ecod'eii: anàlisis de balanços

Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat

1 Joel Duran Moreno

Unitat 5: ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L’EMPRESA I. Anàlisi

patrimonial i anàlisi financera.

5.1 Introducció a l’anàlisi d’estats comptables.

Per poder estudiar la situació economicofinancera de l’empresa és necessari situar els

punt de partida en la seva finalitat i els seus objectius primordials.

Els objectius financers d’una empresa són:

Supervivència al mercat.

Creixement de la seva capacitat econòmica.

Màxim benefici.

Màxima rendibilitat de les inversions.

Màxima solvència (capacitat per fer front als teus deutes).

Per arribar a assolir aquests objectius és necessària l’anàlisi dels estats comptables. El

procés comptable esta format per aquets processos:

El registre comptable (a càrrec del personal comptable).

La verificació de la informació recollida (a càrrec dels serveis de control i

auditoria).

L’anàlisi i la interpretació de a informació comptable corresponent (a càrrec del

personal financer de l’empresa o d’altres interessats).

Estudi dels estats comptables

L’estudi dels estats comptables és l’estudi del balanç, del compte PiG i complementaris.

Consisteix en l’anàlisi de la informació economicofinancera, mitjançant tècniques i

procediments analítics. Aquest estudi es porta a terme amb l’objectiu d’aconseguir

informació que tingui utilitat per a diferents agents econòmics relacionats amb

l’empresa:

Propietaris de l’empresa.

Administradors/gestors de l’empresa.

Inversors potencials.

Creditors de l’empresa.

Globalment tenim en compte una sèrie d’etapes que caracteritzen l’estudi dels estats

comptables:

1. Manipulació de la informació: objecte d’estudi i elaborant els càlculs adients.

2. Anàlisi de les dades: amb el càlcul de percentatges i variacions, gràfics o mesures

relatives (ràtios).

3. Interpretació i comparació: treure’n conclusions útils.

4. Elaboració de previsions i propostes.


2 Joel Duran Moreno

5.2. Anàlisi Patrimonial

L’anàlisi patrimonial del balanç de l’empresa té com a objectiu estudiar l’estructura i

composició del balanç, analitzant l’evolució de les masses patrimonials. Assolim aquest

anàlisi aplicant els percentatges, les variacions i la representació gràfica.

L’anàlisi es pot dur a terme des de dues perspectives diferents:

Estàtica: sense comparacions.

Dinàmiques: poder-ho comparar amb altres anys dintre de:

Espai: amb altres empreses del sector.

Temps: amb dades històriques de l’empresa.

A més, s’han de tenir un seguit de factors influents dintre de l’anàlisi:

Variacions de Preu (Inflació).

Variacions estacionals.

Variacions accidentals.

Diferències sectorials.

Percentatges per comparar l’evolució de dos exercicis

La tècnica dels percentatges combina dos procediments:

Anàlisi vertical: El percentatge sobre el total de l’actiu o del patrimoni net i

passiu.

Anàlisi horitzontal: comparació dels resultats amb exercicis anteriors o amb el

d’altres empreses.

Cal recordar que calculem els percentatges a través d’una regla de 3.

Exemple 1comparació per percentatges

ACTIU Any n % Any n+1 %

Immobilitzat 9390 68.3 11800 69

Existències 800 5.8 925 5.4

Realitzable 600 4.4 675 3.9

Disponible 2965 21.5 3700 21.7

Total 13755 100 17100 100

Un càlcul d’un percentatge llavors seria:

13755 – 100

9390 – x (Multiplicació en creu i divisió)

68.3 % corresponent a Immobilitzat


3 Joel Duran Moreno

La suma dels percentatges d’Actiu o de PN + Passiu per cada anys sempre ha de donar

100% ja que són percentatges sobre el total de l’Actiu o del Patrimoni Net i Passiu.

Així doncs, si comparem aquests percentatges d’un període amb els d’un període

anterior podem veure l’evolució de les masses patrimonials que formen el balanç, però

hem de tenir en compte que, per interpretar aquesta evolució i proposar les seves

causes i efectes cal estudiar amb mes profunditat altres informacions de l’empresa i els

seus voltants.

Variacions absolutes i relatives

Amb aquest procediment es determinen les variacions (increments o decrements) en

termes absoluts i relatius com a anàlisi vertical, i es comparen amb les variacions d’un

altre exercici econòmic com a anàlisi horitzontal.

EXEMPLE 2 aplicació de variacions

Si continuem amb l’exemple 1, en aquest el completem afegint dues columnes més a la

taula: Δ€ (variació absoluta) i Δ% (variació relativa). Així doncs la taula quedaria de la

següent forma:

ACTIU Any n % Any n+1 % Δ€ Δ%

Immobilitzat 9390 68.3 11800 69 2410 25.7

Existències 800 5.8 925 5.4 12 15.6

Realitzable 600 4.4 675 3.9 75 12.5

Disponible 2965 21.5 3700 21.7 735 24.8

Total 13755 100 17100 100 3345 24.3

Per calcular Δ€ fem servir la següent fórmula:

Δ€ = Any n+1 – Any n

exemple: Δ€ Immobilitzat = 11800 – 9390 = 2410

I per calcular Δ% fem servir la següent fórmula:

Δ% = ((Any n+1 / Any n) – 1) * 100

exemple: Δ% = ((11800 / 9390) -1 ) *100 = 25.7 (arrodonir sempre 2 decimals)

EXEMPLE 3 balanç complet amb percentatges i variacions

ACTIU Any n % Any n+1 % Δ€ Δ%

Immobilitzat 9390 68.3 11800 69 2410 25.7

Existències 800 5.8 925 5.4 12 15.6

Realitzable 600 4.4 675 3.9 75 12.5

Disponible 2965 21.5 3700 21.7 735 24.8

Total 13755 100 17100 100 3345 24.3

* Actiu amb percentatges i variacions. Patrimoni net i passiu es representaria de la mateixa manera.


4 Joel Duran Moreno

5.3 Anàlisi financera: el fons de maniobra i les situacions financeres

L’anàlisi financera té com a objectiu fonamental estudiar la solvència i la liquiditat de

l’empresa:

La Solvència és la capacitat que té l’empresa de fer front als seus deutes amb la

garantia de les seves inversions, és a dir, si el valor de liquiditat de l’actiu és

superior al total del passiu (exigible).

La Liquiditat és la capacitat que té l’empresa per convertir les inversions (actiu)

en mitjans de pagament totalment líquids (caixa o bancs). També: capacitat de

convertir les coses en diners.

Les dues tècniques més utilitzades per fer l’anàlisi financera són el fons de maniobra, i

les ràtios financeres.

El fons de maniobra

Es pot definir com:

1. La part de l’actiu corrent que és finançada amb els fons del patrimoni net i passiu

no corrent. També conegut com a fons de rotació, capital corrent o capital del

treball.

2. Conjunt de recursos que l’empresa necessita per poder-se finançar durant el

període comprés entre el moment en que es paga als proveïdors i el moment en

que es cobra als clients.

Analíticament el fons de maniobra es calcula a través de dues formes diferents:

Diferència entre l’actiu corrent i el passiu:

FM = AC – PC

Diferència entre el patrimoni net i passiu no corrent i actiu corrent, és a dir,

l’actiu permanent que hi ha dins de l’actiu corrent:

FM = (PN + PNC) – ANC

Aquestes dues formules es poden treure del següent gràfic:

ANC

AC Fons Maniobra

PC

PNC

PN FM = (PN + PNC) - ANC

FM = AC - PC


5 Joel Duran Moreno

Fons de maniobra positiu:

Un fons de maniobra positiu dóna un marge operatiu a l’empresa, ja que sap que el seu

actiu corrent pot liquidar la totalitat del seu exigible a curt termini (passiu corrent) i que

encara disposa d’aquest marge.

Fons de Maniobra positiu: FM = AC – PC > 0 | FM = (PN + PNC) – ANC > 0

Perquè hi hagi un equilibri patrimonial en la relació entre l’actiu i el PN + passiu s’han de

complir les condicions bàsiques següents:

Els recursos financers permanents i a ll/t (PN + PNC) s’han d’emprar per a les

inversions a ll/t i per a una part de l’actiu corrent (el fons de maniobra).

Els recursos financers a c/t (passiu corrent) han de finançar una part de les

inversions a curt termini (la part restant de l’actiu corrent).

En resum, és la situació òptima que tota empresa vol tenir i vol dir que aquesta empresa

amb tot l’actiu corrent pot fer front a tots els deutes a curt termini (passiu corrent).

FM = 510

Fons de maniobra negatiu:

Una situació de fons de maniobra negativa significaria que una part de les inversions a

llarg termini (actiu no corrent) serien finançades amb el passiu corrent, cosa que podria

provocar que l’empresa tingués problemes per pagar el deute i estigués a prop de la

suspensió de pagaments.

Fons de maniobra negatiu: FM = AC – PC, o bé FM = (PN + PNC) – ANC < 0

En resum, el passiu corrent seria més gran que l’actiu corrent i per tant amb l’actiu

corrent no podrà fer front a tots els deutes a curt termini o passiu corrent.

Tanmateix, hi ha empreses que funcionen amb un fons de maniobra molt petit o negatiu,

com per exemple un hipermercat o El Corte Inglés. Així que, tot i que en general

interessa que el fons de maniobra sigui positiu, hi ha casos en que per que una empresa

pugui operar bé, també pot ser negatiu aquest marge o fons de maniobra.

ANC

AC PC

PN +

PNC Representació gràfica d’un

marge o fons de maniobra

positiu.


6 Joel Duran Moreno

FM < 0

LES SITUACIONS FINANCERES

La necessària i equilibrada correlació entre les masses patrimonials d’actiu i de

patrimoni net i passiu implica que la situació òptima sigui la que permeti maximitzar els

rendiments lligats als recursos proporcionats per l’estructura financera (PN + P) invertits

en aplicacions de l’estructura econòmica (actiu), tot garantint poder fer front als

compromisos i a les obligacions de pagament en els terminis previstos.

Estabilitat financera total

Aquella en que l’actiu no corrent i l’actiu corrent estan finançats totalment pels

recursos propis, sense que hi hagi passiu. En aquest cas, l’estabilitat és total:

ANC + AC = Recursos Propis, això implica [Passiu 0] (no hi ha deutes)

El fons de maniobra és positiu, potser excessiu (FM = AC > 0). Habitualment, aquesta

situació s’esdevé quan una empresa inicia la seva activitat.

Estabilitat financera normal

Situació ideal en que el patrimoni net i passiu no corrent financen l’actiu no corrent i

el capital corrent (fons de maniobra, en aquest cas, positiu):

FM = AC – PC > 0

La dimensió del fons de maniobra va lligada a les necessitats de l’empresa o a les

característiques del sector.

Suspensió de Pagaments

Situació en que el fons de maniobra es negatiu i l’empresa no pot pagar els deutes a

curt termini.

FM = AC – PC < 0

ANC

AC PC

PN +

PNC Representació gràfica d’un

marge o fons de maniobra

positiu.


7 Joel Duran Moreno

Desequilibri financer a llarg termini

El patrimoni net es zero i l’actiu és igual al passiu. En aquesta situació l’empresa té

problemes de solvència i per poder fer front a tots els pagaments ha de liquidar

l’empresa, només així podrà pagar tots els deutes i quedar lliure.

Fallida

El fons de maniobra es negatiu, existeix acumulació de pèrdues i el passiu (exigible

total) és superior a tot l’actiu. En aquesta situació hi ha una pèrdua total de la

solvència i la descapitalització de l’empresa.

Situació

financera Causes Conseqüències Solucions

Estabilitat

financera

total

Excés de

finançament

propi;

l’empresa es

finança només

amb recursos

propis

Total seguretat,

però no pot

beneficiar-se’n

de l’efecte

positiu de

l’endeutament.

Endeutar-se moderadament

per utilitzar capitals aliens i,

d’aquesta manera, augmentar

la rendibilitat.

Estabilitat

financera

normal

AC > PC, FM

Positiu

És la situació

ideal per a

l’empresa

Vigilar tan sols que el fons de

maniobra sigui el necessari per

a l’activitat.

Suspensió de

pagaments

AC < PC, FM

Negatiu

No pot pagar els

seus deutes a

curt termini

Ampliar el termini de pagament

als seus proveïdors, planificar

millor la seva tresoreria i

renegociar els deutes amb els

creditors.

Desequilibri

financer a

llarg termini

El patrimoni

net és zero

(actiu =

passiu)

Descapitalització

Solvència exigua

Renegociar els deutes amb els

creditors i augmentar el capital

Fallida

FM Negatiu

Acumulació

de pèrdues

El passiu és

superior a

l’actiu total.

Descapitalització

Pèrdua total de

la Solvència

Solució molt difícil

Augmentar el capital i redefinir

l’activitat

L’empresa desapareix


8 Joel Duran Moreno

5.4 Anàlisi financera amb ràtios

Una ràtio és la relació entre dues magnituds que tenen una certa relació, la qual cosa

permet fer una comparació explicativa. Amb el càlcul de les ràtios s’aconsegueix un

indicador sintètic que resumeix una informació sobre la situació financera de l’empresa.

RÀTIOS FINANCERES

NOM EXPRESSIÓ EXPRESSIÓ VALOR

ORIENTATIU DEL RESULTAT

DISPONIBILITAT Disponible

Passiu corrent

TRESORERIA (Realitzable + Disponible)

Passiu corrent

LIQUIDITAT Actiu corrent

Passiu corrent >1

SOLVÈNCIA (o garantia) Actiu

Deutes*

ENDEUTAMENT Deutes*

Total Patrimoni Net i Passiu

ESTRUCTURA DEL DEUTE Passiu corrent

Deutes*

* Passiu corrent + Passiu no corrent

A la taula següent s’observen les mesures correctores que normalment es posen en pràctica que les empreses tenen desequilibris financers:

DESEQUILIBRIS FINANCERS I POSSIBLES MESURES CORRECTORES

Excés de liquiditat És possible que tingui actius líquids que proporcionen una rendibilitat nul·la o molt baixa, per la qual cosa cal aconsellar a l’empresa que dugui a terme inversions que li proporcionin una rendibilitat més alta.

Dèficit de liquiditat Depenent de les circumstàncies particulars de cada empresa, es poden aconsellar diferents mesures. En cas que la ràtio de tresoreria sigui baixa però la de liquiditat sigui molt superior a 1, cal aconsellar a l’empres que apliqui una política que afavoreixi la venda d’existències i el seu cobrament a curt termini (promocions, baixades de preu...)


9 Joel Duran Moreno

Si la ràtio de liquiditat és més petita que 1, però l’empresa no té problemes de solvència, es poden aplicar diferents mesures:

Renegociar el deute a curt termini per convertir-lo en exigible a llarg termini.

Vendre actius improductius de l’empresa i cobrar-los en efectiu o a curt termini.

Demanar un préstec a llarg termini per liquidar deutes.

Excés de solvència No es un problema greu, però, tal com s’esdevé amb l’excés de liquiditat, es corre el risc de mantenir actius improductius o amb baixa rendibilitat. La solució és similar a la situació d’excés de liquiditat.

Dèficit de solvència En aquest cas, l’empresa ha d’aconseguir finançament propi o subvencions, ja que està molt endeutada. Sortir d’una situació d’insolvència no és fàcil, atès que és complicat trobar inversors que estiguin disposats a arriscar els seus recursos. Es pot complementar amb un procés de renegociació del deute a llarg termini per canviar les condicions; per exemple, convertir el deute en recursos propis per mitjà de l’oferta als creditors de titularitzar els seus saldos en forma d’accions.

La tresoreria de l’empresa i el flux de caixa (cash-flow)

La tresoreria de l’empresa es compon dels elements del disponible: bancs i caixa (el diner líquid).

S’ha constat que l’empresa ha de mantenir una certa tresoreria per tal d’afrontar els pagaments dels deutes vençuts, però tenint en compte que un excés de tresoreria implica mantenir actius improductius.

Un nivell molt baix de tresoreria significa que l’empresa no té prou liquiditat a c/t per pagar els seus deutes, on l’empresa es situaria en un risc manifest de suspensió de pagaments com a conseqüència d’una mala planificació de les previsions de tresoreria.

Un nivell molt excessiu de tresoreria allunya a l’empresa del risc de suspensió de pagaments i li proporciona una tranquil·litat relativa que no contribueix gaire a la rendibilitat global de l’empresa, ja que els actius disponibles donen molt poc rendiment o nul.

Per tot això, el nivell de tresoreria òptim no és un indicador que es pugui determinar directament, ja que varia segons les característiques de l’empresa. En general, és el nivell necessari per complir amb les previsions de pagaments de deutes, i a més a més, el nivell per a poder cobrir imprevistos o pagaments.

El flux de caixa

És la capacitat de l’empresa per a generar recursos que es destinen a finançar les necessitats de la seva activitat.

Flux de caixa financer: Diferència entre els cobraments i els pagaments de l’empresa durant un exercici. Es tracta del flux d’efectiu registrat per la tresoreria de l’empresa i per les variacions durant un període determinat.

Flux de caixa econòmic: Suma dels beneficis i les amortitzacions. S’utilitza molt sovint per tenir una estimació de la capacitat d’autofinançament que te l’empresa.


10 Joel Duran Moreno

Financer CF = (Cobraments – Pagaments)

[Moviment de diners / efectiu de l’empresa] {EFE}

CASH FLOW

Econòmic CF = (Beneficis + Amortitzacions)

ecod'eii: anàlisis de balanços

Education