dossier poeta de la nostra terra - · pdf filelligada a la taula amb una cadena. ... se hizo...
TRANSCRIPT
Carrer dels Flassaders, 40
08003 Barcelona
JOAN BROSSA
Poeta de la nostra terra
Joan Brossa és un escriptor “català” fins al moll de l’os. És difícil trobar un autor
més “radical” pel que fa a les formes, més “heterodox” pel que fa a les idees i, en canvi,
més lligat a la catalanitat i a la tradició. El lema foixià «M’exalta el nou i m’enamora el
vell» és aplicable a tota la seva producció literària, entenent com a “vell” les essències
catalanes.
«Cap vent no podrà mai desarrelar-me!» (Els entrebancs de l’univers, 1956), diu en el
primer vers d’un poema titulat Catalunya, que, en una versió preliminar, portava una
citació del poema L’emigrant de Verdaguer: «Qui de tu s'allunya d'enyorança es mor».
Molts són els poemes de Brossa (bàsicament literaris però també alguns de visuals,
com el cartell que realitzà per a la campanya de 1997 de la Plataforma per la llengua:
“Vivim plenament en català”) que parlen de Catalunya i de les circumstàncies polítiques
que ofegaren les llibertats assolides durant la segona república. Brossa no amagà mai
els seus lligams ideològics amb el catalanisme, com és ben evident a les odes
laudatòries dedicades a Macià i a Companys i a la sextina al president Tarradellas. Tant
al sonet dedicat al president Companys de l’any 1971, com a les odes i sextines,
l’exaltació de les figures presidencials sempre va associada a la restauració de les
llibertats catalanes i a la lluita contra el domini de l’estat espanyol. Per a Brossa, la
recuperació de la Generalitat després de la mort de Franco representà un acte de joia
molt emotiva:
Generalitat Provisional
Tantes senyeres!
Se’m posa un nus a la gola i se m’entela
el paisatge.
A Pepa
Gual permanent, 1977
Però poc a poc el poeta veié que no es progressava en la recuperació dels drets
catalans, sinó que més aviat s’anava enrere. Per això no parà de dir el que pensava. Els
seus poemes dels darrers anys es converteixen en un bon observatori per reflexionar
sobre el que està passant avui dia:
Conversa
— No ho sabia. Vols fer el favor de repetir-ho?—
I l'home va obrir la boca per complaure'm:
—Els conquistadors de l'any 1714 van obligar
els catalans a tenir la ganiveta del pa
lligada a la taula amb una cadena.
—Em sembla una premonició del que passa avui
amb el pacte autonòmic —vaig dir-li—. Oi?
Som uns ciutadans que a finals del segle xx
fan l'amor, animen el Barça i paguen
les contribucions. Tot ho esperen de Madrid
i contemplen passivament les arbitrarietats.
Per això el govern central no qüestiona
un nacionalisme tan prudent.
A Jordi Romaguera
Passat festes, 1993-1995
Joan Brossa és més actual que mai. Per aquest motiu la Fundació que porta el seu nom
vol contribuir a la causa compartida amb el poeta, tot posant a l’abast dels ciutadans
els poemes més compromesos amb la terra i el seu dret a la llibertat. En aquest sentit
divulgarà els poemes més reivindicatius i impulsarà l’edició d’un llibre encara inèdit,
Gual permanent, de 1977, en què Brossa abocà totes les esperances de llibertat
d’aquells anys. La seva particular commemoració del 1714 pot ser de gran ajut perquè,
després de tres segles, es reparin les injustícies que mai no han cessat:
(1714)
Encara que duri segles, el temps no fa
que tingui més raó quan no n’hi havia
de bon començament, i la injustícia continua
essent allò que era.
Gual permanent, 1977
Podem parlar de Brossa com d’un poeta internacional, un avantguardista que sabé
estar sempre a l’alçada del seu temps, incorporant tots els registres i formes que
l’evolució de la humanitat requeria. Però ho haurem de fer sempre des de l’òptica
catalana. Fins i tot, molts dels poemes visuals o objectes que aparentment no tenen
llengua i poden ser entesos, doncs, per qualsevol ciutadà del món, són incomprensibles
sense l’òptica catalana. Cartells com “Volem viure plenament en català”, “El món de
Joan Amades”, “Correfoc”, etc. necessiten d’aclariments per copsar plenament el seu
significat. Perquè la seva mirada sempre fou “catalana” i traduí un pensament
“radicalment català”.
Catalunya
Catalunya
Jo, que havia deixat ensota
les boires més altes, sento
una tristesa com quan,
de petit, feia una taca
a la llibreta de l’escola.
Amor meu, vindràs demà?
Cau de poemes, 1960
Mot en un mar de lletres, Calcomanies, 1972
Moscafera, Universitat de les Illes Balears, 1998
El millor poema
Mentre el meu amor vigila les cantonades,
pinto amb un esprai vermell en una paret:
Visquen els Països Catalans!
Poemes públics, 1974-1975
Poema visual
Fora de l'umbracle, 1968
Poemes de l'oc, 1964
La llengua
Mutació
Enraonen en català, però a la més
mínima ocasión lo dejan delante
de un interlocutor de habla castellana.
Passat festes, 1993-1995
A l’instant
Passen dos taxis. L’un
porta l’indicador «Libre-Lliure»,
l’altre «Lliure-Libre».
Trio el segon.
El dia a dia, 1988-1992
Volem viure plenament en català,
1997
Llostre
Aquesta gent tan ufana.
I superba. Un altre juny.
Alerta! Muntanya i plana.
L'enemic. Posem-lo lluny.
Ens volen fer patir gana.
Bon cop de falç! Alço el puny.
Sí. La terra catalana.
L'ensenya. I el cop retruny.
Au, defensors de la terra!
Com seguem el blat. Bon cop
de falç! Volen fer la guerra.
Esmolem eines. El roc.
Tornarà a ser rica i plena.
Segadors, seguem cadena.
Malviatge!, 1954
La bandera
Morin les llengües i la mà a la vara:
Sirenes enganyoses del passat,
Que horribles les sabates de la mare!
Pàtria que hem perdut sense combat,
Nosaltres, sense rels, passatgers d’ara,
Les mans deformes, sense llibertat,
El camp de roses destrossat encara
I un gran orgull inútil heretat.
Cosiu-li els draps. La tempestat llampega
A l’ànima clavada. No, ni el blanc
Paper, ni el cor en fulles. A la brega!
Com una branca blanca sobre el fang,
L’agito al vent; es plega i es desplega:
Em sembla un clap de sol barrat de sang.
Catalunya i selva, 1953/54
El sol
[Sardana]
[…] Els camperols, armats de falçs que tallen,
Surten al ras. Bonança els fruits avança.
La forma circular de la ceràmica
Recorda danses.
[…] Atribuïm cavalls d’un cim a l’altre;
Que creixin les virtuts d’herbes i aigües,
I simulem el moviment de l’astre
En solars danses.
Odes rurals, 1951
Els etcèteres, 1970
La barretina
En honor de los Príncipes de España
se hizo una exhibición de coros y cantos
catalanes y el Príncipe fue obsequiado
con una barretina
Tarannà, 1975
EL POBLE
Primer de maig
[...] Poble, treu-te aquest gep. Alça’t i salva’t
De la saliva d’una llengua estranya.
Al bat del sol tu sol dóna la mida
De les espigues.
Els entrebancs de l’univers, 1956
Derrota
[…] A les ruïnes
jeu un poble
enterrat. Si escolteu
amb atenció arriba
de dintre la muntanya
una veu profunda
i apagada que
pregunta, que
pregunta
sempre.
El saltamartí, 1963
Joan Brossa i Antoni Tàpies, 1973
L’11 de setembre
Oda en onze de setembre
[…] Al peu d’un marge tanca la bandera
l’home rebel i ardit que ve al darrera.
Ajuntaran les mans el pa i la sal;
t’ensenyen de parlar penjat en gàbia,
però els sembrats ja duen molta ràbia
i cada fanalera té fanal.
Ja pots amb la raó remoure obstacles;
la nit no es manifesta en els oracles,
enllà del passadís d’aquest rocam,
i com si fos enmig de gran tempesta
un poble ben plantat, vestit de festa,
envia la sageta del seu llamp.
Tots els cinc elements toquen timbales,
anem pujant graons per les escales,
que no hi ha casa sense fonaments;
encara que el camí sigui una llauna,
selva increïble de flora i de fauna
revoltes pels més grans capgiraments.
Carena amunt, bouada catalana!
Espanya ja corregirà la plana:
a qui té ensenya, els segles li fan pas;
el bosc és al cervell d’aquesta fruita,
la mar serà el trofeu d’arbres en lluita
i un dia clar la roda del sedàs.
Les resplendors que escriuen la victòria
daran mesura de la nostra història.
Prenem els estris de viure en combat.
L’estel dels ulls i el cel de la bandera,
tot el paisatge, batran la fumera:
fletxes al vent reclamen llibertat!
Els ulls de l’òliba, 1982
Joan Brossa i Antoni Tàpies, Poems from the catalan , 1973
1714
En cada un dels pobles d'aquest Principat
de Catalunya disposaran, els seus batlles, jurats
i altres que curin del govern de les Universitats
i escoles, que s'hi sembri una quantitat competent
d'ordi i civada perquè, a l'hora de donar verdura
als cavalls, no falli aquest article per a la conservació
de la cavalleria, ja que al servei de S. M. ha de
supeditar-se tota conveniència i utilitat popular.
Poemes públics, 1974-1975
Oda al President Companys
[…] El poble et va elegir. No t’han
vençut.
Aquesta pau - que és pau de cementiri
-
només raona els mots en un embut
i res no arxiva el clam del teu martiri.
1971
Oda a Francesc Macià
[…] Alt fanaler de la Nostra Història,
brilla a l’Estatut la teva rúbrica.
Primer President de Catalunya,
La Llibertat del món et té per hoste.
6 de desembre de 1971
Poema de l’alliberament, Poemes habitables, 1970
Carrer dels Flassaders, 40
08003 Barcelona
Tel.: (+34) 93 458 99 94
Glòria Bordons, directora
Judith Barnes, coordinadora d’activitats
Guillem Sánchez, gerent