lesconclusions de la Conferència Nacional de Prevenció dels Estats Units (1975)al respecte:

1. Informar la població sobre salut, malaltia, invalidesa, formes per milloraro protegir la salut, ús eficaç dels serveis d’assistència mèdica.

2. Motivar per al canvi de pràctiques i l’adquisició d’hàbits més saludables.3. Ajudar la població a adquirir els coneixements i les capacitats necessaris

per adoptar i mantenir uns hàbits i estils de vida saludables.4. Propugnar canvis en el medi ambient que facilitin condicions de vida i con-

ductes saludables.5. Promoure ensenyança, formació i capacitació de tots els agents d’educació

sanitària de la comunitat.6. Incrementar, mitjançant la investigació i l’avaluació, els coneixements

sobre la forma més efectiva d’assolir els objectius abans indicats.

ALEZEIA

L’Associació d’Educació per a la Salut,ALEZEIA, publica la revista A tu Salud,amb articles sobre el tema en diferentsàmbits, com són els de l’atenció primà-ria, l’escola, els serveis socials o lesinstitucions de Salut Pública. En elsseus articles podràs trobar reflexionsteòriques i experiències pràctiquessobre el tema.


1212

3.2 > Objectius de l’educació per a la salut

Els objectius de l’educació sanitària consideren la salut com a patrimoni dela col·lectivitat, comunitat conscient i responsable de la seva salut. Els indi-vidus i les col·lectivitats han d’assumir la salut com un valor bàsic de lacomunitat i acceptar les seves responsabilitats.

Aquests objectius són:

– Modificar conductes negatives relacionades amb la pèrdua de la salut, eli-minant els hàbits insans instaurats en la societat i en la seva cultura. Elsestudis sobre mortalitat i morbiditat ho avalen.

– Promoure noves conductes positives favorables per mantenir i millorar lasalut. Ha d’existir una correspondència entre els avenços sanitaris i la sevaaplicació pràctica en la comunitat.

– Canviar cap a ambients positius que afavoreixin les conductes saludables.A Espanya, lleis com la Llei Antitabac o la Llei de Prevenció de RiscosLaborals són exemples de canvis legislatius que impliquen canvis ambien-tals favorables.

– Capacitar l’individu per mantenir una actitud activa davant de la salut prò-pia i la comunitària. Si anteriorment es tractava l’individu com a pacient-nen, des d’aquesta perspectiva se li dóna la majoria d’edat. El terme queusen alguns teòrics és el d’empowerment, traduït com a traspàs de poder.

Traspàs del poder sobre la salut:aquest concepte —encunyat per l’OMS(empowerment for health)— es refe-reix al procés mitjançant el qual lespersones adquireixen un major controlsobre les decisions i accions que afec-ten la seva salut.

Vocabulari

12·· Respon si aquestes afirmacions són vertaderes o falses. Si són falses, corregeix–les per tal que siguinvertaderes:

a) L’educació per a la salut s’adreça exclusivament a persones que no tenen cap malaltia.b) En educació sanitària, els individus només han de fer el que diuen els experts; les decisions les prenenaltres per ells.c) Eliminar una conducta negativa per a la salut s’ha de dur a terme mitjançant la substitució d’aquestaconducta per una altra de caràcter més saludable.d) Els objectius de l’educació sanitària se centren exclusivament en l’individu.e) L’educació sanitària responsabilitza l’individu de la seva salut, eliminant altres tipus de responsabilitatsde caràcter més general.f) Només es pot realitzar educació sanitària en nens, ja que aquests són els que realment estan en elmoment adequat per aprendre.


Objectius de l’EpS

Promoure conductespositives favorables

Eliminar conductesnegatives

Capacitació de l’individu

Salut com a patrimoni de tots

Canvis ambientalsfavorables

EDUCACIÓ PER A LA SALUT


4 >> Models teòrics d’EpS

Les diferents formes d’enfocar l’EpS es recullen en els models que apareixena continuació.

4.1 > Model de creences de salut (teoria psicosociològica)

El model de creences de salut és un model subjectiu que explica la modifica-ció de la conducta treballant sobre les percepcions que el subjecte posseeix.Existeixen uns criteris que aporten dades sobre la possibilitat que el subjectesegueixi o no les nostres pautes educatives:

1. Susceptibilitat personal a la malaltia que es pretén prevenir.2. Gravetat probable de la malaltia (gravetat clínica o social).3. Beneficis potencials de les mesures preventives proposades.4. Obstacles o dificultats que es poden trobar.5. Motivació general sobre les qüestions de salut.6. Susceptibilitat a la malaltia existeix menor probabilitat que el pacient

abandoni el tractament si hi ha risc de tornar-la a patir).7. Característiques de la relació pacient-personal sanitari.8. Confiança general en el personal sanitari i en l’assistència sanitària.

Aquest model se sol criticar per no tenir en compte el context, i no esconsidera adequat per modificar el comportament de les personessanes, encara que sí que és útil per al compliment d’un pla terapèutic,per exemple.

4.2 > Model de comunicació persuasiva i model de les contingèn-cies situacionals de Kapferer

En aportar a l’individu una informació clara i fidedigna acompanyada deles instruccions del que s’ha de fer per modificar els seus hàbits de vida,es produeix un canvi d’actitud que, al seu torn, condueix a un canvi enel comportament. Per tal que esprodueixin aquests canvis, caltenir un medi ambient propici.Són inconvenients d’aquest modelels següents:

– Els receptors de la comunicaciódesenvolupen una sèrie demecanismes defensius que elsfan insensibles davant seu, típiccomentari del fumador: “d’algu-na cosa ens hem de morir”.

– Els canvis d’actituds no semprecomporten un canvi en el com-portament; desitjabilitat social.Tots estem d’acord que la violèn-cia no és una forma de solucio-nar problemes, però la seguimexercint d’una manera o unaaltra.


CONEIXEMENTS ACTITUDS

Informació sobre com dur aterme el canvi d’hàbits

HÀBITS

Model de les contingències situacionals de Kapferer

Informació fidedigna Serveis de suport

Medi ambient favorable al canvi

Comunicació per a la salut(health communication)

És una estratègia clau destinada a infor-mar la població sobre aspectes relatiusa la salut i a mantenir qüestions sanità-ries importants en l’agenda pública.


1414

4.3 > Model teòric basat en la política econòmica

Aquest model, clarament crític amb el sistema sociopolític i econòmicactual, responsabilitza la societat de les diferents formes d’emmalaltir delsseus ciutadans, fins a tal punt que considera que l’individu és una víctimadel sistema, essent la societat la vertadera culpable de la seva falta de salut.

Segons aquesta teoria, el poder es concentra en mans d’uns pocs grupsindustrials que marquen formes de viure, consumir i, per tant, d’emmalal-tir. Influeixen en els estils de vida a través de poderoses campanyes de publi-citat enfront de les quals l’individu es troba desarmat, de forma que nomésa través de lleis restrictives que protegeixin el ciutadà es podran controlarels seus efectes.

4.4 > Model pragmàtic

No existeix un model ideal d’educació sanitària, sinó que és de la confluèn-cia dels anteriors models de la qual es pot trobar una major efectivitat enl’EpS.Es considera que la informació, acompanyada de les instruccions oportunes,és necessària, i que la motivació és imprescindible, ja que a partir d’aquestas’arriba a un canvi en la conducta sempre que existeixin serveis d’ajuda i unmedi ambient favorable.


Motivació

CONDUCTA

Serveis de suport

Context favorable

Actituds

Instruccions sobre com canviar

MODEL PRAGMÀTIC

MISSATGE

13·· Després de llegir l’apartat anterior, fes un resum que reculli i expliqui els diferents models teòrics d’e-ducació per a la salut.

14·· Entenent la indefensió apresa com un estat psicològic que es dóna generalment quan el subjecte percepo creu que els successos són incontrolables, que no pot fer res per canviar-los i que existeix independènciaentre la resposta voluntària i el resultat (Seligman, 1975). Quin model dels exposats seria l’adequat per supe-rar aquest estat definit per Seligman? Què aportaries per contrarestar-lo?

Demanda contra les tabaqueres

Un jutjat de Madrid va admetre a tràmitla demanda de la Junta d’Andalusia con-tra les tabaqueres. La Junta va sol·licitaruna compensació per les despeses sani-tàries provocades per l’hàbit de fu mar.La demanda va ser interposada el 21 defebrer de 2002 per la Junta d’An dalusiacontra les tabaqueres Altadis, PhillipMorris, Browns Williams, JT Inter -national, Tabacos Canary Island i CITA,amb què pretenia obligar aquestes sisempreses a córrer amb les despeses hos-pitalàries el 2001 de 135 pacients.



Què és l’educació?

“Educació és el que la majoria rep,molts transmeten i pocs tenen”Karl Kraus (1874-1936), poeta, autorsatíric i crític austríac.

Educació formal: és la que té caràc-ter intencional i està planificada. El rolde l’educador és actiu.

Educació informal: és la que es dónade forma no intencionada ni planifica-da. El rol de l’educador és passiu.

Vocabulari

Res s’aprèn o s’ensenya bé sense l’exemple.

5 >> Agents de l’EpS

Els agents de l’educació per a la salut són les persones que l’han de dur aterme. La salut és una responsabilitat de tots i, en aquest sentit, tots som pos-sibles agents de l’educació per a la salut. La família, els amics i els que ensenvolten són fonts d’informació, però hi ha persones que tenen més oportu-nitats de transmetre missatges de salut. Els principals agents de l’educacióper a la salut són els següents:

El personal sanitari

La població considera que el personal sanitari és el que més sap sobre salut imalaltia i, per això, pot influir de manera important sobre els coneixements,actituds i conductes positives i negatives per a la salut dels individus.

A més, el personal sanitari té un doble paper, com a educadors, educació for-mal, i com a models, educació informal. No només els metges i el personald’infermeria tenen aquest paper d’educadors; el personal auxiliar sanitari(zeladors, recepcionistes, secretàries, etc.), en la seva relació amb l’ambientsanitari, pot actuar com a educador i adoptar un rol positiu afavorint l’EpS.

Els docents

Els professors tenen nombroses oportunitats per exercir influències formalsi informals. Els nens i joves assimilen millor les ensenyances i el que aprenenels queda més interioritzat; aquests són alguns dels avantatges amb quècompten els docents com a educadors per a la salut.

Els comunicadors

La transcendència dels comunicadors rau en el poder que utilitzen. Els seusmissatges persuasius arriben a moltes persones, a gran distància i en poctemps.

Les associacions

Les associacions, especialment les creades davant de certes patologies, tenenuna implicació molt directa i són molt actives en l’educació per a la salut.


1616

6 >> Camps d’actuació en EpSEls camps d’actuació en educació per a la salut són els llocs o els contextosen què es realitza. Les EpS es poden dividir en camps segons la població a quès’adrecin (població sana i població malalta), sempre des de la idea que l’edu-cació sanitària té com a objecte l’individu i la comunitat amb tota la sevagamma de situacions vitals.

6.1 > Educació de les persones sanes

Les persones sanes són l’objectiu prioritari de l’educació sanitària. Es tractaque arribin a assolir les seves màximes possibilitats físiques, mentals isocials, com a individu en si i com a element de la col·lectivitat.

Dins de la població sana, l’educació sanitària duu a terme les seves interven-cions sobretot:

– A l’escola, a través de l’aprenentatge de temes transversals, educació per ala salut o i campanyes de sensibilització.

– En el món laboral, mitjançant la prevenció de riscos laborals, treballantsobre els riscos de patir lesions –accidents de treball– o els riscos de patirmalalties –malalties professionals–.

– En la comunitat, afavorint hàbits de vida sans, informant-los sobre els ris-cos i motivant-los per al canvi de comportament, ja sigui en l’àmbit deldomicili, dels centres de salut o dels llocs de reunió.

6.2 > Educació de les persones malaltes

Les persones malaltes són, en teoria, més susceptibles al canvi. La seva moti-vació és clara: recuperar el seu estat de salut. Aquesta receptivitat a l’educa-ció sanitària és també evident en la família del malalt. L’inconvenient és queaquests canvis no sempre perduren ja que, a mesura que l’experiència de lamalaltia s’allunya en el temps, es perd la motivació.

Aquests camps d’actuació es resumeixen en la taula següent:

15·· Esmenta els principals agents d’educació per a la salut.

16·· Creus que és efectiu que els joves siguin agents d’educació sanitària per als propis joves?

Per què?

17·· Fes un esquema dels camps d’actuació en educació per a la Salut.


Camps d’actuació de l’EpS

Població sana Població malalta i familiars

Medi Etapa cicle vital Medi Etapa cicle vital

Escola, treball i comunitat:(domicili, centre de salut illocs de reunió).

Nen, adolescent, adult,ancià.

Centre de salut, hospital,centre de dia, residències,domicili i associacions.

Nen, adolescent, adult,ancià.

Escoles promotores de salut

L’OMS promou les escoles promotoresde salut (health promoting schools),que reforcen constantment la capacitatde l’entorn del ciutadà per ser un llocsaludable per a viure, aprendre i treba-llar. Per això, impliquen el personal desalut i d’educació, els professors, estu-diants, pares i líders de la comunitat enla tasca de promoure la salut. A més,apliquen polítiques, pràctiques i mesu-res que respecten l’autoestima de l’in-dividu, ofereixen oportunitats múlti-ples de desenvolupament i reconeixenels seus esforços i intencions, a l’igualque els seus èxits personals.

PAJEPS

És un programa d’agents joves en edu-cació per a la salut que pretén promo-cionar hàbits de vida saludables entrela població juvenil a través de la forma-ció de joves, líders d’associacions juve-nils o amb una potencialitat importanta l’hora de contactar i donar a conèixerels seus coneixements amb col·lectiusjuvenils i adolescents.



Solució ·· L’auxiliar d’infermeria és un dels principals agents en l’educació per a la salut. L’EpS serà real-ment efectiva si s’està convençut de la seva utilitat i l’auxiliar està correctament preparat. Això requereixque actualitzi permanentment els seus coneixements i conegui les seves funcions específiques.

L’Anna, com a auxiliar d’infer-meria, es trobarà en una situa-ció privilegiada. Es donen unasèrie de factors perquè aixísigui:

– La credibilitat de què gaudei-xen els professionals sanita-ris. És cert que, davant delmetge, l’auxiliar d’inferme-ria té menor credibilitat iaixò suposa un desavantatgeen el seu rol educatiu, peròtambé pot actuar de canaladreçant el pacient cap alpersonal més especialitzat.

– El treball de l’Anna és decontacte directe. Respected’altres professionals sanita-ris, en aquest punt l’Anna es troba amb avantatge perquè l’auxiliar d’infermeria és el que té un tractemés pròxim i durant més temps amb el pacient i la seva família. S’ha d’aprofitar aquesta circumstànciaper informar i motivar.

– L’Anna podrà obtenir major èxit si aconsegueix una bona relació amb el pacient i pot guanyar-se la sevaconfiança. Per atansar-se a les persones, haurà de tenir en compte les seves característiques individuals,així com les seves necessitats físiques, psíquiques i socials.

– La situació de demanda d’ajuda predisposa els pacients a acceptar els consells. El Pau i els seus familiarspresenten una major receptivitat. En viure la malaltia en primera persona o com a pròxims al malalt, ésmés fàcil que s’adonin de la necessitat i de la conveniència de canviar els hàbits nocius.

– L’Anna és integrant de l’equip d’atenció sanitària i, com a part de l’equip, col·laborarà en la planifica-ció, execució i avaluació dels programes d’EpS.

– I, molt important, l’Anna, com a professional sanitària, serà per a moltes persones un model d’estil devida. Encara que el rol exemplar no és intencionat, ha de ser conscient que les seves conductes incidei-xen de forma important, positivament o negativament, sobre les conductes de salut de la població i espe-cialment sobre les persones que reben la seva assistència i consell. És molt probable que l’Anna fracassisi suggereix canvis de conducta que ella no ha assumit per endavant.

L’Anna, auxiliar d’infermeria, actua com a agent de salut

·· L’Anna és auxiliar d’infermeria i es troba amb la família del Pau, un ancià que ha estat ingressat per uninfart. Arriba el moment que el Pau torni al seu context familiar. Els familiars estan molt preocupats i dema-nen orientacions a l’Anna.

Quins factors tindrà en compte per ser més eficaç com a educadora per a la salut?

Casos pràctics

Els auxiliars d’infermeria tenen un paper important en l’EpS.


1818

Idees clau

Model de creences de salut(teoria psicosociològica)

Model de comunicació persuasiva

Model de les contingènciessituacionals de Kapferer

Model teòric basat en la política econòmica

Model pragmàtic

Biologia

Estils de vida

Medi ambient

Sistema d’assistència sanitària

Medicina preventiva

Sanejament ambiental

Higiene alimentària

Educació sanitària

Models

Camps d’actuació

Agents

Població sana

Població malalta i família

Personal sanitari

Docents

Comunicadors

Associacions

Educació per a la salut

Promoció iprevenciósanitària

Determinantsde la salut

ObjectiusSALUT



.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Completa els espais en blanc del paràgraf amb les següents paraules:

malaltia – negatius - positius - promoure - salutLa no només és l’absència de , sinó també un estat integral de benestar. La salutes pot construir i , centrant-se en els efectes més que en els .

2·· Els determinants de la salut de Lalonde són: biologia, estil de vida, medi ambient i sistema d’assistèn-cia sanitària. Relaciona’ls amb les següents situacions:

Activitats finals

3·· Una mare porta per primera vegada el seu fill de 10 anys a la consulta del dentista. Altres revisionsmèdiques que li han fet fins al moment no incloïen les de control de la salut bucodental. En aquest moment,se li detecten diverses càries i la seva mare explica que a casa seva són tots molt llaminers i que, és clar,el nen també menja “moltes llaminadures”. A més, segons les seves paraules, a la família tots tenen “moltmalament la boca” i una vegada els van dir que tenien “facilitat per tenir càries”. Quan es va preguntar alnen quantes vegades es rentava les dents, va dubtar una mica, però va acabar responent que gairebé totsels caps de setmana. A partir de la història presentada, identifica els determinants de salut que apareixenen aquest cas.

4·· El Joan és un nen de sis anys al qual s’acaba de diagnosticar una diabetis mellitus tipus I. Quin modeld’educació per a la salut utilitzaries en l’ambient familiar, escolar i de lleure del nen? Explica les raons dela teva decisió.

.: AMPLIACIÓ :.

5·· La salut és reconeguda per l’OMS com un dret fonamental. Entre els índexs de desenvolupament humà,es troben l’esperança de vida en néixer, la mortalitat materna i infantil i nivells d’atenció de salut disponi-bles en situacions de morbiditat. Compara els índexs de desenvolupament d’un país d’Europa, un altre d’À-sia, Oceània, Amèrica del Nord i del Sud. Trobaràs les dades a la pàgina de l’Organització de les NacionsUnides per al desenvolupament ONUD (http://hdr.undp.org). Relaciona-les amb els determinants de salutde Lalonde. Especifica on introduiries l’educació sanitària per a cada cas.

6·· Utilitza la contrapublicitat per desmuntar els hàbits de vida no saludables que propugna la publicitat. Elegeix, per això, un anunci de premsa, un altre de televisió i per últim un de ràdio. Per a cada cas:

– Redacta un contraeslògan.– Ridiculitza el missatge que propugna.– Realitza una proposta en positiu.

7·· Entrevista el teu company de classe sobre les seves hores de son, el tipus d’exercici diari, els alimentsque consumeix habitualment, etc. Troba algun hàbit de vida no saludable i pensa quin model d’educaciósanitària elegiries per intervenir, quin seria l’agent més adequat i en quin context el realitzaries.

8·· Busca informació sobre la clonació humana, estableix sobre quin determinant s’actua i introdueix-hi l’e-ducació sanitària.

a) Herència genètica e) Sexe i) Depressió econòmica d’un país

b) Edat f) Contaminació atmosfèrica j) Potabilitat de l’aigua

c) Consum d’alcohol g) Plaga de mosquits k) Gratuïtat dels medicaments

d) Relacions sexuals sense protecció

h) Guerra entre dos sectors d’una població

l) Universalitat de l’atenció sanitària


2020

Cas final

Solució ·· En aquest cas, s’ha detectat un hàbit insà, el tabaquisme, i es presenta una intervenció de promo-ció de la salut. Es duu a terme una educació sanitària, però existeixen aspectes favorables i altres circumstàn-cies que són un obstacle i que no afavoriran l’abandonament d’aquest mal hàbit.

Factors favorables:

– És un moment en què el Joan està més receptiu: demana ajuda al seu metge perquè es troba malament, tétos, està cansat, etc.

– Serà més efectiu perquè el consell és personalitzat i es dóna en un contacte cara a cara, a la consulta ambel metge.

– S’ha insistit en el missatge de deixar de fumar. Generalment, no és suficient dir-ho una vegada i cal repetir-ho.

– S’ha informat del perjudicial que és fumar i com hi guanyaria deixant-ho. És una bona motivació perquè elJoan deixi de fumar.

– Es donen les instruccions per saber com fer-ho.

Factors desfavorables:

– L’ambient no és favorable, ja que altres fumen al seu voltant.– El Joan veu l’exemple de l’auxiliar que també fuma.– Segurament, el personal sanitari no creu en la seva capacitat per modificar els hàbits tabàquics del pacient i

no es pren seriosament el programa, ja que:• No té els fullets preparats perquè es pugui endur la informació per escrit.• No fa correctament el seguiment ni el truca per telèfon.• Diu que la trucada és per controlar, amb la qual cosa sembla més una imposició que un reforç que ajudi amantenir la decisió voluntària de l’abandonament del tabac.

Reincidència en el tabac

·· El metge ha tornat a recomanar al Joan que deixide fumar. Ja són moltes les vegades que li ha expli-cat com és de perjudicial el tabac i com milloraria laseva salut si deixés aquest mal hàbit. Però li costamolt no fumar-se un cigarret quan es reuneixen totsels companys de feina per fumar, quan va al cafè ales tardes o quan veu la televisió. A casa tots fumen.Encara que aquesta vegada és diferent: s’ha passattot l’hivern tossint i se sent cansat. Està decidit adeixar-ho!

Quan parla amb l’auxiliar, aquesta fa pudor de tabac.El Joan recorda haver-la vist fumant a la cafeteriaque hi ha al costat del centre de salut. En aquests moments, no té fullets, però ja els hi donarà en la pròximaconsulta. Li ha dit que, al cap d’uns quants dies, el trucarà per comprovar el seguiment, perquè s’acostuma afer amb tots els pacients que deixen de fumar.

Han passat 15 dies i el Joan segueix fumant. A més, encara està esperant que el truquin per telèfon.

Determina els factors que afavoreixen i els que dificulten l’eliminació de l’hàbit de fumar.


1·· Com es relacionen salut i desenvolupament en aquest article?

2·· Suposem que per a pal·liar aquestes desigualtats es recorre a l’educació sanitària. Quin context i quinsagents creus més convenients per a la intervenció?

Activitats

REVISTA SANITÀRIAUnitat 1 - Promoció i educació per a la salut

DETERMINANTS SOCIALS DE LA SALUT I LA MALALTIA

Els determinants socials de la salut

En intentar explicar la relació entrela salut i els determinats socials, s’es-cullen generalment les següentsvariables: classe social, gènere, raçai ètnia i ubicació territorial o àreesgeogràfiques. Diferents investiga-cions han posat de manifest unaclara relació entre l’estat de salut ide malaltia i la classe social a quèes pertany. Una referència clàssicaés l’Informe Black, realitzat al RegneUnit el 1980, en què es concloïa quehi ha diferències en el nivell de salutentre les classes socials; que l’indi-vidu mitjà dels grups socioeconò-mics superiors està més sa, és mésalt i fort, i viu més temps que lespersones que pertanyen a grupsinferiors; i que les majors diferèn-cies es trobaven en la mortalitatinfantil i en els individus ambmenys recursos econòmics.Investigacions més recents han des-tacat que els pacients de les classestreballadores reben un tracte dife-rent en l’atenció sanitària, que el fetd’estar aturat o en situació de pre-carietat laboral danya la seva salut,i que la inseguretat en la feina o lapercepció d’amenaça d’acomiada-ment actuen com a factors perjudi-cials per a la salut.

Les diferències entre classes socialstambé es poden trobar en els estilsde vida individuals (alimentació,

esport), en l’entorn ambiental (habi-tatge, contaminació, feina) i en elsrecursos econòmics (distribució dela riquesa).

També s’observen diferències en lasalut i la malaltia de les dones i elshomes. Aquestes variacions s’hanintentat explicar des de raons genè-tiques a circumstàncies materials oal desenvolupament de determina-des activitats sociolaborals. Si bé éscert que les diferències genètiquespoden esclarir dissimilituds sanità-ries, el més probable és que aques-tes diferències entre dones i homestinguin el seu origen en factorssocials i en la seva situació econòmi-ca; de fet, en termes generals, lesdones solen estar més desafavorideseconòmicament i pateixen méssituacions de pobresa. D’altrabanda, els rols i les tasques quesolen de senvolupar les dones (tre-ball domèstic, reproducció, gestaciói maternitat, control de natalitat,cura dels fills, responsabilitats pro-fessionals) són diferents als delshomes, fet que suposa que l’anàliside la salut femenina ha de conside-rar la interacció entre influènciessocials, psicològiques i biològiques.[....]

La raça i l’origen ètnic també es tro-ben relacionats amb les desigualtats

existents. Les formes d’emmalaltiro morir per als individus de raçanegra, indis americans, hindús, etc.són diferents de persones de raçablanca. Aquestes diferències sanità-ries entre races o ètnies s’han inten-tat revelar des de perspectives genè-tiques, culturals, socioeconòmiquesi polítiques. L’explicació biològicaaporta revelacions sobre diferentspautes d’algunes malalties (perexemple, la hipertensió arterial ésmés freqüent en individus de raçanegra per la qual cosa, en datarecent, científics nord-americanshan desenvolupat el primer fàrmacespecial per a pacients de raçanegra, aconseguint reduir en un43% la taxa de mortalitat per acci-dents cardiovasculars en aquestapoblació específica); els argumentsculturals se centren en els estils devida individual i grupal (la dieta ali-mentària, la forma de cuinar els ali-ments, la consanguinitat); i els fac-tors socioestructurals (faltad’habitatge adequat, treballs insalu-bres, atur, baix nivell d’educació,falta d’un sistema sanitari de qua-litat) també condicionen el nivell desalut i el tipus de malalties de certsgrups ètnics.

Extracte: Asociación Castellana Manchega de SociologíaJosé María Bleda García

Dr. en Ciències Polítiques i Sociologia


SUMARI

n Pla i programa

n Planificació sanitària

n Programes de promoció

de la salut

n Programes de prevenció

de la malaltia

Programació sanitària2un

it

at

OBJECTIUS

·· Identificar els passos per a una correcta programació sanitària.

·· Explicar les característiques fonamentals dels programes

d’educació per a la salut.

·· Participar en l’elaboració i l’execució de programes sanitaris.

·· Conèixer i valorar diferents programes de salut, prevenció

de la malaltia i educació per a la salut.


2323Unitat 2 - Programació sanitària

1 >> Planificació i programació

La planificació consisteix en un procés continu d’anticipació delsrecursos i serveis necessaris per assolir uns objectius definitssegons un ordre de prioritats, sense oblidar el context actual i lespossibles alteracions que puguin aparèixer per la influència de fac-tors interns o externs.

Una adequada planificació ha de complir una sèrie de requisits:

– Racionalitat: cal fer una anàlisi objectiva i crítica de la realitat. S’ha de par-tir d’un coneixement fonamentat en bases científiques sòlides.

– Globalitat: inclourà totes les variables possibles que puguin incidir, directa-ment o indirectament, en la necessitat o el problema amb què es treballa.

– Integració: unitat i consonància entre els diferents apartats.– Realisme: exigeix objectivitat en identificar els problemes i les possibilitats

d’èxit.– Obertura i flexibilitat: ha de ser un procés dinàmic que s’adapti a noves

situacions, necessitats i demandes en el transcurs de la seva aplicació.

En el llenguatge col·loquial, pla i programa, a vegades, s’utilitzen indistinta-ment, però tenen un abast diferent i es refereixen a diferents nivells de con-creció. En parlar de pla, ens referim a un projecte global en què es recullendecisions de caràcter general que expressen les línies fonamentals, i que esconcreta en un o en diversos programes en què apareixen, de forma detalla-da i clara, tots els elements de la intervenció. De forma que:

La programació consisteix en organitzar, en el temps i en l’espai,els serveis, processos, activitats i recursos disponibles amb la finali-tat d’assolir uns objectius definits en relació amb les necessitatsd’una determinada població.

Tot això es plasma en un document, el programa, que ha de tenir lessegüents característiques:

– Creativitat: proposar solucions innovadores o generar noves idees.– Prospectivitat: és a dir, que expressi els resultats que s’esperen després

de la seva implantació.– Sistemàtica: el programa s’ha d’ajustar a una seqüència de passos

ordenats i relacionats entre si, fet que contribueix a assolir els objec-tius.

– Flexibilitat i dinamisme: és a dir, estarà obert als canvis que el millorin.– Claredat, senzillesa i precisió.

La importància de la planificació

“Si no saps on vas, cap camí t’hi porta-rà”. Lewis Carrol, Alícia al País de lesMeravelles.

1·· Què entens per programar?

2·· Indica, de cada parella, la característica que no correspongui amb la que ha de presentar una programació:

a) Flexible/Rígida. b) Ambigua/Precisa. c) Complicada/Senzilla. d) Prospectiva/Retrospectiva. e) Dinàmica/Fixa. f) Anàrquica/Sistemàtica.



2424

2 >> Etapes en la planificació sanitària

Una adequada planificació sanitària ha de seguir una sèrie d’etapes, quees tracten detalladament en els apartats següents.

2.1 > Anàlisi de la situació

Aquesta és la fase de recollida de dades i interpretativa. És necessari reco-llir la informació sobre les condicions reals de la població, de forma com-pleta i pertinent, és a dir, adequada al context i al que es pretén fer, inclo-ent:

– Marc referencial: dades geogràfiques, demogràfiques, socioeconòmi-ques, educatives, polítiques i culturals.

– Perfil epidemiològic: per analitzar amb objectivitat la situació s’utilit-zen indicadors de salut.

– Recursos: materials, humans, financers i organitzatius.– Elements afavoridors i obstacles que existeixen per tal que la població

estigui sana.

Per a la recollida de les dades s’utilitzaran: tècniques quantitatives(enquestes i qüestionaris) i qualitatives (observació, entrevistes, grupsde discussió, etc.), a més d’altres fonts ja existents com documents, estu-dis, tesis, assaigs, publicacions, estadístiques o investigacions prèvies.

De les dades recollides i de l’anàlisi de la realitat se n’extrau un diag-nòstic de salut que ha de ser objectiu, complet (que valori tot el conjuntde la població) i temporal (es refereix a un moment determinat), la qualcosa ens condueix a descobrir els problemes i les necessitats de la pobla-ció:

– Problemes de salut: són els estats de salut deficient.– Necessitats: és el que falta perquè la situació real es correspongui amb

la ideal.

Els tipus de necessitats són:

l Normativa: la defineix l’expert quan jutja que alguna cosa s’aparta dela norma.

l Sentida o percebuda: és de la qual es pren consciència o la que perce-ben les persones o la comunitat en relació amb el seu estat de salut iels seus desigs sobre els serveis sanitaris.

l Manifesta o explícita: representa la necessitat sentida que es formula. l Comparativa: és la que es dedueix que té un grup perquè la presenten

altres amb característiques similars.l Latent: no és percebuda, però s’identifica quan es realitza una anàlisi.

En definitiva, l’anàlisi dels resultats fa que es detectin els problemes i lesnecessitats, i exigeix que la planificació sanitària presenti una hipòtesi detreball sobre les possibles causes i les seves solucions, i que finalment esprenguin les decisions tenint en compte els diferents factors que hiinflueixen. Per exemple, si decidim canviar un comportament no saluda-ble trobarem que existeixen i hi influeixen factors predisposants, facilita-dors i de reforç.

Indicadors de salut

Són variables susceptibles de mesurardirectament el que reflecteix l’estat desalut en les persones o en la comunitat.Els indicadors més utilitzats són:

– Indicadors de mortalitat. Taxa de mor-talitat infantil, índex de Swaroop, taxade mortalitat bruta, etc.

– Indicadors de morbiditat. Indicadorsd’incapacitat, esperança de vida senseincapacitat, etc.

– Indicadors de salut global o positiva.Indicador de Grogono i Woodgate, quees basa en paràmetres com treball,lleure, alimentació, son, comunicació,dependència d’un altre, etc.

– Indicadors socioeconòmics. Renda percàpita, atur, taxa d’analfabetisme,despeses de salut, nombre de metgesen relació amb la població, etc.

Factors predisposants: factors perso-nals o interns que condueixen o motivenles persones a realitzar una nova conduc-ta o a tornar a repetir, a abandonar, amodificar o suspendre’n una altra.

Factors facilitadors: són les aptitudsi els recursos personals i de la comuni-tat que afavoreixen un comportament.

Factors reforçadors: són els que con-tribueixen a mantenir o a fer cessar unaconducta. Es refereixen a les recompen-ses o els càstigs que segueixen a la con-ducta concreta.

Vocabulari



2.2 > Establir prioritats

El següent pas en la planificació és jerarquitzar els problemes per poderdefinir les actuacions preferents. S’utilitza com a criteri de prioritat laimportància del problema. Per això, es valoren:

– La seva extensió: l’amplitud o freqüència amb què apareix (incidènciai/o prevalença).

– La seva gravetat: mortalitat, qualitat de vida, producció d’invalideses olimitacions funcionals, pèrdua d’anys de vida i riscos per a la comunitatque en derivin.

– La seva transcendència sociocultural: per la valoració, les creences i lesactituds de la població davant del problema i la necessitat que sent desolucionar-lo.

– La seva evolució: quina seria la tendència o l’evolució natural si no inter-vinguéssim sobre aquest problema de salut.

Després de l’estudi de prioritats, se selecciona el problema sempre que laintervenció sigui pertinent, és a dir, es disposi de tècniques adequades,resulti econòmicament factible, sigui acceptada per la comunitat, existei-xin recursos disponibles i estigui dins de la legalitat.

2.3 > Determinació de metes

Per desenvolupar un pla, és imprescindible que prèviament es determininles metes fonamentals i que es plantegin per a un termini de temps mésaviat llarg. Així, s’han de descriure:

– Les metes o les finalitats ideals: serien, per exemple, “millorar l’estat desalut de la població, augmentar l’esperança de vida i els anys lliures d’in-capacitats”.

– Les grans línies directrius del pla: seguint amb l’exemple anterior, unalínia prioritària d’actuació podria ser “fomentar els hàbits saludables enels diferents entorns socials”.

– Els objectius: per redactar correctament cada un dels objectius es tindràpresent que:l S’expressi amb un verb d’acció dirigit al problema o a la necessitat de

salut i que faciliti l’observació de l’aconseguit.l Sigui un criteri graduable i es quantifiquin els resultats esperats.l Expressi l’àmbit d’acció i es concreti la població a la qual s’adreça, l’a-

nomenada població diana.l Delimiti el temps per assolir el resultat.l Existeixin procediments útils per a l’avaluació.

Mètodes per determinar prioritats

Podràs conèixer alguns instruments perdeterminar prioritats informant-te sobre:

– Mètode Hanlon.– Mètode Dare.– Graella d’anàlisi per a la determina-

ció de prioritats.– Procediment de batuda (eliminar pro-

blemes).– Mètode de ponderació de criteris

(Blum).– Mètode Simplex.

Incidència: nombre de casos nousd’una malaltia que es produeixen enuna col·lectivitat durant un període detemps determinat.

Prevalença: nombre de casos exis-tents d’una malaltia en un momentdeterminat.

Vocabulari

3·· Quines dades s’han de recollir per a una correcta planificació?

4·· Explica la diferència entre necessitat normativa i necessitat sentida.

5·· Explica si l’objectiu “reduir en els pròxims dos anys la mortalitat per accidents de trànsit en un 50 %”està o no ben redactat i per què.



2626

2.4 > Estratègies d’actuació: programes de salut

Les estratègies de salut incideixen tant en l’assistència sanitària com en lapromoció, la prevenció, la docència i la investigació. Entre aquestes actua-cions, adreçades a aconseguir que les persones i les comunitats estiguinsanes, destaquen els diferents programes de promoció i prevenció. Encaraque més endavant es descriuen en detall, és interessant anticipar la conve-niència que sigui una tasca multidisciplinària, en què participin tots elsgrups implicats i que puguin aportar idees sobre cada un dels aspectesque intervenen en la programació (econòmics, polítics, administratius,sanitaris i educatius). Serà la millor manera que el treball es vegi enriquiti s’ajusti a la realitat.

Cada programa de salut ha de presentar els seus objectius específics –quesiguin coherents amb els de l’estratègia nacional de salut–, també ha d’es-tablir clarament les necessitats en matèria de personal, locals, tecnologia,equips i subministraments, mètodes, vigilància i avaluació, calendari d’ac-tivitats i la manera d’assegurar la concordança entre els seus diversos ele-ments i amb els programes afins.

2.5 > Avaluació

Amb l’avaluació s’intenta valorar una activitat i els seus resultats, per a laqual cosa s’utilitzen una sèrie de criteris i normes. No s’ha d’interpretarmai com una crítica negativa, ni mostrar recel o por davant seu, sinó ques’ha de considerar com un pas imprescindible per aprendre i millorar lesactuacions presents i futures.

L’avaluació és un procés continu que ha d’abraçar totes les fases de la pla-nificació, de forma que s’han d’avaluar: la definició del pla, el disseny, l’e-xecució i el resultat. De tota manera, un dels punts fonamentals és aquestúltim: la valoració del resultat o l’impacte que ha tingut el pla, ja que noté sentit dur a terme una actuació si no observem posteriorment si haestat eficaç, efectiva i eficient.

Tot i això, no sempre tot pot ser avaluat, fet que fa necessària, davantd’una programació, una anàlisi prèvia a l’avaluació.

www.pnsd.msc.es

Pla Nacional sobre Drogues. A la sevapàgina web trobaràs informació sobre lesàrees d’actuació: programes de preven-ció, assistència i reinserció davant delconsum de drogues.

Web

Eficàcia relativa: relació que existeixentre els objectius pretesos i els resul-tats obtinguts, considerant les varia-bles que hi han intervingut.

Efectivitat: és el percentatge d’èxitque s’ha assolit en els resultats enfrontde l’esperat, en relació amb una normao seguint altres estratègies.

Eficiència (rendibilitat): relació entreels resultats del programa i el seu cost.

Vocabulari

PLANIFICACIÓ, COMPANY...AIXÒ ÉS EL QUE ET FAFALTA!

SÍ, PERÒ UNA MICADE NEU TAMPOCANIRIA MALAMENT...



6·· Els estudis epidemiològics dels últims anys evidencien un increment preocupant de la prevalença desobrepès i obesitat en la població en general i en la infantil en particular, de forma que l’OMS utilitzal’expressió “epidèmia mundial”. Sens dubte, aquest fet està relacionat amb l’estil de vida sedentari iamb factors nutricionals.

L’obesitat infantil té com a conseqüència múltiples i variats problemes físics, com el major risc d’hiper-tensió arterial, dislipèmies, insulinoresistència, hiperandrogenisme en noies, patologia cardíaca, dis-pnea d’esforç, apnea del son, predisposició a deformitats òssies i problemes ortopèdics, esteatosi hepà-tica, pseudotumor cerebral, trastorns dermatològics, etc.

A aquests problemes s’afegeixen una pitjor qualitat de vida i trastorns psicològics, com disminució del’autoestima, estigmatització, fracàs escolar i de relacions socials i, sovint, depressió, ansietat i altera-cions del comportament. Al mateix temps, l’obesitat que s’inicia en la infància té tendència a mante-nir-se en l’edat adulta i això la fa doblement important, perquè és un problema en la infància i serà unproblema en la maduresa. En molts plans de salut, es pretén fomentar una alimentació saludable i pro-moure l’activitat física per invertir la tendència ascendent de la prevalença de l’obesitat.

Es considera que la prevenció de l’obesitat infan-til s’ha de basar en quatre pilars:

– Promoció de la lactància materna.– Promoció de l’alimentació saludable.– Promoció de l’activitat física.– Intervenció enfocada a la família.

I les activitats de promoció i prevenció s’han dedur a terme des de diversos escenaris, entre elsquals semblen ser d’importància estratègica elssegüents:

– Els centres d’atenció socioeducativa.– Els centres escolars.– Els serveis sanitaris.– Els municipis i els moviments associatius.– El medi laboral i les empreses.– Les zones de transformació social i altres

col·lectius amb necessitats especials.– Els mitjans de comunicació.

Les actuacions s’encaminaran a comunicar i informar. Convé assegurar-se que es difonen només les reco-manacions ben establertes entre la comunitat científica. També sembla més adequat i efectiu destacarels avantatges de les opcions saludables i usar llenguatge “en positiu”.

Amb el que acabes de llegir, respon les següents preguntes:

a) Et sembla l’obesitat infantil un problema prioritari? Per què?b) Quina és la meta que es marca el pla de salut?c) Quines estratègies es proposen per solucionar el problema?d) En quins llocs es pretén actuar?e) Pots recollir alguna de les recomanacions que inclouries en les activitats d’un programa contra l’obe-

sitat?



2828

3 >> Disseny d’un programa de salut

El disseny d’un programa de salut ha de ser una seqüència circular, mésque no pas un procés lineal, i un procés en què es torni contínuament alspassos anteriors per mantenir la cohesió. Encara que no sempre respon alprocés real, en general, el document es presenta seguint un ordre que s’ex-posa en els següents apartats:

3.1 > Introducció

El primer que apareix en una programació és la descripció de:

– Els aspectes del problema de salut:l En què consisteix el problema o la necessitat.l Quines són les dimensions del problema (extensió i gravetat).l Factors de risc i la seva contribució al problema.

– La població diana:l Edat.l Factors socials, culturals, educatius i comunitaris.l Hàbits i costums (conductes i comportaments).

3.2 > Objectius

Els objectius són enunciats que descriuen el resultat que s’espera o esbusca. Com millor estigui formulat l’objectiu, més fàcils seran la seva exe-cució, consecució, seguiment de les accions empreses i comprovació delcompliment (avaluació).

Els objectius es poden classificar en:

– Objectius generals: recullen les grans línies d’acció.– Objectius específics: desenvolupen els generals i són molt més concrets

(mesurables i avaluables). Els programes d’educació per a la salut classi-fiquen aquests objectius en conceptuals (informació),actitudinals (d’interessos), procedimentals (d’habili-tats) i de desenvolupament personal, i en la seva rela-ció recull la conducta final que s’espera de la pobla-ció diana o defineix la capacitat que es busca aconse-guir, a més de presentar un element d’avaluació.

Els requisits per formular els objectius són:

– Factibilitat: que es puguin realitzar des del punt devista tècnic, organitzatiu i financer.

– Viabilitat: que es puguin posar en pràctica, segons lapolítica existent.

– Concreció: que expressin amb exactitud què volenaconseguir.

– Pertinença: han de ser apropiats per resoldre el pro-blema.

– Claredat: han de ser entesos en tot moment i per totsels implicats.

– Mesurables: s’han de poder mesurar.Els objectius han de representar les metes que es pretenen assolir.

Xarxa espanyola de ciutats saludables

La promoció de la salut no només secircumscriu al món sanitari. El Projecteeuropeu de ciutats saludables plantejacom a objectiu la salut i el desenvolu-pament sostenible, en el nivell local,segons l’estratègia “salut per a tots”.Busca millorar el benestar i el mediambient físic, mental i social de la ciu-tadania. Arran d’aquest projecte euro-peu va nàixer, el 1988, la Xarxa espa -ny ola de ciutats saludables.


3.3 > Activitats

Per definir les activitats, es tindran en compte les possibilitats que existei-xen, ja que depenen de les característiques, els valors, la cultura, els conei-xements previs de les persones a les quals van adreçades, etc. Apareixerandetallades les normes i els procediments en les accions que ho requereixinper la seva novetat o perquè es vulgui establir el mecanisme més correcte,però si les activitats necessiten una explicació àmplia, és preferible ques’hi afegeixi un annex amb tots els detalls necessaris.

Quan es planifiquen les activitats d’un programa, es pretén:

– Organitzar el temps de treball, ja que el treball planificat optimitza eltemps i això és fonamental en l’atenció sanitària.

– Enfocar els problemes de salut des d’un punt de vista global (biopsicoso-cial), per un equip multiprofessional que proporcioni educació, cures,suport, rehabilitació i atenció.

– Oferir diferents tipus d’activitats integrades: de promoció, prevenció,assistència i rehabilitació.

El disseny de l’acció suposa:

– Seleccionar la metodologia, decidint com es durà a terme cada activitati establint els mètodes i les tècniques educatives.

– Identificar les etapes prèvies a cada activitat.– Ordenar cronològicament les activitats, marcant els temps, els terminis

i el ritme.– Especificar les responsabilitats de cada membre de l’equip i assegurar-se

que tots saben què han de fer.– Buscar la col·laboració d’organitzacions i persones interessades en les

tasques, i en particular de líders naturals.– Definir els recursos necessaris per a cada actuació.


7·· Aquí es presenten desordenadament diferents objectius, activitats i poblacions diana. Relaciona elsobjectius amb les seves activitats corresponents i amb la que creus que podria ser la seva població diana:

– Entrenar en processos de presa de decisions raonades davant de situacions d’oferta de drogues.– Disminuir la incidència d’osteoporosi en la població major de 60 anys.– Informació oferta en els diferents mitjans de comunicació sobre els beneficis d’utilitzar els sistemes de

retenció infantil en el cotxe.– “Joc de decisions”: davant de situacions proposades, predir conseqüències i elegir la decisió adequada.– Pares.– Detectar les hipoacúsies en els primers mesos de vida.– Disminuir la letalitat per lesions en accidents de trànsit.– Nounats.– Grup de 12 a 16 anys d’edat.– Sessions tutoritzades d’exercicis físics en centres de salut.– Dones en el climateri.– Sedàs amb prova d’otoemissió acústica a tots els nounats en la maternitat.


Campanyes

Es refereixen a accions limitades en eltemps amb característiques d’excep-cionalitat o emergència.

SIPES

El Ministeri de Sanitat i Consum ens ofe-reix aquest sistema d’informació de pro-moció i educació per a la salut. Tambépodem accedir a diferents serveis de lescomunitats autònomes, com per exem-ple, el SARES (Sistema d’Assessorament iRecursos en Educació per a la Salut aAragó). S’hi ofereixen: assessoramentper a la posada en marxa i el desenvolu-pament de programes d’educació per ala salut, un lloc per a la consulta i/opréstec de documents i materials (lli-bres, articles, revistes, vídeos, diapositi-ves...) i suport per a recerques bibliogrà-fiques en promoció de salut.


3030

3.4 > Previsió de recursos

Per tenir èxit en la implantació del programa, és necessari comptar ambuna sèrie de recursos, que han de ser:

– Adequats: que serveixin per desenvolupar les activitats i que permetinassolir les metes fixades.

– Eficaços: que siguin capaços d’aconseguir les finalitats.– Suficients: que no n’existeixi subutilització ni sobreutilització.– Accessibles: que no estigui allunyats, no existeixin barreres socioeconò-

miques, organitzatives ni altres.– Productius: aquests recursos, enfront d’altres, amb el temps donen

millors resultats.

En la previsió d’aquests recursos, els programes inclouran:

– Finançament: capacitat econòmica per desenvolupar el programa. Ésimportant que es faci un còmput de despeses (cost del programa), per-què aquesta informació servirà per avaluar la rendibilitat del programa.Les tres principals fonts de finançament són: autònoma (per part de lainstitució que realitza la intervenció), dependent d’altres institucions ogrups, i mixta (barreja de les dues anteriors).

– Equipaments: materials necessaris per dur a terme el programa.– Personal: els agents del programa, que se seleccionaran per:

l Qualificació (que en sàpiguen).l Disposició (que vulguin).l Disponibilitat (que puguin).l Remuneració (que estiguin ben pagats).

3.5 > Cronograma

Cal establir el temps i el ritme d’execució del progra-ma, delimitant-ne l’inici i el final, i s’ordenaran lesactivitats, precisant quan i durant quant de temps esrealitzarà cada una.

Alguns dels procediments per estructurar les actua-cions són:

– Els calendaris d’operacions. Per exemple, el diagra-ma de Gantt, que consisteix en una matriu de dobleentrada: temps/activitats, o el diagrama deMilestone, que inclou punts de verificació (represen-tats amb triangles).

– Les estructures de xarxa. Són d’aquest tipus: l’arbrede decisions, en què cada pregunta és un nus quepresenta una doble alternativa i es construeix enfunció de les respostes, o el diagrama de flux, querepresenta el camí a seguir dins d’una organització,o també el PERT (Program Evaluating and ReviewTechnique), que representa i analitza una seqüènciajuntament amb els temps probables per acabar cadatasca.

El cronograma, del grec Kronos (temps) i grama (traçat, escrit),consisteix en la seqüència temporal d’una actuació.

Recursos: són el conjunt de mitjans(persones, béns materials, financers itècnics) amb què es compta i s’han d’u-tilitzar per assolir els objectius.

Vocabulari

CPM (Critical Path Method)

És un tipus de mètode del camí crític,similar al PERT. Planteja les activitatsque formen el programa juntamentamb el temps que se suposarà quedurarà cada una i que es podrà modifi-car canviant el nombre de recursos uti-litzats.

FinalInici 7

5

2

1 3

4

6



3.6 > Execució

Un cop completades les fases anteriors, arriba el moment de la implemen-tació o de posar en pràctica el programa. Existeixen molts programes pos-sibles, i és evident que serà diferent executar un programa de vacunacionsque un d’educació sanitària, però podem utilitzar com a exemple el cas dela implantació d’un programa d’educació per a la salut.

En aquest cas, com a sanitari, cal presentar-se com un col·laborador, conèi-xer els punts de vista de les persones a les quals s’adreça el programa, aug-mentar l’autoestima del client i reforçar els seus punts positius, saber iaprofitar el lloc que ocupen els grups amb què es treballi dins de la comu-nitat, oferir dades objectivables, relacionar i comparar les actuacions ambaltres problemes ja resolts i crear seguretat psicològica en els membres delgrup.

I el més important en l’execució d’aquests programes d’educació sanitàriaés:

– La capacitat de treballar en equip.– Tenir i crear iniciativa: influir activament en les situacions per arribar

als objectius.– Fomentar la motivació en les persones o els col·lectius amb què es treba-

lli.– Desenvolupar una bona comunicació, ja que és un element clau en l’e-

ducació, necessari per tal que es realitzi una veritable interacció.– Intentar provocar el canvi, però evitant que depenguin de tu (de l’edu-

cador).– Ajudar a veure la situació real amb més objectivitat, prenent com a punt

de partida un punt de vista diferent i que s’obté buscant nous models,noves situacions i actuant.

– Que els destinataris s’impliquin lliurement i es corresponsabilitzin enles tasques. Han d’identificar el problema i voler el canvi.

– Afavorir l’adhesió al projecte. Juntament amb els companys de l’equip,procuraràs mostrar:l Credibilitat. Per inspirar confiança, és a dir, inten-

tar ser percebut com a expert en el camp (coneixe-ment i competència) i objectiu davant de les dadesque es manegen.

l Adaptabilitat. La modificació del projecte, per res-pondre a una necessitat justificada, fa que augmen-ti la confiança envers l’equip i que augmenti tambéla motivació.

l Disponibilitat. Estar present i disposat per oferir l’a-juda que et requereixin.

l Escoltar i donar facilitats per parlar, actuar ambafabilitat, gentilesa, delicadesa i empatia.

l Utilitat. Intentant ser útil en els diferents nivells:oferir solucions, trobar recursos, crear material,donar formació, fer circular la informació, actualit-zar els continguts del projecte, avaluar per millo-rar, etc.

Investigació – Acció Participativa(IAP)

Té sentit des dels models crítics d’edu-cació sanitària que proposen un canvisocial. És un enfocament que permetdesenvolupar una anàlisi participativaen què la població és l’agent principalde qualsevol transformació social:construeix el coneixement de la reali-tat estudiada, detecta els problemes iles necessitats, i elabora propostes isolucions.

Si en l’execució d’un programa es treballa en equip, existeixenmés possibilitats d’èxit.


3232

3.7 > Avaluació

Avaluar és emetre un judici segons uns criteris. La seva finalitat no és“aprovar” o “suspendre”, sinó buscar millorar les actuacions presents ifutures. Això exigeix un mecanisme de seguiment permanent i unregistre de dades per conèixer el desenvolupament del projecte i l’evo-lució cap a les metes definides per a, així, reorientar o bé continuaramb el programa.

Totes les fases de la programació necessiten ser revisades. Per tant, s’had’avaluar:

– La definició del programa. S’ha de valorar el model de recollida dedades (fonts, procediments, mostres, instruments, sistema de registre,etc.) i si ha estat correcta l’anàlisi del context (observant els efectesdels factors físics, socials, d’organització i de relacions interperso-nals). Per últim, es realitzarà l’avaluació de la viabilitat (existència derequisits tècnics, socioeconòmics i polítics per dur a terme la progra-mació).

– El disseny del programa. Es jutjarà la qualitat de les decisions. Incloul’avaluació de l’estratègia, de l’estructura de les activitats i dels recur-sos.

– L’execució del programa. S’avaluaran el desenvolupament del progra-ma, les tasques, les conductes i els comportaments del personal, la ges-tió i la capacitat d’identificació i resolució dels problemes.

– La conclusió del programa. És necessària una avaluació final, revisanttot el treball. És important comprovar si s’han assolit els objectius i elseu grau de consecució; alguns efectes poden aparèixer a llarg termini;també interessa recollir els resultats no previstos. Per últim, podem valo-rar el grau de satisfacció amb enquestes d’opinió adreçades a la poblacióo als diferents participants en el programa. L’avaluació global és un bonpunt de partida per a posteriors programes, introduir mesures correcto-res i els canvis oportuns en els casos en què les accions no s’acompanyindels resultats esperats.

8·· Com han de ser els recursos per tal que no fracassi la programació?

9·· Quines característiques de l’equip afavoreixen l’adhesió dels participants al programa?

10·· En quin moment s’ha de realitzar l’avaluació d’un programa de salut?

11·· Explica quin tipus de cronograma es mostra a continuació.


AVALUACIÓ

Inicial

Seguiment

Anàlisi

de la realitat

Problemes i

necessitats

Prioritats

Metes

Estratègies

tàctiques

Set.

Activitat 2

Activitat 1

Oct. Nov. Des. Gen. Feb.



12·· Explica els elements fonamentals que han d’incloure els programes de salut.


Població diana: és aquella a la quals’adreça una acció. Serà necessari defi-nir el grup, l’edat, les característiquesdemogràfiques, les dimensions pobla-cionals, la segmentació, etc.

4 >> Programes de promoció i prevenció

Cada comunitat autònoma redacta, per a un període de temps més omenys llarg, el seu Pla de Salut atenent a les seves prioritats i marcant elsseus objectius. Per aconseguir aquestes metes, es proposaran una sèrie d’es-tratègies o actuacions i, dins d’aquestes, destaquen els Programes de Salut.

Només com a exemple i perquè serveixi d’explicació, ens fixarem en un hipo-tètic Pla de Salut que té com a línia prioritària d’actuació la següent: “reduirla morbiditat, la mortalitat prematura i la discapacitat, a través del desenvo-lupament d’un Pla integral contra el càncer”. Posteriorment, es desenvolupa-rà aquest Pla Integral d’Oncologia, que proposarà diverses estratègies:

– Promoció i prevenció (dieta, tabac, alcohol, sol, etc.).– Prevenció secundària: diagnòstic precoç del càncer (mamografies, cito-

logies, garbellament del càncer colorectal, etc.).– Prevenció terciària: millorar els resultats clínics i de qualitat de vida dels

pacients i els seus cuidadors (com la implantació d’una unitat de curespal·liatives).

– Adequar els serveis i les tècniques assistencials a les necessitats de lapoblació.

– Docència i investigació oncològiques en els serveis sanitaris.

Si estudiem els programes de salut desenvolupats, veurem que, en la sevamajoria, atenen tant aspectes de promoció com de prevenció, i són tanvariats com ho són els problemes i les necessitats que presenten els dife-rents col·lectius, la qual cosa fa impossible que puguem abraçar-los tots i,fins i tot, la seva classificació pot ser complicada.

Per a una correcta elaboració i posterior aplicació, els programes han dedonar una resposta clara a les següents preguntes:

– Què es vol aconseguir? Un cop identificada la necessitat, s’ha de definirquè pretén el programa. Poden ser objectius més o menys amplis, peròsempre realistes.

– A qui va adreçat? La població diana és essencial per poder decidir elsobjectius i les activitats que s’hauran i que es podran dur a terme.

– Com i amb què es farà? És a dir, quins mètodes i mitjans es proposen.S’han d’ajustar als recursos disponibles i a la comunitat de destí.

– Qui el durà a terme? És fonamental que hi apareguin els responsables iles tasques que tenen assignades.

– On s’aplica? Tindrà present el lloc en què es durà a terme l’actuació,pensant en els àmbits més propicis per tenir èxit.

– Quan es farà? Cal delimitar la durada del programa i organitzar el tempsi els moments d’actuació.

Els programes també han de recollir: què, qui, com, amb què i quanavaluar.

Vocabulari


3434

4.1 > Programes de salut segons la població diana

Alguns dels programes més representatius, segons la població a la qualvan adreçats, són:

Programes de salut Característiques

Programes de salutinfantil

– Vacunacions.– Accidents domèstics.– Hàbits alimentaris.– Exercici físic.– Salut bucodental.– Descans/son.– Problemes posturals.– Hàbits d’higiene personal.– Habilitats socials, emocionals i cognitives.

Programes de salutper a adolescents ijoves

– Sexualitat/anticoncepció.– Malalties de transmissió sexual (MTS) i sida.– Drogodependències (tabac, alcohol i altres).– Altres addiccions.– Problemes psicosocials.– Trastorns alimentaris (anorèxia nerviosa).– Seguretat vial.– Oci i temps lliure.– Publicitat i consum.

Programes de salutadreçats als adults

– Automedicació.– Problemes d’estrès/síndrome del cremat.– Salut laboral (accidents de treball, malalties

professionals i relacionades amb l’àmbit deltreball).

Programes de salutde la gent gran

– Vacunacions en l’ancià.– Alimentació de les persones grans/desnutrició.– Agudesa visual i trastorns auditius.– Activitat física i temps lliure.– Salut mental.

Programes de salutde la dona

A vegades, són programes adreçats a la salut dedones i nens i es defineixen com a programes desalut materno-infantil

– Embaràs, part i puerperi.– Lactància materna.– Planificació familiar.– Climateri.– Càncer (de mama, úter, pell...).– Violència de gènere.

Programa de salut materno-infantil.



Exemples

Programa de salut bucodental a l’escola

IntroduccióLa càries és un problema important per l’alta prevalença que presenta en la població infantil. Aquestamalaltia pot produir pèrdua de dents, amb les conseqüències que això comporta: alteracions en la mastica-ció, fonació, estètica, etc.

Població diana: nens entre 6 i 12 anys dels centres d’Educació Primària.

Objectius– General:

Millorar en els pròxims quatre anys la salutinfantil mitjançant la realització d’activitatspreventives, educatives i de promoció de lasalut.

– Específicsl Millorar la participació dels alumnes en lesactivitats del Programa de Salut Bucodental,així com els seus hàbits higiènics i dietèticsen els pròxims quatre anys.

l Per als pròxims quatre anys, ensenyar lesmesures preventives i de protecció de lasalut bucodental en els escolars.

l Actualitzar els coneixements científics delsprofessionals sanitaris i docents en relacióamb la salut bucodental.

l Realitzar un estudi epidemiològic de la salut bucodental en la població diana.

Activitats– Glopejar amb solució de fluor: es realitzarà a l’escola, de forma setmanal, i sota la responsabilitat dels

pares durant les vacances.– Educació per a la salut: promoció i prevenció de la salut bucodental, treballant els hàbits i els comporta-

ments sans en els alumnes i les estratègies com el raspallat correcte de les dents, una alimentació ade-quada i la disminució del consum de dolços.

– Elaboració i divulgació de material informatiu sobre la salut bucodental adreçat a escolars, pares idocents.

Recursos– Personals: un odontòleg, una infermera i un auxiliar de clínica.– Materials: garrafes de fluor, vasos, tovallons de paper, raspalls i dentifricis, fulletons i cartells, material

d’exploració i odontogrames per a l’avaluació, així com material de papereria.

Avaluació– Índex CO (càries i obturacions).– Seguiment de l’hàbit de glopejar amb fluor.– Grau d’aprenentatge de les mesures de promoció i prevenció.– Abast del material informatiu.

Per a aquests últims, l’equip sotmetrà a una enquesta els nens, pares i professors al final de curs.


3636

4.2 > Programes de prevenció de malalties específiques

Entre tots els programes de prevenció de malalties específiques, desta-quen els referits a:

– Malalties cardiovasculars i hipertensió arterial.– Càncer (pulmó, mama, cèrvix uterí, pròstata, colorectal, etc.).– Malalties respiratòries (grip, MPOC, malaltia infecciosa aguda i pneumò-

nies).– Malalties transmissibles: MTS, sida, tuberculosi, etc.– Lesions produïdes per accidents, sobretot de trànsit, i per violència.– Obesitat.– Problemes mentals i suïcidis.– Diabetis mellitus.– Drogoaddicció, tabaquisme i alcoholisme.– Malalties bucodentals (càries, malaltia periodontal i càncer oral).

– Problemes de salut de l’aparelllocomotor (osteoporosi, dolorslumbars, problemes osteoarticu-lars, etc.).

Cal no oblidar que hi ha molts altresprogrames de salut, alguns delsquals fan referència a:

– La salut ambiental (febres tifoi-des, legionel·la, plaguicides, qua-litat de l’aigua, condicions higiè-niques, eliminació de residus,animals de companyia, etc.).

– La seguretat alimentària (toxiin-feccions alimentàries, triquina,brucel·losi i encefalopaties espon-giformes).

– El bon ús dels medicaments.– La donació d’òrgans i trasplanta-

ments.

13·· Estudiant les principals causes de mort i de discapacitats, sobretot en joves, encapçalen la llista elsaccidents de trànsit, fet que els converteix en un dels principals objectius dels programes d’educació per ala salut. Per a la seva elaboració, reflexiona i respon:

a) Quins factors influeixen en els accidents de trànsit?b) Quins mecanismes de prevenció proposes?

14·· Partint del desconeixement davant de les mesures preventives contra el càncer que té el grup detreballadors de l’empresa “Tornavisos S.A.”, elabora la informació sobre el pla de cures que els propo-saràs.


És millor prevenir que curar; per això, són imprescindibles els programes de prevenció.

www.hggm.es/educa_sanitaria.htm

Des d’aquesta pàgina web, s’ofereix unaccés a diferents pàgines d’educaciósanitària i de campanyes de prevencióde la salut que poden resultar d’interèsper als ciutadans.

Web



Exemples

Programa de prevenció: detecció precoç del càncer de mama

IntroduccióLa segona causa de mort al món són les neoplàsies. El càncer de mama és el més freqüent en la dona,té un gran impacte en la qualitat de vida i és la seva principal causa de mortalitat entre els 35 i els 55anys.

Els factors associats a la seva incidència són: sexe femení, edat i antecedents familiars.

La importància del càncer de mama fa necessari un programa de detecció precoç.

Població diana: dones entre 45 i 69 anys.

Objectius– General: detectar precoçment el càncer de mama en les dones del grup de població diana, per disminuir

la mortalitat i augmentar la qualitat de vida de les dones afectades.– Específics:

l Garantir les mamografies cada dos anys a les dones de risc.l Aconseguir una participació superior al 75 % de la població diana.l Assolir nivells de qualitat estandarditzats en la detecció, el diagnòstic i el tractament del càncer demama.

Recursos– Recursos humans

l En les Unitats de Mamografia: un tècnic especialista en radiodiagnòstic (TER), un auxiliar sanitari o d’in-fermeria i un auxiliar administratiu.

l Al centre de lectura: dos radiòlegs.l Personal de referència: coordinador del programa i responsable de la gestió.l Personal de suport: professionals d’Atenció Primària i personal d’informàtica.

– Recursos materials. Material d’impremta. Història clínica específica del programa. Targetes d’identifica-ció i citacions de la dona. Sobres per posar les mamografies. Fulletons i cartells.

Activitats– Coordinació i gestió adequada del programa.– Realització de mamografies en la població diana cada dos anys.– Seguiment i avaluació del programa.– Elaboració i difusió de la informació necessària per a la prevenció precoç.

AvaluacióResultats. S’usarà com a indicador el nombre de casos detectats de càncer de mama entre les mamografiesrealitzades.

Estructura. Per a la seva valoració, s’utilitzaran els paràmetres recollits en una enquesta que realitzaran elsprofessionals de les Unitats de Mamografia.

– Recursos humans disponibles.– Unitats de Mamografia (tipus d’unitats, ràtio d’unitat/població).– Comissions de seguiment i avaluació del programa.– Unitats de gestió.

Procés. S’avaluarà la taxa de participació: proporció de les dones revisades en relació amb la poblaciódiana.


3838

Idees clau

Anàlisi de la realitat

Establirprioritats

Determinarmetes

Estratègiesd’actuació

Avaluació

Programes de salut

(de promociói prevenció)

Recollir dades

Detectar problemes

Definir necessitats

Extensió del problema

Gravetat

Transcendència sociocultural

Evolució en el temps

Apartats

Descriureel

problemai la

poblaciódiana

Objectius –Generals –Específics

–Finançament –Equipaments –Personal

–Programa –Execució –Resultats

– Infància–Joves–Adults–Ancians–Dones

Activitats

Recursos

Cronograma

Execució

Avaluació

Segonspoblació

diana

Segons malalties

específiques

Exemples

PLANIFICACIÓ


.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Respon les següents preguntes:

a) En què consisteix la planificació?b) Com se sap que una intervenció és pertinent?c) Quins són els apartats que ha d’incloure una programació?d) Quin sentit té l’avaluació d’un programa?

2·· Ara que sabem en què consisteix la planificació, hem de tenir present que, en planificar, s’han d’evitaruna sèrie d’errors. Partint d’això, indica què és correcte i què és incorrecte:

a) La planificació la confeccionaran només teòrics o experts en salut, que són els que en saben.b) No es necessiten coneixements sobre l’aprenentatge.c) El més important és actuar; per això, es dedicarà poc temps a la planificació.d) La programació és una tasca dificilíssima.e) La programació inclourà com a elements: què, com, qui, on, quan fer i avaluar.f) Quan es defineixen les actuacions, sempre es tenen presents les finalitats que es pretenen; així s’acon-segueix que les accions condueixin a les metes proposades.g) Per avaluar, serveix qualsevol indicador, sempre que sigui quantitatiu.h) Les programacions es fixaran per a molt llarg termini.

.: AMPLIACIÓ :.

1·· Investiga el pla de salut de la teva comunitat autònoma i identifica algun dels programes de promociói prevenció que hi estiguin desenvolupant.

2·· En els països desenvolupats, molts dels programes destinats a la infància s’adrecen a la prevenció deriscos domèstics i accidents infantils; no en va és la primera causa de morbimortalitat infantil, darrere deles malformacions. Segons el període, veiem que l’atenció se centra en diferents problemes perquè tambésón diferents els riscos segons l’edat del nen. Busca alguna d’aquestes campanyes de prevenció infantil ifes-ne un resum al teu quadern.

3·· Busca informació i prepara una presentació o un resum sobre el Projecte de ciutats saludables.

4·· Com cada inici de curs, la Roser i l’Anna van a l’escola Pompeu Fabra. Saben que per aquestes dates,cada any, es presenta una epidèmia de pediculosi i s’atansen a l’escola per tal que els alumnes coneguin elssímptomes del contagi, com prevenir-lo i tractar-lo. La població percep els símptomes i les molèsties deri-vats de la pediculosi i aquest problema preocupa els pares degut, d’una banda, a les molèsties que compor-ta el fet d’estar infectat per polls (picors, possible infecció dels grans degut al rascat amb les ungles) i, del’altra, perquè pot ser un problema social degut a la creença equivocada que tenir polls significa brutícia oque cal tallar el cabell per tractar-los. La comunitat escolar sent la necessitat d’actuar-hi i reclama l’ac-tuació dels serveis de salut. Per començar, els nens expliquen a la Roser i a l’Anna què pensen i què sabendels polls i després elles els corregeixen i els expliquen el més important del contagi: què poden fer per noenganxar-se’ls i com eliminar-los. A més, els reparteixen un fulletó amb aquesta informació i pengen ungran cartell al tauler de classe. En sortir, la professora s’encarregarà de repartir als alumnes unes circularsd’informació per als pares. Busca un eslògan per a aquesta campanya contra els polls. Analitza la realitat:quina és la població diana? Per què es pot considerar una necessitat prioritària? Recull informació sobre lapediculosi. Què es pretén amb aquesta actuació? Quines activitats es realitzen? Se t’acut com pots avaluarel resultat de l’actuació?

Activitats finals



4040

Elaborant un programa d’EpS: Ho estic fent bé?

·· La Glòria forma part d’un equip sanitari que ha de desenvolupar un programa d’educació per a la salut,però té dubtes. La Marta hi té més experiència perquè ja ha participat en altres programes i orienta laGlòria perquè analitzi si la seva actuació és correcta.

Cas final

Solució ·· La Glòria ha de tenir en compte moltes coses, però prèviament valorarà i determinarà les neces-sitats educatives segons els següents elements:

– Etapa evolutiva de la població diana.– Grau de formació.– Experiències passades d’aprenentatge.– Estat físic i agudesa dels sentits.– Salut emocional.– Estabilitat social i econòmica.– Responsabilitat en el procés.– Autoimatge.– Motivació.– Habilitats de comunicació.

Amb les activitats, s’ha d’aconseguir que la població:

– Desitgi estar sana (motivar). És bàsic per tal que els coneixements es tradueixin en accions.– Decideixi estar sana i fomenti la seva autoestima i assertivitat: tingui voluntat per elegir estar sana.

Fomentar l’autoestima atorga la capacitat per decidir per un mateix, la qual cosa és la base per promou-re canvis voluntaris en les conductes. Les per-sones que tenen una autoestima elevada pos-seeixen una major capacitat de superació itenen menor tendència a deixar-se influir pelshàbits negatius del seu entorn.

– Sàpiga com aconseguir la salut. S’instrueixi enconeixements i habilitats. El coneixementsense l’habilitat d’usar-lo no és útil i l’habili-tat que no se sustenta en el coneixement esconverteix en una activitat rutinària i sensesentit.

– S’hi impliqui. Que les persones facin el quepuguin, individualment i col·lectivament, permantenir la seva salut.

– Busqui ajuda quan ho necessiti. Que usi ade-quadament els serveis sanitaris.

En parlar dels recursos, cal identificar els recur-sos sociosanitaris, la seva aplicabilitat i afinitatrespecte de les activitats programades. A més,cal tenir en compte l’organització temporal i laforma d’avaluar el programa.


REVISTA SANITÀRIAUnitat 2 - Programació sanitària

INFORME SOBRE LA SALUT AL MÓN

Reduir els riscos per a la salut [...]ha estat una preocupació de les

poblacions, dels seus metges i delsseus responsables polítics al llarg dela història. En algunes de les civilit-zacions més antigues, hi ha vestigisd’aquesta preocupació que esremunten a més de 5.000 anys enre-re, però la qüestió no va ser mai detanta actualitat com avui en dia.

Gairebé tots els grans avenços de lasalut pública han comportat lareducció o la supressió dels riscos.Les millores en el subministramentd’aigua i en el sanejament durantels segles XIX i XX han estat directa-ment relacionades amb la lluitacontra els microorganismes cau-sants del còlera i d’altres malaltiesdiarreiques.

Mitjançant programes de vacunaciómassiva, s’ha eradicat del planeta el

flagell de la verola i s’ha reduït l’a-menaça que representen per alsindividus i per a poblacions sence-res malalties infeccioses com lapoliomielitis, la febre groga, elxarampió i la diftèria, protegint-loscontra els agents patògens. S’hanevitat així moltíssims milions demorts prematures.

La legislació permet reduir els riscosper a la salut en el lloc de treball i ales carreteres, imposant l’ús de cas-cos de protecció a les fàbriques i decinturons de seguretat en els auto-mòbils. A vegades, es combinaaquesta legislació amb la tasca d’e-ducació i persuasió per disminuirels riscos, incloent advertències enels paquets de cigarrets, prohibintla publicitat del tabac i restringintla venda d’alcohol.

Com a resultat, el món es troba mésben protegit en molts camps [...]. Enmolts altres camps, però, el móns’està fent cada vegada més perillós.Són massa les persones que, demanera conscient o no, viuen peri-llosament [...]. En un dels més ambi-ciosos projectes d’investigació maiempresos per l’OMS, es tracta dequantificar alguns dels principalsriscos per a la salut i d’avaluar larelació cost-eficàcia d’algunes de lesmesures destinades a reduir-los.L’objectiu primordial consisteix enajudar les autoritats de tots els paï-sos a disminuir aquests riscos i aaugmentar l’esperança de vida sanade les seves poblacions.

Aquests riscos i alguns altres són [...]enemics de la salut i aliats de lapobresa ben coneguts, com la insufi-

ciència ponderal, l’aigua insalubre,el sanejament i la higiene defi-cients, les pràctiques sexuals de risc(en relació sobretot amb elVIH/sida), la falta de ferro i el fum decombustibles sòlids en espais tan-cats.

En aquesta llista de riscos també hifiguren els més comunament rela-cionats amb les societats riques,com la hipertensió arterial i lahipercolesterolèmia, el tabaquismei el consum excessiu d’alcohol, l’o-besitat i el sedentarisme [...]. El mónestà vivint perillosament, ja siguiperquè gairebé no li queda cap mésremei o perquè adopta decisionsequivocades en matèria de consum ien diverses activitats.

Siguin quins siguin els riscos per ala salut, estiguin o no relacionatsamb el consum, tots els països hau-ran de poder adaptar a les seves prò-pies necessitats les polítiques dereducció de riscos.

S’explica també [...] la importànciade comunicar de forma clara i ober-ta els riscos al públic i de crear unclima de confiança i de responsabili-tat compartida entre el govern, elpúblic general i els mitjans informa-tius.

Això és fonamental. Sabem que lamajoria de gent optarà per uns com-portaments més sans, sobretot sirep informació fiable d’unes autori-tats en què confia, recolzada peruna legislació realista, bons progra-mes de promoció sanitària i un vigo-rós debat públic.

L’OMS publica,

d’ençà de 1995, un informe

anual sobre

la salut al món.

Hi apareix una anàlisi

d’un tema concret amb

l’avaluació realitzada per

experts. Repassant alguns

dels informes, és especialment

interessant, tractant-se

de programes de promoció

i prevenció sanitaris,

el missatge emès

per la directora general

de l’OMS, la

Dra. Gro Harlem Bruntdland,

el 2002.


SUMARI

n Definició de mètodes

d’EpS

n Classificacions de

mètodes d’educació

sanitària

n Mètodes directes i

indirectes d’EpS

Mètodes i mitjans en

Educació per a la salut3un

it

at

OBJECTIUS

·· Conèixer els diferents mètodes i mitjans per educar en salut.

·· Tenir una idea clara de les característiques que reuneix cada un

dels mètodes d’EpS.

·· Identificar els avantatges i inconvenients que pot presentar cada

mètode educatiu.

·· Reconèixer en cada situació quin és el mètode més adequat per

assegurar l’acció educativa.

EPSIOCunitat03_EPSIOC03p042-060 15/07/10 8:45 Página 42

4343Unitat 3 - Mètodes i mitjans en Educació per a la salut

1 >> Definició de mètodes d’EpS

Per aconseguir arribar a la població, els agents de salut han d’elaborarmissatges de forma clara i persuasiva i així aconseguir els quatre objectiusclàssics de l’educació per a la salut (EpS), que són:

– Informar la població.– Inculcar la importància de la salut. – Promoure conductes sanes. – Modificar les nocives.

Les eines i les estratègies que usa el professional sanitari per acon-seguir els objectius d’aprenentatge en la població són els anome-nats mètodes d’Educació per a la salut.

No oblidem que la paraula metodologia, etimològicament, significa “elcamí cap a”.

Amb l’objectiu de promocionar hàbits saludables, s’utilitzen diferents mèto-des d’educació sanitària el contingut dels quals és el missatge educatiu per-suasiu.

1·· Què s’entén per mètode d’Educació per a la salut?

2·· En un centre de salut s’estan duent a terme els reconeixements de salut als nens d’onze anys. En fina-litzar, l’auxiliar s’encarrega de repartir entre tots els nens un fullet explicatiu sobre l’alimentació adequa-da per a la seva edat, i aconsella que l’ensenyin als seus pares perquè ells també n’estiguin informats.Identifica en aquesta activitat educativa:

a) Quins objectius es pretén aconseguir.b) Quin és el mètode usat.c) Quin és el contingut que es vol transmetre.


Interrelació entre elements de l’aprenentatge.

El millor mètode d’educació

“La vertadera educació consisteix enobtenir el millor d’un mateix. Quinaltre llibre es pot estudiar millor que elde la Humanitat?”. Mahatma Gandhi(1869-1948). Polític i pensador indi.

Educand: persona que rep l’educació. Enl’àmbit sanitari, es tractarà del pacient,client o usuari.

Vocabulari

2n. MÈTODEProcés pel qual unmissatge arriba a

l’educand

3r. CONTINGUTMissatge educatiu

persuasiu

1r. OBJECTIUPromoció d’hàbits

saludables


4444

2 >> Classificació de mètodes d’Educació per ala salut

Els mètodes d’EpS es poden classificar de diferents maneres, en funció delcriteri que prevalgui, encara que no sempre està clara la inclusió d’un mèto-de en un grup o un altre i més encara si tenim en compte que es tendeixena complementar els uns amb els altres per reforçar l’acció educativa. Podemclassificar els diferents mètodes atenent al nombre de persones a què vaadreçada la informació, les característiques de la relació educador-receptor,i a la proximitat o la distància que existeixi entre l’educador i el receptor.

– Atenent al nombre de persones a què va adreçada la informació. Hi haqui opina que organitzar els mètodes educatius segons el nombre depersones a què va adreçada la informació és la manera més operativa declassificació. Agrupa els diferents mètodes en:l Individuals. Parlem de mètodes individuals quan el missatge va adreçat a

un sol individu. Un exemple és l’entrevista clínica, que té l’avantatge depoder tractar les necessitats del receptor de forma individualitzada idetectar-ne les dificultats a l’hora de rebre la informació.

l Grupals. En els mètodes grupals, ens adrecem a un grup de personesque solen tenir unes característiques o interessos comuns: grups de tre-ball de professionals, de discussió, d’autoajuda, la família, grups depacients amb determinades patologies, etc. Tenen l’avantatge de sermenys costoses que les individuals, ja que amb els mateixos recursoss’arriba a un major nombre de persones. Al seu torn, poden ser:- De caràcter expositiu: quan no hi ha participació dels receptors de la

informació. Dins d’aquest tipus figura la lliçó magistral.- Mètodes actius: necessiten la discussió o la participació del grup. En

alguns casos, relatar experiències personals els fa més eficaços. És elcas del role-playing o psicodrama.

l Comunitaris. Són els mètodes que s’adrecen a la comunitat, i que tambées denominen mitjans de comunicació de masses o mass media. Tenenl’avantatge d’arribar a un gran nombre d’individus, però els seus de -savantatges són que no es pot especificar la població receptora de lainformació i que, en no permetre la comunicació directa, l’efectivitat ésmenor. Es tracta de mètodes com la televisió.

– Atenent a les característiques de la relació educador-receptor. La formade classificació que va adoptar el grup d’experts en Educació per a laSalut de l’OMS, el 1954, atén la relació entre l’educador i el receptor.Segons aquesta classificació, els mètodes es divideixen en dos gransgrups: l Mètodes bidireccionals o socràtics. Quan existeix un intercanvi actiu

entre l’educador i el receptor, de manera que poden intercanviar elsseus papers i l’educador convertir-se en el que rep informació per partde l’educand. Seria, per exemple, la discussió grupal.

l Mètodes unidireccionals o didàctics. En aquests mètodes no existeix lapossibilitat d’interacció entre l’emissor o educador i el receptor, demanera que aquest últim no pot intercanviar informació ni aclarirdubtes. Pertanyen a aquest grup tots els mètodes adreçats a la comuni-tat, com el cine, la premsa, la ràdio, etc.

Model participatiu

Segons l’OMS (1983), si enfoquem l’e-ducació sanitària des d’un model parti-cipatiu i adaptat a les necessitats, lapoblació adquirirà una responsabilitaten el seu aprenentatge i aquest noestarà centrat en el saber, sinó en elsaber fer.



– Atenent a la proximitat o distància entre l’educador i el receptor.Aquesta classificació, basada en la relació de proximitat en el temps i enl’espai entre l’educador i el receptor, és la més utilitzada i, per tant, ésla que desenvoluparem en aquesta última unitat.l Mètodes directes. Són aquells en què existeix una relació directa entre

l’educador i el receptor. Es poden adreçar a individus o grups i, engeneral, s’utilitza la paraula parlada amb el suport de mitjans auxi-liars. Com més estreta és la relació entre els participants en el procéseducatiu, més eficaç és el mètode. Habitualment, aquest tipus de mèto-des susciten canvis de comportament.

l Mètodes indirectes. Són aquells en què existeix una distància en eltemps i/o en l’espai entre l’emissor i el receptor. Van adreçats a indivi-dus, a grups o a la població en general, utilitzant la paraula parlada,escrita o imatges, però interposant, entre l’emissor i el receptor, unaàmplia varietat de recursos o mitjans tècnics, que són els anomenatsmètodes auxiliars.

3·· Les autoritats sanitàries pretenen que la població es conscienciï de la importància de fer exercici físiccom a tractament i prevenció de patologies tan freqüents com la hipertensió, la diabetis, l’obesitat o la dis-lipèmia. En aquest cas, tenint en compte que el que es pretén és la conscienciació de la població en gene-ral, quin tipus de mètodes d’Educació sanitària faries servir? Raona la teva resposta.

4·· Si l’acció educativa està adreçada a una persona en particular (per exemple, a un hipertens), en unmoment i espai concret (per exemple, durant una consulta en un centre de salut) i amb la intenció de pro-moure un canvi de comportaments: quin tipus de mètodes en EpS faries servir i per què?


Revistes sanitàries

http://www.fisterra.com/recursos web/castellano/crevistasespecialidades.as

Mitjançant aquesta pàgina web, podràsaccedir a centenars de revistes biomèdi-ques. Presenta el llistat utilitzant les se -güents sigles: sumari (Sum), resum (Res),text complet (Tc) o textos complets selec-cionats (Ts).

Web

Mètodes auxiliars

Són els mètodes usats com a suportd’altres mètodes, per reforçar o facili-tar l’acció educativa. Alguns es podenconsiderar com a mètodes educatius ensi mateixos. Entre altres, figuren:

– Text imprès.– Videodisc interactiu.– CD-ROM.– Presentacions.– Diapositives.– Ensenyament assistit per ordinador.– Àudio.– Vídeo.– Girafolis.– Retroprojector.– Pissarra.


4646

3 >> Mètodes directes d’Educació per ala salut

Els mètodes directes d’EpS es poden dividir, al seu torn, en dos grups:

– Els de caràcter expositiu davant del grup/individu.– Aquells en què participa activament el grup/individu.

Vegem-ne alguns:

3.1 > De caràcter expositiu davant del grup/individu

Lliçó magistral

En la lliçó magistral, el formador transmet els coneixements deforma oral a un gran grup de persones. Els continguts exposatspoden ser molt variats.

El formador té un paper de transmissor de coneixements i els oientsactuen de manera passiva, rebent la informació ja processada. Quan s’as-socia aquest mètode a altres com el col·loqui, els oients hi poden partici-par formulant preguntes o discutint alguna qüestió.

Les condicions en què s’ha de dur a terme una lliçó magistral són:

– La durada d’aquesta activitat ha de ser, idealment, inferior a 45 o 60minuts, tenint sempre en compte que l’atenció decau després de 10minuts d’exposició.

– Les sessions s’estructuren en tres parts: presentació, exposició del temai conclusió. Per augmentar l’eficàcia d’aquest mètode, en aquesta últimapart s’ha de realitzar un resum de l’exposat i fixar els punts més impor-tants que es desitja que recordi l’auditori.

– L’orador ha d’estar atent als senyals no verbals que poden indicar faltad’atenció per part de l’oient (mirar cap a un altre costat, parlar, mou re’sde la cadira, recolzar el cap sobre una mà, etc.).

– Es poden fer servir diferents trucs per mantenir l’atenció de l’oient:

l Incloure elements que trenquin la monotonia (anècdotes).

Caràcter expositiudavant del grup/individu

Amb participació activa delgrup/individu

– Lliçó magistral.– Debat.– Altres:

l Congrésl Taula rodona

– Diàleg (entrevista clínica).– Pluja d’idees.– Seminari.– Joc de rol.– Simulació (sales de demostració).– Altres:

l Phillips 66.l Fòrum.l Solució de problemes.l Estudi de casos.

Aprendre a parlar en públic

Vallejo-Nájera, Juan Antonio (2006):Aprender a hablar en público hoy.Barcelona: Editorial Planeta, S.A.

En aquest llibre es poden aprendre lesclaus i els trucs per poder parlar enpúblic amb naturalitat.



l Recórrer al suport dels mitjans auxiliars (diapositives, vídeos...).l Fer preguntes als participants.

– És preferible que el formador no estigui assegut, sinó de peu, i que esdesplaci per la sala per mantenir contacte directe amb tots els assistents.

– Aprofitar al màxim tots els recursos de l’exposició oral.

Debat

El debat gira al voltant d’una discussió en què dues o més personesdialoguen davant d’un auditori sobre un tema específic que és signi-ficatiu o d’interès per a l’esmentat grup i sobre un esquema previst.

Els participants en la discussió són, generalment, experts en el temaque es tracta i és convenient que tinguin punts de vista diferents per talque es faciliti la reflexió, el diàleg i la participació. Hi intervé un mode-rador, que presenta els experts, introdueix el tema, determina unesquema de treball (que pot ser un qüestionari amb preguntes que sus-citin controvèrsia) i, un cop finalitzat el debat, presenta un esquemaamb les conclusions més importants. En finalitzar el debat, el modera-dor pot obrir una discussió general, en què participi tot el grup.

Els objectius que es pretenen assolir amb aquest mètode són:

– Proporcionar informació sobre una qüestió o qüestions d’interès gru-pal.

– Crear un clima de participació afavorint així el diàleg i la comunica-ció.

– El diàleg s’ha de desenvolupar en termes comprensibles per tal quel’entengui el grup.

– Oferir de manera informal diferents punts de vista, de manera ques’ajudi a la reflexió.

Altres: congrés i taula rodona

El congrés i la taula rodona són mètodes de característiques moltsimilars al debat. El congrés consisteix en una discussió informalmantinguda per un grup d’especialistes que analitzen diferentsaspectes d’un tema, intenten resoldre problemes i aclarir puntsenfrontats. L’objectiu de la taula rodona és proporcionar nousconeixements, per a la qual cosa es reuneixen diverses persones, detres a sis habitualment, sota la direcció d’un moderador, i exposenels continguts del tema proposat.

Avantatges Inconvenients

– No necessita mitjans complexos per a la seva aplicació.– Es pot combinar amb altres tècniques.– Permet transmetre informació al mateix temps a un gran

nombre de persones de forma ràpida i generalitzada.

– No atén a les diferències individuals.– Actitud passiva dels oients.– L’eficàcia depèn de l’interès i l’atenció dels partici-

pants.– Poc eficaç en programes que pretenen canvis d’actitud i

comportament.

Tipus de discussió

Discussió dirigida. Tècnica en què ungrup discuteix i intercanvia informa-ció i idees sobre un tema prèviamentelegit i una persona fa el paper demoderador i director.

Discussió lliure. També basada en ladinàmica de grup, els membres d’unpetit grup discuteixen de forma lliure,informal i espontània sobre un tema.

Debat.


4848

3.2 > Amb participació activa del grup/individu

Diàleg (entrevista clínica)

El diàleg es fonamenta en una trobada en què dues o més personesentren en comunicació per rebre i donar informació. En l’àmbit del’EpS, parlaríem d’entrevista clínica, essent els elements que hi parti-cipen el professional sanitari i les persones sanes o malaltes, establint-se entre ells un contacte humà i una relació que són imprescindiblesper aconseguir no només transmetre informació, sinó també pro-moure un canvi d’actituds i comportaments.

Per aconseguir una entrevista clínica de qualitat, el professional sanitariha de tenir no només coneixements teòrics sinó també habilitats huma-nes; ha de procurar un ambient còmode i agradable per aconseguir la con-fiança de l’entrevistat per tal que expressi els seus dubtes, inquietuds i cre-ences i així poder influir sobre ell de manera positiva.

Condicions en què s’ha de desenvolupar una entrevista:

– Cordialitat i calidesa. Hem de rebre l’entrevistat amb educació, demanera amable i personalitzada, creant un clima adequat de relació.

– Respecte. L’aspecte, el comportament, les idees i les creences de l’en-trevistat han de ser respectats encara que no els compartim.

– Empatia. Consisteix en la capacitat del professional per entendre l’entre-vistat: la seva informació, el seu missatge o les emocions que li transmeti fer-li notar.

– Bidireccionalitat. La informació ha de fluir de l’entrevistat cap a l’entre-vistador i a la inversa.

– Assertivitat. Relacionada amb la transmissió de seguretat per partdel professional, és la capacitat d’actuar amb la certesa que és l’ade-quat.

– Llenguatge comprensible. La informació es transmetrà de forma gra-dual, amb frases curtes i pauses, evitant paraules tècniques i acompa -nyada de llenguatge no verbal.

– Secret i confidencialitat. Es respectarà sempre la intimitat de les perso-nes.

– Comprovació. L’entrevistador ha de verificar, amb les seves pròpiesparaules, el que li sembla que l’entrevistat vol dir: “Aleshores, si ho heentès bé...”, etc.

En l’etapa final de l’entrevista, ens assegurem que el pacient ha comprèsla informació transmesa, utilitzant frases com: “Li queda tot clar?” i simi-lars.

Tipus d’entrevista clínica

A. Segons els objectius:A1. Diagnòstica o d’escolta.A2. Operativa o consensuada.

B. Segons el canal de comunicació:B1. Cara a cara.B2. Telefònica.B3. Altres: carta, intercanvi, etc.

C. Segons el receptor:C1. Dual.C2. Múltiple.C3. Grupal o familiar.

D. Segons la metodologia:D1. Lliure.D2. Estructurada o dirigida.


– No necessita mitjans complexos per a la seva aplicació.– Atén a diferències individuals.– Fomenta la participació activa de l’entrevistat.– És eficaç en programes que pretenen canviar actituds i

comportaments.

– No permet transmetre informació a moltes persones almateix temps, per la qual cosa no existeix estalvi detemps ni de material.

Deontologia mèdica

El codi d’ètica i deontologia mèdica ensparla del secret professional i del deuredel metge d’exigir dels seus col·labora-dors discreció i observança escrupolosad’aquest secret i ha de fer-los saberque ells també estan obligats a guar-dar-lo.Si en vols saber més, entra a: http://www.cqcom.org/pdf/Codigo.pdf.

Web



Pluja d’idees (brainstorming)

La pluja d’idees és una tècnica que consisteix en l’exposició, demanera informal i lliure, de totes les idees que sorgeixen al voltantd’un tema o problema plantejat.

El formador tindrà un paper d’estimulador i els participants exposaranles seves idees, escoltant positivament les dels altres i sense emetre judiciso comentaris negatius que poden frustrar el procés creatiu.

Seminari

El seminari es basa en el treball en grupspetits amb la finalitat d’estudiar de formaintensiva un tema elegit prèviament pelsparticipants juntament amb el formador.Es caracteritza per la discussió, elaboracióde documents i conclusions i en la sevaacceptació per part dels components delseminari.

En aquest mètode, el formador té un paper dina-mitzador: dirigeix, forma grups petits partintd’un de gran i aporta material didàctic. Elsmembres dels grups tenen un paper participa-tiu: han de conèixer el tema prèviament, l’estu-dien de forma intensiva, elegeixen un responsa-ble i després exposen les seves conclusions a laresta dels membres del seminari en una reunió plenària.

Aquesta forma d’aprenentatge de forma participativa s’anomena “perdescobriment”.

Aprenentatge per descobriment

“Cada vegada que s’ensenya prematura-ment a un nen alguna cosa que haguéspogut descobrir sol, se l’impedeix inven-tar-ho i, en conseqüència, entendre-hocompletament”. Piaget (citat a Pozo iCarretero, 1987, pàg. 38).


– S’obté una gran varietat d’idees ialternatives de solució en poctemps.

– Estimula la creativitat.– Evita el monopoli participatiu.– Estimula el treball dels partici-

pants tímids o passius.

– Pot portar a la dispersió, confusió odesordre.


– Els membres dels grups aprenen araonar de manera científica i amanejar fonts de dades.

– La participació activa fomenta lamotivació per l’aprenentatge.

– Permet la participació de tothomde manera democràtica.

– Permet arribar a conclusions gru-pals interessants i creatives.

– És necessari disposar d’un espaifísic per treballar sense que esmolestin uns grups amb els altres.

– Es necessita disposar de material ide fonts d’informació i altres clas-ses de recursos materials.

– Ha d’existir voluntat de participa-ció.


5050

Joc de rol o role-playing

El joc de rol consisteix en la representació en directe de determinatsrols (personatges, llocs de treball, etc.) que portin a reflexionar sobreel comportament o l’actitud que es pretén modificar.

Els participants simularan personatges definits amb antelació en situa-cions conflictives i motivadores. El formador tindrà un paper de facilita-dor, sense intervenir per no condicionar o distorsionar les accions delsparticipants.

Per tant, s’encarregarà de moderar, agilitzar el comentari, ajudar a apro-fundir en les raons, els sentiments o les actituds que es presentin ocol·laborar en l’elaboració de possibles alternatives.

Simulació (sales de demostració)

Les sales de demostració són un mètode que consisteix en la realit-zació, de forma simulada, de determinades activitats o procedi-ments, supervisats sempre per un professional, de manera queaquests siguin apresos per part dels participants i després elspuguin dur a la pràctica de forma correcta en la vida real.

Poden anar adreçats a diferents col·lectius:

– Professionals sanitaris: que d’aquesta manera practiquen tècniquesque els poden ser útils en la seva feina. És el cas de les simulacionsdestinades a l’aprenentatge del maneig de pacients politraumatitzats.

– Pacients: alguns tipus de tractaments necessiten de l’aprenentatge,per part del pacient, de determinades tècniques; per exemple, els dia-bètics que s’hagin d’injectar insulina.

– Familiars: els familiars de persones amb patologies/problemes quemitjançant aquest tipus d’entrenament poden aprendre a manejar osobreportar algunes situacions. En aquest cas, citarem l’importantque pot ser que familiars de persones amb malalties cardíaques cone-guin i practiquin tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP).

En les simulacions, podem fer servir maniquins (per exemple, per a l’apre-nentatge del massatge cardíac) o també poden ser persones que col·laborinen la tècnica (per exemple, per aprendre a treure un casc de motorista encas d’accident).


– Desenvolupa la capacitat d’obser-var i analitzar comportamentshumans davant de diferents situa-cions.

– Facilita la motivació i la identifica-ció de diferents formes de reaccio-nar en ser el participant el queprova i experimenta el problemaconcret.

– Necessita espai, recursos materialsi temps per a la seva execució.

– Cal procurar que la representacióno es converteixi en una simplecomèdia, eliminant així tot elvalor pedagògic.

Aplicant el mètode role-playing

Molts dels programes sanitaris de pro-moció i prevenció adreçats a joves enel maneig de situacions de risc constende diferents mòduls: uns per a la presade consciència, d’habilitats socials i decomunicació i altres en què es treballal’autoimatge, l’autoestima i l’autocon-trol a través de dinàmiques de grup i derole-playing.

Aprendre traient la por

En un taller de simulació, el monitorensenya habilitats pràctiques que elsalumnes aprenen “perdent la por”, realit-zant-les sobre un maniquí i que desprésels seran útils per a la seva pràctica pro-fessional.



Altres

Encara que no ens podrem estendre en detall sobre tots els mètodes, sí quen’esmentarem altres de molt útils en l’educació per a la salut, com sónPhillips 6/6, fòrums, solució de problemes i estudi de casos.

– Phillips 6/6: un grup gran es divideix en subgrups de sis persones quediscuteixen durant sis minutssobre un tema per arribar a unaconclusió. Posteriorment, s’expo-sen les idees al grup inicial i s’ar -riba a una conclusió.

– Fòrum: tècnica en què un grupgran de persones, conduïdes perun moderador, tracten sobre untema o problema, exposant ideesi opinions de manera lliure en unambient informal.

– Solució de problemes: en aquestatècnica, es planteja un problemaque el grup ha de resoldre, esti-mulant així el pensament crea-tiu.

– Estudi de casos: es presenten lesinformacions necessàries per des-criure un problema o situacióreal i, a partir d’aquestes infor-macions, proposar formes d’ac-tuació.


– Realitzar una tècnica en forma de simulació facilita por-tar-la a terme en la realitat de forma més correcta i areduir la por.

– Aquest procediment permet desenvolupar habilitatsque, d’una altra manera, no es podrien aprendre.

– Generalment, es necessiten mitjans materials per arealitzar la simulació.

– En l’aprenentatge, hi influeix molt l’interès que tinguiel receptor de la informació.

– Si les dimensions del grup són grans, la pràctica pot sermenys eficaç.

5·· Quins papers juguen el moderador i els participants en un debat?

6·· Quina ha de ser l’actitud del formador en una lliçó magistral?

7·· Quins són els diferents avantatges i inconvenients que presenten els mètodes directes amb participacióactiva que hem vist?

8·· Imagina una situació que es pugui representar en un role-playing i indica, en aquest cas, quines actitudses podrien modificar.


En l’estudi de casos, es proposen les pautes d’actuació partint d’una sèried’informacions.


5252

4 >> Mètodes indirectes

Tal com hem indicat anteriorment, en els mètodes indirectes, l’educadori el receptor es troben separats en el temps i/o en l’espai i, en general, elsavantatges i els inconvenients que podem trobar en aquest tipus de mèto-des són els següents:

Els mètodes indirectes d’educació sanitària es poden classificar, al seutorn, en:

– Visualsl Cartells. l Premsa, revistes, llibres, diccionaris i enciclopèdies.

– Audiovisualsl Cine.l Vídeo i videoconferències.l Televisió.l Internet.

– Sonorsl Ràdio.

Tots aquests mètodes són d’ús molt freqüent, però ens centrarem en Internet,per ser el mètode més modern i el que es troba en contínua expansió.


– La informació pot arribar a una gran quantitat de perso-nes.

– Cost relativament baix en relació amb l’àmplia cobertu-ra poblacional.

– Contribueixen a la conscienciació de la comunitat i acrear una cultura positiva de salut.

– Aporten informació i reforcen actituds positives prèvies.

– Sensibilització màxima a l’inici de la campanya, peròdecreix o cessa en finalitzar.

– La informació s’adreça a nivell general, sense poder-seadaptar a necessitats de grups específics o de maneraindividual.

– Per si sols no són eficaços en la modificació de compor-taments i s’han de combinar amb mètodes directesd’EpS si es vol incidir en conductes individuals.

Els mètodes indirectes no solen ser eficaços per si sols.

Un crit a la paret

El cartell de la campanya de la DireccióGeneral de Trànsit transmet un missat-ge integrant en una unitat estèticaimatges que causen gran impacte i tex-tos breus. Ha estat definit per algunsestudiosos com “un crit a la paret”.Usat adequadament, és un bon recursen Educació per a la salut per a la pre-venció de malalties i accidents o com apromoció de la salut.

FUMAR PERJUDICA SALUTLAA VEGADES, TINCLA SENSACIÓ QUEALGÚ EM VOL DIRALGUNA COSA...

CALLA, CALLA ISEGUEIX FUMANT...

FUMA, FUMA, JAVEURÀS ON ARRIBES.

FUMARMATA



Internet

És una xarxa de comunicacions que interconnecta ordinadors de totel món, fent possible accedir a una gran quantitat d’informació sobretemes molt variats. Es coneix com a “xarxa de xarxes”.

A Internet, trobem sis serveis ben diferenciats:

– Pàgines web: són documents que contenen text,imatges, so o animació en format HTML i als qualses pot accedir des de qualsevol ordinador ubicat enqualsevol punt del món.

– Grups de discussió o news: permeten a diversos par-ticipants entrar en debats sobre diferents temes.

– Xats: es tracta de diversos usuaris que mantenenconversacions parlades o escrites en temps real.

– Tecnologia FTP: és un procediment mitjançant elqual podem enviar i rebre qualsevol tipus de fitxerdigital.

– Videoconferència: permet la visualització de diversos interlocutors dis-tants que es comuniquen en temps real.

– Correu electrònic: permet enviar missatges a altres usuaris amb lapossibilitat d’adjuntar fitxers de diferents tipus (fotos, vídeos, docu-ments escrits, etc.). La visualització del missatge per part del destina-tari es pot realitzar gairebé immediatament a continuació del seuenviament.

Educar per a la salut mitjançant laxarxa de xarxes

Existeixen multitud de pàgines webadreçades a diferents col·lectius queaporten informació sanitària sobre diver-sos temes. Alguns exemples són:

Adreçada a professionals de la salut:www.healthfinder.gov (cercador detemes de salut).Adreçada a pacients: www.seh-lelha.org (Societat Espanyolad’Hipertensió).Infantil:www.primeraescuela.com.Adreçada a la joventut: www.informajoven.org.

Web


– És un mètode àgil, ràpid i barat quefacilita l’accés a l’educació, lainformació o l’entreteniment, ambmoltes possibilitats educatives,inclosa l’educació en temes desalut.

– Qualsevol usuari pot ser emissor ireceptor d’informació a nivell mun-dial.

– La informació, a vegades, pot serexcessiva o poc rigorosa.

9·· Els mètodes indirectes tenen el mateix èxit a curt i a llarg termini? Explica per què.

10·· Quins serveis ofereix Internet que es poden utilitzar orientats a l’educació sanitària?

11·· Quin dels següents mètodes d’EpS es considera de tipus indirecte:

a) Role-playing.b) Lliçó magistral.c) Cartells.d) Seminari.e) Taula rodona.



5454

Idees clau

Definició

Individuals

Grupals

De caràcterexpositiu

Mètodesactius

Mètodesbidireccionals o

socràtics

Mètodesunidireccionals o

didàctics

Comunitaris

Visuals

Audiovisuals

Sonors

Interrelació entre elements d’aprenentatge

Definició d’EpS

Tipus declassificacions

MÈTODESD’EDUCACIÓ

PER A LASALUT (EpS)

Atenent a lescaracterísti-ques de la

relacióeducador-receptor

Atenent alnombre depersones a

què vaadreçada lainformació

Atenent ala proximi-tat o dis-

tànciaentre edu-

cador-receptor

Mètodesdirectes

Mètodesindirectes

Caràcter expositiudavant delgrup/individu:

–Debat–Lliçó magistral

Amb participacióactiva degrup/individu:–Diàleg–Pluja d’idees

(brainstorming)–Seminari–Jocs de rol–Simulació


.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Defineix mètodes directes i esmenta els que coneguis.

2·· Quins avantatges presenten els mètodes indirectes respecte dels mètodes directes?

3·· Una xerrada-col·loqui, en quin tipus de mètode la classificaries: directe o indirecte?

4·· Indica si aquestes afirmacions són vertaderes i falses, tot justificant la teva resposta:

a) Els mètodes grupals són, en general, més costosos que els individuals.

b) Els mètodes directes no poden suscitar canvis de comportament.

c) En els mètodes bidireccionals, l’educador també pot rebre informació.

d) Tant els mètodes directes com els indirectes es poden recolzar en mètodes auxiliars.

e) Els mètodes indirectes s’adapten a les necessitats individuals.

5·· Relaciona cada un d’aquests mètodes d’EpS amb la seva característica corresponent:

– Debat. – Treball en grups petits per estudiar de forma intensiva un tema.

– Lliçó magistral. – Exposició lliure de múltiples idees.

– Diàleg. – Representació de diferents rols que porta a la reflexió.

– Pluja d’idees. – L’orador transmet coneixements a un grup gran.

– Seminari. – Trobada entre dues o més persones que transmeten i reben informació.

– Joc de rol. – Realització de tècniques en forma de simulació.

– Simulació. – Discussió entre dues o més persones davant d’un auditori.

6·· Quan s’utilitzen sales de demostració com a mètode educatiu, quins beneficis es poden obtenir en prac-

ticar determinades tècniques en maniquins de simulació? A quins col·lectius pot anar adreçat aquest mèto-

de? Creus que pot ser útil en el teu exercici professional?

.: AMPLIACIÓ :.

1·· Imagina que ets un expert en nutrició i dietètica i que et proposen, com a orador en una lliçó magis-

tral, per participar en un congrés d’auxiliars d’infermeria que es realitzarà a Canàries. Com és natural,

acceptes encantat perquè, a més, et fa molta il·lusió retrobar-te amb antics companys:

a) A més de posar el banyador a la maleta, què portaries i prepararies per realitzar l’exposició?

b) Un cop a la sala on realitzaràs l’exposició, et trobes amb un auditori gran, amb moltes cares conegu-

des, les condicions de la sala són excel·lents i hi ha mètodes auxiliars en què et pots recolzar.

Quines condicions penses que són les adequades per a la sala i quins mètodes auxiliars creus que et poden

ser útils?

c) Comences la teva llarga exposició situat en un faristol situat davant dels teus oients. Parles de forma

extensa sobre el tema i, quan et trobes a la part central, observes que els participants comencen a bada-

llar, alguns s’aguanten el cap amb la mà, es mouen dels seients, i fins i tot n’hi ha que miren a l’altre cos-

tat de la sala.

Quins errors creus que has de corregir? Quines mesures adoptaries per mantenir l’atenció de l’auditori?

Activitats finals



Taller de suport vital

·· L’Anna és monitora de suport vital en atenció primària (SVAP) i li han proposat que instrueixi un grupd’auxiliars d’infermeria en tècniques de suport vital. Es planteja quin serà el millor mètode adreçat aaquest col·lectiu per obtenir-ne un rendiment òptim i decideix impartir-los un taller. El prepara minuciosa-ment, tenint en compte que va adreçat a personal sanitari que es pot trobar en situacions en què serà moltútil l’actuació immediata i correcta. A més, és conscient que el coneixement i la pràctica de les diferentstècniques suposarà una disminució de l’estrès del sanitari.

En el dia i l’hora fixats, es troba amb una sala molt espaiosa i il·luminada i, el més important, amb dotzeauxiliars d’infermeria amb moltes ganes d’aprendre.

5656

Cas final

Solució ·· L’esquema i el desenvolupament del taller serà el següent:

Presentació. L’Anna comença l’exposició presentant-se i explicant que és monitora de SVAP des de fa cincanys, durant els quals ha impartit un gran nombre de cursos adreçats a col·lectius molt diversos. Explicaque donar tallers sobre suport vital és una activitat que li agrada molt; sap com és d’útil per a tothom elconeixement d’aquestes tècniques que, encara que siguin senzilles, poden salvar vides. Com que són un grupreduït, demana que tots, un per un, diguin el seu nom i expliquin la raó de la seva assistència i què espe-ren d’aquest taller.

Títol. Després, l’Anna recorda que el tema de què tractaran és el suport vital bàsic i la seva importància, jaque l’aturada cardiorespiratòria (ACR), sobretot la d’origen cardíac, és molt freqüent i les mesures de suportvital han demostrat ser eficaces per superar-la i evitar la mort. A més, és necessari que l’atenció sigui el mésimmediata possible, per la qual cosa és fonamental saber activar el sistema d’emergències i aplicar precoç-ment la RCP bàsica. Es podran salvar més vides com més persones coneguin les maniobres de RCP.

L’Anna continua concretant els objectius que pretén aconseguir. L’objectiu general és disminuir la mortali-tat per mort sobtada. Com a objectiu específic, apunta el reconeixement d’una RCP per part dels presentsi els objectius operatius consistiran en l’execució correcta de les diferents tècniques.

Desenvolupament. Com a bona docent que és, l’Anna està fent servir tots els recursos que coneix per man-tenir l’atenció de l’auditori: es passeja per la sala, manté contacte visual amb els oients, fa servir una velo-citat, dicció, volum, entonació i ritme adequats, posant èmfasi en els punts clau i utilitzant totes les sevesarmes de comunicació no verbal (postura, gestos...). En aquesta part, la més extensa, explica detallada-ment la seqüència d’actuacions o algoritme de SVB amb les tècniques corresponents (comprovació de laconsciència, obertura de la via aèria, comprovació de la respiració, posició lateral de seguretat, ventilacióartificial, comprovació de la circulació i massatge cardíac). Es recolza en l’ús de material audiovisual,també utilitza una pissarra per escriure alguns esquemes i un manual sobre RCP que prèviament havia pro-porcionat als alumnes. A més, fa servir maniquins per realitzar la demostració de les diferents maniobres,que posteriorment seran ideals per a l’entrenament, en permetre la repetició seqüencial de les maniobresen diversos supòsits clínics.

L’Anna aclareix els dubtes que han anat sorgint i després els alumnes, de dos en dos, practiquen sobre elmaniquí davant dels altres companys, fet que els facilita molt l’aprenentatge.

Conclusions i cloenda. Amb la finalitat que quedin clares les idees clau, l’Anna fa un petit resum delsobjectius que pretenia amb aquest taller. Per finalitzar, s’acomiada dels alumnes i els agraeix la sevacol·laboració.


REVISTA SANITÀRIAUnitat 3 - Mètodes i mitjans en Educació per a la salut

COM A RESPOSTA A LES NECESSITATS DE SALUT

El bagatge ideològic, les creen-ces i les formes de vida de lespersones, la seva manera de

comunicar i de comunicar-se amb simateixes i amb l’entorn, i la formad’actuar davant de la salut i lamalaltia són sabers que formen partde la vida diària, i que es transme-ten en la relació del dia a dia, demanera no metòdica, partint de l’e-vidència immediata. El model cultu-ral del qual es parteixi tindrà claresincidències sobre com educar lapoblació en la salut. L’EpS parteix,per tant, tant del saber quotidiàcom del saber científic. Conèixer irespectar el primer permet intro-duir coneixements que porten a lareflexió sobre el perquè d’una acció,a raonaments lògics i al passatged’actes intencionats positius i salu-dables.

I aquí podem entroncar amb lestècniques a utilitzar per compagi-nar aquests sabers. Es tracta [...] deles tècniques grupals, principal-ment. El procés d’educació per a lasalut passa per la comunicació i lainteracció personal: una comunica-ció efectiva inclou diàleg, que esbasa en parlar i en escoltar amb lafinalitat d’entendre i de fer-seentendre. El treball en grup permetl’apropiació dels sabers i experièn-cies dels altres i la possibilitat decomunicar i oferir els propis mit-jançant la reflexió i la discussió engrup.

Per finalitzar, ens quedem ambuna idea central [...]: és el paperque l’EpS juga en la societat actualcom a resposta a les necessitats desalut dels grups i com el millormitjà per adquirir coneixements

positius en relació amb la salutindividual i comunitària i demodificar els contraris al fomentde la salut. Aquest concepte d’edu-cació va unit al desenvolupamentde la capacitat de presa de deci-sions conscients i coherents ambuna forma de vida saludable, deresponsabilitat enfront de la prò-pia salut i de la dels altres i de l’a-dequada utilització dels serveissanitaris.

El desenvolupament de l’EpS és unindicador clar de qualitat i benes-

tar dels pobles. Des d’aquesta rea-litat, es fa necessari no nomésaprofundir en els conceptes, enca-ra que siguin prioritaris per avan-çar, sinó també en una adequadaprogramació i planificació, efica-ces metodologies, recursos i sobre-tot uns professionals amb una sòli-da formació en aquesta matèria.

Extracte: Revista española de SaludPública, 1998, vol. 72, núm. 2

Educació per a la salut del segle XXI.Comunicació i salut.

M.ª Isabel Serrano González.

EpS


educacio per a la salut -...

Documents