dossier 'una història catalana

Una història catalana Jordi Casanovas Sala Tallers

2

Projecte T6 5a edició 2009/2011: 6 autors 6 textos 6 estrenes Una aposta generacional

En aquesta cinquena edició, el TNC ha volgut donar un caràcter específicament generacional al seu programa de promoció de l’escriptura teatral contemporània i, en col·laboració amb la SGAE, ha dissenyat un T6 marcadament jove, especialment cohesionat i amb unes fórmules de treball i producció força noves, que recomanen la reducció a només dos anys de durada del Projecte i a l’estrena d’un sol text per autor a la Sala Tallers del TNC. Els sis autors seleccionats per aquesta nova edició configuren un grup compacte i homogeni ja d’entrada, tant pel que fa a la seva edat (tots ells entorn dels 30 anys), com pel que fa a la seva manera de concebre la creació teatral. Són autors que escriuen des de l’escena més que des de l’escriptori, que consideren el treball amb els actors com una peça fonamental del seu procés creatiu, que es preocupen per connectar al màxim amb els gustos i sensibilitats dels espectadors, que trepitgen gèneres i llenguatges diferents sense prejudicis, i que han après a compartir entre ells els seus dubtes i les seves inquietuds, de manera desacomplexada, a través dels mitjans de comunicació propis d’ara (Internet, Facebook, etc.); una generació teatral nova, que trenca amb l’aïllament de l’autor del text respecte de l’espectacle i a la qual ja s’ha reconegut talent, personalitat, capacitat de comunicació i energia creativa. Es tracta dels sis joves dramaturgs: Marta Buchaca, Jordi Casanovas, Cristina Clemente, Carles Mallol, Josep Maria Miró i Coromina i Pere Riera. Una companyia pròpia

Els autors d’aquesta nova generació se situen sense complexos al centre mateix del procés de creació de cada nou espectacle. El treball amb els actors és, per a ells, l’element fonamental que determina, dóna forma i, en alguns casos, fins i tot origina el material dramàtic que s’ha de desenvolupar. Per això, la nova edició del Projecte T6 compta, per primer cop, amb una companyia fixa de 9 actors i actrius (que participen de tot el procés, des de la gestació de les primeres idees de cada text, fins a la darrera de les representacions). La Companyia T6 ha tingut aquesta segona temporada algunes variacions. A Una història catalana es mantenen Rosa Boladeras, Òscar Castellví, Míriam Iscla, Anna Moliner, Àngels Poch i David Vert, i s’hi incorporen Pep Cruz, Borja Espinosa i Andrés Herrera. Un grup sòlid, en definitiva, de sis autors amb nou intèrprets acompanyats d’un equip artístic també jove que dóna un caràcter generacional a aquest T6 que tan bons resultats va donar la temporada passada (amb M de Mortal de Carles Mallol, A mi no em diguis amor de Marta Buchaca i Lluny de Nuuk de Pere Riera), i en les dues primeres estrenes d’aquesta (Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente i Gang Bang de Josep Maria Miró i Coromina). Tot plegat amb l’objectiu de donar un nou impuls al Projecte T6 i poder mantenir el compromís del TNC i de la SGAE amb la dramatúrgia catalana.


3

Catalunya, terra d’acollida. Vés amb compte

Heus aquí una vegada, una família assetjada, era l’única a la muntanya i això provocava maranya. Un poderós constructor, amb maneres de voltor, anhelava aquell terreny que li feia perdre el seny. Desesperades, àvia i mare, els fills cercaren un cop de mà, no sabien on era son pare però trobaren un bon samarità. Desconfiant de les bones intencions, àvia i mare aplicaren sons rituals i fent certes les prediccions, desfermaren tots els mals.


Jordi Casanovas es reinventa a Una història catalana, un relat ambiciós que recorre vint anys de la història del nostre país, aproximadament des de l’inici de la transició fins a la Barcelona postolímpica. Una peça trepidant, a cavall entre un poble fantasma (o gairebé) dels Pirineus i un barri perifèric de la metròpoli, La Mina de Barcelona, que ens parla de nosaltres mateixos, de qui som, d’on hem arribat i de tot el que hem deixat pel camí. L’autor: Jordi Casanovas

Director i dramaturg de la companyia FlyHard, Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha escrit més d’una vintena de textos, entre els quals destaquen Un home amb ulleres de pasta (SALAFlyHard, 2010), Sopar amb batalla (Versus Teatre, 2010), La Revolució (La Villarroel, 2009; premi Butaca al millor text teatral), La Ruïna (La Villarroel, 2008) i City/Simcity (Sala Beckett, 2007). Va guanyar el Premi Ciutat de València amb Estralls (Edicions Bromera), el Premi Ciutat d’Alcoi 2005 amb Beckenbauer (Edicions 62). La trilogia Wolfenstein, Tetris i City/Simcity va assolir el Premi de la Crítica de Barcelona a la revelació de la temporada 2006/2007, així com el Premi Crítica Serra d’Or al millor text teatral de 2006.


4

Una història catalana Jordi Casanovas Direcció ......................................................................................Jordi Casanovas

Escenografia ..................................................................................Sebastià Brosa

Vestuari .....................................................................................Meritxell Muñoz

Il·luminació .................................................................................. David Bofarull

So ..................................................................................................Damien Bazin

Assessorament lingüístic .......................................... Noëlia Motlló (OLLPP-UdL) Ramon Sistac (OLLPP-UdL)

Ajudant de direcció ............................................................................. Pere Riera

Construcció d’escenografia ........................................ Guille Góngora i Pablo Paz

Alumne de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona en pràctiques: Carolina Torres (direcció) Repartiment:

Marta Verdeny, Mercedes Amat ....................................................... Rosa Boladeras

Joan de Coma, Alberto Pérez «El Caní» ............................................. Òscar Castellví

Un home ................................................................................................. Pep Cruz

Juan Heredia «El Muerto», Capellà, Gran dels Coma ..........................Borja Espinosa

Luis Calanda Martínez «El Cala» ....................................................Andrés Herrera

Núria de Farràs ..................................................................................Míriam Iscla

Laia de Farràs, Nena de Segú, Júlia Amat ..........................................Anna Moliner

Mare (Maria de Farràs) .......................................................................Àngels Poch

Josep Maria Gallart, Pedro Sánchez «El moro», Arturo Amat .................... David Vert Muntatge, assaigs i representacions: Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya Producció: Teatre Nacional de Catalunya Agraïments: Humana i Damm


5

Vaig néixer a Vilafranca. L’any mil nou-cents setanta-vuit. Veí del barri del Poble Nou. Concretament, del carrer Bisbe Morgades. Quan tenia entre vuit i dotze anys, els nens i les nenes del carrer acostumàvem a jugar plegats. Diuen que potser vam ser l’última generació que va jugar al carrer durant les nits d’estiu. No ho sé. Recordo que hi havia una bona pila de famílies en aquell carrer. Casulleras, Marquès, Ollé, Casanovas, Mill, Casanellas i Gibert. Curiosament, dues cases més avall, vivien uns nanos dels quals no recordo el cognom. No acostumaven a jugar amb nosaltres. En dèiem «els castellans», a casa. Vilafranca és també una població que sap tancar-se quan vol. Un poble amant de les tradicions. Un poble molt compromès amb una cultura d’arrel religiosa. Un poble que se sent orgullós de denominar-se català. Passen els anys i cada cop tinc menys clar què és ser català. Espero descobrir-ho aviat. Jordi Casanovas


6

Tal Farràs, tal trobaràs

Una història catalana és una exploració de dues pulsions primàries que mai no havíem vist conviure ni en el nostre país ni en la nostra escena. Casanovas alterna i trena magistralment dues trames, en un principi aparentment deslligades, que confluiran al tercer acte de manera sorprenent. D’una banda, ens descriu el món asfixiant i atàvic d’un poble dels Pirineus, que porta el caïnisme a l’extrem, d’una manera tan acèrrimament tancada que recorda la tragèdia del poble de Tor, al Pallars. De l’altra, resseguim l’ascens d’un quillo de La Mina, Calanda, i els abusos a què sotmet tots aquells que es troba pel camí. Si al Pallars el conflicte sorgeix en el moment de vendre la muntanya, a La Mina, Calanda es fa el propòsit de comprar tot un país. Aquestes dues trames representen dues pulsions contràries, la de vendre i la de comprar, la de l’escopeta i la de la navalla, la del contrabandista i la de l’atracador, dues ànsies que finalment col·lisionaran o es trobaran i se satisfaran mútuament, segons com es miri. Casanovas posa aquests dos mons en valor des del moment que ens restitueix, amb una oïda prodigiosa, la veu i el dialecte d’aquests dos mons: si el pallarès viu amenaçat per l’extinció, el castellà de Calanda va colonitzant i guanyant enters al nostre país. La tendència a callar dels pallaresos, reservats i tossuts, contrasta amb la fatxenderia de Calanda. La superstició i la bruixeria de Cal Farràs, al Pallars, xoca amb la incredulitat de la colla de La Mina. El matriarcat del Pallars és difícil de conciliar amb el masclisme de «Cala». Casanovas dóna forma dramàtica a aquest xoc antropològic amb un recurs que no revelarem aquí però que demana de resituar part del públic i d’empresonar-lo en la mateixa tensió escènica amb què culmina l’obra i que reté l’espectador paralitzat com si es trobés ben bé enmig del desenllaç d’un western.

Bernat Puigtobella

Nota sobre Una història catalana

Una història catalana no és una sinó dues històries que conflueixen amb una precisió intrigant al principi de l’últim terç de l’obra. En una d’elles, veiem com la família Farràs viu en un aïllament autoimposat, tot fent creure a la resta del poble –es tracta d'un indret remot del Pallars– que són bruixes autèntiques; i a la petita de la casa, que la resta del poble són els dolents de debò: un cas clàssic d’isolament basat en la mentida, a l’estil. L’altra història segueix les peripècies d’una petita banda de delinqüents barcelonins que, a través de la venda d’estupefaents, entren en contacte amb una família de classe alta, a qui acaben comprant l’empresa: un cas clàssic de xoc entre el lumpenproletariat i les classes benestants. Una història catalana fa servir el contrast entre els catalans urbanites i els rurals per parlar de l’avarícia, l’egoisme i la violència, oscil·lant entre moments còmics i tràgics.

Matthew Tree


7

Una història catalana

L’últim text de la cinquena edició del Projecte T6 porta la signatura d’un dels autors més prolífics i interessants de la nova dramatúrgia catalana. Jordi Casanovas (Un home amb ulleres de pasta, Transició, Júlia Smells, La revolució...), director i dramaturg, ha decidit fer un nou gir a Una història catalana per presentar-nos un relat ambiciós que recorre vint anys de la història del nostre país, aproximadament des de l’inici de la transició fins a la Barcelona postolímpica. I ho fa parlant de la perifèria. O potser més ben dit, de les perifèries.

Una història catalana té dues línies argumentals fonamentals. La primera ens situa en un poble perdut en una muntanya dels Pirineus. Allà una família resisteix, aïllada, contra un milionari que vol comprar la muntanya. Els altres habitants del poble, que ja han cedit davant dels interessos del milionari i volen vendre-li les cases, es miren la família dissident amb por: no en va, tenen fama de practicar la bruixeria. La segona línia argumental ens situa al barri de La Mina, a la perifèria de Barcelona, vint anys abans, i relata l’ascens meteòric d’un noi que passa de vendre heroïna i robar cotxes als setze anys a convertir-se en un empresari de dubtosa legalitat i acabar com a propietari d’una immobiliària agressiva i ambiciosa.

Totes dues històries s’entrelliguen i barregen per acabar pintant un fresc de Catalunya i de nosaltres mateixos. De qui som, d’on hem arribat i de tot el que hem deixat pel camí. Al cap i a la fi, Una història catalana.

Entrevista a Jordi Casanovas: «Una història catalana ens parla de la recerca de la identitat»

Què és Una història catalana? Una història catalana són vint anys d’història de Catalunya. Un relat que ens parla de la cerca de la identitat de la Catalunya postfranquista. És per això que la vaig pensar com un western.

Com un western? Sí, perquè el western és un relat tipus que explica com es va crear la nació americana, quines tensions es van haver de superar per arribar a assolir una identitat pròpia. En el cas de Catalunya, hem viscut no fa gaire moments de molta tensió i de molta negociació política, en l’època simbòlica que va de la caiguda del règim fins a la Barcelona olímpica. Quan dic western penso en un conjunt de convencions d’argument, d’espai. Un relat fundacional. Una muntanya, al cap i a la fi, també pot ser un lloc desèrtic, una zona que es regeix per una llei pròpia. La muntanya d’Una història catalana havia estat una zona de contrabandistes i pistolers. El mateix passa amb el barri de La Mina, que també té la seva pròpia llei, i que també, icònicament, està ple, si no de pistoles, de navalles.


8

Són vint anys de la història de Catalunya, des de la transició fins al postolimpisme. A mi m’interessa veure la part fosca d’aquesta època, de la qual s’ha parlat menys. És per això que, en comptes de centrar-me en les grans històries del «centre» del país, en els grans relats, em desplaço a la frontera. Parlo d’un espai feréstec, els Pirineus, i després d’una altra frontera: els suburbis del desarrollismo, barris com La Mina, on ha crescut tota una població que venia majoritàriament de la immigració i que s’ha sobreposat a la misèria per incorporar-se a la societat catalana. Volia descriure els xocs de tota mena que s’hi produeixen, en aquestes fronteres que envolten la Catalunya que estem més acostumats a viure.

Un dels personatges que vertebren Una història catalana és un fill de La Mina. Podríem dir que es tracta d’un antiheroi? Sí, o en tot cas és un personatge que ha hagut de pujar des de la misèria. I ho ha hagut de fer a còpia de maniobres i negocis il·legals. Passa de ser un lladre de quarta categoria a dirigir una immobiliària, que és la que vol comprar la muntanya dels Pirineus per fer-ne una gran estació d’esquí. Aquest personatge arrossega un trauma: no ha estat acceptat com a català. I està convençut que perquè l’acceptin com a català ha de comprar Catalunya. De manera literal.

Què li impedeix comprar la muntanya? Una família que s’hi oposa i que és l’única que ha decidit quedar-se al poble. Aquesta família, formada per una àvia, una mare i els seus fills, té una llarga fama de bruixeria, a partir d’una sèrie d’esdeveniments que van passar al poble. Per això la gent del poble no gosa d’enfrontar-s’hi, tot i que és l’única família que s’oposa a vendre la muntanya i, per tant, que s’oposa a fer negoci. Aquí he de fer un incís important per l’obra, perquè aquest és un element molt propi dels catalans: defensem molt la terra, però al mateix temps som capaços de vendre’ns-la si ens paguen bé.

Sembla ser, així doncs, que el catalanisme és un dels eixos que vertebren aquesta obra. Jo sóc de Vilafranca del Penedès, una població amb un fort corrent catalanista i també independentista, que he mamat des de petit i que des de sempre m’ha interessat. No sempre he estat a favor de tot, perquè de vegades m’he topat amb posicions molt extremistes. Jo més que de catalanisme pur i dur, parlaria de fe. En aquests temes, la fe hi juga un paper important, i la fe és un element essencial d’Una història catalana; una fe encarnada en part en la família (i tot el tema del misticisme i la bruixeria), i en part en el protagonista, un home fet a si mateix, que només creu en ell i que rebutja tot tipus de religió. A més, penso, el catalanisme està molt vinculat a la fe catòlica.

En qualsevol cas, tot indica que serà una obra molt ambiciosa. Sí, és cert. El que m’interessa és explicar coses que fa temps que em preocupen i en les quals fins ara no m’havia atrevit a endinsar-me. Ara penso que tinc l’edat i l’experiència suficients com per fer-ho.


9

Parla’ns ara de l’estructura de l’obra. Una història catalana està ordenada en tres parts. En la primera, s’hi expliquen les dues trames en paral·lel, amb la transició de quinze anys; la segona part serà a temps real, i la tercera, una resolució. L’estructura depèn molt del gènere que hem comentat abans. M’interessa que quedin ben fixades les lleis del codi de bon començament, perquè aleshores puc anar més enllà. Personalment, m’agrada que hi hagi moments de tensió tan gran perquè els personatges es puguin plantejar coses molt serioses. No m’agraden els personatges que es plantegen temes seriosos a partir del no-res, sinó perquè estan passant coses importants. I això, penso, l’espectador ho agraeix, perquè, si no li interessa la meva manera de pensar, si més no podrà entretenir-se amb l’argument. Parlant d’aquesta ruptura dels codis, quan vaig començar a fer teatre, dues de les obres que més em van impactar van ser After Sun, de Rodrigo García, i Gore, de Javier Daulte. Em fascinava la manera que tenien d’interpel·lar el públic, com posaven en dubte la meva manera de veure el món.

A mi m’agrada treballar dues tensions en paral·lel: d’una banda, el que hi passa, i de l’altra, el que s’hi diu. El públic pot entrar en tensió, per exemple, quan un actor entra a escena i diu alguna cosa inesperada. En aquest sentit, m’agrada, quan escric una obra, pensar en el públic que la veurà. Cada teatre té el seu propi públic, i no és el mateix estrenar una peça a la Sala Flyhard que a la Sala Tallers. Si escric les meves obres sent conscient del públic que les anirà a veure, és més fàcil provocar algun tipus de reacció en ells. Això és el que busco, interpel·lar el públic i provocar el diàleg.

Encara no has treballat amb la companyia T6, però en el teu cas ja estàs acostumat a treballar amb un grup d’actors fix. Sí, i en el cas d’aquesta companyia, s’ha de dir que faciliten molt la feina, perquè és un grup que ara que el Projecte T6 ja està avançat està molt cohesionat, tenen molts automatismes i això fa que sigui molt més fàcil solucionar problemes. Si la gent es coneix, si ha perdut la por de fer propostes, tot surt de manera més àgil, perquè es perd el respecte al text, els actors estan disposats a jugar amb les paraules... i en el meu cas no hi ha res més beneficiós.

T’agrada dirigir les teves obres? M’agrada dirigir les meves obres, i també m’agrada dirigir-ne d’altra gent. Per a mi, la millor part en el procés creatiu d’una obra de teatre és la de direcció. És el moment de fer experiments, de buscar com expliques una història... m’agrada molt escriure, però el contacte amb la gent, la dimensió humana que té dirigir no té comparació.


10

Jordi

Casanovas

La Sala Tallers del TNC ens trasllada a la perifèria. A les perifèries: al barri de La Mina de Barcelona i als Pirineus. I ens transporta a vint anys de la història del nostre país, aproximadament des de l’inici de la transició fins a la Barcelona postolímpica.

Com a mínim a 9 persones els agrada això. La companyia T6:

Rosa Boladeras

Òscar Castellví

Pep Cruz

Borja Espinosa

Andrés Herrera

Míriam Iscla

Anna Moliner

Àngels Poch

David Vert

Dues històries que s’entrelliguen i barregen per acabar pintant un fresc de Catalunya i de nosaltres mateixos: Una història catalana


#tncunahistoriacatalana Passa-ho!


11

Jordi Casanovas Vilafranca del Penedès, 1978 Estudis de Telecomunicacions i Belles Arts. Obres: Gebre. Sala Trinitaris. Vilafranca del Penedès. 2003. També presentada a la Mostra de Teatre de Barcelona 2004. I love TV. Flyhard. Vilafranca del Penedès. 2004 Kuina katalana. Sala Trinitaris. Vilafranca del Penedès. 2005 Neoburning Generation. Flyhard. Teatre Cal Bolet. Vilafranca del Penedès. 2005 Wolfenstein. Flyhard. Teatre Areatangent. Barcelona. 2006 Tetris. Flyhard. Teatre Areatangent. Barcelona. 2006 Andorra. Flyhard. Versus Teatre. 2006 City/Simcity. Flyhard. Sala Beckett. 2007. Club Capitol. 2008. Wolfenstein + Tetris. Flyhard. Versus Teatre. 2007 Aquesta tampoc serà la fi del món. Flyhard. Sala La Planeta / Festival Temporada Alta. Girona. 2007 La Ruïna. Flyhard. La Villarroel. 2008 Lena Woyzeck. Flyhard. Sala La Planeta / Festival Temporada Alta. 2008 La Revolució. Flyhard. La Villarroel. 2009 JULIA SMELLS like teen spirit. Teatre Lliure. Grec 2009 Transició (Dins el muntatge Dictadura-Transició-Democràcia). Teatre Lliure. 2010 Sopar amb batalla. Versus Teatre. 2010 Un home amb ulleres de pasta. Sala Flyhard. 2010 Obres premiades: Les millors ocasions. Premi Internacional AIET de Teatre Universitari Josep Robrenyo. 2002 Beckenbauer. Premi Ciutat d'Alcoi de teatre. 2005 Andorra. Premi Marqués de Bradomín, 2005 Estralls. Premi Eduard Escalante. Premis Ciutat de València. 2006 Hardocore Videogames, una trilogia (Wolfenstein, Tetris, City/ Simcity). Premi de la crítica Serra d'Or al millor text del 2006 i Premi Revelació de la crítica de Barcelona 2007. La Revolució ha rebut el premi Butaca al millor text teatral 2009.


12

La Companyia T6

Rosa Boladeras

Neix a Barcelona el 28 de juliol de 1972. Realitza un curs d’iniciació al teatre al Centre Dramàtic del Vallès. Estudia a l’Institut del Teatre de Barcelona del 1989 al 1991.

Teatre: Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró i Coromina. Projecte T6. 2011; Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente. Projecte T6. 2011; Lluny de Nuuk de Pere Riera. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martínez. Teatre Borràs. Grec 2009; Descalzos por el parque de Neil Simon. Dir. Pep Anton Gómez. 2007; Sexes. Dir. Pep Anton Gómez. Villarroel Teatre. 2004; El tinent d’Inishmore de Martin McDonagh. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Petita. 2003; Lluny de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. Sala Beckett. 2003; 5 Mujeres.com. Dir. Ana Ribas i J. Contreras. Teatre Poliorama. 2002; El pati d’Emili Vilanova. Dir. Pep Anton Gómez. Teatre Lliure. 2001; Olors de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Mario Gas. Sala Gran TNC. 2000; Hurracan d’Enric Nolla. Dir. Rafel Duran. Sala Beckett. 2000; Casta Diva. Dir. Víctor Àlvaro. Teatreneu. 2000; La màquina d’aigua de David Mamet. Dir. Àlex Rigola. Sala Beckett. 1999; Bernadeta xoc d’Alain Platel i Arne Sierens. Adaptació del text de Ramon Solsona. Dramatúrgia: Magda Puyo. Dir. Magda Puyo. Sala Tallers TNC. 1999; Troianes. Dir. Àlex Rigola. Sitges Teatre Internacional. 1996; Golfus de Roma d’Stephen Sondheim. Dir. Mario Gas. Festival de Mérida i gira. 1993-1994; El temps i els Conway de J.B. Priestley. Dir. Mario Gas. Teatre Condal i gira. 1991-1993; Final d’estiu amb tempesta de Francesc Luchetti. Dir. Lurdes Barba. SAT. 1990.

Televisió: a TV3: Poble Nou; Club Super 3; Estació d’enllaç; Laberint d’ombres; Temps de silenci; Set de notícies; Set de nit; L’un per l’altre; El club dels arreplegats. A Cuatro: 7 días al desnudo.

Cinema: El cónsul de Sodoma. Dir. Sigfrid Monleón. 2009; Soy un pelele. Dir. Hernán Migoya. 2006.

Òscar Castellví

Llicenciat en Art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona (2008). Membre de la companyia de teatre Al Galliner de Sabadell i de la companyia de teatre infantil la Joventut de la Faràndula de Sabadell.

Teatre: Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró i Coromina. Projecte T6. 2011; Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente. Projecte T6. 2011; A una nena nua llepa-li la pell, llepa-li la pell a una nena nua de Marc Artigau. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure. 2010; Arturo Ui de Bertolt Brecht. Versió i direcció d’Israel Solà. Institut del Teatre de Barcelona. 2010; Jo tenia un fanal a la boca de Marc Artigau. Cafè Teatre La Virgen Barcelona. Centre


13

Cultural de Cardedeu. 2010; L’estona que vaig ser poema de Marc Artigau. La Cuina. Biblioteca Bonnemaison. Grec 2010; Lluny de Nuuk de Pere Riera. TNC. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. TNC. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; La Silibararera o quantes galetes pots posar-te a la boca fins que se’t deixi d’entendre. Cia. elnacionalNOensvol. Teatre Gaudí Barcelona. 2009; No em ratllis / No me ralles. ZumZum Teatre. Gira espanyola i catalana. 2008-2009; Quan encara no sabíem res. Autoria i direcció de Josep Maria Miró. Teatre Arniches d’Alacant. Escena Nacional d’Andorra. Teatre Tantarantana de Barcelona. 2007-2008; Tres Tristos Traumes de Pasqual Alapont. Cia. Al Galliner. Teatre Ca l’Estruch de Sabadell. Institut del Teatre de Terrassa. Teatre Àgora de Sabadell. Cafè Teatre Llantiol de Barcelona. 2004-2009; Terrrífic del Tricicle. Participació a les 500 representacions al Teatre Victòria de Barcelona. 1992.

Televisió: ha col·laborat amb el Tricicle a les sèries Dinamita i Xooof!.

Cinema: ha protagonitzat diversos curtmetratges com David. Dir. Carles Sans. 1995. Nominat als XI Premis Goya.

Pep Cruz

Teatre. Entre d’altres: Natale in casa Cupiello d’Eduardo De Filippo. Dir. Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. 2009; La casa dels cors trencats de Bernard Shaw. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Gran. 2009; Còmica vida de Joan Lluís Bozzo; Soterrani de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Xavier Albertí. Sala Beckett. 2008; Antígona de Sófocles. Dir. Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. 2006; Salamandra de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. TNC Sala Petita. 2005; El rei Lear. Dir. Calixto Bieito; Hello Dolly; Les variacions Goldberg de G. Tabori. Dir. Àlex Rigola; El temps de Plank de Sergi Belbel. Dir. S. Belbel; El Florido Pensil; L’héroe de Santiago Rusiñol. Dir. Ferran Madico; Pigmalió de G.B. Shaw. Dir. J.L. Bozzo; Maror de Rodolf Sirera. Dir. J.L. Bozzo; Otel·lo de Shakespeare. Dir. Mario Gas; Fugaç de Benet i Jornet. Dir. Rosa Maria Sardà; La senyora Florentina i el seu amor Homer de M. Rodoreda. Dir. Mario Gas; Restauració d’Eduardo Mendoza. Dir. Rosa Novell; Infantillatges de Raimon Cousse. Cia. Flotats; Cyrano de Bergerac. Cia. Flotats. Amb Dagoll Dagom ha participat als musicals La Perritxola, Flor de nit i Mar i Cel. També ha fet direcció teatral, en espectacles com Top model, Còmica vida de Joan Lluís Bozzo, La bona gent de Santiago Rusiñol, i muntatges de la companyia Vol-Ras com Insòlit, Psssssh!!, Gagmania i Again, again

Televisió. Sèries: Ventdelplà, La memòria dels Cargols, Oh, Europa!, Oh, Espanya!, La Lloll, El comte Arnau, Tot un senyor, Tres estrelles, Vostè jutja. Presentador i animador del programa de TV3 Moltes gràcies.

Cinema. Entre d’altres: El triunfo de Mireia Ros; Si te dicen que caí de Vicente Aranda; Los mares del sur de Manel Esteban; El amante bilíngüe de Vicente Aranda; Bufons i reis de Lluís Zayas; Souvenir de Rosa Vergés; Gimlet de José luis Acosta.


14

Borja Espinosa

Teatre: Ha participat com a actor entre altres espectacles a: Les nenes no haurien de jugar a futbol de Marta Buchaca. Dir. Marta Buchaca. La Cuina de la Biblioteca Bonnemaison. Festival Grec. 2009. Sota la direcció de Jordi Casanovas: Els últims dies de Clark K d’Alberto Ramos. Sala Flyhard. 2011; La revolució. La Villarroel. 2009; Lena Woyzeck. Sala La Planeta de Girona. Temporada Alta. 2008; La ruina. La Villarroel. 2008; Aquesta tampoc serà la fi del món. Temporada Alta. 2007 Altres: Les nenes no haurien de jugar a futbol de Marta Buchaca. Versus Teatre. 2010; Electra de Sòfocles. Dir. Oriol Broggi. Q-Ars Teatre. TNC Sala Petita. 2010; Banal sessions of fedra. Teatre de Ponent. Dir. Pau Miró. 2007; El ventall de Lady Windermere d’Oscar Wilde. Dir. Josep Maria Mestres. 2007; Hasta aquí puedo leer. Dir. Pau Miró. Sala F. Bonnemaison. 2007; Venuts. Dir. Àngel Amazares. Guasch Teatre. 2006; Peixos al desert. Dir. Oriol Aubets. Teatreneu. 2005; A tantes històries, tantes preguntes. Dir. Lluis Elías. Sala La Planeta de Girona. 2001; Besos para todos. XV Marató de l’espectacle. Cía. Ñia. 1998

Televisió: ha participat en les sèries Pelotas, Ventdelplà, La que se avecina, Porca misèria, El cor de la ciutat, L’un per l’altre, Plats bruts, UPA dance, i A pèl tour.

Cinema: La ruina. Dir. Elena Trapé. 2008; Peixos al desert. Dir. Sergi Pérez i Oriol Aubets. 2007; Excuses! Dir. Joel Joan. 2003; Anita no perd el tren. Dir. Ventura Pons. 2001

Andrés Herrera

Teatre: Glengarry Glen Ross de David Mamet. Dir. Daniel Veronese. Teatro Español de Madrid. 2001; Macbeth de Shakespeare. Dir. Carles Alfaro. Naves del Matadero de Madrid. 2008; Mujeres soñaron caballos. Dir. Daniel Veronese. CDN. 2007; Last chance. Dir. Carol López. Teatre Lliure. 2006; Balas i ombres. Dir. Pau Miró. 2006; V.O.S. Dir. Carol López. Teatre Lliure. 2005; Forasters de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. TNC. 2004; Barcelona mapa d’ombres de Lluïsa Cunillé. Dir. Lurdes Barba. 2004; Una història en quatre parts de Carol Lopez. Teatre Lliure. 2004; Super-Rawal. Dir. Marc Martínez. Teatre Principal. 2003; Una visió del buit. Dir. Ricard Gázquez. Sala Beckett. 2001; Fausto. Versió 3.0. La Fura del Baus. Gira mundial. 1998.

Cinema: Pa negre. Dir. Agustí Villaronga. 2010; V.O.S. Dir. Cesc Gay. 2008; Hierro. Dir. Gabe Ibáñez. 2008; Las dos vidas de Andrés Rabadán. Dir. Ventura Durall. 2008; Pretextos. Dir. Silvia Munt. 2006; Escalofrío. Dir. Isidro Ortiz. 2006; El perfume. Dir. Tom Tykwer. 2005; La distancia. Dir. Iñaki Dorronsoro. 2005; Mala uva. Dir. Javier Domingo. 2003; Novios. Dir. Joaquín Oristrell. 1998.

Televisió: El precio de la libertad; Amar en tiempos revueltos; Ojo por ojo; Sin tetas no hay paraíso; Circulo rojo; Genesis; Los hombres de Paco; Rapados; L’escala de diamants; Art heist; Dinamita; Estació d’enllac.


15

Míriam Iscla

Teatre: co-fundadora de la Companyia T de Teatre. Ha participat en tots els seus espectacles: Petits contes misògins de Patricia Highsmith. Dir. Pere Sagristà. 1991-1993; Homes! Dir. Sergi Belbel. Co-autora del text “Ai, Homes!”. 1994-1997; Criatures. Dir. David Plana i T de Teatre. Autora del text: “Vida de mare”. 1998-2001; Això no és vida. Dir. David Plana. 2003-2004; 15. Dir. Sergi Belbel i T de Teatre. Co-autora de diversos textos. 2006; Com pot ser que t’estimi tant. Dir. Javier Daulte. 2007-2008. Altres espectacles: Celebració de Harold Pinter. Dir. Lluís Pasqual. Teatre Lliure de Gràcia. 2011; Lluny de Nuuk de Pere Riera. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2009; Leonci i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner. Grec 2007; Les falses confidències de Marivaux. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2005; Desprès ve la nit de David Plana. Dir. David Plana. Sala Beckett. 2001; El desengany de F. Fontanella. Dir. Domènec Reixach. Teatre Romea. 1992; Teatre Natural d'Oklahoma de Kafka. Dir. Luis Miguel Climent. Sala Beckett. 1991; Línia roja. Teatre de l'Ocàs. Dir. T. Vilardell i M. Casamayor. Teatre Condal. 1990; Paraula de poeta. Muntatge de poemes de Maria Mercè Marçal. Dir. Jordi Mesalles. 1989.

Televisió: a TV3: Tres pics i repicó; El joc del segle; Dones d'aigua; Efectes secundaris; Laura; Jet Lag, una sèrie de T de Teatre amb 6 temporades (d’aquesta sèrie també n’és coordinadora de guions, guionista i directora de 10 capítols). Altres sèries: Los ladrones van a la oficina; El Comisario; Calle 13. Guió i interpretació de la secció “Les tietes” dins el programa Dies de ràdio d'Elisenda Roca, a COM Ràdio.

Anna Moliner

Teatre: comença fent teatre amateur a Badalona, la seva ciutat natal, on també hi estudia piano, cant i solfeig. Més tard comença a estudiar interpretació a l’escola Timbal, amb professors com Roser Batalla. El 2007 s’inicia en la tècnica Meisner amb Javier Galitó-Cava. Realitza també diversos cursos de dansa clàssica, jazz, contemporani i claqué a les escoles Timbal i Area. El seu debut professional és el 2004 amb Mar i Cel de Dagoll Dagom al TNC, interpretant el personatge de Maria. Posteriorment, encara amb Dagoll Dagom, participa en tres espectacles més: Mar y cielo a Madrid, pel qual va ser guardonada amb el premi Gran Vía com a Millor Actriu Revelació 2006 pel personatge d’Idriss; Boscos Endins en el paper de Caputxeta, amb què ha obtingut el premi Butaca com a Millor Actriu de Musical 2008; i, recentment, el 2008, Aloma al TNC. El 2008 funda la companyia Zerega, juntament amb David Pintó, Xavi Álvarez i Ota Vallès. El primer espectacle de la companyia és Danny i Roberta de John Patrick Shanley. Dins del Projecte T6 del TNC: M de Mortal de Carles Mallol;


16

A mi no em diguis amor de Marta Buchaca; Lluny de Nuuk de Pere Riera; Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente; Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró i Coromina.

Televisió: des de 2009 interpreta el personatge de Tru al Club Súper 3; la sèrie Sagrada Família de Dagoll Dagom a TV3.

Àngels Poch

Teatre: al TNC: Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró i Coromina. Projecte T6. 2011; Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente. Projecte T6. 2011; Joan Maragall, la llei d’amor. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta. TNC Sala Gran. 2010; Lluny de Nuuk de Pere Riera. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; El jardí dels cinc arbres. A partir de texos de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. 2009; Lleons de Pau Miró. Dir. Pau Miró. 2009; Primera història d’Esther de Salvador Espriu. Dir. Oriol Broggi. 2007; 16.000 pessetes de Manuel Veiga. Dir. Joan Castells. 2005; Salamandra de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. 2005; Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo De Filippo. Dir. Sergi Belbel. 2002 i 2004; Primera plana de Ben Hecht i Charles MacArthur. Dir. S. Belbel. 2003; El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. Dir. Rafel Duran. 2003; La comèdia dels errors de Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. 2000; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. Georges Lavaudant. 1999; L’estiueig de Goldoni. Dir. S. Belbel. 1999. Altres muntatges recents: Hikikomori de Jordi Faura. Dir. Jordi Faura. La Villarroel. 2008; El ángel exterminador de Luis Buñuel. Dir. Joan Ollé. Grec 2008; Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008; Hedda Gabler de Henrik Ibsen. Dir. Pau Carrió. Biblioteca de Catalunya. 2008; Passat el riu de Joe DiPietro. Dir. Oriol Broggi. Teatre Romea. 2007; La cantant calba de Ionesco & La cantant calba al McDonalds de Lluïsa Cunillé. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2006; El malentès d’Albert Camus. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2006; Amor Fe Esperança d’O. Von Horvath. Dir. Carlota Subirós; L’oncle Vània de Txèkhov. Dir. Joan Ollé; Fedra de Racine. Dir. Joan Ollé; Enric V de Pirandello. Dir. Oriol Broggi; Tartuf de Molière. Dir. Oriol Broggi; Morir de S. Belbel. Dir. S. Belbel; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. Lluís Homar; La bona gent de Santiago Rusiñol. Dir. Pep Cruz.

Televisió: ha participat a les sèries: Porca misèria, Temps de silenci, La memòria dels Cargols, Estació d’enllaç, els dramàtics dels programes La vida en un xip i Vostè jutja, i a les Tvmovies Pirates i Sota el signe d’aquari.

Premi de la Crítica de Barcelona (temporada 1994/1995). Premi Butaca 1995. Premi Memorial Margarida Xirgu (temporada 1997/1998).


17

David Vert

Teatre: Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró i Coromina. Projecte T6. 2011; Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente. Projecte T6. 2011; Lluny de Nuuk de Pere Riera. TNC. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. TNC. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; El Rei Lear de Shakespeare. Dir.: Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. 2008; Yvonne, princesa de Borgonya de W. Gombrowicz. Dir.: Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008; Una mujer en transparencia d’Eva Hibernia. Dir. Eva Hibernia. TNC Sala Tallers. 2008; Molta aigua de Carles Mallol. Dir: Victor Muñoz. 2007; El factor Luxemburg de Pere Riera. Dir: Victor Muñoz. 2007; Party Line de Marc Rosich. Dir: Andrea Segura. 2006; Ñi hujri-mujrí (no és fàcil de dir) d’Eva Hivernia. Dir: Marta Gil. 2007; Els estiuejants de Maksim Gorki. Dir: Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2006; La finestra tancada de Agustí Vila. Dir: Carme Portacelli. Teatre Lliure. 2005; Estricta vigilància de Jean Genet. Dir: Iñaki Garz. Tantarantana Teatre. 2005; El galán fantasma de Calderón de la Barca. Dir: Pepa Calvo. Tantarantana Teatre. 2004; 4D Òptic de Javier Daulte. Dir: Javier Daulte. Teatre Lliure i Sala Beckett. 2004; Los empeños de una casa de Sor Juana Inés de la Cruz. Dir:Pepa Calvo. Teatro del Repartidor. Nou Tantarantana. 2003; Les filles de King Kong de Theresia Walser. Dir: Ana Silvestre. Sala Beckett. 2002; Vindrà algú de Jon Fosse. Dir: Antonio Simón. Sala Beckett. 2001; La nit just abans de Nadal de Anthony Neilson. Dir: Ferran Audí. Versus Teatre. 2000; Equipatge cap al 2000. Més depressa, més depressa. La Cubana. CCCB. 2000; Mil errores y un deseo de Gemma Rodríguez. Dir: Ariadna Martí. Artenbrut. 1999.

Televisió: Via Augusta, Mar de fons, Ventdelplà, ÉL, ELLA, Iris TV (Tv-movie), Pepe Carvalho (Tv-movie), Jet Lag, Mirall trencat.

Cinema: REC 2. Dir. Jaume Balagueró i Paco Plaza. 2008; 3 dies amb la família. Dir. Mar Coll. 2008; Diario de una ninfómana. Dir: Cristian Molina. 2007; REC. Dir. Jaume Balagueró i Paco Plaza. 2006; Sin ti. Dir. Raimon Masllorens. 2005; It is the cause, my soul. Curt dirigit per Maria Litvan. New York. 2000; Vida en común. Curt en 16mm. Dir: Miriam Ollé. 1997


18

Sebastià Brosa Escenografia Estudis de disseny d’interiors a l’escola EINA, i d’escenografia a l’Institut del Teatre. Espectacles destacats: Desclassificats de Pere Riera. Dir. Pere Riera. La Villarroel. 2011; Joan Maragall, la llei d’amor. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta. TNC Sala Gran. 2010; Misteri de dolor d’Adrià Gual. Dir. Manel Dueso. TNC Sala Petita. 2010; Lluny de Nuuk de Pere Riera. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2010; El uno y el otro de Rafael Campos. Dir. Joan Ollé. Teatro Arbolé. Zaragoza. 2010: A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2010; El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2009; El jardí dels cinc arbres. A partir de textos de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta. TNC. 2009; Present vulnerable. Cia. Raravis. Andrés Corchero-Rosa Muñoz. TNC Sala Petita. 2009; Trueta d’Àngels Aymar. Dir. Àngels Aymar. TNC Sala Tallers. 2009; Dublín Carol de Connor Mcpherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett. 2008; Entremès de dos estudiants . Dir. Iban Beltran. Auditori Sant Francesc. 11a fira de la Mediterrània. Manresa. 2008; El Ángel exterminador de Luis Buñuel. Dir. Joan Ollé. Teatre Grec / Palacio de Congresos Expo Zaragoza. 2008; N&N. Una parella jove busca pis a Barcelona de Marc Rosich. Dir. Antonio Calvo. Sala Beckett. 2008; Un fill, un llibre, un arbre de Jordi Silva. Dir. Antonio Calvo. TNC Sala Tallers. 2008; Una mujer en transparencia d’Eva Hibernia. Dir. Eva Hibernia. TNC Sala Tallers. 2008; Garrick d’El Tricicle. 2007; Party line de Marc Rosich. Dir. Andrea Segura. Sala Beckett. 2007; Molta Aigua de Carles Mallol. Dir. Víctor Muñoz i Calafell. Sala Beckett. 2007; Soldados de Salamina. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007; En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrrias. Dir. Carol López. TNC Projecte T6. 2007; El jardí abandonat de Santiago Rusiñol. Dir. Francesc Nel·lo. Espai Escènic Joan Brossa. 2007; Party line de Marc Rosich. Dir. Andrea Segura. El Teatret. Festival LOLA d’Esparraguera. Novembre 2006; Vells temps de Harold Pinter. Dir. Rosa Novell. Sala Beckett. Festival Grec 06; Last chance (última oportunitat). Direcció i dramatúrgia de Carol López. Teatre Bartrina Reus. Espai Lliure. 2006; L´home coixí de Martin MacDonagh. Dir. Victor Muñoz. Teatre Estudi. 2006; Escenografia conjuntament amb Bibiana Puigdefàbregas a l’obra European House. Pròleg d´un Hamlet sense paraules. Dir. Àlex Rigola. Cia Teatre Lliure. Al teatre de Salt. Girona. Temporada Alta 2005. Premi Butaca 2007; Dramatúrgia, direcció i escenografia, conjuntament amb Iban Beltran, a l’obra (instant). Area Tangent. 2005; Dissenyador gràfic i il·lustrador accidental.


19

Meritxell Muñoz Vestuari Barcelona, 1973. Llicenciada en Filosofia.Llicenciada en Escenografia (Institut del Teatre, Barcelona, 2001). Amplia els seus estudis col·laborant en diferents espectacles al Piccolo Teatro di Milano (Itàlia). Experiència docent a l’Escola Massana i a la UPC.

Vestuari. Espectacles destacats: Pedra de tartera de Maria Barbal. TNC Sala Petita. 2011; La conquesta del pol sud. de Manfred Karge. Dir. Carles Fernández Giua. Sala Beckett. 2009. La indiana d’Àngels Aymar. Dir. Julio Álvarez. Projecte T6. Teatre Tantarantana. 2007; Diable compartit de Fabrice Melquiot. Dir. Roberto Romei. Teatre Tantarantana. 2005; Copi i Ocaña al purgatori de Marc Rosich. Dir. Julio Álvarez. Club Capitol. 2005; Just la fi del món de Jean-Luc Lagarce. Dir. Roberto Romei. Teatre Tantarantana. Grec 2003; 1024 decibels de Sílvia Ferrando. Dir. Silvia Ferrando. Sitges Teatre Internacional. 2003; De Víctor a Caterina. Dir. Lurdes Barba. Sala La Planeta Girona. Temporada Alta 2002; Dies meravellosos d’Antonio Morcillo. Dir. Roberto Romei i Antonio Morcillo. Teatre Tantarantana. 2002; Un sant sopar europeu de Werner Schwab. Dir. Lurdes Barba. Mercat de les Flors. 2002; La ratlla dels cinquanta de Joan Casas. Dir. Antoni Chic. Sala Muntaner. 2001.

Escenografia. Espectacles destacats: L’ham de Gemma Rodríguez. Dir. Glòria Balañà. Sala Beckett. 2007; Dioptria v.2.1 (35 anys de celebratge a Pau Riba). Idea i producció: Grup Enderrock i Mas i Mas. Dir. musical: Llibert Fortuny i David Soler. L’Auditori. 2006; Caça de rates de Peter Turrini. Dir. Lurdes Barba. Sala Beckett. 2001; Bukowsky Carnival de Jordi Forcadas. Dir. Jordi Forcadas. Teatre Malic. 2000.

Escenografia i vestuari. Espectacles destacats: La marca preferida de las hermanas Clausman. de Victòria Spunzsberg. Dir. Glòria Balañà. Teatre Tantarantana. 2010; Elèctrics de Pau Miró. Dir. Glòria Balañà. Sala La Planeta Girona. Temporada Alta 2009; Birds of a Feather... de Companyia Color Dansa. Dir. Mudit Grau. SAT. 2009; El somriure de M.O’Hara. de Pasqual Alapont. Dir. Gemma Miralles. Teatre Principal d’Alcoi. 2009; Mary Wollstonecraft: la dissident. Dir. Glòria Balañà. La Sala. 2008; Jo sóc la meva dona de Doug Wright. Dir. Marta Angelat. La Villarroel. 2008; Simone de Beauvoir: vida o escriptura. Dir. Glòria Balañà. La Sala. 2008; La mujer del perro cojo d’Antonio Morcillo. Dir. Roberto Romei. Teatre Tantarantana. 2007; Kohlhaas de Heinrich Von Kleist. Dir. Roberto Romei. Sala Maria Plans de Terrassa. 2007; Música a déuxiène de Margherite Duras. Dir. Lurdes Barba. Teatre de Ponent. Granollers. 2007; Natura morta de Fausto Paravidino. Dir. Roberto Romei. Teatre de Ponent. Granollers. 2006; So de corda. Música de Gerard Claret. Dir. Montse Colomé. L’Auditori. 2006; Pulsió de Franz Kroetz. Dir. Glòria Balañà. Teatre Zorrilla de Badalona. 2005; Buits de Toni Martin. Dir. Lurdes Barba. Teatre Zorrilla de Badalona. 2004; Ofèlia. de Cristina Oliva. Dir. Cristina Oliva. Teatre Estudi. 2002; Joc del drac i Espectacle de circ. Dir. Diego Murciano. Poble Espanyol. 2000.


20

David Bofarull Il·luminació Molins de Rei, 1978. Dissenys d’il·luminació destacats: Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró i Coromina. Projecte T6. 2011; Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente. Projecte T6. 2011; Misteri de dolor d’Adrià Gual. TNC Sala Petita. 2010; Massa soroll per Shakespeare. Dani Nel·lo/Carme Portaceli. Festival Shakespeare Mataró. Fei. 2010; A la Tierra. Kimbala. Enric Monfort/Roger Julià. Auditori Segorbe. 2010; Lluny de Nuuk de Pere Riera. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2010; Aquí s’aprèn poca cosa. Adaptació teatral de la novel·la Jakob von Gunten, de Robert Walser, de Toni Casares. Sala Beckett. 2009; Asufre. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. Teatre Tantarantana. 2009; Julia smells like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009; Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martínez. Teatre Borràs. Grec 2009; Dublin Carol de Connor McPherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett. 2008; Les criades de Jean Genet. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2008; La corte del Faraón. Dir. Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2008; Homes de Shakespeare. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. 2008; El dia del profeta de Joan Brossa. Dir. Rosa Novell. TNC Sala Petita. 2008; Ruddigore o la nissaga maleïda de Gilbert i Sullivan. Dir. Joan Maria Segura. Egos teatre. Versus teatre. 2007; Pensaments escrits al caure de les fulles. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala La Planeta, Espai Brossa. Temporada Alta. 2007; En cualquier otra parte d´Àlex Mañas. Dir. Àlex Mañas. Biblioteca de Catalunya. Grec 2007; Leonce i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner. Cia. Q-Ars Teatre. Grec 2007; Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure i Teatre Bartrina de Reus. 2007. Nominat a millor il·luminació als Premis Butaca; Crónica sentimental de España de Manuel Vázquez Montalban. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta i Sala Muntaner. 2006; Merrily we roll along de Stephen Sondheim. Dir. Daniel Anglès. El musical més petit. 2006; Anitta Split de Josep Julien. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. Grec 2006; El presoner de la segona avinguda de Neil Simon. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. 2005; El beso de la mujer araña de Manel Puig. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2005; Off Broadway. El musical més petit. Dir. Dani Anglès. Teatre Romea. 2005; Molt soroll per no res i Otel·lo de William Shakespeare. Dir. Anna Lizaran, Ferran Madico. Versus Teatre. 2004; No son maneres de matar una dona. Dir. Silvia Sanfeliu. Artenbrut. 2004; Eva Perón de Copi. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure. 2004; Les amargues llàgrimes de Petra von Kant. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2003; Flor de otoño. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003; Mestres antics de Thomas Berhard. Dir. Xavier Albertí. Teatre Romea. 2003; JRS, de dotze anys d´Octavi Egea. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2003; Follies. Dramatúrgia i direcció de Josep Costa. Teatre Kaddish. Artenbrut. 2003; Lluny de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2003; Gertrude Stein i una senyoreta de companyia de Win Wells. Dir. Josep Costa. Teatre Kaddish. Artenbrut. 2003; Jugant a Rodgers. El musical més petit. Dir. Daniel Anglès. Versus Teatre. 2003; Adéu a Berlín. Dir. Josep Costa. Teatre Kaddish. Artenbrut. 2001.


21

Damien Bazin So Caen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so: Gang Bang (obert fins a l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró i Coromina. Projecte T6. 2011; L’hort dels cirerers de Twèkhov. Dir. Julio Manrique. Teatre Romea. 2010; Chicha Montenegro Gallery de Carles Santos. Temporada Alta. Teatre Lliure. 2010; Joan Maragall, la llei d’amor. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta. TNC Sala Gran. 2010; Lluny de Nuuk de Pere Riera. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009; El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009; JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009; Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec 2009; El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009; L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu Vergés. TNC Sala Tallers. 2009; La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala Tallers. 2009; Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Romea. 2009; La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009; Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009; Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008; Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008; Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008; Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008; El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008; Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008; Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008; El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008; Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008; Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007; En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007; Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007; Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007; Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i universal). Dir. Joan Ollé. 2007; El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006; La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta. Temporada Alta. 2006; Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006; Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2006; Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006; La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005; Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005; Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004; El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos. TNC Sala Tallers. 2003.


22

Sala Tallers Del 8 al 26 de juny de 2011 Espectacle recomanat a partir de 14 anys Durada: 2 h 10 minuts Horaris: De dimecres a divendres, 20 h; dissabte, 21.30 h; diumenge, 18 h. Dijous 23 de juny no hi ha funció Preus: 8-20 € Text editat per Arola Trobada amb l’autor: divendres 17 de juny, després de la funció. Podeu seguir-la en directe a través de tnc.cat/twitter o @tncaldia Xat en directe amb Jordi Casanovas al Facebook del TNC (tnc.cat/facebook), dimecres 22 de juny de 19 a 20 h. Més informació a: www.tnc.cat www.tnc.cat/facebook www.tnc.cat/youtube www.tnc.cat/twitter www.tnc.cat/issuu


23

Informació pràctica www.tnc.cat

Venda d’entrades i abonaments Tel·Entrada • www.telentrada.com • 902 10 12 12 • Xarxa d’oficines de Caixa de Catalunya de dilluns a divendres de 8 a 14.30 h • Caixer del vestíbul principal. Recollida d’entrades Taquilles del TNC Plaça de les Arts, 1 (Barcelona) 933 065 720 De dimecres a divendres, de 15 a 20 h Dissabtes de 15 a 21.30 h Diumenges, de 15 a 18 h Horaris especials per a les funcions de matí. L’hora abans de l’inici de les representacions, venda i recollida d’entrades exclusivament per a la funció d’aquell dia. Venda subjecta a disponibilitat. Tiquet Rambles Palau de la Virreina La Rambla, 99 (Barcelona) De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 h Abonaments • www.telentrada.com • 902 10 12 12 (Tel·Entrada) • 933 065 720 (TNC) • Taquilles del TNC • Atenció a l’abonat: 933 065 707 [email protected] www.tnc.cat/abonat Grups: 933 065 707 [email protected] Servei educatiu: 933 065 740 [email protected] Empreses: 933 065 755 [email protected] Apropa Cultura: 933 065 740 [email protected] www.apropacultura.cat Accessibilitat. A totes les sales del TNC hi ha espais reservats per a persones que utilitzen cadira de rodes. Per tal de garantir una atenció adequada a les seves necessitats, és recomanable trucar al 933 06 57 20. Els vehicles que transporten minusvàlids tenen reservades places d’aparcament al carrer Padilla. Web accessible. Funcions amb audiodescripció.

Restaurant del TNC Gestionat per Singularis: Restaurant Obert de dimecres a dissabte, amb dos espais: - Restaurant per sopar i prendre una copa en

finalitzar les funcions. També amb menú d’entreacte.

- Espai per a dinars i sopars per a grups (amb reserva prèvia).

Cafeteria del vestíbul principal Oberta des d’una hora abans de l'inici de la funció fins a l'últim entreacte. Bar del vestíbul de la Sala Tallers Obert des d'una hora abans de les representacions.La Terrassa del Teatre Durant els mesos d’estiu, el Restaurant baixa al peristil per gaudir del bon temps a l’aire lliure. Informació i reserves: 933 065 729 [email protected] www.tnc.cat/restaurant

Llibreria del TNC Proa Espais Oberta des d’una hora abans de les representacions fins després de l’entreacte (excepte en les funcions matinals i escolars) 933 065 700 (ext. 243) [email protected] www.tnc.cat/llibreria

Visites guiades Dimarts i dijous de 10 a 13 h, cada hora. Preu: majors 18 anys, 5€; menors 18 anys, 3€ Grups reduïts (de 15 a 35 persones) Reserves: 933 065 749 [email protected]

Videoteca Compta amb el fons audiovisual del Centre Dramàtic de la Generalitat, de la Companyia Flotats i del TNC. Reserves: [email protected]

Com arribar al TNC Autobús. Línies 6, 7, 10, 56, 62, 92 i B21 Nit Bus: N0, N3, N7 i N9 Metro. Línia 1 (Glòries i Marina) Línia 2 (Monumental) Tramvia.T4 (Auditori Teatre Nacional) T5 (Glòries) Bicing. Meridiana/Padilla i Padilla/Ribes Taxi. Padilla/Meridiana i Sancho d’Àvila/Meridiana Renfe. Clot i Arc de Triomf Autocar. Estació del Nord Pàrquing. Carrer Padilla (preu especial) amb accés directe al TNC. Accés a la Sala Tallers L’accés a la Sala Tallers i a les taquilles d’aquesta sala és pel carrer Padilla, cantonada carrer Ribes.


24

dossier 'una història catalana

Documents