dossier de prÀctiques 1r eso - lamercesantfeliu.cat · 1. forada el tap de les dues per a què els...

DOSSIER DE PRÀCTIQUES

1r ESO

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES Col ·legi Mare de Déu de la Mercè

CURS 2013 - 2014 Nom:__________________ Safata num: ________

PRÀCTIQUES DE CIÈNCIES NATURALS

PRIMER D’ESO

Col·legi Mare de Déu de la Mercè

NORMES DE SEGURETAT

1. Cal portar bata per evitar el possible contacte dels reactius amb la pell o la

roba. 2. No es pot menjar ni beure al laboratori. 3. Mai no tasteu cap producte químic. 4. Cal llegir les etiquetes abans d’emprar qualsevol reactiu i seguir-ne les

indicacions. 5. Procureu evitar el contacte dels productes químics amb la pell, ulls i

qualsevol mucosa. No es poden tocar els reactius amb els dits, sinó amb una espàtula ben neta.

6. Mai no pipetegeu aspirant amb la boca. 7. No s’han d’ensumar els reactius. Si són inflamables cal manipular-los lluny de

qualsevol flama. Per olorar no hem de posar el nas al tub on es desprenen gasos, és suficient ventar el gas cap al nas.

8. La manipulació de qualsevol producte que pugui despendre vapors tòxics i/o corrosius caldrà fer-la amb molta cura en un lloc ventilat. L’atmosfera del laboratori cal que estigui el més neta possible.

9. No retornar mai l’excés de reactiu al recipient originari. 10. Gairebé tot el material del laboratori és de vidre i, per tant, es trenca

fàcilment. Vés amb compte quan hi treballis. 11. Per escalfar un tub d’assaig cal agafar-lo amb unes pinces de fusta i

mantenir-lo inclinat, passant-lo sobre la flama, de manera que no estigui fix. 12. Per pesar substàncies s’utilitza la balança. Els reactius no han de posar-se

mai directament sobre els plats, sinó en un vidre de rellotge prèviament tarat, en el cas dels sòlids, o en un vas, en el cas de líquids.

13. Els residus s’emmagatzemaran en els llocs disposats a tal efecte i no es llançaran a les piques o papereres del laboratori sense el permís del professor.

14. L’eliminació de residus líquids es fa a l’aigüera, però cal obrir prèviament l’aixeta i deixar que ragi mentre s’aboca el líquid.

15. En cap cas es llençaran materials sòlids a les piques del laboratori. Les restes de sòlids i d’altres materials inservibles es llencen a la paperera.

16. Les restes de vidre trencat es llencen en una capsa destinada precisament a aquesta finalitat, ja que cal evitar riscs innecessaris al personal de la neteja.

17. No han de modificar-se en cap cas les quantitats de reactius indicades pel professor/a.

18. No feu mai cap experiment que no hagi estat autoritzat per un professor ni utilitzeu un aparell si abans no sabeu com funciona.

19. Treure material o productes fora del laboratori serà sancionat severament. 20. Quan sigui necessari, abans de sortir del laboratori, renteu-vos les mans amb

sabó i aigua. 21. Un cop acabat el treball, cal deixar les taules i el material ben net, ordenat i

col·locat a la seva safata corresponent.

Pràctiques Ciències Naturals 1r ESO

4

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 1. MATERIAL DE LABORATORI Objectiu Conèixer el material d’ús més comú que utilitzarem a les pràctiques que farem al llarg de tota l’ESO. Normes de treball i seguretat al laboratori El laboratori, tot i que ens pot resultat molt atraient, no és un lloc lúdic; és un recinte equipat per treballar-hi. Al laboratori podràs comprendre, si poses prou interès, els aspectes de la física, la química i la biologia que de vegades resulten avorrits o poc entenedors a la pissarra. Però és un lloc al qual s’ha de tenir un gran respecte , perquè pot ser un lloc perillós: s’hi poden produir incendis, intoxicacions, talls, cremades i explosions. S’ha de ser conscient en cada moment què s’està fent per tal d’evitar accidents. Per tant, molta cura . Material El dividirem segons de què estan fets. Cal que ompliu la fitxa de cada material amb el que s’explica a classe: 1. MATERIAL DE VIDRE

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :


5

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :


6

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom: Portaobjectes

Utilitat:

Comentari :

Nom: Cobreobjectes

Utilitat:

Comentari :

2. MATERIAL DE PORCELLANA

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :


7

3. MATERIAL METÀL·LIC

Nom: Nom: Nom: Nom:

Utilitat: Utilitat: Utilitat: Uti litat:

Nom: Pinces Nom: Tisores

Nom: Bisturí Nom: Agulla emmanegada

4. MATERIAL DIVERS

Nom: Nom: Nom:

5. MATERIAL ÒPTIC

Lupa de ma, lupa binocular, microscopi.


8

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 2. EL MICROSCOPI Objectiu � Conèixer les parts d’un microscopi òptic.

� Aprendre a utilitzar un microscopi òptic.

Material

� Microscopi òptic � Preparacions microscòpiques

Metodologia 1. Anomeneu les parts del microscopi de la foto tot indicant la seva funció.


9

2. Observeu les preparacions que hi ha als microscopis i feu un dibuix del que veieu tot indicant:

� contingut de la preparació (nom)

� a quants augments heu treballat

Metodologia per fer una observació al microscopi:

1. Moure el revòlver fins l’objectiu de menys augments

2. Connectem la font de claror

3. Pugem o baixem la platina amb el cargol macromètric fins que es comenci a veure nítid

4. Afinem amb el cargol micromètric

5. Obrim o tanquem el diafragma segons sigui necessari

6. Apropem o allunyem el condensador segons sigui necessari

7. Movem el portaobjectes fins a trobar allò que cerquem

8. Un cop localitzat canviem d’objectiu si ho necessitem.

Resultats


10

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 3. LA SAL DE L’AIGUA

Objectius En aquesta pràctica compararem la duresa de diverses mostres d’aigua d’origen diferent. Material � Diverses mostres d’aigua d’origen diferent. � Tubs d’assaig. � Pipetes. � Comptagotes. � Dissolució de sabó líquid.

Introducció teòrica

A diferència de les aigües oceàniques, a les aigües dolces, el calci i el magnesi són els elements més abundants que formen les sals minerals dissoltes. La quantitat en que es troben aquests elements determina la duresa de l’aigua. Les aigües dures són les que tenen dissoltes quantitats elevades d’aquests elements, i les aigües toves són les que en contenen en menor quantitat. Metodologia

1. Aconsegueix diverses mostres d’aigua d’origen diferent: aigua mineral, aigua

destil·lada, aigua de l’aixeta, aigua de mar, aigua d’un riu... 2. Guarda cadascuna en un recipient tancat, i posa-hi una etiqueta en què s’indiqui el

lloc on l’has obtingut i la data de recol·lecció. 3. Al laboratori, neteja tants tubs d’assaig com mostres d’aigua tinguis. Els has de

rentar amb aigua destil·lada. 4. Amb un retolador escriu en cada tub el tipus d’aigua que hi ficaràs. 5. Amb una pipeta, pren 5 ml d’una de les mostres i aboca’ls al tub d’assaig

corresponent. 6. Renta la pipeta amb aigua destil·lada i repeteix l’operació anterior amb una altra

mostra. 7. Repeteix aquest pas fins que ho hagis fet amb totes les mostres de què disposes. 8. Amb el comptagotes, afegeix al primer tub 5 gotes de dissolució de sabó. 9. Tapa el tub i agita’l fins que es formi escuma. 10. Amb el tub dret, compta els segons que triga a desaparèixer l’escuma. 11. Ves afegint més gotes de sabó fins que l’escuma duri al menys 30 segons. 12. Anota quantes gotes de sabó has afegit en total a la mostra. 13. Repeteix el procés amb les altres mostres.


11

Qüestions

a. Confecciona una taula on has d’indicar quin tipus d’aigua has fet servir i quantes gotes de dissolució han estat necessàries en cadascuna per a obtenir una escuma estable(que duri un mínim de 30 segons).

b. S’ha necessitat la mateixa quantitat de sabó en cada mostra? Què vol dir que es necessiti més sabó? ________________________________________________________________ ________________________________________________________________

c. Ordena les mostres d’aigua que has fet servir de més tova a més dura. Indica

quines tenen més calci i magnesi. ________________________________________________________________ ________________________________________________________________

d. Què passaria si no netegessis cada vegada la pipeta? Indica de manera raonada en

quin ordre es podria fer servir la mateixa pipeta per totes les mostres, sense haver de rentar-la contínuament, de manera que el resultat de l’experiment no es veiés alterat. ________________________________________________________________ ________________________________________________________________ ________________________________________________________________


12

LABORATORI DE CLIMATOLOGIA

PRÀCTICA 4 : SIMULACIÓ DE L’EFECTE HIVERNACLE Introducció teòrica

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura idònia per a la vida: l'energia del Sol travessa l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de l'atmosfera (CO2, metà i vapor d'aigua) impedeixen que la radiació procedent de la Terra escapi a l'espai. Gràcies a aquest fenomen, l'escalfor queda retinguda a l'atmosfera i el planeta manté constant la seva temperatura global.Es diu efecte hivernacle perquè , com un hivernacle atrapa els rajos solars i els reté i no els deixa sortir.

El problema està quan l’efecte hivernacle és massa fort i això pot provocar canvis importants com ara un augment considerable de les temperatures i dels constrastos climàtics, aixó com l’alteració dels mateixos .

Avui dia l'efecte hivernacle s'ha incrementat molt a causa de la contaminació de l'atmosfera, que provoca que alguns gasos retinguin massa calor a prop de la superfície de la Terra. És per aquest motiu que les temperatures del planeta han augmentat en l'últim segle.

L'escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada causa més preocupació. Pot semblar que el fet que la temperatura de la Terra augmentés un parell o tres de graus, s'hi notaria ben poc, però no és pas cert. Si la temperatura pugés uns quants graus, es produiria un canvi climàtic a nivell mundial, cosa que provocaria l'extinció de molts éssers vius, arruïnaria l'agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències nefastes per a la humanitat.


13

Objectiu L’objectiu d’aquesta pràctica és simular l’efecte hivernacle terrestre, i comparar en una mateixa pràctica dos models amb condicions controlades per nosaltres. Saber recollir dades en una taula i interpretar gràficament les mateixes. Material

• Dues ampolles del mateix volum i forma • Dos termòmetres. • Vinagre • Bicarbonat • Cronòmetre o rellotge. • Material per escriure • Regle

Metodologia

1. Forada el tap de les dues per a què els termòmetres encaixin perfectament en el forat i no deixin sortir gasos.

2. Col·loca el termòmetre en el tap que has foradat. 3. Posa la mateixa quantitat de vinagre en les dues ampolles ( entre 10 i 20 ml). 4. Marca una de les ampolles com condicions normal i l’altre com atmosfera rica en

CO2. 5. Mesura les temperatures inicials a les dues ampolles 6. Introdueix bicarbonat en l’ampolla rica en CO2. Veuràs que es farà una reacció

química que despendrà CO2. 7. Anota a la taula les temperatures cada dos minuts. ( sigues molt precís en la

mesura, és possible que la diferència final només sigui de mig grau centígrad) 8. Representa les temperatures en funció del temps en un gràfic.

Resultats

1. Omple les taules que tens a continuació amb les temperatures observades durant l’experiència.

Temps Tª amb CO2 Tª sense CO2 Temps Tª amb CO2 Tª sense CO2

0 18

2 20

4 22

6 24

8 26

10 28

12 30

14 32

16 34


14

2. Per què creus que els dos recipients han de ser iguals i hem d’introduit la mateixa

quantitat de vinagre a les dues ampolles, si en una d’elles no era necessari per res?

3. A priori, quins són els resultats que esperaves?

4. Fes el gràfic de les dades recollides


15

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 5. IDENTIFICACIÓ DE MINERALS

Objectius Identificar i reconèixer una col·lecció bàsica de minerals. Material

� Minerals � Pipetes. � Safata � Ganivet � Àcid clorhídric

Metodologia Identificar els minerals seguint les pautes de la clau dicotòmica adjunta. Resultats 1. Un cop identificats els minerals, creus que és possible descriure’ls de manera senzilla

i tenint en compte les seves característiques?

2. Prova d’agrupar els minerals de dues maneres: segons el seu color i segons la lluentor. Quina de les dues ordenacions et sembla més interessant? Justifica-ho.

3. Creus que els minerals es poden ordenar, de més a menys, d’alguna manera? No cal

que els ordenis, simplement esmenta una possibilitat lògica.


16


17

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 6. MESUREM MASSES I VOLUMS Objectiu L’objectiu d’aquesta pràctica és saber mesurar amb precisió la massa i el volum d’un sòlid; també s’aprendrà el funcionament dels aparells i estris necessaris per a la mesura de massa i volum. Recordeu que massa no és el mateix que pes. Material

� Proveta � Balança � Aigua � Diferents minerals

Metodologia 1. Mesura del volum d’un líquid

Posarem el líquid en una proveta o un erlenmeyer i mesurarem. Recordeu que els ulls han d’estar a la mateixa alçada que el menisc que forma l’aigua i que ens fixarem en la part més baixa per mesurar.

2. Mesura del volum d’un sòlid

2.1.Si el sòlid és regular calcularem el volum mesurant les seves dimensions amb un regle i després aplicant la fórmula corresponent.

2.2. Si el sòlid és irregular , caldrà seguir aquests passos:

1. Ficarem una mica d’aigua en una proveta i mesurem. Serà el V1.

2. Ficarem el cos a dintre de la proveta (amb cura de no trencar-la si el cos és un mineral).

3. El nivell de l’aigua pujarà, mesurem aquest segon volum. Serà el V2.

4. El volum del cos serà la diferència entre aquestes dues mesures:

Volum del cos = V 2 - V1

3. Mesura de la massa d’un sòlid o un líquid Per mesurar la massa d’un sòlid o un líquid cal utilitzar una balança. En el cas d’un


18

mineral o un altre cos sòlid, el podem dipositar directament sobre la balança i mesurar. En el cas d’un líquid caldrà mesurar primer la massa de l’envàs que el contindrà i restar-la quan la pesem conjuntament amb el líquid. La majoria de balances, de totes maneres, ens eviten fer aquest càlcul gràcies a que es poden tarar. 4. Càlcul de la densitat d’un cos La densitat ens dóna idea de la quantitat de matèria d’un cos en relació al seu volum; així un gas tindrà sempre una densitat molt baixa (1 kg d’un gas ocupa molt volum) i un sòlid pot tenir una densitat molt alta (1 kg de plom ocupa poc volum). Per calcular la densitat només hem de dividir la massa que té entre el volum que ocupa.

Densitat = massa volum

Resultats Preneu nota dels resultats de les vostres mesures; als parèntesis anoteu en quina unitat heu treballat.

Grup: Massa ( ) V 1 ( ) V2 ( ) V mineral ( ) Densitat ( )

Mineral 2

Mineral 3

Mineral 4

Mineral 5

Qüestions

1. Quin és el mineral amb una massa més gran? ________________________

2. Quin és el mineral amb una densitat més gran?________________________

Coincideixen aquests dos? _____ Per què?. _________________________


19

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 7. OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES VEGETALS Objectiu � Realitzar una preparació microscòpica

� Observar cèl·lules vegetals descrivint les estructures visibles al microscopi òptic.

Material � Una ceba � Microscopi � Portaobjectes � Cobreobjectes � Placa de Petri � Aigua � Bisturí � Tisores � Pinces � Agulla emmanegada � Verd de metil acètic

Metodologia

1. Amb l’ajut de les pinces i el bisturí aïlleu la tercera fulla començant per l’exterior. D’aquí heu d’extreure un tros quadrat d’1 cm2 de la làmina prima i translúcida que té internament.

2. Portar el tros a la placa de Petri amb aigua. Estendre sobre un portaobjectes el tros amb l’ajut d’una pinça.

3. Afegir unes gotes de verd de metil acètic i esperar uns cinc minuts.

4. Rentar sota l’aixeta, però sense que caigui directament sobre la preparació.

5. Col·loca sobre la preparació un cobreobjectes i observa al microscopi.


20

Resultats


21

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 8. OBSERVACIÓ DE PROTOZOUS Objectiu • Practicar el funcionament del microscopi òptic • Observar Protozous d’una mostra d’aigua dolça • Diferenciar alguns Protozous característics. • Observar diferències entre Protozous de diferents hàbitats

Material � Mostra d’aigua d’un toll o una font � Microscopi � Portaobjectes � Cobreobjectes � Comptagotes o pipeta

Metodologia • Agafeu amb una pipeta o un comptagotes una mica d’aigua del pot a diferents

alçades. Per cada alçada feu servir un portaobjectes diferent. • Cobriu amb un cobreobjectes i observeu. Cal que trobeu Protozous i els

identifiqueu –si és possible- ajudant-vos dels dibuixos que teniu aquí. • Dibuixeu-los amb la major precisió possible indicant a quants augments els heu

observat. Indiqueu també algunes dades sobre el seu comportament: si es mouen o no; si són ràpids o lents; quina és la seva trajectòria, si canvien de forma o mida, etc.

Colpidium

Paramecium

Vorticella Stentor Amoeba


22

Resultats

Qüestions 1. Has observat alguna manera de captar l’aliment? En cas afirmatiu, descriu-la.

________________________________________________________________ ________________________________________________________________

2. Trobes diferències entre els organismes agafats a diferents alçades?

________________________________________________________________

________________________________________________________________

3. A part de Protozous, quins altres organismes has trobat? _________________

________________________________________________________________


23

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 9. DETERMINACIÓ DE FÈLIDS Objectiu • Practicar la utilització d’una clau de determinació • Conèixer la nomenclatura binomial emprada en la determinació dels éssers vius. • Conèixer exemplar de la fauna ibèrica i mundial.

Material � Clau de determinació � Diapositives d’animals

Introducció teòrica Es coneixen més d’un milió d’espècies animals, moltes d’elles amb un nom que canvia segons la zona on visquin. El major cérvol del món, l’ant, rep el nom de alce en castellà, elk a la Gran Bretanya, però moose a Nord Amèrica; en aquest continent es dona el nom d’elk a un altre cérvol, el wapití. Per evitar confusions es va crear un sistema de nomenclatura i classificació per a designar amb un sol nom les espècies d’esses vius, tant animals com vegetals. Aquest nom serà vàlid a tot el món i es coneix com a nom científic. Aquest sistema determina una espècie amb dues paraules: el gènere i l’espècie. En el nostre cas l’ant, moose o elk serà:

Alces alces I el wapití o elk:

Cervus elaphus Com veieu, el nom científic s’escriu en cursiva; la primera paraula és el gènere i la segona l’espècie. Un gènere pot contenir diverses espècies, les quals estaran emparentades. Avui veurem un exemple amb algunes espècies de la família fèlids.


24

Metodologia Observeu els animals que surten i intenteu identificar-los seguint aquesta clau. 1. - Pelatge amb coloració llisa i uniforme, color marró � Lleó (Panthera leo)

- Pelatge amb taques o línies fosques � 2

2. - Pelatge amb línies fosques � Tigre (Panthera tigris)

- Pelatge amb taques �3

3. - Orelles amb forma triangular amb un pinzell de pels a l’extrem Linx ibèric (Lynx

pardina)

- Orelles arrodonides �4

4. - Taques massisses �Guepard (Acinonyx jubatus)

- Taques en forma de corona negra a l’interior de color bru �Jaguar (Panthera onca)

Qüestions 1. Quines espècies penses que s’assemblen més? ________________________________________________________________

________________________________________________________________

2. Quines espècies creus que estan més emparentades? Per què?

________________________________________________________________

________________________________________________________________

3. Pensa un exemple en el que dues espècies molt emparentades no s’assemblin gaire.

________________________________________________________________

4. I ara dues que, tot i que no siguin parentes, s’assemblin força.

________________________________________________________________


25

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 10. DISSECCIÓ D’UNA FLOR Objectiu • Conèixer l’anatomia d’una flor • Veure la diferència entre flor simple i composta • Apreciar diferències entre la part masculina i la femenina de les flors Material

� Flor � Tisores i bisturí � Agulla emmanegada � Safata � Pinces � Pinzell � Lupa de ma i binocular � Porta i cobreobjectes � Microscopi

Introducció teòrica


26

Metodologia 1. En primer lloc farem una descripció externa de la flor. Conteu el nombre de:

• Pètals • Sèpals • Estams

2. Talleu longitudinalment i observeu l’ovari. 3. Agafeu amb un pinzell uns quants grans de pol·len i col·loqueu-los en un

portaobjectes. Cobriu-los amb un cobreobjectes i observeu al microscopi. Dibuixeu la seva forma, anotant a quants augments treballeu.

Resultats Caracterització de la flor: Tipus de flor (monoica/dioica) ________________ Sexe _____________________ Nombre i color de: Pètals __________ _________________ Sèpals __________ ________________ Estams _________ _________________ Dibuix pol·len

Augments ____________

Comentari ____________

____________________


27

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 11. DISSECCIÓ D’UN MUSCLO Objectiu

L’objectiu d’aquesta pràctica és l’estudi de l’anatomia externa i interna dels bivalvs per mitjà de la dissecció d’un musclo. Material

� Pinces � Bisturí � Vas de precipitats � Fitxes d’anatomia � Safata � Microscopi

Metodologia

1. Mesura les mides des musclo, longitud, amplada, i pes

2. Observa les línies de creixement, per la part externa com interna i a ambdós valves.

3. Ajudant-te de la fitxa 1 observa totes les parts de l’anatomia externa del musclo ( umbo, biso, línies de creixement, les part anterior, posterior, ventral i dorsal del musclo)

4. Fica el musclo en un vas de precipitats amb aigua espera a que s’obri. Ajudant-te amb la fitxa tres observa la cavitat paleal i el sifó exhalant .

5. Obre del tot el musclo, amb l’ajuda de les pinces i fent força amb les mans. Mira la seva cavitat ventral, trobaràs l’esquema en la fitxa 5.

6. Agafa una part de brànquia amb les pinces i talla-la amb les tisores ( ha de ser molt petita), posa-la en un portaobjectes i pressiona una mica amb un cubreobjectes . Observa per mitjà del microscopi l’estructura de les brànquies i els moviment, si es que es dona, dels cilis.

7. Neteja el musclo traient tota la carn i observa la valva per la part interna.


28

Resultats 1. Anota la longitud, amplada i pes del musclo.

2. Fes un dibuix de com són les línies de creixement en el musclo. Entre línia i línia sempre hi ha la mateixa distància?

3. Fes un dibuix de la part externa del musclo anomenant les parts que es diuen en el punt 3 de metodologia

4. Fes un dibuix de la part interna del musclo anomenant les parts que es diuen en el punt 5 de metodologia.

5. Fes un dibuix de com es veuen les brànquies en el microscopi.

6. Quina funció tenen els palps? Quants palps hi ha ?


29

________________________________________________________________

________________________________________________________________

7. Pots veure les gònades? Dibuixa el seu interior ( no cal que l’obris, es veu perquè és semitransparent ).


30

LABORATORI DE

ZOOLOGIA

PRÀCTICA 12. DETERMINACIÓ D’ARTRÒPODES Objectiu Determinar diversos grups d’artròpodes terrestres amb l’ajut d’una clau de determinació.

Metodologia Segueix aquesta clau per determinar de quin és l’artròpode que tens davant teu: CLAU GENERAL D’ARTRÒPODES TERRESTRES ............................... - Amb més de 8 potes → 1 (MIRIÀPODES I CRUSTACIS) - Amb 8 potes → 2 (ARÀCNIDS) - Amb 6 potes → 3 (INSECTES) 1. MIRIÀPODES I CRUSTACIS............................ 1. - Cos arrodonit → PORQUET DE SAN ANTON (ISÒPODES) - Cos allargat o molt allargat → 2 3. - Amb dos parells de potes a cada segment → MILPEUS (DIPLÒPODES) - Amb un parell de potes a cada segment → CENTPEUS (QUILÒPODES) 2. ARÀCNIDS......................................................................... 1. - Amb unes pinces anteriors ben desenvolupades i un fibló a l’extrem de l’abdomen → ESCORPÍ - Sense pinces ni fibló → 2 2. - Amb un cos diferenciat en cefalotòrax i abdomen → ARANYES - Amb un cos globós sense diferenciació → OPILIONS

Escorpí

Aranya

Isòpode

Milpeus

Centpeus

Opilió


31

3. INSECTES................................................................................. 1. - Sense ales → 2 (APTERIGOTES)* - Amb ales → 3 (PTERIGOTES) 2. - Cos aplanat; insectes corredors → PEIXET DE PLATA - Cos comprimit, insectes saltadors → PEIXET D’OR 3. - Amb un parell d’ales → MOSQUES I MOSQUITS (DÍPTERS) - Amb dos parells d’ales → 4 4. - Amb potes posteriors llargues i sovint amb la vora serrada → LLAGOSTES, SALTAMARTINS i GRILLS (ORTÓPTERS) - Amb potes posteriors de forma similar a la resta → 5 5. - Ales recobertes de petites escates que fan que tinguin colors de vegades llampants → PAPALLONES I POLILLES (LEPIDÒPTERS) - Totes les ales membranoses (transparents) → 6 - Ales anteriors més dures que cobreixen parcial o totalment les ales membranoses → 7 6. - Amb antenes curtes i ulls molt grans → LIBÈLULES I ESPIADIMONIS (ODONATS) - Amb antenes llargues i ala posterior més petita que l’anterior → ABELLES, VESPES i FORMIGUES (HIMENÒPTERS) 7. - Ales anteriors dures que cobreixen totalment l’abdomen i les ales membranoses → ESCARABATS (COLEÒPTERS) - Ales anteriors dures que no cobreixen totalment l’abdomen → PANAROLES (DERMÀPTERS) - Ales anteriors dures que no cobreixen totalment l’abdomen ni les ales membranoses → BERNATS PODENTS (HEMÍPTERS) * Les formigues són pterigotes modificats que han perdut les ales al llarg de la seva evolució.

Peixet de plata

Ortòpter Dípter

Lepidòpter

Odonat Himenòpter

Dermàpter

Coleòpter

Hemípter


32


33

LABORATORI DE

ZOOLOGIA

PRÀCTICA 13. ANATOMIA D’UN CRUSTACI Objectiu L’objectiu d’aquesta pràctica és estudiar l’anatomia dels crustacis a partir d’un escamarlà. Material

� Escamarlà � Pinces � Cartolina � Cola blanca � Caixa de sabates

Introducció teòrica L’anatomia dels crustacis, avui en concret de l’escamarlà, la podeu estudiar a partir de l’esquema que us proposem. Només estudiarem aspectes de l’anatomia externa.


34

Metodología 1. Agafa l’escamarlà, talla i separa el cefalotòrax de l’abdomen . 2. Buida la massa interior i neteja l’escamarlà al màxim . 3. Separa totes les extremitats i apèndix que et proposem a continuació a. Antena b. Antènula c. Potes marxadores d. Uròpodes e. Telson f. Anus g. Boca h. Pleòpodes o apèndix abdominals i. Apèndix bucals j. Pinça

� Enganxa, de manera ordenada, totes les extremitats amb cola blanca a la cartolina.

� Anomena les parts enganxades. � Fica-ho en una caixa de sabates de manera que la cartolina encaixi

exactament en la seva superfície. � Fes la tapa amb la superfície transparent. Recorda que has de deixar un

marge per poder-ho enganxar per la part interior . Full annex que es donarà al laboratori


35

LABORATORI DE

QUÍMICA

PRÀCTICA 14. SEPARACIÓ DELS COMPONENTS D’UNA MESCLA Objectiu L’objectiu d’aquesta pràctica és conèixer diferents mètodes de separació dels components sòlids de les mescles. Material

� Vas de precipitats � Llimadures de ferro � Serradures � Sal � Aigua � Paper de filtre � Imant

Metodologia Per separar els components de qualsevol mescla, hem de conèixer les propietats que té cadascun i aprofitar-ne les diferències.

1. Separació de les llimadures de ferro. El ferro és un element metàl·lic, per tant, pot ser atret per un imant. Per això, per separar-lo acostem un imant a la mescla, i l’imant només atreu les llimadures de ferro.

2. Separació de les serradures.

Les serradures tenen una densitat més baixa que la de l’aigua, per això, abocarem la mescla en un recipient amb aigua. Les serradures suren, i així les podem treure amb una cullera o objecte semblant, i les aboquem en un altre recipient. Per separar les serradures de l’aigua, posem un paper de filtre sobre un vas de precipitats i hi aboquem la mescla. L’aigua travessarà el filtre, però les serradures no. Aquesta tècnica s’anomena filtració .


36

Resultats Fes un dibuix esquemàtic d’aquest procés de separació. Qüestions

1. Com separaries l’aigua de la sal?

_______________________________________________________________ _______________________________________________________________

2. Per què separem primer el ferro de la resta de components?

_____________________________________________________________

3. Quin tipus de mescla és aquesta?

_____________________________________________________________

4. Com influeix la mida dels porus del paper de filtre en les substàncies que es poden separar per filtració?

_____________________________________________________________ _____________________________________________________________

dossier de prÀctiques 1r eso - lamercesantfeliu.cat · 1. forada el tap de les dues per a què els...

Documents