dr. antoni salvà - fundacioagrupacio.es · © fundació salut i envelliment | | [email protected]...

© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]

Antoni SalvàFundació Salut i Envelliment-UAB 04 de juny de 2019


ÍNDEX

• Introducció

• Canvis fisiològics i Malalties freqüents enpersones grans que poden afectar laconducció

• Els medicaments

• Avaluació del risc en les persones grans


Esperança de vida a diferents edats Catalunya. 2016

Homes Dones Total

0 anys 80,83 86,29 83,63

10 anys 71,11 76,55 73,90

20 anys 61,18 66,61 63,97

30 anys 51,39 56,71 54,13

40 anys 41,64 46,86 44,33

50 anys 32,14 37,21 34,76

60 anys 23,42 27,92 25,79

70 anys 15,61 19,01 17,47

80 anys 8,88 10,91 10,09

90 anys 4,25 5,16 4,88

Unitats: Anys.

Font: Departament de Salut. Registre de mortalitat de Catalunya.

Esperança de vida. Catalunya 2016.


Evolució de l’esperança de vida al néixer. 1900-2005

5

0

15

30

45

60

75

90

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

Esp

era

nza

de

vid

a al

nac

er (a

ño

s)

Hombres

Mujeres

Fuente: Cabré, A., Domingo, A., Menacho T. Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX. 2002. [internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en:

http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf


Població per grans grups d'edat (%)

De menys de 15 anys 15,9 16,0 15,9 15,8 15,7

De 15 a 64 anys 66,1 65,7 65,6 65,5 65,5

De 65 anys i més 17,9 18,3 18,5 18,6 18,8

Indicadors d'estructura d'edats

Índex d'envelliment (1) 112,6 114,6 116,0 117,5 119,3

Índex de sobreenvelliment (2) 15,3 15,7 16,1 16,4 16,7

Índex de dependència juvenil (3) 24,1 24,3 24,3 24,2 24,0

Índex de dependència de la gent gran (4) 27,1 27,8 28,1 28,4 28,7

Índex de dependència global (5) 51,3 52,1 52,4 52,6 52,7

Índex de recanvi de la població d'edats actives (6)

118,7 117,3 116,2 115,3 114,3

Relació de nens per dones en edat fèrtil (7) 22,8 22,4 21,9 21,4 20,9

Edat mitjana de la població 41,8 42,1 42,3 42,4 42,6

2014 2015 2016 2017 2018


Població projectada a 1 de gener. Per grups d'edatCatalunya. 2050

Valor Percentatge (%)

Població (escenari baix) 6.246 100,00

De 0 a 15 anys 779 12,50

De 16 a 64 anys 3.353 53,70

De 65 anys i més 2.114 33,90

Població (escenari mitjà) 7.939 100,00

De 0 a 15 anys 1.113 14,00

De 16 a 64 anys 4.381 55,20

De 65 anys i més 2.445 30,80

Població (escenari alt) 9.615 100,00

De 0 a 15 anys 1.480 15,40

De 16 a 64 anys 5.366 55,80

De 65 anys i més 2.769 28,80

Unitats: Milers d'habitants.

Font: Idescat.

Projeccions de població. Catalunya 2050


Envelliment i capacitat intrínseca• Envelliment saludable és el procés de promoure i mantenir la

capacitat funcional que permet el benestar al fer-se gran


Envelliment i capacitat funcional

Acumulació de dany molecular i cel·lular

Reserva fisiològica

Risc de malaltia

Capacitat intrínseca

Multi morbiditat

Capacitat funcional

EDAT

Canvis psicosocials i entorn

Herènciagenètica

Caràct.Personals


Diferents trajectòries de capacitat intrínseca

Podem preveure la trajectòria a partir de:

- Hàbits de vida- Característiques de salut- Herència genètica- Factors personals


Dominis de la capacitat intríseca


Domain Tests Step 1

–identify

patients in

need of a

more in-

depth

assessment

Note Tests Step 2-

categorize patients

and define the care

pathways

Vitality MDS

Question Please think about the last 30

days, taking both good and

bad days into account. For

each question, please tell me

how much of a problem it is

for you on a scale from 1 to 5.

1 means no problem and 5

means extreme problem.

1

None 2 3 4

5

Extreme

How much of a problem

is feeling tired and not

having enough energy?

1 2 3 4 5

Out of five indicates referral for the step two[ADCI3]

Mini Nutritional

Assessment- Short

Form (MNA-SF)

Or subjective Global

Assessment (for

nutrition) – to be

decided

Grip strength

Weight loss Have you recently lost more than 3 kgs over the last 3 months?

Have you experienced loss of apetite ?

Evaluació de la capacitat intríseca


Persones grans i conducció

• Deixar de conduir podria ser una bona solució....però

– La major part de persones grans volen continuar conduint per mantenir la seva independència

– Hi hauria una sobrecàrrega per familiars i cuidadors pel transport, sobre tot en zones rurals.

– Deixar de conduir estar associat a:

• Risc de depressió

• Aïllament

• Disminució de la qualitat de vida


ÍNDEX

• Introducció


• Els medicaments



Problemes de visió

• Presbícia: A partir de la dècada dels 40 anys moltespersones perden la capacitat de enfocar de propdegut a un engruiximent del cristal·lí

• La presbícia pot afectar la capacitat d'una personaper processar la informació visual a mesura quecanvien l'enfocament passant de vigilar

el camí i passar a monitoritzar el

panell d'instruments


Problemes de visió• Disminució de la dilatació pupil·lar màxima,

juntament amb l’engroguiment del cristal·lí i latransmissió més pobra de la llum (per exemple, perla formació de cataractes) resultarà en una reducciósubstancial en la quantitat de llum que arriba a laretina.

• A 65 anys d'edat, l'ull pot admetre només un terç dela llum d'un ull de 20 anys en condicions de pocallum.

• Aquests canvis, juntament amb els processosneuronals deteriorats responsables de l'adaptació ala foscor i la llum, fan que la conducció nocturna siguiparticularment difícil per als conductors grans


• Els canvis en la percepció de la profunditat pot ferque sigui difícil jutjar amb precisió els espais entrevehicles lo que pot fer que les decisions de girs oavançaments siguin menys acurats.

• A més, malalties dels ulls que augmenten defreqüència en l'edat adulta tardana, podenperjudicar seriosament l'agudesa visual

– Cataractes

– Glaucoma

– Retinopatia diabètica

– Degeneració macular.

Problemes de visió


Problemes d’audició

• El processament de senyals auditives es potveure perjudicada ja que l'audició disminueixnotablement a mesura que augmenta l'edat(Li-Korotky, 2012), sobretot a partir dels 60.

• Això és particularment cert per als homes, iprincipalment en el major rangs de freqüència(2.000 Hz i superiors).

• La capacitat de processar la senyal enpresència de soroll també mostra una fortadisminució relacionada amb l'edat.


Problemes d’audició

• La pèrdua d'audició és un factor de risc d'accidents(Ivers, Mitchell i Cumming, 1999), i pot serespecialment problemàtic quan s'acompanya deproblemes de visió (verd, McGwin, i Owsley, 2013).

• Tot i que els dissenys de vehicles moderns s'hanbeneficiat de les tècniques de reducció de soroll, hiha la possibilitat que el soroll de rodadura emmascariels senyals que es reben de l’exterior.

• També pot disminuir la sensació de les vibracions(marcadors de carril) poden ser més difícils dedetectar.


Atenció• Un dels requisits per a una conducció segura és la

capacitat d'explorar el camp visual dels objectes.

• La visió d'alta agudesa es limita a uns pocs grausd'angle visual (l'amplada del seu dit polze amb elbraç estès).

• Per tant, per explorar el camp visual cal fermoviments de l'ull o moviments del cap per buscarinformació rellevant.

• L’eficiència de la cerca visual, disminueix amb l'edat,sobretot evitant el fet de tornar als llocs ja buscats(inhibició de retorn). (Bédard et al., 2006).


Atenció

• La capacitat d'un conductor per dividir l'atenció entreun emplaçament central i la perifèria mostra undescens molt més agut amb l'edat (UFOV, Owsley,Ball, Sloane, Roenker i Bruni, 1991) i és un fortpredictor de les taxes d'accidents (Ball & Owsley,1991).

• Disminució de la capacitat de canviar ràpidamentd'una tasca de conduir a un altre. Un exemple podriaser la mirada posada en la distància a un vehicle idesprés canviar l'atenció sobre el costat on hi ha uncotxe que vol incorporar-se a través d’una viad’accés.


Velocitat de processament

• Els adults majors prenen 1,7-2,0 vegades més que elsadults més joves per a les operacions deprocessament d'informació primària (processamentperceptiu, cognitiu i motor: Jastrzembski i Charness,2007).

• Aquesta desacceleració té implicacions per a laconducció:

– Adaptacions per a les persones grans que tarden més peranticipar conductes que evitin situacions perilloses.

– Les autoritats que han de considerar que les advertènciess’han de mostrar amb temps suficient per permetre que esprenguin les decisions de seguretat.


Malalties

• La presència de malalties cròniques augmenta ambl’edat.

• Malalties cròniques: malalties cardíaques, diabetis,càncer, demència.

• Els conductors diabètics estan involucrats 1.5vegades més en un accident

• Les persones amb deteriorament cognitiu estaninvolucrats 3 vegades més en un accident.

• L'artrosi també pot disminuir el moviment peralgunes accions com per exemple mirar alguns puntssecs.


Problemes de salut crònics per gènere i grup d’edat.

27


280% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Artrosi o reumaDolor a les cames

Mal d'esquenaHipertensió

Cataractes o problemes de visióColesterol elevat

Problemes de pròstataProblemes d'audició

DiabetesCaiguda aquest darrer any

Bronquitis crònica, asma, enfisema o altresDepressió

OsteoporosiArtritis reumatoide

Altres problemes de corAltres problemes

Insuficiència cardíacaAl·lèrgies cròniques

Úlcera d'estòmac/duodéAnsietat

Infart de miocardiMalaltia de l'intestí

Hepatitis, cirrosi o altres problemes hepàticsTumor maligne

Problemes de tiroidesEmbòlia o accident vascular cerebral

Malaltia de ParkinsonAltres problemes psiquiàtrics

Algun tipus de demènciaAltres malalties neurològiques Total 4,3 (d.e.: 2,6)

Homes 3,7 (d.e.: 2,3) Dones 4,6 (d.e.: 2,50)

26,7% > 5 problemes6,4 % cap

R. Lucas. A. Salvà. Qualitat de vida de les persones grans a Catalunya. Fundació Viure i Conviure 2007

N = 2500

Problemes de salut autoreportats


Problemes de salut en persones grans

2%

3%

4%

5%

5%

5%

7%

8%

9%

11%

11%

11%

12%

14%

14%

19%

21%

35%

38%

38%

40%

57%

9%

Fibromiàlgia

MPOC i emfisema

Altres trastorns mentals

Infart de miocardi

Embòlia/atac de feridura

Asma

Úlcera d'estómac o duodè

Tumors malignes

Problemes greus de l'audició

Bronquitis crónica

Al·lèrgies cròniques

Osteoporosi

Artritis crónica

Anèmia

Restrenyiment crònic

Incontinència urinària

Depressió i/o ansietat

Diabetis

Cataractes

Mal d'esquena crònic lumbar o dorsal

Colesterol elevat

Artrosi

Pressió alta

Pro

ble

mes

sal

ut

dia

gno

stic

ats

per

un

met

ge

Persones de 65 anys i més

Font: ESCA 2016


Prevalença de deteriorament cognitiu/demència

• La prevalença de demència és del 9,6 % dela població major de 70 anys (2,8 % entre70-74 anys i 46,3 % en els majors de 90anys

Gascon J,Reñe R, et al.Prevalencia de demencia yde sus subtipos en la población de más de 70 añosen el Prat del Llobregat (Barcelona). Comunicación oral LVI Reunión anual de la SEN Barcelona, 2004.


Distribució de la severitat de la demència a la comunitat

36%

29%

35%

CDR 1CDR 2CDR 3

Gascon J,Reñe R, et al.Prevalencia de demencia yde sus subtipos en la población de más de 70 años en el Prat del Llobregat (Barcelona). Comunicación oral LVI Reunión anual de la SEN Barcelona, 2004.


ÍNDEX

• Introducció


• Els medicaments



Medicaments

• La comorbiditat fa que també hi hagi un augment de la presa de medicaments.

– Psicòtrops

• Ansiolítics

• Antidepressius

• Antipsicòtics

– Antihistamínics

– Antihipertensius

– Insulina i antidiabètics orals


ÍNDEX

• Introducció

• Canvis fisiològics amb l’edat

• Malalties freqüents en persones grans que poden afectar la conducció

• Els medicaments



Dificultats principals per a la conducció associades amb l’edat. • Els girs a l’esquerra quan venen cotxes de

front

• La conducció nocturna

• Detecció de perills a la carretera (cotxes o vianants)

• Percepció i comprensió de les senyals de tràfic i informatives.


Condicions associades a alt risc

• Edat superior a 85 anys• Demencia• Dèficit visual

• Malaltia neurològica aguda (AVC)• Traumatismes cranials

• Historia d’abús d’alcohol• Història de un o més accidents• Queixes en la pròpia conducció

realitzades per ell mateix o un altre

Requereixen avaluació

Correlació amb increment D’accidentabilitat*

*Marottoli RA Ann Intern Med 1994NHTSA. Facts 2000Fitten J. JAMA 1995Duchek JM GAGS 2003


CUENTA EL ASTRONAUTA español Pedro Duque que las veces que ha llevado en coche a Glenn por las calles de Houston ha tenido una curiosa sensación. Instintivamente, Glenn ocupa el asiento trasero del vehículo, aunque vaya libre el del acompañante del Conductor. Dice Duque que es un acto reflejo: después de 24 años como lleva Glenn teniendo chófer oficial por su condición de senador por el Estado de Ohio.

Pregunta.-¿Se encuentra en buenas condiciones físicas para volar al espacio? Respuesta.-Créame. Me encuentro mejor que nuncaNo sólo lo digo yo, lo dicen los resultados de las pruebas que me han hecho. Cuando se hizo pública mi participación en la misión, el pasado mes de enero, el doctor Denise Baisden dijo que estaba en condiciones de dar un diagnóstico preciso sobre mis aptitudes físicas y psíquicas: "El senador Glenn Está médicamente cualificado para volar", afirmó.


Identificació del conductor de risc

• No hi ha cap test o programa pot predir acuradamentquin individus estaran o no estaran involucrats en unaccident de vehicle

• S’han desenvolupat test breus de cribratge quepoden aplicar-se de manera realista per identificarles persones de alt o baix risc (National HighwayTraffic Safety Administration.NHTSA)

• En els test hi ha un contínuum i no hi ha cap punt detall que permeti separar realment els que son segursdels no segurs

Murden RA. Geriatrics; 2005


Autoevaluació

• ¿Otros conductores me tocan la bocina frecuentemente?

• ¿He tenido algunos accidentes, aunque hayan sido muy leves?

• ¿Me pierdo, aún en los caminos que conozco?

• ¿Pareciera que personas caminando u otros autos aparecen de la nada?

• ¿Mis familiares, mis amigos o mi médico me han dicho que están preocupados por mi forma de conducir?

• ¿Estoy conduciendo menos estos días porque no estoy tan seguro de mi forma de conducir como lo estaba antes?

• ¿Me cuesta trabajo permanecer en mi carril?

• ¿Me cuesta trabajo mover el pie entre el acelerador y el freno, o confundo los dos pedales? Instituto Nacional Sobre el Envejecimiento

Departamento de Salud y Servicos Humanos

de los Estados Unidos. Institutos Nacionales

de Salud.


•El pacient, la família o el metge suggereix la necessitat d’una avaluació•Història d’abús d’alcohol o sospita de demència•Recent AVC o lesió cranial•Història d’accident

No SI

> 85 ? MMT

SI

Possible dèficit visual

BAIX RISC

Valoració visual

Normal ALT RISC

<20

> = 20

Valoració visual

Patològica

NO SI Patològica Normal

Simulador

Test a la carretera

Programa de conduccióRisc

No clar

anormals

normal

Adaptat de Murden RA & Unroe K


Moltes gràcies

Sant Antoni Maria Claret, 171 08041-BarcelonaTf. 34.93.433.50.30

www.fsie.cathttp://salut-envelliment.uab.cat


Formació/entrenament per a la seguretat en la conducció• Programes d’educació viària dissenyats per:

– Augmentar la consciència del risc

– Destacar condicions de maneig específiques i situacions derisc

– Fomentar estratègies per enfrontar o evitar aquestescondicions de maneig de risc.

• Programes d'educació viària en combinació amb laformació de conductors a la carretera

• Entrenament visual amb simuladors per augmentarla velocitat de processament

• Entrenament per a l’escaneig visual

• Entrenament físic


Adaptació de les persones grans als canvis fisiopatològics

• Autoregulació.

– Evitar conducció nocturna

– Evitar conduir amb mal temps

– Conducció més lenta

• Millor disseny de carreteres

• Millor disseny de vehicles

• Millor disseny sistemes de senyalització


Mesures preventives

• Carrils de gir complementaris

• Millorar la visibilitat nocturna

• Il·luminació a la carretera

• Bandes reflectants a les senyals o a marques de terra

• Avançar el nom dels carrer o direccions

• Augmentar mida del text


• Cuando iba conduciendo al supermercado, Daniel, un hombre de 80 años, se cruzó sobre la acera y le dio con su automóvil a un basurero público. No le sucedió nada y el golpe solo rayó su automóvil. El incidente fue un gran susto para Daniel porque casi atropella a una mujer que estaba en la parada del autobús. Se pregunta ahora si debe dejar de conducir. ¿Cómo puede saber Daniel si es hora de dejar de conducir?

A sus 75 años, Cecilia se considera una

muy buena conductora y desea continuar

siéndolo. Por eso se examinó la vista y la

audición para asegurarse que puede ver

y oír suficientemente bien para conducir

en forma segura. Se inscribió en un curso

para conductores de la tercera edad que

ofrece su club automotriz local.

¿Garantizan estas medidas la seguridad

de Cecilia en la calle?


Roda del canvi de comportament

The behaviour change wheel (Michie et al, 2011)

Susan Michie


Capability:

• Physical capability

• Psychological capability = the capacity to engage in the

necessary thought processes - comprehension, reasoning, etc.


Opportunity– Physical opportunity: afforded by the environment

– Social opportunity: afforded by the cultural milieu that dictates theway that we think about things (e.g., the words and concepts thatmake up our language).


Motivation• Reflective processes: involving evaluations and

plans

• Automatic processes: involving emotions and impulses that arise from associative learningand/or innate dispositions.


Intervenció Exemple

Educació Facilitar informació per promoure l’alimentació saludable.

Persuassió Utilitzar imatges per promoure l’augment de la realitzaciód’activitat física.

Incentivació Fer sorteigs per promoure intents de deshabituació tabàquica.

Coerció Augmentar el cost econòmic de les begudes alcohòliques per reduïr-ne el consum excessiu.

Formació Formació als conductors per incrementar la seguretat viària.

Restricció Prohibir la venda de psicòtrops sense recepta a les farmàcies.

Reestructuració de l’entorn

Construcció d’espais lliures de fum a les grans ciutats.

Modelatge Utilizar escenes de sexe al cinema i la TV per promoue l’ús del preservatiu.

Intervencions: exemples


Polítiques: exemples

Intervenció Exemple

Comunicació i marketing

Realització de campanyes a mitjans de comunicació.

Directrius Elaboració i difusió de protocols de tractament.

Fiscalitat Augment dels impostos del tabac i les begudes alcohòliques.

Regulació Establiment d’acords per regular la publicitat en els canalsinfantils de TV.

Legislació Prohibició de la venda de begudes alcohòliques a menors de 18 anys.

Planificació social ide l’entorn

Ampliació de zones verdes a les grans ciutats.

Provisió de serveis Establiment de serveis de suport a la conciliació en els llocs de treball.


Tècniques per canviar el comportament

• Revisió bibliogràfica + treball amb experts:

– 137 tècniques identificades

• Ex: role-play (exercir un comportament en una situaciósimulada); càstig; comparació social.

Michie S, Johnston M, Francis J, Hardeman W, Eccles M: From Theory toIntervention: Mapping Theoretically Derived Behavioural Determinants toBehaviour Change Techniques. Appl Psychol 2008, 57:660–680.


Goal setting

The Behavior Change Technique Taxonomy of 93 Hierarchically Clustered Techniques(Michie et al, 2013)

Taxonomia de tècniques de canvi de comportament


Envellir és, encara l’única manera que em trobat de viure molt de temps

• Charles-Augustin Sainte-Beuve

• 23-12-1804/30-10-1869

• A: conversation sur le pont des arts

Per primera vegada a la historia la majoria de les persones poden aspirar a

viure més de 60 anys


España. Evolución mortalidad s XX.

Fuente: Viciana Fernandez F. Mortalidad. En: Arroyo Pérez A et al. Tendencias demográficas durante el siglo XX en España. Madrid: Instituto Nacional de Estadística : Universidad de Sevilla; 2003

• Descenso continuado de la mortalidad en todos los grupos de edad. Interrupciónes epidemia gripe 1918 y guerra civil.

• Mortalidad final s XX:• 0,6% inicio siglo en niños 1-4 años.• 4% inicio siglo en niños < 1 año.• 50% inicio siglo en personas ≥ 60 años.

• Diferentes periodos de estabilización para cada grupo de edad.


España. Transición demográfica en el s. XX: evolución de indicadores de fecundidad


Evolución de la composición etaria de la población española. 1900-2001

59


Val d'Aran

Tarragonès

Vallès Occidental

Garraf

Selva

Pla de l'Estany

Segrià

Osona

Segarra

Alt Camp

Baix Empordà

Moianès

Urgell

Alta Ribagorça

Montsià

Alt Urgell

Conca de Barberà

Noguera

Berguedà

Ripollès

Priorat

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%% població de 65 anys o més

Pes demogràfic: % població de 65 anys o més de Catalunya

Línia blava vertical = percentatge de persones a cada comarca si la població estigués uniformement distribuïda.Líniva vermella vertical = proporció de persones de 65 anys o més a CatalunyaFont: Idescat.Població a 1 de gener. Per sexe i grups d'edat. Comarques i Aran, àmbits i províncies. Any 2016


Font: Idescat.Població a 1 de gener. Per sexe i grups d'edat. Comarques i Aran, àmbits i províncies. 2016

0,1%

0,1% 0,1%

0,2%

0,5% 1,8%

0,8% 0,2%

0,3%

0,4% 0,7%

0,2% 2,0%

0,6% 1,8% 2,0%

0,5%

2,5% 0,2% 2,0%

0,5%

10,4%

4,6%

0,3%

5,6% 2,6%

0,3%

1,5%

0,4% 1,3% 33,9% 9,9%

2,3%

0,6% 1,8% 0,2%

0,4%

1,3%

0,2%

2,9%

1,2%

1,0%

menys de 1,2% 1,2% a < 2,4% 2,4% a < 4,8% 4,8% a < 7,1% 7,1% i més

Font: Idescat.Població a 1 de gener. Per sexe i grups d'edat. Comarques i Aran, àmbits i províncies. 2016

13,4%

19,6%19,9%

17,4%

25,1% 18,0%

20,7%25,0%

20,9%

17,4%24,2%

20,3%17,7%

21,8%18,6%14,9%

19,7%

19,7% 18,8%16,9%

18,6%

15,9%

15,8%

17,9%

17,7%17,5%

21,3%

17,5%

25,4%17,1% 21,1%16,9%

16,8%

18,2%16,8%25,4%

23,8%

18,3%

29,2%

15,8%

21,7%

20,4%

menys de 16,5%16,5% a < 19,7%19,7% a < 22,9%22,9% a < 26,0%26,0% i més

Proporció de persones de 65 anys o més

Distribució persones grans a Catalunya


Globalització de la longevitat


63

Homes Dones

EV EVBS EVLD EV EVBS EVLD

0 anys 77,28 63,03 65,89 83,79 60,64 65,75

25 anys 53,04 39,57 42,54 59,33 36,91 41,73

45 anys 34,00 22,05 24,51 39,8 20,11 23,16

65 anys 17,14 9,11 9,59 21,33 8,21 8,16

85 anys 5,18 2,15 1,07 6,39 2,07 0,70

EV: esperança de vida. EVBS: esperança de vida amb bona salut. EVLD. Esperança de vida lliure de discapacitat

Font: Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Informe de salut a Catalunya. Avaluació dels objectius de salut

ESPERANÇA DE VIDA, ESPERANÇA DE VIDA EN BONA SALUT I

ESPERANÇA DE VIDA LLIURE DE DISCAPACITAT. CATALUNYA 2005.


Prevalença de capacitat per les AVD segons any de naixement en > 65 anys

Instrumentals Bàsiques


65

L’envelliment actiu es el procés d’optimització de les oportunitats de salut , participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen.

La proposta de la OMS


2015

Traça un marc per a l’acció

Intenta donar contingut a les prioritats de salut establertes el 2002 per les UN i la OMS

Fa èmfasi en la necessitat d’insistir En l’envelliment saludable i també actiu


Estratègia Envelliment i Salut OMS 2015

• Centrar-se en la promoció de la funció

– Optimitzar les trajectòries de capacitat intrínseca

– Fomentar i mantenir la capacitat funcional

• Orientar els serveis cap a l’atenció integrada i seguint el model d’ACP

– Fer plans d’atenció integrada

– Implantar avaluacions d’envelliment saludable

• Desenvolupar serveis d’atenció de llarga durada sanitaris i socials


Envelliment

• Je voudrais mourirjeune le plus tardpossible.

• Eugène Marcel Prévost. 1862-1941

• Novelista i dramaturg francès


Sumario

• Demografia de l’envelliment.

• L’estat de salut

• L’entorn laboral

70


Trayectorias del envejecimiento

71Edad

Reserva funcional Envejecimiento normal

Envejecimiento satisfactorio

Envejecimiento acelerado

Desarrollo de fragilidad y discapacidad


72

Les definicions

• Deficiència

• Discapacitat

• Minusvàlua

• Deficiència

• Limitació per a realitzar activitats

• Restriccions en la participació

Discapacitat

CIDDE-80 CIF-2001

Corporal

Individual

Social

CIDDE: Clasificación Internacional de Deficiències, Discapacitats I MalaltiesCIF: Clasificació Internacional del Funcionament, Discapacitat I de la salut


73

Model de funcionament i de discapacitat (CIF)

Activitats

Condició de salut

Factors ambientals

Factors personals

Participació

Funcions i Estructurescorporals

En un domini concret el funcionament és o expressa una relació complexa entre la condició de salut i els factors contextuals


Dependencia: el estado de carácter permanente en quese encuentran las personas que, por razones derivadasde la edad, la enfermedad o la discapacidad, y ligadas ala falta o a la pérdida de autonomía física, mental,intelectual o sensorial, precisan de la atención de otra uotras personas o ayudas importantes para realizaractividades básicas de la vida diaria o, en el caso de laspersonas con discapacidad intelectual o enfermedadmental, de otros apoyos para su autonomía personal.

Artículo 2.2. Llei 12. 2006

Definició de dependència.


Com esdevé la discapacitat ?


Salut autopercebuda per grups

d’edat. Catalunya 2016.

27%

12%

3% 2% 2%

51%

46%

29%

18%

10%

20%

35%

46%

47%

39%

2%7%

19%

24%

38%

9% 12%

0 a 14 15 a 44 45 a 64 65 a 74 75 i més

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Excel·lent Molt bona Bona Regular Dolenta

Font: Enquesta de Salut de Catalunya. 2016

el 59% de les persones més grans de 65 anys (el 63% dels homes i el 56% de les dones) té una percepció positiva de la seva salut i només un 10% té una percepció negativa.


Valoració de l’estat de salut a les persones grans de Catalunya. 2014

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 i +

Homes Bo o molt bo

Homes Dolent o molt dolent

Dones Bo o molt bo

Dones Dolent o molt dolent

No es representes les persones que referexien tenin un estat de salut regular. Font:Població de 65 anys o més. Microdades de Enquesta Europea de Salut en Espanya (EESE). 2014


Salut autopercebudade les persones grans. Europa. 2014.

48%30%22%

Lituània

Letònia

Portugal

Hongria

Croàcia

Polònia

Estònia

Eslovàquia

Romania

Bulgària

República Txeca

Eslovènia

Itàlia

Grècia

Xipre

Malta

Espanya

Finlandia

Alemània

França

Austria

Catalunya

Regne Unit

Luxemburg

Bèlgica

Islàndia

Dinamarca

Països Baixos

Suïssa

Irlanda

Noruega

Suècia

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

Bo o molt bo Regular Dolent o molt dolentLes línies verticals indiquen la mitjana de la població de la Unió Europea (28 paísos)Font. Eurostat. Enquesta Europea de Salut (EESE). 2014. Població de 65 anys o més.


Problemes de salut crònics per sexe i grup d’edat.

79


Prevalencia de demencia

• Afecta a 1 de cada 10 personas ≥ 70 años.

• Incremento con la edad.

• Más frecuente en mujeres.


0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

65 a 74 75 i més

Persones amb limitacions

Persones amb limitacions greus

Dones amb limitacions

Dones amb limitacions greus

Homes amb limitacions

Homes amb limitacions greus

Les línies horitzontals indiquen les respectives prevalences en persones de 65 anys o més.

Font: ESCA 2016.

Segons l’ESCA de 2016, el 29% de les persones de 65 o més anys (32% de dones i 25% d’homes) presenten alguna limitació per a fer les activitats quotidianes


Freqüència de limitacions a la gent gran. Catalunya.2016


83

La jerarquía en las AVD

LAS PERSONAS MAYORES CON DISCAPACIDAD EN LAS AVD EN ESPAÑA, SEGÚN ESTADO FUNCIONAL. ESTIMACIÓN AÑO 1999.

Situación funcional

Sólo AIVD 7,5% 31,9%

1-2 ABVD 8,6% 36,6%

3-4 ABVD 2,9% 12,2%

5-6 ABVD 2,9% 12,5%

Residentes asistidos 1,6% 6,8%

Total 23,5% 100,0%

Personas mayores

Personas mayores

con discapacidad en AVD

Fuente: Elaboración propia a partir del fichero de microdatos de la EDDSEl modelo de atención de las personas dependientes en España. Edad % Vida.2004


84

Patología y discapacidad

• Demencia 11,2 %

• Accidente Vascular Cerebral: 9,5 %

• Enfermedades Musculo esqueléticas: 8,9 %

• Enfermedades cardiovasculares: 5.0 %

• Cáncer: 2,4

Contribución años vividos con discapacidad

en personas de 60 y más años

Worl Health organization. Worl Health report 2003Shaping the future. Geneva:WHO.2003


85

1. Demència2. P. Audició3. P.Visió4. Artosi5. M. Cardiovasculars


86

1. Demència2. P. Audició3. P.Visió4. Artosi5. M. Cardiovasculars


92


93


Esperem un gran creixement de conductors grans en els propers anys

dr. antoni salvà - fundacioagrupacio.es · © fundació salut i envelliment | | [email protected]...

Documents