Magí Mata Medina
26/01/2017
Ciències de la Terra i Medi Ambient
Tutura: Empar Dalmau
Reforestació Bosc Can Deu
2
Agraïments:
A l’inici d’aquest treball em vaig trobar amb dificultats importants, em va costar
trobar contactes professionals relacionats amb la temàtica del meu treball que
m’ajudessin a implicar-me i a introduir-me en el món de la reforestació.
Sé que sense l’ajuda que he rebut, el resultat del meu treball no hagués estat el
mateix.
En primer lloc, vull agrair a la meva tutora del treball de recerca Empar Dalmau
pel seu suport i els suggeriments de millora que m’ha proporcionat.
En segon lloc, m’agradaria agrair al biòleg Hilari Teixidó que m’ha ajudat
facilitant-me informació, propostes de pràctica i coneixements necessaris per
donar respostes a les meves preguntes.
En tercer lloc, també agrair el suport que m’ha ofert la meva família,
especialment, la meva mare, Esther Medina, que m’ha acompanyat en tot el
que he necessitat.
Per últim, agrair el suport del meu cosí, Rubén Gonzàlez, que em va ajudar a
veure clar quina havia de ser la temàtica del meu treball. També donar les
gràcies a Núria Leiva i a Anna Gil per ajudar-me a començar a introduir-me en
el tema, i als amics que m’han animat durant el treball.
Reforestació Bosc Can Deu
1
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................... 2
2. ELS BOSCOS ................................................................................................. 4
2.1 BENEFICIS DELS BOSCOS .............................................................................. 4
2.1.1 Beneficis econòmics ........................................................................... 5
2.1.2 Beneficis ambientals ........................................................................... 5
2.1.3 Beneficis o usos socials ...................................................................... 6
2.2 SITUACIÓ DELS BOSCOS AL MÓN .................................................................... 6
2.2.1 Boscos a Catalunya ........................................................................... 7
2.2.2 Boscos a Espanya .............................................................................. 9
2.3 PROBLEMES ALS QUALS S’ENFRONTEN ELS BOSCOS ...................................... 10
3. REFORESTACIÓ .......................................................................................... 15
3.1 DESFORESTACIÓ. TÈCNIQUES DE REFORESTACIÓ. ........................................ 16
3.2 BENEFICIS D’UNA REFORESTACIÓ ................................................................. 19
4. BOSC DE CAN DEU ..................................................................................... 20
5. PRÀCTICA. REFORESTACIÓ AL BOSC DE CAN DEU .............................. 27
6. RESULTATS ................................................................................................. 35
7. CONCLUSIONS ............................................................................................ 36
8. WEBGRAFIA ................................................................................................. 38
ANNEXES ......................................................................................................... 39
Reforestació Bosc Can Deu
2
1. INTRODUCCIÓ
A l’hora de plantejar-me la temàtica del meu el treball de recerca, vaig
veure clar que el volia fer sobre els boscos, concretament, sobre els problemes
als que s’enfronten ja que és una temàtica actual i que a mi sempre m’ha
interessat molt.
Sempre m’ha agradat molt la muntanya, gaudeixo observant els arbres i
tota la natura que forma part dels boscos. A més, des de ben petit he practicat
BTT (ciclisme de muntanya), esport que m’ha despertat aquesta passió. Valoro
molt i m’interessa la cura de l’entorn, potser aquí la meva decisió d’estudiar, en
un futur, un grau relacionat amb el Medi Ambient.
Després de plantejar-me diferents aspectes importants per investigar
sobre els boscos, vaig decidir enfocar el meu treball en la reforestació, una
actuació important per recuperar ecosistemes i millorar la qualitat ambiental i
del terreny (qualitat de l’aire, hídrica…).
Gràcies a diferents mitjans de comunicació i a persones involucrades en
el món ambiental he tingut l’oportunitat de conèixer la història d’un bosc molt
proper, el bosc de Can Deu (Sabadell), i de poder participar de manera activa
en el seu projecte de reforestació.
Els objectius plantejats en el treball de recerca han estat els següents:
• Cercar informació general dels boscos.
• Investigar l’estat actual dels boscos a diferents zones.
• Introduir-me en el món de la reforestació.
• Participar en el projecte de reforestació del Bosc de Can Deu.
Les hipòtesis que m’he plantejat són:
• Potser es pot recuperar un bosc amb participació ciutadana, sense
coneixements professionals.
• Potser la regeneració natural té un paper més important en la
recuperació del bosc que la reforestació.
Reforestació Bosc Can Deu
3
• Potser el 25 % dels arbres plantats en la reforestació moren durant el
primer any.
Per poder contrastar aquestes hipòtesis he treballat de la següent
manera:
1. He cercat informació sobre aspectes importants dels boscos com, per
exemple, territori que ocupen, els beneficis que aporten i els problemes
als quals s’enfronten, entre d’altres. Aquesta informació l’he cercada a
través de pàgines webs i entitats relacionades amb el món forestal, com
el CPF, Centre de la Propietat Forestal de Catalunya. També m’he
posat en contacte amb els ajuntaments de Sta. Perpètua de Mogoda i el
de Castellar del Vallés (en concret, amb els tècnics de medi ambient).
2. He recollit informació important per la meva pràctica, gràcies a una
entrevista que li vaig realitzar a Hilari Teixidó, persona responsable del
projecte de reforestació del Bosc de Can Deu.
3. He realitzat una part pràctica la qual ha consistit en la participació en el
projecte de reforestació del Bosc de Can Deu (Sabadell), on juntament
amb altres voluntaris, guiats per persones responsables del projecte, he
treballat en diferents fases per la recuperació del bosc. La meva
experiència pràctica m’ha aportat una sèrie de coneixements que també
s’han vist reflectits en el treball.
Reforestació Bosc Can Deu
4
2. ELS BOSCOS
Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries però
amb presència dels estrats arbustiu, herbaci i muscinal, amb major o menor
importància. El conjunt de vegetals no arboris que trobem a l’interior d’un bosc
rep el nom de sotabosc.
Ampliant el concepte, pot dir-se que bosc és tota aquella superfície de
terra on es troben creixent associacions vegetals, predominant arbres de
diferents mides que han estat explotats o no, capaços de produir fusta o altres
productes; influeixen en el clima i en el règim hidrològic i a més brinden
protecció a la vida silvestre.
Els boscos són importants perquè tenen un paper fonamental en la
natura: constitueixen l’habitat per moltes espècies; són font de recursos
naturals; poden ser espais d’oci; són reguladors indispensable del cicle de
l’aigua; conserven el sòl i constitueixen un dels elements essencials per la lluita
contra el canvi climàtic. Fan de la seva conservació i restauració una gran
inversió, biològica, econòmica i social.
Sabies que…
Sovint s'ha considerat els boscos madurs com a consumidors de diòxid de
carboni, però realment, són pràcticament neutres pel que fa al carboni, i són
només els alterats i els joves els que actuen com a consumidors.
2.1 Beneficis dels boscos
Els boscos aporten nombrosos beneficis que es poden agrupar en
beneficis econòmics, ambientals i socials.
Els recursos que ofereixen els boscos són de caràcter renovable,
sempre i quan es dugui a terme una gestió forestal sostenible, fet que implica la
seva conservació i millora per les generacions futures.
Reforestació Bosc Can Deu
5
2.1.1 Beneficis econòmics
Des d’antic, els boscos s’han aprofitat per a l’obtenció de productes
forestals fusters (llenya, fusta per a trituració, construcció d’objectes...), i per a
productes forestals no fusters (pastures, suro, bolets i tòfones, pinyons i
castanyes, plantes aromàtiques i medicinals, espàrrecs boscans, mel...).
Il·lustració 1: Collidor de bolets en un bosc.
Aquests aprofitaments impliquen una gestió del bosc que, en cas de no
realitzar-se correctament, pot provocar la seva degradació o pèrdua. Això ha
comportat que, en moltes ocasions, la societat associï l’aprofitament del bosc
amb la seva destrucció.
Els espais forestals són el resultat de l’equilibri entre l’acció dels humans
i l’evolució de la natura. És més, els boscos que són aprofitats i gestionats
correctament són més rics en diversitat, estan en millors condicions que els que
no es gestionen o estan semi abandonats i tenen garantit el seu futur.
2.1.2 Beneficis ambientals
Els boscos ens aporten uns beneficis de caràcter ambiental que són
fonamentals per a la vida a la terra; juguen un paper molt important com a
reguladors del clima i dels elements essencials del planeta: aigua, sòl i aire.
Realitzen una sèrie de funcions ecològiques com la regulació atmosfèrica amb
la fixació de CO2, la regulació hídrica, la conservació dels sòls evitant els
processos d’erosió o la conservació de la biodiversitat.
En les darreres dècades, l’activitat humana ha provocat problemes
ambientals com, per exemple, la sequera, el canvi climàtic, la pèrdua de
biodiversitat o els elevats nivells de contaminació de l’aire d’algunes ciutats. Els
boscos constitueixen una eina per regular alguns d’aquests fenòmens ja que
Reforestació Bosc Can Deu
6
constitueixen un magatzem de CO2 i una font d’oxigen. Per tant, la seva
conservació és molt important.
2.1.3 Beneficis o usos socials
En els últims anys, els boscos han deixat d’estar només freqüentats per
llenyataires, caçadors i carboners per passar a ser utilitzats o visitats per
multitud de persones. És el que podem anomenar un ús social del bosc. Aquest
engloba totes les activitats de lleure, esport, cultura, etc. que es realitzen amb
el bosc com a marc de fons. L’excursionisme i els esports d’aventura, anar a
buscar bolets i tot tipus de fruits silvestres, la caça i la pesca, anar amb moto o
la simple contemplació del paisatge són exemples de l’ús social del bosc.
Aquesta situació ha comportat, en alguns casos, uns perjudicis clars pel
bosc: incendis forestals provocats per descuits, abandonament de muntanyes
de deixalles, degradació del sotabosc i dels accessos per l’elevada afluència de
la gent... Però, tot i aquesta problemàtica, que s’ha de resoldre a través d’una
regulació adequada, la utilització del bosc com a espai de lleure pot servir com
a element dinamitzador de les zones rurals, fortament deprimides i
amenaçades de despoblament. Avui en dia es treballa per la conservació dels
boscos, hi ha gent conscienciada pel que fa a la protecció dels boscos i es
treballa per conscienciar-ne a molta més.
2.2 Situació dels boscos al món
Els boscos i paisatges que hi ha avui en dia són el resultat d’un seguit
d’esdeveniments històrics, socials i culturals, geològics i climatològics.
Actualment, els boscos cobreixen, aproximadament, el 30% de la
superfície terrestre però en l’àmbit mundial es troben en un estat de regressió
preocupant. Aquesta regressió és deguda, bàsicament, a la desforestació que
afecta a països en vies de desenvolupament. Fa mil anys, els boscos cobrien la
meitat de la superfície terrestre, ara només n’ocupen una tercera part.
Del que ens queda de la superfície forestal original, només una cinquena
part ha arribat fins a nosaltres en un estat de conservació favorable, el que
podríem anomenar com a fronteres forestals, últims boscos sense alteració
humana significativa.
Reforestació Bosc Can Deu
7
Il·lustració 2: Superfície boscosa perduda (marró), superfície boscosa actual (verd).
Només en l’última dècada es va produir una pèrdua neta de superfície
forestal de 93,9 milions d’hectàrees (5,9 milions de camps de futbol l’any).
Durant aquest període es van transformar boscos naturals en plantacions
agrícoles i forestals a ritme de 16,1 milions d’hectàrees l’any, el 94% a zones
tropicals, sent les plantacions agrícoles responsables del 70% d’aquesta
transformació.
Es preveu que cap a l’any 2025 la major part de les selves tropicals del
món haurà desaparegut a conseqüència de la indústria de la fusta, l’agricultura,
la mineria i la ramaderia.
2.2.1 Boscos a Catalunya
La Catalunya actual és terra de boscos, malgrat la percepció de gran
part de la ciutadania que viu a pobles i ciutats. La superfície forestal
experimenta a Catalunya, des de fa anys, un augment significatiu com a
resultat, principalment, de l’abandonament de l’activitat agrària. La superfície
arbrada ha passat de 1.394.074 ha fins a 1.626.212, amb un increment del
17%, segons dades que es van donar a conèixer en el marc del 2n Congrés
Forestal Català (2007).
El 42% de la superfície és arbrada i el 17,7% correspon a matolls i
pastures, amb un total de la superfícies forestal del 61% del territori. També és
Reforestació Bosc Can Deu
8
important remarcar que el 80% del bosc català és de propietat privada i només
el 20% és públic.
Des de l’any 1000 i fins a principis del s. XX, el creixement de la
superfície terrestre destinada a conreus va fer cota del sòl forestal. A partir de
la segona meitat del s. XX, l’abandonament dels conreus i les pastures va
provocar que el bosc recuperés espai fins a ocupar una superfície més gran
que l’any 1000. I tot això mentrestant la superfície del país ha passat a estar
ocupada de 0,3 milions a més de 6 milions de persones.
Les diferents espècies
d'arbres que conformen els boscos
catalans poden classificar-se en
tres grans grups. El principal és el
de les coníferes1, que ocupen el
59% del territori. Es troben des del
litoral fins a l'alta muntanya i les
més habituals són el pi blanc, el pi
roig, la pinassa, el pi negre, el pi
pinyer i l'avet. El següent grup en
importància és el de les
1 Coníferes: classe de gimnospermes constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat, de fulles petites.
0
0,5
1
1,5
2
1000 1900 2009
Milions d'hectàrees
Anys
Evolució de l'ocupació vegetal del sòl a Catalunya
Agrícola Bosc
Il·lustració 3: Tipologia de boscos a Catalunya
Reforestació Bosc Can Deu
9
esclerofil·les2, que ocupen el 22% de la superfície boscosa representada per
l'alzina, l'alzina surera, l'arboç i l'olivera. El tercer grup és el dels caducifolis3,
amb un 19% i format per rouredes, fagedes i castanyedes, com els boscos més
habituals a Catalunya.
2.2.2 Boscos a Espanya
Segons les dades
d'Eurostat 4 , Espanya
compta amb 27,7 milions
d'hectàrees (57% de la
superfície total) de
superfície forestal, de les
quals 18,2 milions es
consideren arbrades i la
resta, desarbrades.
L’abandonament de terres
està ajudant a augmentar la superfície forestal. Així mateix, Espanya ha
augmentat la superfície arbrada a un ritme anual del 2,19% des de fa 25 anys.
Els incendis són el principal problema al qual s’enfronten aquests
boscos. La mitjana del nombre d'incendis en els últims 20 anys ha estat de
17.864. «Des de 1990 fins al 2010, s'ha registrat una oscil·lació en el nombre
d'incendis anual que va des del màxim de 1995 (25.557) al mínim de l'any 2007
(10.936). Durant aquest període, s'han registrat 679 catalogats com a "grans
incendis", és a dir, incendis la superfície és major o igual de 500 hectàrees.
2 Escleròfil·les: de fulla dura, especialment adaptada a la sequedat. 3Caducifolis: dit dels vegetals que perden les fulles quan arriba l'època estacional desfavorable. 4 Eurostat: és l'oficina estadística de la comissió Europea que produeix dades sobre la Unió Europea.
Il·lustració 4: Superfície boscosa a Espanya segons l’Institut Geogràfic Nacional d’Espanya (IGNE)
Reforestació Bosc Can Deu
10
2.3 Problemes als quals s’enfronten els boscos
Desaparició de boscos primaris
Els boscos primaris són grans extensions d’ecosistemes forestals
intactes, originals, boscos que mai han estat explotats, ni fragmentats, ni
influenciats per l’ésser humà.
El 80% d’aquests boscos ja ha estat destruït o alterat. El 20% restant
està amenaçat per causes diverses (expansió agrícola i ramadera, explotació
petrolera, mineria, grans embassaments, infraestructures) però el més
important de l’explotació forestal a gran escala, és que una bona part és
il·legal.
Setanta-sis països mundials ja no tenen cap mena de bosc primari i onze
més estan a punt de perdre’ls. Fora de Rússia, a Europa només queda el 3,3%
del bosc original en grans àrees ininterrompudes a Suècia i Finlàndia.
A l’Estat espanyol no queden boscos primaris. Tot i que en zones del
Pirineu o la serralada Cantàbrica encara hi ha petites superfícies de bosc que
encara no han vist mai la destral, la motoserra o la ramaderia domèstica,
aquests reductes de virginitat són massa petits per ser considerats boscos
primaris. Malgrat tot, és important conservar de manera estricta aquests boscos
antics i madurs, ja que acullen gran part de la biodiversitat forestals amenaçada
dels boscos ibèrics.
Desforestació
Segons les xifres que
periòdicament publica l’Organització
Mundial per a l’Agricultura i l’Alimentació
de les Nacions Unides (FAO), els
boscos desapareixen de la superfície del
planeta a raó de 9,5 milions d’hectàrees
cada any.
L’expansió de l’agricultura i la
ramaderia és la principal responsable de Il·lustració 5: Desforestació a Amèrica del Nord
Reforestació Bosc Can Deu
11
la desforestació a pràcticament totes les regions afectades per aquest
problema. La crema de boscos per a la ramaderia és un problema important a
l’Amèrica Llatina, mentre que a Àsia o a l’Àfrica el principal problema és
l’extracció de llenya com a combustible domèstic. La tala industrial, molts cops
il·legal, sol estar associada a les primeres fases de la desforestació.
Tala il·legal
La violació de les lleis forestals nacionals és un problema greu que
afecta nombrosos països i no només en zones tropicals.
A Indonèsia, a la dècada de 1990,
es va calcular que el 73% de l’explotació
forestal era il·legal, amb una estimació
d’uns 15 milions de m3 de fusta talada de
manera il·legal. Al Brasil, l’Institut Brasiler
del Medi Ambient estima que el 80% de
l’explotació forestal de l’Amazònica
brasilera és il·legal. Al Camerun, el 50%
de l’explotació forestal és il·legal.
Conflictes bèl·lics
En alguns països afectats per conflictes bèl·lics, com ara la República
Democràtica del Congo, Colòmbia, Libèria o Birmània, la relació de la indústria
de la fusta amb el tràfic d’armes i la violació dels drets humans ha fet que la
fusta d’aquests països sigui considerada «fusta de conflicte». La fusta s’utilitza
com a moneda de canvi per comprar armes, mantenir dictadures o controlar
altres recursos com ara els diamants, el petroli o el conreu de cocaïna. Hi ha
una preocupació internacional en alça per la comercialització de productes de
fusta d’aquestes procedències. Per aquesta raó, el Consell de Seguretat de les
Nacions Unides va decretar l’any 2003 un embargament internacional de fusta
a Libèria.
Il·lustració 6: Tala il·legal a Amèrica del Sud
Reforestació Bosc Can Deu
12
Fragmentació i pèrdua de biodiversitat
Afecta els boscos de tot el món, tot i que els boscos temperats són els
més fragmentats i pertorbats de tots els tipus de massa forestal. Les
infraestructures de tota mena i la gestió intensiva redueixen la capacitat dels
boscos per acollir la fauna i la flora que
s’hagi especialitzat a viure en boscos
madurs i ben conservats. Moltes espècies
forestals estan incloses en els llistats
d’espècies amenaçades per la manca d’una
gestió adequada dels boscos. La
fragmentació i la pèrdua de biodiversitat
afecta la majoria de les masses forestals
mundials.
Substitució de boscos per plantacions
A tot el món, almenys 180 milions d’hectàrees de bosc han esdevingut
plantacions forestals. En els últims 15 anys, l’àrea coberta per plantacions es
va doblar i s’espera que es torni a duplicar en els propers 15 anys. A l’Estat
espanyol, durant les últimes dècades del
segle XX, les plantacions forestals (de
pollancres, eucaliptus i diverses coníferes
exòtiques) sovint van anar substituint
paisatges forestals, boscos de galeria i
zones agroforestals de gran valor
ambiental.
Incendis forestals
Els incendis forestals són un problema seriós que actualment es veu
agreujat, addicionalment, pel canvi climàtic. Afecten tot el planeta, des de les
sabanes africanes als boscos boreals de Sibèria, passant pels boscos tropicals
i els boscos temperats.
Il·lustració 7: Emigració forçada d’un animal
Il·lustració 8: Plantacions a Xile
Reforestació Bosc Can Deu
13
Els incendis tenen un
origen divers i complex. En
molts llocs, incloent-hi
Catalunya, la cultura del foc
continua estant estesa en moltes
zones rurals com a forma de
tractament dels matolls i les
pastures. La pressió del medi
urbà sobre l’espai forestal (major
influx de visitants, activitats a
l’aire lliure, increment
d’infraestructures) i els possibles
canvis d’ús després de l’incendi també es troben darrere l’origen d’un bon
nombre d’incendis.
L’abandonament de la muntanya suposa un risc afegit en cas d’incendi,
ja que posa a l’abast del foc gran quantitat de material vegetal inflamable. I,
justament al nostre territori, la superfície forestal augmenta com a resultat de
l’abandonament de superfícies agràries i la fi de molts usos i pràctiques
tradicionals que s’havien mantingut fins fa només algunes dècades.
Ventades
Altres factors als quals s’enfronten els boscos són les ventades que, en
intensitats molt elevades, poden provocar la caiguda massiva d’arbres.
La caiguda massiva d’arbres, en cas de ventades, sol ser afavorida per
altres factors com, per exemple, l’existència d’una concentració massiva
d’arbres en una determinada zona. Aquest fet provoca que les arrels d’aquests
siguin més petites i que, per tant, els arbres estiguin poc subjectes al sòl. Un
altre factor que afavoreix la caiguda d’arbres en cas de ventades és l’excés
d’aigua al sòl, que fa que el substrat al qual els arbres estan units estigui
menys compactat.
Aquests dos factors varen afectar el bosc de Can Deu del qual es
parlarà, posteriorment.
Il·lustració 9: Incendi forestal a la comarca de la Selva (Catalunya)
Reforestació Bosc Can Deu
14
Canvi climàtic
El canvi climàtic afecta de manera directa o indirecta tots els
ecosistemes de la Terra, i els nostres boscos no són una excepció.
Aquest canvi comporta un augment de les temperatures, factor que
provoca alteracions en el clima i fa que espècies autòctones s’hagin d’adaptar
al nou clima o que no puguin aguantar aquests canvis i desapareguin
d’aquestes zones. També comporta la disminució de àrees forestals arbrades,
un descens de la producció i el creixement anual dels arbres, incendis,
ventades...
Reforestació Bosc Can Deu
15
3. REFORESTACIÓ
La reforestació és una plantació d’arbres que es realitza amb l'objectiu
d'establir un bosc en zones en què en el passat recent (es comptabilitzen uns
50 anys) ja existia i que ha estat eliminat per diverses causes.
Generalment, la reforestació s’aplica on la cobertura d’arbres ha estat
reduïda per condicions climàtiques o activitats humanes.
Sol estar motivada per l'economia, la necessitat de fusta o la voluntat de
restaurar el paisatge. Darrerament, també, per la capacitat de captació de
carboni (CO2) que tenen les masses forestals.
Il·lustració 10: Plan Verde D.F Mèxic “Mantenir el paisatge a l’hora de reforestar es respectar la vida que dona vida.
La desforestació en canvi, mata els pulmons del planeta” . Anònim.
Allò més recomanable, a l’hora de reforestar, és la utilització d’espècies
autòctones, és a dir, espècies natives que existien en l’àrea. D’aquesta forma,
es mantindrà el paisatge original i no es posarà en risc a altres espècies
vegetals i animals que formen part d’un marc i d’uns microhàbitats que
mantenen l’equilibri en els ecosistemes del món.
Reforestació Bosc Can Deu
16
Il·lustració 11: Fotografia de la selva “Els boscos i les selves són les cases de milers d’espècies d’organismes que
donen forma i vida a cada ecosistema en el món”
“Tot ecosistema engloba la vida que manté un equilibri ambiental”. Anònim.
3.1 Desforestació. Tècniques de reforestació.
La desforestació és la desaparició de boscos i masses forestals. Si es
vol tornar la vegetació en aquests terrenys es quan es duu a terme una
reforestació.
Més enllà de la importància de la reforestació, és necessari que les
autoritats s’encarreguin d’impedir l’avenç de la desforestació. Un cop es
produeix la pèrdua dels recursos forestals, la seva recuperació pot ser molt
llarga i exigir grans esforços.
En tot cas, es reforesta en zones on en les últimes cinc dècades s’ha
produït una desforestació, normalment causada per:
• Explotació de la fusta per a fins industrials.
• Ampliació de la frontera agrícola o ramadera.
• Ampliació d’àrees rurals.
• Incendis forestals (intencionats, accidentals o naturals).
• Sequeres.
• Avenç de les zones urbanitzades.
Reforestació Bosc Can Deu
17
• Sobreexplotació dels recursos forestals.
Sabies que…
Una reforestació amb una gran diversitat d’espècies té més possibilitats d’èxit.
Això és degut a que hi haurà espècies resistents a determinades pertorbacions
i altres espècies a altres, per tant, en cas de pertorbació, una part del bosc
potser no es veuria afectada, ja que seria resistent a aquesta.
En una reforestació és molt important el seguiment i l’estudi ambiental.
És a dir, en el moment de plantar una determinada espècie d’arbre s’ha
d’analitzar i conèixer l’àrea on aquest es trobarà, ja que si això no es coneix
podríem danyar els ecosistemes.
Cada arbre és diferent i com a
conseqüència cadascun té uns llocs específics
on viure. Una mala reforestació podria trencar
algunes cadenes alimentàries, alterar l’ambient i
el sòl, donant com a resultat un impacte negatiu
a allò que hauria de ser un maneig sostenible
que generarà vida en un futur.
A l’hora de crear un pla de reforestació
s’han de tenir en compte els següents factors:
• Temperatura: és un factor decisiu per decidir la classe d’arbres que es
volen plantar, ja que tots no resisteixen el fred o la calor extrems.
• Precipitació: la humitat és un altre dels punts fonamentals, ja que cada
espècie d’arbre té les seves pròpies necessitats al respecte.
• Terreny: si bé algunes espècies posseeixen una gran adaptabilitat,
altres, només aconsegueixen desenvolupar-se si troben terrenys amb
unes característiques molt específiques.
• Altitud: cada espècie d’arbre té un límit respecte a la altura sobre el nivell
del mar per sobreviure, per això, una reforestació sense tenir en compte
aquest factor acabarà en fracàs.
Il·lustració 12: Plantació en un projecte de reforestació
Reforestació Bosc Can Deu
18
• Exposició a la llum solar: la competència entre diferents espècies
d’arbres per rebre llum solar pot impedir el desenvolupament d’algunes
d’aquestes. Massa exposició solar també pot acabar en fracàs per al
desenvolupament d’algunes espècies.
• Densitat de població: la distància entre un arbre i un altre ha de ser
l’adequada perquè tots puguin accedir a la llum solar i als nutrients
necessaris per al seu creixement.
• Profunditat del sòl: per a una exitosa reforestació també s’ha de tenir en
compte el sistema radicular5 de cada espècie d’arbre, ja que no tots
poden créixer en sòls d’igual profunditat.
Sabies que…
Si tots els diaris es reciclessin salvaríem prop de 250 milions d'arbres a l'any.
Existeix una gran quantitat de tècniques de reforestació. Destaquen,
però, la plantació i la sembra directa, ja que són tècniques de baix cost i les
més comunes.
Il·lustració 13: Llavors d’una alzina
La propagació vegetativa (per plançons6 de soques) és una altra tècnica
de baix cost que necessita un mínim control en les terres per donar els millors
resultats possibles. Els arbres plantats han de tenir un seguiment per a un
major èxit de creixement.
5 Sistema radicular: conjunt d’arrels d’una mateixa planta. 6 Plançons: arbres joves, amb aspecte d’arbust.
Reforestació Bosc Can Deu
19
La regeneració assistida amb podes, la protecció d’illes arbrades per a la
producció i disseminació de llavors, o la protecció temporal de les terres contra
els herbívors, són altres tècniques eficients a l’hora de reforestar.
3.2 Beneficis d’una reforestació
“Els beneficis de plantar vida són immesurables i ens donen una visió més
beneficiosa de la reforestació de les terres deteriorades, ja que els projectes
socials de sembra d’arbres produeixen resultats positius, pels bens que
produeixen i pels serveis ambientals que donen.” Anònim.
La reforestació pot estar orientada a beneficis com són:
• Optimitzar les funcions de les conques hidrogràfiques, evitant el seu
vessament. Al mateix temps protegint el sòl de l’erosió.
• Crear àrees de protecció per al bestiar, en sistemes de producció
extensiva.
• Crear barreres contra el vent.
• Frenar l’avenç de les dunes de sorra, així com la desertització.
• Proveir fusta com a combustible domèstic reduint l’ús dels boscos
naturals.
• Servir com a àrees recreatives naturals quan són zones properes a les
ciutats.
• Restablir la cobertura arbòria per augmentar la fertilitat del sòl i millorar
la seva retenció d’humitat, estructura i contingut de nutrients.
• Reduir el flux ràpid de les aigües de pluja; regulant així el caudal dels
rius, millorant la qualitat de l’aigua i reduint l’entrada de sediments a les
aigües superficials.
Il·lustració 14: Logotip Al plantar un arbre sembres vida!
Reforestació Bosc Can Deu
20
4. BOSC DE CAN DEU
La informació descrita en aquest apartat correspon a una transcripció de
l’entrevista realitzada el 15 de juliol a Hilari Teixidó, biòleg, gestor de l’Espai
Natura Fundació Sabadell 1859 i líder del projecte de reforestació del Bosc de
Can Deu; bosc situat al nord-est de Sabadell (Vallès Occidental).
Una mica d’història...
ANY ESDEVENIMENTS
1964 Caixa Sabadell compra la finca del bosc de Can Deu.
El seu objectiu era doble:
- Respecte el bosc, mantenir la massa forestal, millorar-la i oferir-la
com un espai de lliure esbarjo i de contacte amb la natura per la
ciutadania de Sabadell i comarca.
- Respecte la masia, fer un museu d’eines per veure com havia
estat la vida al camp al Vallès.
1970 Creació del museu d’eines de camp.
1972 Creació del projecte del bosc, anomenat Centre d’Activitats Ambientals.
1992 S’intenta fer un pla tècnic de gestió i millora forestal per gestionar la part
forestal de la finca. Aquest es presenta al Centre de Propietat Forestal,
pertanyent a la Generalitat de Catalunya.
Per problemes burocràtics s’aprova l’any 2002.
1995 La Generalitat de Catalunya declara el bosc “forest protectora”. 7
Originalment la major part de finques declarades forest protectora són
7 Forest protectora: qualsevol terreny en el qual vegeten espècies forestals arbòries, arbustives,
de bardissa o herbàcies, sigui espontàniament o procedeixin de sembra o plantació, que
compleixin o puguin complir funcions ambientals, protectores, productores, culturals,
paisatgístiques o recreatives.
Reforestació Bosc Can Deu
21
finques comunals que es troben a la banda del Pirineu, zones
relacionades sobretot amb l’erosió del terreny; en aquest cas, es va
buscar aquest tipus jurídic perquè al ser una finca privada no es podia
considerar ni parc natural, ni entorn protegit, etc.; va ser l’única figura
legal que van trobar que es podia fer.
És l’única finca privada de tot Catalunya que té aquest títol.
2000 Es reforma la part del museu per actualitzar-la, tenint en compte el canvi
a nivell social dels darrers anys.
2002 Aprovació del pla tècnic de gestió i millora forestal.
Amb l’aplicació del pla, l’alzinar es veia afavorit, a més, es realitzaven
petites aclarides de pins per donar obertura a l’alzinar, que emergia per
sota.
No es feien feines molt grans, ja que al ser una finca periurbana (una
finca tocant la ciutat), hi havia molta pressió ciutadana. La idea era, al
llarg d’aquest temps, anar augmentant el grau d’aclarida, de tala de
pins.
2014 Al desembre del 2014 es va produir una forta ventada, amb vents que
arribaven fins als 150 km/h i que va afectar sobretot el Vallès.
Va caure el 80% de la massa forestal, uns 45.000 arbres
aproximadament. Pràcticament, tot el que va caure era pi blanc, l’arbre
predominant.
D’aquest succés va sorgir una nova planificació.
2015 S’inicia la recuperació del bosc (nova planificació):
- La Fundació Caixa Sabadell crea una comissió de tècnics de
diferents àmbits forestals per intentar consensuar una estratègia
per facilitar la recuperació del bosc. Aquesta comissió estava
constituïda per diferents entitats socials, representants del món
de l’empresa, gent de la universitat, un enginyer forestal i un
tècnic forestal.
Reforestació Bosc Can Deu
22
L’equip de treball consensua que la millor estratègia per a
regenerar un bosc és deixar que es regeneri de manera natural,
deixar que siguin les pròpies plantes del bosc, les soques i les
llavors, les que brotin i vagin tirant endavant.
Tot i això, es va acordar fer una reforestació a les zones d’accés
al bosc, unes 6 hectàrees de superfície, caracteritzades per una
gran afluència de gent, un sòl molt trepitjat, molt compactat i, per
tant, on es donava poc la regeneració natural.
- Paral·lelament a la creació de la comissió, s’inicia la retirada de
tota la fusta caiguda, abans de l’estiu, per minimitzar el risc
d’incendi forestal (van quedar uns petits serveis que es van
acabar al més de setembre, principis d’octubre).
- A més, un cop retirada la fusta, es va observar que alzines i
roures havien començat a créixer ràpidament (alguns des de la
llavor; altres de rebrot de soques que hi havien al bosc), i que van
anar tirant endavant.
2016 Comencen a sortir pins blancs (regeneració natural). Aquests no havien
crescut abans, possiblement, perquè encara hi havia la fusta al terra
(hivern-primavera 2015) i no tenien suficient espai per créixer.
Es realitzen diferents actuacions:
- A l’hivern, s’inicia la reforestació i a la primavera es va fer una
segona actuació de manteniment d’aquestes zones (eliminar les
males herbes, refer els clots, fer el comptatge dels arbres
morts...).
- Al juliol es va fer un altre reg per la sequera estival però sense
participació ciutadana, sinó des de la masia.
- A l’agost es va fer un altre reg, per seguretat, ja que els dos
primers anys de desenvolupament dels vegetals són els més
conflictius. D’aquesta manera, s’asseguraven que el màxim de
plantes poguessin arrelar a les regions reforestades.
- A finals de la tardor es va realitzar un recompte dels arbres morts.
Normalment es considera que un 25-30% dels arbres solen morir
Reforestació Bosc Can Deu
23
el primer any. En funció dels que sobrevisquin i com evolucionin,
s’aniran programant altres actuacions al 2017.
Es va demanar que en el projecte de reforestació pogués participar la
ciutadania (voluntaris), entitats de Sabadell, i rodalies, ja que era una
manera d’implicar a la gent en la recuperació del bosc de la finca. A
més, es volia utilitzar la recuperació del bosc com una mena
d’experiment perquè la gent veiés com evolucionava aquest, tot
aprofitant les diferents estats que presentava l’espai forestal de Can
Deu.
2017 Teòrica finalització del pla tècnic de gestió i millora forestal. S’ha de
recordar que aquest pla va quedar interromput per la ventada de l’any
2014 ja que es van haver d’adoptar noves mesures i actuacions (nova
planificació).
Descripció del mapa
La comissió creada al 2015 per a recuperar el bosc, va decidir fer un
petit experiment, deixant el bosc de diferents maneres. Es van deixar zones on
es va retirar la fusta caiguda i no es va fer cap altre actuació, per tal d’observar
la regeneració natural; altres zones en les quals la regeneració està
acompanyat d’un alzinar ja bastant crescut (3/4metres d’alçada); zones en les
quals ha quedat la pineda i s’ha retirat la fusta dels arbres caiguts; una petita
zona d’una hectàrea i mitja en la qual s’ha deixat la pineda amb els arbres
caiguts sense retirar res, i sis hectàrees les quals s’han reforestat (2016).
Això és una oportunitat per veure com aquestes diferents àrees del bosc
amb diferents tipologies van evolucionant i així amb el temps poder fer una
comparativa i poder optar de cara a un futur per quina és la millor possibilitat de
recuperació d’un bosc, en un cas com aquest, d’una ventada.
Reforestació Bosc Can Deu
24
Què es va plantar a l’hivern de 2016?
La finca de Can Deu consta de 100 ha de les quals 75 en són
pròpiament forestals.
S’han reforestat només 6 ha, un 8% de la zona forestal; en total s’han
plantat 5.400 arbres. Donat que la major part de la regeneració natural es va
donar en alzines i roures, es va optar per plantar un bosc mixt per disposar de
més diversitat d’espècies i tenir, així, una major probabilitat d’èxit en la
recuperació del bosc.
Il·lustració 15: Estat actual del Bosc de Can Deu i actuacions de recuperació – 2016/2017
Reforestació Bosc Can Deu
25
Abans de la ventada, només hi havia una pineda; després de les
actuacions, el 60% dels arbres plantats eren pins blancs, el 35% eren alzines i
un 5% pi pinyer.
El 70% dels arbres plantats eren d’un any i el 30% de 2-3 anys. Com
més petits són els arbres, més fàcil és que s’adaptin ràpidament a l’entorn ja
que han estat menys temps en vivers (on els han regat contínuament i on han
estat en unes condicions controlades). Si s’utilitzen arbres petits es triga més
temps en veure arbres crescuts però s’assegura, en principi, la supervivència
d’aquests ja que arrelen millor.
Situació actual i seguiment de l’estat del bosc
Avui dia s’observa que la regeneració natural és bastant important i que
les zones reforestades estan evolucionant òptimament.
Durant els 2-3 primers anys després de la repoblació, s’ha d’anar
observant com evoluciona el bosc i, a partir d’aquí, continuar o modificar el pla
en funció d’allò observat.
Per realitzar el seguiment de l’evolució dels arbres del bosc (els plantats
de nous i els “vells”) es realitzen dos controls a l’any, un a finals de primavera i
l’altre a finals de tardor (per a coincidir amb les dues èpoques de creixement de
les plantes al mediterrani). En cada control es delimiten tres parcel·les (tres
Espècies reforestades
Pi pinyer
Pi blanc
Alzina
Reforestació Bosc Can Deu
26
zones) i en cadascuna d’aquestes es marquen 50 exemplars de diferents
espècies i es mesura la seva alçada, diàmetre del tronc, etc.
En el següent apartat (quarta actuació) es descriuen, detalladament, els
passos concrets que es duen a terme en aquests controls ja que jo hi vaig
participar al desembre de 2016.
Aquests controls es faran durant aproximadament una dècada i, així,
s’observarà l’evolució dels arbres, si sobreviuen o no, i les reaccions de les
diferents espècies.
Reforestació Bosc Can Deu
27
5. PRÀCTICA. REFORESTACIÓ AL BOSC DE CAN DEU
Introducció
A principis de març de 2016 em vaig posar en contacte amb
l’organització que gestiona el bosc de Can Deu, la Fundació Antiga Caixa
Sabadell 1859. Allà em van posar en contacte amb el gestor del projecte de
reforestació, Hilari Teixidó.
Per començar, un company de l’Hilari ens va explicar els fets succeïts
els dies de la ventada del 2014, els danys causats al bosc i la primera actuació
realitzada per a la recuperació del bosc: la retirada d’arbres caiguts. Aquesta
explicació la va acompanyar amb la visita al “Museu”, on vam veure totes les
imatges de la devastadora catàstrofe.
A continuació, em van presentar a l’Hilari i em va explicar que la primera
actuació amb participació ciutadana s’havia dut a terme, entre gener i febrer de
2016, però que hi havia programades altres actuacions de les quals jo en podia
formar part de l’equip de treball.
Il·lustració 18: Entrevista a Hilari Teixidó
Il·lustració 16: Personal de l’equip explicant les actuacions a fer als voluntaris
Il·lustració 17: Arbre caigut a causa de la ventada de 2014
Reforestació Bosc Can Deu
28
Primera actuació de reforestació
En la primera jornada, en la qual no vaig poder participar perquè ja
s’havia realitzat, es va dur a terme el següent treball de camp:
• El 24 de gener del 2016, dia de la primera jornada, els voluntaris es van
organitzar en equips de tres persones i cada grup va plantar els arbres als clots de les diferents zones, clots8 que prèviament havien preparat
els membres que formen part de l’equip del projecte.
En les jornades de plantació es van plantar un total de 5.400 arbres.
Al febrer de 2017 es reposaran els arbres morts. Jornada a la qual
assistiré per a completar la meva pràctica, i així continuar formant part de
l’equip de treball.
Il·lustració 19: Parcel·la del bosc de Can Deu reforestada
Segona actuació
La jornada del 29 de maig, en la qual la participació ciutadana va ser
menor, va ser la meva primera actuació. El treball de camp que vam realitzar
va ser el següent:
8 Clot: Concavitat en la superfície d'un cos sòlid.
Reforestació Bosc Can Deu
29
• Retirar les maleses que ocupaven les “olles” on es troben els
plançons d’arbre plantats al gener/febrer.
Il·lustració 20: Retirada de maleses
• En cas de ser necessari per millorar la captura d’aigua d’escorrentia,
vam refer el clot per mirar de maximitzar les probabilitats de
supervivència.
Il·lustració 21: Refent un clot
Reforestació Bosc Can Deu
30
• Es van estassar els esbarzers de les zones de reforestació.
Els col·laboradors vam estar acompanyats de guies i integrants de
l’ADF9 per resoldre preguntes, dubtes, sobre la repoblació, el bosc, la funció
de les ADF, etc. Els voluntaris vam poder atansar-nos al dipòsit d’aigua o
cisterna de què disposa l’Associació, omplint les regadores i regant els clots on hi ha plantats els arbres.
Tercera actuació
En aquesta actuació, duta a terme el 13 de novembre de 2016, vam
fer recompte dels arbrets que havien mort des del moment de la plantada
per poder fer previsions de la reposició de fallades a l’hivern
Il·lustració 24: Zona de reforestació
9 ADF: Agrupació de Defensa Forestal
Il·lustració 22: Reg Il·lustració 23: Resultat de la jornada de manteniment
Reforestació Bosc Can Deu
31
Quarta actuació
Aquesta actuació la vaig dur a terme només jo, ja que no estava
oberta als altres voluntaris. En aquesta jornada l’Hilari em va explicar la feina
a fer i l’ús de les eines que anava a utilitzar.
El material utilitzat va ser el següent:
1. Peu de rei
2. Brúixola
3. Cinta mètrica
4. Pal de 10 cm
5. Pal de 2 cm
6. Clauer per marcar l’arbre central
7. Corda
El treball de camp va consistir en l'amidament dels arbres d’una
parcel·la (a l'entorn de l'església de Sant Vicenç de Verders), per a recollir les
dades actuals d’aquests, i així poder fer una comparativa del creixement dels
mateixos arbres, d’aquí 6 mesos, a finals de la primavera. Aquesta recollida de
dades s’anirà realitzant periòdicament durant la propera dècada, per tal
d’observar l’evolució i l’adaptació a la zona, dels diferents arbres.
Il·lustració 25: Material emprat per la mesura dels arbres Il·lustració 26: Explicació de la pràctica per part del gestor
Reforestació Bosc Can Deu
32
Amb els resultats que es vagin obtenint, en un futur, es dissenyaran i
programaran noves actuacions.
El procediment que vaig seguir va ser el següent:
1. Agafar la corda i situar-la al mig de la parcel·la per dividir l’àrea en 2
zones iguals.
Il·lustració 27: Divisió de la parcel·la
2. Marcar amb un clauer l’arbre que més centrat estigui respecte les dues
meitats de la parcel·la. Prendre les mesures corresponents en aquest
arbre: alçada, diàmetre... Aquest arbre serà pres com a punt de
referència per a saber l’orientació de la resta d’arbres.
Il·lustració 28: Marcada de l’arbre central
Reforestació Bosc Can Deu
33
3. Les mateixes mesures que hem pres de l’arbre central, prendre-les de la
resta d’arbres de cadascuna de les zones (primer una i després l’altra).
4.
5.
6.
4. Mesurem la distància (amb la cinta mètrica) i l’orientació (amb la
brúixola) de cada arbre, respecte a l’arbre marcat com a central. Fem el
mateix amb la resta d’arbres.
Il·lustració 29: Mesura estimada d’un arbre gran
Il·lustració 30: Mesura d’un arbre reforestat
Il·lustració 31: Presa de diàmetre amb un peu de rei
Il·lustració 32: Distància entre arbre central i arbre a estudiar
Il·lustració 33: Orientació d’arbres
Reforestació Bosc Can Deu
34
5. Quan tenim totes les dades anotades, només cal esperar a la següent
mesura (sis mesos aproximadament) per observar el desenvolupament
d’aquests mateixos arbres.
Durant la pressa de mesures s’han de tenir en compte alguns aspectes.
En cas de trobar diferents espècies o arbres no plantats en la reforestació,
s’han de seguir les següents indicacions:
• Si en la zona d’estudi trobem diferents espècies, s’ha d’intentar mesurar
el mateix nombre de cadascuna d’elles. (Per exemple: 25 pins blancs -
25 alzines).
• Si en la zona d’estudi trobem arbres no plantats en el projecte de
reforestació, es marca una R a l’inici de l’estudi.
Com s’observa a la taula següent de recollida de dades, les espècies
trobades en la parcel·la estudiada han estat les següents:
Il·lustració 34: Pollancre
Il·lustració 35: Àlber Il·lustració 36: Alzina Il·lustració 37: Pi blanc
Reforestació Bosc Can Deu
35
6. RESULTATS
Dels treballs realitzats en el projecte de reforestació al bosc de Can Deu,
he obtingut els següents resultats:
• Tercera actuació: han mort el 8% dels arbres plantats.
• Quarta actuació: el 32% dels arbres han sorgit per regeneració natural i
el 68% han estat plantats en el projecte de reforestació. Les dades
obtingudes en els mesuraments realitzats a una parcel·la han estat les
següents:
Reforestació Bosc Can Deu
36
7. CONCLUSIONS
Al principi del treball, em vaig plantejar tres hipòtesis:
• Potser es pot recuperar un bosc amb participació ciutadana, sense
coneixements professionals.
• Potser la regeneració natural té un paper més important en la
recuperació del bosc que la reforestació.
• Potser el 25 % dels arbres plantats moren durant el primer any.
Ara, en finalitzar el treball de recerca he obtingut informació necessària
per a respondre part d’aquestes preguntes.
- En primer lloc, el bosc de Can Deu ha estat reforestat per desenes de
voluntaris, de diferents edats, sense coneixements professionals. Aquest
grup de persones han seguit unes pautes, conceptes bàsics, per saber
quines actuacions havien de realitzar. Per tant, podem dir que, voluntaris
sense coneixements professionals poden dur a terme una reforestació
amb un petit assessorament per part de professionals. Verifiquem la
primera hipòtesi.
- En segon lloc, a l’analitzar la taula de les dades recollides (alçada,
diàmetre...) a la zona estudiada, s’ha observat el següent:
Com observem al gràfic, els arbres plantats en la jornada de reforestació
superen en nombre els arbres sorgits per regeneració natural. Per tant,
podem dir que ha estat més eficaç la reforestació que la regeneració
natural, o almenys així ho hem observat a la parcel·la estudiada.
Reforestació vs Regeneració
Arbres plantats
Regeneració natural
Reforestació Bosc Can Deu
37
Haig de dir, que amb tota la investigació feta durant el meu treball
esperava els resultats contraris, ja que en la majoria de casos on s’ha
estudiat la reforestació i la regeneració natural, els resultats afavoreixen
la regeneració natural.
El resultat del meu estudi pot estar degut a dos factors:
1. La situació de la parcel·la estudiada, una parcel·la molt freqüentada
per persones, per tant un terreny molt trepitjat.
2. El poc temps transcorregut des de la neteja del bosc. La gran
quantitat de massa acumulada sobre la superfície feia molt difícil la
regeneració natural.
- Respecte el nombre d’arbres morts durant el primer any i desprès del
recompte realitzat en una de les jornades, hem observat que ha estat al
voltant del 8%. Per tant, el resultat de la tercera hipòtesi és negatiu, ja
que la mortalitat no ha superat el 10%.
Per finalitzar dir, que a mesura que avançava el meu treball i per tant el
meu coneixement sobre els boscos, m’han sortit dubtes que m’han ajudat a
replantejar-me i qüestionar-me diferents aspectes, sobretot, de la meva
pràctica. Per exemple, quina o quines de les parcel·les del Bosc de Can Deu
(il·lustració número 15), tornarà a tenir les mateixes característiques o similars,
que abans de la ventada? Per contestar aquesta pregunta hauré de continuar
fent un seguiment i participant de les actuacions futures que es facin al bosc.
Una vegada finalitzat aquest treball, valoro més la tasca de totes les
persones que cuiden dels nostres boscos; fan una gran feina, de vegades poc
valorada i reconeguda, tot i que ens beneficia a tots.
Crec molt important buscar estratègies per tal que la ciutadania
s’impliqui en la cura dels boscos.
Reforestació Bosc Can Deu
38
8. WEBGRAFIA
El bosc de Can Deu. Viquipedia, l’Enciclopèdia lliure [en línia]
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Bosc_de_Can_Deu> [consulta maig 2016]
Jornades reforestació del bosc de Can Deu. Espai Natura, Fundació Sabadell.
[en línia] <http://www.fundaciosabadell.cat/espai-natura/seguim-treballant-en-la-
recuperacio-del-bosc/> [consulta maig 2016]
Beneficis dels boscos. Gentcat. [en línia]
<http://www.gencat.cat/mediamb/butlleti/bev/graf_but45/edubosc.pdf>
[consulta juliol 2016]
Reforestació. “Conexión Verde”. [en línia]
<http://www.conexionverde.com/reforestacion-una-actividad-vital-que-da-vida-
y-salud-al-planeta/> [consulta agost 2016]
Reforestació. “definición.de”. [en línia] <http://definicion.de/reforestacion/>
[consulta agost 2016]
Boscos. Gentcat. [en línea]
<http://www.gencat.cat/daam/boscoscatalunya/aplicacio/> [setembre 2016]
Importància dels boscos. Fundació Catalunya. [en línia]
<http://www.fundaciocatalunya-
lapedrera.com/sites/default/files/Opuscledef_small.pdf> [setembre 2016]
Bosc. “Fraternidad Muprespa”. [en línia] <https://www.fraternidad.com/ca-
ES/continguts/QUE-ES-UN-BOSC_2_225_15.html> [consulta novembre 2016]
Bosc. “Lifeboscos”. [en línia]
<http://lifeboscos.cime.es/Contingut.aspx?IdPub=2670> [consulta novembre
2016]
Diccionari. Diccionari.cat. [en línia] <https://www.diccionari.cat> [consulta gener 2017]
Reforestació Bosc Can Deu
39
ANNEXES
Reforestació Bosc Can Deu
40
ÍNDEX ANNEXES
1. Qüestionaris realitzats a un biòleg i a dos voluntaris del projecte........ 41
2. Imatges de les diferents jornades al projecte de reforestació...............47
3. Notícia i imatges del projecte al Diari de Sabadell............................... 56
Reforestació Bosc Can Deu
41
ANNEX 1 (Qüestionaris realitzats a un biòleg i a dos voluntaris del projecte)
Reforestació Bosc Can Deu
42
1. Entrevista a professional de la biologia
Sóc un estudiant de 2n de batxillerat i estic realitzant el meu treball de recerca
sobre la reforestació.
En el treball de recerca he participat en un projecte de reforestació per a
aconseguir dades i estic cercant informació sobre els boscos.
El treball també inclou un apartat on participants d’un projecte de reforestació
ens donaran la seva opinió.
Si us plau, podria respondre aquestes preguntes?:
1. Quina formació té?
Biòleg.
2. A quina Universitat va estudiar?
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
3. La biologia va ser la seva primera opció?
Era la meva segona opció. La meva primera opció va ser veterinària,
però no vaig arribar per nota.
4. Per què vas escollir aquesta carrera?
Per l’estudi dels éssers vius.
5. Que és el que més t’agrada ara de la biologia?
En general, la història de la ciència, ja que ens ensenya sobre els
nostres propis errors. Veure en què i per què s’equivocaven abans, ens
pot portar a no cometre els mateixes errors.
La història de la ciència és instructiva.
6. En quins altres llocs pots treballar amb aquesta carrera?
Hi ha molts, dels quals podem destacar biotecnologia, recerca mèdica,
medi ambient i ensenyament.
7. És difícil trobar feina amb aquesta carrera?
Té sortides, però hi ha molta gent que ho intenta. Per tant, relativament.
8. Que és per a tu el més important en el teu lloc de treball?
El contacte amb la gent (part d’ensenyament) i l’aprenentatge personal
(cada dia coneixes coses noves).
9. Quin és el teu càrrec en aquest treball?
Sóc el gestor del bosc, de la part de la finca.
Reforestació Bosc Can Deu
43
10. Creus que la reforestació és un projecte viable?
La reforestació és viable si està acompanyada d’un seguiment els
primers anys, però la opció preferible és la regeneració natural.
Reforestació Bosc Can Deu
44
2. Entrevista a voluntària d’un projecte de reforestació
Sóc un estudiant de 2n de batxillerat i estic realitzant el meu treball de recerca
sobre la reforestació.
En el treball de recerca he participat en un projecte de reforestació per a
aconseguir dades i estic cercant informació sobre els boscos.
El treball també inclou un apartat on participants d’un projecte de reforestació
ens donaran la seva opinió.
Si us plau, podria respondre aquestes preguntes?:
1. Quina edat té?
47 anys.
2. Quina formació té?
Mestre.
3. Com s’ha assabentat d’aquest projecte?
Per un company de feina que havia rebut informació sobre el projecte.
4. Quin és el motiu pel qual ha participat?
Em va convidar directament el gestor del projecte, i em va semblar
interesant poder participar-‐hi.
5. Creu que ha estat una bona solució dur a terme un projecte de
reforestació?
Sí, per poder recuperar un bosc molt proper a la ciutadania, a més de
tots els beneficis que ens dóna el bosc.
6. El treball dels voluntaris ha estat important?
Sí, en aquest cas determinant, ja que tot el treball de camp l’han realitzat
voluntaris i d’aquesta manera s’han pogut agilitzar les feines.
7. Tenies experiència en aquest tema?
No.
8. T’has sentit ben informada pels professionals?
Sí, ens han involucrat totalment.
9. Quina experiència s’emporta de la seva participació?
Molt positiva, m’he sentit bé pel que he estat aportant a la comunitat i,
per tot el que he après.
Reforestació Bosc Can Deu
45
10. Participaràs en les properes jornades?
Sí.
Reforestació Bosc Can Deu
46
3. Entrevista a voluntari d’un projecte de reforestació
Sóc un estudiant de 2n de batxillerat i estic realitzant el meu treball de recerca
sobre la reforestació.
En el treball de recerca he participat en un projecte de reforestació per a
aconseguir dades i estic cercant informació sobre els boscos.
El treball també inclou un apartat on participants d’un projecte de reforestació
ens donaran la seva opinió.
Si us plau, podria respondre aquestes preguntes?:
1. Quina edat té?
14 anys.
2. Quina formació té?
Estudiant d’ESO.
3. Com s’ha assabentat d’aquest projecte?
Em va informar un familiar.
4. Quin és el motiu pel qual ha participat?
Em feia gràcia participar i utilitzar els materials.
5. Creu que ha estat una bona solució dur a terme un projecte de reforestació?
Sí.
6. El treball dels voluntaris ha estat important?
Sí, perquè hem ajudat a recuperar el bosc.
7. Tenies experiència en aquest tema?
No.
8. T’has sentit ben informat pels professionals?
Sí.
9. Quina experiència s’emporta de la seva participació?
És molt dur el treball de camp, però necessari.
10. Participaràs en les properes jornades?
Potser.
Reforestació Bosc Can Deu
47
ANNEX 2 (Imatges de les diferents jornades al projecte de reforestació)
Reforestació Bosc Can Deu
48
JORNADA DE MANTENIMENT DE LES ZONES REFORESTADES
Il·lustració 38: Explicació de la jornada de manteniment
Il·lustració 39: Voluntaris reconeixent el terreny a treballar
Reforestació Bosc Can Deu
49
Il·lustració 40: Resultat jornada de manteniment
Il·lustració 41: Retirades de maleses
Reforestació Bosc Can Deu
50
Il·lustració 42: Observació del terreny
Il·lustració 43: Refesa de clots
Reforestació Bosc Can Deu
51
Il·lustració 44: Soca
Il·lustració 45: Jornada de manteniment, reg
Reforestació Bosc Can Deu
52
JORNADA DE MEDICIÓ DELS ARBRES D’UNA PARCEL·LA
Il·lustració 46: Distància arbre central-‐arbre estudiat
Il·lustració 47: Orientació arbre a estudiar
Reforestació Bosc Can Deu
53
Il·lustració 48: Diàmetre de l’arbre –peu de rei.
Il·lustració 49: Alçada de l’arbre
Reforestació Bosc Can Deu
54
Il·lustració 50: Diàmetre
Il·lustració 51: Diàmetre -‐Peu de rei
Reforestació Bosc Can Deu
55
Il·lustració 52: Pràctica acabada
Il·lustració 51: Alçada estimada d’arbre gran
Reforestació Bosc Can Deu
56
ANNEX 3 (Notícia i imatges del projecte al Diari de Sabadell)
Reforestació Bosc Can Deu
57
Il·lustració 53: Portada de la notícia de la primera jornada de manteniment del bosc de Can Deu
Reforestació Bosc Can Deu
58
Il·lustració 54 : Desenvolupament de la notícia
Reforestació Bosc Can Deu
59
Il·lustració 55 : Continuació de l’explicació de la notícia