26/01/2017 ciències de la terra i medi ambient tutura: empar...

Magí Mata Medina

26/01/2017

Ciències de la Terra i Medi Ambient

Tutura: Empar Dalmau

Reforestació Bosc Can Deu

2

Agraïments:

A l’inici d’aquest treball em vaig trobar amb dificultats importants, em va costar

trobar contactes professionals relacionats amb la temàtica del meu treball que

m’ajudessin a implicar-me i a introduir-me en el món de la reforestació.

Sé que sense l’ajuda que he rebut, el resultat del meu treball no hagués estat el

mateix.

En primer lloc, vull agrair a la meva tutora del treball de recerca Empar Dalmau

pel seu suport i els suggeriments de millora que m’ha proporcionat.

En segon lloc, m’agradaria agrair al biòleg Hilari Teixidó que m’ha ajudat

facilitant-me informació, propostes de pràctica i coneixements necessaris per

donar respostes a les meves preguntes.

En tercer lloc, també agrair el suport que m’ha ofert la meva família,

especialment, la meva mare, Esther Medina, que m’ha acompanyat en tot el

que he necessitat.

Per últim, agrair el suport del meu cosí, Rubén Gonzàlez, que em va ajudar a

veure clar quina havia de ser la temàtica del meu treball. També donar les

gràcies a Núria Leiva i a Anna Gil per ajudar-me a començar a introduir-me en

el tema, i als amics que m’han animat durant el treball.


1

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................... 2

2. ELS BOSCOS ................................................................................................. 4

2.1 BENEFICIS DELS BOSCOS .............................................................................. 4

2.1.1 Beneficis econòmics ........................................................................... 5

2.1.2 Beneficis ambientals ........................................................................... 5

2.1.3 Beneficis o usos socials ...................................................................... 6

2.2 SITUACIÓ DELS BOSCOS AL MÓN .................................................................... 6

2.2.1 Boscos a Catalunya ........................................................................... 7

2.2.2 Boscos a Espanya .............................................................................. 9

2.3 PROBLEMES ALS QUALS S’ENFRONTEN ELS BOSCOS ...................................... 10

3. REFORESTACIÓ .......................................................................................... 15

3.1 DESFORESTACIÓ. TÈCNIQUES DE REFORESTACIÓ. ........................................ 16

3.2 BENEFICIS D’UNA REFORESTACIÓ ................................................................. 19

4. BOSC DE CAN DEU ..................................................................................... 20

5. PRÀCTICA. REFORESTACIÓ AL BOSC DE CAN DEU .............................. 27

6. RESULTATS ................................................................................................. 35

7. CONCLUSIONS ............................................................................................ 36

8. WEBGRAFIA ................................................................................................. 38

ANNEXES ......................................................................................................... 39


2

1. INTRODUCCIÓ

A l’hora de plantejar-me la temàtica del meu el treball de recerca, vaig

veure clar que el volia fer sobre els boscos, concretament, sobre els problemes

als que s’enfronten ja que és una temàtica actual i que a mi sempre m’ha

interessat molt.

Sempre m’ha agradat molt la muntanya, gaudeixo observant els arbres i

tota la natura que forma part dels boscos. A més, des de ben petit he practicat

BTT (ciclisme de muntanya), esport que m’ha despertat aquesta passió. Valoro

molt i m’interessa la cura de l’entorn, potser aquí la meva decisió d’estudiar, en

un futur, un grau relacionat amb el Medi Ambient.

Després de plantejar-me diferents aspectes importants per investigar

sobre els boscos, vaig decidir enfocar el meu treball en la reforestació, una

actuació important per recuperar ecosistemes i millorar la qualitat ambiental i

del terreny (qualitat de l’aire, hídrica…).

Gràcies a diferents mitjans de comunicació i a persones involucrades en

el món ambiental he tingut l’oportunitat de conèixer la història d’un bosc molt

proper, el bosc de Can Deu (Sabadell), i de poder participar de manera activa

en el seu projecte de reforestació.

Els objectius plantejats en el treball de recerca han estat els següents:

• Cercar informació general dels boscos.

• Investigar l’estat actual dels boscos a diferents zones.

• Introduir-me en el món de la reforestació.

• Participar en el projecte de reforestació del Bosc de Can Deu.

Les hipòtesis que m’he plantejat són:

• Potser es pot recuperar un bosc amb participació ciutadana, sense

coneixements professionals.

• Potser la regeneració natural té un paper més important en la

recuperació del bosc que la reforestació.


3

• Potser el 25 % dels arbres plantats en la reforestació moren durant el

primer any.

Per poder contrastar aquestes hipòtesis he treballat de la següent

manera:

1. He cercat informació sobre aspectes importants dels boscos com, per

exemple, territori que ocupen, els beneficis que aporten i els problemes

als quals s’enfronten, entre d’altres. Aquesta informació l’he cercada a

través de pàgines webs i entitats relacionades amb el món forestal, com

el CPF, Centre de la Propietat Forestal de Catalunya. També m’he

posat en contacte amb els ajuntaments de Sta. Perpètua de Mogoda i el

de Castellar del Vallés (en concret, amb els tècnics de medi ambient).

2. He recollit informació important per la meva pràctica, gràcies a una

entrevista que li vaig realitzar a Hilari Teixidó, persona responsable del

projecte de reforestació del Bosc de Can Deu.

3. He realitzat una part pràctica la qual ha consistit en la participació en el

projecte de reforestació del Bosc de Can Deu (Sabadell), on juntament

amb altres voluntaris, guiats per persones responsables del projecte, he

treballat en diferents fases per la recuperació del bosc. La meva

experiència pràctica m’ha aportat una sèrie de coneixements que també

s’han vist reflectits en el treball.


4

2. ELS BOSCOS

Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries però

amb presència dels estrats arbustiu, herbaci i muscinal, amb major o menor

importància. El conjunt de vegetals no arboris que trobem a l’interior d’un bosc

rep el nom de sotabosc.

Ampliant el concepte, pot dir-se que bosc és tota aquella superfície de

terra on es troben creixent associacions vegetals, predominant arbres de

diferents mides que han estat explotats o no, capaços de produir fusta o altres

productes; influeixen en el clima i en el règim hidrològic i a més brinden

protecció a la vida silvestre.

Els boscos són importants perquè tenen un paper fonamental en la

natura: constitueixen l’habitat per moltes espècies; són font de recursos

naturals; poden ser espais d’oci; són reguladors indispensable del cicle de

l’aigua; conserven el sòl i constitueixen un dels elements essencials per la lluita

contra el canvi climàtic. Fan de la seva conservació i restauració una gran

inversió, biològica, econòmica i social.

Sabies que…

Sovint s'ha considerat els boscos madurs com a consumidors de diòxid de

carboni, però realment, són pràcticament neutres pel que fa al carboni, i són

només els alterats i els joves els que actuen com a consumidors.

2.1 Beneficis dels boscos

Els boscos aporten nombrosos beneficis que es poden agrupar en

beneficis econòmics, ambientals i socials.

Els recursos que ofereixen els boscos són de caràcter renovable,

sempre i quan es dugui a terme una gestió forestal sostenible, fet que implica la

seva conservació i millora per les generacions futures.


5

2.1.1 Beneficis econòmics

Des d’antic, els boscos s’han aprofitat per a l’obtenció de productes

forestals fusters (llenya, fusta per a trituració, construcció d’objectes...), i per a

productes forestals no fusters (pastures, suro, bolets i tòfones, pinyons i

castanyes, plantes aromàtiques i medicinals, espàrrecs boscans, mel...).

Il·lustració 1: Collidor de bolets en un bosc.

Aquests aprofitaments impliquen una gestió del bosc que, en cas de no

realitzar-se correctament, pot provocar la seva degradació o pèrdua. Això ha

comportat que, en moltes ocasions, la societat associï l’aprofitament del bosc

amb la seva destrucció.

Els espais forestals són el resultat de l’equilibri entre l’acció dels humans

i l’evolució de la natura. És més, els boscos que són aprofitats i gestionats

correctament són més rics en diversitat, estan en millors condicions que els que

no es gestionen o estan semi abandonats i tenen garantit el seu futur.

2.1.2 Beneficis ambientals

Els boscos ens aporten uns beneficis de caràcter ambiental que són

fonamentals per a la vida a la terra; juguen un paper molt important com a

reguladors del clima i dels elements essencials del planeta: aigua, sòl i aire.

Realitzen una sèrie de funcions ecològiques com la regulació atmosfèrica amb

la fixació de CO2, la regulació hídrica, la conservació dels sòls evitant els

processos d’erosió o la conservació de la biodiversitat.

En les darreres dècades, l’activitat humana ha provocat problemes

ambientals com, per exemple, la sequera, el canvi climàtic, la pèrdua de

biodiversitat o els elevats nivells de contaminació de l’aire d’algunes ciutats. Els

boscos constitueixen una eina per regular alguns d’aquests fenòmens ja que


6

constitueixen un magatzem de CO2 i una font d’oxigen. Per tant, la seva

conservació és molt important.

2.1.3 Beneficis o usos socials

En els últims anys, els boscos han deixat d’estar només freqüentats per

llenyataires, caçadors i carboners per passar a ser utilitzats o visitats per

multitud de persones. És el que podem anomenar un ús social del bosc. Aquest

engloba totes les activitats de lleure, esport, cultura, etc. que es realitzen amb

el bosc com a marc de fons. L’excursionisme i els esports d’aventura, anar a

buscar bolets i tot tipus de fruits silvestres, la caça i la pesca, anar amb moto o

la simple contemplació del paisatge són exemples de l’ús social del bosc.

Aquesta situació ha comportat, en alguns casos, uns perjudicis clars pel

bosc: incendis forestals provocats per descuits, abandonament de muntanyes

de deixalles, degradació del sotabosc i dels accessos per l’elevada afluència de

la gent... Però, tot i aquesta problemàtica, que s’ha de resoldre a través d’una

regulació adequada, la utilització del bosc com a espai de lleure pot servir com

a element dinamitzador de les zones rurals, fortament deprimides i

amenaçades de despoblament. Avui en dia es treballa per la conservació dels

boscos, hi ha gent conscienciada pel que fa a la protecció dels boscos i es

treballa per conscienciar-ne a molta més.

2.2 Situació dels boscos al món

Els boscos i paisatges que hi ha avui en dia són el resultat d’un seguit

d’esdeveniments històrics, socials i culturals, geològics i climatològics.

Actualment, els boscos cobreixen, aproximadament, el 30% de la

superfície terrestre però en l’àmbit mundial es troben en un estat de regressió

preocupant. Aquesta regressió és deguda, bàsicament, a la desforestació que

afecta a països en vies de desenvolupament. Fa mil anys, els boscos cobrien la

meitat de la superfície terrestre, ara només n’ocupen una tercera part.

Del que ens queda de la superfície forestal original, només una cinquena

part ha arribat fins a nosaltres en un estat de conservació favorable, el que

podríem anomenar com a fronteres forestals, últims boscos sense alteració

humana significativa.


7

Il·lustració 2: Superfície boscosa perduda (marró), superfície boscosa actual (verd).

Només en l’última dècada es va produir una pèrdua neta de superfície

forestal de 93,9 milions d’hectàrees (5,9 milions de camps de futbol l’any).

Durant aquest període es van transformar boscos naturals en plantacions

agrícoles i forestals a ritme de 16,1 milions d’hectàrees l’any, el 94% a zones

tropicals, sent les plantacions agrícoles responsables del 70% d’aquesta

transformació.

Es preveu que cap a l’any 2025 la major part de les selves tropicals del

món haurà desaparegut a conseqüència de la indústria de la fusta, l’agricultura,

la mineria i la ramaderia.

2.2.1 Boscos a Catalunya

La Catalunya actual és terra de boscos, malgrat la percepció de gran

part de la ciutadania que viu a pobles i ciutats. La superfície forestal

experimenta a Catalunya, des de fa anys, un augment significatiu com a

resultat, principalment, de l’abandonament de l’activitat agrària. La superfície

arbrada ha passat de 1.394.074 ha fins a 1.626.212, amb un increment del

17%, segons dades que es van donar a conèixer en el marc del 2n Congrés

Forestal Català (2007).

El 42% de la superfície és arbrada i el 17,7% correspon a matolls i

pastures, amb un total de la superfícies forestal del 61% del territori. També és


8

important remarcar que el 80% del bosc català és de propietat privada i només

el 20% és públic.

Des de l’any 1000 i fins a principis del s. XX, el creixement de la

superfície terrestre destinada a conreus va fer cota del sòl forestal. A partir de

la segona meitat del s. XX, l’abandonament dels conreus i les pastures va

provocar que el bosc recuperés espai fins a ocupar una superfície més gran

que l’any 1000. I tot això mentrestant la superfície del país ha passat a estar

ocupada de 0,3 milions a més de 6 milions de persones.

Les diferents espècies

d'arbres que conformen els boscos

catalans poden classificar-se en

tres grans grups. El principal és el

de les coníferes1, que ocupen el

59% del territori. Es troben des del

litoral fins a l'alta muntanya i les

més habituals són el pi blanc, el pi

roig, la pinassa, el pi negre, el pi

pinyer i l'avet. El següent grup en

importància és el de les

1 Coníferes: classe de gimnospermes constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat, de fulles petites.

0

0,5

1

1,5

2

1000 1900 2009

Milions d'hectàrees

Anys

Evolució de l'ocupació vegetal del sòl a Catalunya

Agrícola Bosc

Il·lustració 3: Tipologia de boscos a Catalunya


9

esclerofil·les2, que ocupen el 22% de la superfície boscosa representada per

l'alzina, l'alzina surera, l'arboç i l'olivera. El tercer grup és el dels caducifolis3,

amb un 19% i format per rouredes, fagedes i castanyedes, com els boscos més

habituals a Catalunya.

2.2.2 Boscos a Espanya

Segons les dades

d'Eurostat 4 , Espanya

compta amb 27,7 milions

d'hectàrees (57% de la

superfície total) de

superfície forestal, de les

quals 18,2 milions es

consideren arbrades i la

resta, desarbrades.

L’abandonament de terres

està ajudant a augmentar la superfície forestal. Així mateix, Espanya ha

augmentat la superfície arbrada a un ritme anual del 2,19% des de fa 25 anys.

Els incendis són el principal problema al qual s’enfronten aquests

boscos. La mitjana del nombre d'incendis en els últims 20 anys ha estat de

17.864. «Des de 1990 fins al 2010, s'ha registrat una oscil·lació en el nombre

d'incendis anual que va des del màxim de 1995 (25.557) al mínim de l'any 2007

(10.936). Durant aquest període, s'han registrat 679 catalogats com a "grans

incendis", és a dir, incendis la superfície és major o igual de 500 hectàrees.

2 Escleròfil·les: de fulla dura, especialment adaptada a la sequedat. 3Caducifolis: dit dels vegetals que perden les fulles quan arriba l'època estacional desfavorable. 4 Eurostat: és l'oficina estadística de la comissió Europea que produeix dades sobre la Unió Europea.

Il·lustració 4: Superfície boscosa a Espanya segons l’Institut Geogràfic Nacional d’Espanya (IGNE)


10

2.3 Problemes als quals s’enfronten els boscos

Desaparició de boscos primaris

Els boscos primaris són grans extensions d’ecosistemes forestals

intactes, originals, boscos que mai han estat explotats, ni fragmentats, ni

influenciats per l’ésser humà.

El 80% d’aquests boscos ja ha estat destruït o alterat. El 20% restant

està amenaçat per causes diverses (expansió agrícola i ramadera, explotació

petrolera, mineria, grans embassaments, infraestructures) però el més

important de l’explotació forestal a gran escala, és que una bona part és

il·legal.

Setanta-sis països mundials ja no tenen cap mena de bosc primari i onze

més estan a punt de perdre’ls. Fora de Rússia, a Europa només queda el 3,3%

del bosc original en grans àrees ininterrompudes a Suècia i Finlàndia.

A l’Estat espanyol no queden boscos primaris. Tot i que en zones del

Pirineu o la serralada Cantàbrica encara hi ha petites superfícies de bosc que

encara no han vist mai la destral, la motoserra o la ramaderia domèstica,

aquests reductes de virginitat són massa petits per ser considerats boscos

primaris. Malgrat tot, és important conservar de manera estricta aquests boscos

antics i madurs, ja que acullen gran part de la biodiversitat forestals amenaçada

dels boscos ibèrics.

Desforestació

Segons les xifres que

periòdicament publica l’Organització

Mundial per a l’Agricultura i l’Alimentació

de les Nacions Unides (FAO), els

boscos desapareixen de la superfície del

planeta a raó de 9,5 milions d’hectàrees

cada any.

L’expansió de l’agricultura i la

ramaderia és la principal responsable de Il·lustració 5: Desforestació a Amèrica del Nord


11

la desforestació a pràcticament totes les regions afectades per aquest

problema. La crema de boscos per a la ramaderia és un problema important a

l’Amèrica Llatina, mentre que a Àsia o a l’Àfrica el principal problema és

l’extracció de llenya com a combustible domèstic. La tala industrial, molts cops

il·legal, sol estar associada a les primeres fases de la desforestació.

Tala il·legal

La violació de les lleis forestals nacionals és un problema greu que

afecta nombrosos països i no només en zones tropicals.

A Indonèsia, a la dècada de 1990,

es va calcular que el 73% de l’explotació

forestal era il·legal, amb una estimació

d’uns 15 milions de m3 de fusta talada de

manera il·legal. Al Brasil, l’Institut Brasiler

del Medi Ambient estima que el 80% de

l’explotació forestal de l’Amazònica

brasilera és il·legal. Al Camerun, el 50%

de l’explotació forestal és il·legal.

Conflictes bèl·lics

En alguns països afectats per conflictes bèl·lics, com ara la República

Democràtica del Congo, Colòmbia, Libèria o Birmània, la relació de la indústria

de la fusta amb el tràfic d’armes i la violació dels drets humans ha fet que la

fusta d’aquests països sigui considerada «fusta de conflicte». La fusta s’utilitza

com a moneda de canvi per comprar armes, mantenir dictadures o controlar

altres recursos com ara els diamants, el petroli o el conreu de cocaïna. Hi ha

una preocupació internacional en alça per la comercialització de productes de

fusta d’aquestes procedències. Per aquesta raó, el Consell de Seguretat de les

Nacions Unides va decretar l’any 2003 un embargament internacional de fusta

a Libèria.

Il·lustració 6: Tala il·legal a Amèrica del Sud


12

Fragmentació i pèrdua de biodiversitat

Afecta els boscos de tot el món, tot i que els boscos temperats són els

més fragmentats i pertorbats de tots els tipus de massa forestal. Les

infraestructures de tota mena i la gestió intensiva redueixen la capacitat dels

boscos per acollir la fauna i la flora que

s’hagi especialitzat a viure en boscos

madurs i ben conservats. Moltes espècies

forestals estan incloses en els llistats

d’espècies amenaçades per la manca d’una

gestió adequada dels boscos. La

fragmentació i la pèrdua de biodiversitat

afecta la majoria de les masses forestals

mundials.

Substitució de boscos per plantacions

A tot el món, almenys 180 milions d’hectàrees de bosc han esdevingut

plantacions forestals. En els últims 15 anys, l’àrea coberta per plantacions es

va doblar i s’espera que es torni a duplicar en els propers 15 anys. A l’Estat

espanyol, durant les últimes dècades del

segle XX, les plantacions forestals (de

pollancres, eucaliptus i diverses coníferes

exòtiques) sovint van anar substituint

paisatges forestals, boscos de galeria i

zones agroforestals de gran valor

ambiental.

Incendis forestals

Els incendis forestals són un problema seriós que actualment es veu

agreujat, addicionalment, pel canvi climàtic. Afecten tot el planeta, des de les

sabanes africanes als boscos boreals de Sibèria, passant pels boscos tropicals

i els boscos temperats.

Il·lustració 7: Emigració forçada d’un animal

Il·lustració 8: Plantacions a Xile


13

Els incendis tenen un

origen divers i complex. En

molts llocs, incloent-hi

Catalunya, la cultura del foc

continua estant estesa en moltes

zones rurals com a forma de

tractament dels matolls i les

pastures. La pressió del medi

urbà sobre l’espai forestal (major

influx de visitants, activitats a

l’aire lliure, increment

d’infraestructures) i els possibles

canvis d’ús després de l’incendi també es troben darrere l’origen d’un bon

nombre d’incendis.

L’abandonament de la muntanya suposa un risc afegit en cas d’incendi,

ja que posa a l’abast del foc gran quantitat de material vegetal inflamable. I,

justament al nostre territori, la superfície forestal augmenta com a resultat de

l’abandonament de superfícies agràries i la fi de molts usos i pràctiques

tradicionals que s’havien mantingut fins fa només algunes dècades.

Ventades

Altres factors als quals s’enfronten els boscos són les ventades que, en

intensitats molt elevades, poden provocar la caiguda massiva d’arbres.

La caiguda massiva d’arbres, en cas de ventades, sol ser afavorida per

altres factors com, per exemple, l’existència d’una concentració massiva

d’arbres en una determinada zona. Aquest fet provoca que les arrels d’aquests

siguin més petites i que, per tant, els arbres estiguin poc subjectes al sòl. Un

altre factor que afavoreix la caiguda d’arbres en cas de ventades és l’excés

d’aigua al sòl, que fa que el substrat al qual els arbres estan units estigui

menys compactat.

Aquests dos factors varen afectar el bosc de Can Deu del qual es

parlarà, posteriorment.

Il·lustració 9: Incendi forestal a la comarca de la Selva (Catalunya)


14

Canvi climàtic

El canvi climàtic afecta de manera directa o indirecta tots els

ecosistemes de la Terra, i els nostres boscos no són una excepció.

Aquest canvi comporta un augment de les temperatures, factor que

provoca alteracions en el clima i fa que espècies autòctones s’hagin d’adaptar

al nou clima o que no puguin aguantar aquests canvis i desapareguin

d’aquestes zones. També comporta la disminució de àrees forestals arbrades,

un descens de la producció i el creixement anual dels arbres, incendis,

ventades...


15

3. REFORESTACIÓ

La reforestació és una plantació d’arbres que es realitza amb l'objectiu

d'establir un bosc en zones en què en el passat recent (es comptabilitzen uns

50 anys) ja existia i que ha estat eliminat per diverses causes.

Generalment, la reforestació s’aplica on la cobertura d’arbres ha estat

reduïda per condicions climàtiques o activitats humanes.

Sol estar motivada per l'economia, la necessitat de fusta o la voluntat de

restaurar el paisatge. Darrerament, també, per la capacitat de captació de

carboni (CO2) que tenen les masses forestals.

Il·lustració 10: Plan Verde D.F Mèxic “Mantenir el paisatge a l’hora de reforestar es respectar la vida que dona vida.

La desforestació en canvi, mata els pulmons del planeta” . Anònim.

Allò més recomanable, a l’hora de reforestar, és la utilització d’espècies

autòctones, és a dir, espècies natives que existien en l’àrea. D’aquesta forma,

es mantindrà el paisatge original i no es posarà en risc a altres espècies

vegetals i animals que formen part d’un marc i d’uns microhàbitats que

mantenen l’equilibri en els ecosistemes del món.


16

Il·lustració 11: Fotografia de la selva “Els boscos i les selves són les cases de milers d’espècies d’organismes que

donen forma i vida a cada ecosistema en el món”

“Tot ecosistema engloba la vida que manté un equilibri ambiental”. Anònim.

3.1 Desforestació. Tècniques de reforestació.

La desforestació és la desaparició de boscos i masses forestals. Si es

vol tornar la vegetació en aquests terrenys es quan es duu a terme una

reforestació.

Més enllà de la importància de la reforestació, és necessari que les

autoritats s’encarreguin d’impedir l’avenç de la desforestació. Un cop es

produeix la pèrdua dels recursos forestals, la seva recuperació pot ser molt

llarga i exigir grans esforços.

En tot cas, es reforesta en zones on en les últimes cinc dècades s’ha

produït una desforestació, normalment causada per:

• Explotació de la fusta per a fins industrials.

• Ampliació de la frontera agrícola o ramadera.

• Ampliació d’àrees rurals.

• Incendis forestals (intencionats, accidentals o naturals).

• Sequeres.

• Avenç de les zones urbanitzades.


17

• Sobreexplotació dels recursos forestals.

Sabies que…

Una reforestació amb una gran diversitat d’espècies té més possibilitats d’èxit.

Això és degut a que hi haurà espècies resistents a determinades pertorbacions

i altres espècies a altres, per tant, en cas de pertorbació, una part del bosc

potser no es veuria afectada, ja que seria resistent a aquesta.

En una reforestació és molt important el seguiment i l’estudi ambiental.

És a dir, en el moment de plantar una determinada espècie d’arbre s’ha

d’analitzar i conèixer l’àrea on aquest es trobarà, ja que si això no es coneix

podríem danyar els ecosistemes.

Cada arbre és diferent i com a

conseqüència cadascun té uns llocs específics

on viure. Una mala reforestació podria trencar

algunes cadenes alimentàries, alterar l’ambient i

el sòl, donant com a resultat un impacte negatiu

a allò que hauria de ser un maneig sostenible

que generarà vida en un futur.

A l’hora de crear un pla de reforestació

s’han de tenir en compte els següents factors:

• Temperatura: és un factor decisiu per decidir la classe d’arbres que es

volen plantar, ja que tots no resisteixen el fred o la calor extrems.

• Precipitació: la humitat és un altre dels punts fonamentals, ja que cada

espècie d’arbre té les seves pròpies necessitats al respecte.

• Terreny: si bé algunes espècies posseeixen una gran adaptabilitat,

altres, només aconsegueixen desenvolupar-se si troben terrenys amb

unes característiques molt específiques.

• Altitud: cada espècie d’arbre té un límit respecte a la altura sobre el nivell

del mar per sobreviure, per això, una reforestació sense tenir en compte

aquest factor acabarà en fracàs.

Il·lustració 12: Plantació en un projecte de reforestació


18

• Exposició a la llum solar: la competència entre diferents espècies

d’arbres per rebre llum solar pot impedir el desenvolupament d’algunes

d’aquestes. Massa exposició solar també pot acabar en fracàs per al

desenvolupament d’algunes espècies.

• Densitat de població: la distància entre un arbre i un altre ha de ser

l’adequada perquè tots puguin accedir a la llum solar i als nutrients

necessaris per al seu creixement.

• Profunditat del sòl: per a una exitosa reforestació també s’ha de tenir en

compte el sistema radicular5 de cada espècie d’arbre, ja que no tots

poden créixer en sòls d’igual profunditat.

Sabies que…

Si tots els diaris es reciclessin salvaríem prop de 250 milions d'arbres a l'any.

Existeix una gran quantitat de tècniques de reforestació. Destaquen,

però, la plantació i la sembra directa, ja que són tècniques de baix cost i les

més comunes.

Il·lustració 13: Llavors d’una alzina

La propagació vegetativa (per plançons6 de soques) és una altra tècnica

de baix cost que necessita un mínim control en les terres per donar els millors

resultats possibles. Els arbres plantats han de tenir un seguiment per a un

major èxit de creixement.

5 Sistema radicular: conjunt d’arrels d’una mateixa planta. 6 Plançons: arbres joves, amb aspecte d’arbust.


19

La regeneració assistida amb podes, la protecció d’illes arbrades per a la

producció i disseminació de llavors, o la protecció temporal de les terres contra

els herbívors, són altres tècniques eficients a l’hora de reforestar.

3.2 Beneficis d’una reforestació

“Els beneficis de plantar vida són immesurables i ens donen una visió més

beneficiosa de la reforestació de les terres deteriorades, ja que els projectes

socials de sembra d’arbres produeixen resultats positius, pels bens que

produeixen i pels serveis ambientals que donen.” Anònim.

La reforestació pot estar orientada a beneficis com són:

• Optimitzar les funcions de les conques hidrogràfiques, evitant el seu

vessament. Al mateix temps protegint el sòl de l’erosió.

• Crear àrees de protecció per al bestiar, en sistemes de producció

extensiva.

• Crear barreres contra el vent.

• Frenar l’avenç de les dunes de sorra, així com la desertització.

• Proveir fusta com a combustible domèstic reduint l’ús dels boscos

naturals.

• Servir com a àrees recreatives naturals quan són zones properes a les

ciutats.

• Restablir la cobertura arbòria per augmentar la fertilitat del sòl i millorar

la seva retenció d’humitat, estructura i contingut de nutrients.

• Reduir el flux ràpid de les aigües de pluja; regulant així el caudal dels

rius, millorant la qualitat de l’aigua i reduint l’entrada de sediments a les

aigües superficials.

Il·lustració 14: Logotip Al plantar un arbre sembres vida!


20

4. BOSC DE CAN DEU

La informació descrita en aquest apartat correspon a una transcripció de

l’entrevista realitzada el 15 de juliol a Hilari Teixidó, biòleg, gestor de l’Espai

Natura Fundació Sabadell 1859 i líder del projecte de reforestació del Bosc de

Can Deu; bosc situat al nord-est de Sabadell (Vallès Occidental).

Una mica d’història...

ANY ESDEVENIMENTS

1964 Caixa Sabadell compra la finca del bosc de Can Deu.

El seu objectiu era doble:

- Respecte el bosc, mantenir la massa forestal, millorar-la i oferir-la

com un espai de lliure esbarjo i de contacte amb la natura per la

ciutadania de Sabadell i comarca.

- Respecte la masia, fer un museu d’eines per veure com havia

estat la vida al camp al Vallès.

1970 Creació del museu d’eines de camp.

1972 Creació del projecte del bosc, anomenat Centre d’Activitats Ambientals.

1992 S’intenta fer un pla tècnic de gestió i millora forestal per gestionar la part

forestal de la finca. Aquest es presenta al Centre de Propietat Forestal,

pertanyent a la Generalitat de Catalunya.

Per problemes burocràtics s’aprova l’any 2002.

1995 La Generalitat de Catalunya declara el bosc “forest protectora”. 7

Originalment la major part de finques declarades forest protectora són

7 Forest protectora: qualsevol terreny en el qual vegeten espècies forestals arbòries, arbustives,

de bardissa o herbàcies, sigui espontàniament o procedeixin de sembra o plantació, que

compleixin o puguin complir funcions ambientals, protectores, productores, culturals,

paisatgístiques o recreatives.


21

finques comunals que es troben a la banda del Pirineu, zones

relacionades sobretot amb l’erosió del terreny; en aquest cas, es va

buscar aquest tipus jurídic perquè al ser una finca privada no es podia

considerar ni parc natural, ni entorn protegit, etc.; va ser l’única figura

legal que van trobar que es podia fer.

És l’única finca privada de tot Catalunya que té aquest títol.

2000 Es reforma la part del museu per actualitzar-la, tenint en compte el canvi

a nivell social dels darrers anys.

2002 Aprovació del pla tècnic de gestió i millora forestal.

Amb l’aplicació del pla, l’alzinar es veia afavorit, a més, es realitzaven

petites aclarides de pins per donar obertura a l’alzinar, que emergia per

sota.

No es feien feines molt grans, ja que al ser una finca periurbana (una

finca tocant la ciutat), hi havia molta pressió ciutadana. La idea era, al

llarg d’aquest temps, anar augmentant el grau d’aclarida, de tala de

pins.

2014 Al desembre del 2014 es va produir una forta ventada, amb vents que

arribaven fins als 150 km/h i que va afectar sobretot el Vallès.

Va caure el 80% de la massa forestal, uns 45.000 arbres

aproximadament. Pràcticament, tot el que va caure era pi blanc, l’arbre

predominant.

D’aquest succés va sorgir una nova planificació.

2015 S’inicia la recuperació del bosc (nova planificació):

- La Fundació Caixa Sabadell crea una comissió de tècnics de

diferents àmbits forestals per intentar consensuar una estratègia

per facilitar la recuperació del bosc. Aquesta comissió estava

constituïda per diferents entitats socials, representants del món

de l’empresa, gent de la universitat, un enginyer forestal i un

tècnic forestal.


22

L’equip de treball consensua que la millor estratègia per a

regenerar un bosc és deixar que es regeneri de manera natural,

deixar que siguin les pròpies plantes del bosc, les soques i les

llavors, les que brotin i vagin tirant endavant.

Tot i això, es va acordar fer una reforestació a les zones d’accés

al bosc, unes 6 hectàrees de superfície, caracteritzades per una

gran afluència de gent, un sòl molt trepitjat, molt compactat i, per

tant, on es donava poc la regeneració natural.

- Paral·lelament a la creació de la comissió, s’inicia la retirada de

tota la fusta caiguda, abans de l’estiu, per minimitzar el risc

d’incendi forestal (van quedar uns petits serveis que es van

acabar al més de setembre, principis d’octubre).

- A més, un cop retirada la fusta, es va observar que alzines i

roures havien començat a créixer ràpidament (alguns des de la

llavor; altres de rebrot de soques que hi havien al bosc), i que van

anar tirant endavant.

2016 Comencen a sortir pins blancs (regeneració natural). Aquests no havien

crescut abans, possiblement, perquè encara hi havia la fusta al terra

(hivern-primavera 2015) i no tenien suficient espai per créixer.

Es realitzen diferents actuacions:

- A l’hivern, s’inicia la reforestació i a la primavera es va fer una

segona actuació de manteniment d’aquestes zones (eliminar les

males herbes, refer els clots, fer el comptatge dels arbres

morts...).

- Al juliol es va fer un altre reg per la sequera estival però sense

participació ciutadana, sinó des de la masia.

- A l’agost es va fer un altre reg, per seguretat, ja que els dos

primers anys de desenvolupament dels vegetals són els més

conflictius. D’aquesta manera, s’asseguraven que el màxim de

plantes poguessin arrelar a les regions reforestades.

- A finals de la tardor es va realitzar un recompte dels arbres morts.

Normalment es considera que un 25-30% dels arbres solen morir


23

el primer any. En funció dels que sobrevisquin i com evolucionin,

s’aniran programant altres actuacions al 2017.

Es va demanar que en el projecte de reforestació pogués participar la

ciutadania (voluntaris), entitats de Sabadell, i rodalies, ja que era una

manera d’implicar a la gent en la recuperació del bosc de la finca. A

més, es volia utilitzar la recuperació del bosc com una mena

d’experiment perquè la gent veiés com evolucionava aquest, tot

aprofitant les diferents estats que presentava l’espai forestal de Can

Deu.

2017 Teòrica finalització del pla tècnic de gestió i millora forestal. S’ha de

recordar que aquest pla va quedar interromput per la ventada de l’any

2014 ja que es van haver d’adoptar noves mesures i actuacions (nova

planificació).

Descripció del mapa

La comissió creada al 2015 per a recuperar el bosc, va decidir fer un

petit experiment, deixant el bosc de diferents maneres. Es van deixar zones on

es va retirar la fusta caiguda i no es va fer cap altre actuació, per tal d’observar

la regeneració natural; altres zones en les quals la regeneració està

acompanyat d’un alzinar ja bastant crescut (3/4metres d’alçada); zones en les

quals ha quedat la pineda i s’ha retirat la fusta dels arbres caiguts; una petita

zona d’una hectàrea i mitja en la qual s’ha deixat la pineda amb els arbres

caiguts sense retirar res, i sis hectàrees les quals s’han reforestat (2016).

Això és una oportunitat per veure com aquestes diferents àrees del bosc

amb diferents tipologies van evolucionant i així amb el temps poder fer una

comparativa i poder optar de cara a un futur per quina és la millor possibilitat de

recuperació d’un bosc, en un cas com aquest, d’una ventada.


24

Què es va plantar a l’hivern de 2016?

La finca de Can Deu consta de 100 ha de les quals 75 en són

pròpiament forestals.

S’han reforestat només 6 ha, un 8% de la zona forestal; en total s’han

plantat 5.400 arbres. Donat que la major part de la regeneració natural es va

donar en alzines i roures, es va optar per plantar un bosc mixt per disposar de

més diversitat d’espècies i tenir, així, una major probabilitat d’èxit en la

recuperació del bosc.

Il·lustració 15: Estat actual del Bosc de Can Deu i actuacions de recuperació – 2016/2017


25

Abans de la ventada, només hi havia una pineda; després de les

actuacions, el 60% dels arbres plantats eren pins blancs, el 35% eren alzines i

un 5% pi pinyer.

El 70% dels arbres plantats eren d’un any i el 30% de 2-3 anys. Com

més petits són els arbres, més fàcil és que s’adaptin ràpidament a l’entorn ja

que han estat menys temps en vivers (on els han regat contínuament i on han

estat en unes condicions controlades). Si s’utilitzen arbres petits es triga més

temps en veure arbres crescuts però s’assegura, en principi, la supervivència

d’aquests ja que arrelen millor.

Situació actual i seguiment de l’estat del bosc

Avui dia s’observa que la regeneració natural és bastant important i que

les zones reforestades estan evolucionant òptimament.

Durant els 2-3 primers anys després de la repoblació, s’ha d’anar

observant com evoluciona el bosc i, a partir d’aquí, continuar o modificar el pla

en funció d’allò observat.

Per realitzar el seguiment de l’evolució dels arbres del bosc (els plantats

de nous i els “vells”) es realitzen dos controls a l’any, un a finals de primavera i

l’altre a finals de tardor (per a coincidir amb les dues èpoques de creixement de

les plantes al mediterrani). En cada control es delimiten tres parcel·les (tres

Espècies reforestades

Pi pinyer

Pi blanc

Alzina


26

zones) i en cadascuna d’aquestes es marquen 50 exemplars de diferents

espècies i es mesura la seva alçada, diàmetre del tronc, etc.

En el següent apartat (quarta actuació) es descriuen, detalladament, els

passos concrets que es duen a terme en aquests controls ja que jo hi vaig

participar al desembre de 2016.

Aquests controls es faran durant aproximadament una dècada i, així,

s’observarà l’evolució dels arbres, si sobreviuen o no, i les reaccions de les

diferents espècies.


27

5. PRÀCTICA. REFORESTACIÓ AL BOSC DE CAN DEU

Introducció

A principis de març de 2016 em vaig posar en contacte amb

l’organització que gestiona el bosc de Can Deu, la Fundació Antiga Caixa

Sabadell 1859. Allà em van posar en contacte amb el gestor del projecte de

reforestació, Hilari Teixidó.

Per començar, un company de l’Hilari ens va explicar els fets succeïts

els dies de la ventada del 2014, els danys causats al bosc i la primera actuació

realitzada per a la recuperació del bosc: la retirada d’arbres caiguts. Aquesta

explicació la va acompanyar amb la visita al “Museu”, on vam veure totes les

imatges de la devastadora catàstrofe.

A continuació, em van presentar a l’Hilari i em va explicar que la primera

actuació amb participació ciutadana s’havia dut a terme, entre gener i febrer de

2016, però que hi havia programades altres actuacions de les quals jo en podia

formar part de l’equip de treball.

Il·lustració 18: Entrevista a Hilari Teixidó

Il·lustració 16: Personal de l’equip explicant les actuacions a fer als voluntaris

Il·lustració 17: Arbre caigut a causa de la ventada de 2014


28

Primera actuació de reforestació

En la primera jornada, en la qual no vaig poder participar perquè ja

s’havia realitzat, es va dur a terme el següent treball de camp:

• El 24 de gener del 2016, dia de la primera jornada, els voluntaris es van

organitzar en equips de tres persones i cada grup va plantar els arbres als clots de les diferents zones, clots8 que prèviament havien preparat

els membres que formen part de l’equip del projecte.

En les jornades de plantació es van plantar un total de 5.400 arbres.

Al febrer de 2017 es reposaran els arbres morts. Jornada a la qual

assistiré per a completar la meva pràctica, i així continuar formant part de

l’equip de treball.

Il·lustració 19: Parcel·la del bosc de Can Deu reforestada

Segona actuació

La jornada del 29 de maig, en la qual la participació ciutadana va ser

menor, va ser la meva primera actuació. El treball de camp que vam realitzar

va ser el següent:

8 Clot: Concavitat en la superfície d'un cos sòlid.


29

• Retirar les maleses que ocupaven les “olles” on es troben els

plançons d’arbre plantats al gener/febrer.

Il·lustració 20: Retirada de maleses

• En cas de ser necessari per millorar la captura d’aigua d’escorrentia,

vam refer el clot per mirar de maximitzar les probabilitats de

supervivència.

Il·lustració 21: Refent un clot


30

• Es van estassar els esbarzers de les zones de reforestació.

Els col·laboradors vam estar acompanyats de guies i integrants de

l’ADF9 per resoldre preguntes, dubtes, sobre la repoblació, el bosc, la funció

de les ADF, etc. Els voluntaris vam poder atansar-nos al dipòsit d’aigua o

cisterna de què disposa l’Associació, omplint les regadores i regant els clots on hi ha plantats els arbres.

Tercera actuació

En aquesta actuació, duta a terme el 13 de novembre de 2016, vam

fer recompte dels arbrets que havien mort des del moment de la plantada

per poder fer previsions de la reposició de fallades a l’hivern

Il·lustració 24: Zona de reforestació

9 ADF: Agrupació de Defensa Forestal

Il·lustració 22: Reg Il·lustració 23: Resultat de la jornada de manteniment


31

Quarta actuació

Aquesta actuació la vaig dur a terme només jo, ja que no estava

oberta als altres voluntaris. En aquesta jornada l’Hilari em va explicar la feina

a fer i l’ús de les eines que anava a utilitzar.

El material utilitzat va ser el següent:

1. Peu de rei

2. Brúixola

3. Cinta mètrica

4. Pal de 10 cm

5. Pal de 2 cm

6. Clauer per marcar l’arbre central

7. Corda

El treball de camp va consistir en l'amidament dels arbres d’una

parcel·la (a l'entorn de l'església de Sant Vicenç de Verders), per a recollir les

dades actuals d’aquests, i així poder fer una comparativa del creixement dels

mateixos arbres, d’aquí 6 mesos, a finals de la primavera. Aquesta recollida de

dades s’anirà realitzant periòdicament durant la propera dècada, per tal

d’observar l’evolució i l’adaptació a la zona, dels diferents arbres.

Il·lustració 25: Material emprat per la mesura dels arbres Il·lustració 26: Explicació de la pràctica per part del gestor


32

Amb els resultats que es vagin obtenint, en un futur, es dissenyaran i

programaran noves actuacions.

El procediment que vaig seguir va ser el següent:

1. Agafar la corda i situar-la al mig de la parcel·la per dividir l’àrea en 2

zones iguals.

Il·lustració 27: Divisió de la parcel·la

2. Marcar amb un clauer l’arbre que més centrat estigui respecte les dues

meitats de la parcel·la. Prendre les mesures corresponents en aquest

arbre: alçada, diàmetre... Aquest arbre serà pres com a punt de

referència per a saber l’orientació de la resta d’arbres.

Il·lustració 28: Marcada de l’arbre central


33

3. Les mateixes mesures que hem pres de l’arbre central, prendre-les de la

resta d’arbres de cadascuna de les zones (primer una i després l’altra).

4.

5.

6.

4. Mesurem la distància (amb la cinta mètrica) i l’orientació (amb la

brúixola) de cada arbre, respecte a l’arbre marcat com a central. Fem el

mateix amb la resta d’arbres.

Il·lustració 29: Mesura estimada d’un arbre gran

Il·lustració 30: Mesura d’un arbre reforestat

Il·lustració 31: Presa de diàmetre amb un peu de rei

Il·lustració 32: Distància entre arbre central i arbre a estudiar

Il·lustració 33: Orientació d’arbres


34

5. Quan tenim totes les dades anotades, només cal esperar a la següent

mesura (sis mesos aproximadament) per observar el desenvolupament

d’aquests mateixos arbres.

Durant la pressa de mesures s’han de tenir en compte alguns aspectes.

En cas de trobar diferents espècies o arbres no plantats en la reforestació,

s’han de seguir les següents indicacions:

• Si en la zona d’estudi trobem diferents espècies, s’ha d’intentar mesurar

el mateix nombre de cadascuna d’elles. (Per exemple: 25 pins blancs -

25 alzines).

• Si en la zona d’estudi trobem arbres no plantats en el projecte de

reforestació, es marca una R a l’inici de l’estudi.

Com s’observa a la taula següent de recollida de dades, les espècies

trobades en la parcel·la estudiada han estat les següents:

Il·lustració 34: Pollancre

Il·lustració 35: Àlber Il·lustració 36: Alzina Il·lustració 37: Pi blanc


35

6. RESULTATS

Dels treballs realitzats en el projecte de reforestació al bosc de Can Deu,

he obtingut els següents resultats:

• Tercera actuació: han mort el 8% dels arbres plantats.

• Quarta actuació: el 32% dels arbres han sorgit per regeneració natural i

el 68% han estat plantats en el projecte de reforestació. Les dades

obtingudes en els mesuraments realitzats a una parcel·la han estat les

següents:


36

7. CONCLUSIONS

Al principi del treball, em vaig plantejar tres hipòtesis:

• Potser es pot recuperar un bosc amb participació ciutadana, sense

coneixements professionals.

• Potser la regeneració natural té un paper més important en la

recuperació del bosc que la reforestació.

• Potser el 25 % dels arbres plantats moren durant el primer any.

Ara, en finalitzar el treball de recerca he obtingut informació necessària

per a respondre part d’aquestes preguntes.

- En primer lloc, el bosc de Can Deu ha estat reforestat per desenes de

voluntaris, de diferents edats, sense coneixements professionals. Aquest

grup de persones han seguit unes pautes, conceptes bàsics, per saber

quines actuacions havien de realitzar. Per tant, podem dir que, voluntaris

sense coneixements professionals poden dur a terme una reforestació

amb un petit assessorament per part de professionals. Verifiquem la

primera hipòtesi.

- En segon lloc, a l’analitzar la taula de les dades recollides (alçada,

diàmetre...) a la zona estudiada, s’ha observat el següent:

Com observem al gràfic, els arbres plantats en la jornada de reforestació

superen en nombre els arbres sorgits per regeneració natural. Per tant,

podem dir que ha estat més eficaç la reforestació que la regeneració

natural, o almenys així ho hem observat a la parcel·la estudiada.

Reforestació vs Regeneració

Arbres plantats

Regeneració natural


37

Haig de dir, que amb tota la investigació feta durant el meu treball

esperava els resultats contraris, ja que en la majoria de casos on s’ha

estudiat la reforestació i la regeneració natural, els resultats afavoreixen

la regeneració natural.

El resultat del meu estudi pot estar degut a dos factors:

1. La situació de la parcel·la estudiada, una parcel·la molt freqüentada

per persones, per tant un terreny molt trepitjat.

2. El poc temps transcorregut des de la neteja del bosc. La gran

quantitat de massa acumulada sobre la superfície feia molt difícil la

regeneració natural.

- Respecte el nombre d’arbres morts durant el primer any i desprès del

recompte realitzat en una de les jornades, hem observat que ha estat al

voltant del 8%. Per tant, el resultat de la tercera hipòtesi és negatiu, ja

que la mortalitat no ha superat el 10%.

Per finalitzar dir, que a mesura que avançava el meu treball i per tant el

meu coneixement sobre els boscos, m’han sortit dubtes que m’han ajudat a

replantejar-me i qüestionar-me diferents aspectes, sobretot, de la meva

pràctica. Per exemple, quina o quines de les parcel·les del Bosc de Can Deu

(il·lustració número 15), tornarà a tenir les mateixes característiques o similars,

que abans de la ventada? Per contestar aquesta pregunta hauré de continuar

fent un seguiment i participant de les actuacions futures que es facin al bosc.

Una vegada finalitzat aquest treball, valoro més la tasca de totes les

persones que cuiden dels nostres boscos; fan una gran feina, de vegades poc

valorada i reconeguda, tot i que ens beneficia a tots.

Crec molt important buscar estratègies per tal que la ciutadania

s’impliqui en la cura dels boscos.


38

8. WEBGRAFIA

El bosc de Can Deu. Viquipedia, l’Enciclopèdia lliure [en línia]

<https://ca.wikipedia.org/wiki/Bosc_de_Can_Deu> [consulta maig 2016]

Jornades reforestació del bosc de Can Deu. Espai Natura, Fundació Sabadell.

[en línia] <http://www.fundaciosabadell.cat/espai-natura/seguim-treballant-en-la-

recuperacio-del-bosc/> [consulta maig 2016]

Beneficis dels boscos. Gentcat. [en línia]

<http://www.gencat.cat/mediamb/butlleti/bev/graf_but45/edubosc.pdf>

[consulta juliol 2016]

Reforestació. “Conexión Verde”. [en línia]

<http://www.conexionverde.com/reforestacion-una-actividad-vital-que-da-vida-

y-salud-al-planeta/> [consulta agost 2016]

Reforestació. “definición.de”. [en línia] <http://definicion.de/reforestacion/>

[consulta agost 2016]

Boscos. Gentcat. [en línea]

<http://www.gencat.cat/daam/boscoscatalunya/aplicacio/> [setembre 2016]

Importància dels boscos. Fundació Catalunya. [en línia]

<http://www.fundaciocatalunya-

lapedrera.com/sites/default/files/Opuscledef_small.pdf> [setembre 2016]

Bosc. “Fraternidad Muprespa”. [en línia] <https://www.fraternidad.com/ca-

ES/continguts/QUE-ES-UN-BOSC_2_225_15.html> [consulta novembre 2016]

Bosc. “Lifeboscos”. [en línia]

<http://lifeboscos.cime.es/Contingut.aspx?IdPub=2670> [consulta novembre

2016]

Diccionari. Diccionari.cat. [en línia] <https://www.diccionari.cat> [consulta gener 2017]


39

ANNEXES


40

ÍNDEX ANNEXES

1. Qüestionaris realitzats a un biòleg i a dos voluntaris del projecte........ 41

2. Imatges de les diferents jornades al projecte de reforestació...............47

3. Notícia i imatges del projecte al Diari de Sabadell............................... 56


41

ANNEX 1 (Qüestionaris realitzats a un biòleg i a dos voluntaris del projecte)


42

1. Entrevista a professional de la biologia

Sóc un estudiant de 2n de batxillerat i estic realitzant el meu treball de recerca

sobre la reforestació.

En el treball de recerca he participat en un projecte de reforestació per a

aconseguir dades i estic cercant informació sobre els boscos.

El treball també inclou un apartat on participants d’un projecte de reforestació

ens donaran la seva opinió.

Si us plau, podria respondre aquestes preguntes?:

1. Quina formació té?

Biòleg.

2. A quina Universitat va estudiar?

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

3. La biologia va ser la seva primera opció?

Era la meva segona opció. La meva primera opció va ser veterinària,

però no vaig arribar per nota.

4. Per què vas escollir aquesta carrera?

Per l’estudi dels éssers vius.

5. Que és el que més t’agrada ara de la biologia?

En general, la història de la ciència, ja que ens ensenya sobre els

nostres propis errors. Veure en què i per què s’equivocaven abans, ens

pot portar a no cometre els mateixes errors.

La història de la ciència és instructiva.

6. En quins altres llocs pots treballar amb aquesta carrera?

Hi ha molts, dels quals podem destacar biotecnologia, recerca mèdica,

medi ambient i ensenyament.

7. És difícil trobar feina amb aquesta carrera?

Té sortides, però hi ha molta gent que ho intenta. Per tant, relativament.

8. Que és per a tu el més important en el teu lloc de treball?

El contacte amb la gent (part d’ensenyament) i l’aprenentatge personal

(cada dia coneixes coses noves).

9. Quin és el teu càrrec en aquest treball?

Sóc el gestor del bosc, de la part de la finca.


43

10. Creus que la reforestació és un projecte viable?

La reforestació és viable si està acompanyada d’un seguiment els

primers anys, però la opció preferible és la regeneració natural.


44

2. Entrevista a voluntària d’un projecte de reforestació








1. Quina edat té?

47 anys.


Mestre.

3. Com s’ha assabentat d’aquest projecte?

Per un company de feina que havia rebut informació sobre el projecte.

4. Quin és el motiu pel qual ha participat?

Em va convidar directament el gestor del projecte, i em va semblar

interesant poder participar-‐hi.

5. Creu que ha estat una bona solució dur a terme un projecte de

reforestació?

Sí, per poder recuperar un bosc molt proper a la ciutadania, a més de

tots els beneficis que ens dóna el bosc.

6. El treball dels voluntaris ha estat important?

Sí, en aquest cas determinant, ja que tot el treball de camp l’han realitzat

voluntaris i d’aquesta manera s’han pogut agilitzar les feines.

7. Tenies experiència en aquest tema?

No.

8. T’has sentit ben informada pels professionals?

Sí, ens han involucrat totalment.

9. Quina experiència s’emporta de la seva participació?

Molt positiva, m’he sentit bé pel que he estat aportant a la comunitat i,

per tot el que he après.


45

10. Participaràs en les properes jornades?

Sí.


46

3. Entrevista a voluntari d’un projecte de reforestació








1. Quina edat té?

14 anys.


Estudiant d’ESO.

3. Com s’ha assabentat d’aquest projecte?

Em va informar un familiar.

4. Quin és el motiu pel qual ha participat?

Em feia gràcia participar i utilitzar els materials.

5. Creu que ha estat una bona solució dur a terme un projecte de reforestació?

Sí.

6. El treball dels voluntaris ha estat important?

Sí, perquè hem ajudat a recuperar el bosc.

7. Tenies experiència en aquest tema?

No.

8. T’has sentit ben informat pels professionals?

Sí.

9. Quina experiència s’emporta de la seva participació?

És molt dur el treball de camp, però necessari.

10. Participaràs en les properes jornades?

Potser.


47

ANNEX 2 (Imatges de les diferents jornades al projecte de reforestació)


48

JORNADA DE MANTENIMENT DE LES ZONES REFORESTADES

Il·lustració 38: Explicació de la jornada de manteniment

Il·lustració 39: Voluntaris reconeixent el terreny a treballar


49

Il·lustració 40: Resultat jornada de manteniment

Il·lustració 41: Retirades de maleses


50

Il·lustració 42: Observació del terreny

Il·lustració 43: Refesa de clots


51

Il·lustració 44: Soca

Il·lustració 45: Jornada de manteniment, reg


52

JORNADA DE MEDICIÓ DELS ARBRES D’UNA PARCEL·LA

Il·lustració 46: Distància arbre central-‐arbre estudiat

Il·lustració 47: Orientació arbre a estudiar


53

Il·lustració 48: Diàmetre de l’arbre –peu de rei.

Il·lustració 49: Alçada de l’arbre


54

Il·lustració 50: Diàmetre

Il·lustració 51: Diàmetre -‐Peu de rei


55

Il·lustració 52: Pràctica acabada

Il·lustració 51: Alçada estimada d’arbre gran


56

ANNEX 3 (Notícia i imatges del projecte al Diari de Sabadell)


57

Il·lustració 53: Portada de la notícia de la primera jornada de manteniment del bosc de Can Deu


58

Il·lustració 54 : Desenvolupament de la notícia


59

Il·lustració 55 : Continuació de l’explicació de la notícia

26/01/2017 ciències de la terra i medi ambient tutura: empar...

Documents