UNITAT 2

1

L’activitat econòmica la duen a terme els agents econòmics:

Característiques

Relacions

Per això estudiarem els SISTEMES ECONÒMICS

2

Els sistemes econòmics són la manera en que s’organitzen les societats per a fer front als problemes econòmics.

Tot sistema econòmic ha de respondre a 3 preguntes:

Quins béns produir i en quina quantitat? Què produir?

Com produir?

Per a qui produir?

Estudiarem 3 sistemes econòmics: Sistema capitalista o d’economia de mercat

Sistema socialista

Sistema mixt de mercat

3

Un sistema econòmic és la manera com s’organitzen els individus d’una societat per solucionar els seus problemes econòmics bàsics:

1. Què produir? Quins béns produir i en quina quantitat?

2Com produir? Amb quins recursos i amb quina tècnica? L’energia ser{...

La producció serà... Serà una SA, SL?

3. Per a qui produir? Qui consumirà els b i s., com es distribuirà el PN entre els

diferents individus que composen la societat? Dist. Justa-in?4

Què produir? Com produir? Per a qui?

Els sistemes econòmics

La planificació centralitzada

El mercatLa tradició

5

Doctrina econòmica: cojunt d’idees o opinions d’un grup d’economistes importants: A. Smith, Marx, Keynes. EL LIBERALISME. Preeminència absoluta al mercat. Adam

Smith, fundador del liberalisme econòmic i pare de l’economia com a ciència deia “cada ciutadà és el millor jutge del seu propi interés i cal donar-li llibertat per satisfer-lo, ja que així, en una mena d’harmonia natural, impulsarà el bé comú (de la col·lectivitat). L’0rde natural de les coses no s’ha d’alterar per la intervenció de l’Estat, excepte casos concrets.”

EL MARXISME. Representa el pol oposat. Adam Smith el profeta de la Rev. Industrial i del desenvolupament del capitalisme, Karl Marx va ser el crític més profund. En afrontar els tres problemes bàsics, Marx confia en la intervenció de l’Estat i la Planificació centralitzada (Potenciació de l’Estat).

6

Sóc Adam

Sóc Marx

Descansa en un conjunt de MERCATS on es: Compren i venen béns i serveis (demanden i ofereixen b i s) Compren i venen els factors productius( demanden i ofereixen f.p.)

I d’aquesta manera contestar a les tres preguntes que ha de respondre qualsevol sistema econòmic....?

Però, QUÈ ÉS UN MERCAT????

Un mercat és qualsevol lloc, institució social on s’intercanvien lliurement béns i serveis i factors productius

A veure .... Exemples de mercats!!

Existeixen mercats il·legals? 7

El Flux circular de la renda és el corrent de béns i serveis i pagaments entre les economies domèstiques, les empreses i el sector públic. Aquest flux il·lustra el funcionament d’una Economia de mercat.

Recordeu que en una economia de mercat, els 3 problemes econòmics se solucionen a través de l’oferta i la demanda en els mercats!!.

Vegem gràficament com funciona (flux circular renda):

8

Mercat de béns i serveisLes Eº ofereixen b i sLes famílies demanden b i s

Mercat de factors Product.Les Eº demanden factors pr.Les famílies ofereixen fac. pro.

FamíliesDemanden i consumeixen b i s.Tenen i ofereixen factpro.

EmpresesProdueixen i venen b i s. Ofereixen bi sContracten i usen fac. Productius (demanden f pro.)

Ofereixen

facto

rs

Renda Demanden fac. Pro.

Salaris, altres rendes i beneficis

Oferta b i s

Ingressos, retribució dels b i s

Demanda de b i s

Despeses

Flux real de b i s, i factors

Flux monetari 9

10

Els compradors (demandants) i els venedors (oferents) es posen d’acord en els diferents mercats sobre el preud’un bé o servei (o factor), de manera que es produeix l’intercanvi d’una determinada quantitat del bé per una determinada quanitat de diners (preu)

Però què és el preu? El preu d’un bé o servei (o factor), és la relació de canvi del bé per diners, és a dir, la quantitat d’euros necess{ria per comprar una unitat.

Fixant preus per a tots els béns i serveis (i per als factors), el mercat permet la coordinació dels compradors i dels venedors, assegurant la viabilitat d’un sistema capitalista o d’economia de mercat. El lliure joc de l’oferta i la demanda és una peça clau en el funcionament de l’economia de mercat.

11

El mecanisme de mercat és la mà invisible a què Adam Smith es referia l’any 1776. Exemple Seat.

Les persones, mitjançant les seues compres, indiquen als productors què cal produir (el consumidor és sobirà). Si els consumidors demanden menys habitatges, és reduirà la seua producció i s’incrementar{ la d’altres béns (que els productors pensen obtenir més beneficis).

El mecanisme de mercat no requereix contacte directe entre consumidors i productors (relació és indirecta), mitjançant preus i mercats. Si al preu de mercat, es vol una cosa i es té prou diners, es compra. Si molts consumidors fan el mateix, les vendes augmentaran, i el preu..........

Paral·lelament, els productors, al veure que augmenten les vendes i els preus......voldran augmentar la producció del bé i utilitzaran més recursos (treball i capital).

No cal una comunicació directa entre els consumidors i els productors, les vendes i els preus transmeten el missatge al mercat, com ho faria una

12

Alt grau d’eficiència i de llibertat econòmica. Els agents econòmics actuen guiats pel propi interés i amb llibertat. El sistema de preus estimula els productors a fabricar els béns que vol el públic (d’elevada demanda).

Els moviments de preus actuen com a senyals que indueixen els productors a comportar-se d’una manera correcta i aconseguir el propi interés.

També el mercat motiva els individus a utilitzar acuradament els recursos i béns escassos, ja que els preus actuen racionant les escasses quantitats disponibles.

13

La renda no es distribueix de manera equitativa. (depén de la distribució de la propietat i dels salaris.

Hi ha errors de mercat. De vegades el mercat falla i no aconsegueix l’eficiència econòmica: què es eficiència? S’arriba quan la societat no pot incrementar la quantitat produïda d’un bé sense reduir la d’un altre. Existeixen mercats de competència imperfecta: monopoli,

oligopoli, competència monopolística Els béns públics (que distorsionen el mercat) Apareixen efectes externs (la contaminació, que el mercat no

aborda): les externalitats

La publicitat es pot utilitzar per manipular els consumidors.

Les economies tendeixen a ser inestables. (crisi econòmiques)

14

Els individus escolleixen , produeixen i consumeixen segons les seues preferències i disponibilitats (renda). Intenten maximitzar la seua satisfacció o utilitat.

El sistema de preus fa possible que els excedents i les escassetats de béns no duren gaire

Per decidir que cal produir, no cal la intervenció de l’Estat (consumidor sobirà)

Els productors llancen al mercat els béns de gran demanda, per obtenir beneficis Els canvis en la demanda i en l’oferta comporten canvis en el

preu dels béns. Els preus aconsegueixen equilibrar l’oferta i la demanda

Els individus poden comprar els factors productius i convertir-se en productors (empreses) i oferir els béns i serveis que el mercat demanda.

15

Vigent a la URSS (Unió Soviètica) i als països de l’Est (Rumania, Alemania Oriental, Hongria...) i Xina fins a finals de la dècada dels 80. Vigent entre “” en Cuba.

Tret comú: acumulació de poder econòmic en mans de

l’ESTAT, propietari dels mitjans de producció.

L’Estat regeix el funcionament de l’economia. Agents econòmics sense iniciativa, es limiten a complir les

directrius (objectius) assignades per l’Estat (concretament a l’agència de Planificació o Poder Central) Que distribueix les tasques del Pla (objectius)

També ofereix els mitjans de producció (materials i financers)

Es distribueix la Producció per fàbriques i procura que cada fàbrica tinga el que necessita

Finalitat: distribució renda més igualitària.

16

Les empreses no basen la seua actuació en el càlcul econòmic, és a dir la maximització de beneficis (minimització de costos), sinó en el compliment del pla concretat en directives

No s’intenta minimitzar costos, sinó proveir-se de la màxima quantitat de recursos (per sobre de les seues necessitats) per assolir els objectius del Pla sense riscos. Al cap i a la fi, complir les directrius.

Que va passar a la pràctica? Al haver-hi falta d’incentius per reduir costos, es va procedir a un endeutament progressiu. Durant un temps, el S. Plan. Centr. va funcionar, però el deute augmentava i les ineficiències eren cada vegada més grans fins que va resultar insuportable.

Recordeu que un tret distintiu d’aquest sistema és que el que, el com i el per a qui, són desenvolupats per l’Estat 17

Penseu una miqueta... Si s’ha d’establir un pla, concretat en directius per a cada empresa, amb els recursos necessaris...fa falta l’existència d’un aparell administratiu enorme que controle les empreses. A mesura que creix el sistema productiu, es desenvolupa a un ritme progressiu.

El flux d’informació entre empreses passa per un sistema burocr{tic que ha de ser ampli i complex. S’ha de controlar les empreses i influir-hi, el resultat és una burocràcia creixent= l’anomenat infern burocràtic (és una de les causes de la inviabilitat del SPC.

18

Falta d’incentius econòmics, d’informació v{lida cap a la reducció costos que portaren a l’eficiència

Infern burocràtic

Es van acumular durant dècades. Es van manifestar cap a 1970 i van esclatar la dècada següent. La majoria dels països que van adoptar el SPC van caure. Hui en dia la majoria tenen un sistema d’economia de mercat similar al nostre. Recordeu el que és la Perestroika?

19

Malbaratament de recursos, fracàs del SPC

No hi ha cap mecanisme centralitzat que siga capaç de recollir i transmetre més eficientment que el mercat la informació i els incentius que es requereixen per coordinar amb eficiència l’activitat econòmica.

20

Anàlisi comparativa dels sistemes econòmics

Economia mercat S.P..C

Propietat dels mitjans de producció

Els individus L’Estat

Què Produir, quina quantitat?

Els mercats,mitjançant els preus (els consumidors!)

L’agència de Planificació

Com produir? Les empreses cerquen minimitzar costos

L’agència de Planificació

Per a qui produir? El mercat de factors

Els òrgans de Planificació

Quant créixer? Les empreses determinen la inversió

Els òrgans de Planificació

Les ec. de mercat tenen algunes limitacions, el SPC ha resultat ineficient, a l’actualitat el més normal és trobar un sistema intermedi: l’Economia mixta de mercat, basat en el mercat com a criteri asignador de recursos, però en que també intervé l’Estat en l’activitat econòmica: impostos, despesa pública i regulació.

En l’economia mixta, el Sector Públic col·labora amb la iniciativa privada en la resposta a les 3 preguntes.

Exemples d’actuacions del Sector Públic: Accions planificadores en sectors estratègics: elèctric,

siderúrgic, metal·lúrgic, alta tecnologia Redistribució de la renda: prestacions de la SS, pensions

no contributives, etc. Ajuda al sistema financer (Pla Bush- octubre 2008)

21

La doctrina que hi ha al darrere de l’economia mixta és el Keynesianisme (entre el liberalisme i el marxisme)

La Teoria elaborada per J.M.Keynes, pren com a partida una economia de mercat i n’accepta les regles, però confia en l’efic{cia de la Intervenció Estatal selectiva i en l’adopció d’una serè de Polítiques econòmiques.

Keynes defensava que l’economia pot situar-se de manera continuada en uns nivells de desocupació elevats si el nivell de la demanda del conjunt de l’economia és insuficient. Propugnava la intervenció de l’Estat per reduir la desocupació mitjançant augments de la despesa pública o incentius fiscals a la inversió o el consum

Corrent neoliberal. Milton Friedman Tornem al keynesanisme més pur amb el Pla d’intervenció del

president dels EEUU?

22