dincat jornada envelliment actiu 2014 - ramón novell i susanna vert

JORNADA Envelliment actiu

13 de juny 2014

Després del SENECA, conclusions i propostes

Pla d’Acció Dincat 2013- 2014

L’ESTUDI SENECA (2000-2008)

Distribució de la població amb DI que de 40 i més anys Catalunya 2018-18

SE

NE

CA

2008-2013 2013-2018 2008-2018

60 i més 39.4 % 41 % 96.64 %

50-59 33.3 % 25.6 % 67.45 %

40-49 10.6 % 10.3 % 27.71 %

Total 26.7 % 23.5 % 56.45 %

Creixements estimats dels grups d’edat durant el període 2008-2018

• Durant el període 2008-13, el grup de 60 i més anys és el que creix més (el 39.4 %)

mentre que el de 50-59 anys ho fa en un 33.3 %.

•Durant el període 2013-18, el grup de 60 i més anys també és el que creix més (41%),

mentre que s’hauria frenat el creixement del grup d’edat de 50-59 (25.6 %).

•Als dos períodes, el grup de 40-49 és el que té els creixements inferiors.

Independència

ONU

Participació

Atenció

Autorrealització

Dignitat

Moviment Mundial per un Envelliment Actiu

SE

NE

CA

• És necessari assegurar que les polítiques que afecten a qualsevol persona amb discapacitat intel·lectual es contemplin de forma que es garanteixi la seva situació quan es superin els 60 anys.

Envellir amb salut: Envelliment i Polítiques Socials

WHO / IASSID (2000)

SE

NE

CA

• Les persones grans amb discapacitat intel·lectual s’haurien d’incloure en polítiques i aproximacions dissenyades per a proporcionar qualsevol tipus de suport addicional que necessitin per a tenir una vida saludable i satisfactòria.


WHO / IASSID (2000)

SE

NE

CA

• Les polítiques socials, sanitàries i de suport a l’envelliment haurien de centrar-se en promoure un envelliment productiu i exitós


WHO / IASSID (2000)

SE

NE

CA

4ª FASE: ELABORACIÓ DE

CONCLUSIONS

- PERFIL DE L’ ENVEELLIMENT DE LES PERSONES AMB DI SEGONS LA MOSTRA - AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS - COMPARACIÓ AMB ALTRES COL·LECTIUS - MODEL DE PROPOSTES A L’ADMINISTRACIÓ

- INFORME FINAL

3ª INFORMATIZACIÓ I ANÀLISI DE DADES - INFORMATIZACIÓ DE DADES - DEPURACIÓ DE LES DADES - EXPLOTACIÓ DE DADES - ANÀLISI i INTERPRETACIÓ - CONCLUSIONS PRELIMINARS

2ª FASE: TREBALL DE CAMP

- REALITZACIÓ ANUAL DE LES REVISIONS MÈDIQUES - REALITZACIÓ ANUAL DE LES PROVES PSICOPATOLÒGIQUES I FUNCIONALS - COORDINACIÓ DE L’ ESTUDI - RECOLLIDA I REVISIÓ DELS QUADERNS

ESTRUCTURA ORGANIZATIVA

CENTRES REFERENCIALS

CENTRES PARTICIPANTS

- REUNIONS DE FORMACIÓ ALS CENTRS PARTICIPANTS - VISITES DE MONITORITZACIÓ COORDINACIÓ

1ª FASE: PLANIFICACIÓ

- DELIMITACIÓ DEL TEMA - OBJETIUS - METODOLOGIA - ÀMBIT I DURADA DE L’ ESTUDI - ELABORACIÓ DEL MARC TEÒRIC - PREPARACIÓ MATERIAL - FORMACIÓ DE LA MOSTRA - CREACIÓ DE L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

FORMACIÓ DE LA MOSTRA

- CRITERIS DE SELECCIÓ

- FORMACIÓ DE LA MOSTRA - OBTENCIÓ DEL CONSENTIMENT INFORMAT - RECOPILACIÓ DE DADES DE FILIACIÓ DELS PARTICIPANTS

MATERIAL

- DEFINICIÓ DE VARIABLES A ANALIZAR -RECULL D’INSTRUMENTS DE MESURES D’EXPLORACIÓ (PROTOCOL ) -PREPARACIÓ DELS QUADERNS DE RECOLLIDA DE DADES -WEB DE L’ESTUDI

EXPLORACIONS: -FÍSICA -RADIOLÒGICA -HEMATOLÒGICA -SENSORIAL -PSICOPATOLÒGICA

2001-2002

Control 1 Control 2 Control 3 Control 4 Control 5

2003-2004

2004-2005

2005-2006

2006-2007

PRINCIPALS CONCLUSIONS

• L’existència d’una salut precària i processos d’envelliment prematur que en molts casos van acompanyats de demències

Salut

• Problemes psiquiàtrics i pèrdua de capacitats cognitives i habilitats socials.

Capacitats i habilitats

• Així mateix, es detecta una manca de formació especialitzada dels professionals.

Professionals d’atenció

Les persones amb DI envelleixen prematurament

PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES

Manca de serveis i suports

específics

Atenció poc adequada

Manca de programes de

salut

Manca de formació

especialitzada

per atendre les

necessitats de

les PDI

envellides

que doni

resposta a les

demandes de

les PDI

envellides

per oferir millor

i més àmplia

atenció

sanitària,

participació en

programes

preventius

dels

professionals

(detecció,

avaluació,

atenció i

intervenció

PLA D’ACCIÓ DINCAT

1. Facilitar i promoure el

coneixement i la informació sobre

l’envelliment de les PDID

2. Generar propostes

d’intervenció que contemplin

l'adaptació dels serveis

3. Afavorir la promoció de la

salut en aquestes persones.

2012

ENVELLIMENT (tema transversal)

Creació d’una comissió

d’Envelliment (dissenyar el pla

d’actuació i impulsar-lo)

Reunió plenària (entitats assistents a la presentació de

l’Estudi - grups permanents d’AD, habitatge, laboral i

tutela)

2011

L’Envelliment en la planificació de les Àrees d’AD i habitatge (proposta de Pla d’acció)

Presentació de l’estudi SENECA a les entitats federades col·laboradores (Dr. Novell - nov)

2010

PLA D’ACCIÓ 2013-2014

FORMACIÓ

A Professionals: avaluació, atenció i intervenció

Persones amb DIT: hàbits saludables i benestar personal

INTERVENCIÓ

Detecció de BBPP

Unitat de Suport

CONEIXEMENT

Fons documental

Jornades i seminaris

Guies de salut

Pla Acció Envelliment 2013-2014


Manca de serveis i suports

específics

per atendre les

necessitats de

les PDI

envellides

SE

NE

CA

SE

NE

CA

Tendències i futurs escenàris de necessitats

Estimació per tipologies residencials de la població amb DI de 40 anys i més.

Aproximació C

(reajustada) 2008

2013 2018

Domicili familiar 8.534 10.814 13.352

Domicili propi 398 505 623

Llar-residència 3.158 4.002 4.940

Residència 2.134 2.704 3.338

Total 14.224 18.025 22.253

Augment distribuït per tipologia d’habitatge i períodes

2008-13 2013-18 2008-18

Domicili familiar 2.280 2.538 4.818

Domicili propi 107 118 225

Llar-residència 844 938 1.782

Residència 570 634 1.204

Total 3.801 4.228 8.029

•Increment de gairebé 4.818 persones que viurien al domicili familiar (482 per any). •Increment de 225 persones que viurien al domicili propi i s’acollirien al programa d’autonomia en la pròpia llar (més de 20 a l’any) Increment de 1.782 places en llars-residència durant el període 2008-18 (178 anuals) •Increment de 1.204 places residencials al llarg dels 10 anys (120 anuals),

SE

NE

CA

RECOMANACIONS

INCLUSIÓ SOCIAL

Desenvolupar infraestructures per a un envelliment saludable per a les persones amb DI, facilitant la inclusió natural als serveis genèrics, amb el suport d'una bona formació per part dels professionals

Assegurar l’accés a serveis diürns amb oportunitats d’innovació per a les persones grans amb DI que estan vivint amb les seves famílies o amb pisos amb suport, i en aquells casos que a causa de comportaments difícils en quedin exclosos

Possibilitar que les persones amb DI envelleixin on viuen

SE

NE

CA

RECOMANACIONS

INCLUSIÓ SOCIAL

Establir polítiques de suport a les famílies més grans per a permetre que el procés d'envelliment es dugui a terme amb la major dignitat possible i en l'entorn habitual on la persona ha estat vinculada.

Utilitzar els registres de l’ICASS o la informació que tenen els Serveis per identificar proactivament i avaluar les necessitats de suport que tenen les famílies amb fills amb DI mes grans de 40 anys

Fer accessible i prioritzar els serveis de respir a les famílies de fills amb DI grans quan en tinguin necessitat

Desenvolupar programes formatius dirigits a les famílies

SE

NE

CA


Viure en família

• Serveis d’atenció domiciliària tipus SAD • Ajuts en teleassistència i noves tecnologies. • Programes de suport i formació per cuidadors • Cuidadors professionalitzats amb DI i demències en fase

inicial (el 1,5% del total que viuen al domicili familiar, segons mostra SENECA)

• Serveis de respir per acolliments d’estada limitada, i poder alliberar als familiars o tutors de les seves tasques habituals de suport i supervisió.

• Compensacions econòmiques de la Llei de Dependència: Garantir que el cuidador familiar rebi la compensació econòmica que la Llei de la Dependència preveu per aquests casos

La necessitat de donar suport a les persones que escollissin aquesta opció, el 2013 representaria un volum de 10.814 persones, un increment de 2.280 persones respecte el 2008 i, al 2018, haurien passat a ser 13.352 (increment de 2.538 respecte el 2013).

SE

NE

CA


Viure al domicili amb suport

• Garantir el Programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar: Mitjançant aquest suport, un equip de professionals (monitor, treballador social, psicòleg...) ajuden a la persona discapacitada a viure de manera independent a casa seva, compensant-li les limitacions que pot presentar per organitzar-se la vida

Les persones necessitades d’aquest suport, pel 2013, podrien xifrar-se en 505 persones (increment de 107 respecte el 2008) i, el 2018, en 623 (increment de 118 respecte el 2013).

SE

NE

CA


Viure en llars-residència / habitatges tutelats

• Llars existents adaptades amb suport auxiliar per a les hores que no hi ha ningú per atendre a persones que per raons d’envelliment han de fer horaris adaptats o reducció de jornada.

• Llars-residència –de nova creació per a persones envellides

amb DI, dissenyades per a donar resposta a les diverses necessitats relacionades amb l’edat.

Les necessitats de serveis d’aquesta opció, el 2013, serien de 4.002 places (increment de 844 respecte el 2008) i, el 2018, de 4.940 (increment de 938 respecte al 2013).

SE

NE

CA


Viure en residència

• Residències genèriques de gent gran amb mòduls específics, espai adequat i personal format en discapacitat intel·lectual

• Residències específiques, de nova creació,

per a persones grans amb DI.

Les necessitats places de residència, el 2013, serien de 2.704 (increment de 570 respecte el 2008) i, el 2018, de 3.338 (increment de 634 respecte el 2013).

SE

NE

CA

RECOMANACIONS

INCLUSIÓ SOCIAL

Incloure persones grans amb DI als programes genèrics que proporcionen oci i activitats per al temps lliure

Els Serveis i les famílies han de garantir que totes les persones grans amb DI puguin gaudir, de forma local, de

la xarxa i programes desenvolupats per a la població general envellida

Potenciar centres de lleure especialitzats on les persones grans amb DI realitzin activitats adequades al seu nivell d’autonomia i a l’edat.

Els Serveis i les famílies han de garantir que aquelles persones que no s’integrin bé en els programes genèrics d’oci i temps lliure no en quedin excloses, estimulant la

posada en marxa de serveis adaptats

ajuda econòmica, oportunitats de treball

SE

NE

CA

RECOMANACIONS

BENESTAR MATERIAL

Garantir que la gent gran amb DI no sigui exclosa del sistema de Seguretat Social disponible per als grups sense discapacitats

Replantejar l'accés a l'ocupació i altres oportunitats durant el dia, desenvolupant una gamma molt més àmplia de models de serveis de dia

Incloure la gent gran amb DI en els Plans de Pensions disponibles per als grups sense discapacitats

Garantir que totes les persones grans amb DI tinguin accés a les prestacions de la Llei de Dependència

Legislació sobre igualtat d’oportunitats, planificació centrada en la persona

SE

NE

CA

RECOMANACIONS

DESENVOLUPAMENT PERSONAL Fer visible el punt de vista de les persones grans amb DI

en els debats sobre necessitats de salut d’aquesta població. Les persones amb DI han de tenir l’oportunitat d’expressar-se (per exemple, en grups autogestors)

Els Serveis han de promoure la inclusió i debat de temes relacionats amb l’envelliment en els grups d’autogestors

Promoure canvis en la política social de suport per tal de proporcionar la tecnologia d’assistència que ajudi a les persones adultes amb DI a mantenir-se més autònoms.

Fer extensiu el servei de tele-assistència a les persones amb DI grans

ACCIONS

Serveis de Suport a PDID en procés

d’envelliment que basin la seva

intervenció en l’atenció centrada

en la persona.

Facilitar el disseny de models

d’intervenció basat en els suports personals per

atendre les necessitats individuals

Promoure i facilitar formació acompanyament assessorament a

professionals i entitats

Promoure el reconeixement

per part de l’Administració, de

les necessitats específiques

Promoure el coneixement

d’experiències d’intervenció a

nivell estatal

Desenvolupar unitats de suports que afavoreixin un procés d’envelliment actiu i saludable de les persones amb DID majors de 45 anys a través del desenvolupament de programes específics, activitats adaptades i suports ajustats a les necessitats de les persones i les seves famílies.

UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU

Amb el SUPORT DE SUBVENCIONS ENVELLIMENT ACTIU Serveis de

Suport a PDID en procés

d’envelliment


Persones amb DID que han perdut la feina per causes de deteriorament, problemes de salut i/o pèrdua de la capacitat laboral

Persones amb DID que, no compleixen els requisits per accedir a serveis assistencials

Requereixen de suports específics per accedir a la vida comunitària, utilitzar els recursos comunitaris, els serveis sanitaris, ....

PDID finalitzat

etapa laboral

Persones ateses en el C.O i/o Llar residència

Presenten dificultats per seguir i participar de les activitats dels centres on assisteixen

Persones amb importants necessitats de suport que no assisteixen a cap centre

Presenten necessitats específiques de salut

PDID en entorns

assistencials

BEN

EFIC

IAR

IS


PROVA PILOT

Persones que provenen de l’entorn laboral

Formar una xarxa de professionals capacitats en la implantació de la PCP (“Plan Esencial del Estilo de Vida”)

Acompanyar i oferir suports a la persona amb DID en procés d’envelliment (Plans Personals)

Oferir activitats que responguin als interessos, demandes i necessitats dels beneficiaris i de les seves famílies.

Facilitar l’accés a la comunitat i als recursos de la xarxa comunitària.

Promoure hàbits saludables per a la millora de la salut i fomentar l’ús dels serveis sanitaris per al seguiment mèdic i la participació en programes preventius i de promoció d’estils de vida saludable.


Pro

va p

ilot

Din

cat

Selecció entitats

(15)

Formació i assessora. als profes.

FASE 1 Preparació

procés

Conèixer

FASE 2 Recollida

Informació

FASE 3 Elaboració del PERFIL

PERSONAL I PLA INICIAL

FASE 4 Elaboració

del PLA D’ACCIÓ

Activitats

FASE 5. Seguiment

del pla, revisió i

adaptació

35 beneficiaris

6 entitats

10 professionals


UNITAT DE SUPORT

Persones d’entorns assistencials

Formar una xarxa de professionals capacitats en la implantació de metodologies per a la promoció d’un envelliment actiu i saludable basades en l’atenció centrada en la persona

Compartir estratègies per a l’adaptació de la intervenció encaminada al desenvolupament i manteniment d’habilitats i competències

Fomentar activitats per a la millora de la cura de la salut: amb les persones i les famílies i promovent la participació en programes preventius i d’estils de vida saludables.


Un

itat

de

su

po

rt -

Din

cat

Convocatòria entitats

Definir el procés

Formació i asses-

sorament

Implantació en entitats

RESULTATS


Atenció poc

adequada

Manca de programes

de salut

que doni

resposta a les

demandes de

les PDI

envellides

per oferir millor

i més àmplia

atenció

sanitària,

participació en

programes

preventius

SE

NE

CA

Característiques

• Problemes de salut similars a PG

• Mes freqüents / Síndromes etiològiques

• Major atenció sanitària

• Necessitats cobertes parcialment

Atenció inadequada

• Poca experiència i manca de formació dels metges d’atenció primària i especialitzada

• Dificultat exploració en PDI i problemes comunicatius

• Menor detecció precoç de malalties i accés a campanyes preventives

• Atribució a la DI

• Manca de temps

• Actituds professionals

La salut i l’envelliment en les PDID

Evidència de les desigualtats en la salut

No acostumen a presentar queixes espontànies per la seva

patología:

- Toleren dèficits sensorials, dolor toràcic, problemes de

micció, etc.

- Expresen els problemes de forma atípica: irritabilitat,

inactivitat, pèrdua de gana, problemes de son.

Necessitat de recerca dels factors de risc;

Necessitat d’observació i seguiment de la persona, de

revisions periòdiques i d’un

sistema general preventiu i

saludable.


• El nivell de comprensió de conceptes relacionats amb la salut i la capacitat de mantenir estils de vida i pràctiques saludables estan limitats pel dèficit cognitiu previ, per la qual cosa és necessària una educació mes intensa que en la població sense DI perquè siguin capaços d’adoptar mesures destinades a millorar la seva salut.


Hàbits saludables

• Factors de risc global per a la salut (OMS, 2003).

Desviacions significatives del pes normal (obesitat o baix pes)

Manca d’exercici

Consum de substàncies

SE

NE

CA

Índex de massa corporal

• S’observa una major tendència a l’obesitat del que observem en la població general

• A mesura que les persones amb DI envelleixen augmenta la tendència al sobrepès

• El percentatge de persones que tenen un pes insuficient és més gran que el que observem en la població general.

• La pèrdua de massa corporal relacionada amb l’envelliment és més gran i prematura en les persones amb DI comparada amb la població general.

• Només una de cada quatre persones amb DI més grans de 40 anys té un pes considerat com normal.

• La meitat tenen sobrepès i un de cada quatre és obès. • Una de cada vint té un pes inferior al normal.

Índex de massa corporal

2%

45%

38%

16 %

4%

26%

42%

28%

0

20

40

60

80

100

120

Població General Persones DI

Pes insuficient Pes normal Sobrepes Obessitat

SE

NE

CA

• Hàbits alimentaris que no incorporen suficients

mesures dietètiques d’acord amb les seves condicions de salut.

• Només tres de cada vint persones fan algun tipus de dieta.

• La dieta mes freqüent és la baixa en calories seguida de la baixa en sal i rica en fibra.

• El percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és del 60%; només el 14,2% fan dieta baixa en calories.

• El percentatge de persones hipertenses és 18%; només el 7% fan dieta sense sal.

• El percentatge de persones amb hiperlipidèmia és del 9,4%; només 0,4% fan dieta baixa en greixos.

• El percentatge de persones amb baix pes és del 4%; només el 2,6% fan dieta hipercalòrica

Hàbits alimentaris

SE

NE

CA

Exercici físic i obesitat

• Tres de cada quatre persones amb DI lleugera i moderada de 40 anys i més no fan exercici físic de forma regular

• La majoria tenen uns hàbits i costums de vida sedentària, que augmenten a mesura que la persona es fa gran.

• El percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és del 60%, i només el 25% fa exercici de forma regular

Exercici físic

47,4

59,5

25,6

29,7

12,8

0

41

16,2

0

10

20

30

40

50

60

Sedentarisme Activitat moderada Activitat intensa activitat física regular

<40 >41

POMONA, n=115

Darrer any

SE

NE

CA

65,8%

34,2%

74,4%

25,6%

79,2%

20,8%

70,2%

29,8%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

40-49 50-59 60 y más Total

Toma fàrmacos No toma fàrmacos

Consum Fàrmacs

• Presenta major frequència de tratament farmacològic que la població General.

• Augmenta amb l’edat en les PDI al igual que en la població general.

• A diferència de la població general, la frequència de tractament farmacològic és igual per homes que per dones.

• El consum farmacèutic és, sobretot un consum de fàrmacs del grup N. La resta de grups sigueixen un perfil inferior al de la població general.

• El consum de fàrmacs es caracteritza per el fort policonsum.

• El menor consum de fàrmacs per patologies diferents al sistema nerviós en les persones amb DI és degut a un menor control i seguiment mèdic. Quan es realitza es tendeix a un consum similar a la població general.

• Les prescripcions per el sistema nerviós es caracterizen per ser de fàcil increment en les dosis o augment de politeràpia i poca tendència a la reducció o retirada.

• Les millores en les condicions de salut general no van acompanyades de reducció de psicofàrmacs.

Consum Fàrmacs en la població amb DI

Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, salut

SE

NE

CA

RECOMANACIONS

BENESTAR FÍSIC I MENTAL

Finalitzar el desplegament territorial de la Xarxa Especialitzada en SM – DI

Millorar l’accessibilitat de les PDID al Sistema Sanitari


Manca de formació

especialitzada

dels

professionals

(detecció,

avaluació,

atenció i

intervenció

SE

NE

CA

Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, estat de salut

SE

NE

CA

RECOMANACIONS


Oferir programes educatius sobre la prevenció de les malalties, el reconeixement dels problemes de salut i el manteniment de la salut a les persones amb DI. S’han d’utilitzar materials didàctics adequats a aquesta població per a promoure l’autosuficiència i la dignitat humana

El Departament de Salut ha d’adaptar els materials de divulgació que utilitza per a la

població general, perquè siguin entenedors per a les persones amb DI


SE

NE

CA

RECOMANACIONS


Desenvolupar programes d’educació sanitària que compensin els riscos associats amb els pèssims hàbits sanitaris, en particular la nutrició i els hàbits alimentaris, l’augment de consum d’alcohol i tabac, la manca d’exercici físic i el risc de malalties de transmissió sexual

El Tots els Serveis han d’incloure entre les seves activitats grups formatius dirigits a les persones

amb DI de més de 40 anys relacionats amb estils de vida que afavoreixen l’envelliment saludable.

ACCIONS

Xerrades informatives (1,5h -2h) sobre diversos aspectes relacionats amb la salut que es realitzen a les mateixes entitats que les sol·liciten. Els aspectes a tractar es van seleccionar entre la següent llista: • Consum de substàncies • Higiene • Alimentació • Activitat física • Benestar emocional • Sexualitat sana

ACCIONS 2013

ACCIONS 2014

Xerrades informatives sobre diversos aspectes relacionats amb la salut (GS) • Anar al metge. • Alimentació. • Exercici físic. • Higiene. • Benestar emocional Tallers (4h) i formacions (8h) sobre afectivitat i sexualitat Els aspectes a tractar es van seleccionar entre la següent llista: • Què es la sexualitat . Què em pot aportar a la meva vida? • El meu cos, el meu pensament i els meus sentiments • Expressions sexoafectives saludables • Expressions sexoafectives de risc • Parella i comunicació

Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, salut

SE

NE

CA

RECOMANACIONS


Desenvolupar programes de promoció de la salut dirigits a la prevenció de malalties i manteniment de la capacitat funcional per part dels serveis d’atenció primària de salut

- Desenvolupar protocols d’ajuda sanitària comuna sobre trastorns comuns aplicables a tothom.

- Els Centres d’Atenció Primària han d’incloure en els seus programes d’atenció i promoció de la salut a les persones amb DI amb independència de la seva edat

- Els pares han de prendre consciència de la necessitat d’incloure a llurs fills en els programes de seguiment de la salut

- Els Serveis han de dur a terme jornades, seminaris o grups de treball dirigits a pares relacionats amb els estils de vida saludable

- Adaptar els temps d’atenció i la priorització de les persona amb DI en cas d’espera

ACCIONS 2013

Amb el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (a estendre a altres col·legis de la resta de Catalunya)

1. Presentació de la Guia de salut per a professionals sanitaris i la Guia per a famílies i pdid

2. Elaboració d’un Decàleg de la guia de Salut

3. Taula rodona “L’accés al sistema de salut de les persones amb discapacitat intel·lectual”

Altres accions: • Accés a través de la web a: Guia de salut + decàleg + guia per a famílies i pdid

• Enviament físic del decàleg a tots els metges associats

• Acord per a publicacions de noticies del sector relacionades amb la salut i DID a la web i revista del col·legi.

• Crear el grup col·legial sobre la discapacitat intel·lectual

PROPERES ACCIONS


SE

NE

CA

RECOMANACIONS


Millorar la capacitat dels professionals de la Xarxa Social i Sanitaria d’atenció a les persones amb DID (infermeres, psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials i atenció directa) per detectar i afrontar els problemes de les persones amb DI grans, no només els relatius a la salut mental.

Realitzar cursos de formació perquè els professionals dels serveis puguin aprofundir en el coneixement i

diagnòstic precoç dels trastorns que acompanyen a l’envelliment, sobre tot de la demència en la

Síndrome de Down i altres discapacitats

PDID LLEU /MODERADA ALTA

ABS-RC:2 / ABASII CAMDEX-DS (completo)

>35a Anual Línia Basal

Sospecha

DTA TBR-DI Línia Basal

40 a

CAMCOG X 6 meses X 12 meses

≥ <

- PT

TBR-DI

No

No

- PERFIL

Comparar

No

CAMDEX

ENTREV.

EVALUACIÓN IDIOGRÀFICA

PERSONALITAT

AMNÈSICS

PRÀXICS

ATENCIONALS

DTA

DEPRESSIÓ

ENTORN

MALIGNITAT

ENDOCRINO

NEUROLÒGIC

TRAUMÀTIC

INFECCIÓS

ACCIDENTE

Evaluar

Tratar

Tratamiento Paliativo

NPT

ABS-RC:2

TBR-DI

NPI-DI

CAMCOG

Anual

X 6 meses

X 6 meses

Anual

Tratamiento Sintomático

PDID MODERADA BAIXA / GREU

ABS-RC:2 / ABASII >35a

6 Meses

Linia Basal

Nivel DI Moderado Bajo Grave

ECDISE*

M-OSPD*

- PT

DEPRESIÓN

ENTORNO

MALIGNIDAD

ENDOCRINO

NEUROLÒG

TRAUMÁTICO

INFECCIOSO

ACCIDENTES

Tratamiento Paliativo

ABS-RC:2

M-OSPD*

ECDISE*

6 Meses

Sospecha Demencia

+ -

Tratamiento Sintomático

SE

NE

CA

Envelliment saludable.

Actuacions (WHO, 2002)

1. Promoció d’hàbits saludables, en relació a la nutrició, exercici físic, consum de tòxicos i l’us responsable de medicaments.

2. Compensació i optimització del funcionament cognitiu. (PCC- Planificació Centrada en la Cognició)

3. Millora de la dimensió afectiva-emocional, la capacitat d’afrontament, de control i pensament positiu. Autodeterminació. REVISEP.

4. Promoció de la participació social i millora de les relacions psicosocials. (PPA – Planificació Per Avançat)

ACCIONS

Gràcies!

dincat jornada envelliment actiu 2014 - ramón novell i susanna vert

Health & Medicine