dramesrurals

8/3/2019 DramesRurals

1/23

drames rurals

Educaci 6260

061-DRAMES RURALS.indd 3 3/6/10 09:48:41


2/23

jess moncada

Drames rurals

Estudi preliminar i propostes de treballa cura de Nria Nardi



3/23

EducaulaCol.lecci Educaci 62

Col.lecci dirigida per Carme Arenas

1966 i 2010, hereus de Vctor Catal de lestudi preliminar, les propostes de treball

i comentaris de text: 2010, Nria Nardi

daquesta edici: 2010, Grup Editorial 62, s.l.u., Educaula,Peu de la Creu 4, 08001 Barcelona

imatge de coberta: Wind, de Jean-Baptiste-Camille Corot,Getty Images

Disseny de la col.lecci: MalaideaDisseny de la coberta: Tamara Snchez

Primera edici en aquest segell: juliol del 2010

www.educaula.cat

[email protected]

Fotocomposici: Vctor IgualImpressi: Liberdplex

Dipsit legal: B-25.770-2010ISBN: 978-84-92672-79-0

prohibit copiar.tots els drets reservats.



4/23

7

TAULA

estudi preliminar

Introducci 11Caterina Albert 12

Vctor Catal 16Lobra 24Drames rurals 34

drames rurals

Prec 55En Met de les Conques 59Idilli xorc 100Parricidi 128Daltabaix 145El pastor 164La vella 193Lempelt 206

Agonia 218Ombres 235Lexplosi 255Nochebuena 271Lenveja 287



5/23

8

glossari 297

propostes de treballi textos complementaris

Propostes de treball 305Textos complementaris 313

Bibliografia 317



6/23

ESTUDI PRELIMINAR



7/23

11

introducci

Quan el 1902 Vctor Catal va publicar Drames

rurals, segurament no sospitava que aquest llibrede contes marcaria una fita, tant en la seva vida engeneral com en la seva carrera literria en parti-cular. Ni preveia, tampoc, les reaccions que elrecull provocaria, manifestades en mltiples ar-ticles crtics. I encara menys esperava que totplegat derivs en linters per identificar la per-

sonalitat que amagava el pseudnim i que el seuanonimat durs tan poc. Feia tot just un any quehavia publicat el seu primer llibre, un volum depoesies titulatEl cant dels mesos, i feia tamb unany que havia pres la decisi didentificar la sevafigura descriptora amb el pseudnim de VctorCatal. Caterina Albert i Parads, la dona que sama-gava sota la careta del pseudnim, tenia ales-

hores trenta-dos anys i vivia a lEscala, el petitpoble mariner de lEmpord on havia nascut eldia 11 de setembre de 1869 i on va morir el dia 27de gener de 1966.



8/23

12

caterina albert

Un cop fet pblic que lautora de Drames ruralsslescriptora de lEscala, Caterina Albert es mostracom una dona reservada, condicionada per unseguit dobligacions familiars, que ha dassumirper la seva condici de filla gran duna famlia depropietaris rurals. Aix, des de la mort del pare,Llus Albert i Parareda, el 3 de desembre de 1890,

Caterina Albert regeix i administra les propietatsfamiliars. I des de la mort de lvia, Caterina Far-rs, el 10 doctubre de 1899, ha de dirigir la casa itenir cura de la mare, Dolors Parads i Farrs, unadona malaltissa. Lautora esmenta sovint aquestesobligacions i aquesta dependncia familiars com a

justificaci del seu rebuig a mostrar-se en pblic i

les utilitza per protegir-se, mostrant-se com a donade casa seva i escriptora aficionada.Ben al contrari, Caterina Albert mostra ja des

de petita un trets de personalitat forts, manifes-tats en una certa tossuderia, que de ms gran estraduiran en una profunda seguretat en ella ma-teixa, un carcter independent i solitari i una gransensibilitat artstica.

La independncia, manifestada, com a escrip-tora, en la negativa a formar part de cap grup, esmostra en la seva infantesa en un cert rebuig alescola. De fet, Caterina Albert noms va cursarestudis a lescola primria del seu poble i un anyen un pensionat de Girona. La slida, i tamb m-plia, base cultural i literria, lautora ladquireix,



9/23

13

doncs, de manera autnoma a casa, a partir delambient i lajut familiars i del seu propi esfor.

Per una banda, la famlia t el caliu suficientper afavorir-li unes inclinacions com el plaer de lalectura i la sensibilitat artstica: el pare era advo-cat i poltic, la mare, una dona sensible, que sabiade msica i escrivia poesies, i lvia era una granconeixedora i narradora dhistries. s tamb lafamlia qui facilita a Caterina Albert els mitjans

necessaris per ampliar la seva formaci a casa.Aix, davant el poc inters que mostra per lesco-la, rep classes particulars de la mestra de lEscala,que s amiga de la mare. O, tamb, ms tard,quan manifesta inters per les arts plstiques, elpare contracta el pintor Antoni Alarcn perqu lifaci classes de dibuix, pintura i escultura. Encara

ms, la famlia i la situaci familiar li permetendisposar duna cambra prpia, un petit estudi ales golfes de la casa, el seu niu, com diu ella, perpoder escriure amb la tranquillitat i la reserva ne-cessries, que ben poques dones podien tenir enaquells moments. Aquesta cambra levoca liter-riament lany1905 en una prosa ntima tituladaMon niu, que ms tard publicar al volumMo-

saic III, com lespai que li permet desplegar lesales de la creativitat amb llibertat: Jo tinc comles orenetes, un dol niuet penjat sota una teula-da. No s pas de fang, com el delles, per tampocnhi manca. T lenteixinat de rajol i llata, les pa-rets emblanquides i el sl dhumils carreus. sun niu que van fabricar els altres uns altres que



10/23

14

comptaven, ms que no somniaven per ensit- jar-hi el forment que granava en llurs camps, ique un jorn em deixaren perqu jo hi ensitgs tre-molors, angoixes i esperances, nic forment quellevaven els camps inconreats de la meva nima(Catal, 1972, 1310).

Per una altra banda, la voluntat i el propi tre-ball van consolidant un bagatge cultural, adquirit,sobretot, a partir de la lectura, una activitat en

qu no solament busca el gaudi artstic, sin tam-b el coneixement i la informaci i que li satisf elgust per la llengua prpia i linters per les altres.

Aix, aprn francs i itali tamb de manera auto-didacta, amb lajut de gramtiques i diccionaris iescoltant amb atenci el francs en les visites quefa al sud de Frana i litali en les representacions

teatrals de les companyies italianes que aleshoreseren freqents a Barcelona.Un ambient i una personalitat, doncs, que di-

rigeixen Caterina Albert a manifestar la seva afi-ci en diversos camps: el folklore, larqueologia,lescultura, el dibuix, la pintura i, especialment, laliteratura amb tota la seva varietat de gneres.

En el camp del folklore, Caterina Albert se-

gueix la tradici familiar de recollir canons, ron-dalles i dites, sobretot de lEmpord i, encara queen aquest terreny sempre es mant en el nivelldaficionada, considera el folklore com el millorestudi psicolgic del poble, tal com afirma el ju-liol de 1906 en una carta que dirigeix a RossendSerra i Pags. Aquesta dedicaci queda reflectida



11/23

15

en la seva narrativa, on hi s present a travs delscostums, del llenguatge, com frases fetes, dites,refranys..., i de formes populars com els goigs, lescanons, les rondalles...

Hi ha, per, una altra motivaci en la dedica-ci de Caterina Albert a la recerca i la conservacide la cultura popular: la voluntat de salvar les pa-raules. Per aix es va posar a fer un recull de ditesi adagis, sentits o inventats per ella, que contin-

guessin paraules en perill de desaparici. Una partdaquest recull s conegut, grcies a la publicacique nha fet Llus Albert, nebot de lescriptora,amb el ttol de Quincalla, el mateix nom que figu-ra al quadern on ella els anava anotant.

Motivada per la vinculaci a la seva terra, Ca-terina Albert simplica totalment en la recupera-

ci arqueolgica de lantiga Emprion, iniciada acomenaments del segle xx, de tal manera que,per poder excavar i estudiar les restes arqueolgi-ques, compra un camp dels voltants dEmpries ies dedica a dibuixar, descriure i classificar les res-tes que hi va trobant. Daquesta activitat en va feruna gran collecci dobjectes que va mantenirfins que li va ser confiscada el 1936. Algunes de

les peces es troben actualment al Museu Arqueo-lgic de Montjuc. Al Museu Arxiu Vctor Catalde lEscala es conserva un quadern amb els dibui-

xos dalguns objectes. Nha quedat tamb alguntext que mostra com la vinculaci emotiva ambEmpries no queda limitada a linters histric oarqueolgic, sin que va ms enll i entra en el



12/23

16

terreny de lemoci artstica. En poden ser unexemple les recreacions literries que fa, al dis-curs dentrada a la Reial Acadmia de Bones Lle-tres, dalgunes de les troballes.

Ms remarcable s encara la seva dedicaci ales arts plstiques com a dibuixant, pintora i es-cultora, una activitat que inicia als set anys i quecultiva en parallel a la literatura durant un temps,fins que labandona per lliurar-se amb ms inten-

sitat a la narrativa, on traspassa sovint la seva mi-rada de pintora traduda en una gran habilitat enla descripci, en el domini dels enquadraments ien els efectes de la llum i el color que mostren lasensibilitat artstica de Caterina Albert i la sevacapacitat de traspassar a la literatura les tcniquesi lexpressivitat de les arts plstiques.

s, doncs, duna manera privada i autnomacom Caterina Albert va formant la personalitat dela dona i de lescriptora, una personalitat dualidentificada per Caterina Albert, la dona depen-dent i condicionada per la famlia i la classe sociala qu pertany, i Vctor Catal, lescriptora rebelque, refugiada en la solitud, preserva la seva inde-pendncia i la seva llibertat.

vctor catal

Malgrat que el 1902 es produeix el reconeixementpblic de Vctor Catal, Caterina Albert ja feiauns anys que escrivia. No se sap la data dels seus



13/23

17

primers escrits, per, segons manifestacions de lamateixa autora, sn de molt jove. Diu en una en-trevista que li va fer Toms Garcs lany 1926que va comenar a fer poesia en castell i que elsprimers textos en llengua catalana els va escriurequan tenia catorze o quinze anys. Se sap, tamb,que entre els anys 1896 i 1899 va publicar algunespoesies a lalmanac de LEsquella de la Torratxaamb el pseudnim de Virgili Alacseal, anagrama

de lEscala. Hi ha, per, una data definitiva queenceta la seva vida pblica descriptora, el 1898,quan presenta als Jocs Florals dOlot dues obres,una poesia, El llibre nou, i un monleg teatral,

La infanticida, i sn premiades totes dues. s unadata definitiva, no solament perqu el premi esti-mula la creativitat de lautora, sin tamb perqu

comprova lhostilitat que genera el fet que unaobra dun contingut tan dur com La infanticidasigui escrita per una dona. Lautora no va a reco-llir el premi i decideix, tal com diu ella, no donarmai ms la cara.

s per aix, tal com explica al prleg de ledi-ci de 1948 dEl cant dels mesos, que quan el 1901se li proposa la publicaci del llibre de poesies

agafa el pseudnim de Vctor Catal, el nom delprotagonista duna novella, Calze damargor, quealeshores estava escrivint i que ja no va acabar.

Inicialment, doncs, Caterina Albert samagasota el pseudnim per protegir-se de la conside-raci pblica i, desdoblada en Vctor Catal, pro-

jectar a travs de la literatura la revolta que Cate-



14/23

18

rina Albert no gosa, no pot, o, per raons de classe,no vol fer. El 1903, quan Narcs Oller ja lha des-coberta, ella, en una carta que li adrea el 15 degener, li demana que guardi el secret: s tan es-tranyot lo paper descriptora, que no tinc cap en-

veja de representar-lo. I vosts, que em semblaque sn molt bons, majudaran a amagar-me per-qu la gent no es rigui de mi en ma mateixa cara(Catal, 1972, 1826).

Com es desprn daquestes paraules, VctorCatal amaga Caterina Albert, la preserva de laconsideraci social. No obstant aix, lanonimatno justifica ls del pseudnim quan anys mstard tothom ja sap que amaga una escriptora delEscala. Un cop relacionat amb Caterina Albert,el nom de Vctor Catal li serveix per traar una

frontera entre la seva vida privada i la seva projec-ci pblica, i el mant fins al final perqu ha esta-blert una identificaci total entre Vctor Catal iel seu ofici descriptora. Aix ho remarca en unacarta a un dels seus editors, Francesc Matheu, elmaig de 1917: Com veur he tret tots los Cathe-rina Albert. Aquest nom no s ms que per fer la

vida privada. Amb la ploma als dits no sc ni vull

ser altre que Vctor Catal. A ms, que fou a Vc-tor Catal a qui tingueren VV. la bondat delegir.

Me conec i s que sens lo pseudnim no faria unaratlla ms (Muoz, 2005, 225).

s evident, doncs, que els noms de Caterina Albert i Vctor Catal representen dues facetesdiferenciades duna dona amb una personalitat



15/23

19

complexa. Per una banda, Caterina Albert s ladona de casa seva, que accepta les limitacions dela seva classe i la seva famlia. Per laltra, VctorCatal s lescriptora que traspassa els lmits i, afavor de la seva prpia autenticitat, projecta enlescriptura no solament la seva sensibilitat i laseva creativitat sin tota la seva rebellia. s enla creaci literria on decideix i parla lliurement.

Aix es desprn de les confessions que fa a Joan

Maragall en una carta el 19 de febrer de 1903,quan afirma: Jo de tots mos dolors ne trec msvigoritzat un secret impuls de protesta i ms defi-nida la tendncia a lacci enrunadora, que spotser lo que constitueix lo subsl de mon carc-ter. (...) Lo treball literari s, per a mi, un deriva-tiu, un conhort i una salvaci (Catal, 1972,

1788).El pseudnim, per, no s lnica estratgiaque utilitza lautora en la seva lluita per no serrebutjada en el seu cercle familiar i social, com adona, i per ser reconeguda i acceptada com a es-criptora. T, tamb, aquesta intenci la voluntatde mostrar-se com a amateur, ja esmentada,que, com el pseudnim, mant al llarg de la seva

vida. I encara cal afegir-hi la resistncia a partici-par en actes pblics i la negativa a ser adscrita acap collectiu, unes estratgies que li permetendefugir la competitivitat i ser acceptada i recone-guda pel collectiu descriptors.

Sha de precisar, per, que malgrat que VctorCatal justifica moltes vegades la seva absncia en



16/23

20

actes pblics, lany 1917 accepta de presidir els Jocs Florals i el 1923 admet de ser nomenadamembre de lAcadmia de Bones Lletres. I, tam-b, que mant mltiples relacions literries ambescriptors i escriptores mitjanant la comunicaciepistolar. Aix s com es relaciona fonamental-ment amb Narcs Oller i Joan Maragall, dos es-criptors models per a Vctor Catal i amics deCaterina Albert. De totes aquestes relacions han

quedat les cartes, veritables documents que enspermeten descobrir una autora ben diferent de laimatge daficionada que volia projectar i que con-corda amb la que es pot percebre a travs de lesobres i la que es reflecteix en els prlegs amb quencapala els seus llibres, uns textos terics en elsquals reflexiona sobre la prpia obra. Uns docu-

ments que perfilen la imatge duna autora lliuradaa la literatura, convenuda de la seva capacitat com anarradora, cada vegada ms segura del seu oficidescriptora i defensora, sense concessions, de lesseves idees, de la seva esttica i de la seva llengua.

Malgrat la dualitat esmentada entre CaterinaAlbert i Vctor Catal, hi ha dos aspectes presentsen la vida privada i en lobra que cohesionen el

personatge: la vinculaci emotiva amb la llenguacatalana i amb el paisatge de la seva terra, lEm-pord. Sn dos trets didentitat de Caterina Al-bert i dos elements de pes en lobra de Vctor Ca-tal, gaireb tota ubicada en marcs geogrficspropers i tota escrita en llengua catalana, ambben poques excepcions. En el cas de la llengua



17/23

21

lexcepci s el llibre publicat en castell,Retablo(1944). Aquest aplega Amapola, lnic conteque lautora va escriure directament en castell, apetici de la seva amiga epistolar i companya delletres, lescriptora Concha Espina, i uns altrescontes publicats aEl Solde Madrid, escrits en ca-tal i traduts al castell, algun per la mateixa au-tora i la majoria per lescriptora i periodista MariLuz Morales. El paisatge t lexcepci dUn film

(1926), novella dambient urb, situada a Barce-lona, i alguns contes, ben pocs, dels primers lli-bres, situats a Barcelona, i alguns, tamb pocs, delrecullJubileu (1951), situats al Valls, on va pas-sar algun estiu a la casa de la seva germana.

Amb la llengua catalana, Caterina Albert/Vc-tor Catal hi estableix una doble relaci. Per una

banda, la utilitza i la defensa com una opci per-sonal didentificaci i dafirmaci, perceptiblesen diferents fets de la seva vida tant privada comdescriptora, com per exemple la defensa que vafer del catal davant la prohibici franquista, ex-pressada en el que havia de ser un prleg deReta-blo, que li fou censurat. Per laltra, s una opciesttica i de creaci, una opci que lautora justi-

fica com a necessria per poder ser autntica. Aquesta vinculaci emotiva amb la llengua

porta Vctor Catal a presentar-se com una es-criptora instintiva, una afirmaci que no es potacceptar sense matisos, com tamb cal matisarlespontanetat que satribueix. Les captatio bene-volentiae, tal com ja sha esmentat, sn abundants



18/23

22

en Vctor Catal. Contrriament, en textos msprivats com les cartes, o en els manuscrits, es per-cep una voluntat de treball lingstic i la recercadun estil propi. En el fons t confiana en la sevacompetncia lingstica i seguretat en les possibi-litats denriquiment mitjanant el treball sobrela llengua. En una carta a Narcs Oller del 8 defebrer de 1904 ho deixa ben clar: Jo sc un ins-tintiu, no un docte, i si em crida a exmens veur

com no sabr qu contestar-li. Lnic que pucdir-li s que les paraules que empleo sn vives; nos on les he arreplegades, no movent-me mai decasa i no tinguent tracte amb ning; per jo algu-na vegada les he sentides pronunciar, faci quatreanys, en faci vuit o en faci vint, se marraconendistretament en la memria, no les haur repeti-

des mai enraonant, per en agafar la ploma vansortint, ara luna, ara laltra, i jo sento que sn dellei. No li dir que no hi passi qualque bordissen-ca o que jo no les escric malament (aix s msfcil), per si jo tingus la cincia que em manca icamp per a estudiar-les en son cau, no em donariacap nsia de tenir un vocabulari ric i propi (Ca-tal, 1972, 1828).

La necessitat de versemblana i lafinitat emo-tiva s tamb el que lempeny a situar les sevesobres en la realitat ms propera. En el prleg cen-surat deRetablo explica que en els seus inicis situa-

va les obres en terres fabuloses o llocs desconegutsi que defugia la realitat ms propera perqu li sem-blava vulgar i antiesttica. No obstant aix, acla-



19/23

23

reix, no es va sentir cmoda escrivint fins que, mo-dificant aquesta opini, va escriure el primer dramarural. Des daleshores la realitat palpable se li vaimposar duna manera irresistible. La realitat mspropera, doncs, s el que permet a Vctor Catalde ser autntica, una necessitat de Caterina Albertque entronca amb el pensament del catalanismeconservador amb el qual sent una afinitat ideolgi-ca. La realitat sidentifica per lautora amb una geo-

grafia, en el seu cas la de lEmpord, i la geografiaamb la terra ptria. Aix ho formula al discurs din-grs a la Reial Acadmia de Bones Lletres el 1923,en qu parla de lEmpord com la terra que esta-bleix un lligam entre ella i Frederic Rahola, el seupredecessor al seient de lAcadmia: Perqu elsentiment de ptria ve a sser com un joc de cer-

cles concntrics que van, naturalment, de menor amajor, tancant-se els uns als altres i abraant i con-tenint, sempre amb figura complexa i perfecta, de loms prxim a lo ms lluny, des del clos de la pr-pia llar petit cercle central al de la prpia vila,la prpia comarca, la prpia naci, la prpia raa...I com ms es va reduint i estrenyent el cercle, tantms es condensa i intensifica la substncia origin-

ria que enclou i tant ms pura i activa nesdevlessncia resultant de la compressi sentimental.

Aix, per en Rahola i per a mi, lEmpord ha sigutel punt deternitat generador de tot el bo i tot lobell que coneixem(Catal, 1972, 1659).

LEmpord, doncs, i els voltants de lEscalams en concret, sn la base geogrfica de la major



20/23

24

part de la narrativa de Vctor Catal, encara queels disfressi amb topnims inventats. Sn els ele-ments del paisatge i no els noms de lloc els que enssituen en aquesta terra coneguda i propera: les

vinyes, els olivets, els horts..., la muntanya delMontgr..., lermita de Santa Caterina..., Torroe-lla de Montgr, lEscala... En definitiva, el mateixespai per a la dona i per a lescriptora.

lobra

La trajectria literria de Vctor Catal ha quedatassociada bsicament a la narrativa, el gnere que,grcies a Drames rurals i, sobretot, a Solitud, hadonat ms ress a lautora. No obstant aix, el

primer llibre que publica s un volum de poesia,El cant dels mesos, el 1901, i el segon, el mateix any,un de teatre, Quatre monlegs, dos gneres que en-tusiasmen lautora i que, en canvi, no sn als quems es dedicar. De fet, en vida, no publica cap msllibre de teatre segurament per la impossibilitatde veure representades les seves obres, i nomspublica un altre llibre de poesia,Llibre Blanc-Poli-cromi-Trpticel 1905. El 1967, un any desprs dela seva mort, surt un altre volum de teatre, Teatreindit.

En privat, Vctor Catal continua escrivint poe-sia perqu s un gnere que lapassiona, malgratque com a poeta no t la seguretat que mostra enla narrativa. Diu a Joan Maragall en una carta del



21/23

25

23 de desembre de 1903: Jo no sc poeta, mhosento, i, per tant, no puc produir daqueixos versosdels poetes veritables que, sien o no correctes,diuen sempre quelcom digne dsser escoltat; jofaig versos perqu tots els llatins ne fan, b o ma-lament; s una forma dexpansi innocent, tolera-ble noms com a tal. Per no hi tinc cap mena deconfiana amb mos versos, ni tinc tampoc una va-nitat ridcula de batxiller que em faa sentir enveja

de veurels en lletres de motlle; espargir-los ac iall, mig damagat, no em fa res, per la pretenside volum ja s altra cosa (Catal, 1972, 1799).

Si b aquesta inseguretat en el gnere es potpercebre en alguns dels poemes publicats, tambcal remarcar que en els dos volums hi ha poesiesprou notables. Destaquen, per una banda, les que

penetren en el sentiment de dolor, de prdua, desolitud de lnima femenina, unes poesies que,pels temes i per la fora del seu contingut, con-corden amb la seva narrativa. I unes altres en qu,seguint el model del seu mestre Joan Maragall,expressen una comuni sensual amb el paisatge.

La passi que Vctor Catal sent pel teatre lasatisf com a espectadora, assistint a totes les es-

trenes possibles, i com a autora creant i defensantel monleg com a gnere que considera tan sus-ceptible de perfecci artstica com els altres. Calrecordar que s amb un monleg,La infanticida,que s premiada als Jocs Florals dOlot el 1989,una obra duna gran qualitat, com ho sn tambaltres monlegs com Germana Pau, per citar-ne



22/23

26

algun.Malgrat la diferncia formal que suposa elfet destar construts per ser representats, i so-bretot perqu la majoria sn peces en vers, algunsdels monlegs, com els dos esmentats, tenen ele-ments que, tamb, es poden relacionar perfec-tament amb la narrativa de lautora. En concret,

La infanticida hi comparteix alguns dels seus tretsms caracterstics i ms perceptibles. En laspectetemtic i argumental, aquesta obra accepta per-

fectament letiqueta de drama rural, tant per laubicaci dels fets en un espai rural i un mol, comper la condici social dels personatges i, fins i tot,pel carcter trgic dels fets expressats amb unagran intensitat dramtica: la mare soltera que tirala filla acabada de nixer a la mola del mol, em-pesa per la por extrema a la violncia del seu pare

i a la condemna social. Daltra banda la Nela, laprotagonista, una noia embogida, que mitjanantel monleg reviu la seva histria personal i abocacap enfora tota la seva problemtica, s un perso-natge que, per la projecci externa del seu mninterior, les seves pors, el seu dolor..., represen-tats per smbols, ben b podrem considerar pre-cursor daltres personatges femenins de lobra de

Vctor Catal, com la mateixa Mila de Solitud.La narrativa s, malgrat tot, el gnere pel qual

es decanta com a autora perqu shi sent cmoda isegura, tant pel que fa a les temtiques, als am-bients i a la creaci de personatges com al dominide la tcnica narrativa i del llenguatge. La sevaproducci s abundant. ADrames rurals(1902) el



23/23

27

segueixen sis reculls ms de contes, Ombrvoles(1904), Caires vius(1907),La Mare Balena (1920),Contrallums (1930), Vida mlta (1949) i Jubileu(1951); dues novelles, Solitud (1905) i Un film,3.000metres(1926); una antologia,Marines(1928),que juntament amb tres contes inclou, com si fos-sin narracions, els dos nics captols del que haviade ser la novella Calze damargor; un volum de pro-ses ntimes,Mosaic(1946), i el recull de contes en

castell Retablo (1944). Tot un conjunt de llibresque sumen uns setanta-quatre ttols i que abracencinquanta anys de la vida de lescriptora, trencats,per, per dos buits: de 1907 a 1920 i de 1930 a1944. Sn dos silencis obligats, el primer per lesdiscrepncies de lautora amb els noucentistes i elseu rebuig al ruralisme i a la seva llengua i el segon

per problemes personals i els dels pas: la mort dela seva mare, la Guerra Civil, la postguerra, les ma-lalties dels germans, la seva convalescncia de msdun any per la ruptura de la tbia i el peron... Unsanys, les dcades dels trenta i dels quaranta, plensde dissorts que confessa tenir la sensaci de no ha-

ver viscut, sin dhaver travessat per les irrealitatsdun malson inacabable. Tot i aix, les caractersti-

ques de la narrativa de Vctor Catal sn gairebinvariables, com tamb ho s la seva prefernciaper la pea breu. Fins i tot les dues niques novel-les que publica sn obres nascudes duna idea ini-cial ms breu. Diu lautora que va planificar Solitudcom un drama rural ampliat. I que Un film, 3.000metresli anava creixent mentre lescrivia.

dramesrurals

Documents