AGRUPAMENT ESCOLTA JAUME CARESMAR I MARIA ANTÒNIA SALVÀ

CANÇONER LLOPS I DAINES WAHYA – CURS 2010 / 2011

tant com puc!

LA MÚSICA …

DE SEMPRE!

índex 1. Bon dia 2. Vine a la festa 3. Vespre 4. L’empordà 5. Tren de mitjanit 6. Boig per tu 7. El boig de la ciutat 8. Mai trobaràs 9. Si et quedes amb mi 10. El far del sud 11. Llença’t 12. Hasta siempre comandante 13. Yesterday 14. Com m’agrades

1.- BON DIA (Els Pets) La vella Montserrat RE LA desperta el barri a cops d'escombra tot cantant Sim FA#m SOL les primeres persianes RE S'obren feixugues badallant SOL LA Rere el vidre entelat el cafeter assegura que no era penal i es desfà la conversa igual que el sucre en el tallat. Bon dia, ningú ho ha demanat, però fa bon dia. Damunt els caps un sol ben insolent il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent. Al bell mig de la plaça la peixatera pren paciència amb la Consol que remuga i regala grans bafarades d'alcohol. I el pedrís reposant l'avi Josep no es deixa perdre cap detall i amb l'esguard es pregunta quans dies més té de regal. Bon dia... Nens gisclant, olor pixum de gat. Veines que un cop has passat et critiquen. Gent llençant la brossa d'amagat i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu.. Bon dia...

2.- VINE A LA FESTA (Els Pets) DO LAm FA SOL Uh,auh, auh, Vine a la festa!(2) DO LAm Ep, Vine a la festa, hi tindrem de tot, FA SOL vinatxo del guapo, cava del millor DO LAm Serà una gran festa, no diguis que no, FA SOL no inventis excuses, ens coneixem prou. U OH OH OH... VINE A LA FESTA (2) Li pots dir a ton pare que vas a estudiar, li pots dir a ta mare que arribaràs tard. Serà una gran festa amb música guay, Els Pets i Ramones, ni heavy ni jazz. U OH OH OH... VINE A LA FESTA (2) FA DO I quan la festa ja s'acabi MI LAm i tothom hagi de marxar FA DO ens dirà l'amo de la casa FA SOL que l'ajudem a netejar...NOOO!! U OH OH OH...VINE A LA FESTA (2) Segur que un o altre es posarà brut, si és noia plorarà, si és noi farà el ruc. Mentre tu i jo sols al water tancats farem el que els pares diuen que és pecat.

5.- TREN DE MITJANIT (Sau) LA RE MI RE Sovint em sento atrapat LA RE MI RE pel meu propi malson, LA RE MI i tinc ganes de cridar. RE LA Cada dia, en algun lloc, RE MI surt el tren de mitjanit. FA#m DO#m FA#m DO#m Hi ha poetes que s'han perdut FA#m DO#m FA#m DO#m pintant grafittis en les seves parets, SIm molta gent que es troba sol, RE MI cada dia, en algun lloc, LA puja al tren de mitjanit. Sovint em sento enganyat quan em veig en el mirall, no en tinc prou amb somniar, necessito desfer-nme d'aquest pes que em lliga el cor. Hi ha sirenes que s'han perdut, la llegenda d'un vell mariner, molta gent que es troba sola, cada dia, en elgun lloc, puja al tren de mitjanit.

LA MI SI ETS LLUNÀTIC RE MI I ESTÀS ESPANTAT, LA MI SI VIUS ALS NÚVOLS RE MI I ESTÀS DEPRIMIT, LA MI SI LA BOIRA JA RE MI T'HA ACOMPANYAT, FA#m RE CADA DÍA, EN ALGUN LLOC, MI LA POTS PUJAR AL TREN DE MITJANIT N'he conegut molts com tu i jo, és bo saber que no estem sols, això és bo. No sempre s'està de sort, no sempre trobaràs el mar darrera el port. Hi ha Julietes buscant Romeus, hi ha princeses que busquen dolor, Si tens el cor solitari, cada dia, en algun lloc, puja al tren de mitjanit.

3.- VESPRE (Els Pets) Cap al vespre és quan DO SOL estàs com a cansat LAm i no saps el que fer, FA i et quedes fixat SOL i et trobes molt sol DO i el soroll s'esvaeix LAm i mires al carrer FA i no hi ha gaire gent. SOL I canvien els sons i tot sembla més mort i vols cridar ben fort que n'estàs fins els collons. Cap al vespre estàs trist i no saps on anar i et prepares un whisky, no t'ho pots acabar I t'encens un cigarro sense ganes de fuma'l i l'apagues aviat i et tornes a aixecar. I de sobte tens por de sentir-te tan buit i te'n vas cap al pub i no trobes ningù. I surts fora al carrer i comences a córrer i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima. I t'atures cansat amb el nas ple de mocs i t'empatxes de nit i respires ben fort, fort, fort!!! Cap el vespre...

6.- BOIG PER TU (Sau) A la terra humida escric Sol Do nena estic boig per tu Sol Do Lam em passo els dies Do esperant la nit. Fa Do Re Com et puc estimar Sol Do si de mi estàs tan lluny Sol Do Lam servil i acabat Do boig per tu. Sol Sé molt bé que des d'aquest bar Re Mim jo no puc arribar on ets tu Do Sol però dins la meva copa veig Re Mim reflexada la teva llum, Do Sol me la beuré Re Mim servil i acabat boig per tu. Do Re Sol Quan no hi siguis al matí les llàgrimes es perdran entre la pluja que caurà avui. Em quedaré atrapat ebri d'aquesta llum servil i acabat boig per tu. Sé molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on ets tu però dins la meva copa veig reflexada la teva llum, me la beuré servil i acabat boig per tu. Sé molt bé que des d'aquest bar (x2)

4.- L’EMPORDÀ (Sopa de Cabra)

Nascut entre Blanes i Cadaqués Re Sol molt tocat per la tramuntana La Re d’una sola cosa pots estar segur, Sol quan més vell, més tocat de l’ala. La Re

SEMPRE DEIA Sol QUE A LA MATINADA ES MATARIA Re PERÒ CAP AL MIGDIA La ANAVA BEN TORRAT Sol Re SOMRIU I DIU QUE NO TE PRESSA, Sol NINGÚ L’ESPERA ALLÀ DALT, La Re ANAR A L’INFERN NO L’INTERESSA, Sol ÉS MOLT MÉS BONIC L’EMPORDÀ Sol La

Varen passa ampolles i anys i en Siset encara aguantava dormint la mona a la vora de Ter però ell mai no s’hi tirava. SEMPRE DEIA QUE A LA MATINADA ES MATARIA PERÒ CAP AL MIGDIA ANAVA BEN TORRAT SOMRIU I DIU QUE NO TE PRESSA, NINGÚ L’ESPERA ALLÀ DALT, ANAR A L’INFERN NO L’INTERESSA, ÉS MOLT MÉS BONIC L’EMPORDÀ I quan veig la llum de l’alba se’m treuen les ganes de marxar potser avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà.

7.- EL BOIG DE LA CIUTAT (Sopa de Cabra) Acabava d’arribar, Do Sol només volia tranquil·litat, Do Sol després de nits humides a la carretera. Lam Re Do Re Ell se’m va posar al davant, no em vaig saber controlar, va caure al mig d’una bassa de sang i em va dir: JO ERA EL BOIG DE LA CIUTAT, Sol Do TU M’HAS MATAT. Re M’HAURÀS DE SUBSTITUIR Sol Do D’ARA ENDAVANT. Re Van acceptar la condemna per majoria absoluta, jo tan sols vaig poder-me defensar. Vagaràs fins l’últim dia, també de nit per tota la vila, t ets l’elegit per tots i em va dir: JO ERA EL BOIG DE LA CIUTAT, TU M’HAS MATAT. M’HAURÀS DE SUBSTITUIR D’ARA ENDAVANT. Vaig passant dies i dies aguantant humiliacions, l’odi ni té força quan s’està sol. Cauré dins d’aquest forat, del què no puc escapar, em fa cantar per suportar el dolor. SÓC EL BOIG DE LA CIUTAT, ... (bis)

11.- LLENÇA’T (Lax’n Busto) Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs. Però molts mesos te n'adones que tornes a començar. I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar. veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis, i sóc el que ara tinc. No vull pensar en el que arribarà demà. Llença't, cada instant és únic, no es repetirà. Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci. Que no pensi en tot el que vindrà que un llapis mai no dibuixa sense una mà. I perquè els meus pensaments, que sempre viuen en present, no conjuguen altres temps que el "ja faré el que no vaig fer"

Doncs avui o potser demà seré aquí o seré par allà. Seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps. El que faig a cada instant és la força que em fa gran. No vull pensar en el que arribarà demà. Llença't, cada instant és únic, no es repetirà... Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci. Que no pensi en tot el que vindrà que un llapis mai no dibuixa sense una mà. Llença't, cada instant és únic, no es repetirà. Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci. Que no pensi en tot el que vindrà que un llapis mai no dibuixa sense una mà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà!!

8.- MAI TROBARÀS (Sopa de Cabra) Sol Mim No estàs farta d’esperar Do Re sempre aguantant aquesta farola. Sol Mim Amb pluja, neu, amb vent i fred Dol Re sempre amb la mateixa postura Jo ja en tinc prou d'aquest color busca't un geni que et comprengui, podríem dir que en aquest moment no funciona la conjuntura. Has tirat el temps per la finestra i ara princesa on aniràs, mira't els ulls, posa els peus a terra pren el que tinguis al teu costat, perquè... MAI TROBARÀS Sol Do EL TEU PRÍNCEP BLAU Re Do MAI TROBARÀS Mim Do EL TEU PRÍNCEP BLAU Re Do Sol Fes un creuer o un viatge llarg, medita un temps a la muntanya, que l'aire pur sempre va be i clarifica les idees. Jo ja no entenc el teu patiment, ja sé que ningú t'estima, però que hi farem si aquest govern no havia previst la teva crisi. Has tirat el temps... (bis)

12.- HASTA SIEMPRE COMANDANTE (CARLOS PUEBLA) Aprendimos a quererte

desde la histórica altura donde el sol de tu bravura le puso un cerco a la muerte.

(TORNADA) Aquí se queda la clara, la entrañable transparencia, de tu querida presencia Comandante Che Guevara.

Tu mano gloriosa y fuerte sobre la historia dispara cuando todo Santa Clara se despierta para verte.

(TORNADA) Aquí se queda la clara …

Vienes quemando la brisa con soles de primavera para plantar la bandera con la luz de tu sonrisa.

(TORNADA) Aquí se queda la clara …

Tu amor revolucionario te conduce a nueva empresa donde esperan la firmeza de tu brazo libertario.

(TORNADA) Aquí se queda la clara,

Seguiremos adelante como junto a ti seguimos y con Fidel te decimos: hasta siempre Comandante.

9.- SI ET QUEDES AMB MI (Sopa de cabra) Més lluny de les muntanyes Sol Sol4 jo vull trobar un racó Sol Sol4 per viure sense pressa Sol Sol4 i ser a l’ombra del teu cos. Sol Sol4 SI ET QUEDES, AHH!! Lam7 Re

SI ET QUEDES AMB MI. Sol Sol4 No et puc donar riquesa no puc donar-ho tot, puc ser el teu llarg viatge, puc ser la llum del sol. SI ET QUEDES, AHH!! SI ET QUEDES AMB MI. Quan estiguis cansada Sim jo et donaré repòs. Mim Quan res no vulguis veure Sim t’ompliré els ulls de flors. Do De dia, quan despertis Sim vull ser al teu cantó, Mim vull tenir les mans buides, Sim per prendre el teu amor. Do Quan se’t tanquin les portes Sol Sol4 jo t’obriré el balcó. Sol Sol4 Quan creguis que estàs sola Sol Sol4 podràs cridar el meu nom. Sol Sol4 SI ET QUEDES, AHH!! Lam7 Re SI ET QUEDES AMB MI. Sol Sol4 No vull guanyar cap guerra no vull ser el teu heroi no vull fer cap promesa no vull entendre el món. Despinta les banderes i fes un gran llençol per sobre les fronteres podràs sentir-me a prop. Més lluny de les muntanyes (bis)

13.- YESTERDAY (Beatles)

Re _ do#7 _____ Fa#7 ___________ si _____ Yesterday, all my troubles seemed so far away. Sol __ La7 ________ Re _________ Now it looks as if they´re here to stay; La _ si ____ Mi Sol Re ___ Oh! I believe in Yesterday.

Suddenly, I´m not half the man I used to be, there´s a shadow hanging over me; Oh! Yesterday came suddenly.

do# Fa#7 si La Sol si____ mi __ Why she had to go I don´t know; ___ La ___ Re she wouldn´t say do# Fa#7 _si _ La _ Sol ___ I said something wrong si- _ mi _ La ___ Re now I long for yesterday

Yesterday, love was such an easy game to play. Now I need a place to hide away; Oh! I believe in Yesterday.

10.- EL FAR DEL SUD (Sopa de Cabra)

La va trobar a una sala mig buida, buscant un somni, fugint del dolor, Entrant pels ulls va sentir mil espurnes, Aquella història va canviar-li el món.

Va perdreu tot, la partida i la vida, Cada ciutat li esmicolava el cor, Només el far de sud ella es mira, Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n Et donaria amor si ens poguéssim mirar Et donaria el món si ens poguessis parlar-me Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la Tantes excuses per anar tot sol, Però cada cop amb un plor la perdia, La llum s´apaga quant la sort es pon. I el seu record s´estima en ciutats adormides, I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.

Tremolant poc a poc surt del cine, Sessió de nit avui ja és l´últim dia, S´endú el cartell, arriba casa i l´espia, L´habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge, I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa. I apaga el sol tant bruna, tant forta i prohibida I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu

14.- COM M’AGRADES (Whiskyn’s) Quan em mires sense dir res i sempre m’endevines el pensament, saps fer de mi el que vols, però m’agrades. Quan t’empipes per cap perquè i al cap d’unes carícies acabem rient, quan estem sols, com m’agrades. Quan veig que em busques i adormit et dic que no en tinc ganes, pots ser molt tossuda i és llavors que m’agrades. Tot alló que s’amaga dins del teu món és com m’agrada. Tot allò que només et guardes per als dos és com m’agrada. Quan m’avises que et vas cremant de tanta rutina i que tens molt clar què vols i què ja no, és quan m’agrades. Quan em mimes si em veus xafat i em fas posar les piles per tornar a brandar sense cap por, i m’agrades. Quan arribes rendida i badallant poses les ganyes que em tornen ximple perquè saps com m’agraden. Tot alló que s’amaga dins del teu món… Quan dissimules si en sec t’adones que la cagues, i em vens excuses que no em crec, però m’agraden. Tot alló que s’amaga dins del teu món…

CANÇONS ...

DE LA TERRA !

(persona)

1.- SóC D’UN PAíS (Brams)

Sóc d´un país que de cert vé d´antic, que ha passat molt de temps oblidat i oprimit.

Sóc d´un país on de la por se´n diu seny, que camina un pas endavant i dos enrera.

Sóc d´un país que es desfà poc a poc i entre il·lusions i frustracions malda per sortir endavant.

Sóc d´un país que poca gent coneix,

que ell mateix es manté anònim i indecís i li fan mal els atacs i la hipocresia

d´aquells que se n´omplen la boca parlant i tenen un preu per a la seva integritat. Mai he cregut que per a ser d´un país

fos necessari demanar permís.

JO SÓC D´UN PAÍS, SÓC DEL MÓN

Oh, país meu que malgrat dividit sàpigues destriar de les gents les virtuds,

que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins, que el teu futur sigui crear en comptes de conquerir,

que el teu jovent et faci perdre aquest mal seny i que portin el teu mar a dintre les venes.

QUE SIGUIS UN PAÍS DEL MÓN

índex

1. Sóc d’un país 2. L’últim tirabol 3. Com m’agrades 4. Paraules d’amor 5. Ara que tinc vint anys 6. Al vent 7. Diguem no 8. Què volen aquesta gent ? 9. Noia de porcellana 10. L’home del carrer 11. I amb el somriure, la revolta 12. Tendresa 13. País petit 14. D’una gatera 15. La meva terra és el mar 16. La samarreta

2.- L’ÚLTIM TIRABOL (Brams)

Era jove, era berguedà, estava a punt de fer vint-i-tres anys, s´acostava Corpus, se li veia en els ulls encesos com espurnes de Patum. Mig poble deia que era un bon sagal, l´altre mig que era un bordegàs, i la noia que estimava no li fotia ni cas.

Dimecres de Patum vam quedar a la barana però no s´hi va presentar, en un revolt, amb el seu cotxe vell va deixar la pell. Nana na nanà, Nana na nana Na nana na nanà, Nana na nana

Des d´un racó sentia els gegants, la música acompanyava unes llàgrimes galtes avall quan vaig tornar a la plaça. Potser va ser la màgia de la Patum, o la barreja de la cervesa, però aquell fet per a mi no va ser pas una sorpresa. Em va semblar veure´l arribar amb el barret i el mocador nusat, em va dir que Sant Pere té per costum deixar als berguedans fer un darrer salt de Patum. Nana na nanà, Nana na nana Na nana na nanà, Nana na nana Amb una mirada de complicitat i un somriure com tenia ell sol, de bracet agafats vam saltar l´últim Tirabol. Nana na nanà, Nana na nana Na nana na nanà, Nana na

3.- AL VENT

Al vent,

la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del món. La vida ens dóna penes, ja el nèixer és un gran plor: la vida pot ser eixe plor; però nosaltres al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, al vent del mon. I tots, tots plens de nit, buscant la llum,

buscant la pau, buscant a déu, al vent del món.

4.- DIGUEM NO

Ara que som junts

diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem:

Hem vist la por

ser llei per a tots. Hem vist la sang

-que sols fa sang- ser llei del món.

No,

jo dic no, diguem no.

Nosaltres no som d´eixe món.

Hem vist la fam ser pa

dels treballadors.

Hem vist tancats a la presó

homes plens de raó.

No, jo dic no,

diguem no. Nosaltres no som d´eixe món.

No,

diguem no. Nosaltres no som d´eixe món.

5.- PARA

ULES D’AMO

R Ella em va estimar tant... Jo me

l'estimo encara. Plegats vam travessar una porta tancada. Ella, com us ho podré dir, era tot el meu món, llavors quan en la llar cremàven només paraules d'amor... Paraules d'amor senzilles i tendres. No en sabíem més, teníem quinze anys. No havíem tingut massa temps

per aprende'n, tot just despertàvem del son dels infants. En teníem prou amb tres frases fetes que havíem après d'antics comediants. D'histories d'amor, somnis de poetes, no en sabíem més, teníem quinze anys... Ella qui sap on és, ella qui sap on para. La vaig perdre i mai més he tornat a trobar-la. Però sovint en fer-se fosc, de lluny m'arriba una cançó. Velles notes, vells acords,

velles paraules d'amor... Paraules d'amor senzilles i tendres. No en sabíem més, teníem quinze anys.

No havíem tingut massa temps per aprende'n,

tot just despertàvem del son dels infants. En teníem prou amb tres frases fetes que havíem après d'antics comediants. D'histories d'amor, somnis de poetes, no en sabíem més, teníem quinze anys...

9.- PAÍS PETIT El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren, tant se val! és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país. El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí. Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m’agrada a mi i no sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país. El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d’aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor. I és així, és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país. El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a adormir mai no està prou segur d’haver-lo vist.

6.- ARA QUE TINC VINT ANYS

Ara que tinc vint anys,

ara que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta,

i em sento bullir la sang. Ara que

em sento capaç

de cantar si un altre canta.

Avui que encara tinc veu

i encara puc creure en déus...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,

al blat i al camí, que vaig trepitjant.

A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,

i al vent que al matí ve a besar-me el rostre. Vull alçar la veu, per una tempesta,

per un raig de sol, o pel rossinyol

que ha de cantar al vespre.

Ara que tinc vint anys,

ara que encara tinc força,

que no tinc l'ànima morta,

i em sento bullir la sang.

Ara que tinc vint anys,

avui que el cor se m'embala, per un moment d'estimar,

o en veure un infant plorar...

Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.

Al que et fa patir. Al que vius un dia.

Vull plorar amb aquells que es troben tots sols,

sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu, per cantar als homes

que han nascut dempeus,

que viuen dempeus,

i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar.

Avui que encara tinc veu.

Qui sap si podré demà.

Però avui només tinc vint anys. Avui encara tinc força,

i no tinc l'ànima morta, i em sento

bullir la sang...

7.- L'HOME DEL CARRER (Quico Pi de la Serra)

Aquest homenet que tot ho fa bé,

que sempre camina, que sempre camina,

aquest homenet que res no pot fer, des d'ara en direm l'home del carrer.

no es lleva mai tard, s'afaita molt bé

-la patilla esquerra, la patilla esquerra-,

esmorza poquet, perquè no en té més;

mireu si ho fa bé, l'home del carrer.

treu un cigarret, ai no, que no en té;

quan fuma és de gorra, quan fuma és de gorra:

els amics, si el veuen, fan tots el distret... que poc fumaràs, home del carrer.

baixa amb ascensor, ai no, que no en té,

camina de pressa, camina de pressa,

al replà de sota, troba la roser,

et poses vermell, home del carrer.

la dona no ho sap, ai no, que no en té,

malament que penso, malament que penso,

se li va morir, ja ni sap de què;

això és un pecat, home del carrer. obre el seu cotxet, ai no, que no en té;

no té una pesseta, no té una pesseta,

no vol descanviar el seu bitllet darrer...

ja veus quin paper, home del carrer.

a peu va al treball, d'això sí que en té;

molt menys en voldria, mol menys en voldria,

si no hi ha calés, tampoc no hi ha roser...

ho tens molt pelut, home del carrer. el cap li fa mal, ai no, que no en té;

abans en tenia, abans en tenia;

un dia el va perdre i no el trobà més...

no tens res de res, home del carrer.

10.- LA MEVA TERRA ÉS EL MAR (Lax’n Busto) Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port. Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo, que no tinc segons i que allargo les hores.

Tu, vell timó que m´ajudes, la meva adreça sou tu i el vent; treu-me d´aquesta tempesta, treu-me que ja no puc més, seguint una estrella potser em vaig perdre el cel. i vaig perdre el seny....

Dóna´m força per cridar, que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà, la meva terra és el mar. Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi, no sóc de ningú i sempre així serà.

Vaig néixer sense fronteres, no crec en les possessions, doncs penso que hi ha massa coses que ens separen i tots som del mateix món, no crec en nacions ni en obligacions, ni en obligacions.

Dóna´m força per cridar, que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà, sóc part de l´Oceà. Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi, no sóc de ningú.

La meva terra és el mar fet d´aigua i sal. Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions el silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure, viure i ser lliure, lliure!

Dóna´m força per cridar, que si l´aigua és amor, jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop. Dóna´m força torna´m boig, que si l´aigua és amor jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop, dins el cor...

8.- QUÈ VOLEN AQUESTA GENT (Maria del Mar Bonet)

De matinada han trucat,

són al replà de l'escala; la mare quan surt a obrir porta la bata posada. Què volen aquesta gent que truquen de matinada? "El seu fill, que no és aquí?" "N'és adormit a la cambra. Què li volen al meu fill?" El fill mig es desvetllava. La mare ben poc en sap, de totes les esperances del seu fill estudiant, que ben compromès n'estava. Dies fa que parla poc i cada nit s'agitava. Li venia un tremolor tement un truc a trenc d'alba. Encara no ben despert ja sent viva la trucada,

i es llença pel finestral, a l'asfalt d'una volada. Els que truquen resten muts, menys un d'ells, potser el que mana, que s'inclina pel finestral. Darrere xiscla la mare. De matinada han trucat, la llei una hora assenyala. Ara l'estudiant és mort, n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

11.- NOIA DE PORCELLANA (Pau Riba)

Noia de porcellana, buscava una anima dintre teu

ia aixó era com buscar papallones blanques damunt la neu. Noia de porcellana, la teva entranya es plena de vent, una brisa de màgia amb petals de rosa d´aire innocent. Noia de porcellana, tot el teu cos es un recipient a punt per ser omplert d´aigua i posar-hi un lliri quan ve el bon temps. Noia de porcellana buscava força en el teu parlar i això era com buscar papallones blaves damunt la mar. Noia de porcellana d´una mirada et van trencar un braç. Semblaves indignada com una santa sense beat. Noia de porcellana, tota ets tan fràgil que t´has tancat sota d´una campana que sona dolça i es de cristall. Noia de porcellana buscava llum en la teva pell i això era com buscar papallones d´aire allà on bufa el vent. Noia de porcellana tens la mirada ben transparent la pell de celofana i la cara translúcida i repelent. Noia de eorcellana que vols que et donin no donant res? ets freda i inhumana, et preocupes de cinc a set.

12.- I AMB EL SOMRIURE, LA REVOLTA

M’agrada el riure dels teus ulls, on el reflex d’una llum em sembla un far a la marina. I per la sort d’estar mig foll jo m’imagino mariner buscant recer en el teu somriure. I així navego pel teu cos deixant camins en el teu pit amb la saliva dels meus llavis. Per dir-te: Amb el somriure, la revolta. Així t’espero i t’imagino i en l’horitzó de la mirada el gest utòpic que et reclama. I em faré au si tu ets el vent o seré proa de vaixell si tu ets la dansa de les ones. Que per la sort d’estar mig foll en la tristor i la soledat vaig dibuixant la teva forma. I avui navego pel teu cos deixant camins en el teu pit

amb la saliva dels meus llavis. Per dir-te: Amb el somriure, la revolta. Així t’espero i t’imagino i en l’horitzó de la mirada el gest utòpic que et reclama. Que vull trobar amb tu el camí dels estels per llançar els somnis contra el temps. Buscar el coratge perdurant en l’intent. Així t’espero i així em tens. I en la bellesa un far per un món més bell, i en el desig el risc valent. L’amor un pas per descobrir-me molt més, així t’espero i així em tens.

15.- D’UNA GATERA Així m'ho contà un amic meu, no cal dir es seu nom D'una gatera me vaig casar amb sa camarera que em va engatar, d'una gatera me vaig casar. (2 cops)

Tot va comensar a dins s'avió anant a Las Vegas de viatge poc a poc m'entrava més emoció així com més, així com més, així com més calibres m'empossolava. No sé com vaig arribar a s'hotel ni com me xiflava aquella minifalda que servia copes darrere es taulell i que em deixava, i que em deixava, i que em deixava xava boig quan s'acotava. Copa va i copa ve, jo gatet i ella també

D'una gatera.... me vaig casar.

Més tard li vaig fer proposicions d'aquestes que es diuen un dins sa ferratge ella respongué posant-me condicions que res de res man, que res de res man, que res de res man, si abans no se casava Jo i es suc vàrem ser cavallers tots dos enamorats de manera salvatge no sé com va ser, me tragueren dos anells i ja m'hi tens ja, i ja m'hi tens ja, i ja m'hi tens ja, es capdavall feia flamada Copa va i copa ve, jo gate i ella també

D'una gatera...... me vaig casar

I ara me'n torn, direcció Mallorca, me'n vaig maleïnt es meu mal cap i ennigu-nigulat per s'alcohol què diré, què li diré, què diré a sa meva dona què diré en es meus al.lots que m'esperen a ciutat copa va i copa ve jo gatet i ella també D'una gatera........ me vaig casar. D'una gatera........ me vaig casar.

13.- TENDRESA

Aquest camí que deixo enrera és llarg però em vull lleuger del seu bagatge,

que res no em valen tants d'atzars, ni els vells camins, ni el blau del mar,

si dintre seu no sento com batega, hi batega, el fràgil art de la tendresa...

Del teu amor ho espero tot i tant

que en faig un cant pel meu capvespre, estimo l'ànsia dels teus ulls, l'impúdic arc del teu cos nu,

però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre, sabent-te esclau de la tendresa...

Del dolç batec de la tendresa

que espera... la tendresa

que exalta... la tendresa

que ens cura quan fa por la solitud.

El món que visc sovint no el sento meu i sé els perquès d'una revolta,

misèria i guerra, fam i mort, feixisme i odi, ràbia i por,

rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena, però tot d'un cop ... ve... la tendresa.

Ah, si no fos per la tendresa

que espera... la tendresa

que exalta... la tendresa que estima quan fa por la solitud.

14.- LA SAMARRETA (Ovidi Montllor)

Jo sóc fill de família molt humil, tan humil que d´una cortina vella una samarreta em feren; vermella. D´ençà, per aquesta samarreta, no he pogut caminar ja per la dreta. He hagut d´anar a contracorrent perquè jo no sé què passa que tothom que em ve de cara porta el cap topant a terra. D´ençà, per aquesta samarreta, no he pogut sortir al carrer, ni treballar al meu ofici: fer de ferrer. He hagut de, en el camp, guanyar jornals, així la gent ja no em veia: jo treballava amb la corbella. I dins de tots aquests mals, sé treballar amb dues coses: amb el martell i la corbella.

Gairebé no comprenc perquè la gent, quan em veia pel carrer em cridava: progressista! Jo crec que tot això era promogut pel seu "despiste". Potser d´altres, en aquestes circumstàncies, ja haguessin canviat de samarreta... Però jo, que m´hi trobo molt bé amb ella, perquè abriga, i me l´estimo, i li prego que mai no se´m faça vella...

CANÇONS …

DEL CAU!

( persona )

1.- L'ESTACA (Lluís Llach)

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant: Si estirem tots, ella caurà... Si jo l'estiro fort per aquí... L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà, ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar. Si estirem tots, ella caurà... Si jo l'estiro fort per aquí...

índex 1. L’estaca 2. El meu avi 3. Pujarem dalt del cim 4. Colors 5. El monstre de Banyoles 6. El bandoler 7. Que tinguem sort 8. Puff, el drac màgic 9. Escolta-ho en el vent 10. Arrels 11. Torna, torna Serrallonga 12. Qualsevol nit pot surtir el sol 13. Fent camí 14. L’home de cromanyó 15. La vall del riu vermell 16. Pessigolles 17. Vella Xiruca 18. Pol petit 19. Sigues lliure 20. El conte medieval

2.- EL MEU AVI El meu avi va anar a Cuba Lam a bordo del "Català" Mi el millor barco de guerra de la flota d'ultramar, Mi7 Lam El timoner i nostre amo i catorze mariners, Re eren nascuts a Calella, Mi Mi7 Lam eren nascuts a Palafurgell. Mi Mi7 LaM Quan el "Català" sortia a la mar, Mi els nois de Calella feien un cremat, Mi7 LaM mans a la guitarra solien cantar,solien cantar: La7M LaM Visca Catalunya! Visca el Català! LaM Mi Mi7 LaM Arribaren temps de guerra de perfidies i traicions i en el mar de les Antilles retronaren els canons i els mariners de Calella i el meu avi enmig de tots, varen morir a coberta, varen morir al peu del canó. Quan el "Català" sortia a la mar cridava el meu avi:apa nois que és tard! Però els valents de bordo no varen tornar,no varen tornar, tingueren la culpa els americans.

3- PUJAREM DALT DELS CIMS Pujarem dalt dels cims LA RE amb el cor alegre. MI LA Baixarem a la vall LA RE quan es faci fosc. MI LA Vora el foc, de la nit freda, LA RE cantarem una cançó: MI LA La, la-là, la-là. Visca el dia! LA RE La, la-là, la-là. Bona nit! MI LA

4- COLORS La D'or és el color dels cabells del meu amor Re La al matí quan surt el sol, Re La al matí quan surt el sol, Mi Re La és el moment, és el moment millor de tots Blau és el color del cel més pur... Verd és el color de l'herba del prat... Tots aquests colors em semblen més purs si tu ets amb mi, oh, oh... Lliure sento el cor, feliç de tot, si no penso, si no penso, en el temps en el temps dels vells amors.

5- EL MONSTRE DE BANYOLES Ens ho diu la història d’un vell poble Lam Rem Que hi habitava un monstre fa molts anys, Rem Mi La Diuen que treia foc per les orelles, Lam Rem Per la boca, pel nas i pels queixals. Mi La Mi És el mon, mon, Lam El monstre de Banyoles, Rem Que men, men, men, Mi Que menjava persones (oh i tant!) Lam Mi És el mon, mon, Lam El monstre de Banyoles, Rem Una per dia Mi Sense fer terrebastall Lam Com veureu, tenia tanta gana Que s’empassava els bous de tres en tres. I els cavallers que amb ell volien brega Se’ls endrapava com qui no menja res. És el mon, mon, El monstre de Banyoles, Que men, men, men, Que menjava persones (oh i tant!) És el mon, mon, El monstre de Banyoles, Una per dia Sense fer terrebastall I la gent de tota la contrada un pacte amb gràcia amb ell varen siganar donant-li cols, patates i albergínies perquè aquell monstre es tornés vegetarià És el mon, mon, (TORNADA)

6.- El bandoler (Lluís Llach)

Era el segle XIX, amb el nom d'en Joan Serra

es coneix un bandoler per tothom en Lapera. Li agradava la sang, i el xiprer encara recorda tots els crits que allà han pregat: pietat, pietat. - No em mateu, que tinc dos fills i una esposa, us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga. No em mateu, us demano per ma mare! - Reseu l'últim "Crec en Déu". - Pietat, pietat. L'endemà, davant la Verge del Carme, de genolls està pregant i a dos ciris encén la flama. Però altre cop surt del bosc un gemec que el vent escampa i el botxí no escoltarà: pietat, pietat. - No em mateu, que tinc dos fills i una esposa, us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga. No em mateu, us demano per ma mare! - Reseu l'últim "Crec en Déu". - Pietat, pietat.

9.- ESCOLTA-HO EN EL VENT Sol ______ Do _______ Sol _____ mim __ Per quants camins l’home haurà de passar Sol ____ Do ________ Re abans que se’l vulgui escoltar. Sol _____ Do _______ Sol ______ mim Diguem quants mars li caldrà travessar Sol ____ Do ______ Re abans de poder descansar. Sol _____ Do _______ Sol______ mim Fins quan les bombes hauran d’esclatar Sol ____ Do _______ Re abans que no en quedi cap. Això amic meu tan sols ho sap el vent; _ Do __ Re ____ Sol __mim escolta la resposta dins el vent. (bis) _ Do _____ Re _____ Sol Quants cops haurà l’home de mirar amunt per tal de poder veure el cel. Quantes orelles haurà de tenir abans de sentir plorar el món. Quantes morts veurà al seu entorn per saber que ha mort massa gent. Això amic meu tan sols ho sap el vent; escolta la resposta dins el vent. (bis) Fins quan una roca podrà resistir abans que l’endugui el mar. Quant temps un poble haurà de partir per manca de llibertat. Fins quan seguirà l’home girant el cap per tal de no veure-hi clar. Això amic meu tan sols ho sap el vent; escolta la resposta dins el vent. (bis)

Però, Joan Serra, avui t'ha mancat la sort, dos soldats t'han pres ben fort i ara estàs entre barrots. L'endemà de bon matí veu la forca preparada, en Lapera dóna un crit, és l'última pregària. - Quan jo sigui ben mort i penjat de l'alta forca i defalleixi mon cor i m'aneu a posar a la fossa, que algú resi una pregària

davant la Verge del Carme i que dos ciris tinguin flama. Ningú no ho va fer.

10.- ARRELS DoM ReM FaM DoM Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó ReM FaM doM cal que amb una esperança trenqui la tristor lam mim lam mim faré una cabana de pedra i de fang FaM DoM SolM on la terra em doni el seu guany lam mim CLAVARÉ LES MEVES ARRELS lam mim CREIXENT DE CARA AL CEL FaM SolM DoM Mi7M DONARÉ FRUIT ABUNDÓS lam mim I L’HIVERN EM DESPULLARÀ lam mim DE NEU EM COBRIRÀ FaM ReM SolM Sol7M NEU QUE ES FONDRÀ A POC A POC

Després de la lluita intensa, vindrà el repòs deixaré la terra adobada pel meu esforç. Els fills que em segueixin potser marxaran, però vagin on vagin, constants

Clavaran les seves arrels creixent de cara al cel donaran fruit abundós i l’hivern els despullarà de neu els cobrirà neu que es fondrà a poc a poc. Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó cal que amb una esperança trenqui la tristor.

7- QUE TINGUEM SORT

(Lluís Llach) Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi.

Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. I així pren tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. Què demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar. Si véns amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg.

8.- PUFF, EL DRAC MÀGIC Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar Sol si Do Sol pero sols s’avorria molt i sortia a jugar: Do Sol mim Hi havia un nen petit que se l’estimava molt, Sol Sim Do sol es trobaven a la platja tot jugant de ol a sol. Do sol Mim Re Tots dos van preparar un viatge molt llarg, Sol Sim Do Sol volien anar a veure món travessant el mar. Do sol Mim La Re Sol Quan hi havia tempesta s’ho arreclaven molt bé enfilant-se a la cua d’en Puff vigilant el vent. Nobles reis i princeps s’inclinaven al seu pas, i quan en Puff els va fer un crit els pirates van callar. Els dracs viuen per sempre peró els nens es van fent grans, van coneixer altres jocs pel món que li van agradar tant, Que una nit molt grisa i trista el nen el va deixar, i els broms de la joia d’aquell drac es van acabar. Doblegant el seu llarg coll el drac es va allunyar, semblava que estava plovent quan es va posar a plorar. Tot sol, molt trist i moix, el drac es va allunyar, i poc a poc, molt lentament se’n va tornar al fons del mar.

12.- QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL (Jaume Sisa) Fa una nit clara i tranquil.la, Do Sol7 Do hi ha la lluna que fa llum. Sol7 Do Els convidats van arribant i lam Mi van omplint tota la casa Fa Do de colors i de perfums. Sol7 Do Heus aquí la Blancaneus, en Pulgarcito, els tres Porquets, el gos Snoopy i el seu secretari Emili i en Simbad, l´Ali Babà i en Gulliver. Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu, Do Sol7 Do de les tristors en farem fum. Sol7 lam Que casa meva és casa vostra Mi Re7 si és que hi ha ... cases d´algú. Sol Do Hola Jaimito ! i Doña Urraca ! en Carpanta i Barba Azul. Frankenstein i l´Home Llop, el Compte Dràcula i Tarzan la mona Xita i Peter Pan Oh ! Benvinguts ! ... Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi Key, Roberto Alcàzar i Pedrín, l´Home del Sac i en Patufet, senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh ! Benvinguts ! ... La senyora Marieta de l´ull viu ve amb un soldat. Els reis d´Orient, Papa Noel, el Pato Donald i en Pasqual, la Pepa Maca i Superman. Oh ! Benvinguts ! ... En Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet, hi ha la dona que ven globus, la família Ulises, i el Capitàn Trueno amb patinet. Oh ! Benvinguts ! ... A les dotze han arribat, la Fada Bona i Ventafocs. En Tom i Jerry, la Bruixa Calixta. i l´ Emperadriu Sissí. Oh ! Benvinguts ! ... Mortadelo i Filemón i Guillem Brawn i Guillem Tell. La Caputxeta Vermelleta, el llop ferotge i el Caganer, en Cocoliso i en Popei. Benvinguts passeu, passeu. Ara ja no hi falta ningú, o potser sí, ja me n´adono que tan sols hi faltes tu ... També pots venir si vols. T'esperem, hi ha lloc per tots. El temps no compta ni l´espai ... Qualsevol nit pot sortir el sol.

16.- PESSIGOLLES Res hi ha en el món Do que a mi m’agradi tant Mim com aquella sensació que sento Si quan les teves mans La Fa s’acosten a sota el meu braç (peu, orella),Fam Do una sota cada braç Mim Lam i els dits es belluguen Rem com gotes de pluja Sol Pessigolles, Do Mim les escamparem pel món Lam Mim Sembrarem les rialles Fa pels camps i les muntanyes. Do Sol7 Potser demà quan el cel sigui clar tots els nens d’aquest planeta es llevaran amb dues mans que s’acosten a sota el seu braç, una sota cada braç i riuran de valent fins que torni a ser clar.

13.- FENT CAMÍ

Fent camí per la vida ens tocarà menjar la pols,

ficar-me al mig del fang com han fet molts.

Compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple la joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió-

Com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i, a voltes, diré no. I em mancarà quan calgui decisió. Però lluny, a l'horitzó (amb la llum resplendent, la força del vent)

Ja lliure de l'engany (són els homes) en veure milers, com jo, que van venvent la por (que van vencent la por) Alleugeriré el pas (és la joia i l'esperit, la força del crit) duent amb mi el sarró (que em guia davant) i avivaré amb el cant

(tan lleuger com el pas dels meus companys) el pas dels meus companys endavant.

17.- VELLA XIRUCA (Popular italiana)

Vella xiruca, quantes hores passades, quanta alegria fas reviure al meu cor, quantes cançons al teu bon pas

foren cantades no en resta cap record.

Pujant les muntanyes blanques de ney, fent ruta vers el vel blau m'has fet descobrir la

joia del bon Déu i assaborir la pau.

Vella Xiruca ...

14.- L’HOME DE CROMANYÓ (Popular francesa)

En aquell temps de la prehistòria, ara deu fer dos-cents mil anys, un home es va cobrir de glòria, fill de dos orangutants. Dret amb les potes del darrera i amb calçotets de pell de visó, va començar la seva carrera el famós home de cromanyó. L'home de cro ... L'home de ma ... L'home de nyó ... L'home de cromanyó, ei ! l'home de cro do manyó no està fet de llautó ni de ferro colat. Tenia rampells de poeta i a voltes feia el saberut; deia a la seva Marieta: “Ets més bonica que un mamut, si vols venir a la meva cova hi veuràs pintures murals més bones que les d’en Picasso que ni Dalí en pinta igual”. Portava una destral de pedra i un ganivet al cinturó: caçava l’ós, la pantera amb molt canguelo i ple de por; si li sortia un diplococus deia dintre el seu cervell: “Tanmateix sembla que ja és hora de què algun savi inventi el fusell”. L'home de cro ... Dos-cents mil anys després, nosaltres, com ell encara ens engresquem mirant el mar i la muntanya, però si ell tornava prou sabem això de treballar deu hores durant sis dies com esclaus segurament que ell ens diria: “Però, homes, no sigueu tant babaus!”.

18.- POL PETIT

[Do]Dies fets d'angoixa

[Fa]carrers plens de [Do]por [Fa]gent sense espe[Do]rança [Rem]ciutats sense [Sol]cor [Do]nens petits que creixen [Mi]amb el cor gla[Lam]çat [Fa]son joguines [Sol]que els grans hem tren[Do]cat Ei [Fa]Pol petit a[Sol]gafa la gui[Do]tarra cada [Lam]nit surt [Fa]al carrer i [Sol]canta una can[Do]çó Canta ben fort i digues la veritat sense cap por Ei Pol petit també cantaré jo. Et diran que les guitarres et diran que les cançons son només per diverir-te i que no has de buscar raons Però no deixis que t'enganyin qui diu això no et vol bé cal que surtis a cantar al carrer Ei Pol petit …

Ei Pol petit … Ei Pol petit també cantaré jo. Pol [Fa]petit[Sol], Pol pe[Do]tit…[Lam] Ei Pol petit també cantaré jo.

15.- LA VALL DEL RIU VERMELL (espiritual negra)

Trobarem a faltar el teu somriure; dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall, on vas viure, no l'esborra la pols del camí. El teu front dur la llum de l'albada, ja no el solquen dolors ni treballs, i el vestit amarat de rosada es vermell com el riu de la vall. Quan arribis a dalt la carena, mira el riu i la vall que has deixat i aquest cor que ara guarda la pena, tan amarga del teu comiat.

19.- SIGUES LLIURE

Sigues lliure i camina cap a l'estel que vulguis guanyar, laraila no pensis el que els altres et diran, laraila, deixa que la pluja mulli els teus cabells daurats petites gotes fredes tremolant Fes de casa teva tots els llargs camins del món SOL mi i tindràs per sostre el blau color DO RE SOL mi dorm a l'herba fresca, vola amb el colom, DO RE SOL mi corre com el riu vers l'horitzó DO RE SOL Fes-te blanca escuma quan el mar és blau color fes-te com l'ocell que canta en un racó fes-te flor petita, fes-te aigua brillant fes anar la vida que t'han dat Algun jorn la vida un company et donarà i amb la seva mà caminaràs dolços llavis tendres i un parlar suau

Per fer millor la vida, per fer millor la vida, per fer millor la vida a cada instant.

20.- EL CONTE MEDIEVAL Temps era temps hi havia, en un poblet medieval, un baró de mala jeia, que a tothom volia mal.

Amb carrossa d'or i plata passejava tot superb pel seu terme que moria d'esquifit i famolenc. Xics i grans mig morts de gana, li sortien al seu pas, demanat-li amb ulls plorosos, que tingués d'ells pietat.

Però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro: "A pencar males abelles necessito molt més or". Els diumenges a la tarda organitzava un gran joc: "Vilatans vinga a la festa, a la festa de la mort!

Vull setze joves per banda amb espases i garrots a fer d'escacs a la plaça i que guanyin els més forts". Xics i grans, mig morts de pena li sortien al seu pas, demanant-li amb ulls plorosos

que tingués d'ells pietat.

Però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro: "A jugar, vatua l'olla, que a mi m'agrada aquest joc!" Un joglar passà pel poble, avançada la tardor, que amb senzilla veu cantava i així deia la cançó: "Ai del poble, ai de la vila, que té un lladre per senyor, si vol pau que sigui justa, l'haurà de guanyar amb suor". Xics i grans, tots l'escoltaven, li donaven la raó, els naixia l'esperança, van anar a trobar el baró. Però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro: "Us faré tallar una orella, si escolteu el trobador!" Els vilatans es negaren a pagar més els tributs, a palau armats anaren i parlaren sense embuts:

"No et volem per baró nostre, no et volem, vés-te'n d'aquí, que si et quedes, ai de tu,

a la forca has de morir". Xics i grans tots a la una li cantaven la cançó: "Ai del poble, ai de la vila, que té un lladre per senyor".

Però ell callava i de ràbia se li corsecava el cor, mentre el poble repetia la cançó del trobador: "Ai del poble, ai de la vila que té un lladre per senyor, si vol pau que sigui justa, l'haurà de guanyar amb suor".

beneirem la mare que a tots ens va parir. La copa que fa cinc pel gran Pare Noè, la copa que fa sis pels diables del cafè.

Quan el sis serà buit maleirem l'infern, la copa que fa vuit no sé qui deixarem. El got de comiat el cantarem tots junts, el got de comiat un rèquiem pels difunts.

CANÇONS ...

AMB MISSATGE !

(espiritualitat)

1.- MILLION VOICES (Wyclef Jean)

Rwanda, Rwanda,

Yeah Rwanda, Rwanda.

They said: "Many are called and few are chosen," But I wish some wasn’t chosen

for the blood spilling of Rwanda.

They said: "Meshach, Shadrack and Abednego,

Thrown in the fire but you never get burned,"

but I wish that I didn't get burned in Rwanda.

They said: "The man is judged according to his works,"

so tell me Africa, what’s your worth?

There’s no money, no diamonds, no fortunes on this planet that can replace Rwanda…

Rwanda Rwanda Yeah, Rwanda Rwanda

These are the cry of the children

Rwanda Rwanda

Anybody hear my cry?

If America, is the United States of America,

Then why can’t Africa, be the United States of Africa?

And if England, is the United Kingdom,

Then why can’t Africa unite all the kingdoms and become United Kingdom of Africa?

Rwanda Rwanda, Rwanda Rwanda

Yeah, yeah.

These are the cries of the children, yeah.

Can anybody out there hear our cries?

Yeah, heavens cry ... Jesus cry.

Lord, did you hear us calling you?

Yeah, Rwanda Rwanda, Lord, did you hear us calling?

Can you do something in Rwanda?

Rwanda Rwanda, Rwanda Rwanda

I’m talkin' 'bout Jesus; talkin' 'bout

Rwanda Rwanda Rwanda

Talkin' 'bout … talk'n 'bout ... (X2)

índex

1 .- Million voices

2 .- Papá cuentame otra vez 3 .- Som 4 .- El que dicen els arbres 5 .- Quan surt el sol 6 .- La cúmbia de l’immigrant 7 .- Quatre vents

8 .- No amaguis la llengua 9 .- Clandestino 10 .- Les nits del Liceu 11.- Imagine 12.- Els temps estan canviant 13.- Ningú no comprèn ningú 14.- Tendresa

15.- Bella Ciao

16.- Que se n’ha fet d’aquelles flors? 17.- Mama tierra 18.- Del sud

2.- PAPÁ CUENTAME OTRA VEZ

(Ismael Serrano)

Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo, y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana, y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.

Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis estropeando la vejez a oxidados dictadores, y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.

Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia, y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo, y como desde aquel día todo parece más feo.

Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada, al final de la partida no pudisteis hacer nada, y bajo los adoquines no había arena de playa.

Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas, y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias, pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.

Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis, que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París, sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual: las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.

Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad. Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam. Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam. Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.

3.- SOM (Obrint Pas)

Som la cançó que mai s’acaba, som el combat contra l’oblit, som la paraula silenciada, som la revolta en un sol crit. Som l’espurna que encén la flama, som la lluita que hem compartit, som la pedra en la barricada, som el poble per construir. I quan la nit ens ve a buscar som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar. Som llàgrimes en la mirada, som el coratge de seguir, som la ferida mai tancada, som la història que no han escrit. Som l’arbre enmig de la tempesta, som els estels que vam teixir, som l’esperança i la tristesa,

som el poble per construir. I quan la nit ens ve a buscar som tot un món per estimar, som una història per guanyar,

tot un futur per començar.

“SEREM ALLÒ QUE VULGUEM SER” MIQUEL MARTÍ I POL

4.- EL QUE DIUEN ELS ARBRES (Feliu Ventura) Em va agafar les mans i les posà en la terra i em cremà per un moment. "tu vens d´ací, no pots canviar això". Ell entenia tot el que deien els arbres, jo només sentia vent. Em va alçar contra el cel per a seure´m als muscles i esclatà la meua ment. "jo sóc d´ací, no puc canviar això". i vaig entendre tot el que deien els arbres on només sentia vent. Hem de fer més per a avançar més; si és sostenible és farà visible. Des del meu lloc fins el més remot; sembrar ací per a collir allí. Interpretar un altre repertori: salvar a pams el propi territori. Un nou model un nou poder Hem de fer un esforç per a fer més per a escoltar els arbres no renunciar a res. o només quedarà vent!

5.- QUAN SURT EL SOL (Brams)

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l´aiguat que cau i a la terra el tempir fa bona olor. Veig un tros més enllà un veí treu el cap, s´ho mira, somriu i em veu i ens saludem. Plou per tot arreu sens distingir quin camp és de qui. Sembla que està apunt d´afluixar i la natura la feina atura i l´ocellam desvetlla el camp i certifica que el cel s´estripa. Quan surt el sol, surt per tothom sense preguntes ni privilegis, així de natural és la societat que pretenem. Nits a la llar de foc explicant contes als menuts que havíem sentit a l´avi allà mateix. Ve el veí a fer el cafè i diu que es veu que hi ha nous veïns d´una terra llunyana que ara és un erm. El vent de migjorn que va fer ahir els ha dut fins aquí.

A l´endemà els anirem a donar la benvinguda, i si cal ajuda, per fer a poc a poc una llar de foc on contar rondalles a la canalla. Quan surt el sol, surt per tothom sense preguntes ni privilegis, així de natural és la societat que pretenem. Sec sota el porxo vell a aixopluc de l´aiguat que cau. Aquesta terra és nostra però el món és de tots.

9.- CLANDESTINO (Manu Chao)

Solo voy con mi pena,

sola va mi condena.

Correr es mi destino

para burlar la ley.

Perdido en el corazon,

de la grande Babylon.

Me dicen el clandestino,

por no llevar papel.

Pa una ciudad del norte,

yo me fui a trabajar.

Mi vida la dejé,

entre Ceuta y Gibraltar.

Soy una raya en el mar,

fantasma en la ciudad.

Mi vida va prohibida,

dice la autoridad.

Solo voy con mi pena,

sola va mi condena.

Correr es mi destino,

por no llevar papel.

Perdido en el corazon,

de la grande Babylon.

Me dicen el clandestino,

yo soy el quiebra ley.

Mano negra, clandestina.

Peruano clandestino.

Africano clandestino.

Marijuana ilegal.

Solo voy con mi pena,

sola va mi condena.

Correr es mi destino,

para burlar la ley. Perdido en el corazon,

de la grande Babylon.

Me dicen el clandestino,

Por no llevar papel.

6.- LA CÚMBIA DE L’IMMIGRANT (Ayvalà – Calaf)

del sud, del nord i en pateres ha arribat, la mafia t'ha enganyat i arribes destrossat i aqui ningú et vol tothom et rebutja tens gana, tens fred i la bofia et busca... BALLEM TOTS JUNTS TOTS SOM IMMIGRANTS! I AIXÍ LA FESTA SERÀ MÉS GRAN! QUE AKESTA ÉS LA CUMBIA DE L'IMMIGRANT! EL RITME DE LA MÚSICA EM FA SER MÉS TOLERANT!!! ya me voy! yo ya me voy! xa españa a trabajar en patera y sin cartera al país del BIENESTAR!!! (ui si!) y alce la mano quien quiera cruzar el estrecho de gibraltar que vote que vote quien quiere cruzar, ahí está la frontera para la libertad!

BALLEM TOTS JUNTS TOTS SOM IMMIGRANTS! I AIXÍ LA FESTA SERÀ MÉS GRAN! QUE AKESTA ÉS LA CUMBIA DE L'IMMIGRANT! EL RITME DE LA MÚSICA EM FA SER MÉS TOLERANT!!!

10.- LES NITS DEL LICEU (Lax'n Busto) Tot és llest perque hi hagi sort, avui toca l'estrena d'un nou tenor. Dones amb abrics de pell fan cua per a l'actuació, i els urbanos, ho vigilen tot. Símbol d'elegància i d'educació, el Liceu no s'altera per cap qüestió, han passat ja molts anys i molts més que passaran i les bombes, no el van canviar.

I és que veuràs el cel amb els seus ulls tancats quan Wagner comenci a sonar. Pots sacsejar les joies o pots aplaudir, tot depèn de la pasta que tu pots tenir. Aquí trobaràs duqueses, reis i reines i els seus fills, i la claca, al galliner. Però és que un altre món arriba quan acaba la funció: el món de qui no té tanta sort. Perquè hi ha un camell amb un yonki al costat, digue'm què és el que jo et dec i treu-me el mal de cap, que t'ho pagaré de segur demà passat

I així Mozart, Verdi i la Butterfly, son veïns de travestis, xulos i marrons. Potser és cert que el 'bell cant' agermana tothom, però no ho crec pas, en aquest món. I una puta a la cara tira els tejos a un noi, per un bon polvo tres-mil. No podria violar-te i les pelen han volat, fes-t'ho amb mi pel morro i ja veuràs! Perquè sóc capaç de fer-te volar. Vine amb mi i t'adonaràs que jo et faré oblidar somnis de fa uns anys que ja no es cumpliran.

7.- QUATRE VENTS (Obrint Pas) A voltes sóc supervivent dels mapes dels meus sentiments, i en la tristesa del llarg camí sent les ferides del meu temps. Perdut a les nits d’occident he après a viure resistent, i a les mans porte, cinc continents i al puny tancat un món sencer I en la tristesa del llarg camí sent la ferides del meu temps. I a les mans porte cinc continents i al puny tancat un món sencer. A voltes sóc un nàufrag més als oceans dels sentiments, i entre les veles del meu destí sent la revolta del meu temps. Solcant el mar contracorrent he après a sentir-me insurgent, i per bandera, porte un estel onejant sobre quatre vents. I entre les veles del meu destí sent la tristesa del meu temps, i per bandera porte un estel onejant sobre quatre vents. I en la tristesa del llarg camí sent les ferides del meu temps, i a les mans porte cinc continents i al puny tancat un món sencer.

11.- IMAGINE (John Lennon)

Imagine there's no heaven, Do Fa it's easy if you try, Do Fa no hell below us, Do Fa

above us only sky. Do Fa Imagine all the people Lam Rem living for today. Sol Sol7 Imagine there's no countries, it isn't hard to do, nothing to kill or die for and no religion too. Imagine all the people living life in peace. Fa Sol Do Mi7 You may say I'm a dreamer, Fa Sol Do Mi7 but I'm not the only one. Fa Sol Do Mi7 I hope some day you'll join us. Fa Sol Do And the world will be as one. Imagine no possessions I wonder if you can, no need for a greed or hunger a brotherhood of man. Imagine all the people sharing all the world. You may say I'm a dreamer, but I'm not the only one. I hope someday you'll join us. And the world will be one.

8.- NO AMAGUIS LA LLENGUA (Cesk Freixas)

Cada cop que penso, cada cop que parlo, cada cop que escric ho faig en català. Cada somriure, cada mirada, cada cop que estimo ho faig en català. S´ofeguen les veus, oxigen o no puc més, o ara o mai, independència o mort... No amaguis la llengua, no siguis covard, la cultura encara és viva, no la podem matar... Cada puny alçat dibuixa en l´aire un camí de llibertat, i mentrestant, si el mur cau, podem seguir avançant. Cada somriure, cada mirada, cada volta odiada és un motiu per tirar endavant. S´ofeguen les veus, oxigen o no puc més, o ara o mai, independència o mort... No amaguis la llengua, no siguis covard, la cultura encara és viva, no la podem matar... "I quin mal faig si dic que sóc independentista, si jo de mal no en sé fer... I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,

i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paissatge, i si canto els himnes de les nostres esperances, fins el da que toquem amb les nostres mans la nostra absoluta llibertat, i més... I quin mal faig si dic que vull la

independència?"

Imagina Imagina't que no hi ha cel,

és fàcil si ho intentes,

Sense infern sota nostra

damunt nosaltres només el cel blau.

Imagina a tota la gent

vivint al dia...

Imagina que no hi ha països,

no és difícil de fer,

ningú per qui matar o morir ni tampoc religió.

Imagina't tota la gent

vivint la seva vida en pau....

Diràs que sóc un somniador,

però no sóc l'únic;

i espero que algun dia t'uniràs a nosaltres,

i aleshores, només hi haurà un sol món.

Imagina't que no hi ha propietat,

no sé si podràs.

Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,

sinó homes vivint en germanor.

Imagina't que tothom,

ho comparteix tot arreu del món.

Diràs que sóc un somniador,

però no sóc l'únic;

i espero que algun dia t'uniràs a nosaltres, i aleshores, només hi haurà un sol món.

12.- ELS TEMPS ESTAN CANVIANT (Bob Dylan)

Acosteu-vos, bones gents Vingueu d'on vingueu Vosaltres que us adoneu De l'aigua que va pujant Sabeu ben bé que aviat Us podeu ofegar Si creieu que val la pena La vida, ius voleu salvar Apreneu a nadar aviat

O us ofegareu Perquè els temps estan canviant Veniu escriptors i crítics Que creieu saber-ho tot Cal tenir els ulls oberts I canviar si canvia el món No correu tampoc massa La ruleta està girant Ningú no pot saber El lloc on pararà Vigileu, qui perd avui Guanyarà segur demà Perquè els temps estan canviant

15.- BELLA CIAO Questa mattina mi sono alzato. O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao. Questa mattina mi sono alzato, e ho trovato l'invasor. O partigiano portami via O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao. O partigiano portami via qui mi sento di morir. E se io muoio de partigiano O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao. E so io muoio de partigiano tu mi devi seppellir. E seppellire lassú in montagna Oh bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao. E seppellire lassú in montagna sotto l'ombra di un bel fior. Così le genti che passeranno O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao. E la genti che passeranno mi diranno: "oh che bel fior". E questo è il fiore del partigiano ¡Oh! Bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao. E' questo il fiore del partigiano morto per la libertà. ...E questo il fiore del partigiano morto per la libertà. Morto per la libertà.

Veniu ministres, diputats Escolteu-me de grat Deixeu lliures les portes No detureu pas ningú Atenció! els endarrerits

Són els que ho perdran tot Deixeu el vostre vell camí Ja no serveix; no sentiu Aquest vent que us trenca els vidres I fa trontollar les parets? És que els temps estan canviant

Veniu pares i assenyats De tot arreu del món No critiqueu abans mireu Si porteu una bena als ulls Els vostres fills i les vostres filles Ja parlen diferent No poseu més obstacles Als nostres camins nous Pel sol fet que vosaltres

No podeu seguir el nostre pas Perquè els temps estan canviant

El camí ja és marat I els daus ja són tirats Mireu que el que avui és lent Serà ràpid demà L'ordre s'ha capgirat Per la mateixa eterna llei Per la qual el present d'avui Serà el passat demà I el que avui és el primer Serà l'últim d'arribar Perquè els temps estan canviant

16.- QUÈ SE N’HA FET D’AQUELLES FLORS ? (Pete Seeger) Què se n'ha fet, d'aquelles flors? Fa tants dies Què se n'ha fet, d'aquelles flors? Fa tant de temps Què se n'ha fet, d'aquelles flors? Les noies en van fer un pom Qui sap si tornaran Qui sap si mai tornaran De les noies, què se n'ha fet? Fa tants dies De les noies, què se n'ha fet? Fa tant de temps De les noies, què se n'ha fet? Han anat a buscar els nois Qui sap si tornaran Qui sap si mai tornaran On han anat tots aquells nois? Fa tants dies... A la guerra a ser soldats Qui sap si tornaran Qui sap si mai tornaran Què se n'ha fet, d'aquells soldats? Fa tants dies... Les tombes els han cobert Ells ja no tornaran Ells ja mai més tornaran De les tombes, què se n'ha fet?... Fa temps que hi van créixer flors... Què se n'ha fet, d'aquelles flors... Les noies en van fer un pom...

13.- NINGÚ NO COMPRÈN NINGÚ

Ningú no comprèn ningú, però nosaltres som nosaltres i sabem allò que és bo: Sentir el sol damunt la cara i estimar-se de debò, i trobar-se viu encara i cantar sense cap dol.

Ningú no comprèn ningú, però nosaltres som nosaltres i volem un món tot nou, amb un cel net d'amenaces, amb tres núvols per quan plou, amb el mar a quatre passes i els que som companys i prou.

Ningú comprèn ningú, però nosaltres som nosaltres i sabem la veritat: Que la terra no és partida com un mapa mal pintat, i que això és una mentida de molt mala voluntat.

Ningú no comprèn ningú però nosaltres som nosaltres i sabem allò que és bo: Sentir el sol damunt la cara i estimar-se de debò, i trobar-se viu encara i cantar sense cap dol.

17.- DEL SUD (Obrint Pas) Del sud, d´alla on la terra mor, d´alla on la calor, no em deixa veure el sol. Sóc del sud i el meu caminar, s´ha fet tant complicat, que ja no veig el nord. Del sus, la terra dels enganys, la terra d´amargors que sempre assequen plors. Sóc del sud, país que ja no hi és, que s´amaga del temps, dens el cor de la gent. Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món sóc del sud del record, d´uns països sense nom. Sóc del sud dels sentiments, Sóc del sud de les arrels sóc del sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur. Del sud, d´alla on la terra mor, d´alla on la calor, no em deixa veure el sol. Sóc del sud i el meu caminar, s´ha fet tant complicat, que ja no veig el nord. Del sus, la terra dels enganys, la terra d´amargors que sempre assequen plors. Sóc del sud, país que ja no hi és, que s´amaga del temps, dens el cor de la gent. Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat del somni exiliat. Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món sóc del sud del record, d´uns països sense nom. Sóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels sóc del sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur. Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món sóc del sud del record, d´uns països sense nom. Sóc del sud dels sentiments, Sóc del sud de les arrels sóc del

sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur.

14.- TENDRESA

Aquest camí que deixo enrera és llarg però em vull lleuger del seu bagatge, que res no em valen tants d'atzars, ni els vells camins, ni el blau del mar, si dintre seu no sento com batega, hi batega, el fràgil art de la tendresa... Del teu amor ho espero tot i tant que en faig un cant pel meu capvespre, estimo l'ànsia dels teus ulls, l'impúdic arc del teu cos nu, però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre, sabent-te esclau de la tendresa... Del dolç batec de la tendresa

que espera... la tendresa que exalta... la tendresa que ens cura quan fa por la solitud. El món que visc sovint no el sento meu i sé els perquès d'una revolta, misèria i guerra, fam i mort, feixisme i odi, ràbia i por, rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena, però tot d'un cop ... ve... la tendresa. Ah, si no fos per la tendresa que espera... la tendresa que exalta... la tendresa que estima quan fa por la solitud.

18.- Mama tierra (Macaco) Qué difícil cantarle a tierra madre Que nos aguanta y nos vio crecer Y a los padres de tus padres y a tus hijos, los que vendrán después Si la miras como a tu mama Quizás nos cambie la mirada Y actuemos como el que defiende a los suyos y a los que vienen con él La raíz de mis pies yo sentí, Levanté la mano y vi Que todo va unido, que todo es un ciclo: la tierra, el cielo y de nuevo aquí Como el agua del mar a las nubes va Llueve el agua y vuelta a empezar Oye, eee Grité, grité No, no, no lo ves Va muriendo lentamente Mama tierra, mother earth Grité, grité No, no, no lo ves Va muriendo lentamente Mama tierra, mother earth No se trata de romper ventanas, ni farolas, ni de caras Mejor romper conciencias equivocadas Oye, nadie nos enseñó ni a ti ni a mí Nadie nos explicó ni a ti ni a mí Mejor aprender, que corra la voz y quizás conseguir Bombeando tierra madre dice, Bombeando tierra madre te dice basta Bombeando, bombeando a tierra madre escuché Bombeando tierra madre dice ponte en pie Bombeando ponte en pie Bombeando tierra madre dice ponte en pie, mírame Grité, grité No, no, no lo ves Va muriendo lentamente Mama tierra, mother earth …

Oh mama reclama Se le apaga la llama Y esto no es de hoy, ya tiempos atrás voy hoy Décadas degradando Ya mama reclama Se le apaga la llama Se la venden hoy De lo que fue a lo que es hoy Se le magnifican sus latidos hoy Llaman llaman, mama tierras llaman Ya que las manejan sin plan Demasiadas cavan, otras se caen, luego frutos no dan Llaman llaman, mama tierras llaman Oídos sordos les hace el man Miradas se tapan Contaminan hasta que eliminan Grité, grité No, no, no lo ves Va muriendo lentamente Mama tierra, mother Herat Grité, grité No, no, no lo ves Va muriendo lentamente Mama tierra, mother Herat Grité, grité Va muriendo lentamente Mama tierra, mother earth Grité, grité No, no, no lo ves Va muriendo lentamente Mama tierra, mother Earth

LES CANÇONS …

MÉS ACTUALS!

1.- POSA’M UN SUC (Macedònia) Tinc un profe que es fica el dit al nas

Una mare que sempre arriba tard

Tinc un pare que mai porta el cinturó

I un germà que li agrada sortir molt

Tinc un tiet que no para de fumar

I una tieta que no treballa mai

Però resulta que jo ho faig tot malament

Sóc un pesat, gandul, tossut i un impacient

Sóc un nen intel.ligent, ho entenc tot perfectament

Sé què és bò sé què és dolent, ho diu la gent

Tantes normes, tantes lleis, tanta gent per sobre meu.

Jo tinc ganes de passar olimpicament, dels seus consells

Posa'm un suc de llimona, pinya o mango, m'és igual

Posa'm un suc de mandarina, poma o platan, ben gelat

Posa'm un suc de maduixa o de cacao, barrejats

Posa'm un suc, un suc de kiwi, un suc de maracuià

Tinc un avi que aposta al domino

Una iaia que li agrada el conyac

Un cosí que no estudia ni fa res

Una amiga que es pinta i surt amb nens

Tinc un gat que s'en va i torna quan vol

I una gossa peluda que sempre dorm

Però resulta que jo ho faig tot malament

Sóc un pesat, gandul, tossut i un impacient.

Sóc un nen intel.ligent, ho entenc tot perfectament

Sé què és bò sé què és dolent, ho diu la gent

Tantes normes, tantes lleis, tanta gent per sobre meu.

Jo tinc ganes de passar olimpicament, dels seus consells

Posa'm un suc de llimona, pinya o mango, m'és igual

Posa'm un suc de mandarina, poma o platan, ben gelat Posa'm un suc de maduixa o de cacao, barrejats

Posa'm un suc, un suc de kiwi, un suc de maracuià

índex 1. Posa’m un suc 2. Al mar 3. Els guapos són els raros

4. Des de la nit 5. Tot és fosc 6. La gota 7. Tinc una mania inconfessable 8. 4 – 3 – 3 9. Que no s’apague la llum 10. Wa yeah! 11. La princesa de la revolta 12. Extraterrestres 13. Condemnats 14. Torna 15. I digueu 16. Temps o rellotge 17. Corren 18. La casa por el tejado 19. Peter Pan 20. Clavell morenet

2.- AL MAR (Manel) Tu i jo hem sopat en bons restaurants, tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal, tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc, tu i jo hem cantat a la vora del foc, tu i jo hem buscat coses similars,

tu i jo hem tingut el cap ple de pardals, tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar. Plantem les tovalloles, convido a un gelat, juguem amb alegria, esquivem passejants. A l’horitzó es divisen les veles d’uns nens que fan optimist a la cala del costat. Dormo una estona, a la que bufa la mar, així estirada se’t veu espectacular llarga i blanqueta a la sorra llegint

intrigues de final inesperat. Es abusiva tanta calor. T’incorpores i et poses bé el banyador, amb el peu calcules com està l’aigua i tot esta llest per tal que entrem al mar. Així doncs si un dia vens i passes per aquí, i sí malgrat la feina trobem un matí, no em perdonaria mai, no podria assumir, no agafar-te amb la moto i que no fessim camí, molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món, hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons, tu i jo asseguts a la barra d’un bar, sona bona música i som davant del mar.

5.- TOT ÉS FOSC (Gossos)

Tot és fosc, només una espurna, és la nineta dels teus ulls va pampallugant. Avui potser em diràs adéu, i una llàgrima, pels teus ulls caurà.

Vols ser lliure,

vols ser un altre falcó en el cel, però tot just del niu acabes de marxar. Pensa en tu i pensa en el que vols trobar, pensa en mi i pensa en el que et puc donar.

Encara no sé, com et diré que t'estimo

i que amb tu vull continuar. I que les llàgrimes no són de plorar, sinó és el cor, que no para de sagnar. Encara no saps, quin camí has de seguir. El blanc o el negre, aquí no hi ha entremig.

I al final, al final segur trobaràs allò que sempre has desijat algú que estigui al teu costat. I encara no sé...

3.- ELS

GUAPOS

SÓN ELS

RAROS

(Manel) Un home amb

ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós.

Ja fa més d’una hora que a la seva dona l’espera el Doctor Ramon.

Que avui s’han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos.

La dona es vol treure papada i l’home es farà fer un penis més gros.

Però, no saben que ser atractius també pot comportar viure en un

malson.

I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral.

I ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.

El Pepe és un noi que ha fet panxa i es passa el sant dia estirat llit.

Avui el rodegen tres metges i un jove becari amb un bisturí.

Amb un permanent delimiten l’essència greixosa que li extrauran.

I ell somia amb prendre un waikiki envoltat de senyores que marquen

mugrons.

Però, el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un

malson.

I el tio organitza trobades d’amics del 600, i en té un de vermell. I quan puja al poble, els nens li demanen que els porti a fer un tomb.

No saben que els guapos són els raros.

Ho sap tothom, però no ho diu ningú.

Tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents.

I no saben que els guapos desafinen , no tenen swing i no ballen bé.

També es preocupen i tenen psicòlegs, i no passa res.

I no passa res.

I no passa res.

6.- LA GOTA (Strombers)

Ets gota de pluja, ets gota de plor i de vi ets gota de lava, ets gota de regalim

gota d’oasi, d’esperança que regues un món àrid

ets la gota que fa vessar el got

Ets gota de sang, ets gota de suor infantil

ets gota del gota a gota, ets gota que no cau

gota de pluja àcida, que del primer plor la gota cau, es filtra, s’evapora i ho torna a veure tot

Quants calendaris haurem d’arrencar

per veure només la gota de la pluja que mulla

i si és la nostra l’espècie que enderroca pobles i gent

prefereixo ser ocell que vola sense diners

El plor desesperat, el vi de penes ofegat,

la lava que explota de ràbia i l’últim regalim

d’aquell arbre amazònic abans de ser tallat. S’ha de buidar el got que ja fa temps que vessa amb aquests dictadors

la sang que fan les armes, jo em plantejo la seva inexistència

com pot tenir sostre una empresa d’armes i no el rodamón xop

i aquests nens i no tan nens que viuen per treballar

i aquella nena amb el gota a gota després d’un bombardeig

I els cabrons ignorants que només busquen capital

faran que la pluja contamini, i així els nadons que vegin per primer cop el món

ploraran, ploraran, ploraran...

4.- DES DE LA NIT (Obrint Pas)

Avui no t´escric per a parlar de pau Avui no són dies de mirar-se als ulls, i callar S´obren ferides als camps dels vençuts Creixen els murs que em separen a mi, de tu L´horta de València tocada de mort 1000 anys de història arrasats en segons Terra, treball, cultura, sentiment Paraules mortes per la supèrbia del poder Però aquí neix la resitència Negació del seu oblit Armes de raó i conciència Alçant teixits de comprimís Avui t´escric des de la nit Encerclat per l´enemic Convocat per la memòria I disposat a no morir Solidari / Solidària Avui no t´escric per a parlar de pau Avui no són dies de mirar-se als ulls, i callar S´esperen tempests als camps dels vençuts S´apuntalen els murs que em separen a mi, de tu Les terres de l´Ebre tocades de mort Pobles i comarques disposats a tot Aigua, treball, cultura, sentiment Paraules mortes per la supèrbia del poder Però aquí neix la resitència Negació del seu oblit Armes de raó i conciència Alçant teixits de comprimís Avui t´escric des de la nit Encerclat per l´enemic Convocat per la memòria I disposat a no morir.

7.- TINC UNA MANIA INCONFESSABLE (Pau Alabajos)

Tinc una mania inconfessable i és que m'encanta capbussar-me en els teus ulls, tocar-te en silenci, besar-te lentament per tot el cos. L'alba ens sorprén mirant-nos tendrament. Després de la batalla sempre ve la calma: des del teu llit tot sembla diferent. Tinc una mania incontrolable i és que m'agrada mossegar-te en el bescoll, ficar-te les mans per dins de la brusa, jugar amb els teus pits. I arrancar els botons dels teus pantalons amb tan poca destresa que rodolem per terra com si fórem dos gladiadors. Ja no aguante més, vaig a rebentar, sent calfreds per la columna vertebral. Quina sensació d'inmortalitat! Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos, com si acariciara els núvols amb les mans... Sent una alegria irreprimible cada vegada que em desperte al teu costat i em ve a la memòria la nit increïble que se n'ha anat volant. Isc al carrer, camine entre la gent, és hora de somriure, és el moment d'escriure cançons que parlen del present. Ja no aguante més, vaig a rebentar, sent calfreds per la columna vertebral. Quina sensació d'inmortalitat! Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos, com si acariciara els núvols amb les mans... Ja no aguante més, vaig a rebentar, sent calfreds per la columna vertebral. Quina sensació d'inmortalitat! Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos, com si el temps es detinguera en aquest mateix instant, com si acariciara els núvols amb les mans...

10.- WA YEAH! (Antònia Font)

Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat,

es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Jo cant es cafè i sa galeta quan dius "tu podries ser meu". Què sexi, què dolça i què freda, wa yeah! Sa zebra que passa un semàfor i com se desmunta un bidet, Cosmètics i Margaret Astor, ja se com s´escriu Juliette!!! Jo cant sa rosa i es cactus i moltes més coses també, Un llapis d´Ikea, un pistatxo, wa yeah! Què divertit lo que escric quan estic avorrit, Per exemple es teu cos, es jersei destenyit, Es carrer blanc de sol, Es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit, De penombra i llençols amb es termo espenyat, Per exemple adormits. Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat, Es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré. Calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!

8.- 4 – 3 – 3 (Els amics de les arts)

Amb un bon onze inicial vull guanyar tres punts de glòria per la porta principal entrar als annals de la història I és que en temes de lligar bé que es pot perdre una lliga si no està tot estudiat si la tàctica fa figa De porter per parar els gols em posaré una cuirassa per si d'entre naps i cols va i m'enduc una carbassa I una defensa de quatre amb centrals ben contundents la prudència i la paciència imperant en tot moment Si les coses van maldades penso plantar l'autobús quatre frases mal comptades i que passin els minuts Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi ha Uh-lé-lé, uh-là-là, si us plau poco picante que no ho puc suportar I em reservo a la banqueta un parell de melodrames fan a l'esquerra i la dreta són els típics trencacames I de quatre caixa o faixa un accent agironat donaran joc les ve baixes que m'esforço en remarcar

11.- LA PRINCESA DE LA REVOLTA (Cesk Freixas)

Què li passa a la princesa que no creu en el seu rei? Genocidi ideològic de terra cap al castell I què li passa a aquest poble que no pensa igual que ell? La terra per qui la treballa sonen les veus i crida la gent. Ha començat una altra via a les contrades del senyor. Avui els bufons de la cort respiren ja un xic millor. Camperols i gent del poble es dirigeixen a palau. La princesa de la revolta ha deixat anar el primer crit de por. No deixis mai de bategar els sentiment de llibertat No deixis mai d´anar endavant Perquè tot el poble avançarà. (x2) LA PRINCESA DE LA REVOLTA Els guardians a per de porta són atacats amb pedres i foc, la resposta ha començat aquest és només el primer avalot. El catell mor entre flames, el poble ho celebra amb els seus cants. Sense rei ni cap cadena la princesa clava els ulls a l´amor. No deixis mai de bategar...

Deixant-se caure a l'esquerra pivot recuperador fixo la mirada a terra si la cosa va pitjor De mitja punta fent boia una cita intertextual A mi m'agrada en Paul Auster, és boníssim tal i qual. I tota l'artilleria la concentraré al davant a l'esquerra, Martin Codax provant d'evitar l'orsai Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi ha Uh-lé-lé, uh-là-là, per anar a fer amb tu una copa, em vull classificar D'extrem dret deixaré caure que allà a Sant Miquel del Fai tinc caseta i que les taure i els aquari encaixem guai I de carrilers per banda somriures adolescents tan repetits tan estudiats tan entrenats digitalment Vull amb la meva gran jugada quatre notes a unisò et faig cometre una falta dius “Adoro els cantautors” Davanter centre amb olfacte hi ha una arrancada explosiva rematant centrada exacta si és que la centrada arriba Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi ha Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi ha Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar

12.- E